229 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3 PDF Text Text Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella " Pere Serra Vivendes del Governador Aportacions de capital a totes les empreses mixtes Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado No valen models El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que tiene encima e indemnizar a sus usuarios. Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües �Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (AB). Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella". (21/3/93). Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara reflexió al voltant d'un dels ho ha fet centrant principals instruments peir a la recuperació dels barris del Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també com en altres ocasions, comptant amb la participació de representants externs, ja sigui provinents de sectors implicats directament en el procés de rehabilitació, ja siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats interessades a conèixer él que s'està fent. En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3 tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la participació de tots elm implicats és imprescindible per tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim 1 �trobant, contribuçions desiguals.; per part d'algunes instàncies, difícilment justificables per l'abast del projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres empreses i institucions, és el que regeix. De altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs. El ' fet de comptar aquests dies amb la presència de representants significath d'altres ciutats parla per si mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les seves iniciatives. La validesa i l e encert dél treball fet fins ara es demostra tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de fer especialment adequada PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha generat un volum d'inversions i millores certament espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius �ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes fins al final. En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000 milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000 milions en cinc anys si omptem les inversions municipals, i que encara creix més si fegim les grans infrastructures que han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els nous col.lectors. Dels 300.000 expropiar, quals ja ja han col.laboració l'Habitatge, metres quadrats de sostre que se n'han adquirit uns 200.000, estat amb s'han eiderrocats. 1'IN4ASOL i el es 150.000 dels Paral.lelament, Patronat aixecat prop de 500 pisos, i en Municipal de se {n'estan aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una activitat que ja compren 2.400 famílies. Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels, �el Frontó Colom i tot significatius com aques n seguit d'equipaments cívics tan del Pati Llimona.; O reflectit en operacions clarament en Marxa a hores d'ara, la Misericòrdia conjunt de (davan l'illa de de la Casa Sant Ramon de la i de com el Parc de$ Caritat), Sant el Oleguer, l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó. Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics í privats, sembla prou clara quina és la determinació que decididament ha emprès l Ciutat Vella. La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al contrari, inherent les seves Ictuacions presenten, al funcionamenk de PROCIVESA, com elevades element dosis de sensibilitat social. De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i 4 �hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants com la rehabilitació d' i abitatges. Tant si es tracta d'un enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la resposta i la manera de fer més encertada per tots. No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91. L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi. L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té clara la necessitat de reclamar una major participació de tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal 5 �demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots, i que en alguns vessants requereix passar el relleu. La tots Ciutat Vella, els que hi tota Barcelona, esta agraeix la dedicació de en no treballant, però fa bé conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els perills de reversió. o ens podem permetre donar passos enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem. Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas, però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella al lloc que sempre ha me Cescut. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4228 Title A name given to the resource Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Acció política Ciutat Vella Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf 24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 18/11/2000 (3132144) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15 Juan Tomás de Salas, uno de los pocos PASQUAL MARAGALL Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta. El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja, Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes. Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal; iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente, en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y enlazar política y economía en un mismo medio. Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la frialdad del rigor legal democrático. Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo. Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona. 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1099 Title A name given to the resource Juan Tomás de Salas, uno de los pocos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies FLP Salas, Juan Tomás de Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5800/FMHP_02955.JPG 08a190246e0ecaee3ce95c1c05bd6627 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5801/FMHP_02956.JPG 2263fbc95b9886f82028342d7c898371 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6239/FMHP_03396.JPG 0023c32528d8af86c12e1be08c8c89e1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6240/FMHP_03397.JPG c175764421590d09a3cf64d29e9761c4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6241/FMHP_03398.JPG c9be0043cf74b6563542dee3fdb28853 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6242/FMHP_03399.JPG 4861c1ea7a8145feddd3e81034787133 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Jugant a futbol al barri de la Mariola de Lleida Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Barris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d PDF Text Text PORTADA Més enllà del referèndum “Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar, correm el perill de perdre una nova batalla civil” JORDI PLAY 10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 1 18/09/2009 9:25:55 �Més enllà del referèndum PORTADA “Té més repercussió una gran manifestació per a defensar l’Estatut que no dues mil persones votant la independència” 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 2 EL TEMPS 11 18/09/2009 9:26:11 �PORTADA Més enllà del referèndum EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa, ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya. Q uant de temps feia, que no us assèieu a parlar? J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la Barceloneta, amb més gent. —Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del govern del vice-president Carod per part del president Maragall? J-LL. CAROD: Mai no he tingut la sensació que hi hagués gel entre nosaltres. P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut la sensació que haguéssim de trencar el gel. —Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell. Què n’heu de dir, l’un de l’altre? P. MARAGALL: En Carod era el meu segon, i jo el seu primer. I ens van fotre la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa... J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb un olfacte i amb una intuïció que li han permès de desbordar les sigles del partit on ha militat bona part de la seva vida. I sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular. —Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els començaments convulsos del primer govern tripartit? P. MARAGALL: El passat no torna. Voleu dir que val la pena de pensar què hauríem fet? J-LL. CAROD: Tot allò que va passar al principi va impedir que el primer govern d’esquerres a Catalunya pogués fer visibles alguns aspectes formals importants. P. MARAGALL: Va passar que allò que nosaltres vam representar amb el primer tripartit no era assumible per a Espanya, encara que fos una Espanya d’esquerres. —Què espantava tant, a Espanya? P. MARAGALL: Espanya pot assumir una certa realitat catalana amb unes condicions molt limitades. Però allò que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era molt més d’allò que Espanya podia assumir. —Sigui com sigui, la fi del primer govern d’esquerres es va precipitar. Fins a quin punt la pressió del PSOE sobre el president de la Generalitat va determinar que vostè expulsés primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut? P. MARAGALL: Mireu, ens van posar una pistola al pit. Vam continuar tant temps com vam poder, però no teníem més opció. —President Maragall, potser era un bon moment per dir prou a les pressions del PSOE i optar per emancipar-se’n? P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no volia pas trencar amb el PSOE. J-LL. CAROD: Més important que els detalls concrets d’aquell episodi és la reflexió sobre quin nivell de diversitat cultural, lingüística i social està disposada a assumir Espanya amb naturalitat, sense angoixa. La meva impressió personal és que a Espanya hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat, i que mai, salvant unes minories de gent il·lustrada que no tenen incidència política, no s’ha assumit la llengua i la cultura catalana com una riquesa, sinó com una llosa. —El vice-president Carod va ser criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya per haver-se reunit amb membres d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi. President Maragall, creieu que un govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió? P. MARAGALL: Figura que el govern espanyol és qui representa Espanya i no Catalunya. En tot cas, és una discussió sobre el passat que ja no té interès. Si parléssim de futur, potser seria una altra cosa... —En qualsevol cas la realitat és que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines lliçons n’extraieu? P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit d’un moment determinat i no és una cosa que hagi de tornar a passar. Val més que pensem en el futur. J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza- Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van posar una pistola al pit” 12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 3 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA JORDI PLAY Més enllà del referèndum 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 4 EL TEMPS 13 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català se n’ha de mantenir al marge? P. MARAGALL: En aquell moment vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però m’ho hauria de pensar. —Senyor Carod, ara comentàveu que per a bona part d’Espanya, la llengua i la cultura catalanes són una llosa. I què és per a Catalunya Espanya? J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta que encara no ens atrevim a fer és quin representat històricament, des del punt de vista econòmic, cultural, humà i social, i fins i tot institucional –perquè el president Tarradellas va ser escollit en territori mexicà–, és evident. Però és més l’Amèrica Llatina que no pas Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un mercat potent, és cert, però la realitat és que l’estat es troba en un moment baix d’afecte per a Catalunya. En tot cas, la Catalunya més nacional serà aquella en què els qui la defensin no JORDI PLAY ció a què vaig ser sotmès –encara ara miro alguns mitjans de comunicació i la meva imatge hi continua sortint, i no puc anar pel carrer tranquil·lament per Madrid i més llocs, i sé que a molts indrets no hi aniré mai més–, crec que hi va haver un punt que en el fons no devia ser digerible per a l’estat ni per a l’oposició espanyola, els opinadors i la societat espanyola, que és que d’alguna manera hi havia hagut un actor català que era subjecte d’una negociació. Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat. Parlant amb aquella gent [els membres Més enllà del referèndum Carod-Rovira: “Els pobles necessiten factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que no surtin tal com havien previst” d’ETA], em van dir que amb ells hi havia parlat tothom. —Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb ETA fos una qüestió teòricament valor afegit representa Espanya per a Catalunya... —Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin valor afegit hi trobeu? P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un valor afegit. Potser el més clar és la vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi han guanyat molt, amb el fet de tenir aquests vincles amb l’Amèrica Llatina. I, sentimentalment, més. Bona part de l’exili republicà va anar a parar a l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair a la connexió hispànica. J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però amb un matís. El valor afegit que ha siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni siguin sardanistes ni del Barça, sinó que potser siguin del Camp de Tarragona i de l’Espanyol. P. M ARAGALL : Absolutament d’acord. —Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la reforma de l’Estatut. Tanmateix, es respira un desencís a la societat, un cansament de tot plegat. P. MARAGALL: Si el procés que vam iniciar té la pega que és tan llarg, no s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara esperem una sentència del Tribunal 14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 5 18/09/2009 9:26:24 �Més enllà del referèndum Constitucional, i potser jo em moriré sense veure’n el final. Doncs deu voler dir que alguna cosa vam fer malament. La lentitud de la justícia és el pecat de la nostra societat. És insuportable, desesperant. J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una assignatura pendent d’actualització en la plenitud democràtica del terme és la justícia; no només en la qüestió formal de la lentitud –que és cert que és lenta–, sinó que tens la sensació que l’estat de la justícia espanyola no s’ha posat al dia en cap sentit. Una altra cosa és que els pobles necessitin factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que després no surtin tal com els havies previstos. —Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva? J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac fou el moment en què el Parlament de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de setembre del 2005 i allà tothom es posà dempeus cantant “Els Segadors”, fins i tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud d’Europa, on tenen himnes nacionals sense lletra... I després, quan vam anar a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur Mas i jo, ens vam trobar diputats bas- PORTADA cos que ens deien que els fèiem enveja perquè hi anàvem tots en bloc. —L’enveja els devia durar poc, perquè la unitat va ser com un miratge. J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya democràtica pot assumir molt poca diversitat. En la meva intervenció al Congrés de Diputats, en la rèplica a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar en gallec, perquè ell és gallec. Doncs bé, al diari de sessions del Congrés hi diu: “En estos momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a Mariano Rajoy.” Què coi pots a Catalunya. I això va de Pi i Margall a Maragall, i els bascos ho miren de lluny. Però perquè hi hagi federalisme hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen. Maragall: “Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca que no pas el nacionalisme català” esperar d’un estat que no sap ni quina llengua parles? —Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que des de Catalunya s’havia construït d’una possible Espanya federal? P. MARAGALL: En ocasions nosaltres ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja sabeu que jo encara hi crec, en una Espanya federal. J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és P. MARAGALL: Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca, amb el seu sistema econòmic, que no pas el nacionalisme català. En realitat, els bascos eren una cosa rara, però prou petits per a no fer por. J-LL. CAROD: Ara ens entenem! En primer lloc, això d’Euskadi ho veien com una romanalla històrica; en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al de Catalunya. I també el pes de la llengua: el català funciona com una veritable llengua nacional que parla tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 6 EL TEMPS 15 18/09/2009 9:26:32 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme és condemnada al fracàs. Per tant, és molt més perillós l’avenç democràtic que no el violent. —Canviem radicalment de tema per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar la necessitat que Catalunya surti al carrer a manifestar-se amb caràcter preventiu contra la ingerència del Tribunal Constitucional en l’Estatut aprovat en referèndum. Us heu quedat sols... “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets?” P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més avall hi havia una altra manifestació, diuen que massiva. Efectivament, la nostra proposta no va arrelar... Bromes a banda, un dia o altre el país haurà de sortir al carrer com ja van fer més d’un milió de catalans el 1978 per defensar aquell Estatut. Penso que un dia o altre aquesta pressió al carrer es repetirà. J-LL. CAROD: És força indicatiu de fins a quin punt som un poble poc propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio- 16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 7 18/09/2009 9:27:00 �Més enllà del referèndum nem i tenim iniciatives quan ja ens han omplert la cara de bufetades. En canvi, jo crec que és molt més madur, civil i nacional que se sàpiga que el poble de Catalunya ha decidit democràticament que volia aquest Estatut. Jo no el vaig votar, però des del moment que el poble de Catalunya sí que el va votar, doncs és el meu Estatut. Cap tribunal del món no té dret a modificar allò que va votar el poble de Catalunya. Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova batalla civil amb plantejaments erronis. Per una banda, hi ha els qui fan bandera de la constitucionalitat de l’Estatut, i a l’altre extrem els qui creuen que, com que això no funciona, doncs declarem la independència. El punt essencial no és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest missatge al món. —Una manifestació post-sentència és esperar una nova bufetada per a queixar-se? J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme a partir de la qual és molt complicat d’avançar. P. MARAGALL: Carod, tens raó en el missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem que les lleis li ho permeten i que ho hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a preguntar si en allò que jo vaig votar, i tu no, en un referèndum encara hi estic d’acord o no. J-LL. CAROD: Però que tots dos ara acceptem perquè és el que va votar el poble de Catalunya” P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans? —A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de joc constitucionals. Potser ja s’havia de donar per fet que la guillotina del Constitucional era una amenaça. P. MARAGALL: I què havíem de fer, quedar-nos plegats de braços per evitar el perill? Ho havíem d’intentar i arribar fins a les últimes conseqüències. I les conseqüències són que ara tenim un estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el Constitucional el pot tocar al seu gust. J-LL. CAROD: El govern de Catalunya va fer allò que havia de fer: promoure les condicions perquè el Parlament fes la síntesi d’allò que en aquells moments era la voluntat majoritària del poble català. Després va ser retallat a Madrid, tots sabem en quines condicions. P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes... J-LL. CAROD: El president Maragall proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co- PORTADA ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi ha una altra: que ho preguntin també al Parlament de Catalunya, que és d’on va sortir la iniciativa. P. MARAGALL: I què pot dir ara, el Parlament? J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o no. Jo crec sincerament que aquest és l’últim estatut d’Autonomia que farà Catalunya. En el futur, si fem alguna altra cosa, no sé què serà, però no serà un estatut d’autonomia. —Senyor Carod, què pot fer ara el Parlament de Catalunya davant el Constitucional? J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res, o bé que se sotmeti a consideració una resolució en què es demani el respecte absolut a allò que va votar el poble de Catalunya. I encara pot fer una acció més contundent, que és tornar a entrar el text estatutari aprovat en referèndum i tornar-lo a votar, com a gest de significació política. P. MARAGALL: I tornar a iniciar un procés etern. Vols dir que no estem prou esgotats? J-LL. CAROD: No, només com a gest polític. P. MARAGALL: És que la qüestió del Constitucional també és eterna. J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament no hi entenc gaire, en política, però o dictamina en poques setmanes o no dictamina abans d’un any. No poden dictaminar mentre Espanya tingui la presidència de torn de la UE. No voldrà pas trobar-se amb un conflicte territorial intern. —Aquest llarg procés estatutari, encara obert, us ha exigit a tots dos un preu personal i polític excessiu? P. MARAGALL: N’hem pagat un preu, és clar, però això ja va en el sou dels polítics. J-LL. CAROD: Personalment, crec que he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya. I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol dir mai. Encara ara, quan vaig a actes, hi ha gent que se m’acosta i m’insulta 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 8 EL TEMPS 17 18/09/2009 9:27:33 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”. directament, per haver fet president Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del nacionalisme català si es pot dir així, tocat per un cert classisme etnicista, que em responsabilitza d’haver fet un canvi cap a un govern d’esquerres. I, d’una altra banda, no se’m perdona la famosa reunió. —President Maragall, en algun moment us vau sentir traït pel partit que representàveu i pel partit amic a Madrid? P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens van dir que votarien contra l’Estatut del 30 de setembre. L’Estatut va anar a Madrid i allà el van retallar d’acord amb uns pactes; no hi va haver cap sorpresa. I, personalment, tothom sabia que jo discrepava d’aquesta manera de procedir. —El PSOE, que inicialment es presentava com el valedor d’un gran canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a un acte cívic, una consulta popular celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre passat per preguntar als veïns si volen la independència de Catalunya o no. Què respondríeu a aquesta pregunta? J-LL. CAROD: Quina és la pregunta exacta de la consulta? —“Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui secret, jo hauria votat sí. 18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 9 18/09/2009 9:27:37 �Més enllà del referèndum [El president Maragall se’l mira i riu.] P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern! J-LL. CAROD: No seria la primera vegada! P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi crec, en la independència. I no és que no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix. Jo continuo essent federalista. Dit això, no hauria anat a votar. —Ni sí ni no, sinó abstenció? P. MARAGALL: Això mateix. Perquè la pregunta, al meu entendre, no és formulada correctament. Ens hem de preguntar què volem ser quan siguem grans? —I què voleu que sigui Catalunya, quan sigui gran? P. MARAGALL: Ras i curt, una Catalunya europea. J-LL. CAROD: Perdona, president, però jo crec que és més difícil una Espanya federal que una Catalunya independent en el marc europeu, entre més coses perquè en el federalisme han de ser dos com a mínim. Jo signo ara mateix la proposta d’una Europa federal si hi anem com a catalans. President, com hi vols anar, com a catalans o com a què? P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans. —Quines conseqüències polítiques i socials creieu que tindrà aquesta primera consulta popular celebrada a Arenys de Munt? J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia anar en família a votar, però ni la Catalunya independent es decideix al Centre Moral d’Arenys de Munt ni la unitat d’Espanya la posen en perill uns 3.000 ciutadans que van a votar en un poble. Per a mi, el més significatiu de tot és el nerviosisme desproporcionat per la banda espanyola. A l’estat, els mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi, el gran atractiu de Catalunya com a país és que és una identitat nacional en permanent construcció, i la gent que ve de fora hi pot anar afegint la seva. I això ens dóna fortalesa per mirar el futur amb optimisme. Per això és molt important saber què faran el milió i mig de ciutadans que han vingut a Catalunya durant l’última dècada. P. MARAGALL: Al meu entendre, la consulta d’Arenys ha tingut un efecte negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa gran per no res. Té més repercussió una gran manifestació per defensar l’ Estatut que no pas poc més de 2.000 persones votant la independència en una consulta no vinculant. J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta PORTADA consulta és com un símptoma d’una forta fatiga, i també d’organització de la societat civil que diu que prou, que no hi veu sortida. P. MARAGALL: I és també un reflex de la incapacitat de posar d’acord grans sectors del país, que en el fons volen el mateix, però que no s’acaben de posar d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer Estatut, que és el que volia la majoria del país. J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és remarcable el canvi d’actitud que es va produint dins la societat catalana, i que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus matisos es pregunti per què pel fet de viure a Catalunya no pot tenir un nivell de benestar com el que tenen uns altres territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant, la capacitat d’atracció que té un país no és només la llengua i la cultura, sinó que també pot ser el benestar, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida. —Ens trobem en la fase d’“Escolta, Espanya”, com en alguna ocasió ha apel·lat el president Maragall citant un poema del seu avi, o bé, com ha dit el vice-president Carod, ja hem passat a l’“Adéu, Espanya”? J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema de Maragall –de Joan Maragall, perquè en Pasqual també és un poeta– és un crit cordial per dir a Espanya que ens hi volem entendre. El problema és que Espanya no escolta, i si trobes algú disposat a escoltar el problema és que tampoc no ens entén. Crec sincerament que Espanya no vol escoltar i, per tant, jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què va respondre Joan Fuster a la revista Cuadernos para el diálogo quan li van preguntar per què escrivia en català? “Escribo en catalán porque me da la gana.” Voleu un gest més democràtic que la voluntat? P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa. J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa només escolta els estats. Gemma Aguilera Enric Rimbau 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 10 EL TEMPS 19 18/09/2009 9:28:14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Rimbau, Enric Aguilera, Gemma Carod-Rovira, Josep Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Política Espanya Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes