23
50
5135
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1371/19940118d_00608.pdf
35e93fa56cb99f834590687a328024a0
PDF Text
Text
Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als
centres públics d'ensenyament secundari
Sumari
La intervenció de l'Alcalde d vant dels estudiants hauria de
seguir aquest esquema:
O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita:
a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de
batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les
preocupacions de l'Ajuntament.
b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre
les preguntes dels estudiants.
1. Intervenció de l'Alcalde:
a) El context dels canvis al món i a la nostra societat.
b) La transformació de Ba celona en els darrers anys.
c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves.
d) Els reptes de la Barcelona dels noranta.
2. Intervencions dels estudiants:
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les pregun t es.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invïtacióa pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
* Diapositives (Maribel Sarasa)
1
�0. Salutació de l'Alcalde als estudiants.
Referència al barri on el troba l'institut i a la seva
situació i integració en el conjunt de la ciutat.
Interès de l'Alcalde a coihèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los
estat de la ciutat i les
preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins
molt importants. La Barcelona del 2000 sou vosaltres.
Interès especial en escotar les opinions. Com veieu
Barcelona, com la voleu.
Disposició a respondre totes les preguntes.
1. Intervenció de l'Alcalde
Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina,
del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica
del context nacional i internacional en qué ens trobem.
a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra
socïetat.
En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan
canviant moltes coses.
Hi ha qui diu que al 1989 v4n passar tantes coses a tot el
món -per exemple, va caure 41 mur de Berlín-, que va ser
aleshores quan va començar el segle XXI.
2
�Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han
donat lloc a una situació de iés llibertat i de més inestabilitat, alhora.
S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de
la Comunitat Europea, en u i clima de tensions creixents,
tensions que neixen de la importància dels efectes d'aquesta
unificació.
-Ha
des
de
Tractat
de
entrat en vigència el mercat únic europeu,
l'u de gener.
-Estem
en
ple
procés de ratificació
del
Maastricht.
-Ha
començat
països
la negocia? ió amb els altres
volen entrar a la Comunitat (Austria,
Suècia,
que
i
Finlàndia
Noruega).
En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els
uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que
pot passar; fins i tot el fantasma de la guerra s'ha installat a Europa amb el conflicte; de l'antiga Iugoslàvia.
Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i
que llegiu els diaris -s'han(de llegir diaris!-, sabeu que
el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora.
Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans)
molta gent té por i s'aferra 0 allò més immediat.
3
1
�Per això es produeixen situlcions d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat.
També s'han produït altres canvis, com l'elecció de Bill
Clinton com a president dels Estats Units.
Als Estats Units, després e dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha iguanyat un candidat demòcrata,
que ha presentat un programa molt progressista.
Sobretot
pel
que fa a les llibertats individuals i
allò
que els nordamericans en diuen drets civils.
Clinton
ha despertat una giran expectativa entre els
ciutadans i, en especial, en
Arreu,
altrament,
els
seus
e els més joves.
anys 80 van estar basats
en
el
poder financer, en la cultur1a del "pelotazo", perquè es va
produir un creixement econònic molt ràpid, en alguns casos
sobre una base social molt feble, com és el cas espanyol.
Als 90 jo crec que tornarem ,
que ja estem tornant, a un
predomini de l'economia real,, de la producció, de la formació i de l'estalvi.
b). El canvi de Barcelona.
Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelona hem estat el centre de l'atenció internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics.
4
�Els JJOO han anat molt bé.
Hem quedat molt bé. El Presi-
dent del CIO, Joan Antoni Sa4aranch, ja,ho sabeu, va poder
dir en acabar que han estat e s millors de la història.
Però sobre els Jocs s'havia dit de tot:
Que no érem capaços d'organizar-los.
Que no els podríem pagar.
Que quedarien moltes obres pe fer.
Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps.
Ï
Que la fórmula dels voluntaris fracassaria.
Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any
1972.
Que l'organització aniria bé Ierò que seria un fracàs perquè
els esportistes espanyols np guanyarien medalles.
Que el català quedaria rellegat a un segon lloc.
Que no tindriem lloc per allotjar els visitants.
S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé.
Va anar molt bé l'organització dels Jocs, i va anar molt
bé l'organització de la ciutat durant els Jocs.
Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una
gran excusa, una gran ocasió, per dur a terme una transformació profunda de la ciutat
pocs anys.
Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues
de Barcelona.
5
�Alguns, per exemple, havie s proposat que la vila olímpica
dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona,
construir-la a Barcelona ens
però
a donar l'oportunitat de remo-
delar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis
o set anys, era un enorme bari industrial i ferroviari.
(Sèrie de diapositives sob
Olímpica 1-9)
la transformació de la Vila
(diapositiva 10)
Avui, amb l'excusa dels Jocs, hem aconseguit, o estem aconseguint obrir Barcelona al mar,
(diapositiva 11)
connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit
amb les rondes,
(diapositives 12-14)
tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat,
tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú,
(sèrie de diapositives sobri e la Vila Olímpica de la Vall
d'Hebron 15-18)
i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall
d'Hebron.
(sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-24)
Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un nou aeroport,
6
�(sèrie de diapositives sobre les Rondes 25-29)
un nou sistema de vialitat c om són les rondes, i amb elles
l'existència d'un territori r eal molt més ample.
Ara la ciutat de cada dia,
la Barcelona real, ja no és la
que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola
fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels
agafen.
Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de
Collserola al mar i des del carrer Prim al carrer Badal, ara
anem pràcticament des de Sitges fins a Montgat i des del mar
fins a Terrassa.
De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha
Í
tres coses que jo crec que Oón molt importants per vosaltres, per la gent jove.
-Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures
i més espais públics: sobreltot instal.lacions esportives,
però també places, parcs, pistes de patinatge i centres
cívics.
-Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és
millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur
pels joves, en comparació aib el passat i en comparació amb
altres ciutats, que tenen méS dificultats que nosaltres.
7
�-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris
olímpics i paralímpics, est4m en condicions de promoure una
participació activa dels joves en la vida i la millora de
Barcelona. De la ciutat i debla gent.
És clar que els voluntar s ho eren per als Jocs, però
molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament
ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris.
La Plaça dels Voluntaris Oüímpics, a la Vila Olímpica, és
un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i
una invitació a seguir posant aquest esforç generós al
servei dels altres.
c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats
per als laves.
Ha estat molt important, i ara ho és més encara, que
entorn als Jocs i del seu èxkt, s'hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de portes en fora.
Una ciutat viu del que ven a fora. Hi ha una teoria sobre
com viuen les ciutats que dit* que, així com les nacions eren
històricament un sistema tancat, les ciutats importen i
exporten pràcticament el 60 0 80% del que fan.
8
�Primer de tot perquè una diutat es defineix per ser una
concentració que pràcticamE4nt no té sòl agrícola i, per
tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia
que gasta també s'ha de portar d'algun lloc.
1 per això les ciutats s'epecialitzen cada vegada més en
produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si
és que provoca sorolls, fums, congestió...
Les ciutats es converteixer en el cervell de la societat i
fan aquelles funcions superi ors que el cervell fa en el cos
humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació,
informàtica, capacitat de direcció, esport, comerç.
Els Jocs, el seu èxit,
I an
fet possible que Barcelona
superi bona part dels seus problemes històrics i que sigui
{
una ciutat atractiva. I per 4ixò estem aconseguint fer venir
gent de fora, que venen
4
buscar els nostres serveis i
{
deixen diners aquí, perquè ; s'allotgen en un hotel, van a
restaurants, compren, etcètelta.
I per això Barcelona té més activitat econòmica que abans.
(diapositiva 30: pressupost del COOB'92 1987-1993)
El Comitè Organitzador dels Jocs com a tal ha tingut
superàvit. Les grans instal.lacions esportives dels Jocs
(l'estadi, el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports),
els gestiona una empresa que fa beneficis.
9
�(diapositiva 31: diagrama de sectors de la distribució dels
ingressos del COOB)
L'economia dels Jocs ha estat molt sanejada. A més, s'han
fet unes inversions sense precedents a la història de la
nostra ciutat i, en un temps en què se sent a parlar de Juan
Guerra o de KIO, tot això s'ha fet sense cap "marro".
Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet
a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb l'excusa dels Jocs, han generat un deute que les diferents
administracions anirem fent
ront al llarg dels anys.
(diapositiva 32: Gràfic despaçament corba de demanda)
(diapositiva 33: Gràfics d'oferta i demanda)
Ara bé, sovint hi ha la queixa dels preus. Al ser una
ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge,
d'oficines, de serveis, v4 arribar a ser molt alta: els
preus no haguessin pujat si do hagués estat perquè Barcelona
és molt atractiva.
És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la
segona dècada dels vuitanta, l'economia del nostre país va
créixer molt i es van produí: casos d'especulació que, avui,
afortunadament tendeixen a dOsaparèixer.
Però per aconseguir frenar l'alça dels preus i que aquests
comencin a baixar a la nostr4 societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat.
l0
�I
aixà
és el que hem fet . estem fent:
fer el
accessible
amb les rondes (mes oferta de_sòl
ges),
un
fer
fer un pla de
pla d'hotels,
i
sòl
més
d'habitat-
pàrkings,
fer
l'auditori.
Ara els preus en el centrr de la ciutat estan baixant
relativament.
Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem
començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat
per a la residència.
El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el
que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer
algunes operacions del que en4 diem habitatge assequible.
El que passa és que la legislació no està en les nostres
t
mans. Els grans plans d'habi atge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que
els
f
plans que han fet fins ara
no han afavorit per a res a lla ciutat de Barcelona.
Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatgei de lloguer, que és la fórmula
que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la
seva situació.
1
I pel que fa a l'ocupació, li està clar que trobar una bona
feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no
és tan greu com ho era abans.
11
�(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a
Barcelona 1982-1992)
(Diapositiva 35: Gràfic pe de l'atur juvenil sobre l'atur
total 1982-1992)
(Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona
1982-1992)
Tenint en compte que la vostra és una generació molt
nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de
competir per un número limit4t de llocs de treball qualificats.
Però jo confio que la mill1ora de la situació econòmica de
la ciutat i els canvis que
t
estan produint en el sistema
educatiu contribuiran a faci1litar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral.
Un bon sistema d'informaci 1 de les oportunitats que hi
ha
des
de
per
als
joves,
com el que posem al vostre servei
l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer
servir aquests serveis.
També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol
donar bons resultats: em ref1reixo a l'autoocupació, a establir se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda
als qui volen muntar petites empreses.
d). Els reptes de la Barcelona dels noranta.
De cara al futur més immeciat, tenim el desafiament de
gaudir de la ciutat que hem transformat.
12
�(diapositiva 37: Port Olímpic)
(diapositiva 38: Ciutat Venal
Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les
grans ciutats poden tenir remei.
Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'h4n resolt i en les oportunitats
que hi ha, de debó.
Ara bé, és veritat que i ha alguns barris que no han
rebut l'impacte positiu dels Jocs Olímpics, tot i que en
bona mesura, dels Jocs set n'ha beneficiat tothom. Ara
l'Ajuntament s'ha de fixarjespecialment en aquests barris
que no s'hi han pogut fer obres tan importants.
També com a ciutat de moda al món, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues coses- de ser molt actius en
•
la col.laboració amb altres!ciutats.
Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del
Consell de Municipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'Amèrica.
Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per
la millora de la vida urbana.
Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra
i la construcció, hem de !passar a l'etapa de tot allò que
dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme.
13
�I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des
dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o
el teatre nacional de Catalunya.
A vosaltres us he de demana una cosa: que sigueu capaços
de realitzar la ciutat que; la nostra generació, la de la
dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taulaperò encara no ha formalitzat,
i que és la ciutat metropolitana.
El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no
s'acaba a 1'Eixample, ni taii sols al barri del Besòs, sinó
que va més enllà. Ens quecla per reconquistar la ciutatciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municipi de
Barcelona, sinó per a tots!els ciutadans de l'Area -Santa
Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues.
La vostra generació hauria de voler que tot això fos
ciutat en el sentit més fort de la paraula. La vostra
generació, i nosaltres s ajudarem en el moment que
convingui de traspàs de funcions, ha de ser capaç de fer,
del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de
i
l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que
ara és el municipi central de Barcelona.
Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha
fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que
han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara
estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres.
14
�2. Intervencions dels estudiants:
a) Estimular l'exposiciq pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agrair l'acollida i 'atenció. Estimular l'interès i
la passió per Barcelpna.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
T per acabar també usfhe de demanar que sigueu persones
actives contra el dogmatisme i la intolerància.
Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg,
sense racionalitat.
No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans
massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són
fàcils.
Les coses són complicbades, i s'han de mirar des de tots
els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant
dels problemes del nostre temps.
En això a Catalunya i a Espanya s'està configurant un
partit en minúscula, !n partit no organitzat on hi ha gent
de diferents ideologies.
15
�Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la
tolerància, del qual jo us invito a formar_part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans
del món.
Els JJ00 van ser un bon exemple de treball en confiança,
de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van
col.laborar amb més entusias e que d'altres.
També van ser un exemple di diàleg entre cultures, d'una
Espanya plural que és pocs ble, d'una Catalunya oberta i
.
orgullosa de la seva persona itat.
L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs
l'hem de traslladar, em sem4la, i us convido a fer-ho, a la
vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat.
16
�Diapositives:
Sèrie de diapositived sobre la vila olímpica (de
barri industrial i ferroviari a barri residencial)
- Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona
al mar.
- Sèrie sobre la construcció de les rondes.
- 1 diapositiva sobre éls equipaments cívics de la
ronda de Dalt al seu paslper Nou Barris.
- Sèrie de diapositiveslsobre la construcció de l'àrea
olímpica de la Vall d'Hebron.
- Sèrie sobre la remodeláció de l'aeroport.
la
- 1
Diapositiva del ¡ plànol de
metropolitana amb les noies rondes i túnels.
Barcelona
- 1 diapositiva del passeig marítim de la Vila Olímpica
Transparències:
Balanç econòmic resumit del COOB-92.
-Gràfic clàssic d'ofertai i demanda per veure com baixen
els preus quan es desplaça la corba d'oferta.
-Evolució de l'atur juvenil a la ciutat de Barcelona
als deu últims anys: taula i gràfic.
17
�Ajuntament de Barcelona
Regidoria de Joventu
Notes per a la intervenció de l'Alcalde als instituts
- De la intervenció que utilitzàvem l'any passat, s'haurà de mantenir
una referència genèrica, no pormenoritzada, al bon moment de
Barcelona després dels millors Jocs Olímpics. Fer referència a
alguna dada més actualitzada: xifres atur juvenil i atur general,
potencial de creixement econòmic.
- Presumir molt de Barcelona: més i millors instal.lacions esportives,
els millors concerts de Rock, menys problemes de tràfic. Més
marxa: voluntat de fer–la compatible amb el descans d'altres
ciutadans. Tocar de passada el problema de l'alcoholisme i les
drogodependències, que no s'arregla amb més repressió, sinó amb
INFORMACIÓ I PREVENCIÓ.
- La Barcelona del futur: més carril bici, menys sorolls, més zones
verdes, més platges, més transport públic. Més Qualitat de Vida.
- L'Alcalde demana als joves participació i voluntariat (a Voluntaris
2000, a la Creu Roja o a qualsevol associació juvenil, començant
per l'associació d'estudiants del propi institut) a canvi d'oferir–los
més informació sobre totes les oportunitats: posar l'exemple del
nou servei d'informació telefònica per audiotext (podria desplegar
el full explicatiu allà mateix) o de la propera inauguració (21 de
desembre) del Casal d'Associacions Juvenils de Transformadors.
- La importància de saber que el nou espai de convivència es diu
EUROPA.
C iu tat. 4. 5a. pi
99
08002 Barcel
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4277
Title
A name given to the resource
Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Pautes i discurs tipus.
Subject
The topic of the resource
Educació
Model social
Description
An account of the resource
Document de treball.
Language
A language of the resource
Català
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf
f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f
PDF Text
Text
��������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1641
Title
A name given to the resource
Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo.
Description
An account of the resource
n. 10 Septiembre-Diciembre'79
Source
A related resource from which the described resource is derived
Investigaciones Económicas
Extent
The size or duration of the resource.
p. 151-163
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979
Subject
The topic of the resource
Economia
Urbanisme
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundación del Instituto Nacional de Indústria
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1586/0000000749.pdf
a36b5e0ee3a5e404639acc1b893223f4
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estamos hablando a España y tememos que no nos oiga
Source
A related resource from which the described resource is derived
ABC
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Zarzalejos, José Antonio
Anguera, Iva
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya
Catalunya
Partido Socialista Obrero Español
Partido Popular
Territoris
Acció política
Constitució
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf
a1a03813105f107897aad8de5925436d
PDF Text
Text
ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALUNYA 2 0 0 6
�L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva.
Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta
quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat.
Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han
estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb
l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut
del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat
de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i
avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa.
7
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e à m bu l
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la
seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat
de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la
ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés
dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i
emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.
• L’autogovern
de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també
en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen
origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la
Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política
en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya.
• La
tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la
importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures,
del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat
entre dones i homes.
• Catalunya,
per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual
comparteix.
8
9
�TÍTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens
perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
11
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de
les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i
efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels
pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la
llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia,
la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
article 5. Els drets històrics
t í to l p r e l i m i n a r
de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què
s’organitza la Generalitat.
article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels
mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua
normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,
que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el
dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya
tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que
disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol
de les dues llengües.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per
al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els
tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb
les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni
lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat,
segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del
català.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de
l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la
Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
12
13
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t í to l p r e l i m i n a r
article 7. La condició política de catalans
article 10. La capital
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i
les lleis.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest
Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu
nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que
mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
article 8. Símbols de Catalunya
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon
als altres símbols de l’Estat.
article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
14
article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el
Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i
la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a
l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb
Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de
col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els
vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a
l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina-
15
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords
de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris
i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot
sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre
aquesta matèria.
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES
I PRINCIPIS RECTORS
article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p í to l 1
DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL
article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i
capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es
poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.
16
17
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar
i social.
article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i
de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,
lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser
respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel
personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i
filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs
conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets
d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i
preferències.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre
el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord
amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els
assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les
lleis.
article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i
col·lectives.
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
18
19
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 23. Drets en l’àmbit de la salut
article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i
gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari,
en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats,
tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i
els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics
i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la
consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la
col·laboració social.
article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a
ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment
per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia
personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment
s’estableixen.
article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a
gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat,
i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
20
21
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i
conservar-lo per a les generacions futures.
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en
els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només
pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes
que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i
de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques
i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels
productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar,
directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i
DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC
I DE L’ADMINISTRACIÓ
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest
Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes,
en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu
nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir
les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de
les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria
de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que
les lleis estableixen.
article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona
Administració
article 29. Dret de participació
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als
serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards
de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur
prestació.
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
22
23
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels
drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni
dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir
cap mena de traducció.
article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les
lleis.
c a p í to l i i i
DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS
article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb
les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en
general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions
públiques.
24
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.
article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
25
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense
nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer
amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha
de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions
amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb
relació a l’aranès.
26
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
c a p í to l i v
GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa
de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar
i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració
del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada
de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen
la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per
Espanya.
article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen
els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
27
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III
d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen
les lleis.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades
l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
c a p í to l v
PRINCIPIS RECTORS
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i
a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i
aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a
garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics.
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb
el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i
social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a
estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de
convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència,
amb una atenció especial a les famílies nombroses.
28
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la
vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les
persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades
en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb
independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de
regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure
l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en
29
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball,
inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de
maternitat.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la
fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la
llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis
socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi
cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i
han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a
salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
article 42. Cohesió i benestar socials
article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i
socials de Catalunya.
1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també
la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme,
lliure iniciativa i autonomia.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de
protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de
risc d’exclusió social.
30
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació
ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
31
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a
finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una
tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i
la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de
la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del
patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus
ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
32
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i
han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les
persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i
d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han
d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han
de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de
negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals
i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i
ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals
i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la
definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha
de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic
representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
33
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de
promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social
d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos
territoris de Catalunya.
article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri
territorial
article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives
de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la
prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim
atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les
zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el
foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis
d’interès general i les xarxes de comunicació.
34
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció,
l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de
consumidors i usuaris.
article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
35
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de
l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta
perquè siguin més efectius.
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una
informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya.
article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de
la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de
la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs
drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites
tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i
actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del
benestar i la cohesió socials.
article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència.
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a
patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i
les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les
iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors
democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència.
TÍTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p í to l i
EL PARLAMENT
article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos
de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la
seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític.
3. El Parlament és inviolable.
article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de
sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa-
38
39
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat
per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats.
diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple
ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La
llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i
homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen
d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no
és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del
Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i
fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen
al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.
40
de les institucions
article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple.
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o
presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el
Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació
de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders
del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions,
quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de
finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels
diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la
constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions
parlamentàries.
41
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de
sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions
extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions
extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups
parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups
parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El
Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries
es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després
d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts
pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit
amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són
vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La
designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats
de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i
l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el
42
de les institucions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les
lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol
moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.
article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes
amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació
delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte
de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
43
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta
i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o
quan el Govern es troba en funcions.
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text
articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha
d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es
tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
article 66.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar
disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No
poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el
pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels
trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament
pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel
procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president
o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
44
Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els
quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament
si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat,
o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la
Generalitat.
c a p í to l i i
EL PRESIDENT O PRESIDENTA
DE LA GENERALITAT
article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament
d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en
funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre-
45
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
c a p í to l i i i
EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al
president o presidenta:
secció primera
EL GOVERN
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del
Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció,
per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda
pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs
públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política
i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la
potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat,
el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
article 69. El conseller primer o consellera primera
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un
conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers.
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera
és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
46
47
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o
presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
secció segona
L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les
funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té
la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen
aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
de les institucions
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes
de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració
de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de
l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern.
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
c a p í to l i v
LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT
I EL GOVERN
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern
envers el Parlament
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
48
49
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes
que estableix el Reglament del Parlament.
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i
dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes
de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els
termes que garanteix aquest Estatut.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de
la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia
del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit
una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a
mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de
dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han
de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de
publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
c a p í to l v
ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la
interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern
i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
article 77. Composició i funcionament
article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera
part a proposta del Govern.
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
50
51
secció primera
EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del
Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i
persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar
amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els
mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
secció segona
EL SÍNDIC DE GREUGES
article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les
llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta
finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració
de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics
o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones
amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i
amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat
de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o
privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació
del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de
tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les
incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les
lleis.
secció tercera
LA SINDICATURA DE COMPTES
article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament,
exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els
defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en
l’àmbit públic i el privat.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir
llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments
jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
52
53
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les
causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura
de Comptes.
secció quarta
REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL
DE CATALUNYA
de les institucions
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques,
que ha de regular una llei del Parlament.
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la
participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora
de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de
viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot
tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.
54
55
article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada.
El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics
d’actuació.
c a p í to l v i
EL GOVERN LOCAL
secció primera
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL
article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels
serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es
porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament,
format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei
els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell
obert.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries
a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals
ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis
aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el
que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat
municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives
que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei
del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del
Consell de Governs Locals.
secció segona
EL MUNICIPI
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de
les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte
de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament
jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.
article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el
marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal.
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre
ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també
per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun-
56
57
article 86. El municipi i l’autonomia municipal
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències
i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.
de les institucions
article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al
Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de
vegueria d’entre els seus membres.
3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament
del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament.
L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme
d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.
article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei
del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar
la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes
de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en
la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu
règim especial.
secció tercera
LA VEGUERIA
secció quarta
LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS
SUPRAMUNICIPALS
article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i
serveis locals.
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La
vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per
a l’organització territorial dels seus serveis.
article 93. Els altres ens locals supramunicipals
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de
col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les
àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
58
59
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l v i i
ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA
DE L’ARAN
TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL
A CATALUNYA
article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin
la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en
les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
c a p í to l i
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent,
en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot
cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els
ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i
en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots
els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei
contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
c a p í to l i i
EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat
pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la
Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en
cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el
seu estatut orgànic.
article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest
darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb
el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries
sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
62
63
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del
nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia
de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al
dia en què es fa pública.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en
aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords
dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació
de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de
nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar
d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o
presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya
designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del
poder judicial.
64
article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en
alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin
estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
c a p í to l i i i
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les
places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata-
65
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català
per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb
l’abast que determini la llei.
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als
llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim
estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir
una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha
d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a
Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les
dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies
del seu càrrec o lloc de treball.
article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica
del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es
poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de
l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal
laboral al servei de l’Administració de justícia.
article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia.
66
67
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la
compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions
judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu
dels serveis.
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern
de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals.
article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la
gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis
de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma
legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder
judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del
Parlament.
article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes
que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i
llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el
que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a
l’Administració de justícia a Catalunya.
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
68
69
�TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
c a p í to l i
TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES
article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat
l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre
qualsevol altre.
article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes
amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord
amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com-
71
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament
ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions
bàsiques.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.
article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de
la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència,
l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat
pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions
estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació
de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la
concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les
subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
72
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al
territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el
seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
c a p í to l i i
LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES
article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en
exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la
Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el
sector agroalimentari.
73
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat
amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les
estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la
formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa
la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la
forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya.
article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de
gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el
subministrament d’aigua.
74
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les
obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució
de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal.
article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que
l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de
75
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la
pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la
gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim
jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les
fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les
condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i
les fundacions.
article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
76
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment
de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió
dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot
cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les
condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la
seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i
les llotges de contractació.
article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur
organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
77
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a
Catalunya.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes
les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat
relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que
estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la
distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a
negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas
l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal,
col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció
de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari
de fires internacionals.
article 122. Consultes populars
article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora
inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la
i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre
mitjà.
78
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i
la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
79
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per
l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els
usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria
de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.
article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i
el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió,
escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les
cooperatives.
d e l e s co m pe t è n c i e s
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el
control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació
i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim
econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de
Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i
139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i
les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que
no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats
gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les
quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els
estàndards mínims que fixin les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta
competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
82
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i
cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou
la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels
béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels
béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
83
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit
cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes,
llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que
en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació
de propietat industrial.
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de
la producció i la comercialització.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la
projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de
la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació
mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques
i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
84
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control
sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment
les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre
les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una
denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i
internacionals.
85
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris
que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica
o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en
què s’imparteixen aquests ensenyaments.
d e l e s co m pe t è n c i e s
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i
dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries
amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a
què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres
públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació,
la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la
qualitat del sistema educatiu.
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i
educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del
sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus
86
87
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que
condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la
competència exclusiva que inclou:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels
títols acadèmics i professionals estatals.
article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i
també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil
d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest
efecte i, si s’escau, en les lleis.
d e l e s co m pe t è n c i e s
lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les
instal·lacions existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi
a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions
corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de
totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les
instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata-
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució,
l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i
de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
88
89
article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de
l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i
la promoció de la seva execució.
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants
de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els
espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones
implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
90
d e l e s co m pe t è n c i e s
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic.
article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el
principi d’autonomia local:
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al
servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i
l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis
ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de
la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de
l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les
administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
91
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de
la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la
seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels
edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les
persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la
integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a
aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball
per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als
92
d e l e s co m pe t è n c i e s
expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat
sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.
article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a
Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la
salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
contrastació de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de
Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
93
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització
de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la
determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe
previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels
quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la
competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions
i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori
de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de
Catalunya.
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també
la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la
pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics.
94
95
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o
bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ
determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva
en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la
preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus
amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació
i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En
tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la
competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
96
97
article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes
destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o
de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
article 143. Llengua pròpia
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius
o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la
Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i
d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de
Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de
mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les
borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del
servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i
98
99
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de
Catalunya en els mitjans de comunicació social.
d e l e s co m pe t è n c i e s
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la
competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i
de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i
la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos,
que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats
han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de
notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi
la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
100
article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de
les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels
serveis.
article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
101
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i
del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals
i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri
territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les
condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió
urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de
sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les
mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús
del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les
aigües costaneres interiors i de transició.
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic
maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència
exclusiva, que inclou en tot cas:
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria
de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la
legislació estatal.
article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis
com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la
102
103
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els
ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització
sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també
la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una
protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus
de violència.
article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica
en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de
l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou
en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin
la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència,
com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin
alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2.
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de
normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la
104
105
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva
en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya
o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a
Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària
per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La
Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades
en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha
de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels
drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat,
de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria.
article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
d e l e s co m pe t è n c i e s
entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen
activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema
universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o
jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació
de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de
l’Estat.
article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica,
la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou
en tot cas:
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i
l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment
i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat.
106
107
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
d) La regulació i la formació professional del personal investigador i
de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels
contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per
l’article 149.1.18 de la Constitució.
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria
de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en
el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques
que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres
organismes i institucions internacionals.
article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de
l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i
fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3,
4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals,
i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació
i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84.
108
109
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les
modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la
Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò
que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.
article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit
de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les
confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les
competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
110
d e l e s co m pe t è n c i e s
article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la
competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de
l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida
en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució
de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i
promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació
en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de
formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en
el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en
matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
estatal en matèria de productes farmacèutics.
111
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les
matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur
domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb
la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord
amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de
la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les
policies locals.
d e l e s co m pe t è n c i e s
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president
de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de
l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el
bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de
col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La
Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de
treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi
l’Estat.
5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses
formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hidrològics.
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les
institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el
sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
112
113
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot
cas:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de
treball i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a
les prestacions de la seguretat social.
inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en
situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació
penal i processal que incideixi en les competències de menors.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins
del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt
especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les
fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat.
article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució.
article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació
de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els
mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població
reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de
les activitats de reinserció.
114
115
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció
voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions
públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable
que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció
dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les
activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors,
sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que
requereixin un règim específic, respectant les competències estatals
sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya
que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports,
inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial
de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope-
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió
de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els
plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de
Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el
control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de
treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a
Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
116
117
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el
trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres
de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t è n c i e s
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a
Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis
col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el
control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció
pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les
fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el
marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de
les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el
principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de
les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas:
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de
la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa,
en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració
de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de
conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a
l’obtenció d’un títol oficial.
118
article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva
sobre:
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari,
sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida
sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les
universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats
119
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació
i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades
i la implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
TÍTOL V
DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris
oficials.
article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en
l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i
establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
c a p í to l i
RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT
I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES
article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és
necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a
la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers
d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial.
La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats
autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.
120
121
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
secció primera
COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES
COMUNITATS AUTÒNOMES
article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives,
poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans
de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius
d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i
els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi
manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen.
La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en
determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives.
En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur
vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat
que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a
acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes,
respectivament, a comptar del dia en què se signen.
secció segona
PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN
PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a
aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en
el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a
122
123
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el
Reglament del Parlament.
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es
creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació
aplicable.
article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats
del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu
principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
secció tercera
LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que
estableix l’article 131.2 de la Constitució.
article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència
dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte
de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat-Estat
1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis
que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les
competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per
aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de
competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern de
l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
124
125
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que
s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta
representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la
participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
c a pi to l i i
RELACIONS DE LA GENERALITAT
AMB LA UNIÓ EUROPEA
3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre
igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un
any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les
subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats,
en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat.
4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les
dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i
la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya,
en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin.
126
127
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la
formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a
Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada
per l’Estat.
Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes
propostes afecten competències de la Generalitat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió
Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no
modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la
Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la
normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de
representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la
Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en
àmbits d’interès comú.
article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de
mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de
la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114
i 210.
article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
El Parlament participa en els procediments de control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar
accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa
128
129
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat.
article 196. Tractats i convenis internacionals
article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus
interessos davant les institucions de la Unió Europea.
c a p í to l i i i
ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT
article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i
promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de
manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de
l’Estat.
article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i
singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament
poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents.
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i
singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar
les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències.
article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i
culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris,
en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
130
article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com-
131
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment
la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que
estableixi la normativa corresponent.
TÍTOL VI
DEL FINANÇAMENT
DE LA GENERALITAT
article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur
afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p í to l i
LES FINANCES DE LA GENERALITAT
article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels
principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i
lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la
Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
132
133
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de
poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius
polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i
altres tributs propis.
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que
disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i
d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves
competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució.
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a
Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i
la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei
del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de
la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres,
i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
134
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs
propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen
a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos-
135
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en
pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat
poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes
necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines
respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels
municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris
de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal,
entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat
són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats
a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes
d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits.
El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus
serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients
per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs
autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa
manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de
rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
136
137
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les
necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de
població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat
de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació
d’exclusió social.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor
les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència.
article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i,
eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a
la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per
la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la
concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual
de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts
en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per
acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria
en institucions i organismes de caràcter multilateral.
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat:
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar
l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per
la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris.
a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat
estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa
dels tributs cedits.
138
139
article 209. Lleialtat institucional
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què
fa referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al
Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de
finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet
l’Estat.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels
preceptes d’aquest capítol.
c a p í to l i i
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.
article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa
estatal.
article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels
quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la
conservació del patrimoni de la Generalitat.
article 216. Empreses públiques
article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes
les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga-
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
140
141
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p í to l i i i
LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en
l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per
a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar
la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les
exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa
reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar,
recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de
Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els
governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
142
d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als
governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per
mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa
referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar
la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi
o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment
d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la
transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden
establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en
els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
143
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
TÍTOL VII
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a
desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local
i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85.
article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les
vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la
Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per
a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre
entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi
la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat
de la informació.
144
article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a
proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà
d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta
establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
145
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t
la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.
d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una
comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una
proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta
conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar
les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de
la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a
què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos
electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la
Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars
del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que
exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum
positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del
Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els
reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta-
146
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
147
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional primera
disposició addicional quarta
Designació de senadors
Capacitat de finançament
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest
no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat.
disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el
Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la
construcció d’autovies alternatives.
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
148
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir
el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu.
disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre
anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que
corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració
de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya.
ðisposició addicional setena
Relació de tributs cedits
A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada
en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Tributs sobre jocs d’atzar.
149
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre l’electricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones físiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de
la Comissió com a projecte de llei.
disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de
Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur
residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la comunitat sobre el dit impost.
150
disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les
labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades,
de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes
fermentades i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del
rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.
disposició addicional desena
Cessió de l’impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.
disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea,
l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en
fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
151
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
disposició addicional dotzena
disposició transitòria primera
Interpretació harmònica
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la
Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament.
disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i
a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de
l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer
recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les
normes que consideri incompatibles.
disposició transitòria segona
disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
Vigència de disposicions transitòries anteriors
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.
disposició derogatòria
Transparència
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya.
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya.
disposició final primera
disposició addicional quinzena
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
152
153
�e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta
es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Índex
7
PREÀMBUL
11
TÍTOL PRELIMINAR
17
TÍTOL I
DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
17
Capítol I.
22
Capítol II.
28
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Capítol V. Principis rectors
39
TÍTOL II
24
27
disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat-Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la
Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat.
ðisposició final quarta
DE LES INSTITUCIONS
60
El Parlament
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Capítol VI. El govern local
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
61
TÍTOL III
39
45
47
49
50
54
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el
termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha
de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182.
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
61
63
65
154
Capítol I.
Capítol I.
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal
superior de Catalunya
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre
l’Administració de justícia
�71
TÍTOL IV
DE LES COMPETÈNCIES
71
Capítol I.
73
Capítol II.
Tipologia de les competències
Les matèries de les competències
121
TÍTOL V
DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
130
Relacions de la Generalitat amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
133
TÍTOL VI
121
127
Capítol I.
DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
142
Les finances de la Generalitat
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Capítol III. Les finances dels governs locals
145
TÍTOL VII
133
140
Capítol I.
DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
148
DISPOSICIONS ADDICIONALS
153
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
153
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
153
DISPOSICIONS FINALS
�Biblioteca de Catalunya - Dades CIP
Catalunya
[Estatut (2006)]
Estatut d’autonomia de Catalunya 2006
I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006)
1. Catalunya. Estatut (2006)
342.4(467.1)“2006”(094)
Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa
© Antoni Tàpies, per la imatge de portada
Disseny gràfic: +3
Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica
Dipòsit legal: B-42464-2006
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d'autonomia de Catalunya 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf
77544d629b3d81c635463cf302f85e39
PDF Text
Text
Estatut
d’autonomia
de Catalunya
TE X T CO N SO LI DAT
�Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435)
© Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics
i els Serveis d’Assessorament Lingüístic
del Parlament de Catalunya
Dipòsit legal: B-33418/2012
�Estatut d’autonomia de Catalunya
TEXT CONSOLIDAT
Barcelona, 2012
��Tramitació parlamentària i afectacions
Tràmits de l’aprovació de l’Estatut
Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora
(BOPC 208, 11.07.2005).
Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració
de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005).
Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat
i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214,
04.08.2005).
Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005).
Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005),
en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54).
Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2,
04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005
(DSCD-P 125).
Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament
de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades:
BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006).
Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006
(BOCG-B 210-14, 22.03.2006).
Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006;
correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda
el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166).
Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya
(BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5
de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321).
Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió
tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83).
Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum
popular el dia 18 de juny de 2006.
Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,
sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol
de 2006.
5
�Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006).
Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado
(BOE 172, 20.07.2006).
Modificacions de l’Estatut
Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs
de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació
de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010).
Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979
En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera,
quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria
segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon,
la vigència com a regulació transitòria.
Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional
(RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 172, 16.07.2010).
Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 246, 11.10.2010).
Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
(BOE 16, 19.01.2011).
Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent:
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls
apareixen destacats en vermell.
• Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la
sentència apareixen destacats entre claudàtors.
6
�ÍNDEX SISTEMÀTIC
Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Títol preliminar
Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23
Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23
Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25
Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25
7
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Títol I. Dels drets, deures i principis rectors
Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26
Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28
Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30
Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33
Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34
Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Capítol V. Principis rectors
Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36
8
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42
Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44
Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Títol II. De les institucions
Capítol I. El Parlament
Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45
Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46
Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46
Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47
Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49
Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50
Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50
Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
9
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Secció primera. El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52
Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52
Secció segona. L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54
Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55
Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56
Secció segona. El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57
Secció tercera. La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58
Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58
Capítol VI. El govern local
Secció primera. Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59
Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60
10
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció segona. El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62
Secció tercera. La vegueria
Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64
Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Títol III. Del poder judicial a Catalunya
Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66
Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66
Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68
Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració
de justícia
Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69
Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72
11
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72
Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72
Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Títol IV. De les competències
Capítol I. Tipologia de les competències
Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73
Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73
Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75
Capítol II. Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75
Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76
Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84
Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86
Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90
12
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92
Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95
Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101
Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104
Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107
Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació
i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109
Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111
13
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117
Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120
Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat
Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122
Secció segona. Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123
Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
14
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129
Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130
Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Títol VI. Del finançament de la Generalitat
Capítol I. Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131
Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133
Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134
15
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134
Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135
Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Capítol II. El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138
Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138
Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139
Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Capítol III. Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139
Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140
Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Títol VII. De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143
Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . .
Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . .
Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . .
Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . .
Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . .
Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . .
Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . .
Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
144
144
145
145
145
145
146
147
�ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA
Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs,
de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol
i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre
el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis .
Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit .
Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . .
Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . .
Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris .
Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . .
Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes
amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries
anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . .
Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . .
Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . .
Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . .
148
148
149
149
149
150
150
150
150
151
151
151
151
152
Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
17
��Estatut d’autonomia de Catalunya
PREÀMBUL
Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com
la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en
un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de
normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del
1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions
d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la
Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat
el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució
del 1978 i l’Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una
història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i
incardinada a Europa.
19
�Preàmbul
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors
de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta
la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de
la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que
la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps
venidors.
• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones
lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un
decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones.
• L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una
societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés.
• L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella,
donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició
singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva
personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta
la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.
• La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els
deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment,
de la igualtat entre dones i homes.
• Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del
projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la
qual comparteix.
• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial
pacífic i just.
20
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 2
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de
la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una
manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article
segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els
parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de
Catalunya ratifica aquest Estatut.
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb
aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals
que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment,
sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa
d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
21
�Art. 3
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai
polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
Article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,
la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals
i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la
vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret
dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors
de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
[Article 5. Els drets històrics
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la
tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza
a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres
preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement
d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil,
la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i
el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3
3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
22
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 7
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català
és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també
la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en
l’ensenyament.
[2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el
castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones
tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de
Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics
de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb
el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de
qualsevol de les dues llengües.]5
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la
presència i la utilització del català en els organismes internacionals i
en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i
l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats
i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió
exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua
pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que
estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 7. La condició política de catalans
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de
Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu
a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28
de juny.
5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
23
�Art. 8
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per
aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut
a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la
forma que determini la llei.
Article 8. Símbols de Catalunya
[1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a
símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc
simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
Article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut.
Article 10. La capital
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
Article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut,
el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.
6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
24
�TÍTOL PRELIMINAR
Art. 14
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural,
històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim
jurídic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu
ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o
no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que
correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments
de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar
els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de
cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els
països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar
a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
Article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de
Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions
que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin
de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten
sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
25
�Art. 15
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL I
Dels drets, deures i principis rectors
CAPÍTOL I
Drets i deures de l’àmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures
reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de
discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya
es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les
càrregues familiars.
Article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
Article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades
a causa de l’edat.
Article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur
personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de
discriminació.
26
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 21
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat
d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del
dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de
llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una
manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions
sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre,
que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis,
especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions
d’expressar personalment llur voluntat.
Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis
establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs
fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb
llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.
3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els
drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament.
4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els
altres nivells que s’estableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la
formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds
i preferències.
27
�Art. 22
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a
rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu,
d’acord amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen
les lleis.
Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a
la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
Article 23. Drets en l’àmbit de la salut
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes
que estableixen les lleis.
2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir
i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i
llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la
confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes
que estableixen les lleis.
Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat
pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el
consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment,
en els termes que estableixen les lleis.
28
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 27
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre
l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials.
Article 25. Drets en l’àmbit laboral
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut
accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i
professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la
dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i
la col·laboració social.
Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a
accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han
d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els
29
�Art. 28
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir
dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen
el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament.
2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents
formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que
determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo
i conservar-lo per a les generacions futures.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació
només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els
termes que estableixen les lleis.
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de
béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat.
També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de
garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats
i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les
administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen
les lleis.
CAPÍTOL II
Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per
mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
30
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 30
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants
en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats,
d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del
Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament
del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar
queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les
institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals
de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha
d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en
matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les
administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els
estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim
de llur prestació.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les
finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties
dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar
els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els
serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets
dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.
31
�Art. 31
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 31. Dret a la protecció de les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè
aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis.
CAPÍTOL III
Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües
oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions
amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques
a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial
que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya,
i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen
funcions públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a
utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials,
notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a
Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió
ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui
exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
32
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 35
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que
els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur
lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un
nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials,
que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
[5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per
escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per
la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han
de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena
eficàcia jurídica.]7
[Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els
establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de
disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8
Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament
[1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català,
d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar
normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9
2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en
l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de
conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar
7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la
STC 31/2.010, del 28 de juny.
33
�Art. 36
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en
incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà
ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent
al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport
lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb
normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a
expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar
l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques
i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs
relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics
amb relació a l’aranès.
CAPÍTOL IV
Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de
cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics
de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i
aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives
34
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 39
als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen
també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols
competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de
les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que
reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya.
Article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article
76.2.b i c.
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i
III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis.
CAPÍTOL V
Principis rectors
Article 39. Disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució
i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per
a garantir-ne l’eficàcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels
poders públics.
35
�Art. 40
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord
amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
Article 40. Protecció de les persones i de les famílies
1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen
les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a
primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de
promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les
famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses.
3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants,
especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de
maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les
actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions
privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món
laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi
projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida
social i cultural.
5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les
persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social,
econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries
per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones
grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració
de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques
basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques,
36
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 41
amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei
ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs
efectes.
8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia,
de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la
igualtat i la dignitat de les persones.
Article 41. Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació,
en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han
de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs
o de maternitat.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de
caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i
han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els
supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de
la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la
dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que
fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
37
�Art. 42
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 42. Cohesió i benestar socials
1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics
i socials de Catalunya.
2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats
de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa
i de risc d’exclusió social.
3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.
4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï
tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei.
5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i
comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels
serveis socials que les lleis determinen com a bàsics.
6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de
promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació
social i econòmica i la participació en els afers públics.
7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones,
i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la
creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com
a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.
Article 43. Foment de la participació
1. Els poders públics han de promoure la participació social en
l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social,
cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.
38
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 45
2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys
poblades del territori.
3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu
cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com
a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors
rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva,
neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
Article 44. Educació, recerca i cultura
1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica
de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el
marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés
a les activitats d’educació en el lleure.
4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca
científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió
del patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per
a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.
Article 45. Àmbit socioeconòmic
1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el
desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
39
�Art. 45
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de
benestar.
3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar
i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques
d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de
les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat
i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes.
4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de
relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual
han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i
l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics
han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació,
de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat
productiu.
5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat
dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La
Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en
la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat
ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats
associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de
les polítiques públiques que les afectin.
40
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 46
8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i
de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de
protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució
social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels
diversos territoris de Catalunya.
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi
ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades
en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter
generacional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a
la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures
correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats
que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis
de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns
i els productes.
3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració
d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgístic.
4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i
territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del
litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una
distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació.
5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.
41
�Art. 47
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 47. Habitatge
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la
generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit,
amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats.
Article 48. Mobilitat i seguretat viària
1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i
de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la
utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin
l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària,
les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la
prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes.
Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris
1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la
seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de
mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el
coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris.
Article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i
sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests
principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les
mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de
les activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en
l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes
distribuïts a Catalunya constin també en català.
42
�TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 52
[5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions
públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en
les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o
jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans
a rebre-les en castellà si ho demanen.]11
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes
catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte
d’ensenyament, protecció i respecte.
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar
suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han
d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius.
Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació
al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de
foment de la pau al món.
2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència.
Article 52. Mitjans de comunicació social
1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a
garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació
una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les
persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels
mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha
d’ésser neutral.
2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de
Catalunya.
11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
43
�Art. 53
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 53. Accés a les tecnologies de la informació
i de la comunicació
1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat
de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits
de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament
llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les
dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat
i actualització.
2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la
societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials.
Article 54. Memòria històrica
1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya
com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita
pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han
d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució
com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern
de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es
converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels
valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement
de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions
personals, ideològiques o de consciència.
44
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 57
TÍTOL II
De les institucions
CAPÍTOL I
El Parlament
Article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern.
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el
debat polític.
3. El Parlament és inviolable.
Article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà
de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest
Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de
Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la
transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és
regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre
el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en
ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral.
La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans
del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han
de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat
45
�Art. 58
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala
Penal del Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
Article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost
i fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del
text.
Article 59. Organització i funcionament
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits
pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels
diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la
intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les
atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs
membres.
4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats
que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels
poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre
sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt.
En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el
46
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 60
mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions
públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a
requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol
assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei
les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les
peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha
d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les
funcions parlamentàries.
Article 60. Règim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris
de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les
sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de
tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició
de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria
absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a
petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen
després d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar
reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords
són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats
presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
47
�Art. 61
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 61. Funcions
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per
l’article 55, les següents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat.
La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del
Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències
i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant
el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord
amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per
les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen
directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació
d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat
que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació
d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En
qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser
objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis
de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de
delegació legislativa al Govern.
48
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 64
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen
legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de
desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text
refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació
s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent
o quan el Govern es troba en funcions.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou
text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals
s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan
es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar l’abast i els criteris de la refosa.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de
control especial per als decrets legislatius.
Article 64. Decrets llei
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot
dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable
dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
49
�Art. 65
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de
l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció
elaborada per la Generalitat.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta
de la Generalitat.
CAPÍTOL II
El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències
1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària
de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de
mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la
Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata,
que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la
convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei.
50
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 67
5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president
o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol
a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició
preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
l’Estat a Catalunya.
6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon
al president o presidenta:
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets
legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació.
b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya.
c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una
moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici
de càrrecs públics.
8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el
cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament.
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers.
51
�Art. 68
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
CAPÍTOL III
El Govern i l’Administració de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva
i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del
Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és
suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
Article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és
membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord
amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades
pel president o presidenta.
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
52
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 71
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president
o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de
Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
SECCIÓ SEGONA
L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització
i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix
les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat.
Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que
corresponen a l’Administració local.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis
de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de
transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els
ciutadans en puguin avaluar la gestió.
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al
territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la
Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
53
�Art. 72
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret
privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les
polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim
d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
Article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan
consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques,
laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició
i les funcions.
CAPÍTOL IV
Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries
i prendre-hi la paraula.
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions.
També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els
termes que estableix el Reglament del Parlament.
Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells.
2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
54
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 76
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre
el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en
tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any
com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El
decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions,
que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a
la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
CAPÍTOL V
Altres institucions de la Generalitat
SECCIÓ PRIMERA
El Consell de Garanties Estatutàries
Article 76. Funcions
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos següents:
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de
reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament
els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i
les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de
decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en
els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de
la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel
55
�Art. 77
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia
local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de
llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per
aquest Estatut.12
Article 77. Composició i funcionament
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de
reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del
Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una
tercera part a proposta del Govern.
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir
d’entre ells el president o presidenta.
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament
del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei.
SECCIÓ SEGONA
El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb
aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
56
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 79
culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen
serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o
activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres
persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa
l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes
públics o privats vinculats o que en depenen.
2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions.
3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a
convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest
Estatut.
4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb
els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades
en l’àmbit públic i el privat.
5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de
cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta
obligació.
Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser
destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges,
les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia
reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb
les lleis.
57
�Art. 80
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
SECCIÓ TERCERA
La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena
autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb
les lleis.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest
conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen
d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats,
les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
SECCIÓ QUARTA
Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i
privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la
Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament
ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits
específics d’actuació.
58
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 84
CAPÍTOL VI
El govern local
SECCIÓ PRIMERA
Organització territorial local
Article 83. Organització del govern local de Catalunya
1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en
municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.
Article 84. Competències locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències
pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències
pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les
lleis:
a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina
urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini
públic local.
b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic
i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de
protecció oficial.
c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.
d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.
e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La
coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i
forces presents al municipi.
f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.
59
�Art. 85
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la
participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de
l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport
de viatgers municipal.
i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de
tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.
j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i
promoció d’activitats.
l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.
m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones,
dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.
n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos
que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions
locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les
lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord
amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la
realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al
finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.
Article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha
60
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 86
d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i
en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic.
Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun
cions del Consell de Governs Locals.
SECCIÓ SEGONA
El municipi
Article 86. El municipi i l’autonomia municipal
1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de
Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en
els afers públics.
2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir
per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim
de consell obert.
3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici
de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos
propis de la col·lectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser
objecte de control d’oportunitat per cap altra administració.
5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau,
la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre
en defensa de les seves competències.
6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de
sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat
suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur
competència.
61
�Art. 87
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat
normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització
dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria
d’organització i funcionament municipal.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar
entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i
també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen
capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i
associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació
conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir
l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del
principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
Article 88. Principi de diferenciació
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques,
funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que
tenen.
Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert
per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per
a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les
lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels
projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser
consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives
sobre el seu règim especial.
62
�TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 92
SECCIÓ TERCERA
La vegueria
[Article 90. La vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia.
La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis.
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix
d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14
Article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels
consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers
de vegueria d’entre els seus membres.
[3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15
[4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a
terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16
SECCIÓ QUARTA
La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca
1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències
i serveis locals.
14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
63
�Art. 93
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també
l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei
del Parlament.
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat
de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de
les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i
també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per
una llei del Parlament.
CAPÍTOL VII
Organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei
del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de
l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix
l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.
2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és
format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la
Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta
representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de
lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix,
en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la
seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les
iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.
64
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 95
TÍTOL III
Del poder judicial a Catalunya
CAPÍTOL I
El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per
a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut.
En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent
en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i
social i en els altres que es puguin crear en el futur.
[2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de
tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin
sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal
Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra
les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la
participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que
17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
65
�Art. 96
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta
de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder
Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19
en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal
en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el
Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix
el seu estatut orgànic.
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació
del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una
còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos
següents al dia en què es fa pública.
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les
que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
CAPÍTOL II
El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències
19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
66
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 98
d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del
poder judicial.20
Article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que
estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als
òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord
amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels
presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les
audiències provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la
carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o
substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes
en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures
adoptades.
e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els
acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els
reglaments del Consell General del Poder Judicial.
20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del
28 de juny.
67
�Art. 99
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el
funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder
judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria
de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder
Judicial.22
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informació que li sigui demanada.
Article 99. Composició, organització i funcionament
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder
judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern
d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable.
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat
que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat
autònoma.24
22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
68
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 102
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
CAPÍTOL III
Competències de la Generalitat
sobre l’Administració de justícia
Article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que
correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir
les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest
article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a
Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i
amb l’abast que determini la llei.
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça
a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una
plaça en els concursos de trasllat corresponents.
25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
69
�Art. 103
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions
pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
Article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el
personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins
el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei
orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de:
a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales.
b) El procés de selecció.
c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada.
d) La provisió de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El règim de retribucions.
g) La jornada laboral i l’horari de treball.
h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions.
i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El règim disciplinari.
2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la
Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou:
a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció
als llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formació, prèvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
70
�TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 104
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de
treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal.
i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu
règim estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a
garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de
l’Administració de justícia.
3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial,
es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la
Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia.
Article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències
judicials i de la fiscalia.
c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes
informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de
coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir
la compatibilitat del sistema.
d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels
efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum
de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost
efectiu dels serveis.
71
�Art. 105
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que
estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia.
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del
poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la
dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis
de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les
institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació
i de conciliació
1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els
serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries
de la seva competència.
Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al
Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la
planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha
d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts
Generals.
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació
del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del
poder judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei
del Parlament.
Article 108. Justícia de pau i de proximitat
1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos
72
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 111
termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions
i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries
i llur provisió.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb
el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu
resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia.
Article 109. Clàusula subrogatòria
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya.
TÍTOL IV
De les competències
CAPÍTOL I
Tipologia de les competències
[Article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat
reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals
pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la
Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència
sobre qualsevol altre.]27
Article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la
27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
73
�Art. 112
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que
fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb
rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la
Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències,
la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques.
[Article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències
executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció
executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva
pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que
l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa
de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució
de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves
competències, en els termes que estableix el títol V.
Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència
exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també
la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la
tramitació i la concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen
les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i
28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
74
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 116
també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la
gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees
territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així
mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions.
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència
expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya,
exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada
en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració
que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la
coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades.
CAPÍTOL II
Les matèries de les competències
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat
en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16
de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i
ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia
i el sector agroalimentari.
b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els
fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
75
�Art. 117
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i
ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes
sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de
les estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la
innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i
la formació en aquestes matèries.
i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre:
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de
la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries
de Catalunya.
Article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a
conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i
també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general.
b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics
de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i
terrestres vinculats a l’aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir
el subministrament d’aigua.
76
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 118
d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris.
e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la
concentració parcel·lària i amb les obres de regatge.
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal,
assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic
i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la
participació en la planificació i la programació de les obres d’interès
general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els
òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels
recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni.
c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són
atribuïdes per la legislació estatal.
4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya
o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal
espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix
la legislació estatal.
Article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques
que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la
reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic
77
�Art. 119
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a
Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració
d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre d’associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació
de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat
fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució,
modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim
de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat,
i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de
les fundacions que estableixi la normativa tributària.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de
les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions.
Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça
i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
78
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 120
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació
i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’activitats marítimes, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la
gestió dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes
activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en
tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a
les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció,
la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors
i les llotges de contractació.
Article 120. Caixes d’estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de
llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les
competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què
els diversos interessos socials hi han d’estar representats.
b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres
càrrecs de les caixes d’estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu
social a Catalunya.
79
�Art. 121
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims
que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes.
Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i
distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al
règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió
a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb
domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot
cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de
la seva competència.
4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri
d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les
caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya.
Article 121. Comerç i fires
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual
alhora inclou en tot cas:
a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà.
b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i
totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les
vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de
mercat.
30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
80
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 123
d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació
i canvi d’activitat dels establiments.
e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a
la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en
tot cas:
a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional.
b) La promoció, la gestió i la coordinació.
c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes.
d) L’establiment de la reglamentació interna.
e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira.
3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals.
[Article 122. Consultes populars
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit
de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de
participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31
Article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats
per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
81
�Art. 124
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors
i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les
afectin.
c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
d) La formació i l’educació en el consum.
e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i
usuaris.
Article 124. Cooperatives i economia social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cooperatives.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen
en tot cas:
a) La definició, la denominació i la classificació.
b) Els criteris sobre fixació del domicili.
c) Els criteris rectors d’actuació.
d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials,
fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació.
e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El règim econòmic i la documentació social.
h) La conciliació i la mediació.
i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica
de les cooperatives.
3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la
regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors
als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu.
b) L’ensenyament i la formació cooperatius.
82
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 125
c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució
i el control dels ajuts públics al món cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el
foment i l’ordenació del sector de l’economia social.
Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i
navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant
el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el
que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del
règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·
legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim
disciplinari.
b) La creació i l’atribució de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels
membres de les corporacions.
e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació
dins de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els
requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.
3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden
prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç
exterior i destinar-hi recursos camerals.
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre
titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36
i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les
professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats.
83
�Art. 126
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions
professionals de caràcter obligatori.
c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades.
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les
entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i
jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a
les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles
i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la
legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2.
Article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata
lunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió
del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
84
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 127
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el
control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals
en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió
d’equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competències normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir
l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic
i cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat
de l’Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que
inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i
l’espoliació.
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de
dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim
jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals,
bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
85
�Art. 128
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el
patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals,
musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i
monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els
arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de
titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi
expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
[3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la
Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb
relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i
el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració
i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest
Estatut.]33
Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article
149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim
jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions
que en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial.
33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
86
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 129
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador
aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació
d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control
de la producció i la comercialització.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs
normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i
control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els
òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora
per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi
els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i
instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici
de llurs facultats de gestió.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de
protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat
d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida.
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de
Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals.
[Article 129. Dret civil
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució
atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34
34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
87
�Art. 130
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
Article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació
acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres
docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris
que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb
validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil,
la competència exclusiva que inclou:
a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors
afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori.
b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de
l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest
cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.
d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment
de la qualitat del sistema educatiu.
e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons
propis.
f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius
d’actuació en matèria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats
sostinguts amb fons públics.
88
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 131
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no
presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització
obligatòria.
3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments
a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que
disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida
que inclou en tot cas:
a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació
general del sistema educatiu.
b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent
i educativa.
c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi
l’ordenació curricular.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals.
e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris
d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments
del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb
fons públics.
i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió
dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels
seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de
l’administració educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació
dels títols acadèmics i professionals estatals.
89
�Art. 132
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i
l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil,
i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que
inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el
que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria
de seguretat pública.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció
civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de
col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de
l’Estat.
4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat
nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a
aquest efecte i, si s’escau, en les lleis.
Article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions
existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·
lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control
de totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels
serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència
energètica.
90
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 134
2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit
estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el
règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que s’hi acompleixin.
Article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’esport, que inclou en tot cas:
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de
l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport.
c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.
d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració
d’utilitat pública de les entitats esportives.
e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva
i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica
de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.
91
�Art. 135
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva.
j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en
els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a
l’Estat en matèria de seguretat pública.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física
i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
de l’esport.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats
que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les
entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
del lleure.
Article 135. Estadística
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic.
Article 136. La funció pública i el personal al servei
de les administracions públiques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:
92
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 137
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal
al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació
i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua
de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a
l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
Article 137. Habitatge
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de
l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de
les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i
l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació
al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i
l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges
i la seva aplicació.
2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions
dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable,
respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
93
�Art. 138
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
[Article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració:
a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de
les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i
d’orientació.
b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones
immigrades en el marc de les seves competències.
c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la
integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur
participació social.
d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment
i la integració de les persones immigrades.
e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda
a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals
s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria
d’entrada i residència d’estrangers, inclou:
a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim
d’inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de
l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per
a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els
mecanismes que estableix el títol V.]35
35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
94
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 140
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic
i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència
inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials
a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de
les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la
planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de
l’economia.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’artesania.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de control metrològic.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de contrastació de metalls.
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori
de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i
aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei,
especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels
recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de
la infraestructura i del servei que presta.
95
�Art. 140
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports
i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
públic.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport
situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una
altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o
assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la
programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que
determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva
xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària
de Catalunya.
b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària
dels quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de
Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la
competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals
és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat,
la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques,
que inclou en tot cas:
96
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 141
a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés
universal.
b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que
comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs
l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
Article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a
Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i
la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en
general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i
telemàtics.
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim
fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe
previ determinant de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació
del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota
mena d’espectacles en espais i locals públics.
97
�Art. 142
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de
participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme
juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa
d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb
l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat
corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per
entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats
amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació
de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la
competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat
aranès a l’Aran.
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes
addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en
tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació
ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
98
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 144
b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat
i recerca ambientals.
c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la
biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims.
d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a
ésser residus.
e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat
d’aquests i llur disposició final.
f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i
subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot
cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments
en les aigües superficials i subterrànies.
h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de
contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació,
amb independència de l’administració competent per a autoritzar
l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle.
j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats,
instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o
conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de
99
�Art. 145
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les
figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals
i d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen
el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·
laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar,
regular i gestionar aquests espais.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un
règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica,
incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració
de la cartografia climàtica.
6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos
d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció,
la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya.
Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels
mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i
l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es
100
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 147
negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el
control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres
d’aquests mercats.
e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres
de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual:
a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació
del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels
serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant
la garantia de l’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels
serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també
sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya en els mitjans de comunicació social.
Article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries
i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la
competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat,
mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels
concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització
dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els
candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el
101
�Art. 148
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast
que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos
de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in
cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes
de competència territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules
concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general,
la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el
nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb
relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels
mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions.
Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut
i les lleis.
Article 148. Obres públiques
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat
autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la
construcció i el finançament de les obres.
2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la
Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la
legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de
la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les
102
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 149
obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de
les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració
per a la gestió dels serveis.
Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i
del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori,
del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais
naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article
144.2.
d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els
equipaments de competència de la Generalitat.
e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental.
2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral,
respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i
ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de
tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans.
b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües
costaneres interiors i de transició.
103
�Art. 150
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació
general.
d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin
d’interès general.
4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix
l’article 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la
determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.
b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant
les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de
l’exercici del dret a la propietat.
c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i
gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació.
d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en
l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.
e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas,
la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències,
les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la
disciplina urbanística.
6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc
de la legislació estatal.
Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva
Administració, la competència exclusiva sobre:
a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial.
104
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 152
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa.
Article 151. Organització territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que
estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència
exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:
a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens
que configuren l’organització territorial de Catalunya.
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els
topònims, i la determinació dels règims especials.
c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre
els ens locals i la població, respectant l’autonomia local.
Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat
econòmica
1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de
l’activitat econòmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general
de l’Estat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la
planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V.
c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen
estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que
s’estableixin per mitjà de conveni.
105
�Art. 153
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 153. Polítiques de gènere
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici
de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució,
inclou en tot cas:
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control
de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per
a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir
eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb
caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les
iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i
també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir
una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest
tipus de violència.
Article 154. Promoció i defensa de la competència
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats
econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un
àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència
inclou en tot cas:
a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que
afectin la competència.
b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador.
c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 156
tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori
de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats
econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen
els apartats 1 i 2.
Article 155. Propietat intel·lectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels
quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya;
l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i
l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la
protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin
incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre
i facilitar el bescanvi d’informació.
b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva
dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control
de l’activitat d’aquestes entitats.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de
l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques.
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria.
Article 156. Protecció de dades de caràcter personal
Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de
protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas:
107
�Art. 157
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de
Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals
de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o
privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que
presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà
de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que
integren el sistema universitari català.
b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques
o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a
matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya.
c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades
que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya.
d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals
en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
Article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil
de l’Estat.
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i
tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança,
que inclou en tot cas:
a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes.
b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i
finançats per la Generalitat.
108
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 159
d) La regulació i la formació professional del personal investigador
i de suport a la recerca.
e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre
la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de
fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de
les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i
responsabilitat en les administracions públiques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència
exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions
públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les
administracions públiques de Catalunya:
a) La competència exclusiva sobre organització i competències en
matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques
catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article
149.1.18 de la Constitució.
109
�Art. 160
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la
competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la
competència executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les
administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria.
b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord
amb la legislació estatal.
c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu
just i fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions públiques.
6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1,
3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local.
Article 160. Règim local
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens
locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies
dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per
l’article 84.
c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i
les modalitats de prestació dels serveis públics.
d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats
per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords
d’aquests òrgans.
110
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 162
e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot
allò que no estableix l’apartat 1.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són
garantits constitucionalment.
Article 161. Relacions amb les entitats religioses
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·
laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb
relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que
acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin
les lleis.
b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies,
les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat.
c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de
les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal d’entitats religioses.
3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen
atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses.
Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica
i productes farmacèutics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública,
la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern,
l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
111
�Art. 163
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc
de l’article 149.1.16 de la Constitució.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents:
a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir
i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut
laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica.
c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la
coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari
públic.
d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i
l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes
de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i
l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica.
e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis
en el sistema sanitari públic.
4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal
en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el
títol V.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics.
Article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en
les matèries següents:
a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen
llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no
ultrapassa el territori de Catalunya.
112
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 164
b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que
s’acompleixen a Catalunya.
c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat
privada.
d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
Article 164. Seguretat pública
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública,
d’acord amb el que disposa la legislació estatal:
a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de
Catalunya i l’ordenació de les policies locals.
b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra.
c) El control i la vigilància del trànsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de
les policies locals.
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal
sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en
tot cas:
a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió
i manifestació.
b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la
natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics.
4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat
de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel
president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de
seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya,
i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les
relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en
els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països
en què participi l’Estat.
113
�Art. 165
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit
d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents:
a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
Article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou:
a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les
normes que configuren el règim econòmic.
b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social.
c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren
l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre
les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb
el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la
lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades
a les prestacions de la seguretat social.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i
dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta
inspecció, que queda reservada a l’Estat.
114
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 167
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció
de les famílies
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les
prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat
assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.
b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics
dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la
regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i
a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors:
a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors,
que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les
institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats,
en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislació penal.
b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les
mesures de protecció social i llur execució.
Article 167. Símbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de
Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
115
�Art. 168
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 168. Sistema penitenciari
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas:
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa
penitenciària a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya,
especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la
planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol
tipus situades a Catalunya.
c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments
penitenciaris situats a Catalunya.
d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels
equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de
tots els mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó
i de les activitats de reinserció.
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults.
Article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril
i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb
independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats.
b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de
les activitats de transport.
c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres
116
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 170
que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública.
e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports.
f) La potestat tarifària sobre transports terrestres.
2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o
amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que
inclou:
a) Els centres d’informació i distribució de càrregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els
operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport,
la logística i la distribució localitzades a Catalunya.
6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant
i ports, inclou:
a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i
fluvial de passatgers.
b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i
l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport
marítim i fluvial.
c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.
Article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria
de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació
dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la
117
�Art. 171
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en
els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial
de Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització
i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya.
e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius
de treball.
f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball
situats a Catalunya.
g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en
l’àmbit de les seves competències.
i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin
lloc a Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals.
l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la
funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest
efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels
mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir
les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en
l’àmbit social.
Article 171. Turisme
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de
turisme, que inclou en tot cas:
118
�TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES
Art. 172
a) L’ordenació i la planificació del sector turístic.
b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb
ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger.
c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments
turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els
establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la
Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal,
en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya.
d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els
prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució
de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret
a l’obtenció d’un títol oficial.
f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució
i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme.
Article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre:
a) La programació i la coordinació del sistema universitari català,
en el marc de la coordinació general.
b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització
de les privades.
c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les
normes d’organització i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats.
e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb
el principi d’autonomia universitària.
f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels
fons estatals en matèria d’ensenyament universitari.
119
�Art. 173
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a
la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons
estatals en aquesta matèria.
h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat
de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en
tot cas:
a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement
d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a
les universitats.
b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació.
c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i
també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la
implantació i la supressió d’ensenyaments.
d) La regulació del règim d’accés a les universitats.
e) La regulació del règim del professorat docent i investigador
contractat i funcionari.
f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència
de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador.
3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials.
Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs,
en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses
i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència
respectant els drets fonamentals.
120
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 175
TÍTOL V
De les relacions institucionals de la Generalitat
CAPÍTOL I
Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres
comunitats autònomes
Article 174. Disposicions generals
1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan
és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per
a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes
relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per
a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels
afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres
comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
[3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els
procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36
SECCIÓ PRIMERA
Col·laboració amb l’Estat
i amb altres comunitats autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres
mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els
objectius d’interès comú.
2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans
i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú.
36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
121
�Art. 176
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes
bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que
li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no
hagi manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan
s’hagin pres sense la seva aprovació.
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que
fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se
signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del
Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes
convenis de col·laboració i acords de cooperació.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes
poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i
l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació
prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la
subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb
altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals
i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació,
llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com
122
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 182
a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa
referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un
mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen.
SECCIÓ SEGONA
Participació en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia
per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
[Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General
del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau,
l’ordenament parlamentari.]37
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat
econòmica
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
del que estableix l’article 131.2 de la Constitució.
Article 182. Designació de representants en els organismes
econòmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió
37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
123
�Art. 183
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social
relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que
estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions
financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels
quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de
traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia,
l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio
i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i
dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la
legislació aplicable.
4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva
seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de
delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1.
SECCIÓ TERCERA
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat
[1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i
permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l’Estat als efectes següents:
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici
de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
124
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 183
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els
assumptes d’interès comú.]38
2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són
deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts
per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat.
b) La programació de la política econòmica general del Govern
de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament
d’aquesta política.
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració
entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les
competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la
proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració
que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions
financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de
la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
125
�Art. 184
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un
nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva
presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en
torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot
crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat
i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió
plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de
les dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament
intern i de funcionament per acord de les dues parts.
CAPÍTOL II
Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea
Article 184. Disposició general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya.
Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea
1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos
de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de
revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la
Generalitat.
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat
1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
126
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 187
en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en
els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta
matèria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels
procediments multilaterals que s’estableixin.
3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per
a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències
exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar
conseqüències financeres o administratives especialment rellevants
per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat.
4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la
Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya
han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que
correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents
sobre les dites iniciatives i propostes.
Article 187. Participació en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant
la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la
mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.
2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ,
exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb
la normativa aplicable.
3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació
de representants en el marc de la representació permanent d’aquest
en la Unió Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu
en àmbits d’interès comú.
127
�Art. 188
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Article 188. Participació en el control dels principis
de subsidiarietat i de proporcionalitat
El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de
la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si
aquestes propostes afecten competències de la Generalitat.
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret
de la Unió Europea
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en
l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea
no modifica la distribució interna de competències que estableixen la
Constitució i aquest Estatut.
2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció
de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les
comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de
mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la
Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre
un informe previ.
3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la
legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
Article 190. Gestió de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles
114 i 210.
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia
1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a
iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en
defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La
Generalitat col·labora en la defensa jurídica.
128
�TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 196
3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades
ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene
ralitat.
Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea
La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els
seus interessos davant les institucions de la Unió Europea.
CAPÍTOL III
Acció exterior de la Generalitat
Article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la
competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb
projecció exterior que derivin directament de les seves competències,
sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració
general de l’Estat.
Article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
establir oficines a l’exterior.
Article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències.
Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
Article 196. Tractats i convenis internacionals
1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat
sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera
directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el
Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin
pertinents.
129
�Art. 197
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera
directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri
representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats
internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves
competències.
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals
i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
Article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma
que estableixi la normativa corresponent.
Article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves
competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes
i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que
tinguin.
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les
organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau,
llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del
compliment dels seus objectius.
130
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 202
TÍTOL VI
Del finançament de la Generalitat
CAPÍTOL I
Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene
ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la
llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de
la Constitució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també
pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat
i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió
Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de
la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article
206 d’aquest Estatut.
Article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal
de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions
d’autogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials
i altres tributs propis.
131
�Art. 203
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el
que disposa l’article 201 d’aquest Estatut.
c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau.
e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos
generals de l’Estat.
f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les
seves competències.
k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes
comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que
disposen aquest Estatut i la Constitució.
Article 203. Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de
despesa que decideixi lliurement.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals
corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea,
l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou
132
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 204
la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les
reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes
funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par
cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una
llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat
normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part
de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la
seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els
tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació
de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració
tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat
en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i
de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb
transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra
administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions
tributàries dels contribuents.
133
�Art. 205
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o
organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i
l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs
locals.
Article 205. Òrgans economicoadministratius
La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans
economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les
reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes
de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat.
A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin
necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via
economicoadministrativa.
Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes d’anivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per
a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en
criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la
Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en
els mecanismes d’anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els
seus serveis i les seves competències.
134
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 208
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden
ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres
comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i
altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels
diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també
similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau,
dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats
són fixats per l’Estat.
4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar
el resultat quinquennalment.
[5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació
de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive
llament.]40
6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar
les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població,
rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en
particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la
densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en
situació d’exclusió social.
Article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els impostos estatals.
Article 208. Actualització del finançament
1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el
sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de
39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134
de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
135
�Art. 209
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les
diferents administracions.
Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment
i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades
per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de
finançament.
2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.
Article 209. Lleialtat institucional
1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades
per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps
determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa
o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament
necessaris.
2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i
transparència.
Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat
[1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és
l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat
en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció,
l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i
també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la
Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants
de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta
és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any.
La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament
per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens
136
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 210
perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta
matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41
2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat:
[a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el
rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència
l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42
c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració
tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals
fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels
tributs cedits.
[d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42
e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208.
f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la
Generalitat.
g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat
de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa
referència l’article 205.
h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i
l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en
matèria cadastral a què fa referència l’article 221.
41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10
de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel
FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre,
pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16
de desembre.
137
�Art. 211
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat
per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment
dels preceptes d’aquest capítol.
CAPÍTOL II
El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competències de la Generalitat
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular
les seves finances.
Article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels
organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon
al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
Article 213. Recurs a l’endeutament
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons
públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que
emet l’Estat.
Article 214. Estabilitat pressupostària
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions
per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis
i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
138
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 218
Article 215. El patrimoni de la Generalitat
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets
dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació del patrimoni de la Generalitat.
Article 216. Empreses públiques
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les
funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
CAPÍTOL III
Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment d’aquests principis.
Article 218. Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques,
dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local.
Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat
per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del
pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies
finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de
43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
139
�Art. 219
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i
les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per
a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la
puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència
Tributària de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre
els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
Article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de
dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha
de regular per mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·
laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per
mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les
subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el
Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu
d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què
fa referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a
afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals
se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha
d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en
compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats.
El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri
en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest
140
�TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 221
efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi
la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si
escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a
terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa
dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun
d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada
en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
Article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals
per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest
capítol.
2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol
atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono
mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar
ticle 85.
Article 221. El cadastre
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir
les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de
la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin
per a l’exercici de les seves competències.
Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que
disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la
plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació.
141
�Art. 222
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
TÍTOL VII
De la reforma de l’Estatut
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions
amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya,
a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un
mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim
del 20% de la població.
També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a
les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades
per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per
l’article 223.
[d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la
Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel
cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació
del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
142
�TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT
Art. 223
Article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de
la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del
dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi
la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts
Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el
Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació
del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen
els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut
davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica
corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de
constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la
comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del
Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris,
per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix
el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el
termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de
seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del
Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les
adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària
per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar
d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
143
�DA 1
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot
retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment
de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta
en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
[i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una
llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què
fa referència la lletra b.]45
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al
debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
Disposició addicional primera
Designació de senadors
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre
el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final
sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes
relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en allò que hi correspongui.
Disposició addicional segona
Acords amb el Govern de l’Estat
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la
Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
144
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 6
Disposició addicional tercera
Inversions en infraestructures
[1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs
el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al
producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o
la construcció d’autovies alternatives.]46
2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les
administracions estatal, autonòmica i local.
Disposició addicional quarta
Capacitat de finançament
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa l’article 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment
fins a assolir l’objectiu.
Disposició addicional cinquena
Revisió del règim especial de l’Aran
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de
quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per
a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
Disposició addicional sisena
Administració ordinària
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix
46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre.
145
�DA 7
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a
Catalunya.
Disposició addicional setena
Relació de tributs cedits
Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment
dels següents tributs:
a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter
parcial, en el percentatge del 50 per cent.
b) L’impost sobre patrimoni.
c) L’impost sobre successions i donacions.
d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
e) Els tributs sobre el joc.
f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent.
g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el
percentatge del 58 per cent.
h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en
el percentatge del 58 per cent.
l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial,
en el percentatge del 58 per cent.
m) L’impost especial sobre l’electricitat.
n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport.
146
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 8
ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47
El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual
l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació
d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut.
L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la
Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de
referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord
de la Comissió com a projecte de llei.
[Disposició addicional vuitena
Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la
47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va
fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de
l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la
cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia:
«A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest
Estatut tenen la consideració de:
»a) Tributs estatals cedits totalment:
»– Impost sobre successions i donacions.
»– Impost sobre el patrimoni.
»– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
»– Tributs sobre jocs d’atzar.
»– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
»– Impost sobre determinats mitjans de transport.
»– Impost sobre l’electricitat.
»b) Tributs estatals cedits parcialment:
»– Impost sobre la renda de les persones físiques.
»– Impost sobre el valor afegit.
»– Impost sobre hidrocarburs.
»– Impost sobre les labors del tabac.
»– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.
»– Impost sobre la cervesa.
»– Impost sobre el vi i begudes fermentades.
»– Impost sobre els productes intermedis.»
147
�DA 9
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda
de les persones físiques del 50%.
Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma
de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les
persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen
llur residència habitual.
Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48
[Disposició addicional novena
Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors
del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost
sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades
i de l’impost sobre productes intermedis
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58%
del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs,
l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes
derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que
en cada cas corresponen.]49
[Disposició addicional desena
Cessió de l’Impost sobre el valor afegit
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de
48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
148
�DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 13
la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del
rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat
autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu
territori.]50
Disposició addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències
normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions
efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin
la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase
detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació.
Disposició addicional dotzena
Interpretació harmònica
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han
d’interpretar harmònicament.
Disposició addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de
Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres
territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb
el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats
autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels
mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
149
�DA 14
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Disposició addicional catorzena
Jocs i apostes
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de
les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les
organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de
lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites
organitzacions.
Disposició addicional quinzena
Transparència
L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya.
Disposició transitòria primera
Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even
tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el
qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern
i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden
sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes
establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del
Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot
fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar
les normes que consideri incompatibles.
Disposició transitòria segona
Vigència de disposicions transitòries anteriors
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150
�DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS
DF 3
lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació
transitòria.51
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya.
Disposició final primera
Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.
2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual
atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en
vigor d’aquest Estatut.
Disposició final segona
L’Agència Tributària de Catalunya
L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204,
s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a
l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores.
Disposició final tercera
Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a
51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979
es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349).
151
�DF 4
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi,
la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les
competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics
i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat.
Disposició final quarta
Relació d’entitats econòmiques i financeres
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat,
en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència
l’article 182.
152
�APÈNDIX
Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979
que es mantenen vigents
Tercera
1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents
a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat
garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb
una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment
de la transferència.
2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es
crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà
un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a
l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant
els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les
despeses d’inversió que corresponguin.
3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima
d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les
Corts.
4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis
transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la
153
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim
pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats.
Quarta
Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a
les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes
següents:
1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat
Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze
dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions
s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de
la convocatòria.
2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona
elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85
Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran
un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran
atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i
secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional.
4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur
respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa
electoral vigent atribueix a la Junta Central.
Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la
validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial
de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals
provincials.
Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs.
154
�APÈNDIX
5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran
d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés
dels Diputats de les Corts Generals.
Sisena
El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el
present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les
bases següents:
1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat,
i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta
encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser
objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions
que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que
passaran a la competència de la Generalitat.
2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals
designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament.
Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al
Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran
com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín
Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació.
3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució
el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis
que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut.
4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament
promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits
per la Llei Hipotecària.
El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per
a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a
l’arrendador a extingir o renovar el contracte.
155
�ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres
institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots
els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el
moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de
trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres
membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret
permanent d’opció.
Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus
funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre
la matèria.
6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i
sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present
Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs
d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes
establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en
l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes
d’aquest Estatut.
7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya,
d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells
serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament
coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos
serveis.
8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició
transitòria.
156
�ÍNDEX ANALÍTIC
A
abocaments
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació
i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües
superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat
autònoma 144.1.g
La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció
administrativa dels efectuats en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
Vegeu també medi ambient
acadèmies
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions
acadèmiques
accidents laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
acció
— de defensa jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
157
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— exterior
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes
internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic
amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris
que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la
promoció i la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits,
amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics
i culturals amb Catalunya 12
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes
a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció
de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les
institucions de protecció europees i internacionals 128.4
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
del lleure 134.4
La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals
per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2
158
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h
La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions
de projecció i de promoció a l’exterior 193
La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport
dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195
La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats
i convenis internacionals 196
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al
desenvolupament dels pobles 197.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals
i la dels altres ens públics 199
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional
de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
Vegeu també Unió Europea
— política i de govern
El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2
El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció
del Govern 67.1
El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix
l’acció política 68.1
acords
— internacionals
Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que
comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció
i la difusió exterior del català 6.4
159
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen
vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques
i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats
catalanes a l’exterior 13
La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals
per a la joventut 142.2
La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure
els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior
de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195
Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea
— municipals
Vegeu control dels actes i els acords municipals
— parlamentaris
Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple
dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents
la majoria absoluta dels diputats 60.3
actes
— de gestió tributària
La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa
de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats
per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració
General de l’Estat 205
— del Consell de Justícia de Catalunya
Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
— del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya 68.5
— dels municipis
Vegeu control dels actes i els acords municipals
160
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
— jurídics
Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa
a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— oficials
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
activitat
— comercial
Vegeu comerç
— de foment
Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva
competència 114.1
— econòmica
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1
La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2
La Generalitat en pot establir una planificació 152.3
Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió
de la planificació general 152.4
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa
de la lliure competència 154.2
Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
— empresarial
La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5
— firal
Vegeu fires
161
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— publicitària
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157
activitats
— artístiques i culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures
fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer
— d’inspecció i sanció
Vegeu inspecció; règim sancionador
— extractives
Vegeu règim miner
— extraescolars
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries
dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g
— fraudulentes
Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau
— marítimes
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig,
l’aqüicultura i el busseig professional 119.3
Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca
— recreatives
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües
interiors 119.2
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats
marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats
d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el
control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3
Vegeu també lleure
162
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Administració
— de justícia
El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors
dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2
Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III
del títol III
La Generalitat té competència normativa i també competència
executiva i de gestió en matèria de personal no judicial
al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la
LOPJ) 103.1; 103.2
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral
al servei de l’Administració de justícia 103.4
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració
de justícia a Catalunya 104
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals
(en el marc de la LOPJ) 105
Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense
i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2
El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació
i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes
de la LOPJ) 107.1; 107.2
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec
de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de
les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de
la LOPJ) 108.1
163
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia
de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial
— de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi
compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6
Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol
— de la Generalitat
Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4
És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes
per l’Estatut a la Generalitat 71.1
Té la condició d’administració ordinària 71.1
Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2
Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2
Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3
D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la
informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis
de desconcentració i de descentralització 71.5
Les lleis n’han de regular l’organització 71.6
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150
Vegeu també administracions públiques; Generalitat
— electoral a Catalunya
El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1
164
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— hidràulica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització,
inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.d
— local
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les
comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5
El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1
Vegeu també ens locals; governs locals
— penitenciària
Vegeu sistema penitenciari
— tributària a Catalunya
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot
esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir
mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c
Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària
de Catalunya; sistema tributari
administracions públiques
El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats
i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2
Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5
La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva
i competència compartida 159.1; 159.2
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques,
hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3
Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant
el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei
de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial
aeroports
Vegeu infraestructures de transport
165
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Agència
— Espanyola de Protecció de Dades
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Estatal d’Administració Tributària
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la
possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari
— Tributària de Catalunya
Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits
totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits
parcialment 203.4; 204.1; 204.2
Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària
en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció
dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n
la delegació 203.4; 204.2; 204.3
Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que
es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans
que les complien 204.4; DF 2
Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs
locals 204.5
La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions
contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària
de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació
de criteri 205
Els governs locals hi poden participar 218.4
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques;
Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari
166
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
agències de col·locació
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.d
agricultura
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de l’agricultura 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de l’agricultura 116.2
Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari
agrupacions de caixes d’estalvis
Vegeu caixes d’estalvis
aigües
La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que
pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans
de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments
hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques
compartides 117.3
167
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal
sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura,
del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b
Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre
seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient;
obres hidràuliques; rius
ajudes
Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat
i l’Estat
Ajuntament de Barcelona
Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial
del municipi de Barcelona 89
Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen
en el règim especial del municipi de Barcelona 89
Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives
legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89
Vegeu també ciutat de Barcelona
ajuntaments
Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2
Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2
ajuts
— humanitaris
La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari
d’emergència 51.2
— públics
Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre
les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els
requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors 21.6
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
168
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin
els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació
social i econòmica 42.6
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla
els destinats a les associacions i les fundacions 118.3
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla
els destinats al món cooperatiu 124.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis
per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot
l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament
no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als
ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa
a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica
i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts
que convoca i finança 158.1.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme,
que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions
i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció
del turisme 171.f
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g
Vegeu també subvencions
alcalde o alcaldessa
Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2
alcohol
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
169
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
alimentació
Vegeu sector alimentari
ambient atmosfèric
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció
de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric
i climàtic 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric
i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
àmbit supramunicipal
És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï
la Generalitat 83
Vegeu també ens locals
animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
anivellament
Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat
antisemitisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
apostes
Vegeu jocs i apostes
aprofitaments
— cinegètics i piscícoles
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b
— forestals
Vegeu forest
— hidràulics
Vegeu aigües
170
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
A
aqüicultura
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la
i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a
Aran
La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia
d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5
El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh
Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11
És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica
i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves
institucions polítiques 11
És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda,
emparada i respectada per l’Estatut 11
És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic
especial 11; 94.1
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1
Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1
La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2
El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària
de la Generalitat a l’Aran 94.2
El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure,
directe i secret 94.3
Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa,
en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim
especial 94.4
Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh
Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5
En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim
especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5
aranès
És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5
És la llengua pròpia de l’Aran 6.5
171
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis
de normalització lingüística 6.5
A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo
i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions
amb les administracions públiques 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen
relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre
la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2
Vegeu també Aran
arbitratge
— de consum
Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge
en matèria de consum 49.2
— laboral
Vegeu mediació laboral
àrees metropolitanes
Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93
art
Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic;
patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural;
patrimoni monumental
artesania
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i
La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3
Arxiu
— de la Corona d’Aragó
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
172
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu
per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13
— Reial de Barcelona
Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius
de Catalunya DA 13
arxius
Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració
de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona
assegurances
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques
i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social
que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria
de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4
assistència
— primària
Vegeu sanitat; serveis socials
— sanitària
Vegeu sanitat
— social
Vegeu serveis socials
associacionisme
— cooperatiu
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a
— de consumidors i usuaris
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo
i sobre la participació de les associacions en els procediments i els
afers que les afectin 123.b
173
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dones
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b
— esportiu
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i
promoure’l 134.1.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
associacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que
compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla
els ajuts públics que s’hi destinen 118.3
Vegeu també associacionisme
atmosfera
Vegeu ambient atmosfèric
audiovisuals
Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis
de comunicació
autogovern
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació
constant d’autogovern preàmbul
El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets
històrics del poble català, en les seves institucions seculars
i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5
Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1
La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament
el de Catalunya 2.1
El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau
d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1
Vegeu també Aran; Generalitat
autonomia
— d’institucions de la Generalitat
El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77
174
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa,
funcional i pressupostària 79
La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
— de la Generalitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets
— local
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen
els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret
legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3
El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea
de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats
administratives entre les diverses administracions locals 84.3
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de funció pública 136
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de
les seves competències en matèria de serveis públics
de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici
de la competència exclusiva sobre organització territorial 151
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim jurídic i procediment
de les administracions públiques 159.6
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
competències en matèria de règim local 160
La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi
pel que fa a les finances locals 217
175
�A
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa
en l’aplicació de llurs recursos 218
La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves
facultats en matèria de finances locals 220.2
Vegeu també ens locals
— parlamentària
El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinària 58
autopistes
Vegeu xarxa viària
autovies
Vegeu xarxa viària
B
Banc d’Espanya
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
banca
La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit
que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
bandera de Catalunya
És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2
Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin
lloc a Catalunya 8.2
Vegeu també símbols nacionals
Barcelona
Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona;
ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona
begudes alcohòliques
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
176
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
benestar social
Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42
Els poders públics han de promoure una distribució de la renda
personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català
de benestar 45.2
La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement
i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió
socials 53.2
La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos
financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3
Vegeu també serveis socials
béns documentals, bibliogràfics i culturals
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim
jurídic 127.1.c.segon
Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic
beques
Vegeu ajuts públics
biblioteques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
bilateralitat
És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
177
�B
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació
de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten
exclusivament 186.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals
biodiversitat
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
de la biodiversitat 144.1.c
Vegeu també medi ambient
Boletín Oficial del Estado
S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65
La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat
en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2
busseig professional
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a
C
cable
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1
cadastre
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat
i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions
en matèria cadastral 210.2.h
L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies
de col·laboració i formes de gestió consorciada 221
178
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
caixes d’estalvis
La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional
i ha de promoure llur contribució social 45.8
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació
de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera
de les que tenen domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació
de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen
domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció
i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3
Vegeu també entitats de crèdit
calendari
— escolar
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
— laboral
La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions
laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l
cambres
— agràries
La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació
en organismes públics 116.1.c
— de comerç, d’indústria i de navegació
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Poden complir funcions de comerç exterior 125.3
Vegeu també corporacions de dret públic
capitalitat
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10
— de les demarcacions judicials
És fixada per una llei del Parlament 107.3
179
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels municipis
És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre
organització territorial 151.b
carreteres
Vegeu xarxa viària
Carta
— de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques n’han d’adoptar una 30.3
— dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2
Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets
que aquesta reconeix 37.2
El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta
reconeix 38.1
Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets
— europea de l’autonomia local
El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució
de les responsabilitats administratives entre les diverses
administracions locals 84.3
cartografia climàtica
La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5
casals catalans
Vegeu comunitats catalanes a l’exterior
180
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
casinos
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
Vegeu també jocs i apostes
castellà
És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1
És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes
català
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul
És la llengua pròpia de Catalunya 6.1
És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques
i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1
És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge
en l’ensenyament 6.1
És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-lo 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment
del deure de conèixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3
181
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals
i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingüístic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen
patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes
de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior
del català 6.4
Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa
i eficàcia plenes 32
El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions
judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial
emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la
propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal
al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya,
per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4;
147.1.a ; 147.3
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans
jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han
d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen,
en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries
o consumidores de béns, productes i serveis 34
182
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no
universitari 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari 35.2
Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral
i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori,
sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se
a l’ensenyament 35.2
L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada
en els plans d’estudis 35.2
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial
que elegeixin 35.5
Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors
i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús
en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat,
a la Unió Europea i a la resta del món 50.3
Els poders públics han de promoure que les dades que figurin
en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús
dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs
actuacions internes i en la relació entre ells 50.5
La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques
o jurídiques residents a Catalunya 50.5
183
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges
i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol
de les dues llengües oficials, a elecció del candidat
o candidata 101.3
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular
per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat
de magistrats, jutges i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització
lingüística del català 143.1
Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes
catalans
Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats
Catalunya
El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania,
la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix,
com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul
Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma 1
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza
políticament el seu autogovern 2.1
Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític
i geogràfic de referència 3.2
Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat;
memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals;
territori de Catalunya
CE
Vegeu Constitució espanyola
centres
— de contractació
Vegeu mercats de valors
184
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dipòsit cultural
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
— docents
Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment
i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g
Vegeu també ensenyament
cervesa
Vegeu impost sobre la cervesa
cessació
— del Govern
Es regula 68.4
— del president o presidenta de la Generalitat
Es regula 67.7; 67.8
— del síndic o síndica de greuges
S’ha de regular per llei 79.3
— dels síndics de comptes
S’ha de regular per llei 81.2
ciència
Vegeu recerca científica
cinema
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar
les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures
de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències
de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer
185
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
circ
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de circ 127.1.d.primer
ciutadania
Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics;
poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats
ciutat de Barcelona
És la capital de Catalunya 10
Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat
i el Govern 10
clàusula subrogatòria
Vegeu subrogació de funcions
clima
Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia
clubs esportius
Vegeu entitats esportives
cohesió
— econòmica i territorial
Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà
de polítiques específiques 46.4
— social
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure polítiques
que la fomentin 42
Vegeu també benestar social
col·laboració
Vegeu també cooperació
— de la Generalitat amb entitats internacionals
Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals
— entre ens locals
Vegeu ens locals
186
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les
comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya,
i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i
la difusió exterior del català 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes
de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12
S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria
de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais
naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3
Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades
d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3
Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment
les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències que li
corresponen 176.1
La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària
amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals
no hagi manifestat el seu acord 176.2
Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació,
que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment
de projectes, plans i programes conjunts 178
L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades
mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també dret de la Unió Europea
187
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— entre la Generalitat i l’Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional mútua 3.1
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi
d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions
en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2
Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals
per a la joventut 142.2
Els criteris corresponents en matèria de política de recerca,
desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc
del que estableix el títol V 158.3
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques
de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat
i de Catalunya 164.4
La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç
de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de
cooperació 170.2
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren
per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar
els interessos respectius 174.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3
Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177
Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments
multilaterals 175.2; 176
Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport
necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat
per a la promoció dels interessos de Catalunya 195
188
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici
adequat de les funcions de revisió per la via economico
administrativa 205
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
s’han de facilitar informació estadística 209.2
Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat
és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat
i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant
la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2
S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó DA 13
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
col·legis professionals
La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1
Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades;
titulacions acadèmiques
comarques
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2
Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis
i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment
de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92
Vegeu també ens locals
comerç
Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització
i la promoció d’activitats comercials 84.2.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit
de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç
i fires 121.1
Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat
comercial 121.1
189
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les
formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim
sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa
pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d
La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que
tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials
relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans
informàtics i telemàtics 141.1.a
Vegeu també activitat econòmica; fires
— electrònic
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació
administrativa 121.1.a
— exterior
Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres
de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament
la Generalitat i l’Estat 125.3
Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació
— referit a habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
administrativa i l’establiment de mesures de protecció
i disciplinàries 137.1.d
Vegeu també habitatge
Comissió
— Bilateral Generalitat - Estat
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat
i de multilateralitat 3.1; 183.1
Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc
i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2
Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals
dotats amb un règim de protecció estatal 144.4
Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament
d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2
190
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir
eficaçment les competències respectives i defensar els interessos
respectius 174.1; 183.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin
les seves competències 174.3; 183.1
Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern
de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la
col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències
estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment
de mecanismes de col·laboració 183.1
Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació
a la distribució de competències, a la programació de la política
econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat
i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació
de representants de la Generalitat en organismes estatals, al
garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea,
al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions
d’interès comú 183.2
Se n’estableix la composició 183.3
Se’n regula el funcionament 183.4
Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord
de les dues parts 183.5
Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat
en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta
comissió DA 2
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— d’Oïdors de Comptes
Vegeu Comission d’Auditors de Compdes
— del Mercat de les Telecomunicacions
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
— Jurídica Assessora
És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1
191
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat,
la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4
La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar
al que estableix l’article 210 190
Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament
de la Generalitat 201.3; DF 1
Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema
de finançament 208.2
És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per
un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat;
la presidència és rotatòria 210.1
Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització
i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització
del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat
i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4
Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar
el compliment del principi de no-discriminació i els criteris
de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1
Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs
estatals DA 7
S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor
de l’Estatut DF 3
Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
— Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta
d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3
La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3
192
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Nacional d’Energia
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— Nacional del Mercat de Valors
La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
Comission d’Auditors de Compdes
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
comissions parlamentàries
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret
d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1
El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2
Vegeu també Parlament de Catalunya
— d’investigació
El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància
pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6
Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han
de regular per llei les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 59.6
— legislatives
El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació
i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3
competència
Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català
de Defensa de la Competència
competències
Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició
ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc
no n’altera la distribució 37.4; 189.1
Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV
Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV
En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen
el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea 113
193
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit
al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1
Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial
superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part
d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions
de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves
competències 186
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189
Vegeu també transferència de competències
— compartides entre la Generalitat i l’Estat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc
de la legislació bàsica de l’Estat 111
— exclusives de la Generalitat
Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre
i exclusiu 110.1
Queden subjectes preferentment al dret català 110.2
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les
delegacions que participin en els processos de revisió i negociació
de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes
competències 185
— executives de la Generalitat
Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària
i la funció executiva 112
— financeres de la Generalitat
La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus
ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta
els seus recursos 203.1
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin
cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7
194
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Vegeu també finançament de la Generalitat
— locals
Vegeu ens locals; governs locals
comunicacions
Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport
comunitats
— autònomes
Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats
autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions
institucionals
— catalanes a l’exterior
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes
i els ha de prestar l’assistència necessària 13
concertació social
Vegeu relacions laborals
conciliació
Vegeu mediació
— de la vida laboral i familiar
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques
i normatives dirigides a garantir-la 40.2
concursos
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places
vacants de magistrats, jutges i fiscals 101
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
195
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució
de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris
i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a
condició política de catalans
La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu
a Catalunya 7.1
Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer
veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen
aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits
per l’Estatut 7.2
Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats
confidencialitat
Vegeu dades personals
conflictes
Vegeu mediació
— de competència
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que el Govern n’interposi 76.3
Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar
sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures
per a resoldre’ls 183.2.d
— en defensa de l’autonomia local
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3
confraries de pescadors
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4
Vegeu també pesca
Congrés dels Diputats
El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b
Vegeu també Corts Generals
conques hidrogràfiques
Vegeu també rius
196
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— compartides
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió
dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3
La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics
i els ecosistemes 117.3.a
La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació
de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament que impliqui la modificació
dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4
La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics
i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol,
i també en l’execució de la dita planificació 117.5
— internes
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial
i subterrània 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos
i els aprofitaments hidràulics 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou
les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès
general 117.1.a
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos
hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures
extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització
de l’Administració hidràulica 117.1.d
La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions
relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres
de regatge 117.1.e
197
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Conselh Generau d’Aran
És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen
des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors
de Compdes 94.2
És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3
Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora
del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades
pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions
de muntanya 94.4
Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui
prestar els serveis de la seva competència 94.5
Vegeu també Aran
Consell
— Consultiu de la Generalitat
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
— de Garanties Estatutàries
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta
dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1
Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes
i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució
dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos
a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes
i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs
d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la
interposició de conflicte de competència pel Govern i abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
198
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes
de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets
reconeguts per l’Estatut 76.4
El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres,
a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda
competència 77.1
Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2
Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament,
l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici
de les seves funcions 77.3
Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades
per llei 77.3
Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4
El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament
i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3
Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis
del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern
abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
Vegeu també drets
— de Governs Locals
És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions
de la Generalitat 85
Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives
legislatives que afecten de manera específica les administracions
locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries
de caràcter idèntic 85
Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització
i les funcions 85
Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat
en matèria de finances locals 220.2
— de Justícia de Catalunya
Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6
199
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial 97
Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica
del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que
li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1
Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats
al territori de Catalunya 98.2
Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions,
llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris
aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3
Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions
que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació
que li sigui demanada 98.4
És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres
que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes
de reconegut prestigi 99.1
El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica
del poder judicial 99.1
Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2
Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici
de competències de la comunitat autònoma 100.1
Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General
del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2
La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i
concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats
(en els termes de la LOPJ) 101.2
Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació
i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1
200
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1
Vegeu també Consell General del Poder Judicial
— de l’Audiovisual de Catalunya
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació
audiovisual pública i privada 82
Actua amb plena independència del Govern en l’exercici
de les seves funcions 82
Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus
membres i els seus àmbits específics d’actuació 82
— de Ministres de la Unió Europea
La Generalitat participa en la formació de les posicions
de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea,
en els afers relatius a les competències o als interessos
de Catalunya 186.1
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell
de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1
Vegeu també Unió Europea
— de Ràdio i Televisió
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2
— Econòmic i Social
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— General de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— General del Poder Judicial
Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
201
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,
el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.6
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
membres 180
Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya
conseller primer o consellera primera
Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
És membre del Govern 68.2; 69
Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat
per decret 69
Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta
de la Generalitat 69
Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat
consellers
— de la Generalitat
Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini
la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8
No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució
del president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer
o consellera primera 67.9
Són membres del Govern 68.2
No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir
sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2
Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament
i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
202
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Responen políticament, juntament amb el president o presidenta
de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1
Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat
— de vegueria
Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1
Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2
Vegeu també vegueries
consells de vegueria
Els corresponen el govern i l’administració autònoma
de la vegueria 91.1
Són formats pel president o presidenta i pels consellers
de vegueria 91.1
Substitueixen les diputacions provincials 91.3
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també vegueries
Constitució espanyola
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets
històrics del poble català preàmbul ; 5
Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat
(art. 2 CE) preàmbul
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1
Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen
l’Estatut i la Constitució 2.4
Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1
A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català,
les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5
En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat
amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció
d’aquestes en l’àmbit educatiu 5
En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5
203
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis
estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals
que reconeix 37.4
Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors
que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1
D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació
dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats, en el marc de
l’article 150 CE 61.d
El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut
i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76
El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets
i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma
compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat
legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte
en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució
i l’Estatut 111
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat
(art. 149.1.13 CE) 128.1
204
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència
compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici
de la competència exclusiva en organització territorial
(art. 140 i 141 CE) 151
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en règim jurídic i procediment de les administracions públiques
catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva
en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes
(art. 149.1.18 CE) 159.3.a
La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre
l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2
Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits
per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de
qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització
prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que
afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc
que estableix l’article 131.2 CE 181
L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució
interna de competències que estableixen la Constitució
i l’Estatut 189.1
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1
D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat
no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya
respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4
205
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial
i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l
La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert
per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2
En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la
Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix
la Constitució 218.5
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE
i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar
harmònicament DA 12
consultes populars
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la
convocatòria 29.6
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim
jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment
i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122
consum
La Generalitat hi té competència exclusiva 123
Vegeu també consumidors i usuaris
consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties
i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació
a les administracions públiques 28.2
Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixin 34
Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut,
la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1
Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments
de mediació i arbitratge en matèria de consum
i els han de promoure 49.2
Els poders públics han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris 49.2
206
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa
de llurs drets 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment
de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació
en els procediments i els afers que les afectin 123.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la informació en aquesta matèria 123.e
Vegeu també usuaris
contaminació
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents
formes 46.2
Vegeu també medi ambient
contenciós administratiu
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa
contractes
La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions
públiques, hi té competència exclusiva i competència
compartida 159.3
La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici
de la competència sobre els contractes de les administracions
públiques 159.6
contrastació de metalls
La Generalitat hi té competència executiva 139.5
contribucions especials
Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a
control
— de l’acció política i de govern
L’exerceix el Parlament 55.2
— de l’eficiència
L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1
Vegeu eficiència
207
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la contaminació
Vegeu medi ambient
— de so i enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
— dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1
— dels actes i els acords municipals
Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament
jurídic 86.5
— dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat
Hi participa el Parlament 188
— metrològic
La Generalitat hi té competència executiva 139.4
Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
convenis
— amb altres comunitats autònomes
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes
— col·lectius de treball
La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre
dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j
Vegeu també relacions laborals
— de cooperació amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— en matèria de seguretat nuclear
Vegeu seguretat nuclear
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
208
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
C
— internacionals
Vegeu acords internacionals
convivència
— domèstica
La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes
de convivència i llurs efectes 40.7
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor
econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Vegeu també famílies; unions estables de parella
— social
Vegeu democràcia; mediació social
cooficialitat de llengües
Vegeu llengua oficial
cooperació
Vegeu també col·laboració
— al desenvolupament
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
— amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
— interregional
Vegeu cooperació transfronterera
— local
Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis,
associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2
La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva
de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a
209
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— transfronterera
La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees
i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
cooperatives
La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas
l’organització i el funcionament 124.1; 124.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar
el moviment cooperatiu 124.3
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
corporacions de dret públic
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5
La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició
i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre,
en què té competència compartida 125.1; 125.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c
corredors biològics
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació
d’aquesta figura de protecció 149.1.c
Corts Generals
Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes 178.4
El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les
iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos
de subscripció i ratificació subsegüents 185.1
210
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant
la Unió Europea 186.4
Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223
Cos d’Agents Rurals
La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció,
prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient
per mitjà d’aquest cos 144.6
Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen
funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6
costa
Vegeu litoral; platges
creació artística
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries,
de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
crèdit
Vegeu entitats de crèdit
crim organitzat
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c
cultura
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1
Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de
fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació
d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura
del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar
que totes les persones hi tinguin accés 44.5
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1
211
�C
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals,
audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades
que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn
la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer
Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió
en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ
amb la Generalitat 127.3
En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació
a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat
i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i
cooperació mútues 127.3
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
en els mitjans de comunicació social 146.3
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya
en aquest àmbit 198
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de
les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins
d’àmbit internacional 200
D
dades personals
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives
a la salut pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31
Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers
que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne
la correcció 31
La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció
de dades personals 156
Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades
212
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
dansa
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer
Declaració universal de drets humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
decrets
El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar
i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69
El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75
— legislatius
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre
l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret
legislatiu 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Vegeu també procediment legislatiu
— llei
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta
forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1
No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries
que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans
de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament
en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents
a la promulgació 64.2
213
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment
d’urgència 64.3
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació
a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts
per l’Estatut 78.3
Vegeu també procediment legislatiu
defensa
— de l’autonomia local
Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local
— de la competència
Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta
matèria 154.2
Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència
— del patrimoni de la Generalitat
Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2
— dels consumidors i usuaris
Els poders públics l’han de garantir 49.1
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
— dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1
— jurídica
Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
Defensor del Poble
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
defunció del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8
214
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegació
— de competències
El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d
La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern
de l’Estat 107.2
La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació,
la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits
totalment 203.4; 204.2
Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació
de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits
totalment 204.1
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
— de funcions
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera 67.9
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions
en el conseller primer o consellera primera 69
La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix
de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2
La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació
del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional
i pressupostària 80.2
El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions,
les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació
dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs
locals 204.5
Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència
per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4
— legislativa
Vegeu decrets legislatius
215
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
delegacions
— a la Unió Europea
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
en les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous
tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives
de la Generalitat 185.2
La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència
legislativa de la mateixa Generalitat 187.1
La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus
interessos 192
La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri
representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
— territorials
La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats
organismes reguladors 182.4; DF 4
demarcacions
— judicials
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar
al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1
Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3
— notarials i registrals
Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva
competència executiva en matèria de notaries i de registres públics
de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c
— territorials dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes
de revisió, delimitació i modificació d’aquestes
demarcacions 98.2.g
democràcia
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural
i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions
216
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals
per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc,
diàleg i mediació 42.7
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els valors que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Vegeu també memòria històrica; valors socials
denominacions d’origen
Vegeu mencions de qualitat
desenvolupament
— bàsic de l’Estatut
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa,
llevat que es delegui l’establiment d’un text refós,
ni de decret llei 63.1; 64.1
— dels pobles
Vegeu cooperació al desenvolupament
— sostenible
Vegeu sostenibilitat
— tecnològic
Vegeu innovació tecnològica
designació
— de senadors
S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria
específica i en proporció al nombre de membres dels grups
parlamentaris DA 1
217
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del síndic o síndica de greuges
És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts
dels seus membres 79.1
— dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General
del Poder Judicial
La Generalitat hi participa 180
deures
Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes
a què fa referència l’article 4.1 15.1
Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors
de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya; drets
— dels prestadors de serveis turístics
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni
cultural 22.2
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos
naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1
Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació
del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminació 27.2
— lingüístics
Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català
i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat
pels poders públics 6.2
El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions
i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions públiques 33.1
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
218
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar
que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats
en català 33.5
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita
el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3
Vegeu també idiomes
deute públic
Constitueix un dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses
d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració
de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els emesos per l’Estat 213.2
Diada de l’Onze de Setembre
És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne,
és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
diàleg social
Vegeu democràcia; relacions laborals
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació
és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65
S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del
Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació
és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5
219
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75
S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.5
S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior
de Catalunya 96.2
Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar
del dia en què se signen 177.2
Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini
de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar
del dia en què se signen 178.5
dignitat
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom
qui viu i treballa a Catalunya preàmbul
Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones preàmbul
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació
i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals
i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat
i la dignitat de les persones 25.3
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
220
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
D
Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans
perquè puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural 40.6
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones 42.3
Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes
condicions dignes al lloc de treball 45.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret
que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat
de les persones 52.1
dimissió del president o presidenta de la Generalitat
És causa de cessament en el càrrec 67.7
Diputació Permanent
La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra
el nombre de diputats que el Reglament del Parlament
determini 59.4
Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes
entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat
dissolt 59.4
Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1
diputacions provincials
Vegeu províncies
diputats
El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys
per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret,
d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1
Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici
de llur càrrec 57.1
221
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal
del Tribunal Suprem 57.2
No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3
El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre
mínim per a formar grup parlamentari 59.2
El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini,
en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra
la Diputació Permanent 59.4
El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és
prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment
de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4
Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi
la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió
extraordinària del Ple 60.1
El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre
de diputats de cada grup parlamentari 61.a
Els correspon la iniciativa legislativa 62
Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma
dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a
discriminació
Vegeu igualtat
disponibilitat lingüística
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
dissolució del Parlament
El conseller o consellera que supleix o substitueix el president
o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8
El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte
en determinats supòsits 75
El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75
Vegeu també eleccions al Parlament
222
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
districtes
— de competència territorial dels notaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
— hipotecaris
La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c
doblatge
Vegeu llicències de doblatge
domini públic
La Generalitat té competències executives sobre el domini públic
hidràulic 117.2
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic
hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió
del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació
del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre,
inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic
i procediment de les administracions públiques catalanes inclou
els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el règim dels béns de domini públic
i patrimonials 159.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local
inclou el règim dels béns de domini públic, comunals
i patrimonials 160.1.c
donacions
Vegeu impost sobre successions i donacions
dones
Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat
personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1
223
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats
amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional,
en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes
les altres situacions 41.1
Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades
a causa d’embaràs o de maternitat 41.1
Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació
de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques
públiques 41.2
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes
les formes de violència contra les dones i els actes sexistes
i discriminatoris 41.3
Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper
de les dones en tots els àmbits 41.3
S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones
en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte
el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic
i familiar 41.4
Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes
per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3
La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones
(en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a
La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions
positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó
de sexe 153.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i
224
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir
una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c
Vegeu també igualtat
dret
— català
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne
la interpretació 95.3
Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya
n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3
És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives
de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin
de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130
Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el
coneixement 147.1.a ; 147.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2
Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3
— civil de Catalunya
Té eficàcia territorial 14.1
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten
sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a
Catalunya 14.2
És competència exclusiva de la Generalitat
(en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil
de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129
— de Catalunya
Vegeu dret català
— de la Unió Europea
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
225
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i,
en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures
internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2
Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea
— propi
Vegeu dret català
dret
— de petició
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions
individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
— de queixa
Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions
i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5
drets
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena
de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat
i capacitat personal 15.2
Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre
a altres persones 15.3
Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II
del títol I
Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I
S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya,
se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació
i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i
de tutela capítol IV del títol I
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix
l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret
llei 63.1; 64.1
226
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions
de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts
per l’Estatut 76.4
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors
de les polítiques públiques
— amb relació a les dades personals
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals
contingudes en els fitxers que són competència
de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les
i obtenir-ne la correcció 31
— de les dones
Vegeu dones
— de reunió i manifestació
Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici
d’aquests drets 164.3.a
— dels consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç
i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i
dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits
i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs
interessos econòmics davant conductes abusives, negligents
o fraudulentes 28.1
Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de
llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i els deures específics en matèria de turisme 171.d
Vegeu també drets en l’àmbit públic
— en l’àmbit cultural
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i col·lectives 22.1
227
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en l’àmbit de l’educació
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi
en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model
educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1
Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral
que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat
pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer
els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics,
aptituds i preferències 21.6
Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret
a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema
educatiu 21.7
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur
mort 20.1
Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera
anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre
les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2
228
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1
Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències
pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què
poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls
sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3
Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives
a la salut pròpia 23.3
Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball
— en l’àmbit del medi ambient
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut 27.1
Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals
i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental
de què disposen els poders públics 27.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública,
tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret
que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació
que les afecti personalment 24.1
Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció
adequada a llur situació 24.2
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mínims d’una vida digna 24.3
Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració
socials 24.4
229
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades
en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— en l’àmbit laboral
Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment
i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no
contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat
de les persones 25.3
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques
i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir
la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
— en l’àmbit públic
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també
als ens locals 29.5
230
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin
d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders
públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i
d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
— històrics
Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5
— humans
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen
l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal
de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals
subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans
de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4
— lingüístics
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons
lingüístiques 32
Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals,
i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els
òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit
estatal 33.5
231
�D
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament
no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català
i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe
diferents per raó de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta
seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4
El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès
i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions
públiques i amb les entitats que en depenen 36.1
Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics
altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3
Vegeu també idiomes
— polítics
En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs
descendents si han mantingut la ciutadania 7
E
economia
Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda
— productiva
La Generalitat l’ha de protegir 45.5
— social
La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació
d’aquest sector 124.4
232
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
ecosistemes
La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments
de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures
addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics
en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a
Vegeu també medi ambient
edificis
Vegeu també habitatge; telecomunicacions
— judicials i de la fiscalia
La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma
dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a
— públics
La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2
educació
Els poders públics han de promoure i han d’impulsar
la implicació i la participació de la família en l’educació
dels fills 44.3
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors
de la preservació i de la millora del medi ambient
com a patrimoni comú 46.5
Vegeu també ensenyament
— en el consum
La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d
— infantil
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació,
l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g
La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2
— viària
Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària
i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2
233
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
efecte hivernacle
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Vegeu també medi ambient
eficàcia territorial de les normes
Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir 14
Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers
eficiència
La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector
públic 80.1
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
eleccions al Parlament
El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies
abans del finiment de la legislatura 56.4
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions 66
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit,
el Parlament resta dissolt automàticament i el president
o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca
de manera immediata 67.3
El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació
del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7
Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents
a la data de publicació del decret de dissolució 75
Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral
del Parlament
electricitat
Vegeu impost sobre l’electricitat
234
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
Els segadors
És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada
de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de
Catalunya 8.1; 8.4
Vegeu també símbols nacionals
emancipació dels joves
Vegeu joves
emergències
La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou
la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives
a les emergències 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració
en els casos d’emergències d’abast superior
a Catalunya 132.2
Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear
emissió de deute
Vegeu deute públic
empreses
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació,
la consulta i la participació en les empreses 25.4
Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat
lingüística 34
Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació
dels treballadors en les empreses 45.3
La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat
empresarial 45.5
Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals
— agràries i alimentàries
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura
i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i
alimentàries 116.1.h
235
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— col·laboradores amb el sistema de la seguretat social
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats
administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema
de la seguretat social 165.1.d
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de les empreses de seguretat privada amb domicili social
a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa
el territori de Catalunya 163.a
— dedicades al joc i les apostes i casinos
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes
i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats
d’aquestes empreses 141.1.c
— distribuïdores de cinema
La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats
artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de
llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
— petites i mitjanes
La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5
— privades
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que
gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general
o universal de manera concertada o indirecta 78.1
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància
i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats
en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173
— públiques
Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les
altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català
en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions
dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5
236
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències
al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4
Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen
de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212
La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions
que són de la seva competència 216
— turístiques
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació
i la classificació 171.c
endeutament
Vegeu deute públic
energia
La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1
La Generalitat participa en el procediment d’atorgament
d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori
de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2
La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal
del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3
Vegeu també Comissió Nacional d’Energia
enregistraments
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
ens
— estrangers
La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció
del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b
— locals
Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici
de llur autonomia 2.3
Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los
queixes 29.5
Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon
la iniciativa legislativa 62.1
237
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes,
de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1
L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya
és el municipi 86.1
La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica
pròpia 92.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis
i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats
per una llei del Parlament 93
Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències
públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta
popular 122
La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació,
la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització
territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a
La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió
i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals
d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en la denominació,
la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà
de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les
tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre
aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords
dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou
el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens
locals 160.1.e
238
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral
dels ens locals que crea 160.3
La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199
Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries
— supramunicipals
Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries
ensenyament
El català és la llengua normalment emprada com a vehicular
i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2
Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics
per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3
És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells
que s’estableixin per llei 21.4
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica
i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten
la convivència democràtica 44.1
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la
participació de la família en l’educació dels fills 44.3
El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior
en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g
Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació;
ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament
universitari; formació
— cooperatiu
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b
Vegeu també cooperatives
239
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— en matèria de turisme
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
— no universitari
Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús
del català en els àmbits de les activitats docents, no docents
i de recerca 50.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol
o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments
obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb
validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència
compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4
Vegeu també ensenyament
— universitari
Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits
de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències
compartides 171.1; 172.2
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament
entitats
— associatives
Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret
a participar en el procés d’elaboració de les lleis
del Parlament 29.4
Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició
de les polítiques públiques que les afectin 45.7
— culturals
Vegeu projecció internacional
240
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de crèdit
La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura,
l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció
i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4
— de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat
intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques
complementàries d’inspecció i control de les que actuïn
majoritàriament a Catalunya 155.1.b
— econòmiques i financeres
Vegeu organismes estatals econòmics i socials
— esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública,
la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica
de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de l’esport 134.2
Vegeu també projecció internacional
— físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— gestores de plans i fons de pensions
La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura,
organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció
i sanció 126.2; 126.3; 126.4
— internacionals per a la joventut
La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita
els documents 142.2
— municipals descentralitzades
Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis
separats s’hi poden constituir 86.7
241
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— obertes al públic
Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
— privades
En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions
i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin 33.1
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
— públiques
En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques
a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment
i per escrit en aranès 36.1
El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen
un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració
de la Generalitat 78.1
— que presten serveis socials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials
n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b
— religioses
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen
llur activitat a Catalunya 161.1
La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions
en aquesta matèria 161.3
Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses
— socials
Vegeu projecció internacional
equipaments
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
242
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
E
— comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa
a la classificació i la planificació territorial, la regulació
dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi
d’activitat 121.1.d
— culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció,
la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart
Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya
requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3
— esportius
Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los
i gestionar-los 84.2.k
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa
i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k
— municipals
Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa
a la regulació i la gestió 84.2.d
equitat
— de gènere
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també dones
— financera
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6
És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217
erosió
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control
de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric
i climàtic 46.2
Vegeu també medi ambient
243
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
esbarjo
Vegeu lleure
escoles
Vegeu educació; ensenyament
esforç fiscal
Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre
les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3
espai català de relacions laborals
Vegeu relacions laborals
espais
— marítims protegits
La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües
interiors 119.2
— naturals
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació,
planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració
amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular
i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori
de Catalunya 144.3
La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim
de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió
Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya,
llur gestió correspon a la Generalitat 144.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació
de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c
Espanya
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
244
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Vegeu també Estat espanyol
espècies
— animals
Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia
— vegetals
Vegeu agricultura; flora
espectacles
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics
esportius 134.1.j
La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa
i el control en espais i locals públics 141.3
esport
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2
Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives
estabilitat
— laboral
Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3
— pressupostària
La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne
els objectius 214
estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1
La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques
d’abast supraautonòmic 135.2
Vegeu també informació estadística
245
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
estat del benestar
Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir,
amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació
de serveis socials essencials, els recursos financers de
la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitjà dels mecanismes d’anivellament
i de solidaritat 206.3
Vegeu també benestar social
Estat espanyol
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt
de l’Estat 50.3
Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió
i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees
no territorialitzables 114.5
La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals
que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica
(en el marc de l’art. 131.2 CE) 181
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica
a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració
de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3
Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya;
Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya;
col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola;
Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal;
nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals;
tractats internacionals
246
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estatut d’autonomia de Catalunya
És la norma institucional bàsica de Catalunya 1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació
i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis
de desenvolupament bàsic 62.3
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
Se’n regulen els procediments de reforma títol VII
Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut
d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries
tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon,
llur vigència transitòria DT 2; DD
estatut personal
Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes
i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1
Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal
dependent del Parlament
— de la Sindicatura de Comptes
Vegeu Sindicatura de Comptes
— del president o presidenta de la Generalitat
Vegeu president o presidenta de la Generalitat
— del síndic o síndica de greuges
Vegeu Síndic de Greuges
247
�E
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— dels diputats
Vegeu diputats
— dels membres del Govern
Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat
estrangers
Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu
a Catalunya 14.2
Vegeu també ens estrangers; immigració
ètnies
Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano
Europa
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible
la construcció d’una societat democràtica i avançada,
de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya
i incardinada a Europa preàmbul
Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea
expedients de regulació
Vegeu regulació d’ocupació
explotació
Vegeu drets; igualtat
expropiació forçosa
La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits,
les causes i les condicions en què les administracions públiques
catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració
dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini
el preu just i que en fixi el procediment 159.4
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6
Vegeu també urbanisme
extinció d’incendis
Vegeu incendis
248
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
famílies
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims
d’una vida digna 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica
i social de les diverses modalitats de família 40.2
Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives
dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar
i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies
nombroses 40.2
Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions
estables de parella 40.7
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància 166.4
Vegeu també educació; menors
farmàcia
Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics
fauna
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals
federacions esportives
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d
Vegeu també esport
ferrocarril
Vegeu serveis ferroviaris
249
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
festa de Catalunya
És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera
i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
finançament
— de la Generalitat
És objecte de regulació títol VI
Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les
administracions públiques, i també pels principis de suficiència
de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional
entre les esmentades administracions 201.2
D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes 201.4; DA 4
L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema
de finançament 208.1
L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada
per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat 208.2
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat
i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat;
competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat;
mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari
— local
La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament
de l’ampliació de competències locals 84.4
La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2
Vegeu també governs locals; suficiència de recursos
250
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
F
finances
— de la Generalitat
Són objecte de regulació capítol I del títol VI
La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos
suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia
de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions
d’autogovern 202.1; 202.2
Se n’estableixen els recursos 202.3
El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat
s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir
en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les
i regular-les 211
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar despeses d’inversió 213.1
Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics
i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos
per l’Estat 213.2
Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament
i solidaritat
— dels governs locals
Són objecte de regulació capítol III del títol VI
Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia
i responsabilitat fiscal 217
La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou
la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals,
i també les bonificacions i les exempcions 218.3
El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1
Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir
amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs
Locals 220.2
Vegeu també finançament local
finiment de la legislatura
Vegeu eleccions al Parlament; legislatura
251
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fires
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires
inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1
La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya 121.2
La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires
internacionals 121.3
fiscal superior de Catalunya
És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.1
Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1
És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2
Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de
Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri
Fiscal 96.4
Vegeu també Fiscalia
Fiscalia
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4
La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis
de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes
dependències 104.a ; 104.b
Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals;
Ministeri Fiscal
252
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
fiscalitat
Vegeu sistema tributari
— ecològica
És un dels principis que han de respectar les polítiques
mediambientals 46.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
Vegeu també medi ambient
fiscals
Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3; 102.1
Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya 102.2
Vegeu també Fiscalia
flora
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció
de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu també ecosistemes
foc
Vegeu incendis
foment
Vegeu activitat de foment; subvencions
fons
— arxivístics
Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— estatals
La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats
al foment de l’activitat econòmica 152.4.c
253
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta
matèria 172.1.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria
de beques i ajuts a la formació 172.1.g
Vegeu també subvencions estatals i europees
— europeus
La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució
territorial dels fons estructurals 210.2.d
Vegeu també subvencions estatals i europees
— propis
La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis
per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques
i d’ajuts amb fons propis 131.2.e
— públics
Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius
i les activitats extraescolars complementàries amb relació
als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts
amb fons públics 131.2.g
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics
dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres
que els imparteixen 131.3.f
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la participació de la comunitat educativa
254
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats
sostinguts amb fons públics 131.3.i
Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos
per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els que emet l’Estat 213.2
Fons
— de compensació interterritorial
Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.d
Vegeu també inversió
— de cooperació local
La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1
S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1
forces de seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació
per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e
Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra;
policies locals
forest
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest,
dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies
pecuàries 116.2.b
formació
Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació
permanent 21.5
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació humana, científica i tècnica basada en els valors
que fonamenten la convivència democràtica 44.1
255
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal
al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular
per llei 71.7
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives
inclou la formació cooperativa 124.3.b
La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i
relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació
i dels treballadors en actiu 170.1.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou
la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol
oficial 171.e
Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions
públiques; personal de seguretat privada; personal docent;
personal investigador; personal sanitari; treballadors
frau
Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics
davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus
en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries 116.1.b
funció
— executiva
L’exerceix el Govern 68.1
La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes
les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració
pública 112
256
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa
de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113
— pública
La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136
Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei
de les administracions públiques
funcionaris
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de
la Generalitat 103.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició
i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària
docent de l’administració educativa 131.3.j
La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició
i la pèrdua d’aquesta condició 136.b
Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball
i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment
de la Generalitat 170.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment
de les retribucions addicionals dels funcionaris docents
universitaris 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del professorat docent
i investigador funcionari 172.2.e
Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal
al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei
de les administracions públiques; personal docent
fundacions
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les
que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2
Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació
de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics
que s’hi destinen 118.3
257
�F
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats
administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d
Vegeu també seguretat social
G
garanties dels drets estatutaris
Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I
Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutàries; drets
gasos
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
Generalitat
És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern
de Catalunya 2.1
És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern
i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3
S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3
Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord
amb l’Estatut i la Constitució 2.4
Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat
institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual
la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat
i pel de multilateralitat 3.1
Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua,
la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema
institucional en què s’organitza 5
Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries
per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea
i la presència i la utilització del català en els organismes
258
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
internacionals i en els tractats internacionals de contingut
cultural o lingüístic 6.3
Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats
i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb
Catalunya 6.4
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics
i administratius de la Generalitat 9
Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10
Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació
amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya 12
Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les
comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència
necessària 13
Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14
Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret
a una educació de qualitat 21.1
Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4
Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit
emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats
laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5
Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes
d’interessos entre els diversos agents socials 45.6
Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure
la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies
econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8
Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes
i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones
residents a Catalunya 50.5
Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau
al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al
desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut
humanitari d’emergència 51
Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
259
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica
de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la
tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels
totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit
persecució per llurs opcions personals, ideològiques
o de consciència 54
Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder
judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186
Se’n regulen les institucions títol II
Se n’estableixen les competències títol IV
Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V
Se’n regula el finançament títol VI
La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives
que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració
de l’Estat DA 6
Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya; Govern de la Generalitat
gitanos
Vegeu poble gitano
Govern
— de l’Aran
Vegeu Conselh Generau d’Aran
— de l’Estat
El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c
La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos
per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
260
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
G
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe
previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar
la determinació i la revisió de la demarcació i la planta
judicials 107.1
Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2
Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia
a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són
exercides per subrogació per la Generalitat 109
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat
acompleix amb relació a la projecció internacional
de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han
de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions
que participin en els processos de revisió i negociació de tractats
de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències
exclusives de la Generalitat 185.2
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que
estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió
Europea 186.4
El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant
el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims
interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir
les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada
immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3
Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció
dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1
261
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui
determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat DA 2
Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat
— de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència
de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui
reunir en altres llocs de Catalunya 10
Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats
docents, no docents i de recerca 50.2
Té iniciativa legislativa 62.1
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63
Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions
legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1
És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i
l’Administració de la Generalitat 68.1
Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1
Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller
primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2
Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament
i les atribucions 68.3
Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4
Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70
La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic
i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72
El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li
que comparegui al Ple i a les comissions 73
Se’n regula la responsabilitat política 74
262
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió
de la demarcació i la planta judicials 107.1
Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb
el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix
amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat
és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions
pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal
de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos
i les competències de la Generalitat 191.2
La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament
i al Govern 222.1.a
Vegeu també Administració de la Generalitat
governs locals
Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens
supramunicipals capítol VI del títol II
Es determina l’organització territorial del govern local 83
Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses
matèries 84; 160.1.b
Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals;
finances dels governs locals; municipis; vegueries
grups parlamentaris
El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també
la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2
Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3
263
�G
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina
el Reglament en proporció a la representació de cada grup
parlamentari 59.4
Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta,
les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció
al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1
Tenen iniciativa legislativa 62.1
Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la
reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e
Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre
la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les
normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
H
habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir
per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26
Els poders públics han de promoure polítiques públiques que
afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4
Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció
d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme
inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d
heliports
Vegeu infraestructures de transport
hidrocarburs
Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall
de determinats hidrocarburs; sistema tributari
264
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
higiene en el treball
Vegeu seguretat i higiene en el treball
himne
El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera
i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals
de Catalunya 8.1; 8.4
homofòbia
Vegeu orientació sexual
homosexualitat
Vegeu orientació sexual
horaris comercials
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç
i fires n’inclou la regulació 121.1.c
Vegeu també comerç
I
idiomes
Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità
igualtat
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat
entre dones i homes preàmbul
Els poders públics han de promoure les condicions perquè,
tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,
la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8
Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme,
de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol
altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat
de les persones 40.8
265
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés
social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres
principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1
Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats;
persones grans; unions estables de parella
immigració
Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingüístic especial 35.4
Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants
i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els
deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social
i econòmica i la participació en els afers públics 42.6
Els governs locals tenen competències pròpies per al foment
de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment
dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries
i d’orientació 138.1.a
Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels
immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social
i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c
Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència
per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon
a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2
La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta
matèria en la determinació del contingent de treballadors
estrangers 138.3
El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a
determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar
la Generalitat 206.6
Vegeu també retorn de catalans emigrats
266
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
impacte
— ambiental
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures
que el corregeixin 46.2
Vegeu també medi ambient
— financer
S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat
sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
impost
Vegeu també sistema tributari
— sobre determinats mitjans de transport
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el patrimoni
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre el valor afegit
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 10
L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum
en el territori de Catalunya DA 10
L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre aquest impost en determinades operacions DA 11
— sobre el vi i begudes fermentades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre els productes intermedis
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
267
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre hidrocarburs
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’alcohol i begudes derivades
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre l’electricitat
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre la cervesa
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58%
del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre la renda de les persones físiques
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50%
del rendiment d’aquest impost DA 8
Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit
que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8
S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives
de la Generalitat sobre aquest impost DA 8
— sobre les labors del tabac
És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió
del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9
— sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— sobre successions i donacions
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
268
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
impostos
Vegeu sistema tributari
incendis
Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció
d’incendis 84.2.f
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil
inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció
d’incendis 132.1
Vegeu també protecció civil
indicacions geogràfiques i de qualitat
Vegeu mencions de qualitat
indults
La Generalitat pot emetre informes en el procediment
per a atorgar-ne 168.2
indústria
La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació,
en què té la competència compartida 139.1; 139.2
La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica
i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector
de la indústria 155.2.b
— cinematogràfica
Vegeu cinema
— editorial
Vegeu llibres
infància
Vegeu infants
infants
Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
269
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
En totes les actuacions portades a terme pels poders públics
o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser
prioritari 40.3
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció
de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció
social i llur execució 166.4
Vegeu també menors
informació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a la informació 52.1
L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació
necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri
necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2
Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social;
rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació
— climàtica
Vegeu informació meteorològica i climàtica
— electoral
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Vegeu també mitjans de comunicació social
— en l’àmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis
sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions
i els tractaments mèdics 23.3
— en l’àmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions
de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1
270
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estadística
L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat
se n’han de facilitar mútuament 209.2
— mediambiental
Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics,
amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic
justificats 27.3
Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació
mediambiental 46.5
— meteorològica i climàtica
En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi
el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions
meteorològiques de risc 144.5
Vegeu també meteorologia
— policíaca
La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit
internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb
les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball
amb les policies d’altres països 164.4
infraestructures
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments
d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competència 149.1.d
La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar
a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya
amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període
de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir
autovies alternatives DA 3
— de telecomunicacions
Vegeu telecomunicacions
271
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de transport
La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports,
els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1
La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic
que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2
La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra
infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport
o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir
aquesta gestió 140.3
La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports
i els aeroports d’interès general 140.4
La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements
que integren la xarxa viària 140.5.c
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3
Vegeu també transport
ingressos de la Generalitat
Vegeu finances de la Generalitat
inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat
En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental,
i una condemna penal ferma 67.7; 67.8
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
iniciativa
— de la reforma de l’Estatut
Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part
dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislativa
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern,
i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular,
272
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació
del règim especial del municipi de Barcelona 89
innovació tecnològica
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica
aplicable als habitatges 137.1.g
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta
matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
Vegeu també recerca científica
inspecció
El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats
i tribunals 98.2.d
La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis
amb domicili a Catalunya 120.3
La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia
i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2
La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives
de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions
i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat
assegurador 126.2
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició
cinematogràfica 127.1.a.segon
273
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni
arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic,
etnològic i cultural 127.1.b.segon
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions
que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen
energia 133.1.a ; 133.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció
d’habitatges 137.1.e
La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures
comunes de telecomunicacions 140.7.b
La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats
de valors 145.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e
La Generalitat té competència executiva en la de les activitats
econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència
del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de
Catalunya 154.2.b
La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció
de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual
que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits
materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art.
149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis
i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats
de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b
L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions
en matèria de sanitat i seguretat social és reservada
a l’Estat 165.2
La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions
penitenciàries 168.1.b
274
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis
i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies
per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament
per Catalunya 169.1.a
La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs
estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació,
sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3
institucions
Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional
de la Generalitat; tractats internacionals
instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
intermediació laboral
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la regulació, l’autorització i el control de les agències
de col·locació 170.1.d
intrusisme
La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici
de les professions titulades inclou la regulació de les garanties
administratives per a evitar-lo 125.4.b
inversió
La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix
l’acord previ amb la Generalitat 127.3
La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic
per a finançar les despeses d’inversió 213.1
La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la
participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb
relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys,
i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies
alternatives DA 3
275
�I
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes
de despesa pública a Catalunya DA 15
Vegeu també finançament de la Generalitat
investigació
Vegeu comissions parlamentàries d’investigació
— científica
Vegeu recerca científica
— policíaca
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d
La investigació criminal és una de les funcions de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c
inviolabilitat
El Parlament és inviolable 55.3
Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions
que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1
El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades
en l’exercici de les seves funcions 79.2
IRPF
Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques
IVA
Vegeu impost sobre el valor afegit
J
jocs i apostes
La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació
de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral
Generalitat- Estat i l’informe previ determinant
de la Generalitat 141.2
276
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació
de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials,
a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social
i sense finalitat de lucre DA 14
Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar
joventut
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés
al món laboral i a l’habitatge 40.4
Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els
joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social
i cultural 40.4
La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1
Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals
en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat,
i la tramitació dels documents que atorguin 142.2
Vegeu també igualtat
joves
Vegeu joventut
Junta de Seguretat
Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per
mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e
La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de
les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs
de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili
amb les policies d’altres països 164.4
jurisdicció contenciosa administrativa
Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes
i els acords adoptats pels municipis 86.5
justícia
Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul
Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
277
�J
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea
— de pau
La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions
dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres
mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1
El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia
de Catalunya 108.1
— de proximitat
La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions
un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
— gratuïta
La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia
gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1
jutges
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.1
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria
d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
suficient del dret propi de Catalunya 102.2
Vegeu també magistrats
— de pau
Vegeu justícia de pau
jutjats
La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat
(en els termes de la LOPJ) 107.2
Vegeu també jutges
278
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
legislació
Vegeu també procediment legislatiu
— de seguretat social
La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la
i executar-la 165.1.a
— penal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
— penitenciària
En correspon a la Generalitat l’execució 168.1
— processal
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació
quan incideix en les competències de menors 166.3.b
legislatura
El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions
quinze dies abans que fineixi 56.4
Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys
de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president
o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66
Vegeu també Parlament de Catalunya
literatura
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció literàries portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
Vegeu també llibres
litoral
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació
del litoral 149.3
279
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral,
per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral
i de les platges 149.3.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar,
i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic
financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres
i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d
Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres
d’interès general situades al litoral 149.4
Vegeu també abocaments; mar
llacs
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
llavors
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
Llei orgànica
— 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del poder judicial
Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments
i per a tutelar drets 95.1
Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen
com a última instància el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.2
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia
de Catalunya en la proposta de nomenament del president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5
280
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya
en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya 95.6
Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell
de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2
Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya
han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1
Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya
pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges
i magistrats 101.2
Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris
al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció
pública de la Generalitat 103.3
La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències
sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport
als òrgans jurisdiccionals 105
Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions
i jutjats 107.2
Estableix en quins termes correspon a la Generalitat
la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes
correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament
dels jutges de pau 108.1
D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi
un sistema de justícia de proximitat 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei
reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració
de justícia a Catalunya 109
lleialtat institucional
Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest
principi 3.1
S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer
de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o les de la Generalitat sobre l’Estat 209
281
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
lleis
Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder
judicial; procediment legislatiu
— de Catalunya
Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis,
les vegueries i les comarques 2.3
Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat
de l’aranès 6.5
La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular
la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10
La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir
els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència
i hi ha de fomentar els vincles 13
Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres
que els ciutadans de Catalunya 15.3
Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes
no obligatòries 21.4
S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret
d’accés a un habitatge digne 26
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes
dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions
de la Generalitat i dels ens locals com a institucions
receptores 29.5
S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties
del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics
i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona
Administració 30.3
S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta
de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels
prestadors 30.3
S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures
lingüístics altres que els estatutaris 36.3
S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya 37.2
S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe
dels drets estatutaris 37.3
282
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella
i les altres formes de convivència 40.7
El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2;
56.3; DT 2
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment
de l’obligació de comparèixer davant una comissió
d’investigació del Parlament 59.6
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon
als ciutadans 62.1
S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon
als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter
territorial 62.1
Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic 62.2
Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte
ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic,
llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer
per llei 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un
nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin
a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris
de la refosa 63.3
Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial
per als decrets legislatius 63.4
Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta
de la Generalitat 67.2
S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta
de la Generalitat 67.5
283
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir
i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos
d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat
i defunció 67.8
S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions
del Govern 68.3
S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer
o consellera primera 69
S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració
de la Generalitat 71.6
S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització
funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració
de la Generalitat 71.6.a
S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió
dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat,
i també la participació del sector privat en l’execució
de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis
públics 71.6.b ; 76.1.c
S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració
de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c
S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei
de l’Administració de la Generalitat 71.7
S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió
Jurídica Assessora 72.1
S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell
de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2
S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell
de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els
procediments relatius a l’exercici de les seves funcions,
i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional
i pressupostària 77.3; 77.4
Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell
de Garanties Estatutàries 77.3
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
284
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic
de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes
de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3
S’han de regular per llei l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal,
les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics
de comptes 80.2; 81.2
S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus
membres 82
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió
de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2
S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions
del Consell de Governs Locals 85
S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell
obert en els municipis 86.2
S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients
a les entitats municipals descentralitzades 86.7
Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no
és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda
aquesta capacitat 87.2
Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques
que els diferencien 88
S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les
vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4
S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens
locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir
el règim jurídic 93
S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4
S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh
Generau d’Aran 94.5
285
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió
correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya 95.4
Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia
de Catalunya 98.1
S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats,
els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret
propi de Catalunya 102.1; 102.2
Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei
de l’Administració de justícia dependents de la funció pública
de la Generalitat 103.3
S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat
en les matèries en què la Generalitat té competències compartides
amb l’Estat 111
S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment
i la integració dels immigrants 138.1.d
Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals
i la població 151.c
S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats
per la Generalitat 177.1
Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5
S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada
en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2
Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212
S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació
del patrimoni de la Generalitat 215.2
Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses
públiques 216
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot
incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1
286
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions
de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de
distribució entre els governs locals dels ingressos consistents
en participacions en tributs i en subvencions incondicionades
estatals 219.2; 220
S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen
la Generalitat DA 1.1; DA 1.2
Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut
que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I
s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la
compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada
en vigor d’aquest DT 1.2
— de l’Estat
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b
El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes
de llei 61.c
S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer
dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1
El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta
judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals
ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern
de la Generalitat 107.1
Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les
bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la
potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva
en les matèries en què té competències compartides
amb l’Estat 111
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva
de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el règim jurídic de les associacions 118.1
287
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici
de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes
d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència
executiva en matèria de salvament marítim 132.3
Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió
d’infraestructures de transport d’interès general, o que
l’assumeixi 140.3
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès
general 140.4
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa
en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa
ferroviària de titularitat estatal 140.6
S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la
Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions
electròniques 140.7
La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat
en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b
S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat
ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats
religioses 161.2.a
S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia
judicial i de la investigació criminal 164.5.c
La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans
d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c
S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les
institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions
de l’Estat que afectin les seves competències 174.3
Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de
participar en els processos de designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
288
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau,
adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen
en la distribució de competències entre l’Estat
i la Generalitat 183.2.a
Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han
de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar
harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de
proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema
de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives
estatals o de la Unió Europea 210.3
La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ;
223.1.d ; 223.1.i
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords
a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació
de la relació de tributs estatals cedits DA 7
El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la
Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que
determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7
El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir
de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge
de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10
Vegeu també Llei orgànica del poder judicial
llengua
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons
lingüístiques 32
Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema
escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic
especial 35.4
Els poders públics han de promoure el coneixement suficient
d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2
— de signes catalana
Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6
Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6
289
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— oficial
Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és
el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2
Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials
i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conèixer-les 6.2
Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar
l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment
del deure de conèixer-les 6.2
No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües
oficials 6.2
Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen,
pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a utilitzar la que elegeixin 33.2
Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret
a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua
sol·licitada 33.2
Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir
indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar
el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar
que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit
en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores
de béns, productes i serveis 34
290
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan
subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34
El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia
a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llengües oficials 102.4
Vegeu també aranès; castellà; català
— pròpia
La de Catalunya és el català 6.1
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal
i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment
emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1
La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir
una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast,
els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1
La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística
del català 143.1
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès; català
lleure
Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats
d’educació en el lleure 44.3
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3
291
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4
Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives
llibertat
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions
de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte
dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona
i dels pobles preàmbul
El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida
col·lectiva preàmbul
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen
aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració
universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció
dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits
per Espanya 4.1; 15.1; 37.4
Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant
la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2
Els poders públics l’han de promoure 4.3
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges
— d’ensenyament
La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament
en l’exercici de la competència compartida en matèria
d’ensenyament no universitari 131.3
— religiosa
Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i
pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques
i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7
La Generalitat hi té competència executiva 161.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment
d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions
292
�L
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció,
el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats
entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2
Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans
de comunicació
llibres
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne
el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques;
patrimoni documental i bibliogràfic
— de comptadoria d’hipoteques
Vegeu notaris arxivers de protocols de districte
llicències de doblatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre el control
i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
Vegeu també cinema; cultura
lliure competència
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen
principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria
de promoció de la competència en els mercats 154.1
La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin
o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit
que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva
en matèria de defensa de la competència 154.2
llotges de contractació
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
LOPJ
Vegeu Llei orgànica del poder judicial
293
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
magistrats
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera
judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya
són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits
pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b
La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya
la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne
les places vacants 101.1
El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants 101.2
Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement
adequat i suficient del català 102.1
La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
Vegeu també jutges
malalties professionals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
maltractaments
Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere
mancomunitats
Vegeu cooperació local
mandat
Vegeu diputats; legislatura
mar
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa
en aigües interiors 119.2
294
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits
en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig
professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats
d’esbarjo 119.3
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament
marítim 132.3
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat
la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües
interiors 144.1.g
La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols
d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs
l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre
la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c
La Generalitat té competència exclusiva en el transport
marítim 169.6
Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient
marina mercant
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
marisqueig
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també
per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a
295
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mecanismes d’anivellament i de solidaritat
El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4
Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus
ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva
participació en aquests mecanismes 206.1
Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos
suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre
les comunitats autònomes 206.3
La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3
S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència,
i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4
L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició
de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats
autònomes abans de l’anivellament 206.5
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la contribució 210.2.b
medi ambient
Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes
de contaminació 27.2
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1
Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2
Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi
ambient 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació
i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i
protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.b
La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció
de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos
i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3.a
296
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat hi té competència compartida, i és competent
per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1
La Generalitat té competència compartida sobre els instruments
de planificació ambiental 144.1.a
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b
La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals,
la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i
aquàtic 144.1.c
La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos
i embalatges 144.1.d
La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió,
el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments
efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies
internes 144.1.g
La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció
administrativa dels abocaments en aigües superficials
i subterrànies 144.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
atmosfèrica 144.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle 144.1.i
La Generalitat té competència compartida sobre la promoció
de les qualificacions d’actuacions respectuoses
amb el medi 144.1.j
La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient,
i sobre el règim sancionador 144.1.k
297
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l
La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria
per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6
La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre
ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius
mediambientals en les aigües costaneres interiors
i de transició 149.3.b
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre
seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures
en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient;
espais naturals; recursos naturals
mediació
— en l’àmbit cooperatiu
La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h
— en l’àmbit judicial
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació
i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries
de la seva competència 106.2
— en matèria d’esport
La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans
competents 134.1.b
— en matèria de consum
Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans
i procediments 123.c
— en matèria de transports terrestres
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e
298
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— laboral
La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos
entre els diversos agents socials 45.6
La Generalitat té competència executiva en els instruments
de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k
Vegeu també relacions laborals
— social
Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà
de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg
i mediació 42.7
medicina
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari
— forense
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
memòria històrica
La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui
i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54
mencions de qualitat
La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen
i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1;
128.2
La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que
ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió
i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3
La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les
denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques
protegides 128.4
Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les
denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori
de Catalunya 128.4
299
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
menors
Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur
personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17
La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules
i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors
culturals 127.1.a.tercer
Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a
La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal
i processal que hi incideixi 166.3.b
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el transport escolar o de menors 169.1.d
Vegeu també infants
mercaderies
Vegeu transport
mercat
Vegeu també lliure competència
— assegurador
La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4
— de les telecomunicacions
Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
— de treball
Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
mercats de valors
La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors
i centres de contractació situats a Catalunya 145
Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors
Mesa
— del Congrés dels Diputats
El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b
300
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
meteorologia
Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic
propi 144.5
Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació
meteorològica i climàtica 144.5
Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica
i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5
metges
Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs
preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
mines
Vegeu règim miner
Ministeri
— d’Economia i Hisenda
La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció
que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
— Fiscal
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa
a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut
orgànic 96.1; 96.4
La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4
Vegeu també Fiscalia
301
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
mitjans de comunicació social
El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1
Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una
informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme
polític sobre les candidatures que concorren en els processos
electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin
la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural
i religiós 52.1
La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1
La Generalitat hi té competència compartida 146.2
La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
Vegeu també serveis de comunicació
mobilitat
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que en fomentin la millora 48.1
— internacional
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat
internacional en matèria de joventut 142.1.b
— reduïda
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
moció de censura
L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president
o presidenta de la Generalitat 67.7
mort
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés
de llur mort 20.1
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut
302
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
M
Mossos d’Esquadra
Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
moviment cooperatiu
Vegeu cooperatives
multes
Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j
multilateralitat
És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat
amb l’Estat 3.1
La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats
autònomes no altera la titularitat de les competències
que li corresponen 176.1
municipi de Barcelona
Disposa d’un règim especial 89
Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona
municipis
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis
i vegueries 83.1
L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena
autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat
i legalitat 84.1; 86.3
Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà
de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1
El govern i l’administració de cada un corresponen
a l’ajuntament 86.2
Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control
d’oportunitat per cap altra administració 86.4
Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les
disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització
i funcionament municipals 87.1
303
�M
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb
altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat
per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis
i associacions 87.2
Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3
Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial
i financer han de tenir en compte les diferents característiques
que tenen 88
Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens
locals supramunicipals altres que la comarca 93
La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació,
la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat
i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims
especials 151.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació
de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats
per l’article 84 160.1.b
L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs
funcions de gestió tributària 204.5
Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals
descentralitzades; municipi de Barcelona
muntanya
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix
en les actuacions de muntanya 94.4
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també forest; medi ambient
304
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
museus
La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són
de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon
La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat
estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2
música
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar
i difondre la creació i la producció musicals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
mutualitats
— d’accidents de treball i malalties professionals
La Generalitat té competència compartida en la coordinació
de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen
a Catalunya 165.1.d
— de previsió social
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització
i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat
social 126.1
La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3
N
nació
Vegeu Catalunya
nacionalitat
Vegeu també Catalunya; igualtat
— espanyola
Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu
a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos
al dret civil català 14.2
natura
Els poders públics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
305
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels
recursos hídrics 164.3.b
Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals
negociació col·lectiva
Vegeu relacions laborals
no-discriminació
Vegeu igualtat
nomenaments
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial;
conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica
del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de
districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació
dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils
i de béns mobles
normalització lingüística
Vegeu aranès; català; política lingüística
normativa
Vegeu també potestat normativa
— de l’Estat
Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària
per a executar-la 112
— de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan
afecti l’àmbit de les seves competències 113
Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat,
la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir
de les normes europees 189.3
Vegeu també Unió Europea
— penitenciària
La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions
que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a
306
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— sobre habitatges
La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1
Vegeu també habitatge
— tributària
La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions
que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs
funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b
Vegeu també sistema tributari
normes
— de la Generalitat
Tenen eficàcia territorial 14.1
Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
és suficient perquè entrin en vigor 68.5
Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor
de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb
els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini
màxim de dos anys DT 1.1
Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen
rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor
d’aquest DT 1.2
— de procediment administratiu
La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c
— processals
Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats
del dret substantiu de Catalunya 130
notaries
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a l’hora de relacionar-s’hi 33.2
307
�N
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat hi té competència executiva 147.1
La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions
notarials 147.1.c
Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
notaris
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i
per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos
corresponents 147.1.a
Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat
de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret
catalans 147.1.a
La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos
de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret
català 147.1.b
— arxivers de protocols de districte
La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d
O
obra social
Vegeu caixes d’estalvis
obres
— de regatge
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1.e
— hidràuliques
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació
administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües
que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són
qualificades d’interès general 117.1.a
308
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la participació en la planificació
i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals
té competència executiva 117.2
Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat
estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques
hidrogràfiques compartides 117.3.b
— públiques
Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen
al territori de Catalunya i que no han estat qualificades
d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe
previ de la Generalitat 148.2
La Generalitat participa en la planificació i la programació
de les qualificades d’interès general 148.2
La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió
dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres
públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra
comunitat autònoma 148.3
Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva
competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques
que no siguin d’interès general 148.3
Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general
situades al litoral català 149.4
occità
És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut
i les lleis de normalització lingüística 6.5
La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència
sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2
Vegeu també aranès
oci
Vegeu lleure
ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis
públics d’ocupació 25.1
309
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de garantir el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés
a l’ocupació 41.1
Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació
plena 45.3
Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment
de l’ocupació 84.2.i
La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives
d’ocupació 170.1.b
La Generalitat té competència executiva en la intermediació
laboral 170.1.d
Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments
de regulació d’ocupació 170.1.f
Vegeu també treball
— pública
La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta
pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració
de justícia 103.2.a
La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne
els principis ordenadors 136.b
oficines
— a l’exterior
La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger
per a la promoció del turisme 171.b
La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos
de Catalunya 194
Vegeu també acció exterior; turisme
— judicials
Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió 105
Onze de Setembre
És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1
És la Diada de Catalunya 8.3
310
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
opció lingüística
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
en les relacions amb les institucions, les organitzacions
i les administracions públiques a Catalunya 33.1
Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades
que en depenen 33.1
Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els
notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats
del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia
han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat
i suficient de les llengües oficials 33.3
Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a
Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de
coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4
Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics
operacions de crèdit
Llur producte constitueix part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
oposicions
— a l’Administració de justícia
La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat,
al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia
de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3
— al Cos de Notaris
Vegeu notaris
ordenació
— del litoral
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3
Vegeu també litoral
311
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— del paisatge
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1
Vegeu també paisatge
— del sector pesquer
La Generalitat hi té competència compartida 119.4
Vegeu també pesca
— del territori
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149
— farmacèutica
Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2
ordre
— protocol·lari
El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions
del marc simbòlic de Catalunya 8.5
Vegeu també protocol; símbols nacionals
— públic
El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen
els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic
justificats 27.3
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en aquest àmbit 164.5.a
— social
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
Vegeu també relacions laborals
organismes
— comuns
La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que
incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats
i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals
amb Catalunya 12
312
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— estatals econòmics i socials
La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats
organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne,
i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns
d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4
— internacionals
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries
perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3
La Generalitat ha de participar en els competents en matèries
d’interès rellevant per a Catalunya 198
organismes genèticament modificats
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els
planters, especialment pel que fa als organismes genèticament
modificats 116.1.e
organització
— de l’Administració de la Generalitat
Les lleis l’han de regular 71.6
Vegeu també Administració de la Generalitat
— de l’Aran
Es regula 94
Vegeu també Aran
— judicial
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional
en què culmina 95.1
— territorial
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
La Generalitat hi té competència exclusiva 151
Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries
organitzacions
— agràries i ramaderes
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació
en organismes públics 116.1.c
313
�O
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— culturals
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació
a les entitats afins d’àmbit internacional 200
— de consumidors i usuaris
Els poders públics hi han de donar suport 49.2
— del tercer sector social
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació
i la col·laboració socials 24.4
Vegeu també entitats associatives
— empresarials
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.6
Vegeu també relacions laborals
— esportives
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
— professionals
Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques
que les afectin 45.7
— sindicals
Vegeu sindicats
— socials
La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau,
l’afiliació a les entitats internacionals afins 200
òrgans
— consultius de la Unió Europea
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans
consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió
Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1
314
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— consultius del Govern
La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2
— de participació en matèria d’ensenyament no universitari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva
per a regular-los 131.2.a
— economicoadministratius
La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via
administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió
tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205
— jurisdiccionals
Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte
a aquests òrgans 98.2
Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny,
l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials
i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105
orientació jurídica gratuïta
Vegeu justícia gratuïta
orientació sexual
Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables
de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs
membres 40.7
Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8
Vegeu també igualtat
P
paisatge
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1
Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes
les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3
315
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius
d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi
incideixen 149.1.a
paradors de turisme
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
paritat entre dones i homes
Els poders públics l’han de garantir 41.2
La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes
electorals 56.3
Vegeu també dones
Parlament de Catalunya
Ha definit Catalunya com a nació preàmbul
Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat,
el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V
del títol II 2.2
Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya
i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici
que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix
el Reglament del Parlament 10
Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets
de les persones relatius a les dades personals contingudes
en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d
Representa el poble de Catalunya 55.1
Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat
i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2
És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat
polític 55.2
Se’n regulen les funcions 55.2; 61
És inviolable 55.3
316
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta,
elegits per a un termini de quatre anys 56
Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions
que emetin en l’exercici de llur càrrec 57
Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa
i disciplinària 58
Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59
Se’n regula el règim de reunions i sessions 60
Es regula la iniciativa legislativa 62
Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus
membres 67.2
Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és
elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació
d’investidura 67.3
No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del
nomenament i la separació del conseller primer o consellera
primera 69.1
Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
políticament davant seu de forma solidària 74.1
Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75
Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts
dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1
Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1
La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2
Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar
la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 96.3
Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini
la llei orgànica del poder judicial 99.1
Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret
a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències
de la Generalitat 156.d
317
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per
la Generalitat 177.1
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
hi poden comparèixer 179
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria
anual 183.3
Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les
observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats
de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents 185.1
Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades
per l’Estat davant la Unió Europea 186.4
Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès
comú 187.4
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat li ret comptes 210.4
Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa
de la reforma de l’Estatut 222; 223
Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis
de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu;
Reglament del Parlament
Parlament Europeu
El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès
comú 187.4
participació
Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida
política, econòmica, cultural i social 4.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
d’igualtat en els afers públics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés
d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4
318
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens
locals 29.5
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació
i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic,
social, cultural, econòmic i polític 43.1
Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones
menys poblades del territori 43.2
Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos
electorals l’han de promoure 43.3
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada
de totes les zones del territori 56.2
La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives
de participació de la gent jove 142.1.b
Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions
del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors;
Unió Europea
patrimoni
Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats
— arqueològic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— arquitectònic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— artístic
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a
facilitar-hi l’accés 44.5
319
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— bibliogràfic
Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic
— científic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— cultural
Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2
Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures
destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi
l’accés 127.1.b.primer
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim
jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles
que l’integren 127.1.b.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que integren el patrimoni documental
i bibliogràfic 127.1.c.tercer
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
Vegeu també cultura
— de la Generalitat
Els seus rendiments integren els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.g
320
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi
per qualsevol títol jurídic 215.1
Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa
i la conservació 215.2
— documental i bibliogràfic
La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar
els béns que l’integren 127.1.c.tercer
Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural
— etnològic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— històric
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
— industrial
Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries
per a facilitar-hi l’accés 44.5
— monumental
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l
i difondre’l 127.1.d.segon
— natural
Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2
Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin
el gaudi a tothom 46.3
— tècnic
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció,
l’inventari i la restauració 127.1.b.segon
Vegeu també patrimoni cultural
321
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó
patronats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
pau
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment
de la pau al món 51.1
Vegeu també justícia de pau
peatges
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges DA 3.1
pel·lícules
Vegeu cinema
pensions
Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions
— no contributives
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions
no contributives 165.1.e
personal
— al servei de l’Administració de justícia
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3; 102.4
La Generalitat té competència normativa i competència executiva
i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes
de la LOPJ) 103.1; 103.2
322
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal
laboral 103.4
— al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 33.4
— al servei de l’Administració de la Generalitat
Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7
— al servei de la Fiscalia a Catalunya
Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües
oficials 102.4
— al servei de les administracions públiques
Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim
estatutari 136.a
La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament
dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre
l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions
administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest
personal 136.b
La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral,
per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c
— de seguretat privada
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització
de centres de formació d’aquest personal 163.c
— dependent del Parlament
El Parlament en fixa l’estatut 58.2
— docent
La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament
no universitari, la qual inclou la formació permanent
i el perfeccionament del personal docent 131.2.f
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu
en l’ensenyament universitari 172.1.h
323
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— investigador
La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres
i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional
d’aquest personal 158.1.d
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu
d’aquest personal 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria
d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim
d’aquest personal 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f
— sanitari
Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mèdics 20.2
La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari
i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e
persones
Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat
de vida 40.1
Vegeu també deures; drets; igualtat
— amb discapacitats
Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica
i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduïda 48.1
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
324
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— grans
Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de
maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa
de l’edat 18
Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar
una vida digna i independent i participar en la vida social
i cultural 40.6
Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat
per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat
intergeneracional 40.6
perspectiva de gènere
Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal
en totes les polítiques públiques 41.2
Vegeu també dones
pesca
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten
a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima
i recreativa en aigües interiors 119.2
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió
dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües
interiors 119.2
La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació
del sector pesquer 119.4
La Generalitat té competència compartida sobre la regulació
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació
dels recursos pesquers marítims 144.1.c
Vegeu també activitats marítimes
peticions
Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i
l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
325
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació
de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7
planificació
— ambiental
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a
— d’aeroports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
— d’emergències i seguretat civil
La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1
— d’equipaments comercials
La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d
— d’equipaments culturals
La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart
Vegeu també cultura
— d’espais naturals
La Generalitat hi té competència exclusiva
(en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2
— d’habitatge públic
Els governs locals hi tenen competències 84.2.b
Vegeu també habitatge
— d’heliports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’infraestructures de transport
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
— d’institucions penitenciàries
La Generalitat hi té competència executiva de la legislació
de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c
Vegeu també sistema penitenciari
326
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— d’obres públiques
La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen
al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès
general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès
general 148.2
— de l’activitat econòmica
La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius
que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3
Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4
La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes
que estableix el títol V 152.4.b
— de l’agricultura i la ramaderia
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— de l’educació infantil
Els governs locals hi tenen competències 84.2.g
Vegeu també educació infantil; ensenyament
— de l’esport
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h
Vegeu també esport
— de la caça
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també caça
— de la indústria
La Generalitat hi té competència compartida 139.2
— de la inspecció de jutjats i tribunals
Vegeu Consell de Justícia de Catalunya
— de la pesca fluvial
La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a
Vegeu també pesca
— de la seguretat pública
Correspon a la Generalitat 164.1.a
327
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de la xarxa viària
La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a
— de polítiques per a la dona
La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a
Vegeu també dones
— de ports
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificació legal d’interès general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4
Vegeu també ports
— del sector agroalimentari
La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a
— del sector turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a
Vegeu també turisme
— del transport fluvial de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport marítim de passatgers
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.6.a
Vegeu també transport
— del transport terrestre
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers
i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre
íntegrament per Catalunya 169.1.a
Vegeu també transport
— estadística
La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a
328
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— hidrològica
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques
hidrogràfiques internes 117.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides 117.3
La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els
aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen
provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5
— sanitària
La Generalitat hi té competència compartida 162.3
plans
— d’estudis
L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència
adequada 35.2
La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris,
hi té competència compartida 131.3.c
— de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
— territorials
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
les figures de planejament territorial i el procediment
per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular
els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a
Vegeu també planificació
planta judicial
El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat
la determinació i la revisió 107.1
Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa
poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear
seccions i jutjats 107.2
329
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
planters
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e
platges
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general
del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials
d’ordenació i ús 149.3.a
Vegeu també litoral
Ple
— del Parlament
Vegeu Parlament de Catalunya
— dels Consellers i Conselleres Generals
Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
pluralisme
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3
Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social
en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2
— en els mitjans de comunicació
Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans
de comunicació 52.1
330
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural
de Catalunya 146.3
població
S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar
les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6
poble
Vegeu també Defensor del Poble
— aranès
Vegeu Aran
— de Catalunya
Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant
d’autogovern preàmbul
Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica
i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt
d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques de les persones
i dels pobles preàmbul
Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia
i la igualtat preàmbul
Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri
una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen
a Catalunya preàmbul
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets
històrics preàmbul ; 5
El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya
com a nació preàmbul
N’emanen els poders de la Generalitat 2.4
El Parlament el representa 55.1
Vegeu també Catalunya
— gitano
Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura
com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7
Vegeu també igualtat
331
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
pobles
Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història
d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques de la persona i dels pobles preàmbul
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc
d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats
dels pobles d’Espanya preàmbul
Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacífic i just preàmbul
Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar
la identitat 4.2
La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur
desenvolupament 51.2
pobresa
Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret
a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment
contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
Els poders públics han de vetllar per la plena integració social,
econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació
de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans
i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació
de pobresa o de necessitat social 166.1.c
Vegeu també benestar social
poder judicial
Es regula el poder judicial a Catalunya títol III
Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya;
Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya
policia
Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra; policies locals
332
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— administrativa
Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques
compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic
que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures
de policia administrativa amb relació a la disciplina de
mercat 121.1.f
La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats
i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c
El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa
especial 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.b
— judicial
És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6
És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra 164.5.c
Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b
La Generalitat en té el comandament suprem 164.2
La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat
i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en
les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres
països 164.4
Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya
i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat
ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia
judicial i d’investigació criminal 164.5
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i del control de so i enregistraments
en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173
333
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
policies locals
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria
de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne
l’actuació 164.1.a ; 164.2
política lingüística
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Vegeu també aranès, castellà; català
ports
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també infraestructures de transport
potestat
— disciplinària
Vegeu règim disciplinari
— legislativa
El Parlament l’exerceix 55.2
El Parlament la pot delegar en el Govern 63
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea
que afecti l’àmbit de les seves competències 113
Vegeu també lleis
— normativa
Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres
sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3
Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal
no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1
334
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits
totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau,
i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5;
205.6; DA 7
S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat
amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8
L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives
sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor
afegit i als impostos especials de fabricació DA 11
— reglamentària
El Govern l’exerceix 68.1
Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves
competències exclusives 110.1
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat,
en l’àmbit de les seves competències compartides 111
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències
executives 112
Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa
de l’Estat 112
Presidència de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres
institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2
La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10
Vegeu també president o presidenta de la Generalitat
president o presidenta
— d’audiència provincial
El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a
— de la Generalitat
El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1
La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament
bàsic de l’Estatut 62.2
Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius,
i n’ordena la publicació 65; 67.6.a
Té la més alta representació de la Generalitat 67.1
335
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Dirigeix l’acció de Govern 67.1
Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1
És elegit pel Parlament 67.2
És nomenat pel rei 67.4
Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5
Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals
de l’Estat a Catalunya 67.6.b
Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen
funcions públiques a Catalunya 67.6.c
Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió
de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent,
física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8
Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers,
si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9
És membre del Govern 68.2
Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera,
de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69
Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions
parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1
Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament
de forma solidària 74.1
La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política
davant el Parlament 74.2
Pot dissoldre el Parlament 75
Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya 95.5
Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre
la Generalitat i l’Estat 164.4
— de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a
— de vegueria
Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1
És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2
336
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
— del Parlament
El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1
Presideix la Diputació Permanent 59.4
Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1
— del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5
És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a
El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5
presons
Vegeu sistema penitenciari
pressupostos
— de la Generalitat
Són aprovats pel Parlament 55.2; 212
El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació
en una comissió 62.3
No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1;
64.1
Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els
ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen 212
El Govern els elabora i els executa 212
Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los
i controlar-los 212
La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar
si ho estableix una llei tributària substantiva 212
La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre
deute públic 213
Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir
els objectius d’estabilitat pressupostària 214
Vegeu també finances de la Generalitat
— del Parlament
El Parlament els elabora i els aprova 58.2
337
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— generals de l’Estat
Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències
i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e
prestacions
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics
per a atendre les càrregues familiars 16
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans
de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Vegeu també ajuts públics
— professionals
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de les de caràcter obligatori 125.4.b
preu just
Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa,
la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi
que el determini 159.4.c
preus
Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera
veraç i entenedora 28.1
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou el règim
econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment
les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació
de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.f
Vegeu també preu just; sistema tributari
338
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
P
prevenció
— d’incendis
Vegeu incendis
— de riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
principis rectors de les polítiques públiques
Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut,
la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets
humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans
i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya
que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4
Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els
que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure
i garantir 39.1
El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen
la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders
públics 39.2
Són exigibles davant la jurisdicció 39.3
S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I
procediment
— administratiu
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació
del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a
La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment
administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu
de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la
Generalitat 159.1.c
— de reforma de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— legislatiu
Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2
339
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen
la majoria absoluta 58.3
Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència
de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria
simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que
s’estableixin 60.3
La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris
i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa
popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals
de caràcter territorial 62.1
Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació,
modificació i derogació 62.2
La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic
de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació
legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió
pel Ple del Parlament 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63.1
La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament
bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que
es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1
La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació
legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1
La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei,
per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini,
i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també
si el Govern es troba en funcions 63.2
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular
un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3
340
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre
textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3
El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del
Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota
la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària
i urgent 64.1
No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni
les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic,
ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels
ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament
pel Parlament 64.2
El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei
pel procediment d’urgència 64.3
Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis,
i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma
de l’Estatut 76.2.a
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei,
dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret
legislatiu 76.2.b ; 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació
a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei
i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter
vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei
que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4
El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei
que regulen drets estatutaris 78.3
341
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació
parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera
específica les administracions locals 85
L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat
en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim
especial del municipi de Barcelona 89
L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives
que afecten el seu règim especial 94.4
L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres
cinquenes parts 219.2
L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han
de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria
absoluta DA 1.1; DA 1.2
Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya;
legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya;
lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea
produccions audiovisuals
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció audiovisuals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
productes
Vegeu també preus
— agrícoles i ramaders
La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució
sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests
productes 116.1.b
— farmacèutics
La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal
en aquesta matèria 162.5
— intermedis
Vegeu impost sobre els productes intermedis
342
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
professions
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
— titulades
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.4
progrés
El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés,
solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries
per a promoure l’econòmic i el social 45.1
Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del
coneixement i de la informació contribueixin a la millora
del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure
la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2
La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació
tributària 203.6
projecció internacional
El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular
fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció
internacional de la cultura 127.3
La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior
i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193
La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals
i esportives 200
Vegeu també acció exterior
projectes de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
343
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
ropietat
p
— industrial
La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial
en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat
de les denominacions d’origen 128.1.b
La Generalitat hi té competència executiva 155.2
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat
amb el de l’Estat 155.2.a
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats
al sector de la indústria 155.2.b
— intel·lectual
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1
proporcionalitat
Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui
proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar
la representació adequada de totes les zones del territori 56.2
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
proposicions de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu
protecció
— civil
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f
La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens
perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les
competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest
àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions
d’abast superior a Catalunya 132.2
344
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de dades personals
Vegeu dades personals
— de les persones
Vegeu persones
— de menors
La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació
penal 166.3.a
— del medi ambient
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament
sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards
i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j
Vegeu també medi ambient
— dels animals
La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d
— dels consumidors i els usuaris
Els poders públics han de garantir-la 49.1
— social
La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control
dels sistemes privats complementaris 166.1.d
Vegeu també serveis socials
protectorats
La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament
a Catalunya 118.2.a
protocol
El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5
El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes
protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a
representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5
345
�P
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
províncies
Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3
L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord
amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
proximitat
Vegeu justícia de proximitat
publicació
— de les lleis
El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies
des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a
A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65
— dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat
Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor
de les normes 68.5
— dels nomenaments
El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs
institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b
El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal
superior de Catalunya 96.2
publicacions periòdiques
La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit
legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a
346
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Q
publicitat
La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació
mercantil de l’Estat 157
Q
qualificació
— d’interès general
La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport
situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3
La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix
l’informe previ de la Generalitat 148.2
— de pel·lícules
Vegeu cinema
— de títols
Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
qualificacions professionals
La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació,
l’autorització i el control 170.1.c
qualitat
— d’activitats i productes
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució
de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles
i ramaders 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució
de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat
comercial 121.1.e
Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes
complementàries de qualitat dels serveis de subministrament
d’energia 133.1.c
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes
tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat
de la construcció 137.1.e
Vegeu també mencions de qualitat
347
�Q
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de vida
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes
les persones 40.1
— dels serveis d’interès general
Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1
Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents
privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de
qualitat dels serveis públics, amb independència del règim
de prestació 30.1
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat
de l’assistència sanitària pública 42.4
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament 44.1
Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica
de qualitat 44.4
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament
no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema
educatiu 131.2.d
La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació
i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament
universitari 172.2.f
queixes
Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions
i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries
de les competències respectives 29.5
La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar
els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria
de consum 123.a
348
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
qüestió de confiança
La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament
del president o presidenta de la Generalitat 67.7
No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
R
racisme
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat; mediació social
ràdio
Vegeu radiodifusió
radiodifusió
La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes
entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c
La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest
àmbit 146
Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social;
telecomunicacions
ramaderia
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes
i silvícoles 46.4
La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament
de la ramaderia 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes
públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres
agràries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció,
de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim
jurídic 116.1.f
349
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció
del món rural 116.1.g
La Generalitat té competència compartida en la planificació
de la ramaderia 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies
pecuàries 116.2.b
Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari
recaptació
— de taxes judicials
Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre
l’Administració de justícia 104.f
— de tributs
La recaptació de tributs relacionats amb la utilització
de la infraestructura i els serveis portuaris correspon
a la Generalitat 140.1.c
Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis
i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep
la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació
dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3
recerca científica
Els poders públics l’han de fomentar 44.4
El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior
han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català
en aquest àmbit 50.2
La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació
tecnològiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit
esportiu 134.1.l
350
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la
en l’àmbit del medi ambient 144.1.b
Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5
La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i
estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1
La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació
dels centres i les estructures de recerca 158.2
Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit
s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació
de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu
del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou la regulació del règim del personal investigador
contractat i funcionari 172.2.e
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament
universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat
i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f
reciclatge
El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels
principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2
Vegeu també residus
recurs
— d’alçada
El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats
contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats
de Catalunya 98.2.e
— d’inconstitucionalitat
El Parlament pot interposar-ne 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el
Parlament o el Govern n’interposin 76.3
351
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols
I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya 38.2
— de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català
La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2
— extraordinari de revisió
Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de resoldre’ls 95.4
recursos
— financers
Vegeu finances de la Generalitat
— hídrics
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a llur conservació 164.3.b
Vegeu també aigües
— miners
Vegeu règim miner
— naturals
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
d’igualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne
el malbaratament 27.1
Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització
racional i a conservar-los 46.2
La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c
Vegeu també medi ambient; natura
— pesquers
La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació
i la gestió 119.2
referèndum
Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ;
223.1.i
352
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
reforma
— de l’Estatut
Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya
— del Reglament del Parlament
Vegeu Reglament del Parlament
— de la legislació penal i processal
La Generalitat participa en la que incideixi en les competències
de menors 166.3.b
regatge
Vegeu obres de regatge
regidors
Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2
Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual,
lliure, directe i secret 86.6
règim
— disciplinari
El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix
funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes
de la LOPJ) 98.2.c
La Generalitat té competència normativa i també executiva
i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de
l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim
disciplinari 103.1.k ; 103.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions
de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals,
la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139
CE) 125.1.a
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les
professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari
(en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil,
la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3
Vegeu també règim sancionador
353
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— electoral del Parlament
És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3
És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979,
del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2
Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral
— electoral dels ens locals
Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret 86.6
La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals
que crea 160.3
Vegeu també informació electoral
— estatutari del personal al servei de les administracions públiques
catalanes
La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a
— estatutari del personal en el sistema sanitari públic
La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e
— local
La Generalitat hi té competència exclusiva 160
— miner
La Generalitat hi té competència compartida 133.4
— sancionador
S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació
de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir
el compliment de l’obligació de les administracions públiques i
d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges,
i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5
La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria
de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que
inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions
que escaiguin 103.2.j
La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció
i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4
354
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina,
inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes
d’estalvis 126.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador
aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen
(en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció
i sanció 138.2
La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les
infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici
de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b
La Generalitat té competència compartida en la prevenció,
la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també
el règim sancionador corresponent 144.1.k
La Generalitat té competència compartida sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors 145.b
La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució
del procediment sancionador en matèria de defensa
de la competència 154.2.b
La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció
i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques catalanes
(en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció
i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen
a Catalunya 163.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment
de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d
355
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.j
Vegeu també règim disciplinari
registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües
oficials 33.3
La Generalitat té competència executiva en llurs
nomenaments 147.1.a
La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració
dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del
coneixement del dret català 147.1.b
Registre Civil
Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient
de les llengües oficials 33.3
Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3
La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació
general 147.3
registre
— d’associacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c
— d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física
i esportiva
La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g
— d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit
d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— de drets de propietat industrial
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a
— de drets de propietat intel·lectual
La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats
356
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
R
a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència
habitual a Catalunya 155.1.a
— de fundacions
La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c
— de gestors de múltiplexs
La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne
un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori
de Catalunya 140.7.d
Vegeu també telecomunicacions
— estatal d’entitats religioses
La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió
d’aquest registre 161.2.a
— oficial de vaixells
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector
pesquer 119.4
registres de la propietat, mercantils i de béns mobles
La Generalitat hi té competència executiva per a establir
les demarcacions registrals 147.1.c
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim
dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes
en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2
Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles
Reglament del Parlament
Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya
diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent
del Parlament 10
Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya
tenen dret a participar en el procés d’elaboració
de les lleis 29.4
En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3
La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta
dels diputats 58.3
357
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa
del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4
Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació
de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les
funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta
de Portaveus 59.2
Estableix el procediment i les garanties de les persones que han
de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6
Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives
dirigides al Parlament 60.1
Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici
de les funcions parlamentàries 59.7
Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment
el Parlament 59.7
Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2
Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3
Regula el control de la legislació delegada 63.4
Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència
dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2
Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en
l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial
del municipi de Barcelona 89
Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que
representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament
a petició pròpia 179
regulació d’ocupació
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
rei
El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu
les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a
Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4
Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya 95.5
358
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
reinserció
Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no
disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
Vegeu també sistema penitenciari
relacions
— institucionals
Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general
segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats
autònomes i amb la Unió Europea títol V
Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres
comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— interculturals
Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement
recíproc, el diàleg i la mediació 42.7
— laborals
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els àmbits de la concertació social, la participació
i la col·laboració social 25.5
La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions
laborals 45.4
Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar
en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou
la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat
dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació,
mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k
359
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria
inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball
religions
Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat
religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social
renda
Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques
— garantida de ciutadania
Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa
tenen dret a accedir-hi 24.3
Vegeu també ajuts públics
— per capita
L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament
no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes
per capita 206.5
— personal i territorial
Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa,
en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
rendició de comptes
El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament
del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer
o consellera primera 69
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres
la informació que consideri necessària per a l’exercici
de les seves funcions 73.2
El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern
de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d
La competència executiva de la Generalitat sobre les fires
internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició
de comptes 121.2
La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
360
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
representació
— de la Generalitat
La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1
A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica
d’Aran 94.2
— ordinària de l’Estat
A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1;
67.5; 67.6
residus
La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en
la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d
La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e
Vegeu també medi ambient
resolució de conflictes
Vegeu mediació
responsabilitat
— cívica
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
— fiscal
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217
— patrimonial
La Generalitat té competència compartida per a establir les causes
que la poden originar amb relació a les reclamacions que
li dirigeixen 159.5
— penal
En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2
— política
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen
davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la
responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1
361
�R
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat
no l’eximeix 74.2
retorn de catalans emigrats
La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo
i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades
a Catalunya 138.1.e
reversió
Vegeu urbanisme
riscs laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
rius
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació,
la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten
a terme 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1
La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient
S
salut
Vegeu sanitat
salvament marítim
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3
sancions
Vegeu règim sancionador
sanitat
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència
sanitària pública 42.4
362
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització,
el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control
de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la salut pública 162.3.b
La Generalitat té competència compartida en la planificació
dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació
de la sanitat privada amb la pública 162.3.c
La Generalitat té competència compartida en formació sanitària
especialitzada 162.3.d
La Generalitat té competència compartida en el règim
estatutari i la formació del personal del sistema sanitari
públic 162.3.e
La Generalitat participa en la planificació i la coordinació
estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4
La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes
farmacèutics
— alimentària
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
— ambiental
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b
— animal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut
humana 162.3.b
363
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— vegetal
La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
sector
— alimentari
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc
de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13
i 16 CE) 116.1.b
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita
contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització
agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b
La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters,
especialment pel que fa als organismes genèticament modificats
(en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e
La Generalitat té competència exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació
de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació
en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat té competència compartida sobre la planificació
del sector agroalimentari 116.2.a
La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció
i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b
Vegeu mencions de qualitat
— de l’economia social
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo
i ordenar-lo 124.4
— pesquer
La Generalitat hi té competència compartida pel que fa
a l’ordenació 119.4
Vegeu també pesca
364
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— turístic
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
Vegeu també turisme
seguretat
— civil
Vegeu protecció civil
— ciutadana
Vegeu seguretat pública
— de les persones
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat
i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena
de discriminació 15.2; 19.1
Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns
i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1
Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecció integral de les persones, especialment
de les més vulnerables 42.3
Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors
i usuaris 49.1
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones 139.1
— i higiene en el treball
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la
garanteixin 45.3
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs
laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g
365
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— industrial
La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat
de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos
i dels productes industrials 139.1
— marítima
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives
d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4
— nuclear
La Generalitat participa en l’execució de la legislació
en aquesta matèria 132.4
— privada
Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat
en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció
i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació
del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat
i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos
d’Esquadra i amb les policies locals 163
— pública
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació
de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais
públics i en locals de concurrència pública 84.2.e
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou
la regulació en matèria de prevenció i control de la violència
en els espectacles públics esportius 134.1.j
Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema
de seguretat pública 164.1.a
Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a
Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia
de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b
Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c
La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i,
en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets
de reunió i manifestació 164.3.a
366
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat
pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient
i dels recursos hídrics 164.3.b
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes
les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre
públic 164.5.a
Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil
— social
La Generalitat hi té competència compartida 165.1
La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan
relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció,
que resta reservada a l’Estat 165.2
Vegeu també assegurances; sanitat
— viària
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a incrementar-la 48.2
senadors
Correspon al Parlament designar els que representen
la Generalitat 61.a ; DA 1
Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar
sobre llur activitat en el Senat 179
Senat
Vegeu Corts Generals; senadors
servei meteorològic
Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5
serveis
Vegeu també traspàs de serveis
— aeroportuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació
d’interès general 140.1.c
367
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— d’interès general
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat
als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1
Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat
dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica
i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors
productius, els serveis d’interès general i les xarxes
de comunicació 46.4
Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació
i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c
Vegeu també drets
— d’ocupació
Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació
de manera gratuïta 25.1
— de comunicació
Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir
l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit
de Catalunya 52.2
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt
mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la
prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat
i d’àmbit local 146.1.a
La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació
i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual
en l’àmbit de Catalunya 146.1.b
Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions
— de protecció civil
Vegeu protecció civil
— de ràdio i televisió
Vegeu serveis de comunicació
368
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de seguretat i investigació privades
La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació
amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les
policies locals 163.d
— ferroviaris
La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les
infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular
i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6
La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres
de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin
íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin
la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit
internacional 169.3
— forestals
Vegeu forest
— portuaris
La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès
general 140.1.c
— sanitaris
Vegeu sanitat
— socials
Els poders públics han de promoure polítiques públiques
que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics
i concertats 42.1
Els poders públics han de promoure polítiques preventives
i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5
Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis
socials bàsics 42.5
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1
Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social
369
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
sexisme
Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere
silvicultura
Vegeu forest
símbols
— dels municipis
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
— nacionals
Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc,
la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1
Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5
Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols
de l’Estat 8.6
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los,
configurar-los i preservar-los 167
Síndic de Greuges
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic
de l’Estatut 62.2
Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen
la Constitució i l’Estatut 78.1
Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics
o privats vinculats o que en depenen 78.1
El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici
de llurs funcions 78.2
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei
que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3
Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals
de la ciutadania 78.4
S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació
de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de
cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment
d’aquesta obligació 78.5
370
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts 79.1
La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independència 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions
expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2
La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser
destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2
Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i
les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec
i l’organització i les atribucions de la institució 79.3
Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional
i pressupostària 79.3
Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries
sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament
o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2
síndic o síndica
— de l’Aran
Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2
És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2
Vegeu també Aran
— de la Sindicatura de Comptes
Formen la Sindicatura de Comptes 81.1
Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1
Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats
i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes 81.2
— major
És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
sindicats
Tenen dret a la informació, la consulta i la participació
en les empreses 25.4
371
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació
social, la participació i la col·laboració social 25.5
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definició de les polítiques públiques
que els afecten 45.6
Vegeu també relacions laborals
Sindicatura de Comptes
És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2
És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica
i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic
de Catalunya 80.1
Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions
per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa,
funcional i pressupostària 80.2
Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
És formada per síndics designats pel Parlament 81.1
Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també
l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament
dels síndics de comptes 81.2
sinistralitat laboral
Vegeu seguretat i higiene en el treball
sistema
— bibliotecari
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
— d’arxius
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres
que l’integren 127.1.c.primer
S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13
372
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de benestar
Els poders públics han de promoure una distribució equitativa
de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2
— de finançament
Vegeu finançament de la Generalitat
— de fonts
Vegeu dret civil de Catalunya
— electoral
Vegeu règim electoral del Parlament
— estadístic
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne
un de propi 135.1.c
— institucional de la Generalitat
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament
l’autogovern de Catalunya 2.1
La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol
V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3
Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets
històrics del poble català, les seves institucions seculars
i la tradició jurídica catalana 5
Es regulen les institucions d’autogovern títol II
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions
incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir
en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre
la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2
— penitenciari
La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat
en aquesta matèria 168.1
La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin
la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a
373
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat
penitenciària 168.1.b
La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció
i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c
La Generalitat té competència executiva en l’administració
i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits
a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans
materials que li siguin assignats 168.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures
alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e
La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament
d’indults 168.2
— sanitari
Vegeu sanitat
— tributari
La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar
les polítiques mediambientals 46.2
La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic
de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions
majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim
d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou
l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats
culturals 127.1.a.cinquè
La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats
tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena
de tributs i gravàmens 140.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats
de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou
la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c
La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi
ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures
de fiscalitat 144.1.b
374
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat
i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució,
per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen
pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat
i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos,
responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2
Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts,
entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els
rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre
els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits 203.2; 206.2
Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3
Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i,
si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits
parcialment 203.2.b ; 203.3
Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació
i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits
totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs
estatals 203.4; 204.1; 204.2
La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs
propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5
La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis
d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar
socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió,
la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació
o de col·laboració 204.2; 204.3
L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària
de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració
i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració
tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c
Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs
estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat
entre les comunitats autònomes 206
375
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a l’Estat en els tributs estatals 207
S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte
financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat
o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes
d’ajustament necessaris 209
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre
la Generalitat i l’Estat 210
La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però
en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212
La competència de la Generalitat en matèria de finançament local
pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar
i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les
exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4
El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos
tributaris de la Generalitat 219.1
Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs
estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix
d’acord amb la llei de finances locals 219.2
Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos
s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les
necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas
la suficiència 219.4
S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració
de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de
l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7
La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat
per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs
estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat
ha de tramitar com a projecte de llei DA 7
376
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3
de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament
amb les normes de l’Estatut DA 12
Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers
Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament
i de solidaritat
societat del coneixement i de la informació
Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació
societats rectores de mercats de valors
La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar
les mesures administratives d’execució sobre organització,
funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b
sòl
Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant
la generació de sòl 47
Els governs locals tenen competències pròpies en la participació
en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció
oficial 84.2.b
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
urbanístic del sòl 149.5.a
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic
de la propietat del sòl 149.5.b
La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl
i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge
i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació,
la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
solidaritat
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció
d’una societat democràtica i avançada, de benestar
i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada
a Europa preàmbul
377
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1
Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones
grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat
intergeneracional 40.6
És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar
en la formació de l’alumnat 44.1
Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient
s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure
les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2
— financera
La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant
els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social 165.1
És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat
sordesa
Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir
la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua
de signes catalana 50.6
La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament,
protecció i respecte 50.6
sostenibilitat
La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importància del desenvolupament sostenible preàmbul
Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament
sostenible 4.3
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible
i respectuós amb la salut 27.1
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a
promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió,
el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1
378
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient
per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el
desenvolupament sostenible 46.1
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1
Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió
de polítiques per a la protecció del medi ambient
i el desenvolupament sostenible 84.2.j
La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable
als habitatges 137.1.g
La Generalitat té competència compartida sobre les mesures
de sostenibilitat ambiental 144.1.b
La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació
tributària 203.6
subministrament
— d’aigua
La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo
en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques
internes 117.1.c
— d’energia
La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes
complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c
subrogació de funcions
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació
a l’Administració de justícia a Catalunya 109
subsidiarietat
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul
És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats
entre les administracions locals 84.3
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
379
�S
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
subsòl
La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació
de sòl i subsòl 144.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció
administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d
subvencions
Vegeu també ajuts públics
— de la Generalitat
Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme
l’exercici de l’activitat de foment 114.1
— estatals i europees
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva,
especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables,
regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida,
precisar normativament els objectius als quals es destinen
les territorialitzables, completar la regulació de les condicions
d’atorgament i tota la gestió 114.3
Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva,
de gestionar les territorialitzables 114.4
La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir
caràcter no territorialitzable 114.5
La Generalitat participa en la gestió i la tramitació
de les no territorialitzables 114.5
— estatals incondicionades
Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà
de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord
amb el que disposi la llei de finances locals 219.2
Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han
de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució
dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema
institucional de Catalunya 219.2
La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint
en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4
380
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
successions
Vegeu impost sobre successions i donacions
suficiència de recursos
És un dels principis pels quals es regeix el finançament
de la Generalitat 201.2
És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217; 219
sufragi universal
Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals
T
tabac
Vegeu impost sobre les labors del tabac
taxes
Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació
de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències
sobre l’Administració de justícia 104.f
Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.a
Vegeu també sistema tributari
teatre
La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre
la creació i la producció teatrals portades a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
tecnologia
Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació;
transferència tecnològica
tecnologies de la informació i de la comunicació
Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir
en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social,
inclòs el laboral 53.1
381
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els poders públics han de fomentar que es posin al servei
de les persones 53.1
Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis
que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat,
continuïtat i actualització 53.1
telecomunicacions
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l
La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir
els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de
telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis
per cable 137.2
La competència executiva de la Generalitat en matèria
de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència
d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat
inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures
comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre
operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors
d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions 182.1
Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació
i de la comunicació
teleesquí
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefèric
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
telefonia
Vegeu telecomunicacions
televisió
Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions
tercer sector
Vegeu organitzacions del tercer sector social
382
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
termes dels ens locals
La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne
i alterar-los 151.b
territori de Catalunya
És el que correspon als límits geogràfics i administratius
de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9
El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes
les seves zones 56.2
L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1
terrorisme
La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5
testament vital
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
titulacions acadèmiques
La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats
marítimes d’esbarjo 119.3.d
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició
i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals
en matèria d’ensenyament no universitari 131.4
La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols
propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia
universitària 172.1.e
La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció
i la desadscripció de centres docents per a impartir títols
universitaris oficials 172.2.c
La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols
universitaris oficials 172.3
Vegeu també ensenyament; professions titulades
topònims
La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b
La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat
industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims
de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b
383
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
toxicologia
Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
(en el marc de la LOPJ) 105
traçabilitat
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació
i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions
dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b
tractament
— de dades personals
La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156
— fiscal
La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat
en els impostos estatals 207
— mèdic
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
tractats
— entre la Generalitat i l’Estat
Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
— internacionals
Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets
i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural
o lingüístic 6.3
Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser
desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin
o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4
El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre
els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa
i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals
la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions
que considerin pertinents 196.1
384
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants
de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten
Catalunya d’una manera directa i singular 196.2
La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries
de la seva competència 196.3
La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4
Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea
tradició
— cívica i associativa
La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua
i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber,
de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment,
la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul
— humanista
És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic
i just preàmbul
— jurídica catalana
És un dels fonaments de l’autogovern 5
transferència
— de competències
El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació
de competències i l’atribució de facultats (en el marc de
l’art. 150 CE) 61.d
La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada
de l’assignació dels recursos necessaris 219.3
Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis
— tecnològica
En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència
exclusiva 116.1.h
385
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
transgènics
Vegeu organismes genèticament modificats
trànsit
Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures
destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució
dels accidents de trànsit 48.2
En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c
Vegeu també xarxa viària
— internacional
La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris
que hi garanteixin la comunicació 169.3
transparència
L’Administració electoral la garanteix 56.2
L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi,
ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans
en puguin avaluar la gestió 71.4
El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
públiques 201.2
La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat
s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4
L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés
a la informació estadística i de gestió que sigui necessària
per a exercir millor les competències respectives, en un marc
de cooperació i transparència 209.2
En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació
provincial dels diversos programes de despesa pública
a Catalunya DA 15
transport
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per
Catalunya 169.1
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports
terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e
386
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La integració de línies o serveis de transport que transcorrin
íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix
l’informe previ de la Generalitat 169.2
La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre
el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat
en marina mercant i ports 169.6
Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport;
infraestructures de transport; xarxes de comunicació
— d’energia
La Generalitat té competència compartida en la regulació
de les activitats de producció, emmagatzematge i transport
d’energia 133.1.a
La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ,
en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions
de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de
Catalunya 133.2
L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració
de tribut estatal cedit totalment DA 7.a
— de mercaderies
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera
específica el de les perilloses o peribles 169.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport,
logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats
que hi són vinculades 169.4; 169.5
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— de viatgers
Els poders públics han de promoure polítiques de transport
i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin
la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat
i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduïda 48.1
387
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Els governs locals tenen competències en la gestió del transport
de viatgers municipal 84.2.h
La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre
que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport
urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles
de turisme que transcorren íntegrament
per Catalunya 169.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport
terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f
La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que
transcorre íntegrament per Catalunya 169.6
— escolar
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— funerari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— sanitari
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
— turístic
La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera
específica 169.1.d
transvasaments
Vegeu aigües
traspàs de serveis
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
n’acorda la valoració 210.2.f
Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei
orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia
de Catalunya DT 2
Vegeu també transferència de competències
388
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
T
treball
El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via
de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul
Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre
prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4
Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1
Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic
del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar
en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4
Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena
i de foment de l’estabilitat laboral 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de formació
de les persones treballadores 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3
Els poders públics han de promoure polítiques de creació
d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribuïdes 45.3
Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere
en l’àmbit laboral 45.3
La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització
de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi
a Catalunya 138.2
La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat
social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs
laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat té competència executiva en la planificació
i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e
L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon
a la Generalitat 170.1
389
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions
de treball 170.1.a
La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions
professionals 170.1.c
La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments
de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f
La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs
laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g
La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat
sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h
La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració
del calendari de dies festius 170.1.l
Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació;
relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors
treballadors
Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1
Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics
d’ocupació 25.1
Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions
de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les
persones 25.3
Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta
i la participació en les empreses 25.4
Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han
d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3
La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés
dels treballadors als mitjans de producció 124.3
Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la
determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà
dels mecanismes que estableix el títol V 138.3
Tribunal
— Català de Defensa de la Competència
La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo,
amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3
390
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— Constitucional
El Parlament pot personar-s’hi 61.e
El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans
de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local
davant d’aquest 76.3
La Generalitat participa en els processos de designació dels seus
magistrats 180
— de Comptes
Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes
per mitjà d’un conveni 80.3
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
— de Justícia de la Unió Europea
La Generalitat hi té accés 191.1
El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi
accions 191.2; 119.3
La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos
i competències davant aquest Tribunal 191.2
— Superior de Justícia de Catalunya
Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts
pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets
i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2
És competent en les causes contra els diputats 57.2
Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i
l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat
i dels consellers 70.2
És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial
a Catalunya 95.1
És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments
en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets
reconeguts per l’Estatut 95.1
És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós
administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1
391
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats
a Catalunya 95.2
Li correspon la unificació de la interpretació del dret
de Catalunya 95.3
Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4
El seu president o presidenta és el representant del poder judicial
a Catalunya 95.5
Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5
Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal
en cap 96.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria
anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia
de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Vegeu també poder judicial
— Suprem
La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació,
el processament i l’enjudiciament del president o presidenta
de la Generalitat i dels consellers fora del territori de
Catalunya 57.2; 70.2
tributs
Vegeu sistema tributari
— sobre jocs d’atzar
Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a
turisme
Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació
de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats
econòmiques de caràcter turístic 84.2.i
La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació
específica del transport turístic 169.1.d
La Generalitat hi té competència exclusiva 171
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar
el sector turístic 171.a
392
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme,
que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació
d’oficines a l’estranger 171.b
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació
de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa
d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c
La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors
de Turisme d’Espanya 171.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i
els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics
i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d
La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments
i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció
d’un títol oficial 171.e
La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris,
la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies
públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f
— juvenil
La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b
tutela
— administrativa
Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals,
acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria
i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c
La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven
de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de
la denominació 128.2
La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats
i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat
de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2
— de drets
Vegeu Consell de Garanties Estatutàries
393
�T
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de menors
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim
de la protecció i de les institucions públiques de protecció
i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors
infractors 166.3.a
— financera
Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia
que els reconeix la Constitució 218.5
U
UNESCO
La Generalitat ha de participar-hi 198
Unió Europea
Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu
projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul
Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè
s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3
Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3
El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen
a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113
La Generalitat té competències sobre les subvencions europees
territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5
S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat
en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea
en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3
La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de
l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes
de la Unió Europea 183.2.g
394
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II
del títol V
La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea
que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184
El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives
de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de
subscripció i ratificació 185.1
El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions que participin en els processos de revisió
i negociació de tractats 185.2
La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat
davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3
L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes
presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals
el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de formular observacions i propostes 186.4
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió
Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa
Generalitat 187.1; 187.2; 187.3
El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament
Europeu en àmbits d’interès comú 187.4
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea
amb relació a les propostes legislatives europees 188
La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa
el dret europeu 189.1
Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes
d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats
autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes
de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat
sobre aquestes circumstàncies 189.2
En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa
bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació
de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3
395
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries
de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190
La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191
La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor
els seus interessos 192
Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.k
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri
del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions
legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3
Vegeu també acció exterior
unions estables de parella
Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7
Es regulen per llei 40.7
universitats
El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se,
oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5
Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs
activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que
integren el sistema universitari català 156.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema
universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats
públiques i l’autorització de les privades 172.1.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques
i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en la coordinació dels procediments
per a accedir-hi 172.1.d
396
�ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
U
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió
dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi
de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació
i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal
docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions
addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació dels requisits
per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres
universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en el règim jurídic de l’organització
i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans
de govern i de representació 172.2.b
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’adscripció, la creació i
el reconeixement de centres docents públics o privats
i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en la regulació del règim
per a accedir-hi 172.2.d
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té
competència compartida en la regulació del règim del professorat
docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e
La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària,
té competència compartida en l’avaluació i el garantiment
de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal
docent i investigador 172.2.f
397
�U
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs
títols oficials 172.3
Vegeu també ensenyament universitari; personal docent
urbanisme
Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a
La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5
La Generalitat té competència compartida en matèria de dret
de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6
usos hidràulics
Vegeu aigües
usuaris
Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa
a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Les lleis han de determinar els casos en què les administracions
públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris
i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3
La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació
en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa
a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets
i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d
Vegeu també consumidors i usuaris
V
vacances
Els poders públics han de promoure polítiques de garantia
de les vacances retribuïdes 45.3
Vegeu també treball
vagues
La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació
dels serveis mínims 170.1.i
Vegeu també relacions laborals
398
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vaixells
La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació
del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre
oficial de vaixells 119.4
Vall d’Aran (Val d’Aran)
Vegeu Aran
valors
— socials
El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida
col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul
L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat
integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora
i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrés preàmbul
Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2
Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia,
la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió
social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3
Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament
una formació basada en els que fonamenten la convivència
democràtica 44.1
Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació
i la millora del medi ambient 46.5
La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi
en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2
vegetals
Vegeu agricultura; flora
vegueries
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1
La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern
intermunicipal de cooperació local 90.1
La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1
La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat
per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1
399
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
La vegueria té naturalesa territorial 90.2
Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2
La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur
règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4
Vegeu també ens locals
vehicles
Vegeu transport
veïnatge administratiu
Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans 7.1
Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen
de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat
que manifestin llur voluntat en contra 14.2
vi
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades
viatgers
Vegeu transport
vídeos
Vegeu produccions audiovisuals
videovigilància
Vegeu vigilància en l’àmbit públic
vies pecuàries
La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació
i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b
vigència
La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies
després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc
de l’art. 145.2 CE) 178.4
400
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut
que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets
reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim
de dos anys DT 1.1
Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica
4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,
mantenen la vigència DT 2
vigilància
— del patrimoni cultural
La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància
del patrimoni cultural 127.1.b.quart
— del trànsit
Correspon a la Generalitat 164.1.c
— dels òrgans jurisdiccionals
El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància
de jutjats i tribunals 98.2.d
— en l’àmbit de la salut
La Generalitat té competència compartida en la vigilància
epidemiològica 162.3.b
— en l’àmbit del medi ambient
Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats
i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i
a la muntanya 84.2.n
La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació
de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b
Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6
— en l’àmbit públic
Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús
de la videovigilància i el control de so i enregistraments
en l’àmbit públic 173
401
�V
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
vincles històrics, lingüístics i culturals
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural
i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb
Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure
instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12
Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior
violència
— de gènere
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera
integral totes les formes de violència contra les dones i els actes
de caràcter sexista i discriminatori 41.3
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures
i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència
i per a detectar-la i prevenir-la 153.c
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis
i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral
de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c
— en l’esport
La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció
i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j
voluntariat
La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2
voluntats anticipades
Vegeu drets en l’àmbit de la salut
X
xarxa
— d’equipaments esportius
La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h
— d’establiments turístics
La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat
i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme
d’Espanya 171.c
402
�Z
ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A
— de serveis socials
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions
d’igualtat 24.1
— ferroviària
Vegeu serveis ferroviaris
— viària
La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat
i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5
Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1
Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries
xarxes de comunicació
Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial
per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius,
els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4
Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària
xenofòbia
Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8
Vegeu també igualtat
Z
zones
— d’atmosfera contaminada
La competència compartida de la Generalitat en matèria
de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera
contaminada 144.1.h
Vegeu també ambient atmosfèric
— de muntanya
Vegeu muntanya
403
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Parlament de Catalunya
Legislació
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf
fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209
PDF Text
Text
Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació
territorial de l’Estat
Pasqual Maragall
19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de
Parlaments
Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes
idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el
projecte d'Estatut de Catalunya.
El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se
entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a
Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y
Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas
en el intento.
Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de
I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los
catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad.
El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace
poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la
historia de Catalunya y España.
Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià
a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo
salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que
Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y
Macià tuvo que aceptar.
En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un
año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado.
Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso
de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de
que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir
la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no
fuera ya lo que finalmente quedase establecido.
Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios,
lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente
intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere
ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se
sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los
gobiernos.
1
�Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo.
Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el
Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras
cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado.
Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó
hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh
Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro
con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas.
Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los
ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de
Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco
sensatas.
Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima
que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para
construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo
dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas.
De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y
el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas
catalanas, que muchas disposiciones legales.
Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la
voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de
las grandes leyes que hemos venido a comentar.
Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios
que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución
de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la
existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco
del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y
Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a
la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años,
su reunión plenaria.
En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones.
Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como
un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo
imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y
quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad
Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con
menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por
extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso
infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata.
2
�La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con
los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan
Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es
desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes.
Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada
por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la
negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai,
contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con
anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del
difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el
terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente
económica.
Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como
Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al
que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra.
Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que
puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones
que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas
condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir,
sino avalar.
Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo.
Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo,
Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como
se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con
algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la
libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los
que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel
importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo
hoy que esa vergüenza nos sonroja.
Muchas gracias.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Constitució
Espanya
Catalunya
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-09-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2898/FMHP_00037.jpeg
2e2f554e955b0d96812e3e7e20b163df
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Barceló, Sants
Title
A name given to the resource
Estatut juristes
Subject
The topic of the resource
Conferències
Referèndum
Advocats
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
12-06-2006
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1612/0000000773.pdf
76b37c2fdbade9655428a5e98fc9be59
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Este estatuto es constitucional, y por tanto no concibo que pueda ir contra el interés general
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Vidal-Folch, Xavier
Valls, Francesc
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Nació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1606/0000000767.pdf
8ad0d0164a2a0d00c92540b0a670b7e5
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estic convençut que tindrem estatut al setembre i que acabarem la legislatura
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Gispert, E.
Espada, F.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Esquerra Republicana de Catalunya
Tripartit
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-08-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1627/0000000783.pdf
67531306d1073b58e74ecdfa30ad8c53
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estoy convencido de que el tripartito tendrá una segunda oportunidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barbeta, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Tripartit
Acció política
Territoris
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf
eddadb0849a394a521145cfed44451f3
PDF Text
Text
L'ALCALDE DE BARCELONA
)0,Ni(-) 12.11çç3
Lan
Civ\
1
1
15
c,
HA:TvGievt,c
19,0
po,...;
fki 6
)
•
PcuLA 4-
,'Iv d
j A Go 6s
/te
ttp
y,t,t,1,1
t,Atr
FCM4
Nam1-11/ur
ytr
A NN
'Fiare t 'cluAybcmf<
Tcviu
K001 Buz yhfçk
t---/ Çcz.1■_ELL._
x
4,,c/LA/
1“3
�L'ALCALIEE DE BARCELONA
Li fk
a
)&V- -S
ft
A-4-1-4,14 4 t't
"tat
LtAA-4
H
o-
1'
4-5
t-Z-t-1- 1 5 ?
('
LAAAljtia-
VI'LAA1)‘
e/& OL
e
14 .111. ( :
exr P
vt,
h 1/U2 .
LÁ.L.
3
¿Ami
/ A P-1
¿Pi
,4 41-1,
/11.Q.1-1112',
br
"t
vf-x-,
(CA
6
4—
)
(c,"
(In
ctAAPhwo,.
44-44.,
ß4>t
1.1..v Lt..4,.
(11,
C4X
n
Lru–Q-tr»t."
r
are H
L,
/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
kc\ 5-
pi-)
r
'12>
,
uutikfi
CA 5,1 -PC
t"
(9) cr,:-4/1&-
Lit
il
1Å
R
r
Ji
v‹.
r
/AIZ
)1/9 ‘}1
t.
, 9_, utplikk -S
t
e
(,: C "
t3N-
\ir
f491,1"i
01.114,1»(1,-k:
9,A 1,re
4 L
,
P
e
‘6
1A G-4
i4A
í
(it I6v,
Id, :lo (z) U
1./ru,k,s4,-.4d'
1- ,,d1
�L'ALCALDE DE BARCELONA
p
14
1"10,r-
t
/.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„,
C j¿s \\
a/N ':,3 ti
LiViç r
--------(4)
t. 1
V5
1
RAL\
ruyh,drvole
froitily ,1
. ,c^.. L
el-a:m.14,m
(,e"(
11 \1101
lit
61.1)
( 1 V. r
\ii»,‹nefilikr:
,Á
• L
1-1 tis
/ CLA ctitir t
Ttf / (A) q v(
4
1-4-6/A'
sir
f4--.4útt,
1
•
(v,,
( re
(4,
C))
(-1 o
cts,,_,L_
1',G1,44
'frti1/4p
-+v4fie
tg_
14.(1,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
k
Jis-
i
L I),Lk9A-UJUI?
,\_44
Ir
itf
J
I.
cA V
o
"
a
f-P4A-4:
(>51A^
fr
v o, e _s
/
Eh
1
ÀÇ
,s,„„t„.„ u
�L'ALCALDE DE BARCELONA
otu
(Y\n,t,TbL-4-/V(,l
\
)„.xl\(,t4-0A,cc
r)\-1. clve>leilk
q4A
-V‘
I- e_
kck.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4270
Title
A name given to the resource
Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seminari d'Economia Aplicada, UAB
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Ciutats
Acció política
Planificació
Barcelona
Description
An account of the resource
Document de treball manuscrit de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-11-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg
82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nicolini, Rosella
Garcia López, Miquel Àngel
Roig Sabate, José Luis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Economia
Model social
Habitatge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
116 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2741/1970_EstudioAparcamientoDiputacionBruch_PM_LD.pdf
d4fdaaa340bbac33a756d86d44aca9d4
PDF Text
Text
ES TUDI O ECONOMI CO DE LA
C O~ S T R UC C I O N
Y
EXPLDTAClON DE UN APARCAmtENTO PARCIAL•
ffi ENTE SUBTE RRANEO EN DI PUTAC I ON-L AUR I ACONSEJO DE CIE NTO- BR UCH =
I.
ES TUDIO DE LA DEMANDA
l.- Delimlteci6n zona da atraccl&n.
2. • Superticla activa en la zona.
3.- GeneraQ..16n de viajas y damande de
aparcamiento ..
4 . • Oferta de aparcamiento concurrente.
s •• Tasas da renovac16n satimadaa.
6 . - Evaluc16n temporal previsible •
..
�l .•
El aetudio d• la demanda da aparaamiento del •
Pa r king a con•truir, canalete e n t
la zona de atraccl&na
( 2 )
activa en la mencionada zanat
(1)
Oelimitaci&n· de --
An,11•1• de la aupartlci• --
( 3 )
Gane~aci'n
da viajas•
y demandes da aparcamiento a partir d• loa reaultadoa del•
an411aia anterior y mediante la lntroducc16n de coeticlantaa de atracc14ni
( 4 ) Eatimaai&n da la
ate~ta
de aparc.1
miabto concurrentaJ ( 5 ) Taeas de ranovac14n praviatae -( NI de ocupacionae de cada plaza ofrecida al dla ) y ( a)
avolucl&n temporal praui s ibla da la• t aaaa d• renovac!&n .
�- 2 -
l.-
DELiffi ITACIO N DE LA ZONA DE ATRACCION
Se ha estimado como zona máxima de atracción
el círculo teórico
de
400 m. de radio ( 4 manzanas del -
ensanche), modificado por la limitaci6n de les grandesarteriae ( pg de Gracia, Gran via, pg San Juan ) que --tienden a comprimir la zona teórica .
La zona resultante puede observarse en el Qsiguiente planos
J
De ah! se ha extraido una relación, por ca-lles y números, de todos los e6ificioe susceptibles de -
�- 3 -
generar una atracción de visitantes motorizados.
Evidentemente la intensidad da la demanda sobre
las plazas del aparca:aianto a construir en el emplazamiento
P
no será igual para todos los viajes generados por la zo-
na, sino que disminuirá en proporci6n a la distancia, hasta
anularse practicamante en el l!mita de la zona.
Sin emba.t
go, introducir en el cálculo unos coeficientes de intsnsi-dad ( oscilando entorno a la unidad ) no nos ha parecido -preciso, teniendo en cuenta la relativa uniformidad da la g
distribuci6n de la suparf !cie activa en el espacia conside-
rado.
En cuanto al poder de atracci6n de la oferta concu-
rrente situada dentro y en la periferia
de
la zona, sus ---
efectos tiendan a comperdarse al situarse el punto P
centro del círculo teórico.
Es decir:
en el
un aparcamiento Q
situado 200 m. arriba y 100 m. a la dsrecha del punto P
contará con un mayor podar de atracción sobre loe puntos de
generación de viajes situados dentro da la zona en esas --direcciones, pero captará con mayor dificultad la demanda generada por los puntos situados abajo y a la izquierda del
plano.
�- 4 2. - ANAL I SI S DE LA SUPERFICIE ACTIV A EN LA
~ E N CI O NADA
ZONA
Se ha contrastado la relación da edif icioe obtenida an el apartado anterior can el listado de locales activos elaborado por el Centro Ordenador municipal•
Esta llatado nos da para cada edi·-
para el ano l . 970.
ficio el n~mero de m2 da euperf icis activa en cada uno de loa locales del mismo, claeificando los locales por ramas da actividad
(
sag6n la Claaif icac16n Nacional -
de Actividades Económicas ) .
Nuestra explotaoidn del -
listado nos permita obtener la auperf icia activa
existe~
te en la zona de atracción, clasificada por callea y por
ramas de actividad, como muestra le Tabla l.
�- 5 -
i/-.
Epígrafe de
la CJN.A..E.
2-3
TABLA l.
U SUP.b:RFICIE ACTIVA EN LA ZONA DE AT.RACCIOM
6.1.1
6.1.2
9
4-S
62-63-M
1
81-82-83
390
338
1.730
2. 240
158
e.•
(•)
Calle
Aragóa
Auaiaa Marcb
-810
2.3oe
4.119
105
1.225
-
5.984
2.025
418
121
130
166
724
4.015
4.67•
534
2.s22
320
1.912
662
195
17. 706
•• 533
l.So.t
1.935
6.020
2.240
-472
1.552
579
21.S
--
-471
4.099
1.234
2. 412
2• .528
8.557
39
112
195
400
Ca1pe
3.813
Coj. de Cien.to 10.074
Diputaci6n
6.020
Gerona
J.998
4.838
3.480
8.941
557
994
J.M2
1.056
2.326
13
2.tslO
107
5.300
3.204
2.774
Pi de Gracia
l.OOJ
s.617
6.601
Gran Vía
Lauria
Vía Layetana
Mallorca
PSI San Juan
Pza. Tetuán
Valencia
Re1to (lDl)
TOTAL
9.750
3.959
1.529
8.586
347
699
3.043
277
157
4. 447
Bailén
Bruch
3.086
1.578
1.769
s.911
J.635
18.258
10.263
3.562
9. 275
16.733
3.122
6.410
59
1.454
850
2. 021
-
5.132
l0 • .581
2.214 1.539
2.9.24
536
105
819
807
48
94S
lo055
1.216
4.&26
702
4.684
6
76.051
214
86.?39
11
40.186
293
43.590
---
-
2.086
662
-
-
32.401
243
10.590
318
46. 017
-
-
718
2.200
546
782
--
1.786
1.832
7.078
2.n2
8.702
85
53
49
291
126
814
13
36.901
9.578
486
Mota.a: (8) Contenido de loa epígrafes de la C.N.A.E. : 2-3, Industria; 6.1.1 Comercio al. •yorJ 6.J.2
Comercio al detall; 9 Actividades no clasificadas; -4-5 Conatrucción y O.P., Electricidad,
Gas y Agua; 62-63-6", Banca., :Seguros y otros eatablecimientoa mercantiles; 7 Transporte,,
Almacenaje y ComwticacioneaJ 81-82-83 ~ervicioa Oficiales, profeaiona.les y esparcimiento;
8.4 Servicios personales (Bares, Hotelea, •• ).
(lDl) El reato de call ea comprende: Pje Permany.::r, Pje Kémies Vig•, Pje P. OliTeraa, Pje Eacue
las, Pje Pla y Pje. Mercado.
-
'
�3.- GlNERAClON DE VI AJES V OE 1ANOA DE APAR CA' IENTO ( I NTROOUCC I ON DE
CuCFI CIENTCS DE ATRACCI ON) i
A partir de la cuantif 1caci6n de la actividad realizada en
la zona estudiada, puede pasarse a aetimar el número de viajes generadoa, y por tanto, la demanda potencial de plazo de aparcamiento en lai
zona, mediante la introducción de unoe coef icientea da atracción o 9.!.
nereción de tr&f ico, que eolo pueden estimarse por encuesta. Para ello
hemos podido contar con la encuesta realizada por el Servicio da Trana
portas y C1rculac16n del Ayuntamignto de darcslona (• tatudio de Aparcamientos• Setiambra l . 965), que estima el número de plazas de apar-camlento demandadas al dfe por 100 • 2 de local, as! como la estancia media en la plaza, pa~a cuatro tipos da localt Banco, Gran Oficina --(Seguros). Gran Establacim!ento Comarcial, y Cine de Primera Categoría.
Kamos complamentado asta serie de coetic!entes con los obtenidos por •
otros aatudios privados de rentabilidad de aparcam1entoa, para Hoteles
y Bares .
-
T A B L A
CJEFICIEílTES DE ílTRACC I ON DE
Banco
2
APAR C ~n I E N T O .
Seguros
D- ;ANDA P 1TENCI AL.
Estable.
Comercial
Media
( 1)( 2)
madi a
Bares
Hotel
(3)(4)
tn
Cochea
pol'
at~a!dos
loo m
eup. activa
(1)
(2)
12.91
4.16
0,5h
O,Sh
6,45
2,oa
de euperf 1c .
activa
(A) X ( 8 )
5)
da •
Al d!a
E:atancia
media
CochaaXhoraa
al día
.A1
,a+m2
(
Demanda Potencial
an plazos X horas
al d.Ca
tpigrafea correap.
(3)
(4)
(5)
13,70
0,6Sh
*~
·~
4, 70
32 . 401
0.16
4,78
126 . 694 36 . 901
177.298
8j90
1522,85
ll.275 '76
6.2-6.3
6.4
6 . 1.1 .
6. 1 . 2
28(),44 BA741Ul
0.4
2-3-4-5
7.. a.1
a. 2-e.3
9
NOTAS•
* media ponderadas Bancos = 0,6
~~ madia ain ponderar
-
�- 7 -
( i )
~
(
4 }
RESUMEN Y COMENTARIO
La zona de atracción presenta en total. en 1.970,
una superficie activa de 373.000 m2 •
Domina el comercio almayor y la industria (en general oficinas c2ntrales); luego,
los locales da Transportes, Almacenaje y Comunicaciones, el comercio al detall, Bares y Hoteles, y Banca y Seguros .
Los coeficientes de atracci6n del "Estudio de
Aparcamientos" pueden aplicarse directamente a algunos da estos sectores y en forma de media a los dem,s.
(Las "estan---
cias medias" dadas por la encuesta parecen muy bajas, sobra todo teniendo en cuenta que se incluya la atracción de viajes
de empleados).
En conjunto el rasultadm es una demanda potencial
en plazas X horas de 21.500 al d!a.
Esta demanda correspon-
da a dos tipos de vehículos aparcados en la zona: los de
los~
visitantes ( compradores, visitas de trabajo y diversión, etc.)
y los de los que trabajan fijo en la zona.
No incluye por
tanto los vehículos de los residentes.
lCual as la oferta que se enfrenta a esta demandapotencial 7. Aquí pueden seguirse dos caminosi (1) suponer que
la oferta de aparcamiento libra en la calle es equivalente a la demanda de apardam!anto de los residentes en la zona y que,
por lo tan;p, ni una ni otra variable entran en juego; (2)conaideran la oferta en la calle como demanda negativa, sustraerla de la demanda potencial estimada y añadir luego a ésta la g
demanda generada por los vehículos de los residentes en la zona.
Hemos optado por la primera solución tras examinar cuidA
dosamente la segunda . Veamos porqué.
4.-
ESTIMACION DE LA OfERTA DE APARCAmIENTO
CO~CURRENTE
Una inspección ocular de la zona nos dice que eb -
�- a la misma se ofrecen an este momento el siguiente número de pla•
ZBSI
T AB L A 3
OFERTA EN LA CALLE . NQ DE PLAZA§
Aparcamiento en cord6n
" en
,.
"
paseos
"
702
(G. Via)
700
(pg Gracia)
150
Sub-Total
1.552
Aparcamiento en chaflán
en bater!a
500
en card6n
200
Sub-Total
TOTAL GENERAL ·
700
2.252
Esta cifra equivale sensiblemente a la de 2.110
que da un estudio privado de una sociedad constructora da
apa~
camientos para una zona que coincida " grosso modo " con nuestra
zona de estudio .
Estas 2.200 plazas, teniendo en cuenta la prohibición de aparcar en las chaflanes de las 7 a las 12 h., represen
tan una oferta de 50.000 horas al día.
Por su lado la demanda de los residentes
las siguientes rasgas.
presenta~
Habitan la zona 30 . 000 residentes con
una tasa de motorización, según el referido estudio privada, del 14 par
l.aoo,
es decir, 4 . 200 coches .
Hemos supuesto que 2.200 de estas vehículos ocupan
el aparcamiento libre en la calle durante 12 horas al día y -están el resto del día fuera de la zona.
En cuanto a los
~
�-
9 -
2 . 000 restantes; su demanda se dirigía a los aparcamientos de pago, también durante 12 horas al día, estando el resto del d!a
fuera de la zona ( o en movimiento dentro de la misma).
El resultado de esta hip6tesis es una oferta adici.2,
nal neta (aparcamientos en la calle no ocupados por residentes)
de 23.600 horas al d!a, contra una demanda adicional neta (plazas de aparcamiento pagado ocupadas por residentes) de 24.DOO -
horas,
El cálculo de la demanda residual nos llevar!a pues a-
cifras similares a las de demanda
poten~ial
ya vistas. La hipó-
tesis utilizada será tan débil como se quiera, pero solo es mejorable mediante encuesta ( lo cual es extraordinariamente caro).
Por otro lado, la influencia disturbante de estas variables. - tanto la oferta libre en la calla como la demanda de residentes.
tenderá a perder peso con el tiempo, al disminuir
progresivamen~
ta el número de habitantes, al tiempo que nuevas prohibiciones y limitaciones ( paradas de transporte público, vados de entrada
en aparcamientos y locales, zonas reservadas a carga y descargaetc •• ) irán constriñiendo la oferta de µlazas en la calle.
Optamos en consecuencia por la primera solución apuntadas comparar directamente la demanda de visitantes y activos con
la oferta de aparcamiento pagado .
La oferta de aparcamiento vigilado en la zona de estudio, seg6n el
tt
PlanogGuia de Aparcamientos en el Sector Can--
tral de negocios", editado por Policia municipal en Mayo de 1.970,
se eleva a 465 plazas.
Hemos a~adido a esta cifra el 50. de la-
capacidad en plazas de los aparcamientos exteriores pariféricos,con lo que la oferta concurrebte con el nuevo aparcamiento proyes
tado se eleva a 1.872,5 plazas.
Traducido a plazas X horas, se-
ofrecen al día 44.930 horas de aparcamiento~ antes de construir -
el nuevo aparcamiento comparando asta cantidad con las horas po-tencialmenta demandadas ( 21 . 554 como ya vimos }, se obtiene una-
�- lo tasa de ocupación de 0 1 479, muy alta por cierto ( la mitad de
las plazas llenas por término medio ).
Pero antes de acep--
tar esta conclusi6n examinamos el problema con
s.-
m~s profundidad~
TASAS DE REN OVACION PREVISTAS
En primar lugar, es preciso ver qua porci6n da --
esta demanda potencial se convertiría en demanda real.
Los-
coeficientes de atracción obte. iidos por encuesta incluirán
tanto los vi a jes efectivamente realizados al tipo de local -estudiado como los qua na se realizaron en cocha por falta de
aparcamiento.
No obstante, hay que tener en cuanta que la -
demanda es sensible al precio y desciende a medida qua esta aumenta, de modo que a determinados precios un sector de losdema11dantes potenciales,
a~n
con plazas de aparcami0nto dis--
poniblea, optarían por realizar el desplazamiento por otros medias, o preferirian perder más tiempo buscanco
to en la calla.
aparca~ien--
Hay que introducir puas una función de de--
manda.
(n segundo lugar, r e sulta más manejable la tasa de renovación ( na de veces o nQ de horas que una plaza estáocupada al día ) que la tasa de ocupación ante s mencionada. •
Se suele considerar que una tasa da renovaci6n igual a 7, --equivale a la saturación del aparcamiento, dada la concentra•
ción horaria de la demanda.
La f unc!Ón de demanda adoptada as
o R H
=o
p H ( l~o,001 Tm2
ORH : Demanda real horaria
DPH
= Demanda
potencial ·horaria
TM = Tarifa media
�-
11 -
Que expresa qua una tarifa media de 10.- Ptas. --" ahujenta " un 10% de la demanda potencial; una tarifa me-dia de 15.- Ptas . , un ?.2,5% de la demanda potencial, una tarifa media de 20.- Ptas . , un 40% de la demanda potencial etc.
La tarifa media se calcula da acuerdo con las si-guiantas fórmulaea
Tm
:a
Tl
X. Tn
X = Em - l
y
donde
Tm = Tarifa media
T¡ ~ Tarifa de la primera h~ra
Tn :a Tarifa de las horas siguientes
Em • Estancia media
Sobre astas bases, comparando la demanda potencial•
de la zona con la oferta potencial ( antes y deapu6s de cons•
truir el nuevo aparcamiento ) hemos llegado al siguiente abanico de tasas de ranovaci~n previsiblast según las tarifas -aplicadas y sobre tres hipótesis de duraci5n de la estancia-media:
T A B L A
4
Tasas de renovacion Pravisiblaa
(NQ de horas qua cada plaza está ocupada al d!a)
Em
~arlfa
Ptas.)
(horas
20-15
15-10
...1Q_
6.89
7.64
7.97
5.51
6.11
6.38
8.90
9 . 45
7 . 56
9.7G
1
Sin nuevo Parking
tt
con
"
1,15
Sin nuevo Parking
tt
n
con
7.12
2
Sin nuevo Parking
con
"
..
10 . 34
8.27
10 . 34
8.27
7.76
10.34
8 . 27
�- 12 Estas son las tasas de renovación teóricas, ee decir, las que se observar!an en caso de qua el aparcamiento
captase deade el primar d!a toda la demanda qua realmente d~
ber!a dirigirse a &l s! loe demandantes estuviesen perfanta-
mente informadoe y habituados a elegir correctamente la ubicac!dn da su lugar de aparcamiento.
Ello no es as!, como -
veremos, pero estas taaaa teóricas nos dicen ya algo impar--
tantas con la canstruccldn del nuevo " Parking "• la tasa de
renovaci&n de los aparcamientos de la zona desciende en un -
20%.
Ello resulta da aumentar la oferta de la zona tenien-
do en cuanta el nuevo aparcamiento.
nueva plaza creada la tasa da
Es decir, por ceda ---
renov•ci~n
baja en un 0,046% •
E5ta da una idea del impacto que la construcci6n
de otros nuevos aparcamientos pueda originar .
lo tratamos en al epigrafe siguiente con mayor
en al que pasamos da las taaaa
previsibla en el tiempo.
te~ricas
Este punto concreci~n,
-
a su avoluci6n real -
�- 13 -
6 - EUOLUCION TEMPORAL PREVISIBLE DE LAS TASAS DE RENOVACION
Ante todo conviene introducir en el cálculo de la
demanda - expresada por la tasa de renovación - un periodo de
a~os,
adaptación da varios
real captada
cr~ce
a lo largo del cual la demanda ---
m's aprisa, debido a que el punto de par--
tida es muy bajo• por falta de hábito de los demandantes a -responder correctamente a la nueva situación creada.
Luego-
la demanda atraida por el nuevo aparcam!ebto cracs de acuer-do con la marcha de la demanda potencial conjunta, que vienedeterminada fundamentalmente por la tasa de motorización en la ciudad { función a su vez del nivel de renta ).
El periodo de adaptación se ha cifrado en cuatroa~os.
Al quinto año de funcionamiento se dar!an realmente -
las tasas de renovación estimadas antas.
La curva de adap--
tación del primer al quinto aRo la deducimos de la observada~n
los grandes"Parklngs" cercanos .
T AB L A
5
DE RENOVACION
TASA
1.968
pg de Gracia I
)Jardinets)
PD de Gracia
1. 9 6 9
0, 95
1. 970
1, 5 5
II
(Diput.-Cons.daCent)
2,17
El aparcamiento de Plaza da
?
Catalu~a,
2,BO
de caracte--
rísticas muy distintas en cuanto a zona de atracci6nt oferta concurrente, etc...
7.
está entorno a una tasa da reoovación da-
Tomando como modelo el " Parking pQ de Gracia II - uno de
loe perif ,ricos a la zona estudiada - observamos un crscimiento del 29% en dos años ( del ¡g al 3Q ) que nosotros supondre9
�- 14 ...
mos se repita en nuestro caso en los dos aRos siguientes
--~
( del 3g al 5g ).
De este modo del abanico posible o tabla de ta-s as de renovación, ' del ler. al 5g afio, en el nuevo aparm:a----
mi ent6 prdye c tado, sería:
TAS LA
6
AÑO 1 ( 60,1 %)
AN~ o
ANO 3 ( 7 7., 5%)
s ( 100'%)
Tarifa
~
Estanci
media( horas)
20-15
15-10
l
3,31
3,67 3,83
1,5
4, 2 8
4,54 4,66
4,97
4,97 4,97
2
e
,
.!Q 20-15
'
-10
15-10
20- 15
-10
15-10
4,27
4. f 4
4
5,51
6,11
5,38
5,52
S,86
6 ,01 7,12
7,56
7,76
6,41
6,41
6,41 8,27
B,27
8,27
,9~
Pero todavía _,h-ay quQ t e ner en cuenta la inciden•cia, a lo largo de esos cinco prime ros años, de la posible
~~
construcción de otros nuevos aparca mientos, incidencia, que,c omo vimos• pueda ser significativa .
Hemos supuesto que al quinto aNos la oferta de -aparcamiento s e habría incrementado en la zona e n 1.000 pl a-zas ( 6 24.000 plazas X horas ) .
mi e nto de Plaza Urquinaona.
El previsto nuevo aparca--
perif é rico, significaría por s!
solo una parte importante de este incrementa, quizás el
40%.
Veamos como evolu c ionarían ent onces las tasas de re--
novación, suponiendo que la adaptaci6n sigue la misma curvar
�- 15 -
T A8 L A
Tarifa
AÑO 1 (60,1%
7
AÑO 3 (77,5%)
Ptas.
Estancia
media( horas)
20-15
1
1,5
-
. .
2
15-10
10
20-15
A~O
15- 10
-
10
%)
5(100
20-1 5
15-10
-10
2 , 32
2,57 2,69
2,99
3,32
3,46
3,86
4.20
4,47
2,99
3,18 3,26
3,86
4_ , ln_ 4,21
4,98
5 1 29
S,43
3,48
3,48 3,48
4,49
4,49
S,79
S,79
5,79
4,49
Es más que posible que esas nuevas 1.000 plazas•
ofrecidas en la zona no lo sean desde el primer aNo, es de-
4
cir, eimultaneamenta a la puesta en servicio del aparcamien•
to estudiado.
Lo más razonable ser!a escoger una evolución
que combinase las dos aquí presentadas, con unas tasas no -tan bajas, al principio, como en la tabla 7, para llegar en-
el quinta aíla a las tasas recogidas en la misma.
tanta, parece prudente
tambi~n
No aba---
optar por la svolueción ex---
presada en esta tabla 7, ya que la nueva oferta concurrents-
es más variable totalmente independiente, en
l
prinw: ~ :.o.
Qué ocurrirá después del quinto aílo 7 .
La
~g
superficie .activa y las empleos ir4n aumentando, y por tanto
la demanda potencial, al tiempo que disminuir'n
m~s
o manos-
paralelamente la demanda de residentes y la oferta libre en"
la calla.
Sin tomar en cuenta aquel aumenta, que se vería-
posiblemente compensada por un nuevo incremento de la afer--
ta da aparcamiento pagado, impreviaible a tantos años vista,
puede cifrarse el incrementa de la demanda real, es de c ir, -
�. - 16 •
de las tasas de renovaci6n, da acuerdo con al de la tasa de •
motorlzaci6n da la ciudad, expresado en los siguientes datoeaxtraldos del estudio privado antes mencionados
TABLA
TASA DE
8
f'flOTORIZACION ( Ng TURISmos/1.000 HABITANTES)
1.975
1.980
AÑOS
1.969
1.970
Centro
125
140
205
240
Noroeste
176
190
250
290
90
100
150
200
120
140
190
220
AREAS
Norte
media Ciudad
De acuerdo con la misma previsión, la tasa de
motorización de Barcelona, lle~a a un máximo en la Última g_
década del siQlo, entorno a los 240 cochas por 1.000 habi---
tantes.
De acuerdo con ello, construimos la secuencia -temporal siguientes
T A B L A
9
TASAS DE RENOVACIDN ( A PARTIR DEL 5g AÑO)
Tarifa
Ptas.
Estancia
media( horas)
AÑO 10 (As::lS,7%
20-15
15-10
10
AfJO 15(A=7%
20-15
15-10
AÑO 20 ( A=3%)
10
20-15
15-10
10
1
4,47
4,95
5,17 4,78
5,29
5,53
4,92 5.45 5,70
1,5
5,76
6,12
6,28 6,16
6.54
6,72
6,34 6,74 6,9"2
2
6,70
6,70
1,70 7,17
7,17
7,17
7 ,::59 7,39 7,39
�- 17 Téngase en cuenta que la función de demanda no •
es tanto función del precio nominal como del precio relativo,
o sea de la proporción entre la tarifa aplicada y el nivel -general de los precios.
Cuando se indica una tarifa de 10.-
Ptas. en el aMo 20, no quiere decirse que en 1.990 sea vero-simil que un aparcamiento ofrezca tarifas de 10.- Ptas., sino
tarifas equivalentes en aquel momento a lo que ahora es una tarifa da este orden, dado el nivel da los precios de los --restantes bienes y servicios adquiridos por al público. Ellono obstante, los reajustes periódicos de tarifas que esto supone, pueden producir oscilaciones temporales de la tasa de renovación entorno a la trayectoria incluida.
Esto ya depen
de más qua nada da la política tarifaria de los restantes --aparcamientos de la zona en relación a la seguida por el ---aparcamiento estudiado.
También es de esperar un incremento tendancial de
la estancia media, a medida que el público tienda a concen- -trar temporalmente sus visitas, compras y gestiones en la zona y sa racionalicen los horarios en este sentido.
Pero ello
puede resultar en definitiva no otra coaa que una compensación
de la dism!nuci6n del n6mero de viajes a la zona, manteniéndo-
se inalterado el total da horas da aparcamiento demandadas.
Por 6ltimot parece muy verosimil que no se creenmuchos nuevos aparcamientos por encima de lo que requiera elincremento de la superf !cie activa de la zona, pues nos movemos en el año horizonte, y en el mejor da los casos, an tasas
de renovación que no superan nunca significativamente el ni--
val de satmración (TR•7). No se llega a dar pues un excedente
notable da demandas, que as lo que más facilmente puede inducir a la creación de nueva oferta da aparcamiento.
�- 18 -
Tenemos pues todos los datos precisos para pasar
a un cálculo ds rentabilidad sobre bases razonablemente se-guras.
�- l 9 -
II.- RENTABILIDAD DEL PROYECTO
l••
I ngresos brutos por plaza
2.- Costes: inversión i n icial y mantenimiento
3.- margen bruto por plaza
4.- Actualizaci6n. Tasa de Rendimiento
s.-
íuturo. Plazo.
Las variables tarifa media y estancia media y la rentabL-
l i dad .
6.- Comentarios sobre la financiación y los impuestos.
l.-
I NGRES OS BRUTOS POR PLAZA
En la Tabla 10 hemos calculado los ingresos bru-·
toa por plaza para cada una de las 9 hipótesis.
A cada hi--
pótasis respecto a Tarifa media y Estancia media le corres--ponde una tasa da renovación que nos permite calcular los in-
grasos brutos por plaza.
2.- COST(S
2.1. INVERSION INICIAL.
El " Presupuesto estimativo
tt
da que disponemos,-
estimado a precios de 1.968, y para el conjunto da la obra
-N
as decir, aparcamientos y edificio, nos da las siguientes ci-
fras, para la obras
Aparcamientos
21.530.067,50
Despachos
13 . 085.321,20
�- 20 Daaconocemos las formas en que se proyecta finan•
ciar la obra.
Pero en defecto de aeta información, dejando-
pues a la libre elecc16n de la empresa asta forma de tinanci,1
ci&n, podemos suponer qua los " coatee 1nmater1alea " vienena representar, an obras da aste tipo el 10 o 12
n
costaa materiales • .
% de los --- ·
( Aunque se trata, en esta eetimaci&n
de empresas de nueva planta, por lo que el porcentaje es más-
bien alto) .
Calculado asto axcluaivamante para loa aparcamieb
....
toe, implica unos
n
costea 1nmater1alee " de 2 . 739,224,5, - - -
( que incluye loa emolumentos a los arqu!toctos, en la parte•
que corresponde a aparcamientos, y calculado teniendo en
ta la reualorizaci&n qua explicamos en al
p~rraro
CUB!l
que sigue) .
Si tenemos an cuenta la tasa de aumento de los -precios de l . 968 a 1 . 970 - suponiendo que el proyecto sa pon•
ga en
pr~ctica
en 1 . 971; dabamos aumentar laa eatimacionaa --
del " Preaupueato Estimativo • en un 6%, la que representa ••
22 . a2& . a11,s .
Aaí pues, avaluamos la tNVERSION INICIAL ena
Inuereidn da activo f ljo material
21 . 530.067,SO
Revalorizacidn 6% a/. presupuoeto
Inversi6n de activo fijo inmaterial
TOTAL INVERSI ON INICIAL
2.739 . 224,S
25 . 566 . 096·--
Por tanto el costa por plaza de la canatruccl&n
dal aparcamiento es de 54 . 280.- Ptas .
2 . 2 . COSTE S DE EXPLOTACI ON
En aparcamientoa de la dlmansi6n del que nos --concierna, suela conaiderarae que loa caates da explotacldnaon de unas 10 . 000 Ptas . plaza/ano, en una eatimaclón máe ••
�- 21 -
bien alta.
En defecto de estimaciones precisas de los
tes de personal,
~
del coste de la energía eléctrica, del --
coste de mantenimiento de las instalaciones y de los gastos
varios, aplicamos pues esta cifra, da 10.000 Ptas. plaza/aNo.
3 .- ffiARGEN BRUTO POR PLAZA
En la misma Tabla 10, f i gura el cálculo del --margen bruto, obtenido por diferencia entra los ingresos -brutos por plaza y loe costas de mantenimiento por plaza. Puede observarse que, da entre las 9 hipótesis elegidas, -solo en una ( hip6tesis A, 3 ) aparecen margenes brutos ne-gativoa durante los dos primeros años.
Este as, como ve--
ramos, la hipótesis mas desfavorable.
4.-PLAZO . ACTUALIZACION.TASA DE RENDI MIENTO tUTURA.
4.1. PLAZO
El plazo elegido para efectuar el c'lculo de --rentabilidad es el más desfavorable.
Si hemos de atendar -
a los cálculos que se hacen normalmente, en concesiones para
la construcción de aparcamientos públicos, el periodo de laconcesión oscila entre los 20 y los 40 años.
De ah! que, -
elegir la hipótesis de 20 años equivale a elegir la hipóte-sis mas desfavorable, pues si en las comisiones las empresas
pueden ofrecer plazos de 20
a~os,
tres los cuales los apar--
camientos revierten a la actividad concesionaria, en nuestro
caso, todos las benef lcios que se realicen después del año 20
no resultan contabilizados.
Ahora bien, alargar más el ---
�- 22 -
TABLA 10
INGRE.SOS BRUTOS POR PLALA
A 11
A 12
A 13
i:jg
Ta-15
Tm-10
A 21
A 22
A 23
A 31
A 32
A 33
A 11
MlRGEN BN.'UTO POR PLAZ.A
A 12
14.384 11.950 8.339 16.990
16.337 13~573 9.471 19.297
3 18.538 15.438 10.726 21. 934
4 21..055 17.534 12.183 24.913
5 23.932 19.902 13.857 28.298
2
lJ.141 10.106 18.819
14.926 11.478 21.443
16.~2 13.051 ~.358
19.243 14.823 27.666
21.860 16.833 Jl.410
13.485
15.316
17.f99
19. 762
22.436
10.788 4.384
12.253 6.337
13.919 8.538
15.80911.055
17.94911932
23.191
.23.887
.24.603
.25.290
18.945 35.352 25.520 20.201 16.93612.399
19.468 36.3'7 25.912 20.770 17.714]3.017
11 28.091 23.330 ·16.244 :33.175
12 28.473 23.G47 16.465 33. 626
13 28.860 22.968 16.689 34.083
14 29e2!2 24.294 16.916 34.547
15. 29.636 u.598 17.1-43 Js.ooJ
25.633
25.982
26.335
2S.694
21.025
19.732 36.841 26.JlS 21.052 18.09lll.330
20.001 37.342 26.672 21..338 18.473 ]l.647
20.273 37.850 27.035 21.628 l8.860]l.968
20.548 38.364 27 • .tOJ 21.923 19025214.294
20.s32 JS.897 21.1tW 22. 22119.63614598
24.74317.244 J5.209
24.689
25.03.5
2s.1sJ
25.342
A 22
1.950 - l.6ól 6.990 J.141
3.573 529 9.297 4.926
S.438
726 11.934 6.942
7. 534 2.183 14.913 9.243
9.902 3.857 18o298D..860
24~ 650 20.·4 99 14.272 29.146
25.389 21.114 14.700 30.021
26.151 21.7-47 15.141 30.921
26.930 22.399 15.596 31.849
27.714 23.017 16.027 32.730
16 ' 29.810
17 . 29.986
18 J0.163
19 10.341
20 . 30.504
A 21
A 23
A 31
106
1.478
3.0.51
4. 823
6.833
8.879
11.443
14.358
17.666
21.410
A 32 A 33
I:j&~ 'Jip~ T»-1~ .¡:-~ T»-12,S TlPl.0
DtR 1
6
1
8
9
10
A 13
22.sLS 17.337 32.352 23.109 18.487 14.650 10.499
17.858 33.322 23.802 19.042 15.38911.11•
18.393 34.32.2 24• .516 19.613 16.15ll.L747
27.184 20.954 39.126
17.345 35.417 27.344 21.078 39.357
17.• 44'8 35.626 21.506 21..202 39.589
i1.s51 35.836 21.668 n •.J21 J9.82J
17.670 36.026 27.852 21.452 .t0.091
27.947
28.112
28.278
2s.44s
28.636
22.35819.81014.743
22. 490 19.98614.899
22.til2 20.16315.035
22.156 20.34115.183
22.909 20.50415.342
4.272 19.14612.515 7.337 22.352
4.700 20.021 U.191 7.858 23.322
s.1.u 20.9211J.ss1 s.393 24.322
5.596 21..84914603 8.945 25.352
6.021 22.130 u.290 9.468 2r.• .M1
6.244
6.465
6.689
6.916
3.485
s.316
7.399
9.762
12.436
788
2.253
J.919
s . so9
7.949
lJ.109 8.487
?3. 802 9.042
14.Sli 9.613
15.52110.201
15. ~62 ».no
23.175 15.633 9.732 26.841 16.315 U.052
23.626 lS 982 ]). 001 27.342 16. 672 l.l.338
24.0SJ 16.335 10. 273 27.850 17.0JS ll628
24.547 16. 694 )Q. 5-48 28.364 17.403 11923
7.143 25.00317. 025
:n 832
28.897 17. 784 ]2.227
1.244 25.209n18' l0.954 29. 126 17.947 wss
7.345 25.417 1'1.3« 1.l.078 29.357 18.112 ll.490
7.-448 25.62617.506 m.202 29.589 18.278 12622
25.836 11.~s IL32'7 29.823 1&~445 12.?Sti
7. 670 26. 026 1'1852 D.452 JO. 091 18~ 636 12a09
1.ss1
�- 23 -
plazo para el cálculo de la rentabilidad hubiera implicado-tomar un horizonte temporal sobre el cual la incertidumbre reina, tanto en cuanto a la posible evolución da la demandada aparcamientos como en cuanto a las tarifas posibles.
Por
otra parte. en obras de este tipo la depreciación fisica noempieza hasta
al cabo da muchos años, más años de los qua -
es posible contemplar
nif icativo .
d~sde
un punto de vista econ5mico sig-
Por tanto, la elección de un plazo de 20 años-
para al cálculo de la rentabilidad, 'mplica cierta
subastim~
ción de la rentabilidad del proyecto.
4.2.
CALCULO DE LA RENTABILIDAD
m~todo
El
seguido para evaluar la rentabilidad -
del proyecto consiste en al cálculo de la tase de randimien-
to interno.
Esta jasa
e •
m1
M2
~
sa dsf ina por la fórmulas
m3
-+-+-+·
( 1 t r) ( 1 +r )~ ( 1 +r
-
1
donde ~ es el coata de la inversión ( o sea lo qua noeotroallamamos inversión inicial) y m1, m2 ••• m20
son los márge-
nes brutos correspondientes a cada una de los veinte años.
El cálculo de la rentabilidad consiste pues en igualar al valor actual del flujo de ingresos· ( margen bruto)
con el coste de la invars16n.
Aquella tasa a la que se
iguala aquel flujo con el valor de le inversi6n inicial, eala tasa de rendimiento interna del proyecto.
Se trata de -
una tasa de rendimiento bruta, as decir, que no incluye ni los costas financieros, ni las detracciones en concepto da •
impuestos. (Véase punto 6).
Este es el mejor método a aplicar cuando no ea- -
�- 24x-
tan determinadas las formas de financiación del proyecto. -El mejor inconveniente de este método es que si bien nos
di~
ce cual es la rentabilidad global del proyecto, no nos dicecual as la evolución año a
a~o
y, por tanto no garantiza la-
obtención de beneficios natos desde el primer año. Esta solo
puede averiguarse con un análisis "cash-flow"• que no comentaremos aquí.
los cálculos, los vamos a realizar, directamente,con los márgenes brutos por plaza.
punto 2, el coste por plaza
as
Como se ha visto en el -
de 54.280 Ptas •• Por tanto,-
por cada hipótesis hemos igualado el valor actual del flujo
de m~rganee brutos por plaza durante los 20 años al costa-
da la inversión por plaza, obtenie:·:do así la tasa da rendimiento interna.
Da acuerdo con lo qua se expone en el punto 6, ---
nuestra conclusión es que el proyecto as claramente renta-ble para tasas de rendimiento internos brutos por encima --
del 13%.
Tenemos, as! qua las hip6tesis a¡ 5 y
a~ 3
resultan
ser no rentables. (en efecto el valor actual de loe marge-nes brutos se iguala al coste de la inversión a tasas de -menos del lO%,ylO% respectivamente). Por tanto, con una tarifa de 10 Ptas.hora, y con estancias medias de 1 hora y --
1,5 horas, respectivamente, la construcci6n y axplotaci&n del aparcamiento resultaría ser irrentabla.(véase punto 5).
1.1
TABLA
Hipótesis
Tasa Rebdimie!l
to interna
•
a,,
ªI~
'?,~
super
a
16%
. 14%
ª~'
ª.:~
10%
16%
a
•
16%
ª-'ti
ªn
a.i3
sup. sup .
a
a
sup.
infe. aup.
al
a
•
ª-2'
10%
16%
16%
13%
�- 25 La hipótesis a33 (Tarifa media= 10 Ptas.; Estancia media= 2 horas), está justo en al límite entre la rent~
bilidad y la irrentabilidadt es decir, para asta hipótesis, -la tasa de rendimiento interna es del 13%.
La hip6tesis a 12 ( Tarifa medies 15 Ptas.; Estan
cia media
=1
hora ) resulta presentar una tasa de rendimien•
to interna del 14%.
Todas las demás hipótesis presentan tasas de rendimiento internas de más
del 16%, y pueden conceptuarse, por
tanto, como a lt amen t e re nt ab l es .
5. LAS VARIABLES TARIFA MEDIA, ESTANCIA mEOIA Y LA RENTA·
BILIDAD DEL PROYECTO.
Observamos, pues, que las Únicas hipótesis que ·--
hacía irrentable el proyecto, son las dos hipótesis que presen
tan una tarifa unica da 10 Ptas./ hora ( con estancias madiasde 1 hora y
1.s
horas).
Por otra parte, la tercera hipótesis
con tarifa de 10 Ptas/ hora, eetá en el justo l!mite entre larentabilidad y la irrsntabilidad.
A primera vista esto parece indicar qua no es conveniante
re~ajar
la tarifa hasta 10 Ptas.
Pero la naturaleza
da los supuestos sobra los que se ha realizado al análisis de"
las tasas de renovación factibles, no autoriza esta conclusión·
inmediatamente.
( Tabla
En efecto, aquellas tasas da renovación ----
) están calculadas para todos los aparcamientos --
da la zona, con base a la oferta total de plazos en la zona. Entonces, si el nivel común de las tarifas, en todos estos --aparcamientos fuera, por ejemplo de 15-10 Ptas., es evidente que si nuestro aparcamiento ( que presenta 1/4 del total de -plazas ofrecidas ) rebaja las tarifas a la Única de 10 Ptas.-·
�- 26 -
p)r hora, no llevará parta da la demanda que antes acudía a
los
dem~s
aparcamientos.
Nuestros cálculos indican
que,e~
efecto, el peso de una tarifa media de 12,S Ptas./hora ( osea de
15~10,
con estancia media de 2 horas ) a una tarifa-
Única de 10 Ptaa./hora represantar!a un aumento de la dema~
da de plazas en nuestro apercamiento del 24%, ganancia que-
ss realizaría a coeta de loa demás aparcamientos.
Pero, -
la reducción da los ingresos al pesar de una tarifa 12,S -Ptas./ hora a una de 10 Ptas./hora es también del 24%.
Por
tanto, la reducci6n de la tarifa a 10 Ptas., si bien atraería más coches, dejaría iguales los ingresas.
Partiendo -
de otras tarifas medias para pasar a la de 10 Ptas./ hora,resultan aumentos mejores del 24% en la demanda desplazadade los otras aparcamientos al nuestro, y, por otra parte, se r e aliza también una leve ganancia en cuanto a los ingresos brutos.
Pero la 16gica de una reducci6n competitiva detari fas es tal que los demás aparcamientos se verian obligA
dos a seguir, reduciendo sus tarifas. Y en el momento en que
la tarifa c om ún
a todos los aparcamientos fuera de 10 Ptas.,
sa volvería a la situación inicial y, en consecuencia, todos
los aparcamientos tendrían pérdidas.
En conclusión, la competencia pued8 establecerse
can pesos de tarifas de 10-15 a tarifas de 15-10, pero no con
pe sos de tarifas de 15-10 a tarifas de 10 Ptas./ hora.
Pode•
moa decir, pues, que la tarifa mínima - común a todos los --aparcamientos - permisible es la de 15-10 Ptas.
Con asta --
tarifa, y cualesquiera que sea la estancia media, la
constru~
ción y explotación del aparcamiento resulta ser rentable. ---
..
�- 27 -
( muy rentable para las hipótesis qua presentan tasas da rendimiento internas ds por encima del 16%, rentable, pero cerca
del límite da la irrentabilidad para la hipótesis a12, con -t asa de rendi miento interna del 14%).
6.- COMENTARIOS SOBRE LAS FORffiAS DE FINANCIACION.
Hemos indicado que el método seguido para la evaluación de la rentabilidad del proyecto nos venía forzado por
el desconocimiento de las formas de financiación a adoptar. Ahora bien, debemos guiarnos por alguna hip6teais respecto ala financiación, para poder afirmar que la rentabilidad del proyecto está asegurada para tasas de rendimiento interna --superiores al 13%.
La hipótesis adoptada en cuanto a las posibles
formas de financiación es la siguiente.
50% lo
cone~ituirán
Suponemos que el
recursos propios, y el otro 50% recursos-
ajenos. ( Si estos consisten, por e jemplo, en un crédito bancario al 8% ( muy elevado ) durante 10 años, los recursos --propios tendrian asegurado una rentabilidad anual alrededor del 12% bruto, cuando la tasa de re n dimiento interna fuera --
del 13%).
Es evidente que cambiand o l a forma de financia--ción en la forma adecuada puede
proyecto, o incluso empeorante (
dita lo fuera a cinco
a~os,
me~orar
la rentabilidad del -
a; por ejemplo, si el eré--
con la misma tasa de in;.erés del-
8% - qua en tal caso sería muy elevada - , para asegurar una•
rentabilidad bruta del 8% a los recursos propios, ae precisaría una tasa de rendimiento interna del 16% y no, como antes
�- 28 •
da salo al 13~ ).
Por último, laa tormae de tinanciacidn intlu•
yen seriamente sobre la evolución anual da los márgenes.De ah! que, pera realizar el anál!s!a caah-tlo• qua par-•
mita analizar a partir da que eMo· ea realizan benat!cioanetoa, ea necesario dieponar ya da las formas da tinenciA
ci&n que son poalblaa, para podar elegir la mejor da entre
lea miamae .
En lo que ae refiere a loa impuestos, na puaden
imputa~se
a aparcamientos parte de lo que grava al --
aolar edificado en eu conjunto . Y, analogamente pare la licencia 'iscal.
En darecto da aetaa imputaciones, dabemaa
considerar todos loa cálculos como bryto1 da impueatoe . ·
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estudio económico de construcción y explotación de un aparcamiento parcialmente subterráneo en Diputación-Lauria-Consejo de Ciento-Bruch
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1970 [?]
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Infraestructures
Transports
Economia
Urbanisme
Description
An account of the resource
Estudi el·laborat pressumptament per Pasqual Maragall com a tècnic del gabinet de programació de l'Ajuntament (no va signat, però conté un esquema fet a mà de la seva autoria) i de 1970 (no te data) suposadament, per les dades que s'indiquen a l'interior del treball.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 793
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2664/WP5_Transfronterer_JMartin.pdf
28e027ee7ddce5577d7cc56b81db095d
PDF Text
Text
article
Working_paper n.5
Europa en l’horitzó:
Barcelona i Catalunya
en l’articulació
i la construcció europea
Les relacions transfrontereres
en el pensament i acció de
govern de Pasqual Maragall
Javier Martín i Uceda
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA
I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE LA DELEGACIÓ DE LA
FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA A L’EMPORDÀ
Maig 2018
�2 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�ÍNDEX
1. Preàmbul i consideracions inicials
5
2. Introducció
6
Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys
d’integració
3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres
per la construcció europea
7
10
Europa: un continent urbà
10
Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació
12
Barcelona, la millor ciutat d’Europa!
13
Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió
14
Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues
Europes
15
4. L’acció de govern: del pensament a l’acció
19
Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de
Poders Locals
19
La Xarxa C-6
19
Conferència Interpirinenca de Poders Locals
21
Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània
a l’Espai Català Transfronterer
21
L’Euroregió Pirineus Mediterrània
22
La Comunitat de Treball dels Pirineus
25
Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i
l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer
26
5. La realitat avui: a mode de conclusió
27
6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa
29
7. Bibliografia
33
Bibliografia de l’Arxiu Maragall
34
�“Le nord du sud”
Esquema de Pasqual Maragall sobre la macroregió i la Xarxa C-6. Dins
del discurs i notes pel dinar amb el Comitè de patronatge de la Cambra
de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona. 16 de març del 1995.
�1. Preàmbul i consideracions inicials
A
quest treball s’emmarca dins del Llegat Pasqual Maragall, el programa de recerca sobre
l’acció i pensament polític de Pasqual Maragall iniciat el 2013 per part de la Fundació
Catalunya Europa. L’àmplia obra de govern tant dels anys d’alcalde de Barcelona com
President de la Generalitat, així com la complexitat del seu pensament polític fan d’aquest
programa una excel·lent iniciativa per preservar i conèixer el llegat d’una persona clau en l’esdevenir
de Catalunya i Barcelona, i al mateix temps facilita la comprensió de la realitat actual.
Personalment, vull agrair l’encàrrec per part de la Fundació Catalunya Europa. Primer per confiar en
un jove investigador que s’inicia en la recerca. I per l’altre costat, donar-me l’oportunitat de contribuir
al Llegat Pasqual Maragall.
D’altra banda, voldria explicar que aquesta recerca transcorre paral·lela a la meva tesi doctoral, que
tracta precisament sobre la cooperació transfronterera a Europa. En concret, sobre el paper dels
agents involucrats en la mateixa i els projectes impulsats, en especial a través d’INTERREG; així com
valorar quin ha estat el seu impacte en el territori. Tot això, a través de l’anàlisi de diferents fronteres
europees per realitzar una comparativa amb els diferents casos i entendre un fenomen que s’ha estès
en els darrers anys i que suposa un triomf de la integració europea. Una temàtica, per tant, plenament
complementària a la recerca sobre Maragall.
Les fronteres són un element present en la realitat social, política i econòmica. Especialment en un
context mundial de globalització, on el procés d’integració europea ha fet pensar els ciutadans que
poden viatjar sense passaport, les fronteres en alguns casos tornen a aparèixer com un element que
recupera un significat que semblava oblidat: límit, barrera. Una realitat que sens dubte Maragall va
treballar perquè no tornés mai. I perquè les fronteres fossin un element d’unió, de contacte i que en
tot cas, com afirmà a Prada de Conflent, no suposés més que una mica de cua en un peatge d’autopista.
La recerca té una doble vessant: la primera s’endinsa en el pensament Maragall en relació a la
cooperació transfronterera a partir de documents diversos, com guions de reunions, documents oficials
o, especialment, discursos; i en segon lloc, mostrar l’obra de govern realitzada sota el seu impuls i
lideratge, des dels dos costats de la plaça de Sant Jaume, sigui des de la Casa Gran de Barcelona com
el Palau de la Generalitat.
Per acabar aquest primer apartat vull fer alguns agraïments. Primer, a Albert Aixalà per les seves
consideracions inicials sobre com encarar la recerca. En segon lloc a Mita Castañer, la meva directora
de tesi, per engrescar-me i ajudar-me a realitzar aquesta recerca. També a Joan Vicente, per les seves
opinions, correccions i comentaris fonamentals per anar avançant en tot aquest procés. I en darrer lloc,
a les persones entrevistades i amb les que he mantingut converses del tot interessants i enriquidores,
en concret, Margarita Obiols, Anna Terrón, Antònia Sabartés, Joan Ganyet i Joan Armangué. Gràcies
a tots ells.
|5
�2. Introducció
P
arlar de relacions transfrontereres significa, avui, parlar del “vell” significat de frontera.
Reflexionar sobre el paper de les fronteres europees en aquests moments porta a reflexionar
sobre processos que semblaven, almenys fins fa poc, oposats als que succeeixen en algunes
fronteres europees actualment. Si bé s’apreciava que el procés de desfuncionalització de
les fronteres internes europees semblava lineal, la situació d’incertesa política actual en la majoria
d’estats membres i del projecte europeu semblen suposar que aquest procés no té un horitzó tan nítid
com semblava tenir amb anterioritat.
Deixant de banda aquest apunt sobre l’actualitat, si mirem enrere, les relacions transfrontereres a
Europa van estretament lligades al desenvolupament de la Unió Europea com a entitat social, política
i econòmica. Han estat objecte de polítiques comunitàries, amb importants quantitats de recursos
econòmics per fomentar-les, però també de l’acció dels actors regionals i locals, que han impulsat
iniciatives a diferents escales per poder avançar en la consolidació d’acords i projectes que puguin
tenir un impacte positiu en el territori per superar l’efecte “limitador” de les fronteres.
Un dels primer aspectes a tenir present en aquest document ha de ser definir què s’entén per
cooperació transfronterera. És un procés d’associació, d’acord, de partnership, entre actors locals i
regionals separats per una frontera, amb l’objectiu de, tal i com s’ha afirmat en el paràgraf anterior,
obtenir un impacte territorial positiu. En aquesta definició s’introdueix un aspecte que cal remarcar.
El fet que els actors locals i regionals prenguin part d’una política reservada especialment als estats,
com és la política fronterera (Perkmann, 2003). La frontera és un element clau en un dels aspectes que
fonamenta els estats: la sobirania.
Les fronteres marquen el límit d’actuació d’un estat, i per tant, han esdevingut imprescindibles per
entendre la configuració dels mateixos, així com la seva actuació i poder. Però amb la construcció
de la Unió Europea, les fronteres, almenys les internes, viuen un procés de desfronterització. La
cooperació territorial i transfronterera va estretament lligada al projecte europeu, així com el paper
que han tingut institucions com la pròpia Unió Europea o el Consell d’Europa, entre altres. També
la globalització econòmica i social, i l’augment en les darreres dècades d’organismes i institucions
supraestatals han contribuït a reduir el paper de les fronteres, si bé és cert que al mateix temps, en les
darreres dècades, han aparegut una gran quantitat de noves fronteres estatals (O’Dowd, 2002), cosa
que pot semblar en part contradictòria.
Mentre es produeix aquest canvi funcional en les fronteres, hi ha un procés on els actors regionals i
locals s’atribueixen un paper nou en les relacions transfrontereres com s’ha mencionat anteriorment,
una política reservada al llarg del temps al estats. Letamendía (2010) posa de manifest la doble direcció
de la cooperació territorial, amb dos eixos diferenciats: el vertical, amb cooperació a diferents escales
(europea, estatal i regional); i l’horitzontal, entre actors dels diferents costats d’una frontera per
cooperar i superar diferències que puguin existir, establint en alguns casos estructures de cooperació.
Aquest fet, suposa avançar en una realitat complexa, una forma de govern multinivell que s’ha anat
consolidant al llarg dels darrers anys, en especial per l’impuls donat per la política europea (Stead,
2014). Una nova governança que s’ha consolidat en els darrers decennis, que implica una emergència
de l’escala regional i local, (Harguindéguy i Bray, 2009) que posa de relleu com la complexitat del
govern del territori i el nous significats de les escales territorials en la presa de decisions (Gualini,
2006). Tots aquests processos posen la consolidació del principi de subsidiarietat dels estats europeus
(Keating, 2004), reclamat per Maragall en múltiples ocasions, i que quedà plasmat en una de les seves
publicacions, Europa pròxima: Europa, regions i ciutats (Maragall, 1999), a la que es farà referència
més endavant en aquesta recerca.
6 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys
d’integració
L’evolució de la cooperació territorial transfronterera a Europa ha estat recollida per múltiples autors,
si bé l’amplitud del concepte de cooperació fa que les aproximacions a l’evolució siguin diverses, des
d’àmbits com l’economia, la ciència política, la geografia o la història.
La majoria dels autors centren en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial el moment de
naixement de la cooperació transfronterera. Després de la devastació del conflicte, actors locals
comencen a impulsar els primers acords entre ells, per exemple amb agermanaments entre municipis.
Autors com Domínguez (2008) posen de manifest el paper dels ens locals en aquesta primera etapa,
lluny encara de la consolidació plena amb la posada en funcionament de la Iniciativa INTERREG
l’any 1990. Especialment en aquesta etapa sorgeixen les iniciatives en la frontera franco-alemanya,
la més afectada per la guerra. El mateix Domínguez defineix aquesta fase com a “prehistòria” de la
cooperació.
També Oliveras, Durà i Perkmann (2010) situen aquests primers acords voluntaris entre actors locals
com el primer pas per la consolidació de la cooperació transfronterera. Els autors, en el seu article
defineixen quatre etapes.
1) La primera, des dels anys cinquanta fins a inicis dels vuitanta. Destaca d’aquest període
la creació de la considerada primera euroregió l’any 1958, EUREGIO, a la frontera entre
Alemanya i els Països Baixos. Els acords es basaven en la voluntat dels diferents actors, que
entraven en una temàtica centrada, fins al moment, als estats.
2) La segona fase s’inicia amb els primers reglaments jurídics creats per impulsar i regular la
cooperació transfronterera. El primer el Conveni de Madrid, de l’any 1980, titulat “Conveni
Marc Europeu de Cooperació Transfronterera entre Autoritats i Comunitats Territorials”,
sota auspici del Consell d’Europa. Segons els autors, altres documents com la “Carta Europea
d’Autonomia Local”, del 1985, ajuden també a impulsar la cooperació transfronterera.
3) Tercera fase, caracteritzada per la consolidació i expansió de la cooperació transfronterera
per l’aplicació dels diferents acords anteriors, però també, per la política regional europea.
L’aprovació dels fons INTERREG, orientats precisament al foment dels projectes de
cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Els diferents programes financers
i de cooperació han estat cada cop majors, amb més recursos econòmics, i amb més espais
inclosos per ser elegibles per rebre finançament. La necessitat de gestionar els recursos i
d’impulsar els projectes propicia de manera notable l’establiment d’estructures de cooperació,
com les euroregions o d’altres iniciatives similars i a múltiples escales de treball.
4) Per últim, els autors inauguren una nova etapa, que correspon amb l’actualitat, i que coincideix
amb l’aprovació per part del Parlament Europeu de les Agrupacions Europees de Cooperació
Territorial (AECT). La Cooperació territorial Europea passarà, a efectes dels instruments
financers de les polítiques de cohesió, a ser un objectiu a partir de la programació iniciada al
2007 i que es manté en la programació actual, des del 2013 fins al 2020.
Després del Tractat de Lisboa del 2007 la cohesió territorial passa a ser un objectiu reconegut per la
Unió Europea, i per tant, una prioritat per les Polítiques Regionals. És el tercer pilar de la política
de cooperació, juntament amb els objectius de convergència i competitivitat. Per tant, la cooperació
territorial no és simplement un element necessari per la consolidació del mercat comú, si no també
necessari per un territori integrat social i econòmicament. I aquest fet dóna a les regions frontereres
|7
�un paper d’actors polítics necessaris per aconseguir aquests objectius (Wassenberg, Reitel, Peyrony, i
Rubió, 2015).
L’actualitat també ens fa pensar que potser som en una nova etapa d’aquesta evolució de la cooperació.
Un moment on, tot i els interessos de la Unió Europea per seguir amb el procés de cohesió, les
polítiques d’alguns estats en relació a les fronteres poden fer que la cooperació transfronterera estigui
en dubte, pugui quedar en segon pla o, inclús, desactivada.
Però més enllà d’aquest comentari, la cooperació transfronterera és un element important en
l’assoliment dels objectius de cohesió del territori europeu, no només per la consolidació del mercat
comú, sinó també per la superació social i econòmica d’una barrera que segueix en la ment d’una part
important de la societat. Contribueix al mateix temps a assolir una consciència europea, un sentiment
de pertinença a un projecte compartit.
El llegat i acció de govern de Pasqual Maragall des de l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la
Generalitat treballa en aquest sentit. La voluntat de fer d’Europa una pàtria comuna que superi els
antics enfrontaments entre estats. Per Maragall, com queda palès en el seu pensament i obra de
govern, per avançar en la cohesió europea les ciutats i les regions han de tenir un paper clau, els
estats, amb les seves rivalitats constants i la poca voluntat de cedir poder a la Unió no permetran
avançar. En canvi els ens locals i regionals, amb problemàtiques similars i solucions compartides,
poder contribuir millor al somni d’una Europa unida.
Si observem les diferents fases en què anteriorment s’ha dividit l’evolució de la cooperació
transfronterera, l’acció de Maragall coincideix bàsicament en la tercera fase. Un període d’expansió
de la cooperació a tot Europa, que succeeix en el moment de l’ascensió d’Espanya a les Comunitats
Europees. En el moment de màxim desplegament de la projecció de Barcelona i Catalunya a Europa
i al món. Hi contribuiran els Jocs Olímpics del 1992, però també una voluntat per esdevenir un actor
imprescindible en la cooperació transfronterera del sud d’Europa, d’aquell nord du sud, que s’anirà
exposant en els següents apartats.
Avui però la cooperació transfronterera té encara reptes per assolir. Tot i l’empenta constant que
donen les polítiques europees, tot i el reforçament dels fons econòmics i la creació de figures jurídiques
que facilitin impulsar el govern del territori i els projectes, queda camí per recórrer. L’alineació dels
objectius per la cohesió territorial amb els grans objectius de l’Europa 2020, l’ampliació, en alguns
casos, dels territoris que poden participar en els programes transfronterers com INTERREG o la
progressiva consolidació dels programes han fet emergir nous actors que prenen part en els projectes.
Aquest pot ser un element molt positiu, però afegeix complexitat a l’hora de governar els projectes
i espais, ja de per si complicat per la sovint diferent naturalesa de cada actor, en especial pel fet
de pertànyer a estats diferents. La governança, la consolidació de xarxes i projectes més enllà de
les accions concretes o puntuals i assegurar que els diners invertits tenen un impacte real en el
territori són alguns dels reptes més importants que caldria treballar avui pensant en la cooperació
transfronterera futura.
8 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Tot això, sense oblidar o obviar quin és l’objectiu primer de la cooperació transfronterera: superar els
problemes derivats del fet de tenir un límit polític i avançar en la consolidació d’un espai europeu
cohesionat. Pasqual Maragall ho tenia clar, i sabia que només així aquell somni d’una Europa unida
seria possible.
Cronograma sobre les fites vinculades a la cooperació transfronterera i Pasqual Maragall
Alcaldia
1982
Arribada a
l’alcaldia de
Barcelona
CMRE 1992
Presidència
Consell
Municipis
i Regions
d’Europa
CIPL 1984
Conferència
Interpirinenca
de Poders
Locals
CTP 1982
Formació de
la Comunitat
de Treball dels
Pirineus
Comitè
Regions
1996
Generalitat
2003
Presidència del Presidència de
la Generalitat
Comitè de les
de Catalunya
Regions
C-6 1990
Creació de la
xarxa de ciutats
C-6
Pla
Estratègic
1986
Euroregió
2004
Creació de
l’Euroregió
Pirineus
Mediterrània
Eurodistricte
2006
HTC 2003
Inici Hospital
Transfronterer
de la Cerdanya
Inici del procés
per la creació de
l’Eurodistricte
Redacció del
Pla Estratègic
Barcelona
Elaboració pròpia. (2017)
|9
�3. El Pensament de Maragall: relacions
transfrontereres per la construcció
europea
L
a cooperació transfronterera té components des de múltiples perspectives, cosa que li dóna
una complexitat afegida. Si ho unim al caràcter polifacètic de Pasqual Maragall i del seu
pensament fa que aproximar-se a la cooperació i les relacions transfrontereres sigui un repte
encara més intricat, però alhora, estimulant.
Per aquest motiu és important iniciar la recerca amb algunes definicions. Després de l’anàlisi i estudi
del documents en relació a la temàtica del treball, hi ha diversos conceptes claus, idees-força, que
articulen el conjunt del pensament de Maragall en relació a la cooperació transfronterera, fortament
vinculades també a la concepció de territori i ciutadania. Què és Europa per a Maragall, com s’articula,
o el paper de les ciutats i les àrees metropolitanes són algunes de les preguntes que cal fer-se per
entendre-ho. Del seu pensament se’n desprèn que són les ciutats on més i millor es pot consolidar la
ciutadania europea, ja que és en les ciutats on en major grau es poden assolir els ideals per la societat
diversa i integradora d’Europa. Per tant, perquè això pugui ser una realitat, no hi ha d’haver fronteres,
límits que puguin suposar un mur a una estructura i articulació territorial on nodes i xarxa facin
bategar el continent. La frontera ha de passar a ser un element que contribueixi a cosir una Europa
fragmentada per uns límits estatals que han de donar pas a regions i ciutats com a noves forces
motrius de la seva construcció.
Per realitzar aquesta part de la recerca s’englobarà el pensament de Maragall en relació a les relacions
transfrontereres en diferents elements o conceptes, que ens ajudaran a entendre com un tot el seu
pensament. Al mateix temps cal afegir que la concepció de les relacions transfrontereres de Maragall
tenen clarament diverses vocacions o orientacions territorials: europea, mediterrània i global.
Europa: un continent urbà
El vell continent. Un continent més proper per a Barcelona i Catalunya després de l’entrada d’Espanya
a la Comunitat Europea, a la Unió Europea dels 12 estats de l’any 1986. Europa serà present
constantment en el seu pensament i, per tant, en la seva obra de govern. I és precisament amb un
impuls a la cooperació transfronterera com millor plasmarà el seu interès per Europa.
En un acte a l’Institut Francès de Barcelona, el dia 10 de novembre del 1992, l’alcalde Maragall en un
col·loqui europeu titulat “Pensar Europa. Identitats i diferències1”, afirmà als presents: “Europa és el
nostre horitzó en tots els sentits”. Cal, per tant, posar de manifest quina és la seva concepció d’Europa.
Què és, per a Pasqual Maragall, Europa. En múltiples textos es recull una definició, una idea de què
era el continent europeu. Per exemple, per citar un document, en la conferència realitzada a Tolosa
de Llenguadoc el 19 de desembre del 19912, explicita: “Europa és sobretot, un sistema de ciutats cada
dia més atapeït, més dens, més connectat en tots els ordres”. Introdueix, en aquesta definició un altre
concepte clau, “sistema”, vinculat al de xarxa abans esmentat i que en l’apartat posterior es tractarà.
Per altra banda, aquest concepte també inclou un altre element de gran interès per Maragall com són
les ciutats. El títol del seu recull de textos sobre Europa aporta en el títol una definició, tot i que també
es podria considerar una declaració d’intencions: Europa pròxima. Europa, regions i ciutats. Abans
1 Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del col·loqui europeu “Pensar Europa.
Identitats i diferències”.
2. Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall.
1 0 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�del pròleg d’aquesta publicació apareix una fotografia aèria nocturna del continent. Una imatge que
demostra l’elevat nivell d’urbanització a Europa, que respon a la seva concepció de territori com a
una xarxa d’espais urbans. En relació a aquesta imatge, també hi ha un comentari interessant en el
discurs de recollida de la medalla d’or dels arquitectes britànics l’any 1999, on Maragall afirma “si
mirem Europa des d’un satèl·lit veurem una constel·lació de punts o taques de llum. El que no veurem
seran fronteres entre estats o regions (...) i l’únic camí que ens porta del món actual dels estats al món
global, a un món obert, al món sense fronteres, és precisament aquest: una ruta que travessa el món
de les ciutat i l’Europa de les regions”.
Oriol Nel·lo (2017), en un apartat del seu capítol del llibre Pasqual Maragall: pensament i acció,
afirma que Maragall té una concepció territorial d’Espanya i Catalunya en relació a les seves ciutats,
la mateixa lògica per l’escala continental. Maragall propugna, en paraules de Nel·lo, “la construcció
europea no com el resultat d’una simple agregació de compartiments estancs, o la suma d’un conjunt
d’estats sempre potencialment enfrontats, sinó, sobretot, de la integració i complementarietat de la
xarxa europea de ciutats”, la xarxa reflectida en la imatge de satèl·lit nocturna abans esmentada.
Queda evidenciat, per tant, la forta convicció que Europa és un territori urbà, i que són les seves
ciutats amb les seves àrees d’influència, les que articulen el continent, i no els estats. Les ciutats
europees, tornant al discurs a Tolosa de Llenguadoc del 1991, “a part d’acollir la major part de la
població europea, concentra també les seves potencialitats de desenvolupament econòmic i social,
d’innovació tecnològica i de desenvolupament educatiu i cultural”. A més, en un altre discurs que
realitzà a Bilbao3 compara la situació europea amb l’americana, dient, “No se puede concebir Europa
sin las ciudades. Europa ha sido siempre, en la historia, un sistema de ciudades. América, en cambio, es
un sistema diferente, donde el valor del suelo es mucho más bajo, donde la movilidad es un valor más
importante que la radicación, donde la Constitución (a diferencia del Tratado de Maastricht) no crea
la colectividad local ni, por tanto, la protege”.
La Unió Europea té, hi ha tingut històricament, un problema de relació amb la ciutadania. La dificultat
d’acostar la idea d’Europa als ciutadans no és nova, i Maragall apunta en nombroses ocasions el paper
fonamental dels ens regionals i locals en aquesta sentit. A la conferència realitzada al CCCB al 19944
sobre la presència de Barcelona a les institucions comunitàries i els papers dels poder locals i regionals
a Europa, parla del paper que ha tingut la ciutat en les diferents iniciatives per fomentar el principi de
subsidiarietat o reclamar la necessitat de tenir present a les ciutats i regions en l’estructuració europea.
I en els documents preparatoris d’aquesta conferència, hi ha cites d’altres personalitats que Maragall
recull per consolidar els seus arguments. De Mitterrand, president de la República Francesa, unes
paraules a la sessió d’obertura del XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d’Europa,
presidit pel propi Maragall, on precisament destaca que per apropar Europa a la gent, és necessària la
feina dels municipis i regions, per la seva proximitat i coneixença de la realitat.
Les ciutats i les regions tenen per Maragall un doble paper en relació a Europa: per un costat
articulen físicament el territori; però per altre, són imprescindibles per transmetre als ciutadans els
valors comuns que comparteixen tots els europeus, un element fonamental per la consagració de la
ciutadania europea. En un article al diari El País5, l’alcalde Maragall afirma: “En un marco más amplio,
la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de
las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa.
Europa es el continente de las ciudades”.
3. Maragall, P (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall
4. Maragall, P (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la constricció europea. Barcelona. Arxiu
Maragall.
5. Maragall, P (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall
|1 1
�Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació
Si són les ciutats i els seus territoris d’influència les que construeixen i articulen el continent, el doten
de contingut cívic, són també la font principal de la seva riquesa i dinamització.
Les ciutats europees teixeixen una xarxa cada cop més densa. Els efectes de la globalització i dels
procés d’integració europea fan que els espais urbans tinguin cada cop més interrelació, ja sigui
per competir entre ells, com per cooperar. En un discurs realitzat per la inauguració de la delegació
de Perpinyà a Barcelona al 19936, l’alcalde Maragall afirmà: “Avui, les ciutats europees competeixen
entre sí, però, i el que és el més important, també col·laboren. Competeixen per atreure inversions
i tecnologies, per ser seus d’organismes internacionals, per aconseguir funcions de centralitat en el
sistema internacional de comunicacions, etc. Aquesta competència, que finalment sempre redunda en
benefici del conjunt de ciutadans europeus, ha fet desenvolupar també espais de complementarietat”.
Margarita Obiols destaca de la personalitat de Maragall la capacitat per entendre’s amb la resta de
representats polítics, així com la d’integrar aquells que tenen una visió diferent de la seva. La gran
capacitat de diàleg facilità arribar a acords amb una gran quantitat d’actors diferents, resultant l’èxit
en aspectes com la creació de la xarxa C-6 i, en especial recorda Obiols, la creació del Comitè de
Regions (i ciutats). També Antònia Sabartés recull el gran prestigi de Barcelona i Catalunya, i en
concret de Maragall, en el conjunt d’Europa, i com aquest fet suposa el seu paper actiu en la creació
del Comitè.
Les ciutats han de ser conscients que en la globalització, en una Europa amb mercat comú i amb una
progressiva integració política per un costat competeixen, ja que com diu Maragall en el paràgraf
anterior, es veuen abocades a lluitar per aconseguir inversions, seus d’organismes o esdeveniments.
Els Jocs Olímpics són el millor exemple. L’alcalde es conscient que Barcelona s’ha de transformar per
ser capaç de competir amb les altres ciutats europees, i també amb les del seu entorn. Però també serà
necessari que cooperin. En l’Europa unida que es construïa en aquell moment, les regions i ciutats
segons ell no quedaven representades. I no s’estaven tenint en compte. És per això que les ciutats
també, a part de competir, han de cooperar. Cooperar per tenir més força i ser capaces d’influir a
Europa i al món. Però especialment necessari era tenir veu per poder reclamar també solucions per
les ciutats i els espais urbans. En aquest sentit, per ampliar el contingut és recomanable la consulta del
segon working paper d’aquesta col·lecció, realitzat per Albert Aixalà (2015) amb el títol de Ciutadans
d’Europa, unim-nos!: la contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció del moviment europeu
de ciutats, realitzat l’octubre del 2015.
Per Maragall, les ciutats són els “contenidors” dels problemes de la societat contemporània. Uns
problemes, per altra banda, compartits entre les diferents ciutats europees, que han de fer front a
escenaris comuns. Per tant, les ciutats, que formen una xarxa entre elles perquè es relacionen per
fluxos econòmics, socials, polítics, etc., necessiten cooperar. En el discurs inaugural del seminari
Internacional de la Regió Mediterrània de l’any 19857, l’alcalde afirma que les ciutats mediterrànies,
tot i que és una idea extrapolable al conjunt de les gran ciutats, “hauran de fer front als problemes
derivats de llur creixement o reforma, de l’encert o desencert en que es tractin aquests problemes
dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l’ocupació en el conjunt dels
països de la regió”. I continua, afirmant que les reunions i la cooperació entre ciutats són fonamental
ja que “l’intercanvi d’experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d’aquests i
estimula l’aparició de noves idees”.
6. Maragall, P (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona.
7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall.
1 2 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Es consolida la necessitat de cooperar entre ciutats, entre iguals, per tenir més força per assolir els
objectius que es pretenen. Aquesta col·laboració és fonamental no només per les pròpies ciutats,
sinó també pel conjunt del projecte europeu, el que manifesta a Bilbao dient que la cooperació entre
ciutats és “la xarxa de seguretat del projecte europeu”. En el mateix discurs, afegeix que “los problemas
de las grandes ciudades sólo pueden resolverse a nivel europeo, porque los problemas de las grandes
ciudades son comunes a toda Europa. (...) Lo importante es que trabajemos conjuntamente para la
resolución de esos problemas”. En aquest sentit durant l’alcaldia de Maragall, en especial durant
els anys 80 i 90, es realitzà una gran activitat d’agermanament amb altres ciutats, per afavorir els
intercanvis a múltiples nivells. Agermanaments que no només es realitzaven amb ciutats estrangeres,
sinó que també s’establien amb altres ciutats espanyoles com a mecanisme per trobar suport a l’hora
d’afrontar alguns reptes i problemes. També cal destacar intercanvis com els realitzats amb la ciutat
de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. La iniciativa de fer de la ciutat bosniana un districte de
Barcelona per fomentar l’ajuda fou un exemple de cooperació que anava més enllà de sumar esforços
i sinèrgies amb altres ciutats.
Maragall compara alguna vegada la ciutat amb una empresa. Les ciutats són empreses que
competeixen entre si, oferint localització a canvi d’inversions. Però, afegeix també al discurs realitzat
a Bilbao, “esto no impide que Europa pueda entenderse como un espacio urbano donde los elementos
de complementariedad de las ciudades son tan o más importantes que los de concurrència”. Aquest
doble joc, de competència i acord entre agents enllaça amb la definició que s’ha realitzat molt a l’inici
d’aquest document com a definició de cooperació transfronterera. Com un acord, partnership, en
argot clarament empresarial i economicista, entre actors de banda i banda d’una frontera que s’alien
per afrontar conjuntament reptes i problemes comuns i per trobar solucions compartides.
Així, les fronteres polítiques han de ser l’obstacle a superar en l’establiment de les xarxes de cooperació.
Unes fronteres que, en un article publicat el 20078 en relació a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, i
referint-se al cas entre Catalunya i França, “una ratlla que ens ha separat forçosament durant segles”.
Però una barrera que cal esborrar “per demostrar que Europa és veritat”. Una ratlla que “ja no hi és.
Un xic de cua sí que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla -menys segurament
fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva”9. Per consolidar la construcció europea i la
cooperació, cal facilitar les comunicacions entre ciutats i regions. En el mateix discurs prossegueix,
afirmant: “Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a última hora, són aquestes
comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més
sentimentals com puguin ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si
no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem
sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments són molt importants però la física també
compta, i si la física no aguanta els sentiments tampoc continuarien”.
Barcelona, la millor ciutat d’Europa!
“Després dels Jocs Olímpics, Europa!” Frase recollida per diferents personalitats de l’entorn de l’Alcalde
Maragall en parlar del dia després d’acabar els Jocs del 1992. Els Jocs Olímpics havien de servir per
un costat com a motor per refer Barcelona, des del punt de vista urbà, però també, per projectar-la al
món com a metròpoli moderna i referent del sud d’Europa.
Però la voluntat és no frenar l’impuls que suposa la celebració d’un esdeveniment com les Olimpíades,
i mantenir l’estratègia transformadora. Amb aquesta voluntat s’elabora el Pla Estratègic Econòmic
8. Maragall, P (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall.7. Maragall, P (1985) Discurs
inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall.
9. Maragall, P (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la
Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall.
|1 3
�i Social Barcelona 2000, redactat a partir del 1988. El Pla Estratègic, una eina innovadora per la
gestió de les ciutats i del territori als anys vuitanta, serà un referent per a moltes ciutats. I encaixa
amb comentaris de Maragall abans mencionats: la idea d’entendre les ciutats com a empreses. La
planificació estratègica és un instrument vinculat al planejament econòmic, i torna a tenir també una
vinculació amb la idea de partnership, a la col·laboració pública-privada, a la concertació d’agents i
actors que tenen a veure en el desenvolupament econòmic de la ciutat i el territori. Tot això en una
realitat global de competència i cooperació entre ciutats. L’Alcalde Maragall en una conferència a la
Universidad Complutense, el juliol de 1992, afirmà que l’objectiu del Pla Barcelona 2000 tenia com
a objectiu “buscar una especialización que permitiera definir el rol y desarrollo específico que debía
jugar Barcelona ante las ciudades competidoras”. En el mateix discurs, destaca la importància que
suposa per la ciutat la internacionalització en el context sobretot europeu. Aquest procés ha d’ajudar
a entendre el caràcter dels serveis i activitats de la ciutat, que han de tenir una vocació europea de
gran nivell per poder competir amb la resta de grans metròpolis, però també el Pla “nos lleva a hablar
de la necesidad de establecer mecanismos de cooperación internacional y de ayuda entre ciudades.
(...) La colaboración, a partir de proyectos concretos y de la participación de los agentes económicos y
sociales, en la creación de regiones transfrotnerizas”.
El Pla Estratègic suposa una reafirmació en una voluntat de Maragall: situar Barcelona com a metròpoli
europea, dins de les xarxes de grans ciutats que articulen el territori europeu. És així que l’objectiu
general del Pla és: “Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència
sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment
equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrània”. El Pla aporta un mapa on defineix la
macroregió on s’insereix Barcelona, un espai euromediterrani entre la Comunitat Valenciana i el golf
de Lleó, conjuntament amb l’Aragó i el Midi francès. Recull, a més, les previsibles conseqüències
que tindrà la integració europea, i especialment el paper de les ciutats creant espais amb xarxes de
relacions, amb una rellevància política cada cop més important. Per l’altre costat defineix també que
per incidir en la macroregió, per fer servir el mateix concepte, és necessari avançar en la cooperació
entre ciutats, sense negar també la competència per impulsar el desenvolupament. No es vol convertir
Barcelona en la capital d’aquest ampli territori, sinó ser un motor de la cooperació entre ciutats,
esdevenint un “eix direccional”, estimulant fluxos i definir estratègies per progressar conjuntament
estimulant les potencialitats de cada un dels nodes, dels components, de les ciutats que formen la
macroregió, però també amb la resta de ciutats i regions d’Europa amb les que es relacionen. Les
ciutats que recull el primer punt de la primera línia estratègica del Pla, que formen la macroregió
juntament amb Barcelona són Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Palma, al document, Ciutat
de Mallorca.
El Pla se situa temporalment en el moment de discussió sobre el paper de les ciutats i regions en la
Unió Europea, que acabarà amb l’aprovació del Comitè de les Regions amb el Tractat de Maastricht,
i Pasqual Maragall i Barcelona tingueren un protagonisme important. L’Alcalde Maragall jugà un rol
determinant en la concreció primer de les xarxes europees de ciutats, on cal destacar la presidència de
Maragall al Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) a partir de l’any 1992. Aquesta associació
es convertirà en interlocutora amb la Comissió Europea i el president Delors. I, al mateix temps,
com s’ha mencionat anteriorment, suposarà un element clau en les negociacions per l’aprovació del
Comitè de les Regions. Un comitè que Maragall arribà a presidir l’any 1996 fins al 1998. Altre cop és
interessant llegir el working paper d’Albert Aixalà, on exposa detalladament tot el procés que es va
produir fins a la consecució de la presidència del Comitè de les Regions.
El compromís en la construcció europea no és un element més en la política internacional de la
Barcelona de Maragall: “Europa no es para Barcelona una obligación; es un compromiso, una vocación
y un reto que afrontamos con voluntad de trabajo y con el entusiasmo con que la ciudad asume todos
1 4 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�sus proyectos”10. Aquesta frase del seu discurs davant ambaixadors europeus l’any 1996 resumeix
aquesta voluntat. Un dels elements estructuradors del pensament polític de Maragall és el principi
de subsidiarietat. I l’entén precisament com una peça fonamental de la construcció europea. Les
ciutats, com a estructura administrativa més propera, han de tenir la capacitat de poder assumir
una part important dels problemes dels europeus, i per tant, per poder fer front als mateixos la
cooperació amb altres ciutats és necessària, per aprendre dels altres, però també per tenir més força.
La cooperació europea esdevé un mecanisme de reforç de les ciutats, pel seu propi funcionament com
a ciutat però també per la consolidació del projecte europeu. Antònia Sabartés recalca el paper de les
ciutats i les regions en la visió federal d’Europa que tenia Maragall, i sobre les quals s’ha d’articular
l’entramat institucional basat en la subsidiarietat. I per això, bona part de l’activitat internacional des
d’alcaldia es realitza en aquesta línia per defensar aquesta posició, amb diverses iniciatives a diverses
escales o lògiques, en paraules de Sabartés: una lògica espanyola, que es concreta en la creació del G7
(Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa i Màlaga), una lògica de cooperació europea
de proximitat (CIPL, C-6) una lògica europea (CMRE, Eurocities), una lògica mediterrània (Medcités,
Fòrum de ciutats mediterrànies) i una lògica internacional (FMCU, IULA, METROPOLIS). La xarxa
C-6 i l’Euroregió són dos bons exemples que més tard seran tractats. La subsidiarietat és un dels
principis fonamentals en la manera d’entendre les relacions polítiques per Maragall. No només quan
pensa en Europa, sinó com afirma Margarita Obiols, principi que també aplica a la resta de nivells
administratius. Tot el treball de descentralització portat a terme a Barcelona amb els districtes respon
aquesta mateixa lògica: apropar-se al ciutadà. També Anna Terrón, en la mateixa línia posa de relleu
la gran aposta de Maragall per territorialitzar la idea d’Europa. I aconseguir aquella Europa pròxima
que ell havia reclamat, recollit també com a títol de la seva publicació sobre Europa.
A part de l’aposta de Barcelona i el seu alcalde per reforçar el paper de les ciutats a Europa, va més
enllà de la cooperació transfronterera. La Barcelona que treballa per la construcció europea té una
vocació també mediterrània, o euromediterrània. L’aposta per convertir Barcelona en la capital de
la Mediterrània va ser un element també transversal en la política internacional de la ciutat. Les
cimeres de ciutats mediterrànies, així com l’aposta pel diàleg es consolidà amb l’anomenat Procés de
Barcelona al 1995, com un intent liderat per Espanya per afavorir les converses per aconseguir la pau
a tota la regió.
Hi ha una doble vessant geogràfica. Potser millor dir una doble vocació. Europea i Mediterrània per
Barcelona. Des d’aquesta perspectiva, i recollint la voluntat del Pla Estratègic de situar Barcelona dins
la seva macroregió, Maragall la cita sovint com “el nord del sud”. Es recull el nom donat pel geògraf
Roger Brunet a tota l’àrea formada per l’arc mediterrani entre València i Marsella, en la seva recerca
Les Villes Européenes (Brunet, 1989). L’autor afirma que Europa, almenys als anys 80, tenia una gran
regió urbana entre Londres i Milà, anomenada banana blue, i que era l’única integrada en els grans
espais urbans mundials, i amb capacitat també per competir econòmicament amb la resta del planeta.
La resta del continent és perifèric d’aquest centre, però reconeix que l’espai que forma aquest arc
mediterrani és l’altre gran espai amb possibilitats d’integrar-se en les dinàmiques mundials, deixant
de ser perifèrics.
Maragall fa traduir el llibre de Brunet al català i castellà, ampliant-lo amb un apartat sobre les ciutats
ibèriques, i el paper de Barcelona en aquest espai. A Madrid, en una conferència afirmà “Barcelona es
un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur 11”, però recull en altres discursos una altra
idea: no hi ha capital d’aquest espai, perquè ha de ser articulat per la seva xarxa de ciutats. Però no es
nega el paper de motor articulador de Barcelona, al contrari, una voluntat de fer de Barcelona un cor
que faci bategar Catalunya, la macroregió i la construcció europea.
10. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall
11. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall
|1 5
�Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió
El projecte de Maragall per Barcelona respecte a la cooperació transfronterera i la resta de ciutats
responia a una visió de la construcció europea a partir dels espais urbans. Però no deixa de banda
el conjunt de Catalunya. De fet, el projecte de Barcelona per ell és també el projecte de Catalunya.
Margarita Obiols afirma que “el projecte de Maragall sempre tenia una visió gran, però al mateix
temps, dels petits detalls”. El joc d’escales és constant, i tot encaixa per ser una visió de conjunt.
Cal, però, fer un esment a la concepció territorial de Catalunya per entendre els salts d’escales. Una
concepció que encaixa plenament amb la d’Europa. Igual que aquesta, Catalunya és una xarxa de
ciutats, una “ciutat de ciutats” que té en Barcelona un potent motor. Per tant, l’encaix dins de l’Europa
de les ciutats és un salt natural, que no ha de suposar cap inconvenient, almenys teòric. En un discurs
del 198712, al Col·legi Universitari Abat Oliva afirmà que “sense ciutat-capital, i sense sistema de
ciutats, no hi ha país”. La idea d’entendre Catalunya com un tot, un element cohesionat entorn de les
seves ciutats trenca amb altres visions que pretenen dividir el país en el dualisme de camp-ciutat,
món rural-món urbà. Maragall considera que Catalunya i Barcelona es necessiten mútuament, ja que
no s’entenen l’una sense l’altra. Aquest idea es reafirma també quan parla dels límits de la ciutat. On
s’acaba Barcelona? La visió de la ciutat real, de la Barcelona metropolitana i els debats amb la visió
de Jordi Pujol sobre aquest fet també tenen relació amb aquesta concepció del territori, que significa
també del poder. En un manuscrit amb notes sobre les activitats d’agermanament amb Perpinyà
afirmà que “el sistema de ciutats no és contrari a la idea de Catalunya, sinó la seva vertebració i la seva
force de frappé”.
Barcelona ha de ser una peça de l’engranatge urbà que és Catalunya, i per tant “Quan es parla del
desenvolupament de Barcelona, de la prosperitat de Barcelona, com en aquest cas, cal tenir sempre
present l’obra del professor Pierre Vilar. El professor Vilar ens mostra com la prosperitat de Catalunya
coincideix històricament amb les fases de l’expansió urbana de Barcelona i com les institucions
catalanes han funcionat quan han funcionat les barcelonines”. Aquestes paraules de Maragall foren
dites a Banyoles al 198613, parlant sobre la candidatura olímpica de la qual la ciutat de l’estany acabarà
essent subseu olímpica al 1992. Però continua el mateix discurs i afegeix altre cop la concepció:
“Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la
seva àrea metropolitana tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una
Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats
que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn
també de que Barcelona funcioni”. Per aconseguir-ho, acaba afirmant que cal, per tant, un territori
cohesionat, ben comunicat entre sí que pugui integrar-se a la resta de la macroregió, aquell nord del
sud, que al mateix temps ha de permetre connectar Barcelona i Catalunya amb el centre d’Europa.
Maragall com a economista urbà, coneix bé les teories i conceptes més importants d’aquesta matèria.
I destaca el de hinterland. Cita el concepte sovint en els seus discursos per incloure tot l’espai de
relació social i econòmica en torn a una ciutat central, en un espai de profundes relacions, com és el
cas de Catalunya. Però també del conjunt de les regions que formen part de la macroregió Nord del
sud. Una altra teoria que explica les jerarquitzacions dels espais urbans en funció dels seus serveis és
la dels Llocs Centrals, del geògraf alemany Walter Christaller, exposada als anys trenta del segle XX.
Un teoria que explica com en un suposat espai isotròpic, els espais urbans es reparteixen pel territori
en funció dels serveis que ofereixen, i com aquests generen jerarquies entre els diferents nuclis.
Maragall afirma quan parla de les ciutats que articulen la macroregió, que tenen al seu voltant els
12. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall.13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall
13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall.
1 6 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�seus respectius hinterlands, i com al mateix temps entre les diferents ciutats capitals es consoliden
relacions de competència i cooperació basats, com dèiem, en serveis culturals, de tecnologia o d’altres.
Entendre el funcionament i estructuració d’Europa en macroregions als anys vuitanta i noranta és
avançar-se dues dècades a la feina que està realitzant la Unió Europea. Certament a inicis dels vuitanta
organismes com la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM) proposava un dibuix
d’Europa en grans àrees funcionals, que més tard en part quedarà també recollit en el treball de
Brunet anteriorment mencionat sobre les ciutats europees i la concentració en l’anomenada Banana
Blue. També en alguns casos com en la gestió dels Fons INTERREG des de la seva creació a inicis dels
anys 90 s’estableixen programes de cooperació que responen a grans àrees del territori europeu, però
no serà fins al 2009 que s’aprovi la primera estratègia macroregional per al Bàltic per part de la Unió
Europea. Les estratègies macroregionals propugnen una nova forma de governança, que aprofundeixi
de la cooperació entre els territoris amb necessitats compartides. Per tant el pensament i visió de
Maragall sobre les macroregions és novedosa en els anys que la defensava. En un discurs sobre la
Barcelona postolímpica, Maragall14 afirma “des del punt de vista geogràfic, Barcelona és el nucli polític
i econòmic més important d’una regió europea, a cavall de França i d’Espanya, entorn dels Pirineus i
de l’Arc Mediterrani, el nord del sud d’Europa”.
La Catalunya ciutat de ciutats i l’Europa xarxa de ciutats conflueixen en la construcció de la macroregió
articulada per la seva xarxa de ciutats. La xarxa C-6 impulsada durant l’alcaldia confluirà de manera
natural cap a l’Euroregió Pirineus Mediterrània quan sigui a la presidència de la Generalitat.
Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models,
dues Europes
L’acció de govern Maragall, en qualsevol de les seves dues facetes tot i que especialment com a alcalde,
però també el seu pensament, tindrà una visió i acció sovint contraposada. La visió i acció de Jordi
Pujol i de Convergència i Unió des de la presidència de la Generalitat ha generat xocs institucionals i
dialèctics en nombrosos camps de l’acció governamental, incloent les polítiques vers la Unió Europea
i la cooperació territorial. Ambdós líders aposten per dues visions sobre la cooperació territorial, que
vol dir dues propostes d’Europa. Aquesta dualitat és fruit de dues visions també enfrontades sobre
l’articulació de Catalunya i la seva organització territorial (Pradel-Miquel, 2016; Tomás Fornés, 2017).
La divergència de visions respecte a l’articulació del territori català entre Maragall i Pujol havia estat
un fet al llarg de les més de dues dècades en que varen tenir responsabilitats polítiques. La visió del
territori i la seva interpretació influirà en les seves polítiques i acció de govern. Francesc Morata (2006)
quan descriu les propostes de Maragall i Pujol en referència a Europa, els descriu com a emprenedors
polítics, en quant intentaren desplegar els seus recursos amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant la
cooperació amb altres actors, el canvi institucional que permetia introduir les seves idees, normes i
valors en les estructures socials.
Morata descriu les dues visions afirmant que la de Jordi Pujol, que presidí l’Assemblea de Regions
d’Europa (ARE)15 del 1992-1996, és l’Europa de les regions, i gira entorn de la capacitat de les regions
de cohesionar les seves societats i projectar-se en l’espai europeu. A Catalunya, aquest fet lliga amb el
nacionalisme de Pujol, amb la voluntat de cohesionar la societat catalana sota la idea de la nació, amb
elements com la cultura o la llengua: una Catalunya-nació que es projecta a Europa i en busca el seu
reconeixement. Les xarxes públiques-privades i la mobilització d’interessos són la prioritat de la seva
14. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallès. Arxiu
Maragall.
15 L’Assemblea de Regions d’Europa nasqué l’any 1985, impulsada per trenta regions europees per defensar els interessos comuns
en el procés de consolidació de la Unió Europea, especialment en temes com la subsidiarietat i descentralització. https://aer.eu/
|1 7
�acció, per situar Catalunya entre les regions més dinàmiques del continent. Europa ha de servir, per
tant, per reafirmar Catalunya i el seu paper entre les regions.
En canvi, la visió de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre el 1982 i 1997, es desenvolupa a
partir de ciutats, una proposta possiblement més funcionalista, que deixa de banda el nacionalisme
identitari. Presidí el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) del 1991 al 1997, i defensa, com
s’ha mostrat al llarg del document, una Europa on la prioritat sigui la seva articulació, on les ciutats
i els territoris tenen un paper clau en aquest procés. A més, això permetrà realment la consolidació
d’una ciutadania europea, que cregui en el projecte comú i treballi per avançar en la integració
europea. D’aquí l’aposta per les xarxes de ciutats transfrontereres i la seva voluntat d’avançar amb
visió estratègica, defensant el principi de subsidiarietat. Rebutja, per tant, la idea de la Catalunya-nació,
que per definició suposa limitar el territori d’aquesta nació i defensa la concepció oberta que suposa
una Europa en xarxa, on s’assoleixi la mencionada ciutadania europea per sobre dels nacionalismes.
Aquestes dues apostes per Europa mostren també les dues visions d’articulació del territori de
Catalunya abans esmentades: un debat sobre l’encaix de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el
conjunt de Catalunya (Nel·lo, 2013; Tomàs, 2017). Caldria fer esment aquí el debat sobre la concepció
del territori de Catalunya. Si bé històricament hi havia hagut la dicotomia entre la Catalunya urbana i
rural, que s’havia traslladat a Barcelona i resta de Catalunya, el procés urbanitzador del territori català
dels darrers decennis demostra l’extensió de les dinàmiques metropolitanes a la pràctica totalitat del
territori, la integració del territori i dels serveis. El que en paraules d’autors com Nel·lo s’ha conegut
per Catalunya com ciutat de ciutats (2001). Els intents de Maragall alcalde per avançar en el govern
metropolità i l’eliminació posterior l’any 1987 de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part
del govern Pujol, demostra altre cop les dues visions d’entendre el territori, que vol dir d’entendre
la seva organització i per tant la seva projecció a l’exterior i les possibles vies de cooperació. El llibre
de Marc Pradel, també del Llegat Pasqual Maragall, profunditza aquest debat (Pradel-Miquel, 2016).
Tot i això, la discussió sobre la relació de Catalunya i Barcelona no era un fet del moment, sinó que
ha estat sobre la taula al llarg del segle XX per nombrosos pensadors i polítics. No obstant, les dues
visions de Maragall i Pujol que no responen exactament, o no només, a la cooperació transfronterera,
però sí tenen un impacte en el resultat de la seva acció governamental. I per tant, en el paper de
Catalunya i Barcelona com actors en les xarxes de cooperació.
1 8 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�4. L’acció de govern: del pensament
a l’acció
P
asqual Maragall va ser alcalde de Barcelona durant 15 anys, del 1982 al 1997, i durant 3 anys
President de la Generalitat de Catalunya, del 2003 al 2006. Durant tots aquests anys de màxima
responsabilitat pública va poder portar a terme diferents iniciatives que deixen entreveure
una part important del seu pensament. Destaquen sobretot dues iniciatives, la xarxa C-6 en
l’etapa a l’Ajuntament, i l’Euroregió Pirineus Mediterrània durant els anys de presidència, i encara
activa. Hi ha d’altres iniciatives també destacades que tenen vinculació directe amb les relacions
transfrontereres, i que van suposar o suposen avui encara, un element més que ajuden a superar el
problemes derivats i impactes de la frontera. S’analitza a continuació les principals iniciatives de
cooperació transfronterera en les dues etapes de responsabilitat política de Maragall. A la pregunta si
era una voluntat política el fet de situar la cooperació transfronterera en l’acció de govern Maragall,
Antònia Sabartés afirma: “certament, hi havia una clara voluntat política de transversalitat, no només
quant a les polítiques transfrontereres sinó també en el conjunt de les polítiques internacionals de
Maragall. La seva visió de conjunt d’acció era impressionant”.
Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders
Locals
La cooperació entre ciutats, com s’ha pogut observar fins al moment amb els apartats anteriors, va ser
una de les prioritats en l’acció de govern de l’alcalde Maragall pel que fa a acció exterior i relacions
internacionals. Es poden distingir tots els treballs en la línia del moviment europeu de ciutats, tant
per cooperació transnacional com és el cas d’Eurocities16, i per altre l’establiment d’estructures de
cooperació transfronterera amb les ciutats properes, franceses en aquest cas, conjuntament amb la
resta de ciutats espanyoles que també participen dels projectes juntament amb la ciutat de Barcelona.
La Xarxa C-6
De totes les accions, l’establiment de la xarxa C-6 va ser la iniciativa més destacada. Nascuda el 1990
per voluntat de Maragall, aquesta xarxa agrupà sis ciutats dels dos costats del Pirineus: Barcelona,
Montpeller, Tolosa, Saragossa, Palma i València. Aquestes ciutats i els seus espais d’influència o
hinterlands, formen una macroregió de més de 180.000 km. Aquesta macroregió és la que el Pla
Estratègic Barcelona 2000 determina com a àrea en la que Barcelona i Catalunya s’han d’inserir de
manera prioritària, per poder competir amb més força com a metròpoli europea. La macroregió
s’articula entorn d’aquestes ciutats i les seves àrees metropolitanes. Totes elles tenen un pes econòmic
molt gran en les seves regions, i són les respectives capitals.
Morata (2006) afirma que la C-6 es funda per posar de relleu els interessos comuns i l’interès per
col·laborar al voltant de quatre principis:
l
Especificitats compartides i complementarietat econòmica, així com fluxos de comunicació i
transport.
16. Eurocities és una xarxa que nasqué al 1986 per l’impuls de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, amb el
pretext de col·laborar en temes com el de la inclusió social, el desenvolupament sostenible o la governança urbana.
|1 9
�l
Dinàmica urbana de les ciutat i capacitat de multiplicació dels avantatges econòmics de la
macroregió.
l
Intercanvi d’experiències d’innovació entre les ciutats i agents econòmics i socials per definir
una estratègia de transformació.
l
Voluntat de contribuir en la integració europea i cohesió europea.
La xarxa s’estructurava en sis comissions de treball (transports, turisme, cultura i universitats, esports,
habitatge, urbanisme i medi ambient), liderada per cada una de les ciutats. Aquestes comissions
exemplifiquen quins àmbits eren els prioritaris de treball per a la xarxa. Per altre costat, el comitè
executiu de la xarxa era presidit semestralment de manera rotacional, i la ciutat que exercia la
presidència al mateix temps impulsava l’activitat de secretaria general.
Analitzant el guions d’assessorament d’alcaldia referents a la xarxa C-6, es denota quina va ser la feina
més important realitzada per aquesta xarxa, i en especial per les diferents trobades d’alcaldes. La major
activitat tenia com a objectiu exercir de lobby per defensar els interessos de les ciutats implicades. Les
diferents trobades, per exemple amb el president del govern espanyol Felipe Gonzalez, ho demostren.
Un dels temes principals era la necessitat d’impulsar les infraestructures que connectessin les ciutats,
i en concret, el tren d’alta velocitat. També hi apareixen reclamacions per millorar dèficits en les
grans ciutats o la millora del finançament, però les comunicacions són el gran cavall de batalla.
Així, la reunió amb Felipe González17 a inicis del 1993, tractà aquests temes, juntament amb dos
altres elements de gran interès per a Maragall. Per un costat, el suport del govern espanyol a una
major presència de les ciutats i les regions en les institucions europees. En aquest moment s’acabava
d’aprovar el Tractat de Maastricht, que donarà lloc al Comitè de les Regions. Per tant, un moment en
que les ciutats i regions podien iniciar a tenir veu pròpia davant les institucions europees. Un Comitè
en que Maragall serà escollit vicepresident en la primera junta, i més tard president. I per altre costat,
també en la reunió apareix la preocupació de la poca atenció que el govern francès mostra al sud del
país. Montpeller i Tolosa necessiten una millor connexió amb la resta de l’estat francès, però també
és necessari per cohesionar la macroregió i permetre la connexió de Barcelona, Catalunya i la resta de
l’estat amb Europa. Aquesta acció feta en bona part pel govern espanyol, també s’intentà realitzar al
govern francès, sota presidència de François Mitterrand.
La xarxa està formada per grans ciutats, però Maragall és conscient que el territori, tant català com
de la macroregió, també el configuren les ciutats mitjanes. Per això s’estableix amb ciutats mitjanes
del territori, i s’arriba a plantejar la participació de ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Jaca o
Castelló en la xarxa. També per altre costat, s’intenta la participació d’altres iniciatives de cooperació
transfronterera, com la Conferència Interpirinenca de Poders Locals. Joan Armangué, alcalde de
Figueres entre el 1995 i el 1997, afirma que la visió euroregional de Maragall “va ser assumida pel
municipalisme”. La proposta d’un territori en xarxa, capaç d’estructurar una regió funcional des de
les ciutats grans i mitjanes es va convertir també en una aposta de la resta d’alcaldes. Armangué ho
exemplifica amb la Cimera de Figueres de l’any 1998, que agrupà als alcaldes de Figueres, Girona,
Perpinyà, Nimes, Lleida, Tarragona i Barcelona per treballar i preparar l’arribada del tren d’alta
velocitat. Maragall ja no era alcalde, es denota la seva influència i visió. Aquesta xarxa de ciutats del
TAV encara es reuneix anualment.
Segons Sabartés, la xarxa C-6 es basava fortament en la confiança entre els líders polítics. I en el
moment en què aquests comencen a canviar, la relació és cada cop més complicada i perd interès per
alguna de les ciutats. A més, la decisió de dotar la xarxa d’una figura legal com la d’Agrupació Europea
d’Interès Econòmic, fa que el funcionament fos feixuc i costós. Això suposà la dissolució ja en etapa
de l’alcade Clos, l’any 2001.
17. Document d’ús intern. Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C-6. (1993). Arxiu Maragall.
2 0 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Conferència Interpirinenca de Poders Locals
La Conferència (CIPL) va ser creada l’any 1984, i agrupava diversos municipis francesos, catalans i
andorrans. En concret, Barcelona i La Seu d’Urgell per part catalana, Tolosa, Ax-les-Thermes i Foix per
part francesa, i tots els comuns d’Andorra. Aquesta associació tenia com a interès principal el foment
de la cooperació transfronterera en àmbits com la cultura, l’esport, el turisme, la gestió del medi
ambient i les infraestructures. La seva escala és més reduïda que la C-6, ja que incorpora municipis
molt petits, però és un bon exemple més de la visió multiescalar de Maragall, on l’element més gran i
el més petit sumen en un mateix projecte.
Aquesta associació tingué com a president l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet des del 1985 fins al
2003. La xarxa C-6 aprovà la col·laboració amb la CIPL l’any 1996, cosa que va permetre al president
de la mateixa assistir a la reunió de la C-6 l’any 1997 a Tolosa. La sinèrgia de les dues sumava esforços
per treballar en favor de la cooperació transfronterera.
Un element interessant pel territori és la influència que exercirà Barcelona en alguns àmbits, com la
planificació estratègica. Així, alguns dels municipis de la CIPL començaran a impulsar els seus plans
estratègics a inicis dels anys noranta, amb el suport de Barcelona.
Per altre costat, les infraestructures seran altre cop un element present en les trobades i espais de
debat. Les obres del Túnel de Puymorens i els seus accessos seran també objecte per pressionar les
administracions superiors per ser una infraestructura estratègica. No només pels territoris veïns, sinó
també pel conjunt de la macroregió, ja que permet la connexió més ràpida entre Barcelona i Tolosa.
Joan Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell entre els anys 1982 i 2003, afirmà que Maragall entenia que
per l’impuls de les relacions entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc calia tenir present el territori
que hi havia al mig. Aquestes relacions havien de passar pel Pirineu, i per tant calia sumar les ciutats
mitjanes i intermèdies, així com Andorra. Mostra altre cop de la comprensió de Margall del territori
com un joc d’escales, on totes són necessàries pel bon funcionament del conjunt. Ajuda, en paraules
de Ganyet, a fer emergir els Pirineus enmig del gran eix de les dues ciutats capitals. I recull l’expressió
de Maragall “els Pirineus venceran”. Destaca l’exalcalde, la visió de futur de Maragall, com una persona
“de visió amb llums llargues”, capaç de veure més enllà amb una gran capacitat d’anticipació. L’alcalde
Maragall, continua Ganyet, donà totes les facilitats perquè els Pirineus fossin un actor més en la
cooperació transfronterera, però també en esdeveniments claus que facilitaran la projecció exterior
del territori, però també la seva renovació. El moment més important foren els Jocs Olímpics del 1992,
on la Seu d’Urgell tingué un paper destacat com a subseu olímpica.
Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català
Transfronterer
L’arribada de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 després de
l’acord de govern tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell, suposa també un canvi en l’acció
exterior del govern de la Generalitat, i per tant també de les relacions transfrontereres.
Així, en el mateix Pacte del Tinell hi apareixen ja propostes per avançar en matèria de cooperació
transfronterera, per avançar en la consolidació d’un espai de cooperació transfronterera. I el pacte
recull els següents punts referents a la cooperació transfronterera:
l
“Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de
la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera”.
l
“Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels
|2 1
�territoris del denominat «arc mediterrani» en el marc de la UE, avançant vers la construcció
d’Euroregió Pirineus Mediterrània”.
l
“Catalunya pot esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga
Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani,
per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el nord
d’Itàlia i amb el Magrib.”
l
“Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani”.
Una vocació transfronterera que tenia com a principal objectiu la creació i consolidació d’una euroregió
on Catalunya tingués un paper motor, com a espai de cooperació per impulsar el desenvolupament
econòmic, les infraestructures i millora de la influència a les institucions europees.
L’Euroregió Pirineus Mediterrània
La idea d’una Euroregió no és nova. Sota la presidència de Jordi Pujol es va impulsar l’Euroregió
Mediterrània, formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, l’any 1991. Un
cooperació però que no va resultar massa fructífera, més enllà de petits projectes recolzats per
INTERREG (Morata, 2005) degut en part a la falta d’instruments legals per impulsar-la, el poc suport
dels governs estatals i canvis polítics en les regions involucrades. Per Antònia Sabartés, l’Euroregió
Mediterrània se sustentava bàsicament en l’amistat dels tres presidents, de cada regió, que coincidien
en color polític. Quan les regions franceses comencen a canviar de lideratge, l’interès es perd fins a la
dissolució. La visió de Maragall era estratègica i tenia un fort component territorial.
La cooperació transfronterera, que havia estat una part fonamental de l’activitat internacional de
l’etapa a alcaldia, havia de prosseguir a la presidència de la Generalitat. Tot i que hi ha un salt d’escala,
el fet d’impulsar-les des del nivell regional concorda igualment amb la seva visó d’Europa i de la
cooperació.
Així per tant la cooperació iniciada amb la xarxa C-6 de ciutats, té com a continuadora natural
l’Euroregió, que es va decidir batejar com a Pirineus Mediterrània. Les regions que en formen part,
amb l’excepció del País Valencià, són les que tenen per capital les ciutats que formaven la C-6. S’entén
així el paper que aquestes tenen en articular les seves regions, i com aquestes completen la macroregió
de la que ja en parlava Maragall en la seva etapa d’alcaldia. De fet Maragall, tal com recull el Periódico
de Catalunya, assegurà que “no té capital ni seu: és una xarxa”18.
L’Euroregió Pirineus Mediterrània neix oficialment l’octubre del 2004, amb la firma de la declaració
constitutiva per part dels presidents i representants de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, el
Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. La voluntat avança després en constatar que “des de fa anys,
a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les
fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un potencial més
gran”19. La idea s’enquadra també en les propostes fetes que fan referència a la consolidació de l’eix
Mediterrani, que s’escampa entre Andalusia i la Ligúria, i que havien quedat recollides per exemple
en els treballs preparatoris de la Unió Europea sobre l’Estratègia Territorial Europea del 1999, amb
estudis comunitaris dels anys vuitanta i noranta que reflexionen sobre la cohesió territorial. Segueix
també la visió de Brunet esmentada amb anterioritat amb la idea del nord del sud als anys vuitanta,
però també els treballs anteriors que posen de manifest en especial la cooperació entre Catalunya i
el País Valencià de Pierre Deffontaines o Romà Perpinyà. Els treballs del geògraf Josep Vicent Boira
recullen l’articulació d’aquest eix amb publicacions com Euram 2010. La via europea (2002) o La
18 El Periódico de Catalunya. 30/10/2006
19 Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània “L’Euroregió, un futur compartit”. 29/10/2010.
2 2 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l’eix mediterrani al segle XX (2010), entre d’altres
(Boira, 2010). La vocació mediterrània ha estat sempre present en Maragall, com demostren les
nombroses iniciatives en aquest sentit, d’acostament entre les dues ribes, de forma destacada durant
l’alcaldia.
Hi ha una absència destacada: el País Valencià. En paraules del president Camps, del Partit Popular. Tot
i la invitació perquè aquesta comunitat entrés a formar part de l’Euroregió, se’n va desdir per decisió
política. El president valencià afirmà que l’Euroregió no era una prioritat per la seva comunitat, i
que la seva voluntat era seguir competint amb la resta de comunitats autònomes per millorar el
seu desenvolupament econòmic. Hi ha però un transfons geopolític important. La constitució de
l’Euroregió ha format part de l’històric i encara vigent debat sobre l’Espanya radial. Algunes
declaracions també recullen la voluntat de frenar suposades “ànsies expansionistes” de Maragall i
Catalunya envers la Comunitat Valenciana. Poc temps després de la constitució de l’Euroregió, els
presidents de la Comunitat Valenciana, Madrid i Balears aparegueren conjuntament, apostant per
un eix centre-perifèria20, cap al llevant espanyol, al que també s’hi sumaria Múrcia. Tots liderats per
presidents populars. Un debat sobre l’articulació territorial espanyola, en un moment de canvi de
govern central, amb l’arribada de Zapatero a la Moncloa.
Sense la Comunitat Valenciana, doncs, la declaració fundacional recull el caràcter complementari dels
diferents territoris. Com a primera riquesa, diu el document, els territoris compten amb una xarxa de
centres metropolitans de dimensió europea. Una clara referència a la xarxa C-6, que ja feia un anys
que havia caigut en una situació de stand-by. També recull les similituds pel que fa al teixit econòmic
i social, els sectors productius i la cultura.
Els objectius
A diferència d’altres organismes de cooperació, com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió
té un caràcter de governança horitzontal i vertical, amb cooperació entre actors a múltiples escales.
La declaració diu que “amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus
i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània”. Té una vocació
molt oberta i flexible, ja que pretén involucrar a tots els actors, local, regional, estatal i europeu, en la
cooperació. A més d’involucrar igualment a actors privats, més enllà de l’administració pública. Vol
esdevenir:
l Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
l
Una densa xarxa d’infraestructures al servei de la ciutadania
l
Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
l
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Tot i que l’Euroregió no té una figura jurídica, es va apostar per aprovar una Agrupació Europea de
Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura, creada l’any 2006 pel Parlament Europeu per a les
entitats locals i regionals, pretén formar estructures de cooperació, sota un marc jurídic compartit per,
entre d’altres, poder gestionar els fons europeus, els projectes compartits o els recursos disponibles.
Els representants de les regions de l’Euroregió, amb l’excepció de l’Aragó que havia abandonat la
participació en l’Euroregió, aproven l’any 2007 la declaració constitutiva de l’AECT. El conveni final
serà signat l’any 2009 a Palma.
20. El president valencià Francisco Camps juntament amb Esperanza Aguirre, de la Comunitat de Madrid, presentaren el 2004
l’anomenat “Eje de la Prosperidad”, en contraposició amb la proposta de Maragall.
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-11-06-2004/abc/Nacional/camps-y-aguirre-reivindicaran-el-eje-de-la-prosperidad-frenteal-de-zapatero-maragall_9621962313196.html
|2 3
�L’Euroregió es desplega a partir de dues estructures: per un costat una estructura política, amb les
comissions formades per representants de les diferents regions amb el suport de la secretaria general
i una presidència de 18 mesos rotatòria entre les regions; i per altre costat per l’AECT, que li permetrà
desenvolupar la seva estructura compartida entre les regions, dotant-la de capacitat d’actuació. Els
estatuts de l’AECT, a partir de la seva creació, recollia l’establiment de la direcció a Tolosa, la secretaria
general a Barcelona i una representació a Brussel·les.
Com a eixos d’actuació principals, l’Euroregió pretenia:
l
Projectar l’Euroregió en l’espai euroregional, estatal i internacional: Projectar l’Euroregió com
el principal pol d’innovació i creixement sostenible del sud d’Europa, promovent intercanvis
d’informació que fomentin la cooperació interegional i l’atracció d’inversió.
l
Accelerar el desplegament de les infraestructures estratègiques necessàries per a un
desenvolupament sostenible de l’Euroregió: Impulsar el disseny i l’execució d’infraestructures
estratègiques en l’Euroregió que potenciïn una xarxa de plataformes i serveis logístics de
primer nivell; afavorir un equilibri sostenible entre el transport de passatgers i de mercaderies
mitjançant la intermodalitat; garantir la connectivitat interior i exterior de l’espai euroregional.
l
Impulsar sectors econòmics que tinguin interessos compartits i un alt valor afegit: Realitzar
una aposta conjunta per sectors d’activitat amb un alt component innovador i on es combinen
investigació, indústria i suport de l’administració (sectors biomèdic, biotecnològic, aeronàutic i
aeroespacial, energies renovables, indústries del medi ambient, nanotecnologies...), com també
per sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda,
disseny, indústries culturals...).
l
Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica: Construir l’Euroregió universitària i
científica entesa com un espai de cooperació reforçada inserit en el context europeu i global, i que
respongui a les necessitats de la nova economia i de l’Euroregió com a societat del coneixement.
l
Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió: Apropar l’Euroregió als ciutadans amb la creació
progressiva d’un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit, a partir d’iniciatives
euroregionals que sorgeixin de la societat civil de les administracions de diferents nivells.
l
Atendre la problemàtica transfronterera: Fer front a la problemàtica específicament
transfronterera i derivada de la insularitat, de forma coordinada amb la Comunitat de Treball
dels Pirineus (CTP).
l
Ser un referent clau a la Mediterrània occidental: Esdevenir un actor polític i econòmic destacat
en el marc del partenariat euromediterrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països
del sud de la Mediterrània (principalment del Magrib), i el reforçament de l’Arc Mediterrani
europeu (Espanya, França i Itàlia).
El balanç
Una proposta amb gran ambició inicial que ha de fer front a una realitat. Els canvis polítics seran
en alguns casos un fre a la seva consolidació. Tot i la feina que realitza la secretaria general de
coordinació i suport a les diferents presidències rotatives, és cert que l’impuls polític és clau. Així, els
canvis constants en algunes institucions, com el cas de la Generalitat de Catalunya, o els canvis en la
configuració territorial a les regions franceses afegeixen complexitat.
Antònia Sabartés, primera secretària general de l’Euroregió, a l’hora de fer balanç afirma que durant
l’etapa sota la presidència de Maragall destaca el gran impuls polític, més que no pas els projectes
concrets. Un impuls polític que s’hauria d’haver vist més reforçat per un major compromís per
2 4 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�part dels presidents i polítics, ja que hauria donat una major visibilitat al projecte. És durant l’etapa
posterior, amb la presidència Montilla, on s’aconsegueix desenvolupar un seguit de projectes en
diferents àmbits que suposen el desplegament de l’acció de l’Euroregió.
L’Euroregió s’ha convertit en un espai de xarxa d’intercanvi d’alguns actors d’aquest espai, i s’ha
especialitzat en certs àmbits d’actuació, al voltant de projectes d’innovació econòmica, cultura,
educació i en menor mesura medi ambient. Així ho reflecteixen els diferents balanços d’actuació de
les diferents presidències fins a l‘última disponible, al 2014. L’Euroregió finança projectes d’alguns
d’aquests àmbits d’actuació, però també forma part com a actor en altres projectes europeus finançats
per INTERREG, igualment en temàtiques similars.
Tot i la voluntat d’esdevenir un gran actor de cooperació territorial capaç d’articular aquest gran
espai territorial, certament el seu impacte ha estat limitat a alguns projectes i fer xarxa entre alguns
actors. Per altre costat, pel que fa al paper de Catalunya i Barcelona en la consolidació de l’Euroregió
es poden valorar alguns elements. Per un costat, seria fàcil associar el projecte a l’obra de govern de
Pasqual Maragall per ser el gran impulsor d’aquesta iniciativa, ja sigui com a alcalde amb la xarxa C-6
i com a President pròpiament amb l’Euroregió. Per tant, el paper català ha estat determinant. També,
per la concepció de Maragall d’espai com a xarxa, i així ho especifica en alguns discursos, aquest
espai no té capital, per ser una xarxa on tothom aporta la seva especificitat. Però si que aconseguí
que, per exemple, l’AECT, a l’hora d’establir-se tingués la seu de la direcció a Tolosa, i en canvi, la
secretaria general, que té un pes fonamental en el desplegament tècnic de l’Euroregió fos a Barcelona.
Assegurava així un cert equilibri entre el nord i el sud, entre les dues grans ciutats de l’espai. Aquest
fet, però, ha deixat de ser una realitat, ja que ens aquests moments s’està traslladant tots els espais
de treball, ja siguin els de Tolosa com els de Barcelona a Perpinyà. Tot i que per un costat pot ser
un element d’eficiència, per altre suposa una pèrdua simbòlica per Barcelona i Catalunya. D’igual
manera, si s’observa el programa electoral de Junts pel Sí, governant actualment la Generalitat (2017)
veurem com no hi ha ni una sola referència al paper de l’Euroregió Pirineus Mediterrània.
La Comunitat de Treball dels Pirineus
La Comunitat de Treball dels Pirineus es fundà l’any 1982, per part de totes les regions espanyoles
i franceses dels dos costats dels Pirineus. La voluntat d’aquesta organització era la consolidació
d’un espai de treball per avançar en la cooperació territorial i transfronterera a l’hora de tractar els
problemes compartits que es podien tenir en aquest espai, en especial els territoris de muntanya.
Un espai que nasqué i treballà durant més de vint anys sense cap instrument legal que permetés
tenir una estructura pròpia o legal que facilités per exemple rebre finançament europeu o tenir
treballadors. Una estructura que durant una bona part de la seva història era poc més d’un punt de
trobada periòdica dels diferents governants que impulsaven alguns projectes pel territori.
El seu funcionament suposa que la direcció de l’entitat, que recau en la secretaria general, sigui
rotatòria entre les diferents regions. En una d’aquestes etapes, coincidí la presidència per Catalunya
amb l’arribada a la Generalitat de Pasqual Maragall. Precisament per l’impuls català, la Comunitat de
Treball dels Pirineus va passar a tenir una entitat pròpia. Joan Ganyet fou designat secretari general
de la Comunitat en representació de la Generalitat, i es decidí donar el més important impuls a aquest
organisme aconseguint aprovar el fet de convertir-se en consorci. Així, per primer cop, tenia entitat
jurídica i podia actuar de manera autònoma, amb un pressupost i interactuar directament amb la
Unió Europea. Gràcies a aquest fet pogué tenir la responsabilitat d’assumir la gestió del Programa
Operatiu de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra (POCTEFA), encarregat
d’assumir els fons INTERREG per a la cooperació transfronterera. Ganyet destaca la total disposició
de la Generalitat, i en concret de Maragall, per assumir el repte d’aprovar el consorci, ja que es
veié clar que era un instrument necessari per poder realment constituir un organisme de gestió que
facilités la governança del territori pirinenc als dos costats de la frontera.
|2 5
�Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya
i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer
Les iniciatives de cooperació transfronterera han anat molt més enllà de l’acció governamental de
Maragall. Anna Terrón destaca la gran feina feta per europeïtzar la Generalitat durant la presidència de
Maragall, i perquè Europa fos una prioritat real del conjunt dels departaments, amb voluntat transversal
de fer de les polítiques europees una aposta de futur. La cooperació territorial i transfronterera és un dels
millors exemples amb feina feta en múltiples àmbits com salut, medi ambient, infraestructures o d’altres
durant la presidència de Maragall. Les sinèrgies impulsades per la seva acció han donat fruits importants
i alguns resultats de gran importància pel territori, ja que l’acció de la cooperació transfronterera és
precisament eliminar l’efecte barrera que pugi generar una frontera política. Són moltes les accions,
en especial les realitzades per municipis fronterers, sovint amb poca població però amb una vocació de
cooperació amb els veïns de l’altre costat dels Pirineus molt potent i consolidada amb el temps.
Hi ha algunes iniciatives que no coincideixen exactament amb l’acció de Maragall a la seva presidència,
però si que són fruit del treball realitzat per la cooperació transfronterera durant el seu mandat a la
presidència. Un impuls que neix en bona mesura d’aquell moment. Destaquen l’Hospital Transfronterer
de la Cerdanya i l’intent per crear l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer.
Pel que fa a l’Hospital Transfronterer, després de diferents intents per aprofundir en la cooperació
sanitària, l’any 2003 un estudi de viabilitat econòmica finançat per INTERREG III suposa la primera
pedra per la construcció del primer hospital transfronterer d’Europa a Puigcerdà, que donarà servei al
conjunt de la Cerdanya. La Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Hospital Transfronterer
de la Cerdanya, constituïda per impulsar i gestionar l’Hospital amb actors dels dos costats de la frontera,
aconseguí 18 milions d’euros del POCTEFA 2007-13 per la seva construcció (Berzi, 2013). El paper de la
Generalitat de Catalunya per la construcció de l’hospital és un exemple de capacitació del nivell regional
per exercir com actor transfronterer. En paraules d’Anna Terrón, la Generalitat assumí la responsabilitat
del govern espanyol, dialogant directament amb el govern central francès. El Ministeri de Sanitat espanyol
cedí a Catalunya les gestions. Per tant, el principi de subsidiarietat tantes vegades reclamat per Maragall
s’aplicà amb èxit.
Per altre costat, un altre exemple és l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. L’any 2007 un grup
d’autoritat locals i regional signà a Ceret un manifest per iniciar els tràmits necessaris per la constitució
d’un Eurodistricte per l’espai format entre la província de Girona i el departament francès dels Pirineus
Orientals, amb una AECT com a figura jurídica de gestió. Aquest territori, vertebrat per les àrees urbanes
de Perpinyà, Figueres i Girona i diferents infraestructures, volia potenciar la seva complementarietat
social i econòmica. Al mateix temps, volia servir com espai de cooperació per impulsar les polítiques
necessàries per superar el fet fronterer.
L’Eurodistricte però no s’ha desenvolupat, ja que encara no s’ha aprovat la seva constitució deu anys
després de la firma de la Declaració de Ceret. Segons Castañer i Feliu (2012) els canvis polítics en els
governs locals i regionals, les diferents posicions davant la prioritat o no de reivindicar la catalanitat dels
territoris francesos, la prioritat d’altres temes en moments de crisi econòmica, la dilació en el temps de la
signatura dels estatuts per part del Govern francès i la falta de lideratge han contribuït a la desmotivació
i a la falta de capacitat d’acció conjunta i coordinada.
Dos projectes, per tant, que segueixen un treball impulsat per la Generalitat de Maragall, i que reflecteixen
també una idea transversal que ha anat sorgint al llarg d’aquestes pàgines: la voluntat de treball a diferents
escales, i com el treball local i regional es complementen. També, la voluntat de consolidar un territori
compartit on els Pirineus són, en paraules de Maragall utilitzant una metàfora, un carrefour, un element
que uneix i ja no separa.
2 6 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�5. La realitat avui: a mode de conclusió
D
esprés d’analitzar en part el seu pensament i la seva obra de govern, les conclusions ens
porten de manera inevitable a valorar-ho com un fet passat, però que sens dubte es pot
traslladar al present, tot i tenir una realitat diferent.
I possiblement aquest és un dels elements que sobta més. El fet de poder traslladar al present una
part important d’escrits i polítiques que tenen en alguns casos més de trenta anys. Això ens porta a un
doble escenari: primer, que lamentablement una gran part dels problemes que afrontaven les ciutats,
regions i Europa són encara vigents. I per altra banda, la gran capacitat analítica i d’anticipació dels
problemes per part de Pasqual Maragall. Margarita Obiols i Joan Ganyet, que foren entrevistats de
manera separada, utilitzaren una mateixa expressió: la visió “amb llums llargues” de Maragall. La seva
capacitat d’entreveure el futur, i de pensar i actuar en política tenint en compte el present i el futur.
Si analitzem l’Informe de la Delegació del Grup Eurociutats amb el president de la Comissió Europea
Jacques Delors, de l’any 1989, queda recollit que els batlles de les diferents ciutats varen posar de
manifest que feien front a diversos problemes comuns importants. Afirma l’Informe: “els Alcaldes
van cridar l’atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les
grans metròpolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació
a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i
els problemes de l’entorn urbà; els problemes lligats a la toxicomania; els problemes de l’acollida dels
immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva perifèria, especialment en el
marc de la reconversió industrial i de l’envelliment de les poblacions”. Problemes tots ells, vigents avui
dia encara. Especialment interessant pel cas barceloní i català el referent a la xarxa de comunicacions
europea, si pensem en el Corredor Mediterrani; en l’acollida dels immigrants, on Barcelona ha fet
bandera en el paper de les ciutats; o els problemes dels centres dels nuclis urbans, també lligat a
Barcelona o Girona per exemple, amb els conflictes derivats de processos de gentrificació o impacte
del turisme.
Si per contra, analitzem la realitat en l’espai transfronterer que ens ha ocupat bona part d’aquest
document, es troben també problemàtiques encara vigents avui. Per exemple, el referent al model
radial en les infraestructures de l’estat espanyol, en especial referent al tren d’alta velocitat. L’Espanya
que frena el Corredor Mediterrani que hauria d’articular el llevant espanyol per connectar amb
França i Europa. Un corredor però en part també limitat a França, ja que el govern francès tampoc
té en l’horitzó pròxim la voluntat de concloure les obres del TGV entre Perpinyà i Montpeller. Un
sud de França per tant encara oblidat en part pel nord, i que dificulta la connexió completa del nord
du sud amb Europa. Aquest nord du sud veu com tampoc acaba de consolidar-se l’Euroregió com
a gran estructura de cooperació i de lobby davant les altes institucions. La marxa de l’Aragó com a
membre i el trasllat de la seu de Barcelona són elements per a la reflexió. Les persones entrevistades
destaquen un fet compartit. El lideratge personal a l’hora de tirar endavant iniciatives en aspectes com
la cooperació transfronterera. Per Maragall era un element necessari i imprescindible per aconseguir
assolir l’articulació del territori català i europeu des de la seva visió. Una visió que per altra banda,
també segons els entrevistats, ha quedat en gran part desdibuixada avui, i no és una aposta clara per
una part dels dirigents polítics. Ningú després de Maragall ha treballat de manera tan incansable per
aquesta Europa de les ciutats.
No podem oblidar tampoc la realitat a Catalunya. Una situació sens dubte complexa i que presenta un
canvi d’escenari respecte l’imaginat per Maragall. Una realitat que trenca amb la visió constructivista
d’una Europa urbana, de ciutadans per sobre dels estats. Un canvi que també suposa un nou
enfocament en la manera d’entendre la participació catalana en la construcció europea.
|2 7
�I per últim un fet important de gran actualitat: el problema de la desafecció amb Europa. Segurament
una part dels mals que sobrevolen Europa tenen el seu origen en els mateixos punts sobre els que
reflexionava Maragall. La necessitat d’aprofundir en fer arribar els valors europeus als ciutadans,
per crear definitivament una Europa dels ciutadans, una ciutadania europea. L’auge del populisme
que vol acabar amb la Unió Europea, lligat en part a la falta d’integració d’una part dels ciutadans,
especialment en espais urbans, és un dels millors exemples. Una Europa bottom-up, que conegui
i respongui de manera ràpida i eficient als problemes dels ciutadans potser és la solució. Aquella
Europa prossima. Aquella Europa de regions i ciutats.
2 8 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�6. De l’Europa prossima, a la prossima
Europa
U
na de les majors aportacions de Maragall al pensament sobre Europa és el seu llibre Europa
Pròxima (Europa Prossima, en italià), citat en diverses ocasions en aquest document.
Confeccionat durant la seva etapa a Itàlia després de l’alcaldia de Barcelona i abans del anys
a la Generalitat, recull textos propis i d’altres personalitats que contribuïren a confeccionar
el volum sobre l’Europa de les ciutats i regions que propugnà Maragall. Aquella Europa propera a
les persones, a la ciutadania europea reconeguda per primer cop amb el Tractat de Maastricht del
1992, que tenia en el principi de subsidiarietat el puntal d’una estructuració política que propugna
una nova estructuració europea que trenqui amb l’hegemonia dels estats. Un nou regionalisme que
té en les dècades dels anys vuitanta i noranta el moment de màxim desenvolupament, però que tal i
com exposa Keating (2008), no ha aconseguit imposar el seu relat. Les regions no han esdevingut un
actor clau en l’esdevenir i el funcionament europeu, si bé tenen un paper important a l’hora de poder
desplegar una part destacada de la política europea.
La Unió Europea viu, des de fa quasi una dècada, un període de crisi política, econòmica i social,
que ha fet posar en dubte alguns dels fonaments del projecte europeu. Però sobretot, ha deixat de
manifest que aquesta Unió és únicament una unió d’estats. Tot i això, alguns problemes dels que
pateix avui Europa no tenen ni tan sols una dimensió estatal. I potser també, en la majoria dels casos,
la Unió Europea té en part solucions. El procés català és un bon exemple. El conflicte de fons no és
només català, sinó que es repeteix en diversos territoris al llarg del continent. Una tensió que com a
centre del debat té una paraula: sobirania. Qui exerceix la sobirania?
Una cosa sembla que ha quedat clara al llarg dels darrers anys. S’ha reafirmat que la Unió Europea
és un grup d’estats. Que no sembla que fins ara estiguin disposats a canviar l’estructura institucional
de la Unió. Es fa esment en paràgrafs anteriors a la proposta d’una Europa de les regions i les ciutats
que no va poder ser. La crisi econòmica, que va degenerar també en crisi política, ha reforçat el paper
dels estats. Però més que mai, també, ha estat en el centre de les crítiques per molts agents socials
i econòmics. Nous actors reclamen assumir sobirania. I aquest exercici es reprodueix a múltiples
escales: des d’una necessària major participació ciutadana en política, a la sortida del Regne Unit
de la Unió Europea amb el Brexit. El cas català també mencionat amb anterioritat és també un bon
exemple, que coincideix amb Escòcia, el Vèneto o Còrsega. Múltiples escenaris de conflicte on la Unió
Europea i els socis, els estats, no han pogut o sabut, donar resposta.
Aquest fet planteja diversos escenaris de futur. Escenaris que suposen forces cap a diversos costats,
i que plantegen realitats molts diferents que poden significar reforçar o debilitar els grans actors
d’aquest procés, ciutats, regions, estats i la mateixa Unió Europea. Així, sorgeixen tres vies de futur:
una primera, que signifiqui un reforçament de l’estat, debilitant la Unió Europea i les regions; la
segona, que pot suposar el trencament dels estats per conflictes amb les regions i possiblement, una
reconfiguració de la Unió Europea; i per últim, una tercera que sigui un camí entremig, que aposti per
noves estructures territorials que superin els límits estatals i regionals, reforçant així la Unió Europea
i un nou repartiment de la sobirania.
El primer escenari plantejat sembla avui més una realitat propera que llunyana. Els estats davant la
crisi econòmica i política han plantejat una estratègia de supervivència, reforçant el seu paper. Això
suposa en alguns casos, recentralitzar. Que significa, per tant, menys poder per les regions i ciutats,
i també, per la Unió Europea. Es posa, per tant, en dubte el principi de subsidiarietat, i la cessió a la
Unió de poders i competències en matèries que s’escapen dels límits estatals i que necessiten d‘una
|2 9
�major perspectiva en el món global, com la defensa comuna, els reptes del canvi climàtic, l’Euro o el
mercat comú. Coincideix amb el que el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa, presentat pel president
de la Comissió Juncker a inicis del 2017 proposa, en el seu segon escenari, una Europa centrada en
el mercat comú, on la Unió deixa de banda el seu procés integrador en gran part de les matèries en
les que treballava fins ara. El mercat comú se centra bàsicament en capitals i béns, degut als majors
i constants controls a les fronteres internes dels estats. Un escenari, per tant, oposat a la integració
que fins ara havia estat el procés natural en l’evolució europea des de la CECA. Les fronteres estatals
tornaran a tenir un pes determinant per reafirmar sobirania de l’estat perquè no es posi en dubte
el seu propi sentit i existència. La cooperació transfronterera seria d’una gran complexitat perquè
les fronteres serien difícilment permeables o en tot cas, molt menys del que ho són avui complicant
especialment la lliure circulació de persones.
En segon lloc, un escenari menys plausible, té en l’horitzó una Europa molt més fragmentada degut
a la divisió de diversos territoris. El referèndum a Escòcia, la situació a Catalunya, les eleccions a
Còrsega, però també la perpètua situació de Bèlgica, són exemples de la complexitat i de la gran
varietat de situacions que es poden trobar a Europa. La reclamació de major sobirania per part de
diversos territoris és una fet que pot suposar un trencament en l’estabilitat europea depenent de
com es gestioni la situació. La Unió Europea, que té en les regions i ciutats una peça clau en el
desenvolupament d’una part important de les seves polítiques, davant de situacions on les regions
demanen una implicació europea per solucionar-les, la Unió respon que són els estats qui han de
solucionar les tensions. Una Europa més fragmentada segurament afegeix complexitat en l’assoliment
dels objectius d’integració política i econòmica, però també suposa un repte major en la governança
del territori i d’alguns dels reptes més importants com el canvi climàtic, la gestió de les migracions o
el terrorisme. Segurament seria difícil per la Unió assumir aquest gran fragmentació. La complexitat
per avançar en la integració política augmentaria encara més, i possiblement, l’únic camí que tindria
seria centrar-se en el mercat comú, tornat altre cop a un dels escenaris del Llibre Blanc de Juncker pel
futur de la Unió.
Dos escenaris que presenten dificultats i canvis estructurals si analitzem l’Europa contemporània.
I per altra banda, escenaris que no semblen desitjables si el que es vol és avançar en una Unió
Europea més integrada i reforçada. Contraris precisament a tot el que s’ha exposat fins al moment en
referència a Maragall. Això implica trobar noves fórmules per poder donar una solució i que superin
els dos escenaris prèviament exposats. I en aquesta tercera via, sense que suposi una referència a la
situació catalana, Pasqual Maragall ja havia aportat propostes que han de ser encara desenvolupades.
Aprofundir en el principi de subsidiarietat i impulsar noves estructures de governança que puguin
frenar les dues tendències oposades abans esmentades. Aquesta sembla la possibilitat més factible
per poder avançar en aquest sentit. Implica també que els estats han de reformar les seves estructures
administratives. La Unió hauria de tenir un paper actiu, i juntament amb els estats, establir els
mecanismes que permetin avançar. Seria important establir quines són les matèries que haurien de
ser gestionades per cada un dels nivells administratius, al mateix temps que es reforça la presència de
les regions i els ens locals en les institucions i la presa de decisió en el si de la Unió. Donar un paper
més decisiu al Comitè de les Regions podria ser una bona sortida en aquest sentit, que anés més enllà
del simple ens de consulta.
Però la major complexitat resideix en la possibilitat d’establir les estructures de govern que en molts
casos trencarien les fronteres establertes. Aquestes estructures hauran de respondre a una realitat
territorial que les fes coherents i funcionals. Les àrees funcionals derivades de les grans regions
metropolitanes són un bon exemple. Caldria dotar-les dels poders necessaris i suficients per poder
gestionar de forma eficient la seva realitat. Però també més escales territorials. Un bon exemple són
les macroregions. S’ha avançat en els darrers anys amb algunes estratègies macroregionals, com la del
3 0 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�Bàltic o la del Danubi. I de fet és un concepte i idea antiga, ja que des dels anys 70 hi ha institucions,
com la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes. Reforçar per exemple les macroregions
suposaria dotar-les de poder, de sobirania. Això vol dir que els estats, però també les regions haurien
de cedir competències en favor d’aquestes macroestructures. Poden ser de gran utilitat per gestionar
algunes matèries, com les xarxes d’infraestructures, gestió de grans espais naturals o polítiques de
foment econòmic. Les macroregions estan compostes de territoris amb similars característiques i
de complementarietat. Així poden funcionar les estratègies compartides per tots els territoris que
formin part d’aquests grans àmbits. Aquest pas suposa trencar amb la cartografia fins ara establerta.
Catalunya podria situar-se altre cop com a locomotora en la construcció europea. Seria en bona mesura
una sortida a la situació actual. La seva experiència en l’establiment d’una política de cooperació
transfronterera potent amb les regions del seu voltant és una senyal que demostra una capacitat
per liderar una nova proposta d’aquesta envergadura. Caldria reorientar la política exterior de la
Generalitat de Catalunya. Situar Catalunya i Barcelona en el lideratge d’una nova Europa estructurada
diferent seria un nou impuls per fer-les capdavanteres en el vell continent. L’estructura de l’Euroregió
podria ser un bon embrió d’aquest canvi. Caldria ampliar les regions membres, tornant a incloure
l’Aragó i el País Valencià, i plantejar-se ampliar l’àmbit fins a la Ligúria. Consolidar el nord du sud,
davant les progressives ampliacions a l’est d’Europa, i per afrontar el repte de relacions amb la riba
sud del Mediterrani.
Tres escenaris diferents amb conseqüències també diverses per Europa i Catalunya. En un futur
no gaire llunyà s’esdevindran canvis en el futur de la Unió Europea per poder afrontar aquestes
transformacions que s’estan vivint. Europa, com a comunitat, ha de decidir el seu futur. Igual que
Catalunya. Ha de ser conscient dels escenaris que té davant, del que vol per ella mateixa i com vol
formar part de la comunitat de territoris que l’envolten. Essent conscients que escollir un camí pot
significar excloure l’altre. Però un futur lluny d’Europa sembla el menys desitjable per Catalunya com
a país i societat. L’Europa prossima necessita afrontar el present per poder avançar, essent conscient
de la complexitat actual, interna i externa, amb les tensions dins dels estats i entendre la geopolítica
global. El joc d’escales, la importància de cada una d’elles i com poden encaixar dins d’una estructura
on les interdependències són cada vegada més fortes.
|3 1
�3 2 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�7. Bibliografia
Aixalà, A. (2015). «Ciutadans d’Europa, unim-nos!». La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i
projecció d’un moviment europeu de ciutats (Llegat Pasqual Maragall). Barcelona.
Berzi, M. (2013). Cross-Border Cooperation and Local Development in the Pyrenees . The Case of
Cerdanya. European Journal of Geography, 4(4), 47-60.
Boira, J. V. (2010). L’Eix Mediterrani: Entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional.
Documents d’Anàlisi Geografica, 56(1), 91-109.
Brunet, R. (1989). Les villes Européennes (Reclus-DAT). Montpellier.
Castañer, M., i Feliu, J. (2012). L’eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense
marc administratiu. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 74, 41-58. http://doi.
org/10.2436/20.3002.01.12
Domínguez Castro, L. (2008). Quelques considérations sur les origines de la coopération transfrontalière
en Europe : 1950-1980. RECERC. Revista Electrònica del Centre de Recerca d’Estudis Catalans.
Gualini, E. (2006). The Rescaling of Governance in Europe: New Spatial and Institutional Rationales.
European Planning Studies, 14(7), 881-904. http://doi.org/10.1080/09654310500496255
Harguindéguy, J., i Bray, Z. (2009). Does cross-border co-operation empower European regions? The
Case of Interreg III-A France-Spain. Environment and Planning C: Government and Policy, 27, 747-760.
Keating, M. (2004). La política territorial y el nuevo regionalismo. En F. Morata (Ed.), Gobernanza
multinivel en la Unión Europea (p. 189-218). Valencia: Tirant lo Blanch.
Keating, M. (2008). A quarter century of the Europe of the regions. Regional and Federal Studies,
18(5), 629-635. http://doi.org/10.1080/13597560802351630
Letamendía, F. (2010). Cooperación transfronteriza europea: regulación, historia y trabajo. Documents
d’Anàlisi Geogràfica, 56(1), 71-88.
Maragall, P. (Ed.). (1999). Europa pròxima: Europa, regions i ciutats. Barcelona: Edicions UPC.
Morata, F. (2005). Conclusions del seminari: Les Euroregions: Experiències i aprentages per a l’Euroregió
Pirineus-Mediterrània.
Morata, F. (Ed.). (2006). 20 anys de Catalunya a la Unió Europea. Patronat Català Pro Europa.
Nel·lo, O. (2001). Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona:
Empúries.
Nel·lo, O. (2017). La ciutat de Pasqual Maragall. En J. Badia, J. Bellmunt, J. Brugué, J. Fuster, O. Nel·lo,
& J. Claret (Ed.), Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana.
O’Dowd, L. (2002). The Changing Significance of European Borders. Regional & Federal Studies, 12(4),
13-36. http://doi.org/10.1080/714004774
Oliveras, X., Durà, A., i Perkmann, M. (2010). Las regiones transfronterizas: balance de la regionalización
de la cooperación transfronteriza en Europa (1958-2007). Documents d’Analisi Geografica, 56(1), 2140.
Perkmann, M. (2003). The rise of the Euroregion . A bird’s eye perspective on European cross-border
co-operation.
|3 3
�Pradel-Miquel, M. (2016). Catalunya, xarxa de ciutats. Barcelona: Fundació Catalunya Europa.
Stead, D. (2014). The Rise of Territorial Governance in European Policy. European Planning Studies,
22(7), 1368-1383. http://doi.org/10.1080/09654313.2013.786684
Tomàs Fornés, M. (2017). Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana.
Barcelona: Fundació Catalunya Europa.
Wassenberg, B., Reitel, B., Peyrony, J., i Rubió, J. (2015). Territorial Cooperation in Europe - A Historical
Perspective. (Comisión Europea, Ed.). Luxembourg. http://doi.org/10.2776/374386
Bibliografia de l’Arxiu Maragall
Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del Col·loqui
Europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”.
Maragall, P. (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu
Maragall.
Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall
Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall
Maragall, P. (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona.
Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics.
Parets del Vallés. Arxiu Maragall.
Document d’ús intern. (1993) Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C6. Arxiu
Maragall.
Maragall, P. (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la construcció
europea. Barcelona. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall.
Maragall, P. (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el
marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall.
Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall.
3 4 | f u n d a c i ó
C a t a l u n y a
e u r o p a
/
w o r k i n g _ p a p e r
�|3 5
�Amb la col·laboració de
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa en l'horitzó: Barcelona i Catalunya en l'articulació i la construcció europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Martín i Uceda, Javier
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Europa
Euroregió
Territoris
Fronteres
Barcelona
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Treball del geògraf Javi Martín sobre l'espai transfronterer europeu, analitzat a partir de la visió i les polítiques que va desenvolupar Pasqual Maragall.
Martín Uceda estudia el pensament i l'acció de Pasqual Maragall i el trasllada a l'actualitat per concloure que molts dels problemes de l'espai transfronterer i regional que Maragall ja abordava fa més de 30 anys continuen sent vigents. En aquest working-paper es repassa el procés d'evolució de cooperació transfronterera, es fa incidència en el paper que hi va jugar Pasqual Maragall i s'analitza el cas concret de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Description
An account of the resource
Número 5 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/919/0000000898.pdf
a265a08442f9cb6466b598922e7a52af
PDF Text
Text
SEMINARIO “EUROPA EN LA ENCRUCIJADA: EL NUEVO
TRATADO DE LA UNIÓN”
Pasqual Maragall
Fundación Sabino Arana, Bilbao
20 de noviembre 2007
Muchas gracias querido amigo (a Txema Montero). Estoy un poco
abrumado por tus elogiosas palabras. Os agradezco vuestra
invitación y vuestra cortesía de siempre. Compartimos el aprecio
y la comprensión, aunque también la diferencia, pero en todo
caso, compartimos un conjunto de intereses y, en mi caso
particular, también la comunidad de origen. Ustedes saben que
mi madre nació, un poco por casualidad, en Bilbao. Recuerdo que
cuando éramos chiquitos en casa los primos Maragall hicimos un
equipo de fútbol que llevaba como nombre las iniciales de los
primos que formábamos lo formábamos: GIPAPERSA (Ginés,
Pascual, Pedro, Ernesto y Santiago). El equipo llevaba los colores
rojo y blanco. Éramos del Barça pero nuestro segundo equipo
siempre era el Athletic de Bilbao. Y si me preguntan aún les
podría recitar la alineación…
Anécdotas a parte, existen diferencias entre Cataluña y Euskadi
pero al mismo tiempo hay afinidad de intereses. Muchas
diferencias, pero también muchos intereses comunes. Juntos
formamos parte de una España plural que si no sabe entendernos
y no sabemos entenderla como una pluralidad no va a funcionar.
Además, sin embargo, nos encontramos bajo el paraguas, como
aquí se ha mencionado, protector de una Europa en la cual
seguramente nos podemos reintegrar de alguna forma, siendo
cada uno lo que somos y al mismo tiempo siendo todos juntos.
Es un honor estar hoy aquí y poder hablar ante ustedes.
1
�No quiero irme de Euskadi sin visitar el lugar donde descansa un
amigo, José Bergamín. Un hombre de origen andaluz, madrileño
cien por cien, republicano, muy español, españolísimo, pero que
antes de morir decidió trasladarse aquí. Esa generación
republicana se daba cuenta de que al volver del exilio - él del
Uruguay y Arturo Soria de Chile- no se encontraban a gusto y
prefirieron morir fuera de la capital.
Es algo tremendo, porque era su ciudad, el lugar donde había
vivido y el lugar que quería. Yo he estado en casa de Bergamín,
frente al Palacio Real, una buhardilla chiquitina, y recuerdo que
me decía: "Me gusta mucho este palacio, sobre todo porque el
bichito no está dentro", porque él era republicano a matar, al
mismo tiempo que católico. Le preguntaban si era comunista y
Bergamín respondía: "Yo comunista hasta la muerte, pero ni un
paso más".
Hecho este obligado homenaje a Bergamín, decirles que no deja
de maravillarme el cambio que ha dado en positivo esta ciudad en
las últimas dos décadas, con el Guggenheim como estandarte que nos peleamos Barcelona y Bilbao para ver quién se lo
llevaba-, y la envidia que me produce en muchos sentidos. A mí y
a muchas ciudades europeas.
Estamos aquí para debatir sobre el nuevo Tratado y sobre el
momento en el que se encuentra la Unión. "Europa en la
encrucijada", reza la convocatoria. Yo creo que siempre es un
buen momento para hablar de Europa, de una Europa que tiene
toda la complejidad del mundo, y nunca mejor dicho. Estados
Unidos tiene un solo idioma -quizá dos, si contamos el españolpero Europa tiene muchísimas más. Son 30 Estados, pero más
naciones. Europa, tan plural y diversa, presenta una gran
complejidad de gobierno, con menos eficacia o eficiencia en la
intervención internacional, por ejemplo militar, pero con una
2
�mayor capacidad para entender el mundo tal como es, porque se
parece más al mundo. Y se lo dice un admirador de los Estados
Unidos, he vivido dos años allí. Estados Unidos es, al mismo
tiempo que una realidad muy distinta, un polo muy atractivo. Pero
Europa está en mejores condiciones que Estados Unidos para
entender el mundo. No sé si de arreglarlo, porque para poder
hacerlo probablemente habría que tener los instrumentos que
tiene Estados Unidos y hacerlo más de acuerdo con Naciones
Unidas.
Recuerdo cómo Javier Solana trataba, desde su posición en la
Unión Europea, de encontrar soluciones para los problemas
europeos y los problemas internacionales. En una ocasión me
dijo que buscaba a alguien que pudiera ir a Mostar y reconvenir y
juntar las partes separadas. Yo le dije: tengo la persona, un
alcalde, Ricard Pérez Casado, ex alcalde Valencia. Allí fue y
resolvió ese tema. Realmente, allí se solucionaron cosas que
parecían imposibles de solucionar.
Pero la realidad nos dice que Europa ha podido resolver algunos
asuntos pero no ha sido capaz de instaurar una justicia. ¿Quién
ha juzgado a los criminales precisamente de ese mismo
escenario del que estaba hablando? No ha sido Europa. Europa
no ha tenido un Tribunal capaz de juzgar penalmente a personas
que habían cometido delitos contra la Humanidad, en Bosnia por
ejemplo.
Barcelona se hermanó con Sarajevo. Convertimos la ciudad en el
Distrito 11 de Barcelona (10 Distritos más Sarajevo). Kupusovic,
el alcalde la ciudad, me llevó una vez a La Haya al juicio de
Tadic, responsable de la muerte de muchos bosnios. Un pariente
de una de sus víctimas lo había reconocido en una calle de Berlín
y le dijo a un policía alemán: "Este señor es un criminal". Y acabó
siendo juzgado en La Haya. Pero ese Tribunal no era europeo,
3
�era el Tribunal Penal Internacional (TPI). Kupusovic y yo
estuvimos en ese juicio.
Yo me pregunto: ¿Por qué Europa, y en definitiva el mundo, no
han sido capaces todavía, de juzgar a Karadzic i Mladic?
Karadzic no sólo pensaba sino que teorizaba sobre el terror
étnico. ¿Y por qué Europa no ha sido capaz de deternerlos?
Alguien debe saber dónde están.
¿Cómo puede Europa esperar que el mundo confíe en ella si no
es capaz de solucionar sus problemas internos conforme a
justicia, teniendo como tiene Tribunales y como tiene
posibilidades de hacerlo?
No quiero dramatizar la situación -yo soy un optimista
empedernido- y creo que Europa tiene todo lo que se tiene que
tener para ser una gran potencia mundial.
Creo también que efectivamente el Tratado ha sido maltratado.
Y creo también -y en eso hago un reconocimiento a personas que
son de una procedencia ideológica diferente a la mía- que la
actual Presidencia francesa y, por qué no decirlo, la derecha
europea, está siendo más efectiva que la izquierda. Puede ser
que estos avances no sean definitivos o no sean perfectos, pero
se está avanzando más en el proceso constitucional europeo de
la mano de Sarkozy que de la mano de otros gobiernos y otras
procedencias ideológicas.
Lo mismo diría del Proceso Mediterrámeo, que ha quedado un
poco varado. El Proceso Euromediterráneo -que empezó con
Javier Solana en Barcelona en el año 1995, con gran éxito, y que
luego se repitió en 2006 con menos resonancia pero con
resultados efectivos y positivos- es un proceso que ha quedado
4
�silenciado y que no tiene protagonistas. Sería positivo que esos
Europa los fuera solucionando estos temas.
En cuanto al nuevo Tratado me parece bien lo que está haciendo
Sarkozy, ya que va más en el sentido que nos interesa a todos.
También tengo que reconocer que siendo Timoty Garton Ash un
personaje que no es de mi procedencia ideológica, admito que
muchas veces acierta. Ha escrito un artículo titulado "La Europa
de Babel", en el que afirma que uno de los grandes problemas de
la democracia en la Unión Europea es que hablamos y pensamos
en muchas lenguas distintas.
A mí me gustaría contestarle que, efectivamente, eso nos
complica la vida pero nos hace más comprensivos de como es el
mundo y por tanto más eficaces. Europa se parece más al mundo
que América, como he dicho antes. En este sentido es bueno que
Europa vaya asumiendo sus responsabilidades y que lo haga con
más eficacia que las potencias que hasta el momento se han
ocupado de esos temas.
Por último déjenme citar a Georges Stainer, que estuvo el otro día
en Barcelona. Tiene una obra deliciosa que tituló "La idea de
Europa", que da la medida de una Europa transitable, transitable
en el sentido de las migraciones, de los peregrinajes, de las
culturas.
Creo sinceramente que el Tratado de Lisboa a la mayoría de
quienes nos proclamamos europeístas nos parece seguramente
insuficiente pero es un paso adelante.
Con el Tratado sobre la mesa, desde este mismo europeísmo
tenemos casi la obligación de no dejarnos cegar por el optimismo
pero de seguir avanzando. "És hora d’anar per feina!" que
5
�decimos en Cataluña, es hora de trabajar para obtener
resultados.
Es hora de recuperar la ilusión, de dejar de hablar exclusivamente
de cuestiones funcionales y de hablar también de las
fundacionales, de ver más allá de las instituciones, de pensar en
ambiciones y, por encima de actuaciones institucionales, centrar
la reflexión y la acción en los ciudadanos, sin los cuales Europa
no se hará ni será.
Muchas gracias.
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa en la encrucijada: el nuevo tratado de la Unión
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundación Sabino Arana (Bilbao)
Abstract
A summary of the resource.
Participació al seminari “Europa en la encrucijada: el nuevo Tratado de la Unión” de la Fundació Sabino Arana.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Unió Europea
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-11-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf
00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573
PDF Text
Text
1
7 de juliol de1997
EUROPA I L'OCUPACIÓ
Ponent:
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Empresaris que intervingueren en el debat:
Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació
Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan
Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona,
President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol,
Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias.
Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions,
començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació
d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan
ens van convocar a Roma.
A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el
president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta,
el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany
Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del
Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo
mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques
Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va
interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació
d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a
regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i
defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i
perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió.
Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors
compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la
contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva
interpretació és que els pactes territorials no són només un gest
polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les
ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor
que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la
distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet
que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa
que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que
fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren
l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp
de l'electrònica.
i
�2
,/.
J
'|-
Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió
Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de
reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de
vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de
vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar.
• VivMr'5-
Lev
Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules
són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de
Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la
política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si
no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els
americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els
europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb
diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a
deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la
seva població els demana més unió europea. Concretament, en
política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb
Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a
separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats
"perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada
ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc.
Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això
amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era
mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la
Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a
succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i
econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient:
"Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem
anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i
seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb
aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les!
Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que
estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la
resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els
estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a
terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem,
pròxima i al mateix temps suficient i eficaç.
El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No
hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar:
"Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se
d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris
catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?"
2
�3
Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també
pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es
deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau
en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança.
Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte
d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha
fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte
industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana
és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les
condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els
horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les
Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels
treballadors.
Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a
ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels
poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els
governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que
poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a
generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar
ocupació.
Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser
una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política
puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia
que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any
85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que,
amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de
Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les
coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre.
En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el
que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o
un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb
un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions.
Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària.
L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar
que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes
de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que
passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes
caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre,
com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques
que
vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables
macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil
que es perdin pel camí.
Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es
van interessar per saber quants metres cúbics per segon o
3
�4
hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres
cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre
milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB.
Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que
distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a
metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i
macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un
centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es
crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos.
Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro
com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta
d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a
l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es
posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair,
Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates.
Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog,
president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú.
Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte
social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé
per on.
Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència
d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar
sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del
president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els
treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de
Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de
fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que
s'hi havia de fer alguna cosa.
Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos.
En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres
nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un
mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres
empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els
italians?
Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o
en euros què canviarà? El problema seria que en el moment
d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes
i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la
negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les
monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa
que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de
Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la
pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li
preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys.
4
�5
Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols
ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i
d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les
puntes menys productives. Una manera de saber quines són
aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior.
Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus
d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la
inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos
eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire.
En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però
després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès,
que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja
sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho
hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura,
com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de
Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va
baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una
mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs
de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a
partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si
després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per
dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat
eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en
Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit
part dels seus fruits.
En política monetària serem algú si tenim una política de
canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar.
Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que
s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha
compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva
moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb
les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública
alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment,
Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i
Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè
Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres
països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El
més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra
un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en
paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el
pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil
cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys
han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el
president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres
5
�6
aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no
veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho
podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República
Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i
recerca.
Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder
reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar.
L'única manera que tenim de poder recuperar
aquesta
possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una
moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant
de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu
dia, la xinesa.
En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això.
Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels
problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però
s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té
una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més.
Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la
seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No
parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i
per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són
més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles
empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell
global.
El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit
com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat
afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a
terme llarg i mitjà fora del turisme.
Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant
de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades
ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps.
També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és
altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre
de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses
multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim
greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu
social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre
lideratge en el món globalitzat.
Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a
treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen
6
�7
paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que
l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades.
En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans
empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada
una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada
dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible
perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a
nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya,
d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un
altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a
favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el
mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat,
parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan
parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que
decideixen.
Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en
Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates
eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions
tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de
decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va
citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb
aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on
s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé
quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una
decisió tan important, que tenim un model de cent variables
computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà
quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques,
sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El
final de la història és el següent.
Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador
americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main
reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. "
Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho
tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu
zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid.
Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president
corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera
cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de
l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els
avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna
vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir
que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i
tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig
dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a
7
�8
Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat
quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans.
Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla
perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és
la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui
causar.
Us citaré un altre exemple en què probablement puguem
guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de
la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en
les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una
medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam
estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els
francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i
teledistribucions.
Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el
mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines
ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van
mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona.
Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que
consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de
Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van
trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i
que Madrid estava en un 30 o un 40%.
No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes
les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia
passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest
cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a
una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital
risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per
comprar la setena empresa americana i poder competir amb la
segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut
tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en
determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan
importants com les expansions que prèviament havien fet.
D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en
telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa
el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de
totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes
aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa,
conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana
d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara
només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH.
Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el
president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa
8
�9
guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de
Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la
Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes
aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té
cap competència.
La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través
de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era
Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era
Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una
situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la
fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en
la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en
Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en
Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen
els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de
Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país.
Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es
necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una
estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la
primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de
multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha
estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les
seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha
pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la
desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs
signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat
gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en
l'economia de Barcelona i de Catalunya?
Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar
vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i
uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i
serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant
negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la
Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació
de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives.
L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta
o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una
racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó
de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no.
No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de
l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada
una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer.
9
�10
També podem admetre que, probablement,
els beneficis
conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no
s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc
una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els
beneficis locals a través d'una estratègia pública.
Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les
empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004.
M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de
sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses.
Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona
l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la
Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural,
patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen
les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la
sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat.
Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i
Catalunya poden oferir a Espanya i al món.
Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de
la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia.
Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint
el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens
oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb
molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien
girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels
cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze
vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos
l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran
esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat.
2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La
nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps
d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar
a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a
Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent
aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al
20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de
Shangai.
El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport.
El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que
amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els
ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP.
Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si
colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és
10
�11
del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un
comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la
desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret,
l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren
d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a
porta del sud d'Europa.
Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran
esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres
podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que
es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les
nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al
Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren
d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent
i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar
sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de
guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo
i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem.
Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada,
m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió
Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels
estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions?
Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92
Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa
la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has
dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla
fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha
fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de
fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns
poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder
fort i algú que lideri aquest poder?
Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de
les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els
europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del
Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns
diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la
Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que
ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants
i a Espanya uns deu o dotze o quinze.
Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions
d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions
d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població
li
�12
interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són
aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món.
Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els
americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID
(Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés:
"Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà
ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze
himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de
les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la
seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir;
"Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una
ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto
amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que
és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem
europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus.
La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és
que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No
tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns
mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no
saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com
ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules
americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc.
Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on
s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al
Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500
km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens
hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra
banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi
m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi
alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius
és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva
casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al
final d'una manera estadísticament molt rellevant.
Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà
ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem
una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que
els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això
és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres.
Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se
importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que
ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap
produir, però sí que pot regular.
12
�13
Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la
igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és
regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé,
produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte
amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap
on es pot crear ocupació?
Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho
saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé
si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments.
En resum, Europa dels estats sense por del que facin els
estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht,
demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que
no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem
exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que
intervinguem us haurem de demanar permís."
Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de
les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a
Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de
Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les
ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la
subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats
comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que
un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És
l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà
la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que
progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la
idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern
local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A
França costarà moltíssim.
Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen
massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que
"ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de
Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics.
Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?"
Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La
premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no
hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un
es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica.
Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés
internament a mi com a ciutadà no m'interessaria.
Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid.
No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen
penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que
13
�14
nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances,
\'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la
qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més
inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen
que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més
poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa
"del corazón"- potser acceptaria el repte.
Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre
parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i
els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de
comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen
quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo
Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi
ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els
mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?"
Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha
VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi
ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a
Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa.
Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent
molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho
havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu
dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués.
Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades
havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per
dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari."
Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir
poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no
tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si
és convenient o no. Només ho poso en consideració.
Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en
Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres,
sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant,
hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc
em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt
important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans
d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una
ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En
molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta
fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha
beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als
senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem
els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a
l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí
14
�15
en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de
marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea
de l'especulació.
A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys
seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha
estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de
molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em
sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els
del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat
com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies
a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i
atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final
d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa i l'ocupació
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Xavier
Almeda, Josep
Canals, joan
Narbona, Pere
Sunyol, Rafel
Varias, Josep
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Debat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Catalunya
Barcelona
Ocupació
Comitè de les Regions
Economia
Empreses
Description
An account of the resource
15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Debats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg
4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats
Subject
The topic of the resource
Europa
Europa Prossima
Euroregió
Territoris
Regions
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions UPC
Edicions UB
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré.
Sinopsi a la contraportada:
Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona.
El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus.
Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs.
Has Version
A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.
En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 9788483013410
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/862/0000001562.pdf
e500cdbdccf0e2e989f315f485ce171d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
20/10/2003 (5188188) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16
Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes
PASQUAL MARAGALL
Un territorio sin Constitución no existe políticamente. Un territorio sin infraestructuras
no existe económicamente, ni siquiera físicamente en el sentido cabal de la palabra,
porque no está conscientemente vertebrado.
Europa va a tener Constitución. Y paralelamente, por encargo de la Comisión
Europea, va a tener un programa de enlaces transfronterizos para vencer las grandes
barreras naturales: Alpes, Pirineos, Balcanes, mar Báltico...
Esto va en serio. Lo que hasta hace poco ha sido un lento proceso de aproximación
entre países se está convirtiendo en un procedimiento voluntarista de creación de algo
más que un espacio: un territorio con ley propia y con política propia de
comunicaciones interiores.
La trascendencia de estos avances para España y para nuestras comunidades
autónomas es muy considerable, qué duda cabe.
Con el objetivo de discutir de todo ello se reúne el día 20 en Barcelona un grupo de
personalidades europeas.
Karel van Miert, ex comisario de Competencia y encargado por Romano Prodi del
dossier de infraestructuras transfronterizas, será el ponente sobre el mapa de esa
Europa consciente y voluntarista, en sesión que presidirá el ministro de Asuntos
Exteriores de Grecia, Giorgos Papandreou.
António Vitorino, ponente de la Convención Constitucional, lo será en Barcelona sobre
el impacto del nuevo texto en las constituciones nacionales y en los estatutos
regionales.
Los objetivos de la propuesta Van Miert, como explicaba Joaquín Estefanía en estas
mismas páginas el pasado 13 del corriente mes de octubre, casan del todo con el viejo
proyecto de Jacques Delors de grandes inversiones europeas. Un proyecto que el
pesimismo económico y el predominio de la derecha en las elecciones europeas envió
al desván. Se trata de acercar Este y Oeste, y de crear un espacio europeo efectivo,
un territorio europeo, superando las barreras físicas, montañosas o marítimas.
Con una novedad: muy en lo que se podría llamar el espíritu de Lisboa, de gran
ambición en los objetivos -convertir a la Unión en la primera potencia económica
mundial- y de moderación en los medios, el proyecto une financiación privada y
financiación pública para un total invertible de más de 200.000 millones de euros en
proyectos a comenzar en su mayoría antes de 2010.
Loyola de Palacio ha declarado en torno a ese proyecto que la falta de infraestructuras
le costaba a la Unión medio punto porcentual de crecimiento cada año. Será bueno
que en España tomemos nota, porque de esa bajada de ritmo a nosotros
probablemente nos está tocando más de medio punto.
En España hay una serie de proyectos pendientes de conexión transpirenaica, desde
el promovido por Marcelino Iglesias y su Gobierno para enlazar por vía ferroviaria el
área logística de Zaragoza por Vignemale con Toulouse y Burdeos, hasta el
incomprensible retraso en unir mediante alta velocidad Lleida, Tarragona, Barcelona y
Girona con Montpellier, Marsella y Lyón: uno de los incumplimientos más notorios de
los Gobiernos de Aznar y Pujol. Por no hablar de la conexión en alta velocidad
Almería-Valencia-Castellón-Tortosa-Tarragona, para enlazar con la anterior y crear un
98
�Articles de Pasqual Maragall a
corredor mediterráneo España-Francia, que sólo la miopía de esos dos Gobiernos ha
ignorado hasta el presente: éste no está ni planteado. Del mismo modo que Francia ha
descartado el crucial proyecto de lanzar una conducción eléctrica enterrada junto al
trazado del AVE mediterráneo.
Hace 40 años, en su informe previo a los Planes de Desarrollo españoles, el Banco
Mundial ya había insistido en el carácter primordial para el desarrollo global de la
economía española de los ejes ruteros Mediterráneo (La Jonquera-Murcia) y
Cantábrico (Bilbao-Behovia).
El tercero de aquellos planes de desarrollo previó, para los primeros años setenta, la
creación de una serie de áreas metropolitanas, diseñadas por José Ramón Lasuén y
Luis Racionero, que luego la democracia y las autonomías olvidaron. La red de áreas
dibujaba un mapa de España más interesante, desde luego, que el esquema radial de
Aznar.
En resumen: 25 años de democracia y autonomía no han bastado para plantear una
serie de ejes y redes elementales para el buen funcionamiento de la Península. Vamos
a ver si la Unión Europea nos ayuda a salir de este bache histórico. Cuando el mapa
se amplía, todo se ve distinto, y Europa está planteando una lógica aplastante de
conexiones transfronterizas. Bienvenida sea.
La Unión Europea plantea también una lógica legal, a través del Tratado de la
Constitución Europea, que asimismo nos va a afectar.
La construcción europea tiene carácter federal, independientemente del nombre que
se le quiera dar. La particularidad de esa construcción es que prevé cuatro niveles de
gobierno: la Unión, los Estados, las regiones y los municipios. Cierto es que la Unión,
en virtud del principio de subsidiariedad, nada dice, o muy poco, de las regiones y
ciudades o los municipios. Cada Estado tiene, como es lógico, su propio régimen
interno.
Cierto es también que en el Tratado actual la mención, para mí tan cara, de que la
Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos que la forman,
en la que todo se hará -se decía- como más cerca de los ciudadanos, mejor, ha
desaparecido del texto propuesto por la Convención. Influido en este punto por el auge
del conservadurismo estatalista que hoy por hoy domina en Europa, es mal momento
para esa filosofía, para esa subsidiariedad extensiva. (Es cuestión de tiempo: otros
tiempos y otras mayorías vendrán).
Sin embargo, ninguna región, ni ningún municipio que se precie, ignora que debe estar
presente en Europa si quiere maximizar sus inversiones. Es más: la Unión establece
que los responsables de la transposición interior de la legislación europea son las
regiones, y aquellas que tienen Parlamento no sólo pueden, sino que deben dictar la
legislación aplicativa correspondiente.
Ello es lógico en una Unión en la que determinadas regiones o nacionalidades o länder
tienen mucha mayor fuerza económica que algunos de los países que la forman, y en
la que, al mismo tiempo, los Estados difieren notablemente en su organización interna
y en su grado de descentralización.
Una cosa es, pues, que la Unión no interfiera en la organización interna de los
Estados, que pueden ser más o menos autonomistas en función de su tamaño, de sus
tradiciones políticas y de su diversidad, incluida la diversidad competencial, cultural y
lingüística. Otra es que esa diversidad no deba reflejarse en las relaciones entre esos
niveles de gobierno subestatales y la Unión.
99
�Articles de Pasqual Maragall a
Una de las peripecias más divertidas de ese debate es la que tiene que ver con la
asimetría inherente a la construcción europea y a las constituciones estatales. Contra
lo que se me atribuye, no me gusta usar y abusar del término asimetría, por los
malentendidos a que puede dar lugar. Lo curioso del caso es que en un informe
interno del Ministerio de Administraciones Públicas que llegó a mis manos se rebatía la
posibilidad de que una autonomía española representase a las demás en Europa como sí ocurre en la República Federal de Alemania cuando las competencias
concernidas están transferidas-, en virtud de que en este país, se decía, existe
simetría entre los länder, mientras que el principio en España -argumentaba el
informe- es la asimetría, y, por tanto, aquí unas comunidades autónomas no pueden
representar a otras.
Sin duda la existencia de regímenes forales y regímenes comunes en España parece
abonar esa tesis, sin entrar en el hecho de que incluso dentro del régimen común
existen diferencias sustanciales entre comunidades. Pero no me negarán que la
incoherencia del ministerio con el discurso político habitual del Gobierno popular es
por lo menos curiosa.
De lo que estoy convencido, a pesar de todo, es que no va a ser éste el momento en
que el embrollo se aclare. Admitamos que el vértigo que produce una construcción de
carácter federal con cuatro niveles administrativos -como ya hemos dicho, Unión,
Estados, regiones y ciudades- es considerable en el momento en que uno de los
niveles (el estatal) tiene que convencer a su población de las bondades del nuevo nivel
(la Unión) que estamos fortaleciendo con la nueva Constitución Europea.
Si además el Estado al que se pertenece tiene dificultades para mantener su peso en
la toma de decisiones prevista en ella como ocurre en el caso de España, las
probabilidades de que el nivel regional, aunque tenga competencias legislativas, vea
colmadas sus aspiraciones de representación en Europa son escasas.
Sin embargo, estoy aún más convencido de que la realidad potentísima de los pueblos
europeos que conviven dentro de muchos Estados, como reconocen nuestra propia
Constitución y otras constituciones estatales, acabará por imponerse en Europa,
porque Europa necesita más que nadie de un respaldo popular que sólo el
reconocimiento por su parte de la pluralidad de algunos Estados le va a poder
garantizar.
Sin duda, en Europa entramos en una nueva era. Y esa nueva era no tardará en tener
que aceptar que así como los Estados Unidos de Norteamérica tienen su base en tres
niveles de gobierno (el federal, el estatal y el local), en nuestro caso, en Europa, por
razones históricas, geográficas y culturales, los niveles necesarios para reflejar la
realidad son cuatro, y aun con diversos grados de intensidad según los países.
Pasqual Maragall es presidente del PSC.
100
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1115
Title
A name given to the resource
Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Europa
Legislació
Infraestructures
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/921/0000000899.pdf
d42e66fb5f62a488e51b441360429248
PDF Text
Text
Conferència a la Facultat d’Econòmiques de la UAB
Pasqual Maragall
27 de novembre de 2007, Facultat d’Econòmiques de la UAB
Degà de la Facultat d’Econòmiques de la UAB:
Bon dia a tots, m’agrada veure aquest saló d’actes tan ple, com ni de lluny
havíem tingut mai, i això és perquè tenim la conferència, tenim la presència
entre nosaltres del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, expresident
de la Generalitat de Catalunya, com tots sabeu. La Facultat se sent molt
honorada de tenir-lo amb nosaltres. És una gran satisfacció i a la vegada és un
retrobament, perquè molts de vosaltres probablement no ho coneixeu, però el
senyor Pasqual Maragall va ser professor d'aquesta Facultat. L'any 1976 ell era
professor d'Economia Urbana i ha contribuït a la formació també d’algunes
generacions d'economistes abans de la seva etapa política.
Ahir vaig rebre el paper de protocol i vaig veure que em tocava presentar-lo, i
vaig dir: “Però jo no puc presentar el senyor Maragall, perquè això està molt
més enllà del que puc fer!”. I llavors ho vaig preguntar a aquest home, que és
un savi, i li vaig demanar consell i em va dir: “Digues poques paraules i només
digues el que més t'agradi, el que més admiris del president Maragall. Jo
llavors vaig començar a pensar què era el millor de la seva gestió i la seva
trajectòria: doncs que si les Olimpíades, que si la gestió a l'Ajuntament de
Barcelona (que és un punt molt exemplar per als economistes), que si les
tasques de l'Estatut, que la revindicació de Catalunya... vaig pensar moltes
coses. Però finalment em vaig quedar amb una, que és el que podríem dir-ne la
seva música, aquest true music of sweet sounds, que deia Shakespeare. La
seva actitud humana, l'amor, la sinceritat que ha posat en fer les seves coses.
En totes les seves actituds he tingut la sensació que transmetia sinceritat i
amor envers l'ésser humà. Llavors tenim entre nosaltres una persona que ha
fet, fa, encara, política, però aquesta manera de fer política té una
característica que és l'amor per la gent, la sinceritat, la qual cosa el fa una
persona extraordinàriament humana, i aquesta qualitat que trobo
extraordinàriament interessant, és la que a mi, no d'avui sinó de sempre, m'ha
captivat més. Però ahir, quan vaig reflexionar sobre com l'havia de presentar,
aquesta reflexió em va permetre tornar a adonar-me'n. Perquè ja sabeu que
l'humor, també l’humor quan està fet amb amor, treu el trets essencials de les
persones. I això fa que, com tots haureu pogut veure i comprovar tot sovint, el
senyor Pasqual Maragall és una de les persones més humanes de tots el
països, de Catalunya indubtablement, i també de Polònia. [riures]
Pasqual Maragall:
Senyor Rector, Senyor Degà, senyors professors, alumnes i companys i molts
amics que veig aquí de llarga data, com diuen els francesos, de fa molt temps.
Mireu, jo ara tinc alguns problemes de memòria, com sabeu i és notori, que
curiosament inverteixen l'ordre dels factors, perquè tens més memòria remota
1
�que memòria recent. De manera que en aquest moment estic en un present
intensíssim, perquè he tornat allà on havia estat fa molts anys i curiosament
aquesta sensació és una sensació que fereix d'alguna forma, una mica com en
carn viva, i al mateix temps reconforta perquè és la que tens més present. Jo
no me'n recordo del que haig de fer d'aquí a mitja hora, però en canvi me'n
recordo bé del que vaig fer fa molts anys. De manera que en aquest moment
estic en una situació de confort de tornar a ser aquí i no només per cortesia,
sinó a més per malaltia, perquè les coses són així.
Una de les coses que em queda, curiosament, és la memòria poètica o
musical, o sigui, hi ha coses que no me'n recordo però en canvi de la música us
podria cantar les Variacions Goldberg –quasi cantar, estic exagerant- o us
podria recitar Shakespeare, efectivament, ara que has començat tu:
Whether 'tis nobler in the mind to suffer,
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take arms against against a sea of troubles...
Bé, vosaltres l’anglès el domineu no? [riures]
O encara:
When forty winters shall besiege thy brow,
And dig deep trenches in thy beauty’s field
How much more praise deserv’d thy beauty’s use,
If thou couldst answer “This fair child of mine
(referit al seu nét o al seu fill)
Shall sum up my count and make my old excuse”
És a dir, l'edat del nen, o del nét o del fill és el que excusa la teva vellesa. Això
ho va traduir Joan Triadú meravellosament. Us recomano, si podeu, que llegiu
les traduccions dels poemes, dels sonets de Shakespeare de Joan Triadú.
Bé, jo no havia vingut per això, en tot cas [riures], havia vingut a parlar
d'Economia i ara en parlarem. Com us podeu imaginar jo treballo sobre idees
sempre comprades. Treballo sempre amb idees que em faig preparar per
d’altres que en saben més que jo i en aquest cas haig de citar l'autor de bona
part de les idees que ara exposaré. És en Germà Bel, amb el qual he treballat
moltes vegades i penso seguir treballant, és un dels cocos més importants, una
de les intel·ligències més despertes d'aquest país d'aquest país.
L'economia europea ha recuperat una certa vitalitat en els darrers anys,
sobretot si la comparem amb l'economia dels Estats Units, que ara té alguns
problemes derivats del trencament de la bombolla immobiliària i més en
general, de la intensitat dels seus dèficits, tant el dèficit fiscal com el dèficit
exterior. L'Estat gasta més del que rep i el país compra més del que ven en el
cas d'Estats Units. Tot això ha canviat molt, quan jo era estudiant i estava als
Estats Units precisament, era més aviat al revés. La moneda de reserva era el
dòlar i me'n recordo que quan el general De Gaulle va decidir posar els seus
estalvis en or, va provocar una mena de trasbals immens i la crítica de tot el
món civilitzat (menys França i Rússia, probablement). Tenia la dèria de fer un
2
�eix alternatiu a l'eix occidental resultant de la Postguerra i la Segona Guerra
Mundial.
Bé, les condicions doncs de l'economia pressionen el dòlar a la baixa,
s'intensifica la seva debilitat i això provoca situacions diverses i efectes
diversos en l'economia europea: les economies més eficients, més productives,
com ara l'alemanya, estan segurament més ben preparades per resistir la
pressió del dòlar (del dòlar baix), i d’altres que poden tenir més problemes de
productivitat real, com seria el cas de l'economia francesa, estan sotmeses a
una pressió mes gran. El pobre Sarkozy ja ho està sentint. [riures]
L'economia espanyola i la catalana, es troben, jo crec, més a prop d'aquesta
darrera situació perquè la nostra productivitat no ha millorat prou en els darrers
anys. Encara, en bona mesura, vivim de dues coses que ens han fet la vida
fàcil i ens han posat dins dels països de major creixement d'Europa, que són
els salaris baixos per a la immigració (perquè vivim molt a prop de l'Àfrica,
probablement) i el turisme. En la mesura que aquestes dues coses o flaquegin
o no siguin tan operatives probablement ens haurem d'espavilar més, cosa que
no necessàriament és dolent. És a dir, ens haurem d'espavilar més, vull dir, que
si volem seguir creixent amb la taxa de creixement que teníem ho haurem de
fer sobre la base de més gran productivitat, de més enginy, de més innovació i
d'universitats que tinguin més pes en el conjunt de l'economia i la vida social. Si
seguíssim vivint del turisme i dels salaris baixos jo crec que no estaríem
avançant des d'un punt de vista qualitatiu.
En general la situació econòmica es pot tornar incòmode no solament per a
nosaltres, sinó per a tota la Unió Europea. Grans empreses de molta rellevança
que competeixen en el mercat internacional amb empreses d'Estats Units
afronten en aquests moments algunes situacions complicades. És el cas per
exemple d’Airbus. Hi ha dos grans companyies al món d'aviació, una és EADS,
l'europea, Airbus, i l'altra és Boeing. Jo he estat als Estats Units visitant les
fàbriques de Boeing i és una cosa impressionant, però si aneu a Toulouse,
també, ho és. Toulouse, i concretament l'Airbus, EADS, com es diu, és
l'empresa més important que tenim -anava a dir a Catalunya- [riures] no, que
tenim a l’Euroregió, diguem-ho així -que en vull parlar, d'això de l'Euroregió
perquè és la nostra regió, és la nostra part del món, diguéssim, la nostra regió
europea, per dir-ho d'alguna manera-. És a dir, l'empresa més gran que tenim,
que tenim, amb aquest plural majestàtic, és Airbus. La tenim per pura
casualitat. La tenim perquè quan va esclatar la Guerra Mundial, els alemanys
apretaven i els francesos, que havien de fer la fàbrica d'aviació van dir: "Bé,
fem-la el més lluny d'Alemanya possible". Quina és la ciutat que està més lluny
d'Alemanya i és suficientment gran i té universitat? Toulouse. Aquí tenim la
causa per la qual estem molt a prop d'una de les dues grans empreses més
importants del món en un dels sectors més importants de l'economia, com és
l'aviació. Crec que aquest tipus de coses s'han de tenir en compte a l'hora de
programar el que és la política econòmica d'un país.
La situació actual dels mercats mundials ha fet més urgent segurament,
espavilar-se en matèria de productivitat, això no és cap novetat. Més
productivitat és, amb tota evidència, una condició necessària per suportar millor
3
�els efectes d'un euro fort, aprofitar els seus avantatges, com per exemple,
limitar l'efecte a Europa del creixement del preu del petroli en dòlars i reduir els
seus inconvenients o les seves pegues.
Les polítiques dirigides a millorar les condicions del capital humà –la formació-,
el capital tecnològic i el capital físic -infraestructures, el clàssic tema de les
infraestructures- són elements bàsics per aconseguir millores de productivitat
en qualsevol economia europea. Entre aquestes polítiques, la relativa a les
polítiques tradicionals, sobretot les de transport, té una importància cabdal en
l'ordenació del territori i ja sabeu, és la cançó de cada dia, quasi quasi la cançó
de l'enfadós. És el que sentim cada dia, sobre el que cada dia parlem i
“suquem pa”. La millora de les infraestructures i per tant la millora de la
connectivitat exterior permetrà -permetria, si es produeix- millorar la posició de
les àrees metropolitanes, creadores de la innovació i alhora primeres
receptores de les innovacions originades en altres àrees urbanes similars. La
dotació d'infraestructures i de serveis de transport de curt radi han de permetre
difondre a tot el territori de l'àrea d'influència, l'àrea metropolitana, la innovació i
el progrés tecnològic. Aquest país és un país tan castís que una de les coses
que no té és àrea metropolitana, quan va ser una de les primeres d’Europa.
Quan l'any -em sembla que va ser el 1995 o així- el Tony Blair va guanyar les
eleccions -que jo vaig participar en la seva campanya, recordo- a Londres, el
primer que va fer va ser reinstaurar el que la Thatcher havia suprimit. Mrs.
Thatcher havia suprimit el Greater London Council perquè el senyor Ken
Livingstone, que era el president del GLC a l'altra banda del riu, des de l'altra
banda del riu li posava uns lletrerots immensos demanant: "We want more
schools!". Llavors la senyora Thatcher es va empipar i un bon dia, a l'anglesa,
va firmar un decret que deia: "I hereby abolish the Greater London Council".
Aleshores aquí, no som tan directes. Vam fer tot un procés que en deien les
LLOT, les Lleis d'Ordenació Territorial, però tot plegat era per suprimir l'àrea
metropolitana de Barcelona, i la van suprimir. L'any 1987, 86-87, van suprimir la
corporació metropolitana, l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè Maragall
tenia massa poder com a alcalde, [riures] i què s'havia pensat. Van suprimir
l’àrea metropolitana.
Després, quan el Tony Blair va guanyar, va reinstaurar el Greater London
Council.
Per cert, on és l'àrea metropolitana de Barcelona? Doncs no hi és, no existeix,
la van dividir en tres: una de serveis, una d'infraestructures, una de no sé
què...Bé, hi són eh? [riures]. Deuen estar per algun lloc però no hi ha l'àrea
metropolitana, per tant no hi ha un subjecte, no diguem polític -tampoc és tan
polític com això- sinó tècnic, econòmic, estratègic, o sigui, que permeti que
aquesta conurbació que en diuen ara -conurbació, per no dir àrea
metropolitana, és lletgíssim, conurbació...- que no permet que aquesta àrea
metropolitana sigui competitiva amb les àrees metropolitanes europees, i d'això
en patim. Jo crec que per Catalunya, per exemple, quasi tan important com
l'Estatut, és l'àrea metropolitana, a veure si m'explico, i l’ordenació del territori
en el seu conjunt i l'estructuració dels eixos.
4
�Catalunya és un territori que no té res a veure amb Castella i d'això en pateix,
no ja ho dic ara, cultural o políticament, sinó des d'un punt de vista físic. "Ancha
es Castilla". Plana. Catalunya és una cosa rebregada, que per anar des de
segons quins punts del Pirineu a l'altra punta del Pirineu, t'hi pots passar dies.
Has de fer aquelles carreteretes que no hi ha manera que passin els túnels
corresponents. Segurament perquè l'arquitectura pensada des de l'Estat,
d'alguna forma, es correspon a un altre tipus d'orografia i segurament que els
costos per quilòmetre són més alts, per dir-ho d'alguna forma, i que per tant, si
divideixes matemàticament: "¿A estos cuántos millones les tocan?" "¿Cuántos
millones son de habitantes?" "Tanto", doncs no, no ens en sortim per tenir unes
carreteres que et permetin anar des de la Seu d'Urgell fins una mica més enllà
tranquil·lament, per començar fins a Andorra. I no hi ha manera que el trenet
francès que arriba fins a la frontera, fins a Bourg-Madame, travessi i se'n vagi
fins a la Seu. No hi ha manera. Coses que no entens, o sigui, diuen que
existeix no, la Unió Europea? Doncs no, les fronteres encara ho són i de
vegades sobretot amb allò que es refereix justament a les infraestructures i a
les comunicacions.
Jo me'n recordo que una vegada anava cap a Puigcerdà amb el tren i al costat
hi havia la carretera, i deia, "Com és que van un al costat de l'altre?" "Porque
es batible". És a dir, que l'exèrcit havia decidit que no hi podia haver un mitjà de
comunicació sense que... "Porque claro, se pueden insultar, los franceses".
Llavors, per raons militars, hi ha trossos de les carreteres aquestes d'allà a
Toses o allà on sigui que van paral·leles a la via del tren, per raons militars, per
raons de defensa. Bé, tot això...estem a la Unió Europea, no? Se suposa que
no hi ha fronteres. Bé, doncs, encara tenim l'estructura, a vegades, física, de
carreteres i de comunicacions que es correspon a un país en guerra amb el seu
veí. O sigui, la idea d'Europa està molt bé, la bandera també, l'himne també,
perquè és el mateix, i tots el cantem i és la Novena de Beethoven, però a la
pràctica encara estem vivint físicament amb infraestructures i estructures que
es corresponen a una Europa vella. Jo crec que és convenient que ens anem
adaptant.
Crec també que amb transports i amb sistemes portuaris i aeroportuaris
hauríem de fer un pensament. A Barcelona...és clar, a Madrid no en tenen, de
port. Però aquí sí, perquè tenim mar [riures]. Ho dic perquè... "¿Aeropuerto y
puerto se tienen que conectar?" El aeropuerto y el puerto són dos corporacions
distintes, són dos professions. Per què? Perquè tots els sistemes han acabat
essent operats per corporacions professionals més que no pas temàtiques, per
dir-ho d'alguna manera. Si vosaltres pregunteu: "Qui porta els aeroports?
Aena". "Què vol dir? Aeropuertos Nacionales...tal”. Però qui governa Aena, qui
governava Aena? Doncs l'Associació de pilots d'avions...no, d'enginyers
aeronàutics. Per què? Perquè era aquell segment social, corporació,
efectivament, que tenia el monopoli del saber sobre aquesta qüestió. De
manera que aleshores tota la dinàmica, tota la qüestió que és decisiva, la
competitivitat en matèria de connexions aeroportuàries, passava a dependre
d'una corporació que té uns interessos professionals molt respectables però
que probablement no tenen massa a veure amb els interessos del país com a
5
�tal i del territori com a tal. És curiós perquè a més, els enginyers aeronàutics no
ho sé, però els pilots viuen tots a prop de l'aeroport del Prat i podrien estar
interessats en què allò tingués un creixement important.
Aquí ens hi juguem moltíssim. Ara a l'aeroport -jo me'n recordo que quan es va
començar a discutir precisament d'això, de l'aeroport, -jo era alcalde encaravan dir: "Bé, a l’aeroport de Madrid hi destinarem mig bilió de pessetes i a
l'aeroport de Barcelona, un quart de bilió", perquè aquesta és la idea que a
Madrid es feien de quina era la importància de Madrid i Barcelona. "Uno por
dos, Madrid es dos y Barcelona es uno". I bé, al final va resultar que en
comptes d'aquesta xifra l'aeroport de Madrid se n'anava no a mig, sinó a un
bilió, i el de Barcelona, mig bilió. L'altre dia el Ricard Bofill m'explicava que el de
Barcelona costarà vuit-cents mil milions. Vuit-cents mil milions, ara no, però en
el moment en què es va començar a discutir tot això, era l'1% de la renda
nacional espanyola. O sigui, un bilió era un 1% de la renda nacional espanyola,
de manera que estem parlant de xifres enormement importants. Dir-vos doncs
que, no és només políticament, sinó econòmicament i des de tots els punts de
vista enormement significatiu el que passi amb la teoria d’infraestructures. Jo
per acabar voldria afegir que el territori funciona, com deia el poeta, quan la
gent és desvetllada i feliç. Efectivament: si tenim bones universitats, que déu
n'hi do, doncs ens en sortirem, si tenim bones pràctiques, com diuen els
americans, també.
En aquest moment jo estic en una fundació que es diu Catalunya-Europa que
es dedica a analitzar bones pràctiques -bones pràctiques vol dir com es fan bé
les coses, com es fan a d'altres llocs- i una de les coses que farem serà
analitzar, justament, els rànquings d'universitats i què ens està passant. Qui els
fa, com es fan i perquè estem on estem i com podríem millorar. Més insistint
amb la primera part que amb la segona -perquè la segona és més cosa vostraperò nosaltres almenys el que sí podem fer és analitzar allà on som. Igual que
dic les universitats podria dir la puntualitat dels trens. Es podria analitzar quin
és el retard que hi ha a Anglaterra, o a França o a Alemanya o a distintes
ciutats europees i quin és en aquesta àrea metropolitana, perquè més enllà de
la tradicional cançoneta sobre “qué mal que nos tratan” i aquest tipus de coses,
es puguin posar números a les cançons amb aquestes queixes.
I això és tot. Dir-vos que estic absolutament satisfet i feliç d'estar amb vosaltres.
Gràcies.
[Aplaudiments]
Degà:
El president estaria disposat a contestar alguna pregunta si algun dels
assistents vol formular-la.
Pasqual Maragall:
I si no, no. [riures]
6
�Pregunta d’un assistent:
Ens podries parlar de Bolonya?
Pasqual Maragall:
No [riures]. No, perquè no en sé. Jo l'únic que puc és adreçar-te a en Bricall,
que era el meu professor, sabeu? Jo era ajudant d’en Bricall. Bé, i en Bricall ha
estat molt ficat en tot aquest procés pel seu paper en la presidència de
l’Associació Europea de Rectors, em penso que era. Un dia d'aquests l'haig de
veure perquè hem d'anar a veure la Fundació Tarradellas junts i li preguntaré a
veure com està. La veritat és que he vist que hi ha alguna pintada a les parets
sobre aquest tema, em podries especificar una mica més què és el que et
preocupa de Bolonya?
Assistent:
Bé, en general tot. [riures]
Pasqual Maragall:
Tot! Saps què passa, que tot i res és el mateix! No, digues alguna cosa.
Assistent:
No sé... les empreses.
Pasqual Maragall:
Què de les empreses?
Assistent:
La privatització de l'ensenyament. O sigui, la relació del títol... és que són molts
dubtes els que jo tinc... des dels professors titulars, què els faran, la precarietat,
totes aquestes coses.
Pasqual Maragall:
Home, jo crec que la competència és bona. Jo sóc socialista de mena, i de
petit. Encara que ara, amb l'edat...tot es va matisant [riures]. Però jo crec molt
que el mercat és una prova que fins i tot els socialistes és una assignatura que
han d'aprovar. Es pot estar més enllà del mercat, però no per sota, vull dir, que
si no ets competitiu, si no hi ha... Jo crec que és molt bo que hi hagi
competència i no només en els rànquings i això, sinó en la qualitat, i en la
capacitat de... Crec molt en això, en la capacitat de competir. Abans n'estàvem
parlant, aquesta imatge sempre del "gordito de la clase", que deia jo -una altra
cosa és que les proves d'educació física haguessin de ser les que eren,
segurament havien de ser unes altres- però comentàvem abans, que sempre,
7
�"els gorditos de la clase" deien: "Que no corra nadie mucho, ¿eh?" Tots havíem
d'anar al mateix pas per no suspendre, diguem... Home, si la solució per no
suspendre és que tothom sigui gordito, per dir-ho així, amb tot el respecte perquè jo ho vaig sent cada vegada més- [riures] doncs malament. Jo crec que
la competència és bona. I en aquest sentit la competència entre universitats
també, penso que no és en absolut dolent que això sigui així, encara que els
recursos siguin públics.
Assistent:
Bon dia. Després d’escoltar el que ens ha dit sobre Europa, m'agradaria
preguntar-li si creu que Europa avui dia està en camí cap a una Federació, i
quant temps podríem trigar més o menys, i sobre tot el tema de la Constitució
europea, per què creu que està actualment tan tancat?
Pasqual Maragall:
Bé, jo crec que la Unió Europea, és la única, com ho diria...Jo crec que passa
igual que amb l'economia a les empreses i el tamany de les empreses, que si
no tens un cert tamany no tens economies d'escala i si no tens economies
d'escala els costos són més alts, Tu sempre pots tenir com diuen, el nínxol, i fer
una especialitat amb algun producte específic, i fer-ho molt bé, o anar tirant.
Però normalment les economies d'escala dominen molt, és a dir, els costos són
més baixos per unitat de producte, i als països passa igual -als països del món,
vull dir-. Què està passant al món? Que les grans no empreses en aquest cas,
sinó unions, són les que marquen el ritme, i ara tenim la Unió Americana -que
ja és antiga-, la Unió Europea,
MercoSur -que es diu Mercosur però
acabarà menjant-se fins a Veneçuela, probablement- tenim l’Índia, la Xina i el
Japó, que són països, tots ells, que tenen els habitants que vostès ja saben i
que cada dia ens desborden perquè canvien la xifra cap amunt. És a dir, que
les nacions acabaran sent el que abans eren les regions, per exemple, per
entendre'ns, i les unions el que abans eren les nacions. I que el món el
portaran... doncs això, al final s'asseuran set persones i ja estarà bé, que
puguin asseure's set persones que representin el món. Abans era el “Consejo
de Seguridad” de les Nacions Unides, que eren les grans potències occidentals
amb alguns representants escadussers que s'anaven turnant dels països
“desgraciats”, diguéssim. Doncs ara no, ara el que hi haurà serà l'Índia, hi
haurà la Xina, hi haurà els Estats Units, hi haurà Mercosur, hi haurà la Unió
Europea, hi haurà Austràlia, m'imagino, -està una mica més lluny però- i el
Japó, i això és el que hi haurà.
En aquest sentit jo crec que és bo que la Unió Europea vagi tenint tot el que
abans tenien les nacions. Una nació era una bandera, un himne, un exèrcit i
una moneda i de fet, ja tenim bandera, ja tenim himne, que és la Novena de
Beethoven -ja ho he dit, amb lletra traduïda per Joan Maragall de Schiller- i
tenim en fi, tot el que cal. Sempre podem dir que la nostra gran nació és
Europa, cosa que a més, com a catalans, com a bascos, com a gallecs, com a
escocesos, com a flamencs o valons segurament ens interessa perquè la
diferència entre Estats Units i Europa , la Unió Americana i la Unió Europea, és
que a la Unió Europea hi ha més nacions que estats, per entendre'ns, i en
8
�canvi a Estats Units hi ha una nació i trenta, o quaranta, o setanta estats. Ara,
aquí resulta ser que hi ha estats que tenen diverses nacions. I per tant la cosa
és una mica més complicada, hi ha gent que no ho entén, a Madrid no ho
entenen, [riures] en fi...no ho entenen perquè és clar, és allò de jo no tinc vicis
però jugar no m’agrada, no sé què [...] i les dones no tenen vicis [...] i dones ja
ho són. Perdoneu les dones, perquè això és d'un masclisme espantós aquest
acudit, però els madrilenys ja és això, espanyols ja ho són, hi ha aquesta
convicció que Espanya i el centre d'Espanya és el mateix. Doncs no, Espanya,
com la Gran Bretanya i com Bèlgica, són estats en què no és el mateix l'Estat
que una nació, sinó que un estat té diverses nacions. Aquesta és la singularitat
europea. S'ha de fer valdre i jo crec que es podrà fer. No és senzill però no és
impossible.
Assistent:
Abans vostè ha fet una referència a la formació. Abans parlava de Bolonya,
aquí a la universitat. Bé, jo ahir, ja vaig pensar que questa pregunta hauria de
fer-la, que és: com s’ha de fer per millorar l’ensenyament secundari a
Catalunya, que és un dels ensenyaments amb més fracàs escolar a Europa?
Jo pregunto: quina idea se li acut?
Pasqual Maragall:
Bé, li preguntaré al meu germà. [Riures]. Home, és clar que sí. Jo crec que el
que ha dit l'Ernest Maragall és veritat. Ell el que diu és que s'ha de
dessindicalitzar una mica l'ensenyament. És molt valent, dient això, perquè se
les haurà de veure...se'l menjaran. No, no se'l menjaran -perquè el conec i no
se'l menjaran- [riures] però jo crec que alguna cosa en el sentit de la
competitivitat s'ha de fer, en el sentit que els directors es vegin amb condicions
de triar, de seleccionar i de ser competitius d'alguna forma. Perquè és clar, si
no, és el que dèiem abans, és abolir la competència sobre la base de rebaixar.
Sobre la base no, però amb el resultat de rebaixar el nivell. I jo crec que és bo
que els directors puguin dir, mira, noi, escolta, no ho estàs fent bé. En fitxarem
un altre o una altra. Crec que això ha de ser així. Penso que això millorarà les
coses.
Assistent:
No, només una cosa. Aquí, que està tot ple d'estudiants avui, que comencen la
carrera d’Econòmiques -la majoria, suposo- què els diries tu, dels estudis que
els hi vénen?
Pasqual Maragall:
D'Economia? Ah, no, jo sóc un clàssic. Abans ho estàvem comentant, jo sóc
del Keynes. Què els diria? Home jo sóc un antic, d'economia matemàtica, això
en Barberà i companyia, [riures] però jo crec que és interessant que feu una
mica d'antropologia i una mica de sociologia. El primer que heu de llegir és
Trade and Market in the Early Empires, aquell llibre sobre les civilitzacions, etc.
i el segon seria Keynes, també. Per exemple, no hi ha el Treaties on money,
que també, però totes les peces, tots els articles que té són fàcils de llegir,
9
�sobre el tractat de pau, sobre les conseqüències econòmiques de la
guerra...Tot això d'aquí jo crec que us ensenya més no del que és més difícil en
economia, probablement, que és l’estructura lògica i formal, però sí de
l'escenari en el qual l'economia es produeix i què és el que està en joc. A mi, jo
ja us ho dic, ho comentàvem abans, l'economia matemàtica em va interessar
menys -encara que és probablement més important des d'alguns punts de
vista, des d'un punt de vista formal, de lògica formal- que l'economia aquesta
més historicista i més de l'escola del Grup de Bloomsbury, del grup anglès
aquest que va ser, el que representa millor per mi...La cultura dominant al món,
avui, és una cultura que deriva del fet que Anglaterra va guanyar Espanya, no
al futbol, sinó a l'Armada invencible. Ara estan fent pel·lícules d'Isabel I, aneules a veure perquè aquí és el canvi del paradigma del món. La cultura
hispànica, espanyola, versallesca, basada en la noblesa, etc. tot el que tenia de
bo i era respectable, diguéssim, cedeix davant de la cultura utilitarista que és la
cultura anglesa. Els anglesos eren uns brutos, per dir-ho d'alguna forma -i ho
dic jo que vinc d'ascendència anglesa, la meva àvia ho era- però l'anglès,
comparat amb l'espanyol, en fi, era un ésser bastant primari, per dir-ho d’alguna
manera.
"Le dice el inglés al español: se es conquistador cuando no se puede ser
pirata". El cost-benefici de la pirateria, demostra el Keynes, és infinitament
superior, ja ho he dit abans, no? Econòmicament. De manera que si em
pregunteu quina és la línia d'aprenentatge de l'economia, per mi és una línia
una mica historicista i basada en el que ha passat a Europa i al món els últims
cent anys, des de 1870. L'economia neix el 1870. L'economia que entenem
com a marginalisme, etc. tal com l'hem estudiada, quan a Irlanda hi havia tanta
gent que ja no hi cabien i van començar a conrear les calbes, els turonets ja
pelats per dalt, la pedra, pràcticament. Bé, perquè la població, gràcies a les
vacunes que havien aparegut a finals del segle XIX havia augmentat tant que
no s'hi cabia, a Irlanda no s'hi cabia, i tots els Fitzgerald-Kennedy, tots aquests
són irlandesos que se'n va Estats Units perquè no hi cabien. No s'hi cabia. Bé,
ja heu vist aquelles pel·lícules del Charlot, L'emigrant, sobre els europeus que
se'n van cap a Amèrica perquè a Europa no s'hi cap. I jo crec que aquest és el
moment en què canvia el món.
Quan jo arribo a Estats Units i me'n vaig a Wyoming i pregunto quant val la
terra, em contesten una cosa fantàstica, perquè estava fent la tesi doctoral
sobre els preus del sòl i em diuen: “Depèn” “Què vol dir, de que depèn? De la
distància al centre? “No, no, quanta en vol? [Riures] Si en compra molta li
farem un preu”. Si és al revés que aquí, els europeus havíem marxat cap a
Amèrica perquè no s'hi cabia, però allà el que passava és que els hi sobrava,
per tant ni la distància ni bromes, “si vostè me'n compra molta li farem un bon
preu”. Doncs jo crec que aquesta és la gran diferència, d’alguna forma, entre
Europa i Amèrica, i s’ha de tenir en compte.
Degà:
Moltes gràcies president i moltes gràcies a tots per assistir a aquest acte.
10
�[Aplaudiments]
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa, economia i territori
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall, acompanyat del rector de la UAB, Lluís Ferrer i del degà de la Facultat de C. Econòmiques, Joan Montllor, ha pronunciat la conferència “Europa, economia i territori”.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Economia
Territoris
Universitat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/883/0000000629.pdf
a1ccdec18fb6620575b12218fd3a5afa
PDF Text
Text
Europa, en la hora del Líbano
El País | 14.9.2006
El conflicto del Líbano se ha convertido sin duda en el acontecimiento más
importante y trascendente de este verano, por encima incluso de algunos
de nuestros acuciantes problemas más próximos. Desde esta esquina del
Mediterráneo lo hemos vivido con preocupación y angustia crecientes. Hoy,
después de las interminables semanas en que sólo hablaron las armas, el
alto el fuego alcanzado constituye una brizna de esperanza entre tanta
injusticia y sufrimiento causados por la guerra.
Por destino y por vocación, todo lo que sucede en Oriente Próximo nos interesa y
nos afecta. Desde nuestra inequívoca identidad mediterránea, estamos
comprometidos firmemente con la causa de la paz y la cooperación entre los
vecinos de las dos orillas del Mediterráneo.
Precisamente este compromiso euromediterráneo es lo que nos hace más
conscientes de la complejidad de la situación de Oriente Próximo. Y lo que nos lleva
a rechazar las visiones simplistas y maniqueas que no hacen otra cosa que
alimentar el conflicto.
Estamos predispuestos a entender las razones, los temores y los anhelos de los
diversos actores del drama. Las de un Estado de Israel que tiene derecho a existir y
a defenderse. Las de un pueblo palestino que tiene derecho a crear su propio
Estado en condiciones de dignidad. Las del Líbano que tiene derecho a dotarse de
un Estado que organice la convivencia de sus diversas comunidades sin injerencia
extranjera. La de los países árabes que tienen derecho a desarrollarse en un
contexto de paz y seguridad.
Y más allá, incluso estamos predispuestos a escuchar las razones de los
movimientos islamistas que -agrade o no- forman parte del problema y por
consiguiente tendrán que formar parte de la solución. Posiblemente este
reconocimiento elemental sea una condición necesaria para hacer posible el
abandono de la violencia.
Estados, Estados en precario, movimientos político-religiosos, milicias armadas...
son la expresión de la complejidad de un conflicto que -como explica Joschka
Fischer en su reciente libro El retorno de la historia- se desarrolla simultáneamente
en tres planos: el nacional, el regional y el religioso.
La conciliación de todos estos derechos e intereses es la obligación formalmente
asumida por Naciones Unidas. Así lo ha venido haciendo con las sucesivas
resoluciones del Consejo de Seguridad sobre Oriente Próximo desde 1947 hasta
hoy mismo. Es el camino que va de la resolución 181 -por la que se abre la puerta
a un Estado judío y a un Estado palestino- a la resolución 1701 -que arbitra el alto
el fuego en el Líbano-. Entre ambas, se han sucedido las resoluciones que han ido
perfilando la fórmula para resolver el conflicto árabe-israelí: el pleno
reconocimiento del Estado de Israel y la creación de un Estado palestino con las
fronteras anteriores a 1967.
Nada de todo esto es nuevo. Los esfuerzos por aproximarse a la paz en Palestina
son lo más parecido a los trabajos de Sísifo: un eterno volver a empezar. Pero éste
es el único camino ante una alternativa peor: el de la resignación a una guerra
infinita, que es lo que parece predicarse en los círculos neoconservadores.
Crear las condiciones para el cumplimiento efectivo de las resoluciones de Naciones
Unidas sobre Oriente Próximo es responsabilidad de todos los actores que tienen un
peso real en el escenario mundial. Esta era la intención del denominado cuarteto
�compuesto por Estados Unidos, Rusia, la Unión Europea y la propia Organización de
Naciones Unidas, con su hoja de ruta para avanzar hacia la paz.
De las dificultades actuales en llevar adelante dicha iniciativa surge precisamente la
convicción de que Europa debe y puede ser un actor mucho más implicado en la
resolución del conflicto de Oriente Próximo. Entre otras razones porque -a
diferencia de Estados Unidos- el futuro de una Europa próspera y en paz depende
en buena medida de una evolución pacífica de toda la región del Oriente Próximo y
Medio.
Por eso nos hemos de felicitar de la rápida reacción de la Unión Europea para
intervenir en el Líbano bajo el mandato de Naciones Unidas. Lo ha resumido
perfectamente Javier Solana: sin la fuerza de intervención de la ONU no habrá paz,
pero sin Europa no habría fuerza de intervención de Naciones Unidas. Esta vez
podemos afirmar que Europa no ha llegado tarde como sucedió en Bosnia y en
Kosovo. La rápida decisión europea debe mucho a la determinación mostrada por el
Gobierno de Prodi, que ha acabado por arrastrar a una Francia reticente ante las
dificultades ciertas de la empresa.
No menor ha sido la determinación mostrada por el Gobierno español, coherente
con la orientación de nuestra política en Oriente Próximo, basada en algunos puntos
incuestionables. El apoyo al proceso de paz entre palestinos e israelíes, sobre la
base de la existencia de dos Estados soberanos y viables que convivan en paz
dentro de fronteras seguras y reconocidas; el impulso a las relaciones bilaterales
con Israel; la contribución activa a la modernización de las estructuras de gobierno
de la Autoridad Nacional Palestina; la contribución a la pacificación y a la
reconstrucción civil de Irak; el diálogo político constante con Egipto y Jordania; el
apoyo -hoy con más razón que nunca- a los esfuerzos del Líbano para consolidar su
independencia; y el reconocimiento de la importancia de las relaciones con Siria
para garantizar este proceso con su retirada del Líbano. Sin olvidar la implicación
para encontrar vías de diálogo en el difícil contencioso nuclear entre Irán y la
comunidad internacional.
Se trata de una política de Estado y así lo han entendido todas las fuerzas políticas
representadas en el Congreso al dar luz verde a la decisión del Gobierno de
participar en la misión de Naciones Unidas. Aunque no deja de sorprender -casi
hasta el escándalo- que desde posiciones conservadoras se haya intentado inducir
al líder del Partido Popular a adoptar una posición contraria a la participación de
nuestras tropas en el contingente de la FINUL, con la perversa intención de querer
convertir el Líbano en la tumba política del presidente Rodríguez Zapatero, para
vengarse así de la oposición socialista a la participación española en la guerra de
Irak.
A diferencia de entonces, se trata ahora de intervenir en una misión de
interposición para garantizar un alto el fuego, con un mandato explícito de Naciones
Unidas, con la autorización del Parlamento español y con una opinión pública
prudentemente favorable a nuestra intervención.
Sin embargo, no puede esconderse el riesgo que asume España y Europa al aceptar
el compromiso de defender a Israel de nuevas agresiones y al mismo tiempo de
garantizar la plena soberanía del Líbano. La delicadísima cuestión del desarme de
Hezbolá parece ser la piedra de toque de esta misión. Cuestión sobre la que
Naciones Unidas busca una fórmula satisfactoria para todas las partes y que
probablemente se resuelva más por la propia evolución del proceso político libanés
que como resultado de una condición previa y ejecutable a corto plazo.
Sea como sea, hay que asumir el riesgo que comporta nuestro reafirmado
compromiso euromediterráneo. Es también el riesgo asociado a la voluntad de
Europa de ser un actor eficaz y reconocido en la escena internacional. Es, en
�definitiva, el riesgo que afrontamos para devolver a Naciones Unidos su papel de
garante multilateral de la paz, una vez constatado el fracaso del unilateralismo
norteamericano en Irak.
Y es evidente que no basta con la intervención militar para hacer factible y
duradero el alto el fuego en el Líbano. Javier Solana nos advierte de que no
podemos cometer la ingenuidad de pensar que podemos intentar arreglar el
conflicto de Oriente Próximo con intervenciones parciales: o se resuelve el conflicto
entre israelíes y palestinos o continuará la guerra infinita.
Desde la convicción generalmente compartida de que el conflicto no tiene solución
militar, es preciso volver a poner en pie la hoja de ruta, con una implicación
europea mucho más decidida y con la voluntad de contemplar globalmente el
problema.
En resumen, tres líneas de acción:
- Pleno apoyo a la decisión del Gobierno español y de la Unión Europea de
implicarse activamente en la Fuerza de Intervención de Naciones Unidas en el
Líbano para asegurar el alto el fuego permanente entre Israel y la milicia de
Hezbolá.
- Acentuar el compromiso de la Unión Europea en Oriente Próximo, con la
cooperación al desarrollo, con la revitalización de la hoja de ruta del cuarteto y con
la presencia en el territorio ayudando a la viabilidad del Estado palestino.
- Potenciar la política mediterránea de la Unión Europea, con unos aliados bien
decididos como la Italia de Prodi.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1397
Title
A name given to the resource
Europa, en la hora del Líbano
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Acció política
Guerra
Líban
Orient Mitjà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf
b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28
PDF Text
Text
PUNT DE VISTA
EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997
L A
T
R
I
B
U
N
A
L
Europa, una mica més a prop
dans. Els estats, els espanyols
com a espanyols, els fi-ancesos
com a francesos, etc, ens sentim
així més forts. Però no oblidem
que, per al ciutadà, «Europa
també cobra vida a través de la
cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com
diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem
que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la
unió econòmica i monetària,
l'Europa social, i tarnbé per a la
pau entre els pobles), «Europa
necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb
tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera.
Hem avançat un pas més cap
a l'entesa i ens queda una bona
X.E.I. tirada per recórrer. De moment,
cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a
les peticions ambicioses però raonables
del Comitè de les Regions i que doni la
seva benedicció al nou símbol polític que
s'ha iniciat amb aquesta cimera.
decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el
futur corregirà aquest error. La història
no es pot aturar. De mojnent Barcelona,
com tantes vegades, va suplir dignament.
El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un
llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la
construcció de l'única Europa que la gent
del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable.
Probablement, els governants que ens
vam reunir a Amsterdam som un bon
contrapunt al perill d'una Unió integrada
per funcionaris allunyats dels problemes
quotidians o d'una Europa dels estats que
no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és
un problema apressant. Necessitem, no
obstant, que els estats exerceixin com a
tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò
que desborda la capacitat dels goverqs:
Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els
reequilibris territorials necessaris, sense
oblidar els drets fonamentals dels ciuta-
T
é-gràcia, això que ha passat a França.
Veure que a Chirac li surt el tret per
la culata tan escandalosament és molt
agradable. Contemplar la fal·libilitat del
poder, com aquests polítics orgullosos que
presumeixen de ser la venerable encarnació
del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí
també en tenim algun— s'equivoquen tan de
ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar
les eleccions perquè comptava que els seus
les guanyarien, tant se val. Necessitava que
la gent digués amén. En realitat convocava
un referèndum de confirmació de la dreta
per poder aplicar després mesures encara més
T
Í
P
Finalment, és bo fer constar que l'èxit
de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les
nostres diferències.
La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici.
Es va poder confeccionar amb rapidesa la
llista d'assistents, l'evidència de la qual
era discutible, però que va aconseguir un
acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura
en alguns moments (com havia de ser).
No obstant, la voluntat d'arribar a un bon
pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final
és molt apreciable, sobretot perquè no es
va defugir abordar temes substancials en
nom del consens.
Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible.
Aquest és el balanç de la primera Cimera
de Regions i Ciutats. Algú dubta que la
segona ja està en marxa?
Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i
president del Comitè de les Regions de la UE
T
I
MIQUEL PAIROU
dràstiques i liberals que les que va intentar
Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició
democràtica i a pesar que som a l'època de
les rentades de cervell televisives i de les
grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han
S
L
E
R
I
A
I
S
I
A
ra aquesta gelatina de sentiments
en què s'ha convertit el barcelonisme
de carnet tremola perquè te'n pots
anar al Piemont amb els teus llibres,
la teva urbanitat i el títol de català universal
sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot
arribar a espesseir-se, però.sempre serà
de consistència tova i manipulable. Un
fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim
fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí,
però també a un búlgar que escup, trepitja
i renega sense parar i a un brasiler hàbil
però totxo que no sap si amb,sis mesos
enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a
la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home
arribava amb males arts a la presidència
de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta.
Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des-
catalanitzar) el club.
Dinou anys després,
el soci continua bevent a galet i tancant
els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot
sigui per un Barca
triomfant! Tu ara ja
no et mames ni el dit,
però ell, protegit per
una massa acrítica
que se li aglutina a
les assemblees, tam^
poc. I ja té temptacions plebiscitàries!
«Després de tants
anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et
fotrà canari més endavant...
Ai, Guardiola, esportista elegant, lector,
català universal, ves-te'n i no els expliquis
res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé.
No els diguis que al soci no se'l pot enganyar
però sí confiscar-li al camp les pancartes
crítiques..Ni els parlis de l'únic president
que guanya vots a base de sanglotar per
la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages
que fuma montecristos i que té fil directe
amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler
que entre martingala i martingala se suca
.a les fonts públiques per fer-se el graciós.
Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva
maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan.
poc divina.
«Ai, ves-te'n i no els
expliquis res, als
piemontesos. Fes-nos
quedar bé. No els
diguis que 'al soci no
se'l pot enganyar'
però sí confiscar-li al
camp les pancartes
crítiques»
C
Per molts anys^
senyor Chirac
N
Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5
R
A
u
RAMON SARGATAL
•
F
E L
G
Bon vent^
Guardiola
PASQUAL MARAGALL
a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de
Regions i Ciutats que
va organitzar el Comitè
de les Regions de la
UE vam verificar que
existeix una Europa (fins ara
massa oculta) que aconsegueix
convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents
governants territorials, alcaldes i
presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la
construcció d'Europa. Va ser
una esplèndida novetat.
Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de
quinze personatges, amb rostres
ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura
que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I
amb això ens acostem a una realitat més
detallada, amb matisos i tons. Això és el
que va succeir a Amsterdam.
Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet
una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment
molt rellevant) han confirmat que el fet
de ser diferents no és un llast per a la
Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat
d'identitats és una enorme riquesa, que
sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en
allò indispensable, però respectuosa amb
totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament
una utopia que convé perseguir.
De vegades (molt poques), les utopies
semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment,
no exempt d'emoció, d'ocupar la seva
plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren
molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les
grans i poderoses, i també les més petites
i dèbils) juntament amb les grans ciutats
i totes les associacions de governs locals
d'Europa. Com a català em vaig sentir
A
E L
V
E
S
P
E
R
«Viya er Beti»
apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no
per dir-li amén sinó per girar la truita.
Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del
que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència.
El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin
guanyat els socialistes —que ja ho tindran
difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de
fang que poden provocar grans desastres. Per
molts anys.
P
JOAN POYANO
oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la
qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a
matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra
un de Sant Pol de Mar que gosi
ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà
l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que
s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran
pinya catalana contra els andalusos... i així successivament.
Aquest comportament frívol amb
les enemistats s'ha encomanat al
futbol, on es pot veure madridistes
antibarcelonistes (termes gairebé
sinònims) desitjar que el Barca
guanyi la recopa pel simple fet
qüe és un equip espanyol. Una
mania sana s'ha de mantenir a
les verdes i les madures —sobretot
si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base
real en la rancúnia—, i per això
s'ha d'aplaudir sense reserves la
coherència del Betis, que va fer
l'impossible per perdre davant
l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa, una mica més a prop
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Subject
The topic of the resource
Europa
Comitè de les Regions
Europa Pròxima
Ciutats
Regions
Cimera d'Amsterdam
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf
64042719da883afad6152d013ab16d92
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Jcrdi Borja i Sebastià
Delegat de Relacions Exteriors
NOTA PER DISCURS DE P. MARAG
LL A
CONFERENCIA EUROCIUTATS
PRIMERA PART (5-6 minuts)
COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS
GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.).
SEGONA PART (5 -6 minuts)
COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES
D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO
DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA
INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA.
i
VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA.
TERCERA PART (2-3 minuts)
PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL
96. NOTA ADJUNTA.
Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40
Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E
�VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES
EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA
LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993.
CEREMONIA DE INAUGURACION
INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E.,
SR. PASQUAL MARAGALL
INTRODUCCION
(SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA
COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA.
REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10)
PRIMERA PART
PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA
IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES
LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO
HACE UNA SEMANA.
LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO
�INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS
PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA
MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA
REPRESENTACION DEMOCRATICA.
TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE
-Ye
DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE
FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA
CIUDADANIA.
LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE
‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES
PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA
REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES.
)
PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN
LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE
LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION
PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL
EN LA CONSTRUCCION EUROPEA.
PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA
RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE
ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION
PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS
INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES.
�PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE
SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN
PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS
ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL
RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS
FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL
RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL
RACISMO.
PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA
SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL
CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA
GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA
CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL
, {k
PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO.
-----
PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA
SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE
RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE
EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA
Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y
REGIONALES,
TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO
QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS.
�ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA
TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA
DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION
DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE
LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES
SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS.
POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE
DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON
SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN
RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE
CAPITALIDAD CULTURAL, PARA
¿S)liJE TODOS
SEPAMOS LO QUE ALLI
SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR
TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE,
rt„,,.111'41-
LP
�Lcf.uk
o
SEGONA PART
COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA
ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES.
)ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE
¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA
REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA.
PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL.
UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS
IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES,
ákssv,\ v-wk
PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO
PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO
FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A
INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS
SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN
LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE
TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y
QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD
EUROPEA,
(f,„\AAkyg-x-e
\■) 1,)
SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO
TENER
HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO
EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO
QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES.
1/V2,&-vD Uc_/•
u•-.4kid
�QUIERO PROPONERLES QUE
EUROCIUDADES
ASUMA UN PAPEL MAS
AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS
FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA.
¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION
EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA
CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS
COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES
PODEMOS "EXPLICAR" EUROP
PODEMOS REFORZAR LAS
RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA
-+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E
INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS.
( ¿COMO?
' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME
f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE
--EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS
REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS
MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL.
NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE
LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR
NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR
NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA.
POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA:
Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA
CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES
�EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD
AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES
c
EUROPEAS.
Segundo:
c\---te)
EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO
POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS
ECES -GO-INGID-VENDO_
LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA
POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS
EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS
MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO
PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS
CORRESPONDIENTES.
Tercero: LAS
COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL
PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN
PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE
DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES
SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE
COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE
SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN
FUNGIONAMIENTO AUTONOMO.
ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS
INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA
INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA
�CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL
OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS
Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES.
¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS
AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE
CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS
PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR
OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA
CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES
QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE
LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR
ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES
EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE,
INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS
EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS
SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC..
ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE
DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN
JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME
MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE
EJECUTIVO.
�TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL
POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE
COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS
CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO
ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS
DE LA
FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL
ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN
DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI
CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E.
HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO,
HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL
MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU
QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA
DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y
COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE
UNION.
Ì
ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN
NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE
REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA
OPINION PUBLICA.
NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR
NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES,
CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN
RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN
9
�/i
NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO
DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA
VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN
EN JUEGO.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y
DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES,
COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA
AUTONOMIA
LOCAL DEL
CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION
INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL
P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN,
QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR
SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS
AMBÍTOS
r,
TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA
EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO
AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION
POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA.
POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA
INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA
FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL
C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS
COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL.
0
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4268
Title
A name given to the resource
Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lisboa, Portugal
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Euroregió
Unió Europea
Competitivitat
Barcelona
Ciutats
Acció política
Eurociutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/930/0000000971.pdf
be4a3ca28f17d0f43f015b3fcfe627ba
PDF Text
Text
For the first time in years, many years, America
and Europe are on a par. On a par in per capita
inc'ome, and in almost everything. I n point of fact,
Europe has greater equality. What I mean by this
is, that the disparity in income is lesser in Europe
than in America. I n order t o amass great wealth,
Americans have harbored great poverty, in a
manner of speaking. A little over a century ago,
there were still slaves; with the end of slavery,
there were still immigrants, arriving in droves,
impelled by the misery behind them and the
American Dream ahead of them.
Let m e open a parenthesis: for a century,
establishing order in the world has been the task
of Americans. Perhaps these things are related.
Europeans used t o have more borders, more
fiefdoms, more states, and they were all aiming at
one another. Now, an ever-more united Europeand in this way more similar t o the United
States-has fewer borders, and hence fewer
weapons, while the United States has more
weapons, and more soldiers.
�Lately, they have served not order, but disorder.
The 'E pluribus unum" that cements the United
States has been matched-perhaps
the "
replicated-
by
' of Europe. We have more
languages, and more cultures, and we no longer
fight over them. I n order to create median wealth,
Europeans do not have to debase salaries as much
as Americans. And so, we can invest in our
diversity-though perhaps Europe needs also to
value not only the diversity of its states, but also
of its regions, be they lander, cantons, or
autonomous communities-,
and we can invest in
universal health care, and the safety net that
produces the social cohesion of greater equality.
So, there is more equality here, and indeed there
is more diversity. There are many languages, even
if we all end up speaking English, the Latin of
modernity, which the whole world knows, more or
less, with the exception of a few Spanish
politicians.
I a m European to the core. I attribute this, to a
large extent, to the diversity of my progenitors:
�English, Catalan, Valencian, Andalusian ... But it is
also by reason of m y own vocation, inclinations,
and experience, A t 17, I was already at large in
Paris. At 24, the day after m y marriage, I went
with m y wife Diana, graduate of the Lycee
Fransais, to spend six months in Paris. Then we
went back home, had two daughters, and soon
after came here, to spend two years in New York.
I say this t o put into context my American
experience. Everyone has his or her own, if indeed
he or she has one... And we all have one, even if it
is only through the movies that populate our
imagination.
My particular experience goes like this: in New
York, we studied at t h e New School, founded by
t h e Germans who fled Nazism, many of them
Jewish: Heilbronner, Horkheimer, Adorno,
Marcuse... even Schonberg, who, by the way, had
lived in Barcelona until Franco took over. They
came here, b u t New York was too cold for them
and they moved on t o California ... [maybe
nostalgic for Catatonia?]
�Joking aside, we, too, froze here in the winter and
suffered the heat in the summer, b u t
nevertheless, after a difficult start, we ended up
falling in love with the city, whether this b e t o the
advantage or disadvantage of the equanimity of
m y commentaries regarding America.
I must add that North America is not just New
York, and that perhaps New York is the antithesis
of t h e United States, and of America in general.
This is the only city, or almost the only one, with a
European density.
My doctoral dissertation, on land values, was
based on the contrast between America and
Europe in this sense: Europe is dense in
inhabitants and narrow in territory, and America,
proportionally, is the exact opposite. Europeans
went t o America, both North and South, in search
of precious metals, but what they found, above
all, was open space.
"Go West" was t h e motto of the Europeans who
crossed the pond in the hope of finding those
precious metals and t h a t open space. Chaplin
�portrayed this, pressed up against hundreds of
British and Irish immigrants in the ship that
carried him to New York. Take pictures like "The
Kid," where he vividly painted the adventures and
misadventures of those people. America was El
Dorado for them, as Latin America was for the
Spanish; there precious metals indeed were
available in abundance, more than in the North.
Maybe this is why the North is now richer.
Because one had to work hard, be clever, be
inventive, and, with luck, get it right, in order to
get ahead. The Spanish were looking for gold. And
they found resistence, and civilizations that were
more complex in great measure than those in the
north. The Spanish were, in part, seduced by the
indigenous peoples, whom they mistreated,
beyond any doubt, and on occasion exterminated.
But they learned thousands of things from them.
And apprehended a thousand more. With La
Malinche, Cortes was able to understand the
native language, and Cortes carried off to Europe
the gold that enriched Spain, first, and then
England, as it ended up in the hands of the British
pirates whom Queen Elizabeth immediately
�converted into nobleman: Francis Drake became
Sir Francis thanks to the gold he pirated from the
Spanish in the Bay of Biscay. John Maynard
Keynes, whose ideas are now coming back into
fashion, explained it to perfection in an article
titled "The Spanish Booty": "One is a conqueror
when one cannot be a pirate," was the operative
phrase.
With all these antecedents, i t is understandable
that we should feel a certain compassion as the
Spanish government tried to corner a seat on the
G20, the group of the most powerful countries in
the world; not the G7, who have traditionally held
sway, but the G20! Good thing that Sarkozy gave
us a hand. Although in these summits, during the
breaks, when leaders engage in informal -and
hence serious!-conversations,
tu a tu,if one
doesn't have a modicum of English, i t can't be
much fun.
Still, Spain, perhaps more than any other
European country, has its reasons for not loving
the United States of America-It has the War of
1898, manipulated, as you all know, by William
�Randolph Hearst to sell newspapers; i t has the
betrayal of Roosevelt, Truman, and Eisenhower,
none of whom saw fit to intervene on behalf of the
legitimately-elected government of the Spanish
Republic. Eisenhower is responsible for the
admission of the dictatorial government of Spain
to the UN.
Did you know that Nehru visited Barcelona in 1937
and said he had never seen a city so bent on
defending its freedom under bombardment? And
American leaders have their conscience, too.
Arthur Miller wrote, in "On Politics and the Art of
Acting" -a brutal critique of politics as stagecraft,
inspired by George Bush-that he once asked
Franklin Roosevelt what political act or omission
he most regretted. Roosevelt replied that it was
not intervening in the Spanish Civil War, for he felt
that might have averted the Second World War.
And yet, and yet ... I n Spain, we have always loved
the beauty of America, in spite of i t all. When
Kennedy proclaimed Ich bin ein Berliner!, we felt
the pull of America on Europe. The heroes of m y
childhood were the internationalists, the liberals,
�the Keynes who understood that reparations are
only the seed of new wars, the Europeans who
turned the page on the sterile Empires of old: De
Gaulle, De Gasperi, Adenauer ... And then came
Jacques Rueff, Jacques Delors. The Treaty of
Rome finally creates the European Union. All of
these things also leave Spain behind, until finally
we, too, took our place in the community of
European nations, with Franco safely in his grave.
Our local heroes, the unsuspected Adolfo Suarez,
the long-awaited Tarradellas, the
constitutionalists, Miquel Roca and Sole-Tura,
Felipe Gonzalez who dragged us kicking and
screaming into NATO, the prelude to our entry into
the European Union...
And now, I would add Sarkozy, Merkel, Prodi and
Rutelli, who pushed ahead the Barcelona Process,
born in 1995, to heal the rift of inequality between
the rich Northern and the poor Southern
Mediterranean, into the Union for the
Mediterranean, whose headquarters will now be
located in Barcelona.
�To the point: Europe and America are doomed to
get along, t o understand each other, if indeed at
meetings with 6 or 7 more, along with Russia,
China, Mercosur, etc.
Spain would do well to try to do its homework,
with some humility, to begin from below, without
arrogance, forgetting an imperial past that holds
no appeal, forging serious alliances, without
patronizing the Iberoamericans, finding common
ground with their most respected figures, with
Allende's successors, with the leaders of Uruguay,
Brazil, and Argentina, with the cultural world of
Latin America that has so enriched us, from Garcia
Mcirquez and Vargas Llosa, to Roberto Bolafios,
Chilean novelist and honorary Catalan; by
recovering and respecting the figure of the
Venezuelan Liberator, Simon Bolivar, whose effigy
appears walking by the sea in Barcelona. I f for no
other reason than the hospitality and affection
with which these countries received our exiles
when Francoism expelled them from Spain: when
Jimenez de Asua, the Trias family, Anselrno
Carretero and the Leonese federalists, found their
way t o Argentina and Mexico; when Bergamin and
�Soria, Bosch Gimpera [President of the University
in Barcelona and then in Mexico] and so many
more, arrived on the American coasts, now neither
conquering nor defeating, but themselves
defeated. This is why the Galician Carlos Vela
made a beautiful film on the death of Lazaro
Cardenas-because
no world leader stretched out
a firmer hand t o the refugees of the Spanish
Republic than the Mexican President, Cardenas,
It seems as if Europe and the two Americas, in the
era of Obama, have an opportunity to celebrate a
new encounter. The 200,000 Europeans who
acclaimed Obama in Berlin were something more
than a# prophecy. They were the beginning of a
reencounter a t which we must all be present.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europe / America
Abstract
A summary of the resource.
Discurs a la King Juan Carlos Center de la NYU.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
King Juan Carlos Center (New York)
Language
A language of the resource
Anglès
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Estats Units
Europa
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/752/20000227_LV.pdf
b8604df306f4095de3e2573655915fda
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
27/02/2000
La Vanguardia, p.033, Opinión
EUSKADI MAÑANA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Pocos momentos después de conocer la noticia del asesinato de Fernando Buesa, una diputada
catalana me confesó que sus sentimientos en aquel instante eran más personales que políticos.
"Hoy siento odio -dijo- porque una persona ha sido privada de la vida por mano humana. Dejo
para mañana el desprecio y la pena." Pero nosotros no podemos sentir odio, aunque sea
momentáneo, porque ese es el sentimiento que anima a los que matan y en ningún caso nos
podemos igualar a ellos.
Sentimos pena y desprecio. Pena por Fernando y sus próximos, y desprecio no sólo por los que
lo mataron, sino por los que no saben impedirlo, por nosotros mismos, en definitiva. Hoy
miramos al suelo porque no podemos mirarnos unos a otros sin sentir una enorme vergüenza.
Hasta aquí, los sentimientos. Pero todos sabemos que podemos llegar a una mejor comprensión
de la situación actual si tenemos en cuenta los antecedentes de la historia. Releía estos días el
mensaje que el lehendakari en el exilio, José Antonio Aguirre, envió al pueblo vasco con
motivo de la Navidad de 1947. En aquel mensaje, Aguirre pedía a la juventud de Euskadi, con
palabras muy fundamentadas, que se rebelara contra el olvido de la realidad del pueblo vasco,
aunque añadía que si fuera necesario habría que "reaccionar violentamente si queremos contar
el día de mañana con un pueblo civilmente digno".
Aguirre hoy pediría lo mismo en cuanto a luchar por los derechos vascos, pero condenaría la
violencia. Estoy seguro. En 1947 todavía no hacía diez años de la abolición por decreto de
Franco de los fueros de "las provincias traidoras de Vizcaya y Guipúzcoa". Esta abolición fue
la causa de gran parte de lo que ha pasado. Se sembró el odio, y ahí está.
Las organizaciones clandestinas demócratas, partidarias de la no violencia para acabar con el
régimen de Franco, no siempre condenaron, sino a veces todo lo contrario, los atentados de
ETA durante la dictadura.
Hay que tener en cuenta los antecedentes, pero, precisamente por esos antecedentes, hoy sólo
podemos levantar la vista del suelo para mirar al mañana. El mañana guarda la solución que
puede nacer hoy de nuestra vergüenza y de nuestra pena.
Y mirando al mañana, les decimos hoy a los nacionalistas vascos que dibujen, como hizo el
miércoles pasado el portavoz del Gobierno vasco, Josu Jon Imaz, un objetivo que pueda ser
compartido por la gran mayoría del pueblo de Euskadi en el horizonte de quince años. Y que lo
hagan dialogando con todas las fuerzas democráticas. Que este objetivo, tal como él dijo,
excluye la separación o secesión, si bien puede necesitar reformas en los términos previstos por
la Constitución. (Todos deseamos que llegue el día en que la Constitución española sea
refrendada también por la mayoría del pueblo vasco.)
Y, por último, pedimos a los nacionalistas que se sumen a la propuesta de Fernando Buesa del
pasado 18 de febrero en el Parlamento vasco. La propuesta de Fernando de hace tan sólo una
semana ponía énfasis en la necesidad de perseguir con diligencia y eficacia a los autores de las
acciones violentas. Fue aprobada. El PNV se quedó en minoría. Es el momento de rectificar si
la muerte brutal de Buesa tiene el mismo significado para todos. Quien estuviera en los
139 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
funerales de Vitoria con todas las consecuencias no puede dejar de votar la proposición no de
ley que precedió a la muerte de quien la propuso.
Volviendo al principio. Empecemos hoy para llegar al mañana. Si nos ponemos a trabajar
ahora, dentro de dos años podremos tener soluciones. Soluciones no sólo para Euskadi:
soluciones para todos. Hace más de 20 años de la Constitución. Una generación. Es el tiempo
justo. Los que votamos la Constitución ya no somos la mitad del cuerpo electoral porque los
que hoy son más jóvenes no pudieron pronunciarse. Nos toca preparar el futuro con la nueva
generación que ya está aquí. Sólo así avanzaremos.
PASQUAL MARAGALL , presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi
140 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1215
Title
A name given to the resource
Euskadi mañana
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Buesa Blanco, Fernando
ETA
País Basc
Espanya
Terrorisme
Acció política
Constitució
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-02-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf
cc914e05c5d4968dd03250848928309a
PDF Text
Text
.
/· l?({¡-65
e!f'
~
. ... . .. . ...
. ...... _ .........-...
en............... .....................................
domicilio en Barcelona
l
~- U/'
_g~. . Instituto
g~
k
•
~
---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
1 de~04.<al¡_
- .n
!;
~
CUISO
ASIGNATURAS
'Á
- ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J..
~a,;7............__,__"
\.,_tf::~~-
9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·--
FllMA DEL IHTHESADO.
o~") V~
..
~
Calificación ..
d0~_,,. ~-:,.
. .:._. . --·-
.Ú¡.~
TITULO:
11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4
Fundam.,ntos de Filosofía
......................
SE MATRICULO
Si EXAMIHO
AS I GNATURAS
--··································1,¿
·: _::
Análisis matemiltico 1. 0
m
"
.Q_____de 195.
EXAMENES
UNIVERSIDAD
y
M•trlnl•
EXTltAORDIHAllOS
OIDIHAllOS
: ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· ::::
Teoria económica 1.0
_Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t
CURSO
EXAMEN ES
UN IVERSIDAD
~-
Estado
11 Universidad
- • '.,,••- de 19~
_ ,.,
Examen Preuniversilario
C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e
,:1<a4.c.~
Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_
&4ml!ll«
y
M•hlcul•
1915
SE MATRICULO
SE EXAMIHO
OIDIHAllOS
EXTUOIDIHAllOS
~::_::::
·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----:
~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• •
:=::_ _
m
••••••••"
"""" "
"
o
•
ª
Teoría Económica 2.•
Análisi1 matemático 2.
•••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••-
0
••••••• •••••
.......................
••
O•
• • • -•
···········-··--·- ·-···-··················
••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo
·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-.........
o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . -
.........
···-···-··-··-·
O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O
••••••••••••··-·-····-·--•oo
OOOOO-•••• . .
. 18-V-1955
o
"'!
••
ao
Estructura e l. E
u
Religión 1.
n. esp. t.º .
0
Formación política 1.0
Educación física t. 0
•..u..
..•
Estructura e l. ~co es?,
Política económi
.
•
Teoría de la Co
o
o
ª
0
bilidad
..\ .......................................................................
Religión 2. 0
Formación política 2.0
Educación física 2. 0
...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- -
•
· · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h
................
········---·····"''"
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . .-
.......................................................................................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . .
........
.....................................
- .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- -
• . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . .
..............
-
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .
-
- · · · - · · - - · - -· - - ·
.. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · .................
.........................................
· · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · ·
.................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... .......................................................................................
••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo>• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,.
oo.,•••.,••••••••""'°
"'""°''" ... ""'•"•••""""'''
000000• .. 000 ""'""" . .........
'"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""'''
º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++
OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " "
1
�~8,I
G)i A T U R A S
CURSO
y
M..rfcula
UNIVERSIDAD
SE MATRICULO
EXAMEN ES
SE EXAMINO
OltDINAltlOS
CURSO
ASIGNATURAS
EXTRAOltDINAltlOS
UNIVERSIDAD
EXAMENES
y
Matrlcula
SE MATRICULO
SE EXAMINO
OIDINAltlOS
O.l~
?RDINAllOS
Teorfa Económica 4.0
Econometría y Métodos Est.
Derecho Administrativo
o
Política Económica
~
Economía de la E
~
Religión 3.0
e
Háct~P... Plblica.
•
Formación politica 3. 0
Educación física 3.
•
0
Teoría General del Seguro
-.
Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J
¡o ,,o
... 'G
,,"'o ...ta
• ..i
~~
/)
_.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · ·
Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........
Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de .......
Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........
t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...<?..... .
Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . .
Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:...
Curso
0
C U R S O
S
Y
.....
S E M
1 N A
R 1 O
CALIFICACIONES
S
i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~:
=-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~
.
•••••••••••••••••••••••
"'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''•••
GRADO
DE
DOCTOR:
TESIS
''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,.,
DOCTORAL
Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ .............................................
Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................
Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en ..............................................................................
Calificación: ......................................................................................................................................
i
TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1979
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Educació
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
Codi de referència: ES CAT UB 450069
Signatura topogràfica: 01-6476:33
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf
7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0
PDF Text
Text
ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do
el día J.J _
__ de
- -~-- --;-- ~·
t911..L
!.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~.................
en ..........- .....
F IRMA DBL lNTBRRSADO,
,-.U}Af
M .)
~- -u--
•
i
-E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra<
TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52
Convo<atorfo de
ASIGNATURAS
REPETIDAS
UNIVERSIDAD
E X AME N E S
CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula
A S IGNA T U RAS
1
~
~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-·····
/n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-····
domicilio .......
ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••-
SB MATRICULÓ
SB BXAMIHÓ
ORDINARIOS
BXTRAORDIHARIOS
- -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . •
• •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo
o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-•
·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo
CURSO
00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _
00000 . .u-oo.o. . . . ao •
ROSSBLLÓ. - T BLát>.
28-46- 41
E XAMENES
UNIVERSIDAD
ORDINARIOS
• • • ••••• ••• • ••••. .-..-••••
o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' '''
BXTRAORDIHARIOS
• • ••-••• •H• •
04
• • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• •••
ooo• oo•o• ••• • • • •••• • •
............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""'
!
r~
::>
u
o
"U
;
en
:
Economía poi c
Religión, 1.0
•
•
•
Formación polilíca, 1.0
•
Educación fisíca, l.º . .
1/.
/J
- 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO '
··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--····
·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• •
•• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO••
O••• •••
• •••••••• • • • •
. . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo•
M •••• • •••• • • • • . . o••·000
00• •••-•• •-0 00000000•0•
OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO·
. . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " '
• - ••••• • OOOO. . . . . . . ..
....;¡
:¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... .
... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · ·
•
. ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... .
.. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - ..
. . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . .
• . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · ·
. . . . . . . . . . . .. . . . ._ . ..
• . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . .
• • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ··
. . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .
· - - - · · · · ·· · · · - - · · ··
!
..
..
..
...
o
-
111
:::1
u
GI
u
GI
Hacienda p · )fea, Lo
I'
.
Sociolo~ . . . . .
Religión. 2. o • • • •
Formación politica, 2. 0
Educación fisica, 2.0
~
1
~ ~
1
'
•
•
E. . ' //
~
"'.X~
:_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~
...........................
········································-··...............................
. ..........................
.....................................
___ ,............................................. ...........................
............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . .......................
········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ··················
...... _..................
..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····--
..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~
�)
ASIGNATU R AS
CURSO
UNIVE RSIDAD
EXAMRNRS
---- - -----i---- ---.....,...------Matricula
SB lllAnICULÓ
SB BXAlllJNÓ
ORDINARIOS
BXnAORDINARIOS
ASIGNATURAS
REPETIDAS
CURSO
UNIVERSIDAD
E X A ME N R S
M tri 1 1
1-------------a cu a
ORDINARIOS
&XTllAORDIN AR.IOS
Derecho administrativo, 2.0
Derecho del Trabajo
Dett~o· c1vi1: 3.0
o
Z!
.
•••
Hacienda pública, 2.~/.
~
u
Derecho procesa1,/o ' .
~
a
~
u
Derecho mercap'.tr( 1.0
•
Religión, 3.
•
0
•
•
•
•
Formación política, 3.º
Educación física, 3.° • •
•••••-•••••••••• •••• •••• •
··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. ••••••
••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..•
•••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_,
oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"'
......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... .
o
:
~
..
·;
"
u
o
e
-! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ......................
t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·---
~
.,,
... ·¡;
,.. e
.,,o.!:!...
o o
";
~a
GI
2 GI
() "O
1a
C' •!'\
r, .
S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f
Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_
Recibí el Titulo en...
Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f
Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0
Domicilio act-ual ~
Curso
CURSILLOS
'1.J..~.. ... .
.........
d.3..i . .n. ../J.. '/....f__
Facultad: Folio......
0
\
......
-···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS
CALIFICACIONES
GRADO
DE
DOC T OR :
TESIS
DOCTORAL
.,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t
..
• a
o ..
.,,·-o
.. o
.:e
.,,'i
~
Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _
u
TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············.............................................................
................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. ..
...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·.....................................
Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-...............
Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------··
TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- -
··-···--···--- de 19......... ····-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1967
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Educació
Biografia
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6590/FMHP_03748.JPG
33206279a88e951aac4bd244e3d15e28
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alt Empordà
Title
A name given to the resource
Explicació del projecte bàsic de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Empordà a càrrec del Sr. Jaume Torrent
Subject
The topic of the resource
Política pública
Administració local
Centres de formació professional
Arquitectes
Alcaldes
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Torrent, Jaume
Armangué i Ribas, Joan, 1953-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
27-10-2006
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6501/FMHP_03659.JPG
caea96dd1ab9d4d85806f3284ae414d6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
L'Hospitalet de Llobregat
Title
A name given to the resource
Explicacions al SEM de l'Hospitalet de Llobregat
Subject
The topic of the resource
Serveis sanitaris
Equipaments sanitaris
Urgències mèdiques
Consellers
Alcaldes
Regidors municipals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Geli, Marina, 1958-
San Miguel, Carmen
Marín, Núria, 1963-
Montfort, Jaume
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
26-10-2006
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6624/FMHP_03782.JPG
5b46da57a716d8872efb5d34507c46d3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alt Empordà
Title
A name given to the resource
Explicacions sobre la Fundació ALTEM de Figueres
Subject
The topic of the resource
Política pública
Administració local
Fundacions
Acció social
Directius
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Armangué i Ribas, Joan, 1953-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
27-10-2006
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf
af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4
PDF Text
Text
Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abarca, Puri
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Catalunya
Acció política
Eleccions
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf
08730da7d61866d2fce217d04c2386f8
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR I)E
L'ALCALDE DE BARCELONA
INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL
SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988.
Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan
aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua
i de París, Armando Morales, Embajador de la
Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no
han podido venir, pero también están aquí representados.
Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias
a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y
no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos.
Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a
unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una
dura batalla.
No sé si porqué está marcado dentro del
problema de Nicaragua ha sido como
una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como
dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se
queda.
esto es la expresión del arte, de la cultura
�EI. SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona.
Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors
i amics.
A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor
Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho
de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país,
en un momento difícil desde el punto de vista económico,
desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la
tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo
producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es
un alimento también para el alma y para el pueblo.
Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva
para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor
Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se
sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y
pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo
mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el
futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos
confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo
caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades,
que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a
la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe
ahora una colaboración entre la Universidad de León y la
Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta
a ir ampliando esta colaboración en los campos
Lo que nos impresiona saber es que en el continente
americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de
avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por
la transformación de la realidad social, nos van a tener a
su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es
una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a
seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que
nuestra modestia, también, que no es el nivel de
la gran política pero desde la modestia de lo que es una
ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4074
Title
A name given to the resource
Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló del Tinell
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Art
Cultura
Model social
Nicaragua
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1116/19871101d_00234.pdf
a93d179e5b60fc1b6625a6a8eaa12032
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, sin.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, en
la inauguración de las exposiciones "Antoni Gaudí 18521926"
"Barcelona: Espacios y Esculturas 1982-1986"
Viena, 1 de setiembre de 1987
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EXCMO. SR. ALCALDE, EXCYO . SR. EMBAJADOR, SR.
OR, SEnORAS Y SENORES:
ES
UN PLACER PODER PRESENTARLES HOY ESTAS DOS
EXPOSICIONES, "ANTONI GAUDÍ, 1852-1926" Y "BARCELONA:
ESPACIOS Y ESCULTURAS 1982-1986" QUE HAN SIDO POSIBLES
GRACIAS
LA COOPEPvACIóN DE LA KÜNSTLERHAUS,
DEL
MINISTRO :)E ASUNTOS EXTERIORES DE ESPAÑA, DE LA
'UNDACI6N DE LA CAJA DE PENSIONES Y DEL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA.
CIUDAD DE BARCELONA DA ASÍ UN PASO MáS PARA
DARS
CONOCER EN EL MUNDO.
fUINRO FELICITAR A LOS ORGANIZADORES POR HABER
ACEPTADO LA IDEA, NO EXENTA DE RIESGOS, DE MONTAR LAS
DOS EXPOSICIONES CONJUNTAMENTE.
�Ajuntament
de Barcelona
A
Gabinet de Comunicació
'O 21
Ref.:
SAUDi.
àeEm }5 DE UN ARTISTA,
DE
UR
ARQUITECTO GENIAL, ES UNA DE LAS FIGURAS N S IMPORTANTES
9UE BARCELONA HA TENIDO LIGADA A SU HISTORIA. SU OBRA
ESL A.
PRESENTE PE d ;ENTENENTE EN NUESTRA CIUDAD, LOS
LARCELO
22S LA CONOCEN. SE 2@D2Ǫ DECIR 2O¿ mºDªVià ES
UN VECINO 2» ¿ :CELOL , QUE VIVE ENTRE NOSOTROS.
INTERESA SUBRAYAR, ¿D33/5, QUE LA GENIALIDAD DE
Siu a/ Ȇ S2 Dk99UJC EN =DIO DE UN DESIERTO CULTURAL.
• C«rni ERA US GENIO, ES CIERTO, PERO
VIVI/
.±z2SAT\ td UNA BARCELONA QUE ESTABA EN PLENA
?22A;SI/2. URBANA, INDUSTRIAL, CULTURAL. LA BARCELONA
9E2 D£k2IE5 LAS 29nAL tªK, QUE HIZO EL ENSANCHE. LA
ª23C2tO¡A 25 LA QUE 22¿D2J6 GAUDí, PERO QUE TAMBIÉN PUIG
I CA)AE2«CS. g w¡FS2E I SOn?2U32, RAmON CASAS Y R\S
TARDE, PICAS
, 2I2} Y TANTOS OTROS.
�Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA EXPOSICI5H "BARCELONA: ESPACIOS Y ESCOLTURàS"
RESUM« »ISOALMENTD LA COUTRIBUCI\N DE UNOS
PROFESIONALES AL ESFUERZO PARA RECOBRAR EL IMPULSO Y LA
TL S13K VITAL DE UNA BARCELONA QUE PUDO ALBERGA! GENIOS
COHO GAUD} Y PICASSO. CON RIBUCT6N HECHA A TRAVES DE UNA
POLÍTICA URF A iS2IC& ATREVIDA, CREATIVA, ARRIESGADA PERO
ÚÜ:2a^;23£«3«322 IRA LA QUE HABÍA QUE HACER.
¡ EÇ2 ?UN RECUPERAR EL CENTRO Y LOS NI1CLEOS
1IST & IU S Di ADAD0S. PERO TAMBI/3, Y SOBRE TODO, HABÍA
2O2 >22 DIS 2I ;AU URBANA A UNA PERIFERIA MISERABLE
BERRDADA DRSTP22 D2 LUCROS AJOS DE GOBIERNOS
2O
D2ECCE'
P?COS.
¡
S IA QUE
MUNICIPALES
"MONUMENTALIZAR LA
PERIFERIA", S2G}2 LA E<223SI\S o92 NUESTROS ARQUITECTOS
AC
.A :A NOSOTROS, BARCELONESES, CATALANES,
EUROPEOS DEL
ESPAÑOLES,
2 ES UNA ENORME SATISFACCI6N PODER
OFRECER A L0S VIENESES ESTA VISI6N DE BARCELONA.
�Ajuntament < f de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PARA §OSOTROS VIENA ES EL CORAZ6N DE EUROP¿. HE
CITADO MUCHAS VECES UNA FRASE QUE Oí AQUÍ, HACE JUSTO UN
AM): _S
RADIO DE 300 RU SE ENCUENTRAN MARAVILLAS
URBAN AS COEM BUDARSST, PRAGA O MUNICH. ESTO S\L0 ES
:POSIBLE SE EUROPA.
VI
ENA ES 2 A;SI 2 LA CIUDAD DE EUROPA DONDE MEJOR SE
CONSERVA t¿ OBRA 17) 2 LO QUE AQUÍ SE ttAi/ LA SEZESSION Y
NOSOTROS
tlA:A 3ÚS SOD222IS:O.
OU{ OTRAS CIUDADES ENCAJARÍA
MEJOR UNA
«&PO SIE13K 22ª2E GzUD{?
BEFO VIENA ES TAUBIÉN PARA BARCELONA UN EJEMPLO
DESDE LA PERSPECTIVA DE LO QUE RECOGE LA SEGUNDA
E•POSIC1\§. LO QUE HEMOS E N ?EZADO A HACER EN LA
PERIFERIA DE BARCELONA, VIENA YA LO TENÍA HECHO HACE MaS
OE 22EIO SIGLO.
�Ajuntament
ir de Barcelona
Gabinet de Comunicació
POR ESTOS MOTIVOS ESTOY SEGURO QUE LA EXPERIENCIA
SERA HOY FRUCTÍFERA PARA LAS DOS CIUDADES, Y QUE
DESPERTARA EL INTERÉS DE LOS VIENESES POR BARCELONA.
PIRIÍ.M"E, PL,R, ACABAR, REITERAR NI AGRADECIMIENTO
A TODAS LAS INSTITUCIONES Y A TODAS LAS PERSONAS QUE HAN
r TEC:0
POSIBLE LAS EXPOSICIONES. GRACIAS TAMBIÉN A
USTEDES POR SU PRESENCIA AQUÍ.
nucHAs
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4022
Title
A name given to the resource
Exposicions de "Antoni Gaudí 1852-1926" i "Barcelona: espacios y esculturas"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Kunstlerhaus, Viena
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Urbanisme
Europa
Barcelona
Gaudí, Antoni, 1852-1926
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf
838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93
PDF Text
Text
FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL
AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD
Pasqual Maragall SUMMER 2000
My experience with Swedish cities
Global village or a globe of cities
From the system of cities to the single city
A proposal.
�À^M
v
J
., VU ! '
^i, 1 i6r,H'" '" |
V v - ^
,. k,ví^'
I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation
of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren
Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the
KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base,
has been trying for a number of years to get me to this growingly important
meeting on urban and regional policy.
My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona
after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the
Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the
3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back
to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of
Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the
subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition
with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day.
Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if
fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden.
2
�3
ÍMv expérience with Swedish Citicsl
I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with
myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member
of the International Olympic Committee.
Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a
project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10
recommendations of the Commission on the Information Society who wore the
name of the then member of the European Commission.
This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European
network of cities and regions as one of our main assets in global competition.
Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions
are decisive as well.
Externalities count. If global companies are able to understand to what extent
their long term success depends on the existence of strong local and regional
communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will
not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new
social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the
benefits of global competition.
Europe has to show that this new equilibrium between markets and social
cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real
and specific regions and cities where global competition and the quality of
local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors
of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have
strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our
references in this field.
I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of
Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms
were being created, and not only small ones. Indebo had been among them.
Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the
implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the
municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of
Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women
to establish small businesses.
3
�4
A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long
way to go in the cooperation between local goverment, business and
universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social
life and business. And cities have to understand to what extent they can help to
welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of
government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching
both governments and universities to increase efficiency. But at the same time
they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they
themselves will depend on the efficiency of social overhead and the
multiplication of knowledge in specific territories.
Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the
strenghtenning of the the European network of cities and communications,
with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all
Europeans.
I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion
of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long
distance investment; markets grow of the deepenning of connections between
more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each
other.
The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance
exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the
multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being
crucial.
This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable
network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning
company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a
decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming
changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately
empty talk.
Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more
strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but
the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the
meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to
government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires
elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense
and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner.
4
�5
The combination of a big event project with a fixed capital program of city
improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the
Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet
it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for
a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and
public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image
and name. You then are in the market. But you have to produce something more
than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for
good. The improved city becomes then the product and the engine of new
moves ahead.
This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to
speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both
real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create
their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical
mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the
wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places.
5
�6
¡Global village or a world of cities
Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world
is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are
WHERE the problems appear.
Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this
connection.
At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization
occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the
altready established and of their buildings and social structures to absorb
diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those
whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it,
or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to
young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more
recent ones.
It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of
diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the
fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a
limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or
enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally
denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over
space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of
integration in specific neighborhoods and over specific periods of time.
This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions,
as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural
plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism
Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as
well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game
of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers.
This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among
other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in
the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a
year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the
kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof
the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on
working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the
problem will be only compounded at a larger scale.
6
�7
And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and
problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior
to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow
the quick growth of those in the new economy.
Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of
cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible.
It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of
improvement at the local and regional level.
You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often
coincide with the optimum size (P*)
•
P* P"
Population
OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES
7
�Population growth does not stop at the minimum average costs per person,
where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per
person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual
population
perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive
the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last
arriving to it.
perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor
of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services,
among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not
only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and
pharmaceutical services)
Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their
better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together
than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the
case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning.
We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we
should find ways to compensate for congestion costs and other negative
externalities as we experience them
At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or
threats involved in urban life and in general in a world of increasing population
has proved in history a very cyclical one.
Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in
population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They
didn't count on America.
Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about
the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not
good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil
prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not
precisely the rule of the day.
�9
Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions,
with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban
strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I
understood it.
One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE
ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story
announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover
portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the
background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of
hell was made to correspond to that image.
Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine
conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around
and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge
transmission.
Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that
''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when
central cities began to loose populetion, has ended.
This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global
world in a new manner.
We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which
otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a
more reasonable hypothesis.
T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities
That would function well
Reasonably open
And efficiently interconnected
This is valid too not only at the world level but also at the national or regional
level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an
efficient system of cities.
9
�From the system of cities to the single city
For any given city of the system we have to take into account three principles:
1 - The city does not admit internal islands or lack of communication
2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment
3 - The city is an intermediate level between society and state and also
between market and state.
Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better
what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities.
1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or
economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before,
living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small
population entities.
But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living
together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would
be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access
to services.
2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication.
Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where
those who have more live makes economic diversity very difficult in any given
part of the city.
3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities
more accountable than nation-states. The perception of what I get from and
what I pay to local government is much more straightforward than in nations.
The three policy rules emerging from this picture are the following:
1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public
space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access
to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working
class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to
eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality .
We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and
even more in preventing internal ghettoes.
2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying
low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped
downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan
areas must be recognized not only for statistical purposes but also to
produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration.
�3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we
want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity
principle declared in the European Treaty should not be limited to the
relationship between the nation-states and the Union.
The last point deserves some comment.
Cities could and should become the first level of a reorganization of
government in the sense of competitivity and equivalence between price and
service.
Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens,
by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open
world market.
Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and
costs.
A proposal!
Cities can create virtual markets by being audited on several counts by
independent bodies.
My proposal is that European cities and universities network to define a
battery of common urban indicators on a regular time basis.
The items to be measured could be initially the following:
1 - Pollution
2 - Noise
3 - Criminality
4 - Traffic accidents
5 - Housing prices
6 - Educationa levels
7 - Health
8 - Justice
9 - Public transport
A tentative set of the correspoding indicators could be:
1 - CO 2 in the air (three points in tne city)
2 - The % of main streets with more than 60 decibels
3 - Victimation rate
4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants
5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment
�12
6 - Scool drop outs in %
7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost
8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences
9 - Commerial speed
By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities
in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the
needed relayability of the audits.
It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program,
conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of
project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended,
mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of
cooperation in a series of projects with a number of European universities
(Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La
Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula
Barcelona program).
Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this
kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a
certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the
Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind
of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on
common basis and similar protocols by a network of independent University
departments.
Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a
booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the
FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance
market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency
in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably
don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the
not so distant future.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-07-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Economia
Ciutats
Globalització
Description
An account of the resource
Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Malmö (Suècia)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf
7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16
Faustino y los demás
PASQUAL MARAGALL
Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en
Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de
otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo
así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de
nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle
Alcalá. Quién pudiera.
Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo
que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente
mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a
quedarse.
La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de
cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino,
esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en
voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida.
Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres
se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber
sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se
guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té
o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de
convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que
se transfirió a los hijos en alguna medida.
El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa
mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no
soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los
detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo,
juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero
que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas.
Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa
de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de
su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los
últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI.
Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a
este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de
la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora
llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía
todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran
deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y
oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre
resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que
el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que
puede comprender y controlar.
En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz
irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep
Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan
50
�Articles de Pasqual Maragall a
Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep
Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un
ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd).
Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo,
Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep
Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben
como si hablaran.
Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en
compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común.
Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de
humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en
cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de
ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios
ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia.
En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella
mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo
materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en
los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca
extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento
del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo
sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas
para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por
un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar
en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia
trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que
estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que
impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding
que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.)
Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que
nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años
de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al
inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia
de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan
productivo y seductor.
De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un
escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a
sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que
vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a
la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática
y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido,
incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País
Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de
ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender.
Y entender para acertar en el camino de la paz.
Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su
actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la
persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin.
En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en
el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos,
si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según
dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho
consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor
51
�Articles de Pasqual Maragall a
que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie
de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz
de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del
franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el
café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la
democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura.
Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de
recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a
él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación
sencilla, decía.
Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en
profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres
queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no
los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro
pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir,
insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores
de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer.
Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de
un país. De una determinada época y su significado.
Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto,
qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha
quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso.
Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su
mundo es el mundo, cada vez más.
Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los
americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a
través de ellos, es ya tan amplio como el planeta.
Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña.
52
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1094
Title
A name given to the resource
Faustino y los demás
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Necrologies
Cordón, Faustino, 1909-1999
Republicanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf
9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Alcalde de Barcelona, Sr.
Confere' nci a de 1 'Excin.
al Centre de Lectura de Reus, sobre
Pascual Maragal 1 ,
oí
srne í Muní cip a li sme
Tr Fe er
Reus, 19 de febrer de 1988
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
�Ajuntament
Í'
r+- de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
SENYORES I SENYORS,
VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL
INVITAC
ICS .
VENIR
A REUS
A PARLAR
D E FE DERAL I SME
I
MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT.
EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA
UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA
TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I
INTEL.LECTUAL. UNA
COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS.
I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA
/1
DE
LES
FEDERALISME A. ESPANYA.
NC
IES HI STòRIQUES DEL
^
,^ A
3V
�'k~
Ajuntament W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
ENGUANY
L'APROBACI¿;
EL DES è
CELEBREN
ANIVERSARI DE
DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA
EL
EN
REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978.
DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE
LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS.
LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS
PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN
EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS.
PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA.
HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL
PAÍS,
I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ.
EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA
ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES.
LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I
LLIBERTATS QUE LA SITUEN
SISTEMA
ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL
DErOCRITIC MUNDIAL.
�Eh'«
Ajuntament "111 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I HA
SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES
SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT,
L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6
POL íTICA
LES
I ADMINISTRATIVA DE
DIFERENTS
NACIONALITATS I REGIONS.
TOTS AQUESTS
ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA
CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I
MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE
POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA
ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL
DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA
EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE
L'ESTAT.
NORMALS
CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS
EL CORATGE D'EMPRENDRE
UNA
REORGANITZACIE EN
PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL
UNA
I POLÍTIC EN
DIRECCI¿ CENTRÍFUGA.
EL TÍTOL VUIT •DE LA
CONSTITUCI6,
L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT,
LABORIOSA REDACCI6
I -
CAL DIR -HO-
UN
EL
QUE
VA
TRACTA DE
REQUERIR UNA
GENERES CONSENS.
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES
CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6
D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL.
A
DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA
S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I
LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA.
PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE
RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE
LA LLIBERTAT NACIONAL.
L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA
EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN
HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY,
QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN
DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL.
I AIXCS ÉS
EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS
DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA
ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES
�- 6-
Ajuntament V& Barcelona
Gabinet de Comunicació
VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6.
AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES
INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I,
PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS
SERVEI 5.
CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT.
LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA
I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA
COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA
QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA.
VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS
CATALANS EN EL P p
ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE
ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA
JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES
BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA
ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES
Ref.:
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN
PAPER MOLT IMPORTANT EN
MART
I N TOVAL .
AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA
SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN
OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE,
MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA.
šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:.
t
DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS
DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS?
—... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS.
SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE
L'ESPERIT
FEDERAL
EN
LA
CONCEPC le;
AUTONOMI STA
D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE
L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE
HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI
IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ.
�Ajuntament NIF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA.
PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA
POSTURA FEDERAL.
SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN
COM VOST èS
.
TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S
PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA
_-
MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE
EL NOSTRE PROBLEMA
QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A
ESP ANYA.
AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá ,
PER¿
C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE
CONSI
EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA
SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA.
. 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES
PER AIX (
CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE
L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN
�Ajuntament 1111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A CASA NO STRA .
UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G
P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL
P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS
QUI VOLDRIEN
MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI
CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN
OP O RT U N ITAT
PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA
DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN )
EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A
FEDERAL CAP A LA UN ITAT .
QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE
LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U
HO
VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI
P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL
N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA
ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE
REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE
�omp
Ajuntament
VI: de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON
) 14-11 P+,e
OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT.
PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE
L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES
TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿
FUNCIONAVA,
PERMA
ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT
SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6
UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA
.
EL FEDERALISME ÉS
F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA
SENZILLA, SIN6 NO HAGUS
AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA.
DELS
SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE
OPTAT
PER.
DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN
ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt.
EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO
ÉS - CAL QUE
�ION
Ajuntament 1W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES
SEVES PAPTS ,
AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS
EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS
CONSTITUC IONALS.
LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA
C úiA
':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT
COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE
ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS
EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”.
LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA
LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA.
HA ESTAT
„c.
CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA
CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES
NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY
FEDERAL.
CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ.
�"í
—12—
Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA
RACIONALITAT I COOPERACI6.
EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT
PER
TREBALLAR EN DIVERSES
DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA
INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM.
EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA,
AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES
COMPETNCIES
LEGISLATIVES DE L'ESTAT I
DE
LES
AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS,
I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS,
1S A DIR OBERTES.
EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES
COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT.
EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE
RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES
ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES.
y`
�Ajuntament iIUFde Barcelona
Gabinet de Comunicació
1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE
FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN,
QUE
COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6
FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA.
VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT
D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES
AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL.
ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1
EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL
PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6.
AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER
ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES
SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL
"PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)".
EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT
EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST
PRINCIPI.
EL
�Ajuntament Vde Barcelona
Gabinet de Comunicació
CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA
PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES.
EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE
COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA
SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL.
DIGUEM-HO CLARAMENT:
CONFRONTAMENT
RELACIONS
I
ENTRE
SUBSTITUIR-SE
CONFLICTE,
EL CLIMA DE RECELE
SOVINT PRESENT
EN LES
ELS DIFERENTS NIVELLS,
HA DE
PER UNA ACTITUD LLEIAL
I POSITIVA,
PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS
ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT,
QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI
DELS CIUTADANS.
CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA
PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE
L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT.
�Ajuntament Ide Barcelona
Gabinet de Comunicació
ESTEM DISPOSATS,
NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB
TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA
NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP
ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES.
VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS
AJUNTAMENTS.
LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA
COMPORTAR UN CERT
SACRIFICI
DELS
AJUNTAMENTS.
CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER
PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN
GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ
ADMINISTRATIVA,
POT •
FOU
MODEL
LEGISLATIVA
INEVITABLE QUE
I
ELS
AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS.
PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE
CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP
�- 16 -
Ajuntament 111101 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
JUSTIFICAC i6.
CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá
PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A .
H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL
PAÍS.
¿
L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO
NIVELL AUTO NaMI C
OT _.11,T.URAR EN _ EL
D CONTINUAR AVALL, CAP AL
C IUTAD1
N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE
L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A
CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl
LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES .
S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6
RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES
SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES
PER
�Ajuntament iWde Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA
CAPACITAT D'AUTOGOVERN.
AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR
D'ESQUENA
ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC
DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS
CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT
PUGUIN ASSUMIR ,
UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE
DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS
RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE
.QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN
EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT.
NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE
RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES
NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN.
EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I
FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA
�¡11x1
Ajuntament I" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PART TINGUI
LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE
RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa.
ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA
COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT.
EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER
D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1,
UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT
t
LES DOTACIONS.
k:{A;^yt,(^ií2
SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA,
SENSE CONTRAPARTIDA,
ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA
ESTONA.
( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME?
,i
EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE
DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN
è
SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL.
�—19—
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME.
BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES
RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A
QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL,
PERCS CREC QUE ES PRODUIRA,
A MÉS, UN EFECTE
INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS.
EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT
AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS,
ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS
GOVERNS LOCALS.
I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO
TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA
ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS.
MOLTES GRACIES.
i
/
COM HE ANAT APUNTANT.
�y^
..
r•
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
CENTRE DE LECTURA DE REUS
El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any
1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que
incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre
de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12
seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua,
Excursionisme, Art, etc.) .
Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de
les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics
d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la
segona de Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4046
Title
A name given to the resource
Federalisme i Municipalisme / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Lectura de Reus
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Municipis
Democràcia
Constitucions
Dret constitucional
Autonomia
Territoris
Acció política
Catalunya
Espanya
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf
8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045
PDF Text
Text
Q Q
/ Diari de Girona
OPINIÓ
Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,
reflexiona en aquest article a l'entorn del
federalisme i de la proximitat del poder vers
els administrats. Defensa la subsidiaritat i el
federalisme com una possibilitat real que «es
farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio-
nalistes federalitzants». Maragall advoca
per un federalisme diferenciador per dur
Espanya a l'estat plurinacional.
Federalisme: poder proper o distant?
per Pasqual Maragall (V
H
e vist que n'hi ha que
creuen que federalisme i
proximitat del poder no
són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al
menys amti algunes de les versions
del federalisme, concretament amb
bona part del federalisme europeu i
en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per
referència al federalisme unificador.
Que quedi clar que no m'interessa
el debat pel debat, sinó més aviat
extreure'n un dels resultats possibles:
l'enteniment o acord, i que per tant
estic disposat a concedir jo també les
equivocacions que estic segur que
cometré en un tema tan relliscós com.
aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però
sobretot interessat a convèncer més
que no pas a trobar la pura veritat, si
és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones
que provenen d'un sector que no vull
alienar, perquè entenc que és a l'altra
banda d'un pont curt, no fàcil, però
transitable (crec) i tanmateix decisiu
per a la bona marxa de les coses aquí
a Catalunya, i de retruc a Espanya.
El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme
federalitzant de centreesquerre. Si
aquest pont es fa ben passador, el
país anirà bé i si no, no anirà tan bé,
s'empantanegarà.
Mesuraré doncs les paraules. No
diré que s'equivoquen del tot els que
separen federalisme i subsidiarietat
ni sostindré (no ho he fet mai) que
subsidiarietat vol dir només proximitat del poder.
Quant això segon, «proximitat» és
solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el
mateix que es vol dir quan es fa servir
aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és
un nom molt estrany per a una idea
molt senzilla: el poder, com més a
prop, millor. No que sempre pugui o
hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per
tant un principi que s'ocupi solament
de l'eficàcia —idea aquesta que sí que
com la proximitat possible i
Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell
adequat». Kinkel l'encertava
més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de
la RFA, a través del secretari
d'Estat d'Afers Europeus,
Hoyer.
Subsidiarietat no vol dir solament
adequació, no és un concepte neutre,
tecnocràtic, fred -com es pot sentir de
vegades— que permetria l'ordenació
científica dels serveis públics per
nivells. Té quelcom d'això però no és
L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu
qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^
func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r
k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc).
J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^.
L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la
sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io
si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do.
aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io
a l'inici di'lalou'islatut·a.
essencialment això. És un principi o
concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que
l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't
aquí.
«Subsidiaritat és un nom
molt estrany per a una idea
molt senzilla: elpoder com
a més aprop millor»
probablement és del tot errònia-, és
un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació
de la política pels ciutadans com a
mesura de la seva qualitat.
Ni tan sols és correcta la idea
menjs grollera i molt més estesa que
la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada,
el nivell de govern adient per a cada
competència pública.
En un intercanyi recent -o potser
va ser més aviat una coincidència en
el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers,
Exteriors, definia la subsidiarietat
parcial, partidari, un parti
pris en favor de la proximitat,
tota la proximitat possible
donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades
aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa
dels economistes - i jo en sóc—
economies d'escala que no ho
eren, és a dir, avantatges o economies
de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius,
esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius).
•
•
Només en la mesura que la societat
no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just,
justificat. I com entre el blanc i el
negre de l'Estat i la societat hi ha tots
els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general
el poder ha d'estar com m é s a prop
millor. És una manera prudent de
sostenir el principi de la primacia de
la societat sobre l'Estat en què es
basa tot l'argument subsidiari. Una •
manera prudent i condicional. «Tan a
prop com sigui possible» equival a dir
«tan a prop com sigui compatible amb
els dos objectius de la política, que
són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem
un poder a sota de casa, totalment
proper, que fos ineficaç i per tant car,
o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat,
les redistribucions de recursos que
garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits.
En aquest sentit, sí que el principi
exposat esdevé un criteri que permet
analitzar l'adequació dels nivells de
govern per a les diverses funcions que
se li suposen. Però no és un principi
neutral, insisteixo, sinó un principi
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22
Aquí rau justament el caràcter
revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar,
a partir d'ara, fets els aclariments
que calien, principi de proximitat.
En primer lloc és innovador perquè
situa amunt la càrrega de la prova de
la distància a la qual ha d'àctuar el
govern. La distància s'ha de justificar
(tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un
valor en si mateix. La proximitat no
cal justificar-la perquè és un valor en'
si mateixa, en principi. La por a la
colisió o excés d'intimitat local entre
administrador i administrat, més ben
dit, entre l'administrador i alguns
dels administrats més influents, ha
passat a ser massivament substituïda
• per la por a l'excés d'intimitat global
entre l'administrador nacional o
supranacional i el fabricant d'armes o
narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els ,
votants que el coneixen de prop. No
calen tantes tuteles a la proximitat
com a la distància.
En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del
tipus que Geremek i Dahrendorf (en
un famós intercanvi de fa uns anys)
anomenarien calent, no fred com la
democràcia en general o el mercat,
que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò-
mics respectivament, sistemes que
percebem com a maquinàries fredes
per bé que ens hi juguem molt (o així
ho hem cregut fins ara) en el seu bon
funcionament.
Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb
aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la
coherència entre tots dos principis,
haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents.
El xarampió de la proximitat, que
té pinta de durar i de deixar traça, es
produeix ara perquè la globalització
de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant
un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims:
distància sí però cum grano salis i a
canvi de més proximitat per a les
coses que no cal fer lluny. Per això és
diu -exageradament- que els estats
són massa petits per a segons què i
massa grans per a tota la resta.
El federalisme apareix aleshores, o
reapareix, com el millor sistema per
organitzar aquesta nova situació que
esquinça els estats per dalt i per baix.
I la lleialtat federal a l'interès general
com el principi de coherència que
complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats
Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble,
però també el pacte que autonomitza
les parts prèviament diluïdép en un
estat centralista (la RF alemanya i
l'estat de les autonomies espanyol).
En ambdós casos hi ha coexistència
del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de
fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la
RFA, sí en canvi a Espanya i potser
demà, com temps enrere, al Regne
«L'ideal federal no és una
religió, sinó unapossibilitat
real i que es farà amb liberals
i socialdemòcrates i
nacionalistes federalitzants»
Unit).
A Itàlia l'apel·latiu «federal» va
caure el 17 de juny de la Comissió
constitucional bicameral, presidida
per D'Alema, crec que per pressions
de la dreta, i així en comptes de dir:
«la República Federal d'Itàlia està
composta per municipis, províncies,
regions i l'estat» (sic), la Constitució
dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però
ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que
posa municipis i estat en una mateixa
sentència?
Doncs bé, el mateix dia i en el
mateix lloc s'aprovava també que l'ad-
�Diari de Girona /
Diumenge, 31 d'agost de 1997 /
OPINIÓ
;t^Ji.!'Í;!SÍMí
«Determinats socialdemòcrates
(Helmut Schmidt, per exemple)
són francament menys
intervencionistes que els nostres
nacionalistes de dreta»
ministració pública no farà m é s que el
que els privats o la societat no pugui
fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en
les constitucions americanes (EUA i
Canadà), on el federalisme apareix
amb una dominant unitària (quan se
sent «federal» als EUA s'entén que
s'està parlant de Washington i del
govern central), que la subsidiarietat
pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de
«federalisme fiscal» als EUA s'entén
sempre a tres nivells, no com aquí). El
terme «federal» és també als EUA la
pàtria conceptual dels liberals, i els
liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat
lliure, relativament el promig cultural nord-americà.
Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut
Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els
liostres nacionalistes de dreta, per als
quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes
elles que provoquen terror als liberals
europeus de bona llei, no són una
qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes
catalans han respectat aquestes
raons fins ara. Tots som conscients
que no és el mateix el nacionalisme
de les nacions oblidades que el de les
^ANGi)t)NG
íXararnàh
Vegi'l a:
QQ
^ O
ll^Y^
«la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els
conscíUs de ministres europeus».
«El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima
segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\
•<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions
constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres.
La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i
ordre. etc...».
El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4
dominants, mentre dura l'oblit
sinó de la identitat com a factor
i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la
nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin
ba. Però hem de començar a
com aquell cas particular en què
«Si el pont que va del federalisme de
ésser alguna cosa més en el
la proximitat no seria física, ni
trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu
Fesquerra catalanista al nacionalisme referida
ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes
sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la
federalitzant de centreesquerra es fa
nalistes de dreta (no tots) tant
mida petita és una raó més per
o més que el federalisme. Però
basar el seu pensament), sinó
bon passador, el país anirà bé»
no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del
tat dels esperits, per lluny que
meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per
ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats
ment nacional o cultural.
nal. Altres vies d'anar-hi estan per
liberal-Uibertàries i subsidiàries
inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes
tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor.
demanar-nos als federals de tota la
tacristià. No ha entès, aquest nou i
Posem-nos-hi.
vida i especialment als partidaris de
magnífic Settembrini, que l'ideal fede
la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la
tes subsidiaris als nacionalistes en
litat real i que es farà amb liberals i
teoria de la identitat com a base de la
aquesta connexió; en aquest punt i
socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat
hora? J a la inversa, què ens poden
ralitzants. De Catalunya estant ho
fóra factor d'identitat i no a l'inrevés.
demanar els nacionalistes?
tenim'més fàcil d'entendre. Som a un
Tot és possible.
Se m'acut que podem demanar als
pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu
rencial, no uniformista, ens pot dur a
perjudici en favor no de la proximitat.
(*) Alcalde de Barcelona
^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible
Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor
dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una
major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible,
imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós.
La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres
tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior
sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat.
La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor,
sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix
davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA.
Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona)
AUTO RECORD FIGUERES
NOU, 178
FIGUERES
50 2012
AUTO PALAFRUGELL S.A.
AV. LES CORTS CATALANES, 20
PALAFRUGELL
6113 00
TECNIMOTORS
MALATOSQUERs/n
OLOT
26 72 35
SUBIROS IMPORT MOTOR S.L.
CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11
BLANES
35 30 50
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf
1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552
PDF Text
Text
Ajuntament /
de Barcelona
Departament de Premsa
Data/Fecha
7-8-97
De/From
Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa
Nom/Name
A/TO
Nom/Nombre Jordi Sebastià
Nom/Name
Entitat/Entidad EL TEMPS
Fax Núm:
Nombre de pàgines (inclós aquest full)
Número de páginas (incluida esta portada)
Nombre de pages (celle-ci y compris)
Number of pages (including this one)
Jordi:
T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre
federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible.
Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo
vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon).
Moltes gràcies.
Caries Puig.
Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres.
Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten.
Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge.
If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us.
Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a '
�FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT?
He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són
compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del
federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el
federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador.
Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels
resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també
les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No
soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en
convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es
tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar,
perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i
tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a
Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme
federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si
no, no anirà tan bé, s'empantanarà.
Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen
federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir
només proximitat del poder.
Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic
abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc
pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt
senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop,
sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és
per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que
probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la
participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva
qualitat.
Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat
s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a
cada competència pública.
En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues
opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat
com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell
adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de
la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer.
Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred
-com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics
per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte
que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és
primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí.
�Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat
esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi
ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder
ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la
primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera
prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com
sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No
voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que
fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de
recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits.
En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar
l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no
és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en
favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i
eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels
economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o
economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius,
esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius).
Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o
radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments
que calien, principi de proximitat.
En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la
qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples
italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal
justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés
d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i
alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la
por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el
fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora
els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la
distància.
En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que
Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no
fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la
producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com
a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el
seu bon funcionament.
Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i
la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos
principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir
dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de
poders independents.
�El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara
perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està
desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història
va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més
proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els
estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés.
El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar
aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a
l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de
proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament
independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la
Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble,
però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista
(la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha
coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre
s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als
USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne
Unit).
A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional
Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes
de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i
l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc
" Però ja em diran! On
trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una
mateixa sentència?
Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública
no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del
principi de subsidiarietat.
És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix
amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de
Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al
federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres
nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels
liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat
lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà.
Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats
socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys
intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la
nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals
europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a
fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients
que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants,
mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però
hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i
l'oblit.
�És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més
que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu
vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves
veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha
entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una
possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes
federalitzants.
De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El
federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament
plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial
està per definir amb rigor. Posem-nos-hi.
Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió,
en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes?
Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor
no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la
ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria
física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es
pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva,
cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal
corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura.
Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i
especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas
particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la
proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible.
Pasqual Maragail.
Alcalde de Barcelona
�Requadres
ITÀLIA
Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat
L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden
realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants,
incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el
municipi o regió.
L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques
que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix
doncs als poders territorials.
Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys
parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió
sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els
alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura.
GRAN BRETANYA
Proposta laborista per a Escòcia
"la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en
els consells de ministres europeus".
"El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova
una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny
fiscal".
"La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla
aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació,
qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres.
La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut.
llei i ordre, etc..."
El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4
��L'ALCALDE I)E BARCELONA
^ ^^
t»r r A L 'tA4
^
04-
i "(f.
1
S
�off „% 57
I14A1)
L'ALCALDE DE BARCELONA
PRtnn.
t E IwkAt)stkie-
kit
.^^ ^ ^ S v^►.^,
y
^^
^
cfil,
lst,
,
^
^
14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r
ykSti, A-4.4.
,í' C
,
f rÁ ^ ^ ai ^ t
umac., 0(.4
^
^
d^^:,
wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC
,, ^ r^ 7°
^
sT70,57?
.^1
►'v v ^^ .
^
MA.
MA. ^; uv,
.
14.4e at.t vitG int.zdk
JA.6~^. «O: tA~be
N
4S"
ch->thidN-144ruarr
5
t.cut 2avéfor,
fi-‘
,t)
betet.
71.AA52_,; ctj e,
, iy
~.
uivickw..„)k- • I-coNAP
Umi
^ ,^
1,4)4e.t Ant‹..
Lvi
,M uA., $(01,
kt~litt/C ^^^
j ' c-s ^
15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0
^^^
^ ..,^1C:
wr
1i
GU Y ¿f;)^^
4t,uu^,^ ^
pp .'
.^.^.,,
Lit"
•
^
*S'
^2..^ /1/4144
(,^► t,^ ^4,t ^;
AJÁ
^
^
^f.^,G) '
^, ^^
r'
^`
^
^
fi.►
w^c
^^
va agu
ur",'q
^
C,r, a,., b^^ o u,.
,
^c^
. ^
/f fMI
^
^at^fi^. a^
r^
,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C,
a
.çw^ , J ' cJit.ua
^`^
^_
^
^ ^^1^ «t
^
00„kA
-f
^
xt,,,x
,'
^ .rt ^U^t,n••
OA^
r X.4.44•; K
.
r ^-
v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.•
C^ ^^.^ r, %U
• 3
,
^
^
,^ ^^ ^
^
^
4^^
1
tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V
its.
,4.1^
44
t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA )
r—¿")
^c.
d/A...0 +I
i
^
t ^
l'
.
C^^ < ^ri^
^..^^^y ^
~
..
►'
di
UU.«,
t"1-4.,g,^,e.i,
14/44054,
/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ett
-Ze
0110 M.A.r
c4.1.t.dta,
,
1).4
out-te Irtm
At4.--
' ¿pía,
0414.)- e,
i
./11 14' VL
1-4~
'te
0,444',-1`
thit-4.;
14450.442.,r,
if
J." (cut-tim-ta,
kum,~ otArm,
Atkimim
/id( :0r frAk
t f'
toU
,t ` J41 11 11'
Uf, is
rwol•wttlAti Ltir
vi< t 1.1"4.5-
f)o•-11§4í
:
ri 40
1.41,
fx f
0A,1
1~4~f'
o
fttm0.1.444.tyr,o,
A.9141,1
4■*
IttrIm3/"4,1,044 tát4"
rt, di> 1,0.,
ev,41./.,14thr
v
vite 14.4.4,0
t í,
t e
9,,
0(,(
oeu s. • //4. :
144.:
celb"(/ t‘ili
41444. b
171.4.1-
tir (.411 ka
fa.
'f r) c4t4 tm4,
1040.44
thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d /
A
5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2,
,kfrVévto,
1.4444. "</ret 1"''
ah) '14 :44 i,or «.4. -
•
1
l
s 4
4:
40 ohlt- tri• itsk.
rd~--t
6-1 Pr4P,&
ti-4;tieg./1
Gtui
i
17u.G.LVÑI-CMM
No
iL
4,1rum."
eijtlst/ die4lt
EA.4.•
ctA G
(pu
o
¿,0 4
tiL, 444.
1-
01
•
IZO
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
IfttItt
uM
t. ^
/(4t
J^ l^ '^'^ ^
1.4"4
,
cxa ^
(A#4.
i4
pire14414
°14,4
%^^ , ^ ^r^.^, ^,
"4'4
P4
^
.9"y! i'v ^° G^ %^ ^
^^^^^ K ^.^
p
//
^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` •
tnn ¿, '
1,t'
^
^ti^1AN^ a
wt, ^4 cdt",v
es
^
4
^
^ .^
ip a
^
^,
...
o
or-La.
t,.1 4449 d
a^1'if"
4,4:10^
uM►
M►^►t..
^1^
^^, ^t
frM
•-ff
,d<
(M%
!o
11"(
c,<M1 P^
)
uNtc. tf•
+01, i d^ ^^ , ^ ^^j ,
^
t','"
~V ►
I
l444„0"(
,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1"
^ ^
^ c^Mn^h
GIN,
►
u! ``11 (s
. (
^b ^ ; ^) ^
^
^ lA;7■■■ o ut^
a
^,^^
,
V/^il
^_
^
l^L.
^
ÍC V
ItMA1
^
^
^
^
^
3
.^r
rf)a
ot„ LR+ u, vfit+
i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;;
^,,
44.o ti C4,40Gt./^
^
w
VP A
0
■14."
^
^..G
44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^
.
.4
^u ^ cu V
^
^
r444 I à LG
V
,t)
^^`
^
(),,st,,'bfisi Nw
^►.^
^o^ . ^,r.
C9r4/4
ti /
tleIor
^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^
,w "
. Wa-24-td1
~t)
.eis i44.44 4/4,40.~4 1'd,
t4519
1,
tt,
^ ^ (^^
^
^'o^r' ^
w!
otu
(ir Rd,t,,,-^
^
�^`{-
^
4')(I(4 ' W►:►t4vwy
^ t •^
C^. ^,U^
c ^^^^ pfi
^
P^
^ ^^
^^.t,.^►,`+^`
t
.^ ^^
^y.
^^
Y
C-14
LCA I.1)},, ;l)E BARCF.
„v
ï
fo►'
^^^
-
im .1!Y^
^;
^' (q
, ` _
/^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^
fp-dor+
1,
UG
.^
^ : ^
4
(,0+141,c,.31.441
^R
AA, h d+ 1-kr
f o~
1
c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^
^
I
^
o
^ ^^.
'Nert",410 ,*
°t.^ ^ G^' G
^
^^
4;-.0
a'Ach
p..evviVi{
VM ^ /1{[
1•
1 ^11lI 1-4-;)t»
!)
^
e): tiw
(w4 ee` e,
pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹
ut„b' t".�4/...4
oh , -/ Lt wirIvA,t
6
ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a
iNt-ftm (444 \ 1,
l
tt^
po'sts t...;
^L1 ^ i+^ ^r (
t^'1^-,r
^
i
^ i*4
14,4
/C441 1' ^,0,
a,ftA ce
^ ^ /Y"'^ ^ ^1
A
f / ^'I
UVV
^j'P.^,^ ► ^/"
t\
1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^
tyo ».1
L
.44,4 t.►^tA,► ^^.
141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0
/
G
^l ^ 7\11444dep 0,..)
,
Id
+ti
11n
tk ^^. )..di re s ^
/4"11,4/1 t.M .
a 'wsN ^l 1?
'v Uf."
,
^
N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®.
1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i ,
u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^
jorak• tr#:)um /1,#
►
`
r ^ ,^ ^ CG+.r
y^j
c././N trtli c 4441
t.
1
t
*^
q^,
^
^iÍ^
A^
^
^
^
I^
^
W
D
I%
^^
pt
r^
1
4
+\
^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^
^
,
.
' (-11 C0+1.0 +^
!r ^ 1 i ^- 1^M
4.44.
er
g
^
l, 4.t.,
r trt.l. pu
frTM.1
^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414.
\
Tom
•
^ / o ^ rtt,! ^r•^
NMI- ^rt^1IMG^fL
tt 1114` 144# h4
Q
ti,`^^I`^^
^^G^
^ '^/.
_ `'^
4
f
,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr
\
^
y2 ^
¡-^
-' 3r. '^,^+^
1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA
µ„,; It
r
,^ ^
t/ ~
ti14' il.ip^w
^
1,
l
.,h
^ (c,,,ar`Gi C u
0C,451‘414.44.:8 d
�L'ALCALDE DE BARCELONA
o t edlt~
tI)-.„,
ot«?9,,,tu,,
na4,0,0
2,,1Á
(Aflu,v-z, te) wwfriat,
4
1.-}-'01411411 chte,t514-4—~
,J9 f3tu
- c144-t
14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta
ti,(5,
— t
.J41.'4144/444:41 V•t•bk
r 4)1,
, pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I
ati.P
mi.,
wo
(:17
r,tAA,432-0, wd-44"f
d 054.4z,
0.4.4~14"0,4 a iptévt",
Irlksud,
ttaa"k çi."10
;-t*.
04d (fr./.11"
144X4
!t
ct,
1 de, Gcm,
„tv 1.
1<-km
A
7
t)".4
d., 1.:1,04,:t
1. LA4
Piff";
r<C4
r
La
b 14°'
~116■5/4,
vp..4(
�e
triLit;p;. o¿A
k‘ \fitIAA.U)
rL
to,,,w,m„.,tzt,.‘,1...,
db
14-0,
UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1
■•
" t4
I dAm 1.41.4;14N1-4-1
J
iqJ ("5.4
clv
a (Pu
V
LL ar¿44('■¿4Ã'
kttf°4- 4:( ( /e
o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa
4,t.1 bid-No
iNtrw
•'4104
41" MAJO4
wofesmt.5 tr(4,44
4.14-- -114
l '444
p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹
gapp;ttr
(tul, t
dowttt-4,1440 tA-4-15
1,4;p4a4t1
444#44. tAii SIS 0.4„4:r
KA
timAlCi'voi.vo4r
tftutio
frf 1.5";inti, h
d4)
l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti...
30.LAA.:111 e, j
DuLk
ç(tx#5 t HAMt
Å tber 14• 44
17")
�L'ALCALDE DE BARCELONA
p
t`t; rl ^ Va ;,GJ ^`
I
d";
»itrz) CwAiv
.
.
a.0
~
^
0.444
-
, :_ ^w^
r^ ^` ,e^
r_ a.^^ .^:.^ ^
/ALA/644M"
1.4
"Nll Q 0.071,4
.t^
^^
h^
,
^`
!.i tmudf
44,44.4"4
^
.(r
.€► t r2.1."--N
^.,
^ `^`^^`^`"^
.
^
itooit4,31-17
;
á^ f:^
^.,.eR,w,, ^
^^
1
^
ILIPL4.414'
^^
t7i p
4
COAA
As
U4.,
—l^ tx+
^
^ ^
^^
^
^
^
— ^(,,^ .44A~
^^
^
:
Gt^^ ^^
,^
^
,
,:.^ ^ /
1
c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1,
^
¡'^,,, ,
..^.
, „ a!- I I AA,,,r w►•
d
64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1
014;Ñ Gti
.il
^
.
R'l
¡,
^^^ ^ „,cc.
UMA4
~a
16+fi(
�Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a
r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih
1'
ww)t444.4tiN,
.Lc wrkyi
°l` Ift,,,x, ".,,r.
141,4i14.
L'ALCALDE DE BARCELONA
^ 1.4#44
X
Grt
^;
^
^
^
^)^^^
4^ ^
R^
^
^
^,,,
^
44.-#9
^ ^ ^ p•L
i .:
. 1,41kA^,^^`^^
aeatvt
^, ^, ^ ^^ w^^
^
.
/4:91.14. (A-4,^,
^
!'.a u ^ 1
^.
C ^ ^ ^^ #^^ ^ l
f
,
P-4
U ^ A ^, ''
re" ,
ci1,0
o
^ t ^-^
^tr~
)'
^
^
th
^^
.
o• 14-0
c ^r
(;4.,1-4);4+i
MO (;4.,1-4);
U S ^1 ,Am
A^X t %
^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^
E
^
IKE'ut444
_
„,./
rt
^
<<
.&
^
^,;
^.
TT^- ^
.41
c4149
.w4t
a^ ^ 1^ (.^.+' aL
^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/
,
1^
►'
2 4-4,:a,
Utirt ^t ^
"
% 's 44" */://:‘%
!^
(A„A /,/ oLtt g..1 ^r``''
7" C441
�L'ALCALDE 1)E BARCELONA
(AL
124..
usitv't; 114^
fr 094
I"
PA (44AX
DnitiN 114
etA
ItA441,1‘116‘
cto /1141.
'1(
4-0#14Arti
ç
k,A,1
j e*
r
th
6:11
-
e»
I'
411.4 .
(4,
ivicvmwt LupvIt.
4
al 9.m.A' •
Mi4ole',
«l b 4e IN /7
u-, I
■
usk>
imry4Ñ 44/41m44)
ctu fflAtt
9
,'w
tm.-~Litiv.> --ve.m44
pele,
Ált.4 ~-4 4,1 ¿*
i
4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr
1AA■1441
¡t i r 0'411'4 4441t404444
11"c-ti,
Á
4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41'
ç 4 44"
trInivtly(4.3-e,riv-1
11144.1 Vfm o'.
tis
L
9.A?
Gorf. A
1 0/4.4.4
trYtrug
<11.41
�-. - . , . -...
L.
L'A
.............................-' - - .
-'''''
LCALDE DE BARCELONA
PA-4)
1
Jr
1
/.
t.hto&-e
I
Z/4„/d1:4i
4 14
,44"4"4.1., 3
0
0
' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/
-155/4 °'/,2
,,,,....t.: 1*. x .,,
ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f
14.00tIbtre, ,
4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~
P.
2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt
r4.4 .. 1"144. oto c„.~4
141tort
Ils*
r ".-olt
04 P *14
41 ii 1 &t.ti<14,10.4
r,,,..4 u.--1 t&4144/14i,
1
A
iÅ
f
4", tit
,1 F-1--044)»'w
7 1,-t
14, a erws
rv„, 11 “1-4-1. 44*,
144.11
4414,4, r
44141 PRil
kv;
111-f4r
juor.
ct
't'Y.
411.-t1
ti./.1(4.0tv
4ett44t 1 t 4
.
travilivicouchr
4
*Ottl-44"4/7
44 11,144^1. >14
z
7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,,
vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' ,
at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl
1
(/
~t.
44,,t¿
tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ /
r
t
A
A.44.14, Aypd
-
14-4-
/
SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S
AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0
144.a. 7
1
a La
ÁLA
nAk4ni
' th‘h-t,
Ñ t, cm 1:4'
-
4 "
1/
A zlr tAm !"2,
itso
A. f X.«
iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0
çttt
(.14 'rfe
~tAw (90,1
s 1.4,1-11
P.4,14/v-rmi,r)
rolnil-ot
tlt
or
4r‘
y ti! 44kb c 09 twtr
';A`
1;t4 1,4 ri,s"
Ltts(4
i .1
4,
Sto.:, t Ils'A
Imj
91,4 41/1,<1
A%
14, ?),,
114, vil It
-,44,41/410
él-144"1.
V ( 1 400
OA6,1,1„0
j2teitiA-9-:
4 070,
t k5-kr
)2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141
p 13 A > 1,
l :Ýti 1-P-d
t4o.1
rots" 1~ t 1 ili4147^1
clat4
ctiltv». 19) (1 4" Ç t
„..4
01 ,Inousww,
xívt
o ki:Ikti
f
o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_
".04
t>t^
t /".
11.4~111 1~4'
I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
.tti NTI(4,44., é: 4.44,4
5
44.4
*
4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9.
er_fr tx , i1144,C;./z-ij
A 17."L'"' I
hl 9-4,+ 17 ,11.,
c.
u \„,,,,(11°
1
t)
■
/ C‘ ...:
f ;)h4-71-r
.jff
)
I
r—
l'
I) ti,l,„
0.1,2.11.2 7
•,
, .
iy.. m,„t,.
Ai
t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j'
,I
1:a 4.4.45 '
4
V
/14-4 4./.# C., p.,,
e4/' 't e c,rfri
c,:,>t.„.
1
"A t t )144,,,td
I4
Li
. 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay."
/4:1#k/ AKIÁ:fi, 44
Li
e
G./tiA tom, 4*,:,
<IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f>
11144 4 I/ A O
4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W
-
ir
,
' «Ni
ltivv
, L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA
el 111,405k ti, 'A
j1/4"lur
ct‘f
k.
ils
Ir
1
C1441"
4
~
d-, ut.43.1. ,›Lt_ r
I
VI
It
t:;¿514 étv1W4n. 1
!
I
rtt, 4umn,
lt
QJ- t,e4
t
V
_
up-4/44.44,A,,
t.t
'te js 9 4101A
ti,
4
.t)
.3e,
It 04..
t
t‹,
•
I h l. ‘1`
•
í
44,A
;L
)4111 t - "(41-1:$ 45 4.
(.$444
4«..fruAt
omI t
.4,,
:AA
t I j( ,A144. h '4414"
1
C ttA\ 1 . 1P ,
t
01 1 iMA'fit-A/1 t'
"tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,..
41.1 4.fl•
tsy
#44.,
tá
�L'ALCALDE DE BARCELONA
r.(4
AB-
tiff
•
112..
CP.
,44.1;ik
1
k ' 44,00 01,
94W/ti
4!„,
odvtát,L4 ko,„.
_
al
14,4
oi4,t/4„
w4.404.-;t9:4 `
eit'
11
14'14
'
5 ott h a%4
1447
(4,
«u
" 1 tf,-)
tt
*Cc
I 'en
1149
otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM
O), CiAl Vve,.
<0,
I
nuíç tç67- cL;t4
CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~->
/I
14 V
!S' al
4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„,
te. 11,(A,
Kkatto 12,40,‘
kqoívtxt
TP te l ot utl-tu 4.4?
r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1
eti
r\A) i^ rt,t4/
/1
4
■frvf,l'aikc 01U
1,9
.111~11;141 t‘
t.kp
to
1
-44
‘21
winmkii
ckall
1"1"-
v.:
004)
4
r
(-11,1 Pi
t,/ 1-C44/1.4001./.-4.
t•h re1 4 'D tbit. ~
ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4
..,14,,,,,,14,
,
4444e
íttéj ) , r
.
1
4
ei
•
,
La%
*
4
'
I
45, ni...~
/1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i
l (..10,11".
1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai
ditit
444
(4.
4,1c
,
›,12
la( 0:5 ta, +107, ,
t, t i.?..-,ky
L
'e//
(Grq
,4
11,0- A-14
t aÅ
¿4-¿„t,
r
t#
9hro S171
iiike01151 LASokta T NY‘ Mi>
Va
gig
em/(CLAAkttj
"oetkli.
tittAti*
cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm
'çy
/44." ült.:» táll.i#Ne
f\ 1#1.*YJ
14k
calt
C u-1411---~41V2,4" á.
31,-j P.) ta,01-vN
re4141. try,e1
o it: . .....- 9,44,Ait, “,
U.A.A" ne-i ora.
-y,' I
4itok4-1,44,14.
,
r c4;i-k 4fc,4„4-1
wole
4-errell, ,1.4 (su .
U444 1-4
(44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~
el.
ni^
'411clare-tAAmb•sk eikg.4
t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441,
ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4."
4'4
et«
ro
o"
hm" r
ítm't
44
re-, e •
) (t( .c
"
WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt
Ros I Zsistm 4-›
.c±1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4437
Title
A name given to the resource
Federalisme: poder proper o distant?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Història
Govern
Política
Acció política
Subsidiarietat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-08-31
Description
An account of the resource
Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Temps
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/725/19970711_LV.pdf
d65782690c770ea9ff1cea74bb2ec387
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
11/07/1997
La Vanguardia, p.021, Opinión
Federalismo y diferencia
Autor: PASQUAL MARAGALL
La ocasión histórica para proponer avances políticos en la línea del federalismo, avances que el
país necesita, la brinda el hecho de que no hay peligro alguno de reacción ultramontana al
cóctel autonomía-izquierda, que históricamente ha provocado iras sin medida. ¿Por qué?
Porque la derecha española, atenazada por los hechos (sentencias "federales" del Tribunal
Constitucional) y por los votos (alianza imprescindible con las derechas nacionalistas), ha
tenido que cambiar. Y porque las derechas nacionalistas sin mayorías absolutas necesitan de
algún modo la ayuda de la derecha española, y por tanto el pacto es estable: tenemos una
derecha que está obligada a ser autonomista. Es más. No hay posibilidad de Loapa. El
autonomismo de la derecha española debe ser diferencial porque se basa en un pacto no con
todas las autonomías, sino justamente con las que tienen hecho diferencial detrás. El
uniformismo autonómico (¡por fin!) ya no puede ser la escapatoria y el alivio de los
regionalistas menos convencidos. La izquierda y el centroizquierda pueden tener la tentación de
un escepticismo autonómico razonable. En efecto, el pacto autonómico de las derechas se ha
hecho deprisa y mal. Mal incluso para los nacionalistas, que no han calculado bien el valor
efectivo de lo que se les daba. Pero mal también para el centro, que aparece a pesar de todo
como "timado" por la periferia diferencial. La tentación, pues, para una solución racional,
progresista, española, articulada, a todo este lío es considerable.
Pero esa "solución" no es solución en sí misma. Lo sería sólo si fuera diferencial, además de
articulada y sostenible. ¿Diferencial o asimétrica? Da lo mismo, pero quizá mejor lo primero
porque la diferencia se reconoce hoy como un valor y la asimetría más bien como un defecto.
¿Qué se puede hacer? Proponer una articulación federal o federalizante avanzada.
Consistiría en:
1. Reconocer la "diferencialidad" histórica de algunas comunidades (lingüística, cultural,
política).
2. Respetar el derecho de todos a una prestación igual (igualdad en cantidad y coste de los
servicios; igualdad también, en principio, en cuanto a la distancia desde la cual se prestan estos
servicios).
3. Opcionalidad como única solución para reconciliar los puntos (1) y (2).
Tomemos por ejemplo dos servicios públicos: educación y policía. Cataluña prestaría los dos
servicios. Extremadura sólo educación, por voluntad propia. ¿Garantizaría todo ello la "libertad
y unión" que es la definición clásica de federación? ¿Garantizaría el trato distinto a los distintos
e igual en derechos a todos?
Veamos bien lo que los puntos anteriores implican:
1. El más rico paga más (progresividad) no por catalán o madrileño o vasco, sino por rico.
106 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
2. Todos, extremeños, manchegos y catalanes y vascos reciben igual servicio por habitante. Es
decir, hay una transferencia neta de fondos de ricos a menos ricos. No por mayor prestación a
las regiones pobres, sino por mayor pago de los primeros, que cubren el menor de los segundos.
3. La "fatiga fiscal" es posible pero no exorbitante: se paga más pero no se recibe menos y
además se obtiene mercado único.
Dos o tres observaciones:
-La distinción entre régimen foral y régimen común no debería ser problema. Autonomismo o
federalismo diferencial debe querer decir precisamente eso: llegar a la igualdad de derechos por
caminos distintos (cada uno el suyo) y tener por diferentes a los distintos para garantizar la
equidad. Equidad que consistiría en que los servicios básicos se cubrieran igual y al mismo
coste para todos, cosa que dicen que el cálculo actual del cupo vasco puede hacer imposible.
-Precisamente la ventaja que obtienen las regiones o nacionalidades ricas, el mercado único,
vista a lo largo del tiempo, y no en un momento dado, puede ser argumentada por las regiones
pobres como causa de transferencias para obtener una equidad histórica: como históricamente
han perdido población por la falta de servicios -entre otras cosas-, lo menos que pueden esperar
es que los que tuvieron que marcharse y sus hijos, y los demás ciudadanos de las regiones de
destino o nacionalidades, contribuyan de algún modo a que la sangría no siga. (Pero esto no
justificaría que los que viven en regiones ricas, además de pagar más, tuvieran que recibir
menos.)
-Contra lo que se dice ahora, el sistema autonómico que tenemos no ha sido malo en sí, porque
ha permitido llegar hasta donde se ha llegado sin que las regiones menos avanzadas se sientan
discriminadas. Su limitación consiste en que ahora son los más avanzados los que se sienten
perjudicados y los más diferenciales los que se sienten excesivamente constreñidos. Eso es lo
que hay que resolver. Y ahora se puede, precisamente, gracias al crédito ganado por las
autonomías que han hecho una aportación mayor a la solidaridad, como indicaba hace poco
Felipe González.
-Todo esto no cuadraría si no se reconociera por parte de las autonomías que el sistema no sólo
debe progresar en calidad -como estoy proponiendo-, sino también en profundidad. Los
municipios están esperando el primer gesto de las autonomías en este sentido. Esta no es una
cuestión menor. En realidad, toda la credibilidad del sistema autonómico-local depende de que
las autonomías reconozcan a los gobiernos locales como auténticos gobiernos, según el modelo
anglosajón.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
107 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1187
Title
A name given to the resource
Federalismo y diferencia
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Acció política
Espanya
Catalunya
Territoris
Finances públiques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg
07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Federalismo y gobierno local
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Autonomia
Espanya
Acció política
Territoris
Description
An account of the resource
202 p.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Planeta
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local.
Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Federalismo y estado de las autonomías.
Bibliographic Citation
A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.
ISBN: 8432044164
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf
6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4
PDF Text
Text
Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Pasqual Maragall
H
e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las
versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por
referencia al federalismo unificador.
Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto,
estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un
político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un
sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha
de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará.
Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que
subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder.
El principio de proximidad
En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan
poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre
pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe
solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la
política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad.
�Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de
gobierno adecuado para cada competencia pública.
En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores,
definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco
bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer.
Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación
científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad
posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo
que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas).
Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a
partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad.
En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal
como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla
porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el
administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el
administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo
conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia.
En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años)
llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos
respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen
funcionamiento.
Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre
ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes
previamente concentrados y el unificador de poderes independientes.
El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente
también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos:
distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que
los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto.
La lealtad federal
�El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la
lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es
el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se
quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista
(la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo
que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí
en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido).
En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en
vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia,
etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?.
Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y
eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante
unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer
como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal
es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre,
relativamente el promedio cultural norteamericano.
Un federalismo diferencial
Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos
intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan
terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado
estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el
olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la
dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que
asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades
liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una
religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un
paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por
inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello.
¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?.
Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo
social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los
nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los
espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural.
�Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro
caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es
posible.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23.
Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado
El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de
sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región.
El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo
aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales.
Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes
de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura.
Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia
"La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos".
"El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado
margen de acción en el terreno fiscal".
"La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa,
ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo
económico, la salud, la ley y el orden, etc...."
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Espanya
Europa
Description
An account of the resource
Publicat a el n. 4, octubre de 1997.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Factoría
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
15-10-1997
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf
899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
04/08/2000 (2781304) - Cartas
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11
Federalismo: unión y libertad
PASQUAL MARAGALL
José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en
estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que
llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy
brevemente en cuatro puntos:
1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de
sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la
confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de
Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía,
como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos
federación equivale a unión y autonomía.
2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro,
es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser
una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como
decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía".
3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses
comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos
intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a
unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir
cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación.
4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que
refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación
asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del
todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita
que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del
Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de
Catalunya. Barcelona.
55
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1096
Title
A name given to the resource
Federalismo: unión y libertad
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya
Catalunya
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf
78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da
PDF Text
Text
Fent honor al seu nom
Canvi 16 | 07/03/2005
El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a
sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un
exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera
de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la
perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella
no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa
privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos
també un canvi de tendència.
Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi.
Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre
totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que
reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que
s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea
centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model.
Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez
Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la
diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida.
Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les
institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En
aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és
indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa
catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la
inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació
d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest
repte.
Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a
la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la
integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de
sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que
els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud
progressista que cal valorar molt positivament.
Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la
practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una
capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet
en aquest país.
Que els lectors i el mercat us siguin propicis.
Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fent honor al seu nom
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Canvi 16
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Periodisme
Mitjans de comunicació
Català
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1341
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf
ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268
PDF Text
Text
Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del
Vallés
Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament.
20:00 hores
Nota prèvia
Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un
conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament.
La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de
juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa
Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les
vacances.
A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de
caire familiar, la meitat del qual de parla castellana.
�Guió pel pregó
- AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó.
GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA.
- AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA.
-A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA.
DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900)
DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS.
-A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT.
BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE
L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA.
BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT
VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE
BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA.
- CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS.
CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS.
EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS.
LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER.
LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR
I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS.
- ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR
ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA.
LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA.
LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES,
PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA
POLÍTICA.
�- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I
GENERÓS.
EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA
I DE LA CONVIVéNCIA.
- BONA FESTA MAJOR
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4241
Title
A name given to the resource
Festa Major Barberà del Vallès / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament Barberà del Vallès
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Benestar Social
Municipis
Barcelona
Model social
Barberà del Vallès
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf
ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA
DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988,
�PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME
ANTICH I BALADA.
Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988.
Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la
nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa.
Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director
general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel
de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de
Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres
Barris, Responsables de les Entitats locals.
Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants
que aquesta nit ens acompanyeu.
Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius
i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han
d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença
oficialment la nostra Festa Major.
Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i
viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la
participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui
han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem
amb el Pregó d'aquesta nit.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut
a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap
i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a
l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i
actual Ministre de Defensa.
Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar
estudis a New York i fou professor de la Universitat de
Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la
UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer
Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79.
Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la
descentralització municipal i el desenvolupament econòmic
de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant
les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme,
així com una gran campanya de promoció internacional de la
Ciutat de Barcelona.
�2.
A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que
és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo
per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall.
Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét
del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a
Espanya", també és home de lletres.
Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner
d'enguany, té la paraula.
�3.
PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL.
Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la
Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris
de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles.
M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del
Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde
de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt
complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una
altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar
a se r avui a Ulldecona.
Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o
petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les
entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a
muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a
una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que
trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut.
Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i
alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats.
Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents,
més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat
té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia,
una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major.
I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú.
Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una
apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que
anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que
Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té
només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97.
Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú.
Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny.
Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde.
�4.
Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen,
sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que
hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat
com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que
fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu,
per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell,
la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases
dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes,
aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a
vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que
molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí,
al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda
amb pedra d'Ulldecona.
Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona
deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya,
de tot el país.
Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles
de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte.
Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural.
I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu
fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull
entretenir més.
Es tard i la Festa espera, disfruteu-la.
Visca Ulldecona i. visca Catalunya.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4072
Title
A name given to the resource
Festa major d'Ulldecona / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça de la vila, Ulldecona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ulldecona
Festes majors
Municipis
Barcelona
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf
813cd619db9e31a928a24e602d9a545e
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BADALONINS, BADALONINES !
EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR
LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH
I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR,
AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL
SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR
QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE
LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME
-NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE
MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS
POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES.
AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT
AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES
FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT
DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU
CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ
QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS
D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT.
BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS
QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM
D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE
EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT
ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES
FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO
VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS
I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS
MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE
L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE
SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE
ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ
QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE
DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS,
DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA
BEN CLARA, BEN PLANERA.
VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT
AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984.
TOT
ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT
D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT
DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE
HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU.
CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE
BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS
ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT
O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA
CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR
DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ.
AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I
ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES,
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS
HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE
CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL
FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE
LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA
CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO
SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR
BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS
ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC
DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA
SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID
A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES:
AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA,
PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE
BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL
BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES,
TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR
EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN
CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT,
UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA
HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE
ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE
CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT
EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO
SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA
PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON.
�4.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS
MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES.
FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A
QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES
I EL BENESTAR.
LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE
MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA,
NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI
TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA
DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG,
DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I
DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL
MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE
MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS,
DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR
TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT
AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE
PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE
AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES
TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA
VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL
DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES
TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I
DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA,
ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS
TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE
BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA
DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA
RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ
I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX
DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA.
�5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN
FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES
PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI
MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES
CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS
QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE
TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE,
MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN
LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA
I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN
-ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA
LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU
RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE
SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A
CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS,
MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR,
DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU
LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER
TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ
EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS
PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN
RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE
BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN
TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC
tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN
RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP
SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN
EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE
BUCOLICA APARENÇA.
BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN
FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME,
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE
ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET
O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA
GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU.
PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS
TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS
COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS
QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA
LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I
MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB
L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU
SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT:
BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR
QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ...
BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG,
VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3866
Title
A name given to the resource
Festa Major de Badalona / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Badalona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Badalona
Festes majors
Benestar Social
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf
51331e63c3a2133ec64449a92526cd22
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona.
Prego
per
de l a
l'Excm.
Ides de Montbui, pronunciat
Fes+...i:
Pasqual
Mara_,
.
^ `
Alcald
e
de
Barcelona
Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986
Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL
�A ñtament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BENVOLGUTS CALDERINS:
EL VOSTRE ALCALDE
HA
VOLGUT QUE AQUEST ANY
L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA
MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE
CONSIDERO
UN
ACCEPTAT
HONOR; PER. A
Mi I
LA INVITACÍó, QUE
PER A 'LA CIUTAT DE
BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES,
SER LA PRIMERA VEGADA QUE
ES
FA
UN
I
PER
PREGó A LES VOSTRES
FESTES.'
ES UNA
MONTBUI
NOVA.
PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE
PER BARCELONA,
QUE
BARCELONA APRECIA ENORMEMENT
EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA
CON
LA DE CALDES.
PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL
TEMPS, UN
BARCELONí. NO
POT
SOSTREURE'S DE FER–SE UNES-
QUANTES REFLEXIONS.
LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA
IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN
CITADES • PER PLINI
I
PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE
NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS
CATALUNYA.
MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR
PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA
MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA
TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL
MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS.
DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES
` CALAMITATS.
PERò SEMPRE,
EN LES ÉPOQUES BONES I
•-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE
LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6
REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS.
ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ,
MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS
TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE
•LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA
CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�-4-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó.
L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR
TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL
FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA
COSTAR MOLT CARA,
CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I
RECOBRAR EL SEU RITME,
EL SEU TARANNà DE VILA
EQUILIBRADA I PRODUCTIVA.
A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER
LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS
SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM
UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT
VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE
CALDES DE MONTBUI.
AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR
EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE
QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER
SENSE
PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE
HAN PATIT ALTRES POBLACIONS.
Exp.
82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA
VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA
AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL
D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA
D'APRENDRE MOLT.
NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI
MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT
L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE
LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA.
LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES
MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS
DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET,
N'ES UNA GARANTIA.
I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU
ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ
BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO.
CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA
ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI
Exp. 82-86
•
IMPREMTA MUNICIPAL
�Aj ntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
HE
VIST COM
RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó.
AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA
SETMANA QUE VI A
PER
A
LA
CIUTAT DE LAUSANA
POT
SER CRUCIAL
BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA.
LA OBTENCIó DELS
JJ.00.
PER A BARCELONA
POT
SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA
CATALUNYA, A ÀGLUTINAR
TOT UN
SEGUIT D 'ACTIVITATS
DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS.
RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA
BARCELONA VA DONAR
UN
AL 1929,
GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE'
ALTRES BENEFICIS, VA DONAR
UN
GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA
CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER.
LLAMBORDES PER ALS CARRERS
DE
BARCELONA.
CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB
EL
SEU
MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA.
I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS
JJ.00.
DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT
A
Exp. 82.88 -
LES SESSIONS DEL
IMPREMTA MUNICIPAL
COMITF
OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU
�Ajuntament de. Barcelona
Gabinet de Comunicació
ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE
EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR,
HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR
DE
CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE
ENTUSIASME.
AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU
LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ
DELS JOCS A BARCELONA.
I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE
TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS
PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE
SOLIDARITAT DEL JOVENT
I
DELS POBLES DE CATALUNYA.
PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS.
QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3955
Title
A name given to the resource
Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caldes de Montbui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Caldes de Montbui
Festes majors
Barcelona
Història
Municipis
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf
5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c
PDF Text
Text
Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Z -dN0-1308V9
91s1H
'S,31
9t£ ( £ 6)
86 tt 91£ - 0499
( 'V170-1-1 V1Nt1S
0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1
30 tl01031i10
s ^ no3aeos 3wndr
ootnndo t
dwe3 mes !a ua anb ualq
un opuelnds!p ue!uan
es enb sezian4 sop anua
oloed - iap o1e!pawui sew.
oo!laeld opel!nsar la sa
'ouoloels!les owoo sap ed
segase lod opeJapisuoo
luesluoW - saAueoapn!a
-. euennlg . oFaldwoa - !ap
enóe - !ap op eda, b•n : -
,sïlá
.. - a
. >.-w
^
• llsap lap amedlne alune,
-ex! 'ruiquosa ep eulnby el;
e» 000nlnba la qAngple' eles 42o;
-rayg ep» opipeye oldor0
•-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol
=ue uweidwn.ualw so uloan so^=
iueVd ep ? slugwéo ep , souep
-epñro selp- sonsríg» ropua,rnp
gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's
_ap ewilolÁ •uqloelq
: od más áp Rem» el ep üg8aid.
'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep.
ouloañ áp odn^H osolewnu un`
úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .:
'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw
:.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai
.S•IIaBVN^I^
el e S .@o^eVtf — •.
^ -
uod óluaAuoa u
Saci013P►DoIau
áp sasaw slas mil
VÁNt111/1tl9
LluS ?aaW ^p
u0aid Ia iod
B-jsajoid slliquue3
175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3867
Title
A name given to the resource
Festa Major de Cambrils / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambrils
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cambrils
Festes majors
Barcelona
Història
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf
e6279dd59fd0568c72fffc808900527c
PDF Text
Text
N° 8
BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL
JULIOL/AGOST-1985
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
FESTA
MAJOR
DES DE
LA CASA
DE LA VILA
PREGÓ PRONUNCIAT PER
L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL,
ALCALDE DE BARCELONA,
AMB MOTIU DE LA FESTA
MAJOR DE CASTELLÓ
D'EMPÚRIES
Amics de Castelló d'Empúries:
Vull agrair-vos l'oportunitat que
em doneu d'estar amb vosaltres el
dia de la vostra festa. Per a mi és una
satisfacció i un honor, no només com
alcalde de Barcelona sinó també des
del punt de vista personal.
Aquestes terres estan lligades als
records més feliços de la meva
infantesa í adolescència. Molts i
molts estius vaig recòrrer aquests
paisatges, a peu o en bicicleta,
aprenent a estimar aquesta terra
com la van estimar els nostres pares
í els nostres avis.
Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí
en aquesta ocasió. Barcelona, com
Castelló d'Empúries, és una ciutat
que estima la llibertat i que per tant
admira i respecta els que han lluitat
per la seva llibertat.
La vila de Castelló d'Empúries ha
donat al llarg de la seva història
moltes proves de l'amor per la
llibertat. El Comtat d'Empúries, del
qual aquesta vila és cap i casal,
volgué mantenir sempre la seva
independència, enfrontant-se amb
el Bisbat de Girona, amb la Casa de
Barcelona i amb els invasors francesos.
Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el
regnat de Jaume II representà el
desafiament del Reia la casa Comtal
d'Empúries. l afegia:
«...Ara, quan contemplo la silueta
del castell del Montgrí des d'un punt
o un altre del país, veig en les seves
parets seculars un acte de voluntat
reial, el testimoni mut de l'emanació
d'una vasta sobirania; però, malgrat
tot, com a empordanès, sento una
gran admiració per aquest linatge de
senyors del feudalisme».
Jo, si em permeteu, també em
considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells
Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc
veure com és de profitós per a un
barceloní, i amb més motiu si és
l'alcalde de Barcelona, conèixer la
trajectòria d'aquesta vila. Perque en
podem treure molts exemples de
l'amor per la llibertat, com he dit
abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del
poder. Ens recorda els perills de la
prepotència i ens ajuda a situar en el
seu just terme /'apreciació del paper
que hem de jugar com a capital de
Catalunya.
Segueix a les pàgines centrals
�PONT VELL
3
ve de primera pàgina
DES DE LA CASA DE LA VILA'
Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que
des de Barcelona o des de Castelló
han deixat el record del seu amor per
totes dues poblacions: el cronista
Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que,
a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a
Castelló, on escriví la seva «Crònica
Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual
encara roman; En Sebastià Sunyer,
l'amistat del qual amb Picasso ha
quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu
del carrer Montcada de Barcelona.
Castelló d'Empúries és, d'altra
banda, un paradigma del que és i ha
estat Catalunya. La història de les
lluites d'aquesta vila per aconseguir
la seva emancipació i la del seu
comtat ens recorda les lluites de la
pròp/a Catalunya, «el comtat gran»,
per mantenir la seva identitat.
La pròpia configuració de la vila,
presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església
de Santa Maria, és un compendi de
la seva història. Els noms dels seus
carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de
la vila ens ensenya com Castelló ha
sabut adaptar-se als canvis dels
temps, en variar l'orientació de les
seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers
temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant
–«Castelló, vila major, tot són jutges i
notaris...», deia la cançó ramaderia
i agricultura, després, l finalment, el
turisme.
Potser ara que ens acostem a
l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un
exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem
superar alguns dels problemes que
ens afecten.
Catalunya es troba que, en plena
crisi ha de mantenir una sèrie de
realitzacions fetes en una època en
que es pensava que el creixement
econòmic havia de durar per sempre.
Doncs bé, no ha estat així, i aquí
rauen els problemes que tenen els
municipis. Vosaltres ho sabeu molt
bé.
Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials
i els 25 km. de canals navegables, els
2.500 punts de llum suposen un
volum de gestió que ajuntaments
molt més grans i amb més mitjans
que el de Castelló no sé si haurien
resolt amb l'eficàcia que ho heu fet
vosaltres.
Vosaltres coneixeu també les
conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu
acceptar aquest nou repte i en
sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços.
Perquè el dinamisme d'aquesta
vila s'ha avançat a la resta del país. El
vostre alcalde m'ha explicat que ha
concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els
últims quatre anys.
Heu sabut recuperar i mantenir,
però, el respecte per aquest fabulós
patrimoni arqu/tectònic de la vila.
Demostreu d'aquesta manera una
gran sensibilitat, a la vegada que heu
sabut donar una utilitat pública a
aquest llegat de la vostra història.
És sorprenent com en un àmbit
que en principi sembla tan diferent al
de la meva ciutat es pot trobar
inspiració per alguns dels problemes
que afecten Barcelona pel fet de ser
una gran ciutat metropolitana.
Castelló d'Empúries, l'enorme vila
que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis.
Em refereixo a la complexitat que
suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees
molt deferenciades d'utilització del
sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un
problema que semblava limitat a les
àrees metropolitanes de les grans
ciutats americanes, unes capitals
profundament dividides entre un
centre que entra en crisi i una
perifèria pròspera i residencials.
Aquest és ara també un problema
de Barcelona, en el sentit que es pot
provocar una confrontació insolidària
entre aquells que es beneficien de la
centralitat –de ser al bell mig de la
ciutat–i els que tenen espai per a
viure amb més amplitud allunyats
dels aspectes més negatius de la vida
ciutadana.
És un problema que potser també
se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement
de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat.
Davant d'aquesta situació el meu
missatge és el mate/x que he intentat
comunicar en aquelles ocasions on
es parlava dels problemes de cohesió
metropolitana: solidaritat. L'esforç
de solidaritat, també de solidaritat
fiscal, és imprescindible per a evitar
que es trenqui la consciència de
pertànyer a una mateixa població. La
solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que
gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de
manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns.
El vostre potencial de riquesa, el
vostre dinamisme, el fet que no teniu
el problema de l'atur en el nivell de
gravetat que és normal en altres
llocs, ens permet d'encarar el futur
amb optimisme. El futur de Castelló,
el futur de l'Empordà i el futur de
Catalunya.
Amb aquest esperit optimista
podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han
de ser d'alegria, de germanor i
d'amistat. Amics de Castelló, que
comenci la festa!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4013
Title
A name given to the resource
Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Vila, Castelló Empúries
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Castelló d'Empúries
Festes majors
Història
Municipis
Gestió pública
Barcelona
Acció política
Empordà
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf
096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff
PDF Text
Text
11 0
..,
;,
^
Ajuntament de Barcelona
PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL
El Vendrell, 25 de juliol de 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL.
�ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA
CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR
ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE
BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I
MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES
MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR
ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST
CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES
OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA.
PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES
DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE
SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO
MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR
D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS,
PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES
DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I,
DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS.
EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS
ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL
�VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT
QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT
D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD
I DEL LITORAL AL RERAPAIS.
EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT
IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I
LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES
FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER
A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER
MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL
PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM
AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE
EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL
COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES
REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN
FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA,
COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA.
A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM
MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL
I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA
�QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA
PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG
VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA
TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN
EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC
EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER
MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A
UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA
PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE
PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT
PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU
CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL
VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN
PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN
SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT
ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE
IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER.
ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A
PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá
ÉS
UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES
CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES
�—5-
TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí
D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX
NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA
TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE
N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO.
I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A
JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA
VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA
FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL.
C
MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA
ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER
EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL
TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT
QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU
TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES
IL.LUSIONS,
NOVES
ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR
SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN
TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA
CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC
S DEI, 1992.
REFERINT A L'ORGANITZACIó DE
C.
crRimS
`IÚIND V Gt-
I
Gc7t,^ km."
�QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE
NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA
DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE
DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC
BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN
ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I
UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE
FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO
PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.;
• 174
Cm9 (-71/45
c
V/17,--A)
EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA
%OQT`
t
^-
TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA
ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN
A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA
CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC
VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN
TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR
LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA,
TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS
ENCARA QU
^^---B-A1^C
"a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú
S TRADIC-^^"^- -AM$É
IR.
(:)4.4.atot
a,11()
t••
i
,x;)&
^
^^
OU--
^Cf^^
^
�NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT
DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I
CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A
MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN
AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I
VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA
SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O
SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE
CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA
SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó
SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN
DEFINITIVA, CONèIXER.
ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI
PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL
CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA
ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB
NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES.
QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA
MAJOR.
VISCA LA FESTA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3944
Title
A name given to the resource
Festa Major de El Vendrell / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
El Vendrell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
El Vendrell
Festes majors
Història
Municipis
Model social
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf
2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de
la Seu
d'Urgell
Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987
�URGELLENCS, AMICS TOTS:
INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT
QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN
I
ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT
DE BARCELONA.
ÉS
UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES
RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES
DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA.
UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó
•
LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA.
BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE
PRESENT I AMB EL FUTUR.
ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA
�INTEGRACI6 A EUROPA.
SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA
RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR
EL SEU SISTEMA DE CIUTATS.
LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA
VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA.
VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER
UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA.
HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO
ENTENGUI.
SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN
GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU.
UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA
XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE
C
�X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR
DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA
ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA
TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO.
DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL
LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES
COSES PODEM DIR.
UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6
DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE
LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM.
L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA
SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6
INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA
SEVA POSADA EN PRàCTICA.
JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA,
�BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6.
LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS
MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES
VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL
CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL
MÉS àMiPLIA.
ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6
HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES
CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I
S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT.
PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA
r 1-4GvJ
CIUTATS COM
EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE
BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí.
LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS
COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI
CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó.
�ÉS
L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE
PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU.
CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES
ENTRE BARCELONA I
TRACTA DE FER CONY POSICIONS,
CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS.
LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I
LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER
ENTENDRE ACTITUDS.
A
ÉS
DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE
PROFIT POLíTIC O ECONòMIC.
CATALUNYA NO
SEVES PARTS,
POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES
• ' DE
EL PIRINEU,
va l
L'EMPORDà,
^-
BARCELONA, L'EBRE. EL
�-6-
TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS,
L'EC
(i_,
IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE.
V tom -
/M
C
LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM
HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR.
DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL
CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I
MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE
LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL.
HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES
INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A
GUST.
WiÉ
Cen g47/VM fW S 4 ul
ALL. p',1ri.^e-A)
QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT
PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE
CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES
CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT
DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA
�-7—
INTEGRITAT.
DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE
UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA.
BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE
LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92
HA TINGUT A LA SEU.
MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE,
IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS
URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS
AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK.
^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i
•
LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA
FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME,
7
EL
FA
BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR
�DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS.
TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT.
I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ.
AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS.
NO ESPEREM MÉS.
VISCA LA FESTA MAJOR.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4015
Title
A name given to the resource
Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu d'Urgell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
La Seu d'Urgell
Festes majors
Història
Territoris
Barcelona
Europa
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf
6a52d380063117adeadda093247f4e3f
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA
Tordera, 20 d'agost de 1986
Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL
�AMICS DE TORDERA:
AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU
VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER
A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN
HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM.
AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS
I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A
UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS
OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA
TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE
LA MUNTANYA I EL MAR.
PER AIXE NO ÉS
ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS
ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN
LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE
LA SEVA PR6PIA IDENTITAT.
PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà,
VA PASSAR LA VIA
AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS
�TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET
QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I
CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT.
LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS,
LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN
EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE
US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A
MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL
VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA
INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I
AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU
UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER
ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA.
ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA
MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES
ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS
TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER
ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER
COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI.
�LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE,
RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL
PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT.
LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA
CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU
CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT
ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES
URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS
VOSTRES HOSCOS.
PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER
CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE.
LA
VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS,
DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA
VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT.
PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT
D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A
HALLAR 1 JOGAR.
�I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN
RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT
BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN
COMPTE.
VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3945
Title
A name given to the resource
Festa Major de Tordera / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tordera
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Tordera
Festes majors
Història
Municipis
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-08-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències