235 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/681/19861017_LV.pdf b1e162cc319fddd61d37672f6646c60a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LAVANGUARI)JA VIERNES, 17OCTUBRE 1986 LA VANGUARDIA 21;1] 8AM CELO EJAM 2;0] La primeravictoria. Triunfo del “selló Samaranch” S E . . ,c RANdoslos padrinos y tres los pequenos leones que iban a ser bautizados. Ella le dio nombre al primero. le pusoPrince” (principe). El llamó al segundo “Rossi’ y al tercero King”(rey). Losaplausosylasri sas eran constantes ante eljuego de iron las. Ella se llama Rossi Mitter— maier. una ex esquiadora alemana que ganó dos medallas de oro y una de plata en los JJ.00. de lns bruck76. El, Alberto de Grimal di. príncipe de Monaco, entre otras cosas. miembro del Comité Olímpico Internacional. El lugar, la pista de un circo. Allí. la candidatura de Berchtes— gaden organízó una sesión espe cial para la llamada “familia ohm pica”. Y una de las estrellas, con su inesperada aparición en el ruedo y su aplomo. fue el príncipe de Mó naco. La nueva imagen. casi ‘yup pie’.de un nuevoComitéOlímpi co Internacional. A sus 28 anos, es el másjoven de un organismo que hasta no hace.mucho parecía caduco y absoleto. Lo parecía justo hasta el mo— niento en que Juan Antonio Samaranch fue elegido presidente. Lo vivido estos días.en Lausana lo demuestra sin dudas La capacidad de atracción que genera el COl en estos momentos es absolu la. Ya no se trata sólo de que trece ciudades (siete por los, J uegos de invierno, seis por los de verano) compitan por adjudicarse las sedes de los Juegos Olímpicos de 1992. un récord absolutoen la his toria del ohimpismo. Ni de que, por supuesto, sus alcaldes o alcal desas estén todos presentes para asegurar al COl su absoluto deseo de tener losjuegos. Es todo lo demás. todo el entor no, lo que permite afirmar que el Comite Olímpico Internacional es en estos momentos quien mayor atractivo ofrece. Los reyes de Suc cia, el príncipe Harald. de Norue ga, la princesa Nora de Liechtens tein, el ex rey Constantino de Gre ia, están presentes. La princesa Ana de Inglaterra o el mismo rey de España, Juan Carlos 1. respal dan personalmente los proyectos de Birmingham y Barcelona, res pectivamente. XAVIER VENTURA casi trasnochado y curioso. Cator ce años después, Samaranch llega-. Enviado especial a Lausana ba a la presidencia del CO!, dis puesto a cambiarlo. Lo ha conse Suceda lo que suceda en la elección de hoy guido. En sólo cinco años, el nuevo viernes, existe una evidencia: el gran presidente ha nombrado 25 nue triunfador de estos días ha sido Juan vos miembros del Cornite Olímpi co Internacional. Uno menos que Antonio Samaranch, presidente del Comité los que entraron en el COl duranOlímpico Internacional. te los veinte años del mandato de Brundage. De los actuales 89 miembros, casi una tercera parte han entrado en la “era Samaranch”. Pero tanta importancia como el número la tiene la personalidad de los nombrados. Las cuatro muje res que actualmente son miem bros del COl son de este último periodo. Lo mismo ocurre con la gente más joven, la abertura al Tercer Mundo ya Africa, la in corporación de prestigiosos profesionales de las finanzas y la Uni versidad. Samaraóch lo ha cambiado todo. Ha convertido a Lausana en una ciudad olímpica, se ha venido a vivir aquí, ha agrandado el CO! hasta límites impensados hace una década. El nuevo edificio construido por el COL, y totalmente gestionado por el organis mo, demuestra esa voluntad de 1, futuro. Juan Antonio Samaranch se ha convertido en un ejecutivo, en un presidente del consejo de admistración de una empresa (el El presidente del COl con Alberto de Mónaco, un ejemplo de la nueva CO!)de importancia mundial. generación del (‘01 De ahí el atractivo que generan los J uegosOlímpicos, el mayor esJunto a ellos, los políticos iiás blancos”. fue la frase utilizada pectáculo deportivo y comercial importantes. Jacques (‘hirac o Jo- para descalificar al (‘0!. del mundo, tal como reconoce el sef Strauss esfan dispuestos a todo QuizLs en otros tiempos pudo propio Comité Olímpico Interna— para conseguir la nom nación haber tenido algo de razón. Pero cional Samaranch ha sabido cap— para l’arís o Berchtesgaden. por no ahora. Mientras controlaba el tar a los mejores en el mundo real. ejemplo Aquí también han llega uirgan isrno el nortea Iliericalio para incorporarlos al mundo del do Ecl pe Goniílez. presidente Aver Brundage, el niuindo y el deporte y de esta forma cambiar la del Gobierno español, o Ruud deporte cambiaron. Brundage se Imagen del Comité Olímpico In 1,ubhers, primer ministro de lb empeño en defender valores va ternacional, adecuúndolo a los Iada. caducos. Sp sucesor, lord K illa tiempos modernos. Las fuerzas económicas. políli niii, pocos cambios hizo. Tuvo Por ello, la elección es clara. No cas y sociales de todo el mundo se que llegar Saniaranch para que se será Pasqual Maragall, Jacques han dado cita en Lausana, convo iniciara ha nueva era del Comité (‘hirac o Ed Van Thijn, alcaldes cadas por el (01. de Barcelona, Paris y Amsterdam, Olímpico Internacional. De esta manera, las despectivas Desde su elección como miem el ganador iiquií, según quien obpalabras del líder cubano Fidel bro del (‘01, en 1966. Samaranch tenga los Juegos. Pase lo que pase, (astro, contra el Comité Olímpi lomo conciencia de la disociación Juan Antonio Samaranch es co Internacional, han perd ido entre el mundo que marcaba el quien sale de esta semana como el todo Su sentido. “Una mafia de ni m de los cam bios y una orga— hombre importante, el que ha re— marq Lieses, condes. Ol illonarios ni,acion que se vela como algo lor,ado su imagen. Lausana, una dignacapital del olimpismo Para los habitantes de Lausa— n,t. el CO! es algo parecido a una hendic1on del cielo. Esta cudad suiza ha asumido de manera ab soluta su papel de “capital olím 1 a ornada ol ini pica con q ue la ci iidad ohseq iiió a toulos los visi cipal objetivo del día. las miles se mocca”, hasta los 45 Ls.de tino LICpersonas que nos hemos dado de los restaurantes mas selectos iantes llegó a impactar. cita en Lausand con motivo de de Lausana (poco más de 3.500 Todos los comercios abrieron esta elección de las sedes de 1992 pesetas) llamado “Manuel”. hasta las 2 1.45 horas, en una ciu (que se calculan en casi 2.500) quien por cierto. y pese a su his pica” del mundo. Y aunque dad donde a las seis de la tarde se asimismo respondieron a la pánico nombre, es el principal Lausana genera por sí misma cierra casi todo. Los escaparates oferta del comercio lausimés. valedor de la candidatura de ena gran cantidad de activida se engalanaron con referencias Complemento al aspecto de Brisbane en sus escaparates. des es indiscutible quela presen al olinipismo o con propaganda ventas y ornamentación fue el de Reclamos especiales, invo cia de! CO! significa una acu de las diversas ciudades candi las “cenas olímpicas”. Todos los cando el nombre del COl y los mulacion extra de beneficios, datas a los JJ.00. de 1992. Una resta orantes organ izaron menús símbolos del olimpisnio. existen singularmente econornicos. jornada idéntica, en cuanto a especiales, al igual que los prin— ‘en todos lados. Hasta los taxis LI pasado miércoles, Lausana horario y animación, solo se vive cipalcs almacenes, algo muy ofrecen maravillas. La otrá tarde vis io Lina jornada especial. el diii 23 de diciembre, víspera usual al mediodía. Los precios pude viajar al Palais de Beauhieu (‘orno si se estuviera ya en Navi de las Navidades. oscilaron entre los 9,50 francos en un “Cadillac Sevilla” espec dad, pese al calor de estos días La respuesta popular fue ex— suizos (750 pesetas) de un popu tacular, por idéntico precio que —rnsisprimaverales o veraniegos celente. Almacenes y tiendas es- lar almacén, con “filet mignon un taxi normal. Sin duda, Lau que propios del OtOflL) — y a la tahan llenos de gente a última de porc’, “sauce champignons’M. sana hice honor a su condición falta del menor copo de nieve. hora de ha larde. Ademiis, prin “riz creole”, “legumes” y “nious— de capital olímpica. EGURAMENTE, cuando lean estas líneas estaremos en Lausana, en la sede del Comité Olímpico Internacional, aguardando la decisión sobre nuestra solici tud para albergar los Juegos de 1,992. Ayer presentamos la propuesta de Barcelona, ‘ aho ra estamos a la espera de las decisiones que se desarrollan en el palacio de Beauhieu. Hace más de cinco años que formulamos la petición, y hay razones suficientes para suponer que tenemos muchas posí bilidades dç albergar la sede de losJuegos de la XXV Olimpiada. Una trayectoria constante de ilusión, de rigor y de esfuer zos alienta desde el principio nuestra esperanza. Hoy, a unas horas escasas de la resolución final, podemos contemplar con nitidez los principios bási cos que nos llevaron a pedir los J uegos y que, especialmente, nos han impulsado a seguir en ello con un ritmo intenso. Por qué presentamos la candidatura de Barcelona? En suma, porque estamos conven cidos que es bueno para Barce lona, para Cataluña y para España entert. . Para Barcelona, sin duda, la ocasión es única, Debemos reconocer que la postulación olímpica ha servido para “po ner a la ciudad de moda”, o para colocarla con más preci sión en el mapamundi, A veces, las urbes que no son capi tales de Estado precisan de acontecimientos como éste para proyectarse a la escena in ternacional. Y no cabe duda qpe Barcelona es una ciudad con vocación universal. La postulación olímpica ha dado un empujón a ideas muy diversas y que la ciudad exigía desde tiempo atrás. Operacio nes urbanísticas de primera magnitud, planificación tec nológica, .renovación hotelera, o relanzamiento económico, han acompañado sin interrup ción la evolución de la propuesta olímpica. En este senti do, aspiramos a construir una ciudad más moderna. más ac tiva y a la altura de cualquier urbe occidental. Quisiera insistir que todas estas operaciones, relacionadas con la candidatura olímpica, ayudarán a construir una ciu dad nueva, pero también un país nuevo. Un país más diver so, más dinámico, más integra dor. Un país en definitiva, más compartido. Además, es evidente que la posibilidad de celebrar unos Juegos Olímpicos en Cataluña pos brinda una ocasión única para divulgar nuestra cultura, nuestra manera de ser. nuestra sociedad, en toda su riqueza y su diversidad. Es evideite que la catalani dad de los Jiegos, en 1992,será uno de los factores distintivos en relación con otras ediciones olímpicas. Y lo será mucho más, por ejemplo, que en las . exposiciones universales de 1888 y 1929. A lo largo de los años lo que perdura es la tarea realizada, Me gustaría resaltar, final— mente, la significación que podrían adquirir los Juegos en una sociedad como la española que, decididamente, ha em prendido el camino de a concordia y de la modernización, Las libertades democráticas, el proceso autonómico, la plena y afectiva integración enel marco europeo, han creado las condiciones óptimas para celebrar un evento con las caracte rísticas de los Juegos Ohínipí— cos, que fomente inequivoca.-, damente la tolerancia y el sentimiento universal a través del deporte. También para la proyeccióñ exterior de la Espa ña democrática, la ocasión de unos Juegos Olímpicos es de la mayor importancia. El fomento del deporte, in disociable del hecho olímpico, permite que un acontecimien to organizado en una ciudad se haga extensivo a toda la socie dad. Y la unanimidad que se ha respirado en toda España, en relación con la propuesta barcelonesa, es quizás el máxi mo exponente de este fenóme no. En realidad, hacía tiempo que no se suscitaba tal entu siasmo, en todo el Estado, por un proyecto nacido en Catalu na. El famoso lema promocio— nal, “Barcelona’92, un objetivo de todos”, se ha convertido en una realidad más que palpable. Las personas que han ofrecido su apoyo a la candidatura, desde los 70.000voluntarios de lodas las edades y condiciones, hasta Su Majestad el rey Juan Carlosi —primerentusiasta del proyecto olímpico—, se han movilizado al unísono para respaldar las aspiraciones de Barcelona. La candidatura de Barcelo na, por lo tanto, ya ha dado sus frutos. Se han iniciado todas aquellas empresas de interés general asociadas a los Juegos. Se ha trabajado con tenacidad y con acierto. Y por encima de todo, se ha avivado el fervor de todos los ciudadanos y de toda la sociedad española. Eloy puede ser un gran día. Podemps satisfacer las espe— ranzas que hemos ido cultivando, con obstinación, durante’ mucho tiempo. Y aún sería posible que Barcelona no consiguiera la nominación. Pero independientemente de que seamos elegidos o no, estoy seguro de que, colectivamente, ya hemos elegido la mejor vía: la vía del progreso, del opti mismo, de los ideales construc— tivos, Barcelona y todo el país. antes de la elección, ya han ga nado. Ahora sólo falta que nos lo reconozcan. PASQUAL MARAGALL Alcaide de Barcelona 17 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1143 Title A name given to the resource La primera victoria Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Candidatures Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1051/19861017d_00165.pdf 2dae40e075aaea353d77150ded8d99da PDF Text Text ó Departament de Premsa codi: jolct J Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pea. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 30145 34 Tèlex: 54519 Laye E LA PRIMERA VICTòRIA Estareu llegint aquestes ratlles mentre jo em trobo a Lausanne, a la seu del Comité Olímpic Internacional, tot esperant la decisió d'aquest organisme sobre la ciutat que ha d'organitzar els Jocs de 1992. Ahir vàrem presentar la proposta de Barcelona, i ara hi ha les deliberacions que se celebren a porta tancada. Ja fa ben bé cinc anys que avançàrem la sol.licitud de Barcelona, i tenim raons fonamentades per suposar que la nostra ciutat té grans possibilitats d'esdevenir seu olímpica. Una trajectòria constant d'il.lusió, de rigor i esperances. Avui, a unes hores escasses de la resolució final, podem recordar amb nitidesa els principis bàsics que ens impulsaren a demanar els Jocs i que, sobretot, ens han mogut a seguir-hi treballant intensament. Per que, doncs, hem presentat la Candidatura de Barcelona ? En quatre paraules, perque estem convençuts que és bo per a Barcelona i per a Catalunya, també per a tot Espanya. Els Jocs Olímpics, d'acord amb el projecte que hem anat polint al llarg d'aquests cinc anys, poden ser extraordinàriament beneficiosos per a tothom. Les ciutats que no son capitals d'un estat, com Barcelona, a vegades han de créixer a embats, obeïnt a esdeveniments puntuals -86 - IMPPEM1A MUNICIPAL �Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pla. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E que revigoritzen el teixit urbá, econòmic i social. Les grans fites de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 marcaren la culminació de la Barcelona industrial. En l'actualitat, la nova Barcelona requereix alguna altra fita que consagri el dinamisme que ja s'insinua tot acostant-nos a l'any 2000. - La postulació olímpica ha servit per a encarrilar i accelerar una remodelaciq urbanística que la ciutat exigia des de feia molts anys. S'ha avançat molt en la remodelació de l'Estadi de Montjuïc i en la construcció del nou Palau d'Esports, que constituïen veritables exigències històriques de tots els ciutadans. Al mateix temps, s'han engegat un conjunt d'actuacions en matèria de planificació tecnològica, de renovació hotelera, o de rellançament econòmic, que progressaran encara que els Jocs no siguien concedits a Barcelona. Aixó contribuirá a construir una ciutat més activa, una ciutat moderna, a l'alçada de qualsevol capital occidental. Vull insistir molt especialment en el fet que totes aquestes operacions, acoblades però no condicionades a la Candidatura Olímpica, actuaran també com a revulsiu per a tot Catalunya. L'energia que irradia Barcelona, la seva capacitat receptora i alhora creativa, són elements que ajuden a fer de Catalunya, precisament, un país innovador i cosmopolita. - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Departament de Premsa n+. Ajuntament ^ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E A part, és evident que la possibilitat de celebrar uns Jocs Olímpics a casa nostra representan una ocasió inigu alable per a donar a conéixer_la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra mentalitat, en resum, la nostra identitat, tal com és, arreu del món. Resulta realment difícil trobar cap altra celebració puntual que desperti tal capacitat de projecció i difusió d'imatge. No cal dir que la catalanitat dels Jocs, l'any 1992, serà un dels factors distintius en relació a altres edicions olímpiques. I ho serà molt més que, per exemple, arran de les Exposicions Universals de 1888 i de 1929. Al llarg dels anys, el que perdura és la feina feta. El que es preveu per als Jocs Olímpics, el que s'ha emprès ja en etapa de Candidatura, quedarà com a patrimoni de tots els ciutadans. Voldria ressaltar, finalment, la significació que poden adquirir els Jocs, també per Espanya, en una societat que, decididament, ha pres el camí de la concòrdia i de la modernització. Les llibertats democràtiques, el procés autonòmic, la plena integració a Europa, han creat les condicions òptimes per a celebrar un esdeveniment de les" característiques d'uns Jocs Olímpics, que fomentin la convivència i el sentiment universal a través de l'esport. El foment de l'esport, indissociable del fet olímpic, permet que un -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �~kv +IIIII Departament de Premsa n+ i• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E esdeveniment organitzat a una ciutat es faci extensiu a tot un Estat. I la unanimitat no sols a Catalunya sino, que s'ha respirat a la resta d'Espanya, en relació amb la proposta barcelonina, és potser el màxim exponent d'aquest fenomen. Així, de fet, feia temps que no s'advertia un entusiasme, a tot l'Estat, per projectes nascuts a Catalunya. Aquell lema promocional, "Barcelona '92, un objectiu de tothom", ha esdevingut una realitat ben palpable. La gent que ha donat el seu suport a la Candidatura, des dels 70.000 voluntaris de totes les edats i condicions, fins al. Rei Joan Carles I -primer entusiasta del projecte olímpic-, s'han mobilitzat com un sol home per a reclzar les aspiracions de Barcelona. No hi ha dubte que la nostra capacitat de convocatòria i el nostre prestigi com a ciutat va en augment. La Candidatura de Barcelona, per tant, ja ha donat el seu rendiment. S'ha procurat tirar endavant tots els projectes d'interés general associats als Jocs. S'ha treballat amb tenacitat i amb encert. S'ha aconseguit desvetllar el fervor de' tota la ciutadania. S'ha fet, en definitiva, tot el que ha estat necessari i encara més. Aquesta ha estat la nostra primera victòria. Avui pot ser un gran dia. Podem trobar satisfacció a les esperances que hem anat alimentant durant molt de temps. També podria -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �^ , .. Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E passar, és clar, que Barcelona no fos nominada. Però independentment que la nostra ciutat sigui escollida o no, estic segur que, col.lectivament, ja hem escollit la millor via: la via del progrés, de l'optimisme, dels ideals constructius. Barcelona, abans de l'elecció, ha guanyat. Ara només ens manca el reconeixement. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �aTrrx .á#z:^,ya„ w^{..x. ak i _ a^eF--i. +nYFP, td:. Estimats conciutadans, Quan llegiu aquestes ratlles, em trobaré a Lausanne esperant el resultat d'una votació. Sé les esperances que heu depositat en el resultat de la votació d'avui. Sé, conec, la vostra il.lusió per assolir la seu dels Jocs del 1992, però, ara, abans de conéixer aquest resultat, voldria fer-vos arribar les meves esperances i les meves il.lusions. Quan ens Tarem decidir a presentar la Candidatura, ara farà ja cinc anys, ens van inspirar tres motius bffisics. *Motius urbanístics. La meva Ciutat, la nostra, de feia masses anys, estava poc menys que oblidada des del punt de vista de les grans actuacions urbanístiques. Actuacions que no pot afrontar l'Ajuntament com a tal. A la nostra Ciutat i arreu del món, les obres dels cinturons, les obres d'etz, etz, les afronten les administracions centrals. En el nostre cas, el Govern de Madrid i la Generalitat són els responsables d'endegar aquest tipus d'actuacions. I vull recordar aquí el Segon Cinturó, el Tunel de Vallvidrera i com no, la desviació del Poble Nou de les vies del tren per tal de poder-hi construir la Vila Olímpica. I si em permeteu sobre aquest tema voldria encara afegir-hi alguna cosa. De vegades un es para i es diu: "senyor Alcade, quina diferencia hi ha entre el túnel del Sr. Porcioles i el túnel del Sr. Maragall?" o "quina diferencia hi ha entre el Plà de la Rivera i el Pla de la Façana Marítima?". Ai,b , evidentment, s' em diu com un retret i se m' esta acusant de fer "porciolisme". És evident que des del punt de vista físic, el Túnel de Vallvidrera és el mateix en un cas que en un altre, i és evident que des d'aquest mateix punt de vista l'espai ocupat pel PI a de la Rivera i el de la Vila Olímpica és exactament el mateix. Ara bé, hi ha un diferència fonamental. I la diferència fonamental consisteix en que nosaltres controlem l'urbanisme de l'altra banda del Tunel de Vallvidrera i que nosaltres controlem i controlarem l'urbanisme de la Zona de la Vila Olímpica. Aquesta és la diferencia fonamental, no ,evidentment, en l'espai físic en el qual es vol construir tant en un cas com en l'altre. Fixeu-vos que historicament això ha succeït a Barcelona, com tants rebulsius urbanístics es varen donar amb motiu de 1' exposició del 88 i després a 1' exposició del 29; buscavem un tercer rebulsiu urbanístic que permetes.remodelar en una part important zones decisives de la nostra Ciutat. Un segon motiu que ens va portar a tirar endavant amb la Candidatura va ser que consideravem que la meva Ciutat, la nostra, necessitava una injecció d'optimisme econòmic. Les �empreses o no s' en creaven o com a mínim no invertien, els grans empresaris quan es plantejaven una inversió important o la instal.lació d'una nova indústria, dubtaven poc en escollir entre Madrid i Barcelona. En tercer lloc, des del punt de vista turístic i de capacitat receptora, ens trobavem amb una ciutat amb manca de places hoteleres, una manca important, hi ha moments de l'any en qu'e és absolutament impossible trobar una plaça hotelera i que es necessitava un motiu, una ocasió per tal de qu'e la iniciativa privada prengués la seva responsabilitat i posés en marxa la construcció de nous hotels. Una altra de les preocupacions importants de l'equip que en aquell moment va decidir d'endegar la Candidatura va ser la problem atica de la juventut i de la pfactica esportiva. Créiem, creiem, que la practica generalitzada de l'esport és un bé per sí mateixa i pel qu'e significa d'ocupació del temps de lleure. Criem, creiem que la celebració d'uns Jocs Olímpics de la nostra Ciutat afavorirà d'' una manera important, d'una manera decisiva la qualitat i la quantitat de la pfactica esportiva. Finalment, veiem, veiem que la meva Ciutat, que la nostra ciutat, que Barcelona de feia uns anys estava com triste; realment li faltava una dosi d'optimisme que únicament es podia aconseguir cercant un objectiu comú, un objectiu que fós atractiu per joves i grans, un objectiu que pugués ser compartit per conservadors i progressistes, per dretes i esquerres, per homes i dones, en una paraula per tota la societat. Aquest objectiu va cristalitzar amb els Jocs Olímpics. I avui, després d' aquests anys, sis anys, us vull dir ciutadans de Barcelona que des del meu punt de vista no ens varem equivocar. Quan aquestes ratlles apareixin impreses, no coneixerém encara la decisió del C.O.I. Tindrem els collons per corbatí . Però, alguns dels objectius que ens varem proposar en el moment de plantejar la Candidatura s'hauran assolit. Haurem conseguit que l'estat de les obres sigui irreversible, haurem assolit el disposar d'un estadi d'atletisme en condicions. Era realment vergonyós l'estat en que es trobava l'Estadi de Montjuïc. Cada vegada que venia un foraster, i em refereixo a un foraster per qu'e els de casa estavem o i estem tan acostumats que no en feiem ni cas, i passavem pel davant de l'Estadi de Montjuïc, havíem de desviar la mirada cap una altra banda perqúe no el veiés. I això sense comptar el perill que comportava. Haurem assolit disposar d'un Palau d'Esports gran, modern, bonic, tecnicament perfecte, com el que ara es mereix una ciutat i una conurbació com la de la Corporació Metropolitana de Barcelona; haurem assolit desfer el dogall que significaven �les vies del tren i conseguir que la Ciutat arribi al mar; haurem aconseguit que en una part important gracies a l'impuls que ha generat els Jocs Olímpics; haurem assolit signar pel Ministeri d'Obres Públiques totes les obres necess'aries per la defensa de la costa del Poble Nou; haurem assolit la signatura dels pactes per acabar el Tunel de Vallvidrera o les obres del Segon Cinturó; haurem assolit preparar un projecte per la Barcelona tecnològica de l'any 2000; haurem assolit que diferents cadenes hoteleres es plantegin instal.lar-se a Barcelona i algunes d'elles ja ho hagin fet; i sobretot, haurem assolit que tu i tu i tu i el de més entra sentiu la Ciutat com a propia, us sentiu com a participants d'un projecte, us sentiu orgullosos davant del món de dir, de proclamar que sou barcelonins. El resultat de la votació és incert encara. Si aquesta no fos positiva per la nostra ciutat tindrieu, tindriem un gran desengany. Pefo us vull dir en aquest moment abans de saber-ho que si aquest projecte no arriba a cuallar una Ciutat que té, que demostra l'entusiasma que ha demostrat a la Ciutat de Barcelona, haufa d'inventar, ens veurem obligats a trobar un altre projecte de característiques similars des del punt de vista participatiu als JJ.00. M'atreveixo a dir-vos que s'ha fet el que humanament s'ha pogut amb errors, evidentment, sempre n'hi ha, però s'ha treballat dur, i s'ha treballat bé . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3957 Title A name given to the resource Hem guanyat els Jocs Olímpics 1992: missatge de Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Missatges institucionals Barcelona Nominació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/682/19861018_LV.pdf 21d90a64c071e21fed3d42c96aea5f8b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 4 Barcelona’ 92, LA VANGUARDIA SABADO, 18OCTUBRE 1986 EDITORIAL N albergar losJuegos Olímpicos. La victoria de Barcelona en este pacífico concurso representa un buen entrenamiento para la ardua tarea de organizar los Juegos de la 25 Olimpiada de la época moderna. La seriedad del proyecto, que ha convencido a los que tenían en sus manos la delicada decisión, ha de ser pren da de la seriedad de la realización. La designaciónes un gran ho- nór, pero la realización es también una dura prueba. La abundancia de candidaturas viene a ser en parte una consecuencia del éxito de Los Angeles. Lo que era una ruina para muchas ciudades y un riesgo que otras de países poderosos no se atrevían a afrontar, se convirtió en beneficios cuando una má quina social de competir se puso a pleno rendimiento. El éxito vino también con el meior aprovechamiento de ese “continuo” . ininterrumpido que envuelve al hombre contemporáneo miento que necesita para no convertirse en un vergonzosofraca so. Lo prometido es deuda, y Barcelona ha prometido al mundo unos Juegos que sólo pueden lograrse con el apoyo de todos. La conmemoración americana en el mismo año de 1992 y la memona de la acogida de Barcelona a Colón contribuyen al simbo lismo de la fecha y la ocasión. El apoyo iberoamericano recursos técnicos. El limpio y paciente esfuerzo del atleta que se prepara día a día durante años para competir en la arena se veía amenazado. Y cuando la capacidad difusora de los medios ponía más que nunca el bello espectácuki que inventaron los grie gos al alcance de los cinco continentes, nuestro paisano Juan Antonio Samaranch asumió el difícil encargo de sortear los escollos y llevar el timón de la nave olímpica con pulso firme. Los Angeles y elcamino de Seúl no se han visto libres de sombras y versálidad. Nuestro diario ha apostado desde el principio por la carta olímpica. Creíamos que eso era bueno para Barcelona, para España. y pensábamos que nuestro periódi ciones, en fidelidades y en pacíficas expansiones más allá de vie jas murallas. H mayoría de edad. Los aros olímpicos son ya para ellos un signo familiar. Lo llevan en las carpetas, en las motos, en la voluntad que les ha hecho voluntarios. Ha habido quienes han aprove— chado las últimas horas, cuando todavía la suerte no estaba echada y Barcelona podía perder la designación, para llamar desde cualquier cabina e inscribirse en las filás del voluntariado barcelonés para los Juegos del 92. Han querido apostar y com prometerse en la hora de la esperanza. Esta generación ha de crecer y madurar con la mirada puesta en todo lo que el olimpis mo significa. Todos debemos aportar nuestro çoncurso, pero los llamados a recoger la antorcha son tos éhicos y las chicas que ayer respondieron clamorosamente con gritos de júbilo a la designación de Barcelona. Es la generación del 92. futuro de los Juegos tienta a las ciudades que creen en sus pro pias fuerzas. Barcelona se ha ganado la confianza de los escru pulosos administradores de la llama olímpica. Es una ocasión que debe aprovecharse a fondo. . L mor OSJuegos predominaran Olímpicossobre no tendrían el entusiasmo éxito si ylala división cooperación. y el teEs un espíritu nuevo el que ha de presidir ahora las relaciones entre grupos y sectores en nuestra sociedad. De lo contrario, la cita de 1992 sería un fracaso, el fracaso de todos nosotros. Muchas pequeñas querellas deben abandonarse y muchos recelos superarse. No es un compromiso para perdernos en pequeñeces. Pasqual Maragail Jordi Pujol Felipe González Un estímulopara España Una oportunidad y ungran desafio ypara su Gobierno La elección de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos de 1992 es un estímulo y un compromiso no sólo para la ciudad y para Cataluña sino tanibkn para España y su Gobierno. Muchos se van a referir a las oportunidades económicas y a los incentivos urbanísticos que se abren con esta elección. Me guaLaría, además, subrayar dos consecuencias cuyo alcance y profundidad van más lejos que la propia celebración de los Juegos Olímpicos. Me refiero a la movilización social y cultural que sin duda supone la prepa ración de los Juegos. No debe olvidarse que estamos ante la única circunstancia que reúne en pacífica competición a hombres y m uieres procedentes de todo el mundo. Y ello requiere una predisposición favorable al despliegue de la riqui sima diversidad de los aportes culturales que esa congregación de pueblos da a los Juegos Olímpicos. Estoy seguro. por otra parte. de que los J uegos de Barce lona van a servir para reafirmar aún nis entre nosotros principios búsicos de la convivencia’ acífica como la tolerancia. el respeto y la valoración de nuestras diferencias. Sin duda también será consecuencia importante la multiplicidad de estímu los que vamos a tener para hacer un trabajo con una perspectiva de futuro que proyecte nuestro país con solidez hacia el siglo XXI. Muchas de las iniciativas, muchas de las soluciones urbanisticas, muchas de las realidades que van a difundirse a millones y millones de ciudadanos en todo el planeta van a tener una larga vida, van a rebasar el paso de generaciones en teras. Una olimpiada asumida por todos puede marcar ese momento decisivo que pone en marcha y mantiene la ilusión de un pueblo por su devenir y el reconocimiento de esa ilusión y de sus frutos por el mundo entero. Yo espero que estos aspectos de la elección de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos de 1992 estén presentes en todos nosotros de aquí a ese año y aun más adelante. Felicidades Barcelona. felicidades Cataluña, Espana entera está. creo ,o. de enhorabuena FELiPE GNZALEZ MARQL EZ P,esideniedd Gobi ero,’ L A VANG UARDI Preidçnt& Er’tur 1 ( or e,t) tie Adri nr raLlo do 1 . i- j.noer d, (.one dr aodo _Liii Fraiicesc Soy Orozco adiurita Manuvilbavez lsculet ROqirJiiieivz. Josep 51‘Soria Subdirectores: Jaime Arias Luis Foux.Jove Pairion U0nzakrr Cabezas Viadirrur de Semir Antoniso Soterns Secretario general de la Pedaccion Jovep M ‘ Casase Consejero iii Diresciori Horacio SaerrzGuer,nsro o Los Juegos Olímpicos de 1992 representan para nosotros —paralos barceloneses y para todos los catalanes— una gran oportunidad y a la vez un gran reto. Represen— tan la oportunidad de tener en muchos terrenos un gran progreso. Pensemos en nuestro aeropuerto, en la actua lidad absolutamente provinciano e impropio de una dudad de la fuerzay de ambición de Barcelona. Pense mos en la remodelación que será preciso realizar de ba— rrios enteros de la ciudad. Pensemos en el Lictor desa trollo que esto representa. Todo ello es una gran opor tunidad Pero también es un gran desafío. Las posibilidades hay que saber aprovecharlas, y eso es lo que hemos de hacer. Cuando el continente crece, es preciso que crezca también el contenido y se requiere que el contenido sea bueno. El pueblo de Cataluña ha de saber dar el gran salto hacia adelante, un gran salto de contenido, un gran salto cualitativo. Esel salto de la modernidad, es el salto de la preparaciónde nuestragente para que puedaestar al día en todo, en el deporte, en la economía. en la cultu ia. Tieneque ser tambiénun saltodesdeelpunto de vista de la catalanidad. Los Juegos no han de servir para descatalanizarCataluña.han de servirpara que una Cataluña más rica y más llena sea profundamente cetalana Esta es nuestra tarea, la tarea de todos. Ha sido así hasta ahora a fin de conseguir los Juegos. Ha de ser así a partir de ahora para que a través de los Juegos Barcelo na y Cataluña sean más y sean mejores. Teníamos confianza en el triunfo Ya hemos ganado. Barcelona. nuestra ciudad, ha ganado la carrera hacía los Juegos Olímpicos de 1992. Téníamos confianza en el triunfo. Habíamos trabajado con firmeza. todos, para lograrlos y, finalmente, la familia olímpica ha sabido reconocer el esfuer Lo realizado por Barcelona para convertirse en sede de los Juegos del 92. Los Juegos del 92 se harán en Barcelona y vosotros. barceloneses. habéis entendido desde el primer momento la importancia de la candidatura olimpi ca y habéis sabido uniros para conseguirlos, dando muestras de lo q ue histórí camente ha caracterizado a ñuestro pueblo: la voluntad de.progreso hacia el futuro. la capacidad de dejár de lado las diferencias de criterios en hencl’icio del objetivo común. Ahora, sin embargo. queda todavía mucho trabajo por hacer. Y este traba jo exige que el pueblo de Barcelona continúe dando las mismas rhuestras de unidad que hasta ahora ha dado. Tenemos por delante una gran labor por realizar: poner al día r,ues1raciiidad. que Barceiona suba definitivamente al tren del desarrollo. siempre mirando hacia el siglo XXI. Todos unidos, sin marginar a nadie. lo coneguire mos. Es el momento de agradecer la ayuda entusiastu ‘ y desinteresada de todos los catalanes. Los Juegosson también la gran ocasión para proyectar (ataluña al mundo, y los catalaqes los hemos de aprovechar de manera seria y el icaz. Es el momento, también, de agradecer la ayuda entusiasta de todos los espa ñoles. Los Juegos son un gran estímulo para la España democrática y el posible reto dehacer del deporte una práctica cotidiana y un medio educativo. Ahora, sin embargo, es el momento de la fiesta, de la alegría. de las congratulaciones por el triunfo conseguido. Por esto, barceloneses, os invito a todos a celebrar con alegría e ilusión la designación olimpica de Barcelona esta noche. a las 11. en la avenida de María Cristina, al pie de las f tientes de Montuic. Gracias, una vez más, á todos vosotros. Hasta esta noche en Monttuic JORDI PUJOL 1 SOLEY • Anacido una generación. La multitud de muchachos y muchachas de toda la ciudad y de su vasto entorno que han llenado las calles de alegría es la que en 1992 cumplirá su dificultadçs, pero la abundancia dé candidaturas muestra que el .‘ a la can- didatura de Barcelona es otro gesto que obliga. La Barcelona de 1 992 ha de ser una Barcelona abierta al mundo, bien asentada en una historia ricaen capas sucesivas,en acumulaciones e integra a desvanecerseen un mundo amenazado por la potencia de sus moderna”. Gracias a los medios alcanza el olimpismo su máxi mo rendimiento como expresión pacífica y multicolor de uni . pital y que hoydía ha recobrado sus instituciones históricas. Esa Cataluña ha de ser una Cataluña que no se enciérre en sí misma. pues con eso no lograría dar a la grañ ocasión olímpica el rendi ricana a la invasión de Afganistán en los Juegos de Moscú han sacudido los cimientos de la institución olímpica. La visión reconciliadora y educativa del barón de Coubertin parecía que iba y lo co tenía que aportar también a ese compromiso el esfuerzo y el entusiasmo de todos nuestros equipos. En vísperas de la decisión de los hombres del CO! en Lausa na, un comentarista de niLs allá de nuestras fronteras dejaba en el aire la pregunta: ¿Qué ciudad podrá asegurar en 1992 no sólo la universalidad de los Juegos, sino también su rentabilidad? Este es el desafío con que Barcelona se enfrenta conjugar el ren dimiento económico con la apertura cosmopolita, hacer del cer tamen olímpico un espectáculo planetario del que Barcelona salga fortalecida y renovada.., No es menudo empeñq. Va a po nerse a prueba nuestra capacidad de trabajo, la inventiva, el buen sentido, todas las cualidades que tradicionalmente se nos atribuyen a los catalanes. Habrá que demostrarlas con hechos. Lo que se ha logrado con la designación debe mucho a un es- mundo. Y Barcelona es Cataluña y es España. La Ciuda&Con dal cuenta con el respaldo de esaCataluña que la tiene como ca- fuerzo de integración de personas, equipos e instituciones. El espíritu de los Juegos es un espíritu de universalidad. La gran fies tu del olimpismo mundial se encuentra siempre amenazada por los conflictos que dividen a los hombres. Boicotear los Juegos se convierte en arma política. en instrumento de propaganda, en gesto espectacular. En los pasados decenios, el terrorismo pales tino en Munich, el boicot africano en Montreal, la réplica ame- relaciona: los medios de comunicación. Por algo los Juegos han sido llamados “la más poderosa empresa mediática de la época paraCataluña, Desde ahora el horizonte de 1992 ha de ser la mcta. Van a ser seis añós de responsabilidad. Barcelona atrae ya las miradas del Lageneración del92 UNCA tantas ciudades se habían disputado el honor de • PASQLJ AL MARAG ALL 1 MIRA -iIealLIe,I B,,,veloud Preadent de J.iGeiwridieit Cooi,Jin,,dor do Ecoico,,,, Jcor, tapo Coordinador de CuIlird Josep Ran,onedí Lcr rizo Guiiiis Opintori Ir ternaC Grial Lirios Nadal Na,,iu,ia GeneraI Carlos Fajardo D,roctor General: Esteban Subdector Sillue Financiero Director Juan Marine Adjunto a Gerencia ocmi ir de Be si.ie ti a creaAlcoa- J M aerriar,Uez Purti,k.S Ecirrorniagn..cuOGraneey Eriier.to Eka,zer (Madrid) Aritorilo Cu.leoliry Jouquitr Cataluna Escudero DomiiigoGarcia Deportes: EspectacuosRadio y TV: Llus Bonet y CornipaginaCnorn Miquel Edncon Vnttagrasa Manuel Larnasy Diseño: Carias Pereade Rozas Servician. • al victor M:guel Martin,- Cierre Felis Pujol TecncoJaumeFrancasDurectordeProyectosNiio!abO,aIOm Pueblo Nuevo:Talleresde Director-Geiene: Juan Fco Morillo AneIGarcia Latasa- RolacionesLaborales Pubi,c,dad: AntoriioPiqrre alan. • en Madrid: Oquenido Den&gaCiOri 23 baJos Telein:23661 Telefo,no:411-Ol-07 Dntusnoncontrolada par O J Li 18 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1144 Title A name given to the resource Teníamos confianza en el triunfo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Nominació Candidatures Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1052/19861021d_00161.pdf f4e0e2058d0e2087ec5a6d3f632d7c18 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA. (21 de octubre de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: PASADO EL VERANO, NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" DA SUS ULTIMOS PASOS, YA QUE LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSOTROS DEL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA, SUPONE LA DECIMOSEXTA INTERVENCIÓN EN ESTE FORO AUTONOMICO. AUNQUE DICHO ORDEN NO ES CORRELATIVO, NI MUCHO MENOS, A LA IMPORTANCIA DE EXTREMADURA EN CATALUNYA Y EN NUESTRA CIUDAD. NACIDO EN MÉRIDA EL 19 DE ENERO DE 1948, EL SR. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, ES PROFESOR DE E.G.B. Y LICENCIADO EN FILOLOGÍA MODERNA. PRESIDENTE, PRIMERO, DE LA JUNTA REGIONAL DE EXTREMADURA DESDE EL 20 DE DICIEMBRE DE 1982, EL SR. RODRIGUEZ IBARRA, FU É ELEGIDO, CON POSTERIORIDAD, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA EL 8 DE JUNIO DE 1983. QUEREMOS QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS ESTÁ SIRVIENDO PARA SUBRAYAR EL CARÁCTER ABIERTO DE BARCELONA, Y POR EXTENSIÚN DE CATALUNYA, �2. ASI COMO NUESTRA CURIOSIDAD Y DESEO SINCERO DE CONOCER LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS A LOS QUE SE ENFRENTAN LOS GOBIERNOS DE LAS COMUNIDADES AUTONÓMICAS QUE CONFORMAN EL MAPA K)LITICO ESPAÑOL. Y EN ESTE CASO, ES EVIDENTE QUE QUEREMOS CONOCER, A TRAVÉS DE SUS PALABRAS, LA REALIDAD Y VISICITUDES POR LAS QUE ATRAVIESA EXTREMADURA, TODO ELLO EN BASE A LA SOLIDARIDAD QUE DA TITULO Y CONTENIDO A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, Y AL HECHO INCUESTIONABLE DE QUE NOS UNEN LOS, APROXIMADAMENTE, 100.000 EXTREMEÑOS BARCELONESES QUE VIVEN EN LA ACTUALIDAD EN EL AMITO METROPOLITANO DE BARCELONA. COMO HEMOS HECHO EN OCASIONES ANTERIORES, ME PERMITIRÁ, SR. PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFERENCIA CON UNOS DATOS BÁSICOS CUYA FUENTE, UNA VEZ MÁS, ES LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO, "RENTA NACIONAL EN ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCIÓN PROVINCIAL". CON UNA EXTENSI6N DE UNOS 41.500 KM2., EXTREMADURA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE ALGO MAS DE 1.050.000 PERSONAS. SU RENTA PER CAPITA NO LLEGA A LAS 300.000 PESETAS, LO CUAL LA SITUA EN dLTIMO LUGAR EN EL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS. DETRÁS DE LAS CIFRAS QUE ACABO DE MENCIONAR, SE ESCONDE �3. UNA ESTRUCTURA ECONÓMICA BASADA SOBRETODO EN LA AGRICULTURA, Y UNA DOLOROSA FAMILIARIDAD DE LA POBLACION NO DE LA EMIGRACION. EMIGRACIÓN, EXTREMEÑA CON EL FENÓME QUE DE UNA MANERA SIMILAR A LO OCURRIDO CON OTRAS AUTONOMIAS, SE DE') CON MAYOR INTENSIDAD A LO LARGO DE LOS AÑOS 60, SIENDO SU DESTINO, TAMBIEN COMO DATO COMUN, MADRID, BARCELONA Y EL PAIS VASCO. EN EL MARCO SOLEMNE DE ESTE SALÓN DE CIENTO, QUEREMOS TAMBIEN MANIFESTARLE, SR. PRESIDENTE, QUE ESTA CIUDAD, COMO CAPITAL DE CATALUNYA, ESTA EMPEÑADA EN CONSTRUIR CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO, UN FUTURO EN EL QUE REINE EL ENTENDIMIENTO MUTUO, A PARTIR DE UNA CULTURA ENRIQUECIDA POR LAS APORTACIONES DE TODOS. EN DEFINITIVA, ESTAMOS TRABAJANDO POR UN PAIS ABIERTO, CRISOL Y SOLIDARIO. DESDE ESA SOLIDARIDAD, Y DESDE LA FRATERNIDAD QUE UNE A EXTREMADURA Y A CATALUNYA A TRAVÉS DE TODOS NUESTROS CIUDADANOS QUE HAN NACIDO EN SU REGIÓN, EXCMO. SR. JUAN CARLOS RODRIGUEZ IBARRA, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE EXTREMADURA, TIENE D. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3958 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. J.C. Rodríguez Ibarra, President de la Junta d'Extremadura Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Territoris Extremadura Rodríguez Ibarra, Juan Carlos, 1948- Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1054/19861028d_00162.pdf 151eca9dd6df74a8dadab77a8f82d8c9 PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" y PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA GALEGA. (28 octubre de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE, DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSOTROS, DEL PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, EXCMO. Sr. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, CULMINA EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA". DE ESTA MANERA, PODEMOS AFIRMAR, CON HONDA Y SENTIDA SATISFACCION ,, QUE ESTE SALÓN DE CIENTO, SEMANA TRAS SEMANA, HA SERVIDO COMO FORO EN EL QUE, TODOS Y i CADA UNO DE LOS PRESIDENTES DE LAS DIFERENTES AUTONOMIAS QUE CONFORMAN EL MAPA POLITICO ESPAÑOL, HAN TENIDO OCASION DE HABLARNOS DE LA REALIDAD DE SUS TIERRAS y DE SUS PROBLEMAS, REALIDAD QUE CON LA INTERVENCIÓN, ESTA TARDE, DEL SR. FERNANDEZ ALBOR, SE HABRÁ CONVERTIDO EN UN CUADRO COMPLETO EN EL QUE DESTACAN LA DIFERENCIA DE LOS PROBLEMAS ) Y EL TONO QUE ES COMÚN EN CUANTO A LA ILUSIÓN Y ESPERANZA POR RESOLVERLOS. SR. FERNANDEZ ALBOR, NACIÓ EN SANTIAGO DE COMPOSTELA r EN 1917. DOCTOR EN MEDICINA Y CIRUGÍA POR LA UNIVERSIEI. �2. DAD COMPOSTELANA. REALIZÓ ESTUDIOS DE ESPECIALIZACIÓN EN VIENA, LONDRES, MADRID Y BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD ES TITULAR DE LA XUNTA GALEGA DESDE ENERO DE 1982. NOS PERMITIMOS REITERAR, SR. PRESIDENTE, AQUELLO QUE TODOS Y CADA UNO DE LOS PRESIDENTES AUTONÓMICOS QUE HAN PASADO POR ESTE SALÓN DE CIENTO, HAN TENIDO OCASIÓN DE COMPROBAR: BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA CATALUNYA, TIENE INTERES POR CONOCER LOS PROBLEMAS Y REALIDAD ACTUAL DE GALICIA, EN BASE, TANTO A LOS HIJOS Y NIETOS NACIDOS YA AQUI, DE AQUELLOS GALLEGOS QUE EMIGRARON A ESTA CIUDAD HACE YA MUCHOS AÑOS, COMO A LOS 75.000 CIUDADANOS BARCELONESES NACIDOS EN GALICIA QUE, EN LA ACTUALIDAD, HABITAN EN EL ÁMBITO DE NUESTRA ÁREA METROPOLITANA. QUEREMOS TAMBIEN QUE SEPA, SR. PRESIDENTE, QUE ESTAMOS EMPEÑADOS EN UN PROYECTO DE FUTURO PARA BARCELONA, Y POR EXTENSIÓN PARA CATALUNYA, CONSTRUIDO POR TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO / SOBRE UNOS PILARES DE ENTENDIMIENTO MUTUO Y DE UNA CULTURA ENRIQUECIDA CON LAS APORTACIONES DE TODOS. EN DEFINITIVA, ESTAMOS TRABAJANDO POR UN PAÍS ABIERTO, CRISOL Y SOLIDARIO. �3. TAMBIEN COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME PERMITIRÁd, PRESIDENTE, QUE CONTEXTUE MÍNIMAMENTE SU CONFERENCIA CON UNA SERIE DE DATOS BÁSICOS CONTENIDOS EN LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO, "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCIÓN PROVINCIAL". CON UNA EXTENSIÓN LEVEMENTE INFERIOR A LOS 30.000 KM2 . , LA POBLACIÓN QUE RESIDE EN LA ACTUALIDAD EN GALICIA SE CIFRA EN UNOS 2.844.000 HABITANTES. SU RENTA PER CAPITA DE APROXIMADAMENTE UNAS 405.000 PESETAS EN 1983, SITUAN A GALICIA EN DECIMOTERCER LUGAR EN EL RANKING DE RENTAS AUTONOMICAS POR HABITANTE. EN BASE A LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE Y CONTENIDO A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, Y CON LA FRATERNIDAD QUE UNE A GALICIA. CON CATALUNYA, A TRAVES DE TODOS NUESTROS CONCIUDADANOS QUE HAN NACIDO EN SU AUTONOMIA, EXCMO. SR. GERARDO FERNÁNDEZ ALBOR, PRESIDENTE DE LA XUNTA DE GALICIA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3960 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Gerardo Fernández Albor, President de la Xunta Galega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Territoris Galícia Fernández Albor, Gerardo Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1055/19861030d_00163.pdf bcfccf13cdac7c0c8545a99d55907991 PDF Text Text E ME Ajuntament de Barcelona 1) )4' cm45 D7 I y 31 Paraules de l'Excm. Sr. Alca de a l'acte de lliurament deis orernis d'Honor "Jaume I" Saló de Cent, 30 d'octubre 1986 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació REVERENDISSIM PARE ABAT, SENYORES, ENYORS: PRIMER DE TOT VULL FELICI`I AR ELS GUARDONATS D'AQUESTA EDICI6 DELS PREMIS DE LA FUNDACI6 JAUME I. AI`1B AQUEST ACTE RENOVO UNA TRADICIó QUE L'ANY PASSAT NO VAIG PODER SEGUIR, PERÇ Uè ERA DE VIATGE A LENINGRAD, COM RECORDAREU. TAMBÉ RECORDAREU QUE L' úLTII-.A VEGADA QUE VAIG PRESIDIR EL LLIURAMENT DELS PREMI ç D'HONOR I D' ACCIó CÍVICA VAIG FER AL.LUSI6 ALS MOMENTS CRISPATS QUE EN AQUELL MOMENT, HAIG DE 1984, PASSAVA LA SOCIETAT CATALANA. AVUI ENS HEM DE FELICITAR DE ÇUE L'AMBIENT ÉS MOLT DIFERENT. TOT JUST ACABEN DE VIURE L' EXPLOS Ió D'ALEGRIA DE TOT UN POBLE, DE BARCELONA, DE CATALUNYA, D'ESPANYA, DESPRÉS D'ACONSEGUIR y 9 2,\ plv■ ^ p rs "A Fr'77\ D: t`^.t^ +rt ' t IN ^ u--LA, r ^J l. l fJ j0 A - %. Cl^.,' AL 1 t 2 Qv ^ ^ t. ,I v ks S V IC O C>) bAn.1: -Y\J �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FEIA TEMPS QUE NO S'HAVIA VIST UNA MOVILITZACIó COL.LECTIVA TAN UNANIM DARRERA D'UN OBJECTIU COMi. FEIA TEMPS QUE NO VEIEM TANT DE JOVENT IL.LUSIONAT PER UN PROJECTE AMB CONSENS GENERAL. AIXÒ EM FA PENSAR QUE ESTEM RECOBRANT L'ESPERIT DE FRATERNITAT QUE VEIA EN PERILL FA DCS ANYS. FRATERNITAT AME ELS POBLES GERMANS AMB ELS QUALS HEM COMPARTIT, DE MÉS O MENYS BON GRAT, SEGLES D'HIST RIA. PERo, SOBRE TOT, FRATERNITAT ENTRE NOSALTRES MATEIXOS, SENSE LA QUAL QUALSEVOL ALTRA ES INVIABLE. HEU HONORAT AVUI UNA PERSONA I UNA ENTITAT QUE SON A LA VEGADA HISTÒRIA I JOVENTUT EN A TIU. AVEL.Lí ARTíS I GENER, "TÍSNER", UN EXEMPLE VIU EL QUE HA ESTAT LA HISTÒRIA D'AQUEST PAIS EN MIG SE LE. EN TISNER HA CONEGUT LA CREATIVITAT DE LA GENERAL TAT REPUBLICANA, LA CRUELTAT DE LA GUERRA, LES MISPRIES DE L'EXIL, LA GENEROSITAT LLATINOAMERICANA, LES ACABALLES DEL FRANQUISME I LA RECUPERACIó DE LES NOSTRES INSTITUCIONS. I ENCARA ENS DóNA EXEMPLE A TOTS DE CURIOSITAT PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA NOVETAT, DE DINAMISME, D'INOUIIITUD, DE LLIURAMENT A UNS IDEALS. ENS DóNA EXEMPLE DE JOVENTUT. L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, VIV ER DE JOVES MGSICS CIUTADANS EXEMPLARS, INTIMAMENT LL1CADA A UN MONESTIR I A UNA MUNTANYA QUE SóN SiMBOLS DE CATALUNYA. LA. SÍNTESI ENTRE EL NOSTRE RESPECTE A LES TRADICIONS 1 LA FE EN EL FUTUR. DES D'AQUEST SALó DE CENT QUE TAMBn PORTA UNA GRAN C3RREGA SIMB6LICA PER AL NOSTRE PAIS, US FELICITO VIVAMENT UN ALTRE COP, COM TMIBn FELICITO ELS PREMIATS PER LA SEVA ACTUACIó CÍVICA. TOTS ELLS HAN SABUT PROMOURE, CADA UN A LA SEVA ACTIVITPT, L'INTERèS PER LES NOSTRES COSES 1 L'ESPERIT DE CONTROVèRSIA PROPI D'UNA SOCIETAT DIN7.1MICA. A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABdNA I LA DE TOT EL CONSISTORI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3961 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis d'Honor Jaume I Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cooperativisme Catalanisme Model social Fundació Jaume I Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències