236 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1057/19861113d_00169.pdf bb07ad2e9b4902254590844be7e62863 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maraqall, a la presentació econòmica de Barcelona Chicago, 13 de novembre 1986 �THANK YOU MR. MOELLER, LADIES AND GENTLEMEN, IT IS A PLEASURE TO BE HERE IN CHICAGO TODAY. BOTH CHICAGO AND BARCELONA SHARE THE MEMORY OF THE GREAT ARCHITECT MIES VAN DER ROHE WHOSE CENTENNIAL YEAR IS ENDING NOW. THE BARCELONA PAVILION AND THE BARCELONA CHAIR WERE HIS FIRST WORLD WIDE KNOWN WORKS, AND IT WAS IN CHICAGO WHEN HE GAVE THE BEST OF HIS CREATIVE MATURITY. I WOULD NOT BE FAIR HAD I NOT RECALLED HIM IN MY FIRST VISIT TO CHICAGO. NOW I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION -MAKING PROCESS. TO BEGIN WITH, I THINK IT IS WORTH BRIEFLY MENTIONING SOMETHING ABOUT THE PRESENT ECONOMIC AND POLITICAL SITUATION OF SPAIN, AS A WHOLE, TO SET THE CONTEXT OF THE DOMESTIC ENVIRONMENT FACING BARCELONA. SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A DOMESTIC MARKET OF ALMOST 39 MILION NATIVE CONSUMERS �-3TOGETHER WITH 43 MILLION VISITORS A YEAR WHO SPEND IN EXCESS OF 7 BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S GDP IN 1985 WAS APPROXIMATELY 190 BILLON U.S. DOLLARS. ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN EXCESS OF 2% PER ANNUM, AND INFLATION IS RUNNING AT 8%. BOTH OF THESE MEASURES BEING EXPECTED TO SHOW FURTHER IMPROVEMENT IN THE NEAR FUTURE. WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16% SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL POWER SUCH AS GERMANY. IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS, BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE. THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER �-4° STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE. CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE AMERICAS. FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND OF THIS YEAR. DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH ATALANTIC DEFENCE. CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT. �-5THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA MADE UP OF 27 MUNICIPAL COUNCILS WITH A COMMON URBAN AUTHORITY: THE METROPOLITAN CORPORATION OF BARCELONA. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE METROPOLITAN AREA, AS A WHOLE, HAS A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN-SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE-CYCLE PROCESS ". �-6- HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �-7BARELY FOUR WEEKS AGO BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: "DISREGARDING WHATEVER MAY HAPPEN NEXT 17 IN LAUSANNE (THAT WAS THE DAY AND CITY WHERE THE OLYMPIC DECISION HAD TO BE TAKEN), THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �-8- IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED LAST YEAR INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �-9MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY WILL BE CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS TO BE A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS L,AST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. AMERICAN INVESTORS HAVE CONSISTENTLY BEEN AMONG CATALONIA'S TOP FIVE FOREIGN INVESTMENT SOURCES AND THEIR PRESENCE HAS BEEN VERY POSITIVE. �-10- NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE METROPOLITAN AREA IS DEVELOPING A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY �DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILAt3LE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. �-12- THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 250 ACRES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE -EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME �-13TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. I'HANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3963 Title A name given to the resource Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciatives SA. Empreses d'alta tecnologia: Olivetti, Hewellet Packard, Siemens. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chicago Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Economia Autonomia Competitivitat Barcelona Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a la Graduate School of Design (Harvard) Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986 �IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN, TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS FRUITFUL CAREER. WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF INTEREST. I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER TO THAT QUESTION. URBAN POLICY IN BARCELONA BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER HER BY YOURSELVES'. THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES. THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM �_3_ VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL MONEO. NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6 YEARS. THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN URBAN POLICY. ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A GENERAL PLAN. THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL ACTIVITIES COEXISTED. �-4- THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY, HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY, IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS. BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE PHYSICAL FORM OF THE CITY. HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY. I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA. THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN, IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND "MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS. �-5- BARCELONA, CATALONIA, SPAIN NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD. AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES, THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN, DIFFERENT TO SPANISH. THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA. THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE. A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN. �-6- THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY. I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES. YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP. �-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí. MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50 YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES. I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN. �-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND INDUSTRIALIZATION. CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA, PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH. MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD. THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST �-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP. FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE STILL IS SHELTERING. THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS 1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER. THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY IMPORTANT URBAN PROJECTS. IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER MONTSERRAT: NúRIA. �-10- IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA. THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION, WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP LLUÍS SERT, AS YOU KNOW. LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM, A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT. HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS, CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN. �WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE, BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU. NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY. SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES ORGANITATION. A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH EUROPE AND THE REST OF THE WORLD. HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE? �-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED: "CATALONIA HAS COME BACK HOME ". AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL CULTURES. WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN. I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE. LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED "HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT SURPRISE OF THIS EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO �-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí, MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY. FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES. BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES FORM LONDON TO MILAN. THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN INCREASING CHARACTER OF PASSAGE. �-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN. WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM. MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG CITY. BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE, LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY. �-15- BARCELONA TOWARDS 1992 BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT CENTURY. THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES. THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS I HAD SAID BEFORE. NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE A SIMILAR THRUST. OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY. THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY. �-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL TOWNS BEYOND THE HILLS. BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA. THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS. �-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY, "WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE. BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING SEA. ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND OBVIOUS SOCIAL BENEFITS. BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE. THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA, ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE SEA FROM THE REST OF THE CITY. �-18- THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE SEA. THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES"; SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE". THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION OF PIERS. WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400 ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW �-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND RECEAT:CONAL AREAS. URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS. RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE. THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL TRACKS.. �-20- POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES. THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT, HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE. MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED BUILDINGS AND LAND PLOTS. THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA", OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH �-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT. THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE. AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE REST OF THE CITY. THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY 14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS TERMINAL AND SPORTS FACILITIES. �-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL, SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS; SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS FOLLOWING THE GAMES. I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE "EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE" OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY. �-23- THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND A POPULATION OF 116.738. IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS. BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION. BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY. WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST. THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE POPULATION DENSITY DECLINE. �-24- A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES, ESPECIALLY IN EUROPE. FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY, MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION. CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS. THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES. EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT, UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A �-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE. ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF STAGNATION THEORIES. THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER, MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL. IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS. FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN COMMUNITY, THE COMMON MARKET. �-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES. THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN DUMPING EXPORTS. I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC. "YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100". THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION. WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT. IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS �-27- AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN THE WHOLE OF THE POPULATION IS. IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT PRODUCED YEARLY. A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF CITIES. CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION, FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM. KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE, YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS. �-28BARCELONA AND THE AMERICAS BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT, AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD. BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN RESIDENTS. WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM. �-29A LOOK AT THE YEAR 2000 LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY. CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN. THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME TIME LIVEABLE CITY. WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION, THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION OF EXOTISM. �-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY ANSWERED TO THE CHALLENGE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3964 Title A name given to the resource A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Història Federalisme Relacions Internacionals Infraestructures Europa Barcelona Model social Ciutats Estats Units Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1059/19861121d_00172.pdf 37d9dfa5179e99d1a58c89209ebe4160 PDF Text Text -111.1,11;'1 (11 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Exrm. Sr. Alcalde, Pasqual tlaragall, al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Boston, 21 de novembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Corrainicacw MR MAYOR, DEAR FRJENDS: HAVE EXPRESSED ' MY WORDS FOR A LONG LASTING AND FRUITFUL RELATIONSHIP I CS\ THIS 1101-n“Nr; BETWEEN OUR CITIFS, BOSTON AND BARCELONA. WOULD LIKF TO REVIEW THOSE WISHES NOW, AFTER THIS PLEASANT LUNGH AMONG FRIENDS. BUT LET UF THANK YOU FIRST OF AEL BY THE ATTENTIONS I NAVE RECEIVED AND, ABOVE ALE, BY THE FRJENDSHIP YOU HAVE SHOWN TO ME. TARO ThEM NOT ONLY AS A PERSONAL DEFERENCE TO r I, FUI' AB \N p ulAcn TC THE CITY I NAVE THE HONOR TO TFPRESEITI. NAVE JUST COMPLETED A SHORT TOUR THROUGH THE STATES TO EXPLAIN THE INVESTMENT OPPORTUNITIES THAT BARCELONA CAN OFFER TO AMERICAN INDUSTRY AND FINANCE. THE TRIP HAS BEEN EXTREMELY INTERESTING, AND �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicad() SOMEHOW EZHAUSTIMZ, WE HAVE PURPOSEDLY LEFT BOSTON AS THE LAST STAGE OF OUR TRIP, SO WE COULD FEEL AT HOME AFTER TEN PRESSED DAYS. ANO WE WERE RIGHT. TSE WARMTN ANO FEELING WE HAVE FOUND HERE HAVE NADE UP FOR THE TIRING DAYS WE HAVE JUST PASSED. BARCELONA. IS NOW GETTING READY FOR THE 1992 OLYMPIC CMALLENCE. UF WOULD LIKE YOU TO SHARE WITH US THE OPTIMISTIC CIIMATF, THE VIBRATING MOMENT BARCELONA IS LIVING NOW. THAT 15 WHY I WOULD BE VERY GLAD IF MAYOR FLYNN WOULD COME SOON TO BARCELONA. UF ALSO EXPECT TO COUNT ON BOSTON HELP TO SOLVE SOME OF TSE ORNAN AND TECHNOLOGICAL PROBLEMS WE FACE IN �Ajuntament de Barcelona Ciabinet de Comunicacje) OUR EFFORTS TO GET THE CITY READY FOR THE GANES ANO POR THE YEAR 2000. Y;;ITH MY HOPE OF A BRILLIANT FUTURE FOR BOTH SISTER CITIES AMD TER HAPPINESS OF THEIR PEOPLE, LET ME RAISE MY CU? ANO OFFER MY TOAST TO TER FRIENDSHIP OF BOSTON AND BA':CFLONAp latnÉz991110AA~1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3965 Title A name given to the resource Paraules al dinar ofert per l'Alcalde de Boston Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Boston Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Boston Alcaldes Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1060/19861124d_00174.pdf 61764968e8a116c3cbd319a6152a42be PDF Text Text Intervenc Corieren-' l'Exc , c 'ae, Paagual Mara2ali a la erial .onsead 'iva priquez Barcelona, 24 de nave. re de 1986. �2492 CARDENAL SILVA HENRIQUEZ HA .ECI VICARIA DE SOLIDA IDAA, EL PREMIO , EN NOMBRE DE LA T' RTAD PRINCIPE DE ASTURIAS. ARZOBISPADO DE SANTIAGO DE CHILE. DEC:R LA VICA RIAES DECIR CHILE? DERECHOS HUMANOS, PAZ, VIDA. COMO DECIR EL CARDENAL ES HABLAR DE MONSEROR SILVA HENRIÇiUEZ. E- CR COMO AN CE DIEZ AROS LA VICARI:A DE SOLIDARIDAD' , POCOS D T AS DESPUES DEL GOLPE MILITAR, CREO COMITE PRO PAZ CON TODAS LA IG :AS CHILENAS. LA VICARIA DE SOLIDARIDAD HA SIDO Y ES EN ESTOS TRISTES AROS PARA ILE L. PROTECTORA DEL PUEBLO CHILENO. MAS ,-)E UN CUARTODE MILLOS DE PERSONAS HAN SIDO ATENDIDAS POR LA VICAR IA Y SUMAN MAS DE :0.000 SUS INTERVENCI �2•3 JUDICIALES. LOS DETENIDOS Y DESTERRADOS Y SUS FAMILIARES HAN ENCONTRA D PROTE -ION, y LA VICARIA HA DENUNCIADO VALEROSAMENTE LOS CASOS • P TORTURAS Y DE DESAPARICIONES. LA AYUDA HA SIDO MATERIAL, JURÍDICA, MORAL, Y EN SU RECINTO, EN EL QUE TRABAJAN UN CENTENAR DE PERSONAS, TODOS QUE HAN PRECISADO AYUDA Y PROTECCION HAN ENCONTRADO APOYO Y AMISTAD. PARA NOSOTROS FUE ABSOLUTAMENTE 1984 IMPULSAMOS UNA CAMPA1A RE- QUE NATUR 9CUANDO A FINALES DE AYUDA A LOS DETENIDOS Y ADOS POR EL ES. DO DE SITIO Y A SUS FAMILIAS, CAMPANA RECI 10 P APOYO DE LA FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS / CANALIZAR NUESTRA AYUDA A TRAVES DE LA VICARIA .LIDARIDAD. �P NTONC 7'S PUDI M OS VERIFICAR DIRECTAMENTE COMO TODAS LAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y POLITICAS, TODAS LAS FAMILIAS QUE SUFREN LA REPRESION, TODOS LOS SECTORES DEMOC,ATICOS DE CHILE, RECONOCIAN Y SE RECONOCIAN EN LA ACCICN DE L VICARIA DE SOLIDARIDAD. REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA QUE. VISITO CHILE EN DICIEMBRE DE 1984 Y EN MAYO DE 1985 PUDO VISITAR, CON LA AYUDA DE LA VICARIA, LA MAYORIA DE CAMPOS Y LUGARES • DE RELEGACION, DESDE 1 I' , EN EL SUR, HASTA PISAGUA Y ATACAMA EN EL NORTE. L' LA CO,L:A-BOR DE // ANISMOS DE , LID .. T DA n L1 =7 DERECHOS TODAS PARTE: EN ESTOS MOMENTOS QUIERO RECORDAR A DOS PERSONAS QUE •ESTOY SEGURO NOS ACOMPASAN ESPIRITUALMENTE POR SU VINCULACION A �LA VICARIA DE LA SOLIDARIDAD Y POR SU VINCULA„I - ' A ESPAÑA, A CATALUNYA Y A BARCELONA. ME REFIERO AL FUE VICARIO DESIGNADO POR EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. EL ESPA (71 -- DE LA FUENTE, IGNACIO EXPULSADO DE CH E POR LA JUNTA MILITAR HACE AHORA DOS AÑOS Y QUE ACABA DE PUBLICAR UN HERMOSO LIBRO SOBRE LA VICARIA, ETAR O EJECUTIVO DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, EL CHILENO-CATALAN ENRIC PALET CLARAMUNT, BRAZO DERECHO DEL ACTUAL VICARIO, QUE NOS ACOMPAÑA, MONSEÑOR SANTIAGO TAPIA, Y NUESTRO PRIMER INTERLOCUTOR EN SANTIAGO. PERO ELLOS Y TANTOS OTROS HAN PODIDO DE T-7 R, OLLAR SU NARIA LABOR SOLIDARIA POR EL IMPULSO Y APOYO QUE HAN RECIBIDO DEL CONJUNTO DE LA IGLESIA CHILENA Y REPRESENTANTES MAS INSIGNES. VICARIA DE SOLIDARIDAD NO P YISTIRTA SIN E CARDENAL SILVA HENRIQUEZ Y SIN L4 LABOR CONTINUADORA DEL ACTUAL ARZOBiSPO DE SANTIAGO, EL CARDENAL �.6 FRESNO. EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. ARZOBISPO DE SANTIAGO Y PRESIDENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL DE LA IGLESIA CHILENA DURANTE MUCHOS AROS, HA SIDO Y ES UNA DE LAS VOCES CON MAYOR AUTORIDAD MORAL DE CHILE, DE AMERICA Y DEL MUNDO. Y LO CONTINUA SIENDO AHORA ., RETIRADO YA DE SUS CARGOS Y RESPONSABILIDADES FORMALES. LO ES PORQUE SIEMPRE HA ES. PROMETIDO Y UTILIZO TERMTNnS QUE COMPARTIMOS CON LA CAUSA DE LA -P ", DEL "DIALOGO Y DEL RESPETO A LOS OTROS", DEL "DE1 LIBRES A SER PARA TODOS".. Y SIEMPRE HA ESTADO CON SU PUEBLO, Y _EC T A , M P NTP CON LOS POBRES Y LOS PERSEGUIDOS, CON LOS JOVENES, CON LOS TRABAJADORES, CON LOS PROFESIONALES INTELECTUALES. EL CREO TAÌBIEN LA VICARIA OBRERA, APOYA ORGANIZACIONES TRABAJADORAS Y CONTRIBUYE A FORMAR A SUS CUADROS. �/ Y A EL SE DEBE TAMBIEN LA CREACION DE LAS VICARIAS JUVENIL Y UNIVERSITARIA, Y DE LA ACADEMIA DE HUMANISMO CRISTIANO, CUYO MARCO DESARROLLAN SU ACTIVIDAD UN CO4JUNTO IMPRESIONANTE DE CENTROS Y EQUIPOS DE INVE SOCIALES. ENSE g ANZA Y APOYO A LAS ORGANIZACIONES EL CARDENAL SILVA HENRIQUE2 ME PERMITIRA Y ESTOY SEGURO QUE AGRADECERA QUE RECONOZCA Y RESALTE OTROS MERITOS, y COLECTIVOS ESTOS,. ADEMAS DEL SUYO PROPIO, EN LA LABOR DE LA VICARIA DESOLIDARIDAD. EN PRIMER COLABORADOR E S LUGAR DEL LA CONJUNTO DE TRABAJADORES Y VICARIA, DE SUS SERVICIOS Lu.SMA MUCHOS DE ELLOS HAN PAGADO MUY JURIDICOS Y ASISTENCIALES. ACOMPAIIANDO CARO ESTA GENEROSA DEDICACION A LA SOLIDARIDAD. AL CARDENAL Y A.MONSEROR TAPIA NCS HA VISITADO EL ABOGADO GUSTAVO. VILLALOBOS, UNO DE LOS RESPONSABLES DE LOS �2á.9- SERVICIOS JURIDI OS DE LA VICARIA, 4 EN SALIDO DE LA Y CARCEL DONDE HA ESTADO VARIOS MESES, ACUSADO DE PRESTAR AYUDA A UN HERIDO QUE SE PRESENTO EN LA MISMA VICARIA. nno ES UN CASO AISLADO. LOS CASOS DE COLABORADORES DE LA VICARIA OBJETO DE DETENCIONES, MALOS TRATOS, AMENAZAS Y HASTA SECUESTROS SON NUMEROSOS. EN 1985, UNO DE SUS MIEMBROS DESTACADOS, JOSE MANUEL P.RADA, FUE SECUESTRADO, PRESUMIBLEMENTE POR UN GRUPO CARABINEROS APARECIO DEG OL L DO UNOS DIAS DESPUES, JUNTO A UN SINDI TA Y A UN DI--GENTE POLITICO DE LA OPOSICION. Y. EN SEGUNDO LUGAR, QUISIERA DESTACAR A UN PROTAGONISTA ANONIMO, EL PUEBLO CHILENO EN SU CONJUNTO. LA GENEROSA LABOR C IGLESIA, VERDADERA PROTECTORA DE LA SOCIEDAD CIVIL FRENTE UN ESTADO USURPADO POR LA VIOLENCIA, LA EXTRAORDINARIA ACTIVIDAD DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, LA INDISCUTIBLE AUTORIDAD MORAL DE LOS CARDENALES SILVA HENRIQUE2 Y FRESNO PARA DEFENDER A SU PUEBLO Y ENFRENTARSE �.9 A LA DICTADURA, TODO ELLO ES POSIBLE PORQUE EL PUEBLO CHILENO ESTA DANDO A LO LARGO DE TODOS ESTOS INTERMINABLES AÑOS UN _,CR i= "r B I E EJEMPLO DE VALOR Y DE DIGNIDAD, DE CAPACIDAD SOBREVIVIR, PORQUE AMAN LA VIDA, Y DE PERSEVERANCIA PARA NO ABANDONAR NI UN SOLO INSTANTE SUS EXIGENCIAS BASICAS DE PAZ Y DE IBERTAD, PARA PROCLAMAR DERECHO A LA VIDA. A VIDA, COMO TITULO LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, UNA MEMORABLE JORNADA, EN1984. CON ESTAS PALABRAS QUISIERA RECIBIR HOY AL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. GRACIAS A LA VIDA CANTO VIOLETA PARRA. EXPOSI , - U- A PRINCIPIOS "CHILE VIVE" COMO SE TITULA LA EXPOSICION AÑO CELEBRAREMOS -N MADRID, EN BARCELONA Y EN OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS. LA VIDA QUE USTED. MONSEÑOR, DEFIENDE Y REPRESENTA PARA SU �PUEBLO ES _A VIDA QUE DESEAMOS A TODOS LOS CHILENOS. PARA QUE PRONTO REENCUENTREN LA DEMOCRACIA Y LA CONVIVENCIA PA:7:57:CA. QUE MUY PRONTO NO SEA NECESARIO RECLAMAR LA VIDA PORQUE YA NO MANDARAN REPRESENTANTES DE LA MUERTE. GRACIAS A MUCHOS CHI Tz- Nn, P ERO TAMBIEN Y MUY ESPECIALMENTE GRACIAS A USTED, CHILE VIVE, ESTA PRESENTE CON NOSOTROS Y NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE RECIBIRLE. MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE HA HECHO Y HACE Y MUCHAS GRACIAS POR ESTAR AQUI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3966 Title A name given to the resource Presentació a la Conferència del Cardenal Monseñor Raúl Silva Henríquez Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Religions Seguretat ciutadana Relacions Internacionals Acció política Model social Xile Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1062/19861205d_00175.pdf 70de5c014bcba10bd22a712b3564f141 PDF Text Text Onl 10, Ajuntament de Barcelona Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Gavà, 5 de desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMICS DE GAVà• AMB MOLT DE GUST HE ACCEPTAT LA INVITACIó .PER PRONUNCIAR EL PREGó DE LES VOSTRES FESTES D'HIVERN. LES FESTES SóN SEMPRE UNA OCASIó PER DIVERTIR-SE, PER DEIXAR AL COSTAT PER ALGUN TEMPS ELS PROBLEMES QUOTIDIANS. I LA MISSIó DEL PREGONER ÉS ANUNACIAR-NE EL COMENÇAMENT, PERQUè LA GENT S'ENGRESQUI. PER NO ESTARà DE MÉS QUE ABANS D'ACOMPLIR AQUESTA TASCA US INVITI A REFLEXIONAR SOBRE ALGUNES CARACTERíSTIQUES D'AQUESTA VILA. LA HISTòRIA DE GAVà ÉS TAN RICA I INTERESSANT COM LA PRòPIA HISTòRIA DE CATALUNYA. NO VULL COMETRE LA GOSADIA DE EXPLICAR-VOS LA VOSTRA PRòPIA HISTòRIA. PER PERMETEU-ME RECORDAR, SI MÉS NO, DE LES GUERRES CONTRA JOAN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL II, AQUELLS ANYS TURBULENTS QUE VAN DONAR AQUELL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INCREIBLE JAUME MARC I BALLESTER, EL NOM DEL QUAL HONOREM TAMBÉ EN AQUEST ACTE. PER TOT CATALUNYA PODEN TROBAR EXEMPLES D'AQUESTA REBEL.LIA, D'AQUESTA VOLUNTAT INDOMABLE DE SER UN MATEIX. PER A CADA LLOC ES MANIFESTA AMB LA SEVA IMPRONTA PARTICULAR. GAVá HA CONEGUT MOLT VIVAMENT L'EVOLUCI6 D'UNA SOCIETAT AGRÍCOLA A UNA D'INDUSTRIAL. UNES EXCELENTS TERRES DE CONREU VAN SER INVAïDES PER LA INDúSTRIA. UNA PETITA VILA ES VA CONVERTIR EN UNA CIUTAT INDUSTRIAL. I LES CIRCUMSTàNCIES EN QUÉ AIXò VA SUCCEIR NO VAN SER LES MÉS FAVORABLES. DE MANERA QUE, ENCARA QUE EL PROCÉS SENS DUBTE ERA INEVITABLE, LA FORMA EN QUÉ VA TENIR LLOC VA PRODUIR ELS DESGAVELLS URBANÍSTICS QUE HEM HEREDAT. AQUESTS PROBLEMES URBANÍSTICS ELS CONEIXEM A TOTA L'AREA METROPOLITANA. HEM DE REFER LES NOSTRES VILES, ELS NOSTRES POBLES, ELS NOSTRES BARRIS DESTROÇATS PER Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —3— Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUELLS QUE ES VAN ENRIQUIR AMB LA COMPLICITAT DEL PODER I APROFITANT LA NECESSITAT DELS QUE NO TENIEN MÉS QUE LES SEVES MANS PER TREBALLAR. SóN PROBLEMES QUE NOMÉS ES PODEN RESOLDRE SI ELS AFRONTEM ENTRE TOTS. SI ACONSEGUIM MANTENIR LA FORÇA QUE ENS DONA SER .L'àREA METROPOLITANA MÉS IMPORTANT D'ESPANYA. ELS INTERESSOS QUE VAN ARRUINAR ELS PAISSATGES, QUE VAN CONTAMINAR L'AIRE, QUE VAN CONSTRUIR HABITATGES INDIGNES SU ELS MATEIXOS QUE ARA VOLDRIEN TRENCAR ELS INSTRUMENTS QUE TENIM PER ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI. PER DONAR A LES NOSTRES CIUTATS I ELS NOSTRES BARRIS LA DIGNITAT URBANA QUÈ MEREIXEN. VOSALTRES, PERò, NO US DEIXAREU ENGANYAR. BARCELONA NO VOL OFEGAR NINGú. BARCELONA NECESSITA DE TOTA L'àREA, COM TOTA L'àREA NECESSITA DE BARCELONA. QUALSEVOL INTENT DE CONFRONTACIó, DE DIVISIó SERA INiiTIL. I ARA ACABO. TORNO A FER DE PREGONER, A CRIDAR —VOS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè VINGUEU A LA FESTA, A L'ALEGRIA, A LA GRESCA. ELS OUE SABEN TREBALLAR, ELS QUE SABEN LLUITAR, SABEN TAMBÉ DIVERTIR-SE. I VOSALTRES EN SABEU. AIX5 DONCS, ENDEVANT LA FESTA! Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -5Ref.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3968 Title A name given to the resource Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gavà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Territoris Model social Gavà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1063/19861210d_00177.pdf 85806475004e07ea15870432a2163512 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PR ES I.DNCIA SEÑOR: No quiero dejar de aprovechar esta ocasión única para expresar, de forma clara y rotunda mis convicciones sobre vues tra contribución al objetivo olímpico. Creo que es de justicia y que es necesario destacarla en este preciso momento, cuando la euforia inicial de la designación ya ha sido superada y cuando se ha iniciado un laborioso y a la vez fascinante proceso de construcción. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Barcelona'92 es un sueño que se está plasmando con el esfuerzo de todos, en una atractiva y compleja realidad . Una etapa de ilusiones está cediendo ahora, al momento de las verdades. Y la verdad, la realidad, es el apoyo masivo de toda la sociedad española. Un apoyo que surgió de forma temprana y espontánea, un apoyo que hoy ya es absoluto, un apoyo que promete ser espectacular durante los Juegos de Verano de 1992. �3 AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA gran verdad seguirá siendo la de las metas comunes, la de los objetivos globales, la de las aspiraciones compartidas. Toda la ciudadanía se volcó a favor de la Candidatura barcelonesa; el mundo del deporte, la iniciativa privada, los medios de comuni cación, técnicos y especialistas de todos los campos, las instituciones,... todos se aunaron en una voz unánime que fué precedida y culminada, desde el primer momento por VOS. �4. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Quiero recordar, la reacción de VUESTRA MAJESTAD al conocer la designación de Barcelona. La energía y profundidad humana de vuestras palabras me emocionaron y me hicieron vibrar en los más hondo de mi persona. Era evidente que habíais hecho mucho más que cumplir con vuestro deber; habíais cumplido con vuestros sentimientos. Y ahora yo, en representación de toda una comunidad que reconoce vuestro sentir, tengo que deciros que también, en aquel momento, con vuestra alegría representasteis la de todos los españoles. �5. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA SEÑOR, Permitidme que repita aquí la frase que pronuncié ante el entusiasmo de los barceloneses al llegar acompañado por el Presidente de la Generalitat y la delegación que representó a Barcelona en Lausanne: "Lo que es bueno para Barcelona, es bueno para Cataluña y lo que es bueno para Cataluña, es bueno para España". Y a VOS, SEÑOR, os corresponde hoy continuar dirigiéndonos por este camino. Y por ello, �6. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA quiero pediros públicamente, -tal como se ha solicitado a Vuestra Casa- que, como Rey, como deportista olímpico y como ciudadano, sigais al frente de Barcelona'92, aceptando la Presidencia de Honor del Consejo de Soporte a la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Madrid, 10.XII.86. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3969 Title A name given to the resource Discurs davant S.M. el Rei Joan Carles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Rei com a President d'Honor del Consell de Suport per a la Organització dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Esports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1064/19861211d_00176.pdf bed9187dc1d106618dcefac32936419a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Presentació de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall per al catàleg de l'Exposició "Espais'i Escultures: Barcelona 1982-86", Fundació Miró- 4À- 12 Ba rcelona, rlre de 1986 Exp. 705/84 - IMI'AEMTA MVYICIPAi. �..Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'exposició que presentem és un resum visual del que ha estat la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona en els últims quatre anys. No sabria dir si la practica urbanística impulsada per Oriol Bohigas i J.A. Acebillo ha induït una teoria o si aquesta va ser. prèvia. El que si puc assegurar és que la tasca dels urbanistes municipals ha estat un element importantíssim en l'esforç que tots hem fet per llençar internacionalment el nom-de Barcelona, per retornar al nostre paissatge urbà la seva dignitat perduda, per crear un ambient de controvèrsia i de debat en una societat catalana amenaçada pel conformisme, l'-uniformisme ideològic i la por a la confrontació. L'urbanisme dels quaranta anys previs als ajuntaments democràtics fou tan miserable que calia emprendre actuacions d'una certa .potència urbanística raer trencar la monotonia i l'asimetria heredada. Era una decisió arriscada i fins i tot perillosa, però penso que va ser encertada. Amb la recuperació de la memòria cultural no n'hi havia Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-3- 1 } Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació prou. Les ciutats no viuen només d'una mena Ref.: litúrgia del record. Per això vam p referir correr el risc de crear uns espais amb una forta impronta personal dels seus autors, abans de mantenir la mediocritat ambiental que haviem heredat. Com a Alcalde i com a Barceloní, espero que aquesta exposició . desperti • 1'intèrès dels seus visitants, barcelonins i no barcelonins, per conèixer millor la nostra ciutat, per descobrirla o redescobrir-la. I que el debat continui. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3970 Title A name given to the resource Presentació de l’Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, per al catàleg de l'Exposició "Espais i Escultures: 1982-86", Fundació Miró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Urbanisme Model social Acció política Fundació Joan Miró Escultures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf 44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881 PDF Text Text +IIIV 411+ Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES" A CORNELLà DE LLOBREGAT Cornellà, 12 de Desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía. La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo, activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto. Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades metropolitanas en Europa. El proyecto que me estaba él explicando y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones. Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas metropolitanas. Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúñtament de Barcelona , * Gabinet de Comunicació Ref.: conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos, para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no, yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del todo. Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de ciudades basicamente. Si algo és es esto, precisamente, en relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a 300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro lado a 300 Km. está Munich. Entonces quedan cuatro ciudades en este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una joya histórica, son la creación de la humanidad, como una especie de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España, en menor medida en el Norte de Italia, etc. Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo, y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo, que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo curioso es que la Europa política es una construcción agraria y primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ReF3 - Gabinet de Comunicació seguramente que los campesinos lo pasen mal. No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el 40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se lo exportamos subvencionado para que se lo coman. Esta es la situación y en este sentido empieza a haber dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser, no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria, no es sólo un problema. También es una ventaja y hay que saber aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido históricamente de más vital. Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las ciudades. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 4- En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a través, por los medios de comunicación también, he visto con una alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo hay como una preocupación en un centro en el que todos nos encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área hacia municipio, que es la tendencia tradicional. Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana. Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida, no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana. Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. como la �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ReF:5 - perspectiva como valor, como valor central, al final de las perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage, aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y nosotros podríamos llamar "los retales". Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva, orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son nada, esos terrenos urbanos, típicamente y definitoriamente metropolitanos que no son ni calles, ni casa, ni campo y equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera, entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- 6- incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que hay que entender y quizá valorizar. Todo esto es un tema que aun está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba el de una contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera corona y luego está la segunda corona, todo esto ¿visto desde dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto, así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él, que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su comportamiento incluso de experiencias anteriores. Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana exista. El problema de la identidad de las periferias puede plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 7 - un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del ingreso. Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él. Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y • las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad. Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local, sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta. Se está produciendo en este territorio de una forma muy embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal, por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació esto es enormemente positivo. ReF-: 8- No sólo desde el punto de vista económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede generar en torno a un proyecto de este orden. El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana, pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de ideas positivas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:: 9- Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que reivindicar. Cuando ya no sólo el área metropolitana se está reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia, no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y en la Ley de Bases de Régimen Local. En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría, típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �aa Ajuntament de Barcelona ReF 10 - Gabinet de Comunicació pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de autocensura mental metropolitano. o literaria ahora se reserva al hecho No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se habla del fet Metropolità. Es un tema un poco casi tabú, parece mentira pero es así. Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo enriquecimiento. Para mí hay un dogma en la vida política local y es que nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos, y que la Ley no prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley, hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas son mudables, los principios seguramente no tanto, o más lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la autonomía local. Y habla que sólo se le puede quitar a un Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref7:l l- competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir, porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía de la voluntad municipal para realizar el servicio a los ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la colaboración. Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al nivel de los comportamientos políticos dominantes. Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el camino difícil de suprimir entidades metropolitanas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Y no me cabe �r.. :i.< de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- l2- la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una adscripción territorial a un municipio a unos entornos territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos del cambio de la faz política europea en los próximos años. Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la construcción de ciudades metropolitanas en Europa. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3971 Title A name given to the resource Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà del Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis Europa Administració local Territoris Model social Cornellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1067/19861216d_00182.pdf 8f510f483396c5cef563481edbb270b6 PDF Text Text ^^ _ ^ \ .:^ , : _ _- -----_. E, C6M^ ^ ^ L K ^K• fv, (hiC^(C...^ ^it PAR AVI t^I /III y reNw1 : c° ((4) u.`` , "EMPRIUS" (441 ^ Barcelona, 16 de desembre de 19 1 ,.I^ �Gràcies a en Juli, gràcies a en Roman Planas, gràcies a Emprius per haver-me convidat i gràcies a vostes per haver admés el tracte d'aquest horari una mica intempestiu en el qual m'hauran de sentir amb un acompanyament de mïisica de fons que està molt be, la música sempre hauria d'estar present. Jo els hi diré molt breument, perqué després puguin en tot cas preguntar, tres pensaments sobre el futur, però sobre elements del futur, jo m'havia anotat aqui algunes de les coses que penso que avui estan sobre la taula. Una sobre Catalunya, encara que breument, perque ja veureu que soc partidari de que no se n'ha de parlar tant. Un altre sobre el Socialisme que es la meva ideologia. I un altre, en tot cas, sobre l'escenari internacional en el qual ens movem. Els catalans i els que no ho són, i els socialistes i els que tampoc ho són, pero, en tot cas, es un escenari en el qual estem obligats a estar i a coneixer. Sobre Catalunya jo diria -com avançava ara mateix- que jo crec que no se n'ha de parlar massa i que justament aquesta hauria de ser una de les divises d' una actitud sensata de futur en aquest pais. Es a dir, no abusar -ne, aix6 que s'en diu en totes les religions, no abusar d'alló que es justament important dalló que es justament sagrat. En segon lloc diria, i poden comptar que els pensaments que deixaré anar son una mica provocatius perquè desprès en podem 2 �discutir, pera, jo crec que no se n'ha d'abusar. Crec que -com deia d'una forma una mica retòrica- Jack Kennedy, en el seu moment, doncs ens hauriem de preguntar que podem fer pel pais i no tant doncs que pot fer el pais per nosaltres. Crec que Catalunya esta servint per massa coses i que p otser la gastarem i que aquest nom no s'hauria d'utilitzar tant. I, en tot cas, crec com un gran poeta de finals del segle passat i principis d'aquest que, a última hora, diguem dintre de la part i el tot i un pais que confia en si mateix, doncs, ho acaba descubrint i utilitzan amb sabiesa aix6, aquesta veritat. I deia aquest poeta als empJ4irdanesos, els hi deia en aquell moment -curiosament-, es discutia ja la qüestió de l'Europa. Era un moment en el que es va discutir -ara no recordo exactament l'any- era sobre l'any sis, potser, i es discutia com haviem de ser europeus, si erem europeus o no ho erem. I a q uest senyor va dir que, evidentment, nosaltres erem europeus, els catalans, però que la millor manera de ser europeus era ser bons catalans, era ser catalans. En definitiva, que el imperi més gran que ha vist la historia, que es l'imperi roma, la gent els deien romans, doncs de la mateixa manera nosaltres catalans. I que els anglesos, i els alemanys i tots plegats quan eren a Europa ho eren perque justament er anglesos i alemanys i no 3 se �n'amagaven, d.iquess im. Aleshores a q uest pensament es més aprofondit en aquest context i aquell escriptor acaba dient que en definitiva si es cert q ue que dintre d'allò q ue és més proper í més xic, més petit, més la part hi ha el tot i que per tant serem europeus a mesura que serem catalans -continua ell-, diu, per que barcelonins, no seria prou encara. Diu encara, es a dir, que hi ha d'haver-hi un moment de futur, potser, en que aix5 si que sigui prou, justament. 0 Aleshores adreçant-se als emp^/rdanesos els hi diu: mireu que ^0 l'Empdà arribarà un dia empordanesos que serà millor que us /0 diquen emp/rdanesos potser que no pas catalans. interessant per vosaltres i per Catalunya. 19 (o un dia p erdès l'Emp, rdà ja yo Serà més Perque si Catalunya seria mai més Catalunya. En canvi /(h si l'Empr dà es quedés sol, a la volta, Catalunya podria tornar a existir. Dintre d'aquest pensament tan bell, tan maco, el mateix escriptor continua dient tambè que se li podria dir potser que per_qué en cometes de parlar de Catalunya no par_laf d'Esnanya, perquè en comptes de dir catalans no dy espanyols. I diu oh! és que ser catalans, dir-se catalans es la millor manera de dir-se espanyols. I ho diu amb un esclat de confiança que jo trobo avui a faltar entre nosaltres. Jo crec que aquest tipus de confiança ens hauria de fer més aviat forts que no xas febles, justament. Saber que la millor manera de dir -se espanyol per un català es dir-se català. 4 /o �Crec que aixó, en aquest moment, falta en aquest pais i estic convençut a més de que falta, és a dir, que és una mancança que tenim però que no durarà, que no durarà. Que aviat ens trobarem una situació diferent en la qual els tabus, els tC‘lI temors, les pors, l'exces de -jo diria- dt ¡ autocensura, de vegades, que hem d'utilitzar al parlar, doncs hauran passat. Hauran p assat p erque serà més comode i millor doncs parlar francament, dir les coses que un pensa. 1 les coses que penso que la majoria de la gent pensarà aquí a Catalunya seran justament aquestes. Jo crec que sobre aquesta base de confiança, que Catalunya acabarà tenint el paper que es mereix dintre d'Espanya i que, contra el que de vegades podem pensar, no està acabant de conseguir, justament, perquè afortunadament els altres podes 4{) .(M4 s'estan d,`^e espabilan(bastant més detjos` que nosaltes ens pensem. Aixó us ho dic p erquè, no només perquè sigui una intuició sino perquè vaig sentir els 17 Presidents Autonómics passar pel Saló de Cent, l'any passat, aquest curs passat i cada un ha anat explicant la seva i Deu n'hi do les coses que han explicat i Deu n'hi do la investigació cientifica, per exemple, que es fa a Astúries, posem per cas, cosa que segurament doncs fa 15 o 20 anys no es feia i fa 50 tampoc. La mecanización de procesos discontinuos en la producción de no se que, aixó es el que està fent en aquest moment la Universitat juntament amb la Comunitat Autónoma del Principat 5 �d'Astúries, amb una certa / , amb una certa pretensió, i amb uns certs lligamens amb les empreses que . en saben d'aix6. Aixó està passant / no ho saben, pero aixó esta passant. De manera que per acabar aquest punt, jo crec que aquesta Catalunya de demà, un demà no massa llunyà, serà més confiada amb ella mateixa, més confiada en els altres i la condició per ser-ho es que, evidentment, dintre de casa hi haqi més confiança, i haqin menys que hi hagi més tranquilitat, que hi haqi més diàleg, que hi hagi més debat, en el sentit de la paraula, no debat que esta a la frontera d'alió que es prohibit, d'alló que no s'hauria de dir, sino un debat franc, pluralisme, versus el monisme, diguessim, lo que seria una concepció monista única, unicista, unitarista de Catalunya que seria la nostra mort a la / No hi ha cap ser viu, cap ser comp lexe que prosperi sobre la base de la simplicitat, tots prosperen sobre la base de la complexitat. És cert que a vegades un excès de complexitat pot ser fatal i és cert també que en moments extraordinariament dificultosos per un ser viu hi ha una certa especialització a vegades aquest ser viu que es dedica justament a defensar -se, aleshores és un ser especialitzat, el que és evident és que el que provoca més mortandat entre els sers vius es la manca de complexitat, la manca de diversitat. També com el pais nosaltres hem de esperar ser un pais plural, un pais complexe, un pais com a mínim dual, com a mínim dual, i el dualisme de Catalunya apareix a cada cantonada. 6 �Es evident que hi ha una certa comoditat posible de .negar aquest dualisme, de ignorar-lo o fins i tot de tractar -lo de reprimir. Estem vivint en torn a debats com ara l'Ordenació Territorial, intents aquests fets, són intents, fracasats d'avant mà, totalment, perque la realitat supera sempre aquest tipus de cotilles mentals, les quals intenta evitar que la realitat justament s'expressi. Jo crec, estic segur de que aquest pluralisme senzill, que és el dualisme, Barcelona-reste, per exemple, ciutat-camp, doncs acabará per imposar -se, no hi ha manera de q ue no sigui així i si voleu una explicació q ue hauria de ser al menys, potser més agredolça en aquells que en aquesta qüestió potser no estan tan d'acord amb mí, una explicació posible es justament histórica, no de futur sino histórica. Els grans moments de Catalunya han sigut aquells en els quals Catalunya ha tingut un poder com a Catalunya i a més ha tinqut defensors de Catalunya que no han sigut Catalunya mateixa. A veure si m'explico. Ha deixat que hi haguessin ciutats i poders locals que defensessin Catalunya en profunditat i -jo diria- amb valentia, va ser el cas del Consell de Cent, va ser el cas de 1714 (?), q ue ja sabeu que qui va defensar a última hora l'honor de Catalunya va ser el Conseller en cap per que era un advocat, a última hora, no havia estat pas elegit per fer la g uerra, tanmateix, la va fer. Va ser elegit per un any, perquè nosaltres erem elegits p er un any, no com ara que son doncs 4 o 8 anys, de vegades, aixó pot ser totalment excesiu, 7 �sino per un any, i aquell home que aquell any li havia tocat, que era de Moià, i que s'havia casat amb una pubilla de S. Boi, en R. Casanova li va tocar agafar la bandera de Sta. Eulàlia, posar-se al baluart de la ronda, del que ara seria la Rda. de S. Pere, i defensar allà fins que va ser ferit l'honor no de la ciutat, no només de la ciutat sino de Catalunya i ben que li va anar a Catalunya gràcies que va tenir doncs aquest defensor. Un pais ric, un pais potent, és un país que més a més de tenir la seva defensa convencional, diguem així, te la defensa infinitiva de cada un dels seus ciutadans i de cada una de les seves parts components, de cada una de les seves ciutats. Cada una d' ellas, les més importants, hauria de ser capaç de defensar l'honor de tothom, aquest es el cas de Catalunya, aquest és un argument històric per defensar el que jo crec, en definitiva, serà el futur. Sobre el Socialisme voldria dir que potser el socialime de Catalunya té la responsabilitat, o m é s bé la possibilitat, per no possar-nos trascendentals, té la possibilitat de defensar una cosa que sembla mentida pero que els socialismes encara no han defensat que es la necessitat o la possibilitat de que desde una óptica socialista que jo defineixo com una óptica d'igualtat, bàsicament, í de llibertat -jo definiria així el socialisme: igualtat i llibertat- des d'aquesta óptica, defensar justament la possibilitat d'una critica aferrisada de l'Estat i entenent l'Estat com a concentració de poder, no com interés general, sino com a manifestació corpórea d'aquest interés general amb unes persones i amb uns mitjans materials que fan cada vegada aquest interés general, més ben dit no el interes general, sino els seus 8 �representants, materials i personals, es converteixin justament amb enemics de molts interesos particulars. Jo crec q ue hi ha una tradició aquí a Catalunya molt antiga, p otser fora del camp del socialisme, pero també dintre del camp del socialisme -com sabeu, no va ser una tendéncia molt dominant entre nosaltres- i aquest es un tema que explica moltes coses del nostre passat, del nostre passat com a Catalunya i del nostre passat com a Espanya, el fet de que Catalunya no lligués justament aquest socialisme, no es pogués crear una peninsular en torn al socialisme en la esquerra, doncs molt bé, aquell socialisme que potser va ser poc, en tot cas si que va anar per aquesta línia, l'anar q uisme també, el sindicalisme / no ens hauria de costar tant en el fons d'admetre que la nostra obligació, que la nostra contribució al desenrollament del socialisme en un moment crucial -ara diré perqué- del socialisme hauria pot ser justament aquest, lo de defensar que hi hagués formules de mercat, las de competició, las de risc, las de desiqualtat necessària, per incentivar, són idees perfectament recuperables desde una óptica socialista, radicalment socialista, radicalment igualitària. Els p ensadors socialistes més profons i més complexos, en Marx, doncs veian clarament que la igualtat entre persones diferents és la diferència, doncs justament, la uniformitat. Bé aixó sería només una frase, en tot cas, perque per dir fins a quin punt es possible de trobar dintre del socialisme referéncies que ens portin, aprofunditzant aquesta linfa que hem penso que es una linia en la qual nosaltres podriem col.laborar. molt important colaborar, i perqué 9 Perquè es és important al �moment del socialisme. Es important perquè el socialisme avui esta revisant Europa, esta revisant les seves bases doctrinals, les bases doctrinals del socialisme, les escrites, le ks vigents per dir-ho així-, son bàsicament la Declaració de Frankfurt de 1951, quan passada la 2a. Guerra Mundial els Partits Socialdemòcrates europeus van decidir d'escriure negre sobre blanc que és el que pensaven de la guerra freda, de les dues potències alinear-se en el mon occidental i amb la llibertat d'empresa i de mercat, però tambè evidentment, defensant les conquestes de la classe obrera des de 1920 en el després s'en va dir l'Estat del benestar, doncs molt bé. Avui la Internacional Socialista està revisant, esta començant, esta en un procès molt llarg de revisió d'aquesta declaració i s'escau a més que el President del Comité de Revisió és el President del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, que després de la mort d'Olof Palme, desgraciadíssima, s'ha convertit possiblement en la personalitat que pot fer de fil conductor de l'etapa del futur del socialisme europeu, segons molta gent. De manera que és evident que aquí, per primera vegada en la historia del socialisme espanyol que no ha sigut particularment ric en matèria d'aportacions teóriques i doctrinals, en relació a materia d'aportacions practiques sí, doctrinalment no, hi ha la possibilitat de que el socialisme espanyol contribueixi d'una forma important al socialisme europeu i per tant a tot el socialisme mundial. I en aquesta contribució jo crec que aquí a Catalunya nosaltres hi hem d'aportar-hi potser doncs aquesta vessant. 10 �f fl Jo soc un convençut de que la desconfiança del ciutadà respecte de l'Estat es legítima, es profunda i que, com a socialista, hem raca i estic en contra de que estigui purament en mans de la dreta. Crec que els socialistes no han de deixar, senzillament, que l'interes econòmic sigui el que monopolitzi la desconfiança envers l'Estat. Evidentment, la desconfiança envers l'Estat en mans de dreta es una mica sospitosa, des del punt de vista sempre, perque el diner es sobre tot un poder. I l'existncia d'un altre poder, en aquest cas, formal que és el cas de l'Estat, és el cas formal, p ot no ser benvinguda en el camp del poder fàctic, seria justament el diner. Per tant, q ue la dreta s'oposi a l'Estat és com a mínim natural, i com a màxim suspecte. Ara és la esquerra la que s'ha de plantejar seriosament el problema de la desconfiança respecte de l'Estat i de les límits que ha de posar en el Estat. la consecució de l'interes general no representi Perquè una materialització d'un cos que s'autonomitzi i es converteixi en una opresió respecte del ciutadà. Penso que aquí tenim tot una feina a fer que es molt nostra en la forma -podriem dir- i que la nostra tradició possibilita de plantejar amb tota profunditat i amb ens tota radicalitat. Jo crec q ue idees com les de iniciativa, idees com les de risc, per exemple, son idees que repeteixo no poden i no tenen que quedar en mans d'aquells que voldrien que aixó fos sempre associat a la idea de benefici privat, fins i tot que la idea 11 �d'empresa, diria exactament el mateix, no ens enganyem, molts de nosaltres esten i hem estat i estarem en el futur en la frontera de ser uns traballadors asalariats, el traballador, el mateix empresaris, en definitiva, promotors de idees. I hem penso que es una extranya esquizofrènia q ue en aquestes circumstàncies haguem de renunciar a l'idea d'empresa com idea de / n'estem en empreses de tot no tipus p úbliques no es una empresa l'Ajuntament d'alguna forma, no ho son els JJ.00, no ho son tantes cooperatives i tantes companyies teatrals. Però es que la Trinca no es una empresa i es pecat , fer el q ue fa la Trinca, no ho es, des del punt de vista del socialisme no ho veig. O és que tantes i tantes produccions culturals o econòmiques que a vegades son públiques o que a vegades son p rivades no son coses que nosaltres hauriem de defensar. Per tant, perdre-li una mica la por en aquests termes, que per mi son termes que desde el punt de vista polític són, no tenen cap contingut, cap valor especial, no són ni d'esquerres ni són de dretes. I això no hem fa està en a mi, personalment, encara q ue això cada un pot pensar el que vulgui de ser profundament radical, pero en el qual (?) hi ha altres coses, per exemple, en el tema de la igualtat (?). Jo soc un convençut de que amb el "cuento" de la competició, amb el "cuento" de la llibertat de mercat i amb el "cuento" -ara diré perquè dic "cuento"- amb el "cuento" de la llibre competició, el que est à succeint moltes vegades és que la llibre competició s'impedeix. S'impedeix perquè aquells que han arribat a tenir justament una retribució diferencial, per la fortuna que van tenir, per la herència que van cobrar o per l'encert que en un moment donat de 12 �la història van aconseguir_, si d'aixó n'han tret un benefici, aquest benefici els hi permet normalment de tractar d'impedir crue els altres el tinguin. Es més, la seva tendencia natural es justament aquesta, tractar de limitar la mesura en la qual altres poden arribar a gaudir la mateixa situació diferencial. no, ^i mes perque si tots arribessin a gaudir_ la mateixa situació diferencial, diferència no hi hauria. De manera que en nom moltes vecades d' acuesta llibertat, d'acruestñ comp etició, d'aruest dret a la diferncia, el que s'intenta és delimitar el dret de diferenciar als altres i aquí es cuan jo crec que hi ha el taló crue es el p unt clar del p ensament de la dreta i aquí és on jo crec que en nom de la mateixa llibertat de competició, de llibertat de diferncia, des de la esquerra, sempre li can q ue es pot anar més allà. Par 6ltim i en un tercer nivell de pensaments provocatius, aquests si que realment, es un p ensament provocatiu sense mes, jo crec que a nivell internacional estem entrant i fa temps que ho crec, no es des que ho diguem per / sino bastant abans, este m acostant -nos amb una nova eta p a de les que podr iem definir com és a dir, rue pot despr é s durar o no durar, aix6 es una altra niiestió. a mi em sembla i no sabria explicar p er_nue, per aixó dic que es purament un tema perquè seria el resultat de comp utar una colla de qüestions entre les quals ni jo mateix soc conscient, aixó del que en dirien nas o intuici6. Es una manera de computar moltes alhora sense tenir -les que explicar una per una. �Jo tinc la intuicio i crec que molta gen te la intuicio, de q ue ens acostem a un moment mundial, en que evidentment que pot passar al contrari, p erque hi han moltes variants que poden originar situacions molt contradictories en aquesta Pero que és possible que es produeixi una situació en la qual apuesta demanda insatisfeta de fraternitat a nivell universal que hi ha, que es evident que hi ha, buscarà una manera d'expresar-se en el mercat polític mundial i trobarà algun tipus de solució, ni que si g ui temp oral. Per que tampoc crec que aixó sigui una cosa q ue hagi de durar per sempre. Sort que amb aixó no som ni catastrofistes per sistema, ni o p timista tampoc per sistema, pero si que en penso que entrem en una fase on la tindrà un pes i un gran valor. No més dir -vos que la gran p assió que a nivell mundial hi ha p els JJ.00. evídentíssimament. te que Els veure amb jocs olímpics aixó, evidentment, festa són una de fraternitat que dura 15 dies, i en la qual doncs els homes i les dones tenim una possibilitat que és el que realment ens agrada que és tenir la nostra bandera, la nostra bandereta, per poder comp etir i guanyar, tractar de guanyar i anar contre els altres, competir, jugar i al mateix temps ser amics d'aquells amb els quals competim. Aixó es la definició de benestar a nivell social, internacional. La gent el que vol es justament competir, assistir a l'espectacle de la competició, veure com uns guanyen i altres perden i a més a més celebrar-ho tots plegats. Aixó es lo que jo diria la gran festa de 14 fraternitat �universal, que si té tant éxit, tanta demanda, i tant públic, tantes ciutats ho volen i tantes televisions ho volen retransmetre a tot arreu del móm es justament perque es un sucedani jo diria de lo que la gent vol a nivell real, no a nivell de 15 dies, sino a nivell de 15 anys, de tota la vida. La gent el que volen tota la vida és aixó, poder competir í demostrar que cada un és millor i aixó s'està en aquest manifestant moment a nivell molt important per tant internacional p otser que no dugui en lloc, pot ser que qualsevol dia i en qualsevol recó del món s'ensengui el que ha de ser la guerra que seria la última i no ho explicarie ningú, potser perfectament i es evident que aquesta sola p ossibilitat de canviar tot el sistema / de pensament, tots els ciutadans del món, els més joves naturals que nosaltres mateixos per nosaltres es un joc encara, mal admés, aixó és segur i es Cert peró també és possible, repeteixo, també és possible Crec que aquesta fase diferent qu'entrem en una fase diferent. de les relacions internacionals tindrà una influéncia a Espanya, al cos administratiu, en primer lloc, a Europa se'n gaudeix d'aquestes situacions, Europa va malament sempre que hi ha tensió, sempre que hi ha tensió. Es més, jo diria que interpretacions una mica agosarades i mal intencionades volen que la guerra del 73 i del 74 i les situacions que han sortit de l'abaixament de preus mundial o sigui de materies primeres o sigui de petroli han sigut promolqud.es, no es que hi hagi ningú que les hagi creades, però 15 �de fet corresponian a un interes dels altres que no eran a Europa, aquells continents que tenen molt, molta terra i poca població en relació a la terra que tenen. Doncs Europa que té aquesta característica de ser molt p oblada, de dependre molt de la seva propia productivitat, de la seva p r_opia densitat hi tó molt a guanyar en una situació com aquesta. I dintre d'Europa en's hem d'anar pensant au'Espanya i que Catalunya puguó i aqui a Barcelona aue farem. Nosaltres tenim la bandera que la podem utilitzar és la bandera del 92, si no tinquessim aquesta, n'inventariem una altra, / no só pas quina, dien que alguna cosa tindria que pensar perque altrament no estaria cumplint jo crec amb la meva obligació, en aquell moment. En tot cas, ho hem aconseguit i d'aixó ens en podem qaudir, desde luego, com sempre, doncs amb moderació. Aixó es tot. 16 �PREGUNTES: P.- R.Alcalde.- Hi ha moltes coses sobre aquesta denominació, n'hi ha moltes de diferents, no. Hi ha una que és molt important, que és els cinturons, la xarxa arterial -se'n diu també- i aix6 jo recordo que a l'any 1965 -el 62 hem penso que era-, ja estava dibuixat, es a dir jo quan era estudiant d'econòmiques i quan vaig acabar la carrera em vam donar una mena de publicació molt allargaçada en la que hi havia la xarxa arterial aquesta ja hi era a l'any 1965, i ara que ha quedat de tot aix6 es el barranc que hi ha que es diu Vía Favència, no sé si ho heu vist alguna vegada, allà a la Guinaueta i a Canyelles. Doncs tot aix6 s'ha de fer, i s'ha de fer immediatament, ja no podem esperar molt més, entre altres raons perquè els habitants d'aquella zona es consideren, amb raó, doncs que se'ls esta prenent el pèl, d'alguna forma. Ja fa molts anys que tenen aquell barranc allà possat i que no s'hi fa res mes. Aix6 s'ha de fer, però ara lo que hi ha és que en les transferències que s'han produit de l'Estat a l'Autonomía, una de les transferències i en Narcis Serra és el culpable en el sentit 17 �p ositiu, és justament la xarxa arterial que es va produir en els / es va produir i aquesta transferéncia obliga a pensar que avui en dia, saben que es aix6 es feia per conveni, aix6 abans es feia per conveni, un conveni entre l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona per un altre o bé la Corporació Metropolitana si parlem doncs del cinturó litoral, fora del terme municipal de Barcelona. I eran convenis que repartien 65% l'Estat i 35% el Sector Local d'aquí, sigui Ajuntament o sigui Corporacié Metropolitana. Quan es va transferir aix6, evidentment, va passar a ser la Generalitat la que va quedar encarregada de fer el 65%, però la Generalitat com ja sabeu fins ara no tenia diners i ara que en té dubto que els possi també. De manera que aquest es el problema que teniu, que si nosaltres anem a l'Estat, l'Estat ens diu que aix6 encara que vulgués no ho pot fer-ho per.qué legalment està transferit, i la Generalitat ens ha dit fins ara, encara no tenim la resposta definitiva, ens ha dit fins ara que efectivament ho té transferit però no te diners per fer-ho. De manera que aquest es l'impasse que s'ha produit. La realitat es que finalment els advocats municipals s'han trancat el cap i la gent d'hisenda de l'Ajuntament i així com han perdut una sentència horrible avui amb els funcionaris després de no se quants anys de pleitejar, en virtut de la qual cada funcionari de l'Ajuntament de Barcelona li toca la loteria (?) per 4 anys retroactius per 50 mil o 60 mil pessetes, la q ual cosa es una gran quantitat de diners, com us podeu imaginar, i en 18 �canvi els advocats de l'Ajuntament de Barcelona descobert que el conveni en virtud del qual l'Estat havia de fer les obres, amb un 65% i que va ser traspassat, tenia una duració en el temps i aquesta duració ja ha acabat. De manera que en aquest moment no hi ha ningú que tingui ni cap obligació ni cap possibilitat també de fugir-la. Es a dir ara ens hem de tornar a seure amb una taula l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i la Corporació Metropolitana í acabar decidint quina part hem de pagar cada un. No ens espantem perque això ja s'està fent als mesos anteriors. Tot i amb aquest interrogant jurídic que hi havia, de fet la negociació econòmica ja s'ha fet la negociació econòmica ja s'ha fet i avui en dia està molt avançada. a l'Estat Jo us p uc dir que ja va arribar amb uns posicionaments bastant favorables, ara fa cosa de un mes, la Generalitat s'hi esta acostant bastant, aquest matí he estat amb el President Pujol, per parlar entre altres coses justament d'això, i jo veig que això està bé, està madurant rapidament, de manera que una inversió que representa una quantitat de 75 mil milions, ap roximadament, que vol dir fer el segon cinturó, que es una U mirant el mar, més el cinturó litoral que es una U mirant muntanya i que es creuen. la Això d'aquí fer-ho representa aquesta quantitat. Si l'Estat hagués de fer el 65%, doncs hauria de fer, aproximadament, uns 50 mil milions i el sector / hi ha troços que estan fets hi han trocets que estan fets, per exemple, al mes de febrer-mars inaugurarem un 19 �tr_oç q ue està fent-se, 65% Ministeri d'Obres Públiques, 35% Corporació Metropolitana de Barcelona, que es el troç que va de , al Port de Barcelona. Molins de Rei al N'hi ha troços ara, doncs aquest que passa per del cimentiri, etc., aixó estarà acabat al mes de març. Doncs al mes de març si un vé de Molins de Rei en 18 minuts es montarà a Colon. I si un viu a Terrassa doncs en 25 minuts i estarà, lo qual es molt positiu. Evidentment q ue falta aleshores molt, falta doncs que aquesta finalització del Cinturó Litoral que avui s'acaba de .... salti dintre del Port, de casa d'en Carles practícament passi Ponsa, s'ensorri, o sigui que per sota de Colom i empalmi en lo que es ara aquesta construcció semi deprimida, com diuen els enginyers, que hi ha al Moll de la Fusta. Si ara en el Moll de la Fusta, que s'inaugurarà el dia de Reis al matí esteu convidats el dia 5, el dia abans de Reis, doncs hi ha una calçada semideprimida que es diu que es deprimida efectivament no té sostre diquessim, però / doncs aquesta calcada empalmarà amb la continuació del Cinturó Litoral dirigirà (?) que saltarà cap al port i que s'en per justament abocar en el Moll de la Fusta i que 20 �continuarà per l'Avgda. Icària, cap al cimentiri del Poble Nou, i cap al Poble Nou i després ja cap al riu Besos i pujant fins a la Trinitat Vella i a radera de la presó hi haurà una anella de conexió i allà s'acabaria el Cinturó Litoral. Bé_ tot aixó d'aqui es la part del Cinturó Litoral que està p er fer, esta per acabar de fer. I es una part d'aquests famosos aconteciments L'altra part es la que va justament desde aquesta anella, més ben dit, desde una anella que es diu K. Marx, el que passa es que hi ha molta gent que no ho sap, allà al Pg. de Valldaura cap a munt o al final de la Ctra. d'Horta, de la Avgda. del Pq. del Vall d'Hebró, passat el velodrom, arribem a una gran plaça rodona amb una mena d'anella que esta suspesa, diquessim a l'aire, sobre la Via Favència, sobre aquest barranc que us deia. Doncs aquesta plaça rodona es diu K. Marx i des d'allà, evidentment, ha de continuar per la Vía Favència, pel barranc fins a la Meridiana, passar per sota de la Meridiana, saltar al Besós, travessar Sta. Coloma de Gramanet, passar per un troç de Badalona i anar a sortir a Mongat més amunt de Monqat, de manera que finalment a Mongat es podrà viure a partir d'aquell moment, perque ja sabeu que ara no es pot viure a Mongat, perque la Ctra. i la vía del tren ho destrocent tot. D'aquesta forma els cotxes sortiran abans d'entrar pel casc urbà. Aixó es l'altre p art que queda. I encara hi ha una tercera part que queda per fer que es desde la Residència, allà on s'acaba el trocet de cinturó que hi ha, ha de continuar per darrera de la Bonanova, passant pel Monestir_ de Pedralbes, sense tocar -l'ho, va aleshores cap a la / d'Esplugues, atravessa la Diagonal i s'endins 21 �pel barranc aquest de Can Cervera cap a l'Hospitalet i Cap al Prat de Llobregat. Aixó es el segon Cinturó de Ronda. Tot aixó d'aquí q ue sembla somniat aviat es farà, es farà abans del 92. I estem molt aprop d'arribar a un acord sobre com ho hem de parar-ho. El que ja no acaba d'estar tan clar es que tot aix6 d'aqui / alguna ajuda, però d'aix6 ja en parlarem un altre dia. Aquest es un tema molt important jo creo que esta madurant rapidament, després de molt temps de madurar molt lentament. P.- L'altre dia en un debat bastant interesant sobre si la dent votava o no votava, al voltant de la disminució de la p oblació a la ciutat de Barcelona i com aixó es en aquesta ciutat, sobre tot si la considerem estrictament en el seu cas actual, les previsions que alguns de nosaltres estem fent ara p el 92, al final d'aquest segle (?) ens podem presentar al final d'un segle amb una estrictament terciaria gent de fora la cient vis q ui a dintre de la ciutat ? 22 ciutat �R.Alcalde.- A q uesta pregunta de Joan Clos que és el Regidor de Sanitat de l'Ajuntament. Jo crec que les politiques actives p erque la gent visqui al centre de la ciutat son corrents a EE.UU. i encara més a algunes ciutats europeas on realment hi ha hagut una disminució de població molt important i un envelliment de relació, molt important, és el cas de Rotterdam, és el cas de Viena, a Viena en diuen Pensiónopolis per q ue bàsicament hi viu una gent gran que no tenen ja habilitat de poder desplaçar-se, cambiar de residncia, suposem, i, els joves tambè se n'en marxat, una mica d'aixó està passant aquí. Però un factor que cal tenir en compte o dos, si vols: primer que estem al Mediterrani, que per tant els valors de la centralitat (?) són encara més grans aquí que no pas als països anglosaxons, sempre té més valor per nosaltres diguem per la civilització i després que Barcelona es la ciutat més atapeida d'Europa, 18.000 habitants per Km2, doncs (?) la segona després de l'Hospitalet, encara ho es més. Igual que Paris, una mica més que Paris, perquè Paris té exactament els mateixos parametres (?), 100 Km2 i 2 milions aproximadament, nero no té el Tibidabo que es una tercera part del terren y municipal, de manera que el grau d'atapeïment de Barcelona es el més gran d'Europa i un ( 9 ) no fa mal diguessim, no fa mal desde el punt de vista dels standars urbanístics, desde el punt de vista de la base econòmica ja sería un altre cosa. Per tan jo crec que si que s'haurà de fer una certa política (?) de manteniment però no tant d'atracció de població com de mantenir una oualitat que a més s'està produint una mica per ella mateixa. 23 �El que en diuen la gentrificació del centre s'està produint actuí sense buscar-la, a l'Eixample clarament, en la Barcelona Vella encara no, aixó ( 7 ) però es produirà i si no (?) d'avui 2 anys i després al Poble Nou es produirà també, s'està produin a nivell de preus ja, desgraciadament primer a nivell de preus, es a dir, que finalment es podria arribar a nivell d'edificació i de vivendes també en el Poble Nou, d'una forma bastant espontània. P.- Suposo aue en el Projecte Olímpic, evidentment, el tema de sequretat ja es compte però em sembla (?) que ja comença a ser una realitat, pot canviar d'alguna mesura el projecte olímpic i en tot cas en quin sentit ? (2) R.n1.- no es per l'any 92 es p er demà passat, es per avui, es per ahir. De manera que a l'any 92, potser ja estava previst, ja estava p revist que a l'any 92 i hagués d'ave r doncs unes mesures molts especials i hi seran. I són al dossier aue vam presentar a Lausanne, el dia abans (?), cue és el que ens van examinar després oralment, diquessim el dia 16 d'octubre, ja hi es, ja està previst molt bàsicament, quina ha de ser la organització de Barcelona i aixó ja hi haurà de ser. I d'altra banda com cue hi ha hagut experiències similars, sobretot dins el cas de Los Angeles, etc., nosaltres tenim una bona informació de com ha d'anar tot aixó, ja ho montarem, ja s'organitzarà aixó. 24 �El tema de la seguretat avui desgraciadament es un problema / que ha crescut amb una certa virulència en aquí, darrerament, molt notablement abans de la nominació ( 9 ), (?) dels Jocs, dos o tres una setmana abans, 4 o 5 dies abans i amb una certa anterioritat i doncs ahir, un altre dia, jo crec que d'aixó de dir-ne conclusions pel 92 es molt agosarat (?) perque qui sap com estarà la situació del terrorisme internacional d'aqui al 92, portant 5 anys i mig, quasi 6 anys, aixó va variant molt. D'altra banda i d'alguna forma, sempre que hi ha una desgràcia hi ha consols (?) n'hi ha un que és pensar que a última hora tot aixó que s'està produint es una rebrincada per una acció policial que per una vegada comença a ser, sembla ser efectiva a França, és una resposta d'unes accions policials que s'han produit a França i que alguna cosa deuen tenir des del moment que exinexen o provocan aquesta resposta. De manera que aixó també fa pensar(?) que aquest tema, encara q ue no soc un expert ni molt més, és un tema que esta canviant de caràcter i aixó ens ha de fer que siguem molt cautes respecte de les posicions que ens puguin fer com a, no saben com estarem al 92 (?), en tot cas el que si que saben és en el 92 que hem de fer en q ualsevol situació, aixó està bastant previst i es desarrollarà en tot detall. Jo avui he estat explicant doncs que aquí a Catalunya pràcticament hi ha 500 empreses franceses i ho dic perquè no es p rodueixi a q uella cosa tan lógica pero tan absurda de pensar que si hi ha empreses franceses doncs tots hi tenim por. 25 No es el �cas perque si fós aixó les probabilitats de que passi res en (9) qualsevol relativament baixes de les empreses franceses (?), (9) són moltissims, 500. P.- En aquests moments hi ha un tema molt important en el pais (?), a Catalunya, que es la divisió territorial, penso que hi ha dos grans (9) el de la dreta, de crear i un altre tinus de preocupació que és la de centralisme .... / tant a nivell de la Barcelona R.M.- Sobre el tema del contra-poder, jo no més vull donar dues xifres perque veieu fins a quin punt aixó és un contra-poder. La Corporació Metropolitana té 300 funcionaris, ho dic perque, el Greater London Council que van suprimir fa poc en tenia 30.000 i perquè la Generalitat en té 80.000, que jo sapique, ap roximadament. Ts a dir, que ja em direu 80.000. De la manera que és un contra-poder de 300 contra 80.000, que no hi han estat mai en contra viu dir que es més aviat una il.lusió d'un periodista d'aquesta ciutat, editorialista a mes, que va editorialitzar fa un temps amb motiu del 10è aniversari de la Corporació Metropolitana fa un any i mig, aproximadament. 26 Algú �s'he li va acudir el fet simpàtic(?)' de bufar unes veles en un pastel que tenia 10 veles i això va provocar una editorial en un diari molt important d'aquesta ciutat en el que es deia jo els deia axis, el contra-poder. Jo crec que realment això està fora de lloc doncs parlar de contra-poder, es fora de lloc des del punt de vista polític i es fora de lloc sobre tot ademes, perque el punt de vista polític encara admet diguessin una interpretació subjectiva, encara admet a ixò, pera les xifres crues no, son les xifres que son i si un organisme de 300 funcionaris contra 15.000 de l'Ajuntament, són 14 a l'Ajuntament de Barcelona, (?) ho p regunto a l'Alcalde de Vilanova que son aquí però podeu comptar que son bastants, de manera que de contra-poder res, no n'hi ha el que sí que es cert es que la Corporació Metropolitana va neixer a l'any 1964, en cara que s'oblida de vegades que el terme aquest Metropolità data de 1953, es a dir, que portem 30 anys dels 27 municipis aplegats, primer com a el que deia(?) el Plano Urbanístico de Barcelona y su Zona de influencia i després com a Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns, Corporació metropolitana. i finalment com a I el que se es que aquesta Corporació que va neixer una mica contra natura si voleu, no se si contra natura o en favor de natura, pero de moment en el que qualsevol cosa que (?) doncs havia d'estar marcat en un moment en que baixa (?) encara que va tenir la casualitat i la sort de que el cap d'Estat en aquell moment estava malalt i va firmar el Decret fundacional de Cap d'Estat interí, es a dir Joan Carles, va neixer durant la flebitis. Aleshores allò va neixer i jo us hacs de dir q ue va. neixer fill d'aquest moment final del Règim franquista de la mà de pràcticament tots aquells que a nivell urbanístic i jo diria inclus polític, començaven a comptar, suposem en Miquel Roca, que en aquell moment era l'assessor 27 �jurídic de l'Enric Massó, que era l'Alcalde de Barcelona, aquest hi va pintar molt, amb el decret, o el meu cap quan jo era funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que es deia i es diu Antonio Carceller, Assessor Jurídic del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, aquests també van ser bastant autors de tot aixó. I a més van ser autors també doncs Albert Serratosa, el Joan Anton Solans, i aniriem seguin. Evidentment que tothom pensava que amb una situació de / (9) les coses serien diferents, peró no hi cap mena de dubte que alló va ser una mica una pica en Flandes(?) , com és diu, va ser una mica una petita conquesta democràtica, de progrés. Es lògic que en la situació actual ens replantegem com ha de ser, pero no es lògic que ens plantegem com ha de ser evidentment la seva supressió. Aixó sería suicida desde el punt de vista barceloni i suicida desde el punt de vista català, absolutament. Si / Catalunya (9) renunciés a tenir un organisme de de la seva Corporació Metropolitana, de la seva capital, per diguessim deixar de competir, per dir-ho d'alguna forma amb les altres qrans ciutats europees i espanyoles p er descomptat. Si de con i volta aquesta Corporació que té 3 milions d'habitants deixés d'existir com a organisme local, seria com, tan com sacrificar jo crec, alió que alguna vegada algú va definir com la "force de frappe" de Catalunya. El que avui pesa molt, doncs molt bé Catalunya no pot renunciar a la seva "force de frappe", aquesta frase es del President Pujol fa 15 anys. I jo crec sincerament que el President de la Generalitat aixó que 28 �us estic dient / sino que li he dit que no hi veg cap mena de convicció profunda, can en l'acció que s'està portant entorn d'aquest tema en contra (2) de la no hi ha convicció en contra, i per tant combinant aquest factor amb alió q ue us deia abans de (9) que les ultimament sempre no veig possible ni probable diquessim que un resultat de supressió i d'aniquilació es pugui produir. A no ser que ens afrontem realment amb una mena de petita guerra civil moral, que (9) no crec que ninqu desitgi aquesta és la ningú del tot sempre hi ha dintre del nostre cor, algún trocet de cor que ens ho diu. Perque no fem aquesta guerra ! que seran majoria els altres troços de pais Perà crec que diuen que aix6 no s'ha de fer i no es farà. El que sí que s'ha de fer es anar per la vida i el senderi del bon criteri i obrir, deixar les coses una mica com estan i obrir en tot cas procesos de canviar-les per perfeccionar. Quan nosaltres vam anar al Parlament de Catalunya a exposar les raons de la Corporació Metropolitana, p ràcticament, no pràcticament, tots els grups es van posar a favor, tots, van entendre que allà eran raons, que ha sigut l'element més important de la Ponencia de la Ordenació Territorial que ningú no havia portat tanta documentació com en a q uell moment s'estava aportan i aixó es (9) per Aliança Popular com per Esquerra Republicana , com per sobre els socialistes i Unió Democràtica, Converg è ncia no, perque no hi era, aquell dia no hi era ningú de Convergència Democràtica en .. ( 9 ), ningú, es a dir n'hi havia un que va estar a la p rimera p art de la sessió que va ser destinada a la carta municipal de Barcelona i despr é s va marxar, per que havia de 29 �marxar. De manera que, jo crec que aquestes raons s'acaben imposant, crec que efectivament com diu la Maria Rosa doncs s'ha defensar de moment alió que hi ha, s'ha defensar que aix6 es pot sustituir de moment per una cosa major pero no pas per no res. Em sembla que la Corporació -rieu, rieu-, ha fet per exemple el Plà de Costes, el Pla ( 9 ), i el Pla Cantallops bé representat la materialització practica molts anys , després del que el Pla Macia volia per la ciutat de vacances del Prat del Llobregat, del Delta del Llobregat i a més l'altra banda de la Costa de Barcelona fins S. Cugat. El Pla de Costes es un somni, el Pla de Costes son 30 km. de costa ben ordenats i sabem el que s'ha de fer, que 'ha de fer l'aeroport que s'ha de fer el riu, que s'ha de fer (9) a la Mutra(?) aixó en Lluís us ho explicarà millor que jo. I que s'ha de fer que passa amb les indústries de Mongat i de Badalona, que passa amb (?) una per una tot estarà, tot estava (9) previst. I estava previst d'una forma al Poble Nou i que (9) la Vila Olímpica, de quina manera i que s'ha de fer amb el tren. Tot es un somni que els nostres pares, diquessim, la generació dels anys 30, doncs en allà van dibuixat, i no ho van poder fer. I ara esta dibuixat, i no només dibuixat, ara està operatiu, esta operacional, esta practicable, diquessim entre tots. La Comissió d'urbanisme de Catalunya doncs ha fet una de torns(?) al meu entendre molt d'ells no massa justiticats 30 (9) �pero tampoc es un terna que ens axi d'espantar. / no es tan dolent, a ultima hora. I jo crec que la CIM que ab an s del 1969 era encara una cosa que ens incomodava a tots d'alguna manera avui en dia si preguntem als Tinents d'Alcaldes, molt us costarà trobar-ne un que us digui que (9) no ho vol i si hi ha alqü no vermell, com un tomaquet. vermell, i ben Perquè realment tots estan a favor i p er una r_aó ben senzilla com que bàsicament consisteix en pocs recursos de les zones més riques, diguessim, es posan De manera que avui en día els 27 Municipis votaran a favor, l'altre dia de la setmana passada vam tenir un Consell Metropolità en el que sabeu que els Alcaldes no hi són tots perquè la Llei tamhè te aquests errors (?), nosaltres hem demanat ja 20 vegades que el Parlament de Catalunya o el Consell Executiu aix6 ho arregli, doncs no s'acaba d'arreglar sempre, amb la cosa de que territorial acaba reclamant. Doncs no s'ha arreglat i els Alcaldes no hi son tots però venen al Consell i de fet el President del Consell doncs els hi dona sino vot que no ho tenen / , si veu. I a més votant indicativament per saber doncs quina es la seva opinió en general. L'altre dia quan es va revisar doncs el Pla de Costes justament en vista de que havia aquestes modificacions que la Comissió de Catalunya havia 31 �fet es va preguntar als 27 Alcaldes que en pensaven i tots 27 incluits Alcaldes de Convergència / tots van votar en favor del Pla / Corporació Metropolitana i una mica en contra de les modificacions de manera que es preparin. Si algü es pensa que aquesta guerra es pot fer, guerra que no serà, tothom està d'acord, no hi haurà guerra, no hi haurá. haurà, jo crec que aixó s'ha de fixar que la No hi (2) que dius tü, jo crec que efectivament existeix i es un àmbit (?) interessant per moltes coses. Lo segur es, ademés de la Cor p oració que es un ámbit de Municipis amb un radio de 18 km. . lo que en diuen la regió metropolitana, que ja té doncs Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró. Ni han que posan més a més S. Celoni, com S. Sadurni, com petites que també compten. Doncs aquesta regió es evident que per moltes coses es tan més real que no pas la Corporació Metropolitana, pero clar, començant tot aixó, seria absolutament contradictori, no tindria cap mena de I hem d'agreir-n'e unes autoritats en materia d'aigiies, en materia de 32 �transports, en materia no d'urbanisme, de gestió urbanística, pero sí de grans infraestructures urbanístiques segurament. I en aquestes autoritats hi te que manar la Generalitat, absolutament clar, i la CMB hi ha de ser, aixó es lo que jo sempre he defensat. Peró la gestió s'ha de fer local, la gestió local es molt millor que la gestió nacional, sempre quasi sempre, excepte en els temes con la redistribució de la renta Ara tot alló que es gestió de la les grans giiestions aquestes. ciutat o de territori, tot alió que es la gestió diaria aixó es fa a la gestió local i si els Ajuntaments decideixen que volen posar en comú les competències que tenen per la vida local en forma d'Area Metropolitana doncs que ho facin. . / centralisme barceloníi en tot cas sapiques que com he dit abans Barcelona ja no creix. / s'ho menja tot i etc., peró a base de perdre 50.000 habitants cada quinqueni, o sigui 1.550.000 o 1.600.000. I la p ropia Area Metropolitana com (?) la Corporació Metropolitana no creix tampoc de manera que s'haura de canviar de document. Es cert que hi ha aquell terrorisme (?) jo ho he dit I aquest terrorisme ens donar al principi, abans ho he dit. molt joc i molt debat, segur. Ara aniquilar-lo no, aniquilar-lo no. Es aixó més o menys no ?. 33 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3973 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui al Club Emprius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències