24 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf 109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9 PDF Text Text DSPC-C. 43 ¡ CSJB 1 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 1 Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període Dimecres, 3 de febrer de 1993 Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 Presidencia de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas 1 Sessió m)m. 5 1 SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DEL 1992 El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas, 1 acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr. Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau. Hi són presents les diputades els diputats Sr. Borras, Sr. Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr. Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G. Socialista; Sr. Benach, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr. Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular. <I>Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr. Pasqual Maragall i Mira. l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Cinta núm. 1 1 <B>Compareixenc;a del ~resident del COOB'92 <B>per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics <B>recentmen} celebrats El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a, que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• , per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho l permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable. En tot cas, permetim, molt l breument, fer una brevíssima introducció sobre el que represertta la sessió d 1 aquesta Comissió ! d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per tothom d 'una manera extraordinariament positiva --en paraules del ¡ president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---..... que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant, amb la perspectiva --ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia, solidaritat, organització, partipipació, afirmació d'identitat, voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan complicat, tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per 1 . la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels 1 Jocs. 1 Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya; sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir orgullosos. 1 El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment, de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat ¡, �DSPC-C, ~3 L CSJB~ 3 de f.brer de 1993 1 D7C40430 celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a la nostra ciutat. 1 Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a sis mesas vista o set mesas vista ¡de la celebració d' aquests Jocs 1 puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor Pasqual Maragall. 1 Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment, naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona., la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i del mateix Parlarnent. · . Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual· Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que considerin que han de fer. 1 Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la paraula. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies, senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara ' és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja an~l i tzar un proj ecte , sinó e ~ca tir-ne les conseqüencies i glossar-ne una mica les conclusions. ¡ M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir, senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i.. de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent. I m' t;a semblat que podria dit unes breus paraules sobre l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta desmuntant aquella organització 1--potser aquest és un punt l interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs. Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels t ¡ \ 1 ¡ · ¡ Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través ¡ . �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 / ! D7C40430 d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en l 1 organització, sense comptar les forces de seguretat, eren comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella. Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta succeint. El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president, que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en ! l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la ciutat de Barcelona. La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara coro a gerent de l'ambit de la via pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem 1 vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen Sanmiguel coordinara a partir d'~ra. El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director d'esports del Comité Olimpic nternacional, i el senyor Miquel Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB --en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb ~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area. . Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan, de fet, fent el que en podr+em dir les feines de liquidació comptable i economica del mateix omite Organitzador. Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i, com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a 1 1 Ajuntament «els coronels», un conjunt de cornissionats de 1 ' 1 1 alcaldia per a ternes específic _ que tenen a 4 veure amb el control �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja, del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde, Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos. Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo, ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació internacional, i s'incorporara ~robablement, en definitiva, en aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans, és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa normal dels serveis públics de la c~utat. Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions, 1 també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el 1 • • • senyor Acebillo (?) , de l'I'st1tut Mun1c1pal de Promoció Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en fase, en aquest moment, de liquidad ió. Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar, pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de ' persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de 1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi, en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de l'alcalde, o nornés posant «alc~lde», sabien ells que aquests miss~tges podien arribar, i efebtivarnent van arribar i en una quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas, dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent. 1 Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser 1 1 [ 1 !s �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f~brer de 1993 1 07C40430 1 reiterat i construit com a sistema normal d'actuació, d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és· evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología local. i' Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment, un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra indústria i el nostre <I>soft<D> 1 la nostra capacitat de generar sistemes d'informació complexos. Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre 1 d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions que es produien des de les subs · s i des de cada una de les <I>venues<D>, des de cada una de es 'instal.lacions en el Centre Principal d'Operacions. Cinta núm. 2 Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació informatica i de processament de ~ades més important que existia sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment fundada --després venuda-per Ross Perot 1 aquest famós multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a <I>back up<D>, ésa ir serveix ... , pot servir coro a centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és, per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir. Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de 1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa, 1 ó �pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo cree que a la llarga quedaran ce les més sorprenentsl com les més punyents. Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de restauració que s 1 anomena <I> Batcelona events<D> 1 pero no «a ven<;:» d 1 avan<;:ar, sinó en angles <I ' events<D> 1 esdeveniments. Aquesta operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és una operació que pretén teni en un rnateix esquema tota la prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots els grans esdeveniments i le+ grans celebracions de caracter artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens doni cada una de les programacio~s. Destacaría en tercer lloc el~ cinc dies inicials com un període ¡ <I>horribilis<D> --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de i transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques viles de 1 residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que cada dia fan les companyies ¡l de transports metropolitans de Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora, 1 # ¡ 1 J 7 �de 1993 1 D?C40430 DSPC-C, 43 1 CSJ B perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• , que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment, i a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del finan<;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant, durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una exper1encia enormement estressant li' complicada, els cinc primers dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport. Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia plantejat com un dels temes ¡ logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo rnateix, quan els meus técnics em d~ien que les escales medmiques, ¡ rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per unitat de temps que es va de~ensar que podrien portar, i efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de les <I>vedettes<D> dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una certa qualitat artística o estetica. ! Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem arribat a allistar el dia 17 d'bctubre de 1986 com a element 1 fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a ' fer el que realment pot fer en ~inze di es i que no podría fer, evidentment, si no comptés amb¡ aquest escreix, arnb aquest multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--, dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i una certa continuitat. Vestes saben que hi han diverses organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es proposen seguir, continuar i que, obablement, seran també fills o hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les nostr(Js prestacions publiques o, en· tot cas, benevolents o voluntar1.es. I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament la mateixa logística d' organi tz a¡ció, més la presencia d 'uns responsables singulars, com el 1 senyor Coll, al front de l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa 1, • 8 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430 organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia 'organització i una assistencia de públic de la mateixa magnitud, om a mínim, que els mateixos Jocs. cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament del públic. Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia d'infrastructures. En els estadis, en totes les instal.lacions ! ·'~esportives distribuides al llar<} i. 1' ample de Catalunya seguint les 1 vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a Granollers, a l'Hospitalet, a iladecans, a la Seu, al Muntanya, a Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades, com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la d'Hospitalet arnb el beisbol o de ... , en fi, alguna més: la de Vic amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet és aconseguir noves insta1.14cions, reforc;ar les existents en centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a 1 Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus. Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de Barcelona i de 1' area?, que es tal vi en entre deu minuts i vint l minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc, perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen ~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant, destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han aconseguit. Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar tota la inversió. És a dir, < anal i tzant els benef icis obtinguts, beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava 14 J, ¡ 9 �DSPC-C, 43 1 CSJB /~ 3 de feb er de 1993 1 D7C40430 que la taxa de retorn era tant important que en dos anys, practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura 1 recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el temps estalviat. ¡ Cree que el funicular, les es~ales, els <I>park-and-ride<D> exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb !'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i de l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn. En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs. Aquí tenen els «Benvinguts als <I>~ atalan Games. »<D> .Aixo és una doble pagina del <I>Tirne<D>. <I>«Les 'flus grands Jeux du siecle<D>»: aquesta ja, practicarnent, és un ~ opic. En tot cas una rnolt interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que diu --del <I>New York Times< O> em pjenso que era--: <!>«Barcelona, the city won the Games, and not the a[thletes.»<D> És a dir la ciutat va guanyar els jocs. <I>The real winner was Barcelona, not the athletes<D>: l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1 precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero també Barcelona va agafar els Joc com a legítim pretext per transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho i ha aconseguit. 1 En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners; - uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts. El Sr. PRESIDENT: Sí, sí. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del ' 1 Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una forma molt grollera, si ¡ vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls, comptant diners i especie, ¡ contribucions en especie de patrocin~dors que al rnateix ternps eren t subrninistradors en alguns casos, qpe pagaven el seu patrocini 1 ¡ dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el l l 1 • • 1 ¡ 1 10 l 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993 D7C404JO COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin, dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el 1 COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que és el que JO espero que succe1ra. Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92. Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa>> que en diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs, pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes gruixuts, en termes molt aproxf mats, l'Ajuntament n 1 ha posat lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--, que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat. Cinta núm. 3 La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns 250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat. L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de 4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo, i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell, representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos fiscals del sector públic, en el se~ conjunt. Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran negobi per al país i que els seuk beneficis han finan9at, fins i . f tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el • 1 mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he 1 ~1 �1 .: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30 parlat que el COOB no només va .limentar, . transportar, dirigir, acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a ' més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem 20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no beneficí, si almenys excedent. Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als ' responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per ter<;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en el protagonista de les seves ¡ propies obres, que altres administracions, el mateix Min ~st eri d~Obres Públiques, la General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen 50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha 1 sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la directora d' expropiacions del Holding, aquest equip que él la 1 dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig, un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot 1 plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del total del terme municipal. molt important l'operació d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments, pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar. Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000 milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no 1 1 Éf 12 �DSPC-C, 43 j 1' 1 ' CSJ B 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament, les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es van fer els cornptes i que ~ep r esentarien en aquest moment , aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant, efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000 milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i 1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com el que els he dit, de 270.000 milfons, perfectarnent defensab1 e . 1 A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir, els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys, i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens 1 permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r . Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar , i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar i obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a expropiacions, necessaries perj construir les rondes, a quest comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut --verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de 1 finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests compromisos, ni per part de 1 la Generali tat respecte de la ' Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del Holding, que per encarrec --fora del seu cataleg, eh?, per encarrec-va haver de fi~an9ar totes aquestes o bre s i 1 113 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de 1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh? També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns ¡ acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns ' compromisos en mitjans de transport, ~om el funicular, etcétera, que no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar <I>fifty fifty<D> per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la forma que jo els he dit, sense, racticament, increment de les anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb • t un allargament de set anys, set 1 anys sobre el període que s'havia previst. Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de f festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000 ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són importants, els problemes de Barcelc economics, són uns al tres molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és el tema d' avui. En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree 1 que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i vendre. Vendre la marca 92, vendre marca Barcelona 92, com deia ' el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha de posar un la botella sota l' aixelia i córrer món». Nasal tres en 1 ~ 1 ' 1h aquest moment estero corrent món, i 14 ro 1 estero fent des del punt de �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30 vista de la promoció turística, ho fent des del punt de vista de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention Bureau, que esta assistint a cad un dels congressos mundials o reunions internacionals que es fan per decidir on van els congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat. Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han existit. Moltes gracies. El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? <I>(PaJJsa.)<D> Quinze minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts. Se suspen la sessió. <I>(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es repren a un guart d'una del migdia deu minuts.)<D> El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió. Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el procediment quasi més agil i més ad~ent sera que doni la paraula als r grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo tampoc hi tindria cap inconvenient. 1 Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup. <I> (Pausa.) <D> D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el diputat senyor Pujol. El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo president 1 senyores diputades 1 se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t ! dels Jocs, exit de tates les yes sants, comen<;:ant per l'equip executiu, el voluntariat olimpic¡, els esportistes i el poble espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i vull remarcar la felicitació ~ersonal perqué no seria just ¡ ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria sigu~, escruixidora. Escruixidora ¡des de tots els angles de la societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista de casa nostra i d'arreu. , Cinta núm. 4 lp �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 ~de ebrer de 1993 j D7C4043Q Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs. Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que neix enguany. ¡ Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil catalana i han donat vida a una 1 veri table <I>entente<D> cordial entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs Olímpics han comportat, també, 1 un endeutament financer de l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del PERI. Resten oberts, després dels Jocs Olimpics, tot un seguit · 1 d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en les infrastructures esporti ves? I, < ina sera la demanda especifica, si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta ! a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona? ' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura del projecte olímpic espanyol. Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular, entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit nostalgic de l'exit obtingut i el qual tots ens enorgullim, assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per a Catalunya i per a Espanya. En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem 16 l �< DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430 1 que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes comunitaries en atracció d'inversionj . I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la pressió fiscal en els propers anys j a que la peti ta empresa, el comer<;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via impostes, que segurament no es podra aguantar. Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats. El Sr. PRESIDENT: Gracies, s~nyor Pujol. En nom del Grup d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda Oranich. 1 · La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació; 1 pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol ! personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen<;a li vaig dir que persones coro ell 1 i t~mbé altres persones que van compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna manera, la propaganda de Barcelona , per tant~ de Barcelona com a capital de catalunya al món. I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite 01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i, per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva, s inó t~t al centrar i. [ S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord. Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també ho ha fet veste 1 des del nostre unt de vista 1 alguns aspectes constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser 1 ¡ ·1 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de 1 f~brer de 1993 1 D7C40430 no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero, entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics. Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és ! insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que ' la tingués i que, des d'aquest pu~t de vista, aprofitéssim aixo, perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia. Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat. Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la torxa olímpica. Voldria també dest<jtcar tot el tema de la qüestió tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree que es va resoldre d'una mane~a també magica, perqué per qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que, d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió. Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1 com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1 dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment, senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant ·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa. 1 ¡ .1 18 �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r de ~ l993 1 D7C404JO cree que a1xo, senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo era quelcom que vos te sentia, e jo sentia, que sentien també altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en aquest tema. Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que correspon. Cert és que hi poden h< ver problemes després dels Jocs. Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el ! cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés 1 a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el problema existeix. Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna, qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte ! al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del· funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre 1 jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no la seva continuitat. Si voste 1 fa després alguna interve nció , m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic, 1 com el dels llocs de treballs, com jaquest. ]9 �DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430 1 També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría --potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema. I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne, etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no que canviés la situació a nivell internacional. Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan<;: positiu i esperem que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que és Catalunya. Gracies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach. 1 El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada, i afegir-me, amb mol t de gust, a a més, a la que j a sernbla tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics celebrats a Barcelona. Insisteixo, enes, en aquesta felicitació, que la faig de tot cor i, t, en representació del Grup Parlamentari del meu partit. Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des 1 de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que podría tenir diversos apartats, i una conclusió final. He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha } mé.r 20 �QSPC-C. 43 1 CSJB / 3 de_febrer de 1993 1 D7C40430 1 tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics és extraordinariamP.nt alta. 1 Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora ' en les seves infrastructures. sensible de Barcelona i de Cataluny'a Cinta núm. 5 Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista ' infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota 1 aquesta infrastructura i saber •¡ adequar la societat a aquesta infrastructura. Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la seva infrastructura, i aquest esfor9 moltes vegades ha estat, basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el que queda clar és que hi ha ha ut un esfor<; per part d 1 al tres ' ajuntaments 1 que no ha est~t l'Ajuntarnent de Barcelona, d 1 infrastructura, i que els Joc ~ Olímpics també han servit per millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en 1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han estat un aven<; important en el con~unt del país. A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany ' de números, perc sí una dutx~ rap~da, una dutxa rapida en el sentit 1 que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de com han anat els números del ¡ Comite ~1 Olimpic i del que ha �l. DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió ! pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs. En definitiva, la pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona, fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals? Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~ aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de l rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes, bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és. Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural, que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb a1xo, tot i amb a1xo 1 alguns as~ectes culturals han quedat qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas, sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e. Bé, entrant en la valoració lpol i ti ca, hi han diferents qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem de cel e):>rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més 1 importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros l anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que hi ha hagut amb motiu dels Jo9 s. Probablement, un dialeg institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions J ~ 22 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430 1 1 d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells 1 reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions. Abans he fet referencia a un t~ma mol t concret quan parla va dels 1 diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs es pogués allargar. 1 Pel que fa, també dintre ¡ la valoració política, al tema estrictament esportiu, probab ~ ement no se n'hagi parlat i, probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és !'estructura espo.rtiva del j país, probablement hagi estat l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas, un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics, dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens ' dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu. Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el ¡ país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de catalunya, que 1 d' al tra banda, al dir que, dones 1 va ser un dels #principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es · va venir a anomenar la pau olímpica, la pau olímpica, que representava un cert pact~ d diferents forces, instituci ons, diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant i penso que tots pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits. Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no podem acusar ningú d ' haver 4et cap traició, pero l'esperit, l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de l i, J i '! '1 1 23 �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de feb~er de 1993 1 D7_C4_04 30 Barcelona representaven una ocasi , una oportunitat d'or per plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural, tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite Olímpic propi. : Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un periode prudencial de temps, ens sembla que és el moment també, ara 1 que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar d'aquest tema» . 1 Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització, han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament civilitzat. 1 'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política, des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la soeieta;t que no en podien gaudir. ls Joes Paralímpies només per aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació que tenim tots plegats en aquest moments i especialment les ' insti tucions, aj untaments 1 consellsj eomareals 1 la Generali tat, evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar encara més la societat no sigui desaprofitada -i, 24 en aquest sentit, �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fem vots perque cada vegada més, enes 1 hi hagi aquesta normalitat social que van representar els Jocs Paralímpics. Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran operació política en els Jocs, un enorme festival esportiu. Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i un enorme festival esport iu, plobablement les valoracions que , podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca siguin diferents, pero, en tot cas, tampoc és el moment de discutir-he. Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament, nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que ! • s'ha de vendre la marca de Barcelo~a 92. Permet1 1 m, pero, un mat ís, 1 s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona 92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital d'un país i aquesta marca també s'ha de vendre. 1 Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode ' llarg que han representat els Joqs Olímpics per a la histori a de Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar, 1 no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a . capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port per vendre aquesta Barcelona 1 j per vendre aquesta Barce lona, evidentment, en un context amplq en un context de país que és Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie ! que hi podríem caure en el tema de~s Jocs. Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament: 1 m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest 1 cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o ' diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país. Moltes gra8ies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, enyor Benach. En nom del Grup · Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés. ~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats, senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall, a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar, dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els Jocs? ¡ ~5 """ �DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430 Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes. La primera: que han representat els Jocs? Els Jocs han representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9 i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important, histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures. En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--, sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i ha obert els seus bra<;:os parque, través de les subseus i no únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es projectés arnb for<;:a. Cinta núm. 06 És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la Renaixen<;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for<;:a que ho ha fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han estat presents en el que es p~t qualificar corn 1 'operació catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys . lloc, els Jocs han 1 representat 1' impuls de la . En quart rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i la imatge que . n'ha restat, a antguarda d'aquests movirnents creatius del rnón. En cinque lloc, els Jocs han representant l'irnpuls de la solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de consciencia col.lectiva, de just t cia en relació amb aquest 1 col.lectiu, s'ha enfortit i ha assolit uns nivells 26 que pocs haviem ·--. �DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de ebrer de 1993 D7C40430 sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres 1 aquesta a tots, ha representant 1' impuls consciencia de justicia en relació amb aquest col.lecti tantes vegades menystingut. I darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament, encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota la seva historia deportiva. 1 Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit. En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en aquesta voluntat de cooperació. En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic referint. r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris ' --i no únicament a través del ' voluntaris, sinó de tota la societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades. ! I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer 11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran projecte col.lectiu; que són !capaces de fer-ho amb rigor administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb una utili tzació dels recursos ¡economics, humans i financers. Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors. En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els grans proj ectes és més rendib~e que 1 'enf'rontament; que la cooperació i que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les picabaralles partidistes. { En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un 1 ! 1 27 �repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics? Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm d'dimpulsar? Cal, en aquest ¡ sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic, en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en el qual hem de pensar - -i el Par~ament és un bon lloc, és un ! magnífic escenari per fer-ho--, hem de reflaxicnar sobre que fer amb ¡ el país en el f utur . 1 I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista, felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i i president del COOB. Senyor Maragall, la nostra més sincera enhor~bona. El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc Codina. El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona, president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones, ' també ens en sent i m una mica corres~onsables; encara que --deixi 'm que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui, al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas, senyor president, moltes felicitats. ~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no només per aixb , sinó perqué, ~1 llarg de l es diferents compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat 1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar recollint, de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de • 1 ( ' 1 28 · l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C404~0 haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen<;:a a conduir per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de vista estetic 1 és cert. Les escales mecaniques 1 els autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar. Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets. Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa nostra, que en altres acitivat ~ --mai d 1 aquesta dimensió, evidentrnent, tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la punta en els Jocs, 1 Cinta núm. 7 cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur. Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt. I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari; lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu, ' que va·ser la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com en els <I>Special Olyrnpics<D>, en un~ mesura molt més petita, perqué el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del j 30 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d públic, dones, no fa altra cosa ebrer de 1993 ~e t D7C40430 reconéixer !'actitud de civisme del poble de Catalunya, especi~lment, i logicament, també, de 1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un comportament absolutament civilitz~t i correcte. Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori í i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona 1 pel que han estat les ¡ obres dels cinturons, el cqnjunt. Escolti, extraordinari, excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies a la voluntat, l'aportació, 1 la col.laboració entre les insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n, només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i ' molts anys que no havia ... I no p~rlo dels deu ni dels quinze anys, sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts. Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han canviat. Era impossible que tot dat alunya en rebés els beneficis, ¡ obviament, pero una bona part, o ciutats molt importants de Catalunya els han rebut. Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat, i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el 1 senyor alcalde va tenir --jo aix ~ ho :n he destacat cada vegada que �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 . 1 D7C40430 n' he tingut oportuni tat--, dones y una actuació · absolutament col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar l molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el director del <I>holding<D>: «Home, ~oncs, per que no feia un altre tipus d'habitatge més social?>> La taó que se'ns va donar la vam compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els números i aquí, del que es tract~, també, és que els números surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord, o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números ' --que en aquest cas, dones, seguram~nt, no socialrnent eren del tot favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop: s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud; també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem l sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no ha quedat del tot prou ben resolt. Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta, que no mor avui, que continuar~ al llarg de tata aquesta legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque, encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava tampoc de passar balan<;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis ' benef icis. . . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat d'impostos, diriem, generats l'actuació del <I>holding<D>, per l 1 32 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 l, . ~ ,. · ~ 1 d ~ D7C40430 exemple, amb ingressos que anat a 1' Ajuntament o als ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona operac~o, que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia --suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir, precisament, aquest esperit i !aquesta col.laboració i aquesta permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall. Senyor Maragall, és un suggeriment, evidentment; no estem en ' ' condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden . dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú. Hi ha hagut comentaris --jo no hi entraré, aquest no és per mi ¡ el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions ! de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa ¡ anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre; l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni els vull entretenir més. 1 Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals, fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han ' estat un moti u perque les insti tilcions --totes-- hagin col.laborat d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des 1 d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat manifesta, explícita, anem to1s a una, anem en positiu •.. ~omentaris, és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les capacitats de decisió, evident~ent, no han nascut en aquesta CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació. ·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat, veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé, \ �1 DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430 com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc hospitalenc, pero, vaja, de rnolt a prop--, pero em sembla extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología, vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant. ¡ També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels <I>Special Olympics<D>, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs / minuts, no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem debatre, comentar ~ al flnal ¡ tel~c~tar-nos --~ al f1nal felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran ¡ • obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica per a entrar-hi amb més detalls. 1 Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés. 1 El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina. Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en 1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els portaveus. Senyor Maragall, té la paraula . 1 ' El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva, no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... <I>(Remor de veus.)<D> Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda \ postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir 34 �DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de f~brer de 1993 1 D7C4043Q convergencia i Unió al president <Jel COOB pel que han representat els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes que el president anava enumerant. 1 Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones --amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han demostrat la seva valua person~l i professional, s'han anat recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la mateixa Administració de l'Aj~ntament, · o a la Corporació Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era just que, qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera; sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que aixo no hagi estat res més, dones ~ que un <I>impasse<D> durant uns dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca 1 professional. . ¡ En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon, dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones, ho celebrem. 1 I ens ha parlat de 1' opera ció <fTorxa», que jo voldria, en aquest punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta of>eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del poble de Barcelona, i arreu on e va passej ar. És cert que a la resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants. Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un sentiment catala absolutament des la maxima llibertat d'expressió personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment. Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies <I>horribilis<D> en referencia al transport, els ¡ cinc primers dies. s 1 entén ¡ a"' 4e perfectament, es comprenen perfect~ment ¡ 2~ les dificultats que hi devia �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30 1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)>, en fi, tornar a la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament. 1 Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix, sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores --Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es podía dir», sinó que es va dir, eh? jo, no com a Pasqual Maragall, . sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya, i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat organitza. ! l Cinta núm. 8 Tot aixo era discutible; ha an t bé, jo me'n felicito --ho representant de la repeteixo-no personalment, sin~ com a institució que represento. . t Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les 1 institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions. Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament . .. Deixin-me dir un parell de cose$, que segur que no responen a ¡ tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria que en quedés constancia, 1 no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte de les expectatives que hi havien. El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt l ¡ �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme, aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple; pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no? Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit, pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces hoteleres de quatre i cinc ¡ estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és ! una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de ' la Trinitat i en el moment de tr~ure'l ja practicament ens van atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.» I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia el seu risc, s'ha guanyat, ! eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim. En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1 l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh? Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés un <I>quantum<D> de sastre del def~cit que podía suportar, deixant el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va. també brand ir com una amena<;:a. j Per al tra banda, 1 1 excés de catalanització; ens deien des d 1 ~spanya: «aixo seran un jocs 1 36 l �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 D7C40430 excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en diaris d' aquesta ciutat que sectors empresarials van acusar l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué ! el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's, eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so que sera bo que les ciutats 1 que ens segueixin siguin creixefitment exigents respecte del comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los -~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs 1 d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que havia aixo de produir. ! La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978 --em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat 1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí: Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est punt. Barcelona esta pagant ¡ els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh? Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per sota del 2%, ho vam prometre, ~h? En les últimes eleccions, programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i Partit dels ' Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m, eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si, ~=:~::~~:~ :m: ~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~ no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir. Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se ! haga>> --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot 37 ¡ ¡· �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430 plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils. Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha 1 dit--, tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre sobre aquest punt. ¡ El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu perque de museus en tenim ví~t- i -quatre en aquesta ciutat --vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són un o dos, aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués ' de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi ' olímpic es convertira, es va convettir ja, abans dels Jocs, i molt més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant, aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada pel senyor Codina. S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si calia o no calia. El metro calia; nosaltres vam ... --calía, i tant, ¡ que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--, pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria, ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb escales mecaniques, a peu en fun tcu lar etcétera, que norrnalment els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el 1 1 1 ¡ metro ens preocupa per al dia D m~s ! 38 un, ~h?, per a 1' any següent, �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430 l' per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la . . v~tal~tat permanent. ! Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un ~ diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i 1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim, abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara. Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels espectacles em penso que ha sigut considerable. La <I>pax<D> olímpica hauria j de seguir, la <I>pax<D> olímpica que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.>> No, no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die <I>pax<D> olímpica --i aquí s'ha dit--! o col.laboració institucional, diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia. Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del . ! tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica, quasi diría, per al futur. ¡ Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no, aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per ··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo ~ 1 . '9 �DSPC-C de 1993 43 D7C40430 1 pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir. Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~ eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no podem garantir que sigui l'any 200d, no?, i aixo em sembla indicar ¡ una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones, ja no és un temps extraodinariament larg. Hi va haver una explotaciq excessiva, una politització excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van haver intencions, segurament si tothom les pot ten ir les intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests 1 fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no? ¡ Cinta núm. 09 Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació esclatant de catalanitat, en el seu onjunt. Tinc alguns records amargs, de ... , si, bé, per exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la 1 torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no? Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ... Mireu, la gent té mol tes maneres d 'expressar la seva catalani tat, i ser barceloní una manera d' expressar la catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi, molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans d'aquella ciutat. 40 �pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Ara, curiosament --i ara és tall d'anecdota, i només us ho comunico com una curiositat--, jo vaig rebre una carta d'una conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa ! Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un t magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant 1 del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir, esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura, dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari, perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si. Hi ha moltes virtuts, jo cre<t:, a extreure, i moltes lli<;:ons, l també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~ del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~ diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la 1 vinguda d' estrangers a Barcelona $1 di a 19 per mor de 1 'Olimpiada 1 Popular, no? En f i són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment; jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no 1 ! 4 �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que ' un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •.. <I>(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la intervenció del senyor Maraga ~l.) <D> ... en el cementiri de Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir, s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona, és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la «gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, · la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem malarnent , fins i tot nurnérica~ent... Madrid té tres milions d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori ' fins i tot més xic, eh? Madrid !té sis-cents quilometres quadrats --Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants ~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--, i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de ' segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo --i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué ¡ ¡ 1 ~2 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser organismes menys polititzats, mFs tecnificats, més gerencials: comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig . aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan 1 venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans. Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no, passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors. Per acabar, corn aquí ha di t ami e Sobrequés --com aquí s 'ha di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar --perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de Justicia, on ara hi han aquests putjats <I>horrendos<D>, eh?, tan lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91 del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don Manuel Girona, que era el ... en fi, el president del comite de finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant; 1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys, al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura, en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment, l r• l 1993~D7C40430 ' 1 11' 1 �OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430 pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una «ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al nivel! que havien d'estar, jo cree e és el moment perqué Barcelona es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el que en definitiva rnés ens distir corn a poble i rnés actius positius ens ha de reportar. Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran pretext per f er-ho . 1 Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat. El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall. 1 Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre 1 del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem tingut una informació densa i uha valoració important sobre la celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al ' senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys, diputades i diputats d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total, sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona. Gracies. ¡i S'aixeca l a s essió. <I> (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu minuts . ¡ J' .' ~4 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4206 Title A name given to the resource Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Govern Barcelona Gestió pública Balanç Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993. Mollet del Vallès. Estimats amics, Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va refer fins al segle XVIII. Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen. Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i el regne de Catalunya i Aragó. Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei. Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres. Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals quan necessitava diners. II eren diners que no eren per consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i �als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i esglèsia, i per altra banda, ciutadans. Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la per la seva per la seva indústria, seva artesania, il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor, i que conduïa un senyor que jutjava, que cobrava impostos, també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar. Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per Nadal). Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià van ser clergues. Macià và ser el primer President civil. Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el territori. Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes, manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor, sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir que depenien directament del Rei a través del batlle, que era la representació de la ustícia del Rei. Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir poder territorial. El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer romanes i després gòtique i dintre del que va ser el �Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes. Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge: quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la llibertat del municipis i dels seus ciutadans. Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris. Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la ciutat en els seves vides i en les seves hisendes. L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la llibertat de Catalunya. Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600 anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures. I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella. Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els nostres municipis en l'espeit del carreratge. Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb els seus voluntaris que van tenir un paper tan important, sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix: reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de pobles i ciutats de tot Cat lunya. �Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels 60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat. És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní, Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són avui aquí presents. L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent. Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han de continuar tenint. Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti, també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova llibertat que construïm dia a dia amb el municipalisme. Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint també des de cada ajuntamen... En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans. Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més amunt, però s'ha de demostrar. �L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble, no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a prop es pot controlar. La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans. Continua sent l'esperit del carreratge. Una Catalunya forta necessita uns municipis ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç només ella mateixa sinó strènyer llaços pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots regions i Estats que la conformen. forts. Necesside no mirar-se amb els altres els municipis, Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4273 Title A name given to the resource Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Mollet del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Municipis Territoris Acció política Mollet del Vallès Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf 87b667778225a9873022b7d22021fa9f PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1384 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Catalunya President de la Generalitat de Catalunya Commemoracions Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf 1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia GUI Per a: De: Assumpte: + Data: 5/5/97 Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB/PS) Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat. De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent: - La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista Lluís Armet. L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el procés de construcció europea. - La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que presidenta de la FEMP.^` Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la - L'Alcalde va compar Unió Europa el 29 d 1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en Europa com a sistema , municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de Maastricht. - S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA. - Ordre de les intervencions 17:30h Inici de l'acte. Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts). Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre "Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts). 18:15h Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o més precisions. Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes. Intervenció dels senadors. Intervenció dels portaveus. Intervenció dels ponents. SENAT2.NBB �LÓL Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia \CAr"-'ç C 'sf‘ (>\ Nova intervenció dels portaveus. N". El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert. De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents: QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA. EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA. UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL. NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS 2 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS, MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO. PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES ES DECISIVO. DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA CONFERENCIA LA SINCERIDAD, QUE INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES TERRITORIALES QUISIÉRAMOS. LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES1 HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL". UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y REPRESENTATIVIDAD DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS 3 SENAT2.NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE REEQUILIBRIO REGIONAL. PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS COSTEANDO LA REGIONES RICAS CONTIÑUEN COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES . [ p ^^^ole ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA PARA ALGUNAS i CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO. EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES, INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD. DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN. ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU ENTORNO POLÍTICO. NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA, TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE (TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS EUROPEAS) REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES, MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS. 5 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD. POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU CAPACIDAD DE ACCIÓN. CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE. EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL. ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS MECANISMOS POLÍTICOS NORMATIVOS Y �Ajuntament 41 .\\> Gabinet de l'Alcaldia de Barcelona ! It14.11 INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T DEL PODER Y DE LAS FACULTADE " 4 IL„,„ aðaSa: "hl ■1; . a I a. • QUE HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN EL NIVEL REGIONAL O LOCAL . LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL PROYECTO EUROPEO. EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN. LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL, SUPRANACIONAL. NACIONAL Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111 DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ° (1'1'1r) 1 / t Esi 0 EN ET ;N Coljj ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS MÁXIMO r COLECTIVIDADES ezo,4r REPRESENTANTES DE LAS -1 TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err. tí .1 • " 1 Ilori LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1 jt 7 6V147:i co Po L-/ T7 ¿-11 od es ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y REPRESENTATIVI DAD. LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO y c n-,,fter x,.11 i / by �Ajuntament 4> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UK1 SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES, PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. iobk; g E`ÇQ b /sW5 EAI Uz ffi) MUCHAS GRACIAS. Pa iL n.rlb . . ^o U-- ftrí-F//,Z1-4 I^1»a n,^ k tA q 40/tyvNNtoi hq^za S i ^ v^^ ►.^ Ur>s íóLa ,Gt?R. P RNtiEWVeS dutÍ DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv ' t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^ CLAr^^ic^rn`^N^ ^ ot_ 2à-ír N, (1) ^ °^ ac _ ^^^ cÑti c^ e._ . Itt-3 RM^^ hSCIU ^^ A^.^^ c.^7361d k-33W c^ ^r^ C^ ^^^ , Lo cilt rr_ n____ 143 n't)tAA 1,() et)t-- t , 5N+ S° < el) x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç. c.^ P/►,,,' t1. P fycnb d1- 711-4") i ^v l -Ott- `^ ^ c^ y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215 /t-ú d S )e-r ¡ vl,t-hCGiz n1- ‘c cf)411 ust — Urv Po Pírt►3Vi P-os idu77b.vS t Vl !^v IE S 7n4- á ls'y Ámkyy N vTA13 t.: /-I Kbt 1.4-7 p4► itf cr1/T r< Ami/ cc= wr^ fiSES:7 l'r\) In v I,, ÇIJ 77\ lft UH F-ebrPstAA - 13• 9 UN UN DV;vCL^T pc- b' -t1)' ISuu Ptv N ñw `^^ c^ d f obe I .^ 1n^1 v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°, tc,■ ^^'^ y t^ ^ SENA 2.NBB l v L rdR-«. �Ajuntament 0 de Barcelona SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS, MAYOR UNA IMPLIQUE ELLO CUANDO DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS". A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL, UNA MONEDA PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN TENDRÁN UM N MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD. PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO. DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO. 10 SENAT2.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4424 Title A name given to the resource Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Corts Generals, Senat, Madrid. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Govern Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya. | 31/05/2006 Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat. Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els dies 11 i 13 del mes en curs. Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz. Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006, respectivament. Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política. Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer. Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006. Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137. La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret 143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara, l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les seves competències. 1 �Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia, són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es va crear el DURSI. Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades. Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del conjunt del Govern, com és el de la Presidència. Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006. Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al servei del Govern i de Catalunya. Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres. El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió. Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?» I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas.» Fi de la cita. Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el referèndum de l'Estatut. D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el «no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana. Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per 2 �responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades. En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat, per al proper dia 18 de juny. Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària suficient. Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ... Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006. Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que, amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional. Moltes gràcies, senyora presidenta. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1757 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració pública Govern Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/271/20060508.pdf 947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya | 08/05/2006 Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació governamental. Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando. Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern. vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot canvi de Govern. D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs d'un sol color polític. Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de setmana. La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I, finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007, com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin més proper que mai. 1 �El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement. El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007, entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen. El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa. Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària, el meu agraïment i la meva estima personal. La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres, Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que 4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern de la Generalitat. Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat, contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta renovada. Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques. És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents. Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació, passada, present i futura, la que sigui. Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern. Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial. Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del 2 �primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus; el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents, com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum, aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb l'Acord del Tinell. Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut. En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut? En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven malament era estricta responsabilitat del president. Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent: hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut? Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina potent per al seu autogovern. Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya, engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables. 3 �Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte. Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà, com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport, perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya. La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible. Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 11 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració local Administració pública Gestió pública Govern Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf 3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd PDF Text Text Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Barcelona | 16/11/2004 Raons de la compareixença La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou importància com per a retre'n compte en seu parlamentària. M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29 d'octubre. Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia del Govern de la Generalitat. La Conferència de Presidents Els parlaré primer de la Conferència de Presidents. Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho prefigura. En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos de España". Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular (març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista dominava tots els altres temes. Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar enormement la política espanyola. Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost 1 �d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va succeir. L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis que tots recordem. Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista. I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil. El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any, respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de cap. La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000. Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia política. Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que he militat des dels 18 anys. Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que estem analitzant avui. La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que, com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,... Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps. 2 �La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que volguessin entrar-hi. Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents. 21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és, jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència. És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del president de la Generalitat. Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any. La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica. Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el retorn a la fórmula de la revisió periòdica. Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a tenir revisió del sistema. I així ha succeït. Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime. Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006. El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya. El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives. 3 �Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una nova etapa. Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que s'hauria d'haver produït. Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al respecte. A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea. El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor garantia de la seva continuïtat. És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005. Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho: En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Estat. I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per codecidir. Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol. La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat probablement la seva màxima expressió institucional. Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions 4 �futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a un Estat cada cop més semblant a un estat federal. No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra relliscada. Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents: La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter compost de l'Estat espanyol. Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue"). Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional, cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides per les institucions autonòmiques de l'Estat. Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la conferència de presidents ho és. En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta. D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional, cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del Govern de la Generalitat. El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les polítiques de la Unió Europea. El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la 5 �Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat de les institucions. Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents és francament positiva. La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es tracta d'una instància decisòria. En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de suplència. Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la Conferència de Presidents. Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió de les institucions de l'Estat. És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una visió perfectament respectable. Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres institucions d'autogovern. No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment federal de l'Estat. Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació. Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa. Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a 6 �que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de Catalunya. Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels poders executius de l'Estat espanyol! Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional. L'Euroregió Pirineus-Mediterrània Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa. El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló -Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-, del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya. Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls econòmic de Catalunya. Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy". Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu. És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya: trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la recerca d'aliats amb els que compartim interessos. És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí, sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no corre és perquè no vol. 7 �Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara ho farem a nivell de comunitats i regions. Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar en la construcció d'aquest espai comú. Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els interessos que objectivament compartim. A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió, identificant quatre àmbits de treball preferents, per a: 1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós del sud d'Europa. 2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei de la ciutadania. 3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans. 4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani. Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura. Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es constituirà formalment la primavera de l'any que ve. Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al que li dono una importància màxima. Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse. A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància 8 �estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament endarrerits. Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels Pirineus. D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i biotecnologia. Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en beneficis econòmics i socials. Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió ho facilitarà. Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats. Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens proposem. La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional. La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena, mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies. I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers. 9 �Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona direcció. Pasqual Maragall 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1666 Title A name given to the resource Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Espanya plural Estatuts Euroregió Federalisme Territoris Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf 9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe PDF Text Text COMUNICAT 1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur. 3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions. 4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a Miravet. 5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents a debatre i acordar. 6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça capital del seu propi ordenament". Miravet, 12 de novembre de 2004 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comunicat de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre Ortega, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Comunicació Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Partits Polítics Acció política Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Description An account of the resource Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/638/RuedoIberico_1966_EspanaMercadoComun_PM.pdf e18f7553e1a02e71333eaebce04d926a PDF Text Text Tomo II ideologías sociedad nacionalidades iglesia relaciones exteriores enseñanza luchas estudiantiles oligarquía Luchas obreras emigración economía plan de desarrollo turismo agricultura opus dei mercado común política opinión pública sindicalismo prensa oposición liberalización exilio socialismo Ediciones Ruedo ¡berico �17. Santiago Feriiández, El movimiento nacional en Galicia 18. Joan Roig. Veinticinco años de movimiento nacional en Cataluña 19. Antonio Linares, Las ideologías y el sistema de enseñanza en España 20. Antoliano Peíia, Veinticinco años de luchas estudiantiles 21. Angel Bernal. Las paradojas del movimiento universitario 22. Antoliano Peña, Las Hermandades de labradores y su mundo 23. lñaki Goitia, El orden laboral y las Magistraturas de Trabajo 24. Jordi Blanc, Las huelgas en el movimiento obrero español 25. Ramón Bulnes, Del sindicalismo de represión al sindicalismo de integración 26. Blai Serratés, Teoría económica del turismo y su aplicación al caso español 27. Raul Torras, Problemas de la entrada de España en el Mercado Común 28. Ramón Aboy, Españoles en Alemania 29. Angel Villanueva, Causas y estructura de emigración exterior 30. Juan Claridad, Nueva realidad: nueva prensa Ilustraciones de: Cattolica, Genovés, Ges, Urculo y Vázquez de Sola �europea y España Problemas económico^ de la entrada de España en el Mercado Comaln En Espaíia no hay prácticamente ningún grupo. personalidad o tendencia que exprese una preferencia clara y definida por una política de aislacionismo frente a la Comunidad Económica Europea. Con una historia reciente, como la nuestra, tan marcada por la politica de autarquía. tales preferencias resultan inconcebibles, a cualquier nivel de la sociedad española. No es menos cierto. sin embargo, que a la euforia europeista palpable alrededor de 1962, aíio en que el gobierno pidió la asociación y en que la oposición comúnmente calificada de U burguesa w se ofreció asimismo como solución de recambio, como adherente respetable a la Comunidad. ha sucedido. en los últimos tiempos, un clima de mayor circunspección y cautela. Las grandes empresas iiidustriales, con el beneplácito de las autoridades. prospectan mercados insólitos, como el Japón, el Medio Oriente, ei Norte y el Centro de Africa y, quizás en menor medida. Sudamérica. Los países socialistas - cambio significativo - son objeto de una cortesía comercial creciente. El europeismo de carácter no económico, de tipo digamos sentimental. cultural, vagamente político, sin entrar en un declive pronunciado - pues sigue siendo fuerte, por ejemplo en Cataluña - resiste mal, al parecer. los efectos del tiempo, del desarrollo económico y de la restructuración política. Cierto desfase entre la ideología y los intereses de las distintas capas de la burguesía ha permitido hasta hace bien poco que ese europeismo difuso estuviera casi exclusivamente en boca de hombres de la clase media. la oeaueña burauesia . . .- . ~ cuando ~ , tiene en realidad mucho que pe;de;, en el terreno económico. con una eventual asociación al Mercado Común europeo. La disciplina impuesta por la publicaciónn creciente de los intereses y aspiraciones de los distintos estratos de la sociedad ~spaíioia,la seriedad exigida por éstos a sus representantes políticos, o simplemente púbiicos, lieva trazas de terminar con el confusionismo y la ligereza ideológica reinante en el seno de la alianza que monopoliza los resortes del Estado. En la ~nedida en que desean participar lealmente - legalmente - en ese proceso de lucha de clases a escala reducida, limitado a un marco político más o menos estable y aceptado por una mayoría más o menos real de grupos sociales. algunas organizaciones con raíces en ia clase obrera han debido renunciar a la negativa sistemática de afrontar la cuestión planteada por la existencia y el desarrollo junto a nuestras fronteras de la Comunidad Económica Europea. Quien en 1958 y en 1960 se contentaba con demostrar los efectos depresivos de nuestra adhesión al Mercado Común sobre el nivel de vida interior, presunie ahora que un Estado democrático español estaría en mejores condiciones para nego~ ~~~ ~~ ~ - �Corniiliidad Ecaiioniica Europea y Espafia ciar la asociación, sin olvidar tampoco las posibiiidades de los niercados del Este '. Se trata tan sólo, de niomento, de evitar fuentes de discordancia innecesarias. Razones de orden estrictamente económico han contribuido también a ahogar el debate o, si se quiere, a cristalizar un consensus bastante amplio. Como es sabido, los efectos negativos de la formación del Mercado Coniún deben actuar en primer lugar sobre nuestra balanza de pagos. desaventajando nuestras exportaciones por niedio de la tarifa exterior de los u seis. del Mercado Común que naturainiente no perjudicaría, por ejemplo, a las exportaciones italianas. Pues bieii, estos efectos. que en último término suponen un estrangulamiento para ei desarrollo económico interior. al inarcar límites muy estreclios a nuestras compras de bienes de equipo en el extranjero, han sido aplazados por la entrada de divises debida al turismo. Este hecho es bien conocido, l o inismo que el fenómeno similar, en este contexto, de las remesas de divisas procedentes del casi iiiillón de españoles que trabajan en Europa Occidental. De este modo, la constitución de un mercado coniún del trabajo y un mercado común de servicios turísticos, que aventajan a España a corto plazo pues los extranjeros son compradores en ambos, ha iiecho menos exigentes las circunstancias de nuestra relación con el mercado común de inercancías y ha permitido que España se librase en parte de la suerte que debía correr como país exterior y dependiente en buena medida del mismo ". A la ansiedad europeista que caracterizó los años de la estabilización, ha sucedido pues una tregua. Pero ante la agravación renovada de los deseqiiilibrios clásicos de la economía española: inflación, déficit de la balanza de pagos, crisis de la agricultura ..., hemos de asistir sin duda a un replanteamiento sobre bases más rigurosas. por los motivos expuestos más arriba, de la cuestióii de nuestras relaciones con la Comunidad Económica Europea. ¿Seguirá negándose la CEE a considerar seriamente las demandas formuladas por el go. bierno en 1962 y 1964? ¿Qué fenómenos pueden influir en iin cambio de tono de las relaciones? ¿Qué nuevos esfuerzos realizará la oposición burguesa para sacar partido de la situación? ¿Deben los socialistas españoles permanecer a la expectativa en este punto que puede resultar fundamental a lo largo de la nueva fase de dictatura del capital monopolista que se abre en estos momentos? Nuestro propósito es incitar a un estudio continuado de la marcha del Mercado Común y, en general. del ' NDLR. Véase en el 340 contexto econóniico-político exterior. Se trata de examinar los rasgos fuiidamentales del mismo, el juego de fuerzas que lo anima, de intentar un esbozo de su incidencia sobre la economía española a través de los trabajos de mayor relieve que sobre este punto se han realizado. 1. E! contexto exterior Rasgos del comercio internacional - Ninguna de las naciones que protagonizaron la primera revolución industrial ha pasado al Ilaiiiado bloque socialista. excepto la Alemania Oriental. donde concurren circunstancias muy particulares a la conformación del sistema económico y social. Los Estados Unidos de Norteaniérica y los países de la Europa Occidental - exceptuando la península ibé. rica - siguen gozando de la ventaja histórica que ia burguesía de los inismos adquirió en forma de acumulación acelerada de capital a costa de los pi-oletariados nacionales y de los pueblos colonizados. Más del 80 YO del comercio mundial de la casi totalidad de los productos industriales se realiza entre los Estados Unidos, Gran Bretaña y el Mercado Común > a ' . El resto de los paises no-socialistas, salvo el Japón. con una estructura industrial débil o casi inexistente, se ven obligados a obtener los capitales necesarios para su desarrollo a cambio de exportaciones niás y inás desfavorables de sus productos agricolas y materias primas: los precios de estos productos descienden o aumentan más lentamente que los de los productos industriales. En estas condiciones las burguesías nacionales de los paises en vias de desarrollo deben dejar paso a los monopolios occidentaies en sus propios mercados, a riesgo de verse desbordados por el nioviiniento obrero que reiviiidica un desarrollo rápido de acuerdo con ei modelo socialista. - Este mecanismo asegure al iiiismo tiempo la reaiizacióii de las pius valías excedeiitarias acumuladas en los paises capitalistas desarrollados, que pasan a invertirse en condiciones extraordinariamente favorables en paises como España Isalarios bajos, i r i i puestos inferiores, inercado insatisfechol. El sistema ~nonetariointernacional, basado en el dólar, faciiita la exportación de capital de los Estados Unidos de Norteamérica en razón de ia denianda de dólares prinier volurneii de esta obra: C. E. O. Gai'cia, De l a eutarquia ecoiió!nica al Plan de Desarrollo. �E'6Z L'S S'LE 6'2 S'lE P'P O'LP 8'LP E'9S E'S2 Z'L O'LP E ' l P'SZ 6'1 8'ZP P'LP 6'8P 6'LP 5'6s 6'82 8'Cb 8'82 6'PP Z'SE 9'EE E'9E 0'8P L'ES E'19 L'SP 8'99 S'PP 8'LP 9'8V S'OS % % 0'1 6'1 6'8 l'& P'E 2'1 6'1 Z'P O'& % 8'b 9'0 S'O 8'P P'P 6 E'l Z'9 0'2 2'9 &'O Z'S 6'8 ' L 2'0 % 9'2 E'P P'P 9'2 0'1 S'9 8'8 P'L 2'8 001 9ES 0016ZE 001 28s O01 L9L O01 OS9 PPl 8&L 001 608 001 6P6 001 L l 1 1 b'81 001 6SL 1 6'& 001 9P9 1 9'81 O01 816 1 1'6 P'P E'L % 001 S82 Z 001 PL9 Z 001 LFS Z % L6P61 9PZ01 9E9 1 162 i EEL6Z 9EPP1 L 6 8 8 8L9 i 96L 1 L Z 6 Z SE98 6LS9 b l L 108P 81EZ P96 226 PL8 ~ ' 8 1 P'O 6'1 O'P 2'82 1'9 z ' s l L'O g ' i z S% S'Zl 1 1'81 6'0 L'CI 6'0 O'& 1'0 E'8P 9'El P'91 9'9s 6'6Z Z'OF % % s's1 c'b9 0'0 8'&1 z'P8 1'0 6'02 6'11 6% P'ZP P'O C'lP 8 % ~a'sz S'ZI P'LZ 9'ES 8% 8'El 5'29 9'b 8'LP O'PE 9'1 9'b8 9's L'8 L'ZE 8'8 1'0 E'LZ E'O 6'82 6'12 E'Pl E'Ol P'lP P'ZZ O'LZ % Q ! b'b L'6 2'11 9'0 1'0 0'9 S ' Z'6P Z'EP o01 001 O01 O01 PPI Pb1 001 001 001 952 58s SPS 91P 109 9E8 998 P E LS6 001 6PS 001 8E8 001 lOL r n s iap e!sv ' s i epuelaz enanN 'e!lerisnv ' b l ais3 lap edorn3 - E & jeiua!ro oaupua~!pay\i z i ieiuau!~uo3su143 'sstin 'ii ea!r+v ap oisae '01 aiua!ro owa.iix3 ' 6 ~ 1e1uap!330 oau?rraz!pan ' 8 1 '3'N IaP 83!lfV 'O!Pal?i aiua!iO A ajiia!ro oui!xo~d'L 1 op!un ou!au '9 1 eu!iel e i ! r a ~ u v'S 1 sope~iose ieweriln ap sasjed ' p e z ! i i ~'e!risnv 'E a i r o ~lap edorn3 '2 a i r o ~lap e ~ ! r a w v' 1 - 9'9 001 ZbE 1 1'81 001 PL8 1 *'S1 O01 LZZ b % o O S S ~9 9 z ~ S L B ~IOSE SLPS 8SL P 820 Z 188 S 999 Z 8 L i P Z6L P 8EZ Z b66 SE8 L6Z 1 % ~ 9 9 6 ~ opuw 333-erixa le101 333-eiiu! lel0j. ZlS Gl SS1 01 sale!! ap S< Ei!1!3< euiait .ti!! ' S -one+ uesed sepeii -ear s 011011 la i o so!do. lecap saleut -e!lisi ueiua so1 :! salqe. 011011 e sol -snpii -B!30S -aaw ez!!ea el ap -!U010 so1 a ap ei anb i -aq! r el ap so1 -U03 apuor opetu. el uo sol anb sarelop sol ei!saiau jeuo!aeuralii! o!iiauioi !a anb eA so!rei!i!jap aiuauiepoiuoi - so!rei!i!jap uos sop!un sopeis3 sol anb seliua!u 'selreiuap -a3xa 'ofi~eqwa111s 'uos unwo3 opearan lap sasjed s!as sol ap sofied ap sezuejeq se1 .sop!un sopeisg so1 ap sandsap 'ropevodxa opunfias la A opunw la)) i o p e i ~ o d w ! led!au!id la sa upwo3 opei.iay\i 13 ,sal .euo!aeu so!lodouow so! ap e!iuan!nradns el o.ifi!jad iia opua!uod 'sopeiraw sns ua souei!rauieaiiou sale? -!de3 ap eperiua el e1!1!3e+ anb oisand 'u0!3enl!s eisa ap se!3uaniasuo3 se1 aiuauien!ielaJ ua!quiei uartns leiuap!330 edoJn3 ap sas!ed s o l .saje!iisnpu! solinp -old ap leuo!seuiaiu! epuewap el e egedwo3e aiib euoz el ap sol :untu03 opei.iayll lap ailed uewio4 ou anb le$uap!3io edornx ap sasjed sol e oi3adsal u o i osnliu! 'osa3o~d la o p o ~ua jeiuauiepiinj laded un opefin! eq le)uap!i30 e!uewalv el ap ei!wguoia u9!s -uedxa e l .iio!suedxa eisa ap esnei el anb opeijnsal !a spw o y i n w sa uniuo3 opeilay\i lap asel elaw -!.id el ap u9!3ez!lear e l 'opesed la ua op!3ouoisap uqsuedxa ap oui!r un l o d leiuap!330 edorn3 ua ez!r -a~3ere3 as ' 0 9 6 p 0 ~ 6 1 'eiranfiisod ap opo!lad 13 leluap!aao edorn3 ua ea!wouoia uo!anlon3 .sepeh!rd sauo!sranu! ap o rel!l!w epnAe ap ewro4 ua oaa!uelixa la ua u e i s ~ 6sop!un sopeis3 arqos ejoge, un r1 la 'o ap e �ornunidad Económica Europea y España europea de Libre Cambio (Gran Bretaña, Países Escandinavos, Suiza, Austria y Portugal1 y España8. Para ei periodo 1950.1860, Alemania (10.1 % anual) e italia (9 0/01 van en cabeza en cuanto al crecimiento de la producción industrial. Esta expansión Iiubiera sido Impensable sin una serie de migraciones en gran escaia coino las siguientes: 1. Desplazamiento de más de 10 millones de refugiados alemanes hacia Alemania Occidental. 2. En Italia. desplazaiiiieiito Sur-Norte de varios millones de personas. 3. Desplazaniiento de más de un millón de italianos, españoles, griegos y portugueses hacia Europa Occidental $. - La expansión europea basada en la aportación de capitales americanos (Plan Marshall), en la reconstrucción de la postguerra y en la oferta de mano de obra barata procedente del sur porvocó una primera ruptura de los marcos nacionales y el establecimiento progresivo de un mercado más amplio, a escala europea, para dar salida a la producción creciente de la gran industria alemana y holandesa, de los monopolios franceses, italianos y belgas y de los excedentes agricolas franceses (cereales] e italianos (frutas y legumbres]. En 1957 se firmó el tratado de Roma para el establecimiento progresivo de una unión aduanera, lo que supuso a partir de 1959 un desarme aduanero previsto en 3 etapas hasta la anulación total de las aduanas interiores en 1970 y la fijación, también en 3 etapas, de una aduana exterior común a los seis países. Hasta ahora los plazos han sido cumplidos a tiempo o con anterioridad. La consecuencia de este proceso Iia sido una expansión del comercio mundial, casi enteramente absorbida por los países industriaies y especialmente los del Mercado Común y un descenso paralelo de ia parte de los países subdesarrollados en los intercambios internacionales. El comercio intracomunitario [pasa de 7 mil millones de dólares en 1958 (30 % de las exportaciones de e los seis -1 a 13,6 mil millones (40%) en 1962. Las exportaciones de los seis hacia los paises en vías de desarrolio permanecen estacionarlas, pasando de 26.78 % a 18 % en cifras relativas sobre ei total de exportaciones: es decir, en el corto plazo de 4 anos, dismiliuyen en un 10 % sobre el total, mientras que el comercio intracoinunitario absorbe este 10%'. - A partir de 1960 y especialmente de 1963, se llega al techo del crecimiento acelerado que se basaba en ia diferencia entre el increinento de la productividad y el de los salarios: la oferta de nueva inano de obra va disminuyendo y la demanda de bienes y servicios va alcanzando niveies de saturación. (En AIemania se han construido ya niás de 8 millones de viviendas para 53 milioiies de habitantes.) Italia, primero. y Francia, seguidamente, ... Perspectivas económicas capitalismo europeo occidental se encuentra en 1966 ante las siguientes perspectivas generales: posibiiidad de inantener un ritmo de crecimiento no excesivamente bajo si se adoptan medidas muy duras contra la inflación: en Alemania y Holanda disminución del ritmo de crecimiento de las inversiones públicas y limitación de la oferta monetaria: eii el resto del Mercado Común, inás afectado por la inflexión de la coyuntura y con graves problemas - El �Comunidad Econóinica Europea y de relanzamiento de las inversiones, es de prever sin embargo un aumento sensible del paro obrero (previsto e11 el V Plan francés), a único remedio contra la inflación y contra el desequilibrio de la balanza comercial Los efectos de la concurrencia se dejarán sentir con mucha más intensidad en esta segunda fase de nienor prosperidad: superada la etapa de liquidación de los cartels puramente nacionaies, la concentración a escala internacional. la iiiterpenetración de capitaies empieza ya a transformar la fisionomia industrial de Europa, para no dejar en pie inás que tres o cuatro grandes zonas (Cuenca del Rliur, Vaile del Po. Valle del Ródano y Región de París]. Hundimiento de sectores iiidustriaies enteros que no resisten la presión combinada de los ización ?sarlo >, ulacion Inglale poliece al l e renIrera y lelante. arse la empleo i en la ~larios) cha de inte de :a (00Francia i s mehuelga ietalúrI desaico sin peligro nia. La 'a gran 5, reti:on un iranzas .. CUADRO 1. l. EVOLUCION Y PREViSlONES DE CONSUMO E INVERSION EN LA CEE, - - 1960 1965 1970. Consunio privado lndice de crecimiento anual % Global Par habitante Paic Alemania Francia Italia Países Bajos Bélgica Luxemburgo Comunidad ión-ini:stados puesto pitales ) intermente, (conde los :ederal ! Occin o de Unidos il tasa gorosa affaire uentra vales: ?to no ; muy oiaiida inveretaria; l o por )lemas cambios tecnológicos. la apertura de las froiili?r;ii~ nacionales y la fase de menor prosperidad: iiir; minas francesas del Norte. las minas belgas. tanti> valonas (Borinage] como flamencas. los astilieros franceses, la pequeña metalurgia, la industria textil tradicional. Aparición de capacidades excedentarias en los sectores-clave del desarrollo reciente: auto. inóvil, química. eléctrica. Si se mantienen todos los equiiibrios. posibilidad de que el Mercado Común se convierta en exportador de capitales hacia ¡os paises en vias de desarrollo. Apertura real del mercado europeo a los excedentes agricolas franceses en competencia con los excedentes agrícolas americanos. Decadencia de regiones enteras (Wallonia, oeste de Francia, sur de italial. Posibilidad de movi- 1965.60 1970.G5 5.4 5.2 5.7 6,2 3.8 3.5 5,3 1965.60 1970.65 3.5 4,5 4.7 4.0 3,7 3,2 4,l 4.1 3.8 5.0 4,7 3.0 2,4 4.2 2,9 3.5 4.0 2.5 3.1 2.4 3,3 % del Pie 1960 1965 1970 55,9 63,s 61.6 57,2 69,3 57.7 60,8 56.6 65.1 63,4 61.3 66,7 59,5 61,9 56.4 63,9 62,5 59.4 65,6 59.3 612 EVOLUCION DE LAS INVERSIONES DIRECTAMENTE PRODUCTIVAS. % de las inversiones fijas totales Aiemania Francia Italia Paises Bajos Bélgica Luxemburgo Comunidad i I l 1960 1965 1970 62.1 63,5 65.1 64.6 60.9 59.6 58,2 62,5 58.6 58.6 63.3 61,i 63.3 60,O 64.6 60.7 61.3 56,3 58.5 - lndice de crecimiento anual 1965.1960 1970.1965 - Fuente: Projet de = Progiain!ne Economique Européen 1986-1970 ,, en Communsuté Eura péene, mayo de 1986. �Comunidad Economica Europea y España necesidad de librar batallas perdidas en los sectores regresivos, contra los despidos masivos y la disminución de los salarios reales. La socialdemocracia europea recoge los frutos de las contradicciones inherentes a este proceso de coiicentración, presentándose como única fuerza capaz de: 1) llevar a cabo una política de rentas (en razón de sus raíces en la clase obrera) y asegurar de este modo el problématico cc crecimiento equilibrado 2 , : 21 asegurar un arbitraje entre monopolios y naciones concurrentes poniendo en pie una prograinación a escala europea: 31 limitar los efectos del desarrollo desigual del capitalismo europeo con arreglo a una política europea que el capital privado no puede llevar a cabo contra sus principios; 41 resolver los problemas que la conipetencia americana plantea a los inonopolios nacionales mediante una poiitica de entrega y rendición incondicioiial tanto en el terreno militar (NATO1 como en el económico (cesión de los sectores-clave a los yanquis). La fuerza electoral de la socialdeinocracia europea está cerca o por enciina del 50 % en todos los países y participa en el gobierno holandés, italiano, británico, mientos migratorios intracomunitarios iinportantes: del noroeste de Francia a Alemania, etc. Entrada de Gran Bretaiia en el Mercado Común una vez resuelta la cuestión de los excedentes agrícolas franceses y los problemas monetarios ingleses. - ... y clases en lucha mente ofrece la oosibilidad a un movimiento obrero integrado a escala europea de generalizar a todos los países las conquistas de los trabajadores de un país cualquiera. El movimiento obrero se ve en la EVOLUCION Y PREVISIONES DEMOGRAFICAS ENERO Y PERSPECTIVAS (sin rnigraciót>l. Aleniania HM. M' g ' ' t- 0-14 15-64 65+ 0-14 15-64 65 + 0-14 15-64 65 4- Francia HM M Italia M HM Paises Bajos HM M POBLACiON DE LA COMUNIDAD EL 1 DE Bélgica WM M Comunidad Europea liM M 1689 3 802 629 2 239 5 965 1198 1093 3 004 699 (651 (233) (321 (321 (1161 (171 43 673 116 408 20194 21 363 59 453 12136 26 648 12 205 6 120 9 402 4 796 330 (1651 180 275 92 952 13 263 35 535 5 755 6 489 17 954 3 324 3 698 8 O61 1 308 1806 4 028 728 2 273 6 041 1 295 1 108 3 040 757 (671 (2381 (321 (331 (1181 (181 45395 118 514 22659 22 199 60 256 13 484 25 502 54 553 27767 13 067 6 562 9 609 4 905 (3371 (1691 186 568 95 939 6 612 13 244 19 367 32 948 5 497 7 623 6488 16 342 4489 14 491 37 288 7 384 7 079 18 698 4 193 4 613 8 944 1 701 2 253 4396 1029 (2 3301 (1 130) (691 (6 1651 (3 0551 (2471 (8451 (341 (1 425) (341 (1231 (181 48 322 123 784 27082 23 596 61 981 16071 31 476 27318 59 163 29 970 15258 7678 (9920)(5030) (175) 199 188 101 648 6 181 6 036 12 615 15 030 34511 17 484 3667 5 141 2983 57864 30490 48 207 24 733 52 267 13 768 37 667 7 730 6 709 12 326 19 670 30 972 4 655 6 539 6 054 15446 4002 59 165 31 034 49 837 13 575 38 192 8 915 60 682 53815 . - * HM: Anibos sexos; M: mujeres. Fuente: Ofiice statistique des Carnmunautés Européenes, Bulletin général de stntistlques, 1966. no 2. 344 Luxeml>urgo HM M 3 463 7 583 1159 12989 6 332 12 302 38 064 20 017 30 052 6811 4 141 5853 -- CEE. 19G5.1970.1980. (3501 �Coni~noad Cco danés. sueco y austriaco. Ha abandonado el internacionalisnio proletario para defender el internacionalismo del capital y ha traicionado no tan sólo su ideología sino incluso sus programas politicos. S;: gran debilidad reside eii el tieciio de que una crisis del capitalismo europeo. una gran recesión, por ;ectores 3 dismifrutos ceso de erza caitas (en tsegurar I equilipoiios y ogramatos del eo con privado ; 41 reiericana nte una 31 tanto lnómico i i s l . La iea está laíses y rltánico, .i i i c 2 E,rui>c~ ) Espiñs y sin gran insistencia de los sindicatos ,, ', Iia llevado a lo más alto el papel político de la sociaidemocracia. Pero el fondo de la recesión sería una situación comprometida: la sociaideniocracia no estaría bien situada. Los sindicatos y partidos obreros serían empujados por la base a una acción más enérgica. CUADRO 2. LAS CINCUENTA MAYORES EMPRESAS DEL MEXCADO COMUN. País 1. Royal Dutch-Sliell 2. Unilever 3. IR1 4. Voiskswagen 5. Philips 6. Siemens 7. Electricitd de France 8. A. Thyssen-Hütte 9. Flat 10. Saint-Gobain 11. Dainiler Beiiz 12. Bayer Gruppe 13. Mannesmann 14. EN1 15. F. Krupp 16. Farbwerke Hoechst 17. Rhone-Pouienc 18. RWE 19. Compagnie Francaise de Raffinage 20. Rheinische Stahlwerke 21. Mannesmann 22. Charbonnages de France 23. Saizgitter 24. AEG-Telefunlen 25. BASF unidad opea M 21 363 59 453 12 136 92 952 22 199 60 256 13484 -- PBIGB PB/GB Italia Alemania PB Aleniania Francia Alemania Italia Francia Alemania Alemania Alemania Italia Alemania Alemania Francia Alemania Francia Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Aleniania 95 939 23 596 61 981 16 071 101 648 j ejemplo, significaría al mismo tiempo su propia muerte politica: por ello se esfuerza en impedir esta posibilidad y se ofrece como fuerza de recambio en la política anticíciica. La inflexión de la coyuntura, que es el momento más favorable de la lucha obrera, 8' en que hay penuria de inano de obra. y por tanto sensación de fuerza y de libertad de acción en los sindicatos. y al mismo tiempo descenso de indice de beneficios. y por tanto mayor resistencia patronai a hacer concesiones, es decir pocas probabilidades de conseguir nada sin lucha Rama -- Cifra de negocios 9 761 872 Petróleo Materias grasas, detergentes 4 727 900 2 596 160 Siderurgia, etc. 1 999 275 Automóviles Construcción eléctrica 1934119 1 633 000 Construcción eléctrica 1 623 658 Electricidad 1 513 390 Siderurgia Automóvil, siderurgia 1 452 800 1 439 538 Vidrio, química Automóvil 1 309 000 Química 1 253 000 Siderurgia, carbón 1 230 750 Holding, petróleo 1 21 7 920 Siderurgia, carbón, niecánica 1 208 750 üuímica 1 125 250 Holding, química 1 066 842 Electricidad 1 042 000 Petróleo 1 025 116 1 025 O00 Holding. siderurgia 1 009 750 Siderurgia, carbón Carbón 1 005 671 Holding. carbón, siderurgia 981 250 Construcción eléctrica 950 500 Quíinica 938 750 Sigue en ia página 346 El peligro de depresión económica - ¿Es previsible una recesión total? El acceso de los paises del Mercado Común a una estructura industrial madura del tipo yanqui hace prever más bien la posibilidad de pequeñas recesiones, como las de la economía de los Estados Unidos en 1957 y 1961. Estos descensos de nivel de actividad y de empleo se presentan con relativamente más frecuencia (ciclo de 4-5 aíios en vez de 7-10 años) en razón del acortaiiiiento del período de renovación �Coinunidad Economica Europea y España del capital por ei desarroilo rapidísimo de nuevas técnicas? La aparición de capacidades de producción excesivas (sector autonióvil especialmente) en el curso de la primera fase dei Mercado Común puede agravar el carácter de la recesión provocada por un descenso de las inversiones. Pero el perfecciona- ejemplo, podría tener uii efecto depresivo en la econoinía occidental entera si se produce en el marco de una integración progresiva Mercado Común-Estados Unidos.) La doble reacción de los monopolios yanquis ante el Mercado Coniún, reacción favorable en cuanto el Mercado Comúii constituye un mercado Cifra de Rama 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. Petrofina Gutehoffnungsliütte Aktieiiverein Sliell Francaise Régie Renauit VEBA Finsider Deutsclie Shell Montecatini Deutsche Unilever Gelseni(irc1ier Bergwerks Robert Bosch Schneider et Cie. Metallgeseilscliaft Hoesch Hibernia Bergwerk Rheinhausen Hüttenand Phoenix-Rheinrolir DEA Thomson-Houston I<loeckner-Werke IKloeckiier-Hambolt Cie. Generale d'Electricité Fiineccaiiica Olivetti ViAG BBlgica Aleniania Francia Francia Alemania Italia Alemania Italia Alemania Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Alemania Alemania Alemania Alemania Francia Alemania Alemania Francia Italia Italia Alemania miento de la política anticíclica interviene aquí para sortear el peligro. En último término todo depende de la combatividad de la clase obrera en la defensa de su autonomía y de su salario real contra ia política de rentas y la política del a paro controlado ... - La interpenetración progresiva de la economía yanqui y la de Europa Occidental, cuyo próximo episodio será la negociación dei Keniiedy Round - disminución del 50 % de las tarifas aduaneras yanquis y europeas - extiende sin embargo los riesgos de la recesión. (El fin de la agresión en el Vietnam, por riegacios Petróleo Hoiding, siderurgia, mecánica Petróleo Automóvil Holding, carbón, electricidad Holding, siderurgia Petróleo Ouímica Materias grasas. detergentes Carbón, petróleo Carbón, eléctrícidad Holding, siderurgia, mecánica Metales no ferrosos Carbón, siderurgia Carbón, química Siderurgia. carbón Siderurgia Petróleo, carbóii, química Construcción eléctrica Siderurgia. carbón Mecánica Coilstrucción eléctrica Holding, tnecánica Mecánica Holding, aluminio, electricidad en expaiisión y reacción defensiva en cuanto constituye um competidor posible, tiende a acelerar la integración atlántica Ante los salarios más elevados del obrero americano, el capitalismo yanqui organiza el paro en los Estados Unidos exportando sus capitaies (inversiones) a Europa, donde goza de salarios mas bajos. De este modo bloquea los salarios en las Estados Unidos y contribuye con sus inversiones a qiie suban los salarios europeos, l o que a la larga favorece su cotnpetitividad x 3 . Algo semejante persiguen tanto el V Plan francés como �Comunidad Economica Europea y Espana la ecoinarco ín-Estaopolios vorable iercado la Coniisión del Mercado Común al proponer un equilibrio de la balanza de pagos europea, actualmente excedentaria, mediante la exportacióii neta de capitales: un descenso relativo de las inversiones dentro de la Coinunidad, un descenso relativo del empleo y el bioqueo consiguiente de los salarios. Coii estas armas restrictivas, el control de la coyuntura se veria aumentado y la recesión aplazada por unos afios más. - La recesión, en fornia da parón brutal del ritiiio de desarrollo o en forma de freno moderado, dará lugar a tres actitudes divergentes ante las instituciones europeas: 1) Actitudes liberales de los grupos capitalistas m i s fuertes, dispuestos a admitir un nuevo equilibrio, después de una fase de reajustes doiorosos (desaparición de empresas marginales, crisis defiiiitiva de los sectores industriales tradicionales, despoblación de regiones agricolas, oaro niasivol. Entre los orunos favorables a esta salida están 'los arunos no;tamericanos - aue aanariaii terreno dentro del Mercado Común y avinzarian en la forniacióri de un mercado común atlánticon - así como una parte importante de los bancos europeos y del gran capitalismo alemán, holaiidés, y británico; 21 Actitudes de oposición a las prinieras de grupos no dispuestos a pagar las costas del proceso y menos sensibles a las ventajas de la integración europea liberal; defensa de los Estados nacionales y de sus instrumentos de política económica. comprometidos por la integración; vuelta a una politica económica autónoma, nacional y proteccionista, para superar la crisis. Esta línea, puesta en práctica en parte por De Gaulle, tieiie su base en las capas precapitalistas y paleocapitalistas (empresas iainiliares, coniercio tradicional, pequeños campesinos) y una parte de las grandes einpresas francesas, que pueden calificarse de a monopolios inalthusianos ,U,reducidos al ámbito nacional, que coexisten con una multitud de pequeñas empresas en su sector y quisieran impedir la competencia exterior: 31 Actitudes estrictamente ,, europeistas ,u. que pretenden ,, salvar a Europa de la explosión y de la competencia despiadada. por iiiedio de la creación de un nivel supranacional de instrumentos de intervención, de politica anticíclica y de programación. en sustitución de los instrumentos de politica económica que los Estados nacionales han perdido. Tecnocracia europea, grandes einpresarios neocapitalistas y socialdemocracia. Una parte importaiite de la izquierda democrática y de sindicalistas cristianos invitan a la clase obrera a tomar partido por esta solución '. 2. cons?rar la elevayanqui rtaiido goza a los e coii opeos, . Algo coino Ultimas tendencias - La desaparición progresiva de las fronteras interiores de la CEE, que será total el 1 de julio de 1968. sigue enipujando a la conceiitración en todos los sectores, sin desbordar todavía de forma amplia los marcos nacionales. (Acuerdos recientes: RenaultPeugeot, Empain-Schneider: fusión franco-belga. Edison-Montecatini, Banque Nationale de Paris, SuezPont-A-Mousson, fusión de las petroleras francesas ... La tendencia debe coiifirmarse próxiinamente en Alemania y Bélgica a favor de las inedidas de estabilización que einpiezan a dictarse. Mientras Francia recupera con dificultades el ritino de actividad aiiterior al Plan Giscard, la expansión loba! de la CEE adquiere un tono inferior al de ?a primera 'tase, 1958-1962 (véase cuadro 11. Paralelamente, los diversos factores que contribuyen a desequilibrar la economía yanqui, la guerra del Viet-Nam entre ellos. han alcanzado las proporciones que parecen requerirse para que se piense seriaineiite en poner un freno al ascenso de la actividad económica; al instante Ford y General Motors han anunciado su intención de disminuir la producción y la bolsa de New Yorlc experimenta un bajón comparable al que siguió a la muerte de Kennedy. Si el mercado ainericano atraviesa dificultades. no cabe duda de que la competeiicia se agudizará no sólo en el europeo occidental sino por los llaniados mercados del Este, incluido el cliiiio. que últimamente van siendo solicitados por cotnpañias alemanas, francesas. italianas, e incluso norteamericanas en niimero cada vez mayor, especialmente en los sectores más dinániimicos (automóvil. telecoinunicación ...) . - Entramos pues, en conjunto, en una fase de menor prosperidad, al menos a corto plazo. La baja coyuntura no dejará de influir en el tono de las a negociacioiies Kennedy ,, sobre reducción de los aranceles en los países asociados al GATT [que engloban la casi totalidad del coinercio internacional) ; en el curso de estas negociaciones el capital yanqui intentará conseguir del capital europeo. y especialinente del Mercado Comúii. u11 desarme arancelario importante, tanto para sus excedentes agrícolas como para los productos industriales. A su vez, unos y otros, yanquis y CEE, perseguirán concesiones del mismo orden de parte de los paises más atrasados, sin ofrecer graii cosa a cainbio. puesto que la reivindicación fundamental de éstos: el establecimiento de garantías institucionalizadas para sus exportaciones de materias primas, fue torpedeada con éxito en la pasada Conferencia Mundial de Comercio. Las condiciones en que se desenvuelveii países como España, dónde se piensa inás bien eii una limitación de las importaciones para detener el proceso de deterioración de la balanza de pagos con el exterior, no facilitan precisaniente el éxito de acuerdos sobre desarme arancelario. - La coinpetencia interiinperialista va cobraiido energía al compás de las decisiones f* unilaterales 'b �Comunidad Económica Europea y España Lié; con ~ i a t :l a ' u n i ó i Sovikiica adopta l i patente francesa - Secam - de Televisión en colorl. En este contexto cabe situar en un mismo planodecisioiies tan aparentemente lejanas como las de la política espacial y atómica francesa, el intento de crear una industria electrónica nacional, la neutralidad propuesta para el Viet-Naiii y los estrechos contactos con Rumania, país en el que se pretende ver, por parte del gobierno francés, una encarnación socialista de la política internacional de De Gaulle. Las fisuras producidas por la actitud del gobierno francés alcanzan tanto al bloque occidental, en el que predomina todavía la a fidelidad atlántica 3) a los USA, como a la izquierda del país galo. dividida en m atlantistas 3, y ,, neutralistas La derecha alemana [Adenauer. Strauss] se apoya también en el precedente gauliista con objetivos particulares, rela. tivos al fortalecimiento político y militar de la República Federal. El neocolonialismo francés encuentra por SU parte menos resistencias en los países atrasados, al amparo de las simpatías que en ellos despierte la política exterior de De Gaulle. En fin, el gobierno español Iia hecho saber al presidente francés, que su concepción de la ,c Europa de las Patrias 0 cuadra perfectamente con las aspiraciones de nuestro país, y Iia ido aún más lejos despreciando una entrada en la NATO que nadie le ofrecía (recuérdese la negativa de Castieila a permitir que los aviones alemanes de la NATO con base en Portugal sobrevolasen España]. En conjunto, pues, De Gaulle polariza a su alrededor una serie de intereses internacionales de sentido diverso. en ocasiones contradictorio, y que tienen en común el hecho de ser más o menos insatisfeclios por la actual estructura del bloq~ie occidental'. En definitiva, ese aglonierado confuso de intereses constituye una masa de maniobra relativamente importante para la política desde el punto de vista técnico, dentro del pelotón de cabeza de los países industriales. - Los trabajadores europeos empiezan a coordinar siis reivindicaciones a escala Internacional. Las grandes centrales sindicales italiana y francesa (CGIL y CGTI han enviado a sus dirigentes a Bruseles para reclamar un papei activo eii el seno de la CEE, poniendo fin de este niodo a un largo periodo de . indiferencia al respecto. La huelga de las trabajadoras de una fábrica de armamento en Lieja ha puesto sobre e l tapete cuestión de la igualdad de salarios entre los dos sexos. cuestión que figuraba ya en el texto del Tratado de Roma. La política de reconversión y de desarrollo regional, tras tanta literatura, no da resultados: el hecho es que los trabajadores de la Lorena, einpleados hasta aliora en pequeñas metalurgias o en minas de Iiierro, todas ellas en declive. no reciben más que un buen consejo: Passez le Rhin. Se trata de un flujo migratorio relativamente inédito en el mercado europeo del trabajo y que pone de relieve tin grado creciente de iniernacionalización. No hace mucho, una misión enviada por un grupo de capitalistas griegos tuvo que desplazarse también hasta la cuenca del Rhin y, eii definitiva. para no encontrar iii la mitad de los obreros cualificados [dispuestos a volver a su patria), que se necesitaban para poner en marcha una nueva industria con aportación de capital extranjero. Está por ver si la coordinación iniciada a nivel sindical por los trabajadores europeos situara a éstos en condiciones de contrarrestar los efectos de la gran movilidad que el capital les impone y de la concentración capitalista a escala internacional. No hay que olividar que los iiúcleos de absorción de fuerza de trabajo están localizados en países donde la combatividad, real o potencial. de la clase obrera es inferior a los países de origen, o se limita al menos a objetivos de menor contenido revolucionario. 2. Espafia y !a comunidad eeora6mica europea - La asociación de España al Mercado Común está en la mente del gobierno desde que <' los seis H firmaron el tratado de Roma en 1957. En 1959, la estabilización y priinera apertura de la economía española al exterior. contaba ya con este hecho entre sus móviles directos o indirectos. Pasado el bache de 1960-1961. se forinuló oficialinente. en febrero de de 1962, la priinera petición de asociación, que no obt~ivo ninguna respuesta. La demanda llegó antes de lo previsto. cuando el clima económico y político, tanto dentro como fuera de España, estaba aún muy verde para aceptar la integración, incluso a largo plazo. La euforia de los círculos europeistas españoles ocultaba en realidad los serios teniores que estaban en la base de la decisión: Gran Bretaña, �Comunidad Económica Europea y España trabajaieja ha ¡dad de figuraba ítica de s tanta l u e los 3 ahora 3, todas en congratorio leo del ente de ;ión enivo que n y, en >S obrepatria), i nueva 'O. Está sindical ;tos en la gran conceniay que erza de la com'era es menos o. nuestro segundo mercado de exportación, acababa de abrir conversaciones oficiales con ia CEE; por otro lado, la CEE llegaba en ese momento a un acuerdo en materia de política agraria, aproxlmándose asi al momento en que la protección de la pro. ducción agrícola europea había de empezar a causar transtornos a las exportaciones españolas. Fuese cual fuese el motivo, la petición no obtuvo respuesta, por lo que el gobierno español volvió a formularia al cabo de dos años justos, en febrero de 1964. Esta vez obtuvo una negativa nienos brutal de parte de un Consejo de Ministros menos unánime: Alemania y Francia adoptaron una postura favorable a la apertura de conversaciones, mientras Italia insistía en la necesidad de que la CEE definiese la =filosofía politica u mínima que se requiere para establecer unas condiciones a la asociación. En la nota de contestación se accedía a abrir negociaciones acerca de las consecuencias económicas que la existencia del Mercado Común podía reportar a España. Los factores políticos - Las negociaciones no Iian producido todavía ningún resultado. Ullastres representa permanentemente en Bruselas, ante la Comisión de la CEE. los intereses del gobierno español. El exininistro se ha visto encomendar esta tarea poco después de que, en sus últinios discursos ministeriales. el inás sonado de ellos en Vaiencia, amenazase abiertamente a la CEE con orientar el comercio exterior español hacia otros mercados. No parece que estos propósitos inquietasen sensibleniente a las autoridades europeas; en último término el sentido común les propone reflexioiies de mayor peso: c~i.Por qué comprarles sus frutas si ellos no nos dejan vender nuestros coches? v Lo cierto, sin embargo, e s que las cosas ni CUADRO 3 1 ún está ~ i s firla estaa espa3 entre i bache febrero jn, qiie 3 llegó 8niico y estaba incluso )peistas .res que 3retafia. son ni se piantean de forma tan simplista. Los argumentos que juegan son preferentemente de orden poiitico. lo que se discute es la oportunidad del niomento para !negociar una asociación que a la larga nadie vetará. El gobierno alenián recuerda de vez en cuando su apoyo totai a los deseos de Madrid, con una falta pasmosa de escrúpulos democráticos, si se piensa que en Europa todavía no se ha extinguido del todo el iniedo a los aleiiianes ¿Será ésta una m5s de las lnisiones que los yanquis han impuesto a la ,,voz de su amo en Europa? El caso es que los franceses, con una postura de fondo similar, no arriesgan tanto en llevar las U relaciones públicas. de Franco. Lo que no sería impensable de De Gaulle, en cambio, si se asegurase el margen de admiración que está negociando en el Este con los países socialistas, es que diese la campanada apoyando a fondo la candidatura española. Esta Iiipótesis se haría más verosímil si España se convirtiera en un episodio más de la resistencia antiyanqui del capital francés dispuesto ya a salir de sus fronteras. - Las peticiones del gobierno español hicieron correr bastante tinta en Europa, en el momento en que se produjeron. Surgió entonces una controversia sobre la postura a adoptar para mejor presionar a Franco hacia la liberalización. Los partidarios de la asociación inniediata se presentaban como conocedores de la realidad espatiola; en su opinión. una actitud favorable de la Coniunidad abriría el camino a los grupos más liberales de la dictatura y les permitiría vencer las resistencias autárquicas, africanistas u otras que, al parecer. predoniinan todavía. Ei niismo fenómeno servía para llevar a conclusiones opuestas a los más aiitifranquistas: una actitud favorable sería el espaldarazo definitivo al réginien y quien sabe si provocaría la decepción definitiva de . . PRODUCCION DE ALIMENTOS EN PORCENTAJE DE LAS NECESIDADES. MEDIA 1956.1957 Cereales Cereales panifisecun. Azúcar cables darlos refinado Patatas Verdtlras Frutas Carne Huevos Queso Mante. quiiia - 1959.1960. Arroz -- Francia Aleniania Italia Béigica y Luxemburgo 204 79 104 103 68 82 95 81 105 100 99 100 65 39 109 Paises Bajos Comunidad 42 91 29 76 89 92 96 ? 157 ? 150 102 Fuente: Boletines estadísticos OECE 1959 y 1961. Pescado �Coinunidad Económica Europea y España protestas españolas, pero no debe hacernos olvidar el marco general de la comparación entre la agricultura espaiiola y la europea y sus efectos a largo olazo. El análisis de Arturo Camilleri sobre este punto' está basando en una coiisideración conjunta de los precios y de los costes de la producción agrícola. SegUn Camilleri. los efectos de una eventual asociación se dejarían sentir en forma de aceleración de las tendencias que el desarrollo económico ha puesto en marcha: mayor movilidad de la mano de obra, emigración, elevación de los salarios, menor protección. Las repercusiones de este proceso son distintas sobre la oferta según esté orientada al mercado interior o al mercado exterior distinción que tiene un paralelo claro en el orden territorial y estructural: producen para el mercado interior las tierras de la meseta castellana, generalmente en secano. y para el mercado exterior los cultivos, con mayor irrigación, de Cataluña, Valencia, parte de Andalucía y Canarias. Las deficiencias estructurales del primer tipo de explotaciones cobrarían mayor relieve en el caso de asociación a la CEE y habría que resignarse a abandonar buen número de tierras inarginales. cerealistas especialmente, para dejar paso a explotaciones ganaderas. En cuanto a la zona de exportación. su capacidad productiva no se vería grandeniente afectada. En conjunto la asociación al Mercado Coinún tendría consecuencias des. favorables para la agricultura española, como las ha tenido para las agriculturas de los paises que se han integrado, abandonando los instrumentos nacionales de protección. Pero esas consecuencias no dejarán de presentarse si no nos asociamos. aunque en ese caso pueden tardar más. Los defectos básicos de la agricultura. la rigidez de su oferta y sus bajos rendimientos. están en realidad frenando ya ahora el proceso de desarrollo interior. La futura agricultura española n o podrá probablemente satisfacer un porcentaje del consumo interior tan elevado como ahora. Lo que puede conseguir una política de protección como la actual es retrasar esa nueva situación, pero al precio de un bajisimo nivel de salarios en las zonas agrícolas, pues las producciones obtenidas en las explotaciones marginales no darán más que ingresos muy reducidos *. - Las liinitaciones en que se desenvuelve el campo español son, en primer lugar. de orden natural: clima árido, topografía inuy irregular, con terrenos en pendiente sometidos a una erosión intensa y una capa laborable poco profunda. La distribución de las lluvias es también muclio más desfavorable que en Europa, - - dónde en general se prolongan durante el verano perinitiendo uiia capa permanente de vegetación para la ganadería. Las zonas montañosas europeas están mucho más localizadas y sin embargo no se ignoran. como en España, los problemas específicos de la agricultura de montaña. En consecuencia, los rendimientos serán siempre inferiores en España, tanto en la produccióii forestal como en las cose. chas. a igualdad de niedios eiiipleados. El riesgo de pérdidas en abonos, por ejeniplo, debido a la irregularidad de las precipitaciones, es inucho inayor en España. l o que limita técnicamente su utilización. Lo misino ocurre con la utilización de máquinas a causa de la naturaleza accidentada del terreno. ¿Existe una política de modificación del medio natural para hacer frente a estas limitaciones? La irriga. ción permite obtener productividades elevadas, en algunos casos superiores a las europeas. al tiempo que transforma radicalmente las características económicas y sociales de la empresa agrícola. Pero las posibilidades de irrigacióii no son infinitas. Sobre una superficie total de 50.5 niillones de ha y 19,4 inillones de ha de tierras cultivadas, las irrigaciones se extienden a poco más de 2 niillones de ha (Censo Agrario, 19621 y el Plan de Desarrollo preveía que con gran esfuerzo podian irrigarse 300000 más. La repoblación .forestal constituye un inedio de lucha contra la erosión del suelo. defendiendo las partes altas de las cuencas y de las zonas aliinentadas por embalses. Por otra parte. la superficie cultivada en España ha alcanzado un máximo que no hay que sobrepasar; hay zonas en que la política de protección y de estíinulo a la producción agrícola ha provocado incluso talas excesivas, en tierras mar. ginales que deberán volver al pastoreo o a la repoblación forestal. Conviene, pues, concentrarse en el aumento de productividad de las tierras ya cultivadas, en la reducción de los periodos de barbecho, en la irrigación y el empleo de técnicas apropiadas. - Son bien conocidos los problemas que provoca la actual distribución del campo español en un casi 70 % de pequefias explotaciones (menos de 5 ha) y un pequeño número de grandes latifundios [más de 100 Iia). Estos últimos ocupan el 55 % de la superficie cultivable, forestal o de pastoreo. Si bien es verdad que técnicanieiite las grandes explotaciones ofrecen más posibilidades, de hecho, su existencia está unida a factores desfavorables. coino el absentismo y los bajos salarios, en buen número de casos'". El peligro que actualmente se empieza a vislumbrar, si el éxodo rural prosigue al ritmo presente. es la aparición de un nuevo factor limitativo para las gran- NDLR. Véase en el primer valumen de esta obra: Macrino Suárez, Problemas rle l a agricultura española. '"NDLR. Véase en ei primer volumen de esta obra: C. E. O. Garcia, De la autarquia económica al Plan de Desarrollo 352 �Comunidad Económica Europea y Espana verano jetación uropeas 1 no se ecíficos cia, los España, S cose:sgo de la irreinayor ización. uinas a terreno. io natui irrigaias, en tiempo as eco'ero las Sobre Y 19,4 aciones de ha 110 pre300 O00 medio ndo las alimeni i e culque no política igrícola i s mara repo: eii el i cultirbecho, piadas. Irovoca i n casi 5 ha1 3 (más la suii bien iciones steilcia sentisSOS **. imbrar, es la r gran- des explotaciones: la escasez de mano de obra que tales explotaciones necesitan en un porcentaje elevado. El problema de las pequeñas explotaciones es común a toda la agricultura europea occidental, aunque agravado en España por los menores rendiniientos. La política de concentración parcelaria constituye un paso adelante en este punto, pero no hace más que paliar levemente la gravedad de la atoiiiizacióii - Las limitaciones de orden económico resultan del conocido círculo u baja productividad - beneficios débiles - poca auto inanciacion falta de inver. siones u , cuyos efectos son inás sensibles eii España si se tiene en cuenta que la ayuda que la econoinia española puede prestar a su sector agrario será siempre menor que en los países de la Comunidad. La mecanización puede elevar la productividad de las tierras de secano. reduciendo los periodos de barbecho, lo mismo que la selección de semillas puede elevar insospechadainente la productividad de las tierras. irrigadas o no. Pero el empleo de estas medidas es muy reducido en España; y aunque el parque de tractores hayapasado de 10000 unidades eii 1950 a 100 000 en 1963, la superficie por tractor (de unas 200 ha1 es muy superior a las medias europeas. En cuaiito a los abonos, en su escasa ~itilizaciónhasta periodos muy recientes se halla la clave de la lentitud con que la producción agricola española progresa desde 1939: hasta 1954 no se alcanzaron los niveles de einpleo de abonos aroados y fosfóricos del período 1931-1935. Actualmente se señaiaii incrementos del 80 % respecto a ese periodo y de cuatro veces respecto del mismo en abonos potásicos gracias a la abundante producción interior de éstos últirnos. Pero en comparación con Europa, ei iiivel es bajo. En tierras de regadío la fertilización es más alta, y en algunos cultivos valencianos se han conseguido gracias a ello productividades superiores a las holandesas. -- En general la estructura de la producción agraria es la típica de los paises inediterráneos: predominio de la agricultura sobre la ganaderia (65 y 30 % respectivamente de la producción final agraria, completada con un 5 % de producción forestal). Hay que señalar sin embargo que desde la campaña 1960-1961, el ganado para carne es más importante ya que la producción final de cereales, lo que releva una incipieiite adaptación a la estructura de la demanda interior. En algunas zonas, como Gaiicia. Asturias, Santander y el País Vasco. la composición es semejante a la de los países de la Europa Occidental, con predominio de la ganadería. ". NDLR Vease en el primer volumen de En una segunda gran zona (Castilla especialmeiite, León. Extremadura, Rioja-Navarra y Andalucia Occidental] el grueso de la producción agricola está constituido por cereales y leguminosas, es decir, productos típicos de secano y representativos de la aarictiitora ~.* ,nrnteaida ~.... .~ ,oara el mercado interior. En Catali~fia. v Canarias. en c&bio. encontra -~~~ ~, Valencia ~~~- mos porcentajes eÍevados de' regadío, con frutales y productos hortícolas que aseguran la mayor parte de nuestras exportaciones agrícolas. - Después de analizar brevemente los niveles de precios y rendimientos en España y los países de la CEE (véanse cuadros 10, 11 y 121, Camilleri ilega a las siguientes conclusiones respecto a la viabilidad de las exolotaciones es~afioiasen caso de asociación a la CEE: 1) De alcance general. La menor productividad de la agricultura española dará lugar al abandono de las explotaciones marginales para su conversióii eii pastos o bosques (en el supuesto de que reste mano de obra disponible para la repoblación forestal], al traducirse esa inferioridad eii costes más elevados a igualdad de salarios y a igualdad de precios de los medios de producción; a menos que la concentración permitiera compensar esta situación, mediante un einpleo más abundante de maquinaria. Los abonos presentan un nivel de precios semejante al europeo. excepto los abonos potásicos, con precios netamente inferiores. La maquinaria es ofrecida a los agricultores españoles a precios superiores. espe. cialmente la maquinaria = pesada n [tractores y cosechadoras). y además en cantidades y calidad insuficiente. Los salarios son inferiores a los europeos excepto en las zonas de exportación. 2 ) Las tierras de secano. a Los precios de los cerereales permanecerían estables. mientras que los de la carne y los huevos subirían. de modo que la situación no mejoraria sensiblemente niás que para la ganadería, cuya participación en zonas de secano es débil. En cambio los costes se elevarían a causa del incremento de los salarios ... y, en consecuencia, importantes extensiones de esta zona árida quedarían al margen de la producciónx. La única salida podría provenir de una política de conceiitración enérgica. para obtener mayores dimensiones y una explotación, intensa de las posibilidades de la maquinaria agricola europea a los precios europeos. El esfuerzo de mecanización debería seguir el mismo ritmo que el éxodo rural. para conseguir una sustitución equilibrada de factores productivos. Si no se reuniesen estas condicioiies. sería difícil que las tierras no irrigadas, que hoy producen casi exclusi~ ~ esta obra Xavzer Flore S, La propiedad rural en España. % ��Comunidad Económica Europea y España es de los CUADRO 7. ViNOS COMPRENDIDO LOS JUGOS DE UVA. Origen de las importaciones de las Estados miembros de la CEE. EE. EXPORTACIONES AELE Reino Unido Suiza Otras países Comercio intra CEE Francia Italia 13,75 6.12 Africa del Norte Argelia Túnez Marruecos 63.14 4,74 4.36 20,56 64,67 44.30 8,01 Otros paises Portugal España 14,72 72.24 7,20 2.65 2.10 CUADRO 8. PESCADOS Y CONSERVAS DE PESCADOS Y CRUSTACEOS. Coinercia intra CEE Paises Bajas AELE Suiza Reino Unida AELE Dinamarca Noruega Portugal Conga (Leo.) lapón Brasil CEE EXCLUIDA Otros paises Marruecos Emana Fuente: Revue du Marché Cornmun, mayo de 1964. ocla al acias a iirenc~a precios dial en hsidios Unidos 31 En e l litoral mediterráneo y Canarias. Como se sabe la agricultura ocupa aproximadamente el 60 % de las exportaciones españolas. y más de la tercera parte de las exportaciones agrícolas se dirigen a los países de la CEE. Agrios, otras frutas (excepto plátanos) y aceite, constituyen nuestras partidas más importantes en la balanza comercial con esos países. Es evidente que si España no se asocia a ellos sus productos serán ofrecidos a un precio más elevado, en Alemania por ejemplo. desaventajando a los agricultores de las zonas de exportacióii y creándoles adeinás, a más o menos largo plazo, una competencia que hoy es todavía débil en el interior de la Coinunidad. La situación se agravará además si países mediterráneos con una producción se. mejante a la española se asocian a la Comunidad. 355 �CUADRO 9. MINERALES DE HIERRO, AELE Reino Unido 2537 15.70 Origen de las importaciones Estados miembros de la CEE. -- % .~. Comercio intra CEE Francia 17.65 AELE Suecia 30.73 América del Sur Brasii Venezuela 932 4.44 Otros paises Otros paises 1.40 España Liberia 4,66 4.45 Revue du Marché Cammun, mayo de 1964. Sólo una intensificación de las relaciones comerciales con los paises socialistas podría compensar apreciabiemente esta disminunción de nuestras exportaciones. La asociacióii. en cambio, permitiría. siii perder las relacioiies ya en curso con estos paises, mantener o incluso aumentar nuestra venta en Europa Occidental, teniendo en cuenta que la demanda de estos productos aumenta constantemente. - Con todos los riesgos de la simplificación, podemos resumir el ciiaclro de perspectivas trazado por Camiileri de la siguiente forma: - Ramón Taniames nos propone una visión algo más optimista de la asociación a la CEE sus consecuencias sobre la agricultura'. Su postura se basa en el examen del nivel de capitalización comparado (véase cuadro 141 en España, la CEE y los países mediterráneos y en la consiguiente crítica de los análisis demasiado físicos ,,, centrados en torno a ...Se las diferencias actuales de productividad. aprecia el bajo nivel de capitalización de la agricultura española que en abonado no alcanza sino un 10 % del promedio de la CEE y que en niecanización sólo ilega al 70 % del nivel correspondiente a la CEE en su coiijuiito. La comparación con los países mediterráneos es igualmente desfavorable; España se sitúa a 1/3 por debajo de Italia en abonado y a más de 112 por debajo de Grecia en mecanización. No son, pues. factores climatológicos u orográficos los que determinan el actual nivel de capitaiización del agro en España: son sobre todo las deficiencias estructurales (iiiinifundisino y lati. fuiidismo] y la falta de medios financieros, los dos elementos que dan lugar al presente nivel de capitalización. Los problema coinerciaies (liberación de importaciones con derechos aduaneros relativamente bajos) y financieros [concesiones de créditos de hasta tres años) para la mejora en el abonado y la mecanización, van resolviéndose paulativamente: demostración de ello son los aumentos que en los últimos años han experimentado el consumo de abonos y de tractores (hasta un 25 % anual). Pero cara al futuro y a largo plazo. el nivel de capitaiización depende de la reestructuración de las empresas agrícolas y de la dimensión fisica que abarUn aspecto muy importante de quen las mismas .s. la capitalización en el campo español es el del regadío. pues con él se consiguen aumentos espectaculares en los rendiinientos de las tierras (véase al cuadro ya citado], que en alguiios casos pueden llegar a ser dobles y ,aun triples de los rendimientos en secano. y aun mas ,n. '' Las inversiones en agricultura han venido representando en los últimos años del 11 al 1 3 % de la inversión total de la nación, porcentaje a todas luces iiisuficiente para atender satisfactoriamente las amplias necesidades de mecanización y puesta en riego (si un tope de expansión está cifrado en 4 millones de ha aproximadamente) u. - En el apartado que Tamames consagra a los Problemas que la integración en el Mercado Común �anes de las CEE. */a CUADRO 10. 1. % PRECIO DE LOS PRODUCTOS AGRlCOLAS Y GANADEROS. MEDIA DE JUNIO A NO. VIEMBRE DE 1963. Ganado Ganado Trigo ' Cebada ' bovino " de cerda Leche Huevos Mantequilla Ptslkg Ptslkg Kg.p.v. Kg.p.v. PtsII Ptsldc PtsIkg Alemania Bélgica Francia Holanda Italia España 6,50 5,64 5.16 5.39 6,53 6.16 5.69 4,56 3.95 456 4,56 470 ""* 28,53 28.30 25,73 29,45 29,82 21.60 4223 38.71 ,3655 32,92 29,39 553 4.23 3,22 5,56 5.00 32,80 23,78 34,63 22,54 31,28 28.33 99,05 104,95 108,Ol 60.90 77,84 65.00 ' Al productor. Calidad media. "" Soii menos húiiiedos: los precios son pues realmente menas elevadas que las indicados. Fuente: Procios agrícolas. CEE. Para España: Informacióii estadistica y económica. Servicios de Estadistica. Ministerio de Agricultura. " CUADRO 10 2 v, lati&;-los dos el de capiieración de lativamente :réditos d e lonado y la imente: delue en los Insumo d e nuall. Pero de capitalii e las emi que abarportaiite de es el del ntos espec.ras [véase sos pueden ?ndimientos es en agrlOS últimos :otal de la :¡ente para iecesidades Jn tope de ha aproxi;m" igra a los ado Común PRECIOS COMUNES DE LA LECHE Y DE LOS PRODUCTOS LACTEOS, DE LOS GRANDES BOVINOS Y TER. NEROS. DEL ARROZ, DE LA REMOLACHA AZUCARERA, DE LAS OLEAGINOSAS Y DEL ACEITE DE OLIVA (en UC y MNl100 kgl UC DM Ff FbIFiux LE^ FI Leche (3.7% materias grasas] Precio indicativo Mantequilla Precio de intervención Precio de entrada Grandes bovinos [vivos) Precio de orientación 9,5 176,25 191.25 ' 66.25 ' Terneros [vivos) Precio de orientación 89,50 Arroz Precio Precio Precio Precio 18,12 12,OO 12.30 17.78 indicativo de base de intervención-Italia de intervención-Francia de entrada Azúcar Precio indicativo para azúcar blanco Precio de intervención para azúcar blanco Precio ininimo de la producción de remolacha azucarera ' 21.94 20,84 16.50 1. Calidad media. 2. Contenido de azúcar: 16% por tonelada. Fuente: Comniunauté Eiiropéenne, abril de 1966. �Coinunidad Ecoiiúmica Europea y Espafia CUADRO 11. RENDiMlENTOS DE LA AGRICULTURA ESPANOLA Y LA CEE. Alemania Oc. * Bélgica " Francia " Holanda " Italia ' España "" Tierras de secano ' Tierras de regadío " Trisa Omlh Cebada Omlh Mair Oinlii -- Patatas Oin/h 28.9 35,3 23,9 39.3 19,i 24.3 333 24,O 37,G 12,7 30.7 452 25,3 39.0 32,9 220 247 161 281 104 10,5 22.2 14.3 26,8 14,5 32,3 79 122 ' Canlpaña 1961.1962. Fuente: Aniiuaire des Pradiictions FAO. Canipaña 1962-1963. Fuente: Anuario estadistico de la pradiiccióti agricola. 1562.1963. Miiiislerio de Agricuitura. CUADRO 12. PRECIOS DE LOS ABONOS 1100 kg) 1961.1962. Alemaiiia Bélgica Fraiicia Holanda Italia España Aroados Pts Fosfóricoc Pts Potásicos PIS 26,17 27.42 27,91 26,07 26.08 28.90 15.57 13,44 15,36 16.63 15,26 13,90 725 8,66 10,09 10.22 13.28 6,16 Fuente: Prix des pi-odiiits agrlcoles et des engrais en Eutmpe en 19611962. ECEIFAO. AGRI/9. Ginebra. 1963. plantearía a la agricultura española n , puede leerse que a! fina! del periodo transitorio. nuestras exportaciones podría doblarse a poco que se expansionaran los regadíos del litoral andaluz y del Guadalquivir. lo cual es perfectamente posible. Ciertamente, los reajustes a realizar en la econoniía vitivinícola serían algo más compiejos y difíciles. pero no cabe duda de que el porvenir de los vinos espaRoles de cierta calidad no podrtí sino mejorar. En cereales y productos ganaderos, el sistema de cc pré(exacciones sobre la importación de Iéveiiieiits países terceros) del período transitorio, daría a España un margen temporal suficiente para forzar las reformas necesarias. l a las que Tamaines concagra buena parte de su estudio y que examinaremos a contiiiuación). K Si esas reformas se llevan a cabo . 358 poco puede teiner la agricultura española de la competencia de la Comunidad. Teóricamente es cierto que. a largo plazo, lo que determinará las condiciones de competencia dentro de la CEE seráii la fertilidad de la tierra y la productividad del cultivo; pero en la realidad a corto plazo y aun quizás a largo plazo subsistirán diferencias salariales o de betieficio de los empresarios, que permitirán una mayor resistencia en nuestros sectores peor dotados. Por otra parte, el binomio fertilidadproductividad, en la protección frente a terceros, vendrá dado Iiasta cierto punto por los valores co. rrespondientes a las zonas margiiiales: ello, unido a lo alejados que se encuentran nuestro secano y nuestra ganadería del techo de productividad que permiten las técnicas niás modernas, hace pensar - - �Coniunldad economlca Europea Y España CUADRO 13. FACTORES Y EFECTOS SOBRE LA AGRICULTURA DE LA ASOClAClON DE ESPANA A LA CEE. EFECTOS Patatas O"i/ii Favorables Productos a de la ente es 'nará las EE serán del cul- y aun :¡as salaque perSectores ertilidadterceros, lores counido a ecano y dad que ? pensar Desfavorables FACTORES Huevos, leche y derivados Carne H-L-C u) Cereales Leguminosas Tipo de estructura productiva Agricultura mediterránea Agricultura exportación Regadío Agricultura de estructura europea Agricultura para el mercado interior Secano Precios protegidos Salarios precio tractores precio abonos Ligero (salvo potasal Desaparición protecciones Zonas Cataluña Valencia Canarias Andalucía oriental Asturias Santander Galicia País Vasco Castillas Extremadura León Andalucía occidental Exodo rural Desaparición explotaciones marginales cerealistas Ainpliacióii mercados exportación que la sitiiación del secano y la ganadería española no será tan diamétrica como algunos parecen verla. por el hecho de que haya que abandonar una cierta superficie de tierras marginales que nunca deberían haberse cultivado ,,. La conclusión de Tamames. a reserva de que se emprendan con decisión las reforinas indispensables. es la siguiente: .La agricultura española debe temer muclio más el no entrar en el Mercado Común que el incorporase a él. Las exportaciones tradicionales experiinentarían iin fuerte incremento en caso de integración y. salvo en contadísimos cultivos y en las zonas iiiarginales, el secano resistiría bien s. - Las reformas indispensables para la solidez de estas perspectivas. las enumera Tamames en sus conclusiones: 11 Frente al latifundio (grandes fincas mal explota. das) sería preciso aplicar a fondo la hoy casi olvidada ley de 1953 de M Fiticas manifiestamente mej o r a b l e ~s. expropiando todas aquellas - muchas que no cumpliesen los requisitos mínimos de renditniento. Pago de las indemnizaciones con títulos de Deuda Pública. Las fincas así expropiadas podrían quedar bajo el control y la dirección técnica Ligero A Frutas Productos horticolas (CCF.H "1 precios u H-L-C u precios R F-H u Estabilidad precio cereales A A 6 a del Ministerio de Agricultura durante un mínimo de años, a fin de capacitar a los obreros agrícolas. para convertirlas eti auténticas cooperatives de producción. 21 Frente al minifundio. el panorama de soluciones es aún más claro. La política de concentración parcelaria ya iniciada debe proseguir a un ritmo mucho CUADRO 15. EXPORTACION DE AGRIOS ESPANOLES POR PAISES [en toneladas). 1965.1966 1964-1965 197 395 68 502 51 581 32410 32 685 20 096 19 083 191 220 57 401 61 127 31 595 30 733 16732 17010 Alemania Francia Inglaterra Holanda Bélgica Suecia Suiza Fuente: Sindicato de Frutos �Coniunidad Ecoriómica Europea y Espana mayor y forzando la creación de Cooperativas de producción a escala niunicipal, siempre que eilo sea posible. 3) Frente al régimen de propiedad. En principio parece necesario conseguir que la niayor parte del área de cultivo se explote eri forina de cultivo dii.ecto, ya sea individual o cooperativo. Por ello. debería fijarse iin plazo iiiiprorrogable y consignarse los niedios para traiisferir a los arrendatarios la propiedad de las tierras que cultivan sistemática. inente después de niás de 10 años. 4) El problema de la falta de inversión. Para desarrollar la agricultura hace falta un nivel de inversión como miiiitno doble del norinal eii los últinios años, para dedicarla a coiicentración parcelaria y regadíos (eii las o n a s !más rentables por sus condiciones de suelo y clinia), a la mecanización. a la asistencia técnica y a la capacitación. Si no hay suficientes recursos internos por el hecho de que el capital privado prefiere la iiiversióii en la industria. el Estado podría pedir un préstamo del Baiico Mundial o eiiiitir un empréstito especial de reforma agraria negociable en el exterior. Con las reservas de oro y dólares coii que cuenta Espaiia hay suficiente coiiio para resistir un tiróii a mucho más fuerte que el que la reforma agraria pudiera exigir. 51 En el campo de la exportación, las autoridades comerciales deberían liacer en los mercados externos sondeos más profundos y frecuentes de los que hasta aliara han venido reaiizáiidose. La concentración de las empresas coiiierciales cleberia ser fomentada para acreditar seriamente unas pocas marcas en cada sector de la exportacióii. - Ha pasado ya un cierto tiempo desde que fue elaborado el anáiisis de Tainames (que obedeció a la oleada de Interés que los temas relacionados con la CEE despertaron en España al conienzar la ddcada del 601. Desgraciadamente las refornias preconizadas no liaii sido ni siquiera abordadas y los objetivos del Plan de Desarrollo en este punto presentan grados de incumpliiniento muy elevados. En estas coiidiciones, la visión ofrecida por el trabajo de Caiiiilleri. a pesar de las limitaciones de orden teórico que presenta, resiilta más plausible coino iiiiagen global de la asociación y sus efectos. La falta de valentia del plaiiteamieiito es, por desgracia, tin fiel reflejo de las condiciones de orden político y económico que prevalecen eii el Estado español. Por otro lado, las comparacioiies entre niveles de precios muestran signos de empeoramiento eii el último periodo. La inflacióii congénita al desarrollo ecoiióniico español está estrechamente ligada a la rigidez de la oferta agrícola y crea al propio tienipo las condiciones pai-a que sea cada vez más temible la integracióii a la CEE, puesto que nuestros precios se elevan progresivamente respecto de los ,~. .... .. -. para fomentar una mejora de la productividad agrícola que aparecerá entonces coino problema inúinero uiio. ~ La iiidustria -La asociación de España a la CEE significaria inmediatainente, - recuérdese que en 1968 habrá desaparecido todo el tinglado aduanero entre e los seis -, la participación de uii pais fuertemente proteccionista desde principios de siglo en uiia zona comercial enteramente abierta y que gozará de una protección frente a terceros relativamente baja, del 7,4°!ó por término medio 'Y Nuestro coinercio exterior de importación se efectúa aún en porceiitajes notables a través de contingentes establecidos periódicamente por las autoridades (alrededor de uii 15 % del comercio total), y por vía de coiiiercio estatal o acuerdos bilaterales (5-10 %1 ' l . El resto de las lnercancias están liberadas, p e k caen bajo la juridicción de un araiicel todavía muy elevado [corno puede observarse en el cuadro de ejemplos (16). elevado no ya respecto de la nula protección interior en la CEE, sino también respecto de la tarifa exterior común de la misma. O sea que la asociación nos colocaria en situación de temer la competencia industrial incluso exterior a la Comunidad: más aúii si las próxiinas conversaciones del GATT en Ginebra - negociaciones Kennedy concluyen con un acuerdo de desarme arancelario entre Estados Unidos, Gran Bretaña y la CEE. Ahora bien, la asociación de Espaiia pasaría en cualquier caso por un periodo transitorio (12. 15 ó 20 años) durante el cual la industria peninsular iría sufriendo progresivas reducciones de la protección arancela. ria, hasta el desarme total. Eso es lo que se ha acordado en el caso de Grecia. como vereinos más adelante, y en esta perspectiva debe situarse el exainen de los efectos que pueden esperarse de la asociación (véase el cuadro 161. - De lo expuesto se deduce que auii en el caso de que se acordase un periodo de adaptación largo (20 años] para las ramas industriales especialmente sensibles, la asociación pondría en graves dificultades a un gran número de empresas de dimensión reducida en casi todos los sectores. El nivel de protección que poiie de maliifiesto el cuadro de ejemplos (cuadro 161, es suficientemente elevado �CUADRO 16. ARANCEL ESPANOL [AE) Y TARIFA EXTERIOR COMUN DE LA CEE (TECI (Algunos productos significativos) % ad valoretn. l e s i bien diciembre i dirección la Pequeña 'n tenderá, precios y inferiores vidad agribieiiia nú- significaría 968 habrá !ntre U los ertemente I una zona rá de una baja, del :rcio exteorcentajes ?cidos pelor de un comercio El resto caen bajo Y elevado de ejeinnula pro. respecto ) sea que de temer a la Co:rsacioiies :nnedy rancelario EE. Ahora cualquier 20 años) sufriendo arancelal e se ha .mos inás tuarse el rse de la - I caso de ión largo cialinente dificultalimensión nivel de ladro de elevado AE Hulla Neumáticos Tejidos algodón Telares Tornos Rodamientos Tractores Gafas Discos TEC AE Abonos nitrogenados Películas sin impresionar Chapa de hierro o acero Maquinaria agrícola Máquinas de calcular Electrodomésticos Automóviles Máquinas fotográficas Muebles de metal TEC 10 50 30 30 ' 30 45 85 20 35 l. Promedio. Fuente: Anexo Comercia Exterior al Plan de Desarrollo*. - del doble o más en buen número de casos pai-a que la coliipetencia M a teiner ,z no se liinitase al solo niarco de la CEE, sobre todo si se tiene en cuenta que por debajo del 10 % la protecciói? puede considerarse siiiibólica en general. Frente a la Comunidad, el acero español, los neuniáticos, la maquinaria agricola. los rodaniientos. los tejidos de algodóii, la maquinaria textil, ia ináquinaherramienta, se veriaii eii un sendero de protección descendente a un ritino de 3.4 puntos porcentuales al año (período transitorio. 10 años) o cuando me. nos de 1.5-2 puntos (20 años). Considerada esta perspectiva únicaniente desde el punto de vista de la elevadisiina elasticidad de las importaciones españolas - elasticidad: 3-4, puesto que a un crecimiento del PNB de 7-8 % corresponde un aumento habría que prepararse de aquéllas del 25-30 % -, ante todo a una catástrofe de la baianza de pagos, puesto que el aumento de nuestras exportaciones agrícolas, dada la rigidez de la oferta agrícola, no podrían cubrir el lii~ecocreciente que media entre, por un lado, las iinportaciones y. por otro lado, el carro de las partidas invisibles: entradas por turismo ! reniesas de emigrantes ! entradas de capital extraiijero a largo plazo; es decir. entre nuestras obligaciones y nuestros ingresos. Pero en este epígrafe, exaniinando los efectos de la asociación sobre el sector industrial, debemos ceñirnos primero a relaciones de orden niás directo, efectos de la reducción de la protección aduanera sobre los precios industriales y por tanto sobre el inargen de benecios de los distintos sectores. y luego a los inovimientos previsibles de la inversión extranjera sobre nuestro país. COinO - Resulta sorprendente que la política económica española no haya considerado necesario basarse en estudios específicos completos, al menos que se sepa, eii lo que se refiere a ias repurcusioiies sobre la industria de la asociación o no asociación a la CEE. El heclio de que las previsiones sean inás o nienos frágiles en este terreno no explica la ausencia de un examen completo de los factores deterniinaiites. Las cosas no son aqui tan simples como en el análisis coinparado de la agricuitura española y europea, en razón de la heterogeneidad de los productos y el carácter libre de sus precios. Los análisis conocidos son en consecuencia más sujetos a caución; no es dificil en ellos encontrar conclusiones para todos los gustos. El capítulo de Manuel Fuentes lrurozqui ", actual vicesecretario Nacional de Ordeiiación Econoinica, es un buen ejemplo de trabajo de tesis. poco convincente si los hay, pero que conviene a pesar de todo examinar brevemente. Así como la estabilización tuvo un precio, nos arriesgamos a decir que la incorporación española al Mercado Común tendrá otro. que se nos antoja más alto n. N En ocasiones se ha discutido si el desarrollo econóinico español debería preceder a la integración, o viceversa. Ei orden en que se efectúen estos procesos tiene, a nuestro tender, uii valor secundario, pues el resultado final no depende, al menos a estas alturas. del misino Estitnamos que la aproximación española al Mercado Coniún puede ser en sí misma un niotivo que acelere ia expansión, ya que la facilidad de acceso a los mercados de capitales será mucho mayor, y, además, por simpatía., una vez integrados. nuestra actividad se desarrollará en términos análogos a la de . �CUADRO 17. COMERCIO EXTERIOR. MEDIAS MOVILES DE TRES MESES. Fuente: Boletin Estadístico del Banco de España, abrii de los países iniembros ,l. Si permaneciésemos aiejados del Mercado Común nuestras posibilidades de expansión serían menores y en este punto descansa nuestra inclinación a la accesión 1,. m Cabe esperar que la creación de iiuevos puestos de trabajo en España, vinculada a la CEE. sea intensa, como consecuencia de una inversión de capital extranjero en una cuantia muy superior a la actual a. Así. pues, Fuentes lrurozqui considera que la asociación tendria grandes efectos positivos sobre la economía española, en forma de expansión acelerada. y por otro lado el efecto negativo de la desaparición de las empresas mal estructuradas (que tarde o pronto tenían que desaparecer]. Los factores que pondrían en juego este proceso: libre circulación de los trabajadores - hacia la CEE -, aumento de los salarios, creciente inversión de capital extranjero y... simpatía. Esta visión no desmiente los vaticinios de un ruedo ibérico convertido en Florida de Europa. donde los pocos trabajadores no emigrados ganarían efectivamente altos salarios de temporada haciendo de cainereros en la costa. Pero Fuentes lrurozqui no se detiene aquí y hace un rápido anáiisis del futuro de las ramas industriales. Ve6mosio. 11 S, Industrias que. sin capacidad exportadora, puedan soportar en el mercado nacional la competencia extranjera o no x . 1.1. Industria carbonifera: x podrá soportar el irnpacto de la integración plena. debido al alejamiento de las cuencas extranjeras z . Fuentes parece olvidar que está hablando de un sector ya actualmente en crisis. que entraría en competencia con una iiiinas europeas, ellas inismas en crisis por la competencia del carbón americano y el desarrollo de otras fuentes de energía. 1.2. La mayoría de la industria metalúrgica transformadora e dificilmente podrá soportar la competencia extranjera sin una profunda transforinación de su estructura n. De esas transformaciones hemos oído hablar mucho úitimamente. 1.3. La industria de automóvil qc será uno de los sectores afectados aunque cabe esperar que las iirinas extranjeras busquen una solución para sus filiales o asociadas en España n. 1.4. a Otros muchos sectores industriales no exportado res pueden salir beneficiados. o al nienos no perjudicados debido a ciertas características de sus productos. aceptados particularmente por el mercado nacional y con escasa competencia extranjera. Entre estos cabe señalar numerosas ramas de la industria alimenticia >,.Por la descripcióii parece que nos hallamos ante la industria de las pipas de girasol y que el cambio de estructuras ano impedirá al consumidor español seguir teniendo sus gustos 21 m Industrias con cierta importancia exportadora 33. 2.1. Conservas de pescado y conservas vegetales: a salen beneficiadas especialinente las úitimas 2.2. « El sector de vinos saldrá beneficiado también con la aproximación española al M.C., al no soportar derechos arancelarios elevados que. caso de no asociarnos, tendrá que satisfacer .. 2.3. Industrias extractivas. Repercusión iavorable. En la mayoría de las ramas, España tiene ya tradición exportadora. Asi, el mercurio, el mineral de hierro y ciertos minerales no férricos. 2.4. =La industria eléctrica reúne condiciones de competencia, y cabe esperar con la integración española un aumento de las exportaciones de energía, especialmente a Francia ,, ¿Adonde más pode. mos exportar energia eléctrica como no sea muy bien empaquetada? 2.5. N La industria siderúrgica tampoco sufrirá grave quebranto con la asociación española, pues la mayo- �e Europa, ganarían haciendo lrurozqui tálisis del dora, puempetencia 3r el iinejamiento ce olvidar niente en ina minas npetencia tras fuen. transfor. npetencia in de su mas oído ria de las empresas, al menos las más importantes. trabajati con gran rendimiento [sic] n. 2.6. t, En la industria metalúrgica transformadora superarán las dificultades de nuestra entrada en la CEE, aquellas ramas que incorporan en el proceso de producción u11 elevado porcentaje de mano de obra. Si se lleva a cabo la consiguiente modernización de instalaciones serán muchos los sectores que se expansionarán rápidamente: la industria de má- aventurado decir que si el plan de desarrollo se llevase a cabo con firmeza desde los primeros mo. mentas y en las negociaciones se establecen condiciones para protegerlo, los quebrantos se superarán pronto, iniciándose ulteriormente la verdadera recuperación industrial y económica de España n. Visto lo cual los españoles deben confiar ciegamente en el Mercado Común puesto que adeniás de trabajar en la Iiotelería les quedará la posibilidad de buscar CUADRO 18. DiSTRiBUCiON DE LAS POSlCiONES ARANCELARiAS CEE Y ESPANA (% ad valoreml. Posiciones TEC Posiciones Espana Distribución de frecitencias por intervalos de protección Libres l a1 6 7 al 12 13 al 17 18 a1 23 24 a1 33 Más de 33 Total i : los secas firmas 1s filiales i o expornenas no s de sus el merxtranjera. i s de la irece que pipas de impedirá S gustos rtadnra ... egetales: ias n. tarnbien Soportar ? no asorable. En tradición le hierro ones de :egración de ener. ás podesea lnuy rá grave la mayo- C: :O Libres mY 1 al 6% 176 94 81 117 91 162 35 116 15 55 t! 7 al 12% 13 al 17% 18 al 23% 48 51 53 26 31 43 143 137 216 115 87 226 47 43 104 24 al 33% Más del 33% 24 50 419 576. 279 4 450 15 363 160 1328 538 1693 491 1034 .. P m -a .-E YI .m Total 3 4 12 16 30 1 0 7 0 6 112 8 66 243 15 37 ~~ ~ 402 548 398 365 678 1468 .~~ ~~ 1 289 5 148 Fuentc: Anexo Comercio Exterior al Plan de Desarrollo9 quinas.herramientas. la construcción de máquinaria electrica, la industria de maquinaria ligera y la construcción naval. No obstante, las dificultades serán numerosas para hacer compatible en el mercado nacional la presencia de la industria extranjera y la nuestra ,n. Sin duda alguna. 2.7. Uiia peor situación corresponde a la industria química. en exceso atomizada y que exige. por tanto. una fuerte concentración n. 2.8. La industria textil: Es necesario invertir fuertes cantidades ...; de lo contrario el momento bastante favorable que atraviesa 119621 se esfumaría rápidainente ante la coinpetencia arrolladora del M.C. .. 2.9. -La industria de la piel y del calzado puede salir ganando. lo mismo que la de la confección. Y, en general, las industrias con alto grado de mano de obra y desde luego las de artesanian. iOué lejos estamos del factor u elevación de salarios .l e Resuiniendo, la industria española en los primeros momentos acusará un impacto desfavorable por la accesión al M.C., impacto que se podrá suavizar si. como parece justo y probable. se dispone de un plazo dilatado de reestructuración, no resultando empleo en las conservas vegetales. el calzado y la artesania. El lector sabrá en este punto hacer un alto. olividar el contenido del epígrafe y retener solamente el extraordiiiario nivel de confianza en el capital extranjero que se requiere para sostener una visión tan esperanzada sobre bases tan pobres. - El grado de protección relativa de la industria españoia, en comparación con la de los seis ,' del Mercado Común [TEC). lia sido objeto de un examen más detenido por la Ponencia de Comercio Exterior del Plan de Desarrollo [véase cuadro 18). Se Iian confrontado los dos aranceles sección por sección y homogenizando todas las posiciones, para llegar a las conclusiones que exponemos a continuación. En primer lugar se analizan las diez secciones que presentan un grado correlación elevado, eii el conjunto de sus posiciones, entre el arancel español y la TEC, es decir, aquellas secciones cuya coinparación resulta facilitada y más significativa por el Iiecho de que la forma en que so distribuyeii dentro de ellas los dereclios a la importación guarda cierta �Coi>iiiiiidad EcoiiOniica Europea y Esparia relación entre los dos aranceles. De las diez secciones hay cuatro - la III [grasas y aceitesl, la XI [Materias textiles y sus manufacturas) la XV (Metales y sus inanufacturasl y la XVll (Material de transporte) - que tienen un peso importante en el conjunto de las exportaciones españolas: 4,54; 6.56; 9,69 y 7,14 %, respectivamente. en 1962; en total, cerca del 28 Yo. Sección 111: ,c Estaiiios por encima de la TEC, pero no exageradamente. En las partidas que más pesan (aceites aliinenticlos vegetales) siempre estamos por encima de la TEC. salvo en e l caso del aceite de oliva. circunstancia que irá teniendo cada vez mayor importancia, segúii vaya liberándose el comercio de estas mercancías ,, [por ampliación de los baratas, mientras que en España la protección se reparte entre la agricultura y la industria, neutralizándose en cierto modo sus efectos Sección XV: u En el Arancel español, la mayor acumulación de posiciones se da en los dos intervalos con derechos superiores al 24 %; casi el 70 % tienen derechos superiores a esa cifra. En ia TEC, por el contrario, la mayor concentración (469 posiciones) tiene lugar en los dos intervalos a los que corresponden derechos eiitre el 7 y el 17 %. Esto daría lugar. caso de que España tuviera que adoptar l a TEC, a una importante niodificación del Arancel de esta sección con la consiguiente repercusióii sobre toda nuestra producción Industrial 8 . Sección XVII: N En la TEC, a este capítulo corres- .. CUADRO 19. PORCENTAJE DE COBERTURA DE LAS iMPORTAClONES POR LAS EXPORTACIONES. % de Años 1931-1935 1941-1945 1946-1950 1951 364 cobertura 80 103 84,5 120 Fuente: Dirección General de Aduanas contingentes o eliminación total de las trabas cuantitativas a ia iniportaciónl. Sección XI: Esta sección aparece conlo uiia de las que tienen en la TEC derechos niás elevados, ya que tradicionalmente la industria textil ha sido una de las más protegidas por los países industrializados de Occidente. De las 399 posiciones que aparecen en la tabla de frecuencias, 259. correspondientes a la TEC, están situadas en los dos intervalos con d e r e chos del 13 al 23 %. Eii el Arancel español esta protección se refuerza mucho más, ya que en los dos últimos intervalos (derechos superiores al 25 %) se acu~nulaii289 posiciones (el 7 2 % del total1 y con dereclios superiores al 33 % hay 181 posiciones (casi el 50 % l . De otra parte. con derechos libres existen en la TEC 55 posiciones, mientras que en el Arancel espatíol sólo hay tres, y ello porque mientras en los países del Mercado Común las amterias primas entran libres de derechos. en España se encuentran protegidas prácticamente todas. Con ello, los países de la Comunidad logran la máxima protección a su Industria, que cuenta así con fibras % de Años cobertura ". ponden los derecllos más elevados si bien nunca superan el 29 %; mientras que en nuestro Arancel se repite con bastante frecuencia el 80 y el 85 %. No es preciso, pues, subrayar las dificultades por que atraversaría esta rania industrial en nuestro país si tuviera que adoptarse una protección análoga a la de la TEC. cc Otras cuatro secciones dentro de este grupo [la VI!, VIIi, IX y X1 pesati menos en nuestro comercio de iinportación, aunque tienen también una gran im. portaiicia en nuestro abasteciiniento. ya que incluyen productos tales como maderas. pastas de papel. caucho, cueros, plásticos artificiales. etc., que son vitales pai-a nuestra economía. En 1962, la importación de los productos incluidos en estas cuatro secciones representaron el 8,53 % del total de nuestra importación ,,. En la sección Vil [Materias plásticas artificiales, resinas, caucho, etc.1 son frecuentes en nuestro Arancel los derechos del 40 y del 50 % en el capítulo 39 que incliiye materias plásticas artificiales, éteres y ésteres de la celulosa, resinas artificiales, �k E8 iayor acu. intervalos 70 % tieTEC, por >siciones) ie corresisto daría doptar la rancel de ión sobre O Comunidad ecoiiómica Europea y Espaita y manufacturas de estas materias. Ello indica que se trata de industrias nacientes que necesitan de la consiguielite protección ,i. En la sección Vili [Pieles, cueros y sus manufacturas:l, los cueros que son los que realmente tienen importancia desde el puiito de vista de nuestra importacióii, vienen gravados por dereclios inuy bajos (por lo general del 4 %, mientras que eii la TEC están libres de dereclios. En cuanto a las manufacturas, en las cuaies somos exportadores. tienen relativamente derechos bajos y muy semejantes a ff l o rle l a TFC ,, . por fijar mediante negociaciones entre los Estados miembros Seccióii VI l:Productos de las industrias quimicasl: En la TEC ei 88 % de las posiciones tienen derechos que van del 7 al 23 %. mientras que en e l arancel español el 6 5 % de las posiciones tiene dereciios superiores al 18 %. En el capítulo 29 [Productos químicos orgánicos1 los derechos españoles son, por lo general, muy elevados y están inuy por encima de los de la TEC Seccióii Xlll [Manufacturas de piedra, yeso, cemento, vidrio. productos cerámicas, etc.1: E capítulo mas importante es el 70 [Vidrio y sus manufacturasi. en el que nuestros derechos son superiores a los de la TEC de 10 a 20 puntos .La sección XVI [Máquinas y aparatos; material eléctrico1 tiene una importancia que no es preciso subrayar. Las importaciones de estos artículos supusieroil en 1962 el 18,25% del total de nuestra iinportación. La característica inás acusada, coino señalaba el Informe del Banco Mundial, es que los derechos son especialmente altos para los bienes de capital necesarios al desarrollo; estos derechos se sitúan generalmente por encima del 30 % y en alatinos siioeran . ~ , el ~ 50 ~ % a,. Sección XVlll Llnstruinentos y aparatos de óptica, fotografía, cinematografía. iiiedida, precisión. etc.1: Las frecuencias en el arancel de la TEC se coiicentran en su 6.0 % en un solo intervalo: en el de los derechos del 13 al 1 7 % , mientras que en nuestro arancel un porcentaje similar tiene dereclios superiores al 24 %. siendo frecuentes los derechos suneriores al 40 % P . - Si tomamos el nivel relativo de protección como un indicador del nivel relativo de costes en el binomio x industria española-industria CEE n obtenemos una idea aproximada de los sectores que podrán seguir vendiendo sus productos en condiciones coinpetitivas, al menos en el mercado nacional. Pero esta priiiiera idea seria todavía muy provisionai. Para i r más adelante habría que tener en cuenta datos más detallados sobre la dispersión de las estructuras de costes en el seno de cada una de las ramas industriales, de forma que aparecieran las verdaderas posibilidades de los grupos m i s dináinicos del capital español. Aun suponiendo que el sector como tal quedase expuesto a un choque que no dejaría de perjudicar al océano 33 de empresas pequeñas (o anticuadas en su equipo y en su organización). aun imaginando auténticas crisis sectoriales, algunas empresas o grupos de ellas podrían abrirse paso o bien explotando su iocalización y tradición industrial para jugar uii papel de fiil iii. de (L relleno V . en el mercado nacional. o bien RSOciándose al capital extranjero. El análisis de lii inversión extranjera es uii segundo paso pnrti li«!ji~r . . . corres POR LAS ~ :n nunca Arancei el 85 %. ades por nuestro :ión anái jrupo I l a comercio gran iniincluyeii le papel, qiie son la iniporis cuatro total de tificiales, nuestro ?n el catificiales, tificiales. papel; papel y sus aplicacionesl: incluso cuando los derechos españoles son relativamente bajos. resalta su diferencia con los de la Comunidad; asi al capítulo 47 [Materias utilizadas en la fabricación de papel1 que es el que, con gran diferencia. pesa inás en la iniportación dentro de esta Sección. tiene un derecho eii el arancel español que oscila en torno al 20 %. mientras aue en la TEC se encuentra libre de dereclios o cok derechos del 6 %. Esta característica aparece taiiibién en el capítulo 48 [:Papel y cartón y sus manufacturas1 en que la diferencia eiitre los dos aranceles oscila entre 10 y 20 puntos ,.. Seccioiies coii baja correlación. Sección IX [Productos de las industrias alimeritacias, bebidas, tabaco etc.1: M En iiuestro arancel el 6 5 % de las posiciones tienen dereclios superiores al 24%. mientras en la TEC están más equidistriúuidas D. Sección X [.Productos mineraiesl: = La importancia de esta seccióii en nuestro comercio exterior se pone de manifiesto si tenemos en cuenta que los prodiictos en ella incluidos representaron, en 1962, cerca del 19 % del total de nuestras inlportaciones. Las mayores diferencias se encuentran en los carbones, dónde nuestros derechos son bastante más elevados que los de la Tarifa común. En cuanto al petróleo que es el que más pesa en nuestra importacióii. se rige, coino el tabaco, por ia disposición 8" ya que constituye un moiiopolio, por tanto el arancel pierde sigiiificación. En la TEC el derecho queda . ~ ~ �Comun~dadEconómica Europea y España CUADRO 20. BALANZA DE PAGOS. Operaciones en divisas y pesetas convertibles. (Enero.octubre de 1964.1965) lMiilanes de dólares). -. Conceptos Mercancías Servicios Turismo y viajes Transportes Seguros comerciales Rentas de inversiones Transacciones gubernamentales Otros servicios Tratiferencias Privadas Públicas Capital a largo plazo Privado Público Ingresos 1965 Saldo Ingresos Pagos Saldo 8-9 859,lO 1202,65 977.78 83.67 233 30.03 2 213,44 364.06 61.38 72.11 3,19 16,51 1 354.34 838,59 916,40 11,56 - 0,66 -16,48 9,6 9.8 162,5 162.5 30,68 77.96 266.51 266.51 15.63 165.24 8,89 8,89 215.7 264,3 48.6 298.35 279.20 19,15 142,75 63,78 78.97 ~ 813.5 964.2 787.3 73.1 2.6 22,s 1638,G 230.1 49,9 482 2,6 313 28.7 49.8 1642 164,2 38,3 5$,6 1.7 1.7 - - 281.4 278,2 3,2 65.7 13.9 51.8 2 223.2 1 936,l -~ a conclusiones más sólidas en el tema de la aso. ciación. El estudio de las estructuras de coste que ha quedado aquí insinuado no es en modo alguno imposible. pero sobrepasa la misión introductoria de este artículo. A este efecto sería muy útil partir de uti examen de las exportaciones españoles. Es por la superposición de estos estudios parciales - como el de la comparación de aranceles - como puede llegarse a una sólida valoración del conjunto, a falta de un esfuerzo colectivo importante para adelantar camino. La inversión extranjera - La 1964 Pagos inversión extranjera en España ha aumentado notablemente desde la estabilización. en virtud de uii régimen de desprotección absoluta de la riqueza nacional y como consecuencia, claro está, del crecimiento rápido y del nivel de beneficios elevado que ofrece la economía espafiola de estos últimos años. Las entradas netas de capital marcan 119.6. 125.5. 208,s y 263,3 millones de dolares del 1961 a 1964 según cifras de la OCDE1<. Obedeciendo a la desaceleración iniciada en 1963, y a un fuerte -825.1 734,O 737,4 24,9 - - - - - ~ 287.1 2 626.61 - - ~. 2 729.14 15.05 87,28 257,62 257.62 155,GO 215,42 - 5982 ~ - 102.53 �Comunidad econdmica Europea y España Company Saldo 1965 preéase cuaidan alreero estas in propiaobiiiarial. itos obter público. dente del en 1963 ria Anual tifica que ión bruta de estas itrada de 1 en los 3 (10 % l . JeI resto ser liacia lorteaine3uropeas. interna3s seis ., dando el : retener ia inver- SEEKS Composición de Ges sión extranjera, los resultados no están a la altura de io esperado por las autoridades económicas, puesto que la participación en la inversión total no es muy elevada y que las entradas netas de capital están por debajo de lo que el Plan de Desarrollo preveía (p. 551. -La verdadera importancia de las inversiones extranjeras dentro del esquema que hemos ido trazando, reside. no tanto en su coiitribución ai equilibrio de la baianza de pagos, como en sus efectos sobre el empleo, considerando al empleo como el índice más significativo de la economía nacional en su conjunto. La primara aproximación, por la vía de los aranceies, nos conducía, a través de sus repercusiones sobre el nivel de beneficios a unas pri- meras conclusiones sectorizadas - más bien desoladoras - sobre las relaciones entre la industria española y la industria europea. Desde este ánguio era de preveer, en caso de asociación, un efecto depresivo a largo plazo sobre el empleo. fundametitaiemente por multipiicación de las crisis sectoriales al nivel de la empresa pequeña o anticuada y por emigración de los excedentes de trabajo así creados. Los matices que pueda introducir el examen más detallado de ¡as diferencias estructurales en el seno de cada una de las ramas industriales, en poco pueden cambiar esta visión de conjunto. Por el contrario, la Idea de que ia inversión extranjera se volcaría a cubrir el ,, hueco de capitai 3% de la economia española, tranquiliza los espíritus y hace coherentes las previsiones de los que hasta Iiace bien poco profesaban el autarquismo más recalcitrante. El capital extranjero contribuiría a mantener en España un nivel importante de einpieo industrial y a evitar así que el mayor nivel de vida en términos individuaies se viera oscurecido por la emigración 'masiva y la decadencia total de grandes zonas del interior. Veámoslo un poco más de cerca. - Parece que está comprobado que el capital extranjero [el yaiiqui eii Europa y ei yaiiqui y el europeo en España1 es más sensible que el propio capital interior a los incentivos de la política regional: dicho de otro iiiodo. que no vacila tanto como éste en sititarse en zonas atrasadas. En ia CEE se iia podido verificar que los americanos están relativamente más presentes en el oeste francés o en el Mezzogiorno italiano que los propios capitales nacionales. Esta cuestioón es de una importancia clave para el futuro de la econotnía española, en tanto que posibie ,, región atrasada. de Europa. Pero la fortnulacióii que se le da esconde el verdadero motivo de esa mobilidad: en realidad ei ,,capital extranjero a es siempre, por definición. el más potente, desde el punto de vista financiero y desde otros muchos. Ello le permite contabilizar con menos preocupaciones las deseconornías externas típicas de las zonas atrasadas y centrar su agresividad mercantil en factores de orden dimensional, thcnico y comercial. Sin embargo, esta tnayor mobilidad no impide que la gran mayoría de las inversiones yanquis eti Europa estén localizadas a lo largo de la Lotaringia industrial - la franja que une el niar del Norte con el Mediterráneo a través de las cuencas del Rhin y del Ródano y que se alarga por el vaile del Po. Como también es cierto que el increinento de estas inversiones (superior al 200 % de 1975 hasta ahora) presenta un nivel absoluto muy superior a las inversiones excéntricas. - Segundo punto imporante para situar las perspectivas de inversión extranjera: sus objetivos pueden ser muy distintos según que acuda a un mercado �CUADRO 21. SENTIDO DEL IMPACTO DEL MERCADO COMUN SOBRE LAS ECONOMIAS DE LOS PAISES MEDITERRANEC MIEMBROS O ASOCIADOS DE LA CEE (en el supuesta de que se den condiciones idóneas durante el perio de adaptación). Caracteristicai estructurales Objetivos Clima, orografía. subsueio Situación geogrifica Superficie reducida Mejor utilización de las tierras Población en expansióii Bajo nivel de empleo Demanda atrasada y débil Falta de capitales Impacto del Mercado Común ~ . 2 L z : . : L . 7 : - Positivo (Técnica, especialización1 Positivo (ampliación) . Nivel de empleo Positivo (Consecuencias de la difusión) Nivel de empleo Redistribución Redistribución Mayor produccióii Baiaiiza de pagos Positivo (emigración transitoria) Positivo (difusión) Positivo (ayuda transitoria inversiones) Bajo nivel de vida Mayor producción y promoción huinana Mayor producción Negativo [a corto plazo, Balanza de pagos. A largo plazo. interdependencia] Positivo (difusión y presión de la competencia) Positivo (consecuencia general1 Instituciones anacrónicas Empresarios especuladores Grupos de presión Bajo nivel de educacióii Adininistración inadecuada Dualismo estructural Reformas. Promoción humana Promoción huniana Reformas. Promoción humana Protiioción humana Reforma Diversos Positivo (convenios, difusión1 Positivo (difusión, presión de la cotnpetencia: Positivo (convenios, difusión) Positivo (difusión) Positivo (convenios, difusión) Diversos Dependencia del extranjero Baja productividad Obsorvacióii: En el texto se i i a matizado el esquelnatismo exagerado de algunas de las afii-,naciones contenidas en este cuad1.a protegido o a un mercado abierto. Las inversioiies privadas eii un inercado protegido, conlo el espaíioi Iiasta ahora. no obedecen al temor de que surjan en éi coinpetidores validos a escala internacional sino más bien a ia posibilidad de obtener beneficios relativamente elevados por toda suerte de motivos: fiscaies. escasa competencia interior, protección contra la exterior. maiio de obra barata, etc. El único objetivo es la conquista del inercado nacional. ¡Por ei contrario, un país abierto a la competencia internacional ofrece al iiiversionista extranjero la posibiiidad de situarse ventajosamente en eiia, pero corrieiido, en ese caso. todos sus riesgos. se decir, sin ninguna garantía ni reserva de mercado en el propio país receptor. Surge de este modo una estrecha liinitación a las posibilidades de monopolizar la oferta nacional, puesto que sólo las industrias market.footed, con fuerte incidencia del transporte en el coste unitario, permiten alguna esperanza en este sentido. En estas condiciones cabe preguntarse si Espaíia ofrecería suficientes incentivos a las empresas extranjeras coi1 ambiciones de exportación y si estos incentivos bastaríati para compeiiser el retraimiento de los presuntos coiiquistadores del tnercado nacional ,,, en el caso de asociación a la CEE. El capitalista americano que hasta ahora se limitaba a x comprar empresas u en España o a vender licencias y patentes prohibiendo a cambio la exportación. se hailará ante un marco transformado. abierto a la competencia europea. Diversos factores pueden contribuir a modificar ia orientación de los moviniientos del capital internacional sobre nuestro país: 11 En la inedida en que los países de la CEE pongan barreras a la entrada de capital americano, para contener la inflación o por otros motivos, éste tenderá a situarse a proximidad, en España por ejemplo, para organizar la competencia desde fuera, con la posibilidad además de encontrarse dentro de la CEE en un plazo no exceslvarnente largo. - �$2 IITERRANEOS. ite el periodo ; f 21 Los propios países de la CEE están poniendo en marcha políticas de fomento a la exportación. basadas en. una gran severidad interior en cuanto al crecimiento de los salarios y en el estímulo a la concentración industrial. El margen positivo asi creado en la balanza comercial de estos paises debería abrir camino a un equilibrio global de la balanza de pagos. que incluyera, por primera vez. una cantidad importante de exportaciones netas de capital. En este sentido se pronuncia por ejemplo el V Plan francés. ductos agrícolas e industriales. política selectiva de protección a la industria, entrada negociada de capitales, nacionalización de las exportaciones ... no entra naturalmente dentro de las perspectivas de los que han visto en la asociación a la CEE la única posibilidad de suoervivencia oolítica. Efectos globales este cuadro. i t e s incen,ic,iones de :artan para ntos conel caso de ricano que >resas ,, en ~rohibiendo un marco iropea. 1 modificar lpital interS CEE ponamericano. itivos, éste :spaña por ?sde fuera, 'se dentro :nte largo. i - La acción de estos y otros factores semejantes no pueden hacer olvidar, sin embargo, que la política de atracción al capital extranjero practicada en nuestro pais tiene un carácter totalmente forzado por el planteamiento general de nuestro desarrollo y que. en consecuencia, no presenta ni puede presentar la más mínima garantia de independencia nacional. de protección de sectores clave ni de los sectores más dinámicos. La apertura de nuestro comercio exterior a los paises socialistas y el ejemplo que están dando en materia de importación controlada de capitales, debería hacernos reflexionar sobre la posibilidad de un acuerdo de carácter limitado con la CEE. El desarrollo español sólo dejaría de ser inflacionista cuando: 11 Una reforma agraria digna de este nombre modificase la estructura de nuestra producción agrícola (véase más arriba la síntesis de ias conclusiones de Tamames sobre este punto], y 2 cuando el nivel de salarios haya superado ampliamente las iimitaciones que le impone la actual estructura social en forma de distribución escandalosamente injusta de la renta '.Entretanto los precios agrícolas seguirán subiendo frente a una demanda superalimentada por el turismo y los trabajadores buscarán algo más que una compensación a la pérdida sufrida por sus salarios reales. Es bien sabido que en estas circunstancias la balanza de pagos se hace eco del exceso de demanda en forma de déficit creciente: en estas mismas circunstancias, por tanto. pensar e n u n a reducción de aranceles o en una mayor apertura es obligarse a desatender las iiecesidades más inmediatas de nuestra industria, fomentando la importación. y a reclamar a cualqiiier precio la entrada salvadora de capital extranjero. El cuadro de inedidas alternativas: búsqueda de nuevos mercados para nuestros pro- .~ ~ ~ ~ decididamente hacia los mercados socialistas. c los seis ,, de la CEE no tendrán inconveniente en explotar a fondo nuestra fragilidad comercial exigiendo más mano de obra barata 1600 000 obreros emiarados necesita la CEE de aqui'a 1970 para frenar i l alza de salarios]. más libertad para sus capitales y menos trabas para sus exportaciones. - La asociación de Grecia está dando buenos resuitados en este sentido: las exportaciones griegas se estancan y las importaciones procedentes de la CEE crecen vertiginosamente. El periodo transitorio comenzado en 1961. termina en 1973, excepto para las industrias más sensibles. cuyo periodo de adaptación se fijó en 22 años. Pero las garantías para algunos productos agrícolas y las promesas de ayuda del Banco Europeo de Inversiones no lian satisfecho ni siquiera al propio capital griego. como tuvieron ocasión de comprobar los industriales catalanes que se entrevistaron con el director del Banco central de Atenas a su paso por Barcelona, en viaje de protesta,, a Bruselas. El ambicioso Plan de desarroilo que se han fijado las autoridades griegas, con crecimientos previstos muy superiores a los del Plan español. se basa precisatnente en el modelo de desarrollo de Iiiiestro pais: emigración de trabajadores a Alemania, vacaciones de los alemanes en Grecia, entrada de capital extranjero y ayuda de Bruselas a la agricultura interior. Por otro lado. el papel que puede jugar España como cabeza de puente del capital internacional para entrar en Africa (e incluso en Iberoamérica. según los alemanes). Grecia lo ofrece como avanzadilla hacia los mercados socialistas y el Medio Oriente. Por todo ello. la atención de muchos españoles se ha fijado en la evolución econóniico-política de Grecia. S NDLR VBase en este volunien Angel Vilianueva, Causas y estrue tura de la einigración exterior; Blai Serratés. Teoria econó. maca del turismo y su aplicacion al caso español. 26' �Coiiiunidad Economica Europea y España - (Aunque era m i propósito terminar este artículo c o n u n examen d e los trabajos que e n España s e han publicado sobre los efectos globales. económicos y sociales, d e la asociación de España a la CEE, s u poca consistencia, e l hecho d e depender estrecharnente de las opciones políticas o d e clase d e sus autores. les priva e n general d e t o d o interés en e l contexto d e perspectivas trazadas hasta aquí. Valga la crítica concretamente para las tesis f e d e ralistas d e Larraz'? fanático d e la unión política europea. Y las opi~iloiiesdel europeista Riera Claviilé (consúltese la colección d e Revista Europa que él dirige en Barceional, a quien s u docilidad atlantista l e ha valido e l cargo d e director de u n hotel aineri- cano en Barcelona. La ponencia del profesor Sam. pedro en el Congreso de Nápoles': tiene carácter infinitamente niás responsable. pero su argumentac i ó n e n torno a l a n o validez del modelo d e inte. gración del Mezzogiorno itaiiano [unificado en 1871 con la Italia Ceiitro.Norte y progresivamente einpobrecido dede entonces hasta 19571 no parece base suficiente para presentar u n cuadro d e previsiones t a n satisfactorio como el que aquí reproducimos (véase cuadro 211. Los progresos d e la política regional europea son, todo l o más. modestos. Difícilmente podemos fiar en ellos, como Sampedro propone, la futura configuración económica y social d e la penínsulal. l. Santiago Carrillo, Después de Franco. i qué?. Editions Sociales, Paris. 2. Paui Fabra, i Y a.1t-il un Marclié Comun?. Editions du Seiiil, Paris. 3. Ernst Mandei, u Structul.e et Dynamiaue économiques du Marché Cominuli .: en L'iiitegration Eurapéene et le Mouvement Ouvrier, CES, Paris, 1964. 4. André Gorz. -Marché Commun et Pianification n , Ibidem. 5. Pino Tagliaz2ucchi. m L'Europe, c'est aussi ie Sud u, en Revue lnternationale du Socialisme, abril de 1964, 3.3 . europeo, ioeramer, iyiis. 6. Rarnon Tamames, Forinación y desarrollo urn iviercaao bornuii 7. Arturo Camilleri Lapeyre, e L'Agi-icultui-e espagnole et le Marché Colnmun en Revue du Marché Cornmun. niayo de 19G4. 8. Ramdn Tatnames. ,, Problemas de la Agriciiltura Española eii Tiempo de España, n. ii. Madrid. 1964. Posteriormente iia sido Pei>insui?. inciuido en un libro sobre Probknias de la E~a~pmia,españoia, 9, ?--:J.--:. d.< -U O~D I,B ~~~ O. .~~o r n i s a r i aael Plan de ~. n > r r i i u i i i u l a 81" uesarroiio Economico y Sociai. 1964-1967. Comercio Extarrur cifiiienu,. * ; A ,OCA Mad. .-, .,",. 10. André Marchal. L'Eurape solidaire, Paric, 1965. 1 1 . L'Espagne et le Marciié Coniiiiiin. Point de viie alielnand v . en Revue du Marché Comniun, mayo de 1964. 12. Manuel Fuentes irurozqui. Tres ensayos sobre el Mercado Común Eiiropeo, Capei, Madrid, 1962. 13. Reproducida Por Ciaude Berger, =Les échanoes exterieurs en Espagne -S, eii Revue du Marché Conirntin, maya de 1964. 14. OCDE General Statisrics, Main Economic Indicators. 15. José Larraz. Souvenirs et cornnieiitaires sur I'intégration espagnolc s., en Revue du Marché Carnrnun, mayo de 1964. 16. José Luis Sam~edro. Los problemas planteados a la economía de los paises (mediterráneos por el desarrollo del Mercado Común ,,, en Tiempo de.España, ii. II. Madrid, 1964. " . . ~- ~ ~ - , U � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1549 Title A name given to the resource Comunidad económica europea y España Description An account of the resource Suplemento Horizonte español, Tomo II, p. 339-370 Source A related resource from which the described resource is derived Ruedo Ibérico Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1966 Subject The topic of the resource Economia Unió Europea Mercat Comú Espanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall signat com a Raul Torras (pseudònim), al suplement especial de Cuadernos de Ruedo Ibérico Tomo II de 1966 Horizonte español. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d PDF Text Text EL EMS ^3? .juntament ae Barcelona - 5 SET. Î993 C *)11 Con respeto desde la diferencia PASQUAL MARAGALL Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía que nosotros, que estábamos contra lo que Porcioles representaba en los años sesenta, nos entendimos con gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento, creado por José María de Porcioles en el año 1961: Porcioles llegó a la alcaldía con la entrada de Ullastres y Navarro Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de Carles Pi i Sunyer —a pesar de la distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde. Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un acento insólito en un país deshecho como el nuestro. Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en 1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u ocho años, construyendo el palacete Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local (1966) y sucumbiendo finalmente a la ofensiva fraguista posterior al caso Matesa. Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo en el que la provincia recibe de 100.000 a 200.000 inmigrantes al año, a los que se instala más mal que bien en un suburbio desordenado. No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte del primer cinturón o Ronda del Mig—. Después nos costó Dios y ayuda convencer al Estado y a la Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo progresista se puso en contra. Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la Barcelona fuerte que ha salvat els mots y las instituciones del país. De Porcioles se ha abusado a la hora de resumir y demonizar el pasado. ¡Es tan fácil colgar del cuello de un gran personaje todos los males que nos afligían en el pasado! Hay una cierta pereza local en virtud de la cual "se vivía mejor contra Porcioles" que coexistiendo con el claroscuro de la democracia. Evidentemente, las cosas eran más fáciles, más sencillas. Y la seducción del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca, entre los políticos actuales, escapan a mi parecer a este cliché). Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que aguantaban la bandera catalana cuando no era moda ser catalanista y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al territorio y a las formas de vida de la ciudad y del país. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Con respeto desde la diferencia Subject The topic of the resource Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Barcelona Alcaldes Franquisme Transició Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived El País Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles