242 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1118/19871108d_00236.pdf eb630caeafee445dd38b822a97c36981 PDF Text Text EN Ajuntament de Barcelona Preqo de l'Excm. Alcaldía Gabinete de Comunicación Pía. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 0707 Télex 54519 Laye Alcalde, Pasqual Maraqa11, a les Fires Festes de Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurni d'i,uloia, 8 de sef,ebre 1987 �4011 1,, de Barceiona Gabinet de Comuruczwio Aitintament FíH F., I `„,, (4),A9] 11, (•,:„ U:jj■ I VUIT '111 • ;.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació : }I'JiLL,Y.1.11;.7, ■ : T: nui • �Ajuntarnent Liì de Barcelona Gabinet de Comunicacid ., I ' „ ,, 1 • flUR " ° 1 ' .1 , �Ajuntament 1jj3de Barcelona Gabinet de Comunicació [ Y ' • .1, '.1 �Ajuntament ^:;-^ cíe Barc €sls Gabinet de Comunicad,. •.^> :.'•4,;_^'.^,!- e �Aiuntarnent de Barcelona Gabinet de Comanicacid 9 Ref.: 9 f"' 1 1 , �Ajuntanient ll jJ de Barcelona Gabinet de Comunicaci,') U1I R, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4024 Title A name given to the resource Fires i Festes de Sant Sadurní d'Anoia / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El fènix de Catalunya. Aspiració a acollir el hoquei sobre patins. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Història Territoris Model social Sant Sadurní d'Anoia Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1111/19870913d_00237.pdf a69b47db75306cf0cc437b75a3a8ec7c PDF Text Text r L'ALCALDE DE BARCELONA Aquesta és la p rimera Festa Major que el Poble Nou celebra després d'obtenir l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. I si els Jocs seran l'ocasió per millorar tot Barcelona, aquesta millora es manifestarà amb més intensitat al Poble Nou. Els veïns del Poble Nou ho sabeu ben bé. Barcelona s'obrirà al mar a través del Poble Nou. El Poble Nou deixarà d'estar aïllat de la resta de la ciutat. El barri obtindrà una qualitat urbana i uns equipaments col.lectius que poques ciutats tindran. Pera el més important d'una ciutat, d'un barri, és la seva gent. El paisatge canviarà, l'aïllament desapareixerà. Pera es ben segur que la cohesió social, la consciència de barri que els veïns de Poble Nou tenen no desapareixeran mai. Això és el que garanteix l'èxit de la renovació del Poble Nou. I això és també el que farà d'aquesta Festa Major de 1987 la millor i més divertida de quantes el Poble Nou ha tingut fins ara. Molt bones festes. Pasqual Maragàll � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4017 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Poble Nou Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barri Poble Nou, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Poblenou Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1123/19871122d_00238.pdf 141671b776f4c0ddd0d7d37d14036d37 PDF Text Text P. IqV Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime sin. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Palabras del Excmo. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, con motivo de la comida ofrecida al Cuerpo Consular Barcelona, 22 de septiembre 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SRES. C6NSULES, QUERIDOS AMIGOS: DE NUEVO TENGO EL PLACER DE REUNIRME CON USTEDES PARA CELEBRAR LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA. EN EL ANO TRANSCURRIDO DESDE LA ANTERIOR FIESTA, HEMOS COMPARTIDO MOMENTOS QUE SERSN DE GRAN TRASCENDENCIA PARA LA CIUDAD DE BARCELONA. EL AO PASADO LES HABLÉ A VDS. DEL INTERÉS DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO EN DAR A BARCELONA UNA MAYOR PROYECCI6N INTERNACIONAL. LES MENCIONÉ LA IMPORTANCIA QUE PARA NOSOTROS TENÍA LA CANDIDATURA OLÍMPICA. POCOS DÍAS DESPUÉS DE AQUEL ALMUERZO, BARCELONA OBTUVO LA RECOMPENSA DE SUS ESFUERZOS AL SER DESIGNADA CIUDAD ORGANIZADORA DE LOS JUEGOS DE VERANO DE LA XXV OLIMPIADA. DESDE ENTONCES LA PRESENCIA DE BARCELONA EN EL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PANORAMA MUNDIAL HA AUMENTADO ESPECTACULARMENTE. AQUELLOS DE USTEDES QUE YA HACE UN CIERTO TIEMPO QUE SE ENCUENTRAN ENTRE NOSOTROS HAN SIDO TESTIGOS EXCEPCIONALES DE LOS PROGRESOS QUE SE HAN REGISTRADO EN EL ROL INTERNACIONAL DE BARCELONA. EN ESTE ISLTIMO AÑO SE HA REGISTRARDO UN INCREMENTO IMPORTANTE EN LA CANTIDAD Y CALIDAD DE LAS ACTIVIDADES DE ESTA CIUDAD QUE TIENEN UNA DIMENSICSN INTERNACIONAL. NO QUIERO AHORA IMPROVISAR UNA RELACI6N QUE RESULTARÍA, FATALMENTE, PROVINCIANA Y CONTRADICTORIA CON MIS PROP6SITOS. DÉJENME TAN SIGNIFICACI6N SOLO DESTACAR UN HECHO DE TANTA COMO EL NOMBRAMIENTO DE DOS NUEVOS C6NSULES GENERALES DE CARRERA DE DOS PAÍSES DE TANTA IMPORTANCIA COMO JAP6N Y LA REPúBLICA POPULAR CHINA. LOS PR6XIMOS AÑOS VAN A VER UNA DE LAS MáS IMPORTANTES TRANSFORMACIONES QUE BARCELONA HABRá EXPERIMENTADO EN SU HISTORIA. �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: YO LES INVITO A TODOS USTEDES A VIVIR INTENSAMENTE CON NOSOTROS ESTA TRANSFORMACI5N. LAS CIUDADES NO TIENEN FRONTERAS, SON LUGARES DE ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO, DE COMUNICACIóN. BARCELONA QUIERE ESTAR ABIERTA A TODO EL MUNDO, NECESITA DE TODO EL MUNDO. Y AltN MS EN ESTE PERíODO CRUCIAL QUE VIVIMOS. NADA IEJOR QUE LA AFLUENCIA DE IDEAS, DE PROYECTOS DE TODAS PARTES PARA ENCONTRAR BUENAS SOLUCIONES A LOS PROBLEMAS QUE PUEDAN SURGIR. PARA ELLO, QUERIDOS AMIGOS, SU AYUDA ES INESTIMARLL. DEBO AGRADECERLES EL APOYO QUE EL AYUNTAMIENTO HA RECIBIDO DE USTEDES EN SUS CONTACTOS INTERNACIONALES, Y EN PARTICULAR, EN MIS VIAJES PARA LA PROMOCI6N ECON6MICA DE BARCELONA. �4 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació YO LES PIDO QUE ACTUEN TAMBIÉN COMO MENSAJEROS DE BARCELONA EN SUS PAíSES. QUE PROCLAMEN EL DESEO DE BARCELONA DE RECIBIR EL ESTíMULO DE TODOS LOS PUEBLOS PARA SUPERARSE A SI MISMA. QUISIERA ACABAR DANDO LA BIENVENIDA A LOS HONORABLES SEUORES C6NSULES QUE ACUDEN A ESTA CELEBRACI6N POR PRIMERA VEZ. ESPERO QUE LLEGUEN A SENTIRSE DEL TODO BARCELONESES. TAMBI1N QUISIERA DESEAR LO MEJOR A AQUELLOS QUE MARCHARON O HAY DE MARCHAR. MUY ESPECIALMENTE A MI QUERIDO AMIGO DON RODOLFO OLAVARRIA, DECANO DE ESTE CUERPO CONSULAR, CON QUIEN HEMOS TENIDO UN TRATO INTENSO QUE HA DADO LUGAR A LA FRUCTíFERA Y ESTABLE COLABORACI6N ENTRE EL URUGUAY Y BARCELONA. EN ESTOS DíAS QUE PARECE ABRIRSE UNA NUEVA ESPERANZA PARA LA PAZ MUNDIAL ME COMPLACE DESEARLES, UNA VEZ MáS, UNAS FELICES FIESTAS DE LA MERCED. Ref.: �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HONORABLES SEÑORES Y SEÑORAS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. a w Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4029 Title A name given to the resource Dinar amb el cos consular / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf fa489635cc196cce37a58c8c85910212 PDF Text Text : 20r5 económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona. Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Barcelona, 28 de setembre de 1987 �INDEX 1. 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI 2. LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT 3. JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC 4. PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT 5. CONSORCI DE LA ZONA FRANCA 6. INICIATIVES S.A. 7. SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES 8. CONCLUSIONS �SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS: GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM. NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA. Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S" AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT EN TRANSFORMACIó. ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL BENESTAR SOCIAL. �ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC. EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE, COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU. FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS, DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA 1 `^`^ 9'^ ' zf^ r/ 2 00. L..) ,f:tnti r ^,, 'L rí(. C .•^7 �1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR. �L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA, PER5 REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5 MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA MOLT NEGATIVES. DES/DE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMáTIC, DE L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUáRDIA --URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES �TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS. L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR. I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC �7 DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA. S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACI6 ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT A1 Ci �CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT yEIEM A E) 1 d NO L'AJUNTAME L'ATUR. OMÉS TÉ UNA MICA LES DE PROP , /I TÉ 4OMPFNCIDS /PE1 / MPLT.áNCIES ÉS EVIDENT QUE LLUITAR/ ITRA R LLUITAR CONTRA CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. 11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL �MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS ENLL1". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE AMBIT D'ACTUACICS. AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, POGUESSIM NOSALTRES COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT, " GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, AkifrifH2.4W3,, MSTAii,--430,0H T O , 4D-B ALS EE.UU.; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 SENTIT MÉS GLOBAL, PRDUA DE ECON¿MICA DE LA CIUTAT EN EL A PARTIR D'UNA SITUACICS POBLACI5 I DE CRISI, DE D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR POGUÉS DONAR? ECONCSMIC �JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC \EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. �ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5. SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA �-14- PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL, QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN EMPRESA D'INICIATIVES. PROJECTE D'UNA �PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA PON é ' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES FINAN Ç ADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL McSN ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT �ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6 D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU. �-17- HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é ESTEM, QUE ns EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO. EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE D'AQUÍ, AUTOMITICAMENT EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM w\l/11— �ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS, A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE. �—19-- CONSORCI DE LA ZONA FRANCA UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS INDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE 1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT. EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS. �UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR DE LES SEVES DE L'IREA DE BARCELONA, - A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA INDUSTRIAL CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �INICIATIVES S.A. ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN PRETENíEM EL MERCAT , A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6 DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1 SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL. PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj) 1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT. EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES SOVINT MAGNIFIQUES, LES IDEES, APORTADES PER CIUTADANS AME INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA �ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 �—24— ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS I A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. AIX(7) S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar _ SEVA PARTICIPACIó. JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORT IDA . A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA r �LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS RE;RESENTANTS DELS CIUTADANS. DES D'INICIATIVES S.A. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. �QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMíLIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI. COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENS1TAT PER_A ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN EMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE �-27- TELECOMUNICACDS? TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT ,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS. PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'& EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQU'¿. EXISTEIX RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. ALGUN 1 �SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE / L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA UNA MILLOR EXPERIENCIA DEFINICI5 DELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE AMB ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS. PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6 ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC DE BARCELONA NEIX DEL REMARCAR QUE NO PENSEM QUE EL I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN CONTINUUM. LA REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES TRADUEIX �-29- MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT. SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL. PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS. H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL, PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT. A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA, EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS �-30- DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA. LA AIXí, TERCERA TININCIA D'ALCALDIA ÉS L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV PúBLICA, JOVENTUT I ESPORTS. --- EDUCACI.C), SALUT AQUESTES IREES, MIS CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA 3A. TINèNT D'ALCALDE. LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS: PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI --------,------' ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL ASSISTENCIAL. �AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS, MATERIALS 1 PRESSUPOSTARIS PROPIS DEL MUNICIPI PER, TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC. I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL. (SEGONA DISSENYATS PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS, ELS UNA VEGADA PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS D'ACTUACI6: INFSNCIA, JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES CiVICS, DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES, D'INFANTS, DE CARSCTER SECTORIAL, ÉSSER CAPAÇOS, DEIA, DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6 MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5 NO NOMÉS INSTITUCIONAL SINO DE VOLUNTARIAT. D'ALTRA BANDA, LA ECON6MIC 1 PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS �AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,. y_c 17\1- 1/\ (75 A-c e/1-7JY_ - PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA SOCIAL. HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE �DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACI6 DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER REFERNCIA A LA MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CAR1CTER GLOBAL. �CONCLUSIONS EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT. HEM VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS NOUS I COM HA RECONVERTIT ELS VELES. HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES PRCSPIES DECISIONS. �SON SENSIBLES JA MESURA EN QU HO ÉS HO 1S. PER ('S LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'? SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLISSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS AL DAVANT, EL LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. MILLOR DE LES SOLUCIONS CON¿.IIXER TENIM PEROU ¿ '- ns LA ESTA EN CONDICIONS DE QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT. CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS, ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS. ESTA BEN SITUAT EL SECTOR PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC, �DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL. fs EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6 D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF CRISTALL, SCSN TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE ' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE COMPETITIVIIAT, NO PERQU é LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6, SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR. �C;(1 SERVEIS, PER, SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS ESTAT. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICI6, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA �COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT, H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA. NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. 1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ' / 1 1 ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A �-39-- CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES 4 L 0,)•,-/M-e, MASSA ALIEnATS, NONÉS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, D'AUTOOCUPACI5 TAMBÉ, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES ARTESANIES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA TAMBÉ, EMPRESES FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS D'OCUPAR. SENYORS, SENYORES, AQUESTA ES UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES j<l) r DEL PAÍS 1 DE T ra- �-40- ,w11\1) 1 US HE D'EXPLICAR CO UN ENS P1SBLIC HA SA-173-6-T ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI DEL CIUTAD. L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT. UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA. JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL. L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA. PER ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ. AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6.. NOMS EM QUEDA SIGUI BEN PROFITOS. DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4030 Title A name given to the resource Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Competitivitat Benestar Social Model social Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/684/19871017_LV.pdf 3d56dec3c566b57f6e0dd7258a0c9827 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30LA Deportes1 VANGUARDIA SÁBADO, 17OCTUBRE 1987 Hoy se cumpleelprimeraniversario deladesignación deBarcelona comosededelosJuegosOlímpicos de1992 Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona y presidente del COOB’92,consideraqueun año después de la designaciónde la ciudad como organizadora de los Juegos Olímpicosde 1992, bían efectuado acerca de las los catalanesya han dado mues- obras, la infraestructuray losastras al mundo de su grancapaci- pectos organizativosvan cumdad de trabajo. SegúnMaragall, pliéndose en lospiazosfijados,y todas las previsionesque se ha- sólo lamentaque en las pasadas elecciones municipalesuno de los candidatosno fuera, en opinión del alcalde,objetivoen sus críticas a Barcelona’92.Maragali pone especialénfasis en el hecho de que un año despuésde la elección,los barcelonesessi— guen manteniendohaciael tema olímpico el mismo entusiasmo que demostraronel primerdía. Maragalidicequela ciudadhademostrado ya quesabetrabajar Pujol, Maragali y Serra durante la celebracióndel 17 de octubre de 1986 “De momento, hay colaboración entre todas las instituciones” Pasqual Maragail. alcalde de gos, porque había quien, guiado Barcelonay presidente del Comité por su asesor de imagen, insistió Organizador de Barcelona’92 (COOB’92),está satisfecho de lo que se ha hecho a lo largo de este último año ycree que “duranteestos doce meseshemosdemostrado al mundo que sabemostrabajar y organizar unos buenos Juegos Olímpicos. “Hemos demostradoque sabemos trabajar. Hace un año, el noventa por cientode losciudadanos no hubiera creído que en estos meses lograríamosexpropiar miles de metroscuadradosen la Villa Olímpica y rebajar quince metros el fosodel EstadioOlímpicopara en decir que todo iba mal”. Sin citarlo explícitamente,Maragall fue crítico con Josep Maria construir las gradas”. Maragail explicó que los últi mos docemesesse han empleado. principalmente, “en pulir la orga nización de los JJ.00.”, aunque resaltó que “esta labor no nos ha impedido seguir trabajando en otros temas,sobretodo en la reali zación de las obras relacionadas con los Juegos”. Críticas a Culleil El alcalde se refirió a las elec ciones municipalescelebradas el pasado mes de junio, comicios que, dijo, “afectaronsólo de pala bra a la organizaciónde los Jue “La gente quiere los Juegos,pero también pide que las calles estén limpias” Calle!!, concejal de Convergencia i Unió (CiU) y ex candidato a la alcadía, de quien dijo que “hasta se empeñó en decir que el Comité Olímpico Español (COE) estaba enfadado con nosotros,cuando la verdad era otra”. El alcalde,sin embargo, consi deró que la beligeranciaverbalsobre la organizaciónde los JJ.00. “no se volveráa reproducir aun- que causaroninconvenientesa al- las calles estén limpias. Hemos lo- más importantes y necesarias para siguió— deberán presentar proque convoquencomiciostodos los gún candidatoal cargo”. grado que en la ciudad se sigan ha- la celebraciónde los JJ.00., que yectos de categoría y no olvidarse años, porque las elecciones muni Remarcó, empero, que “todas ciendo cosas al tiempo que orga supondrá la inversión de unos de que van a enco’ntraruna dura cipales no volverán a producirse 60.000 millones de pesetas. competencia”. hasta 1990 y para entonces ya es- las instituciones tenemos la misma fizamos unosJuegos”. “Los cinturones son básicos Restó importancia a las críticas idea sobre cómo deben organizartará todo acabado”. para Barcelonay se está retrasan- formuladas por algunos empresase los JJ.00. De momento,existe Ilusióncolectiva Maragail insistió en que las ms- colaboración”. do su construcción por falta de nos sobre la representaciónde este tituciones que forman parte del Maragail afirmó que la celebra— El alcalde opinó que, a pesar de voluntad. El asunto es importan- cólectivo. que financióel cincuen— COOB (Gobierno Central,Gene- ción de los Juegos Olímpicos ser- este fenómeno,“la ilusióncolecti te, porque estas vías deben estar la por ciento de la candidatura ralitat, COE y Ayuntamiento de virá para reorganizar Barcelona y va por la celebraciónde los JJ.00. acabadas antes de la celebración olímpica, en el Comité Organi Barcelona) mantienen el consenso explicó que “estamos haciendo no ha descendido.La actitud que de los JJ.00.”, añadió el alcalde. zador. en los aspectos importantes referí— obras que, o no se habrían hecho mantiene ahora el barcelonéses Respecto al proyecto“BIT’92”, “No deben pasamos factura dos a los JJ.00., pero criticó que nunca o se ejecutarían en un día positiva, porque demuestra que que establecelas necesidadesin —indicó—, porque el mundo em “algunas personas, en ocasiones lejano, y sin que ello le cueste de- ha subido su capacidadde exigir”. formáticas de Barcelona con mo- presarial está representado en el particulares, manifiesten su desa masiado dinero a la ciudad”. Calificó de “parada” la actitud tivo de los JJ.00., Maragailseña- COOB por personas que provie cuerdo de formamal educada. Dijo, sin embargo, que “en este que mantiene la Generalitat en la ló que su ilusiónes que “lo realicen nen de este sector, como Joan “Cuando debíamoselegiral di año que ha pasado desde la nomi negociación del convenio para la las empresas españolas, pero para Majó, LeopoldoRodeso el propio rector general del COOB —aña nación se ha producido un fenó construcción de los cinturones ello suoferta ha de ser buena. Javier Gómez-Navarro,actual sedió se utilizaron procedimientos meno que ya esperabamos: la gen —vías rápidas de circulación—, “Las empresas españolas que cretario de Estado para el Depor impertinentes, de forma pública, te quierelos JJ.00., peropide que una de las obras de infraestructura quieran obtener el ‘BIT’92’—pro- te.” — Alas 13.29horasdel l7deoctubrede 1986,enel palacio de Beaulieu de Lausana, el presidente del Comité OlímpicoInternacional,Juan AntonioSa- Un objetivode todoslos ciudadanos maranch, abrió el sobre que contenía la papeleta con el nombre de la ciudad designadasede de los Villa Olímpica de Poblenou y también en el Anillo nal que nadie, en tnodo alguno, por acción u omi Juegos Olímpicosde Verano de 1992.El máximo Olímpico de Montjutc. Asimismo, en marzo del Sión, puede permitirse el lujo de desaprovechar. dirigente olímpico hizo una pausa eterna. .. “Barce lona”, anunció por fin, y los miembros de la delega ción barcelonesa destacada en la ciudad suiza saltamos de nuestros asientos y nos confundimos en un aluvión de abrazos y felicitaciones mutuas. El mismo día, a la misma hora, la voz de Samaranch se escuchaba en toda Barceona, en todo el país, a través de los altavoces de los receptoresde ra dio y de televisión. La ciudad entera estalló en un incontenible sentimiento de júbilo y euforia coleetivos. Por fin, casi setenta añosde anhelosolímpicos se veían materializados. Por fin, la vocación ohm pica de la ciudad obtenía su justa recompensa. Hoy, cuando se cumple exactamente un año de aquel histórico 17-0, la lógica euforia de entonces ha dejado paso ya a las realizaciones concretas denvadas del proyecto olímpico de la ciudad. Se están secuencia, de combatir directamentre las causas que la originan. Hay un factor diferencial evidente: mientras que desde una perspectiva conservadora bienestar social y promoción económica son conceptos incom patibles, el Ayuntamiento de Barcelona actúa con el convencimiento opuesto, combinando actuacio nes de promoción de iniciativas económicas con las de fomento del bienestar social. Los Juegos Olímpicos no constituyen, sin em bargo, una ecuación mágica capaz de despejar por sí sola todas las incógnitas de futuro que la ciudad tiene planteadas. Los Juegos han de ser interpreta das como un factor excepcional de dinamización y catalización de iniciatis de desarrollo y progreso, pem esas iniciati’us deben surgir del propio cuerpo social del país. La cantidad y la calidad de las iniciativas y los proyectos que todos seamos capaces de generar y llevar adelante serán, pues, los factores de los que dependerá la dirección que tome Barcelona en el horizonte del 92. año que viene habremos cubierto el nuevo Palacio de Deportesy acabadolasgradas del EstadioOlím pico. En efecto, Barcelona está experimentando Con su enorme impacto, los Juegos Olímpicos, no pueden ser ajenos a una cuestión de suma im la política de promoción económica de —dehecho, empezóa experimentarlotiempoantes portancia: la ciudad, que debe ir acompañada inseparablede la designación olímpica— un innegable proceso de una política efectiva de bienestar social. de revitalizaciónen diversosámbitos: económico, mente Desde una óptica progresista, este planteamiento tecnológico, urbanístico. deportivo, ciudadano, no contiene ningún contrasentido, al contrario de promocional, turístico... lo que reiteradamente se apunta desde otros secto Todas las sociedades necesitan marcarse objeti res. Lo que sucede es que ante los problemas sociales vos a medio y largo plazo que sean, a un mismo más perentorios, estos sectores se han limitado his tiempo, objetivamente realizables y unánimemente tónicamente a destinar dinero de forma puntual, en asumidos por el conjunto social. Este es el único cierta manera con la finalidad de neutralizar su modo de avanzar con garantíasde éxitohacia el fu- mala conciencia. tuno, de respondersatisfactoriamentea las expecta tívas de progreso,de dinamizare impulsar las iniLas actuaciones que nos proponemos se basan, ciativas de desarrollonecesarias. por el contrario, en la profundización en los proble Y esta es, precisamente, la gran aportación de los mas y la actuación sobre sus causas últimas. Desde cumpliendo losplazos en la adquisicióndel suelo y Juegos del 92 al futuro de las sociedades barcelone nuestro enfoque se trata, en definitiva, de intentar. en las obras ferroviarias necesarias para la futura se, catalana y española. Una oportunidad excepcio desarticular los mecanismos de la miseriay, en con- 1 PASQUAL MARAGALL 1 MIRA Alcalde de Barcelona;1] fábrica elHIPERde lapiel. R.C.D.ESPANYOL;0] ;1- Unanueva forma deconseguir lasmeiores prendas depielaprecios únicos, contando además contodos losservicios. * napa,d oble faz, peletería El partit d’avuia l’Estadi de Sarriá,CampionatNa cional de Lliga, entre R. C. D. ESPANYOL 1 REAL MADRID començará a 21.15 hores siempre alme/or precio/calidad rel.6995499 hPE. ‘Pi y 1 1 Ayúdanos a salvar una1ida! ñÁ ASOCIACION PRO RESPETO ALAVIDAHUMANA Bonaplat& 42 10 T 20471uy 4173964 08034BARCELONA 20 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1146 Title A name given to the resource Un objetivo de todos los ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Jocs Olímpics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1115/19871026d_00245.pdf 831a52c7aff0869de317314ef2973702 PDF Text Text SW* :hm Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Presentacio de 1 ° Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, de la conferencia sobre Política Italiana i Europea per a les Arees Urbanes i per a les Grans Ciutats, pronunciada per Carlo Tognoli Saló de Cent, 26 d'octubre 1987 �SENYOI<ES I YORS: AVUI ÉS UNA D'AQUELLES OCASIONS EN QUÉ LA PRESENTACI6 DE LA PERSONALITAT INVITADA VA MÉS ENLL1 DEL PRCTOCOE,. EFECTIVAMENT, L' HONORABLE MINISTRE, SENYOR CARLO TOGNOLI, ÉS UNA FIGURA EMINENT DE LA POLÍTICA ITALIANA I EUROPEA. IERC), A MÉS A MÉS, CARLO TOGNOLI ÉS UN VELL AMIC. AMIC L'A(:JUEST\ CIUTAT, D'AQUEST PAíS I DE L'ALCALDE QUE US LA CARRERA POLÍTICA DEL SENYOR TOGNOLI HA ESTAT LLIGADA, DES DEI, SEU COMENÇAMENT, A L'ADMINISTRACI6 LOCAL, AL GOVERN DE LES CIUTATS. REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE MIL 1 DES DE 1970, EL 1976 VA SER ELEGIT ALCALDE D'AQUELLA CIUTAT, C1RREC QUE �VA OCUPAR DURANT DEU ANYS. VA SER DURAN P LA SEVA ETAPA D'ALCALDE DE MIL. QUAN ES VAN ESTRENYER ELS LLAÇOS ENTRE CARLO TOGNOLI I NOSLTUES. BARCELONA SETIPRE HAVIA VIST EN MIL, AME UNA CERTA GELOSIA, MOLTES DE LES COSES QUE VOLDRIA PER A ELLA MATEIY.A. CAPITAL CULTURAL I INDUSTRIAL D'UN GRAN PAÍS MEDITERRANI. CIUTAT LLATINA I AL MATEIX TEMPS CENTROEUROPEA, SI,U DEL TEATRE DE LA SCALA, L'OPERA ITALIANA PER DEI? INICI6, MIL á ÉS, EN MOLTS ASPECTES, CAPITAL D'T J1A. BARCELONA TAMBÉ VOL VEURE RECONEGUDA LA SEVA CONDICI5 DE CAPITAL D'ESPANYA. LA CAPITAL DE L'OPERA, DE L'AVANTGUARDA CULTURAL, DE LA INNOVACIó INDUSTRIAL, DE L'EXPERIMENTACI5 AROUITECT5NICA 1 URBANÍSTICA, DEL �PISSE'TY. PER AIX('), 3ARCELONA TÉ L'EXEMPLE DE MIL. BARCELONA V:U TAMBÉ EN MIL á UN FERM SUPORT EN LA SEV D, I:T.PENCI6 D: CREAR UN "NORD DEL SUD" EUROPEU QUE COMPENSI GRAVUFACIó EXCESSIVA D'EUROPA ENTORN L'EIX LONDRES-PUHL-PIAMONTE. EL SENYOR TOGNOLI VA ENTENDRE MOLT BÉ LES ASPIRACIONS DE BARCELONA. EN VAM PARLAR MOLTES VEGADES. ARA, CARLO TOGNOLI ÉS EL MINISTRE PER ALS PROBLEMES DE LES ARREE URBANES DEL GOVERN ITALIá. NOSALTRES VEIEM ELS ÉXITS DE LA CARRERA POLÍTICA DE CARLO TOGNOLI COM. A PROPIS. LA NOSTRA SATISFACCIó NO ÉS DEL TOT, PERMETEU-ME DIE-HO, DESINTERESSADA. �DES D'AQUEST AJUNTAMENT 1 EN QUANTES OCASIONS HE POGUT/ A ESPANYA I A FORA D'ESPANYA, HE PROPUGNAT UNA MAJOR PARTICIPACI(5 DE LES CIUTATS EN LA PRESA DE DECISIONS DE POLÍTICA NACIONAL I INTERNACIONAL, I MOLT ESPECIALMENT, DE LA POLíTICA EUROPEA. AME EL RECONEIXEMENT PEL GOVERN ITALIA DE LA IMPORTNCIA DELS PROBLEMES URBANS QUE REPRESENTA HAVER CREAT UN MINISTERI ESPECíFIC; AMB EL NOMENAMENT DE CARLO TOGNOLI CON A TITULAR DEL MINISTERI, BARCELONA VEU UN GRAN AJUT PERQU EL PES DE LES CIUTATS A L'ESCENA INTERNACIONAL AUGMENTI. JO ESTIC SEGUR QUE EL SENYOR MINISTRE ES FARA RESZ) DEL NOSTRE INTERèS. HONORABLE SENYOR MINISTRE, ESTIMAT AMIC, AQUESTA CIUTAT US ')UNA UN COP MÉS LA BENVINGUDA. É LA PARAULA L'HONORABLE SENYOR CARLO TOGNOLI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4021 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Carlo Tognoli Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Europa Relacions Internacionals Administració local Barcelona Milà Territoris Acció política Model social Tognoli, Carlo, 1938- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències