244 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1313/19930314d_00539.pdf db1b86a7333e59caec51787f84e452b7 PDF Text Text CERIWONIA DE LLIURAMENT DEL PREMI "HOME DE L'ANY DEL MIPIM", EDICIó 1993. Cannes, 14 de marg de 1993. 1 Monsieur le Président du MIPIM, Mesdames et Messieurs. 1. D'abord je vous remercie sincérement de m'avoir nommé "L'homme de l'année du MIPIM" de cette édition 1993. Je reçois donc ce prix, conyaincu que vous le décernez à l'effort extraórdinnaire de la ville de Barcelone, qui a su comment profiter courageusement, de façon imalinative, de cette grande occasion de la célébration des Jeux Olympiques d'Eté. 2. Les villes changent gráqe à un ensemble divers de facteurs, maiO elles changent surtout, gráce aux gens qui y habitent et de leur volonté de changement, ieš à des moments bien précis. C'est Ce qui s'est passé à Barcelone, ces dernières ahnées. �3. Parmi Çtoutes les personnes qui ont participé à ce changement, permettez-moi( JIÉ devant une assistance spécialisée come celle que vous représéntezau de urd'hui, ^ Aoél citer certains des secteurs Cis`t (1) N^ Les entreprises prives gui p're-rttrent des -94/e hvu.4^C` rQ. risques et t ^^^^ économique ^, ç^S (dans ce cas; les promoteui's immobiliers,les financiers et -b-, 3(,a fr.lJ"earf 1} dwa acourte et ïlongue (15 Les architectes et lestechniciens de la ,t a construction qui proposent le design et les nouvelles technologies, et qui permettent ainsi que le produit immob1lier se situe à l'avantgarde d . (c) Le consommateur final / qui gráce à sa demande (bureaux, logements, voies de communications terrestres, télécommunications) stimule et rend possible l'effort en question. A Barcelone, nous avons eú de la chance, parce-que nous avons pu =compter sur des représentants pertinents de chacun de ces secteurs : ,%9-1^—k,^(,c. j's ,)L9A ')'("0/1/91: eAI ^ CIA. e,14•:1-1& ^a-C „^.w 1^ ck,c }je2-trUS 1 Pi ik @^t`S ; ^G^► L . �4. 11 nous faudrait, peut-étre, cependant, én ~aterre, renforcer quelques-~ aspects ZMokl: a) L'investissement immobi ier de courte et longue durée. b) cj La (.44/1 grande UN- Atk de bureaux entreprise des services qui cL 04..0 mè res carrés 14.10-4,1 elOftn544414~ 4/1,Mktleit~ 5. Ce que l'on peut souligney. de „Y( ea41,0, énergie générée par les Jeux Olympiques correspond á un double effort : I) L'effort politique de travail commun de toutes les forces politique* et de la part de toutes les institutions. (Les trois niveaux de gouvernement que nous avons én Espagne : celui de l'état, IG gouvernement eutonomique et le kívk4•1•V--t.ffilfCtil1t---) ont datkQt911 /ensemble titeks.a.„,4e municipal .9~,t7 II) L'effort social de collaboration entre le secteur public et le secteur privé. �Ceci a pu étre constaté à travers toute une série d'activités : (a) La promotion de la Cité 91ympique. tjUit' (b) La ~011#141~~a Tour des Télécommunications de Collserolaáj (c) Tt C'QP LuL La promotion des logements du quartier de la Vall d'Hebrón. r'•1 1 I A r (d) Le nouveau réseau hoteli ir de la ville. 1 .- .. 60 frl 1 .tno (e) Le nouveau réseau d'équipements sportifs. cu+ k, N dcw.) LO() (f) Le réseau complémentaireides espaces verts et de loisir , ovv-1 ) k.' .4.t., sil?ciLot... (g) Les boulevards périphériques de la ville. ( l' ohei 11-01,11() ukA,Jc , (h) La réforme du Port de Batcelone,9,, i G -u.,,,,,,-e„,, tk i <.-- terv -t- t)Q. (i) La nouvelle structuratio de l'Aéroport de )417P-l'it, Barcelone. eu*Andt)t-- 5 ami" 6. Barcelone a fait un pari celui de dev nir une p us grand ville et p10 puissantell. La ville en sol correspond à una agglomération de 4 millions d'habitants pdmir lesquels la commune de Barcelone est deTenue le quartier central. Cet agrandissement de l'espace urbain et la puissance de la ville perme tent aujourd'hui pt") MAL aljte 011"-- • cut,,:ti ¡V e b(foL4-t.t,kaÁA4- C1LH A CILOY14 (tvt.g t'r �d'attire les aatlarr~.. de services ce.ltm taux de va ur ajoutée élevé qui dans d'autres circonstance se seraient abstenues--te--terit eit )(iNk \ d'ayo frnyt oittc/.1 . onobrega - " 114-rmá--42 remplires édifices de bureaux 7r -41errm -1W l'Idtm ongent l rue Tarragona, q f de ' la Diagona ouiles deux grandes tours de la Cité Olympique. litvt OM 7. Barcelone continue ) "9" /1-1) ari (Id futur, à travers l'agrandissement dulport de la Zona ckti--›( Í/' %/f Franca et celui de toutes les infrastructures du Llobregat, et l'élargissement d i`c141.3‘ 2~ade des congres fes -Aglz~zenr'érewimzu -P-ct"- Le futur qui permettra également de prolonger la Diagonal jusqu'à la mer t la redéfinition du centre de Sant Andreu, district situé au nord-est de la ville. Je peux vous assurer que ce ne sont pas les projets qui nous manquent, à Barcelone. La ville ne veut pas s'endormiro bercée par la gloire olympique. (V( -12-, d_ t5414¿itzvt'l , �41,,A 41411 8. En ce qui concerne la dWIVií;mobiliére, je veux vous transmettre un message d'espoir. Les --frOMA fi-141,a' villes ne vont jamais cesser de ..se~abil~ et elles seront toujours le premier facteur de l'activite ensemble, probablement Nous faire un devrons, effort pour étre plus attentiÉs aux nouvelles necessités et aux sollicitations de l'usager final, et équilibrer le taMdem produit/prix par rapport aux besoins de ce dernier. ,9-L1 qtlki n 041 ' t zJ;1.)endant aucuri doute : le futur Mais, appartie t aux villes, les villes sont faites pour et constamment. créativité Les pour étre villes rénov t'..-"-ar J91 t innovation continuel L'Europe est un systéme de villes. 9. Je vous remercie à nouveau de ce prix. Au fond, vous, vous croyez en les villes. Je vous remercie de votre présence. Et je 1\14.4buZIM.lie tiens particuliérement à remércier les hommes AA/401.11C d'affaires, les opérateurs ìumobiliers et mes Ç.ir 4 ' 1 assesseurs qui ont bien voulU étre la aussi au Tx.el,k,f(k • WAA1-9~kiwtht<a'vr 1\A ilAkitk uAikt -1-14 ik vtr4 /1\?- It -ti a A otaiv isvu)ùtÁ citit N Ira_ �cours de cet acte. Je profite de l'occasion pour vous dire, vous tous, qu'il faut vous rendre à Barcelone pour connaitre cette ville 1 si vous ne la connaissez pas déjà venez faire sa „ —r,..t.,t,^ ctiv3►^^ L connaissance en tant que touristes in tant L d'affaires, pour y faire des affaires, pour y construireu pour y investir. Vous découvrirez une des villes les plus dynamiques du monde, et qui sait très bien que le futur se construit jour après jour avec la collaboration de tous les secteurs de l'économie et de la société. tv e e C f � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4219 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Home de l'any del MIPIM'93" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Edició en català i francès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majèstic, Cannes, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Urbanisme Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf 25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona -Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del títol de "Ramblista d'honor" 9 d'octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �ESTIMATS AMICS: US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA. PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA MEVA PERSONA. LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL, INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA. TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA. 2 �L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI, COM HO HEU ENTES AIXI VOSALTRES. I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX. LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA. VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE 1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I ATRACTIVA. NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE. I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA. IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS 3 �D'ART. AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS. PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT. JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA SENSE ESTIMAR LA RAMBLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3893 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Les Rambles Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1261/19911114d_00462.pdf 86f2bae971db9593adb2f039c1246ed5 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMIN. (Barcelona, 14 de novembre de 1991) �SR. TAHAR BEN JELLOUN,!SRA. DIA AllAWI, SRA. Ma LLUISA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: AQUEST ANY EL PREMI INTERNACIONAL ALFONS COMíN HA VOLGUT RECORDAR MOLTES PERSONES QUE HAN SOFERT, UNA GUERRA MOLT RECENT I MOLT PRESENT EN LA MEMbRIA DE TOTS NOSALTRES. EN PREMIAR LES VíCTIMES INNOCENTS DEL POBLE IRAQUIà DURANT LA GUERRA DEL GOLF, LA FUNDACIÓ ALFONS COMíN VOL RETRE UN HOMENATGE A UN POBLE MALMèS. CREC INTERPRETAR EL SENTIMENT MAJORITARI DE LA CIUTAT AFEGINT-ME A AQUEST RECONEIXEMENT. EN REPRESENTACIÓ D'AQUEST POBLE HA RECOLLIT EL PREMI L'ESCRIPTOR TAHAR BENjELLOU A AllAWI. ELLS VAN N \DI PLASMAR L'HORROR I LA DESESPERACIÓ DEL POBLE IRAQUIà, I VAN DENUNCIAR, A TRAVéS DELS VERSOS RECOLLITS EN EL LLIBRE "LA REMONTÉE DES CENDRES", EL TRIOMF DE LA INTOLERàNCIA I EL SENTIMENT D'IMPOTèNCIA QUE PROVOCA TOTA GUERRA. AMB L'ESCLAT DE LA GUERRA DEL GOLF, LA DIALéCTICA DE LA FORÇA, DE L'AMENAÇA I DE LA VIOLéNCIA VA PODER MÉS, LAMENTABLEMENT, QUE LA DIALéCTICA DE LES PARAULES. �Itr ZnALAilltX DES DE BARCELONA VAM F NECESS4-- 2»j' LIMITASS-; MODEST, eaR R#COMPOSAR EL DIàLEG. EN AQUELLS DIES, VAIG ADREÇAR-ME NA , A4 i LES COMUNITATS JUEVA I MUSULMA- DE BARCELONA PERI DIRIGIR-LOS UN MISSATGE DE CONCILIACIó. ELS VAIG EXPLICAR EL SIGNIFICAT SIMBòLIC QUE BARCELONA VOL ATRIBUIR AL CENTRE ECUMèNIC ABRAHAM, QUE DURANT ELS JOCS OL MPICS SERà EL LLOC DE PREGàRIA COMUNA PER ALS ATLETES DE LES TRES RELIGIONS MONOTEISTES NASCUDES EN EL MEDITERRANI. LA MILLOR MANERA AMB QUè PODEM RECORDAR ELS HOMES, DONES I NENS IRAQUIANS *UE VAN PATIR AQUEST HORROR, COM TOTS ELS HOMES, DONES IINENS QUE HAN SOFERT LA TRAGèDIA DE LA GUERRA EN ALTRES LLOCS DEL MóN, ÉS TREBALLANT DE FERM PER TROBAR UN CLIMi D'ENTESA QUE PERMETI EL DIàLEG ENTRE ELS DIFERENTS POBLES, RELIGIONS I CIVILITZACIONS. LA PAU A LA MEDITERRàNI* ÉS POSSIBLE. UNA VEGADA CALLADES LES ARMES I OBERT.1 LA VIA DEL DIàLEG A L'ORIENT MITJà -LA CONFERèNCIA DE PAU CELEBRADA A MADRID RECENTMENT N'ÉS UN PRIMER PAS -, BARCELONA VOL RESSUSCITAR LA INICIATIVA DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PAÏSOS DE LA ONCA MEDITERRàNIA, I, EN AQUEST SENTIT, MANIFESTA LA SEVA VOLUNTAT FERMA DE SER LA CAP3TAL DE LA PAU I D L'ENTENIMENT ENTRE ELS POBLES DEL MEDITERRANI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4167 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Alfons Comín a Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí, i a Dia Azzawi, pintor iraquià Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Violència Relacions Internacionals Model social Fundació Alfons Comín Ben Jelloun, Tahar Azzawi, Dia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/244/20060118.pdf e371d0c398bdccad5d8c6bdbda2f0844 PDF Text Text Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Palau de la Generalitat | 18/01/2006 I appreciate your words very much which were spoken out of candidness and intelligence. And you produce something which is very difficult to tend which is the image itself of the person who is absent to be present. And this is very difficult to get to. So thanks a lot again for your words. Dear friends, amigues i amics. Avui atorguem el primer premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. Amb la creació del premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals que avui lliurem per primer cop, el Govern de la Generalitat vol honorar un dels científics més influents que ha tingut Catalunya i si algun dubte hi havia avui ha desaparegut després de les paraules que hem sentit. També un dels científics més importants que ha tingut el món en els darrers 25 anys. Concedint el premi al professor Paul Dayton donem un sentit de continuïtat a la trajectòria que va convertir Ramon Margalef en una personalitat cabdal de l'ecologia mundial. Celebrem per tant un acte de justícia i plantem una llavor de futur. De justícia amb una persona que encara avui, tot i que malauradament no és amb nosaltres, ens demostra que, com més vigorós és el muscle científic d'un país, més universals han de ser les distincions que atorga aquest país. De justícia i també de futur, perquè la veritable singularitat que ha unit Margalef i Dayton és la seva capacitat de cartografiar espais intel·lectuals, que avui altres investigadors d'arreu del món intenten explorar i conèixer. Quan en parlàvem, tenia la sensació que el "gap" immens que hi ha entre el que som i el que sabem de nosaltres mateixos s'escurçava sensiblement. Ja us ho he dit algun altre cop. Tant de bo aquest premi sigui un estímul per acostar-nos a allò que Ramon Margalef encara no sabia, allò que a molts ens semblava que només ell algun dia podia arribar a saber. En aquest inici de segle, la imatge de l'home continua canviant. Com diu George Steiner, els horitzons semblen accelerar-se davant nostre cap a un escenari cada cop més complex i cada cop més estimulant. Avui, les transformacions en les condicions individuals i socials provocades per la ciència i les seves aplicacions pràctiques són molt més grans del que ho han estat al llarg de la totalitat de la historia recent. És similar al que passa amb la urbanització i espero que amb efectes compensadors. En efecte, la taca urbana creix. La taca urbana catalana diuen que s'ha doblat entre els darrers 20 i 30 anys. Em costa de creure, però sembla que és cert. Seria, doncs, treure conclusions de la paradoxa que suposa fer un mal ús del progrés. Perquè és indiscutible que la ciència ha beneficiat la humanitat. El risc avui és que el miratge del progrés tecnològic paralitzi l'esperit crític i que l'atractiu que té sempre la malfiança, sobretot en països on les coses han anat prou bé, però mai del tot, no ens tenalli. I al contrari, que ens faci oblidar la precarietat de la nostra comprensió del món o que ens faci perdre de vista la necessitat de trobar nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics, com Martin Luther King va fer -que afortunada aquesta comparació del professor Dayton-, que ens condueixin cap a l'extensió dels drets humans i cívics a les generacions vinents. Margalef ens va ensenyar la distància entre el desenvolupament i els excessos del creixement central; la diferència entre l'ecologia i el pur activisme proteccionista; la necessitat de buscar nous equilibris en la relació de les persones amb el seu entorn. Avui, aquest llegat és plenament assumit pel Govern de la Generalitat en les seves polítiques, el qual no vol dir que siguin plenament encertades ni que siguin plenament fidels a un mestratge que volem seguir. I que només la història dirà si hem aconseguit seguir. També ho és de l'àmbit d'una de les distincions amb què la societat catalana es presenta al món. I aquí la raó de ser del premi Ramon Margalef. De la seva rellevància i dotació, de la seva voluntat d'estimular el coneixement i la recerca ecològica, i del magnífic jurat que la atorga. Pocs dies abans de morir Ramon Margalef es va dirigir a mi, em va enviar una carta d'amistat. I voldria avui, tenir un record per tots dos. I voldria fer-ho expressant la nostra voluntat, la de la institució que represento, i la de la comunitat científica que representen vostès, de renovar el compromís amb un món cada cop més just i sostenible i on la ciència es posi al servei de les 1 �persones i del seu sentit de la responsabilitat. Valgui el premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals per avançar col·lectivament en aquest sentit. Moltes gràcies i moltes felicitats. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1726 Title A name given to the resource Lliurament del primer Premi Ramon Margalef a l'ecòleg Paul Dayton Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bioètica Medi ambient Premis i reconeixements Dayton, Paul Margalef, Ramon, 1919-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-18 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf 980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75 PDF Text Text DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND. THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE OLYMPIC GAMES. BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN. SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT 1 �OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN 2 �REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY, MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN CONTROVERSY. I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY, CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN -- �WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--, AND RICHARD SERRA. WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY. AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A CULTURAL CAPITAL OF EUROPE. THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL: �JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST CULTURAL VITALITY. THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN. NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY, MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4244 Title A name given to the resource Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Barcelona Art Hunt, Bryan, 1947- Lichtenstein, Roy, 1923-1997 Pepper, Beverly, 1922- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf 217b28c9815c2616095117de4d8a356d PDF Text Text Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Palau de la Música Catalana | 25/10/2005 Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest modernisme, es correspon també a l’època del naixement del catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment, artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent. Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha fronteres que ens protegeixin. Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que parlem de món obert. Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer, ho esteu començant a fer, ho esteu fent. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició, rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia. Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra d’aquest magnífic Palau. Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball, que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat que és el capital humà, que és el que val més de tots. Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva 1 �l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera eficient. Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic, prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia competència amb els altres. Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació. Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport institucional a la innovació. Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen. La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès amb el seu teixit industrial. L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també és molt important, és tan important com l’Estatut. Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit industrial de diverses maneres: a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que vam fer. b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb 860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM. c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any, per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37 milions d’€ per finançar 615 projectes. Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2 milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos 2 �anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai s’havia fet tant. Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat: Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs. Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast. Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris, Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent. La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc arribaríem gaire més lluny. Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat, la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una aposta que hem de guanyar. Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí, a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em fan ser, aquesta nit, molt més optimista. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1705 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Finançament Premis i reconeixements Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf 6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36 PDF Text Text Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005 Conseller, autoritats, amigues i amics, Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem perdut peu. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la Internacionalització. Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i oberta que ens ha convertit en un país en marxa. Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar també aquests sectors. Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre bases més sòlides que no pas les que teníem abans. Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat obert. Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya; Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres. Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir, l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va originar una competència entre territoris, que és lògic per altra 1 �banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat. Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també important que les grans empreses internacionals, que estan assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un bon indicador de la marxa del nostre mercat. És important, d'altra banda, constatar l'increment de les exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap a sectors justament d'alt valor afegit. La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme. Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més competitiu a llarg termini. - Consolidar el creixement del PIB - Incrementar la nostra productivitat. Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè contemplen destinar - més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la Internacionalització de l'Economia Catalana. - i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per nosaltres és en aquest moment el dèficit més important. Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780 milions d'euros. Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal. Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern. Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui, hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84 % de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui. I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28% de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per a la Internacionalització 2005-2008. 2 �Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem, les tenim. Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a efectes econòmics, el que els hi estic dient. El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut. Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya, compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya. El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap mena de dubte. Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo considerar: 1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper als ciutadans. Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa, a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto: - Però vostès que estan fent? Què fan? - Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de vostès. ... I em pregunten: - Vostès quants son treballant? - Doncs 150.000, i vostès? - 4 .000 4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap, una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors 3 �públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament, el deute públic ni la seguretat social. En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat curt, s'ha quedat xic, el sector local. Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen. Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests punts fonamentals. 2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la resta no val. 3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya plural i de l'Europa ampliada. Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i res més que un instrument, justament per això. Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició. No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat. Perquè el nostre és un partenariat generador de futur. Moltíssimes gràcies, bona nit. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1708 Title A name given to the resource Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló italià de la Fira de Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Premis i reconeixements Model social Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41 PDF Text Text ALTEZA, LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR ¡ CUMPLIDAMENTE EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE ESTA CIUDAD. LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD. BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE LAS ;V,) L tle INQUIETUDES -1)11 .1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2 TODA ESPAÑA. N tU -C / Ì i• ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y �QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES IBEROAMERICANOS. ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS I ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS. BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB EL SIGNE DELS TEMPS. LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA. PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY, STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA LLIURES ELS HOMES. �BARCELONA CONEIX UN MOMENT D'UNA INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó COL LECTIVA, COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ, D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT. PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE �HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS, ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4119 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Barcelona Territoris Model social Acció política Empreses Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/216/20050918.pdf 569ab0f9340f1e8c3d930892bcbe0500 PDF Text Text Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Teatre Nacional de Catalunya | 18/09/2005 Estimats amics, bona nit. Hi ha tantes coses que suggereix aquest acte: tantes singularitats, tantes personalitats; i tantes absències també. Ja no tenim persones tan importants com l'Oró, i com tants d'altres que hem vist. Penses que el país és més pobre avui que no pas ahir, aquest any que no pas l'any passat. Però al mateix temps hem vist que efectivament aquest país no para i que continua la creativitat en tots els camps. Crec que aquests premis van començar l'any vuitanta dos i van relligar amb una tradició que venia d'abans, del període 1932-1938. Si la República ja havia donat aquests premis, per alguna cosa seria. I bé doncs, aquesta nit, tants anys després, la nostra cultura viu -si m'ho permeteu- la seva Diada Nacional, no pas pel record i la reivindicació exclusivament, sinó pel reconeixement. Una cultura no és del tot normal ni demostra millor la seva vitalitat perquè celebri més les seves creacions o perquè doni més premis als seus creadors, això és evident. En cert sentit és el contrari, quan més viu, més prolífic i més universal és el nervi de la cultura ell mateix, més interessants esdevenen els reconeixements que dóna el país. Aquest és el sentit dels Premis Nacionals de Cultura. Perquè la cultura pertany al regne de la llibertat, més que cap altra activitat. De la llibertat obtinguda en aquest cas també, de la llibertat que no es dóna gratuïtament sinó que s'arrenca, que s'obté. La creació cultural i l'accés als béns culturals son un camí a la dignitat, una invitació a extreure més de cada persona. El conjunt de guardonats aquesta nit posa de manifest la riquesa creativa i la riquesa reflexiva de la cultura d'aquí, dels registres i les formes amb què la cultura catalana s'expressa; abastant, efectivament, tots els racons de l'art, totes les arts. Crec que la qualitat dels premiats, la seva trajectòria, la seva projecció més enllà de Catalunya contribueix a fer cada cop més tènues les fronteres entre la nostra cultura i la cultura universal. L'Albert Camus deia que pensar és aprendre de nou a mirar, a estar atent, a estar pendent, a dirigir la pròpia consciència i fer de cada idea i de cada imatge un lloc privilegiat i això és d'alguna manera el que els premis ens aporten i ens ensenyen. A mirar de nou, a mirar novament, a renovar el nostre pensament a través de l'art i la creació. Aquesta nit reconeixem, en alguns casos, el tot, tota l'obra d'una persona, d'un grup, d'un equip. En d'altres, una petita part de la seva obra. Hi ha guardonats que mereixen aquest reconeixement no només per la darrera obra que han fet, sinó pel conjunt de la seva obra. Catalunya ha necessitat en els darrers vint anys anar recobrant els seus valors. Tot estava endarrerit. Per sort ja fa anys que estem en condicions de 1 �deixar que la normalitat vagi guanyant terreny a la normalització, que la normalitat vagi sent el pa nostre de cada dia i no pas la lluita per la normalitat o aquest esforç de la normalització perquè, és veritat que l'art i la creació és esforç, però també és llibertat i també és estar lliure d'obligacions, d'alguna manera. Catalunya ha viscut el període de llibertat democràtica i d'autogovern més llarg des de fa segles, i la nostra cultura ha tingut, per tant, millors condicions que no havia tingut mai, és només cosa nostra que en sapiguem treure el màxim benefici. Ja no hi ha excuses, ja no hi ha persecucions, enemics, dèficits... n'hi ha, evidentment, clar que n'hi ha de dèficits i de persecucions i fins i tot d'enemics, segurament. Però no és això el que marca les nostres vides sinó, exclusivament o sobretot, la nostra capacitat de crear; o la incapacitat. Per tant, d'alguna forma, estem sols davant la història. Aquest país està en aquest moment en condicions ell mateix d'anar endavant o de condemnar-se, de fer coses excelses o de no arribar a donar la talla. Jo aquesta nit me'n vaig content perquè sé que estem més aprop del segon que del primer. Crec que la persistència d'actituds defensives en comptes d'enfortir-nos ens podria arribar a fer més febles; una cultura massa anys sobreprotegida esdevé massa fràgil. No em mal interpreteu, dic sobreprotegida, no pas protegida o ajudada o estimulada. És hora doncs, com deia Miquel Martí i Pol, que ens llencem a caminar sense crosses i és hora de pensar, d'assajar i d'articular un nou paradigma amb tota l' ambició cultural que això demana. Per acabar vull deixar constància aquí de la satisfacció per l'èxit d'aquest acte, per l'èxit del seu disseny, que ha estat esplèndid, encara que en alguns moments hem tingut una mica la impressió que estaven passant anuncis de televisió...però bé, això és apart. Vull, doncs, deixar constància aquí de la satisfacció enorme amb què hem acabat aquesta setmana després de veure aprovar al Congrés dels Diputats la Llei que ha de permetre el retorn a Catalunya dels arxius espoliats després de la Guerra Civil; gràcies Caterina Mieras. Acabo. Catalunya pot confiar en ella mateixa si aposta en ella mateixa, si aposta decididament per la creació i per la cultura, si les ajuda i les anima i si crea les condicions perquè la terra sigui fèrtil. I estic convençut que a Catalunya es donen, avui, les condicions per una etapa de gran fertilitat creativa. És cosa nostre treure'n els fruits. Bona nit i moltes gràcies. Pau i salut que m'ha agradat molt el que han dit abans. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1698 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Art Cultura Premis i reconeixements Model social Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències