248 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf e33da85e40cb763efebf1528c18769ee PDF Text Text Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent, Barcelona, 30 de maig de 1988 �Be nvinguda Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que se siente honrada por la celebración de este Simposium sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva a cabo el Consejo de Europa. Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo de grandes ciudades europeas que participan en la camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la cooperación Norte/Sur. Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-," social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas ...--dramática fractura de la Humanidad. Le corresponde a Europa tomar iniciativas como esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez, �' una obligooi o racional y un deber moral. En el diálogo necesario y urgente para ponernos en e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la voz de la mujer. ^ ° Z'o ~ Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi. Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens. ^ ~^^^^-~^^ `^^`~^~~^^^~~~^`^ ^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~ Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo. ^ ~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^ «^.V ^ 4010. Um" �Cloenda rPspres de les magnifiques intervencions precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que, no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi. Pero volia anbe recordar-los que en aquest dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que es un pas ineludible en el camí de la cooperacio. Sas piguen que en aquest s ntit d'anortaci6 es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona, c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes d'Europa al mo-n. Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg loc,*".1116 Nord-Sud". �NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una campanva p ública europea sobre la interdependència i la solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert. Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur, perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute històr ic. Per això l'encert d'una campanya que compta entre els seus objectius el propòsit de conscienciar la població europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a la campanva convençuda 1 solidària. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent Subject The topic of the resource Dones Congressos i conferències Solidaritat Cooperativisme Model social Description An account of the resource Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI". Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf 1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles A. Ford, Gran Ho te Sarrià. Barcelona,- 8 de juny de 1988 �QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS: APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL: APRECIADOS AMIGOS: ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR. CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA C IUDAD. TENGO, POR LO MENOS, TRES MOTIVOS DE SATISFACCIóN. SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE BARCELONA. LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N �ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON POCOS . SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL E INVERSOR NORTEAMERICANO, TRADICIONALMENTE LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA, MUY ESPECIALMENTE EN MMADRID . SATISFACCIÓN, POR FIN, PORQUE ESTAMOS �RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES, AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD. QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA, D COMO AGENCIA PARA EL ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA. DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS I6N NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL �SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON NOSOTROS ESTA NOCHE. EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE " JO I NT-VENTU RE " ) DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON 76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD. EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL, HEMOS ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y CONSTANTE. POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR. CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE �PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD: UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS. MUC HAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4068 Title A name given to the resource Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Commemoracions Relacions Internacionals Gestió pública Comerç Indústria Acció política Territoris Ford, Charles A. Estats Units Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf 3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894 PDF Text Text ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia 9 de juny de 1988 �-2- Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment. Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny. El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista. Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant. I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les paraules que van tenir més significació i valor es van dir justament en aquesta sala. Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans del 17 d'octubre de 1986. En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut l'oportunitat d'expressar les gran línies de l'actuació �-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i econòmic. Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els nostres empresaris inquiets. Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats, de la presència de la ciutat al món. De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant. Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com es van expressar determinats projectes expansionistes de la ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic, no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat. �-4- Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70, per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar, també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes tenien tot el seu sentit. Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt beneficiada. Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat i amb menys errors. Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase, afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició, un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut una mica. �-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els volia parlar. Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat. Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors. Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i de creació d'opinió a nivell internacional. Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells �-6- que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes, inclús de vegades amb col.laboracions concretes. La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992 converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant, d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu. Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha una peça seva. I més avui que fa uns anys. Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos, i això s'ha fet. �-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984. Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que estem a la cua. L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24. S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria una realitat. Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de condicions generals més favorables. De cap :le les maneres substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de vista de les activitats productives, culturals, de lleure, etc... Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92. �-8- Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso, l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives, un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat. Vam començar les obres abans de la nominació, justament per això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser la nostra millor argumentació. Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú, ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos. Són una sèrie de factors que han configurat un canvi d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat. Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer, �-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer de polític. Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha estat que hem passat d'una situació de lluita contra les conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una lluita contra les causes de la manca de benestar social. 1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi acompanyat d'un canvi d'expectatives. �-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes: perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la seva partida crea encara més buit perquè ha generat més problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran que el que hi ha. Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i per tant per a la ciutat. Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor positiu per redreçar aquesta ciutat. Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon �mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple, l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en el terreny de l'animació econòmica directa. I així es va crear "Iniciatives ", que com a idea va néixer potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any. Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no, fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem. "Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica. En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o �-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic. De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme, però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives". En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat. Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha. Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt important; cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri �-13- d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia (Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda. I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics, s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més. El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació, en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava �-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera, pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la Catalunya interior. I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser. Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona j Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia d'intentar fer. �-15- Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer. Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga i què representa per habitant o què representa sobre l'economia local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el sistema municipal: transports, Iniciatives,... Així, pompes fúnebres, el sector pressupost consolidat del holding són uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora de parlar de la ciutat. El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en altres administracions públiques. I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que �-16- ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals, museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat. De la mateixa manera que en moments molt concrets de la nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la importància d'haver-ho fet en el moment oportú. El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes. Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de �-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana. Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat. La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús, encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment. I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat. �-18- LA INVERSIó OLíMPICA Resum despeses Directe Olimpic Parcial no estrictament olímpic Total 24.724 79.975 104.699 Generalitat 8.697 46.762 55.459 5.061 1.938 6.999 Estat Diputació Aj.( -Barna) 2.210 Aj. BCN 39.824 51.502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.318 31.230 82.548 228.855 211.607 440.462 Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està fent a Barcelona. Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i els privats. L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està �-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000, l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat, especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions, no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions; l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port, que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV; l'autopista Mataró-Malgrat, tot i que és una autopista parcialment olímpica. I els diré perquè. Aquest llistat d'inversions directament i indirectament olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992. Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000 llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions, apartaments i hotels. I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic �-20- del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió que els nostres fills veuran. Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és Barcelona. El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de Barcelona hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis �-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors. Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el que hem de finançar. Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions, uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur, que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i quins són els sectors que realment valen la pena i quins són aquells que potser no. Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc de referències i com a complementària. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4069 Title A name given to the resource Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf 85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260 PDF Text Text MÍTING MONUMENTAL 8 de juliol de 1988 Vosotros esperanza -vosaltres-, en el futuro vuestro que entusiasmo, représentais, la es la herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido este país, y esta ciudad. No olvidemos de donde venimos y no olvidemos lo que representamos. Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años, de mucho más. Venimos de la tradición obrerista, de la gran tradición obrerista de este país. Venimos del conflicto como fuente de innovación y de progreso. 1 �Venimos de la tradición heroica de la resistencia. Venimos de los dolores del crecimiento. Venimos de la vanguardia cultural. Venimos de la lucha por la democracia, por la autonomia y por la libertad. Representamos la tradición progresista, representamos el futuro de este país. ESCOLTEU, representem, no hem d'oblidar d'on venim i què però també hem de dir què aportem i també hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb el país i amb la ciutat. ¿Què aportem els catalans a la política espanyola? Potser aportem només reclamacions, gemecs ? 2 queixes i �Potser aportem només irritació i conformisme ? Seria molt trist que només aportéssim això. Pero no. No us inquieteu. aportar molt a la política Podem Els catalans podem espanyola. aportar una Catalunya oberta, dialogant i constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada. Per fer una Espanya que compti en el gran projecte de la unitat europea. Podem aportar una Catalunya capdavantera en la concepció federal de l'Estat. Podem aportar una Catalunya solidària amb els altres pobles d'Espanya. Podem obligada aportar una Catalunya que sigui en la cultura i en la solidaritat i en la distribució. 3 referència riquesa, en la �I podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya, o com hi creieu vosaltres. Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres. Son en la gent que desitgen apassionadament il·lusió de fer realitat la participar Catalunya somiada. Son gent que desitgen soldar el destí personal amb el destí col·lectiu del país estimat. Aquesta gent són majoria en el nostre país, no ho dubteu. Aquesta gent no es mereixen una vida pública orfe d'esperança. Aquesta gent no es mereixen irritat, immòbil. 4 un país insegur, �Estic convençut -com esteu convençuts vosaltres- que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients per moure aquest país. Estic convençut que tenim la prudència necessària per asserenar aquest país. No sucat ens amb quatre podem conformar amb una Catalunya oli, adagis basada en quatre adagis i que són una caricatura de de prou, la pa amb nostra manera de ser. No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als fets. Hem de voler una Catalunya jove, d'una colla de virtuts, moderna, que compti en els hereva projectes importants de futur. Que compti en el treball de les dones, en la sort dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança dels empresaris. 5 �Una Catalunya millor, en art, Catalunya que en què la vida de cada en ciència, tregui tot dia sigui en qualitat de vida, una el profit de les seves energies. No ens construirem poden conformar, i no ens conformarem, la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit), de progrés (per tothom), la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la seva aportació al país. Hi aportarà el seu dinamisme. Hi aportarà el seu esperit de ciutat oberta i de progrés. Catalunya i Espanya poden comptar amb Barcelona, esteu-ne segurs. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya ! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-08 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Acció política Model social Catalunya Espanya Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Monumental (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 176 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1165/19880713d_00303.pdf 8a8d7b6f4e1b609fdb741ff77a7de43a PDF Text Text „VOZw -ONODa VNFlasa „ FZSSZnRx FI`I Su OzOFZZNSsZxa KZ FI =`IZK9KHFZw rIKIIOsFZa ' KNOZ SOxV g Sa RazVYzV xMNSs • woxR , Z Sa sSZII`d2IKa 8861 ap ToiTnÇ ap £ 1 �t4-~ E11111 Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa Pça. S. Jaurne, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E Gabinet de Comunicació PRESENTACIó DE LA REVISTA "ESPAÑA ECUÓMICA" (13.07.88) Guió per l'Excm. Sr. Alcalde. 1. Satisfacció per la eanarici d'una revista "histórica" (1968-1971, ls esforços ner la democratització dins de la petita hi tória el seu moment per la dictadura). espanyola, revista suspese Satisfacció cora a com alcalde. i atisfacció com economista. "España Económica" és, sobretot, una d'economistes disconformes amo la situad() política revista per l'evolució de l'economia espanyola preocupats i intfJJ .E.:11 de finals deis anys 60. 2. Coincidéncia de la reaparició de la revista amb aquest moment de sinqulars expectatives. Políticament, tots aquells economistes i altres fundadors estan en actituts diferents, aplicant, abonant o lluitant per models més competitius que no contraposats, en un marc de democracia que és un feliç patrimoni comú consolidat. Económicament, es comparteix una nova il.lusió de ere]. _ment, com d'aquest també, segur, una nava preocupació per assegurar la e s sectors creixement i la seva repercussió equitativa entre te socials. c....es contempla, com 3. De Barcelona estant aquest nou horitzó és sabut, en especial interés, en la d perspec iva olímnica i eurpea de 1992. Den segur, que Barcelonc era 1 _entre d'atracció informativa indubtable per la nova "España Economica". La premsa económica esta vivint un moment de forta expansió i competitivitat. Segur que "España Económica" hi ha de fer-s'hi de nou in *-. un ' Això és el que n'esperem els seus vells seguidors i 03C 5. S'ADJUNTA EXEMPLAR DEL NUMERO. A LA PÁGIMA 22 H1 HA UN ART1CLE DE PEDRO SCHWARTZ SOBRE LA HISTÒRIA DE LA REVISTA c7;\71,e_. vutfr4)1-5 1/1~ y) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4071 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la presentació de la revista "España Económica" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Mitjans de comunicació Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-07-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3 PDF Text Text PERHÍ'fANJ!lE LAJ.'1EN'l'O POR QUE HAGA, NO ANTES DE EMPEZAR, SIQUIERA UN TENER SENTADO EN ESTA MESA A E. AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR BREVE VAN THIJN, UtJA LECCIÓN Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA DROGODEPENDENCIA ES ACOSTUMBRADA CIUDAD LA ALGO A DE LO QUE, POR EST~ EXPERIENCIA, AMSTERDAM Y EN LO QUE ES PIONERA AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO. ADEM~S, AJ.'1STERDAM DEL DE Y CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE BARCELONA, PROVECHOSO PARA TODOS . GUSTO MUCHÍSIMO UNIVERSIDAD ESTE FORO EXPERIENCIA HE HUBIERAJ.'10S PERO, EN FIN, ACEPTADO LA SACADO UN FRUTO NO HA PODIDO SER l-~.l\1ABLE INVITACIÓN Y, CON DE LA INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME Y HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS DE BARCELONA ¡ ASPECTOS DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS MaS AN'fE DE LA PROBLEMAS DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~ AFRONTANDO PARA DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE POSIBLES EL QUE TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN EL QUE NADIE NOS PODR~ REPROCHAR EL NO NUESTRO ESFUERZO. 1 HABER INVERTIDO TODO �ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO, Y LA ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS, NI R~PIDA NI ~NICA. SOLUCI6N, HABLAMOS DE DROGAS Y NADIE PUEDE ALZARSE FiJENSE VDS. SOCIEDAD, EL CONSUMO QUE, O DE LAS CON HABITUALMENTE ACTUACIONES SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS CON UN DENOMINADOR COMÚN QUE, DE LA MÚLTIPLES DE FORMA ESCALOFRIANTE A CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO: UNA VECES, DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE LES DECil\ CAl-UNO". QUE NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA PODEMOS CAMINOS, Y EHPRENDER --LO HEf\10S HECHO DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA, "ÉSTE ES EL YA-- DIVERSOS NO ÚNICAMENTE DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO CONSIDERAR LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL PROBLEMA ENCARNA. CON 'TODO ESTO IIE QUERIDO PREVENIRLES DE BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA, PERO ESTá LINEA CON QUE TAMPOCO QUE NO EXISTE, CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN EN LA DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N EL PROBLEMA DE LA DROGA. QUIZáS EN LA PR~CTICA DE POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE 2 ESTA HA �ENTRADO NADIE EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y EXTRAQA COMPUESTO POR YA QUE MULTITUD HABLEMOS DE DROGAS COMO DE CARAS Y AL QUE HAY DE QUE UN PRISMA ANALIZAR TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO. 3 A Y �.. DROGAS Y SOCIEDAD - 0.-DEFINICION DE DROGA DE ACUERDO CON EL PLAN NACIONAL SOBRE DEFINICI6N DE DROGA, LA DE LA OMS: INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO, DROGAS, ADOPTAMOS Cür·10 QUiMICA QUE, "SUSTANCIA PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE SUS FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL MISMO TIEMPO TOLERANCIA". ENTENDEMOS, SIN EMBARGO, QUE ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL ORGáNICO DE TOXIC6l\1ANO LAS SUSTANCIAS, ÚNICAMENTE DH1ENSIONES COJ\10 UNA COMO UN ENFERMO, DEL PROBLEMA. ENFERHEDAD, LLEVARlA A DEFINIR AL SIN ABARCAR UNA U1PACTO INDIVIDUO TODAS LAS DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE PUEDE SER TA REDUCCIONISTA Y TAN POCO OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE DELINCUENCIA. 1 �EN CAMBIO, COMO SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD OTROS, COMPONENTES DE UN BIENESTAR SOCIAL. DEFINIR OPERATIVAMENTE ALREDEDOR DEL CONCEPTO M~S TOMANDO ESTE MARCO COMO CUAL, LA GLOBALIZADOR, REFERENCIA, DROGODEPEDENCIA EN UN CONTEXTO SON, Cür-,10 DETERMINADO, UN SE ENTRE EL DE PODEMOS ESTADO PRODUCEN Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL BIENESTAR SOCIAL. 2 �1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA EL CONSUMO Y EL TRáFICO DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR LAS CONSECUENCIAS QUE SU TRáFICO ILEGAL COMPORTA SOBRE LAS PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD. A DE PESAR QUE FUNCIONAHIENTO EL CONSUMO NOR~1AL DE SUBSTANCIAS DEL SISTEMA NERVIOSO QUE Y ALTERAN PRODUCEN EL ALGUNA FORHA DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO, A PARTIR DE LOS AÑOS 60-70 CON Y LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL INTERNACIONAL DE A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE LA HEROÍNA, EL CANABIS Y MáS TARDE, COCAlNA, EL FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA CAMBIADO TOTAL!'1ENTE. POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO ~:IáS POTENTES FUERTES, TANTO, GENERAN FORMAS DE ADICCIÓN Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR, SE HA EXTEND I DO BENEFICIOS INCENTIVA DEL POR MaS DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO. POR OTRO, ILEGAL Y, INTERNACIONALHENTE, PRODUCE EL TRáFICO ALTÍSIHOS A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE. TRáFICO LOS ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN. 3 QUE DERIVADOS PARTE DEL �POR TANTO, ENTENDER LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS, ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO, EFECTOS DE COHPORTAN, POSIBLE, POR HARGINACI ÓN SOCIAL, INDIVIDUAL Y SE DEBEN EVITAR LOS COLECTIVA QUE AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE, SI ES ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O LO MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS EFECTOS POSIBLES SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL. EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS LA POSIBLES, QUE ALEJAN CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y A LA POBLl\CIÓN Y, EN ESPECIAL A LA SOCIALES JUVENTUD, DEL CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS. EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS, CONSTATAMOS EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O, NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES DESDE LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO. ACTUAL MARCO PENAL , CUERPOS DE SEGURIDAD , A NUESTRO NIVEL DE LA IMPLICAODS, LOCAL Y EN ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS EL LOS EFECTOS AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS: TIRONES, TAHBIÉN ROBOS DE COCHES, MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .•• A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES Y (ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ). 4 Y JUVENILES �LA ACTUACibN CONTRA LAS DROGAS QUE GENERAN DEPENDENCIA Y MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL SE CONTEMPLA LOGRAR SU ERRADICACIÓN IMPLANTADA PUEDE COMO PERMANENTE, DESDE LOGRAR PERO CON EXTREMAS QUE, DIFICULTADES ADECUADAMENTE LAS ADMINISTRACIONES Y DESDE PARA DISEÑADA LA Y CIUDADANÍA, LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO A NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGADICCibN Y EXISTE TAMBIÉN UNA MAYOR UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS DROGAS COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO. EXISTE CON YA EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, ASISTENCIA DEPENDENCIA" CATALUNYA, MATERIA EN DE LA LEY DE SUBSTANCIAS QUE "PREVENCibN Y GENERAR PUEDAN Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE LA ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS AYUNTAMIENTOS, Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES • Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y REINSERCibN. LA COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA OBLIGAN A ESTAR ATENTOS A LA EVOLUCibN PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS FRENTE. 5 DEL LA PROBLET-1A ~-iEDIOS DROGA Y A PARA HACERLE �A PARTIR DE LOS A~OS SETENTA, INCREMENTO PARTE COMO SOSTENIDO BARCELONA SE HA ENFRENTADO A DEL USO DE HEROiNA Y COCAiNA, TANTO DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL POR LA DEL ~REA METROPOLITANA (SE ESTIMAN AÑO UN POR 1987) UNAS CIFRAS A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA CIERTA SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA. ESTABILIZACIÓN, LOS AÑOS 80 HAN INCORPORADO UNA NUEVA ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS SIDA (CASI EL 50% DE LOS AFECTADOS POR EL SIDA Y DEL TIENEN ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA). EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN, 20/85 DE LA GENERALITAT Y EN PARTICULAR DE LA LEY SOBRE MEDIDAS PARA LA PREVENCIÓN Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO DE SUSTANCIAS QUE DIFERENTES LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE GENERAN DEPENDENCIA, DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS. 6 Y ACCIONES BARCELONA HA ESTABLECIDO CONVIENE REVISAR Y PONER AL �2.- INDICADORE S DE LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO DE LAS DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA l. INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE DROGAS INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE NO GARBIVENT, SANTS, SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA. AÑOS INICIO TRATAMIENTO VISITAS SEGUIMIENTO 1984 l. 010 5.924 1985 l. 070 9.200 1986 962 10.415 1987 725 1 1.7 11 2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS. SON DATOS ESTIMADOS DEL INSTITUTO ANATÓt-1ICO FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL INSTITUTO NACIONAL DE SOBREDOSIS A PARTIR DE LOS TOXICOLOGIA. AQUELLAS QUE SE HAN REGISTROS CONSIDERADO IMPLICAN UNA DE MUERTES LAS POR SIGUIENTES CONDICIONES: l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA POR DROGAS Y EL CADáVER PRESENTABA SOBREDOSIS. 7 SIGNOS DE MUERTE POR �2. QUE EL M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA LA MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA TOXICOLOGIA , ANALiTICA ERA POSITIVA. AÑO NÚM. MUERTES 19 7 8 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 198 7 3. CASOS DETECTADOS 2 o 2 7 7 22 30 48 42 55 DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S POR VIA ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL. SEMESTRES NÚM CASOS o 1983 .1 1983 .2 1984 .1 1984 .2 1985 .1 1985 .2 1986 .1 1986 .2 1987 .1 1987 .2 1 1 4 3 5 21 29 38 40 TOTAL 14 2 LOS 142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS QUE SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA. 8 DETECTADOS, LO ENFERMEDAD �AL EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE INCREMENTO PARTE ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N, DEL E f\ INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA. 4. DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA LA SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA. AÑO NUM. DILIGENCIAS 1984 756 1985 867 1986 957 3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL. SEGURIDAD CIUDADANA BARCELONA COMO CIUDAD INDUSTRIAL PRESENTA UNA TASA DE DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS, LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES, PERO QUE ES Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA". 9 �* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',: - ACTITUD DE IHIBICI6N. - CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA. - DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL. - TENDENCIAS DE AUTODEFENSA. * LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS . * COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA: - DROGA. - PARO. - MARGINACI6N SOCIAL. D ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA: POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL AUMENTO DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS, ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS SOBRE LAS CAUSAS. lO QUE �INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA - UN 12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE HABER VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987. - EL iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA DE UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL ESPONTáNEO 25,39% - EL ROBO FRECUENTE DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO REPRESENTANDO POR si SOLO CASI UNA TERCERA MAS PARTE DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67% - LOS PARTIR ACTOS CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66% EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION CUANDO A HABLAMOS AÑOS % 1984 1985 1986 19R7 29,1 25,5 26,2 25,4 (SUGERIDA) DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS - VIVENCIAS SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __ / ll �UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS DROGADICTOS . 1 ESTA PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA TERCERA PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA. DE LAS EVOLUCION M.AS PREOCUPAN. DOS CUESTIONES QUE CUESTIONES 1984 1985 1986 1987 DROGADICTOS 24.4 22.7 31.5 33.9 ROBO,ATRACO,AGRESION 42.2 40.9 36.2 33.1 IR AL PARO 35.7 29.1 25.4 25.1 AUMENTO COSTE DE VIDA 21.3 19.0 17.8 21.9 CONTM1INACIO CIUDAD 12. 5 17.8 15.2 17.4 ASISTENCIA MEDICA 12.4 13.4 13.1 16.5 ATENTADO TERRORISTA 13.0 13.4 25.0 15.0 ACCIDENTE CIRCULACION 12.7 13.1 11.4 12.9 7.3 8.9 8.7 11.8 LOC.PUBLICO 9.0 10.0 6.5 5.4 ESTAFA COMPRAS 2. 7 3.3 2.6 4.5 ALIMENTOS MAL ESTADO INCENDIO O ACC. LOS ROBOS, ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA: ~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES DESCENSO UN SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE ESTE AÑO) 12 �EL DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO MENOS: FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL. EN CAMBIO, TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA M~DICA, J LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA MÉDICl'•. Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE. -SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN: EL CONSUHO DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL AUMENTO DE LA DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA DE 8.4) DE TODAS FORMAS, LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE DELINCUENCIA OSCILA ESTRUCTURALES DE ENTRE LA COMPRENSioN LA PROBLEMáTICA DE (POR EJEMPLO: LAS EL PARO LA RAICES Y LA SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA ESCALA DE INSEGURIDAD, POCA 1 A QUE SEVERIDAD 9) Y LA DENUNCIA, Y LA ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y LA DE LAS PENAS, MáS PROPIA DEL RECIBEN PUNTUACIONES MIEDO DE 8.40 Y 7.11). ANEXO: INTERVENCIONES, DETENCIONES ENERO-JUNIO 198 8 13 EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y �4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE - ATENCI6N CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL PROBLEMA - PLANTEARNOS PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO. UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL - CREACI6N POR TRABA,10 DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE DE ACUERDO GRUPO BARCELONA DE CON PARTICIPACI6N DE: TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS. COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL. FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD. LAS DEFINE LÍNEAS DIRECTRICES DEL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~ ------·---- , .. . - --- - ~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE CAMPO DESDE EL AYUNTlu"liENTO, DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA CIUDADANA, DE TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO LAS LÍNEAS B~SIC AS DE ASISTENCIA Y INTERVENCI6N, REINS ERCI6N DENTRO DE PREVENCI6N, UN DISEÑO OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS, ALCANCE DEL CIUDADANO A TRAVES AC CESI BLE . 14 DE UNA DISUASI6N, UNITARI O CON Y PONERLAS AL FORHACI6N CLARA Y �CREEMOS QUE EL HECHO DE THASCENDER AL ~MBITO CIUDAD PLANTEAMIENTO GLOBAL QUE MUNICIPAL INTERVENCIONES CUALITATIVO OBJETIVO: Y QUE ESTO a!-1BITO SE CONSTITUYE FACILITARá LA CONSECUCIÓN REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE, INCIDENCIA NEGATIVA, ESTRICTAMENTE REALICE VAYA l'-1aS ALL~ DE LA PARCIALIZADAS, QUE LA DEL UN DESDE UN SUHA DE SIMPLE IMPORTANTE DE NUESTRO SALTO ÚLTIMO LA DESAPARICIÓN DE LA INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO DE DROGAS. 5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO: A.- LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO FAHILIAR Y INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO. B.-LA SOCIEDAD/LOS BIENESTJ'.. R A. CIUDADANOS QUE VEN DISMINUIR CAUSA DE LAS ACTITUDES Y LOS SU COTA COMPORTAMIENTOS DE QUE ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES. SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES: 1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y HáBITOS SALUDABLES AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL NIVEL DE PREVENCioN. 15 MáXIMO �2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO PARA CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA, FA!'-1ILIAR LA REHABILITACIÓN I LA REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE. 3 -GARANTIZAR EL ACCESO, CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL A PRáCTICAS HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA ADICCIÓN, A FIN DE QUE EL HáBITO ADICTIVO NO LOS MARGINE TODAVÍA HáS. 4 - REPRESIÓN DEL TRáFICO, SU l•1ERCADO ASOCIADO Y LOS DELITOS VINCULADOS. ESTOS CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS ACTUACIONES DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO. ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO DEBE TENER COMO OBJETIVO: - LA PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS MáS ALTAS DE BIENESTAR. - LA DISMINUCioN DE LA DELINCUENCIA DERIVADA DEL TRáFICO DE DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS. - LA MODIFICACIÓN CIUDADANOS HACIA DE LA PERCEPCioN Y DE EL PROBLEMA, LA ACTITUD FUENTE DE ANGUSTIA SOCIALES. 16 Y DE LOS TENSIONES �PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY LA H1PORTANTE PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES DEL CUERPO SOCIAL, INCORPORACIÓN SE EFECTIVA DEBEN TRAZAR DE MEDIOS DE LINEAS QUE PERMITAN COMUNICACIÓN, LA SINDICATOS , GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC. ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION - LA POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES DE TIPO ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO. - EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR, PROBLEMAS DE TIPO ORGáNICO, PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS. - EL ABORDAJE ESPECIFICO DE LA DROGODEPENDECIA COMO UNA ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS. - EL TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO DE DROGAS, ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y SIDA. 17 EL �- LAS COMUNIDADES OBJETIVOS TERAP~UTICAS FUNDAMENTALES LA QUE TIENEN REEDUCACI6N COMO PARA UNO DE MODOS DE SUS VIDA SOCIALMENTE ACEPTADOS. ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO . ----------~------- LAS ACTIVIDADES DE CARáCTER DELICTIVO ASOCIADAS A LA DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS. - EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL CODIGO PENAL. - LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA PAGAR LA DROGA. ES PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N VECES ASOCIADAS, A DROGA-DELINCUENCIA, MENUDO PORQUE OBDECEN A UNAS MUCHAS CONDICIONES PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES. EL PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL, LA SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS GARANTIZADOS. 18 DDESARROLLO QUE PREVE DEBIDAMENTE �EL PLAN MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA EN LOS SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES: \.~· --- "----/ ' ·\_/ 1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES. _; - ------- - INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS. - ARTICULACIÓN DE LOS TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR DE UNA LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL. - SECTORIZACI6N ADSCRIPCIÓN SECTOR A TERRITORIAL CADA DE LA ASISTENCIA DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE GEOGR~FICO Y POBLACIONAL, A LA UN CIUDAD: DETERMINADO RESPETANDO EN TODO MOMENTO LA ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO. - UNIDAD DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y DE REINSERCIÓN DE LA CIUDAD. - COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE LAS ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD. - INTEGRACIÓN TRATAMIENTO PROGRESIVA DE LAS DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS DROGODEPENDENCIAS EN SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES. 19 LAS REDES PARA EL GENERALES �[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_. ,--· ------" - CON EL DEPARTAMENTO DE SANIDAD I SEGURIDAD SOCIAL DE LA BAS¡NDOSE EN GENERALITAT DE CATALUNYA. - CON LA DIPUTACIÓN. - CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO. e 3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN. - ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS, CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA. - IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS. 6.- NUEVAS ACTUACIONES 1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO. EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS DE REACOMODACIÓN, LA INCITACIÓN PRESIONES AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS, AL DE GRUPO, CONSUMO COMO MEDIDA DE CRECIMIENTO, LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN 20 LAS POR �PARTE DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA, DUDA RELACIONADOS DROGODEPENDIENTES. MERCADO QUE COMPLETO CON LA AÑADAHOS PRODUCE LA APARICIÓN PRESIÓN DE GRANDES BENEFICIOS, ESTáN SIN DE LA CONDUCTAS OFERTA, Y TENDRáN UN Im UN CUADRO DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS) LA PREVENCIÓN. HEMOS APUNTADO ASOCIACIONES ANTES LA NECESIDAD DE LA DE VECINOS Y ENTIDADES, PARTICIPACIÓN ASi COMO LOS DE LAS GRUPOS DE VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN. DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y AL ~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS DE COMUNICACIÓN. ES EVIDENTE QUE, DROGODEPENNDECIAS EN EL MOMENTO ACTUAL, EL ABORDAJE EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL DE VISTA DE LA SEGURI DAD, NO PUEDE SER DE LAS PUNTO ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN. ANEXO (DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l / PREVENCION DE LA DELINCUENCIA) 21 j �2 .- ASISTENCIA DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN -------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION. A ,.-------- LAS PERSONAS COMISIÓN DE DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS, IMPULSADAS A LA DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS EN AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y CONTAGIOSAS A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN, REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR SOCIAL. ASi PUES, ES NECESARIO EL ESTABLECIMIENTO DE UNA SERIE RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y BIENESTAR BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN COMO DE DEL SIMULTaNEAMENTE CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL. PROGRAMAS DE MANTEN IMIENTO CON METADONA SUBSTITUTORIOS, LA COMISIÓN SANrrARIAS ASi COMO DE O CON OTROS PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN DELITOS. Y EL CONTROL DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS DE LAS SUSTANCIAS REPERCU'riRáN (CAMBIO DE JERINGAS 1 POSITIVAt·1ENTEI UTILIZACIÓN DE CONDIC IONES ESTUPEFACIENTES LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA CONTACTAD,Z\ PRODUCTOS POBLACIÓN LEJIA 1 ETC. 1 ) TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL SOCIAL. 22 BIENESTAR �EL ESTABLECIMIENTO DE UNA TERAP~UTICA RELACI6N PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá, PROCESO POSITIVO TRATAMIENTOS QUE CON LLEVE A OBJETIVOS ENTRE POR OTRO LADO, MUCHOS DE AHBICIOSOS, ELLOS QUE ESTOS GENERAR UN A EMPRENDER INCLUYAN LA REINSERCIÓ N SOCIAL. ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS SEGÚN EL DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS, 50% DE NUESTRA CIUDAD PACIENTES DATOS AUNQUE LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL TOXICÓMANOS FIABLES SÍ ENTRE SOBRE PODEMOS LOS ANOS 1983 - 1987 POR VIA ENDOVENOSA. LA PROPORCIÓN DE VIH NO PRáCTICAMETE DETECTADOS EN CORRESPONDEN A TENEMOS TOXICÓMANOS ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO TODAVIA AFECTADOS, UN FUERTE INCREHENTO. ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.: - INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS A DOS COLECTIVOS CONCRETOS: * PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS: MEDIDAS PROFILáCTICAS Y HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD. 23 DDE �* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES SE QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N DETECTE INFORHACIÓN CON UNA FINALIDAD DISUASIVA, A LA TOXICOMANiA: DE LOS RIESGOS QUE COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA. - GARANTIZAR AFECTADA, LA ASISTENCIA INDUCitNDOLA, SOCIOSANITARIA EN TODO CASO, PARA LA POBLACIÓN A ADOPTAR LAS PR~CTICAS HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES. INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE DE LAS DROGODEPENDENCIAS EN LAS REDES GENERALES SANITARIA y ASISTENCIAL -SE DEBE HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO PROSTITUCIÓN-DROGA- SIDA. EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS, DEL SIDA A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR LA TRANSMISIÓN LA PROSTITUCIÓN TOXICÓMANA SEROPOSITIVA. 3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS --·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS" - NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO. 24 �- CONTINUAR LOS SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO YA HA NUEVO AL ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL. - CUANDO SALE - VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA. - PONER EN REALIZACIÓN ENTREDICHO EL DDESARROLLO DEL SISTEMA PENAL DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA EN LA CáRCEL. - ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS. DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987. HEROÍNA 40% DE LOS INGRESADOS PS ICOFáRMi'\COS 28% 11 " COCAÍNA 22% 11 " CANNABIS 31% " 11 CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS. 25 �DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987 ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS HEROlNA CáRCEL DE GERONA 27% CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57% PSICOFáRHACOS CáRCEL DE GERONA 5% CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50% COCAÍ~A CáRCEL DE LERIDA II 6% CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40% 7.- EL TERRITORIO EFECTOS DE LA DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS DELICTIVOS QUE LA ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO. - C I UT Nr VELLA DE BARCELONA. .........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _. _ ............_.,... . f\ \~-¡--y;,¡ -ro ·f') EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS DESDE DOS PERSPECTIVAS: - LA DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO, MINIMIZAR LOS EFECTOS QUE SUFREN ~L, SOCIAL. 26 SU FAMILIA Y A FIN EL DE ENTORNO �- LA OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE f\ DROGA Y POR EL CIRCUITO DE OBJETOS ROBADOS COMO LA DELITOS CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO. EN AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS NIVELES DE PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL CONSENSO POLÍTICO. EL DEL TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA POSTERIOR INQUIETUDES, PLAN PERO MUNICIPAL DE ACTUACIÓN, ESPECIAL EN TODO LO EN ELABORACI6N ESTAS RECOGE QUE CONCIERNE AL EJEMPLO EL ELEHENTO HUMANO. EN EL CASO DEL "TERRITORIO" QUISIÉRAMOS PONER COMO DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA. - CENTRO HISTÓRICO DE LA CIUDAD - CENTRO DE ACTIVIDAD URBANA HASTA 1850. - DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE DEGRADACIÓN, CON UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA POBLACIÓN MUY ENVEJECIDA ( UN 23% DE 65 AÑOS). 27 DE LA POBLACIÓN TIENE M~S �- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA, RUINA, LA ALGUNOS CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100 DE ELLOS MEDIO DESHABITADOS. EXISTENCIA DE AÑOS, PATIOS INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES. URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS. - ESTRUCTURA UNA INFRAESTRUCTURA URBANA DE DIFiCIL CONSERVACI6N CON Y MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE. EL - EN TERRENO DIFERENCIAR PEQUEÑOS DOS DISTRITO LA ACTIVIDAD REALIDADES: COMERCIOS, CARACTERIZADA ECON6rHCA DE Y POR FORMAL, UN UNA. LA LAS DEL PROFUNDO ECON6MICA ZONAS DE INTERIOR ES GRAN NECESARIO ACTIVIDAD DE LA TRAMA DECAIMIENTO DE LA CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS EN URBANA ACTIVIDAD PARTES DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE DEL VACiO ECON6MICO CASI TOTAL . EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL, OCUPA LA EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA, DIFICULTAD LA DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA QUE PROVOCA DOTACI6N DE SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA. ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES. 28 ILEGALES �TODOS ESTOS "INSEGURA" FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO DE ZONA DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES DELITOS. •rAMBIÉN ES L.Z\ SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES LO QUE HA HECHO NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES: -VOLUMEN ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE DE MASA CRÍTICA. -EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO. -DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES SOCIALES QUE H:TERVENGAN. A FIN DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES, SE PROPONEN UNA SERIE DE PARA AGILIZAR LA GESTI6N DE ACTUACIONES. - POLITICAS, DE DESCENTRALIZACI6N CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE PARTICIPACI6N, ~ CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE. - ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA. 29 �LAS INTERVENCIONES ECONOt.IJIA MIXTA REVESTIRáN SIN PREVISTAS SOBRE DUDA LA A TRAVÉS DE INFRAESTRUCTURA UNA MAGNITUD SUFICIENTE ESTA Y SOCIEDAD LA PARA DE VIVIENDA PR0!10VER SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL Y DISTRITO Y SUS Hl1BITANTES. AL MIS!'>10 TIEHPO ACTUACIONES COHO DE SE DEBERá HACER CONFLUIR EL CONJUNTO DE MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR SEGURIDAD SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA LAS SOCIAL, HACER DE Y SU ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE. CUANDO SE ABORDAJE, Itz\BLA DE LOS EFECTOS SOBRE UN SIGUIENDO TERRITORIO DE EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD DE CIUTAT VELLA, SEGURIDAD EL CUAL, SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS DE LOS ACTORES: JUSTICIA. FISCALÍA. AA.VV. DE VECINOS. AA.VV. DE COMERCIANTES. ADMINISTRACIONES. FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA NACIONAL. 30 �• 8.- PROCESO JUDICIAL COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE - ACTUACI6N DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS. - INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL. - ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE. - TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA. ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL. ACTUACI6N JUDICIAL. - HACER QUE LA DECISIÓN JUDICIAL - SENTENCIA, SEA DECISIÓN SOCIAL. DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA. - INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA PARA LOS DROGADICTOS QUE COMETAN DELITOS MENORES. C~RCEL EVIATR INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN EL LAS PRISIONES DE JÓVENES. - (!UE LA CONDENA SE PUEDA TERAPÉUTICAS. 31 TAMBIÉN CUHPLIR EN GRANJAS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP Subject The topic of the resource Drogoaddicció Congressos i conferències Ciutats Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-08-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències