249 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1168/19880907d_00304.pdf 08730da7d61866d2fce217d04c2386f8 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR I)E L'ALCALDE DE BARCELONA INAUGURACIO DE L'EXPOSICIO DE SIS ARTISTES DE NICARAGUA, AL SALO DEL TINELL, EL DIMECRES DIA 7 DE SETEMBRE DE 1.988. Simplemente dar la bienvenida a todos los que estan aquí, las gracias a los pintores que ha venido de Nicaragua i de París, Armando Morales, Embajador de la Unesco i Carlos (?) Montenegro. Los otros tres pintores no han podido venir, pero también están aquí representados. Gracias a las Instituciones que han apoyado y gracias a las personas. Tendríamos que hacer una larguísima lista y no quiero olvidarme a nadie. Todos saben como han colaborado, como esto ha sido posible gracias al esfuerzo de todos. Pero quiero resaltar especialmente a un equipo, a unas personas, la Regiduria de Publicaciones del Ayuntamiento, que lo han hecho posible i como todo ha sido una dura batalla. No sé si porqué está marcado dentro del problema de Nicaragua ha sido como una guerra, pero aquí está, porqué esto se queda i como dicen en Nicaragua la guerra se va, pero la revolución se queda. esto es la expresión del arte, de la cultura �EI. SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA Paraules de l'Excm. senyor Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. Senyor Embajador, senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i amics. A mi me gustaria subrayar con agradecimiento al señor Embajador, a sus colegas y al pueblo de Nicaragua el hecho de que hayan sido capaces, en un momento duro de su país, en un momento difícil desde el punto de vista económico, desde el punto de vista político, que hayan sabido tener la tranquilidad de ánimo de saber crear, de saber, no sólo producir para la supervivencia, que es un imperativo fundamental, sinó al mismo tiempo tener esas reservas, ese excedente para poder crear artísticamente, que en definitiva es un alimento también para el alma y para el pueblo. Nicaragua está pasando una etapa histórica decisiva para su futuro. Saben los nicaragüenses, saben el señor Cónsul, saben estos amigos de Nicaragua que desde aquí se sigue, como muy bien ha olfateado el senyor Embajador y pintor en nuestras calles, desde aquí se sigue con curiosidad, con pasión a veces lo que allí ocurre, esperamos lo mejor de los cambios que sin duda se han de producir en el futuro en la política americana, en su conjunto. Estamos confiados de que las mejoras se tienen que suceder en todo caso a nivel más modesto de las relaciones entre ciudades, que es un nivel no de gran política, pero sí más cercano a la relación entre los pueblos. Sepan que igual como existe ahora una colaboración entre la Universidad de León y la Universidad de Barcelona, Barcelona está siempre dispuesta a ir ampliando esta colaboración en los campos Lo que nos impresiona saber es que en el continente americano, junto a situaciones de retraso, a situaciones de avance, y junto a gente pasiva y gente activa que mira por la transformación de la realidad social, nos van a tener a su lado siempre, esta es una ciudad, como ha dicho el Embajador, no solo partidaria sinó amante de la libertat, es una ciudad libertaria, lo ha sido históricamente, lo va a seguir siendo en el futuro, confien pues ustedes en que nuestra modestia, también, que no es el nivel de la gran política pero desde la modestia de lo que es una ciudad podran contar con nosotros, les felicito como artistas y les felicito como país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4074 Title A name given to the resource Exposició "Sis artistes de Nicaragua" / Inauguració. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Cultura Model social Nicaragua Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1169/19880909d_00305.pdf 5ad4c6f40e3ca2a0e0ba3c04e4138a1a PDF Text Text PARAULES D'AGRAIM.ENT DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA �PARAULES D^AGBAI00E0T D EL SENYOR ALCALDE AL PROFESSOR ZIMMERMAN Aquest 11 de setembre, té moltes significacions. Fa mil anys neixia obscurament una independència abans que una identitat. Per aix(5, potser al 2100/2150 tornarem a fer el Millenari de la Nació. F a cent anys Barcelona es llençava a un projecte prodigiós que va esverar fins i tot Valentí Almirall. Pezó va reeixir. Va donar 1'empeota oecesoária. Fa 15 anys Allende. Peró aquest any, sobretot, mirem el futur. Dintre d'un més eooás, comeuga el Quatrienni de Barcelona. Mirar enrera és important si som capagos de no ublidac el present ni maquillar-lo amb robes antigues. Avui hem parlat de fa mil anys (El President ho va demaoar). Z l'any que ve tocoazem a parlar de fa 275 anys, com demana la Diada. Però deixeu-me barrejar present, passat i futur per una momeota, per una vegada, pergué són indestriables. Avui Barcelona és la capital orgullosa d'una Catalunya Autónoma. Avui, no ho oblidem mai, se sent tanmateix ciutat frontalera i porta a E uropa d'una Espanya democràtica que es desperta també amb ambició i que està aprenent a reconéixer la seva pròpia diversitat. Ajudem-la. Ajudem-la exigint i ajudem-la estimant. Afermem-nos en la nostra própia identitat, però no �2. Oferim la nostra diferència com a riquesa i no com a barrera. Reconeguem també, en la nostra identitat, una diversitat que ens ha estat donada per nouvinguts, per nous accents, que ja són ben nostres. No fórem els que som, no seríem qui som sense les mans creadores dels catalans de destí i les dels seus fills. La nostra burgesia hauria de fer-se digna de les seves millors tradicions, no solament en el conreu de l'art, o en la protecció dels nous Gaudis i Verdaguers, sinó també tot fent honor al "pactisme" dels nostres millors moments i dialogant amb els sindicats de treballadors, sense prepotència ni intemperància. Tenen massa oracles que els aplaudeixen tot el que fan, a tort i a dret, encertat o errat. La saba de Catalunya, l'esperit històric de la seva Capital, Barcelona, l'empenta dels Consellers que, guiats pel meu antecessor en el càrrec Rafael de Casanova, es juramentaren en aquest Saló l'any 1714 abans de sortir a combatre el setge. Tot això ve de baix, ve del poble de Barcelona i de les mans i de les ments que l'han construïda. Solament quan els de dalt han sabut dialogar amb les classes mitges creatives i amb les associacions de treballadors, ha estat aleshores quan Barcelona ha tirat endavant. Més que això: ha fet els salts de gegant que el poeta admirava, primer, i exigia, després, quan deia: te'n vas Barcelona, esperit català que has vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" "On "Detura't un punt! mira al mar, Barcelona, com té faixa de blau fins al baix horitzó, (...) i tu fuges del mar?" I quan Barcelona contesta, "Vinc del mar i l'estimo, i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor, i me'n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor" �3. Llavors el poeta, rendit, exigeix ell mateix: "Per copsar tanta terra i tanta mar, Barcelona, ja et caldrà un pit ben gran, amb uns braços ben ferms" I acaba: "Corre enllà, (bis)(ter) Barcelona, que ja et cal esse' una altra per ésser la que deus perquè ets alta i airosa i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens" Pot algú, avui, aquest 11 de setembre del 88, negar l'actualitat profètica d'aquestes paraules escrites fa un segle? Pot algú dubtar que el millor interès de la Catalunya autònoma rau en una Barcelona forta? Es possible que ningú posi dubtes a la necessària reconquesta del port, de la platja i del mar i de la Ciutat Vella? A foradar les muntanyes per Vallvidrera i en el futur per Horta per tal d'acostar-nos a Terrassa i Sabadell, a la Universitat Autònoma i al Parc Tecnològic? A fer pujar la gent fàcilment al nostre Montjuïc, en el qual estem posant un esforç semblant al del 29? Aquest 11 de setembre del '88 és el de l'any de sortida dels trens cap al '92. Qui no hi sigui, no hi serà comptat. Es la nostra gran ocasió com a Ciutat i com a País. Demà passat desfilarem davant el monument a Rafael de Casanova i anirem a posar flors a la tomba del nostre Conseller en Cap, amb aquest pensament al cap i aquesta joia al cor: "Ara és la nostra gran ocasió i l'estem aprofitant" Altrament no forem dignes dels Consellers que sortiren d'aquestes cadires per defensar la nostra llibertat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4075 Title A name given to the resource Paraules d’agraïment al conferenciant Sr. Zimmerman en motiu de la diada del 11 de setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Catalanisme Història Societat Territoris Model social Identitat col·lectiva Independència Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf 92718ab81f562625cc34c33ba9559611 PDF Text Text P: 2EL Ajuntarnerit de Barcelona CULTURA LE CORBUSIER I BARCELONA Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge que constitueix aquesta magna exposició. Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona. Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament. neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme. Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se ves idees pel desenvolupament urbà. Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat. Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura occidental. �a 09;'21 77:40 217' 12 40 04 Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ Ajuntainent de Barcelona CULTURA EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER" L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement, tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats. La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals. La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic í urbonistic) fins inserir-se en el de la cultura moderna en general. Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat. És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees. L'exposició "L'aventura Le Corbusier", i el mateix centenari, ar- riben en un moment propici i oportú.: Per un costat la distància respecte la seva obra, jutjada per ge- neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia de judici 1 análisi objectiu. - Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4077 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Joan Miró Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Arquitectura Art Urbanisme Model social Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/685/19881001_LV.pdf 0e45fde12c351651bb861e0889f945e3 PDF Text Text VV iconomia ylNegocios, 141 V1PiUtJfUUJUt Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA SÁBADO,1 OCTUBRE1 Tribuna Libros Barcelonáseesfuerzapórconseguir unmemorable92 El Ayuntamiento de Barcelona está realizando un esfuerzo extra— ordinario añte la cita de 1992. Es— fu erzo extraordinario quiere decir. en este caso, superior a ló que sería normal. Se barajan cifras fnuy dispares, a’gún se tenga en cuenta las obras de infraestructura estrictamente olímpica o los gastos de organización y celebración de los Juegos. También hay que contar con el coste de aquellas obras necesarias para que la conexión entre los JJ_oo. y el resto de la ciudad no sea una pura entelequia, Es bueno que los ciudadanos nozcan cuáles sonSlas cifras res1 l de la inversión que se está reali zando de cara a 1992. No tanto para los Juegos Olímpicos en sí mismos, como para tres grandes temas que están ligados a los Jue gos, pero los desbordan ampliamente y se convierten en cuestio— nes ciudadanas de primer orden: 1 Las inversiones en torno a la Villa Olímpica del Poblenon (colectores. espigones, puerto, • cinturón, parque de mar, paseo marítimo, soterramiento de vías 2. — Las inversiones en las cua tro áreas olímpícas en instalacio nes deportivas y urbanización (Poblenou, Vali d’Hebron, Dia gonal, Montjuic). 3. — La inversión en red viana y cinturones. La inversión. dividida por agentes financiadores, es la que se recoge en el cuadro adjunto. Estas inversiones se refieren a la ciudad de Barcelona y no incluyen inversiones fuera de ella. Las ci— fras son aproximadas pero sufi cientemente indicativas. Y no tie nen nada que ver (excepto por lo que se refiere a los 22.000 millones que invierte el COOB en instala ciones ‘ áreas de la ciudad) con el presupuesto del COOB, es decir, con el presupuesto estricto de or ganización de los Juegos. Se trata de inversiones “paraolímpicas” que quedarán definitivamente como una mejora de las infraes tructuras de la ciudad, especial mente abriendo el Poblenou y el Eixample al mar y eliminando el tren de la costa, pero también completando la urbanización de la Vall d’Hebron, la Diagonal y Montjuic, y dotando a Barcelona : de1los resultados que se esperan están concentrados en la Villa Olímpica Las previsionescontempladas (E iIloiusdep.elas) , 2.Iislalacioass 1. PoIsui daportivu y 3.Cinturoos TotI (iii vivisadas) irbasizacié.yridviana (1+2+3) TOTAL 41.980 Ayuntamiento 32.800 Estado 5.930 Generalitat 2.050 Diputación — — — CMB 47.100 14.700 5.000 1.400 4.000 66.280150.360* 25.000 67.500 25.000 35.930 15.000 18.450 4.000 ——— 1.200 1.280 2.480 COOB 22.000 22.000 Excluye 5.000deduplicaciones entrelascolumnas 2y 3. IncluyeVOSA. AOMSA, IMPU. MOPU: 3.500/M. TRANSPORTES: 2.430. ——-- —--— ——— * * * *** de los soñados cinturones de ron da, veinticinco años después de su concepción. Es una ocasión histórica para que la ciudad dé un salto adelante. La ciudad no puede desaprove charla. Ahora bien: fijemos especial atención a las cifras. Entre la cia- dad y el COOB (organismo que la ciudad preside y avalajunto con el Estado y sólo limitadamente con la Generalitat) se cubren casi 2/3 de la inversión, un 60 %. Afortunadamente el COOB se autofinanciará y ello limita las obligaciones de la ciudad. Pero si gue siendo cierto que entre el Es URALITA, S. A OBLIGACIONES SIMPLESCONVERTIBLES Emisión julio 1988 PRIMERA OPCION DE CONVERSION En cumplimiento de lo establecido en la escritura de Emisión, se pon e en conocimiento de los tenedores de dichas Obligaciones que podrán ejercitar su dere cho a convertirlas en acciones nuevas de Uralita, S.A., en la siguiente forma: TIPO DE CONVERSION: Las Obligaciones serán valoradas por su valor nominal (50.000 pesetas cada una). Las acciones se valorarán al 400 por ciento, tipo máximo establecido en la escritura de emisión para la primera opción de conversión, dado que el valor calculado según el tipo medio de cotización de la Bolsa de Madrid en el período comprendido entre los días 1 al 30 de septiembre de 1988,ambos inclusive, minorado en un 20 por ciento, excede del menciona do limite máximo. Es decir, el valor de cada acción será de 2.000 pesetas. PLAZO DE CONVERSION: Desde el día 2 al 21 de octubre de 1988, ambos inclusive. OPERACION DE CONVERSION: Los tenedores de obligaciones que deseen realizar su derecho lo comunicarán por escrito a su Ban co, Agente o interme diario financiero depositario dentro del plazo estipulado. AMORTIZACION DE LAS OBLIGACIONES: Las obligaciones que acudan a la conversión quedarán amortizadas con efecto 30 de septiembre de 1988. PAGO DE INTERESES:’Las obligaciones que queden amortizadas percibirán por el cupón de conversión los intereses correspondientes al período trimestral transcurrido, a razón de 1.042 pesetas brutas, es decir, 833,60 pesetas netas por obligación, pagaderas el día 20 de octubre de 1988. EMISION DE ACCIONES: Las nuevas acciones que se emitan como conse cuencia de la conversión gozarán de los derechos políticos y económicos a partir deldía 1 deoctubrede 1988. GASTOS DE LA OPERACION: Los gastos inherentes a la conversión serán por cuenta de Uralita, S.A. El número de clave correspondiente a la ampliación de capital social derivada de la conversión será 18.2i7.048. Madrid, 30 de septiembre de 1988. El Secretario del Consejo de Adniinistra ción, José Ignacio Fernández-EspañaLópez-.Rua. — rante los Juegos, sino por muchos años. Insisto: este beneficio colec— tivo se va a conseguir con una f i nanciación desproporcionadamente cargada sobre los hombros del ciudadano barcelonés, porque las competencias sobre las materias objeto de las inversiones son sobre todo estatales y autonó micas. Pero Barcelona no debe quejarse sino liderar el esfuerzo. Y lo está liderando. Sólo reclama dos cosas: 1 . — Que se acelere el empeño en dotar a todas las ciudades y específicamente a la nuestra, de los recursos que requieren, lo cual significa mejorar el fondo estatal de cooperación local —que este año va a crecer un 30 % con 9.000 millones anuales más para Barce lona— y crear el esperado fondo autonómico de cooperación local, que deriva obligadamente del ar tículo 142 de la Constitución y del espíritu y la letra del Estatut de Cataluña. En este mismo camino hay que traducir las promesas de los anteriores consellers de Eco— nomía. En el caso de Barcelona, ade más, la ciudad reclama una solu ción que ya no puede demorarse más, al lacerante problema de la financiación de los servicios de suplencia que estamos pagando desde la ciudad en beneficio de los presupuestos estatal y autonómi co: hospitales, escuelas, museos, orquesta, conservatorio, servicios sociales, etcétera, sin olvidar que la ciudad está pagando también —caso tal vez único en Europa— el déficit de transportes públicos de superficie. 2. — El Ayuntamiento cumpli rá sus compromisos tal como figu ran expuestos en el cuadro trans crito. Dispone de crédito y financiación para ello. Es más, hará frente a sus obligaciones en los ba— rrios y servicios de la ciudad y en partiçular en la rehabilitación de la Ciutat Vella y en la mejora ur banística y cultural de los barrios obreros. Pero el Ayuntamiento requiere desde ahora a las dos administra ciones superiores a complementar ese esfuerzo en una serie de proyectos singulares, con nombre y pellidos, que están pensados, proyectados y a punto de ejecu ción: la propia rehabilitación de Ciutat Vella, el planeamiento de una auténtica red metropolitana de transporte público, el Museu d’Art de Catalunya. el centro cul tural del Norte de Nou Barris, el auditorio y la urbanización del conjunto Auditorí Teatre Nacio nal, la reforma del puerto, la modernización del aeropuerto y sus accesos, el centro cultural contemporáneo de la Casa de la Cari tat, el enlace de los cinturones con Montgat (desde la Trinitat) y El Prat (desde la Diagonal). el “ca bleado” de la ciudad para la teledistribución. .. En fin, el conjunto de actuaciones previstas para poner a esta ciudad al nivel que se merece. En los próximos meses veremos hasta qué punto nuestras más que justificadas esperanzas se cum pien. PASQUAL MARAGALL Lt INLRØI* fl’K E.I*W%-tJ.% ftOf Cotización bursátil: la mayoríade edad de unasociedad E. Fondevila Roca Barecelona, 1988 80 páginas Jaime Ruiz Cabrero, smndi co de la bolsa de Barcelona, explica en el prólogo de este libro que la introducción de una empresa en el mercado bursátil es como alcanzar la mayoría de edad. La compa ñía que adopta esta decisión sabe que la cotización de sus acciones estarán al acceso de un público anónimo y que, el tratamiento fiscal, será distin— to. Eduardo Fondevila Roca, doctorado en Ciencias Económicas, dedicado a la docencia y autor de varios Ii bros, fue considerado en 1981 uno de los cien expertos fi— nancieros españoles más destacados. Generalitat y Administración central participan sólo con un 36 % del total de los fondos El Ayuntamiento reclama mayor aportación de las otras administraciones tado y la Generalitat cubren tan sólo el 36 %de la inversión, cuando lo normal en infraestructuras de este tipo, sean cinturones, puertos, colectores o instalaciones deportivas, es que o el Estado o la Generalitat —segúnlas competencias— o los dos juntos, cobran como mínimd de la inversión. En particular el esfuerzo de la Generalitat es realmente modesto, aunque muy de agradecer (un 12 % del total). Comparativamente la Diputación de Barcelona hace una aportación más merito ria, en relación con sus competen cias. En cuanto a instalaciones deportivas —yno sólo en Barcelona, sino también en Granollers, Terrassa, Badalona y otras ciudades de la zona metropolitana— la Diputación realiza una inversión mayor que Ja de la Generalitat. Creo que esto no es totalmente justo. Que Barcelona dé un salto adelante en sus infraestructuras es algo que interesa no sólo a los ciu dadanos de Barcelona, sino a Cataluña en su conjunto, y a España entera también. Esas infraestruc-• turas las van a usar más de una vez ciudadanos de fuera de Barcelona. Y en todo caso van a servir a los intereses del conjunto, no sólo du MOLINOSdela —t) 2 HP deade 10.600 pts. , solicitamos distribuidores masalles La historia del billete verdecontada por un especulador André Kostolany Planeta Barcelona. 1988 239 páginas ¿... Y qué hace el dólar? Es una pregunta que esta en la mente de numerosos políti cos, economistas, ban4 uero, y en la de todos los que partici pan en eljuego de la Bolsa.La trascendencia del valor del “billete verde” en la economía mundial y en la politica monetaria de los países queda ampliamente reflejada por André Kostolany, especula dor en la bolsa desde hace doce lustros y periodista espe cializado en temas bursátiles. El autor explica que no existe una ciencia exacta para caicu lar el valor de las divisas porque el que la cotización de ésta er concreto suba o baje depende de un sinfín de fac toros externos. Por ello, sólo existen interpretaciones. Esta publicación no pretende ser, como é afirma, un libro científico sino “una recopilación de conversaciones de sobre— mesa que reflejan mis ideas sobre el dólar de ayer, de hoy y de mañana”. Alcaide de Barcelona cou NOCTURN;0] STUCOMGran Via, 633 T. 301-56-9.6 c/ BALMES75 08291 RIPO LST (BarreIora) tfno (93) 692 09 89;1] LIMPIEZADESOFAS ELECTRICIDADCASTELLVI,S.A. anuncia cambio de domicilioen C. Florids, 8 segundode Cornelláde Llobregat Per ul TeuerMón VALMESUNAACCIO QUEMILEXCUSES 18 ALUMNOS Desde 1956- Internado - Media pensión - Cocinapropia- Autocar COLEGIO DEL SALVADOR PARVULARIO * Hl$L * * CATAUJNYA* * *Sl(JDARJs ç(_!t moquetas ytapicerías en general Servicio a domicilio LIMEX. Tel. 849-54-46 ?OIÇ - EGB - BUP Homologado Centro Mixto — Profesores especializados— Riguroso control c. TeodoroRoviralta,1,torre(juntoAvda.Tibidabo,finalSalmes1. Tel. 417-01-10 21 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1147 Title A name given to the resource Barcelona se esfuerza por conseguir un memorable 92 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685 PDF Text Text R 2G3 ESTI M[.DO .,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI, SEÑORES MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS, EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA. ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS. CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO ?TO Y U:1A 77tUC T 1l7 =a_ 7(7,77-70,y7, .I.^ll:aa 1,.-„-, _,•.y L'1- _ ^.^ _' 1J • `;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN. YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS. PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA rt^ 'B T ^ EXPERIENCIAS TUVIERAN CIUDADES IJDADES ^L'L T?-'.i_1 :HAM?. ±. HECHO CLLC ^^.^is A'1,1BAS DESARROLLOS DISTINTOS. y �PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E INTERÉ S QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO. SIN DUDA nNE PODREMOS . INTERCANVIAR NUCHAS EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS QUE COLABOIN R. EARCELONA SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE CONTINUAR SIÉNDOLO E N EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL NORTE DE AFRICA PARA ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES ESPECIALES. BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES, CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. . . PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA A. MUNDO QUE SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA. �IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR UU7 HAY OTRA LA I;ICIATIVA QUE TO".A_; NUESTRAS CIUDADES. EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ. LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE ENCUENTRO, DE -INTERCAMBIO Y DE DIALOGO. ESTA CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE __ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE CULTURA. Y ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO. LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES :DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE ;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4079 Title A name given to the resource Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Minghang, Shanghai, Xina Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Shanghai Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba PDF Text Text Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona. Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall. Saló de Cent de la Ciutat Barcelona, 2 de novembre de 1988 �CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA dia 2 de NOVEMBRE DE 1988 Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la seva presència avui en aqui, pel que això representa per tots nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició, necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va fent i es va construint. 1 Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest Saló. Crec que vostés representen, que tots representem, una ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials, col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja s'acostava una mica justament a això. Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar, quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample que : s'en.deia el Consell �Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any, perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya. La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió, diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui, les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política barcelonina i catalana de molts segles. Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714 una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya. Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui, encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió secular de la ciutat. Avui a la llotja de València, aquest mati, jo pensava veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià casi ,diria fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar, 2 �'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada històrica. Han .páStát : els :, anys a arrivat el segle XIX . ha – --..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat, perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una -, durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles :de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia -. , _ ,_ •, :„,_ mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar, d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys, els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10 _ < Km2. a 90 Km2. I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia, de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i 1 en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva • segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos, deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per . , • , • aquella .. expansió • van 'emblemàtic- molts i molt aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia qUe el moment elevats . • .„ . l'exposició universal del 88 era pes mes enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al �Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant. -, Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap 1 endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost. I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que • la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició. Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode de la dictadura, en que aquesta . . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a ; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament esequilibráda>internaiént„--. d'equilibri en aquell arnb un centré:qúe es malmet, _profundament afortunadament no del tot, 1 _ un- suburbi que és segurament . en �$àl qualitat vida, en qualitat ur -dels pitjors ._ de Europa .. que en bona part ho 'continua sent Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60, des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però -és evident que el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va ser extraordinari, urbanísticament també molt - important.. Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática, salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la mateixa gent. Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha , ta Ciutat sempre que estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques :aquesta ciutat. ha anat endavant classes ,.primer meñestrais,` ^sigut;:perque hi-ha artesenes, ,obreres amb a t ".:unes una voluntat d''empenta, de ;;-1`1-uita �però, . de .`progrés una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el 'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt :no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat, ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest 'la el moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que representen els grans projectes que Barcelona té al davant d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura, afortunadament, un alt-re cop. ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de dibuixar el futur personal, si cal, d'apostar pel futur amb la seva fortuna quin premiats. .. ;.. , . . s evident, tanmateix, que sense q . , ..... l`a societat sencere no monti un sistema de participació en l'excedent així` contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en de el risc �• es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg segles. I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic, també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada moment discutir i participar de les transformacions que aquesta ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són dones que estan buscant treball i no en troben, d'una forma regular en el mercat establert. 7 no en troben �Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu definitiva, `en páis :en aquests del Nord en que.. ens en volem entrada en e1 mercat de integrar °i ens activa, homes u. dones i en , treball. Suecia definitiva la seva riquesa mateix temps la seva igualtat, jo bóna mesura en aquesta sabiesa i. en crec, van precissament á. ~aquesta distribució... Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades, possibilitats .d'acció a, bona aquells que encara en tenen mesura la capacitat. El. Pla Estratègic ciutat, més que una formula, més que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la declaració de les institucions, una eina per identificar obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat financer en aquesta què passa amb la ciència en aquesta ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení; 1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr. com s' ha"..:de. refer . Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de .. .. -hem de primar nostres : comunicacioàs, de fer,;amb les hem tot; què ,. .. .. • ... ."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -. ... ..-. c_2 �la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s . grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer, que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no ho acosellen, potser. Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia, que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie, en el nostre territori, a la seva extensió. Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara s si ecuació formulada, . que no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels ^_._^-.4f'^M .xy^: ?'. .."-.- , •h?e^Yt ...r......:•-. . ..`. ^ .:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar. ^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:. .. .r,^....aP.^';a;Y ,.......-",i .r'+,tF:.^ �.., •. >... casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho. Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no "som, sabem :;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor 'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva, aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat, competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més espabilat, qui s'en surt veure qui innova m a veure qui actes endavant al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de ciutats:. �Hi han moltes ciutats que han arriva conclusió de que moltes coses que 'música-de -` de els ciutadans volen tenir: uposem, no poden tenir perque és per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres ciutats 'p tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur europeu. Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà, evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats, que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa assolida dels seus,.origens < molt ; legitimats en el moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que �és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. • Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa, perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació -dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de debilitat, una colla de mesures per solucionar les segones i aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la herència que secularment molts ciutadans barcelonins van expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló. Moltes gràcies a tots. 2 dé novembre.dlv 1988 " • 12 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4080 Title A name given to the resource Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Indústria Societat Barcelona Acció política Model social Planificació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf 7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE : LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN SALE DE LA REINA REGENT, 16 DE NOVEMBRE DE 1988 �MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN. MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. HONORABLES SENYORS CONSELLERS. IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT. DISTINGIDES AUTORITATS. SENYORES I SENYORS. PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES PODEN FER A UNA PERSONA. PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL. AQUEST ÉS EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS. COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A DEIXAR-SE DOMINAR. �COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA. EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT VIGENT. DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA, ,.‹91 POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE ÉS ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT. UN PAíS MAI NO ÉS PETIT SI ELS SEUS HOMES SCSN GRANS. AQUESTA SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA MILLOR CONFIRMÀCI6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4083 Title A name given to the resource Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de la Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Biografies Història Acció política Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències