251 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf 9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89 Molt Honorable Sr. President del Parlament. Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12 a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent: El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, • de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha vulgut- a la confusió Senyor President no defugi el debat; ha tingut una pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a terrenys. interCap de el seu altres L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions, sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la seva família, als seus companys i no utilitza ell directament, personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu país. El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-. Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor Obiols, que és l'interpel.lant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4089 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Govern Acció política Pujol, Jordi, 1930- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1184/19890222d_00324.pdf cd3978985bc1c74e540fa357fa84109f PDF Text Text Paraules de l'Exmc. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del premi internacional ALFONSO COMíN Saló de Cent, 22 de febrer de 1989 �^ bó2 U l ` ft t-ItiAk 62, A ,► (^^ C^C^^ °^^` ^ (.1.<//ç SR. ZUHAIR AL-ASSI, MA. LLUÏSA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: PREMIAR TOT UN POBLE TÉ SEMPRE UNA PREGONA SIGNIFICACIó. VOL DIR QUE LES RAONS QUE JUSTIFIQUEN EL PREMI I LA CAUSA QUE D'AQUESTA MANERA S'ENALTEIX, SóN UNES RAONS I UNA CAUSA COMPARTITS PER MOLTA GENT. ES DIU SOVINT QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. PER AIXò, AVUI ES POT AFIRMAR QUE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA D'ACOLLIR EL LLIURAMENT D'AQUEST PREMI, PERQUè TINC LA CONVICCIó QUE MOLTA GENT D'AQUESTA CIUTAT COMPARTEIX LES RAONS I LA CAUSA QUE HAN ESTAT PREMIATS. UNA VEGADA MÉS L'ALFONS COMíN HAURá ESTABLERT UN PONT ENTRE LA GENT. COM A ALCALDE EM COMMOU ESPECIALMENT QUE REPRESENTI AQUí LA CAUSA DEL POBLE DE PALESTINA LA PERSONALITAT EXTRAORDINàRIA D'UN HOME QUE HA LLUITAT I SOFERT DES DEL LLOC I LA CONDICIó D'ALCALDE. S'AIXECA LA SESSIÓ. I,' 1-„O\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4090 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín al Sr. Bassam El-Shakah Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pau al Mediterrani. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Acció política Skakaa, Bassam Palestina Alcaldes Nablús Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf 5934efa2c0768732d1720f07891fc069 PDF Text Text NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES DEL DIA 28-2-89 1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió de treball amb tots vosaltres. Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu fent i en els equips que hem constituït. Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut dels ciutadans. 2. Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta política. �-2- Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal només la participació dels agents econòmics, polítics i socials. Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el seu dinamitzador principal. 3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius, sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi ha una capacitat per aportar solucions als problemes. El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal trobar l'equip més idoni. �-3- El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest mandat. 4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans, més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que entengui la informació com signe de qualitat de vida. Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i promogui al màxim la redistribució. Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per sobre de les eufòries o depressions monetàries, Una Administració que tingui un model físic del territori i garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans. Una Administració que generi polítiques específiques en el camp dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran �-4- atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives, esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat, més que intentant gestionar òrgans i dependències. Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els costos dels serveis tenen una importància política. 5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal aprofundir la transformació municipal. Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim. Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que tots són Administració municipal. �-5- Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal canviar els Consells d'Administració i garantir un control global de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de polítiques. Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb eficiència, dels òrgans que depenen d'ella. 6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop �-6- del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no, del sector privat. D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la cooperació público-privada comporta definir clarament els seus límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat com un afavoriment dels interesos econòmics. Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de ciutat. Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics, canviar les relacions amb el ciutadà, portar polítiques especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar. D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també vosaltres. �-7- 7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de propocionar: a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major autonomia a l'Ajuntament. b) Una nova organització política institucional que, canviant procés electoral, asseguri més participació ciutadana. c) Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres models financers i públics que, garantint els principis d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50 que creiem just. d) La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui. La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està �-8- fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant la nostra línia política, com l'estricta racionalitat. 8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també comporta parlar i preparar les eleccions de 1991. Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar clar que la nostre política és responsable, eficient i afavoridora del benestar de tots els ciutadans. Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui, haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva àmplia i fermament optimista. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4091 Title A name given to the resource Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. --~~ D'INAUGURACió SR. ALCALDE A L'ACTE DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER Casa Golferichs 1 de mar9 de 1989 �-3- POLíTICA, ECONoMICA, CONCRECió D'AQUESTS SOCIAL I TRETS A LA CULTURAL, REALITAT LA SOCIAL GLOBAL DE CATALUNYA. I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA ¡--- ALS -- ORíGENS DE LA FUNDACió. REFLEXIó ES AJUNTAMENTS FA, EN A AQUESTA PROPOSTA AQUEST DE CATALUNYA. ESPECíFICAMENT - CAS, DES DELS UNS AJUNTAMENTS CITATS L'ESTATUT DE CATALUNYA INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE, COM A VOLTES, LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA , ARRIBAT A APAReiXER DE "CARICATURITZATS" A EN HAN COM A CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN. EN CREAR CONSCIENT, A TRASCENDeNCIA, AUTONOMIES, PEORA 1 1 j l FUNDACió PI MÉS, EL QUE, DISSENY I SUNYER, S'ERA LA SEVA TOT DE I L'ESTAT ERA NOMÉS UN PRIMER PAS, DE CONSTITUCIONAL. AMB LA L'ESTRUCTURA PER AIXo, PERSPECTIVES aMPLIES D'UN DE LES UNA PRIMERA NOU ESTAT LA CREACió D'UN CENTRE I UNITaRIES, COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I QUE TOT EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL PAíS, PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT, I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A CATALUNYA. �-5- EL CARaCTER OBERl: j:S UN DELS ·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,... PERQUe VALORS ·- QUE ELS PATRONS FUNDADORS PODEN, VOLEN I HAN DE FER VALORE. _________ I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI DE LA FUNDACió: .... " DE CARLES PI I SUNYER. EL"··-·.--NOM UN HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA -~-.... GENERALITAT MOMENTS I MINISTRE DE LA REPúBLICA (EN UNS TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) . EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM. LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN BARCELONí, QUEDÉS HA VOLGUT QUE L'ARXIU DEL A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo DONAC i ó A LA FUNDACió. AQUEST SEU PARE N'HAN ARXIU ÉS FET MOLT IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL CATaLEG PER PODER-LO POSAR A DISPOSICió DELS HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE LA NOSTRA SERa CAMí. HISToRIA RECENT. L'ARXIU PI I D'UN VALOR INESTIMABLE PER RECoRRER SUNYER AQUEST �-6- VEIENT CATALUNYA EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE PODEM TENIR UNA BONA PROVA DE ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER. M'AGRADARIA DESTACAR-NE, QUE LA DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST L'AJUNTAMENT SOBRE PERo COM A EXEMPLE, UN PARELL CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS: PROJECTE LES DE BARCELONA, DE I EL PROJECTE DE LLEI L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS ---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·• '·--...---- DEL (ORDINARI I •·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4 EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS. TOTS DOS VAN SER SIGNATS A PER PI I SUNYER COM CONSELLER DE FINANCES DE LA GENERALITAT. L'ARXIU UNA CONSTA D'UN EXTENS FONS DOCUMENTAL, COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI , CENTRAT L'EXI LI BaSICAMENT EN EL PERíODE MATERIAL HISToRIC DE (1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS, ""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~--- EN TOTS AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR ELS PAPERS, PUBLICACIONS QUE CARTES, LA SEVA NOTES, ACTIVITAT INFORMES I POLíTICA, CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A UN ALTRE, TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA �-7- BIBLIOTECA DEL BRITISH MUSEUM, AQUEST ARXIU S'HA CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA, PERSONAL I COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS. L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISToRIA LA A TRASLLADAT AQUí, CASA DE L'ARDIACA I A LA CASA GOLFERICHS, SERa PER A LA SEVA CATALOGACió DEFINITIVA. NO HA D'EXTRANYAR A NINGú QUE UN ARXIU D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES INSTITUCIONS FAMíLIA, I PERSONES QUE, EN OPINió HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS DE LA ADIENTS PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I DIFUS!ó. QUE D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT ESTa EN L'aNIM DELS FUNDADORS PATRONS L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT. AQUESTA VOLUNTAT UNITaRIA S'HA POSAT DE MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR! DEL AVUI NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER, TANQUEM. SESSió, ARA AQUEST FA UN CICLE VA ANY, AL COMEN~AR SALó DE CICLE QUE AMB LA CENT DE �-8- L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, NADAL, F' ALCALDE (DISERTACió DE JOAQUIM DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) : e,........ .,. .. ~,r"t';....;.. l·.-· CONTINUa AMB L'ATENEU DE UN ACTE DE BARCELONA CARaCTER CULTURAL M. (PARLAREN A AUReLIA CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa ~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT, S__A!:L.§.AN. I PRESIDIT EN *-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--·· PEL SEU PRESIDENT. EN UN AL ACTE AQUESTS ACTES ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I SUNYER COM A CIENTíFIC, 'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA' SOBRETOT ENGINYER AMB GRAN S COM A HOME DE LLETRES, I COM A POLíTIC, I TAMBÉ COM A CIUTADa DE BARCELONA I DE CATALUNYA. LA COL.LABORACió COMISSió DEL rrCoeNCIES: M. AUReLIA CENTENAR! ELS DE MOLTS MARC AURELI VILA, AINAUD, CAPMANY, ELS MEMBRES DE LA (-ENTRE PERSONALITATS TRO ,:AVEN JOSEP DE TOTS ELS CAMPS HERIBERT GERMANS PI I JORDI QUALS MARAGALL-, ) S'HI I BARRERA, SUNYER, FOU M. MOLT / -DECISIVA- PER A DEFINITIVA DE LA FUNDACió, (QUE FINALMENT SUPERa ELS LA CONSOLIDACió IMPORTANT OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES PRESENTAVEN) AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE GENERALITAT DE CATALUNYA. LA �-9- EL QUE éS CATALUNYA AVUI, LA HISToRIA MODERNA, DE LA CREACió ........ L'APARICió éS INDESTRIABLE DEL D'UNA .·--. EL QUE HA ESTAT EN AUTeNTICA BARCELONA D'UNA FENOMEN CAPITAL, DE AMB VOCACió DE EN AQUEST CAPITALITAT DE PAíS. EL FENOMEN L'ESPECIFICITAT CATALa Té CAS D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL, AMB UNS TRETS AMB BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA, LA QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA. TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL DiaLEG ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT CARACTERíSTIQUES SINeRGIA QUE POSSIBILITATS QUE NOTABLES DE FLUiDESA PORTEN AMB TOTA NATURALITAT DEL MODEL DEL "SISTEMA DE MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER CATALUNYA . UNES I DE A LES CIUTATS" INTERPRETAR �-10- HO PODEM VEURE AMB TOTA CLAREDAT EN LA INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA PROJECCió TERMES MOLT MÉS ESTRICTES ALLa DE BARCELONA TANT EN DE JURISDICCió TERRITORIAL COM PER LA VIA DEL "CARRERATGE". I VEUREM MÉS ENDAVANT, EN LA BARCELONA QUE ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL UNA CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES PAíS QUE CONCENTRA ELS SEUS ENERGIES D'UN ESFOR90S PER PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL. LA IDEA CAPITAL PARER D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA ÉS UNA RACIONALITZACió MEU, PARTIDISTA MODERNA - SEVA I, - DE LA INTERPRETACió A DE CATALUNYA. VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS. DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE XIII, FET EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE --------------------- SINó TAMBé DES DEL PUNT DE VISTA POLíTIC CONSUETUDINARI, MéS DE CATALUNYA. MOLT MéS QUE UN DEL DRET MUNICIPI �-11- FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP) EL CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE oRGAN DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE JUNTAMENT AMB DIPUTACió LA MONARQUIA GENERAL DEL INSTITUCIONALITZADA, COM o CORTS. MITJAN POLíTI C SEGLE FINS SUCCESSORI MARTí XIV, ELS A COMISSió PERMANENT DE PROVOCAT L'HUMa), NO ACOMPLí UN ANYS LA GENERALITAT, LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR A úNIC CATALUNYA, LES I I IMPOSTOS, CERT 1410-1412 PAPER (INTERREGNE PER LA MORT SENSE FILLS PERo SOBRETOT FINS A LA DE GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES INSTITUCIONS ABANS , LA DEL PAíS S'ENFRONTAREN A JOAN II. EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC INFLUeNCIA DEL QUAL S'ESTENIA ARRE U DE 1 CATALUNYA . DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL PAíS (DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL CENT ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE, INSTITUCIONALMENT DIPUTACió DEL I JURíDICAMENT, GENERAL. AL DE aDHUC DE AIXó éS VaLID PER LA A LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640 O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714. ~ TU) Ir:- h CoJr- UlMAL �-12- QUAN ES CONSTITUí EL CONSELL DEL PRINCIPAL DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE CENT S'HI INTEGRa RESPONSABILITAT EN EN LA UN LLOC TASCA DE DE MaXIMA DEFENSAR LES CONSTI TUCIONS CATALANES. éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA D'UNA EN SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA EL DRET POLíTIC FINS A PRINCIPIS NOMéS FORMULACió DEL SEGLE XVIII . NO HA D'ESTRANYAR, MESURA DONCS, QUE LA PRIMERA QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI DE LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA EN PERSONES DE LA SEVA CONFIAN~A UN COP FET AIXo PROCEDí, ABSOLUTA. NOMéS L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. UNA MOSTRA MéS DEL PAPER RELLEVANT QUE ACOMPLIA, REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE DRET, CONSELL EL DE CENT éS LA INSTITUCió DEL CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL DRET BARCELONí S'ESTENIA A MOLTES POBLACIONS �-13- D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA I PART DE L'ePOCA MODERNA. _____.____________ LA BARCELONA ,..._____.._ MODERNA, CATALUNYA INDUSTRIAL RETARD I DE DURANT EL LA QUE RELATIVA XVIII LA CAPITAL DESPERTA DEL MARGINACió I LA PRIMERA DE _..~-··~·~ LA RELATIU ACUMULATS MEITAT DEL XIX, RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA. D'ALTRES AFECTADES CIUTATS RESTEN, LoGICAMENT, PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA. IMPORTANT OBSERVAR INTERPRETACió DE QUE LES PERo éS BASES D'UNA EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA SISTEMA CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB UNA CLAREDAT NOTABLE / ES CONVERTEIX 1 c ~ ~ , ~»A w Jh r;J~ .· ~ EN UN DESERT. �-14- COM VEIEM AL LLARG D'INDUSTRIALITZACió ES ESTRUCTURA SEUS CONSOLIDA VEIEM MITJANES. CIUTATS DELS PRIMERS UNA DE AQUESTA ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT CATALa". SeRIE COM TAMBé EIXOS NO éS, EN DEFINITIVA, FERROVIARI LA FESOMIA D'UN PAíS DESEQUILIBRAT. NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT DE LA CARTA MUNICIPAL. LA CARTA NATURAL DE MUNICIPAL HA DE SER LA L'ARTICULACió L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA CULMINACió JURíDICA EN AQUEST DE MOMENT CONCRET. ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS: PART DE PATRó RESPONSABILITATS PERQUe EN TERRITORIAL, NO COM PUC ALCALDE EL CONTEXT DE LES PERQUe, A OBVIAR LES DE BARCELONA; LLEIS MEVES I D'ORDENACió LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS. �-15- HE DIT REPETEIXO \ DISPOSI QUE TANT EN QUE MULTITUD D'OCASIONS CAL QUE LA D'UN ReGIM PROPI, CIUTAT I AVUI HO DE BARCELONA DE CARaCTER SINGULAR, CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT EN L'ESTRUCTURA INTERNA DE TÉ, L'ADMINISTRACió MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA, COM DE CAPITAL DE CATALUNYA, COM DE GRAN METRoPOLIS EUROPEA. ES TIC CONVEN<;UT COMPARETIXEN AMB RACIONALMENT, BARCELONA MI QUE LA MOLTS TOSSUDESA POLíTICAMENT, LA A VOS TeS EXPLICAR NECESSITAT TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA LA DE QUE ADEQUAT VITALITAT, SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI DEL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN. ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE EL CONSENS QUE UNA NORMA ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE. D'AQUEST TIFUS FA �-16- AQUESTA PERo INADEQUADA, ÉS LA REALITAT. INCoMODA, PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT JURíDICA. LA CARTA MUNICIPAL, CIUTAT, PER RESPONDRE AL QUE LA LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE ARA PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA. ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA. PERo SOM TRADICió I CONNEXIó AMB HEREUS NO D'UNA PODEM NI EL VELLA OBLIDAR PASSAT, AMB I NI ALLo GLORIOSA PERORE EN QUE LA ES FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA JURISDICCió DE CENT, METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL L'ESFOR~ DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS, DE REPRESENTACió POLíTICA ... LA VOLUNTAT �-17- BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA, DE LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE DES DE CAP S'ADMETIA, DE NO LES INSTaNCIES SUPERIORS JA L'ESPECIFICITAT, SINó LA NO SEVA PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA. CREC QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES CONDICIONS TAN oPTIMES IMPERIOSA DE DEFINIR PERSONALITAT D'AQUESTA NI UNA NECESSITAT CLARAMENT TAN L'ESPECIAL CIUTAT AMB LA SEVA CARTA MUNICIPAL . FINAL AIXí DONCS, FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT. I UNA PRESeNCIA MOLT SIGNIFICATIVA DELS AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS PROPOSEM. �-18- PENSEM ALTRES AQUEST TREBALL POT SER COMUNITATS APORTACió LES QUE ESPANYOLES I úTIL CONSTITUIR POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT EN UNA DE AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS. NOMÉS EM PúBLICAMENT MOLT FER-LA PER ACABAR, - A FAMíLIA LA I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió EN I QUE, EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA LLI~ó DESCOBERTA D'UN PI ESTIMULANT I COM e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,, 1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_ '\..{ ,;Á.{_ o ELS PERMANENT I RENOVADA HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS. r MANERA SUNYER DIPOSITaRIA LA ARXIU UNA AGRAIR - I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE SINCERA CONFIANyA RESTA, PER ALS �NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER PRIMERA PART 1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir els seus objectius. 2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i culturals. 3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres. 4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics del pais, era una pe~a important, molt més si aquesta era una institució amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera �2. a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de Catalunya. 5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que els Patrons valen fer valdre. A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents. El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat. 5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva molt interessant. L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva catalogació. �3. 6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres del Patrona t. 7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui tanquern. Va comen~ ar amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera, al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia, com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada de Barc elona i de Catalunya. 8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer, M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. SEGONA PART 1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a la resta de l'Estat. D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins del pap er de les estructures de c iu t ats). �4. Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a llen~ar com a tema per un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868). 2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants. (Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats) 3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona, llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons. TERCERA PART 1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT. 2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més, �5. amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori. Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes plantejats . 3.- Així, dones, Fundació oberta, sistema polític obert, sistema cien- tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats Aut~nomes i al propi Estat Central. Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986. 4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas. 5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre de serveis de Cat a lunya. 6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Alcaldes Barcelona Política Història Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Golferichs (Barcelona) Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1186/19890302d_00328.pdf 46c8378d780e687594b7ca63fd9023cf PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS SOBRE " L'EUROPA DELS CIUTADANS ". Saló de Cent, 2 de març de 1989 �2 (MENCIó A LES AUTORITATS PRESENTS. PENDENT L'ORDENACIÓ PROTOCOL.LáRIA) UNA VEGADA MÉS, BARCELONA TÉ L'OPORTUNITAT DE MOSTRAR EL SEU COMPROMÍS EUROPEISTA. VOLDRIA EXPRESSAR LA DOBLE SATISFACCIÓ QUE SENTO PEL FET QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DEL CONGRÉS DEL MOVIMENT EUROPEU SOBRE L'EUROPA DELS CIUTADANS I QUE L'ACTE D'INAUGURACIó SOLEMNE SE CELEBRI EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT. AQUEST SALó, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA EUROPEA, HA SIMBOLITZAT I SIMBOLITZA, COMENÇANT PEL SEU PROPI NOM, L'ESFORÇ DELS REPRESENTANTS DE MUNICIPIS DIVERSOS A ENTENDRE'S, COMPROMETRE'S I ACTUAR COM A COL.LECTIVITAT MÉS ENLLà D'UN MUNICIPI ESTRICTE, COM UNA GRAN �3 COMUNITAT DE CIUTADANS. EN EL PASSAT RECENT D'EUROPA, QUAN CALIA SUPERAR LES CONSEQÜèNCIES DRàMATIQUES D'UNA GUERRA FRATICIDA, LES CIUTATS VAN ACOMPLIR UNA FUNCIÓ DE PRIMER ORDRE EN LA RECONCILIACIÓ DELS EUROPEUS. LES CIUTATS SóN A EUROPA UNA REFERèNCIA CULTURAL I HISTÒRICA COMUNA. PENSEM EN CASOS CONCRETS. PARÍS, LONDRES, PRAGA, BUDAPEST, VIENA... BARCELONA I MADRID, TAMBÉ. SóN CIUTATS QUE HAN VISCUT EPISODIS TRAUMàTICS I TRàGICS EN LA SEVA HISTòRIA RECENT I NO SÓN AVUI UNA REFERéNCIA DE DIVISIó NI CONFRONTACIó. LES CIUTATS , AQUESTES QUE HE ESMENTAT I TANTES D'ALTRES, -DE MÉS PETITES COM VENèCIA O FLORèNCIA, MUNICH, LA HAIA O EDIMBURG - FORMEN PART D'UN PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC COMÚ DELS EUROPEUS, DELS CIUTADANS EUROPEUS. �4 LES RELACIONS ENTRE CIUTATS, ELS AGERMANAMENTS, EL MOVIMENT REPRESENTAT PEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA TENEN MOLT A VEURE, PRIMER, AMB LA SUPERACIÓ DEL MUTU DESCONEIXEMENT CIUTADà I, DESPRÉS, AMB LA CREACIÓ D'UN CLIMA DE CONFIANÇA I DE CONTACTES ESTRETS ENTRE CIUTATS, QUE SóN LES BASES MÉS SòLIDES DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA. HI HA UNA FRASE D'EDOUARD HERRIOT, PENSADA SEGURAMENT DES DE LA SEVA DENSA EXPERIèNCIA COM A HOME D'ESTAT I COM A ALCALDE -¡FOU CINQUANTA ANYS ALCALDE DE LIó!-, QUE RECULL MILLOR QUE NO PAS UNA LLARGA DISQUISICIó, ALLò QUE SIGNIFIQUEN LES CIUTATS: "TOT OPOSA ELS ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". LES CIUTATS SÓN SUPRANACIONALS PER DEFINICIó. NO TENEN FRONTERES. SÓN UN LLOC DE TROBADA I DE CONVIVèNCIA. I EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA QUE JA FUNCIONA COM A ESPAI SENSE FRONTERES, I UNA APORTACIÓ GENUÏNA DE LES CIUTATS A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �5 EN EL MOMENT ACTUAL, DAVANT LA PROXIMITAT DEL MERCAT UNITARI PREVIST A L'ACTA UNICA I EN LA PERSPECTIVA DE LA UNIó POLÍTICA EUROPEA, TAN NECESSàRIA COM URGENT, LES CIUTATS PODEN SITUAR-SE NOVAMENT A L'AVANTGUARDA DEL PROCÉS. PER A ACONSEGUIR LA MOBILITZACIó DE L'OPINIó PüBLICA I LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE EL PARLAMENT EUROPEU RECLAMA AMB INSISTèNCIA, ESPECIALMENT EN LA SEVA RESOLUCIÓ DE 17 DE JUNY DE 1987 SOBRE L'ESTRATèGIA DEL PARLAMENT RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, ES FA IMPRESCINDIBLE QUE LES CIUTATS CRIDIN ELS SEU CIUTADANS A PARTICIPAR. I AIXò ELS PUC ASSEGURAR QUE ESTà GARANTIT PERQUè LES CIUTATS HAN FET D'EUROPA WEVA,LAICAUSA. ¡NO PODIA SER D'ALTRA MANERA EN EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA!. �CORRESPON A LES CIUTATS EXPERIMENTAR LES PRIMERES PASSES DE L'ESPAI POLÍTIC EUROPEU SENSE FRONTERES. EM REFEREIXO AL FET ENORMEMENT SIGNIFICATIU QUE 5 MILIONS ■„ D'EUROPEUS--PUGUIN VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS DELS PAÏSOS ON RESIDEIXEN. BARCELONA ESTà DISPOSADA A ASSUMIR LES SEVES RESPONSABILITATS EUROPEES EN TOTS ELS ORDRES. RECENTMENT HE TINGUT L'OPORTUNITAT DE MANIFESTAR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU I AL PRESIDENT DE L'ASSEMBLEA PARLAMENTáRIA DEL CONSELL D'EUROPA, I AVUI HO REPETEIXO AQUÍ, EN AQUEST ACTE DEL MOVIMENT EUROPEU, QUE EL 1992, AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, BARCELONA / cc:7j- SERà LA PORTA D'EUROPA OBERTA AL MóN. RES NO EM COMPLAURIA TANT COM QUE EL MóN POGUÉS PERCEBRETPAVÉS DE BARCELONA LA COMUNA IDENTITAT EUROPEA.,,,v AQUEST ÉS UN DELS REPTES QUE TENIM PLANTEJATS AMB VISTES A L'ESFORÇ CULTURAL QUE VOLEM FER ENTORN DE LA GRAN CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS. A /6- 5' IN �7 VOLDRIA - I AIXí HO VAIG MANIFESTAR RECENTMENT AL PRIMER MINISTRE FRANCéS - QUE LA CIUTAT D'ALBERTVILLE S'UNíS A BARCELONA EN AQUEST PROJECTE I ENS AGRADARIA DISPOSAR DEL SUPORT GENERÓS I ENTUSIASTA DE LES COMUNITATS PER A FER-LO REALITAT. DURANT AQUEST ANY DONAREM UNA PRIORITAT ABSOLUTA, DESTACADA, OSTENSIBLE, A L'APROFUNDIMENT DE LES RELACIONS AMB EUROPA. SÓN RELACIONS QUE BARCELONA HA CULTIVAT DE MANERA EXTENSA I APASSIONADA EN ELS ANYS MÉS RECENTS. AMB MOLTES CIUTATS I INSTITUCIONS EUROPEES, BARCELONA, HI Té UNA RELACIó CONSTANT. I VOLEM QUE AQUEST CERCLE ES MANTINGUI I CREIXI MéS ENCARA. PERò VOLEM FER TAMBé UN CANVI QUALITATIU PER APROFITAR UNA CONJUNTURA MARCADA PER DOS ELEMENTS TAN DESTACATS COM SóN: - LA PRESIDèNCIA ESPANYOLA DE LES COMUNITATS DURANT EL PRIMER SEMESTRE D'ENGUANY. �8 - LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBRAN EL MES DE JUNY QUE VE. EN EL CAS CONCRET DE BARCELONA, ES PRODUEIX, A MÉS, LA CIRCUMSTàNCIA, POTSER MENOR PERÒ SIMBÒLICA, DE L'ESTABLIMENT DE LA DELEGACIÓ INFORMATIVA DE LES COMUNITATS. SOM PLENAMENT CONSCIENTS DE LES LIMITACIONS QUE POT TENIR L'ACTUACIÓ D'UNA CIUTAT EN L'àMBIT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS. PERò AQUEST PRAGMATISME QUE EXERCIREM SERà UN PRAGMATISME REALISTA, NO UN PRAGMATISME PESSIMISTA. EL ROL QUE NOSALTRES VEIEM QUE LES CIUTATS ESTAN COMENÇANT A JUGAR EN LES RELACIONS INTERNACIONALS NO L'INTERPRETEM EN CLAU DE CONFRONTACIÓ AMB EL QUE TRADICIONALMENT HAN JUGAT ELS ESTATS. HO VEIEM, MÉS AVIAT, COM UNA APORTACIÓ COMPLEMENTàRIA. éS UN PAPER QUE TÉ UN INICI DE TEORIA I QUE S'ANALITZA COM A PARAL.LEL AL QUE HAN COMENÇAT A DESPLEGAR LES GRANS MULTINACIONALS EN L'ESCENA INTERNACIONAL. �9 éS UNA ESCENARI MÉS FLUïD EN EL QUE LES CIUTATS PODEN REPRESENTAR LA GARANTIA DEL CONTROL PÚBLIC, LA GARANTIA DEL CONTROL CIUTADà. DONCS BÉ, EN AQUEST NOU PANORAMA QUE S'ENDEVINA, BARCELONA APOSTA PER UN PAPER EQUILIBRADOR, RESPONSABLE, MODERADOR DE LES CIUTATS. éS UN PAPER QUE NOMéS LES CIUTATS PODEN FER A EUROPA, EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA. BARCELONA ES PROPOSA EN AQUEST ANY 1989 DONAR PASSES CONCRETES PER ACONSEGUIR UNS OBJECTIUS DEFINITS I POSSIBLES DE MOVILITZACIó CIUTADANA I EUROPEA. - POSARà EN MARXA LES ACCIONS NECESSàRIES PER A QUE ELS JOCS DE 1992 SIGUIN ELS JOCS D'EUROPA EN LíNIA AMB LA DECLARACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU I D'ACORD AMB LA VOCACIÓ EUROPEA DE LA CIUTAT. �10 - L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ASSUMEIX EL COMPROMÍS DE FOMENTAR L'INTERéS I LA PARTICIPACIó DELS SEUS CIUTADANS EN LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBREN EL MES DE JUNY D'ENGUANY. - BARCELONA CONDUIRà LES SEVES RELACIONS AMB LES GRANS CIUTATS EUROPEES CAP A L'OBJECTIU DE CONSTITUIR UN "LOBBY" QUE FOMENTI UNA MAJOR PARTICIPACIó DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA I UNA MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS ALS PROBLEMES URBANS. - BARCELONA PROPOSARá, CONJUNTAMENT AMB ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, QUE LES COMUNITATS ESTABLEIXIN UNS STANDARDS DE QUALITAT DE VIDA URBANA, MESURABLES I COMPARABLES. - BARCELONA PROPOSARà TAMBÉ A LES ALTRES CIUTATS EUROPEES I ESPECIALMENT AMB OCASIÓ DE LA REUNIÓ EUROCIUTATS QUE S'HA DE CELEBRAR EL MES QUE VE, UNA �11 MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS AL MANTENIMENT I LA REHABILITACIó DELS CENTRES HISTòRICS DE LES CIUTATS EUROPEES QUE SÓN UNA DE LES BASES FONAMENTALS DE LA IDENTITAT CONTINENTAL. - DEMANAREM IGUALMENT UNA MAJOR ATENCIÓ AL PROBLEMA DE LES BOSSES DE POBRESA URBANES QUE SóN ACTUALMENT UN FENòMEN DE SIGNIFICACIó GENERAL. - FINALMENT, BARCELONA DONARà SUPORT A LES FÓRMULES IMAGINATIVES, QUE S'HAN COMENÇAT A ARTICULAR EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS, PER REGULAR EL COMPROMíS ENTRE ELS ESTATS I LES SEVES GRANS CIUTATS. EM REFEREIXO A FÓRMULES PRÒXIMES A LA IDEA DELS CONTRACTES-PROGRAMA O ELS PROTOCOLS D'ENTESA QUE GARANTEIXIN LA RACIONALITZACIÓ DEL SUPORT ESTATAL A LES GRANS CIUTATS EN UN CONTEXT TEMPORAL CONCRET. �12 SUGGEREIXO AQUESTES IDEES AMB L'ESPERANÇA, AMB LA CONVIfNCIó QUE VOSTèS LES TINDRAN PRESENTS I HI REFLEXIONARAN DURANT AQUESTS DIES. SÉ QUE L'APORTACIÓ DE BARCELONA PER EUROPA COMPTARà AMB TOTA L'AUTORITAT DEL SEU SUPORT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4092 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb motiu de la Inauguració del Congrés sobre "L'Europa dels ciutadans" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Co| laboracions amb altres ciutats europees en construir un lobby. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Unió Europea Acció política Barcelona Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf 3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d PDF Text Text ·, t )J/ (j ./ fut"'<-' c.... [JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~ ( , "'- V ' C-., 1 A.~'--af.: ~ ~ lMfVLt_ l._f_, ---:) k ~. . ~­ {,. -w{;{- V~ f'v ·"""" f G<A-"-----, !~ Notes Alcalde per a a la intervenció de l'Excrn. la Jornades Cloenda de les Sr. de Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986. Barcelona, 3 de rnar9 de 1989 �Comentaris I. polítics sobre enguesta metropolitana (*) 1.-Intrument d'informació i analisi per orientar acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a a preparar nova enguesta (89-90). Enquesta la raó metropolitana és la principal activitat i fonamental que justifica existencia del IEMB. 2.- Nova Enquesta manten ir l'ambit pot ampliar-se fins a Regió dels municipis 27 uni com I ~ t:~ S(}!:. d'analisi per fer comparacions. Cal, pero, col.laboració Important col.laboració de altres l~INEM Institucions. en Enquesta feta. Pel futur esperem altres col.laboracions. També de la Generalitat. 3.- Ajuntament de Barcelona contradictori que problematica global, localment, fragmentada, i hi ha assumeix el fet un territori amb una encara que s'expressi una realitat 2olitico-administrativa que dóna lloc també a pertenen9a i d'autonomia. No podem, sentiments Borja. de pero, defugir (*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr. ~ Jordi ¿ �-2- "•'\"'-" J \1 l'existéncia d'una ciutat rea _, el que vol dir que instruments d'actua~ió conjunta i també calen redistribució d'aquests social i territorial. de L'IEMB és instruments i amb funcions més un globals, més polítiques la Mancomunitat de Municipis. II. Notes conclusions sobre de l'Enquesta Metropolitana FETS A DESTACAR EN LA PRESENTACIO DE L'ENQUESTA METROPOLITANA - Potser el fet més important a destacar és el de _ ___ _____ _ ___ la constitució d'una base i un projecte de , - - - _ de dades recollida . ' - -· sistematica d'informació sobre processos --- --- socials, ------------ - fet que mostra de fer estudis únicament concrets sinó que ja puntuals disposar de d'informació periodica més potents, llarga permeten socials benestar. i els de coneixer efectes no de be les es tracta sobre temes d'instruments únics que a la les tendencies polítiques de �-3- - Dit als aixo, i per a referir-nos més r esultats de la primera edició Metropolitana que destacar molts exempl e, el es presenta aspectes, paper de conjunt d'aquesta area. concretament de l 'Enquesta avui, es els quals, entre Barcelona en poden per relació al En efecte, Barcelona actúa com a centre urba extremadament important , tant des del punt de vista de l'oferta de llocs de com pel que fa a l'tracció comercial, lleure venen ve u re i sobretot, simbolica (per treball cultural, de exemple, quan forasters gairebé tothom (93 %) els porta a lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. / L'area no Barcel ona és un territori policentric, sinó que concentra gairebé totes les funcions de centre urba d'ús no quotidia. - Alhora pero, Barcelona com /' també a cal remarcar centre urba per part --- ------ ------~--~---, ... ,. nombre <:- - que l'ús d'un de gran - - -- -- - · - - -- de persones que viuen fora de la ciutat ____ __ ,,_, ____._..,. ~-------·---~-----·~------------ - - ------------- - - ---- - --..._"' ...-...---~----· " -~ ~----- ----- produeix al mateix temps que un fort arrelament -- -- ~~--~· - - . es en els municipis on viuen. Peques persones d'altres _.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona, i peques , .. desitgen s'expr essa viure als centres urbans. En general una elevada satiasfacció en relació al \ �-4- propi barri o municipi, cosa que queda reflectida en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem amb altres ciutats europees. mena Hi ha, per tant, una d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat i l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten com a actituds en conflicte. - Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt -- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés. d~-- la ( - e · - Globalment, ciutat Barcelona esdevé molt rapidament una terciaria i professional, davant d'una periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a ,-------- ------- ----- districtes ·- la ·-·-- i uns altres. socio-economiques deteriorament jubilació ·- ... ----------.._ ciutat, Es mantenen importants, diferencies de la plena ocupació i el pas són únicament d'ingressos, de moments de crisi, pel a la Les desigualtats no sinó també de capacitats uns agreujades de molts individus. d'equipament, entre per a fer vivenda, front a fins i tot de tipus de lleure i d'utilització de l'espai. - Cal seguint fer menció de la pobresa, altres estudis, que hem definit, no en termes de qui passa ') �-5- .. ( ( ~, gana, sinó de qui troba es lluny de les -po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la població. La pobresa es - - -- -sobretot per la manca de treball - ___.....-- - - L'oriaen ~ - -~~-- migratori é- ~--~ no variable descriminant, a altres fets, les en és si f-~r mateix una sinó que va associat sovint com el baix nivell educatiu, o, per l lars on tots els membres són nascuts fora Catalunya, d'edat el fet que es tracta avui mitjana molt elevada, de i per tant de llars pateixen e l s efectes de la vellesa. - Hi ha tendencies a cultural encara una i lingüística, molt d'origen notables geografic, certa homogeneització pero les diferencies Les fortes són diferencies cultural o social, no donen, pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una compartimentació social grups amb conviuen que fa que poques els relacions diversos i pocs conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es va fer l'enquesta, es vivia encara una situació de cris i economica que limitava molt les possibilitats d'ascens social. �-6- - En aquest aspecte, s'observen peques tendents a l'ascens social. oberta és actituds L'única via que sembla l'ensenyament, i es constata una aspiració molt generalitzada a que els fills facin estudis superiors. grups - Queden en situació preocupant: molt socialment, una de les zones amb més dificultats de tota l'area és Ciutat Vella; pero també a Nou Barris i en altres zones s'observen situacions molt precaries, manca de que no diners, d'instrucció, i, consisteixen únicament sinó en en els general, baixos en en la nivells la manca d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina o precarietat, limitació limitació dels contactes personals, de la informació a la que es té accés, limitació d'accés als recursos economics, etc. aquests és grups, important el paper de la familia en molt coro a suport en les situacions extremes. Aixo explica que la família tingui encara una for9a En aquest territori, a diferencia del passa en altres ciutats europees. gran que �ENQUESTA METROPOLITANA 1986 Condicions de vida i habits de la població de l'area metropolitana de Barcelona L'enquesta lloc, metropolitana té un doble objectiu: en primer s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre les característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en que l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona ens va encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari crear un sistema de recollida periodica d'informació de social per poder analitzar, produeixen. caracter a mig termini, les tendencies que es Aquesta analisi només és possible amb instruments de caracter periodic. En aquest sentit, pensem que el majar interes de l'Enquesta és la presentació de la base de dades existent i el projecte seu caracter periodic, del ates que se n'esta preparant ja una nova edició. El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía acurada de les condicions de vida i habits de la població d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que l'area es caracteritza per una població d'una gran diversitat �-2- d'origens geografics, els quals conformen una societat que podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar la baixa conflictivitat entre aquestes diverses cultures, sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats sotmeses a fenomens similars. Es detecten, a través d'integració del conjunt, la població, de l'Enquesta, forts elements estabilitat i arrelament creixents inici d'homogeneització cultural, etc. Així, de per exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera de parla catalana, s'observa una tendencia a la millora del coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves. L'Area amb Metropolitana es presenta coro una unitat una forta mobilitat interna. neuralgic d'aquest territori, com a centre concentra, de consum, geografica Barcelona ciutat és el centre sobretot coro a mercat de treball i activitats en aquest territori, culturals i lleure. Es la més elevada taxa d'activitat de Catalunya i una de les més altes d'Espanya. Barcelona professional, esdevé rapidament una ciutat terciaria i davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot tenir conseqüencies polítiques importants en el futur. �-3- Divisió entre promocionar-se, precari un col.lectiu amb treball segur, que pot amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu (aturats, submergits, temporals) que tipologicament tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells. Grans augmentat diferencies com a socio-economiques conseqüencia que del deteriorament semblen de haver la plena ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa económica coincideix una posició de débil participació en els béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de millorar en el futur. Les tres formes de desigualtat més generalitzades a la nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes; de fet, resta de el sexisme es tradueix, factors com l'edat o el negativament, amb entre altres coses, nivell d'estudis en que la incideixin més intensitat entre les dones que entre els homes. Amb constatar societat les dades de l'Enquesta Metropolitana 1986 hem que el sexisme com a fenomen generalitzat a la pogut nostra és molt més intens al món domestic (la família) que no �-4- pas al món públic (el treball remunerat, Hem vist també els estudis, que l'alta esperan9a de vida de les etc.). dones tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida. es Hem pogut constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons de sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria privilegiades, poc a veure dependencia especials (si amb de dones unes condicions de vida i treball que tenen amb la gran majoria, financera les quals estan respecte als seus marits sotmeses o dificultats per trobar feina remunerada, pares, a amb i treballant sumen les hores de treball domestic a les de remunerat) més hores per terme mig que els homes. Es constata, finalment, que les fortes desigualtats socials que es produeixen en l'area queden, per mitja de relativament dues institucions: en certa manera, la familia, limitades, que és més forta que en altres ciutats europees, encara fet que provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i l'Administració indirectes tendents socials. 1oca~, que a través de opera un cert reequilibri recursos directes i d'unes diferencies socials a augmentar pel desenvolupament dels altres processos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana Subject The topic of the resource Congressos i conferències Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Barcelona Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf e50335bedac72424591deb5e0ab37516 PDF Text Text ,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al Casal de Pere Quart de Sabadell. Sabadell, 10 de març de 1989 �DEU ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS Considerades les característiques de la conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic, s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres qüestions: 1.- QUè VAN SIGNIFICAR ? 2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ? 3.- QUé QUEDA PENDENT ? �FITXA 1 QUè VAN SIGNIFICAR ? Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments democràtics. La intensitat dels canvis que s'han produït respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979, en que se celebraren les primeres eleccions democràtiques municipals després de 45 anys. La celebració d quelles eleccions va representar la culminació d'una de les aspiracions programàtiques més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia manifestat especialment combativa a favor de la reivindicació d'Ajuntaments democràtics. A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel popular de les llibertats públiques. �1.1 Val la pena recordar que hi havia veus - algunes molt qualificades - que demanaven demanavi una inversió dels termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments i procedir després a la democratització de la resta del sistema. En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una supeditació a les necessitats derivades de la renovació de les altres instàncies, sobretot pel que fa a l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega. També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema municipal es va veure condicionat per la tranferència del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris municipals. Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen un retard. La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal reconeguda a l'article 137. El debat constitucional s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la discussió aleshores més punyent sobre l'organització autonòmica de l'Estat. �1.2 La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim Local palia en bona part la indefinició precedent . Però, val a dir que tindrà molta importància per a concretar la voluntat municipalista l'esperit - restrictiu o obert- amb què sigui interpretada tota la normativa de règim local, tant des de la instància autonòmica com des de l'estatal. Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es trobaren els nous qoverns locals ? - Una administració desmoralitzada. - Una gran migradesa de recursos. c - Uns dèficits escandalosos d'equipaments i serveis. - Un moviment popular reivindicatiu fortament implantat a molts barris i pobles. - Unes grans expectatives davant les millores ¿^ que s'esperaven del canvi democràtic als Ajuntaments. �1.3 Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha fet i fins on hem arribat. Potser un dels aspectes del canvi democràtic municipal més significatius - i que s'oblida amb freqüència - és que va comportar la creació d'una nova classe política per a proveir els càrrecs electes i els tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000. Després de les renovacions que hi ha hagut en les tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el personal que ha passat pels Ajuntaments ja és i¡ El resultat ha estat proporcionalment important. francament positiu tan en honorabilitat pública com en capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint de veritables escoles-tallers en la formació de la classe política del país. ^^ /Ara (2-1 ,t‘ V U c) \1 �FITXA 2 QUè S'HA ACONSEGUIT ? En el pla polític és indubtable que el funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació sociològica de la democràcia. Ens podem imaginar els efectes provocadors que durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una situació generalitzada de desgavell municipal. I ningú no pot negar l'aportació municipal a la implantació de la democràcia i a la mateixa consolidació del sistema autonòmic. Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa segura. S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici autonòmic i en la democratització de les institucions, perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el govern del territori. Aquest és el gran servei que els Ajuntaments han prestat a la democratització del país. Servei que ha quedat sovint difuminat per altres protagonistes. �2.1 S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i reconèixer-los el r l que han tingut en moments difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una bona oportunitat per fer-ho. S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris que estaven desmotivats per anys de deixadesa política. Avui contem amb administracions locals legitimades i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar el compliment de les seves funcions. Els ciutadans també han recuperat la confiança en la institució municipal, i s'ha establert una nova relació entre el ciutadà i l'Ajuntament, que és percebut com l'administració més pròxima, i respecte a la qual no se senten cohibits. El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en general els Ajuntaments democràtics han posat ordre urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic i els recursos disponibles han permés. �2.2 També en general els Ajuntaments han fet un esforç de primera magnitud no solament per a assegurar i millorar els serveis a què estan obligats legalment, sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre (assistencials, educatius, esportius, culturals ...). ..----.--------------_._ Aquest esforç ha legitimat encara més els Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es conscient de la precarietat dels mitjans i recursos municipals. S'ha establert una mena de complicitat positiva entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora amb els poders estatal i autonòmic. (Allti,...ky �FITXA 3 QUé QUEDA PENDENT ? Molt. Però es podria dir que és normal que sigui així, per diverses raons: - El lloc que els Ajuntaments van ocupar en el procés global del canvi democràtic ha deixat endarrerits, conceptualment i pràcticament, alguns aspectes que interessen de manera substantiva els Ajuntaments. Per exemple: - La dotació amb recursos adequats . Els Ajuntaments continuen aspirant a un repartiment més equilibrat dels recursos públics globals, que tingui en compte el seu caràcter d'administració terminal sotmesa a la pressió ciutadana més immediata i directa. �3.1 Sembla raonable que s'incrementi progressivament la'partjcipació dels Ajuntaments 7 en els \^ ressuP ostos generals de l'Estat i en els de la Comunitat autònoma en base al principi, difícilment rebutjable, que diu que els recursos públics no són privatius de l'Administració que els recapta, sinó que estan destinats a la despesa en el nivell més adequat. ( Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE). - La remodelació del mapa municipal. A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme municipal . A Catalunya hi ha 940 municipis en un territori i per una ^ �3.2 població que potser amb la meitat faria. Aquest minifundisme provoca, com a mínim, una doble distorsió. D'una banda, equipaments i serveis resulten insuficients per a una part de la població, i molt costosos per a l'economia pública els que se situen en les zones més fragmentades i menys poblades; resent i, d'altra banda, s'en l'exercici racional de democràcia representativa: un elevat nombre de municipis apleguen una petita part de la població, però han d'elegir un nombre important de regidors-. La normalització de la relació utonomia-Aluntament ------.-^____ Les Autonomies van néixer amb una voluntat direccions d'afirmació en totes que responia a una necessitat real, perquè l'organització autonòmica de l'Estat era una experiència nova en el panorama �3.3 polític dels espanyols. No era així en el cas de Catalunya on la memòria col.lectiva conservava ben viu el record de la Generalitat. Però també s'ha manifestat aquí una voluntat d'afirmació dels símbols i de defensa a ultrança d'unes competències enteses en un sentit rígid i, vegades, a obertament excloent de la cooperació amb els Ajuntaments. Això denota una actitud defensiva difícil d'entendre, perquè mai els Ajuntaments no han pretès suplantar o interferir l'àmbit de competències de instància superior que és la I la Generalitat. Ni volen ni poden. Les responsabilitats municipals ja són prou amples i immediates com per haver de cercar altres obligacions. La quotidianitat i la immediatesa fins i tot, la urgència de o, la �3.4 prestació dels serveis, són la característica que millor defineix el lloc dels Ajuntaments en l'atenció als ciutadans. Es hora, doncs, de normalitzar la relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta normalització comporta el reconeixement i respecte de la funció política, institucional i administrativa dels Ajuntaments. En l'altra direcció aquest reconeixement i respecte ja hi són. No han faltat mai. Una manera de plasmar una nova relació entre l'Autonomia i l'Ajuntament, basada en la cooperació institucional i en el principi de la descentralització -que tantes vegades han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de competències als Ajuntaments per part de les Autonomies, acompanyades les �3.5 competències dels corresponents recursos. I només aquelles competències que puguin ser exercides millar pels Ajuntaments. ó del sistema electoral municipal. L'actual sistema proporcional obre les portes a una fragmentació relativament alta de la corporació local, i porta com a conseqüència la dificultat de formar majories que garantitzin la governabilitat per programes definits. Assenyalar les virtuts del model francès, que assegura majories clares en els governs locals. �Darrera consideració La década deis 80 haurà estat la década de les AutoiTomies l'edifici Potser calla que fos així. Construir autonómic ha significat un gir copernicà respecte a la situado anterior. Ha calgut per tant dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia. Ara el procés está pràcticament acabat - som a les portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic es vagi assimilant al deis Estats federals, i això requerirá també temps i mes energies, per?) sense la concentració absorvent de la fase anterior. Per això la década deis 90 podrá ser la década deis Ajuntaments. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4093 Title A name given to the resource Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casal Pere Quart, Sabadell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Democràcia Dret constitucional Història Territoris Acció política Model social Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1189/19890404d_00333.pdf af0ffa7057462aae47e80d1d49ec578a PDF Text Text Barcelona, 3 d'abril del 1989 (Guió P.M.) - Enhorabona per ser la la. Promoció El 1 er. Curs de Formació Bàsica ha estat constituit peres 750 joves, entre 14 i 22 anys d'edat, que durant 10 dissabtes han anat a classe. El COOB us agraeix el sacrifici. - Sou un exemple per la ciutat, per a tots. Ja heu començat la vostra preparació olímpica. Tots seguirem el vostre exemple. Tots ens hem de preparar, de formar, perquè Barcelona sigui la perfecta amfitriona i puguem organitzar els millors Jocs de la Història. - El vostre testimoni és un estímul. La joventut és portadora dels valors del ideal olímpic. generositat-solidaritat . esforç . sentiment cívic . il.lusió. - L'any 92 el món és fixarà amb nosaltres. Estem segurs, confiadament segurs, què el 92 ens sentirem satisfets dels nostres voluntaris. Vosaltres sou el nostre orgull. - Enhorabona. A ^f^.^c, r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4095 Title A name given to the resource Paraules d'enhorabona de l'Excm. Sr. Alcalde a la 1ª promoció de Voluntaris per la preparació del Jocs Olímpics '92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Voluntaris Barcelona Description An account of the resource Guió amb notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1190/19890412d_00334.pdf c1ab9846c24988b2c18defd2f54ad3b3 PDF Text Text A l tALDP A ACTE • (j.:OMMEWJACft:2, DEL B10EN1ENARí DL CA1.<11;:-J, Saló de Cent, 12 d'aoril de 49 �12/04 ö 11:20 W11 íZ ól ALLALDIA PKIMA LA INSTITUCIO MUNICIPAL, AL SEGLE XVIII 1 ALS NOSTRES D'ES 1 • - ' 47.; �3 SALUTACIó A LES AUTORITATS, I ASSISTENTS. L'ACTE D'AVUI VOL SER LA CLAUSURA DE LES CELEBRACIONS DEL BICENTENARI DE LA MORT DE CARLES III. SENTIT HISTóRIC DE LA CELEBRACI6 EL CENTRE D'AQUESTA COMMEMORACIó HA ESTAT L'EXPOSICIÓ INSTAL.LADA PRIMER AL PALAU VELÁZQUEZ DE MAUEIU eu$TERIORMENT AL PALAU DE PEDRALUS DE bARCELONA. ES TRACTA D'UNA MOSTRA CENTRADA EN L'ACCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA DEL SEGLE XVIII I ESPECIALMENT EN L'OBRA DE CARLES III. EN ALLÒ QUE CONTE, L'EXPOSICIO ES PLENA DE SENTIT HISToRIC: DURANT UNS QUANTS DECENNIS DEL SET-CENS, LA INSTITUCló 'J'EUROPA EL MONáRQUICA ASSUMEIX ARREU REPTE DE LA MODERNITZAcio. AQUEST 4 �ESPERIT O RENOVACIÓ ES EL QUE CONEIXEM COM A DESPOTISME IL.LUSTRAT. EXPRESSA EL SEU NOM PARADOXAL SEU PERFECTAMENT EL CONTINGUT: CONSISTEIX EN UNA COMBINACIÓ ENTRE L'ABSOLUTISME, A PRACTICA MANTINGUT COM A COS DE DOCTRINA I PRINCIPALS, 1 LA RECERCA D'UNA NOVA EFICACIA I D'UNA NOVA LEGITIMACIó A TRAVÉS DELS PROGRAMES DEL RACIONALISME EMPIRIC. CARLES III VA SER UN REPRESENTANT DESTACAT D'AQUESTA CONCEPCIo DEL PODER, I HA ESTAT BEN JUST COMMEMORAR LA SEVA APORTACIÓ. SENS DUBTE, L'ACCIo DELS SEUS EQUIPS DE GOVERN ES VN FACTOR ESSENCIAL EN EL SEGLE XVIZIESPANY0L. oEspoTISME IL.LUbT.RAT I REVOLUCIO FRANCESA CARLES III MORIA A FlNALS DEL 1788 1 A COMENÇAMENT DE L'ANY SEGUENT ESCLATA LA REVOLUCIÓ ENS TROBEM, AVUI DONCS, A LA rktutvrtxA tIN1TRE DUES COMMEMORAcioNd BICeNTENáRIES TRANSCENDENTS. q0L-5--,r-D Q k) e-. si:5144 Nrt GL)S <(1.4,j- ney- • (-1/(:( c-ckycbo,ti 1,, lavoluc,,6 \\„_ \Dtit-ut tvir, c.,7t ( \i</ 14-4 Ant t-1– Ilk ó-DL75- c \90..„. /42n117 >( ( CA4 /?_/Ls r v Z-Sk Ful- 4 Á7 �/2:51 4 r z ò1 (t^^ ALt.:ALL);.a PtbM,,.A C`i-71 Utrf: GRAN PART DEL Que CELEBRAREN ENGUANY COM .NSE QU0NCIA DF LA REVOLUCIó FRANCESA, ÉS A DTR EI. Nt,: :':.:MENT DEL MON CONTEMPORANI, ;:12:: LA IL.LUSTRACIó: ÉS TAMBÉ HO ÉS, SOBRETOT, LA DELS DRETS DE L'HOME, SINTETITZADA DE DECLARACI MANERA DE:; .INIT1VA PER LA TRILOGIA IGOALTAT, LLIBERTA' 1 FRATERNITAT. ^ nA PARTIR DE 1789 ES PRODUEIX UN TRENCAMENT COMPLET AMB LA IDEA D'EVOLUCIó GRADUAL DE LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÒGIM. L'ESCLAT REVOLUCIONARI POSA EN RELLEU LA PRECARIETAT DE LA. BIRILLANT AMALGAMA DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT I EN FA IMPOSSIBLE LA CONTINUTAT. A PARTIR D'AQUELL MOMENT I PER MOLT DE TEMPS, LA MONARQUIA ABSOLUTA DEIXA DE SER CONDUCTORA DEL PROGRÉS COL.LECTIU. NOVES r'VMC:ES PASSARAN A PRIMER PLA, DONANT LLOC ALS SISTEMES CONSTITUCIONALS MODERNS. 4_' ^ ){ 3C �1! -!)4 ALC'ALI) i ,J,: Pkt,t^.tiA Do-uL t } (1 LA MONARQUIA ESPANYO:,;, EL CREIXEMENT C.A'1'AL.'-- I :'.EGENDA PERSISTENT ENS DIU QUE EL 1714 ' H.AVTA ESTTk,NCAT LA VIDA POLÍTICA DE CATALUNYA I CAE BARCELr'NA, ACLAPARADES PER LA MONARQUIA I PER L'ESTAT EMr }GENTS . /COM ACABEM DE SENTIR, c$-1X--N LA HISTORIA DEL SET -CENTS NO CONSISTEIX EN EL SOLILOQUI D'UNA MONARQUIA OMNIPRESENT. BEN AL CONTRARI, ES FETA DF DTàLEGS ENTRE MOLTS AGENTS HISTORICS D'UN PAIS ON PERSISTEIXEN ALTRES INSTITUCIONS VIVES: LES INSTITUCIONS LOCALS APORTEN A AQUEST DIáLEG UN SENTIT CONCRET DE LA REALITAT SOCIAL QUE SOVINT MANCAVA ALS GOVERNANTS IL.LUSTRATS. L'AFANY CATALá DE MODERNITZACIo I DE CREIXEMENT ÉS ELEMENT.,$ QUE FAl DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT ESPANYOL ALGUNA COSA MÉS QUE UNA MODA POLITICA. LA SOCIETAT CATALANA ES UN BON INTERLOCUTOR DEL REI CARLES III I DELS SEUS MINISTRES; NO PAS PERQUe ES PLEGUI SERVILMENT A LA VOLUNTAT DELS GOVERNANTS, SINÓ PERWUó ELS CONFRONTA AMB LES NECESSITATS SUSCITADES PER UN CREIXEMENT AUTèNTIC. �11/04. t1Ei 11 '2;:s '13á1! (2 di ALC'ALUTA NkE:NiSA PES HISTORIC DEL MUNICIPI DE BARCELONA DUBT E , DURANT EL SEGLE XVII HI HAGUEREN CONN ONTACIONS DIRECTES ENTRE LA SOCIETAT CIVIL — EN EL SENTIT ANTI — INSTITUCIONAL QUE ES VOL DONAR SOVINT A AQUESTA EXPRESSIo- I LA MONARQUIA, AMB EL SEU DISSENY DE CENTRALITZACIó I DE CONTROL INSTITUCIONAL. PERO LA MAJOR PART DEL DIáLEG, LA MES FRUCTIFERA, ES VA CANALITZAR A TRAVÉS DE LES INSTITUCIONS POLITIQUES LOCALS. ALESHORES, COM TANTES VEGADES EN LA HISTORIA CONTEMPORaNIA, ELS AJUNTAMENTS TREIEN LA FORÇA POLITICA DE LA SEVA PROXIMITAT ALS CIUTADANS, ÉS A DIR, DE LA SEVA ESSENC1AL^ COMUNAL. EL MUNICIPI DE BARCELONA ÉS UNA ENTITAT POLITICA SUBSTANCIAL. HO ÉS PER TRADICIó HISTòRICA: EL CONSELL DE CENT. (EXCURS). HO ÉS, SOTA EL RéGIM BORBòNIC, PERQUe AIXi HO DETERMINA LA PUIXANÇA DE LA SOCIETAT BARCELONINA. LA TRADICIÓ MUNICIPALISTA SERA TAMBÉ • .Y �12r94 bti 11:2b li';51 1 !G tt í ALIALU l A F'kbC'iSA s PRINCIPAL PAL +.Y2.71'S, PER ELS ALJ LEG I S LkDOR S DE LES VERITABLES FUNDADORS DE CORTS DE L'ESTAT ESPANYO:_ MODERN, v^ CAL PAS RESSEGUIR DETALLADAMENT LA A ESPANYOLA DELS SEGLES X.IX 1 XX PER ADONAR-SE QUE QUL EL MUNICIPI DE BARCELONA H7 ÉS PRE PRESENT , EN PRIMERA L1NIA. EN DEFENSA DELS 1%l3?Mí5 LGli3?I2WCTIOIZALS e Mi La LpU I'I'A CONTRA L'EXCESSIVA CENTRALITZACIó. EN L'ARTICULACIO DE LA ( tsr24,t CATALUNYA CONTEMPORàNIA, VERITABLE PUNTA DE LLANÇA DEL PROGRES A ESPANYA: A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, SERA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUI AGERMANARà \`4"47 L'ACCIÓ DELS GRANS MUNICIPIS ESPANYOLS EN LA PUGNA PER LA INSTAURACIÓ D'UNA VERITAf il POIdy CA LA FUNi Ió POL1'1 I r'A DELS MUN :1 t: L P1 L; A HORES D' AizA AFORTUNADAMENT SOM ► V _._ S DE SUPERAR LA IDEA NAPOLEòNICA SEGONS LA QUAL L'EXERCICI DEL PODER QUEDAVA RESERVAT AL VèRTEX DE L'ESTAT, I LA 10. �12/44 11:24 31f r'L 81 ALCALDIA NkEWSA 9 RESTA ERA REDWIT A PURA ADMINISTRACIÓ - AVUI, DES DE BARCELONA, SABEM QUE TOTS ELS NIVELLS DE LA POLiTICA, I TOTES LES INSTITUCIONS QUE ELS \d") ENCARNEN, SóN IGUALMENT DIGNES Z NECESSAIUS PER A UN FUNCIONAMENT CORRECTE DE LA SOCIETAT cONTEMPORaNIA. LA MATEIXA LLEI D'EQUILIBRI O DE REALISME POLITIC QUE VEIEM FUNCIONAR AL LLARG DELS SEGLES, AFAVOREIX AVUI, X DE CARA A LA INTEGARACIó EUROPEA DE 1992, LA POTENCIACIÓ DEL MUNICIPI COM A ESF DE LA POLiT_ ç8^_ AQUESTA INTEGRACIÓ 1 ELS CANVIS ECONOMICS I SOCIALS QUE S'ESTAN PRODUINT A LES SOCIETATS INDUSTRIALS DE FINALS DEL SEGLE XX, COMPORTARAN UNA MAJOR COMPLEXITAT EN TOTS ELS CAMPS. ENCARAR-SE A AQUEST NOU ESCENARI EXIGIRá UNA MAJOR INTEGRACIÓ TERRITORIAL. I, EN CONSEQ~CIA, UNA IMPORTàNCIA CADA COP MÉS DECISIVA DE LA BASE LOCAL. t./Z/-1 CALA EUROPA DE LA UNIFICACIÓ DELS ESTATS NOMÉS SER& POSSIBLE SI ÉS, SOBRETOT, L'EUROPA DE LES C‘&17/1T �I[' 14 ^!1 :: ^9 ty51 ,z 5, ALCALll l A NNIUA 1U CIUTATS. UN CUN'lINUUM U}tlia,??'.: ;,UTeNTIC ARABESC DE RELACIONS ENTRE LES CIUTATS .l ELS MUNICIPIS QUE CONP'1GURÏN LA PERSONALITAT DE TOT EL CONTINENT. ^ka A1X1 COM, FINALMENT, ELS OBJECTIUS DE i,. 1_U5'i'itAC1 Cl QUE 1?EVU1:U(:ít VAN INSPIRAR RA LA\ 1 NC) P1 DE LA hRtANCí;SA, ADQUIRIRAN LA SEVA f Lt:Nl'1'UD r- COM A RFALTTAT TANGIBLE PER ATS C.T11TAf1ANfi. r'.i AAL BAR,. ::IANA S' INTECPA A CATALUNYA, A ESPANYA 1 A EUROPA. YERO EUROPA ANYA 1 CATALUNYA hAN DE PODER-SE RETROBAR A 1,J1 r , rRA CIUTAT. ES A DIR, HAN DE SABER RETW BAR EN ELLA TOP ALLo QUE PENEN EN COMu LES SEVES PERSONALITATS RESPEC1I VES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4096 Title A name given to the resource La institució municipal al segle XVIII i als nostres dies / Conferència Cloenda de Commemoració del Bicentenari de Carles III Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Administració local Ciutats Barcelona Acció política Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències