252 10 5116 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf 847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4 PDF Text Text Missatge de cap d'any del president de la Generalitat 30.12.2003 Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un missatge de Cap d'Any a la nació. Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la nació s'expressa en les actituds dels seus governants. Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic. El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història. Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern recuperat. I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de 1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a poble i s'han consolidat les institucions. No hi ha cap mena de dubte. En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la més alta magistratura de Catalunya. Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i engrandir el llegat dels meus antecessors. Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers 20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot. Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera. Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern. 1 �El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de tants anys de governs del mateix caràcter. Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, i Holanda. Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat de canvi. És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa. Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat. En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental. Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una resistència a la mobilitat. Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim, associades al fenomen de la immigració. En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a defensar-lo amb el treball i la paraula. Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris, de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la creació. 2 �Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí. Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat oberta als joves. Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera determinada, correcta, buscant en tot moment ... ... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals... ... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera ... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa... ... Una democràcia planera, més propera, més participativa ... ... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix temps de riscs assumits amb plena consciència ... Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la societat catalana, dels treballadors i les treballadores, de la gent emprenedora, dels professionals, de les empreses, dels sindicats, de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu, econòmic o universitari, de les persones grans, de les famílies, de les entitats religioses i de les que han fet del voluntariat la seva causa. Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats. De tots. També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat. Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que m'esteu veient. I em poso, també, a la disposició de tothom. 3 �Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva persona i en el meu Govern. Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui encara canten: "El desembre congelat confús es retira; abril de flors coronat tot joiós ens mira" El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1644 Title A name given to the resource Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Gestió pública Història Missatges institucionals Acció política Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf 3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Palau de la Generalitat | 31/12/2004 Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004. Quantes coses han canviat al món ! Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó, Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes. La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot segueix igual. Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni amb totes les precaucions. I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir per posar pau. Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el doble que la població dels Estats Units. També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de març a Madrid. Portem les víctimes al cor. Però hi ha novetats que sí son bones. A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per posar-hi tot el que encara no hi és. Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint. I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la Constitució i l'Estatut. 1 �Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la Constitució espanyola. Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no estan relacionades. Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans. Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla, d'acord amb nosaltres. I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui condemnen el terror. I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:  dels mestres i l'escola,  dels metges i el dispensari i l'hospital,  dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera... Per cert, sigueu prudents aquests dies. Un govern que s'ocupa:     de les persones, dels vells que viuen en residències, dels joves emprenedors, de tothom. Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65 % més alt que l'any passat. Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament autonòmic. En això també son capdavanters. Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser algú. Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i telefòniques. I lligar-se amb el món obert. 2 �Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya, que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer. La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè torna a venir gent de fora. La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen realment aquestes coses. Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de carrer. En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció com calia. Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any 2005 serà un any que marcarà la història. Tindrem nou Estatut, posat al dia. Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa 25 anys. Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no quatre. Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial. Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el mateix. Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional, corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les proporcions del vot als diferents partits. Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara. Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya, Acabem l'any de les decisions indispensables, L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de Catalunya; 3 �L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real de país, més enllà de les paraules. Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha de fer. Entrem en un any apassionant. Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats, que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran. Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró... El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç. La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau. Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba. Bon any 2005! 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1671 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Acció política Territoris Estatuts Federalisme Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-31 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/236/20051230.pdf e94a742bf90fc0f75fcfabf7d2061cb2 PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Museu Arqueològic de Tarragona | 30/12/2005 Benvolguts conciutadans, Hem arribat al final d'un any molt intens, en el que han passat coses importants. Ens havíem fixat objectius ambiciosos i crec que ens hem de sentir raonablement satisfets de com els estem aconseguint. L'any 2005 havia de ser l'any de l'elaboració de l'Estatut a Catalunya. I l'hem fet. Ens hem posat d'acord, una amplíssima majoria, en una proposta que hem tramès a les Corts espanyoles. Tot va fent camí. No serà pas fàcil. Però ens en sortirem. Tingueu confiança. Hem vist reconegudes algunes velles aspiracions de la nostra cultura i de la nostra societat: l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i el retorn dels papers que van ser incautats de manera il·legítima al final de la Guerra Civil. Són dos exemples -diguem-ho clar- d'un tarannà molt diferent per part del govern espanyol cap a qüestions a les quals els ciutadans i ciutadanes de Catalunya som molt sensibles. Tanmateix, vivim dies d'incomprensió i desmesura. La proposta formulada per Catalunya ha aixecat recels. I s'han alçat veus i campanyes contra el que sortia o provenia de Catalunya Què hem de fer davant d'això? Estar units en la defensa de les nostres propostes. Procurar no caure en les provocacions. No perdre la calma. Estic segur que la qualitat dels nostres productes i el sentit comú de tots els ciutadans faran la resta. El temporal escamparà aviat, ja ho veureu. El 2005 havia de ser l'any de les respostes, ja ho vaig dir quan començava. I ho ha estat. La nostra economia va raonablement bé per no dir francament bé. Ja sé que pot sobtar una afirmació com aquesta, perquè hem viscut moments difícils al camp i en alguna de les empreses més emblemàtiques. Però ho dic pensant en el conjunt de la nostra economia. I satisfet de com es van resolent les dificultats. 1 �Encara hi ha gent sense feina i gent que viu amb el neguit de la precarietat. Però l'atur, a Catalunya, no havia estat tan baix des de 1979. Penseu que els darrers 21 mesos s'han creat mil llocs de treball cada dos dies. Ho he explicat una i altra vegada: el que ha de fer el Govern de la Generalitat és treballar per a les persones. Concretaré: treballar per la salut, per l'educació, per l'ocupació. Treballar pels infants, pels joves i per la gent gran.  Per la salut. Invertint en la construcció i millora de centres     d'Assistència Primària i hospitals i reduint el temps d'espera per a les intervencions. Per l'educació. Aquest curs estem posant 67 nous centres educatius en funcionament; engeguem la construcció de més de 18.000 places de llars d'infants i financem millor les universitats i la recerca. Per la conciliació de la vida laboral i la familiar. Sobretot ajudant les parelles que volen tenir fills i prosseguir la seva carrera professional. Per l'emancipació dels joves. Els joves tenen massa dificultats a l'hora de trobar un treball i un habitatge dignes, que són les dues claus per poder viure de forma independent. Per l'atenció a les persones dependents. Les persones grans que no es poden valer per si mateixes són pel Govern una preocupació primordial. Aquestes tres edats que acabo d'enumerar: els infants (i les seves famílies), els joves que busquen la seva emancipació i les persones grans depenents, constitueixen el que en dic les edats fràgils, les edats difícils. L'accent social de l'acció del Govern va per a ells. Què n'esperem del 2006? Ha de ser l'any del referèndum de l'Estatut. L'any de l'aprovació definitiva 25 anys després d'un primer Estatut que havia quedat curt i malmès per les lleis orgàniques que van venir després. A Espanya, la nació gran, el nou Estatut presentat per la nació catalana ha causat sorpresa i en alguns casos enuig, però l'explicarem, i s'entendrà. El 2006 ha de ser l'any de les obres i els fets. Tot allò que fa un any o dos eren plans i projectes: escoles, hospitals, centres judicials, vies de comunicació... seran realitats palpables. Ja es comencen a veure. 2 �Però aquest any que comença ara també ha de ser l'any per la celebració del centenari d'un dels moments més rics de la cultura, les lletres, les arts i el pensament a Catalunya. I de la política catalana. Perquè l'any 1906 també va ser un any important per al nostre país. Va ser un any en què dos grans moviments culturals i artístics, el Modernisme i el Noucentisme van coincidir. Va ser un any també important per al catalanisme polític i per a les nostres institucions de govern. Va ser l'any del Glossari d'Eugeni D'Ors i de l'Enllà de Joan Maragall, l'any de la Solidaritat Catalana i de les primeres escoles municipals. En definitiva, un moment històric en què a Catalunya, les arts, l'economia i la política van deixar clar fins a on podíem arribar. Després va venir el que va venir. Dues guerres mundials, una guerra civil i una dictadura, i finament, 25 anys de democràcia, autonomia i progrés. I ara podem dir: ja no hi ha excuses, o fem de la nostra societat una de les més avançades d'Europa o no haurem estat dignes de les esperances de tot un segle. I sobretot, no haurem estat dignes d'una joventut que de tot això potser no en sap gaire perquè no els ho hem explicat prou, però que sap allò que vol i on vol arribar. Benvolguts ciutadans i ciutadanes, Per acabar vull, en primer lloc, demanar-vos que l'alegria de l'any nou no us faci oblidar la prudència especialment a les carreretes. I en segon lloc, us vull demanar confiança. Confiança en el present i en el futur del nostre país. Estic segur que el millor està per venir. A Catalunya i també al conjunt d'Espanya. Estic segur que el 2006 serà un bon any. Això és el que desitjo per a tots vosaltres. Moltes gràcies i bona nit a tothom. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1718 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Arqueològic de Tarragona Subject The topic of the resource Gestió pública Govern Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1276/19920715d_00489_0002.pdf 140c8e6308efca68a558545202077e1d PDF Text Text MISSATGE kwoosereenerrisi~11 DE L'ALCAL E DE BARCELONA A TOTS ELS DE GRANS MAGATZEMS I PETITS pENE ESTABLIMENTS, CAMBRERS I ALTRES PROFESSIONALS DEL Mo~asillwaid~ SECTOR DE LA RESTAURACI I L'HOSTALERIA. �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, Ha arribat el moment. Tot allò que vosaltres sou i representeu, és a dir la cara més amable d'aquesta ciutat, passarà a primer pla, tant com els records que els atletes facin a les instal lacions olímpiques. El vostre és un compromís molt gran. Tant, que goso afirmar que tots plegats som a les vostres mans. Si doneu el 100 de la vostra capacitat d'atenció, simpatia, seducció, bon humor i orgull de viure en aquesta 'èxit assegurat en una part ciutat, tenim el 100 importantíssima del repte dels Jocs Olímpics. Una part que ens toca de prop i que depèn de nosaltres i vosal- tres: la de l'atenciç a tots aquells homes i dones k d'arreu del món que vénen a competir o a veure les competicions. Milers i milers de pe sones, atletes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors, etc., han arribat ja í aniran arribant a Barcelona durant els �elativament poc entre nosaltres propers dies. Estaran i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la simpatia per Barcelona. Demostreu-la i feula néixer en tots ells.; Per a tots nosaltres,1 per a tots els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms més segurs però no tancats en però no més altius, nosaltres mateixos. Al'; contrari: L'hospitalitat, la generositat en el tracté, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti cu'iositat per conèixer-nos, la simpatia sempre, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. Hem d'aconseguir que tothom s'endugui un record meravellós de Barcelona, de la se a gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per comprar. Un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. t Us demano sobretot que emprengueu aquest moment excepcional de la nostra vida cololectiva com una immillorable inversió per al futur. No vulgueu abraçar-ho tot d'una revolada. Estigueu segurs i convençuts que molts dels qui ara vindran to4naran si els tractem bé. - 2 �A les vostres mans esta que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, e projecti esperançada, admirada per propis i estranysd lloada pel caràcter dels seus homes i dones, cap el 2000. í Amics, els Jocs ens posen a tots davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. però també per nosaltre Pasqual Maragall Per ells, pels qui vinguin mateixos. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4182 Title A name given to the resource Missatge de l'alcalde de Barcelona a tots els dependents de comerços, de grans magatzems i petits establiments, cambrers i altres professionals del sector de la restauració i l'hostaleria Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf 98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337 PDF Text Text Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004 Palau de la Generalitat | 10/9/2004 Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Aquest any és un any de canvis. Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la responsabilitat de governar. Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la dictadura. Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha madurat i les nostres institucions s'han enfortit. Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els camins del futur. Davant nostre tenim dues possibilitats: - o anar fent, - o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat. Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud... I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el món obert. El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un món cada cop més interdependent. ¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre? Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda de Sant Pere, i la ciutat es va rendir. Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una prova corprenedora en les runes del Born. Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò, abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers, 1 �poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat. I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus. Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle. Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la llibertat a l'Amèrica Llatina. Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan Alsina, hi va ser assassinat. Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939. També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert. El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la cara tràgica del present. Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més dramàtic però també més conscient del que li està passant, més obert. Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ... a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ... a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,... al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme. Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per fer avançar la nostra nació. I la tenim. El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el triangle màgic que formen escola-govern-empreses... si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors; si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les universitats, 2 �si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen, si les institucions públiques són més transparents. Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo. El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió. El dels homes i dones que senten el seu país com un país de llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat. L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat. Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu. Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència cívica. No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li hem proposat res de nou. Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya. Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de convivència del que ens hem dotat. A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua d'identitat ni de qualitat de vida. Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions possibles. Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer les nostres aspiracions. No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu. En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut. Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna. I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut. Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya. 3 �La Constitució espanyola haurà de reblar el clau. Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari, són més respectades que abans. Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar més lluny. Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat. Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la Catalunya d'avui. Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la Ciutadella. VISCA CATALUNYA! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1661 Title A name given to the resource Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Acció política Model social Territoris Commemoracions Estatuts Història Missatges institucionals Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-10 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/287/20060910.pdf 84ab2ad6d45e6ba3c5a4992c2f1cd311 PDF Text Text Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya Saló del Tinell. Barcelona | 10/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. 1 �L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1768 Title A name given to the resource Missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3041/FMHP_00180.jpg ddf0efafa479b4a2ff02364c4152f44d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 10/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Missatge institucional de la Diada Subject The topic of the resource Discursos Onze de setembre Nacionalismes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/214/20050910.pdf d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Palau de la Generalitat | 10/09/2005 Bona nit, Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en els darrers 25 anys. Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya. Benvolguts conciutadans, podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit col·lectiu. A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós. Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç: Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si fem les coses bé. Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys. I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou durant anys difícils, secretari general del PSUC. No ho perdem de vista. Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és perfectament possible: us ho asseguro. 1 �Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una darrera l'altra. Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles, viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació col·lectiva, com a país, i la tindrem. I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada un dels ciutadans de Catalunya. Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara. Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament. Estimats ciutadanes i ciutadans. Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la Ciutadella, a les 12 del migdia. Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat del nostra país. Serà una festa!!!!!. Una gran festa !! La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com som. Us desitjo a tots una molt bona Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1696 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Acció política Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-10 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/278/20060616.pdf a6053618c84286c9e0228c01b862c027 PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat per la celebració del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 16/06/2006 Estimats ciutadans, Permeteu-me que m'adreci a tots vosaltres, abans de la celebració del referèndum de l'Estatut. Heu estat convocats a pronunciar-vos, diumenge, sobre el nou Estatut de Catalunya, el vostre nou Estatut. Tots sabeu el respecte profund que tinc pel poble de Catalunya. Crec que és el meu deure, com a President dels catalans, fer-vos arribar un missatge d'optimisme i de confiança en el nostre futur. Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions. És cert que aquest cop no ha estat una excepció: ens hem sentit dir de tot. Però de tot plegat n'hem tret una gran lliçó: Catalunya és forta quan el poble expressa lliurement la seva voluntat i les institucions funcionen d'acord amb ell. Doncs bé: això és el que hem de fer diumenge: dir la nostra com a poble. Estem escrivint la nostra pròpia història. I ho fem pensant en el demà. Certeses antigues i projectes nous: ve't aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb Josep Tarradellas l'any 1977; que ens ve de l'Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van enaltir el nom i l'honor de la Generalitat. Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem impulsant l'Espanya plural i som el llaç d'unió amb Europa. Les nostres empreses n'adquireixen d'altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En tot això estem ben situats. Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l'Estatut. Tots els partits han cregut que calia fer una colla de coses: Adaptar la nostra llei als nous temps. Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació. Donar més camp a les possibilitats de l'autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis del segle XXI. Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i necessitats. Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic. I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya deixi de ser solidària amb els pobles d'Espanya. És per tot això que s'ha treballat, s'ha discutit i s'ha arribat a acords. És per tot això que, finalment, s'ha pactat i acordat el nou Estatut. Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l'oportunitat d'expressar-nos. Lliurement. 1 �Vull que sapigueu que el que em mou és l'ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut, més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo. Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d'homes i dones que no han votat mai l'Estatut. Que no poden dir, encara, "aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l'oportunitat de votar-la". Ara podran fer-ho. La Catalunya que demà passat té l'oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les seves relacions amb l'Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició democràtica. La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d'avui l'han feta generacions d'homes i dones vinguts d'arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant. El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim. Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens admiren. Ara, com mai, hem d'actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest és el nostre futur. El de tots. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1759 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat pel referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències