254 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg 2a00442afc38a9a93fb464129622100f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Cultura Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Publisher An entity responsible for making the resource available Laia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Febrés, Xavier (editor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany. Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX. El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/763/20060628_LV.pdf 2b18d183a2f09cbb8dd22223e115e5bf PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/06/2006 La Vanguardia, p.032, Sociedad UNA PÉRDIDA PARA LA COMUNIDAD EDUCATIVA. Una vida dedicada a la política y la pedagogía MARTA MATA. Tenaz y dulce Marta Mata pertenece al grupo de jóvenes de la inmediata posguerra que en los momentos difíciles no se resignan y se ponen a trabajar para imaginar el futuro. Marta Mata es protagonista de la generación que enlaza con el ideal del noucentisme popular, de la Mancomunitat y, después, de la Generalitat republicana. Nunca se cruzó de brazos a esperar que las cosas cambiaran. Trabajó para cambiarlas y lo consiguió. Lo hizo de manera tenaz y a la vez dulce, sobreponiéndose a las circunstancias adversas que dominaban nuestro país. Marta Mata nunca se refugió en el victimismo. Se comprometió a fondo con la base de lo que debe ser un país civilizado, es decir, la educación. Y respecto a la educación se centró en el factor clave: el maestro. La formación del maestro. Se esforzó por que Catalunya tuviera una nueva generación de profesionales dedicados a la pedagogía. E impulsó una profunda renovación pedagógica. Marta Mata nunca ha sido mesiánica. Ha sido una eficaz constructora. A partir de su compromiso civil y social, Marta Mata también dio el paso hacia el compromiso político. Fue en el momento en el que recalaron en la política los hombres y mujeres que, habiendo luchado para resistir, se habían preparado sobre todo para construir. Su entrañable relación con Joan Reventós fue clave en este paso. Marta Mata ha dejado una huella importante en la política catalana y española. Su huella está presente en la Constitución española, en el Estatut de 1979 y, sobre todo, en el desarrollo de los textos constitucionales, a través de la ley orgánica del Derecho a la Educación (1985). Esta ley, que ha sido básica para la educación de nuestro país en los últimos 25 años, es, en buena medida, deudora de la huella de Marta Mata. También fue decisiva su intervención, con Pepe González, en la elaboración de la primera ley de Normalització Lingüística, en 1983. Si hoy hay en Catalunya una convivencia lingüística ejemplar, es en buena medida por esta ley. Y en lo que se refiere a la lengua en la escuela, la influencia de Marta Mata fue notoria. Fue concejal de su ciudad y mi ciudad, concejal de Barcelona. Desde aquí impulsó el concepto y el proyecto de las ciudades educadoras, con el apoyo y el impulso de Pilar Figueras. Ha muerto una ciudadana honrada de nuestro país. Constructora de realidades más que de sueños, forjadora de los cimientos de la Catalunya de hoy. PASQUAL MARAGALL, presidente de la Generalitat de Catalunya 175 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1234 Title A name given to the resource MARTA MATA. Tenaz y dulce Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mata, Marta, 1926-2006 Educació Necrologies Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Description An account of the resource Article publicat simultàniament a El País i La Vanguardia amb motiu de la mort de Marta Mata. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación. Más democracia para Europa De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se expresan. En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea, frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto. Veámoslo. Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una institución clave, como lo es la Comisión Europea. Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994, cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo. Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión sobre la presidencia de la Comisión. Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente, puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables 48 �Articles de Pasqual Maragall a políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan. Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos con la voluntad de los europeos. Esto es la política. Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e insospechado. Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan difícil quienes se opongan. Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo de la globalización. Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa. Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo. Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión política de Europa. Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell, Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás Sartorius y Narcís Serra. 49 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1093 Title A name given to the resource Más democracia para Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource González Márquez, Felipe, 1942- Almeida, Cristina (Almeida Castro) Almunia, Joaquín, 1948- Borrell, Josep, 1947- Leguina, Joaquín, 1941- Lopez Garrido, Diego, 1947- Portabella, Pere, 1929- Sartorius, Nicolás Serra, Narcís, 1943- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Territoris Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/762/20051128_LV.pdf beac5344d95d66ce0b07e194213a704e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/11/2005 La Vanguardia, p.027, Opinión Más Mediterráneo, más Europa PASQUAL MARAGALL Más Mediterráneo, más Europa: Al Izdihar - el crecimiento personal y el desarrollo pleno e integral de la ciudadanía- es el objetivo planteado. Los académicos han utilizado a menudo una imagen muy explícita para explicar las peculiaridades del proceso europeo. Construir Europa es como ir en bicicleta; si dejamos de avanzar, perdemos estabilidad y corremos el riesgo de caernos. Después de pedalear por la larga cuesta de la ampliación con éxito, la Unión Europea se ha tambaleado precisamente cuando parecía que las cosas iban mejor, cuando nos hemos relajado y hemos dejado de pedalear en una misma dirección. El momento actual se superará con dificultad y después de muchas negociaciones Europa seguirá avanzando como lo ha hecho en los últimos 50 años. Pero para superarlo realmente, Europa debe fijarse nuevos objetivos. Por lógica política y geográfica se impone que este nuevo impulso se dirija, en buena medida, hacia el Sur, hacia el Mediterráneo. El año 2005 será recordado, quizá, como el año de la crisis del proceso de construcción política de la Unión. Pero seguramente también pasará a la historia del Mediterráneo como el año del relanzamiento del proceso de Barcelona. No olvidemos que la propia Unión Europea ha declarado el año 2005 el año del Mediterráneo. Y esperemos justamente que este objetivo sirva para recuperar la fe en un proyecto europeo robusto. En 1995, y en un contexto todavía afectado por la caída del muro de Berlín, la Unión Europea celebró una conferencia sobre el Mediterráneo en la que se adoptó la declaración de Barcelona. Un compromiso en el que se postula un sistema de relaciones multilateral y sostenible para promover un progreso global a partir de tres ejes: a) la paz, la seguridad y los derechos humanos; b) el desarrollo económico y financiero; c) la cohesión social, el diálogo cultural y humano. Diez años después, el balance del Partenariado Euromediterráneo no es del todo positivo: a la prolongación de algunos conflictos regionales, sobre todo los de Palestina y Sahara Occidental, se han sumado ciertos efectos negativos de la globalización. De este modo, algunas esperanzas nacidas en los primeros años de la posguerra fría se han visto frustradas y la desigualdad entre el norte y el sur del Mediterráneo sigue creciendo. Los efectos de esta situación comienzan a manifestarse con crudeza. El fenómeno de la inmigración ilegal en España, que ha tenido como colofón las dramáticas escenas de la valla de Melilla, es un ejemplo muy próximo. O la irrupción violenta de los movimientos islamistas radicales en el Mediterráneo, Madrid, El Cairo o Casablanca. Tampoco pueden considerarse completamente ajenos los episodios de fractura social que se viven en Francia (a pesar de que ahí intervienen otros factores de signo diferente). La estrategia europea para el Mediterráneo no puede esperar por más tiempo. El ejemplo de los países que se adhirieron a la Unión Europea el pasado año es elocuente y supone una esperanza estimulante: la preparación para la incorporación ha transformado lo que habían sido países 172 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA cerrados, autoritarios y con economías completamente arruinadas - como eran Polonia o Letonia- en estados que compiten en los mercados globales, al tiempo que protegen y amplían los derechos de sus ciudadanos. Europa no proyecta su poder con la amenaza de la fuerza, sino con el estímulo de la cooperación, el comercio y los contactos entre las personas. Este es su softpower. Hay quien considera que la combinación de poder suave y flexibilidad como norma permitirá que Europa lidere el siglo XXI. Vale la pena practicarlo. Esta fórmula es la que ha hecho posible que Europa disfrute del periodo de paz más prolongado de su atribulada historia, de una prosperidad y de unos niveles de justicia social y de igualdad de oportunidades sin precedente en el mundo. ¿Cómo extender este modelo a países que no pueden formar parte de ella? Este es el interrogante que hemos comenzado a responder estos días en Barcelona. No es un reto sencillo, pero el Partenariado o Asociación Euromediterránea ha hecho ya progresos sustanciales en este sentido en los últimos diez años. La mayoría de los acuerdos de asociación entre la UE y los países mediterráneos ya están en vigor. Ahora empiezan a concretarse los planes de acción derivados de la nueva política de vecindad que deben convertirse en auténticos motores de reforma y desarrollo para nuestros asociados. Recientemente se han materializado una importante serie de iniciativas vinculadas al proceso de Barcelona: 1) la consolidación del Femip (Instrumento Financiero para la Inversión y la Asociación Euromediterránea) en el marco del Banco Europeo de Inversiones, que esperemos que acabe dando paso a un Banco Euromediterráneo de Desarrollo; 2) el impulso a la Asamblea Parlamentaria Euromediterránea; 3) la inauguración de la Fundación Anna Lindh para el Diálogo entre Culturas en Alejandría. A los máximos dirigentes políticos de los estados corresponde relanzar el proceso de Barcelona, que es como se le conoce desde hace diez años. Pero deben hacerlo con espíritu abierto a la crítica y especialmente a las sugerencias de quienes deben ser los verdaderos protagonistas de la asociación: la ciudadanía de los 25 estados de la Unión Europea, de los 11 estados mediterráneos (una vez se haya incorporado Libia) y de los países candidatos del sudeste de Europa, en especial Turquía. Si la integración europea resulta ya irreversible es sobre todo porque, más allá del impacto en los estados y en las administraciones de la Unión, ha tenido una repercusión directa en la vida de las mujeres y los hombres de Europa. El Partenariado Euromediterráneo es, sin embargo, un proceso de asociación que debe ser compartido por las dos orillas del Mediterráneo. Por eso es importante atender a las voces árabes en el momento de elegir el camino. Un variado grupo de intelectuales árabes elaboran desde el 2002, con el apoyo del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, un informe anual sobre el desarrollo humano en el mundo árabe. En la edición correspondiente al 2004, las redactoras y redactores proponen un objetivo para el mundo árabe, lo que ellos denominan Al Izdihar: el crecimiento, la afloración de un proceso de desarrollo personal que, una vez enraizado, será la base de la libertad y del buen gobierno. Es necesario, en consecuencia, que los países árabes lleguen a eliminar las diversas barreras al desarrollo de las personas en todos los sentidos: laboral, político, de opinión, afectivo, religioso, etcétera. Desde Catalunya nos hemos propuesto firmemente contribuir al debate sobre el balance de los primeros diez años y, sobre todo, sobre su futuro. Nos fijamos como objetivo principal hacer que todas las voces sean escuchadas: las de las mujeres, las de los jóvenes, las más críticas, las más informadas. Por nuestra propia naturaleza, desde la Generalitat de Catalunya nos estamos 173 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA concentrando en el papel que las autoridades locales y regionales deben desempeñar en el Mediterráneo. La experiencia regional europea nos ofrece lecciones cruciales: 1) el principio de subsidiariedad, que acerca la decisión a la ciudadanía y mejora la transparencia; 2) la autonomía de las autoridades locales y regionales como garantía del pluralismo político; 3) la cohesión regional como condición necesaria para un desarrollo integrado y sostenido; 4) la cooperación transfronteriza como motor de integración y crecimiento. Todos son principios válidos también en la orilla Sur. Para debatir sobre estos temas hemos convocado por primera vez a las autoridades locales y regionales de todo el ámbito euromediterráneo en Barcelona dos días antes de la cumbre, en la Conferència Euromed de Regions Barcelona + 10, para poner las bases que otorguen a las ciudades y regiones un papel más activo en el partenariado. Estos días en Barcelona se están fijando las marcas del camino que nos conduce al futuro. Un futuro marcado por dos retos, apuntados desde cada una de las orillas del Mediterráneo. Desde el norte, el reto es crear una metodología que permita reproducir en los países del Sur mediterráneo los éxitos que hemos conseguido en Europa. Desde el Sur, el reto es contribuir a un partenariado centrado en las personas, persiguiendo Al Izdihar, el desarrollo pleno e integral de la ciudadanía, que libere el talento, las opiniones y las emociones de las personas sin las cuales no es posible la felicidad del individuo, pero tampoco el crecimiento económico ni la innovación. Nuevamente, el futuro de Europa pasa por el Mediterráneo. Pero en esta ocasión habrá que procurar pedalear con fuerza y con la marcha rápida puesta. Pasqual Maragall President de la Generalitat 174 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1233 Title A name given to the resource Más Mediterráneo, más Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euromediterrània Europa Catalunya Territoris Subsidiarietat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/704/19930716_LV.pdf 95cb7c872fc8be169d8f2c68da414e0b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/07/1993 La Vanguardia, p.019, Opinión Más sobre el profesor Sarda PASQUAL MARAGALL La lucidez del profesor Joan Sarda Dexeus no acaba de asombrarnos. Ros Hombravella, Estapé y Muns se han referido a ello, y espero que otros seguirán tras la sencilla y emotiva ceremonia de concesión de la medalla de oro de la ciudad al mérito científico. Y lástima que la premura de la convocatoria no permitiera a Luis Ángel Rojo estar presente, tal como me comunicó personalmente Josep Lluís Sureda, representante, con Alfred Pastor, del Banco de España. El brillantemente escrito -como siempre- artículo de Muns ("La Vanguardia", 5/VII/93) va derecho a los tres temas de Sarda: inoperancia de la ciencia económica vigente, carácter internacional de las condiciones de estabilidad y una llamada de atención sobre el riesgo de aplicar Maastricht con demasiada rigidez. Conviene matizar este último punto: yo creí entender que Sarda advertía sobre los excesos de la aplicación de Maastricht más que sobre el tratado mismo, puesto que su segundo punto, la internacionalidad de las condiciones para una economía estable, significa "más" Maastricht y no "menos". Es necesaria una cierta cautela cuando se apunta un posible retorno al nacionalismo económico que se predica a veces: realismo sí, "proteccionismo" quizás en algún grado también, pero —si se me permite la paradoja- "proteccionismo internacional" o realismo internacionalmente acordado. Es decir, aplicación realista y moderada de la única vía abierta, que es la de Maastricht. Mayores grados de libertad pero dentro de un común diseño de internacionalidad. Nunca como ahora "las masas" o el público habían aprendido tanta economía. La crisis enseña. Todo hijo de vecino sabe que los tipos de interés deben bajar para que el parado de enfrente encuentre trabajo. Lo mismo con el déficit público y en detracción de la inversión productiva, a través de los tipos de interés al alza. Lo mismo con la devaluación, si bien a veces se olvida que una peseta más baja induce más a inflación (y en esta medida se autodevora) e impide la compra de activos en el extranjero, que es una necesidad para la exportación de muchos bienes y servicios (y en este sentido tampoco es solución). Muchos empresarios deberían haber aprovechado mejor los años de la peseta fuerte para capitalizarse en el extranjero y crear redes. Unos cuantos Ío han hecho y de ello vivimos, en términos de balanza de pagos. Pero quizá lo más interesante de lo que dijo Sarda fue lo que no dijo en público. Me gustaría poder decir que capté su mensaje, y en todo caso haré todo lo posible para animar a los que puedan seguir escuchando a Sarda a hacer llegar al público sus pensamientos. Sarda me dijo que, en cuanto a la crisis económica internacional, habrá que comenzar de nuevo, poniendo los relojes a cero. Un nuevo Bretton Woods (conferencia internacional que en 1944 preparó las condiciones para el sistema monetario internacional de la posguerra). Eso es lo que Sarda propone. 62 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Pero un Bretton Woods distinto, en el que ganara Keynes y no Harry Dexter White, el representante norteamericano en la conferencia. Sabido es que Keynes salió de una de las sesiones (la de Savannah, Georgia, en 1946) muy cansado y con un gran disgusto. Volvió a Tilton, donde residía, y murió el 21 de abril de 1946 de un ataque al corazón. Keynes estaba convencido (y esto es bastante aparte de sus posiciones, hoy quizá poco pertinentes, sobre la demanda efectiva) de que la única salida decente de la crisis posbélica -con una Gran Bretaña profundamente arruinada- era la creación de un auténtico banco mundial. Keynes proponía algo más que un fondo del que sacar el dinero previamente depositado. Apuntaba a un banco comercial auténtico, internacional, capaz de crear dinero vía crédito. Pero Estados Unidos, lógicamente, no quiso. Prefirió no arriesgar su dominio del mercado internacional a través del dólar y lanzar, en cambio, el plan Marshall. Keynes había estado en la conferencia de París (1919) para preparar el tratado de Versalles que impuso las famosas "reparaciones de guerra" alemanas. Él era el principal representante del Tesoro, como miembro de la delegación británica y presidente de la delegación financiera interaliada que intervino en las negociaciones del armisticio. Salió horrorizado de la conferencia, pronosticando, con indudable acierto, el nacimiento de un nacionalismo a ultranza en Alemania y la Segunda Guerra Mundial. Dimitió de sus cargos y escribió "The economic consequences of peace", publicado en 1920. Los americanos aprendieron la lección de Versalles y, en vez de abogar económicamente a Alemania, la ayudaron masivamente en la segunda posguerra, si bien imponiendo un sistema federal que contrapesaba al gobierno central. Pero las recetas de Keynes no se tuvieron en cuenta. El mundo no estaba todavía para bancos centrales a escala internacional. ¿Lo está hoy? Ésta es la gran cuestión que suscita el comentario de Sarda. En este sentido es importante señalar el paso adelante que significa el acuerdo sobre liberalización del comercio al que llegaron los siete grandes en la cumbre de Tokio, el pasado 6 de julio. No obstante, la receta usual del Fondo Monetario Internacional para los países con problemas me comentaba el profesor- no hace sino lanzar a las masas de Caracas y Río a la calle. Algo debe fallar. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 63 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1166 Title A name given to the resource Más sobre el profesor Sardà Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995 Economia Medalla d'Or Barcelona Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1691/0000000660.pdf e5f974f2742b2e475c2f42811a77f479 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Más y mejor autogobierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Espanya plural Autogovern Finançament Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1383 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Suplement Especial Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3 PDF Text Text TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 2 Matar el Cobi Fa vint anys la posició dominant en el debat intel·lectual català girava entorn de les propostes del catalanisme progressista que basculava en òrbita socialista. La pugna pujolisme/antipujolisme dominava l’escena. El temps transcorregut des d’aleshores ha vist com el nacionalisme modernitzava el seu relat, derivant cap a un sobiranisme que sembla assolir el seu moment d’auge. I des d’aquesta posició de força, dóna mostres de voler modificar el relat històric per recloure el catalanisme d’esquerres, encarnat en el ‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota historiogràfica. Realment avui el Cobi no simbolitza més que “la Barcelona del passat”? JORDI AMAT Ara fa vint anys que algú en algun despatx, retallant una citació d’aquí i una d’allà, va elaborar el document Henry Ucelay Da Cal i Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era un libel anònim. Es va fotocopiar el juliol de 1993 i va començar a circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent. No es tractava només d’una batalla de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema. Com és prou sabut, el pes que els historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat profundíssim. En aquest sentit, el libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni damunt del qual el nacionalisme havia bastit la medul·la de la seva cultura política. Era, doncs, una amenaça d’exclusió. Si dissenties del relat oficial, esdevindries un empestat. No sóc historiador professional, sinó més aviat un intrús dins d’aquest gremi, però em fa l’efecte que a la historiografia del país, des del punt de vista de la dignitat, aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel, per potinera que fos, delatava també una temença: la por que el catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la societat s’expliquessin sense situar com a eix central l’autodenominat moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per això, passats els anys, llegit des de l’òptica de la història intel·lectual, l’aparició del libel pot entendre’s com un dels primers símptomes d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada dels noranta– que, a la llarga, pel que fa al catalanisme, tal vegada ha esdevingut decisiu. No cal ser Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar. Velles raons Per situar el debat cal remuntar-se en el temps i simplificar. A mitjan anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial el marxisme es va convertir en el paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El 1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un “socialista marxista”, ho expressa- �progressista. La paradoxa és que aquesta estigmatització s’aniria projectant, de manera cada cop més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i el polític– que posava el seu capital moral i financer a favor seu però també de l’oposició al règim i la vertebració d’una cultura política democràtica. Pinça perfecta va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se ha divulgado en los últimos diez años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que Borja de Riquer, fent un balanç de res totèmiques –Manuel Sacristán i Josep Fontana (amb l’afegit del gegant Pierre Vilar)–, el marxisme a Catalunya, mancat d’una tradició sòlida, no sembla que hagi produït obres de gran valor. Sí que va tenir prou incidència, en canvi, per elaborar una xarxa d’idees i persones: una nova esquer- Fa l’efecte que calgui passar comptes amb el moment de més projecció de Catalunya al món a través de la seva capital la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació del marxisme, deia Riquer, fou “bastante pragmática, superficial y quizá mucho más el resultado de una conversión político-ideológica que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu- ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay Da Cal). Aquesta xarxa de poder, tramada des del partit nacional que es va arriscar a ser el PSUC, es va saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene- trar la universitat i la van beneir sectors compromesos de l’Església i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com afirma el professor Jordi Casassas, era una hegemonia prou forta per imposar una interpretació de la cultura nacional. Tenia un discurs travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la caracterització per part de Jordi Solé Tura de la doctrina de Prat de la Riba com a exemple d’ideologia burgesa a Catalanisme i revolució burgesa (1967), un assaig que va tenir una recepció conflictiva tant en el camp nacionalista –Benet o Pujol– com en el comunista –Fon- El Cobi, la mascota olímpica del 1992, s’allunya volant en un vaixell durant la cerimònia de cloenda dels Jocs a l’Estadi de Montjuïc FOTO: ARXIU El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi van afegir les reticències de Josep Tarradellas i només va faltar que Josep Pla hi posés un substantiu de la seva part. Pinça perfecta. L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més des de posicions d’elitisme tronat (ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les classes mitjanes. Aquests són els fets: alhora de contrastar-se a les urnes, el discurs resultava estèril. Durant els vuitanta, en un període de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va incorporar noves significacions. Del banquer burgès es va passar al botiguer populista i la corrua d’oposicions que se’n derivaven: ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid. Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica d’exclusió/inclusió definidora > TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia L’estigmatització de la burgesia es va projectar sobre Pujol fins a esdevenir antipujolisme 3 tana inclòs, més Josep Termes–. La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la catalanitat, com ara sembla que es vulgui fer creure en un exercici de contrareforma. Cal no perdre de vista que, pel que fa a les ciències socials, els caps més assenyats del moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu marxista, alhora que sintonitzaven la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se en una societat ja plenament capitalista. L’estigmatització de la burgesia en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme �TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 4 > del nacionalisme. S’era dels uns o dels altres. Sense estridències, la modernització del nacionalisme –ja fos a través de l’activisme de la Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat des de la Generalitat (la Revista de Catalunya, les Jornades sobre Nacionalisme, la Fundació Acta dels joves Culla, Cardús, Rahola, Villatoro)– ja s’havia posat en marxa. Cobi al geriàtric A la llarga, d’aquella batalla qui en va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se suposava que emparava l’aura del maragallisme–, encaparrada a sembrar un camp que ella mateixa acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns dels contraatacs que van generar les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici que les paraules del dissenyador mereixin (la comparació amb el nazisme fa molta angúnia), vaig trobar revelador que la carregada anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època daurada del maragallisme. “Eren els temps de la ximpleria modelna del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del passat i, de fet, la darrera línia de l’editorial que el diari El Singular Digital va dedicar a la qüestió ho formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és “la Barcelona del passat”. Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit no és una operació innòcua. Altra vegada usos ideològics del relat històric. Les plaques tectòniques que es van començar a moure fa vint anys han encaixat. Sembla com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva capital. O gairebé no es recorda o comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica revela alguna cosa més que una venjança retrospectiva dels fills i els néts de Pujol que el 1989 es van posar de llarg amb la campanya “Freedom for Catalonia”. Alguna cosa més que evidenciar, com cal, les vergonyes de la Internacional Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record d’aquella Barcelona –la capital que va enterrar la “ciutat de les bombes” transformant-se de grisa urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers que honoraven la tradició dels Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume Subirana)– podria distorsionar el relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels exiliats esborrats, dels morts sem- Maragall va intentar pensar el postpujolisme, però l’elaboració d’una alternativa catalanista es va complicar des de la mateixa esquerra per garantir la pervivència de Catalunya. El “procés de sobiranització” (Agustí Colomines dixit) en el qual estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el qual es pugui bastir un projecte de futur nodrit en la idea de ruptura inevitable amb Espanya. La tesi pre morts i dels vius enterrats en vida”. Una història pura, en teoria negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de la reescriptura és allò que queda fora d’aquest relat. Nous silencis, vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po- sem per cas, la commemoració de les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador. La gran implosió Deia en començar aquest text fet d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de l’inici d’un període crític dins del catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs espanyol de l’Operació Reformista (una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però aquella crisi la va propulsionar també l’estela de l’èxit dels Jocs Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va projectar. No és estrany que al llarg de 1992 Maragall comencés a �fantasiejar amb la possibilitat de presentar-se a les eleccions a la presidència de la Generalitat que s’havien de celebrar, en principi, el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven amb el personatge, van creure que podrien conquerir el govern de la Generalitat reagrupant-se entorn de l’alcalde. Si els haguessin forçat a definir-se és probable que, poc o molt, s’haguessin presentat com a federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol. Durant aquells anys es va viure amb la sensació que s’acabava una etapa. “Des del món periodístic i una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas, exigia la forja d’una alternativa. Pe- rò no existia. Potser cap llibre mostra amb tanta contundència aquella angoixada desorientació com l’impagable Contra Cataluña (1997), d’Arcadi Espada. No puc deixar de llegir-lo ara en paral·lel als articles sobre nacionalisme de Félix de Azúa polemitzant amb J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les pàgines d’opinió catalanes d’El País orientades per Lluís Bassets. No deixa de ser alarmant que el socialisme il·lustrat, a l’òrbita del qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia Capmany fins a Alexandre Cirici passant per Marta Mata o Josep Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent. Potser era el preu que pagava per l’encaparrament antipujolista. També és veritat que la prolife- A la imatge, un moment de l’obra teatral d’Els Joglars ‘Ubú, president o els últims dies de Pompeia’, estrenada el 2001, amb Xavier Boada com a Pasqual Maremàgnum (Maragall) i Ramon Fontseré com a Excels (Pujol) FOTO ANA JIMÉNEZ / ARXIU el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el contingut que s’aportava des del CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura del catalanisme (per fer servir el títol d’un assaig de Joan-Lluís Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable polseguera). Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien Josep M. Castellet, Salvador Giner i Encarna Roca. El seu propòsit, ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels seus cervells rectors, Josep Maria Vallès). Maragall tenia intuïcions lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques Delors o François Mitterrand, amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com a punt de partida, no com a punt d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament: ‘Catalunya com a àgora i no com a temple’”. L’àgora, a la fi, no es va saber omplir de contingut. L’alternativa del catalanisme d’esquerres, més enllà de patrimonialitzar la noció de canvi, no va ser gaire més que un embrió. Es va pecar de diletantisme. L’elaboració de l’alternativa es complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit no farem res de bo”, va dir Pasqual Maragall a Raimon Obiols després del Congrés de Sitges de febrer de 1994. La conquesta de la direcció del PSC per part dels capitans, més que encetar un nou corrent, cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al CCCB. El diàleg entre divergents no es va produir. Tot i que la seva proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la qüestió idiomàtica, de manera que un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va quedar expulsat del catalanisme. Els neocentralistes del diari El Mundo, que van tenir l’exclusiva del manifest gràcies al membre del seu consell d’administració Eugenio Trias, es fregaven les mans. En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions que van accelerar la lentitud amb la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si Maragall s’hagués presentat a les eleccions autonòmiques de 1995, tot hauria estat diferent. Potser si no hagués marxat a Roma, com el Cobi que es va enlairar tot sol a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, podria haver liderat uns processos que va contemplar des de la distància. Potser... El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació, malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria que es desdibuixa creix el nou sobiranisme. El 25 de juliol de 1992, en català, quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de Lluís Companys. | TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Sembla que des del sobiranisme es temi que el record de la Barcelona olímpica distorsioni el relat que condueix a la independència Cultura|s La Vanguardia va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel Iceta, un Josep Maria Sala, un Joan Ferran–, a l’hora d’articular una resposta a la problemàtica qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus els seus manifestos. Francesc de Carreras encara ho recorda. Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans des d’una lògica no nacionalista, es va constituir el 13 de desembre de 1996 en el marc d’una conferèn- 5 ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits no disposaven d’estructures per anar-los fornint sistemàticament de pensament. El PSC, a més, tot i controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar l’elaboració doctrinal. Fundat el 1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Matar el Cobi Creator An entity primarily responsible for making the resource Amat, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013/06/19 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalanisme Pujol, Jordi, 1930- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Independència Catalunya Barcelona Cultura Description An account of the resource 4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia. Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1604/0000000765.pdf 36e1e2e2418a9d02d80da54f8f1b5160 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Me presentaré a las próximas elecciones Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Valls, Francesc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Eleccions Acció política Estatut President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/653/BoletinGabineteTecnico_1972_n28_MegapolisMetropolisGhetto_PM.pdf 36a789eed9cbd27d258f0ddcfdc7c661 PDF Text Text ����������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1635 Title A name given to the resource Megapolis, metrópolis y ghetto Description An account of the resource n28, p. 3 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Urbanisme Model social Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat fruit dels treballs realitzats per Pasqual Maragall a la New School for Social Research de New York, en el curs del mateix títol, desenvolupat pel professor T. Vietorisz. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1972-15-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles