259 10 5152 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf 9174c9558dcf5f56cbb975e459593277 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Nueva York (1): abril Autor: PASQUAL MARAGALL En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de trabajo. Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el mundo. Sugerencias: 1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien sólo en ese contexto. 2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer. 3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles y plazas, las aulas. 4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así como el mejor escenario de su solución. 5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus servicios y de la ciudad. 6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas. 7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región metropolitana-comarcas no hay futuro. 8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos indispensables. 9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben avanzar rápido en esa línea. 10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas. 134 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona, Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados. 135 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1211 Title A name given to the resource Nueva York (1): abril Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Congressos i conferències Globalització Alcaldes Barcelona Ciutats New York University Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/881/0000000651.pdf dcdb661839e73697ba2e960730aa89fe PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1386 Title A name given to the resource Nueve años después ... Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Espanya Territoris Ruiz-Gallardón, Alberto Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf cd5ce62116752734a3656138470c30ed PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58 DILLUNS 21 DE GENER DEL 2008 Opinió Eleccions presidencials als Estats Units el Periódico 5 La roda Obama, el canvi SANDRA Barneda Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc PASQUAL Maragall ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir quatre coses referent a les americanes, que crec que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els primers que ho han vist a Europa i per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre d’Obama, respectivament. Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions primàries. Ja me’n vaig muntar unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any 1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria els candidats i no l’executiva dels partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com aquí, sinó un valor. La hipocresia no hi és presentable. A l’Europa catòlica figura que els diners són mal vistos, allí no. A JO SÓC DE l’Obama més que de la Hillary per diverses raons, ja ho he dit en un diari gratuït que em va demanar una opinió breu sobre el tema. És molt difícil que Obama guanyi les eleccions en un país on els White Anglosaxon Protestants (WASP) han governat sempre. Però les primàries semblen indicar que el miracle no és impossible. I dic miracle després de l’assassinat de John i Bob Kennedy, de Martin Luther King i de Malcolm Animus iocandi Ferreres X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que gosaven dir com havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no que l’hi preguntin a la vídua de Martin Luther King. «I had a dream [he tingut un somni]», va proclamar King. I era pastor protestant, no pas catòlic. Però era negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra del Golf, que va dir no a la possibilitat que el seu marit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president. « T h e y will kill him [el mataran]», va dir. MARTÍN TOGNOLA Amèrica és així. Al carrer gran (Main Street) només hi cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels Al pobre Gary partits, el finançament és transparent Cooper el van fer xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable la seva voluntat a High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell. rebé. L’Europa del Nord va imposar-se a l’autoritat ve de dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya. havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra. Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i A EUROPA traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al Nord, poden governar Amèrica del Nord. Obama té alguna cosa de tots els ingredients non WASP, excepte que és protestant. És més o menys com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o menys corrupte; és negre com Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy, o ho pot ser. El mataran? Ara és més difícil. Els Estats Units ja no son el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en les eleccions americanes, al voltant del 50%, n’és. Això ho sabrem ben aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més novetats. FINALMENT, ¿s’han adonat que si guanya el negre Barack Hussein Obama l’enfrontament amb el tercer món més extremista (Bin Laden) serà un enfrontament de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual Nord / Sud, Orient / Occident? Preparem-nos per veure canvis. «Change» és la consigna d’Obama. Ciutadans pel Canvi era la meva, modestament, quan vaig tornar de Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca cosa, sembla que volen integrar-se al PSC. És per això que em sembla saludable una nova fórmula, en la línia del Partit Demòcrata italià. Un altre dia ja parlarem de casa nostra. H Expresident de la Generalitat i expresident del PSC. Discriminació en neó i amb majúscules iscriminar em sembla un verb malsonant de connotacions dictatorials i classificatòries que no casa ni amb la paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI, qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no existia la màxima vital d’incloure i no excloure. La realitat, en canvi, deixa la globalitat per a l’economia i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No entenc que un país com el Canadà, que aprova la llei del matrimoni de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat i t’immunitza de contagiar-te cap malaltia? Si fos certa aquesta tesi, ¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va augmentar el 2007 d’una manera alarmant? La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo- D Molt a desgrat meu, aquest Estat de benestar destil.la una enorme hipocresia social ció de separar els nens gitanos en els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el seu comportament massa enèrgic i violent. ¿La violència és herència genètica dels gitanos? Si fos així, ¿se’ls separa per ser gitanos o per ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat de l’ovella Dolly, la discriminació genètica. Una dona, que va superar un càncer fa dos anys, no podrà treballar al Metro per considerar que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per ocupar aquell lloc de treball. Ho decideix una empresa dependent del govern d’Esperanza Aguirre, presidenta, dona i portadora quan toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que han patit, els hipertensos, els diabètics o tots aquells que tenen familiars que han patit un càncer o qualsevol altra malaltia greu? Molt a desgrat meu, aquest Estat nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obama, el canvi Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Canvi Obama, Barack Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1547 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3018/FMHP_00157.jpeg 36eb860316aed76d2b2b63af9a41f4e5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Pere de Ribes Title A name given to the resource Obsequiant amb flors una dona gran de la residència Subject The topic of the resource Residències de Persones grans Persones grans Flors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies