262 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4923/FMHP_02078.JPG b25f8a505a3f5c71f3579fe5ba540556 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Monument a Francesc Ferrer a Brusel·les Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Monuments Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Obiols Llandrich, Margarita Mercader, Jordi, 1943- García-Bragado, Ramon Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/203/20050513.pdf aa8a2f0274f91cd6e9434e8d20020ab8 PDF Text Text Mots du président de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (Claude Lévi-Strauss, XVII Premi Internacional Catalunya) (francès) Paris | 13/05/2005 Mme. Hélène Carrère d'Encausse, secrétaire perpétuelle de l'Académie française, M. Lévi-Strauss, M. le ministre, M. l'ambassadeur, membres du jury, autorités, mesdames et messieurs: Il y a une admirable modestie qui est réservée à un nombre réduit de personnalités hors de l'ordinaire qui, par la naturalité de l'expression de leur science, nous font croire que la complexité peut être réduite à la catégorie du simple. Claude Lévi-Strauss est l'un de ces phénomènes. Je dois vous dire qu'il y a une proximité -une très grande proximité- entre la Catalogne et la culture française. Je dois vous dire aussi que la proximité -la juxtaposition même- de la littérature, de la culture catalane et de la grande culture française, pour beaucoup d'entre nous a été une constante de notre vie personnelle, de notre vie quotidienne. Un exemple: un auteur de la taille universelle d'Albert Camus, guidé par quelqu'un, a traduit le chant spirituel de l'un des poètes plus connus de la Catalogne. Et voilà, Claude Lévi-Strauss nous parle aujourd'hui de l'Eurorégion -que nous serions portés à croire une invention à nous, encore peu connue- comme si c'était dejà la réalité solide que nous désirons qu'elle devienne, comme si cela était déjà un acquis. C'est vrai, l'Eurorégion, c'est en quelque sorte la preuve de cette possibilité dont je viens de parler: faire apparaître la complexité sous la lumière des choses simples. Et, en même temps, cette négation des frontières est aussi la démonstration de leur absurdité ou au moins de leur caractère arbitraire, qui dérive du hasard plutôt que de la logique. Cela les rends de plus en plus étranges au devenir actuel des choses. Voilà que les arrangements euro-régionales ne se lient pas a une réalité d´hier, destinée à être surpassée. Au contraire, ils deviennent de plus en plus l'affirmation de la réalité de l'Europe. Ils se bâtissent non seulement entre partenaires se rassemblant au long des axes Pyrénées- Méditerranée, mais aussi autour de la réalité basque, entre la Galice et le nord de Portugal, au coeur même du continent, incluant le Luxembourg, l'Alsace et tant d'autres régions chargées d´histoire et d'avenir. Le phénomène démontre que des liens de toute sorte -culturels, parmi eux- avaient été souvent négligés par les frontières, sans que ces dernières soient été réussites à effacer les premiers. Donc, l'hasard des frontières se voit aujourd´hui amoindri par l'avancée cette logique récupérée. 1 �Mesdames, messieurs: Pour nous a été vraiment un plaisir être aujourd'hui avec vous pour reconnaître une personnalité dont beaucoup d'entre vous savons un tout petit peu l'importance, et que tous révèlent. Je vous lis: «Les villes du Nouveau Monde vont de la fraîcheur à la décrépitude sans s'arrêter à l'ancienneté» et il en est ainsi parce que «pour les villes européennes le passage des siècles constitue une promotion, pour les américaines celui des années est une déchéance ». Je dois vous dire que cette réalité, telle qu'elle nous est décrite par M. Lévi-Strauss, ma femme et moi l´avons connue de prés lorsque nous avons vécu, pendant deux années, à New York. Nous n'avons témoigné les effets, même si cela n'empêche pas l'être amoureux de cette ville, toujours étonnante. Celui qui a révélé avec une telle clarté notre perplexité devant la différence des valeurs régnants de part et d'autre de l'Atlantique, c'est Claude Lévi-Strauss. Sa prose, dans cette expression élégante qui avait fait regretter au jury du Goncourt que Tristes Tropiques ne soit pas un roman pour pouvoir lui décerner son Prix, nous est arrivé à nous catalans en 1969, traduit par le poète Miquel Martí i Pol et grâce aux soins éditoriaux d'Anagrama, c'està-dire avec le haut niveau d'exigence que requérait la personnalité de l'ethnologue le plus éminent de la seconde moitié du vingtième siècle. Claude Lévi-Strauss, comme on le sait, est un philosophe qui ne voulait pas répéter toujours la même leçon et qui a trouvé dans un Brésil encore partiellement vierge les stimulants de sa curiosité intellectuelle. De son séjour parmi les Bororo ou les Kaingang nous avons appris beaucoup de choses, depuis des questions liées à la structure des liens de parenté jusqu'à de considérations d'écologiste avant la lettre. Comment comprendre, sinon, ce conseil ironique de Claude Lévi-Strauss quand il dit «Campeurs, campez au Parana. Ou plutôt non : abstenez-vous. Réservez aux derniers sites d'Europe vos papiers gras (?), vos flacons indestructibles et vos boites de conserve éventrées» ? Lévi-Strauss a vu, de ses yeux, le paradis. Ou plutôt, à partir de son expérience d'explorateur et de ses lectures de Rousseau et de Chateaubriand il a pu imaginer comment était, ou comment devrait être, ce paradis dans lequel l'homme n'exploiterait pas la nature mais en ferait partie et y vivrait en harmonie. Il s'agit d'une vision, pas d'une réalité, et Lévi-Strauss en est pleinement conscient quand il demande aux futurs touristes et aux humains prédateurs que «avant de commencer le saccage définitif» des paysages ils respectent «les torrents fouettés d'une jeune écume qui dévalent en bondissant les gradins creusés au flanc violet des basaltes» ; et qu'il les prie : «Ne foulez pas les mousses volcaniques à l'acide fraîcheur ; puissent hésiter vos pas au seuil des pairies inhabitées et de la grande forêt humides de conifères». Les années sont passées et les réflexions de Lévi-Strauss continuent d'être pertinentes à l'heure où l'on se propose de rénover une ville tout en lui conservant son âme; elles continuent d'être un modèle à examiner quand nous parlons de diversité culturelle et que nous ne prétendons pas, ce faisant, ouvrir la porte à la marée uniformisante de la culture des plus forts; elles continuent d'être valables quand nous voulons penser le monde en termes d'équilibre et de durabilité, quand nous comprenons, comme lui, tout ce que nous devons aux hommes qui nous ont précédés et les obligations que nous avons envers ceux qui nous succèderont. Les Japonais parlent de leurs grands hommes comme de «trésors nationaux vivants». Le Prix Catalunya est une reconnaissance de ces trésors vivants. Comme Président de la Generalitat de Catalunya, j'ai aujourd'hui l'honneur et le plaisir d'être à l'Académie française, avec sa Secrétaire Perpétuel Mme. Hélène Carrère d'Encausse, pour remettre personnellement le XVII Premi Internacional Catalunya à un de 2 �ces trésors, le professeur Claude Lévi-Strauss. Cette récompense est, à mes yeux, le témoignage de gratitude au grand savant d'un pays qui a été, si souvent, notre Nord. En l'acceptant, M. Lévi-Strauss, vous nous donnez l'occasion de vous retourner symboliquement votre don et d'entrer avec vous dans cette relation de réciprocité que vous avez si bien et justement décrite. C'est une raison de plus de vous remercier. Merci 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1685 Title A name given to the resource Mots du président de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (Claude Lévi-Strauss, XVII Premi Internacional Catalunya) Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Relacions Internacionals Territoris Sociologia Lévi-Strauss, Claude Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1737/0000001566.pdf a22b4e0b4c714cfe22d52f3182e7aa88 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 16/09/2001 - Hora: 03:05 16 Tema del Domingo N Terror global 3 Reacciones en España DOMINGO 16 DE SEPTIEMBRE DEL 2001 el Periódico ANÁLISIS Los líderes catalanes opinan de la crisis Cinco días después del triple atentado del martes en EEUU, llega el momento de analizar y debatir las consecuencias que tendrán para nuestra sociedad el ataque. Los principales políticos catalanes pasan revista a asuntos como las medidas de seguridad en las ciudades o las relaciones de Occidente con el mundo islámico. JORDI PUJOL «Catalunya condena los atentados» JOAN CLOS* Rehacer la confianza, abrir el diálogo Difícilmente se borrarán de nuestra memoria las imágenes que recogen estas páginas: las ruinas, la desolación y el horror de la barbarie. Pero más allá de la conmoción y la solidaridad, es hora de apagar las cenizas y mirar hacia el futuro. Las ciudades, y Nueva York es un paradigma urbano sin rival, tienen capacidad de regeneración, que es capacidad de ganar el futuro. Y deberíamos tener la suficiente serenidad, en conjunto, para construir este futuro sin renunciar a la razón –sin añadir violencia– y sin blindarnos ante la nueva amenaza del terrorismo global, que, ciertamente, requiere medidas de seguridad, pero que no interfieran en nuestra vida diaria de ciudadanos libres en sociedades libres. Hay dos cosas más que podemos hacer. Una, sencilla y a la vez profunda, es reconstruir la confianza en la calle como espacio de convivencia entre ciudadanos diversos. Las próximas fiestas de la Mercè nos dan la oportunidad y por esta razón os invito a salir de casa y a encontrarnos para celebrarlas. La otra es la de plantearnos el mundo que se está haciendo y el que queremos, este mundo que cambia sin que se atempere la violencia y la injusticia. Intercambiar ideas, hacernos preguntas, escucharnos, pensar y repensar: esto es el Fòrum 2004 que ya estamos haciendo. No se trata de cosas banales. La calle (el espacio común) y el diálogo (la convivencia) son dos elementos que definen la ciudad. Son Barcelona, son Nueva York. Son la base de la paz y del entendimiento mundial. *Alcalde de Barcelona. Declaración institucional, difundida el pasado 11 de septiembre, del presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, tras el triple atentado. «Hoy se han producido en Estados Unidos hechos de una extraordinaria gravedad. Hechos que por su magnitud, por la importancia y significación de los objetivos atacados, por su dimensión política y por el drama humano que comportan, tendrán, sin duda, muy serias repercusiones en todo el mundo. Confío en que estas repercusiones –tanto políticas, económicas como de seguridad– podrán ser controladas de una manera positiva. Que no afectarán, por tanto, la necesaria estabilidad ni el progreso general ni, tampoco, una acción profunda y solidaria de reequilibrio mundial. La humanidad dispone de elementos y de recursos para así sea. Sé que interpreto el sentimiento del pueblo de Catalunya condenando una vez más, y con toda rotundidad, el terrorismo de todo tipo. Y que interpreto, igualmente, este sentimiento expresando mi más sentido pésame al pueblo de Estados Unidos y especialmente a las familias de las personas que han muerto». atacado a un pueblo, el pueblo norteamericano, y a toda una civilización, a un modo de vida, a miles de civiles indefensos... Jamás una ciudad –ni Gernika, ni Dresde, ni Hiroshima, ni Nagasaki– son culpables de nada. Atacar a una ciudad es matar a la memoria colectiva. Hemos entrado en una nueva situación mundial, con peligros evidentes, que requieren respuestas contundentes y enérgicas, pero también prudentes y reflexivas. Todos los demócratas nos debemos unir en un combate mundial, global, contra el terrorismo. Y se debe constituir un auténtico Tribunal Internacional que actúe con toda autoridad y legitimidad contra los terroristas. Pero, al mismo tiempo que se hace necesaria una acción implacable contra el terrorismo, es necesario, también, que se lleve a cabo una acción implacable contra todos aquellos caldos de cultivo que crean los diferentes fanatismos. Los grandes acuerdos globales también han de ir encaminados a acabar o a reducir los conflictos en el mundo. Y tender a una mundialización con alma, controlada por la especie humana y no dirigida contra ella. En todos estos puntos, Europa puede jugar un papel clave, fundamental, los intereses de Europa no son en absoluto contrarios a los intereses mundiales. *Presidente del PSC. JOSEP PIQUÉ «No es una lucha entre civilizaciones» El ministro de Exteriores, Josep Piqué, se expresó así ante el Congreso, el pasado jueves: PASQUAL MARAGALL* Mundialización con alma Los ataques contra ciudades norteamericanas han escrito una página negra sin precedentes en la historia contemporánea. Han «Hay que reafirmar la condena de la naturaleza execrable de estos actos frente a los que nuestras expresiones de condolencia y solidaridad, como víctimas también del terrorismo, nunca serán excesivas. El ataque ha puesto de manifiesto la vulnerabilidad de nuestras sociedades ante una nueva amenaza que tiene que ser respondida por todos, pero no debemos pensar en términos de enfrentamiento entre civilizaciones, sino de lucha de la humanidad contra los que atentan contra ella. Es preciso evitar, por ello, trasladar las consecuencias del atentado a otros conflictos concretos, como el árabe-israelí. Debemos mantener la confianza en nuestros valores: la democracia, los derechos humanos y la libertad. En cuanto a la respuesta a los atentados, hay que subrayar que la decisión del Consejo Atlántico de la OTAN requerirá una nueva concertación de los 19 países miembros y que en España, en virtud de los tratados firmados, no hará falta una declaración formal al no tratarse de una declaración de guerra sino de un acto de legítima defensa». JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA* Confianza en el futuro Estos días, la humanidad espera la reacción a los brutales atentados contra los signos físicos más visibles del poder económico, militar y político. Alguna reacción tendrá que producirse, pero todos deseamos que se acierte a encontrar la que, sin restarle ejemplaridad y eficacia, permita encarar una nueva era en que se superen los errores de las décadas precedentes. El 11 de septiembre del 2001 es el punto de partida de una nueva era. Los ataques no son sólo contra Estados Unidos. Estos hechos han querido poner de relieve, a los ojos de todo el mundo, que no hace falta ser una gran potencia política, ni tener el PIB más grande del mundo ni el más sofisticado de los escudos antimisiles para hacer temblar la seguridad en cualquier parte del planeta. Por esta razón, la respuesta no es sólo un asunto de Norteamérica. Contra más países se impliquen, mejor, y contra más naciones árabes, también mejor. Lo peor que podría pasar es que consideráramos el Bien como patrimonio del mundo occidental y el Mal como una metástasis engendrada por el mundo islámico. La desaparición de la guerra fría aportó un valor añadido cara a la paz. Ahora se deberá castigar a los culpables de este drama –pensar que esto no será así es una ingenuidad–, pero este castigo no puede ser la divisa que estigmatice la construcción de la nueva era mundial. Dolor y rabia sí..., pero serenidad y, sobre todo, confianza en el futuro. *Presidente del comité de Govern de UDC. ARTUR MAS* Unidos para no caer en la deseperación El atentado terrorista de esta semana nos ha impactado a todos de una manera muy profunda. Siempre se debe condenar cualquier acto terrorista, pero se debe condenar especialmente aquellos que, como éste, se calculan con exactitud y tienen consecuencias tan devastadoras. Además, este atentado no es sólo un ataque contra EEUU, sino también contra toda la humanidad. A todos los que amamos la libertad y entendemos la democracia como el sistema que mejor garantiza los derechos individuales y colectivos, nos toca estar unidos contra el terrorismo. A pesar de la brutalidad de esta acción no podemos caer en la desesperación. Debemos reaccionar con serenidad y sensatez, como siempre ha hecho Catalunya en los momentos difíciles. El pueblo norteamericano está dando un ejemplo de patriotismo y generosidad que invita a la esperanza. Los que tanto daño nos han hecho deben ser castigados. A todos nos interesa que este tipo de acciones no queden impunes. A todos nos interesa defender la vida y la libertad. Y hacerlo de manera que no alimente ni el odio ni la violencia entre los pueblos del mundo. *Conseller en cap de la Generalitat. JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA* La hora de Europa La atrocidad cometida contra el pueblo nortamericano, con una plasticidad cinematográfica y un atrezo de horror, es el exponente � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mundialización con alma Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Terrorisme Islamisme Estats Units Model social Abstract A summary of the resource. Terror global. Els líders catalans opinen sobre la crisi. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4369/FMHP_01516.JPG 9470e5a8c58c29fc33fd6e445e7b55a9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 14/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Músics a l'entrega del Premi Ramon Margalef Subject The topic of the resource Premis Ciències ambientals Ecologia Instrumentistes Arpa Flauta de bec Percussió (Instruments musicals) Viola de roda Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4410/FMHP_01557.JPG c9b3568be1c593994aca08e4392df6c5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Contrabaix Piano de taula Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4411/FMHP_01558.JPG 3794306254503aa9fd2796ce4ae5ab24 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Contrabaix Piano de taula Acordió Guitarra Caravel·les Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4412/FMHP_01559.JPG 57fa3127f003de9dc0abb1b9df265c3c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Vaixells antics Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4413/FMHP_01560.JPG 71e78c1d156ca053532f195134ac7d54 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Músics fent petit concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Museus Relacions internacionals Mediterrània, Regió Cantautors Músics Vaixells antics Bonet, Maria del Mar, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf 152640f5b84fc9425905635042e57a76 PDF Text Text Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de les Nacions Unides. Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall: "NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES". 17 d'octubre de 1995 CCCI3 Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional, que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó en una capital cultural com és Barcelona. Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà, "no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional. Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial. El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals. Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals. També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra. ALCALDIA f[e^a ts^aa d'Entrada . ______._ _.__......._.___► ? ^4 5• 1.-151 �Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria ningú. I així va ser efectivament. Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims. Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia. El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ? Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va contestar: "un tractat". I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei en el territori de cadascun dels països. Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional. Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial. Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions. �Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules. Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant, pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu, sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els actes de la vida quotidiana. A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte es comença a reflectir en el llenguatge polític. Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans. Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I això els Estats ho saben. La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial que anomenem nacions. 3 �Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats. Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul. A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se conjuntament. Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials, com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local". Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local. Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat. Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat. En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que un "universalisme vacu, estéril". bona 4 �Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i en qualitat de què hi assistien. Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les qüestions que es van tractar a la reunió oficial. La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996. Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de Nacions Unides com Habitat II. Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí n'han sortit dues coses: 1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup dels 4. 2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals: Ciutats Unides. Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats. s La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per 5 �fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides. Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació d'algunes persones, com en Jordi Borja. Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que el millor encara ha de venir. A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial. a Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir. Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat. I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín, del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement, es resisteix a reconèixer. El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació "tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem vivint. �A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant. El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo, ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda: l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà. El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una ciutat catòlica 100% en la imagineria. Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa. Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit, com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats. 7 �Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca. Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener: dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides. Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat culta, preparada i cívica. Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme. Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats. Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals per evitar crisis monetàries. Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una 8 �exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum. Moltes gràcies a tots. 9 ��17/10 '95 19:30 $93 402 75 32 9i0,UaM UtoictiA ,a GABINET ALCALDIA 11002/0 0z cplatl uwaeD IS Oul Gi."4"` ák}p o l g5 - Proposta d'intervenció: NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >` HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL " PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA. L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A NIVELL MUNDIAL. EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ. 1.- EN EL PLA INTERNACIONAL 2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL - D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT �AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE D'ALTRES). ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS EXCLUSIVAMENT ARA FINS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT . L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN (PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS, ÈTNICS). ÉS EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES RESPONSABILITATS. �LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT. PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES. BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE . EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS. PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR "XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB( ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT. BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS DEL MEDITERRANI. �EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL PREJUDICI. DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992 UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO. QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA. 1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE DIVERSES RELIGIONS. NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA �RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT MULTIÈTNICA. LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS MEDITERRÁNIES (1995). DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA, CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS OBJECTIUS. LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA �CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN TREBALL COORDINAT. ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4. AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I SUMMIT. EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996. LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS, QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB �BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE. AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS, AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET. LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G" MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A PARTIR DE LES CIUTATS. �LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I GLOBAL. COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL: EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS. - 3 EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP E VI SI , EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.; f b C LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA. �EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA. LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT, L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA, EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA. LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT , PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA. L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES AL COSTAT DE NACIONS �UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4361 Title A name given to the resource Nacions unides i ciutats unides Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Societat Globalització Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4088/FMHP_01234.jpg e25c8b46b18e6ff654526a41d969b631 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Nena petita senegalesa Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Infants Teatre popular Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies