263 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1490/19960626d_00730.pdf 7e522cfc950f99545bfac44873dd9a77 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 2676/96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde 1 Gabinet (NB) Visita del president de la República Popular de China, Jiang Ze -Minh, a Barcelona. De cara a la visita de a l'Ajuntament, es fan avinents els punts següents: 19:30h Arribada del president Jiang Ze-Minh a l'Ajuntament de Barcelona. Rebuda per part de l'Alcalde. Salutació als membres de la Corporació Municipal al peu de l'escala d'honor. Breu entrevista de l'Alcalde amb Jiang Ze-Minh al Saló Garles III. [N.B. Durant aquesta entrevista: l'Alcalde podria lliurar a Ze-Minh un memoràndum de les relacions de Barcelona amb la República Popular de Xina que s'inclou en la carpeta per a aquesta entrevista. ] Després de l'entrevista es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia xinesa a Barcelona. L'ordre de les intervencions és el següent: Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República Popular de Xina. Signatura del Llibre d'Honor. L'Alcalde, els tinents d'alcalde, els presidents dels grups municipals i el president Ze-Minh passaran al saló de la Reina Regent. Recepció al Saló de Cròniques. L'Alcalde acompanyarà al president Ze-Minh fins a la sortida de l'Ajuntament. S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde que serà traduïda consecutivament al xinès. S'ha passat prèviament el text de la intervenció al traductor. (-Res 9 b62 %(6. XINA.NIil3 �Ajuntament de Barcelona GARINEf DE L'ALCALDIA I - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggdreix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA POPULAR [E CHINA, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE XINA. PRESIDENT, US DONEM LA BÉNVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA I BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD ES UN HONOR PARA BARCELONA . SU ESTANCIA ENTRE NOSOTROS ES UN SIGNO DE UNA VIEJA AMISTAD, INICIADA EN LOS TIEMPOS DE SU MANDATO COMO ALCALDE DE SHANGAI. RECORDAMOS CON APRECIO SU VISITA DE HACE DIEZ AÑOS Y ESTAMOS MUY ORGULLOSOS DE QUE LA RELACIÓN QUE EN ESE MOMENTO SE ESTABLECIÓ HAYA TENIDO UNOS RESULTADOS MUY POSITIVOS. 9 XINA.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DIA L'ALCALDIA SU PRESENCIA HOY AQUÍ ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA MANTIENE CON LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, Y ESPECIALMENTE CON LA CIUDAD DE SHANGAI. INMEDIATAMENTE DESPUÉS DEL RESTABLECIMIENTO DE LAS RELACIONES DIPLOMÁTICAS ENTRE NUESTROS DOS PAÍSES, Y MUCHO ANTES DE QUE SE ABRIERA EL CONSULADO GENERAL EN NUESTRA CIUDAD, SURGIÓ CON FUERZA EN BARCELONA EL PRINCIPAL FOCO DE INTERÉS EN CHINA . FUE UN MOVIMIENTO NATURAL, ESPONTÁNEO, DE LA SOCIEDAD DE BARCELONA QUE TRAJO COMO CONSECUENCIA UN DESARROLLO MUY RÁPIDO Y NOTABLE DE LOS CONTACTOS PRIVADOS ENTRE ESPAÑA Y CHINA. NO HABÍA EN BARCELONA UNA REPRESENTACIÓN OFICIAL DE CHINA PERO PROLIFERARON LOS VIAJES DE ESTUDIO Y DE TURISMO, LOS CURSOS DE LENGUA CHINA Y LAS ASOCIACIONES DE AMISTAD Y COOPERACIÓN. LA AMISTAD ENTRE BARCELONA Y SHANGAI SE DESARROLLÓ SOBRE UNAS BASES MÁS SÓLIDAS A PARTIR DE UN ACUERDO SUSCRITO EN 1988, QUE FIRMAMOS CONJUNTAMENTE 1 EL ENTONCES ALCALDE, 3 XINA.Nl313 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ZHU RONGJI, Y YO MISMO, EN EL TRANSCURSO DE UNA VISITA QUE REALICÉ A LA CIUDAD CHINA. DESDE ENTONCES HEMOS DESARROLLADO UNA COLABORACIÓN SISTEMÁTICA CON SU PAÍS, QUE SE HA CONCRETADO EN DIFERENTES CAMPOS. PUEDO PONER COMO EJEMPLO LAS DELEGACIONES CHINAS QUE NOS HAN VISITADO EN LOS ÚLTIMOS AÑOS. HACE ESCASAMENTE TRES SEMANAS, POR EJEMPLO, TUVIMOS EL HONOR DE RECIBIR A LA PINTORA DENG LIN. HEMOS REALIZADO TAMBIÉN INTERCAMBIOS ENTRE LOS ZOOS DE NUESTRAS DOS CIUDADES Y TENEMOS EL PROYECTO DE TRAER A BARCELONA UNA EXPOSICIÓN DE BRONCES DEL MUSEO DE SHANGAI. BARCELONA, A TRAVÉS DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, HA ESTABLECIDO UNA RELACIÓN DE COOPERACIÓN ECONÓMICA CON PUDONG, EN EL ÁREA DE SHANGAI. LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE CATALUNYA HA PARTICIPADO i TAMBIÉN EN PROGRAMAS CONJUNTOS. CONCRETAMENTE, UNA DELEGACIÓN DE SHANGAI ESTUVO REALIZANDO UN TRAINING EN EL CONSORCIO 4 XINA NI313 �Ajuntament de Barcelona GA13INET DE L'ALCALDIA DE LA ZONA DE FRANCA DE BARCELONA PARA CONOCER EL FUNCIONAMIENTO DE ESTA INSTITUCIÓN Y APLICARLO POSTERIORMENTE EN LA ZONA DE PUDONG. COMO RESULTADO DE ESTE CONTACTO SE ESTABLECIÓ EN LA ZONA FRANCA UNA MUY IMPORTANTE OFICINA DE LA GREAT WALL HOLDING (LA EMPRESA ESTATAL CHINA DE IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN), QUE ES UNA REFERENCIA MUY SIGNIFICATIVA DE SU PAÍS EN EL TRÁFICO COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO. RECIENTEMENTE HAN VISITADO BARCELONA ALGUNAS DELEGACIONES COMERCIALES DEL MAYOR RELIEVE . ME REFIERO A LOS REPRESENTANTES DEL PUERTO DE NINGBO Y DE LA NAVIERA COSCO, Y A LA MINISTRA DE COMERCIO EXTERIOR Y COOPERACIÓN ECONÓMICA, SRA. WU YI POR OTRO LADO, ALGUNAS EMPRESAS BARCELONESAS Y CATALANAS MUY IMPORTANTES HAN HECHO UNAS INVERSIONES MUY SIGNIFICATIVAS EN CHINA: NUTREXPA (COLA CAO), DERBI-RABASA, CHUPA CHUPS, AGROLIMEN, ENTRE OTRAS. * * 5 XINA NI3B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA. SEÑOR PRESIDENTE, ESTÁ CONSOLIDANDO SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO . EN PARTICULAR, LA CIUDAD HA POTENCIADO SU PROYECCIÓN EN LA REGIÓN COMO RESULTADO DE LA CONFERENCIA EUROMEDITEFRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EN NOVIEMBRE PASADO CON 0\1 GRAN ÉXITO. BARCELONA QUIERE C0h9FIGURARSE COMO LA PRINCIPAL PUERTA DEL SUR DE EUROPA . ES CON ESTA FINALIDAD QUE ESTAMOS MUY INTERESADOS EN DESARROLLAR LAS RELAOIONES ECONÓMICAS Y COMERCIALES CON CHINA . ■ BARCELONA QUIERE QUE SUS SOCIOS CHINOS COMPARTAN SU ENTUSIASMO EN ESTOS PROYECTOS. BARCELONA ES UNA CIUDAD EUROPEA Y UNA CIUDAD MEDITERRÁNEA . ES UNA CIUDAD ABIERTA QUE ACOGE SIN NINGÚN TIPO DE COMPLEJO A VISITANTES Y A RESIDENTES DE LAS MÁS DISTINTAS PROCEDENCIAS. EL MEDITERRÁNEO, COMO PASO DEL SUR AL NORTE Y DEL ESTE AL OESTE, CONDICIONA NUESTRO CARÁCTER, NUESTRA FORMA DE RELACIÓNARNOS CON LOS DEMÁS. QUEREMOS QUE EL MEDITERRÁNEO SE CARACTERICE POR UN ESPÍRITU DE TOLERANCIA Y POR LA COEXISTENCIA ENTRE [IFERENTES CULTURAS, RELIGIONES Y COSTUMBRES. 6 XINA.NBB �.e Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO ES CASUALIDAD QUE ESTA REGIÓN DEL MUNDO FUERA LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICIÓN DE CIUDAD ABIERTA, COSMOPOLITA, TOLERANTE Y DEMOCRÁTICA Y ESTÁ ORGULLOSA DE SU CONTRIBUCIÓN A LA SOLIDEZ DEL RÉGIMEN DE LIBERTADES EN NUESTRO PAÍS . CON NUESTRA PLENA INTEGRACIÓN EN EUROPA, Y CON LA ACEPTACIÓN ILUSIONADA DE SUS INSTITUCIONES, TANTO NUESTRO PAÍS COMO NUESTRA CIUDAD HAN GANADO UN ENORME RECONOCIMIENTO EN LA COMUNIDAD INTERNACIONAL. BARCELONA HA BASADO Y 1BASA SU ESTRATEGIA DE FUTURO EN MANTENER UN ALTO GRADO DE CONSENSO ENTRE SUS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS ASÍ COMO EN LA IMPLICACIÓN Y COMPROMISO DE TODOS SUS CIUDADANOS. NOSOTROS ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE SIN LA PARTICIPACIÓN Y LA COMPLICIDAD COLECTIVA, CON EL MERO IMPULSO DE SUS LÍDERES POLÍTICOS, NUESTROS PROYECTOS NO SE HUBIERAN PODIDO LLEVAR A CABO . LOS CIUDADANOS DE BARCELONA ESTÁN ORGULLOSOS DE SU CIUDAD, SE HAN VOLCADO PLENAMENTE EN ELLA 7 XINA NBI3 �.v9k) _519 •• rikm Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Y ESO HA SIDO LA CLAVE DEL ÉXITO DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS LLEVADO A CABO, DESDE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HASTA LA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD. ESTOY SEGURO QUE DURANTE SU BREVE PERO INTENSA VISITA A NUESTRA CIUDAD, PODRÁ CONOCER AUN MEJOR ESTA CIUDAD ACOGEDORA Y DINÁMICA, LLENA DE POSIBILIDADES Y CONVENCIDA DE SU CAPACIDAD PARA AFRONTAR CON ÉXITO LOS RETOS QUE SE LE PLANTEAN . CREEMOS QUE BARCELONA PUEDE SUPERAR EL IMPACTO QUE PODÍA SUSCITAR EN EL YA LEJANO 1986. AMB L'ESPERIT DE TOLERÁNCIA I D'HOSPITALITAT QUE LI ÉS TAN PROPI BARCELONA, SENYOR PRESIDENT, US DÓNA LA BENVINGUDA. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 8 XI N \.N 1313 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4396 Title A name given to the resource Visita del President de la Republica Popular de la Xina, Jiang Ze-minh, a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Comerç Acció política Territoris Xina Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf 2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915 PDF Text Text IW Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA Dia: 30 de juny de 1996 Lloc: LLotja de Mar Sala de Contractacions. ORDRE DE L'ACTE 19'00 h. Hora prevista d'arribada deis congressistes. 19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats. 19'30 h. Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila. El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges. Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de Presidència, que estarà formada per: Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^ 1 Degà CA Cat. I Pres C S.Arq. Eso . AlcaiP I Conseller PTOP Direc Vivenda El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments: - Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,, - Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de Arquitectos de España. Colegios de - Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà inaugurat oficialment el congrès. Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus llocs a primera fila. El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la seva ponència. 21'00 h. Recepció al pati de la llotja. �Ajuntament de Barcelona GABINET 1)E L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE �ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO LA LLOTJA DE MAR . EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO , RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA , ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES TAMBIÉN TODA UNA f METÁFORA DE LA ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS . EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES , LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 , CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE , QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE . ARQUITEC.JMS �EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR . EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO INTEGRADOR DE UN GRAN POTENCIA MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA . LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA , BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON ARQUITEC.JMS �ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN ESPÍRITU NUEVO , CARACTERIZADO POR EL DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS . EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT , DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS AHORA. ARQUlTEC.JMS �FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD . EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA EXPANSIÓN DE LA CIUDAD . ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA , CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y ECONÓMICA . LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES , LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859 SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE, DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS . ARQUITECJNIS �EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO , CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO , QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN POLÍTICA PARA LA CIUDAD. LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA . CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO— COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS DE FILIPINAS . 5 ARQUITECJMS �LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO . BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO . SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS COMO EL PALACIO GÜELL , PONEN ESTE MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER , CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ . EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA �LA BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE GATS" , CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / / LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929 SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL SEGUNDO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD , UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS 4 INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS CUANDO SE HABLA DE URBANISMO . TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA ""- �REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE OLÍMPICAS . LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN . NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS , O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA CONSTRUIR LA VILLA OLÍMPICA . SON CUESTIONES SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS . TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS 8 �DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO . TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA CASA DE LA CARIDAD O EL MUSEO DE ARTE CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA. SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA CIUDAD PARA INSTALARSE. a/1)m tAlY ( (-Ájl ARQUITEC.JMS"' �BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA SAGRERA . ! LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS MÓDERNO DE EUROPA . SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE 1 0 �`e/U-7 -btoe ^ ,,^, (7, t,¿1 ,^,h' yt^,^ L' C^ ^,; r 44, SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS . PARAC É T i UC TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES . BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO , CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ . SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS MANZANAS DEL ENSANCHE . ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE LA IGLESIA DE BELÉN . BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS . PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT �ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE SUS PASEOS POR LA CIUDÁD BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS . SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA . �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Data: 30.6.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores. De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1 A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur. Desenvolupament de l'acte • La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup "Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet per arquitectes espanyols. • En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de parlaments. • Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent: Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya. 2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes d'Espanya. Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 4. L'Alcalde. • Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural. • La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible: Arquitectura y sociedad". ARQ.JMS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4397 Title A name given to the resource Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Arquitectura Congressos i conferències Urbanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-06-30 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf b58125a2e53023dec1d202fc0a617910 PDF Text Text -~ Ajuntament de J3arcelona Gabinet d'Aicalll Conferencia "LA CULTURA, EIX CENTRAL DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI" MACBA, 02/07/96 (JC) �! ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA. GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM. FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR , 1 AQUI AMB AQUEST ESPA~ OBERT QUE ALGUNA VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE ! TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE SEMBLES QUE VULL SER lfN SACERDOT D'AQUEST TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO DE RELIGIONS SINÓ SEGURA~ENT DE DIÁLEG. i SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT ¡ A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA UNA CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA 1 DIA NO DE LES COSES QUE 14 SABEM QUE SERAN ART PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE ENCARA NO SABEN SI HO SE~N. PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES PARAULES AVlJI TEMPTATIVES . dades/sed/textos/macba. pmm SIGUJ!N UNES PARAULES 1 Pagina 1 �US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA, US VULL PARLAR DEL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA EN LA CULTURA, DE t BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO, LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES. 1 DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ ~< EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS 1 CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I 1 DE CAPITALITAT, DE C"QLTURA ¡ CIUTADANA 1 FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA. ¡ 1 ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY 1 i 1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER TENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS QUE NO TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN 1 CAMÍ DE TENIR-LOS. BARCELONA ES POT EN CANVI DEJA QUE OFERIR S'HA DE OFERIR A EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA CULTURA EUROPEA I D'UN L~ENGUATGE EUROPEU. ~ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 2 �NOSALTRES CREIEM AMB LA POSSIBILITAT D'UNA ¡ CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA PODRIA SER JO NO Diq ¡ QUE HAGI DE SER NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN l TROBI L'ESPAI IDEAL LL[URE 1 SENSIBLE PER i ' EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD. 1 i JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1 QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE 1 D'AQUESTA CIUTAT, JO C~EC QUE LA CIUTAT ES 1 TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE l REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT. EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA. QUE VEN FER PRIMER.? 1 PRIMER VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ ! RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL . EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN 1 ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA DE LA FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ ; dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 3 �FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC f VA SER UN INICIA EN EL QUAL JO VAIG PARTICIPAR ! MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA ¡ MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA BARCELONA VELLA NO ~MAGINA VA l NI JO NI PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN ' l QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA 1 NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR 1 DE LA CULTURA POPU~AR 1 DE LA SEVA RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN l PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS ' ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT DEMOCRÁTIC DE LA FESh'A ¡ DEL FET QUE ES PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 4 �' 1 PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA PART D'INTERÉS EN LA CULTURA DE LA CIUTAT SINÓ ! PERQUE ALTRES PROBLErlAES VAN PASSAR AL DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL. 1 SEMPRE HA VIEN DIT QU_p , TENIEM EL MILLOR COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL ¡ MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS QUE ACONSEGUIR AQUESTA QUE COL.LECCIÓ f:L LLOC ON ESTA VA E~DEVINGUÉS REALMENT AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN ESFOR~ MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM 1 V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS , 1 TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER ' ANAR-HO A VEURE CADA M~S. 1 HEM .ACABAT I FUNCIO~A EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL SEGON 1 MOMENT I EM PENSO QUE ~ODEN DIR QUE HI SOM I QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE. ¡ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 5 �NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM i PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA ¡ OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT i PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA" PERO HO PENSO. AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT CADA UN AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS PROBLEMES EL LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS, D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ ¡ DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1 ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL ¡ ' SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA PUIGCERVER DE LA JURAMENTACIÓ DELS QUE QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN REPTE IMPORTANT EL VA~ TIRAR ENDAVANT I VA ENDAVANT. 1 VA ENDA VANT L'AUDITOR~, I VA ENDA V ANT EL TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 6 �TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER SEMPRE MES QUE ESTIGUIN ACABADES ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN QUE TANT EL MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST 1 MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL NOU GOVERN ESPANYOL ESPANYOL. 1 DONS ES EL HEREU NOU D'UNA GOVERN SERIE DE COMPROMISOS QUE HAURÁ DE COMPLIR. 1 1 i HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC. US PUC DIR QUE NO ES CE~T EN EL SENTIT DE QUE VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ DEL MINISTRE RECORDARE U ~EMPRUN, JORGE QUE N"EGADA UNA DEL VA QUAL VENIR A BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES QUE EL POBRE HOME VA ~ORTIR ESGLAIAT DIENT QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN ¡- IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR 1 SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE "IMAGINADOR" TIRES ENDA VANT 1 LES SE VES IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL. 1 ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL CENTRE DE dades/sed/textos/macba. pmm CULTURA CONTEMPORÁNIA O Pagina 7 �1 ' L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN ¡ EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM VIST PART DE LES COL.LEGCIONS QUE TENIM SOM l REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA CREATIVITAT NACIONAL ~N AQUELLA EPOCA I 1 BRILLANTOR DE NOU EN EL XIX I EN LES VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE 1 CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR EL NACIONAL I ON TENjrA COMEN~AR EL QUE CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL 1 FONS QUANT ARRIBEN I FUNCIONANT LES SOLUqiONS SON DE SEN[ IT I ERA DE! i1 DE COMÚ LES QUALS ACABANT , SENTIT COMU QUE COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL 1 ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET. 1 AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ SUPOSO EN EL DIRECTOR A~AR AMUNT O A VALL EN EL MACBA I PROBABLEMENT EN EL DIRECTOR DEL ¡ MUSEU NACIONAL dades/sed/textos/macba" pmm DONS DE VEGADES DE Pagina 8 �ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ DEL QUE SERIA NORMAL. ¡ EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR COM S'HA CREAT CONTEMPORANI AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART D'ENDEVINJ~_R QUE SEREM. 1 ! PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO QUE HAUREM i D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO ESTA FETA AIX~CAR PER PANCARTES I REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR. EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA ' I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES QUE SON IMPORTANTS REL PAIS I QUE SOM IMPORTANTS PER BARCELOl'tA. NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES VA REFER DE FORMA ~RILLANTISSIMA, TENIM PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT AL GRAN SECRET DE BARC~LONA, ON TANTA GENT 1 NO CONEIX ENCARA EN 1 PART REFET I AMB COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 9 �DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL í ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A ACABAR-LO, TENIM EL k:ENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC 1 CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I l ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES 1 CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA ' SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC EL TRES PALAUS INSTAL .LACIONS DE SI VOLE1J LA ! GENERALITAT i O LES TRES A LES A LA 1 RAMBLES QUE TANT HAN HABITUALITAT TENIM, EL JN-ou \ AJUDAT MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL MUSEU D'HISTORIA ¡ DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA, BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO VELL MOLT D'ELLS DOJNCS f CADA UN DELS CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC, TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA EINA EN AQUEST MOMENT, RAU LA UNIVERSITAT ENIM EL TAMARICA ON ' RA~ION LLULL EL CENTRE D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA l dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 10 �QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE 1 SE CEL D'INVESTIGACIÓ 1 I DE RECERCA DE S~BEM QUE ES ARRISCAT CURIOSITAT DE VISITA FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS . sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN ' ANEM-HI, ANEMIA VEURE CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR DE DIBUIXA BE A ¡ VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN LLOC ON ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS PROTAGONISTES A ULTIMA HORA. AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES EMPRESES ES POSIN NEdESSITEM TROBAR LES FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM ' TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT MES DIFÍCILS. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 11 �TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL POLIESPORTIU O EL CEN':fRE DE CONVENCIONS. TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T ' POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM LA PEDRERA QUE NO SE SI HO HA VEU VIST ENCARA A DALT DE TOT, LES GOLFES ~NTIGUES, ENCARA QUE HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O ' 1 VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI VA FER GAUDI I ES EL M~TEIX TEMPS EL GRAN MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR 1 QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS i EXPLIQUIN AIXO POTSE~ ES UNA DE LES 1 EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE , 1 TINGUT FISICAMENT COM ~LCALDE. QUE LA GENT ¡ VOL QUE ES FACI LES COSE~ I A MES AQUELLS QUE LES HAN FET QUE LES EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN, AIXO ELS ARTISTES QUE i TREBALLEU AMB l ELS , ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA PEDRERA HI EM PENSO ENDAVANT A LA QUE EN EL TEMPS MES PEDRER~ ! 1 DE CAN BATLLÓ CAN ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN 1 dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 12 �MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME ANIREJ\11 TROBANT EXPLIQUEN i CADA . COP MES QUE ENS QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC ¡ DEL MODERNISME. TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN ! AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES TRACIA GRANS NOMÉS MUSEUS AUDITOR!, LICEU~ CONTEMPORANI, QUE O ESTIGUEM QUATRE FENT QUATRE GRANS PALAU, MUSEU NACIONAL, MUSEU ART CENTJÍE DE CULTURA CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU. ; NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT i UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER 1 RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS, ' A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... . dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 13 �ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST MUSEUS EL PICASSO EL MARÍTIM ELS ANEM AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI HA OBERT QUE ERA UN CARRER MINSU QUE A MI HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER DESCOMPTAT PERO TAMBÉ j MOLT MES GRAN SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ HA SIGUT POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR ' ! , PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS dades/sed/textos/macba.pm m Pagina 15 �ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM AQUESTA ES LA NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA INICIATIVA PRIVADA I ELS ESFOR<;OS DE L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA NOSTRA CIUTAT DES DE UN PUNT DE VISTA CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM PART DE LA SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN AL.LUSSIO, dadesísedltextos/macba.pmm ES UNA AL.LUSSIO PER QUE LA Pagina 16 �BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE ; ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES CULTURALS DE ! GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA METROPOLITANA. PERO TAMBÉ . ES CERT QUE HI HA HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT ANIMAN HAGI PRES LA CLARA VOCACIÓ LA D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL 1 COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA 1 GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE ' LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES PERSONES SON ENCARA dadcs/sed/textos/macba.pmm MES ~ DIFERENTS PERQUE UNS Pagina 17 �HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA CIUTAT I UN ALTRE. DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES DE TOT AL MON. AQUESTA CIUTAT QUE ELS ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS NACIONALS NO HEM SAPIGUT FER. AQUESTA PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL SENTIT QUE TINGUES LA DIC~NITAT, LA SOLEMNITAT, LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL BOHIGAS EN EL CENTRE AQUESTA CIUTAT PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES GRANS FRUSTRACIONS D~ LA HUMANITAT EN AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS EN CIUTATS D'HABITANTS DE DEL MES QUAL DE 10-15-20 NO MES MIL.LIONS FEM QUE ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 18 �EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE QUE ELS FENÓMENS FENÓMENS DE . PACIFICACIÓ INDUBTABtEMENT NO SON NEGATIUS SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN ' SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES AGLOMERACIONS SON DIFÍCILS DE FRENAR NO SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP 1 NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES ' UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE ¡ VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I ' CAP A LES GRANS CIUTATS. 1 JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA SIGUT ALCALDE DE SANGAI .... I PARLO COM ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA NACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 19 �ALCALDE DE SANGAI QUE S~P EL QUE ES EL PORTAR UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS. AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO PENSO S'HA DE DIBUIXAR . A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR ! BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR. DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES ESPECIES D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~. I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A PRESIDENTA D'UN PAIS POSSIBLEMENT TINGUI AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA i PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS. JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ ! A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 20 �REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA DEMOSTRA T QUE LES CORRELACIONS ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I i FORMACIÓ EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ URBANA I DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES ¡ LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN MON CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES REFERENCIES COMUNES i: EN EL QUAL SERÁ ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ. JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT LA GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES D'ARQUITECTES ES VENEN A VEURE PER QUE CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN ' UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM dades/sed/textos/macba. pm m Pagina 21 �BARCELONA RESOLI áLGUNS DELS SEUS PROBLEMES URBANS. DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS. JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS QUE ES PODEN i FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA DOS OPINIÓ QUE COM SABEU SUBINT NO COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES JUSTAMENT. JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO l SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET UNA COSA QUE SENSE dades/sed/textos/macba. pmm AR~IBAR A PORTAR-NOS EN Pagina 22 �AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL MERCAT. EL MERCAT 1 CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ ¡, , DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER EXTENSIÓ PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT EXPANSIONAR-SE EN ALTRES CONTINENTS EN ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES METROPOLITÁ COMA NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS ' DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR. I AQUEST ANYS S'HA F~T UNA COSA MOL T IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A 1 L'HOSPITALET, GREC A SANTA COLOMA, HEM ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 23 �BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER FER RENDIBLE DETERM[NADES PRODUCCIONS CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN. l ' BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO illf ESPAI D'lJNA SETMANA PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES FORMEM LES CINC QUE¡ ENS ENVOLTA NO. MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS 400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE AL GARGALLO MERA VELLÓS EXPOSICIÓ I O A VALENCIA DAMA MAGNIFICA A(QUESTA ! $'EN A VEURE EL MERA VELLOSA RICARD GIRAL T i MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA 1 OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES ! TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC ' QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6 S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL 1 PROJECTE DE TURISME INTE~IOR D'AQUESTA XARXA. AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE dades/sed!textos/macba.pmm Pagina 24 �PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE SOM DONS VALEN MES DEMANANT MES I EN TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI VOL CRÉIXER 1 EL CONSUM CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ CULTURAL ESTA L'ESFOR~ IMMENS QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL NOUS CREADORS FINS ELS EMPRESARIS EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP AUDIOVISUAL ETC. ES CERT QUE NOSALTRES EN ESTEM ALGUNS FLUIXOS D'AQUEST CAMPS ENCARA MOLT PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL. DE VEGADES M'HAN PREGUNTAT EN AQUESTA CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT 1 PER TANT TAMPOC NO TENIM LES GRANS TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR. dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 25 �PERO DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP D'EMPRESARIS 15-20 EMPRESARIS IMPORTANTS D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM 1 UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA UNA MENA D'INSUFICIENCIA CULTURAL UNA QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4 TAULES COM AQUESTES QUE FOSSIN 60 I ES PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA INMEDIATIC BUSQUIN QUINES PODRIEN SER AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 26 �PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK, EXPRESSO, EUROPEU, OBSERVATER, ECONOMIST, TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ . PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES ' DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA EN AQUESTA CIUTAT .. LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO SORTIR MASSA EN ELS DIAR~S. PER TANT VA QUEDAR 1 CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ ENTRE QUALITAT DE VIDA O PODER DIGUEM. i ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT D'INTERVENIR SON MC?LT MES BRUTALS I SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 27 �LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA "MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS . MENYS MITJANS DE COMUNICACIÓ I MENYS POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA COSA AIXÍ. JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT JUST PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN. ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR 1 ENDAVANT. EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN AQUESTA CIUTAT EN AQUEST MOMENT JA ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA dadcs/sed/textos/macba.pmm Pagina 28 �OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES ¡ COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT. LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES. SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ ' QUE CORRESPON A LA SOCIETAT. SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS. QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE EN EL MOMENT D'ESCRIURA-LA REELLEGIR-LA LA HE POSAT I DESPRÉS ENTRE DE COMETES PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES FINANCADES EN COMÚ A PROP TANGIBLES TRANSPARENTS. dades/sed/tcxtos/macba. p mm Pagina 29 I �AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L . COMÚ DE NOSALTRES COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN AIXÓ, PERQUE PENSEM QUE EL MERCA T I LA INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN ' DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS" AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ PROP TANGIBLES 1 PERO A TRA-NSPARENTS FETES PER AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM CAPAc;OS DE CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL ; CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP MILLOR. HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 30 �DIRIA PERSONALMENT, PERSONALMENT A L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ. AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE L'ESPAI P(JBLIC AIXÓ QUE ELS ARQUITECTES ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA GENT DE L'EXISTENCIA QUALITAT QUE NO ES DE illiJ L'ESPAI PÚBIC DE RESIDU DELS ESPAIS PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA ESQUERRA DE LES ESQUERRES LA NOSTRA APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS O POT JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM PREGUNTAVEN dades/sed/textos/macba.pmm UN GRUP DE REGIDORS DEL Pagina 31 �DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU . - . ' QUE J REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A ' i ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER COM SI ARRIBA I COM ES FA. BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A ¡ QUIN PUNT ES NECESSARI QUE HAGI UNA IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN EL PROJECTE PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL RESIDU O RESULTAT CASI INVOLUNTARI DE L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA ! VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS ARQUITECTES D'AQUESTES ' CIUTAT l ELS A LO MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE ESTIGUIN TRANQUILS QUE LA VIDA JA ELS CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE ' dades/sed/textos/m acba. pmm Pagina 32 �BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS POLÍTICS I ELS EDIFICIS ETC. I PLA~ES, ARQUITECTES FEM MOLTA GENT ES POSA FEM MOLT NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE TINDRIA QUE SER AQUESTA PLA~A ES MASSA DURA I FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT FÍSICA O ES . BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES PRIV AT EL QUE ES NACIONAL I EL QUE ES INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES INNOVADOR. BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A TENIR UN LLOC IMPORTANT TERRENY CULTURAL AL INTERNACIONAL AL TENIM EN EL CAMP D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 33 �ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS NO. ARA RESULTA QUE LA SETMANA SANTA D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN ¡ DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC PERQUE NO ENS PROPOSEM~ QUE EL GREC SIGUI UN FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES 1 TINDRIA QUE COMEN<;AR A FER . PARLAR DE PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS . I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA CAP A QUI. JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR ' dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 34 �NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN CONTEU COM LA NÚRIA · ESPERT , SI ANA VA A 1 LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN AQUEST MOMENT ES UNA IMPORTACIÓ CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE ! TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM LORENZZACIO PER MI V A HA VIEN DOS SE~ EL MOMENT EN QUE HI LORENZZACIO ES A DIR UN AL POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS 1 DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL NOUS CREADORS . RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS INTEL.LECTUALS PER QUE DEIA QUE ES PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I NO MES . ----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~- dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 35 �MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS, ¡ AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ DIRIA. 1 JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . . UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL CAMP DE LA CREATIVITAT CREACIÓ ¡O SERIA EL CAMP P A~TIDARI DE DE LA MENYS INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES 1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI NO NOMÉS UNA REALITAT SINÓ UNA TAMBÉ SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA. I EN AIXÓ TAMBÉ LLENGUA TGE QUE TE 1 MOLT UTILITZ~M. DE VEURE EL DE VEGADES S'HA CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS , l ' COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES ACTITUD I EM ¡ PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR. PERO ARA TORNO ON EREM. i 1 ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?. ¡ dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 36 �TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB POSSIBILITATS PER DESENVOLUPAR LA SEVA ACTIVITAT CREADORA?. TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM QUI ELS VULGUI ESCOLTAR?~ BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO CREC QUE DEFINEIX LES NO~TRES ACTITUDS A VUI. NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS ELS ESFOR(:OS QUE DUGUIN A UNA CERTA UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL? ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA CIUTAT D'ESTOCOLM A . TOTES ! LES CIUTATS D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 37 �BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN D'ESTAR A FI L'EDUCACIO A DISTANCIA ELS SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A TRA VES DELS ORDINADORS MANIPlJLATS A DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS EN BASES DE DADES I EN SISTEMES PER DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES AMPLES QUE PODIEN ESTAR EN AQUELLA BIBLIOTECA EN CONCRET . AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 38 �I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT. i NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE ELLS VAN FER EL REPTE PERO DEU NIDO. PERQUE ! RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM 1 TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO LI VAIG DIR QUE BARCE~ONA HI HA VIEN DOS OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN REFEREIXO I PER ALTRE BANDA ESTAVEN PROVANT ¡ DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA . GENERALITAT 1 EL PARTICIPACIÓ ETC. AJuNTAMENT TENIM AQUESTA SENYORA UNA VA DIR BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25 OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES DE LA SOLA XARXA EXISTENT. NOSALTRES D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I ABANS QUE VOSTF~S . TOTAL BARCELONA VA :DIR QUE NOSALTRES VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA dadcs/scd/textos/macba.pmm Pagina 39 �BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD. LA DE DONS TELEMATICA I LES TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER L'ESTRELLA DEL SUR. I ~VENEN AQUÍ EL MES D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL BANGEMANN CHALLENGE QUE SON TOTES LES CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE QUI O QUI O FA MILLOR AQUESTES SAP MES MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA. DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES DEL QUE ABANS SERVIA NOMÉS PER PARLAR. TELEFONON. BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I AFAVORIR LA PROBABLEMENT ELS CREATIVITAT CENTRE CÍVICS ENTORN. ELS HEM D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES DEL CENTRE CÍVIC CAP AQUESTA BIBLIOTECA TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS PROBABLEMENT. ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 40 �D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1 CONSUM. NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO COMEN~AR A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS AFIRMEN QUE TREBALLEN PER LA MÁXIMA LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE CULTURA I O FACI EN CORRESPONDENCIA EN AQUESTS TERMES . TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI I DE CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE dades/sedltextos/macha.pmm Pagina 41 �TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN AQUELL MOMENT REINDINVICAR SIGNIFICA TAMBÉ CONTRAPOSAT. O CONTRAINDICACIÓ AllXO. S'HA JUSTAMENT MOLTES VEGADES SUPERAT APARENT EN AQUESTA UNA FRASE SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA SER EL LLOC EN QUE ES REINDINVINQUES LA t DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA CAPAc; DE CONSTRUIR LLENGUATGES COMUNS BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES CIRCUMST ÁNCIES LABORATORI PERQUE ; S'EN PUGUIN D'AQUESTA CULTURA DIR EL EUROPEA. PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR EL MEDITERRANI DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN ' L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM 1 ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 42 . �PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT DESPRÉS. DONS PERTANYEM A UN GRAN PAIS HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1 AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT 1 PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON ARRIBEN LES CARRETERISS PERO SON TAMBÉ INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES NO PRODUEIX EN UN AVIO ES PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE CATALUNYA 1 PER TANT D'UNA NACIÓ CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 43 �DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES GRAN QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN UNA LLENGUA QUE ES LA SEGONA MES PARLADA DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA DEIXAT DE TENIR UNA CIUTAT QUE LA FA INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC D'EXPERIMENTACIO A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT QUE AQUESTA DIVERSITAT QUE AQUESTES PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL GRAN REPTE NO I CREC QUE BARCELONA EL POT AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL MATEIX TEMPS SER CAPA~OS DE DEFENSAR LA PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO DEL BARRI PER A CADA UNA DE LES NOSTRES PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE DESARROLLAR UN LLENGUATGE QUE ENS ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS. AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL QUE ESTA MES A PROP ES CONTRADICTOR! EN LA FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL dades/scd/textos/macba.pnlm Pagina 44 �COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA ESTAN PARLANT FOR~A EN EL LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN LLENGUATGE EUROPEU UN LLENGUATGE COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE RES. I EUROPA NO ES 1 RES MES QUE UNA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN AQUEST MOMENT ¡ RETORNANT ESTA CAP EL RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE GRAT POSSIBLEMENT PERO UNA MICA DE FOR~A PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AUSTRIA PER DESCOMPTAT TAMBÉ BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA DESAPAREGUT TE LA 1 ! SEVA DIVERSITAT RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A FRAN~A ' COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN I L'ANTIC AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA IDENTITAT REGIONAL A PARTICULARITAT dades/sed/textos/rnacba. pmm QUE FRAN~A SIGUI ES FRAN~A. DEL MES NO I CAP MÍNIM Pagina 45 �INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA SOBIRANIA I LA VOLUNTAT DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ. t POPULAR I LA PER TANT EN PART EN PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS DIR-VOS QUE EUROPA :ESTA RETORNANT A RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE EST AREM CREANT UNA NOVA MITO LOGIA NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT ATACABLE COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN ESTAR CARREGANT-NOS EUROPA QUE ES LA MARE DELS OUS. LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 46 �FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL. PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES. BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS EL DE LA ClUT ADANIA . QUAN ES VAN ACABAR ELS JJOO EN VAN PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL QUE LA GENT VOLIA I LA GENT EN DEJA SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA GENT. I VAIG ARRIBAR ESTADÍSTICAMENT LA CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES INTERESA IOTA EUROPA. dades/scd/textos/macba. pm rn Pagina 47 �L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA CULTURA. REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA CONCLUSIÓ FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA CULTURA I MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS , EUROPA ERA CONSTRUIR UNA UNA MICA EL CULTURA MATEIX, I QUE CIUTADANA A BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT. SI SI UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI VAN PREGUNTAR. ALEMANIA? I ELL VOSTE VA HAVIA ABANDONAT DIR NO NO JO NO ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA. LA PATRIA PARIA ES L'ALEMANY . LA MEYA HE MEV A ES L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA? dades/sedltextos/n¡acba.pmm Pagina 48 �DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC. ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC ENCARA QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY QUAN ERA PETIT. COSA QUE REALMENT ADMIRAT. A MI 1 DONAN-THI EN DEIXA VOLTES I PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA ES EL LLENGUATGE. NO CAP LLENGUATGE. SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50 ANYS DESPRÉS 1 HA FET JUSTAMENT AQUEST DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE ' VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA MENYS . ES LLENGUATGE A DIR LA EUROPEU NOSTRA SI PÁTRIA SOM ES EL CAPA<::OS DE CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR. dades/scd/textos/macba. pmm Pagina 49 �MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina so � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4398 Title A name given to the resource Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MACBA Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Competitivitat Infraestructures Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1493/19960704d_00733.pdf 4d0ee7772224ea6fcf6d7ba1690acafb PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE PER SER LLEGIDES ALS DIÀLEGS SOBRE CULTURA I POLÍTICA �C CULINVC (/1)1*7) Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aporta exemplarment motius per a aquesta reflexió. És el cas de la discussió que manté ara mateix el director, encara, de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, una discussió que manté mitjançant els diaris, amb el secretani d'Estat Miguel Angel Cortés. El debat és ben ciar: ¿cal fer sois alió que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a aqustes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'exelple l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt ciares, que sap qué ha de fer i ho está fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar, però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració alió que correspon a la societat. �Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deja que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel molotov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿l per qué no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el qué hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la máxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés 'hure i universal. Això és precisament el qué distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. �Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona notícia. Però segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la máxima igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, deis progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deja: está bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿qué hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent Ji seran requerits. �Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les naves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'oferta i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat-- de ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una collectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. �De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col-laboració, però evitant alió que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors deis progressistes, han d'afavorir alió que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós Ilibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre idean, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sois fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. �L'ALCALDE DE BARCELONA Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la cultura. De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens aport a exemplarment motius per a aquesta reflexió. - manté ara mateix el director, encara, de la Compañía És el cas de la discussió a discussió que manté mitjançant els diaris, amb el Nacional de Teatro Clás' secretari d'Estat Miguel A w ortés. El debat és ben clar: ¿cal fer sols allò que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat? No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a agUstes xarxes insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'ex9le / l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt clares, que sap què ha de fer i ho està fent bé. S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar. però sense entrebancs i sense voler assumir des de l'administració allò que correspon a la societat. Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell que deia que no es pot demanar una subvenció amb una mà i dur un "coctel moloiov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿I per què no? Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el cap, rendint-se. Això em penso que és molt clarament el què hem defensat i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la màxima llibertat. Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés lliure i universal. Això és precisament el què distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta. Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest govern municipal. L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona IEspanya) Tel. 34-3-301 07 07 ' �L'ALCALDE DE BARCELONA Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona noticia. Perà segurament no n'hi ha prou. L'esforç per dotar la ciutadania de la màxima: igualtat d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra, dels progressistes. Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament apassionants. Posaré un exemple. Se'ns deia: està bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet. Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿què hi podem fer? Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves. Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent li seran requerits. Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les noves demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la sensibilitat artística. Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques. Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants. Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen. Plaça de Sant Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 �^^J L'ALCALDE DE BARCELONA Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'ofe rt a i la sensació --una sensació que es correspongui amb la realitat--jde ser un espai plenament lliure. Aquests són els elements que doten una col•lectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa, reflexiva, pensadora, lliure. De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona. Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col . laboració, però evitant allò que potser en altres temps era signe d'una determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític. Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors dels progressistes, han d'afavorir allò que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments. Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós llibertat amb l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió. Des del nostre ideari, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per desgràcia ja sols fem onejar aquells que ens movem inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra. Pasqual Maragall Plaça de Sant Jaume, ! 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-30107 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4399 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde per ser llegides als diàlegs sobre cultura i política Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1494/19960708d_00734.pdf cefb54de1abc40d37c8b84101f80805d PDF Text Text PALABRAS PRONUNCIADAS POR EL EXCMO. SR. D. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL ENLACE MATRIMONIAL DE LA SRA. PAULA ADAM BERNAD Y EL SR. GOSTA ESPING - ANDERSEN EL DIA 8 DE JULIO DE 1996 Bien, ahora tenéis que escuchar brevemente un "sermón" del alcalde, porque el alcalde representa a la ciudad y la ciudad es el testimonio de vuestro matrimonio. Que es un matrimonio europeo. Hace muy pocos días un presidente de un banco interamericano, que vive en Washington, vino a Barcelona. Un buen amigo de Barcelona. Nos trajo el siguiente mensaje: "Los norteamericanos creen que Europa es un desastre. Que Europa es una selva. Que Europa es algo que está formado por gente que no se entienden. Nunca existirá, de hecho, Europa.." En ese momento, yo no supe exactamente qué contestar en el terreno político, y le dije: "Mis hijas han estudiado, una de ellas, en Oporto, con una beca Erasmus de la Unión Europea, y la otra está viviendo en Sarajevo durante seis meses trabajando para una Organización No Gubernamental francesa, con el fin de organizar un club de juventud". Entonces el hombre quedó callado. Y al cabo de mucho rato, al final de la cena, me dijo: "Es posible que Europa algún día exista". A veces una nueva generación significa un nuevo país, un nuevo medio. Un nuevo medio ambiente, un nuevo entorno. Y yo creo que vosotros hoy representáis ésto que está naciendo y que mi generación sólo está ayudando a nacer, pero contemplando. Es cierto que otras parejas hubo que se casaron, que venían de países distintos de Europa y ésto no significó que Europa existiera. Ésto no impidió que hubiera dos guerras europeas. Sin embargo, algo nos dice que algunas cosas están cambiando. Entonces estas personas eran una elite muy reducida. Vosotros sois una élite. Vosotros dos formáis parte de una élite, pero es una elite mucho más amplia. No es una simple aristocracia, no es ni siquiera un grupo de elegidos. Sois un grupo de elegidos, sí, pero un grupo de elegidos muy amplio, que va creciendo y que esperemos que crecerá todavía más. Yo siempre recordaré una visita a Fiesole, Florencia. No sé si fue allí que os conocisteis. En todo caso, creo que es allí donde habéis vivido un tiempo. Después he vuelto una o dos veces más y tengo la impresión de que vuestra historia, igual que la nuestra, pasa por aquel lugar. Pasa por Roma, seguramente, porque es lo clásico, pasa por Florencia, porque es el Renacimiento, pasa por París, porque es la Revolución, y tengo que decir que desde hace un tiempo pasa también por los países escandinavos. �Estuve este mes de diciembre último en Suecia y Dinamarca, bajando de Estocolmo a Copenhagen por Helsinborg y "Elsinor", donde el Castillo de Hamlet. El motivo fue una reunión de la Challenge Bangemann; los ciudadanos cíe Estocolmo han decidido retar a las demás ciudades de Europa a ver si lo hacen tan bien como ellos, en cuestiones de telecomunicación, y Barcelona quedó bastante bien. Tan bien, que la segunda sesión de esta reunión de Estocolmo se celebrará en Barcelona en el mes de octubre. Yo espero que, entre todos, nos ayudaréis a hacer de todo esto una unidad de sentido. Mejor dicho, espero que os ayudaremos a que lo hagáis, porque sois vosotros los que vais a hacerlo. Y ahora podéis preguntar: "Bueno, el alcalde no nos habla de la intimidad, sólo habla de las ciudades, sólo habla de Europa, pero no de las personas." Mirad: os casáis delante de la ciudad, que hace de notario. Y esta ciudad, y estas paredes han hecho de notario de muchísimas cosas. Han hecho de notario de guerras, de desafíos, aquí en medio, con las espadas puestas así. apuntando al suelo, en señal de juramento. En el año 1714, en el mes de mayo aproximadamente, los consejeros que se sentaban aquí a los dos lados del Consell de Cent juraron que defenderían Barcelona. Y la defendieron. La defendieron bien durante unos meses. Bastantes meses. Hasta que el Conseller Primer, que se sentaba aquí y que evidentemente no era ningún militar, era un abogado de Moià que se llamaba Rafael de Casanova, cayó herido en uno de los baluartes de esta ciudad. Herido, no muerto. Murió mucho más tarde. Bastantes años más tarde. Esta ciudad, pues, ha visto entre estas paredes muchas cosas distintas. Ha visto seguramente traiciones, ha visto a los representantes de la ciudad muy orgullosos delante del rey, sin quitarse el sombrero. No se quitaban el sombrero cuando venía el rey porque tenían derecho a ello, hasta que en 1714, como perdieron, perdieron también este derecho. Ya nos vamos acercando a la intimidad, no tengáis miedo. La ciudad no había visto nunca, en cambio, aquí, en este lugar -había declarado guerras, había visto traiciones, fidelidades, ha visto, por ejemplo, cómo el rey actual le ponía la medalla de oro de Barcelona a su padre en un acto muy emotivo- pero nunca había visto una cosa tan importante como es un ciudadano y una ciudadana que se casan. Esto la ley no lo había permitido hasta ahora. Pues bien, la ciudad, que está orgullosa de esto, y honrada de que hayáis querido casaros aquí, os pide que os respetéis. Ésto es lo que os pide. Y os lo pide la ley del código civil. Pero la ciudad os lo pide todavía más, porque la ciudad se hace mejor, crece en calidad, cada vez que una pareja de ciudadanos la piden por testimonio. Porque una ciudad de ciudadanos que se quieren, es mejor. Esto es muy claro, ¿no? Y si además toman a la ciudad por parte de su estimación, todavía es mucho mejor. �Ésta es la impresión que yo tengo hoy. Y os pido que os respetéis en lo mejor y en lo peor. En los mejores momentos y en los peores, también. Porque si es así, mejoraremos todos. Respetar significa algo muy difícil. Respetar es muy, muy difícil. Significa representarse a la otra persona como persona, a pesar de la proximidad. Y esto a veces es titánico, porque quiere decir separarse de una parte de uno mismo que está en el otro. Quiere decir, en el fondo, respetarse a uno mismo, y esto es algo que a veces estamos tentados de no hacer. Ésta es una tentación muy fuerte. Mirad: hay mil ejemplos en los días que corren (casi diría los ejemplos que están más presentes en la actualidad) de lo que estoy diciendo. Bosnia. ¿Qué es Bosnia, sino el odio entre hermanos? Y algunos de los acontecimientos de la presse du coeur que vemos en los últimos años. Son los dos temas más comunes. Y nos dicen que a veces los que más se parecen, los que más cerca están son los que peor se tratan. Pues bien, que vuestra diversidad, y estoy seguro de que será así, os haga más ricos y no solamente más complejos, sino mejores. Que un viejo lenguaje -el lenguaje del amor, de la amistad y de 1'entesa, como decimos en catalán, del entendimiento- vaya imponiéndose lentamente, contradictoriamente, pero con certeza. Gracias a vosotros. Que sigueu molt feliços! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4400 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'alcalde en l'enllaç matrimonial de la Sra. Paula Adam Bernad i el Sr. Gosta Esping-Andersen Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Model social Matrimoni Adam, Paula Esping-Andersen, Gøsta, 1947- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1496/19960826d_00736.pdf bf79fb3dcafcf45d836831c5183edf2f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet d AÇ) - SSb q vti : cs, t Q 4 o ` L 141 4 ¿r¿, f..l^t ^.^ ^-1^^+^ -Q G Ñ5 112 4 r(L / /llll,l7l7'l'7" t^2 ^;^ V\-)I - (3a.^ ^ 5 c^•^ ^T-^.^,. 4 ^ ^ ^^! "L S : ^^ C (ni bk.t„ ^ (-1-1¿Ncc Al =zN uu.0 1-e tLc cc ^ IRcu m, , ^^f42 G•^.es ^.c.c ^,^ ' ^` ^ ^ cx.r 2S -2 ?. J4,11. Uu..'c ^►► Sej 29-L1 ^ w o /1.4 ^. Gr-‘9‘)‘"5 IdtA \•ÇRÍP -'^--^^ —ror ^- /1)A- vrowti,^ ^c►.^ u x c: m „ In t Ez r v c-• Tl ,:, i ' spo Ec f-1 1 c a 1 d c5 ra 1' e E_ s c c3 1 ci ' G` st i l_«j e .2610W QP im..ctt-ule (,24-kyz, ¿t se 'y* Fe)\sL-41-kkb t\S —vC 114 ft . 1. -1;, 1-1r c �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 26/8/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la sessió inaugural de l'Escola d'Estiu del Partit Socialista d'Àustria, SP(. De cara a la intervenció de l'Alcalde a la sessió inagural de l'Escola d'Estiu de 1'SPÓ, es fan avinents els aspectes següents: - La intervenció de l'Alcalde, prevista amb el títol Social Democratic Concepts for European Cities", ha de ser d'uns 45 minuts aproximadament. De cara a la intervenció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els elements següents: 1. Claiming in favour of cities. The revision of the Maastricht Treaty tend to keep away the European decisions from the citizens. Citizens from Grónïngen in the Netherlands or citizens from Italy have probably few common interests. Basically with reference to their attitude to States and also in front of the European Union existence. We, the socialists, believe in the basic role of cities in the democratisation of the European processes and as key agents to approach European decisions to the citizens. [N.B.Reference to the Declaration of Bologna (January, 1995). The points 2 refers to that the city as an expression of democracy.] 2. The European Union of Subsidiariety. VIENA.NBB �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia The Europe of subsidiariety is the Euro_p_e_óf closest authorities.C,TheR -r-principie of subsidiariety must be understood as a European constitut^onal principie. ^p ^? _._.---- --- Subsidiariety must be understood also as an organizational principie in which the European construction must be based upon. From the local and regional authorities we have to trust in that the European construction will be done taking into account the recognition of the principie. Reference to the European loyalty principie or Bundestreue. One of the main objectives of the CoR nowadays is to pass the revision of the European Union Treaty obtaining a better definition of subsidiariety. But from the CoR we are claiming also for our recognition as a EU's Institution, right of appeal to the European Court of Justice or to mercase the number matters upon which the CoR must be consulted. UP _ If the iñtrodúction of the subsidi^y ñ the Europeáñ Union Tre aty was an important advance, now we think that it shouid be implemented in a complete way. r ,.^ The CoR proposats are based on two main ideas: our diversity is our force but also the factor which make us vulnerable (we are a group of 222 European local and regional representatives from differen cultures and political parties); and we are not civil servants working full time for Europe, our main professional interest is in our regions and cities. 3. Europe as a system of cities. T European citizenship. ').) ^ .`^ ^. __ Europe is an old system of citiá. Claiming more power for local `^kY3 authorities is"ñatvetrinrrovatirig:in its origins Europe, the European ^113' countries and the whole continent emerged as a conglomer te of cities. ^v ` ,p ,^_^, ^I!/1 \s' ^ ^ ^ . y ^ -^ [3 [313 ^ ^r �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia When claiming for cities we are not trying to come back to the origins but °in to a better futt_ ire_ . To a network of cities. This network will exchange experiences, information, policies and act as a single volee within the European institutions. V [Reference to Sarajevo.] 430-434,t4o ,4.1)hub 4. Cities and regions facing the Revision of the European Union Treaty Cities and regions are facing a unique occasion to claim a more important role in the European decisiOn making process as well as in the implementation of European policies. Facing this challenge, from the CoR, we defend a better position of cities and regions based in a main objective: to narrow the gap between Public Administration and citizens. We are convinced that problems_musthe solved_at a clpser Lii1Drieto be more effective. Distance should be the exception, proximity the sigir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4402 Title A name given to the resource Escola d'estiu de l'SPO (Partit Socialista d'Àustria). Guió. Paraules de l'alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Viena Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Socialisme Àustria Europa Comitè de les Regions Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1497/19960911d_00737.pdf 4b8c209fffe67f8cd1f61dd1951c4e68 PDF Text Text DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DE L'ONZE DE SETEMBRE Un altre any, i amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional, m'adreço a tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya per convidar-vos a reflexionar, a partir d'aquest record històric, sobre el nostre present i futur corn a país. Després d'un període de convulsions, i superada en aparença una etapa en què el conjunt d'Espanya es va veure sotmesa a les tensions provocades per Fus d'estratègies polítiques que s'han demostrat improcedents, des de Catalunya ens toca d'impulsar una actitud serena i madura. Molt més perquè, com va quedar expressat en les urnes, Catalunya s'ha manifestat a favor d'una opció de progrés i de tolerància. És per això que, Barcelona --Cap i Casal-- té l'obligació de situar-se al capdavant del país en la defensa dels interessos nacionals però també, corn pertoca a la tradició d'una ciutat que des de sempre ha apostat per la llibertat i el respecte, tenim el deure de liderar l'aprofundiment d'un catalanisme que es distingeixi per la tolerància, per l'esperit obert, per les conviccions municipalistes i per la voluntat d'acollir expressions polítiques diverses. Barcelona no vol ni pot renunciar a les seves responsabilitats com a capital i és per aquesta raó que, quan s'escau la commemoració dels fets de l'Onze de Setembre, us invito a un esforç per oferir al país el millor de nosaltres, i a treballar a favor de la justícia, del progrés, del benestar social i del civisme. Perquè sols una Catalunya de les persones, amb institucions fortes i al servei dels ciutadans i ciutadanes, esdevindrà el país pròsper i alhora exemple de convivència que tots desitgem. A més, aquest any en fa vint de la primera celebració autoritzada de l'Onze de Setembre, que va nmr lloc a Sant Boi de Llobregat en un clima que anunciava Ìie–s-Tribertats democràtiques poc després assolides. La unitat de les forces polítiques que l'any 1976 va presidir aquell acte, alhora que es mantenien amb tota legitimitat les posicions pròpies de cadascuna d'elles, ens hauria de recordar que el respecte a totes les idees, també per aquelles que ens són més distants, és la norma fonamental de la vida democràtica. �Que ningú pugui dir que a Catalunya no es poden expressar amb plena llibertat totes les opinions polítiques sense el risc de ser objecte de campanyes agressives, ha de ser un principi indiscutible de la nostra vida política. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què, sota el paraigua del patriotisme, s'han obert escletxes a l'esperit tolerant i lliure que sempre ha caracteritzat el país. Per això, en una data com aquesta, em sembla oportú de recordar que el catalanisme té diverses expressions i que aquesta riquesa d'idees ens aporta saviesa i tolerància i ens acosta al ple exercici de l'autèntica democràcia. El catalanisme obert, plural, que accepta el debat i que vol aprendre del present més que no pas dels somnis alçats sobre una història que a voltes ens arriba desdibuixada, ha de contribuir al desenvolupament de valors com el respecte i la llibertat, la participació i la democràcia. Crec interpretar els sentiments d'una majoria de barcelonins i de barcelonines quan afirmo que la nostra Diada no és l'ocasió per la recerca dels enfrontaments estèrils, les injerències inoportunes o les queixes victimistes. Tot al contrari, és una data magnífica per refermar la nostra voluntat de treballar pel progrés de Catalunya, sense actituds excloents, amb la convicció que estimar el país signi fi ca voler-lo no sols més pròsper sinó i també més just, més tolerant, més lliure. Des de Barcelona volem transmetre aquest missatge, que vol ser de confiança en les nostres possibilitats com a país í alhora d'impuls dels principis democràtics, al conjunt de Catalunya, perquè l'esdevenidor nacional i el de la seva capital són el mateix horitzó. Que la celebració de la Diada ens faci més oberts i que l'afirmació de la nostra catalanitat se sostingui en el respecte i la llibertat. Us convido a penjar banderes i domassos als balcons i finestres i a commemmorar pacíficament, amb l'esperit positiu que s'escau, l'Onze de Setembre d'enguany. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4403 Title A name given to the resource Declaració institucional de l'alcalde de Barcelona en motiu de l’11 de setembre Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Missatges institucionals Competitivitat Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1498/19960926d_00738.pdf 4decc005a6a177571d99c6e9503f3889 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOLIVAR PASEO MARÍTIMO B ARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Hay tantos motivos, tan diversos y cada uno de ellos tan poderosos, para hacer de este acto un acto entrañable de la historia de nuestra ciudad y de las relaciones entre nuestra ciudad y su país, que uno no sabe por donde empezar para terminar enseguida, puesto que esto no es un acto de grandes discursos. En fin, frente al Mediterráneo, el Libertador. Con nosotros el Presidente de la República que acogió con los brazos abiertos a tantos y tantos , como tuvieran que irse cuando este país, cuando esta ciudad, cuando Cataluña sufrieron la vejación y el oprobio que sufrieron y que todos conocemos. Por tanto, de alguna forma devolviendo amistad por amistad, cuando anteriormente tuvo que existir lo contrario, tuvo que existir liberación y por tanto ruptura. Liberación que protagonizó un militar de origen vasco, un militar revolu- 61 �cionario, el Libertador precisamente, que lo fue no solamente de Venezuela sino de buena parte de la América Latina, de la América Hispana. Para nosotros en Cataluña, para nosotros en Barcelona, Bolívar ha sido siempre una figura admirada, porque comprendíamos perfectamente desde este rincón de la piel de todos, lo que estaba sucediendo en el Continente hermano, y lo comprendíamos quizás mejor por nuestra posición un poco periférica en la piel de todos. Y por tanto, le dedicamos a Bolívar más de una calle. Tiene un pasaje y tiene hasta un pequeño Busto. Pero necesitaba Bolívar un homenaje mayor para que quedara claro cuáles eran los sentimientos de nuestra ciudad, respecto de su país, y del creador de su país allá, cuando la declaración de Independencia en 1811. Y tuvimos la suerte de tropezar con un grupo de ciudadanos, y esta es la gran riqueza de cada ciudad que se empeñaron en conseguirlo, y entre ellos y en primer lugar quiero citar a Pedro Grases, que hoy no ha podido estar con nosotros, porque esta precisamente en Caracas, pero también aquellos que formando parte de la Fundación Bolívar en Barcelona y en Venezuela hicieron tanto por conseguir que finalmente, esa pieza magnifica del escultor Julio Maragall este hoy entre nosotros. Sabemos gi.ae esta también en el corazón de Caracas y por tanto alli hay un punto de identidad que nos une y nos unirá de ahora en adelante y para siempre. Quiero agradecer muy en particular a Don Andrés Caldera y a Don Fernando Egaña que tanto hicieron también para que las cosas fueran adelante. Y al Sr. Fernando Mejias que, desde la Fundación, empujo también este proyecto nos lo fue anunciado, al Presidente Pujol y a mí mismo, hará ya ocho años, cuando su predecesor, Sr. Presidente estuvo en una rápida visita a Barcelona, y nos anunció ese deseo, que a partir de entonces fue una quimera que no se acababa de cumplir nunca. Pero que ha tenido su realización. Gracias, Sr. Presidente por su visita. Nos enaltece el hecho de que esa 62 �e Ven ezuela visita deje piedra puesta. Esto quiere, decir mucho respecto al futuro de nuesas relaciones. Le prometernos que Barcelona está siempre, como ha estado iívar ha sido siempre, pero más todavía, tendrá en el corazón la presencia de Venezuela y la ;ente desde presencia del Libertador. Y que, en adelante, bien seguro tiempo habrá en el 'mente h er-"tiempo de hoy para hablarlo. Vamos a estrechar más y más los lazos económicos, >co p eriféri- políticos y culturales que nos unen, y vamos a hacerlo bajo la imagen caminante, porque esa es la imagen que tenernos aqui del Libertador. Muchas gra- un pasaje y cias, Sr. Presidente, sea usted bienvenido a la ciudad. g aje mayor 1, respecto pendencia esta es la :re ellos y PALABRAS DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT estar con DE CATALUÑA, DON JORDI PUJOL, s que for- EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA hicieron ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOCINAR cor Julio PASEO MARÍTIMO BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 alli hay y para on Fer Como muy bien acaba de decirlo el señor Alcalde de la ciudad. son mu-ante.Y >royecaños, lona, no se chos los motivos por los cuales nos complace y nos honra el tener, a partir de hoy, esta estatua de Simón Bolívar aquí en Barcelona, la capital de Cataluña. Este personaje que puede ser contemplado desde diversos puntos de vista, pero desde cualquiera de ellos resalta el hecho de que fue lo que, en realidad ha sido su sobrenombre, un Libertador. Lo fue como militar, lo fue como caudillo. Pero no como caudillo en el sentido más peyorativo que en la tradición le esa española y en la tradición hispanoamericana puede tener esta palabra, sino en 63 ��PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Excelentisimo señor Presidente de la República de Venezuela, regimiento de dores, autoridades, amigos. Es para mi la mayor satisfacción dar la bienvenida al presidente de venezuela en su primera visita oficial a Barcelona. Le agradezco su presencia en la ciudad, y muy especialmente en este marco del saló de cent, sede del que fue, en el siglo XIV, el primer gobierno municipal de la ciudad de Barcelona y cuna de la democracia en cataluña. Su estancia entre nosotros nos ofrece la posibilidad de subrayar las relaciones que Barcelona mantiene con muchas ciudades latinoamericanas, con sus gobiernos, y con las más activas entre las organizaciones internacionales de la región. Si miramos por un momento al pasado hemos de recordar y agradecer otra vez, con la mayor solemnidad, la acogida que su país ofreció a los políticos, 71 �artistas y pensadores, a los ciudadanos que se vieron obligados a dejar nuestro país tras la contienda civil. Algunos de esos ciudadanos - y me permitirán que cite únicamen t e al profesor Pedro Grases, que tan bien les representa - llegaron a ser personalidades relevantes de la vida civil venezolana. Barcelona, ciudad solidaria y abierta al mundo, se siente legitimada como interlocutora entre Latinoamerica y Europa. Europa debe mirar cada vez más hacia el área Latinoamericana, y es por ello que nos ofrecemos como ial plataforma para el diálogo y la cooperación. Este puente trasatlántico de civili- fa dad y de cultura nos emociona y nos estimula. Nos corresponde ahora nutrir esa cu2 relación con nuevas iniciativas de cooperación. d brc Desde Barcelona hemos iniciado este camino y estamos convencidos de las posibilidades que encierra. Porque Barcelona se enorgullece de su dimensión latinoamericana; de que desde más allá del Atlántico se le reconozca como d^ una referencia de modernidad e innovación. Nuestra voluntad es potenciar las c: relaciones con América Latina. Por ello, en el marco del CIDEU - el Centro p Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano - que este año me honro en r presidir, estamos impulsando programas de cooperación y asesoramiento técnico. Y esperamos con ilusión la próxima asamblea del Banco Interamenicano de Desarrollo, que tendrá lugar en Barcelona el mes de marzo de 1997. Barcelona quiere asumir un papel relevante a la hora de compartir experiencias en planificación estratégica, desarrollo urbano, preservación del medio ambiente y equilibrio ecológico, áreas a las que su gobierno presta también especial atención. Estoy seguro de que su visita a la ciudad contribuirá a consolidar las relaciones entre nuestros países, un objetivo para el que la VII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno que se ha de celebrar próximamente en Venezuela debe suponer un paso adelante. Señor Presidente, bienvenido a Barcelona. Gracias. 72 ��t ejar nuestro ai camente al PALABRAS DEL PRESIDENTE RAFAEL CALDERA, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 PE SEPTIEMBRE DE 1996 personalilegitimada vez Me siento especialmente privilegiado al realizar una primera visita ofi- cmos como cial a esta ciudad que tanto he admirado siempre, por su propia índole, la mane- co de civili- ra de ser de sus habitantes, su proyección en el mundo, y hacerlo en el día en el ra nutrir esa cual Barcelona inaugura la escultura que representa al más grande de los hom- firar cada bres de América Simón Bolívar, obra de un gran artista catalán - venezolano. eneldos de Sé que el Alcalde puso bastante interés en la elección de este monu- su dimen- mento, y que, al mismo tiempo, lo Vincula por tratarse de un familiar cercano .ozca como del autor de la obra. Igualmente un grupo de catalanes residenciados en Cara- 'tenciar las cas tomó a pecho la iniciativa v con el apoyo y la colaboración del Gobierno que el Centro presido, pudimos tener la satisfacción de ver ya al Libertador frente a este mar, honro en reviviendo sus preocupaciones y en'busca de horizontes para un destino común nto técni- de los pueblos iberoamericanos. nicano de Es también esta ocasión, en la cual ° se ha recordado que la primera edición de "Doña Bárbara" se realizó en Barcelona por la Editorial Aral use. Esto tiene un tir expe- significado especial para nosotros los venezolanos. ïel medio Los críticos literarios disputan acerca de cuál ha sido la mejor novela de nbién es- Rómulo Gallegos. Para algunos es "Cantaclaro", por su descripción del llano. Para otros, es "Canaima", por la fuerza de su drama, para otros es "Sobre la r las rela- misma Tierra", que es como la obra última del gran novelista venezolano. Para eroame- mi "Doña Bárbara" es la obra fundamental. No sólo por su Perfección literaria, l amente sino también por su contenido éticay social. "Doña Bárbara" es un programa de renovación del país. Es la lucha de la civilización v de la cultura personificadas en la un profesional educado en la universidad contra la fuerza de la tierra inculta, encarnada en el personaje femenino de la novela, que por cierto, representó 73 �la famosa artista mexicana María Félix, en una película que dirigió el propio Rómulo Gallegos. Esto significa, pues, una vinculación muy especial en lo cultural y en lo social, y por eso me atrevo a referir un hecho, también de carácter cultural. Cuando se conmemoró en el Centro Catalán de Caracas el centenario del gran artista Pablo Casals, me pidieron que prestara la batuta de Casals que me hizo como un gran regalo cuando estuvo en Caracas en el Festival en su homenaje y yo ejercía la Presidencia de la República. De manera que esa batuta de Casals significa una orientación, una marca, una señal de los amplios horizontes de la cultura y del arte en los cuales Cataluña ha tenido una participación tan privilegiada. En este momento, mi esposa y yo, corno también los acompañantes de mi comitiva, nos sentimos abrumados por la hospitalidad catalana y tenemos que formular votos por todas las atenciones que nos ha hecho el señor Alcalde. En América Latina ven el restó del mundo quizá, casi todas las ciudades nuevas y viejas han crecido en una forma vertiginosa y desordenada. Los problemas creados por la delincuencia, por las incomodidades, por la falta de servicios adecuados para esas poblaciones: toda esas serie de problemas constituyen para el urbanista moderno, verdaderos quebrantos de cabeza. La experiencia, el estudio, el análisis de urbes como Barcelona significa una gran colaboración y esperamos que ésta, nos siga a y udando para enfrentar estos problemas existentes, no sólo en Caracas sino en toda una serie de ciudades que han surgido en Venezuela en el último medio siglo. Por otra parte, sabemos del empuje, de la fuerza y de la visión del empresario catalán. Venezuela es un paísFabierto a las inversiones. Buenos analistas han dicho que es un país ideal para invertir. Allá les aseguramos libertad, amplitud, seguridad y si llegan a tener alguna duda. Pregúntele a los catalanes que, en un momento difícil para este país, se fueron a Venezuela y han hecho allá su vida, desarrollado sus empresas, y que han dado su contribución muy valiosa para el progreso de nuestro país. 74 �propio Ró_ Reciban todos pues, la expresión de nuestro agradecimiento de nuestra tisfacción por este vínculo que estamos contrayendo hoy. Un vínculo muy eral ven lo recioso con la presencia de Simón Bolívar, que es el compromiso de usted y 1 cultural. uestro, de trabajar juntos, de luchar por los ideales que inspiraron la vida y la del gran e me hizo )menaje y de Casals ates de la tción tan Tantes de tenernos \calde. :iudades Los prole servi -ltiuVen ign i rica ;trenzar de ciu- !el emanalis)ertad. Ames hecho muyy visión del Libertador. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4404 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde en la inauguració del monument a Simón Bolívar (publicades dins del llibre sobre la visita del president de Venezuela a Espanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Marítim de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Relacions Internacionals Acció política Venezuela Bolívar, Simón, 1783-1830 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4 PDF Text Text CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA". ' Divendres, 27 de setembre a les! 12 h. Col.legi de Periodistes de Catalunya. BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES, 1 EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL FRONT D'UN GOVERN : ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A FER BALANc; . EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES DE EN FA TRETZE1 EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU ANY . AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN , 1 PACTE DE PROGRES qNTRE TRES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. 1 ' 1 CONFANYIQP �1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL POLÍTIC. BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI QUE SEGUEIX GOVERNAT PER D'ESPANYA HA ESDEVINGUT L'ESQUERRA. BARCELONA L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT. 1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE, JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR, SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN ELS FETS. PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS. A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS PARTITS NACIONALISTES. 2 CONFANYIQP �AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA MEVA INTERVENCIÓ. FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1 DE BARCELONA VAN DONAR CIUTADANES MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE PROGRES 1, MAJORITARIAMENT TAMBE, VAN EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A 1 UN GOVERN DE PACTE. EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE i FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1 INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE L'AJUNTAMENT. LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA 1 3 CONFANYJQP �REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA TRETZE ANYS: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. 1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS EN BASE A PROGRAMES. NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS ' DUBTE, MÉS EFICAC. AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN LES GRANS QÜESTIONS. Hl HAGUT, TAMBÉ, SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE, UN MAJOR EQUILIBRI. AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT. 2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE. ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1 MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE 4 CONFANYIQP �BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. ! ! LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE ELS ACABO DE DIR. UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT, LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA 1 DE LA CIUTAT. VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT . HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TECNIOA, DE CARÁCTER GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT. HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA LES COMISSIONS : DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE 5 CONFANY.IQP �ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR . SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA D'UNA REPRESENTACIÓ 1 LA . IDENTIFICACIÓ COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX AQUESTS REQUISITS. 1 AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS, UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT POLÍTIC MÉS AMPLI. 1 EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES DE BARCELONA: OCUPACIÓ, HABITATGE 1 TRANSPORT PÚBLIC. 7 CONFANYIQP �PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9 D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA. ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1 LA LOG ÍSTICA. ! FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ. EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1 QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS, SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE 1 L'HABITATGE". ( ¡ AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS DE PERMETRAN COMPLIR AMB L'OBJECTIU 8 CONFANYIQP �CONSTRUIR 20.000 CONSTRUCCIÓ. HABITATGES DE NOVA PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA, HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1 COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU OBLIDAR L'ACTUACIÓ BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE ¡ EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES (UN GOVERN ESTRUCTURALS PATOLOGIES MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER ABORDAR L'ARRANJAMENff DELS MALS DE L'ESPECULACIÓ, NO HEM D'OBLIDAR-HO), NI PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT. CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES RESERVES, LA GENERAILITAT S'HA MOSTRAT RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1 SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T. CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1 ¡ 9 CONFANYIQP �L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE. UN MERCAT i QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT METROPOLITANA. j PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES ESTADÍSTIQUES ENS DONEN LA MILLOR REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL 9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT. 1 ! 1 AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL, PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE 1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1 MIG. LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR AQUESTA TENDENCIA POSITIVA 1 FER-LA IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE , ' ¡ DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT. 1 1 lO i ¡ CONFANY.IQP �LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT, PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. ¡ UN ELEMENT, PERO, ESDEVÉ ESPECIALMENT NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP: LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA, TAMBÉ EN MATERIA D'OCUPACIÓ 1 DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC. 1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC INDUSTRIAL 1 ESTEM IMPULSANT E~ PACTE METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1 QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE. L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, : MARESME, VALLES OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL. 11 CONFANYJQP �EL PACTE PROPOSA lABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS: 1 ! ' - ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. - SOSTENIBILITAT. . FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1 MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS LOCALS . RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL. í. , ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST ' , , ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA RECERCA DE COL.LABORACibNS 1, EN DEFINITIVA, DE 1 LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA GRAN OPERACIÓ. ~ ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1 12 CONFANY.JQP �CAL COMPTAR ESPANYOL. AMB EL ¡SUPORT DEL GOVERN AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE EL PLAN DE EMPLEO '· RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER ! EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1 CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1 TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN COSTAT. 1 ' 1 , NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ, CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU. EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT i , TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN FET UNA MENA DE DOGMA. 1 ¡ , ' EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE "UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA 13 CONFANY.IQP �SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA PARAULA. 1 ¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ? REMETEM-NOS ALS ' FETS . , MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL METRO. 1 MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT COMA PROGRAMA 1 PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA PER , L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE CONSTITUCIÓ DE L'AUTORITAT ÚNICA DEL TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA. ; 1 , ' i 1 MENTRE BARCELONA, ! PASSATS ELS ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA. c 1 14 CONFANYIQP �1 MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN PLA ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL ' 1 , GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS. , 1 ' 1 1 TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS: l D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC, j EN L'ADMINISTRACIÓ NO TROBA RESSÓ AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR LES GRANS 1 OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J. 1 , PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES GRANS INFRASTRUCTURES. j 15 1 CONFANYIQP �GRANS PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB COLLSEROLA) + PTMB. (... ) (REF. 16 CONFANY.IQP ��UN ANY DE GOVERN (7 DE PROGRÉS A BARCELONA 1-\..o ~h , _ {AIIfere-'v\_y_1.._ d 'u( cuy 11 (,~ ~~ 1 ~ fvlf'C+.- 1-. r ( k ~dg S/. Ba~·~ - /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV ~IAA~h ~. ..•__..,¡;;::¡~Ió;J P \{]J.r¡ _____ ' -w ,_.,.~= 1-Q. 1 1 ~ 3o/i:l'l0 --- -----1-------·- j-~ . 1. "vwhí"~ tJ �UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT • • • • • • Un any després Període de sembra Un pacte de govern, un pacte de progrés L'any de la reorganització Proximitat i transparencia 1 Els compromisos per quatrd anys LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS • Algunes dades sobre la cíutat • Exemples de qué s'ha fet en un any • Unes quantes mancances ANNEXOS • • • • • • • • • • lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96) Aco rd de govern Pacte pels Consells de Districte Les Comissions del Plenari Decret de desdoblament del Comité de Govern Fun cions del President del Consell de Districte Funcions del Regidor de Districte Funcions del Regidor Adscrit al Districte Funcions del Conseller de Districte El Consell de Districte �QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT Un any després Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que van arribar a un pacte per governar la ciutat. Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers efectes. - El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar activament a les eleccions municipals. electors votants 1.346.638 906.161 67,3 - Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents. Partit polític PSC CiU pp IC-Eis Verds ERC Nombre de vots LQercentatge de V_Qt 347.449 (38.3%) 276.141 (30.5%) 150.403 (16.6%) 68.838 (7.6%) 46.309 ($.1%) Nombre de regidors. 16 13 7 3 2 (*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir reprsentació. �- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport majoritari a la ciutat. Vots L% Regidors Forces progressistes (PSC + IC-Eis Verds + ERC) 462.596 (51%) 21 426.544 (47.1 %) 20 Grups de la dreta. (CiU + PP) (*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir 1 reprsenta cíó. · Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de regidors electes . El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes electorals netament progressistes. : 1 Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals. Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord ! que passava a ser tripartit. �La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa als ambits com pel que fa al territori. La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any, com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables. 1 Període de sembra Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers comprom isos. Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una concreció major. l Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible, pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques. Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat. 1 1 �Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de sembra, amb éxits molt destacables. Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu. Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga 1 singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit. Tot seguit, es valoren ambdues qüestions. Un pacte de govern, un pacte de progrés En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el 21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ), Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord de govern. Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes consideracions globals Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert acords similars en d'altres poblacions de Catalunya. Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés, d'esquerra transformadora i nacional. O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si �més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la ciutat de Barcelona. Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis interessos deis ciutadans. Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha estat precisament la base de tota la política municipal posterior. i En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal (PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí indicat en aquell pacte de juliol. Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i 1 la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus vots. 1 L'any de la reorganització Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal dir també que ha estat un període dE , reorganització. En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i s'endrec;ava l'acció municipal. Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les 1 diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es �debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció de govern. D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions 1 del Plenari. El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment, que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb els Districtes . r Proximitat i transparencia Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats, amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President del Consell de Districte. A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys arribara a ser el doble que en mandats anteriors. Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i, per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que 1 permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu districtes en aquests quatre anys. · ¡ Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat, per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la proximitat, defensat des de fa molts lanys com un element específic , �de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de la transparencia . ' És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació f sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a la ciutat. 1 Els compromisos per quatre anys Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció, en el PAM i en el Pla d'lnversions. ; Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses matéries supera el 25%. 1 Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a terme sense cap dil·lació. A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte important. Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral. �D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació 1 J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal. LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS Algunes dades sobre la ciutat En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa. Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el següent resum del "pols economic d~ la ciutat". 1 Baixa l'atur Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%. ¡ En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al , conjunt d'Espanya del 6,6o/o. Expansió de la_Fira El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil. ! Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any 1996 se n'hauran organitzat set mési �Récord a l'aeroport L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ). 1 Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents: i Passatgers Aeronaus 1 G Merladeries + ~ 3 , 7% ! + ~ 0,7% + ~2,4% A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP, amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució 1 d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les, els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les ampliacions de Malév (Budapest). l A més , s'ha obert el vol directe Barc~lona-Moscou-Tóquio . 1 Exits del Port El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de nombre de va ixells. De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de Génova, en transit de creuers. Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de cap9alera d'operacions . 1 �Altres Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat turística , d'inversions entrangere$, de construcció mercat immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris. Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera ' completa. En un annex s'adjunta !un document que aplega els principals indicadors d'aquest "pols economic". Exemples de que s'ha fet en un a~y Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no ; n'és aquesta la intenció. El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les a terme regularment i en presidéncies de les Comissions d~en ¡ aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin és aquest gra u de compliment. Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització (amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou ! notable de la feina de govern. !1 Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta . 1 �Unes guantes accions del govern municipal • S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre !'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de funcions. • S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la seva tasca. • S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes: expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ). • S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la ciutat. • S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE. • Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per mi llorar el nivel! de finan<;ament local. • Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern autonómic que permeti: • La creació d'un régim especial de finan<;ament, dins la Carta Municipal • Obtenir la participació en el Fans de Cooperació Local de la Genera ~itat de Catalunya . • Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el PIB la part impositiva deis ingressos municipals al llarg del període. ' • Promoure la millora, de la normativa de I'IAE. • Reclamar l'increment cooperació. del Fons catala de �• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera extraordinaria a les qüestions de financ;ament) . ' • S'ha firmat el Contracte Programa del Transport. • Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per completar les diverses depuradores de les conques del Besos i Llobregat. i • L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments. • De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample) Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat). • S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques . ' • S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994. • S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC. i' • S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes. ! 1 • S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis. • S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia, !'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de nivells directius i de llocs de com~ndament. i �• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya. • S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat. • S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini ' molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants Estrangers. • S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació de personal i recursos económics, la formació deis professionals i les metodologies de treball. • Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s equipaments d'atenció primaria de I'ICASS. • S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una col ·laboració ambla xarxa sanitarja. 1 • S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim. • Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb destacades personalitats del món de l'esport internacional i s'avanc;a a un molt bon ritme . 1 ~ 1L • Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu a Sarajevo. • S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb ' els serveis corresponents la implantació d'un "bonus taxi" . r • El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al Consorci San itari de Barcelona . : • S'han incrementat els recursos ; humans Contra les Drogodependéncies . económics del Pla �• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar. • S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora d'escoles (RAM). 1 • En la línia de crear els serveis de suport que permetin acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de 380 projectes ). • S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar 1 l'ocupació. • Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació ocupacional i continua. • De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte lnfopyme a la UE. 1 • De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio. • El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa "Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i altres elements. • De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a �l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar concretant els elements d'acord. ' • S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb ' totes les patronals, amb projectes concrets d'anar col.laborant i s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a domicili, el disseny ... • Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per dur a terme ies obres de millora efl aquest espai. • S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció de l'atmosfera. • S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la ciutat. 1 l • S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en part, deis del Palau Robert. • S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000 1 plantes vives. • S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. • S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió, que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a Barcelona. • S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal I "Freqüéncia Barcelona". l ! �• S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han aprovat els seus plans d'actuació j i • S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de cultura popular i tadicional. • S'ha impulsat el projecte de re1 ovació Picasso. • S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un ¡ termini no pas llarg. ampliació del Museu • Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres). • Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la dansa contemporania. j • Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió potencial d'espectadors. 1 • J • Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i segons les previsions. ¡ • Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria, "Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini de presentació de projectes : per part de les diverses organitzacions no governamental~. ¡ • S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá • S'ha designat, tal com era previst, la ciutat de Sarajevo com a i Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha obert I'Ambaixada per la Democracia Local. 1 �• S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en condicions de constituir el Consell d'lmmigrants. • S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets civils als districtes. • En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental (pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a Lesseps i els Jardinets. 1 ) • Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir un "paquet de tramitació conjunta". • S'estan acordant les expropiacions per la zona de Diagonal~ Poble Nou. • S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges. • Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima (Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han comen9at les expropiacions ). • Esta pendent de l'aprovació definitiva el planejament del nou ! Hospital de Sant Pau. • S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota. • Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000 ciutadans. • S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es traba en un 65% de l'execució. • S'ha j in ~ c!at la pavimentació del c~rrer Sant Pere Més Alt. �• S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie . ¡ 1 • S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a (Can Caralleu). • S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar Hurtado-Espinoy-República Arge~tina. 1 ¡ i les • S'han executat en un 80% accessibilitat del Pare Güell. obres de restauració • S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles . ¡ • S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de Peguera . • S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat. • La urbanitzacíó del PERI de la del 55% . • S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització de superficie) , Mina-Ciutat 1 (97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades). ~aperera ésta en una execució ! ! • A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205 places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ), Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ), Plaga de la Palmera (85% ). • La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un 45% de la seva execució. �• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls. 1 Unes quantes mancances A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta positiva per part del govern autonórr~ ic. Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal esmentar: Transport Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa de metro a la ciutat de Barcelona. És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de 1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est assumpte pugu i ser emprat , novament en una propera campan:ya electoral sense que abans s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern municipal no pot deixar de fer-se ressó . Sant Andreu-Sagrera L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del Tren d'Aita Velocitat. ��INTRODQCCIÓ ¡ Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han arribat a un acorJ sobre les segücnts bases: l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a Barcelona. 2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua! PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i per la sol iLiari ra t. 3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N 4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies 1 d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes. 5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en coherencia amb el principi de subsiJiarictat. , 6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en compte la composicíó plural de la Corporaci ~. 1 �PROGIU~ ACORD DE G0 VERN Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són: l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta. 1 També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto organirzació. • 1 2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat. 3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població barcelonina . .t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat dels joves a l'habitatgc. 5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de Barcelona i !'arca metropolitana. �Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis recursos pú blics. En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes. A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis servc is substit utoris . 1 En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord entre els tres partits. �PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA ' Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges _ Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c. Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim, Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts. Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans J'ordenació urbanística. J.:nm1oció púhl ica Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350 Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs. Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre. Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma - Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets patologics estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits . Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI. Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord. Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample. 1 Política de lloguers Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer, 2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove. �2. ME_Dj_,_~MBIENT Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any 1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992). A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi. Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat. Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals). Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions. Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg. RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i rcmtegració al cicle prod uc tiu. M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls (:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa 1 Je sorolls). Millorar el litoral i les seves aigücs. Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones. Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs. Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics. Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .: Aprofitament de b biomassa. Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans. �3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana. Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens estatals, autonómics i centr:. tls. Promoció del Pacte Industrial. Aplicació de la cooper:.~ció empresarial. Noves empreses Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat. Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi. Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la seva presencia en el teixit empresarial. Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a actu~d amh dues actuacions més, una ¡ B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural. Ocupació Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs. ¡' Cooperació empresarial - Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial especíalment amb les pymes. Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat. Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent. i Eixos comercials ! Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa. Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;. 1 Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per ! Districte. Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen; tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats Municipals. ¡ Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3 Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91· ' �Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial de Barcelona. Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la Junta Arbitral de Consurn. Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;. Zones turístíques Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme". Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa. Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la plena ocupació de !'oferta. Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors cspecialitzats. Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos. 4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts següents: _Contracte Program a Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat. Data: 1-1-1994 a 31-12-1997 Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport Crcació amb la Gencralitat, l'Estat financ;:amcnt. cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió Intcgració tarifil_dª De tot el transport públic. Sistema únic de pagament amb targcta xip. ~onveni - infrastructurcs Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT. �Metro Baix Llohregat Diagonal Mar - Metro lleuger Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa Estut.liar dues variants: metro suhtcrram metro lleugcr de superfície Mohil1tat rnunt:mva Montju1c - Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a Espanya. Targeta Rosa - Creació t.le la comissió d'estudi Millorar la gestió. Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ). Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc). Xarxa metro ( 13 parades) Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec). Pcrllongar: Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre. Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova. Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i Ciutat Meridiana . , Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova). Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor. Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl. Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris. Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris. Implantar zoncs de pacificació del transit. Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs. �Regulació e<'mega-Jescarrcga. Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al metro. Potenciar ús vchicles 2 rodes. Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran . Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... ) conversió en vies cíviqucs. Transport púh!ic Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix . Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO). Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r". HorJris metro nit. Caps de sctman:t. Regulació semafórica. Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització. Aparcamcnt Incrementar !'oferta pcr a residents. Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a. Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes. RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis. Rondes Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat. Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30. Regular transpo11 pcsant. Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes . Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies. [mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per Jeterminats trajectcs ). Ampliació del nombre de paradcs . �S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament Local. ' Pressió fiscal i altres recursos municipals Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. : Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior. Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB. Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals. E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes. - Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt. Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris - Promoure una cimera institucional, per tractar el tema. Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat. Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada any, les despeses de serveis substitutoris. Des peses Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC. Doblar la inversió directa als barris. Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la ciutat. 6. C!JLTJL&A Barcelona Capital Cultural Europea 2001 Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE. Barcelona capital teatral europea. �Infrastructurcs culturals En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient. i 1 Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals: Pla de Biblioteques: una a cada Districtc. Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació. MNAC: obertura el 1996. Acord entre la Conscllcria de Cultura de la 1 Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament. MACB: constitució de la ~ol.lccció pcrmancnt. 1 ,.., Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió. Instilut Municipal d' História: Arnpliació. Teatre Lliure: 1lJl)8 Audilori: 1lJlJ7-<JS P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri. Coopcració e u! tural 1 Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona. Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música, la d:1nsa i les arts plústiljucs. Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular. 1 Desccnrr:dització culttn:tl Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i cspais associat1us a través de prdgramcs singulars. Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals. Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts. Patrimoni cultural Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni ¡ 1 1 • Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm: ¡ Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres, comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny. Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals. -- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica. �Estimular la formació de mercats culturals. ' Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ... Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%, destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica. Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística. 7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID) Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a passant- lo a().()()() milions l'anv . tr~ vés del Fons d'Inversió Jcls Districtcs. Arnpli:!Ció de compctcncics Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de dinamització económica al s harris. Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$. Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs. Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. : Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries. Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i Cultura. Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de recursos humans i económics. Participació Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i immigran ts i de voluntariat. �Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la Llei Especial de Barcelona. Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la informació pública, el referendum i la consuata ciutadana. Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis ciutadans). Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions de Vc'ins de Barcelona. Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu. Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents municipa ls. Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques. Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme. ~ 1 8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL Justícia de Rcparaciú Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació conf1ictes . 1 reparació per resoldre pctits Policía Local Judici al Policía Comunitaria. Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial. Disciplina Vi ¿Ü Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels vianants: Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes. Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos. Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat. �Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor. Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS ' 9. .INFRASTRUCTUR ES Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera - Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central. Noves dispo nibilitats de sól. Creació d'un gran pare lineal. Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports Riu Besús Guan yar tcneny s al mar. Rccupcració dcls cntorns. Supressió Je les torres d'a lta tensió. Intcgració urbana Llcl riu. Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu. Pla del Congosr. ' ~ Llohrcgat Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments. Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals. Ampliació del Port i ZAL. Preservació d'espais humits . Aeroport Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat, altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat. .._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria, aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear instruments agils de gestió. Estació delTA V a l'aeroport. �Reclamar la nova bocana 10. QU;\LITA'l' Pla Je Millora de la Oualitat. Aprovar l' Estatut del Ciutad~1 Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc tramitació i sc rv'C is als ciutadans . Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a. Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació. 11. SERVElS Pli_I_{SONALS - P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat. Educ:1ció Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com a pas preví a la delcgació . Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar. Sanitat i Salu t Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la Ciutat. Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. , Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat (reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs). Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria . �Scrveis socials Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials. Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de ! Serveis Socials. Principi de subsidiarietat Completar el Pla d'Atenció Primaria. Actualització del mapa de IJ pobresa. Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de Comunicació Social). Joventut Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials. Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament. Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt Promoure l'habitatgc pera joves Serveis per acompanyar la primera ocupació Pacte per la ni l Dones Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps. Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a les dones. El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris . .Civisme i voluntaria! Creació de la figura deis Agents Cívics. Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa municipals. Cooperació Coordinació i suporta ONG's. ¡ Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals. Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades. · Sarajevo, Districte 11 Programa Barcelona Solidaria Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina. ordenan ces �12. AREA METROPOLITANA Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana. Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació, habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares. Rehut de l'aig,ua Coordinació i gestÍ(Í del mctropolitú. submiilistr~mlent J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc Atcnció al ciutacEl Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns. Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions. Pares mctropolitans Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola, scrralada de Marina i Turó de Montead:.~. Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast metropolita. Pare de Co!lscrola Conversio en el gran p~uc i pllblic mctropoliet. 13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals: publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc. . ' lmpuls al Congrés municipalista. i TV Local lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans. �Rádio local Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona. 1 Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació. Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns. Pntenciació Je la xarx:.L Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local. Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social. Us noves autopistcs Je la informaci<'>. Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans. Relacions exterior~ Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats. Participació activa en el CMRE i el CJR. Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats. Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats). Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia. �ORGANIGRAMA COMISSIONS DE PLENARI l. HisenJa i lnfrastructures 2. Benestar Social i Educació 3. Ocupació i Prnmoció Econom ica 4. Comer<~ i Consum 5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans 6. Mobilitat i Scgurctat 7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut 8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc 9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural 10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt ~ oan Clos Matheu ~ul i1lia Vintn) C1stclls M:uavillas Rojo Torreci lla Pilar Rahola Martínez Josep Mª \legara Carrió 1 ~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[ crcsa Sandoval Rc;ig .~ntonio Sant ihurcio Moreno ~oa<..¡uim de Nadal Capará f ranccsc Xavier Casas Masjoan ~ r Urh~1 ¡ PONENCIES l. 2. 3. 4. Funció Pública i Oual itJt Relacions Ciutadancs i Esports Educació i Turismc Cultu ra 5. Jovcntut i Dona ó. P:1rticipació Cívica 7. Mobilit:1t 8. Drets Civils 9. Ci utat Sostenible 10. Habit:1tge 11. Salut Pública Ifrncst Maragall Mira ;j\lbcrt Batlle Bastardas IEnric Trui1ó Lauares 1 b Jloan Fustcr Sobrcpcrc ¡ Mª Immaculada Moraleda Perez 1 rrere Alcober Solanas Ifranccsc Narvacz Pazos A,gustí Soler Regas J~sep Puig Boix $ugeni Forradcllas Bombarda Fhancesc Xavicr Casas Masjoan �SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals. ! 1 2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els organismcs de govern. 3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa. -t. En matcries cxtcmes a la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política. 5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal, cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí ha ver. Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament municipal. Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5 Partit deis Socialistcs de Catalunya [niciativa per Catalunya-Els Verds Pasqual Maragall Mira Eulalia Vintró Castclls Esquerra Republicana de Catalunya Pilar Rahola Martínez ��AJUNT AMENT DE BARCELO NA ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA DECRE(f Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡ 1 ! En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari. Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona, DISPOSO DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació: Funcions 1 El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del Consell Plenari . La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat de cada tema En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite de Govern que correspongui els següents Ássumptes: comite.doc �F ' ,, .... ,~ n. ~ AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA · PRESIDÉN CIA L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions subvencions. de - L'examen i informe deis projectes d'inversions. 1 L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia ultrapassi els 5 milions de ptes .. - La s upervisió de la gestíó municipal. L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris generals d 'actuació. El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les mesures de govern exposades al Consell Plenarí. Composició: Comite de Govern del Tcrritori President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs: Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Joan FUSTER i SOBREPERE Pere ALCOBER i SOLANAS Carme SAN MIGUEL í RUIBAL Josep M. VEGARA i CARRIÓ Teresa SANDOVAL i ROIG Albert BATLLE i BASTARDAS Antoni SANTIBURCIO i MORENO Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS Ernest MARAGALL i MIRA Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU comite.doc �• AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA - PRESIDÉNCIA Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri 1 President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA ' 1 Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores: ¡ Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Teresa SANDOV AL i ROIG Xavier CASAS i MASJOAN Josep M. VEGARA i CARRIÓ Carme SAN MIGUEL i RUIBAL Antoni SANTIBURCIO i MORENO Joaquim DE NADAL i CAPARÁ Emest MARAGALL i MIRA 1 Ponent : Joan CLOS i MATHEU Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU Barcelona, 14 de novembre de 199 S L'AlCALDE, f Pashual MARAGALL i MIRA comitc.doc �Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - - FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE DISTRICTE El President del Consell de Districte és Consell Plenari de Districte. ~wmenat per !'Alcalde a proposta del Correspon al President del Consell de D[stricte: a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici de la funció representativa general de l'P¡Jcalde. b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte. ! e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de funcionament intem del Consell. d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de Distrícte. e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació. ' f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al. �.,.\.juntament de Barcelona g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors Adscrits o en els Consellers de Districte. h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde. �,, ~, Ajuntamcnt de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde. Correspon al Regidor de Districte: a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general de l'Alcalde. b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit territorial, e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte. d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem, Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del Districte. e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans col.legiats del Districte. t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic Municipal. g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell Plenari Municipal. �~~r ~ .-\juntament de Barcelona h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte. i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs . j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mítjanyant els corresponents organs de participació. 1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte. m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest. n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte o en el Gerent. o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte. �~ ' 7 ~ ~ ~~ :\iuntament de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT AL DISTRICTE El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp Municipal conesponent. Correspon al Regidor Adscrit al Distride: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de Districte que tinguin cankter públic. e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte. d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint el düileg amb el ciutada. e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació. t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o !'Alcalde. �~~ ~ Aiuntament de Barcelona FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup Polític Municipal corresponent. Correspon al Conseller de Districte: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de Districte que tinguin carácter públic. e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball executius del Dístricte que li correspogui. altres organs d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les entitats del se u di stricte. g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima oportú, els elevara a l'órgan competent. . h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. �,~. ¡gm¡· '~LUY .1juntament de Barcelona i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquests. j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte. k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint el dialeg amb el ciutada. l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de pmiicipació. m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l'Alcalde. �~ ~· ~ Ajuntament de Barcelona CONSELL PLENARI DE DISTRICTE PROTOCOL Taula Presidencial Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President Conseller. Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del Consell de Districte estimi oportú que així ho facin. L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent. Centre: President del Consell de Districte. A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i les persones que ocasionalment decideixi el President. A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal. Disposició del Consell Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament es detennini. L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la contemplació de les basiques nonnes de comportament. �-~· ~·-='~ ~1 ·~- - -~ / , .... Ajuntament de Barcelona lntervencions Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent ¡ esquema. ' - El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de l'ordre del día . - El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema. - Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre que ho sol.liciti . - Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre sempre que així ho sol.liciti. 1 NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions. ' ��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE" .. - rl~CIQ\'S DEI..S CC~~<SEI..I..E?.S I ~SELLERES C - Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de - ?romoure i...ruci~m\·es ~overn.del DE DISTRICTE. dismcre. que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó. - Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü. - ?rooosra de suovencwns c:1 el conseil ole . . an, - .--\nirnació políricJ deis conseils. - ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc. - Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar. "'. - ?l~.TION.-\\íE\'T Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar. . 1 S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama mumc1oal. Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a obser;adors . També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem. 1 Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers. �J:snos:1r:1n lieis . ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r. ~:;::.rrsos ·~irusio :::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament: r ..:::::nunrc:J.clO. :r . ::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d :":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b ::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto. ::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem ~ .- =~ JfET]:'S oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen ::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di ~es ~.Heres ·::¡ la Cornissió de Govem seran S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb . :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la Se\':1 :lCtlYlt:lL ·-·J\fiSSIO nE - .:._;. ~ -···-· z._· na c¡:"':~·:'!E"'T Q.· --~l...;\,_1 .... ~ Eí ~1 ~LS _.. ..,T'-' "'-..1..->.. _ ... __ DISTRTC..,...EC: 1 .....; .l. eQmisstó ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups. :nurucio:1is Yeti!Jr:r Dei ccmoiimenr de L1.cotd de -f!Ovem ais districtes. . . . 1 f S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels .:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de -: l utJt. L.1 -:orrussió r'onnacwns. ~~r:.:::wnamem 11~ ::c~mme:.. ;::s reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres . . -~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens probiemes de nrunrcioal. 1 . / e/ 1 1 . \! ben '1i \..; \_. '\ \ .· ' ~ jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~ ::ugem Forradelbs i Bombarda !nicia[lva-Eis \'erds r.s.c.~ \gusu Sukr 1 . [' !)\ .(.'. ~. ' '- ~ gas �;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos: ::::::-1 l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte. !-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei _¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal Soc::üista. :.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en ·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre ds se\!lients temes . e - Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡ - Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres. 1 . - .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis. - Ordenances 1 Preus Públics. - \focions. En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers ciits ::el P.S.C. podran expressar Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la e OffilSSÍÓ de Govem. 3.- Presenració d~ :\locions. Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b -L- eumissió de Govem. e U'TIÍssió de Seguiment Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je enrre ERC i PSC. ., !\¡( ord es reunira la comí~sió bilateral. 1 · / / ' i · J. 1 ,./ ¡' \ '\ 1 (_ ·1wn Bat ~ .. ~.-· E.RC. ,\J ,/ /f-· , / ·' )'' ·-~---- :-\uust1 Soler i Re!!as -- ¡J 1 ~v L.,L. ; t,t/ ~~·rlT.:rst"m1rs--"­ P.S.C. �1 1 Aiuntament de Barcelona 1 COMISSIONS SECr R ECONÓMIC l. 1 HISENDA 1 INFRASTRUCTURES 1 i Preslident: Joan Clos i Matheu l t Merrlbres: i ¡ Erne~t Maragall i Mira Fran4;ese Homs i Ferret Joan!Puigdollers i Fargas Emi~ Álvarez Perez Jordi ¡cornet i Serra Eugehi Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas 1 ' - l OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Pfesi~enta: Maravillas Rojo i Torrecilla " Mem~res: Albe]Batlle i Bastardas Enrie ruñó i Lagarés Manu 1J. Silva Sanehez A.nton~· Miquel i Cerveró Anton o Ainoza Cirera Jordi . omet i Serra Eugerii Forradellas i Bombardó Pilar ~ahola í Martínez 1 COMERC 1 CONSUM ! Presidenta: Pilar Rahola i Martínez 1 ' Membres: ~ruñó Enrie i Lagarés Pe re ~caber i Solanas M8 Cartnen Servitje i Mauri . Antom ~íquel i Cerveró AntoniQ Ainoza Cirera Emilio Alvarez Perez Josep ~uig i Boix Ciutat, 4, 2a. pi Tel. 402 31 67 08002 Barcelona Fax 402 71 87 �1 1 Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~---------------- 1 1 1 1 COMISSIONS DE POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 TERRITORI Pr~ident: Antoni Santiburcio i Moreno 1 Me~bres: · Xavi~r Casas i Masjoan Dani· 1Fabregat i Llorente Vice 9 Gavalda i Casat Jos· A. Fernández Díaz Mart Vila i Florensa Eugani Forradellas i Bombardó. Agu1tí Soler i R~ás EQUILIBRI TERRITORIAL 1 PLANEJAMENT URBÁ Pres dent: Xavier Casas i Masjoan Me bres: JoantFuster í Sobrepere Pere Alcober i Solanas Albe Batlle i Bastardas Fran~ · se Narvaez i Pazos Joan Puigdollers i Fargas Dani 1 Fabregat i Llorente José lA- Femández Díaz Mart~ Vila i Florensa Eugef1i Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas í 1 *T a~bé són membres els Regidors de Distrifte amb competéncies delegades per ___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____, 1 1 ] Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ 1 1 1 . :\juntament de Barcelona COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS 1 i 1POLÍTICA CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA Pr~sident: Joaquim de Nadal i Capara 1 Membres: 1 Albbrt Batlle i Bastardas Jodn Fuster i._ Sobrepere Erriest Maragall i Mira Joslep M8 Samaranch i Kirner Miquel M. Llongueras i Campaña En~que Lacalle Coll Jos~ R T obia Galilea Eul~lia Vintró i Castells Pilar) Rahola i Martínez · l í BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells ' Me~bres: Xav¡er Casas i Masjoan ! Enrif; Truñó i Lagarés lmn;aculada Moraleda i Perez Alb~rt Batlle i Bastardas Anal M8 Paredes Rodríguez Vicanc; Gavalda i Casat Marta Vila i Florensa Jos4 R. Tobia Galilea Agu f tí Soler i Regas ! l CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig ! Menpbres: lmm~culada Moraleda i Pérez Per~ Alcober i Solanas L-- ----·-----~-------- Ernelst Maragall i Mira Enriq Truñó i Lagarés Ciurana i Llevadot Jaunhe ¡ Antopi Miquel i Cerveró Jordij Cornet i Serra José~I.Ramon Tobia Galilea Eular a Vintró i Castells Agu í Soler i Regas - - - -····t .. -. -- -· Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ ~ Ajuntament de Barcelona \ COMISSIONS SOBRE - -- ·- - -- ---- L'~STAT DEL CARRER í -------~---,------;--,----------------, ¡ ! MOBILITAT 1 SEGURETAT Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal • \ Mem,res: Fran<*sc Narvaez i Pazos Marcet i Rocabert Manu~l J. Silva Sánchez Femández Díaz José José R. Tobia Galilea Josep IPuig i Boix Pilar ~ahola i Martínez Anton~ A 1 • MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS 1 ¡ Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió Memb~es: i' Francesc Narvaez i Pazos Joan P!'igdollers i Fargas Josep . a Samaranch i Kirner José A Fernández Díaz Jordi C rnet i Serra Josep Ruig i Boix L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~ Ciutat, 4, 2a. pi Tr.l 40? :\1 fi7 08002 Barcelona f;¡x 40? 71 117 ��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL 19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996 1 Atur El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya. El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de 1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%. Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant baix. A TUR REGISTRA T FEBRER 1996 -- Barcelona Pro-vincia -Catalunya __§~Q_~ - Nombre d'aturats ; 75.983 239.127 300.876 ¡ 2.427.015 ; Variació mes anterior -0,73% -0,57% -0,54% +0,21% Font: INEM Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de 1 gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%, mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%. L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%. 1 �L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995 1 ·- Barcelona Catalunva Espanya -10.850 -33.627 - 198.878 -10,2% -7,0% Variació número d'aturats Des 95-Des 94 Variació percentual Des 95-Des 94 -12,5% ¡ ¡ -· '--- Font: INEM Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995. 1 El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de 1 contractes va ser la següent: ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona) 1 ---·------- -·---·-----· ,-· Nombre de bontractes Variació respecte 1994 t---· Contractes ordinaris (RD 2546/94) Contractes temps parcial de duració detenninada l 612.727 39,5% 171.598 40% 1 54.769 30% 1 14.999 42% 24.813 -10,8% 893.830 28,7% l 1 ¡ 1 Contractes indefinits Contractes en practiques T ; Contractes aprenentatge TOTAL CONTRACTES ~- 1 1 ¡ l (*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres 1 contractes d'incidcncia menor. Font: lNEM. �Mercats financers La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts. l'any 1995. La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de 260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995. i Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts de capitalització. El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en 1 el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994. La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers arreu del món . .Fira de Barcelona 1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona: - Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994. - Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994. ! - Expositors: 19.000. -Superficie ocupada: 510.000 m2. ' t 1 Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un 85%. 1 Les activitats de la fira de Barcelona de pts. en l'economia de la ciutat. ' du~·ant 3, ; 1995 han injectat 90.000 rnilions �1 I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de l'Automobil). Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar nous productes firals ínnovadors. El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia (organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño, Firelectric i Mi Boda. El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona: Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext. Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta Mediterrania. Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996 organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires. t Aeroport de Barcelona L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un milió de passatgers. El transit de passatgers ha estat d' 11,7 10%. mi~ons, amb un creixement de l'ordre del l ' 1 TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA , - -- ¡ 1994 ¡ i ' i f-· Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) '---·· 10.647.281 145.580 58.883 ' Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona. 4 1995 11.727.814 155.803 68.285 Variació% 10,1 7,0 16,0 �L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$. CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*) 1 r---· Barcelona Madrid Conjunt de tots els aeropo11s Espanya Passatgers Mercaderies lüo/d 7%j 17% 9% 6,4% 9,5% 1 (*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre Font: Direcció General d'Aviació Civil. 1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb ]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb Barcelona. En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb America Llatina. Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les 1 connexions amb Bmssel.les. L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana), Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest). 1 Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears. Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys. ! 5 �1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals: i TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996 (Gener i febrer) r - --- - - Variació gener 1995 Nomqre l l. 727.778 25.836 11.542 ' Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) 13,7% 10,7% 22,4% --'---- Font: Aena, Aeroport de Barcelona. Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre del6-7%,. La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més altres de les que s'han experimentat en els darrers anys. 1 Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga, superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé va assolir el 30'V<,. Port de Barcelona L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat r qualítat deis daners anys. ' en 1 TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA 1 - ~'"" 1--· Carrega DM) Contenidors (TEUS) Vaixells _(TRB} ' 1 1995 1994 Variació% ! general 22.731.561 11 20.389.845 11,5% 605.356 13,9% 61.403.041 34,9% ' 689.324 1 ¡ 82.833.280 ¡ Font: Autoritat Portuaria de Barcelona 6 �El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el total de carrega en 22,7 milions de Tm. i Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en aquest tipus de carrega. 1 Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més i 1 gran. Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid, eficav i segur. , Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de creuers pera la Mediterdnia. 1 TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA r---· ! 1993 r--· Creuers Passatgers ¡ 250 152.082 ! 1994 289 174.008 1995 323 215.341 1 Font Turisme de Barcelona 1 S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte 1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells amb més capacitat. Algunes de les companycs de creuers ~és importants del món aposten per Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1 el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions. 1 7 ¡' ¡ ¡ �Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril, quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka. El turisme a Barcelona 1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a Es panya. 1 1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades. Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un 14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x). L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil, segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia. 1 ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA - -- 1995 1994 Variació 1 1 --- Visitants Pemoctacions Ocupaciólhabitac. Ocupació/places r-- ¡ 2.663.887 4.704.681 54,5% 46,4% f ' t 3.037.000 5.627.000 60% 54,3% 14% 19,6% 5,5 7,9 Font: Turisme de Barcelona. El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a 1 Barcelona. 8 �Congressos i convencions 1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat. El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles: Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia d'ONGs. ! Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el 1995 ha gairebé duplicat la de 1994. ¡ CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA --- ··---------- r---- 1993 1994 - Grups confim1ats Delegats Pemoctacions Repercusió económica {M 2ts) 1995 ¡ 71 1! 60.765 ¡ 176.141 ¡ 7.198 127 55.775 163.194 6.656 - 185 98.202 300.825 13.357 ! Font: Barcelona Convention Bureau. Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en un 100%. ' 1 Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives: - EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones). 1 - E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les 1 empreses més importants del món. ¡ f 9 �- El julio} tindni lloc el Congrés (4.000 par1icipants). ~e la Unió Internacional d'Arquitectes 1 1 - El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de 1 Transplantaments. - El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i 1 America Llatina. - El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional, · amb més de 6.000 delegats. j - I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats. No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de la Vida M un dial (Eurocost). Construcció i mercat immobiliari 1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles olímpiques. En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual cosa suposa un 65% més que en el períde mterior. No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el 1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el 1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent 1 molt intensa. Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a 1 la resta. IO j �Inversions estrangeres a l'area de Barcelona Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993. i 1 L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries. 1 PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES ¡' 1 PROCEDENCIA ' 1 i VOLUM INVERSIONS MPTA. % 1 . i .. 1 EUROPA 1 67.300 71'90 5.400 5'76 7.500 8'0 1 13.400 14'31 93.600 100 ! ¡ --- -· USA l 1 -· JAPÓ : 1 i -- ! COREA 1 ¡ ¡ TOTAL 1 Font: Ajuntament de Barcelona. Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius. Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70% de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el material de transport. 11 �¡ , 1 DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES l i • SECTOR 1 ¡ 1 ' ' AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT VOLUM INVERSIONS MPTA. o¡o 18.100 19'33 27.600 29'48 28.000 29'91 10.300 11'00 9.600 10'25 93.600 lOO 1 ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA 1 1--- f ¡ QUÍMICA 1 F ARMÁCIA 1 ¡ AL TRE INDÚSTRIA ' 1 SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA 1 j \ ' l TOTAL '' Font: Ajuntament de Barcelona. D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament, les principals inversions en 1 aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500 milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta Perpetua de Mogoda (9.000 M.), 1 Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat (12 000 M .). L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent darrerament. ' Alguns exemples: 12 �- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet), en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts. 1 El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil. L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000. Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2. Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts. \ -Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL. - Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia. La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona. i - Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400 milions de pts entre 1996 i 1997 i 1 de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un 50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió. 1 l Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el 5 i el 7 dejuny de 1996. ¡ 1 1 El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional, Jeffrey Sachs. 13 �Barcelona esta de moda Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell . I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia. Barcelona, 18 de marry de 1996 irplbalanc 14 �IMPORTANT DESCENS DE D'AGOST L'ATU~ A BARCELONA EN EL MES j L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que situa la taxa d'atur en el 9,4%. En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la província de Barcelona i de Catalunya. j 1 1 L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada quatre aturats esta registrat a la ciutat. Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996 ~- Nombre d'aturats Var. mes anterior Barcelona Prov. Barcelona Catalunya Espanya 68.152 217.713 265.344 2.143.783 Font: lNEM Barcelona 16 de setembre de 1996 .... i¡ ¡ ! -2,06% -0,73% -0,74% -1,24% Taxa d'atur 9,4% 10,7% 10,1% 13,5% �·, fJ ARGENTARlA Luis Escauriaza lbái'iez Consejero Delegado BANCO CRfDITO LOCAL Sr. D. Pascual Maragall Mira Alcalde del EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona Madrid, 12 de septiembre de 1.996 Querido A lcalde: Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona. Recibe un cordia l saludo, Luis Escauriaza lbañez ~~•Jtiatro LCAJ,.D• ~ ,EJn ,t ra 'a - 1 8 SET. 1995 N.º ....~J~S .... ' .. !!'4, . . . 1 .. , , . �~~ARGENTARlA BANCO C:RfDITO LOCAL COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC DE FECIIA 9/9//96 El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión l de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal. ¡ Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ). El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas, según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas. La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones descritas en párrafos precedentes. · 1 Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general, exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados: ¡ • - Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la última liquidación prdsupuestaria practicada. • Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y programas de cooperación económica .... " Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del 25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia". 1 En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc r . . p.tlu, "'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ • nw 1-1 .\ Lt d nJ • )OI,.It' li.ld '>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11 \ l_lnqwr . . on,ll 'XIIi lll - '1 �liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su caso, a la Comunidad Autónoma. ¡ En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de 1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060 milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de 55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC. Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir, ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos. Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es: Excedente Carga fin. Ratio - 1.990 41.264 35.143 1, 17 1.991 43.193 49.677 0,87 1.992 71.357 52.850 1,35 1.993 79.751 60.941 1,31 1.994 80. 186 55.565 1,44 ¡ La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos de sus pasivos financieros. El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se �confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento ha seguido la siguiente evolución : 1 Emisiones Ctos. ptas. Ctos. divisas Otros To_taUleuda 1.991 55 .153 166.271 19.319 3.658 244.401 1.993 50.352 126.234 101.643 1.962 280.191 1.992 44.092 166.918 57.407 2.986 271.403 1.994 61.713 92.258 119.619 1.305 274.895 1.995 48.408 73.674 145.439 870 268.391 Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29 % y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de carga financiera como ya hemos visto. Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más ;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los últimos cuatro afios es : ¡ Remanente tesorería para gtos. grales. 1.991 -46.988 1.992 -45.603 1.993 -19.224 1.994 -11.145 La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994 significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución: ~ov. Dudoso Cobro 1.991 32.317 1.992 30.313 1 1.993 41.475 1.994 51.399 �A ll L )n ~ r' • 'fa J El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento :VIadrid . Adolfo Garn ' El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo­ al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo• cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se . mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7 tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P' ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl) cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m· ....... ·--· -·-.L La Ley de Hac tendas 1 mversión pr ev1 s · A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA INFOR WE DE ANAUSTAS Loc ale s marca un li · para 1996 es de 51 ::· FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES 1992 1993 1 1994 1992 1 1993 1994 m1te del 25 por c1ent o millones de peset :, 148.!l64 271 .4C3 l 280.190 1 274.&30 155.8.35 i 165.4~ de endeudamiento para Deuda vron r En Barcelona. sólú De Tewre na 020 6.217 2• .3.30 19 178 1 56 296 1 232901 las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;: De F<nanoacron 160 T78 124638 1 136 657 215 .107 256 900 668 613 les . El Ayuntam te nt o llones. lo que aderr. 13J,7 T7,9 122.9 129.0 1 de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.) supone una red t.: 74~ 1 9.1 De Tewrena ("'•) j13.0 10.2 2.2 26.8 1 J.O bargo . s up e ra ba e n ción co n respec tú 65.1 75.7 112.7 130.7 De F<naroaoOn ("'•) 102.3 1 ~.8 1994 e l 46 por cie nt o. 1995. año en el que 17.002 i 8.7!7 ·5..360 segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva 1 ~42 In vi rtieron 13.961 :: a.w 1 9,663 12 204 i 18 ·5.152 ·14458 ·17073 De Te$0rena ("'·1 3.1006 rad o por .-\ fi. el n ive l llones de pesetas . 11 713 24 .121 39 206 1 11¡660 1 14019 1 41.?;1J i rc Laoon !"• l mas ele vad o de to das ~n.a --·---------·---. - - -- ---- --·- · 4.5 12.8 1 ·2.6 16.0 1 3.9/ las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,) lnversiones ·~ 1 Oe Tesoreoa ·2.5 ~.8 ~.3 5.8 1 1-{).2 ·14.5 1 Cia de España 1 6.7 ! 11.4 , Ue Finar-.:t.acK>n 6.3 18.3 5.7 18.6 ' Pe ro el .-\ vu nt a· Un dato altame~ 26.072 1 17.843 : 17.236 52.851 : 60.94J 1 96.060 miento de Barcelona no • Garc¡a financien signtficam·o es qu e 14,0 13,3 25.1 l 12.8 26.7 4<>.7 mcremento del ca ; so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•) tulo de 1nvers ior. uca mente la lev. sm o 500 .000 mil lo nes de pesetas y una plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no en los Ayuntamientos en los G de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00 bre .-\ctlvtdades Económic a s gobierna el Partido Popula r hace mas que Jumentar. >eg'Jn ha mantenido po r encima de i . el est udio . cu\·o Jnalisls abarca mlilones de pesetas no conslgfla · ([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi · c1ente mas alt o de España. un 1.9 das en ios Pr esu p u es to s . u¡na di ce de Precios al Consumo t IF !os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~ ~an parte de esa deuda .::s res· po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1· :' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".: Iet. con el l.786 por Cie n to En n or a l diez ppr ciento A s: ¡:¡o n sa bli1dad. si n dud3 . 1 el Números rojos .-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona . po ne de mam1íesto en van os '.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6. En este uitlrno año. lo:; ja rce· Es ta snuacwn Impedía a fr -.m · formes internos del PP . Por otra parte . no se ha de:· tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o !on¿;es so portJban una oeuda Por lo que s e r efie r e al !m · tado ntm,'1.In caso de corru pc: puesto sobre Bien es Inm ueb le s m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese· que en numerosos casos se !?S· (!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por en el Ayuntamie nto de \ladr: c ras de los cuale s 6 ~ l í co rres ta ba al limite o se sobrepasab~ el Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3 25 po r cw nto del end eudam1elitto ante algunas sos pechas . se ha , po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a ruado en consecue nCia. En ca: permitido por la Ley de Bases 'de pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r deu da de t1 nanctac1o n. ciento. En cuanto a las po!it tcas bi o en Barcelon a aun no se La cteuda so bre los 1ngresos co· Reg1m en Local. hecho nada por tratar de le1·.1 de mvers1ón. la fuerte deuda de Ya fu e ra del info rme elabo· r nente s s uponia un 133 . 7 por tar la sospecha de financiac t los Ayuntamient os soclal ist3 s rada por .-\nalistas . la compa ~a· Cient o. De este porce nta je. un 3 Irregular y ennquecimiento . había bloqueado su reacti vació n. Clón ent re las ctfras económuias por ciento es at n bu1 ble a teso· cito de soCialistas por el den or: Según las ultimas cúras ofi Ciales de ambas Corporacwnes arroja rena. v el lJO.i restante a t1 nan · nado «caso :Vto~1lmau dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la CtaCIOn. Elmforme tija la cu3ntta de la deuda finanCiera del .-\v unta· mi e nto de \ladnd en ! 99~ en l65 .i98 millones de peset as. es deCir. 109.332 rmllones de pesetas menor que la que soporta la Corporación barcelonesa . La deuda del Cons tstono que preside el popular J osé Man a Al· varez e": Manzano se reparte en: ~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn . La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un· tam1ento de '.!adnd se ha 1do re· du c1endo como consecuenCia de la poiitlca de 3ustendad v con· ten cwn del gasto tmpulsada po r el PP En este moment o. se s1 ttia en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos por debaj o de la ext s tent e en -- ----- ¡n,a 1 199~ Barcel ona es quiz as e l C3 S O mas representati vo cie la gest ión soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he· re nCI;I que lus ;onal Jstas depron ,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na · - - -· - .. • • l •• 1 ��BARCELONA CONVEN110~ BUREAU alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES 1996 Internacional Endocrinología Ginecologica DECUS Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96) Europeu Contracepció ; Internacional Dones, Treball y Salut Internacional d'Editors Europeu d'Autisme Europeu d'Obesitat Nacional de Dermatología Panamerica de Flebologia Mundial del CESIO Internacional Fibrinolisi Mundial d'Arquitectes Europeu de Bioquímica Internacional de Transplantament~ Internacional "Free Radical Research" Europeu d'Analistes Financers 1.000 2.000 1.000 1.000 1.100 1.000 1.500 1.500 1.000 1.500 1.000 2.000 1.200 9.000 1.500 3.000 1.500 1.000 1997 BID Europeu d'Ortopedia i Traumatología Mediforum Internacional de Psicoanruisis Nacional Hematologia i Hemoterapia European Association for Intemational Catah1 d'Odontoestomatologia Mediterdmi d'Urologia Europeu del Dolor Europeo Terapia Familiar Educati~ - 3.000 7.000 10.000 3.000 1.500 1.600 1.500 1.000 1.700 1.500 1998 Europeu d'Anestesia Europeu d'Urologia Mundial de Dentistes Europeu de Diabetis Meat Science and Technology 1 Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts 2.000 4.000 6.000/8.000 8.000 1.000 2.000 �··~· BARCELONA CONVFNTION tBUREA U 1999 17.000 2.000 1.300 3.000 12.000 3.000 7.000 1.000 1.000 1.200 1.000 1.000 1.000 Europeu de Cardiologia Symposium de Cromat.ografia Europeu de Patologia lnternational Bar Association Europeu de Radiologia Europeu de Medicina Nuclear Audio Engineering Society Internacional Tecniques Neurocirugia Intemational Police Association International Solvent Extraction Conference International Headache Society Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica Metropolis 2000 Internacional d'Espectrometria Europeo Cirugía de la Ma Mundial de Ferreteria 1.500 1.500 2.000 2001 American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97 Heart Failure of the European Society of Cardiology 1 1.500 1.500 2002 Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC , Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy 1 l - 2.000 2.000 �·:· Jnfo_1udame 12/7/96 •:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona "---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme , eg amb la convenció que la companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua! hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos. 1 Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat. La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600 participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen . •:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector hoteler La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler. L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana de les restants zones turístiques de Catalunya. 1 (S'adjunta copia de /'informe) 1 •:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe! que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers. ' Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els . Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona. .../. 3 . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4405 Title A name given to the resource Conferència "El moment de Barcelona" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Competitivitat Lideratge Govern Infraestructures Acció política Barcelona Campanyes Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerres Iniciativa per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències