265 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/812/0000001537.pdf 9c4e9047c69c9e3499ffae9913f695e4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 10/08/1992 (2893535) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 6 Nos habéis hecho felices PASQUAL MARAGALL Barcelona ha vivido unos días irrepetibles gracias al deporte y a los deportistas, gracias a los voluntarios, gracias a los patrocinadores y gracias a los funcionarios que han velado por la buena marcha de todo. Pero también gracias al genio creativo de sus ciudadanos y de la presencia de los que barceloneses o forasteros, han llenado de vida los magníficos escenarios de la ciudad. Los Juegos son como una gran fiesta mayor del mundo. Hemos sido, por unos días, una ciudad feliz. Una ciudad orgullosa de acoger gente de razas, lenguas y creencias diversas. Hasta hemos tenido que ver la muerte de un bombero voluntario jubilado, el amigo Ballesteros; de un buen ministro, Paco Fernández Ordóñez; y de un buen ciudadano, el amigo Octavi Pellissa. Hemos sido una ciudad ilusionada y solidaria en un mundo que no nos ha ahorrado su cara turbulenta y desequilibrada. La guerra no ha querido saber nada de la tregua olímpica. Ni los acuerdos de Londres han sido aplicados, ni las esperanzas de paz del Papa en su mensaje a los Juegos se han cumplido. El espíritu de Abraham, el espíritu del diálogo entre religiones, se ha vivido en Barcelona, pero no es todavía el espíritu del mundo. Los Juegos de Barcelona han demostrado que es posible que los pueblos compitan entre sí y formen un mundo sin otros símbolos ni otras banderas que las libremente compartidas, las que aceptan mezclarse democráticamente con otras y admiten que, por encima de todas, está la bandera blanca de la paz, la que resulta de la síntesis de todos los colores olímpicos, que son los del arco iris, los de los cinco continentes. Pedimos en nombre de los Juegos de Barcelona y de su espíritu especial, único, irrepetible, que los próximos sean mejores, que el deporte no tenga que sufrir la arrogancia de la cultura, ni la cultura la del dinero, ni las ciudades la del comercialismo. Nos habéis hecho totalmente felices durante 16 días. Procuraremos ser un poco más felices durante muchos años y ayudar a otras ciudades de Europa y del mundo a afirmar su protagonismo y sus ambiciones. Somos la capital de Cataluña, una antigua ciudad de la nueva España plural y de la nueva Europa que se une y se amplía. Una ciudad iluminada por la llama de Olimpia y de Empúries, que ahora traspasaremos a los Juegos Paralímpicos. Aquí habéis encontrado miles de amigos. Aquí habéis encontrado muchos voluntarios de Barcelona, que seguirán luchando para mejorar la ciudad. El civismo y la urbanidad serán nuestras banderas. Vosotros, los que habéis venido de fuera, sois los nuevos amigos de Barcelona. Ayudadnos a explicar que las ciudades tienen futuro. En octubre en Praga, y a finales de año en Río de Janeiro, las ciudades de Europa y del mundo harán sentir su voz. En Barcelona tenéis amigos para siempre. ¡Gracias a todos! 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1079 Title A name given to the resource Nos habéis hecho felices Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpció i traducció al castellà del discurs de clausura de Pasqual Maragall dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Ciutats Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1284/19920828d_00497.pdf 89330d7d398080ba95f38f54920fa1bc PDF Text Text INAUGURACIO VILA PARALIMPICA 28 d'agost 1992, 18:OOh. �(Proposta d'intervrnció de l'Alcalde) AHIR I AVUI HAN OMENÇAT D'ARRIBAR ELS ATLETES DELS JOCS PARALíMP1CS. AQUESTA VILA ELS ACOLLIRà AL LLARG DE LA SE JA ESTADA, OFERINT EL MàXIM DE FACILITATS PERQUè PREPARIN LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS JOCS I DISPOSI1T DE CASA PRòPIA A BARCELONA. I ESTEM SEGURS QUE St'HI SENTIRAN COM EN LLUR PRòPIA CASA. LOS RESPONSABLES DE LA VILLA Y LOS DE TODA LA CIUDAD HAN REALIZ DO UN ESFUERZO HISTóRICO PARA ADECUAR TODOS LO LOS DEPORTISTAS. ESPACIOS A LAS NECESIDADES DE PARA GARANTIZAR SU ATENCIÓN Y PARA ELIMINAR BARRERAS Y OBSTáCULOS QUE PUDIERAN ENTORPECER SU MOVI IDAD. BARCELONA LLEVA '$A MUCHOS AÑOS TRABAJANDO PARA ELIMINAR TODO TIPO DE BARRERAS Y ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL TRABAJO I IODÉLICO REALIZADO EN ESTA VILLA NO TARDARá EN EXTINDERSE DE FORMA GENERALIZADA A TODOS NUESTROS B A IOS. �IN OUR WORLD, `'['ROUBLED BY THE ERECTION OF OBSTACLES AND FRORTIERS, THE CONTRIBUTION OF THE PARALYMPIC ATHLETES WILL BE OF PRIME IMPORTANCE. THEY WILL HELP US t0 PROVE THAT CITIES CAN BECOME AN IMPORTANT FOCUS OF EXCHANGE AND DIALOGUE; THEY WILL SHOW HOW DETERMINATION AND ACCOMPLISHMENT CAN OVERCOME THE BIGGEST HURDLES; THEY WILL BE PROUD STANDARD BEARERS O COMPETITION AND ENDEAVOUR WITH THE MOST NOBLE OBJtCTIVES. AQUESTA VILA, OBE TA AL MAR, EN PLENA CIUTAT, QUE VA SER FA UNES S TMANES LA LLAR DE LA FAMILIA OLÍMPICA I QUE ARA HO ÉS DE LA PARALIMPICA, ÉS EL MILLOR TESTIMONI EL QUE L'ORGANITZACIÓ I LA CIU- TAT VOLEN OFERIR ALS ESPORTISTES QUE DES D'AVUI RESIDIRAN AQUÍ. LA MEVA MÉS CALOROSA BENVINGUDA, DONCS, ALS JOVES DE TOTS ELS POBLE I CULTURES QUE CONVIURAN A VILA PARALIMPICA D BARCELONA. LA �• • ACTE D'OBERTURA DE LA VILA PRALIMPICA Data: 28 d'agost de 1992 18:OOh. Assistents: Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 President de la Fundació ONCE Personalitats (a definir) Conseller Delegat del COOB'9/ Director dels Jocs Paralímpi s Director de la Vila Paralímp ca Equip directiu dels Jocs i d la Vila Paralímpica Personal Vila Paralímpica Altre personal COOB'92 a traés dels caps de les unitats Patrocinadors i sponsors Empreses vinculades a la Vils Paralímpica Directors principals medis d! comunicació Veïns del Poble Nou Institucions vinculades als Jocs Paralímpics Premsa i fotògrafs Tots els convidats rebran un invitació formal (targetó) amb accés a pàrquing per a aquel s que es consideri oportú. Esquema de l'acte: A mesura que els invitats vagin arribant a la plaça sota les torres Mapfre i les Arts hauran de presentar la seva invitació i se'ls dirigirà cap al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Les personalitats que tingul..n privilegi d'aparcament se'ls rebrà a l'accés del pàrquing i se'ls acompanyarà al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Els fotògrafs acreditats podran accedir a la Vila dues hores abans de l'acte. Inici de l'acte: El director de la Vila Paral_ mpica rebrà l'Alcalde i altres convidats a la porta d'entr e da de la Vila i els guiarà fins a la Plaça de Cerimònies. Execució d'una fanfara pre-enregistrada anunciant l'inici de l'acte. �4 Discurs de benvinguda a la Vila Paralímpica per part del Sr. Armand Calvo, Director de la Vila. Discurs del Sr. Miquel Durap Campos, Director General de la fundació ONCE. Discurs de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona. Lliurament de la bandera ECC per part de l'Alcalde al Director de la Vila Paralímpica. El Director de la Vila entrega la bandera a una parella de voluntaris que es dirigiran a l'asta d'honor on s'hissarà amb els acords de l'himne paralímpic. Visita guiada per la Vila Paralímpica: Visita en comitiva per tal de veure les instal.lacions especifiques Paralímpiques, acabant a la Plaça de Cerimònies on l'Alcalde oferirà un aperitiu als convidants, donant l'acte per finalitzat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4190 Title A name given to the resource Inauguració de la Víla Paralímpica. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila Olímpica Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Discapacitats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1285/19920830d_00498.pdf dbe5bfd5c0ae35e6425f9860b4d14818 PDF Text Text PRESENTACIO DE LA TORXA PARALIMPICA Plaça de la Catedral 30 d'agost de 1992, 21:30h. -%^ Xa.^ ÍCá,ai!Ci C $t—z, �(Proposta per a la intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual. Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92). LA FLAMA DE BARCELONA'92 ÉS ENCARA ENTRE NOSAL- TRES. EL FOC D'OLíMPIA, SÍMBOL DE PAU, D'AMISTAT I DE SOLIDARITAT, ICREMARà PER ALS JOCS PARALíMPICS AMB LA FORÇA DE SEMPRE. QUAN ES VAN ACABA ELS JOCS OLÍMPICS, VAM VOLER RECOLLIR REVIURE'L I PRESERVAR EL TESTIMONI DURANT AQUESTS DIES DE DEL FOC PER SETEMBRE QUE VOLEM FER INOBLIDABLES. UNA LLáNTIA DE SEGURETAT HA CREMAT SENSE fNTERRUPCIÓ, AL LLARG DE LES ÚLTIMES SETMANES, A LA CASA DE LA CIUTAT, I ARA TORNA A LES NOTRES PLACES I ALS NOTRES CARRERS, PER ENGRESCAR DE ITOU ELS HOMES I DONES D'AQUESTA TERRA A PARTICIPAR AMB ENTUSIASME EN AQUEST GRAN COMPROMÍS PEL QUA TANT I TANT HEM TREBALLAT TOTS PLEGATS. �BARCELONA, CATALUNT I ESPANYA VAN SABER DEMOSTRAR DAVANT EL MÓN SENCER, ENTRE EL 25 DE JULIOL I EL 9 D'AGOST, EL SEU EI}TTUSIASME PELS IDEALS QUE REPRESENTA EL FOC OLÍMPIC. LA NOSTRA GENT VOL AQUESTA FLAMA PERQUè VOL tA CONCòRDIA, LA CONVIVèNCIA I PERQUè CREU EN L'ESPERIT DE SUPERACIÓ. A PARTIR D'AVUI, EL SIGNIFICAT DEL FOC OLÍMPIC SERá MOLT MÉS CLAR NO IDOLATREM NI LA PERFECCIÓ FÍSICA NI LA VICTÒRIA DE LA MATèRIA SOBRE L'ESPERIT. LA TORXA P4RALÍMPICA, SENSE CAP MENA DE DUBTE, MOSTRARà EL NOSTRE ANHEL COL.LECTIU PER L'AFANY DE LLUITA, PER LA PARTICIPACIÓ, PEL PODER LA REALITZACIÓ PERSONAL. DE LA CREATIVITAT HEM DIT QUE AQUEST FLAMA QUE ENCENDRIA PASSIONS. LA PASSIÓ INTEGRADORA, SOCIALMENT ENALTIDORA DELS VALORS HUMANS. IL.LUMINA TOTS PER IGUAL, JUSTA LA PASSIÓ QUE MÉS ENLLà DE I ENS LES DIFERèNCIES I ELS DESEQUILIBRIS. LA PASSIÓ PURA DE L'ESFORÇ QUE, PARTINT DE LA DIVERSITAT ENS FA IGUALS EN LA NOBLESA DE L'ESPORT. LA PASSIÓ D'UNA ) ARCELONA I D'UN PAÍS INQUIETS, PREOCUPATS PER FER POSSIBLE UNA SOCIETAT DE TOTS I �PER A TOTS. UN REPTE TAMBá APASSIONAT, VISCUT AMB FORÇA I AMB CONSTàNCIA, QUE SUPERA ELS OBSTACLES I LES FRONTERES, I 1211E ES RETROBA EN LES ESPERANCES I LES IL.LUSIONS. BENVINGUT, MISSATGE ABANDONIN. FOC QUE 1 ESTIMAT. DE TU ES QUE EL TEU CALIU I DESPRèN MAI NO EL ENS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4191 Title A name given to the resource Presentació de la torxa olímpica / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la Catedral, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Esports Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1286/19920831d_00499.pdf 14b7a5df35e0130059c665aee84293ec PDF Text Text OBERTURA DEL CbNGRES PARALIMPIC Hotel Princesa Sofía 31 d'agost de 1.992, 9:00h. CC\nre(2, 1;1-7,3 �(Proposta d'intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92) PRESIDENT OF THE BARCELONA '92 PARALYMPIC COUNCIL, PRESIDENT OF THE ICC, DISTINGUISHED LADIS AND GENTLEMEN, I WOULD LIKE TO SiPART WITH A FEW WORDS IN A FAMI- ^ LIAR AND CONFIDENT AL TONE. WHEN THE OLYMPIC GAMES WERE AWARDED TO BitIRCELONA, SOME YEARS AGO, WE WONDERED FOR A TIME WHETHER THE PARALYMPIC GAMES SHOULD BE HELD IN bUR TOWN. OUR NOMINATION CONTRACT DID NOT ESTABLISH SUCH A COMMITMENT, AND WE WERE ANXIOUS TO ASSESS IF OUR ORGANISATION, OUR CITY, WOULD BE PREPARED TO HOST A SECOND EVENT 0r SUCH PROPORTIONS IN A SHORT PERIOD OF TIME. �WE CAREFULLY CONpIDERED ALL PROS AND CONS, AND EAGERLY DECIDED TO ASK FOR THE PARALYMPIC GAMES. TO BE HONEST, W HAD SOME PRACTICAL REASONS -EXCELLENT FACILITXES, EXPERTISE, EFFORT-SHARING-, BUT THE MAIN MOTIfiJES WERE PURELY STRATEGICAL FOR THE FUTURE OF OUR bITY. FIRST, THE CELEBRIIITION WOULD NOT BE COMPLETE AND TRULY UNIVERSAL W THOUT THE PARALYMPICS. SECOND, OUR PEOPLE WERE ASKING FOR THEM, BOTH FROM ASSOCIATIONS AND GROUPS FOR THE DISABLED AS WITHIN SOCIETY IN GENERAL. FINALLY, WE REACHED THE CONCLUSION THAT WE NEEDED THE PARALYMPIC GAMES. EL TIEMPO NOS HA CONFIRMADO QUE BARCELONA Y EL PAíS ENTERO NECESITAN LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES NUESTRA GRAN OCASLóN PARA SITUARNOS AL MáS ALTO NIVEL EN UN TERRENO QUE, POR DESGRACIA, SIGUE PADECIENDO NOTABLES DEFICIENCIAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO DE FORMA CONSTANTE, PERO NOS QUEDA AúN UN LARGO CAMINO POR RECORRER. �NUNCA SE HABíA AFRpNTADO, EN NUESTRO PAíS, UN RETO SIMILAR AL DE LOS JUEGOS PARALíMPICOS. ES UNA OPORTUNIDAD IDEAL, PUES, PARA ENTRAR POR LA PUERTA GRANDE EN EL DEPORTE DE ALTA COMPETICIÓN PARA PERSONAS CON MINUSVALíAS. PERO ES MUCHO MáS QUE ESO: ES EL MOMENTO óPTIMO PARA IMPULSAR EL GRAN SUEÑO DE DEVENIR UNA CIUDAD AUTÉNTICAMENTE HABITABLE, DE ACAB1R CON LOS OBSTáCULOS FÍSICOS Y DE HACER POSIBLEIY FáCIL LA MOBILIDAD DE TODOS, REPITO TODOS, SUS HABITANTES. 1 BARCELONA ES UNA; CIUDAD MUY COMPACTA, QUE EN MUCHAS ZONAS H CRECIDO MáS VERTICAL QUE HORIZONTALMENTE. tOS TRANSPORTES PÚBLICOS, LAS { ACERAS, LOS SEMá1'OROS, LOS PáRKINGS, DEBEN SER ACCESIBLES PARA GAl2ANTIZAR LOS DESPLAZAMIENTOS DE TODOS LOS CIUDADAN((OS. CELEBRAR LOS JUEGOS PARALíMPICOS REPRESENTA, EN ESTE SENTIDO, INFRAESTRUCTURAS PONER A PRUEBA NUESTRAS Y OFRECER UN MODELO PARA CONCENTRACIONES URBANAS SIMILARES A LA NUESTRA. �ELS JOCS PARALíMPTCS ENS SÓN NECESSARIS TAMBÉ EN UN ALTRE SENTIT. ENS AJUDEN A REFORÇAR EL MISSATGE QUE, DES DE FA ANYp, ESTEM TRANSMETENT. CONSOLIDEN LA IDEA DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA COM A COMUNITAT OBERTA, DECIDIDA A APOSTAR PER LA INTEGRACIÓ I LA COVVIVèNCIA. VOLEM ACONSEGUIR, EN EL TERRENY DE LES REALITATS SOCIALS I POLÍTIQUES, EL QUE AQUESTS DIES PRETENEM OBTENIR EN EL TERRENY DE LES REALITATS FÍSIQUES. LA SOCIETAT QUE j)EMANA LA PRESèNCIA I ACOLLIDA DELS ATLETES MIN4JSVàLIDS ÉS UNA SOCIETAT QUE VALORA I ESTIMA ;LA DIFERèNCIA. LA PROESA DE L'ATLETA QUE, MÉ ENLLà DE LA SEVA PROBLEMàTICA FÍSICA, ACONSEGUEIX BATRE RèCORDS, CONTÉ I TRANSMET -MÉS ANLLà DE PATERNALISMES INNECESSARIS I INADEQUATS- UN MSSATGE D'àNIM I D'ESPERANÇA. EN UN MÓN PLE DE pESIGUALTATS, SOVINT PARALITZAT PER DISPUTES FRON'ERERES I PER DISCREPàNCIES QUE SEMBLEN INSALVABLES, L'AFANY DE SUPERACIÓ DE L'ESPORTISTA PARAL.MPIC APORTA UNA GRAN IL.LUSIÓ. ENS ENSENYA QUf EL TREBALL ABNEGAT, LA DETERMINACIÓ I LA FORÇA DE LA VOLUNTAT PODEN - 4 - �ASSOLIR FITES QUE A VEGADES ES DONEN PER PERDUDES. VOLDRIA AGRAIR, DpNCS, A TOTS AQUELLS QUI HAN FET POSSIBLE QUE BARCELONA COMPTÉS AMB AQUESTA OPORTUNITAT HISTòRkCA: ALS REPRESENTANTS DE LA ICC I DE TOTS ELS ESPORTS PARALíMPICS, QUE ENS HAN BRINDAT LA SEVA EXPERIèNCIA I EL SEU ENTUSIASME. ALS RESPONSABLES D L'ONCE, QUE ENS HAN AJUDAT AMB L'ORGANITZACIÓ MATERIAL DE L'ESDEVENIMENT I QUE ESTAN AJUDANT L'ESPORT EN GENERAL I L'ESPORT DE LES PERSONES AMB MMNUSVàLUES EN PARTICULAR, AMB LA SEVES PODEROSES PROPOSTES DE FUTUR. A TOTS VOSALTRES, MOLTES GRàCIES. LA CIUTAT I L'ORGANITZACIó FA N L'IMPOSSIBLE PER ESTAR A L'ALÇADA DEL QUE VS MEREIXEU. ESTIC SEGUR QUE US SENTIREU COM A CASÀ VOSTRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4192 Title A name given to the resource I Congrés Paralímpic Barcelona'92 / Paraules Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Congressos i conferències Drets civils Discapacitats Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2581/19920903d_00450.pdf a25cc701280ae4c2f60ed3ba286c1c92 PDF Text Text Benvolguts amics, L'any '92 serà recordat com un any màgic per a Barcelona. La cita Ólímpica ens ha permès refer el teixit urbà, projectar la nostra manera de ser greu del món i posar-nos al dia en aspectes vitals de la nostra ciutat. Aquest estiu, la gent és la gran protagonista. Hem rebut els visitants amb aires de festa, t t obrint els nostres carrers i els nostres cors al món sencer. La celebració no hagués estat completa paralímpica, que sensd la inic i em avui cita tot reunint a Barcelona artistles i pensadors que ens enorgullim de nosaltres. tenir entre �- 2 - Un atleta paralímpic, Antonio Rebollo, va oferir-nos el moment més brillant i emotiu de la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics. Avui el tornem a acollir, amb els braços oberts. Atletes dels necessitem! El Barcelona, volen contribuiu, com us Paralímpics: Jocs món, i el nostre us demanen país, que sempre ho heu fet, al progrés general. Per a una ciutat olímpica, l'organització d'uns Jocs Paralímpics és més que un compromís moral: és una satisfacció i una necessitat. Sense els Paralímpics, no podem par l ar de suprimir barreres aquests ni d'obrir Jocs, no la ciutat. Sense podem pensar que festa ha estat rodona. la �Sense els rècords que es khatran a partir d'avui, no ens és posible anunciar l'èxit esportiu de Barcelona '92. La Vila Para-olímpica de Barcelona vol plantar en els cors dels 4.000 atletes que hi hauran viscut la certesa que la ciutat universal, la ciuta t adaptada, no es pot fer per avui o per demà mateix, però és possible. ( I the *) call on the people of world Paralympic watching Barcelona to follow and enjoy Games. I alm sure these athletes a s they the and IX that create new sports legends here in Barcelona we will break records of eInthusiasm, of civic sense, of harmdny, joy and awareness. �- 4 Thanks to these Games, we will take a great step towards makin our city and our contry a better place to live in. ( *) Gracias amigos del ICC y de la Fundación ONCE por hacer posible los Juegos los voluntarios de los Paralímpicos. A Juegos Paralímpicos quiero decirles confío nuestra en ellos ciudad para y de futuro el todos que de los ciudadan os. Gracias a organizadores. los participantes Gracias por venir y a Barcelona. Hacía tiempo clue deseábamos teneros aquí. I ara, permeteu -me que passi la paraula a José Maria Arroyo, President de la Fundación ONCE i President del Consell General de l'ONCE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Discapacitats Barcelona Esports Description An account of the resource El discurs està escrit en diferents idiomes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Anglès Castellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1287/19920910d_00500.pdf 06bd0f663242535ecc194fc2eacfcc22 PDF Text Text 4 Ref.:GUIó 183/92 9/09/92 Data: GUó Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (J. Guillamet) Assumpte: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant dei l'Onze de Setembre al Saló de Cent, I1.1m. Sr. Joaquim Nadal. - L'ACTE QUE AVUI CELEBREM JA TÉ ÚNA SÒLIDA TRADICIó. REFLEXIONAR SOBRE LA HISTORIA DE BARCELONA I DE CATALUNYA, EN LA VIGíLIA DE L'ONZE DE SETEMBRE I EN AQUEST S IALó DE CENT, ES UN EXERCICI DE MEMORIA I DE FUTUR, QUE S'HA DEMOSTRAT FRUCTíFER. LA CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL COMENÇA AIXI, DE MANERA SERENA, REFLEXIVA I ENCORATJANT, EN EL MATEIX LLOC, AQUEST SALó DE CENT, DES D'ON S'EXERCI EL COMANDANENT DE LA DEFENSA DE BARCELONA I DE CATALUNYA EN LA GUERRA DE 1714. - ENS HAN ACOMPANYAT EN ANYS ANTERIORS, EN LA VIGíLIA DE LA DIADA, DESTACATS HISTORIADORS ESTRANGERS I AMICS DE CATALUNYA COM JOHN ELLIOT, GEOFFREY J. WALKER, KICHEL ZIMMERMAN I HENRY KAMEN. VàREM COMENÇAR-HI A TENIR, L'ANY PASSAT, ESPECIALISTES CATALANS, AMB NúRIA SALES. LA VEU DELS �- JOAQUIM NADAL 1 FARRERAS, A QU1I ENS DISPOSEM A ESCOLTAR AQUEST VESPRE, ÉS UNA PERSONALITAT DESTACADA I RESPECTADA DE LA VIDA CIENTíFICA I POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS. ABANS QUE ALCALDE DE GIRONA, QUE PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I QUE DIPUTAT AL PARLAMENT, CàRRECS, TOTS TRES, QUE EXERCEIX AMB GRAN ENCERT, EL DOCTOR JOAQUIM NADAL ÉS HISTORIADOR I CATEDRàTIC DE LA UNIVERSITAT. A MÉS DE LA SEVA DEDICACIÓ DOCENT EN LES UNIVERSITATS DE LIVERPOOL, AUTòNOMA DE BARCELONA I UNIVERSITAT DE GIRONA, EL PROFESSOR NADAL ÉS AUTOR DE DIVERSES OBRES SOBRE LA CIUTAT DE GIRONA, SOBRE EL COMERÇ EXTERIORRD'ESPANYA, SOBRE ELS SEGLES XVI I XVII A CATALUNYA I SOBRE L'ONZE' DE SETEMBRE DE 1714. JOAQUIM NADAL ÉS EL CODIRECTOR, AMB PHILLIPE WOLF, D'UNA NOTABLE "HISTòRIA DE CATALUNYA ", 1982, DE PUBLICADA EN FRANCéS I EN CATALà EN Í LA QUE AQUEST ANY 1 1992 N'HA APAREGUT L'EDICIó CASTELLANA. ÉS AUTOR, ENCARA, DE DOS LLIBRES1SOBRE GIRONA, COM ALCALDE. HISTORIADOR I ALCALDE, CATEDRàtTIC I DIPUTAT, INVESTIGADOR I POLÍTIC. AQUESTA CONJUNCIÓ DE 'ACTORS FAN DEL NOSTRE CONVIDAT D'AQUEST VESPRE UNA DE LES PERSONALITATS PÚBLIQUES MÉS INTERESSANTS I ESCOLTADES DEL NOSTRE PAÍS. - ABANS DE DONAR LA PARAULA AL CATEDRàTIC I ALCALDE JOAQUIM NADAL, DEIXEU -ME DIR QUE ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE COMEMMOREM �cte \Y Ar\O-Ags(V (L'ONZE DE SETEMBRE —QUE COMMEMCIREM L'ESPERIT DE LLIBERTAT, DE / PATRIOTISME I DE CIUTADANIA QUE VA SOBREVIURE LA DERROTA DE 1714— i DES DE LA SATISFACCIÓ EXTRAóRDINáRIA D'UNA GRAN VICTòRIA HISTòRICA, COM HAN ESTAT ELS JOCS OLíMPICS DE BARCELONA. UNA SATISFACCIÓ PER L'éXIT I PÉL RECONEIXEMENT QUE HEM TINGUT. TOT EL MÓN HA FELICITAT BA}CELONA I CATALUNYA PER HAVER ORGANITZAT, I NO SÓN PARAULES MEVES, ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTòRIA. AQUEST ONZE DE SETEMBRE ELS ctATALANS TENIM DRET A MIRAR EL FUTUR AMB MÉS CONFIANÇA. — A CONTINUACIÓ EL DOCTOR JOAQUIM NADAL I FARRERAS EXPOSARà EL TEMA "BARCELONA DESPRÉS DEL COMBAT. EL PAPER D'UNA CIUTAT DE CIUTATS EN LA FORMACIÓ DE LA CATfflAJNYA MODERNA". TÉ LA PARAULA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4193 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per la presentació del conferenciant de l'Onze de Setembre al Saló de Cent, Il.lm. Sr. Joaquim Nadal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Festes Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1288/19920914d_00501.pdf 3f008c11936415bf2f568097b508213e PDF Text Text MAJESTADES, CIUTADANS, S'ACABA L'OLIMPÍADA MES COMPLETA: LA DELS JOCS, LA DE LA CIUTAT I LA GENT; LA DELS JOCS OLÍMPICS I ELS JOCS PARALÍMIIICS . COMENÇA L'OLIMPÍADA DE DEBO, LA DE LA VIDA DE CADA DIA. COMENÇA LA TFFRCERA ETAPA DEL PROJECTE BARCELONA'92, LA QUE ENS HA DE PERMETRE EXPLICAR, RENDIBILIITZAR, HISTORIAR I DIGERIR EL PROJECTE - ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT, DES DEL PUNT DE VISTA NACIONAL DE CATALUNYA, D'ESPANYA I D'EUROPA. I DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU. SOBRETOT DE L'ESPORT DE BASE I DE L'ESPORT DIFERENT. �DE L'ESPORT QUE HEM VIST AQUESTS DIES I QUE HA CONQUERIT TOTALMENT LA NOSTRA ATENCIÓ, NO SOLAMENT PEL CANTÓ DE L'EMOCIÓ, COM CRèIEM AL PRINCIPI: TAMBÉ PEL CANTó DE L'ESPECTACLE I DE LA DE L'ESFORÇ I DE BELLESA —O LA DURESA— LA VOLUNTAT DE SUPERACIÓ. HEM VIST PARTITS DE BàSQUET I DE TENNIS, PROVES ATLèTIQUES I DE NATA ch Ó... QUE ENS HAN FET VIBRAR TANT O MÉS CiUE EN ELS JOCS CONVENCIONALS. ELS PATROCINADORS HO HAN D'ENTENDRE: EXISTEIX UN PÚBLIC, UN GRAN PÚBLIC, PER A L'ESPORT PARALíMPIC. GRACIES 1 PUBLIC! VOSALTRES TAMBÉ HEU TRIOMFAT!. c 2 �HABéIS SENSIBILIDAD UNAS DEMOSTRADO DESCONOCIDA, UNA NUEVA DIMENSIÓN DEL ESPECTADOR, QUE COMPORTA UNA PARTICIPACIÓN AFECTIVA DE MAYOR CALIDAD QUE EN EL ESPECTáCULO CONVENCIONAL. Sí: TODOS SOMOS IGUALES SÓLO PORQUE CADA UNO S ES DIFERENTE, PORQUE CADA SER HUMANO, MáS QUE CUALQUIER OTRA ESPECIE VIVA, úNICO, COMO DIJO STEPHEN INAUGURACIÓN, Y TAMBIÉN TIENE ALGO HAWKING EN LA PORQUE SE HA DEMOSTRADO QUE TODOS SOMOS VáLIDOS Y NUNCA TOTALMENTE VáLIDOS O N O TANTO COMO QUISIÉRAMOS. ESTA ES LA MARAVILLOSA CCIóN DE ESTOS JUEGOS. SE HA ENSANCHADO DE ESPIRITU EL CONCEPTO DEL SER HUMANO PARA MILES DE PERSONAS. SOMOS MAS RICOS QUE ANTES. 3 �I THEREFORE MAKE A PLEDGE IT THE NAME OF THE CITY OF BARCELONA, WHICH TODAY IS THE RICHEST CITY OF THE WORLD IN JOY AND HUMAN HERITAGE, TO STRIVE FOR THE CAUSE OF CULTURE AND URBANITY, OF A MORE SENSIT VE EUROPE, BOTH INSIDE AND OUTSIDE, FOR THE CAUSE OF OUR ABILITY TO COPE WITH DIVERStTY, AND THEREFORE FOR THE CAUSE OF PEACE AMONG DIVERSE PEOPLE LIVING IN MIXED TERRITORIES AND UNDERSTANDING AND RESPECT AMONG PER$ONS WITH DIVERSE CAPACITIES. THIS SHOULD BE OUR CIVIC COMPROMISE WITH OURSELVES. WITHOUT ARROGA CE, WITHOUT THE HELP OF ANY GLOBAL REASON WORKING ON OUR BEHALF. 4 �IN THE NAME OF THE ORGANIZNG COMMITTEE ITS WORKERS AND VOLUNTEERS, AND IN THE NAME OF THE CITIZENS OF BARCELONA, WE WANT TO TELL YOU: FAREWELL, AND IF EVEN YOU Gd AROUND THE WORLD AND WISH TO COME BACK, YC1U WILL FIND HERE FRIENDS FOR EVER AND FEEL ATI HOME AGAIN. ( EN NOM DEL COMITè ORGANITZADOR, DELS QUI HI HAN TREBALLAT, DELS VOLUNTAjRIS I DE TOTS ELS CIUTADANS DE BARCELONA, UÈS DIEM ADÉU-SIAU (HA S TA SIEMPRE) T, SI ALGUN DIA, DESPRÉS DE DONAR LA VOLTA AL MÓN, VOL EU TORNAR, AQUí SERà SEMPRE CASA VOSTRA. I ARA, PERMETEU -ME QUE P SI LA PARAULA A JOSÉ MARIA ARROYO, PRESIDENT DE LA FUNDACIó ONCE. - 5 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4194 Title A name given to the resource Discurs de clausura dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Barcelona Discapacitats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1289/19920923d_00502.pdf 5447e1fe5fc5a06ae2e9d8b3ad445208 PDF Text Text 6? ^ PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE E LA PRESENTACIÓ DEL PREGONER DE LES FESTES DE LA MERCè, EXCM. SR. JOAN ANTONI SAMARANCH DIMECRES, 23.09.92. 20:00 HORES. SALÓ DE CENT. - EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR Dp LA MERCè D'ENGUANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ. AQUESTES PARAULES, SENS DUBTE, 'HAURIEN POGUT DIR DE MOLTES DE LES PERSONALITATS QUE HAN PRECEDIT EN AQUESTA COMESA A JOAN ANTONI SAMARANCH. LA DIFERèNCIA ÉS QUE EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ GAIREBÉ ENLLOC D L MÓN. JOAN ANTONI SAMARANCH, EL PRESIDENT DEL COMITè OLÍMPIC INTERNACIONAL, ÉS EL BARCELONÍ QU* HA ASSOLIT UNA POSICIó PÚBLICA MÉS DESTACADA A NIVELL INTERNACIONAL; ÉS EL MàXIM DIRIGENT DE L'ESPORT MUNDIAL. - NO HE DE PRESENTAR, DONCS, A JOAN ANTONI SAMARANCH I MENYS DAVANT DELS SEUS CONCIUTADANS. �NO HE DE DEIXAR DE RECORDAR LES DADES BàSIQUES DE LA SEVA BIOGRAFIA, COM ÉS COSTUM EN AQUESTS CASOS. SóN MOLTS ANYS DE DEDICACIÓ A L ESPORT I A LA POLíTICA, COM A JUGADOR, SELECCIONADOR I PRESIDENT FEDERATIU D'HOQUEI SOBRE PATINS, COM A REGIDOR D'ESPORTS D'AQU*ST AJUNTAMENT, (DEIXEU-M'HO SUBRATLLAR, REGIDOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, L'ANY 1956, DESPRÉS DE L'èXIT DELS JOCS DEL MEDITERRANI) COM A DELEGAT NACIONAL D'ESPORTS I PRESIDENT DEL COMITè OLíMPIC ESPANYOL, PROVINCIAL DE BARCELONA I COM A PRESIDENT DE LA DIPUTA PROCURADOR EN CORTS, COM A MEMBRE DEL COMITè LíMPIC INTERNACIONAL I DESPRÉS VICEPRESIDENT COM AMBAIXADOR D'ESPANYA A MOSCOU FINS ACCEDIR L'ANY 1980 A LA PRESIDèNCIA DEL MàXIM ORGANISME DE L'ESPORT MUNDIAL. 2 �PRESIDENT DES DE 1987 DE L'ACTUA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I INVESTIT, ENCARA NO F UN ANY, DEL TíTOL NOBILIARI DE MARQUèS DE SAMARANCH, EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY ACABA DE TENIR EL PRIVILEGI I LA SATISFACCIÓ DE PRESIDIR LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA, LA SEVA CIUTAT, QUE ELL MATEIX HA QUALIFICAT, AMB MÉS CONEIXEMEN I AUTORITAT QUE NINGÚ, COM ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTò IA. BARCELONA, CATALUNYA I ESPANY ESTARIEN EN DEUTE AMB JOAN ANTONI SAMARANCH, PEL SOL FET DE REPRESENTAR DIGNAMENT EL NOSTRE PAíS DAVANT DEL MÓN EN L'EXERC CI BRILLANT I EFICAÇ DEL SEU CàRREC. HO ESTAN PER MÉS MOTIUS. LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLIMPIC S DE BARCELONA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE, PROBABLEMENT, SENSE LA SEVA PRESéNCIA AL CAPDAVANT DEL COI. L'AJUNTAMENT AIXí HO VA RE CONèIXER EN ATORGAR-LI, L'ANY 1987, PER ACORD DEL CONSELL PLENARI, LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT. EL SOL ARGUMENT DE LA SEVA PROVADA DEDICACIÓ A LA CAUSA DE L'OLIMPISME I L'ENCERT AMB QUè HÁ DUT LES REGNES DEL COI DURANT AQUESTS DOTZE ANYS VA DONAR A LA CANDIDATURA DE BARCELONA LA �OPORTUNITAT DE SER CONSIDERADA AMB EL MàXIM INTERèS I OBJECTIVITAT PELS MEMBRES DEL COMITè. SAMARANCH HA AUGMENTAT EL PRESTIGI DE L'ORGANITZACIÓ OLíMPICA ARREU DEL MóN I SOTA LA SEVA PR4SIDèNCIA ELS JOCS HAN PRèS UNA NOVA IMPORTàNCIA COM LA PRIMERA M4 NIFESTACIó ESPORTIVA DEL MóN I COM A OCASIó DE TROBADA, DE PAU I DE FRATERNITAT ENTRE ELS ATLETES I ELS PAïSOS. AVUI ESTEM MOLT CONTENTS DE TENER-LO AMB NOSALTRES, EN AQUEST SALó DE CENT, UN UN ACTE íNTIM I OLEMNE ALHORA COM ÉS L'INICI DE LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT, DE 1.44 SEVA CIUTAT. TÉ LA PARAULA 4 �?CR 24 de setembre de 1992 Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebraciíí de l'ofici amb motiu de la festivitat de la Patrona de Barcelona Vull agrair, en nom del Consistori i davant la Mare de Déu que dóna nom i color a la Festa Major de Barcelona, a tots els ciutadans de totes les creences i actituds, de totes les procedències, el seu capteniment en aquest estiu que tot just s'acaba. I que s'acaba emportant-se'n una ciutadana prototípica de Barcelona, i deixant-nos tristos; tristos però confiats que l'esperit barceloní que ella mateixa també encarnava ha viscut, està vivint i viura moments esplèndids, en què la generositat s'imposarà a la gasiveria, la prudència a la precipitació i l'austeritat anirà acompanyada de la col.laboració de tots per aconseguir les fites significatives que la ciutat avui pot pretendre. L'arquebisbat ens ha ajudat fer del Centre Abraham un lloc de trobada momentània de totes les religions, però també una referència de fut r per a tots aquells que creuen que la única via de so ució dels problemes que ens enfronten en el Mediterrani i el Sud-Est d'Europa passa per una actitud positiva de 1 s idees i les creences, i d'aquells que les administre , envers les actituds de concòrdia que han d'anar creixent abans d'imposar-se lentament però amb determinaci4. Aquest és l'esperit d'alliberament i de pau de la Mercè, tal com el veiem els barcelon4ns de tota mena, i és també l'esperit de Barcelona. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4195 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Joan Antoni Samaranch. Pregó a les Festes de la Mercè 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Esport Acció política Barcelona Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1290/19920924d_00503.pdf 5963e8816388eb89f737330bc21c5135 PDF Text Text soA BAN MISSATGE DE LES FESTES DE LA MERCE La Festa Major de Barcelona - {la Mercè - té aquest any una significació especial. Aquest any ens sentim, tots p Legats, satisfets i descansats d'haver complert amb una responsabilitat històrica, d'haver passat l'examen dels 4rocs Olímpics davant del món amb una nota molt alta. Encarem el futur amb una nova il.lusió, amb un nou orgull, amb una nova empenta que ens dóna confiança davant les dificultats que viu Europa i q.te viu el món. Vull aprofitar l'ocasió de la 'esta Major de Barcelona per agrair -i fer-ho amb l'accent 41e la familiaritat d'aquests dies de retrobament en la celebració de la Mercé-, per agrair de nou, repeteixo, a tots els barcelonins, a tots els ciutadans, la seva col1laboració en l'èxit dels passats Jocs Olímpics i Paralí npics, que ha estat el gran èxit de Barcelona. En tant que Alcalde de Barcelona vaig adreçar un Ban Olímpic a tots els ciutadans. proposar -nos Vaig remarcar com havíem de que Barcelona fcbs, 1 durant els Jocs, una �referència esperançadora per a molts ciutadans d'Espanya, d'Europa i del món. Com Catalnya, la seva història i el seu present, podien beneficiar-se de l'interès i afecte que suscitaria en moltes persones el descobriment d'una realitat humana i nacional, riça i singular. Com l'Espanya democràtica i plural en podia Sortir reforçada. Barcelona no podia fallar i els barcelonins no hem fallat. Tothom recordarà els Jocs Olí11pics de Barcelona com els grans Jocs d'una ciutat i com; els grans Jocs de la gent. Aquesta és sens dubte una gran aportació de Barcelona, específica i intransferible, que potser trigarem anys a veure igualada: la humanitat diària de la vivència dels Jocs. Tot ha anat tant bé com era ra nable esperar i encara més. I això ha estat possible gràcies a la col.laboració i a la participació voluntaris, entusiasta espectadors, de l tots pissejants, els barcelonins: treballadors i servidors públics. Ara que els Jocs han passat, ens podem alegrar d'aquesta medalla que ens ha atorgat unànimement l'opinió mundial a través dels mitjans de comunicació. Els Jocs Paralímpics ens han confirmat encara una altra cosa. Barcelona no tan sols és capaç de lluitar pels grans objectius i de respondre reptes més ambiciosos. 2 �Barcelona és capaç de lliurar -se generosa en la solidaritat i en el compartir la joia dels discapacitats, que som, en el fons, tots nosaltres en algun moment de la nostra vida; en molts moments.. Si els Jocs Olímpics de Barcelona han estat els millors de la història, com se'ns ha di , jo crec que tenim dret a pensar que Barcelona ha esta pels Jocs Paralímpics la seva entrada a la història i l'inici d'un futur diferent. Gràcies, doncs també, barce onines i barcelonins, pel vostre entusiasme i la vostra participació en els Jocs Paralímpics. Ara el nostre rep.e és fer també de Barcelona una ciutat paralïmpïca, cada dia. En aquestes Festes de la Mercè que avui comencen, retrobem la ciutat renovada, per al nostre ús, per disfrutar-la cada dia en les seves novetats, per continuar-la millorant. Ara s'imposa l'austeritat, perÒ una austeritat que no està renyida amb els nous projectes. De les tres etapes de 1'èxi realització i explotació dels Jocs • rendibilització, concepció, aquesta �última, la que comencem ara, no és la més fàcil, però és l'etapa més engrescadora. Perquè és la que tenim al davant i perquè permet comprovar si l'acció de la ciutat permet canvis en les seves actituds. Si ara no som capaços de convertir Barcelona en una referència sòlida, estable 1 respectada, pels nostres productes, pels nostres serveis, per la qualitat de la vida entre nosaltres, per ser una ciutat equilibrada i solidària, pel nivell alt de:tles nostres actituds... No ho farem mai. Entenc que tothom té dret a posar l'accent sobre allò que manca, sobre el que no tenim encara i sobre les nostres obligacions i dificultats, i no solament sobre les coses positives, les satisfaccions, els nous recursos i el nou orgull ciutadà. Demano només que s'aportin noves idees i noves solucions a les mancances; que no es mIlmeti l'equilibri difícil entre la tendència a la desijusió després de la ilusió satisfeta - que és una tendèn la natural - i la confiança en les nostres pròpies forces. �Aquesta confiança és avui mép forta que mai. 1 no ho és solament per fer uns grans 1$ dies, sinó per fer uns magnífics 15 anys. Aquesta confiança ens ha de fer entrar en el nou mil.lenni amb d'identitat, d'obertura a el nivell d'exigència, l'exterior que perseguim obstinadament des d'aquell Onz de Setembre de 1714 en què tot va acabar però en el fons tot va començar. Hem de voler ser la millor ciutat d'Europa. La millor ciutat en cultura, en urbanitat, en educació, en serveis, ixò Ano és només el que en acollida i en tecnologia. nosaltres esperen. És el que Europa espera de nosaltres. Europa depèn molt de les ciutats. Europa no es pot fer sense les ciutats, i molt menyl contra les ciutats. S'obre, doncs, una etapa decisiva de la història de Barcelona. Grans moments ja els haviem tingut, però grans davallades i grans períodes etàrgics també. Reaccions formidables a grans derrote, reaccions formidables a grans les hem tingut, però ictòries - manteniment d'un alt esperit d'exigència més enllà dels moments de prova no han estat freqüents. 5 �És justament això el que ens cal per demostrar que les nostres victòries no són efímeres ni un fenòmen aillat, sinó esglaons en un procés imparable de millores per a la ciutat. Us convido a viure, en aquesta Festa Major de Barcelona de 1992, l'alegria de l'èxit i 14 confiança en el futur. Que els barcelonins siguem, tots i!cadascun, els protagonistes de la millora i del progrés dO la ciutat, els vigilants del nou patrimoni aconseguit els vetlladors de la gran virtut del civisme. Convido també a tots els ciutadans a ocupar pacíficament la ciutat, com ja es va fer dui. ant els dies dels Jocs. Per fruir de la Barcelona que no coneixem encara i que ens sorprendrà amb el seu atraciu i la seva bellesa. Us convido a visitar, per exemplcp, el Jardí Botànic que ja mostra la seva futura ubicació o les noves piscines de Can Dragó, o el Parc Zoològic, que celebra el seu centenari. Que els ciutadans siguin amfit4ions i vigilants, alhora, de la urbanitat i de la qualitat de vida. Que els propis minusvàlids siguin els impulsors més decidits de les transformacions de la ciutat neva en la ciutat apta per a tothom, no solament en benef: ci propi sinó de tots els ciutadans. I que els vol ntaris esdevinguin amics �permanents de Barcelona. Hi confiem. De nou gràcies a tothom. Gràcies i endavant, esforç i confiança en el futur. Bona Festa Major. L'ALCALDE Barcelona, vint-i-quatre de setembre de 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4196 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebració de l'ofici amb motiu de la festivitat de la patrona de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Basílica de la Mercè Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Relacions Internacionals Lideratge Competitivitat Ciutats Acció política Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències