266 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3018/FMHP_00157.jpeg 36eb860316aed76d2b2b63af9a41f4e5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Pere de Ribes Title A name given to the resource Obsequiant amb flors una dona gran de la residència Subject The topic of the resource Residències de Persones grans Persones grans Flors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4101/FMHP_01247.jpg eb4a7bf352afc61f5b01901b8f8c8611 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Ocells Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Arbres Ocells aquàtics Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4104/FMHP_01250.jpg 33e0f0bb60b96b206831cf7bdb0ae111 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Ocells Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Arbres Ocells aquàtics Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/666/oda-inacabada.jpg b2b36c1cb2909a65782c4101a0abd821 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oda inacabada. Memòries Subject The topic of the resource Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Magrana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. L'alcalde olímpic i president de la Generalitat del canvi descriu i analitza en aquest llibre el conjunt de la densa trajectòria humana i política sense defugir-ne cap aspecte, inclosa la prematura finalització del seu mandat després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia o la seva lluita actual contra el mal d'Alzheimer. El llibre arranca amb una vibrant narració de la infantesa i adolescència del nét de Joan Maragall, s'endinsa en la seva joventut de militància política clandestina sota el franquisme i els viatges d'estudis als Estats Units, abans de desembocar en l'arribada al poder municipal democràtic i el procés de vigorosa transformació de Barcelona. Abandonada l'alcaldia després de 14 anys al càrrec que van marcar època, Pasqual Maragall relata la voluntària travessia del desert durant el període de residència a Roma com a professor universitari, abans d'assumir la responsabilitat electoral de disputar la presidència de Catalunya a Jordi Pujol, la victòria en vots a la primera ocasió i l'arribada al càrrec autonòmic a la segona, pocs mesos abans de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre la biografia personal i les memòries polítiques, amb passió, sentit crític, capacitat d'anàlisi, tendresa i humor, Pasqual Maragall ha escrit la història d'un període crucial de salt endavant del país, viscut des del pont de comandament. Maragall, personatge clau de la política catalana i espanyola dels anys seixanta ençà, ha lliurat un llibre important, necessari per ajudar-nos a comprendre la nostra història més recent. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788498673135 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788498673722 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5650/FMHP_02805.JPG 2942c254ab2b348a697c96e329998af2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5653/FMHP_02808.JPG 2476d7276d810127dcccb717a738dcab Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5654/FMHP_02809.JPG 4ed19891cafe474033f654aeb10da316 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Title A name given to the resource Ofrena floral a Lluís Companys Subject The topic of the resource Democràcia Conmemoració Homenatges Presidents–Assassinat Memòria col·lectiva Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies