<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=269&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-27T17:20:10+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>269</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="5728" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4538">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5728/FMHP_02883.JPG</src>
        <authentication>3f4ae08bbc1b6bbb99c48c1a56a6ce24</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="86945">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86946">
                <text>16/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86947">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="86948">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86949">
                <text>Portal de la Pau (Port Vell)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86950">
                <text>Oients dels pralaments a l'exposició del RACC  100 ANYS DE CONFIANÇA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86951">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="86952">
                <text>Exposicions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="86953">
                <text>Seguretat viària</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="86954">
                <text>Automòbils</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="86955">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86957">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="86956">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2840" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1631">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf</src>
        <authentication>63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46600">
                    <text>Oportunidad y reto para Catalunya
Pasqual Maragall i Mira
Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos
compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia
sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de
inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas
bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la
inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no
forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy
no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada.
Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento
ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con
coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es
reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas
innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También
desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y
el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien.
Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra
dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no
significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de
fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes
cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener
muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres
valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más
detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a
lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si
alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar
en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado.

�A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo.
Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la
hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa
es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos,
es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas
y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y
mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre
la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más
primarios de la población más débil o más desinformada.

Política y pedagogía
Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta
apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los
avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético
de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad.
Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han
sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o
apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes
precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias
de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos
hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso,
lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer
mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política.
En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han
existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones
forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero.
Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países
pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy
preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el
futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la
mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay,
los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el
flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más
pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que
recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que
enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos

�países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por
cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de
ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las
migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha
entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a
tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los
factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos
países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el
sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La
familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países
les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de
divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas
familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador
se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país.
Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales
derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan",
como hace notar el Síndic.
A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y
de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el
país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y
de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la
superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a
través de los medios audiovisuales.

Características del nuevo contexto internacional
El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto:
el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las
sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y
de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La
composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más
deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos.
Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de
Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los
fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son
todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los

�cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen
de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20%
más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas
más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el
impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se
incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por
los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar
la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será
así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende
plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo
sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso
de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse
en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad
moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más
una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es
un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien
pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración.
Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una
parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que
irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado
a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto".
Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad,
además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido:
oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades
receptoras.

Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya
Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el
fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la
mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la
capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta,
y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar,
de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación
positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han
disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso
argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos

�inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o
tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo
defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de
discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso
lo que nosotros queremos.
Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a
beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se
benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien
declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una
parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros
defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el
holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son
atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes,
reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se
les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad
de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada
a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la
prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento.
En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que
conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea
más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del
bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda
bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para
cómo se lleve a término después su integración.
El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de
enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar
distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con
un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la
necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más
rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el
mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente
posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las
leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos:
el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La
más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a:
*Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco
normativo de aplicación consensuado.

�*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos,
teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración.
*Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares.
*Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión
social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes.
No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara
catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las
resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar
de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la
aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo
mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del
consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión,
muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso
de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta.
Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender,
eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a
los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que
respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que
debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos,
redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la
ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera
ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida
para poder aplicarla.
Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque
estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida
respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus
faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el
Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro
que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular.
Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha
echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades,
en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano
haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias
del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el
futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata?
Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las
competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de
todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos

�justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de
CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y
debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males
mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de
flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea
quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa
lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la
cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto.

Propuestas
Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea
trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos
-y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así
como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha
repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos
progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el
mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y
puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización
y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de
que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de
inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen,
estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión
de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por
su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones
más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la
Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La
estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de
limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un
contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos
de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la
determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que
la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el
establecimiento de cuotas territoriales.
Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países
europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y
ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la

�burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han
denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda
ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las
medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para
perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas,
como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas
aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos
que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que
regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países
del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para
otra manera de enfocar la inmigración.

Las políticas de integración
El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se
nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas
oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar
fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad,
la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los
deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo
detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que
campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones.
En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en
especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que
aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa.
Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema
de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión
social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos
muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas,
las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades
sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios
en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad
aprovechada.
Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y
al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es
posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que
ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía

�del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que
quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente
que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los
ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los
barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios
con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que
habían estado sometidos desde hace muchos años.
Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera
justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios
se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los
vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los
extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces
conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se
trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen
menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente
deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de
evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan
onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro:
¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras
expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes
con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario,
exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia
de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y
esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y
basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es
imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro
extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado
diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de
Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de
vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la
utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe
planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios
asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se
adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en
igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación
y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría
de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona.
Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos

�que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la
cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la
mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que
queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la
Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los
servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque
hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los
últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante
espectaculares.
El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene
en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben
tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros
hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los
siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de
los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades
individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o
lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la
interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común.
Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos
propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y
culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no
digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga
tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma
de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen
en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos
sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La
inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena
oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de
base y participativa.

Identidad cultural
El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas,
puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer
desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor
documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a

�la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí
me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la
multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada
en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender.
Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido
enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede
ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la
hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el
legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es
dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día
nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros
rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o
lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya
hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una
misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando
pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo
esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que
nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un
mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si
huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el
cosmopolitismo.

Pasqual Maragall i Mira .
Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46601">
                <text>Oportunidad y reto para Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46602">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46603">
                <text>2001/04/15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46604">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46605">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46606">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46607">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46608">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46609">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46610">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46611">
                <text>Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46612">
                <text>La Factoría</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46613">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1103" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="637">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf</src>
        <authentication>4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42310">
                    <text>ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ

Da:

30 de juny de 1987

Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent

1.-

Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.

2.-

Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.

3.-

La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.

4.-

El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.

5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-

El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.

7.-

La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.

8.-

La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,

�AUTORITATS

REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç

que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer

lloc

m'agradaria ser breu i tanmateix precís:

8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.

�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87

Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.

Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)

(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació

�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou

�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?

�c

)

I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem

i que pot i ha de resoldre aquesta situació

Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit

�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.

I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins

i

Barcelona enllà

Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins

�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies

�1

A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1

^^S
_

US

1Ï'^ti^! Y,0C^C,

l {o N nA./l-f Go dA

(An t

Q C

f14 Y2 L.'Z

^D l

A GDw .I^^LLv1^,S

Dt-N L c^2 DO' 11-

.^

/t u s

M,-^t^ L^ ^v^ ^

l

Dei)

k4ex1 1iAzwvSIN-

l niv
,

V

L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U

A-

Cerkvrj

11)

, 1^

r1

J

ue'

I C711-

C 2 eZ-t n-

(b 7 07;19

UA1 Í

t`r^v

^

b t^ P^^ ^t rL^.^^

‘

Put-').) cn J

q

DYi^S

kP /1-Ç S/

(A5 ■S

C,¿; tAn D

INJ

^^W (i1)

p entk,¿

^

111-5-1 L1W7
^v Fr1'f

0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)

c:^ D tI y^ ,^ ^

0-0

YtIUU^

b ÑNI^-^

L^

611) A4( vti.fthJT

L^ll G^ G/Ío ¿y-y\

^ ^ L^

}^ c. L Zo3

C;-?c t 61=
c4-1,

c—t ti

S

u7,r4-

E1-

/

a ,J , crws

�J4

Po

r f'(-h• 1M
coitit ew

01)1,Ç

,41-)/L_

^' (.17 .

f (14

CAl/t/( pkiv►

,ti 4744

79

t(,t,v (43

c1 v C,

eA-S71i.otw 4

^^

f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^

4

a_

c^ v l ^- ^

ó Gi-t-t) L-r

At

^'

ficol.

L4 v i 04

v t'1 '

c-r

.1 c-11

E 1yt 0 kJ St774

r ^

le"

Fitvmy usrtyl

A ' 41tU

\10--yriN4g

Mc-r

A v U iT eh\JY S

iZ

1
G\D

hívYI

D ~Y-1M–

jP Ah n'(,

4^1 ci2o^v(71

DGI'tivT-

--Yuk)

1^ L^

A

► ^-,.—

G4

Vl\1

HAA b pe r n(''cit L

cnte

In cz' 1.4vJD'j ThA

Col'c.&amp;-47\fl

L1P-)&lt;^^ 0c5

jk

rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b

AIN

u---Lo !/`41

c.

'4-u 12)6-0 uUe,v,

�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D

L

t p

1)1^-

^

S

n'NS Ol t

L^

t=

P irn C_ 4-Y1

(us CN - (^hGt ^3 j

t

r

11--5 C ^t ç

rt,-n

iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S

US

u uLL

jP

trLt- A-1A

PliLLYt 16-1 ')/1-

n.!44

cR

U ti- Tnti

41-1R4o5 uN iuutJ
i

Lsdervut—

(; tS

,

p o.o1DCpLs
J-r

01^-17S

)S

^L

^3

V rV
r

^ ^

^^

^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^

`^
v ^.

/

L—^

P Pi4

(;9,) S O

Ce

tiwt

41144

^

JC

117`17

O'

5

4

COLAti'bt 7/i U/

L-3-1. 1)) //t LA.)

A

:

P

0J-

LO

6-‘31P fGi.

^n-4-00-71.4

D el4,oG^/}.^ l9

t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^

/9-7`k LZ I.t
t L^

N 1--t-t .vL"

cA-0

,(4 C11 Z-Lv£_

T^v i^

^C

^^/^
^i V
^ ' i

^

dl-vio c13~ z4 j

C1 U T11-

1

l

¡^
^/ ^

" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^

itt

1

arkf S

MI-

11-74-24

- (51N., 7 S

14

&lt;
go 074 Mi L`^^

c t ._ ó

^

�^ efik

Lsw " T-v\i tk. V^11

e-)'"\J

ct-

CvLIA

A

120

2^

- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5

O n24

(,r,Ur

L-7.r

^(2 .S£44' yv ï3

0 91-ü

Q

e" S

c,Yv7

1-tau (7-3

4_

Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&amp;
P

/4-7-,^l s

(7) ^ C

a u`

^

hvys

bz

c^ [
,

/{-I" "c

S-ur tJn

^

ti)7

c,‹

^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-

ü-wh\i~n
t

J

c.^U 7r7rOt –

1,-^-5 7fi^ AYI

p (fYL UrPuzi/rK

pm; A-,cit-K

cu u-2,)

n

^

^ j^ L^ ^^ r

YL.

KLI GI:ank

i~pfnui v-5

?lo h tivus

T71-1,0,-,t-/-

Pi-uC
Al ,u

a &lt;.t.,ec

�,{,i,o r'tQjLfr
ND

Puc

C? o

^ Lf,^ ^
L`"1'U 7

u, v 4

^

C7,‘ 71FIA:3

^^

r
C.
°S -

Dc -

-ceJL- 7.i-10 /^(

^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-

2.,

9--

^

av

t.?Ki

^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^

Po,t/i d1X.

J 15 T
IA5 D

G, l&gt; 1-1-1DA,,,15

S

p A714-1 1,114uS

ím i l L-44C-M

^,fr_

3 Nl vrv t PltiJ

3

Tinkt Bvz No o&amp; .L.i jor.(.^

1 ,1-711-vn &amp;Pi

c.rpkm-y„

C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-

t-c-'5

- 9-

^ ¿Ykio

M74..

Cv74-/J/YW3

Crimfh

p c-k q

^^"

fcwiYtit c^^^l

�1

g-rl

otw

Alt)
^

–

v

i

^ PC i ^N

bel_

L Yf

ci

‘14-7-\1

tML7 ún G^^

/14O&gt; Pn`vr

,

¿

^^c^ ^b o t

PC^2

•

)cos

^ t"

^,( /^

L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
(47l cw.071

r'

–

e\i

b et_

A li M

r

-+

^(

1J--00

ntyv-7{

AA

Lt-vv `^L
t

J

L4 /Lt 2m b

l{'(ivp

-

w-19

/7A

4h,t 1-2-4212-t5

it---M, G= s

r(---&amp;91

çi pt

(D /,6Z,, 7j

II-

/4 E

U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'

Alti(
---

U N (_^5 k1791 C^ '

flj

^7

7-711+) 11 Gl-12i
t

F71
C^

t't.

L. át

(3 ü.t

^ v^

Q e-

-

fe/In-el ),vd,f

/27 c L

1;2

Gd l ztPc774 /4t71A-

L

Q v^^^ 91- Lo

6t,--Kif

d Li c' o1ss¡í^

eít,-c, e,-S c

P (.yt

U(

' U 111

C,

CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'

J

C'3í^

�rity,i /44ll-1

es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_

jjL

L/t-nik

(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr

E--"I■J7k 491

L

LLI\I

us-71
e_

I

Ín-

A2-0-kf)

5 1,9 u7t.lo-rv--41—s

'J Lyt

El- 5 fi

eu

.

t. cit, 1---5

/su,e

e-s si P11-5

if-U;

bc.,)

Ác Eliírifrrs

P

E-YT

egve-SZYte

c 3

M

j9t-

cís 7)7h L-zip-v-2

pe-e A.

L3 c 4-9

VVD firuk-bncp,fr

P (144; C.)‘/771, 474 cti

nnA,

Vik.,

t-G-; f

Q ue - É-1.4

J119 . 11.0 U-5 Cfru

&amp;iet kl
1114&amp; 5-

011bt e 4-- C- 14 f o

C.71 &amp;À-t) O 'Un&amp;

I,

IV) G blv él- e t

f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S

Uh) tO U c'n

ci)-V ¿A/

(.1401-1. D-DE 'c. elArzl

LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ

p tru o'
P■JD

t 4- Lt- Cibg\-)7

MA1-u

ItyLfrucik 4

ch .

J

"-13

1-1 tti

017Pos703

A

rEP rt e o14, e

ç

�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA

^^^

^

P9/1/0

Ca-

&amp;--).4

Df

i-^GM^Q

^^
^

d? ^ ^c-

^

2^.

x-c/

^

;

u")

cr^A.L.^r1vL: S

(^uc

V".9/1

'ti

L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^

L

^

.

U

_

5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4

4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (

d^ r

P^t`ltL

c,fvt.^ t^i

^

04

Ntrht74

Am5 9 (41- 711--if

^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77

//

ti AYA UML,t2- 4-v o

mL)

cnCrA

Dt-.7Z.s

ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~

P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3

AQZ 577-1,3
As a) pve-

t'

D

Ps

'An 4-7fv ^

d-bi

lu.)-D ^

f

^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü

t

D
N- t
vn¡t

Oc-S P

1A ,

(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "

Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)

n ` Pri7R U

9)

lN 1-)

a t/

,910/,'N

4-70s,

1 At ï 7^^

L..--s FA 1,14A/1/1 !

¡v J3 ?-" Cs,

A

I 4 iYh/vw

1('

(AJA

Les

)

(-‘e

Gt vrft-0 )4,`,1
A

A» DST/j

ftz c,‹ I'J,J'3t

A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop

ï

o

L2 ^

/1,0^L^^^

LU c.r 0ijI

�ÌD
t
u¿\)

pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir

ka

Out,-

f ft ku L-7-7.

1YL AA

5
-

?c, citius .9,4,,h—
cé.).&lt;

Íric,

fu4c--( a(,1

(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(

(

‘.)(

di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'

duveAL

4

CA-ec

r-- (Culit14^Ae

CO-/W140,7c- ,

Un-1-1 U—.

5

ICAttj4714"' ic--

•

(c./m'ci,r trA,,i)ti

A

co&lt;¿,,.

Ce,

d..-‹

ru-Tch,-. 1

[,,..(a4.-47-

C

~e'

ti t'A-44,4'7 5

3,,,,,Lpt1Ä'(

t,

/11.4
-11/r44

1

kV

pc m c

1),,,,u(„„.4---

1141c--

)›--3

ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y

Co.-4-7--(.4~47

ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:

1(e.4 -

CuLY" ac-e

o-rr=

c._ 1( ,7---LQ

5- c.,1

4-7

trt.p„,.(

(72,-,a7c,a,L

t

(

att,~4,,,4 c,_
(

/4

�A

77t71 fi

PA/1F-

cy1L--kn

IY del-ul

U
\

-

-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4

0 47
6,

j(.}

,,,-,1—‘1,42{-

Q.,

_9)

çv...t.ti„eidbb

«,utfle

,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27

ublUt &amp;-T74

LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—

D

e

oti-0

't

x.4 tl

¿

e_es T i\J

ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik

UNÍ o _e Titz_

l

(-;A

L--75

P
Ftki"Oi

A t?'1 ".CUU

0&amp;-R- CoVA-LC_

Pu&amp; (-- (ftc

efZiUT1U

6-1-11 ,,cadh

0- U kl f.-4(

t-t1-»11

17 6-u (91,1

ckf9k-L.o ,,J94

S

ni,71-1t4 crin'

6-2-Ç

Q

C

Cocfripay _

—

t

&amp;fa) \J k)

QÁ.&amp;: fui) Pu 51) /A)

p

f\-)S-

414,5

ke:h

C.( 4v toivómi -)1

v-

c

bt

,(21L-

- -

-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,

N„,-(±.e

2+

txt

C4e U2nA-¿.'

u*.
A-4/1-rfb(k

�f2
v

Ut .

15

7 zA
- J ru

u 'D

M cMLt,r71

u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-

s t fi1 l4 -u '0

.

kif /v

t^S
s ^.s

N D 1t1177N1

“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in

c./Y/u

v il-tD Cj

F-t `ptS

C":7‘.1

Lï'N

PS

Cvs

ds7Yt.e_

LA ,ft---U
G"-

(ejPt 41,L^

A Méss-

E-wS

U^

EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7

^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3

Q uL

`C

-n-liL,s. "

PoDevu Dv ^

1^

1l1'0 --f7t-hti

b)171-\---

O ^^zs- -6S

N1

7-1)T iz-7vtr-i -

J12

1&gt;4

ú

!)P&gt;Jtz-►Mi-14—L(

QV t

:0`.11

p us

pruv p t

1tGevv r

kue- v- u it t'AJA./

Coi( k
U:7

D e- COAlL-ZUt,tv

CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-

`113L i-Jm

O

vt--cb

Po r
it vL-73

i.

-RJ-,n/19-Z" v/

�péi,„ [(Hl_Ð

Q (A-9 ibiL aci(1

T7 us3

c

Ceri

ue- V?
ile9~

Jc' ni?tìmNzA

J'v&amp;liu 1-1)
Mi44l7Z
O/

U

usTÆ ,te-ibt

t-gv 02? ue5

i; 5 9-)

Je-1-ru

14' &gt;c:

fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2

�)4

d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`

Oc

r2'ld

un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S

^vú' l b 9

(

c'-5

H- S ^--qtr
N(--2/1t

_

/t?p( 60 /ecu c¿&amp;.e

Cau-^-^w

-•••■••"".

G/VIh. i14-,(11^ &amp;15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1

^

^

A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,&lt;,91.4

^

AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'

cuit
^

te

^,^ ^

1

^

fvcoui\ N a-ti Y

-e

^ ^C^^

„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^

p

t r ct-t

(W¿_, 416 7 é 7

T
cf,J V4

^

i(t;

(1{A)14
(Ar-

t1(1
t 121,_

s^

c

^

�r/tdr~

/N eL ÜDJntti
^

Lel

6-~1-14: 71-r(- i
o hal

r1-S ^^^

^

Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2

rii-vbx-Lh
r1722ni l. A

^P

c3-(1 /thi

O)» Z

q

vviii 4

Jt-

tup T17J7r)

/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S

cía(

f-1"Nb ei"1

P

c'

t5 ïyritz -S

^^ c.04P

L^ -t-

0E

uJD t h" 111

U^

n' 1v c, o Aat_

/^^:u j^^n

s

v^ l f

¿A f
t, v

1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r

rX- C 4- Cu y t'

("fi-&gt;‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in

/k r

['dd91/1ti-s?)-wwiint^

6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\-&gt;■/ 7

AA-

02-9

c^J^

OC-C-UiP rz

^ ^i

d'c -

s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^

�1

^

2-'114c5v

3

^

bes-

li^óc ^U S'

r

D ^ Gc

kt-n-b-krn.

L'wt 1-7 . UJ

wtev 4 Lit- 3ersPc4

t7

krt.

ti

3 4-xce9.

tpv i` )k-,5

4».fy.

ut-

P e-&gt;.■

'ID T

k651, 'PA

19vm &amp;U` 77,2--ç

?be/

t3 474

h c-

P /1-YL YvT Ceritk

p1_ é

^-^ Po-e5,`

o sin oc

P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^

-

W o c.--5

/1-1'

i^^

4- L

471- 11 v d.21
E"v

L^3 Dl e- r.Nv

c- vfl )(.

p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a

p,t_c_r

¡

N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!

�/M-Y1 c c24)-24
G/1-

^^^ ^

bcw

®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L

t_ 4 it/NV4

VA ïtti- t7rk fr

A-

4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_

f

^^ti i^-lA

/^1C ^ ! ^í^L(sS

t1l

o )11-714.(2117–

T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)

cC"Njit-

,^

LC,v r c^D ú^ l^ ►

tit ttn%,Dn-os

1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-

0,-

c.^ j-iu r.a-^ o"

4

t'

771/t (7) Z-4

7U r5

jer■ v^^

?^^^

,

^^^ ^ G^ 41,1)(^

^^s (D)kfhP ► ityJm

litio

f(xit

PE'r

^ ah`kv

L4
e^ rtiL^ t ^^

_1-11‘rv

cS: C

c. 1-&amp;314 Ps L1.. t en

¿,e t1 ï 7^i

C.i)-Mr t-rbwQ

-'1\i

^

L•^

15-1^-5'

J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j

(410- t \/"Ut' US
A-"(410

L 41497 ° t" uf 144

5'4 4-)

�t-'
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ

Dia:

30 de juny de 1987

Hora:

12'00

Lloc:

Saló de Cent

1.-

Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica'
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització, Funcionament i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor
electe de menor -edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.

2.-

Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.

3.-

La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.

4.-

El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.

5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-

El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.

7.-

La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.

8.-

La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,

�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asséguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.

�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.

Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
- Humanització de la ciutat
(gent-pedres)
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació

�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou

�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?

�I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total • decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació

Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit

�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins

i

Barcelona enllà

Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és be) i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins

�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies

�A-UOvrAt--Yrrs
/ta-i
v l^
('Y

Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD

U

^

C.t3 ^Vl

l % Dtt m/-1

(ivt , ( trv

f11-t /-21.JZ

l

Q v u-

GrJ)\i I^ L "^^^1

S

0`7 bi,nL C2¿»01--

^}lS

1

C^ ^

it4

fl(C,iP43

11■1

r u-n iv

t fit-19

S 17)-

e-55rt 12-

L' Us -TY

í^l ^
^^ 1^.. ^ift L^M

J
n;

eirt/117

lb

Ce-rl`"C) ^1 ^

L`YL
C-Ç , , 7 ^j b

V

^

L4 Gt u PM- a

i nt Tz-rNisik

ur+11

L- y U -Due- f^ 17

C°

Da ïrkAv

ü th

L

A,^,-d cf.),N l

As-rd-1

A-P 4-ç

(j)L'`h (.1)
Uc&gt;

^j
11/1-5tv"D U

u

Vkik tDG

L-TV 6-1W c/►1!) rrn

p

0.51L-ffrow

S

3 ^1^1(a.) {Ç

pu--1

^

ué

d( c-zs t x t

(A

(-^

f ï

c, ínf

L t"-Y?

L-f-Y

J^
iJn( it

C,-?c rÜ-J074'4
ói 'N s

C!}--41
ci-o ^ c;^1J +

a'

c-k)f

�J4

'c fi.

M'-

k-- 7 9

i Jut

ANittr—

LA- id

Lit

cp1---s-21-t.~ 4..

.174--my ^L^

f'

Pc91 L4 v1.04

e

AA

L^ utm ppty\fT

G1

&lt; ti1,244

/2,0 c.43

1

4

oeL S

Po (-Ç

viZ

L A U&lt;^^

ffik_4
\

u_71Ní

Mc- r

A

i2

C

GO/Usi-74

r ^

^^ ^y► Ar

4-11‘) ^ d^

1

^^ ^c

p`

v Vi c

Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^

dNyS

p AK

thf\P

pipu r

Lfz_

t-v

Cy\) A2-)Lck3

vN

/14 oirZy-11 ryc
P
A

Q
G

em

b

oerPc'ci

Ldt

II

O c.--^7 u

r\l")

4 UVi rL L¿,../
^ vw^ c2 ub

G°v ntmit

DkullA

COL " (-(-(----1-9
-9.

LLA"-i-

A-

C.

c ^^

'4-1)

1 bG-rJ k_i(,^iv&gt;

�U

p c,,,)
6

kv

u ti

á1A e-

n-w 5

c)(74114 . o

L4

^

t p rtinr

dt

C 'C-

3 Cn^ l ^C

US vul,

91D-3c

trut/tlit

c^v3 i' r

t

^ c=

r^tç

D') co au 6 7-4 D erS

01

uní

41-im g

rYI 1ái Vt_ ,

1D^

14-4-u

O1 L4

^

^^ t ^s
v e-

ty1

`'L"

M0

G .J1. L C ,

P/MJ;

v
(^

S d Ul.v1DCoZS

TYlAz- grv-iyS

^3 &gt;^^ v11-'
¡n

VN

CA" \-) c 1,t17/1- r

t3sPux, 1 1.
^ ,^"
,, ^ ^
Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^

G

v 111- (f›,) r O evi atrnaI

L-^ P
r

Cp.31l.1

Thiv iiRÁ

cgt_

,x Prutz+ S:
D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-»

9' ' 4"1-\[ bg\
V'r

L. G¢

t^ ^^Yl^

4--biAjpo /41,/, 7.1

g f^ 7 S O `:

nenk

161-ft4

C2

Ik,t 4 -5 L i &lt;

M c'Yvt

_

^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu

91-0 4 C¿nP

cl/t Z-Lv£

E

iff-L.

c,-w 7 .S

1'

tl4 r ' L 0 lA_

/tu uc,:s

b

�1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_

L^

v iAl\i

S e'S

Di

,
b
Z4
U
O esn
• c;-^ P

23

cw
E

C

D r itu

G^Uitct'y4 47(

( ()

4l^ lid-ni'

tLtvLi-3 ^^^7
1,14'W v G3.

Q ueen'') S

u-N A

x

4v 4--77,msMA4 ,5

4-71-/Liç

uz

e--5-

^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1

J t/?/ 4-

( -L-

h C;oA vt,o 1,1,u41)

A-

Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn--

CÁ u/rK

fN14v -~ 1) e- t,e-`
(---21-7\J Dvr

u

^-91i0

TI-114

PÍt. 1Y1.

17 e.—

(.)^

4-- 1.,ue,-1 i ►2

KG-1 c, i.,-^zn k

,t-DDIAinui
r J
ft19, C,r

I9Jvc

UÓ' JGt,,, ,_

Ct^S , Gol(

�No P U c

.^^
vlut,`Q4it-

j

r
" s r^ ^ ^^ ^t c^s

Gt L- -ce)t.-

7,4-1)4

1.-1v 7 Dc-

C--t Lic-Drkt s^ ^

C.t)"^L
i -^

011-t)

Lyy,1

c7/.715.t.a

7)1

,n

G

^

Al Ufva,^^^

^

1G

ó ^-p ¿yw

7-7/ViM Q

^ us -~

1,1-74vn¿i114

G, u n1-0,"b

OZ /V D O b ,L4
^x^

9 l^ h- (m4 ^ :Je--

*4L^^1-i- ^ . x^

JA- 1,1 oT

(`

es•

dví ÍZ`YL

im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS
S( sm D l e- r1/l

G-`h/F

cr U 74-t/J /j'LF3

/1-¿-~

^ eh Q

LA`-

rCrY3P 4 6-}17/f)

�g- n

bki„)

^I^O lUt P C i rN i

H

b e--L_ 7. 01

k,D S

s

L–`Yf

(-7"3

1Prie\1

1114/(&gt;2 Prk/r

G14 uriGI -

^ t 1.^ ^ v ^ ¿

v 14 ityi v-z A-1,1 b

G'I^1DtGt lwc)71141.7U

t

-

ne-w

xI s

heL 8 2,
A

s,*

~Pu

6P ^

4/14/72-111A–t)

t-

e-\)

u

-1- cLt Li óv o

41,4;6^t
a^ t.-"Pl.lMC527

– ^% C.-5 c

W-19

1

C' 471c-W,07]

ÚgrrrA{-

c17.r 1^ /fij^, ^j

pu b, S

A i4 G- S.

t---(7v- ^ej
? U4

N1-S /a2 (-)1C-S

hit

^---^

Pn,c.--v c;v P m, Uhfç

C'kt C:5

i #11'21:1
7-41"

I

^

C. AA'1,.,

(-

27

M

" CL i Yl -

Pe--`b •rtc.^ Yu&lt;

AA 1

C^ et_. que:I t'L

^^ul.r3
1-14,00-

L r5 Pulo ive-5

q v ^-WA 911-

c.–c,c-:s

^:"

^ (rvl

°

G4- ^r-r.rnv i

C O 6t,--K i 4

u^'

bi4 61,-`7„►

u r `U Ult

C..epA, iN l^C ^i%t^Vl

.1t9v n A-1 r" 4-

1 L^

C4`--s.C'3 ^

V frs.s4

�/tt b°17)1 arkfr

t-70,\J Imi-11--7) ' )c
e

10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^

cyz

t_^.fC71 /¿h

^

L^nl

L ^3

i/14.

litmik

( Ui

, d-c.c7 h t`7T77►t "ir

c'3v ï 71. 421 - et,

p

c

c tkJ T US p é c /t4 vs rnh

211.-.-

¡

cs71.

3v^

t-&amp;-t) t YL

t^`

rirt_4tyvupnr Tv-X--

r

L-'Yt v (›--)` S

A- Z^1

^-^ -5

iÍr eni A —n1 l

ojlad-e-.-g

s1
l

it4C-'Yxf YS

A/

c.iierSZir1/4„

p 2^^ c C^ t–s

N^zi3ss^ T7t7-5

&gt;r

4,6-r S

Á/

C.^^^

, ^c-^ ^3I

,Z,i(3

t^^

ni-),

f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW
^L S

at

CA-wit e 4-- Ld4 Jo
kit o o('

1

zrrik C.rnv

Al ) (,{ A-11\M-

(7

u

érgv tit? ve'') ^ t S

al-13"

^ ^ " C,I/t c?g-u up

p fru ó
fü

rtr-

kikvviS t fi

LL5

42-

egli

sp-kr n'

^D
cy,tf®Jt,,

70114.,6-14-4

d cul 1-7 4 LYt ç

i a

Gc&gt;g■.)!

/^

�f»,1,&lt;
1

^

^^

^^

Gu^

111

t-f-5 (s94-t

oftru

kv-0

De–

1-1irvna4

.)at v,n)
O' di«

LA CA

r ^^11/ ^ 77t 1

ih /N ^^
L' i

ft1 51711 ^^

S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t

L

U N C.e.sn7

UAM

‘71/1

Ú &amp;S /1 U n'L,TzEí'tA u

cz

c

0-1-z-S^ 4

mvs^t,c.^ ('/u)Pr ?

S

^c2

c.,07,f

cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S

V ►^ kt nLrïz / -7, -á

^ FJ G^ ú S

^

P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4

277t 41J

Pt

Am r1'^-t-r5

O

'vi -4W
U ik

911-714- N7tho 4

him5

^

2^` x ^,

CoA:tJ- f5r1v c S

Q u^

f

C'

, ^ F4--

^

t^i /RAg ,v r DsA
/1 c2via-1vf Punja»

v) Pue 17:--9(11 ns

^ D F-141J ^^^ r

c/h0 í1Z4

11\27. 71-11

"

A-Yk A

A , ous

- Ap s

Ni

krA

bJ i

/^^+-UkL Arn_

GU

b1

il tk) A

4t7714;-5

Us F-A

/v c)) 7ak rS
A

f 11 1 0 `+ -7r c'S
T2^^

A-;-1 D

LL5

,9//`N

cr 4-h)yS,

(,,}°

■

Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21

A

69` r /vi GA-7 fu 4

411/L-1-si

ftz G( u k,f7

t'iR-c-iiin- --t7A-Nr-

P 01-0 pr 3

r J o C. u u o r^r1

C.v Aij [2

s

Po+--a c. cid,/ e-5

�D
r4

,k--Ary
-ux

pt-lu2N5
R- fru

\

kf (). C71,1 -71

4-tRA-

4.b- - C-Lcb-01,

y

5

e

cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu

414, cu

4.7

,(CA. CM, ' ç&amp;k.C4(n/rC
°O

44 / 4 d.,

-

fi-t-tc~( ,(/ (4- utic,

v¿,161/ il,frfr&amp;-,L 4 Cc- CP6-¿-(

c,i4ÁÁ;

cú(a;
d-11

21/

(

(11M/1(44‘6•-

Ci,&gt;V

A co-44,4.

kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;.

-k\--ountA[

je

4

ttc

c‹,r:14,,

d (4.440-4/G

Ct

Hm.

kJ

I'l"r"

vrAi w

tt

_114-t, .4(
j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_.

- 4

í4

}&gt;-'5

(iPc44

fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe

îìt

/
m14 _
Pydr-

1""-(»44- L

Lr

u.21t, (£1.„

c,/

Cj--&lt;_,eculur

CA-ui (

5 34

�pS ÔcitJ r 71--na dult,t(

r

cdL--t-N

k -? d-tA

-t-ukr-157-1:1(
,

C4

Afp-i- kk cti-0

_s

jicAuLd

2;u1LA

p

itZ/1/1-7

,-24ttn,t'

elAip 0:r - vi«)

ae.trz

u&amp;

-

E7c-e z,oT) u

L.E

.7Y

LL

ï1

_Jet

e( " c/tb

fljz

rkplA

S&amp;Æ s

FIrti

4 í1

c?

b

í\--"S

111/

A/0 i

4 x. 4 /r1

R Alitl• IL-1

Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h

1=1- rte-rh

c r 4vA5N-bA4 1 "

-7t-wehS Dvt. LÇ
- -

CV

h.) L4(

A-tA rirr

Ley,s Thi
uNf o

J A/7M.4

UttQt

441i&amp;uL---K1 -7b-r- tt-pkt

(1,0h-7k-L ,,J9

frw

t

qatle
it-44-vbn9'

_

)21¿■

—

de c.; d-.\ cbt_

1‘

Gte umz: vLL: 1 62.t:

�f2
7Z^l3A

^ v Ul 'VD

A-9 0eL,Loa

üLRz

s t'11.J 11-1,, O

t^ r7. ^D ^ ^i^T

) D U N f ^l

Na

^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5

f-PmV/1-10 ti
(

l-10-7k) br(T-71-5—

Pum_ C.uus ^JS

^1 n^S

r

/`2

7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^
b-Yv r1.,^J \Ove:

lJs

.

(7!4 t-UÇ

^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú

L-YN

- i{ MéS ryv

9 rv

p e S c---)v ¿g.-U

414 cl-v7--

CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a '

Y vrL í^OP&gt; J CC-i1-1-4 - 1-V5
P"t1^s J

vt7- Evs
,

/'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/

_iYht°11-NfrQv ^

(N t `

f 40'45"....
.151 l.L- rv9-5,-9vti p

n-v

p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1

^/Lc:1--• L ^-

k

\XC. uviik c Q

roa-

^.
IN-

to.7J1ewuv

i-t. uU)'z,, )9 42—

Prf5"

PU291-1714

CA-M71-

JE

^

tJt"

Por- ,.

^-

.(

DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v

�fs
iM

Du Q LA79 411--

if\--zy rho

u-4k

c (..€n' I

1.

ue- \))0(

Áry~,

j (444? ',bu e:7 AR-7
v-71/&amp;-

-i---

f-agittiro
&amp;"-

L--Ç

A-• t

t-gv 0-0 u e5

lit&amp; f

1,-2 917_ dr-Z-U t/L
fUcc en'
A-VÇ9i

n_c(

cAz--

Li c (.5---114
Q

›C

�)4
4-M duí pvt-Lid,wt

4

FI:m411 c

e-1J i

41-

ItZ U ^^

N Oc-

urS C'. S ?Z—^t c,'^
7`oH- S -&amp;-qtt

J-U-19n,^.'

rYt

dU^2^ u

('o^U

de AGLtG^^^2R

/

i
^/ u". U
UlA r

vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/

^

f

if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^

/(4 k C

^r,

ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^
^

p
t

C/1

^

z.

T

r

CL&amp;I ut tif";

WA1 11/' r-44— 5-Y‘
(sf—e/

t

s^.

A6kte d,

c

�) ffi.drut2huik /txt

ffiJsik ti

el,

.K 111-)J1.

12-I p c L6i
uJ

C (-B1

G-~ 1-vx. -1"-

i-

^-t dl

)t-f

r

S rtaitotc? t-ohín
dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit
o`_

C`no

T E^^

-)-(2-71

^^

UP

^
(L)O

(,^a^^ z (Ab

f^,^,/ 1 ^ 14 KM

P

(5-n fiU viAit

4

Jt" "11D

v -cAtz.. s, Av n)ruÚ

f 1- 2\f-b ti") É--1,

^ e ¿A

f

-t'c-S

' L-7;^912-S

éu

//uS Fi NtÁ t) A-r«._

cirim

n A,1/42_.1

jém

c ZAJ /Gt--5-7K–

^C L^ I. GU, - 771
c4

th" l^

T^7JZrJ ('

c^

1-01A--kit c.-2u T

^ ^.;^^ luz)

.4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172).

\

i*" 9-1
De-

("-A-51-1-t

Lel

6:5 b-r1 /p /J/

5-11 Gw f

,L at-JZ,i).

t-09244-Js !7w ci-vn e-3

p n4) } efl-i2 =5-

m.ri

~ firJl fe t--

Pc-t- PiteJci--JV

s P4_-01-vt-~-3

ó CitY/%zr AJ'/tt

�^

cr-

Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_
tfic-)n

a v^

^ ^n

p •W /fuel! 4

^

P 1 1 N ^r ^c7

L1t

A-N /In

494 cc2p 1/4-

(_Yxl

n4a-m cci- Co--›si A
P(191.

o/5e.

i`)1/4-J5

C.-'^vLL.,,t

rui
190 jo

tbtl Atit..-Yoc)

h e- L A /3494 L22- o

11,

u t^--Ç

jitjn

^ ^`_, j ^

P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA

Ld&gt;10/4 OC

1N o t-S a,1 Ah'

1- ,q.-Am. v d-^S Z^
6 1 )(
1
L") Ezc-

L^ 1,1L-rAIVvict-

r22

r

N

1.5-Y 3t

av

,r1 ^j^l [

P

^r

�mg/ C tSw7a1

bCW
ru`c-`-5

L-_ 0,15

M

A

VA Jtrl-z- rirk

14 Q
J tiv

P

L4 fC ~_

Itc9i) S

r ¿A-5 Fcg4, A-A4
r át

PE No J /hti+. t9V

TYL-c^ t Ul^s

kt_c.^

áxiog

ee-u.c (75

/4- © a)

^

/W-il C0z4J7,4-

LLU

4"11 Dyt,os

ift-ITY.tF, ).

14641-&gt;t Gíl2c9

L^v S

¿&gt;5 P L

^(.-^^
.

DA-- ('

^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5

kt-

f^

`1-10-1,1- ^t

,
6^e

^ c^-`5 i
I

v e -)'

c-u

(-°‘°

4v e

GDV 11,\J ç't

^.
-^ i 7)1-1-- %ify0

6^P E ' r- rut otC

x¿
&lt;00-14-n 31,-

/F--

t^^n17)4 c-S , C A-

cl ^

ïP'hy i

A

L4

rt-r

t

/46/1)-1 0-61-,‹

C-(&gt;47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&amp;-'x.4

Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri

Uc•

L'S

Í

LA-1497 °e¡

c^t
m44-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16244">
                <text>4009</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16245">
                <text>Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16246">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16247">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16248">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16249">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16251">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21852">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23910">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23911">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23912">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23913">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23914">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23915">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23916">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23917">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40716">
                <text>1987-06-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43340">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16253">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="858" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="282">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/858/0000000577.pdf</src>
        <authentication>1fa2c4bee5f5be1b53ad12cb47499c54</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41966">
                    <text>Orio
Article de Pasqual Maragall a El Pais (30-3-2002)
Orio
PASQUAL MARAGALL
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Matan con la calculadora de los votos en la otra mano.
Estamos ante el terror entendido como medio de influir en la pequeña política, en las votaciones de los
congresos de partido, no ya, como en marzo del 2000, como medio de influir en las elecciones generales.
Entonces, la ruptura de la tregua y el asesinato de Buesa crearon el escenario perfecto para la victoria rotunda
del más abiertamente indignado de los partidos, el PP. No por cierto el más eficaz, desgraciadamente, como se
ha visto después. Pero no voy por donde algunos pueden pensar: hasta ahora todos los Gobiernos han sido
incapaces de acabar con el terror.
Ahora se trata de un terror minorista, detallista, peor, porque mata igual o más, por menos, por conseguir
efectos menores.
En Italia también: allí matan al asesor del ministro de Trabajo unos días antes de la manifestación en contra de
la nueva ley laboral.
De repente los presuntos manifestantes se ven cogidos entre dos fuegos, dos potentes fuegos: el del Gobierno,
el fuego democráticamente nacido de unas elecciones; y el fuego terrorista, que combate desde fuera del
sistema la ley que los manifestantes denuncian pacíficamente y a cara descubierta en la calle. El Gobierno lo
tiene fácil: acusa a los manifestantes del asesinato. (Algún manifestante se puede poner la capucha y encender
una puerta o romper una luna, o diez o cien. Pero lo importante es si las fuerzas públicas y los servicios de
orden de los manifestantes trabajan coordinadamente. Basta para ello que haya confianza mutua y
profesionalidad. Lo que hubo en Barcelona el 16 de marzo tras la cumbre de la Unión Europea. Subrayo 'tras' y
no digo 'durante' porque bien se cuidaron las ONG's y las policías de que la manifestación cambiara de hora y
de lugar para que su desarrollo no coincidiera con el del Consejo Europeo. (A que no lo sabía Vd., querido
lector: bien se cuidó Aznar de ocultarlo en sus declaraciones previas a la cumbre).
En Italia, como en España, el terror (por favor, no sigan hablando de Eta con mayúsculas: esa propaganda vale
millones), trata de impedir que la democracia resuelva los problemas dentro de un orden, del orden
democrático. El terror está enamorado de su indignación más que interesado en la causa de su indignación.
¿Qué haría el terrorista si aquellos a quienes pretende redimir se declaran de acuerdo con aquellos a quien
pretende derrotar?
De ahí dos cosas: 1) que el terrorista tenga terror a ese acuerdo y haga todo lo posible por evitarlo; 2) que
dirija sus tiros no sólo contra las fuerzas del orden democrático (eso sólo al principio), sino contra los
responsables políticos que pueden y deben pelearse democráticamente y acordar cosas democráticamente:
para incitarlos a optar por lo primero, por pelearse y dividirse.
Y una tercera derivada: el refinamiento extremo del terror consiste en intervenir en los debates internos de un
partido, asesinando a sus afiliados, para decantarle (por indignación) contra el acuerdo entre los demócratas y
a favor de la división de los demócratas.
Escribí estas notas en Donostia antes del funeral de Juan Priede, el día previo al Congreso que se quería torcer
y dos días antes de la manifestación del Circo Máximo en Roma. El Congreso salió como se preveía desde antes
de la tanda de asesinatos e intentos de asesinato. La manifestación resultó mucho más concurrida de lo
previsto antes del asesinato del asesor del ministro italiano de Trabajo.
El fervor vasco del funeral de Orio fue impresionante. Impresionante en sus cánticos potentes, en el silencio y
dolor solitario de la familia, en las palabras del obispo Uriarte y en el enojo soterrado de algunos de los que las
escuchaban echando en falta un punto de indignación, pero sobre todo en la presencia unida de unos y otros.
Los partidos y la gente están demostrando tanto o más tino que los Gobiernos. En Roma la manifestación fue
no sólo contra la ley laboral, fue también contra el terror, como el Congreso socialista en el Kursaal de San
Sebastián no fue sólo para elegir una dirección, fue también para decidir cómo acabar con el terror.
La unidad de los demócratas es la única arma ganadora frente al terror. Métanselo en la cabeza los que quieren
arrogarse la representación del pueblo indignado en base a las urnas. La indignación eficaz es incompatible con
la parcelación o el monopolio de los sentimientos.
El Gobierno vasco, el español y el italiano tienen que demostrar que están a la altura del pueblo.
Los pueblos de Europa ¿qué quieren?
A mi entender quieren competir pacíficamente entre sí y eliminar las causas de las guerras que los enfrentaron,

�ampliando la Unión hacia el Este (y aún no han entendido, pero intuyen que la próxima guerra, con el formato
que sea, vendrá del Sur y del Mediterráneo); quieren competir económicamente con los EE UU sin perder la
cohesión social ni los valores culturales europeos; y quieren para todo ello una Europa fuerte y, al mismo
tiempo, una Europa próxima, subsidiaria, inteligible.
Una España lanzada en esa línea estará en mejores condiciones de superar el amargo precio que estamos
pagando por la pervivencia de los fantasmas del pasado.
Los fantasmas del pasado luchan entre sí. Los que mataron a Carrero Blanco son los asesinos de Juan Priede,
un hombre bueno, obrero, ya mayor, que cantaba la Internacional una semana antes de morir, ante la tumba
de Elespe, otro compañero 'ajusticiado'. Alguno de los presentes alzaba el puño. No recuerdo si el Txiqui,
ejecutado en Barcelona en 1974 en cumplimiento de una sentencia de Franco, murió con el puño en alto, pero
es perfectamente posible.
Desde Catalunya sólo pido una cosa: que los representantes de la generación que hizo la transición se decidan
a dictar, con la sabiduría que da la memoria vivida, un mensaje certero al pueblo y a los actuales gobernantes
de España y de Euskadi.
Necesitamos su autoridad para confirmar lo que a algunos parece evidencia: que el ciclo del terror se ha
cerrado sobre sí mismo. Y que el Estado de las autonomías, el Estado y las Autonomías, están en condiciones
de pedir sacrificios a los ciudadanos, sacrificios terribles como el que se respiraba en la iglesia y en las calles de
Orio. Pero que están también en condiciones, con la ayuda europea, por supuesto, y con la norteamericana si
hace falta, de imponer la paz. De hacerlo con esa ayuda, pero sobre todo sacando el Estado y las autonomías
de sus propias entrañas, de su propia imaginación, de su propia capacidad de sacrificio como Gobiernos, la
energía suficiente para dibujar el escenario y las etapas del camino hacia la paz.
Eso es lo que hicieron John Major y Neil Kinnock en 1993. Lo que hizo John Hume desde entonces hasta el
Viernes Santo de 1998, bendito día, hace ahora cuatro años.
Y que conste que todavía hoy en Derry (Irlanda del Norte), donde la policía británica es más bien escasa, los
amigos del Ira (con minúscula) imponen la rough justice, la justicia sucia, el tiro a la rodilla, para castigar por
su cuenta a los presuntos malhechores comunes.
Lo que significa que si hoy se impusiera la tranquilidad en Euskadi aún deberíamos esperar unos años hasta el
reinado completo de la paz.
No hay tiempo que perder.
Los autores de la Constitución y los Estatutos lo hicieron todo bien -lo que no significa que hoy no deban
perfeccionarse-. Acábese ya con la canción de que cualquier cambio sea un premio al terror. La falta de
cambios es un premio a la desidia política. Especialmente porque el Pacto por las libertades y contra el
terrorismo prevé cambios del marco institucional posibles en un marco de paz y democracia. Y eso se está
olvidando por pereza y por comodidad.
Los constituyentes lo hicieron todo bien; sin embargo, dejaron un cabo suelto. Un solo fantasma del pasado,
uno solo, pervive. Pero él solo se basta para hacernos perder décadas. Y el mundo no nos espera.

2/4/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13030">
                <text>1106</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13032">
                <text>Orio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13033">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13035">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13036">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13038">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13039">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13040">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13041">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13042">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13043">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13044">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14503">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40485">
                <text>2002-03-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13031">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2709" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1481">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2709/19530329_ReglamentMinyonsEscoltes_PM.pdf</src>
        <authentication>eea0e280a8c7afc9438357cb451dfe4a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43058">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="15">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="49">
                  <text>01.01. Activitat personal</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35664">
                  <text>Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35665">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41661">
                <text>Pàgina acreditativa en el llibret: Minyons Escoltes: Reglament núm. 1</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41662">
                <text>Minyons Escoltes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41663">
                <text>1950 [ca]</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41664">
                <text>Certificat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41665">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41666">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41667">
                <text>Escoltisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41668">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41669">
                <text>Confraria de la Nostra Senyora de Montserrat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41670">
                <text>Dades al regalment dels minyons escoltes de Pasqual Maragall, exemplar núm. 647.&#13;
S'hi anota la data de la Promesa: 29/03/1953</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41671">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="15">
        <name>Certificats</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="753" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="407">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/753/20000510_LV.pdf</src>
        <authentication>91b18d571f86f5ab5ca16c435d1c1186</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42081">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

10/05/2000
La Vanguardia, p.029, Opinión

PAIS VASCO, UN PROCESO PROPIO
Autor: PASQUAL MARAGALL
Desde Cataluña queremos hacer llegar nuestra solidaridad con los ciudadanos vascos que
sufren la intolerancia (criminal) de aquellos que quieren imponer con sangre el respeto a la
libertad de Euskadi. La libertad de los vascos merece el respeto de todos los españoles. España
debe hallar -como la Gran Bretaña está encontrando para Irlanda del Norte- el espacio para la
autonomía de los vascos.
Pero los vascos deben hallar primero la vía para su propia reconciliación. El Gobierno español,
que ha sido votado por la mayoría absoluta de los españoles y por una minoría muy importante
de los vascos, tiene la responsabilidad indeclinable de acompañar este proceso propio de los
ciudadanos de Euskadi.
No basta con presionar desde Madrid para que se produzca una rápida renovación del
Parlamento vasco y una eventual variación de sus mayorías y de su Gobierno. Son los
gobiernos actuales, español y vasco, quienes deben actuar. EH ya ha demostrado que puede
ayudar a recomponer la actual mayoría. Pero al precio de manchar esta mayoría con la sospecha
de su tibieza en la represión de la violencia "de baja intensidad". Y en la medida en que esa
"violencia menor" es la antesala de la violencia que asesina, la mayoría que no puede impedir la
primera deviene a los ojos de los ciudadanos cómplice de la segunda.
La muerte brutal de Jorge Díez y Fernando Buesa, a los pocos días de la moción de Fernando
contra la "kale borroka", es un paradigma de la situación actual. La muerte del periodista López
de la Calle es una prueba de que hay oídos vascos que tienen horror a la palabra. A la palabra
del ex vicelehendakari que condenaba la violencia en la calle y a la del periodista antifascista
que la fustigaba desde los medios.
¿Es casual la coincidencia del crimen de Andoain con el acuerdo en Irlanda del Norte sobre
eliminación de las armas del IRA (no devolución, pero sí eliminación bajo control
internacional)? ¿Quiere ETA cortar de raíz la posibilidad de verse arrastrada a un proceso
irreversible hacia la paz, similar al de Irlanda del Norte? ¿Hacia un camino que existe y que no
pasa ya por Estella?
Da lo mismo. Seguramente es imposible e inútil situarse "ahora" en la confección de hipótesis
sobre el porqué y el cómo de los caminos de ETA. Ya sabemos cuál ha sido su recorrido:
condicionar con la tregua el nacimiento de una experiencia de un nuevo escenario de
autodeterminación (Estella); iniciar la ruptura de la tregua con un ataque a las fuerzas armadas
españolas para proseguir con una presión brutal en la calle sobre los ediles populares y luego
sobre los socialistas, para evitar la aproximación PNV-PSE, y finalmente asesinar a Fernando
Buesa y a Jorge Díez, algo que necesitaba una preparación anterior al fin de la tregua. Buesa y
Díez eran exponentes de las instituciones vascas y de las fuerzas vascas de seguridad. Es decir,
eran garantes de que la violencia callejera no tuviese las cosas fáciles. El "basta ya" expresaba
poco antes la reacción libertaria de ciudadanos que se rebelaban contra la violencia y contra el
silencio en torno a ella. Y Otegi hablaba de "gusanada" para congraciarse, para hacer un guiño
de complicidad, a los que rompiendo la tregua en realidad estaban dinamitando Estella.

141 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Ahora han tratado de nuevo de asesinar a la palabra que hiere sus oídos ignorantes de la
democracia. Pocos días antes el absurdo espaldarazo de ETA a Mayor Oreja ("tenía razón, la
tregua era una trampa") nos ponía sobre la pista: ETA busca desesperadamente una
interlocución directa con el Gobierno español, superado Estella, que nunca les debe haber
gustado del todo. El Gobierno español no debe eludir ese enfrentamiento. No debe inmiscuirse
en los procesos electorales vascos. No es su misión. Debe, como Major y Blair después,
encontrar soluciones. Demostrar que quiere algo más importante que un triunfo electoral en
Euskadi -que es algo que no entra en sus funciones, ni siquiera como estrategia para mejor
negociar-.
A mis compañeros del Partido Socialista de Euskadi me une la amistad y admiración de
muchos años. Estuve con ellos cuando el entierro de Casas, cuando el ataque al alcalde de
Rentería, cuando el secuestro de Iglesias (días esperanzadores aquellos), cuando el entierro de
Ordóñez, en Madrid cuando el asesinato de Tomás y Valiente, y la última vez cuando el
entierro de Fernando Buesa en Vitoria.
No pude estar en el entierro de Fernando Múgica, pero no puedo quitarme de la cabeza las
palabras del asesino a su hijo ("no me mires que te mato") ni las de tantos simpatizantes del
terrorismo a sus adversarios ("recuerdos a Poto"): son un resumen crudo y esperpéntico del
odio en que ha terminado una causa que, aunque brutal, comenzó pareciéndonos justa allá por
años 60 y 70, cuando mataron al torturador Melitón Manzanas, cuando los juicios de Burgos,
cuando la ejecución de Txiqui en Cerdanyola -a cuyo entierro también asistí-.
Hoy no puedo sustraerme a la obligación de estar con mis compañeros socialistas, con mis
conciudadanos demócratas del PNV y del PP y con todos los informadores libres.
A mis compañeros del PSE les pido que presionen al PNV, sí, pero desde la oferta de una salida
a su aislamiento político parlamentario.
Al Gobierno vasco hay que instarle a que haya suya la moción de Buesa contra la violencia
callejera y a que tenga el coraje de quitar a los ertzainas los pasamontañas, símbolo del temor a
una violencia que amenaza a todos.
Y al Gobierno del PP, y concretamente a Rajoy, hay que pedirle que inicie el largo camino que
comenzó Major y que prosiguió Blair, primero con John Hume y Mo Mowlan, y finalmente
con Mandelson, y por supuesto con Gerry Adams y Trimble, y aún con Ahern y Mitchell. Son
muchos los protagonistas y muchos los pasos que hay que dar y mucho el coraje que hay que
demostrar para construir un camino a la paz en medio del odio, la ignorancia y la santa
indignación.
PASQUAL MARAGALL, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi

142 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11468">
                <text>1216</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11470">
                <text>País Vasco, un proceso propio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11472">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11474">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11475">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11478">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11479">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11480">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11481">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11482">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11483">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14441">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40423">
                <text>2000-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11469">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11471">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4043" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2853">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4043/FMHP_01185.jpg</src>
        <authentication>fc448eed42deed256c0aaf4d12d97421</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="62482">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62483">
                <text>2006-11-05/2006-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62484">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62485">
                <text>Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62486">
                <text>Paissatge de palmeres del Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62487">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62488">
                <text>Senegalesos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62489">
                <text>Cooperació intergovernamental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62490">
                <text>Palmeres</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="62491">
                <text>Oasis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62493">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="62492">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4099" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2909">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4099/FMHP_01245.jpg</src>
        <authentication>83d814d89d084fc7221479191b904782</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="63280">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63281">
                <text>2006-11-05/2006-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63282">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63283">
                <text>Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63284">
                <text>Paissatges del riu des de la barca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63285">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63286">
                <text>Senegalesos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63287">
                <text>Cooperació intergovernamental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63288">
                <text>Atlàntic, Costa de l'</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63289">
                <text>Embarcacions de fusta</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63290">
                <text>Cordes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63292">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63291">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4100" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2910">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4100/FMHP_01246.jpg</src>
        <authentication>223eaa507e1925189510e4ab656b42da</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="63293">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63294">
                <text>2006-11-05/2006-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63295">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63296">
                <text>Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63297">
                <text>Paissatges del riu des de la barca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63298">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63299">
                <text>Senegalesos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63300">
                <text>Cooperació intergovernamental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63301">
                <text>Atlàntic, Costa de l'</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63302">
                <text>Embarcacions de fusta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63304">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63303">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4102" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2912">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4102/FMHP_01248.jpg</src>
        <authentication>01371dabdd3862ae9b88409698059453</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="63317">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63318">
                <text>2006-11-05/2006-11-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63319">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63320">
                <text>Senegal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63321">
                <text>Paissatges del riu des de la barca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63322">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63323">
                <text>Senegalesos</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63324">
                <text>Cooperació intergovernamental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63325">
                <text>Atlàntic, Costa de l'</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63326">
                <text>Embarcacions de fusta</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="63327">
                <text>Cordes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63329">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="63328">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
