269 10 5250 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1253/19911007d_00455.pdf 7af37374c2d0dd2972fdb571b44ad187 PDF Text Text -Lt S4iç a ^^'i^, l /ru ¿ 4f) EC r±j 69,1 aAA.A, (11/A-(;)u.,`12-<- f ) SZCLJ-7-AgaAL.: ^^ ¿a l,i,ty.,t y ‘/V a2J1 t e,,^c.. ^., D-em-4-a4,wiL A (Y`"'9- -6,~te _ tt S ^ N s-) alL,s -^ um/l,tudt tre—,l.t ^ - ^ cu4/1-4 l^ 9, 1 11 1-tLi ¿ri--ak-- .. ^ f^ ^c,, Q L ^ a^l,•^-^ r^t 1~14( Y .N ^Q/ c/ / 1a ^ ^ G--dx,L..s ^ v "^ ^^ cc,,, ^ - [ I Ed t /-ettte 1),(4,,a- a, ^,^ K r< < : 1•voo dL4Pf¿ ^ . r r 14.- U^^wc^^^4,ftr vd& e), ^^ ° l¿Inc ^ ^^ 17A4,u,ÁP-cei/' a2-tAk 144 41-lziA.Guer C¿-( ^ 0. (n ^ U L �(Gu 3 ^, f^ (,^ti^ ►`^ azua,,.^ -ékti, „444 fr,4„, cz_t, c^ r t t j • o) U ^ -/Gc,y) d^ (!.{A Cu-t-fy Lui ^ a , ^_. ^ ^,^,^., ^,. ^ ^ ^ ,,ea,t_Ek._ y (A ^ , ^ bu, (A\ ^3 ^l.il.Q t lt,Wr . ^ c 1 ^,^: -t ^ - ¡^ ituri; ) ^,,31^.^^G-' ^ 2c- c^,k, U, trtA, ^ ñ. / P-ufr 0(4J-té -té ce C^ cr2r (ftAAAA/i-u .. , `-e-1U1A/t r (',r,ure,,^ ^ u.C^,^.=-^►^-`e uAl Ls< 0 111/ (q)k^-r ,e. N vb,a--, ,z-Li ui.W441,»AD ./ ANP Arb 9)4'19 Ce/ W^.lir Cf-Z �7 D'OCTUBRE DE 1991 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE MEDALLES D'HONOR AL MERIT A LA GUARDIA URBANA AMB MOTIU DE LES FESTES PATRONALS. (LLOC: SALO DE CENT) �Pasqual Maragall i Mi Alcalde de Barcelor Se complace en invitarle al acto académico y entrega de Medallas de Honor al Mérito que, con motivo de la celebración de las fiestas patronales de la Guardia Urbana, tendrá lugar el próximo día 7 de octubre, a las 12,30 horas, en el Salón de Ciento. Durante el acto, el Excmo. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretario de Estado para la Seguridad, pronunciará la conferencia «El papel de las grandes ciudades en materia de seguridad ciudadana, especial referencia a la seguridad de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 ». Octubre de 1991 Pasqual Maragall i Mir Alcalde de Barcelon Es complau a invitar-vos a l'acte acadèmic i lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit que, amb motiu de la celebració de les festes patronals de la Guàrdia Urbana, tindrà lloc el proper dia 7 d'octubre, a dos quarts d'una de la tarda, al Saló de Cent. Durant l'acte, l'Excm. Sr. Rafael Vera Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat per a la Seguretat, pronunciarà la conferència «El paper de les grans ciutats en matèria de seguretat ciutadana, especial referència a la seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92». Octubre de 1991 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4159 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. senyor Alcalde a l'acte de Lliurament de Medalles d'Honor al Mèrit en les Festes Patronals de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Restabliment de confiança en el sistema. Trinitat Vella s'ha de traslladar immediatament. Guayarem Ciutat Vella. Urbanitat i qualitat de vida i prevenció i urbanisme. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Premis i reconeixements Model social Barcelona Trinitat Vella Policia local Description An account of the resource Apunts manuscrits de PM. Conté també la invitació a l'acte. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1053/19861021d_00166.pdf 392b092a077094269440dbb92583335a PDF Text Text 21 d'octubre de 1986 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A LA INAUGURACIb DEL PARC PEGASO. �Q_ i-; � DE = AIiCELaNA El Parc Pegaso reuneix una càrrega simbòlica especialment imp ortant. L'empresa que ocupava aquests terrenys ha estat molt lligada a la vida d'aquest barri i a la història de la industrialització i del moviment obrer de Barcelona. Per això hem volgut conservar alguns dels elements dels antics edificis. El Parc Pegaso també és un recordatori del paper q ue van tenir les accions veinals per defensar la ciutat deis interessos especulatius. Amb tota satisfacci6, doncs, felicito els veïns del districte de Sant Andreu i tots els Barcelonins poder comptar amb aquest magnífic nou Parc. Pascual r aragall u e r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3959 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Senyor Alcalde a la inauguració del Parc Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Barris Acció política Sant Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1275/19920715d_00489_0001.pdf 18d7680477237f89c75c2dcd18b301d1 PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan sols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de nosaltres mateixos, de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perquè sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè representeu l'art, l'alegria i l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats siguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, atletes, acompanyants, membres de la familia olímpica, espectadors, etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els propers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la i fer-la néixer en tots ells. - Per a tots nosaltres, per a tols els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir mes ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generositat en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti curiositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'éndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar 1 per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aquest gran festival olímpic en què tota la ciutat es transformarà per uns dies i que no és altra �cosa que la suma i compendi de tot allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar en una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i inigualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperançada, admirada per propis i estranys, lloada pel carácter dels seus homes i dones, cap el 2.000. - Amics, els Jocs ens posen a totš davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin peró també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb la vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcie$. �Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per 'Simpatia per Barcelona" Dim cres 15.07.92. Hotel Almirante �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, - Ha arribat el moment. Els Jocs Olímpics són a punt de començar -només falten deu dies- i no tan ols els hem de fer bé sinó que hem de donar la millor imatge de posaltres mateixos,.de la nostra manera de fer i del nostre sentit de 1' hospitalitat. - Hem de posar en joc tota la nostra simpatia i la nostra capacitat de seducció. Vosaltres ens hi podeu ajudar molt, perqué sou la cara més amable d'aquesta ciutat, perquè ±epresenteu l'art, l'alegria l'elegància de Barcelona. La imatge que tots plegats iguem capaços de donar passarà des d'ara a primer pla, tant com els rècords que els atletes facin a les competicions olímpiques. - Milers i milers de persones, a letes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors etc., han arribat ja i aniran arribant a Barcelona durant els ptopers dies. Estaran relativament pocs dies entre nosaltres i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant mágic de la Simpatia per Barcelona. Hem de demostrar-la :er-la néixer en tots ells. �- Per a tots nosaltres, per a to s els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms però no més altius, més segurs però no pas tancats en nosaltres mateixos. L'hospitalitat, la generosit4t en el tracte, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti c riositat per conèixer-nos, ens ha de fer mereixedors d'una meda la que vagi molt mes enllà del 10 d'agost. - Hem d'aconseguir que tothom s'ndugui un record meravellós de Barcelona, de la seva gent, delsseus carrers, del que hi ha per veure i per viure, per admirar per gaudir. De l'art vivíssim del món de l'espectacle. D'aque4t gran festival olímpic en qué tota la ciutat es transformará per uns dies i que no és altra cosa que la suma i compendi de tct allò que ja és sempre. Totes les Barcelones s'han de tornar eí1 una sola Barecelona variada i rica en matisos, encisadora i intgualable. Els qui aquests dies vinguin se n'han d'anar amb u record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra grin jugada en els dies que ara venen. A les mans de tots está qu aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, es projecti esperalilcada, admirada per propis i estranys,, lloada pel carácter dls seus homes i dones, cap el 2.000. �- Amics, els Jocs ens posen a tot davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. Per ells, pels qui vinguin però també per nosaltres mateixos. Comptem amb vosaltres. Amb l vostra actuació personal i amb el vostre exemple. Moltes gràcies � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4181 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte amb artistes organitzat per "Simpatia per Barcelona" - Dimecres 15.07.92. Hotel Almirante. 21.00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Almirante Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Art Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. --~~ D'INAUGURACió SR. ALCALDE A L'ACTE DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER Casa Golferichs 1 de mar9 de 1989 �-3- POLíTICA, ECONoMICA, CONCRECió D'AQUESTS SOCIAL I TRETS A LA CULTURAL, REALITAT LA SOCIAL GLOBAL DE CATALUNYA. I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA ¡--- ALS -- ORíGENS DE LA FUNDACió. REFLEXIó ES AJUNTAMENTS FA, EN A AQUESTA PROPOSTA AQUEST DE CATALUNYA. ESPECíFICAMENT - CAS, DES DELS UNS AJUNTAMENTS CITATS L'ESTATUT DE CATALUNYA INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE, COM A VOLTES, LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA , ARRIBAT A APAReiXER DE "CARICATURITZATS" A EN HAN COM A CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN. EN CREAR CONSCIENT, A TRASCENDeNCIA, AUTONOMIES, PEORA 1 1 j l FUNDACió PI MÉS, EL QUE, DISSENY I SUNYER, S'ERA LA SEVA TOT DE I L'ESTAT ERA NOMÉS UN PRIMER PAS, DE CONSTITUCIONAL. AMB LA L'ESTRUCTURA PER AIXo, PERSPECTIVES aMPLIES D'UN DE LES UNA PRIMERA NOU ESTAT LA CREACió D'UN CENTRE I UNITaRIES, COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I QUE TOT EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL PAíS, PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT, I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A CATALUNYA. �-5- EL CARaCTER OBERl: j:S UN DELS ·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,... PERQUe VALORS ·- QUE ELS PATRONS FUNDADORS PODEN, VOLEN I HAN DE FER VALORE. _________ I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI DE LA FUNDACió: .... " DE CARLES PI I SUNYER. EL"··-·.--NOM UN HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA -~-.... GENERALITAT MOMENTS I MINISTRE DE LA REPúBLICA (EN UNS TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) . EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM. LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN BARCELONí, QUEDÉS HA VOLGUT QUE L'ARXIU DEL A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo DONAC i ó A LA FUNDACió. AQUEST SEU PARE N'HAN ARXIU ÉS FET MOLT IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL CATaLEG PER PODER-LO POSAR A DISPOSICió DELS HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE LA NOSTRA SERa CAMí. HISToRIA RECENT. L'ARXIU PI I D'UN VALOR INESTIMABLE PER RECoRRER SUNYER AQUEST �-6- VEIENT CATALUNYA EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE PODEM TENIR UNA BONA PROVA DE ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER. M'AGRADARIA DESTACAR-NE, QUE LA DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST L'AJUNTAMENT SOBRE PERo COM A EXEMPLE, UN PARELL CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS: PROJECTE LES DE BARCELONA, DE I EL PROJECTE DE LLEI L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS ---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·• '·--...---- DEL (ORDINARI I •·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4 EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS. TOTS DOS VAN SER SIGNATS A PER PI I SUNYER COM CONSELLER DE FINANCES DE LA GENERALITAT. L'ARXIU UNA CONSTA D'UN EXTENS FONS DOCUMENTAL, COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI , CENTRAT L'EXI LI BaSICAMENT EN EL PERíODE MATERIAL HISToRIC DE (1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS, ""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~--- EN TOTS AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR ELS PAPERS, PUBLICACIONS QUE CARTES, LA SEVA NOTES, ACTIVITAT INFORMES I POLíTICA, CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A UN ALTRE, TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA �-7- BIBLIOTECA DEL BRITISH MUSEUM, AQUEST ARXIU S'HA CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA, PERSONAL I COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS. L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISToRIA LA A TRASLLADAT AQUí, CASA DE L'ARDIACA I A LA CASA GOLFERICHS, SERa PER A LA SEVA CATALOGACió DEFINITIVA. NO HA D'EXTRANYAR A NINGú QUE UN ARXIU D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES INSTITUCIONS FAMíLIA, I PERSONES QUE, EN OPINió HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS DE LA ADIENTS PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I DIFUS!ó. QUE D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT ESTa EN L'aNIM DELS FUNDADORS PATRONS L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT. AQUESTA VOLUNTAT UNITaRIA S'HA POSAT DE MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR! DEL AVUI NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER, TANQUEM. SESSió, ARA AQUEST FA UN CICLE VA ANY, AL COMEN~AR SALó DE CICLE QUE AMB LA CENT DE �-8- L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, NADAL, F' ALCALDE (DISERTACió DE JOAQUIM DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) : e,........ .,. .. ~,r"t';....;.. l·.-· CONTINUa AMB L'ATENEU DE UN ACTE DE BARCELONA CARaCTER CULTURAL M. (PARLAREN A AUReLIA CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa ~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT, S__A!:L.§.AN. I PRESIDIT EN *-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--·· PEL SEU PRESIDENT. EN UN AL ACTE AQUESTS ACTES ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I SUNYER COM A CIENTíFIC, 'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA' SOBRETOT ENGINYER AMB GRAN S COM A HOME DE LLETRES, I COM A POLíTIC, I TAMBÉ COM A CIUTADa DE BARCELONA I DE CATALUNYA. LA COL.LABORACió COMISSió DEL rrCoeNCIES: M. AUReLIA CENTENAR! ELS DE MOLTS MARC AURELI VILA, AINAUD, CAPMANY, ELS MEMBRES DE LA (-ENTRE PERSONALITATS TRO ,:AVEN JOSEP DE TOTS ELS CAMPS HERIBERT GERMANS PI I JORDI QUALS MARAGALL-, ) S'HI I BARRERA, SUNYER, FOU M. MOLT / -DECISIVA- PER A DEFINITIVA DE LA FUNDACió, (QUE FINALMENT SUPERa ELS LA CONSOLIDACió IMPORTANT OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES PRESENTAVEN) AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE GENERALITAT DE CATALUNYA. LA �-9- EL QUE éS CATALUNYA AVUI, LA HISToRIA MODERNA, DE LA CREACió ........ L'APARICió éS INDESTRIABLE DEL D'UNA .·--. EL QUE HA ESTAT EN AUTeNTICA BARCELONA D'UNA FENOMEN CAPITAL, DE AMB VOCACió DE EN AQUEST CAPITALITAT DE PAíS. EL FENOMEN L'ESPECIFICITAT CATALa Té CAS D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL, AMB UNS TRETS AMB BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA, LA QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA. TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL DiaLEG ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT CARACTERíSTIQUES SINeRGIA QUE POSSIBILITATS QUE NOTABLES DE FLUiDESA PORTEN AMB TOTA NATURALITAT DEL MODEL DEL "SISTEMA DE MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER CATALUNYA . UNES I DE A LES CIUTATS" INTERPRETAR �-10- HO PODEM VEURE AMB TOTA CLAREDAT EN LA INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA PROJECCió TERMES MOLT MÉS ESTRICTES ALLa DE BARCELONA TANT EN DE JURISDICCió TERRITORIAL COM PER LA VIA DEL "CARRERATGE". I VEUREM MÉS ENDAVANT, EN LA BARCELONA QUE ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL UNA CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES PAíS QUE CONCENTRA ELS SEUS ENERGIES D'UN ESFOR90S PER PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL. LA IDEA CAPITAL PARER D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA ÉS UNA RACIONALITZACió MEU, PARTIDISTA MODERNA - SEVA I, - DE LA INTERPRETACió A DE CATALUNYA. VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS. DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE XIII, FET EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE --------------------- SINó TAMBé DES DEL PUNT DE VISTA POLíTIC CONSUETUDINARI, MéS DE CATALUNYA. MOLT MéS QUE UN DEL DRET MUNICIPI �-11- FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP) EL CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE oRGAN DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE JUNTAMENT AMB DIPUTACió LA MONARQUIA GENERAL DEL INSTITUCIONALITZADA, COM o CORTS. MITJAN POLíTI C SEGLE FINS SUCCESSORI MARTí XIV, ELS A COMISSió PERMANENT DE PROVOCAT L'HUMa), NO ACOMPLí UN ANYS LA GENERALITAT, LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR A úNIC CATALUNYA, LES I I IMPOSTOS, CERT 1410-1412 PAPER (INTERREGNE PER LA MORT SENSE FILLS PERo SOBRETOT FINS A LA DE GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES INSTITUCIONS ABANS , LA DEL PAíS S'ENFRONTAREN A JOAN II. EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC INFLUeNCIA DEL QUAL S'ESTENIA ARRE U DE 1 CATALUNYA . DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL PAíS (DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL CENT ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE, INSTITUCIONALMENT DIPUTACió DEL I JURíDICAMENT, GENERAL. AL DE aDHUC DE AIXó éS VaLID PER LA A LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640 O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714. ~ TU) Ir:- h CoJr- UlMAL �-12- QUAN ES CONSTITUí EL CONSELL DEL PRINCIPAL DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE CENT S'HI INTEGRa RESPONSABILITAT EN EN LA UN LLOC TASCA DE DE MaXIMA DEFENSAR LES CONSTI TUCIONS CATALANES. éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA D'UNA EN SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA EL DRET POLíTIC FINS A PRINCIPIS NOMéS FORMULACió DEL SEGLE XVIII . NO HA D'ESTRANYAR, MESURA DONCS, QUE LA PRIMERA QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI DE LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA EN PERSONES DE LA SEVA CONFIAN~A UN COP FET AIXo PROCEDí, ABSOLUTA. NOMéS L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. UNA MOSTRA MéS DEL PAPER RELLEVANT QUE ACOMPLIA, REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE DRET, CONSELL EL DE CENT éS LA INSTITUCió DEL CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL DRET BARCELONí S'ESTENIA A MOLTES POBLACIONS �-13- D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA I PART DE L'ePOCA MODERNA. _____.____________ LA BARCELONA ,..._____.._ MODERNA, CATALUNYA INDUSTRIAL RETARD I DE DURANT EL LA QUE RELATIVA XVIII LA CAPITAL DESPERTA DEL MARGINACió I LA PRIMERA DE _..~-··~·~ LA RELATIU ACUMULATS MEITAT DEL XIX, RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA. D'ALTRES AFECTADES CIUTATS RESTEN, LoGICAMENT, PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA. IMPORTANT OBSERVAR INTERPRETACió DE QUE LES PERo éS BASES D'UNA EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA SISTEMA CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB UNA CLAREDAT NOTABLE / ES CONVERTEIX 1 c ~ ~ , ~»A w Jh r;J~ .· ~ EN UN DESERT. �-14- COM VEIEM AL LLARG D'INDUSTRIALITZACió ES ESTRUCTURA SEUS CONSOLIDA VEIEM MITJANES. CIUTATS DELS PRIMERS UNA DE AQUESTA ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT CATALa". SeRIE COM TAMBé EIXOS NO éS, EN DEFINITIVA, FERROVIARI LA FESOMIA D'UN PAíS DESEQUILIBRAT. NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT DE LA CARTA MUNICIPAL. LA CARTA NATURAL DE MUNICIPAL HA DE SER LA L'ARTICULACió L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA CULMINACió JURíDICA EN AQUEST DE MOMENT CONCRET. ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS: PART DE PATRó RESPONSABILITATS PERQUe EN TERRITORIAL, NO COM PUC ALCALDE EL CONTEXT DE LES PERQUe, A OBVIAR LES DE BARCELONA; LLEIS MEVES I D'ORDENACió LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS. �-15- HE DIT REPETEIXO \ DISPOSI QUE TANT EN QUE MULTITUD D'OCASIONS CAL QUE LA D'UN ReGIM PROPI, CIUTAT I AVUI HO DE BARCELONA DE CARaCTER SINGULAR, CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT EN L'ESTRUCTURA INTERNA DE TÉ, L'ADMINISTRACió MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA, COM DE CAPITAL DE CATALUNYA, COM DE GRAN METRoPOLIS EUROPEA. ES TIC CONVEN<;UT COMPARETIXEN AMB RACIONALMENT, BARCELONA MI QUE LA MOLTS TOSSUDESA POLíTICAMENT, LA A VOS TeS EXPLICAR NECESSITAT TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA LA DE QUE ADEQUAT VITALITAT, SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI DEL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN. ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE EL CONSENS QUE UNA NORMA ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE. D'AQUEST TIFUS FA �-16- AQUESTA PERo INADEQUADA, ÉS LA REALITAT. INCoMODA, PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT JURíDICA. LA CARTA MUNICIPAL, CIUTAT, PER RESPONDRE AL QUE LA LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE ARA PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA. ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA. PERo SOM TRADICió I CONNEXIó AMB HEREUS NO D'UNA PODEM NI EL VELLA OBLIDAR PASSAT, AMB I NI ALLo GLORIOSA PERORE EN QUE LA ES FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA JURISDICCió DE CENT, METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL L'ESFOR~ DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS, DE REPRESENTACió POLíTICA ... LA VOLUNTAT �-17- BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA, DE LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE DES DE CAP S'ADMETIA, DE NO LES INSTaNCIES SUPERIORS JA L'ESPECIFICITAT, SINó LA NO SEVA PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA. CREC QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES CONDICIONS TAN oPTIMES IMPERIOSA DE DEFINIR PERSONALITAT D'AQUESTA NI UNA NECESSITAT CLARAMENT TAN L'ESPECIAL CIUTAT AMB LA SEVA CARTA MUNICIPAL . FINAL AIXí DONCS, FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT. I UNA PRESeNCIA MOLT SIGNIFICATIVA DELS AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS PROPOSEM. �-18- PENSEM ALTRES AQUEST TREBALL POT SER COMUNITATS APORTACió LES QUE ESPANYOLES I úTIL CONSTITUIR POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT EN UNA DE AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS. NOMÉS EM PúBLICAMENT MOLT FER-LA PER ACABAR, - A FAMíLIA LA I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió EN I QUE, EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA LLI~ó DESCOBERTA D'UN PI ESTIMULANT I COM e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,, 1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_ '\..{ ,;Á.{_ o ELS PERMANENT I RENOVADA HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS. r MANERA SUNYER DIPOSITaRIA LA ARXIU UNA AGRAIR - I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE SINCERA CONFIANyA RESTA, PER ALS �NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA FUNDACIO PI I SUNYER PRIMERA PART 1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir els seus objectius. 2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i culturals. 3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres. 4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics del pais, era una pe~a important, molt més si aquesta era una institució amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera �2. a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de Catalunya. 5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que els Patrons valen fer valdre. A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents. El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat. 5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva molt interessant. L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva catalogació. �3. 6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres del Patrona t. 7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui tanquern. Va comen~ ar amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera, al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia, com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada de Barc elona i de Catalunya. 8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer, M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. SEGONA PART 1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a la resta de l'Estat. D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins del pap er de les estructures de c iu t ats). �4. Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a llen~ar com a tema per un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868). 2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants. (Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats) 3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona, llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons. TERCERA PART 1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT. 2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més, �5. amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori. Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes plantejats . 3.- Així, dones, Fundació oberta, sistema polític obert, sistema cien- tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats Aut~nomes i al propi Estat Central. Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986. 4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas. 5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre de serveis de Cat a lunya. 6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Alcaldes Barcelona Política Història Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Golferichs (Barcelona) Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1205/19891109d_00357.pdf ff2359ef4d7b89a49585b2e66daf2c3d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. SALó DE CENT, 9 DE NOVEMBRE DE 1989 �UN ANY MES, BARCELONA HA ACOLLIT AMB HONOR L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JAUME I. UN ANY MES ENS HEM APLEGAT EN AQUEST SALÓ DE CENT, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA CONTINENTAL, PER TRIBUTAR UN JUST RECONEIXEMENT A PERSONES I ENTITATS QUE S'HAN DISTINGIT EN EL SEU TREBALL PER LA PERVIVeNCIA, EL CONREU I LA PROJECCIÓ D'UNA HISToRIA QUE ENS UNEIX, D'UNA PARLA QUE ENS ES COMUNA I D'UN ESPERIT QUE MOLTS DE NOSALTRES COMPARTIM TAMBE. BARCELONA ES, DE LES QUE ES CARACTERITZEN PER AQUESTS TRETS COMUNS, LA CIUTAT MES IMPORTANT I SIGNIFICADA DE TOTES; LA QUE DURANT DECENNIS I DECENNIS AL LLARG DE VUIT SEGLES HA HAGUT D'ASSUMIR MES SOVINT LA RESPONSABILITAT DE DUR L'ESTENDARD I UNA DE LES QUE HA MALDAT CONSTANTMENT PER PROJECTAR LA IDEA DE LA NOSTRA IDENTITAT. 1 TAMBE, QUAN HA CALGUT, PER DEFENSAR-LA: EN DEFINITIVA, EL MAL QUE VENIA D'ALMANSA, VA ESDEVENIR DEFINITIU AMB LA CAIGUDA DE BARCELONA AL 1714. BARCELONA HA ESTAT I ÉS -I AQUEST VESPRE EN DONA NOVA MOSTRA- CAIXA DE RESSONàNCIA DELS PROJECTES I IL.LUSIONS NASCUTS A QUALSEVOL DELS PUNTS DE LA GEOGRAFIA DE PARLA CATALANA. �- 3- ALTRES CIUTATS, COM VALèNCIA, QUE VA SER CENTRE DEL NOSTRE ESCàS RENAIXEMENT, CIUTAT DE MALLORCA, LA CIUTAT DE RAMON LLULL I TAMBÉ DE COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER, HAN JUGAT UN PAPER TAMBÉ ALGUTINADOR I TRASCENDENT EN MOLTES èPOQUES I TOTES TENEN, AVUI, UNA PERSONALITAT MOLT MARCADA I UN PROJECTE PROPI PER AL SEU FUTUR. SOBRETOT DES D'AQUESTA CIUTAT, ALS ANYS SEIXANATA I SETANTA MOLTS HOMES I DONES DEL PRINCIPAT, DEL PAIS VALENCIA I DE LES ILLES VAN FER CONEIXER EL SEU ART, VAN FER SENTIR LA SEVA VEU. EN AQUELLES HORES QUE QUALSEVOL ACTE PERSONAL O COL . LECTIU DUIA IMPRESA UNA VOLUNTAT IRRENUNCIABLE D'AFIRMAR-NOS EN EL QUE ÉREM I ENS NEGAVEN, BARCELONA VA SABER SER ESCENARI I MOTOR PER VEHICULAR ESFORÇOS PERSONALS I COL.LECTIUS. AQUESTA CIUTAT PEL SEU CARáCTER COMERCIAL I INDUSTRIAL, OBERT T GENERÓS, VA PODER EXERCIR UN PAPER REPRESENTATIU I AGLUTINADOR DE PROJECTES I IL.LUSIONS QUE COMPARTIEM I COMPARTIM ENCARA. L'ACCIÓ S'HA DIVERSIFICAT MOLT D'ENCà DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRàCIA PER AL NOSTRE PAÍS. PERò DIVERSIFICACIÓ NO VOL DIR DESVIRTUACIÓ. POTSER ENS MOVEM EN CAMPS SEMàNTICS DIFERENTS PERà US PUC ASSEGURAR QUE LA LLEN- �-4- GUA SEGUEIX ESSENT LA MATEIXA. I ÉS IDèNTICA LA VOLUNTAT DE MANTENIR VIUS ELS SIGNES QUE ENS SóN PROPIS I ENS CARACTERITZEN. POTSER, PERò, ÉS HORA DE CRÉIXER I MADURAR DES DE LA SEGURETAT I LA CONVICCIÓ, MÉS QUE NO PAS DE CAPFICAR -NOSEUAPRVIèNCGATDESLAPORI RESISTèNCIA. SEMPRE HE DIT QUE AQUESTA CIUTAT ÉS UNA GRAN ESPONJA, QUE S'ENRIQUEIX CONSTANTMENT DE TOT ALLÒ QUE L'ABEURA I, PERQUé SE SAP SEGURA D'ELLA MATEIXA, SAP REBRE I DONAR AMB NATURALITAT. LA BARCELONA- CIUTAT S'ESFORÇA A FER-HO, AMB LA RIQUESA I LA FORÇA QUE LI DONEN LES VEUS I LES IDEES QUE LLIUREMENT PER ELLA CIRCULEN. I BARCELONA VOL SER TAMBÉ CAPITAL PER MANTENIR I PROJECTAR ELS NOSTRES SIGNES I SÍMBOLS, MANIFESTANT -SE DIVERSA I PLURAL, DES DE LA RESPONSABILITAT QUE COMPORTA EL GOVERN INSTITUCIONALITZAT I DES DEL NO MENYS RESPONSABLE COMPROMÍS DE L'ACCIó CULTURAL I CÍVICA. �-5- POTSER ARA CAL, MÉS QUE MAI, DESTENYIR L'ACCIÓ CULTURAL DE L'ACCIÓ POLíTICA, PERQUè TOTES DUES -I TANTES ALTRES- SóN POSSIBLES, LEGITIMES I NECESSàRIES. AIXò FARá MÉS OBLIGADA LA COL • LABORACIó INCONDICIONAL ENCARA QUE NO ILIMITADA- DE LES INSTITUCIONS. BARCELONA, US DEIA, VA ACOLLIR HONORADA, FA VINT-I-CINT ANYS LES PROPOSTES DE LA NOVA CANÇO. ARA, PER EXEMPLE, EM PROPOSA L'ALCALDE DE PALMA, DE REALITZAR UN SEGON GRAN DESEMBARC -AQUEST COP COL . LECTIU- DE GRUPS MUSICALS ILLENCS A BARCELONA, I FAREM ELS POSSIBLES PER ACONSEGUIR-HO. I, AQUEST, ÉS NOMÉS UN EXEMPLE, COM TANTS D'ALTRE N'HI HA, COM L'EXPOSICIÓ, LA MAGNIFICA EXPOSICIÓ QUE ES POT VEURE AQUESTS DIES A VALèNCIA SOBRE L'ART DEL GòTIC I DEL RENAIXEMENT, QUE PRESENTA UNA TRIA IMPORTANT DELS FONS DEL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, O LA QUE PODREM VEURE A BARCELONA A FINALS DE MES: LA FRUITA DAURADA, QUE VINDRà DE VALèNCIA. INSISTEIXO EN QUE HEM DE SER POROSOS I OBERTS I ACTUAR AMB NORMALITAT, ACCEPTAANT I AGRAINT TOT ALLò QUE, VENINT-NOS DE FORA, D'ALTRES àMBITS, ENS HA ENRIQUIT I SEGUIRà ENRIQUINT-NOS EN EL FUTUR. CAL RECONèIXER I FELICITAR AQUELLS QUI S'ESFORCEN PER �-6- LA PROJECCIÓ DE LA NOSTRA CULTURA I DE LA NOSTRA IDENTITAT, COM AVUI HO FEM. PERo CAL TAMNBÉ SABER-NOS ON SOM A TRAVÉS DELS MÚLTIPLES MIRALLS QUE PROJECTEN INFINITES IMATGES I REFLEXOS D'ALTRES INDRETS, D'ALTRES PARLES, D'ALTRES MONS, TANB LEGÍTIMS COM EL NOSTRE. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIO SENSE FER UNA (NOVA) AL • LUSIo A LLUIS CARULLA, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ 1 àNIMA DELS PREMIS. VULL TRAMETRE A LA SEVA ESPOSA, MARIA FONT I AL SEU FILL LLUIS, QUE AVUI EL REPRESENTEN, EL MEU DESIG D'UN RàPID RETABLIMENT. MOLTES GRáCIES. �9 �1 etv- AA"9 &A') lix-u4, ,.4 'cuufki 4 \ 4 at:/u,. ( .I r alliitli urvirk: LP:A.,7L4,,, 1,_11,1A31,“„tk.,,t 9/1 f kt I , i – cilj) ct,/t/t/tA 1,9 1 01A/I/Vb-1-, c)e, vuipAL-17 _Kt c-1,(4/L 47 /-t- 11. (A,t-c .(0/1-et.1)-7¿ d '5"vs (¿- '.W-0 ?),,t_sz cdp, Ldn,s5 (1s2„ (-)/114,A) OLI'vt-e.)2M~t ULL91/J2-7 le;,474d7-14'1-9.4k- utx,1-1)4-7 j (Ag 044 C50 ,AJui flA &A,L,ar uck#,,t--)?r( Ni.4 t (01 ,-Qm /URAiqt,Atallf~ LoAitt uum /44 /I/ Leo] v r ut �Gy9L- çi7u-( (c4,.ÄLfl au{h-- (A4-ti? djut52 1~de' i IV) t'Y. C144 ljtitt c,,()Vt, çcL (1(17UÁ Apti2-r- ¿,/L) (1/4A/te 1-1 q/k6)/(-C11,c1 (C -1 CkAiti v(_,) us2- ULIA I (1/u3 att c ¿ _._ ,(A,: a(GIN:kri~ AA 4;Lz (‘ Js �ab.:1/-e4 (aíitAlt ~11-9 1-(_ U,t€,Á_,(A, 96L1 44_,4 ¿-] iré\ ta dieLÁ1 J239n ÇOM"1°L'ii .,..."-..---""'"--' ---........„ d/UA ., ad. ,,,........ .„,/teivLe dfv-, „te\ (LAA,ÁlrialAtAfi-) ((A, (A; IA„ Ci:Áitt-11,04/(-)z- �CII CíL 6t.,, 1' a ubi /1/&o 24 ()N-2 ,t‹{Á ,()C �C}.„ t rn'oNur \-1A 7 í Cbt4 144 E.Gt,T- A'1/01 Vtiu /CM* t Ca,1 c( .,/(//1 v‘ft.ik.\ 5-,c4 4Aio ( G4 át r (1,44 11,1 („uk,_ \p‘ d.,,,„,»-A-)4 f GÁ.4 Juuí". dÐ U--21 L/11) 0,Mtit 1---(Mdle -21-1 Çktai.) °Ir 11'i tALt-ct44,U )-\12ji /LIAD - CznAA i> sv— c>--7\-, CP411 ÇAk(;-)( 4 (2¿, ç2.7 tik ç/ f/A,G0,-9 -1/AA<kyk,LATI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4111 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. Alcalde a l'Acte de Lliurament dels Premis d'Honor Jaume I i els Premis Jaume I d'Actuació Cívica Catalana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Cultura Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1192/19890424d_00338.pdf e74e2fa15199534c53bea1edc00f6ca7 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE DEL PALAU DE LA MUSICA CATALANA. 24 D'ABRIL DE 1989 (SALUTACIO A LES AUTORITATS I ASSISTENTS A L'ACTE) EN LA MEVA DOBLE QUALITAT D'ALCALDE DE LA CIUTAT I DE PRESIDENT DEL COMITè ORGANITZADOR OLíMPIC DE BARCELONA EM PLAU DONAR-LOS LA BENVINGUDA I DESITJAR-LOS UNA ESTADA FELIÇ ENTRE NOSALTRES. ACOLLIR LES REUNIONS DE LA COMISSIó m EXECUTIVA DEL C.I.O. I DE L'ASSEMBLEA DE L'A.S.O.I.F. ÉS UN HONOR PER A LA CIUTAT DE BARCELONA. BARCELONA ELS HA DE SATISFER PER LA SEVA VOCACIÓ D'UNIVERSALITAT. AQUESTA BARCELONA OBERTA S'OFEREIX, AQUESTS DIES, A ACOLLIR UN DELS MOVIMENTS MÉS UNIVERSALS QUE LA HUMANITAT, EN LA SEVA RECERCA DE FRATERNITAT, HA SABUT CREAR: EL MOVIMENT OLÍMPIC. 1 �ESTIC SEGUR QUE UNA DE LES RAONS QUE VAN CONDUIR A LA SELECCIÓ DE BARCELONA PER ALS JOCS D'ESTIU DE 1992 VA SER L'ENTUSIASME DELS SEUS CIUTADANS. LA IL.LUSIÓ, LA TENACITAT, LA DETERMINACIÓ, LA COHESIÓ DE LA CANDIDATURA VAN SER FACTORS DECISIUS. LA VOLUNTAT COL.LECTIVA QUE ES VA POSAR DE MANIFEST ABANS DE LA NOMINACIó OLÍMPICA VA SER NOMÉS UNA NOVA EVIDèNCIA DE L'ENTUSIASME QUE TRADICIONALMENT HAN ABOCAT ELS BARCELONINS EN AQUELLES METES COL.LECTIVES QUE PERMETEN SITUAR L'ESCREIX DE CREATIVITATS QUE AQUESTA CIUTAT ÉS CAPAÇ DE GENERAR PERIòDICAMENT. LA CREATIVITAT DE BARCELONA HA ESTAT POSADA, EN AQUEST PERÍODE TAN ESTIMULANT DE LA SEVA HISTòRIA, AL SERVEI DE L'IDEAL OLÍMPIC. ELS JOCS DE 1992 SUPOSARAN UN GRAN ESFORÇ PER ALS BARCELONINS. PERò TAMBÉ SUPOSARAN UN èXIT - D'AIXò MAI NO N'HE TINGUT CAP DUBTE - I, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, UN PAS DE GEGANT EN LA CONSECUCIÓ DEL MODEL DE CIUTAT QUE TENIM PROJECTAT. ES PRODUIRà UNA CONFLUèNCIA EXCEPCIONAL ENTRE UNA CIUTAT QUE ES TRANSFORMA I UN ESDEVENIMENT QUE APORTA, PER SOBRE DE QUALSEVOL ALTRA CONSIDERACIÓ, CONTACTE HUMà I COMPETèNCIA PACÍFICA. 2 �CONTACTE HUMà I COMPETèNCIA PACÍFICA: NO SóN, JUSTAMENT, DUES CARACTERÍSTIQUES DEFINITòRIES DE LA CIUTAT? POTSER PER AIXò P. DE COUBERTAIN, FA CENT ANYS, VA IMAGINAR AMB INTUICIó GENIAL QUE LA SEU DELS JOCS NO SERIA UN ESTAT SINó UNA CIUTAT BENVINGUTS, DOCNS, A LA CIUTAT OLÍMPICA DE BARCELONA, A TRES ANYS DE LA GRAN BENVINGUDA. PASQUAL MARAGALL 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4098 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte del Palau de la Música Catalana amb motiu de benvinguda a la Comissió Executiva de CIO i de l'assemblea de l'ASOIF Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf b879986df10dc8591a2737e699f80f2b PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Subject The topic of the resource Comtes de Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Barcelona Espanya Monarquia Commemoracions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències