<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=275&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-28T01:04:06+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>275</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1361" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="890">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1361/19931026d_00593.pdf</src>
        <authentication>f587c9bb6b25088ddceb0387e1bf9d26</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42563">
                    <text>4Proposta de parlament de l'Alcalde. VISITA DEL PRINCEP FELIP DE BELGICA, ACOMPANYAT
DE REPRESENTANTS DEL MON EMPRESARIAL I ECONOMIC BELGA. 26.10.93.

Mons neur,
Señor Ministro,
Señor Presidente de la Federation des Enterprises de Belgique,
Sr. Cónsul General,
Señoras y Señores,

Salutación
Sean bienvenidos a Barcelona.

Es para mi una satisfacción acogerles en el Saló de Cent del
Ayuntamiento, que en su histórica función de sala de reunión del
Gobierno de la ciudad estuvo estrechamente ligado a las
actividads productivas y comerciales.

Quiero saludar especialmente a Su Alteza el Príncipe Felipe, a
quien tuve el honor de conocer en ocasión de los Juegos
Olímpicos, cuando encabezó la representación de Bélgica.

Presentación de Barcelona
- Una ciudad transformada, que une a su rico pasado histórico su
ambición de futuro apoyada en su dinamismo del presente.

- El bilión (español) de pesetas de inversiones directas con
motivo de la preparación de la ciudad para los Juegos Olímpicos

�2-

nos ha dejado una ciudad con infraestructuras competitivas.

A ello hay que añadir la movilización de las energías de amplios
sectores de la ciudad así como la experiencia adquirida en el
campo de la organización.

La ciudad ha crecido en cantidad i ha mejorado en calidad.

Els nous projectes de Barcelona
Però Barcelona no s'ha aturat amb els Jocs.

Barcelona està transformant avui 1000 hectàrees de sol en una
vintena de zones de la ciutat, en una estreta col.laboració entre
l'Ajuntament i els promotors privats.

Vostés tenen una publicació a les mans, anomenada "Barcelona New
Projects", que els informa del que són aquests projectes i de les
oportunitats de negoci que s'obren, en cada cas, per a la
iniciativa privada.

Amb molt de gust els ampliarem la informació en tot allò que
sigui del seu interés.

�3-

La candidatura de Barcelona persa ser Seu de l'Agència Europea

d'Avaluació dels Medicaments

Però els projectes de Barcelona no es limiten, com és natural, al
desenvolupament urbanístic. Tradicionalment, Barcelona ha estat
un centre internacional de negocis de tota mena. Centenars
d'empreses belgues operen des de fa molts anys entre nosaltres,
algunes tan importants com Solvay, AGFA Gevaert, Glaverbel,
Generale Bank o la Banque Bruxelles Lambert.

Una prova de la vocació internacional i europea de Barcelona és
la nostra candidatura per acollir la seu de l' Agència Europea
d'Avaluació dels Medicaments.

Des de fa més de dos anys i mig, el Govern Espanyol, la
Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, tota la
industria farmacèutica installada a Espanya, aplegada a
Farmaindústria, i la Cambra de Comerç estem fent una activa
campanya per aconseguir-ho.

Vostés tenen en la documentació que els hem facilitat el llibre
de presentació de la notra candidatura, de la que voldria
destacar alguns punts:
* Un magnífic edifici, ubicat al cor de la Vil.la Olímpica,
a prop del mar, a quinze minuts de l'aeroport pel cinturó, que la
ciutat de Barcelona ofereix perfectament equipat a la Comunitat

�4

Europea.

*

La concentració del 60o de la industria farmacèutica

instal.lada a Espanya està localitzada a Barcelona.

*

Barcelona té cinc Universitats de gran prestigi (130.000

estudiants),

amb facultats de medecina, de biologia i de

farmàcia molt reconegudes.

* Barcelona compta amb un bon sistema sanitari públic, que
ha estat recentment citat com a exemple per la OMS.

*

Algunes de les clíniques privades i centres de diagnòstic

més prestigiosos d'Europa estaninstal.lats a Barcelona i acullen
pacients de tot el món: Barraquer, Puigvert, Planas, Dexeus,
Quirón, Corachán, etc.

*

El suport entusiasta de totes les institucions i empreses

españoles, catalanes i barcelonines. També hi ha moltes empreses
no espanyoles, de diferents països d'Europa que ens donen suport,
així com diversos governs veuen amb simpatía la nostra
candidatura, com és el cas d'Alemanya, Itàlia i França.

El proper dia 29 es decidirà el repartiment de les seus europees.
Bèlgica exerceix en aquest moment la presidència del Consell de
Ministres de la Comunitat. Que vostès veiessin també amb simpatia

�s,la nostra candidatura ens podria ajudar molt.

Els desitjo una bona i profitosa estada a Barcelona.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18891">
                <text>4267</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18892">
                <text>Visita del Príncep Felip de Bèlgica, acompanyat dels representants del món empresarial i econòmic belga</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18893">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18894">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18895">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18896">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18898">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22378">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22013">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22375">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22376">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22377">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40974">
                <text>1993-10-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43593">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18900">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1362" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="891">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf</src>
        <authentication>64042719da883afad6152d013ab16d92</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42564">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
Jcrdi Borja i Sebastià
Delegat de Relacions Exteriors

NOTA PER DISCURS DE P. MARAG

LL A

CONFERENCIA EUROCIUTATS

PRIMERA PART (5-6 minuts)
COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS
GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.).
SEGONA PART (5 -6 minuts)
COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES
D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO
DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA
INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA.
i
VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA.
TERCERA PART (2-3 minuts)
PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL
96. NOTA ADJUNTA.

Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40
Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E

�VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES
EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA
LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993.

CEREMONIA DE INAUGURACION

INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E.,
SR. PASQUAL MARAGALL

INTRODUCCION
(SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA
COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA.
REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10)

PRIMERA PART
PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA
IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES
LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO
HACE UNA SEMANA.
LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO

�INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS
PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA
MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA
REPRESENTACION DEMOCRATICA.
TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE
-Ye

DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE
FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA
CIUDADANIA.
LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE

‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES
PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA
REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES.
)
PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN
LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE
LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION
PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL
EN LA CONSTRUCCION EUROPEA.
PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA
RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE
ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION
PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS
INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES.

�PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE
SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN
PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS
ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL
RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS
FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL
RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL
RACISMO.
PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA
SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL
CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA

GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA
CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL
, {k
PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO.
-----

PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA
SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE
RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE
EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA
Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y
REGIONALES,
TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO
QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS.

�ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA
TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA
DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION
DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE
LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES
SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS.
POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE
DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON
SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN
RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE
CAPITALIDAD CULTURAL, PARA

¿S)liJE TODOS

SEPAMOS LO QUE ALLI

SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR
TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE,
rt„,,.111'41-

LP

�Lcf.uk

o

SEGONA PART

COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA
ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES.
)ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE
¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA
REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA.
PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL.
UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS
IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES,
ákssv,\ v-wk
PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO
PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO
FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A
INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS
SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN
LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE
TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y
QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD
EUROPEA,

(f,„\AAkyg-x-e
\■) 1,)

SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO
TENER

HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO

EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO
QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES.

1/V2,&amp;-vD Uc_/•

u•-.4kid

�QUIERO PROPONERLES QUE

EUROCIUDADES

ASUMA UN PAPEL MAS

AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS
FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA.
¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION
EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA
CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS
COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES
PODEMOS "EXPLICAR" EUROP

PODEMOS REFORZAR LAS

RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA
-+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E
INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS.
( ¿COMO?

' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME

f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE
--EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS
REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS
MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL.
NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE
LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR
NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR
NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA.
POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA:
Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA
CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES

�EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD
AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES
c

EUROPEAS.
Segundo:

c\---te)

EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO

POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS
ECES -GO-INGID-VENDO_

LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA

POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS
EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS
MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO
PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS
CORRESPONDIENTES.
Tercero: LAS

COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL

PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN
PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE
DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES
SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE
COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE
SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN
FUNGIONAMIENTO AUTONOMO.
ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS
INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA
INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA

�CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL
OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS
Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES.
¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS
AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE
CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS
PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR
OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA
CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES
QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE
LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR
ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES
EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE,
INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS
EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS
SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC..
ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE
DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN
JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME
MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE
EJECUTIVO.

�TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL

POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE
COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS
CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO
ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS

DE LA

FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL
ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN
DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI
CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E.
HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO,
HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL
MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU
QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA
DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y
COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE
UNION.

Ì

ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN
NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE
REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA
OPINION PUBLICA.
NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR
NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES,
CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN
RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN
9

�/i
NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO
DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA
VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN
EN JUEGO.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y
DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES,
COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA

AUTONOMIA

LOCAL DEL

CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E.
UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION
INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL

P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN,
QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR
SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS
AMBÍTOS
r,
TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA
EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO

AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION
POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA.
POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA
INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA
FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL
C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS
COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL.

0

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18901">
                <text>4268</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18902">
                <text>Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18904">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18905">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18906">
                <text>Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18907">
                <text>Lisboa, Portugal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18909">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22373">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22295">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22367">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22368">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22369">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22370">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22371">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22372">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22374">
                <text>Eurociutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28345">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40975">
                <text>1993-10-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43594">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18911">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="706" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="449">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/706/19931029_LV.pdf</src>
        <authentication>33f34996f9a5e58c83000a5ee5f4d15a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42123">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

29/10/1993
La Vanguardia, p.019, Opinión

El ejemplo del abad Escarré
PASQUAL MARAGALL
Con la perspectiva de los años y los hechos se enriquece el recuerdo de la figura del abad de
Montserrat, Aureli Escarré. Si los aniversarios son una buena ocasión para profundizar en el
conocimiento y la apreciación de las personas, y no sólo para el cultivo del mito, el catalanismo
de Escarré nos enriquece más en su ejemplo si acertamos a aceptarlo y sopesarlo en toda su
dimensión.
Quizá lo esencial en Escarré -a los veinticinco años de su muerte- esté, precisamente, en este
cambio de página desde su pasividad inicial ante el régimen de Franco hasta su posterior
repulsa de éste y su apoyo a los movimientos democráticos y catalanistas. En lugar de excusar,
como se hace a veces, la primera parte de su biografía en aras de la segunda, esa doble
dimensión debería acercarnos a una mejor comprensión del drama histórico de la Guerra Civil
y de su repercusión en la evolución de destacadas personalidades contemporáneas y del propio
catalanismo.
Con el paso de los años, el mismo abad Escarré, que había recibido a Franco bajo palio en el
monasterio, se daría cuenta de que el régimen en que se habían refugiado los católicos tras las
persecuciones de la Guerra Civil -en las que también fueron asesinados muchos monjes- no se
comportaba como un régimen católico y que los años transcurridos desde 1939 no eran de paz,
sino de victoria, como diría en la famosa entrevista de "Le Monde", en 1963.
En vísperas de la celebración de los mal llamados "25 años de paz", la siembra de Escarré entre
los jóvenes catalanes crecidos en la posguerra ya había producido sus frutos. Muchos dirigentes
universitarios de los años 60 habíamos encontrado en Montserrat un lugar de acogida para
nuestras preocupaciones e ideales. Agustí y Plácid Vila-Abadal, Marc Teixonera, el pare Basili,
etcétera, eran los "aduaneros" discretos de una isla de libertad.
El abad Escarré inspiraba y bendecía aquellas rutas universitarias que, a finales de los 50,
llegaban a reunir, en ocasiones, hasta doscientos participantes. Tras ir a pie, a veces, desde
Barcelona hasta Monistrol y subir en el aéreo, las reuniones comenzaban con un tema
previamente fijado y acababan en debates entusiastas sobre los problemas del país.
Las rutas universitarias tenían un claro espíritu confesional, pero la acogida en su seno de todo
tipo de ideas e inquietudes revelaba el espíritu abierto y pluralista que ha caracterizado a
Montserrat en la Cataluña de hoy. Y si no recuerdo mal, Ramón Garrabou, Xavier Rubert y yo
mismo presentamos una ponencia sobre el movimiento universitario y el movimiento obrero.
No olvido tampoco una magistral conferencia de Miquel Coll i Alentorn -que a mí me abrió los
ojos- sobre la historia de Cataluña.
La actitud crítica del abad Escarré con el régimen de Franco, su acogida a los discrepantes y
su protección a los perseguidos tienen un especial significado como primer desencuentro entre
el catalanismo católico y conservador que había aceptado el franquismo bajo la presión de la
Guerra Civil y un régimen que negaba los derechos humanos y se alejaba de la propia
evolución de la Iglesia católica después del Concilio Vaticano II.

66 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

La actitud valiente y ejemplar del abad Escarré, cuestionando los principios autoritarios del
régimen y afirmando la identidad diferenciada de los catalanes en España -"nosotros somos
españoles, pero no castellanos", según diría en "Le Monde"-hizo algo más que sentar un
precedente.
En torno a su figura pudo simbolizarse un reencuentro de los catalanes en torno a un ideal
común de libertad y de superación de la división entre vencedores y vencidos heredada de la
Guerra Civil.
Fuera de Cataluña, su mensaje de un diálogo federativo para la democracia en España tuvo una
gran resonancia, cuando apelaba por la aplicación y el respeto del Estatuto de Autonomía de la
República, en una entrevista en una clandestina "tribuna democrática española" titulada
"Mañana". Su marcha forzada del monasterio en 1965, pese a que tuviera relación con
problemas internos de la comunidad, le convirtió en una figura mítica. Su entierro en 1968 en
Montserrat, donde por primera vez se cantó públicamente "Els Segadors", fue un signo claro de
que se acercaban tiempos nuevos.
El ejemplo del abad Escarré es su apuesta decidida por la libertad y por la convivencia, pero
sobre todo por la superación de las divisiones que su generación vivió dolorosamente durante la
Guerra Civil. La ocasión del 25 aniversario de su muerte nos invita, precisamente, a recordar
este ejemplo.
Los años y los hechos nos permiten hoy abrigar una fundada confianza sobre el porvenir de
la democracia en nuestro país, pero el mensaje de concordia y de unidad que hay en la figura de
Escarré siempre será necesario. Los pequeños incidentes que rodearon el paso de la antorcha
olímpica por Montserrat fueron una muestra de la intolerancia que aún puede anidar en algunas
mentalidades.
Pero la presencia del fuego olímpico en Montserrat era un símbolo imprescindible del
matrimonio entre el universalismo humanista de la llama y la radical singularidad del país que
la recibía en uno de sus recintos más inequívocamente propios.

PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

67 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10704">
                <text>1168</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10706">
                <text>El ejemplo del abad Escarré</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10708">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10710">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10711">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10714">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10715">
                <text>Escarré, Aureli M. (Aureli Maria), 1908-1968</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10716">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10717">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10718">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10719">
                <text>Montserrat (Monestir)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14394">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40376">
                <text>1993-10-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10705">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10707">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2713" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1497">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf</src>
        <authentication>363e50251f98f641c14553752bbe782b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43059">
                    <text>2. 11.93
CATALUNYA SEGLE XXI
"REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER
SEGLE" .

OBJECTIU:

Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya.
Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els
objectius que s'han d'assolir.

Qu-(UA t{
c..· vt S\lttQ_ [µ
~- f1M r

(
DECLARACIO:

~,~ ~
O_

j

Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i

i-~1 (/r~

Jr:r

difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en

J. ~

l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat

&amp;J\,.,__

'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de

es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis
públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de
transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres
aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives.

Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels
habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de
reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos
problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han
estat degudament atesos.

Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el
segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat
profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels
blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la

�proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la
consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent,
els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves
formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida
política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del
funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí
de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys
r .·

organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres.
Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que
el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una
resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels
nostres fills. Lliure de prejudicis

esteri~dors,
amb imaginació r-distingint les idees
/l

de les creences.

L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual
afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als
interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves
actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la
societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de
la cohesió social.

Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió
col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en
el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi

'

realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del
nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos,
influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels
propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim,
a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de
reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou.

�AMBIT: Tot Catalunya.

PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els
ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions
estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates
i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur.

METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir
d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials
i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes.

La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va

utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre
important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya.

TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament:

l)

L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I
PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS.

2)

L'ECONOMIA

CATALANA

EN

UN

MERCAT

GLOBAL:

COMPETITIVITAT I CREIXEMENT.

3)

SOCIETAT:
INMIGRACIO,

NOVES
MODEL

TENDENCIES:
DE

ATUR

BENESTAR,

ESTRUCTURAL,

COHESIO

SOCIAL,

ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC.

4)

PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi
ambient i planificació estratègica).

5)

IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític
intercultural.

1

diàleg

�ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones
d'elevat prestigi arreu de Catalunya.

Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les
tasques més de direcció del procès.

ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de
Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients.
Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada

act~,

jornades, estudis,

simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents
propostes.
Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i
aprovar els avanços que es vagin realitzan.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="22">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26517">
                  <text>04.01. Activitat associativa</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35658">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35987">
                  <text>Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41729">
                <text>Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41730">
                <text>1993-11-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41731">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41732">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41733">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41734">
                <text>Catalunya Segle XXI</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41735">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41736">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="41737">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41738">
                <text>Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI. &#13;
Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41739">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1363" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="892">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1363/19931106d_00596.pdf</src>
        <authentication>be59b81629494e50e38972dee1a8a0e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42565">
                    <text>(Transcripció manuscrit de l'Alcalde)
La Corunya, 6 de novembre de 1993
Discurs davant els alcaldes de la FEMP

BARÇA - DE POR
EUROPA
Strasbourg 19/23 octubre
30 octubre
Lisboa
(ver resolución Asamblea) - Comité de Regiones
- Sarajevo
- Unidad
Actuamos con la convicción de que en la Europa de hoy las
naciones se pelean y las ciudades sufren (Serbia, Croacia
Bosnia) Felicitar Alicante y Bilbao.
Y se lo dice un alcalde de Barcelona catalán, socialista y
catalanista en la gallega y galleguista La Coruña de 1993, en
el marco de la España democrática y plural que entre todos
estamos construyendo. Pero todos estos alcaldes, no menos sino
más autonomistas, nos hemos cargado de razón. (67 Madrid)
Viendo como en los últimos 12 años el Estado pasaba del 80 al
60% del gasto público neto, lps autonomías del O al 24 y las
CC.LL del 20 al 16.
viendo como
900.000 - 600.000 Estado
40.000 - 600.000 + Autonomías
160.000 - 360.000 Ayuntamientos
&lt; Europa !
y en Cataluña ...
Estado 20.0000 / 100.000 Autonomía
60.000 San/Ed!
40.000 resto

1

�Es decir que parte de la construcción, de la reconstrucción
diría, de nuestras pequeñas patrias maltrechas por la un día
prepotente e insensibre Iberia, se ha hecho a costa de un
Estado Jacobino pero también a costa de unos Ayuntamientos y
Corporaciones Locales que eran la mejor garantía del
crecimiento de la planta democrática y plural en el suelo
otrora seco y hoy fértil de la España secular.
Recordemos el
(Recordemos el 23 F y luego los JJ.00.
"desencanto")
Ya estamos un poca cansados de la ecuación democracia local =
Escuela de democracia.
que demonios escuela !
En la Europa del Tratado de la Unión, que ha entrado en vigor
esta misma semana, los Ayuntamientos son la base de una democracia que comienza en la sociedad civil y termina en
Bruselas/Estrasburgo y Frankfurt.
La base o punto de partida, la esencia sobre el principio de
subsidiaridad, o de proximidad, sobre el cual es el poder en
general y el poder más alto en particular quien debe
justificar su funcionalidad y no al revés.
(Acceso al TC ? Carta Europea de la Autonomía Local -jueces
aplican)
No nos rompamos más la cabeza investigando sobre la crisis de
la política y la distancia entre la gente y sus
representantes, entre el pueblo y el Parlamento (ejemplo:
Italia y no sólo Italia)
Miren: la distancia entre la gente y la política no tiene
secretos, es una distancia ante todo física, y los Alcaldes, a
los que cualquiera puede agarrarnos por las solapas en la
calle para echarnos en cara cualquiera de los defectos de
nuestros pueblos y ciudades, y para eso estamos, los Alcaldes,
digo, algo podemos testimoniar sobre ese problema de la
distancia y esa necesidad de proximidad entre la gente y la
política.
si la distancia es
(Reflexión
sobre
especialmente en periodos de crisis,
transparentes, xxxxxx patrimonial.

corta
demasiado
somos más
pero

HAVEL ha dicho mejor que nadie que la gente pertenece ... etc.
etc...

�Pero que de todas las pertenencias, de todos los -ismos
(nacionalismo, europeismo, regionalismo, internacionalismo
localismo etc..) el más digno es el civismo y porque el
civismo es el único de todos los ismos que respeta, por definición, a todos los demás.
(El único que reconoce en cada ciudadano un ser con derecho a
una nación, a una región, a una ciudad, y a una familia, el
único que no excluye a nadie.)
Esta es la esencia de la Europa que está naciendo ante
nuestros ojos.
La Europa de las ciudades. La Europa de las ciudades que
sufren y construyen mientras las etnias, las religiones y a
veces la regiones se pelean y se destruyen.
Ojo ! La Europa de las ciudades que han fundado, provincias,
condados, principados, repúblicas (como Pisa, Venecia y
Florencia), naciones, estados? , e incluso Imperios , y la
Europa de las ciudades que quieren valorar toda esa riqueza y
toda esa diversidad de culturas.
(Esas ciudades no quieren quitar recursos a las Autonomias
sino recibir de ellas, lo que ellas reciben del Estado en la
misma proporción).
Pero para eso necesitamos dos cosas, que son tres (como
veremos)
(1) recursos
(2) autoridad
Recursos quiere decir capacidad de construir, de servir, de
vigilar, de limpiar, de atender: dinero, pero dinero
transparente ! y flexible como en Alemania y Suecia, % IRPF,
Sociedad TP y AJD.
Autoridad quiere decir capacidad para ordenar, corregir,
inducir a la urbanidad -más allá del urbanismo que hemos
construido- para crear cultura más allá de las escuelas y las
guarderías que hemos hecho llegar a los rincones más alejados
del centro.
Autoridad quiere decir que los impuestos hay que pagarlos, la
indisciplina hay que poderla corregir, los automóviles deben
respetar a los peatones, el verde debe dominar sobre el

�cemento especulativo y el alcalde ha de poder enorgullecer a
sus conciudadanos, en el sentido de darles la seguridad de que
sus derechos, su tranquilidad, su derecho al silencio y su
derecho a la cultura serán respetados.
En el sentido de que aprobemos nuestros planes especiales de
urbanismo!! (son liberales ?) Incluso los vascos! que
aprobemos nuestros precios de los transportes (son elevados ?)
En el sentido de que la policia municipal es algo más que una
engorrosa necesidad y su actuación emana de una de las
convenciones más fundamentales de nuestra civilización es
decir: que emana del civismo.
Pero he dicho que hay un tercer requisito, y aquí termino, y
ese requisito es la autocontención de las autoridades
superiores, aquellas que pueden hacer apelación a sentimientos
que, afortunadamente o desgraciadamente, tienen mucha más
fuerza que el civismo, que pueden hacer apelación al Estado, a
la nación, a la tribu, a la pertenencia, a lo que nos hace
distintos y no iguales, a lo que nos protege en lugar de
abrirnos: a esas autoridades les pedimos hoy modestia.
-

Que apuesten por el municipio.
Que confien en el poder pequeño.
Que se dejen representar por 1..a ciudad.
Que luchen contra el paro confiando en el conocimiento que
los alcaldes tienen de dónde está el paro y dónde está el
trabajo.

Que la descentralización de la Educación (exc Unïv), que la
Vivienda, que la xxxxxxxxx, que los xxxxx xxxxxxx (exc Alta
iy
Competición)
- Y ESTO ES ADMINISTRACIO UNICA
Ayer en el Parlamento Catalán se impuso la cordura y se aprobó
el 2 + 2. Valentía y sensatez. Cxxxxx patrimonial AFLORAR.
Que cumplan el famoso 25% de gasto público local tantas veces
prometido, que el Banco de España nos diga cada año ...
estamos lejos ... o cerca, y que lo hagan en el marco de un
gran pacto tripartito -si a las tres administraciones le
añadimos la representación de las grandes familias políticas
[y éstas primero], y que lo hagan pronto.
Galicia, Cataluña, España, Europa están al acecho de lo que
ocurre hoy aquí en La Coruña.

�Demos una vez más un ejemplo de ponderación y valentía.
El Sr. Presidente tiene la palabra.
Los Sres. Presidentes, aquí y en Madrid, tienen la palabra.
ord. 2
#7#
corunya.pm

��L'ALCALDE DE BARCELONA

Sçl

IÁ
4/

CY-."1

,

u

‘--n

e

tt.../\■"'D

el' '7

Vi1/44 ALC4i0é

L
e 1.1-jk--

elt)k,

t-LI-f44-PU

p Lu1/1

EN

�L'ALCALDE DE BARCELONA

01.

eálts
MI&amp;

( NO
frfrolsy MrSh-

tk-rítt4

IQ.

tW 20 lid,

60e

u cl,)
-?•,:uo— cooct ■ieur
tV't
40
1(„i.cc,.., —3600°3

1,,tAlYs

ect
alec 50A1tit

Pt'c l Q uE p

alAtS e
CcjW 0$A34,
~be iMbIL-P~

LA W

fi,

Wít

e
Alls 4TQÅ

I

Akr y aNk. e

711-4ll- 1 4' ZIOV

f

4

�L'ALCALDE DE BARCELONA

4.; ak.,,V)

o

N paL

QC
ikéS
'

ik

E fhl

M AkM ,4 4M M' 4
4/4

k 1 o (At / r ci 4

caí L

y

T.-6 ,
004

LIV-041e14
gritst,Rá

t5-044 Ci

«Te

Fl ¿A-A SU

IJW
,tít

f.)

y No

�L'ALCALDE DE BARCELONA

0 05 fk,0MP 005

t4

1

MEZA- (WW;

PE 4
yOur-- (-71-wit
L

-

Cki Sif

SE- £4

4
s hill p

Pot '9‘tc 4--

/ 41i

wk

\1_

:4

1ff Kattv-rolTk

.7()Glikui4,10--s&amp;
¿i

&lt;17 k
«Ftp
19(4)1 6-14w

LITJ

No

140-

1-iutme)

6,~2-

y 14

Títmff S 1CA ÉTÓS .'4Çj 14,£(4fç

aiut/t.t oup

k

Cá4 t

LO)

�L'ALCALDE DE BARCELONA

w, 1(44

1'v

"/IPPI-41t5

U--

�L'ALCALDE DE BARCELONA

P-\

iet
bdA,,

�L'ALCALDE DE BARCELONA

ciu

d

I 0--

ui m--&gt;

(Árfu-(3
rv-eASAAA,-o

CtI/v [ 4 )
CUL-

em_

1r

I

kL(

Jtí

CUr)a
I

UW-.1•1)

cLt-

�L'ALCALDE DE BARCELONA

(

&gt;

A

2A

t.icív

Loc.

bíts"

c.0
kalv)

44,vtaruiA,v.,

J.,( ?A_

(1)i/1

¿,i1////fret, ui/Ls

c\'Vl 1,1^/
ci /

�L'ALCALDE DE BARCELONA

Q

,../(44�1(r:

La

c)---4„¿A
c 42,ut

1-1 4.--(
cct

�L'ALCALDE DE BARCELONA

taiivvb

ntttc

cd.‹

(Luz_

9 6z,t44_,

a(4'---)

v

a ,CaLL,,
1

eA

(

1/t¿k.
( Ci./tat '4*

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18912">
                <text>4269</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18913">
                <text>Assemblea General Extraordinària FEMP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18914">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18915">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18916">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18917">
                <text>La Corunya, Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18919">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22296">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22360">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22361">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22362">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22363">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22364">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22365">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22366">
                <text>Federación Española de Municipios y Provincias</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40976">
                <text>1993-11-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43595">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18921">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1364" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="893">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf</src>
        <authentication>eddadb0849a394a521145cfed44451f3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42566">
                    <text>L'ALCALDE DE BARCELONA

)0,Ni(-) 12.11çç3
Lan

Civ\

1

1

15

c,

HA:TvGievt,c

19,0
po,...;

fki 6
)

•

PcuLA 4-

,'Iv d

j A Go 6s

/te

ttp

y,t,t,1,1
t,Atr

FCM4

Nam1-11/ur

ytr

A NN

'Fiare t 'cluAybcmf&lt;

Tcviu

K001 Buz yhfçk

t---/ Çcz.1■_ELL._
x

4,,c/LA/

1“3

�L'ALCALIEE DE BARCELONA

Li fk
a
)&amp;V- -S

ft

A-4-1-4,14 4 t't

"tat

LtAA-4
H

o-

1'

4-5
t-Z-t-1- 1 5 ?

('

LAAAljtia-

VI'LAA1)‘

e/&amp; OL

e
14 .111. ( :

exr P

vt,

h 1/U2 .

LÁ.L.

3

¿Ami

/ A P-1

¿Pi

,4 41-1,

/11.Q.1-1112',

br
"t

vf-x-,

(CA

6

4—
)

(c,"

(In

ctAAPhwo,.

44-44.,

ß4&gt;t

1.1..v Lt..4,.

(11,

C4X

n

Lru–Q-tr»t."

r

are H

L,

/

�L'ALCALDE DE BARCELONA

kc\ 5-

pi-)

r

'12&gt;

,

uutikfi

CA 5,1 -PC

t"

(9) cr,:-4/1&amp;-

Lit

il

1Å

R

r

Ji

v‹.
r

/AIZ

)1/9 ‘}1

t.

, 9_, utplikk -S

t

e

(,: C "

t3N-

\ir

f491,1"i

01.114,1»(1,-k:

9,A 1,re

4 L

,

P

e

‘6

1A G-4
i4A

í

(it I6v,

Id, :lo (z) U

1./ru,k,s4,-.4d'

1- ,,d1

�L'ALCALDE DE BARCELONA

p

14

1"10,r-

t

/.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„,

C j¿s \\

a/N ':,3 ti

LiViç r

--------(4)

t. 1

V5
1

RAL\
ruyh,drvole
froitily ,1
. ,c^.. L

el-a:m.14,m

(,e"(
11 \1101

lit

61.1)
( 1 V. r

\ii»,‹nefilikr:

,Á

• L

1-1 tis

/ CLA ctitir t

Ttf / (A) q v(

4

1-4-6/A'

sir

f4--.4útt,

1

•

(v,,

( re

(4,

C))

(-1 o
cts,,_,L_

1',G1,44

'frti1/4p

-+v4fie

tg_
14.(1,

�L'ALCALDE DE BARCELONA

k

Jis-

i

L I),Lk9A-UJUI?
,\_44

Ir

itf

J
I.

cA V

o

"

a

f-P4A-4:

(&gt;51A^
fr

v o, e _s

/

Eh

1

ÀÇ

,s,„„t„.„ u

�L'ALCALDE DE BARCELONA

otu

(Y\n,t,TbL-4-/V(,l

\
)„.xl\(,t4-0A,cc

r)\-1. clve&gt;leilk

q4A

-V‘
I- e_
kck.

�L'ALCALDE DE BARCELONA

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18922">
                <text>4270</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18923">
                <text>Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18925">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18926">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18927">
                <text>Seminari d'Economia Aplicada, UAB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18929">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18930">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21682">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21683">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21684">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22297">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21685">
                <text>Document de treball manuscrit de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28346">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40977">
                <text>1993-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43596">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18931">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1365" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="894">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf</src>
        <authentication>d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42567">
                    <text>á_tAzti

Nota Intervenció Alcalde

CA—ti

2

4)71 c.0

l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^
j,
' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{

á

1.12.93

ej 1)

TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS
d

19,1it..-..c

(No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb
algunes frases en anglès),

SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT;
SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE

L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000,

d■ l ¡¡ .

SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS
AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA.

/I/

, i^ f
dxÍvtA-

MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA

PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A
TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE
MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE
ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU
ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN
DEL CIDEU.
SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y
CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE

SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE
ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS
REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE
INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE
CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA,
ARGENTINA.

,

^^^

¿A(Aj¿

�SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID,
A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES
EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA
YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS
CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA,
MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE
BILBAO

Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO

SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS
LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes
Estratègics

del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA,

LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA.

2

�PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA
LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS
ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE
COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES
IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN

cLt'

VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO
INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92,
SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14
HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿'
FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y
MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON
DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA,
CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO.
C9- 1Fv,u\t,

Vul\15N

�HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S
CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN
NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN
BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS.
DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE
TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS.
ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL
APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA,
DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS
ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES.
HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO
TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA
TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE
DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA
AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA
UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS
APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A
DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE
IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO
QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA
COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES.

4

�POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA
BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN
GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE
ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE
COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE
PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA
DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN
MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES
ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL
2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA
TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE
HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA
HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE
CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION
CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS
(LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO
PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA
CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS
EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA
CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA,

UtItue

�USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN
DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES,
SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU
EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE
ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO
PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE,
QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO
EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA
INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES
EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE
CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN
ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO
IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA,

AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE
NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN,
CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE
MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS
AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA
OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO,
PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN
ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS.

BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS.

6

�• Presentación
Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los
instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La
previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación
que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la
improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones.
En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y
consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor
eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio.
Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la
Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión
sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados.
Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación
Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité
Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000.
En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de
ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la
Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el
Banco Mundial.
La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como
asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera,
constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la
definición de sus mejores estrategias ante el futuro.

LL,4(//W
Pasqual Maragall

I^

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18932">
                <text>4271</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18933">
                <text>Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18934">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18935">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18936">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18937">
                <text>Programa de la Trobada.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18938">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18940">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21673">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21674">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21675">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21676">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21677">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21678">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21679">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40978">
                <text>1993-12-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43597">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18942">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1366" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="895">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf</src>
        <authentication>33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42568">
                    <text>4kÏa Slitms

kricáve TH . C4Q.
(tS&lt;CtS

P

L'Alcalde de Barcelona
^È1^ JUC

ekul 5

^.

.2.15

JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1
CLDL GgiUrZ q-

^ y
12A11/1c-M-

zfr-w,

S ^.--^Z/ZAt,

Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya
Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es

f

[r (
lSc ^T N^^

�DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,
THIS SUMMER,

IN AN INCREDIBLY COLD EVENING

IN

BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE
ti^&gt;
„ A ^ fi7t n
BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL
AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART.
SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND,
AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC
WAY, BARCELONA'S DEBT.

TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY,
I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST
DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA
BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF
NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT
OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S
GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK.

AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r

1 ^

6j lU, Y1

6L(..1)1/

TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF

THE

METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN
SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.

THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA,
USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS
1

�PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN
QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE
^--„
PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON
----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE
THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT
QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY,
THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM
INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT.

I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE
URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE
QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS,
BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE
POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.

IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO
WORK HERE.

THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA,
PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT
IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN
NEW YORK CITY,

WHICH SHARED WITH THIS

SOME

�—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE
DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH
NEIGHBOURS,

WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN
•

APPLAUSE FOR HIS "WALL".
^^^^^

^•

ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL

COLL rG AND

-• -KS

ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF

THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH
USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS'
CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE
•

¡ A- ,

PUBLIC ACCLAIM.

^.

BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA
AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED
PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE
COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS,
PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN
BARCELONA IN THE PAST FEW

YEARS. THE NEIGHBOURHOOD

CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST
ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION.

^^

,J¿-

4._J)

r'tp\

Y -ZS
^

.^

BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP,
WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF

HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB
^
e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE
IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH
HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".
3

/

,

¡^
^,1G^( )

�WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL
RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED,
DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN
ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG.

THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND
NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END,
WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN
ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH,
WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO
BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS
DESIGN QUALITY.

MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU,
FOR THIS.

THANK YOU VERY MUCH.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18943">
                <text>4272</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18944">
                <text>Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18945">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18946">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18947">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18948">
                <text>Washington</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18950">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18951">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21663">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21664">
                <text>Kelly, Ellsworth, 1929-2015</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21665">
                <text>Hughes, Robert, 1938-2012</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21666">
                <text>Bruggen, Coosje van, 1942-2009</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21667">
                <text>Serra, Richard, 1939-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21668">
                <text>Oldenburg, Claes, 1929-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21669">
                <text>Art</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21671">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21672">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21680">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40979">
                <text>1993-12-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43598">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18952">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1367" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="896">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf</src>
        <authentication>ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42569">
                    <text>Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del
Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993.
Mollet del Vallès.

Estimats amics,
Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i
a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els
municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i
foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans
d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va
refer fins al segle XVIII.
Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic
i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del
Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i
altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat
Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen.
Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa
Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per
tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des
de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien
les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i
el regne de Catalunya i Aragó.
Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament
carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar
sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí
s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei.
Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la
protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres.
Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals
quan necessitava diners. II eren diners que no eren per
consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la
guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i
els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder
anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en
tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de
Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als
burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i

�als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts
juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el
seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva
veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i
esglèsia, i per altra banda, ciutadans.
Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i
havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la
per la seva
per la seva indústria,
seva artesania,
il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor,
i que conduïa
un senyor que jutjava, que cobrava impostos,
també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar.
Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava
els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o
cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació
permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per
Nadal).
Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià
van ser clergues. Macià và ser el primer President civil.
Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat
capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven
el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I
feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant
amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el
territori.
Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes,
manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien
prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor,
sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat
amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha
tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir
que depenien directament del Rei a través del batlle, que
era la representació de la ustícia del Rei.
Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en
el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella
ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir
poder territorial.
El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució
que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar
i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer
romanes i després gòtique
i dintre del que va ser el

�Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però
que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes
seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al
Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes.
Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge:
quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus
ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se
en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la
llibertat del municipis i dels seus ciutadans.
Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar
temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran
prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris.
Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la
ciutat en els seves vides i en les seves hisendes.
L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la
llibertat de Catalunya.
Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600
anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de
Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat
dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues
creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i
tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures.
I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova
Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de
Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu
Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella.
Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull
de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa
de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar
aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi
donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els
nostres municipis en l'espeit del carreratge.
Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres
moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb
els seus voluntaris que van tenir un paper tan important,
sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix:
reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i
d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de
pobles i ciutats de tot Cat lunya.

�Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis
carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem
que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests
darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi
de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels
60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat.
És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la
recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són
municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser
annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat
a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui
hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu
que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i
Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní,
Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són
avui aquí presents.
L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament
modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent.
Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han
de continuar tenint.
Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti,
també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de
llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units
per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova
llibertat que construïm dia a dia amb
el municipalisme.
Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint
també des de cada ajuntamen...
En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit
reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans.
Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però
tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall
possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més
amunt, però s'ha de demostrar.

�L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que
tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble,
no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a
prop es pot controlar.
La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que
capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per
ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans.
Continua sent l'esperit del carreratge.
Una Catalunya forta necessita uns municipis
ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç
només ella mateixa sinó strènyer llaços
pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots
regions i Estats que la conformen.

forts. Necesside no mirar-se
amb els altres
els municipis,

Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem
de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat.
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18953">
                <text>4273</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18954">
                <text>Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18955">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18956">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18957">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18958">
                <text>Ajuntament de Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18960">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18961">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21658">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21659">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21660">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21661">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21662">
                <text>Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40980">
                <text>1993-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43599">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18962">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1368" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="897">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1368/19931215d_00603.pdf</src>
        <authentication>061bacfb50f6228934167f8417844290</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42570">
                    <text>ENV ,,,UR

:Telecopiad, Xerox 7021,14-12-93

16 36

GABINET REGTORATi

;

04027366.# 2

Gabinet del Rectorat
Unitat dc lelacions Exteriors

EdifiCi A
08193 Bell

(Barcelou). 5paín
Te1.: (3) 5811 1103 • (3) 58120 77
Fax. (3) 581 16 14
T81ax:52040PDUC1 E

Universitat Autdnema

de Barcelona

Dia 11 desembre 1993
Hora: 10
Sala $'Actes
Facul!at de Ciéncies Econòmiques
i Emmiresarials

ACTE INAUGURAL DEL
XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ECONÒMICA

Presideix i obre l'acte L'Excm. i Magfc. Reetdr de la UAB,
Dr, Josep M. Vallès

1, COMENÇA L'ACTE D'INAUGURACIO
ECONÒMICA

TÉ LA PARAULA LA DRA. ISABEL FB
D'I CONOMIA

EL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI

ERA, CAP DEL DEPARTAMENT

2. TÉ LA PARAULA EL DR. XAVIER VIVES, DIRECTOR DE L'INSTITUT
D'ANÀLISI ECONÒMICA

3. TÉ LA PARAULA L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE
BARCELONA, EL QUAL PRONUNCIARA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL

4. (PÁRAULES

DE L'EXCM. I MAGFC. RIIICTOR DE LA UAB)

�LA ECONOMíA DESDE LAS CIUDADES
(Notas para la conferencia del Alcalde en la apertura del XVIII
Simposio de Análisis Económico, 15 de diciembre de 1993)

.1.1)%x
),J2- v (4+2 .1

(.5-v‘A

1. TEORíA ECONOMICA DE LAS CIUDADE
[A. Mas-Colell]

41.mmS^c .

- Desde un punto de vista económic

,

la ciudad ha sido intensa-

mente estudiada por los historiadores (Pirenne) i también por los
expertos en los múltiples aspectos de su entramado organizativo:
urbanistas, haciendistas, técnicos en transporte. Pero en cambio
no ha sido tan a menudo el objeto d e la reflexión general de los
economistas teóricos. (...) La ciudad no acaba de encajar en la
visión del mundo del pensamiento ebonómico tradicional.

- La ciudad es una aglomeración humana. Hay otros tipos de
aglomeración que no son ciudades. Son ejemplos extraños y transitorios: campos de refugiados, campamentos militares, (campus
universitarios?). La situación no mal es que una aglomeración
humana genere una dinámica interna de organización que es, al
fin y al cabo, de lo que llamamos ciudad.

1

�- ¿Por qué hay ciudades?

Hipótesis ecologista: En teoría po}3ria ser que la ciudad fuera
simplemente un error, una equivocac ón económica tanto mayor como
mayor sea la ciudad.

Según esta hipótesis, la dinámica de crecimiento de la ciudad
sería similar a la percepción del automóvil que se incorpora a
una carretera: Cada automovilista p c ede preferir individualmente
entrar en la carretera, pero para los que ya circulan en ella,
el efecto será de una mayor conges :ión.

Similarmente, cada habitante puede preferir trasladarse a vivir
a las ciudades, con lo cual éstas tenderán a ser cada vez más
densas y más extensas de lo que se la ideal.

Esta visión

es exagerada. Es

vierto que con el concepto

congestión se puede resumir el cos e económico de las ciudades.
Pero también es cierto que ante este coste hay beneficios de
interacción que son decisivos.

Estos beneficios pueden clasificarse en dos categorías:

1
a) Categoría convivencial.- Aquí

se incluyen todos aquellos

aspectos que hacen de los habitan es de una ciudad un bien de

consumo para los otros ciudadanos le la misma ciudad.
2

�Los avances tecnológicos en tranE portes y telecomunicaciones
deberían de haber tenido una influencia muy importante en la
desconcentración de los núcleos urbanos. Estos efectos dispersadores se han detectado claramente len algunas zonas, sobre todo
en Estados Unidos. No obstante, Ilas tecnologías también han
mitigado algunos de los costes de

b) Categoría productiva.- Son todo

ongestión.

aquellos aspectos que hacen

de las ciudades uno de los sistemas más productivos que ha
generado la evolución social. La fábrica es otro sistema , si
bien la ciudad es más antigua y, por tanto, menos probable que
sea transitoria.

Las ciudades interaccionan profundamente con su entorno próximo
y lejano. Por regla general, en ca a momento de la historia, lo
que exporta la ciudad está a un nivel superior -en términos de
sofisticación cultural o tecnológi:a- a lo que importa.

[En épocas muy antiguas, la agricultura fué inventada
y exportada desde las ciudades. "Versalles inventa la
agricultura y no la agricultura a Versalles ".

Jane Jacobs: Systems of Survival: A Dialogue on the
Moral Foundations of Commerce and Politics, 1993]

3

rY.0

�En nuestros días, las manufacturas industriales están siendo
substituidas por productos de elaboración más compleja:
servicios, ideas, o productos culturales.

Parafraseando a Le Corbusier: La ciudad es una aglomeración
humana económicamente irradiante.

- ¿Por qué persisten las ciudades?

La utilización de los factores de producción es más productiva
en el contexto ciudadano que fuera( de él. Este "multiplicador"
de la productividad del esfuerz

de los ciudadanos podría

considerarse como un fondo de come r cio de las ciudades.

Ya Adam Smith (La riqueza de las n ciones, libro 3 12) identificó
este fondo y consideró que debía est ar enraízado en el territorio
físico, en el caso de las ciudades, en los edificios.

Marshall proporciona una idea más moderna de este fondo de
comercio de las ciudades, basado

n su ambiente comercial y en (

su capital humano. Esta atmósfera especial debe, como ya apuntaba
Smith, estar enraizada en un terri torio físico.

Esta idea de la atmósfera especial que crean las ciudades es
sumamente atrayente en campos q

van más allá del análisis

económico estricto. ["Stadt luft macht frei", "carreratge"].
4

r'"
411 14`

l

-

�rvk

- ¿Ciudad especializada o ciudad di. versificada?

Difícil tensión entre las dos tendencias. La especialización
puede conllevar una vitalidad extraordinaria como consecuencia
de los rendimientos crecientes a escala. La diversificación sería
más adecuada en los momentos de dificultades económicas.

Lo que distinguiría una ciudad madura es que puede ser muy
especializada y que dispone de un fondo de comercio más diversificado y más convertible.

V■plA

-

tP

0,40. vik.e

2. SITUACIÓN ACTUAL DE LAS CIUDADES

\lAw 11^)

•
"Heli is an American city" procla}naba recientemente la portada

de "The Economist" (6-12 noviembre de 1993). El editorial de la
revista alababa la orientación de

uchos de los nuevos alcaldes

elegidos recientemente: "managers, no políticos". Me remito
nuevamente a J. Jacobs, que recomienda no seguir esta tendencia:
"Los negocios y el gobierno partee de bases morales muy diferebntes que conviene no confundir".

Ejemplos de éxito en la separación política/economía: Hong Kong, Taiwan.

5

�Ejemplos de fracaso de orientación businesslike en
la gestión pública: Definición de criterios de productividad en la policía de Nue4a York en los años 80.
(conf. J. Jacobs).

- "Barcelona, The Most Dynamic City in Europe". (Time, 11 de
junio de 1990). Barcelona como successful story de gestión de la
ciudad. Se ha conseguido a través de la combinación de:

a) Orientación businesslike en mulchos aspectos de la gestión
municipal: Contabilidad por partida doble, gestión por objetivos,
dirección gerencia! de los ámbitos Se utilizan instrumentos de
la gestión empresarial para lograr una mayor eficacia.

b)

Objetivos políticos: urbanismo redistributivo, cohesión

fr

social, calidad de vida, solidaridad, civismo.

c) Planificación estratégica. Barcelona concibe la planificación
estratégica como alternativa a la dos opciones clásicas de la
política urbana que, llevadas al extremo serían:

- Dejar actuar libremente a lls fuerzas del mercado.
- Planificar todos los aspectos del desarrollo urbano.

^

vt"14.-

v•4

t,^
-^/

6

r !

^

^ JS tk ^

Y^1 ^ ,t?^ t t/^M

l^ &lt; wu► 41

rPh^
,
,,,^^ N.cI

J i V +MA, h

-11 toms

�conseguido crear mecanismos

El Plan estratégico de Barcelona

de diálogo y elaboración de propuejstas enormemente operativos,
en los que participan fuerzas
enfrentados:

instituciones,

con intereses teóricamente

organizaciones

empresariales,

organizaciones sindicales, universidades.

Éxitos del Plan estratégico:

- La propia creación de los mecanismos operativos de
diálogo.

- El cambio de escala. Barcelona aparece en las listas
de las principales metrópolis mundiales. Centro de la
macro-región mediterránea.

- Se ha enriquecido el tejido

-

conómico de la ciudad.

Se han construído numerosas infraestructuras de

apoyo a la movilidad, de telecomunicaciones, espacio
para oficinas, hoteles.

Barcelona ha incrementado notablem nte su oferta i la demanda ha
respondido muy positivamente. Ha

ci tado la demanda, a pesa r
us

de la crisis actual.

A

7

:

..e" c-api

Stk

ti5

freth
W.^454 Aettic,

�Ejemplos:

- Actividad de congresos (en 1993 quizás 120.000 ó
140.000 participantes).

- Aeropouerto: 10

iliones
Ilr

de pasajeros. Notable

incremento del tráfico internacional.

- Oferta de espacios comerciales, oficinas y hoteles:
L'Illa, próxima apertura Hotel Ritz Carlton Arts,

Diagonal Mar empezará pronto.

- Centro logístico del delta

1 Llobregat.

fr&gt;^lJ

Barcelona vende su experiencia en planificación estratégica y en

G^^

la aplicación de tecnologías urbanas: TUBSA, Barcelona Tecnología. El Banco Mundial desea que l experiencia de Barcelona se
aplique en la modernización de las ciudades de América Latina.

g

.&lt;4\mrAlk, WN"

3. ¿QUÉ PEDIRÍAN LAS CIUDADES A LA CIENCIA ECONÓMICA?

^'^ O'v

- ¿Cómo se vé la economía desde las ciudades? ¿Qué nuevos
enfoques de la ciencia económica

desearían las ciudades que

fueran desarrollados? Estas son lao preguntas -y los retos- que

,

�como Alcalde quisiera plantear anta una audiencia académica tan
destacada.

Recuerdo la referència que hacía al principio sobre el
profesor Mas-Colell: la

ciudad no hl sido estudiada en profundi-

^¡

dad por la ciencia económica. Fundamentalmente ha recibido, en

este sentido, aproximaciones tangeiciales. Este sería un primer

Jrc:

reto.

Í1, I'`I

#(.

ALV`ç/i

Necesidad de redefinir la macroeconomía desde un nivel micro.

(;)
No micro entendido en sentido neocijásico -empresa y consumidor-,
sino micro en sentido territorial: la ciudad, los ámbitos
territoriales en los que se realiza propiamente la actividad
económica.

Crítica a la abstracción de las políticas sectoriales que no son
espaciales y, por tanto, no eficaces a nivel micro.

E t.
1.
( /b 14■∎ 4
an
y^, k

tRt.AAo Es %.Á

G^ la•
=

Reivindicación de una nueva ! eóptica d

V N it$ S01:N

Nt. cGt

¡ti&gt;

(,11zAnit4.01,
_

la economía que

incorpore la filosofía del concepko definido en política como L^ ^ '
T
R.;S

subsidiariedad. La subsidiarieda se define en política con

`a^

términos que son fundamentalmente económicos: eficacia, eficien-

^c^

r« ci.

Iri•

ill.

d

cia, economía de medios para resol4ver necesidades ciudadanas.

k trizk l')
N i&amp;-

1^ I

.w ^- wg

t^

v..

d^

9
1341 .

ti.'^

r

^t •t^t

N

ltmF.iiw

G(iWl NltGiM
Q Ch

o

Si OLp
t1

P
^^ S

L.1.-

�El principio de subsidiariedad, o de proximidad /del poder,
significa que nada debe hacerse en un nivel de gob/erno más alto
que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. En general, el
nive
é rgobierno más próximo al ciudadano es el más eficiente.

La traducción de este principio a la Economía Política -en sus
múltiples aspectos- es otro de los retos que lanzo. En qualquier
caso me referiré a continuación a algunos aspectos que podrían
considerarse como concreciones de este planteamiento a cuestiones
específicas como el paro y el ciclo.

Ist„ ¡.1, (fi0y A4,444
3"` 3 11

""

4. El paro y las políticas contra el par'. Este es un caso

paradigmático de la eficiencia de las polí icas micro sobre las
macro. El éxito de las iniciativas locale- de promoción económica
se han demostrado como una de las herramientas más efectivas para
promover el empleo.

V VV4•WVW

f 7;

V

I^v►

ovo

LA,-)411#9

^t'0
--r...1~~

tMf►

#111

Li

i

C. (,Ç Nefr►S)

/ k~ t 1tdv
^ yN fr 4./v

5. Correlación del gasto público local con el ciclo económico.

Los gobiernos locales han visto
tributarias a aquellos impuest

ducidas sus posibilidades
menos flexibles respecto la

evolución de la actividad eco amic?. Ello conlleva que el gasto
público local pueda muy • ficilmente tener una repercusión

jki1
4

anticíclica.

lo

1

,^ ^^ f^

y

-}'

hf 1

iI

�r
vel

.^. Cogioloa
Sería muy importante encontrar

qué 4R

efectivos para cambiar el sentido

e

c anismos serían los más

esta correlación.

r110J

6. Ciudades y empresas. Como se ha apuntado anteriormente, ¿deben
las empresas gestionarse como las ciudades?, ¿y las ciudades como
las empresas?
¿Qué retos deben resolver conjuntamente ciudades y empresas?

- Sobre las redes de telecomunicaciones,

- sobre como han de ser los vehículos y las calles de
las ciudades del futuro,

- sobre qué papel deben jugar
articulación del reciclaje

iudades y empresa en la
de

residuos y ahorro

energético.

[Conferencia Eurocities-Eurofirms]

7. Ciudades y medio ambiente. ¿Qué papel tienen las ciudades en
la

articulación de políticas

1de

desarrollo sostenible y

corrección de los desequilibrios m ndiales? Estos son, sin duda,
dos de retos más trascendentales qu(1 tiene planteados la Economía
Política en términos generales.

11

�Y no se debe olvidar que es prec.samente en las ciudades del
mundo donde estos problemas se plantean de manera más acuciante.

Las ciudades ya han dado pasos }importantes en este campo:
Conferencias de Rio y Toronto. Declaración de Amsterdam de las
ciudades Europeas para la protección del Clima.

8. ¿Cómo se analiza la creciente competencia entre territorios?
La creciente mundialización de 1 economía ha conllevado la
aparición de un mercado global en el que distintos territorios
desean aprovechar sus ventajas estratégicas respectivas para
obtener la instalación de industrias, infraestructuras, instituciones.

¿Cuáles son los costes, los beneficios y la eficiencia de este
mercado mundial de territorios? ¿Cómo debería mejorarse para
beneficiar las zonas más necesitadas de desarrollo?

9. ¿Cómo se articula ciudadanía y mercado?

[La derecha prefiere hablar de "ciudadanía activa" a
fin de subrayar los deberes de los ciudadanos. La
izquierda intenta elaborar una noción de "ciudadanía
comunitaria" con la que prete de combinar la solidari

12

�dad con los derechos sociales y las prestaciones.
(...)
La ciudadanía es un concepto no económico que define
la posición de los individuos independientemente del
valor particular que se atribuya a la aportación de

l

cada uno al proceso económico. Y eso vale tanto para
los derechos como para los deberes. El derecho al
voto, por ejemplo, no depende del pago de los impues-

1

tos, aunque pagarlos sea una condición ligada a la
condición de ciudadanía.]

(Discurso de Ralph Dahrendorf al recibir el título de
Doctor honoris causa en la Un versidad de Urbino)

Democracia y mercado como sistema s fríos, coonstituídos como
principios, reglas e instituciones

cuya existencia depende del

compromiso de los ciudadanos. No

resuelven la necesidad de

pertenencia (sentimiento caliente).

(Conf. Gemerek, Dahrendorf) .

Circuitos concéntricos. El civismq como derecho de todas las
personas a ser respetadas en los div rsos círculos de pertenencia
que definen el mundo. (Conf. V. Ha el)

13

�10. ¿Cuál ha de ser el •a•el de las ciudades en el •roceso de
construcción europea?

Actualmente, el 65% de los problemas y necesidades de la
Comunidad se manifiestan en zona urbanas. Sin embargo, las
ciudades solo reciben el 25% de los recursos de los fondos
comunitarios para resolverlos.

La construcción europea debería basarse en el fortalecimiento de
la base -las ciudades- y del tejado que nos cobija -la Unión
Europea.

La Europa del futuro ha de ser la Europa de la Ciudades. Acaso
en la próxima Ronda del GATT, los representantes de las ciudades
europeas, americanas, asiáticas y de los países en desarrollo
deberían tener ya un papel importante en el proceso negociador.

[El 15 de diciembre, día de la co ferencia, finaliza el último
plazo de la Ronda Uruguay del GATT]

irp/econom.con

14

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18963">
                <text>4274</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18964">
                <text>Economia desde las ciudades / conferència inaugural del XVIII Simposi d'Anàlisi Econòmica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18966">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18967">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18968">
                <text>Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18970">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18971">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21654">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21655">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21657">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22019">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28347">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40981">
                <text>1993-12-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43600">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18972">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
