277 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2749/19920613_Empuries.pdf 993a787f7f25c44ced6d0262a828e376 PDF Text Text 16 JUN '92 18:09 GCD COOE 92 343-4904366 PARLAMENT DE PASCUAL MARAGALL PRESIDENT DEL COQB '92 1 ALCAL DE DE BARCELONA EMPÚRIES. 13 DE JUNY DE 1992 JA TENIM EL FOC! HA ARRIBAT A CASA AQUELLA FLAMA QUE TANT HAVÍEM PERSEGUIT; LA FLAMA QUE TANTS HAVÍEM DEMANAT DURANT TANT TEMPS; LA FLAMA DE l 'OUMPISME 1 DE LA PAU. JA TENIM EL FOC : QUE NO DElXI DE CREMAR! QUE IL .LUMINI EL FUTUR DE LA NOSTRA GENT. QUE PURIFIQUI ELS NOSTRES IOEALS. QUE ESCALFI PER IGUAL ALS BARCELONINS, CATALANS 1ESPANYOLS. QUE SUBLIMI LES NOSTRES ESPERANCES, EL NOSTRE ANHEL DE CONVIVENCIA J L'ESTENGUI ARREU DEL MÓN . QUE ELS MÉS JOVES PUGUIN EVOCAR AOUEST MOMENT 1 PUGUIN DIR: RECORDO AOUELL VESPRE QUE VAM REBRE LA FLAMA QUE PUGUIN CONTINUAR CREIENT EN UNA LLUM QUE VA NÉIXER A LES CIUTATS DE L'EPOCA CLASSlCA, COM HO ERA LA NOSTRA ESTIMADA EMPÚRIES. DEMA, LA TORXA OLÍMPICA COMEN<;ARA A CÓRRER PERLES NOSTRES TERRES. MILERS DE PERSONES PRENDRAN PARTEN L'AVENTURA, 1MIUONS PODRAN SENTIR-.LA COMA SEVA. BARCELONA SERÁ EL CENTRE DELS JOCS. PERÓ TOT CATALUNYA 1TOT ESPANYA PODRAN COMPARTIR L'ESPERlT, 1PER TANT EL BENEFICI, D'UN ESDEVENIMENT MEMORABLE. EN AOUEST MOMENT VOLDRÍEM DIR AMB EL POETA. DIR-HO A TOTS 1A NOSALTRES MATEIXOS : ".. . RECORDA $EMPRE AIXÓ, SEPHARAD. FES OUE SIGUJN SEGURS EL PONTS DEL DIALEG f MIRA DE COMPRENDRE J ESTIMAR LES RAONS t LES PARLES O/VERSES OELS TEUS FILLS" CON EL POETA, QUISIÉRAMOS DECIR A TODOS, Y REPETÍRNOSLO A NOSOTROS MISMOS : ",,,RECUERDA SIEMPRE ESTO, SEPHARAD. HAZ OUE SEAN SEGUROS LOS PUENTES DEL DIÁLOGO Y TRATA DE COMPRENDER Y DE AMAR LAS RAZONES Y HABLAS DIVERSAS DE TUS HIJOS" HAURIA ESTAT MAGNiFICA UNA RUTA MÉS GENEROSA, OBERTA ALS CIUTADANS DE LA GRAN PATRIA EUROPEA, 1 A TOT EL PLANETA NO HA POGUT SER, PERO ESTIC SEGUR QUE TOTS ENTENDRAN LA FESTA COMA SEVA. OIREU QUE EL FOC NO ÉS MÉS QUE UN SÍMBOL. ÉS CERT. PERO LA FLAMA OLÍMPICA PORTA FRATERNITAT, DIALEG 1 HARMONIA PORTA UN MISSATGE D'ENTESA. NO ÉS LA FLAMA QUE INCENDIA: ÉS LA QUE FON ELS ELEMENTS, ELS AGERMANA 1 CREA UNA NOVA REAUTAT. JA TENIM LA FLAMA. LA FLAMA QUE ENS AJUDARÁ A TROBAR UNA SOCIETAT MÉS SOLIDARIA, MÉS PLURAL, MÉS RICA . QUE NO S'EXTINGEIXI JA MAi. EL FOC JA ÉS AQUÍ: ARA NOMÉS CAL QUE ENS ARRIBI A TOTS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l'arribada de la flama olímpica a Empúries Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-13 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empúries Catalunya Espanya Description An account of the resource Parlament de Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona, a l’arribada de la flama olímpica des de Olímpia a Empúries. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Empúries Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/929/0000000965.pdf f2f55d609b9662a164e78b3072e1c5ee PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Fundació Miró, 13 d’octubre de 2008 Il·lm. Sr. Alcalde. Sr. Pres. Executiu de Turisme de Barcelona. Excm. Sr. President de la Cambra de Comerç. Sr. Director Gral. Deixat resolt el tema protocol·lari deixeu-me dir: Amic Jordi Hereu, amic Joan Gaspart, amic Miquel Valls, amic Pere Duran . Amigues i amics. No sóc l’indicat per a mesurar els meus mèrits però em permeto dir que si alguna distinció mereixo, si alguna distinció ens mereixem tots els que avui ens apleguem a la Fundació Miró, és per la transformació de la imatge i del fet turístic de Barcelona. Qui es podia imaginar a la dècada dels 80 la transformació de la que seriem testimonis i protagonistes. 1 �Un apunt, a l’any 1984 quan vaig recollir l’acreditació dels JJOO de Los Ángeles, la voluntària que me la donava, amb la millor intenció i amb ganes de fer-se simpàtica, quan va saber que era Alcalde de Barcelona, em va preguntar si havia arribat en cotxe: no tenia ni idea de on venia. És una anècdota, però aclaridora de la situació de partida. I ens varem posar tots plegats a treballar, vaja si ens hi varem posar! Els JJOO van marcar una frontera, però ja abans de 1992 havíem fet esforços decidits per a posicionar la Ciutat. A l’any 1991, i en aquest mateix marc, posàvem en marxa el Pla Estratègic de desenvolupament Turístic i aquest s’emmarcava en un estol d’actuacions, que si bé eren necessàries per la ciutat, també eren del tot convenients pel seu desenvolupament turístic: infraestructures de transports (aeroport inclòs), el pla d’hotels, el nou Palau de Congressos i la Fira de Barcelona, equipaments culturals, la creació i rehabilitació de 2 �l’oferta monumental. Tot això s’estava fent i, amb la perspectiva que ens donen els 17 anys transcorreguts, donem fe que van ser les bases del que ha anat passant. Celebro saber que avui s’ha posat en marxa una nova reflexió estratègica sobre el paper del Turisme a la Ciutat. Avui tenim nous reptes, però ja en parlaré. En aquells moments, any 1991, l’Ajuntament treballava les qüestions turístiques a través del seu Patronat amb una bona col·laboració amb la Cambra, tan bona que dos anys i mig després varem constituir el Consorci de Turisme on l’Ajuntament va oferir el seu òrgan municipal (el Patronat i el Convention) i la Cambra es comprometia a aportar-hi recursos i, el que és més important, la contribució decidida del món privat i dels negocis. Aquest va ser el punt de partida d’un model que, en aquells moments era innovador. Encara avui, 15 anys més tard, és referent per a moltes ciutats del món. 3 �I han estat anys ben profitosos. Tant que voldria deixar constància d’algunes iniciatives que em semblen rellevants: • El Consorci s’autofinança en un % elevat. • L’autobús turístic, del que fa poques setmanes en vaig ser usuari, és una realitat potent i en creixement. • L’eclosió de Barcelona en el negoci dels creuers. • I la pròpia evolució de la imatge de la Ciutat. Barcelona és, avui, un gran destí turístic. Barcelona constitueix la peça central i emblemàtica del turisme a Catalunya. Barcelona ven i ven Catalunya. A mi m’agrada passejar per la Ciutat, registrar els seus pols, escoltar als ciutadans i també parlar amb els visitants i em quedo astorat i satisfet quan comprovo la seva procedència: de la Unió Europea, ben cert, però també japonesos, dels Estats Units, dels països del Est i tants altres i, en general, tots expressen la seva admiració per Barcelona. 4 �Doncs bé aquests èxits són de tots els que hi hem treballat. I per acabar, breument, quins són, al meu criteri, alguns dels reptes actuals: - Cal inaugurar i GESTIONAR la nova terminal de l’aeroport. - Cal que hi arribin les vies del AVE. - Cal treballar immediatament per la construcció del Satèl·lit - Cal que la connexió amb França sigui una realitat el més aviat possible. - Cal una bona connexió Aeroport-Port. - Cal posar encara més maca la ciutat. - I cal una bona relació ciutadans / turistes. Ja se que ja ho sabeu, i que ja hi esteu treballant però em sembla que us ho podia dir. Acabo. Gràcies per la distinció que hem feu. L’entomo en nom de tots. Visca Barcelona! 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Abstract A summary of the resource. L'alcalde Jordi Hereu va fer entrega a Maragall de la medalla d'Or de Turisme de Barcelona, en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Miró (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Turisme Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1508/19961123d_00749.pdf f65b0ec400f5add3fa051da9f5606459 PDF Text Text Paraules Sr. Pasqual Maragall a la cloenda Congrés Federació de Barcelona del PSC Setembre 94: Inici de la precampanya electoral. 1000 persones. Hotel Sants. 11 punts, referències o principis: Europa. Catalunya. Cultura. Civisme. Qualitat. Honestedat. Autoritat. Economia. Llibertat. Servei al Públic i Proximitat (això que els tècnics jurídics en diuen Subsidiaritat). Si ara fessim un repàs de l'acompliment d'aquests principis crec que en tots hem avançat. Expectatives actuals: velocitat de creuer, millores possibles en l'equip, retirada del contrincant principal, una certa fatiga en lis relacions mitjans -equip, incertesa controlada respecte al lideratge futur, que avui espero que podrem aclarir una mica: trunfos a la mà: 70.000 M. d'inversió, projectes mobilitzadors, sistema de gestió i descentralització, prestigi immens i calendári guanyador (Cimera de les Regions i Ciutats 1997, Bid 97, Congrés esport per a tothom 1988, unificació de les organitzacions mundials de ciutats a BCN 1999, tres/quatre mesos abans de les eleccions). Guanyarem aquestes eleccions! Per si faltava poc els candidats adversos possibles ho tenen pelut (uns perquè tenen càrrecs que els obliguen amb BCN i no podran complir, altres perquè són poc coneguts). Guanyarem! Ara ens hem d'obrir i ficar els nostres votants a dins del partit. O el que és el mateix: des del partit anar-los a buscar i oferir-los més oportunitats interessants de part icipar. No es tracta de ficar els 350.000 votants a dins, un per un; no ens hi cabrien. Es un objectiu qualitatiu: tenir un perfil més semblant al seu, un projecte capaç de fer-ne la síntesi estable, uns principis i unes fites en les que s'identifiquin el votant socialista "de tota la vida" amb el punyetero que ens vota "malgrat el partit". Cal que siguem antropològics, cal que imitem les seves formes de viure, d'expressarse, que compartim les seves aficions? O cal simplement adreçar-se al més profund de la seva intelligència i al més pur de la seva il.lusió per oferir-los la idea perfecta? Totes dues coses i cap en pa rt icular, cap per separat. La política està canviant i haurem d'anar trobant el desllorigador. No oblidem mai -això és el més importantque esquerres vol dir desig de millorar i dreta vol dir "deixar fer", conservar. Val a adir que algunes de les coses que han passat en la història recent ens obliguen �a re fl exionar. Les esquerres de vegades han "intervingut" massa, no han "deixat fer" prou; en segon lloc els ecologistes ens demanen conservació; en tercer lloc i sobretot al final del segle XX, tomen a renéixer les identitats i els nacionalismes del XIX. I nosaltres no ho hem tingut prou en compte. (A vegades penso que la dreta és el partit que apareix quan les esquerres s'equivoquen. Es el partit de les nostres equivocacions). Per nosaltres la ciutat i la humanitat són perfectibles, per molt ingenu que pugui semblar. Per la dreta el millor és no ficar-s'hi: res no canviarà mai del tot. Barcelona ha canviat. Catalunya ha canviat. Espanya ha canviat. Barcelona ha canviat d'una altra m an era. Percebem els seus canvis d'una m an era més pròxima: els veiem, els toquem. I els que no toquem encara, els imaginem, els volem i sabem que els tindrem tard o d'hora Aquesta és la nostra gran força. Hem aconseguit amb penes i treballs, a través d'alegries i decepcions compartides, massivament compartides, crear un argument, tenir un relat, explicar una història i amés realitzar-la, reflectir una imatge que tothom veu i creu. Barcelona és un nom que té una determinada ressonància que nosaltres hem estat capaços d'interpretar. Però aquesta ressonància no ens pertany. Justament la gràcia està en què hem sabut obtenir-la escoltant els ciutadans i modificant la música que tocàvem a la mesura que ells i elles ens ho indicaven: ara hem d'innovar i estar molt atents a llur reacció. Hem d'innovar perquè la fatiga, l'oxidació, el pas del temps i el conformisme f an malbé el millor projecte. I si no ja ho veureu ambel que passarà a la dreta catal an a, que pot ser apoteòsic. A base de repetir una i altra vegada "som, som, som", en comptes de desaparèixer lentament per l'horitzó, faran un pet com un aglà. La joventut. Es cert que són pragmàtics i que el pragmatisme és llei. Es cert que la joventut d'esquerra no ha trobat una música política pròpia i que si la troba, la troba fora dels partits, en les ONGs, en el professionalisme dedicat, en el treball d'inventar-se feina. al cap i a la fi els nostres partits esquerrans són els del poder en una bona part. Amb les seves servituds... de moment, mentre no canviem també la política. D'això es tracta. De moment tenim un bon punt de pa rt ida. Es diu Barcelona. Un projecte compartit per joves i grans. Una magnífica ca rt a de presentació. �Els desapareguts: Ramos, F. Jurado. Pep Jai.. Adroher Gironella. Flora. Pané. Quico Vila. Xavier Soto (desaparegut i jove). Cigarrán, i la Paulina ("baixa que em moro"), i en Joaquim Garri ga ("no vaig al cel, que ha estat aquí amb vosaltres "). Nosaltres no som socialistes que hem baixat del cel per aplicar a Catalunya la fórmula màgica de la revolució, amb lleugeres adaptacions. Nosaltres som un grup de catalans i catal an es, d'o ri gen i de destí, per atzar o per valuntat o per necessitat, que hem decidit que la saga socialista, la història dels socialistes, les seves virtuts i les seves misèries, gràcies als seus innombrables herois i malgrat les nombroses patinades -i m'estic referint als socialistes catalans i també als germans espanyols i a tots els socialistes internacionals - són la millor familia politica, la més capaç de nevegar amb encert cap al segle XXI, la més capaç de tr an sformar Barcelona i Catalunya en la ciutat i la terra que volem nosaltres i que h an volgut en Pep Jai i la Paulina. La més capaç de trobar un llenguatge no prostituït que els joves acceptin o, millor, d'entendre i d'acceptar -corregint-lo- el mot del joves. (Un cop amb Xesco...etc..) Fa vint anys, el Secretariat del PSC-C de BCN el formàvem entre altres, l'Adroher, en Garcia Petit, Sala, Pere Jover, Peiró, Maria Torrent, A. Batlle, Ferreiro, Joan Laporta i jo mateix. Vam convocar el primer Congrés de BCN al Col.legi d'advocats (1976). Aquest era el meu partit i és el meu partit. Però us haig de dir amb tota franquesa que la direcció d'aquest partit a Barcelona no és la que jo hauria triat. La respecto perquè sóc socialista i perquè ha estat elegida democràticament. Es més, respecto tots i cadascun dels companys i companyes elegits. Però ni la composició ni la manera com s'ha elegit m'han semblat adients. La ciutat de Barcelona no s'ha cansat de nosaltres, però no estic t an segur que el partit de BCN no s'hagi cansat de mi -és un dilema que haurem de resoldre. Hi ha una cosa de la ponència d'estratègia -que en general està molt bé- que m'ha dolgut. Quan compara els dos models de partit, l'un electoral i liderista, basat en el protagonisme dels electes i un altre de transformador de la realitat. Ens hem de començar a adonar que amb el partit que tenim i el model que tenim HEM transformat la realitat de Barcelona i del país. Hem de deixar la idea de quan érem petits que la transformació sociali sta és la negació de la realitat, el negatiu del que hi ha. La transformació socialista és la que hem fet, la que hem començat a fer. �Una cosa que no va del tot és la relació equip de govern de BCN - medis de Comunicació. Exemples: "els preus de la vivenda a BCN baixen però la carestia no s'arregla" (!?)• El Ple de l'Ajuntament d'ahir (22-11-96), id: el deute baixa però no es resol el problema del deute: i som l'única Administració pública espanyola de gran tamany que torna deute i contribueix a rebaixar el tipus d'interès, en comptes d'endeutar-se! - O aquell diari que confonia una noia que anava en una de les moltes llistes, amb el seu pare, afirmant que l'alcalde el volia ficar en la direcció, etc. etc... En els períodes de Congressos, ja se sap. Però haurem de fer un pensament. Les pròximes eleccions les guanyarem, les de Maig del 99 i les de Novembre. Les dues. Tenim la direcció que convé a BCN (Clos, Santiburcio, Ferran i Cases) i Catalunya. El President que es mereix el partit i el lr Secretari que millor pot dur endavant tot. Encara que el President ha de tenir el tractament que es mereix. Es, doncs, el moment de prendre decisions. L'estiu que ve, la propera Mercè, tindrem nou Alcalde que espero i confio que serà Joan Clos. Després, més endavant, decidirem el candidat del 99. Joan Clos sap el que vol i com aconseguir-ho. I el que ell vol, us ho ben asseguro, és el que jo vull i el que vosaltres voleu. Jo tinc un compromís amb la ciutat i un compromís amb Europa, amb el Comitè de les Regions de la Unió Europea. Tots dos els acompliré. El compromís amb la ciutat és deixar el mandat encarrilat, la ciutat en el màxim del seu prestigi i ben o ri entada cap al futur. Amb Europa haig de presidir fins al final del 97. La sessió de desembre podria ser la de l'elecció del nou President. El Reglament ho permet. Visca Catalunya! Visca l'Espanya que en tre tots anem fent! Visca Catalunya un altre cop! Visca Barcelona que és el nom de la nostra esperança!. No la defraudem!. 23-XI-99 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4414 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a la cloenda del congrés de la Federació de Barcelona del PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-23 Description An account of the resource Discurs on Maragall va comunicar que deixaria de ser alcalde al setembre de 1997. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1259/19911029d_00460.pdf 9bb83c9afc35e612b49eb919f2ae73b8 PDF Text Text 24 OCT '91 19:24 000D -92 Paraules de P. Marag=II (or000sta-guibi Top Sponsor Workshop 29.10.91 Palauet Albèniz (sopar) 21'.3 h. I would like to say a few words in honour of all the companies which have subscribed the TOP-2 programme, present today at k this impressive gathering. You have chosen Barcelona'92 tp spread your messages a ll over the world. This means that yoli trust our organising capacity, and that you rely on the positi4 image of our city for obtaining international approval. To me, your commitment to ttie Games and to extremely important. It makes Barcelona is feel proud and confident in the future. After the Oiympíc 43/vent, I am sure success wilJ draw great interest, amongst ttie business community, for this cíty. But the pioneers will nelrer hesitate to join us, be forgotten. You did not and your anticipation wíll obviously be rewarded. Let me hope that what the Olympic Movement united, shall never be parted. �24 OCT '91 10 : 35 COOB-92 C1 CT "91 1e : 15 ISM P. 3/6 EICti 9 -'.r3 - 93 - 19S9OD 15m TOP Sponsor WÒrkshop 28 - 31 October 1991 You arre cordially invited to attend a TOP Dinner to be held at the Palauet Albeniz Barceloa on Tuesday, 29 October 1991 at 21:30 Departure at 20:30 from the Hotel Ramada (main lobby) by bases. Special Guest Mayor Pasqual Maragall Et i F.4;7 TOP • 7 ! • �24 OCT '91 19:25 000D -92 P. 4/6 Comunícat Intern Data De 23/10/9111$:10 A ALFRED BOSCH ISABEL CLOS CC/ Assumpte Alfred, El programa TOP (The Olympic Marketing Prograjnme) va se creat pel Comité Olímpic Internacional amb ocasió dels JJ00 de Calgary i Seoul (Programa TOP 1) Es el programa de Marketing Internacional del C10. El programa per Barcelona i Albertvílle és el 1OP II. Ha estat desenvolupat per l'empresa ISL per tal de donar l'oportunitat a certes empreses d'ésser sponsors deis JJ00 a nivell mundial. El programa TOP a unit a tetes les entitats que formen part del Moviment Olímpic, que són: • • • • CIO Ets Comités Organitzadors d'hivern d'estiu USOC Més de 160 Comitès Olímpics Nacionals i D'aquesta manera les empreses arribant a un sol acord es converteixen en sponsors dels Jocs d'hivern i d'estiu, del CIO, de EEUU i a més dels equip olímpics d'aquests 160 Comités Olímpics. Per tant aconsegueixen ser sponsors a un nivell mundial Al mateix temps se'ls ofereix exclusivitat en la seva categoria de producte a tots aquests territoris (als dels Comités Organitzadors i als del Comitès Olímpics Nacionals), així com amb el CIO. La primera vegada que es va posar en marxa aquest programa de marketing va ser peas JJ00 de Calgary Seoul (TOP 1) í a Albertville i Barcelona (TOP W) del qual s'ha tancat la venda fa un any el programa TOP II. i L'empresa que coordina tots els socis del program (C10, USOC, NOCs, i Comités Organitzadors) és 1SL. Regularment s'organitzen els TOP Sponsors Workshops per tal de qué els sponsors coneguin com es va desenvolupant aquest programa. �24 OCT '91 10:35 COOE-92 P.5/6 18/09/91 .11 2 PATROCINADORES MUNDIALES C.°-?■92.- COCA-COLA Patrocinador de Bebidas Refrescantes. KODAK 3M RICOH Patrocinador de Productos Fotográficos Patrocinador de Soportes Mag9éticos. Patrocinador de Equipos de Fax. NATIONAL/PANASON1C Patrocinador de Equipos de Vídeo. SPORTS ILLUSTRATED/TIME Patrocinador de Publicaciones Internacionales. MARS Patrocinador de Snacks. USPS (UNITED STATES POSTAL SERV10E) Patrocinador de Courier Internacional. PHILIPS BROTHER Patrocinador de Equipos de Televisión y Audio. Patrocinador de Máquinas de Escribir. �24 OCT '91 1036 C003-92 P.6/5 18/09/91 3 VISA •• • Patrocinador de Medios de Pagq. BAUSCH & LOMB Patrocinador de Productos Opticos, Auditivos y Dentales. • .•, • • • • �FP.2/2 13:13 qP0B-92 Rit PA NI P„i'‹ 0'4 (AA a.? t~ 4c. 'nuial O 14, tbt k6C.K14 ka., AicilyAlb PpAO_TLIAT 114 1, ItiT)6uw-i •701.14-frtA k(Z,Viej Ke.:04S lz.(y i1t.7-kAkk..0i ç /-/ a , 7)eillAi C~RA 1.,(CKA111 el . f ,,, 1 lri (Ro TONTMill 0-41 1.02.(kA-ILÉ-5.,EaPiZtt 1. <2 & ; 44 P 14 Aç . 15>waig, " 14:g . S 6-Ptu,k) á 114Q/ //‘ i oil' 0'9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4165 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al sopar ofert als directius del programa TOP 2. Top Sponsor Workshop Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Acció política Patrocini publicitari Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1 PDF Text Text PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho. Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la memòria... com un bon record. Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò. Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'. Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé. També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme, perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest suposat conseller amb males nits. Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de �venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser. No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o l'escriurem quan sigui l'hora. Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol viure amb il·lusió i esperança. Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones. Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys. Un petó i una abraçada, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-06-19 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Acció política Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2 PDF Text Text `^ ^. EL SECRETAR! PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL Saló de Cent. 20 de maig de 1988. Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics: En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint, modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre. El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom. Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els treballadors. Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran, difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era en Jordi Pujol i Soley. �Y EL SECRETARI PARTICULAR DE LALCALDE DE BARCELONA Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat, els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4064 Title A name given to the resource Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Subject The topic of the resource Commemoracions Història Indústria Duran Farell, Pere, 1921-1999 Model social Exposició Universal de Barcelona (1888) Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències