278 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf 164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA ELECCIONS MUNICIPALS 87' Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987 (Aplaudiments) 29 �- HEM GUANYAT!!! ( Aplaudiments) - HEM GUANYAT UN ALTRE COP (Guapo!) - Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a • tota Espanya per guanyar ara), (1 efectivament ho teniem pitjor que. però hi ha una ciutat on els socialistes han fet l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell moment "LA BATALLA DE BARCELONA". r la vam guanyar. I, aquesta vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui la tornarem a guanyar.. ( Ovació) - I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat' no va per aquí! Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al futur. Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys, 30 �realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix que fa molt temps que és el no esperava. Avui podem dir que Partit del poble de Barcelona. El el Partit nostre deis treballadors!. (Ovació) - El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona, que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors de classes mitges treballadores sap interpretar, en aquest moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de Barcelona! (Ovació) (Visca l'Alcalde-Ovació) - Mireu, deixeu-me parlar. (Ovació) - Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots estem molt cansats. I vull dir un parell de coses. Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal (aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon, al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara Madrid. haguessin tret Vallecas s com si a Madrid Villaverde, u haguessin tret Canillejas í tots els barris obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe 31 �-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de Barcelona avui. De fet, som la ciutat central, el centre d'una gran aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té tres milions d'habitants. (Ovació) - I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del territori, igual de gran des del punt de' vista deis habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest moment. is un fet únic! (Ovació) - Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les dades. Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué? Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà temps de fer la interpretació del que ha pasaat, bàsicament perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol, enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols, 32 �el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1 aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas! (Aplaudiments) Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran, hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo que hem de din, perquè és evident, que els professionals d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment). (Ovacio6) - Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules 33 �de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions. .Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser abans d'ahir, no? (Si) - Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les acceptarem! (Ovaoió) - Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya. (Visca Maragall!.•Viscal) - Ara acabarem, ara acabarem. Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele 34 �dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática de Barcelona. Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar) d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen la seva problemática i els seus projectes. (Ovació) - Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ± el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament, totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a viure a Torre Baró! 35 �(Aplaudiments) - I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana. (Aplaudiments) - Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti! (Aplaudiments) - I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura! (Aplaudiments) Deixeu-me acabar. Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes! (Ovació) - Entre ella, entre ella (bis 7 vegades), en representació d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí. (Aplaudiments) - Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat. Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig estar ahir a la tarda. 36 �(Aplaudiments) - Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera, Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la me y a victória a l'Antoni Jutglar. (Aplaudíments) - 1 finalment, a la memória de Marta Vegara Figueres. El nom d'una esperança. (Ovació) - El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut generosa, catalana i avançada. VISCA BARCELONA! (Ovació) (Visca, visca, visca Catalunya socialista!) - Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes són; n'hi ha que són nacionalistes n'hi ha que no ho comunistas lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA! (Visca!). (Els Segadors). (Ovació) 37 d'altres, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4007 Title A name given to the resource Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Manila, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Benestar Social Acció política Barcelona Model social Administració local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf 0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008 Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como sede del Secretariado Permanente. En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la importancia de emprender este diálogo... que desde Barcelona siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad (desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación. Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá imprimir un nuevo ritmo al proceso. *********************************** 1 �Quiero felicitar a los organizadores del Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”. Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza sobre la incertidumbre. El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la región. Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los comerciantes, crece la riqueza de los países». Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era el comercio». Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su sabiduría primitiva. 2 �La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente, suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en Argelia o en Istanbul. Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de bienes producidos y comercializados. Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur, dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados, sean nacionales o internacionales. Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso: 1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la economía. ¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom en la construcción y un incremento regular de la producción agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la compra de gas argelino vía Gibraltar. 3 �¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas? ¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables de Túnez? No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la pereza de los europeos. La observación del Banco Mundial de que «el ritmo e intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil palabras. 2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones, energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener una mayor capacidad para presentarse ante los inversores europeos y internacionales. Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás: 4 �- Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo que pocos habrían apostado; - El sector energético argelino se abre a la participación internacional; - Las exportaciones tunecinas han crecido y se han diversificado; - Todos esos países han estabilizado su entorno macroeconómico y han cancelado deuda; - Son visibles los comienzos de un debate público sobre política y reforma económica. 3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes empresarios; los poderes públicos deben poner a su disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las pymes son y serán el motor del crecimiento económico. Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good news. **************************** Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo. En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la 4ª línea de actuación. 5 �4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán, probablemente su papel estratégico como proveedores clave de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells (hidrógeno). Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o norteamericanos. En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto estarán buscando alianzas en la región. Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes, y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es enorme. 5ª La integración magrebí es una condición imprescindible para el crecimiento de estos países y para la relación entre la Unión Europea y el Magreb. Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una 6 �oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de colaboración. Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector requiere voluntad política. La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de crecimiento lento. Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el cual los países del Sur se especializan en actividades de baja tecnología con mano de obra muy poco cualificada. 6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se transformen en inversiones productivas. El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000 y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis años (2000-2006). No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento: probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de subsistencia. Ya es mucho. 7 �7ª Apostar por la creación de un banco europeo del Mediterráneo con especial atención al Magreb. Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una referencia creíble y produciendo expectativas favorables indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una mayor relevancia a los instrumentos financieros, hay que institucionalizarlos y dotarlos de medios propios 8ª Se deberían llevar a cabo reformas de las instituciones financieras y bancarias. En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en las cámaras acorazadas de los bancos. Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos países que en otros, pero los bancos públicos siguen desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante. Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de interés. Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual. 8 �9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el camino de la liberalización y crear empresas mixtas euromagrebíes. Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el partenariado por parte de algunas empresas del norte, como Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como por ejemplo Frulact. Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena calidad. Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos flujos de inversión se incrementen con rapidez. Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar los actuales costos (tan elevados) de las transacciones. En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos económicos. 9 �Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta aprensión a involucrarse en el sur. La pelota está ahora en el tejado del Magreb. 10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la información y crear una industria de ocio paralela. En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se corresponden con el número de estrellas que ostentan los establecimientos. Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles internacionales. Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el turismo. 11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un sector nuevo y decisivo para su crecimiento. A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando 10 �impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y las finanzas solían ser la única norma. Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos sectores, aunque se queden atrás en otros. La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales como extranjeras. En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer más para alentar el diálogo. El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca ha sido significativo en este campo. Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb? 12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por los poderes públicos y privados. Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora. 11 �Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde estarían las sociedades norteafricanas? ¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo? No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del potencial laboral y emprendedor de un país. Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo añadiría, “tanto como su origen”. **************************** Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice, y por un medio muy simple. Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un consejo de empresarios, formado por representantes de los países del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base permanente al Foro. Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la cobertura de Fundación Catalunya –Europa. Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa conjunta. 12 �Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces, sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona, Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo. Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la formulación de propuestas al sector público y corporativo. Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración. Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar la ventana de oportunidades que ya existe. Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí. Muchas gracias. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) Abstract A summary of the resource. Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Casa La Llotja de Mar Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Empreses Àfrica Cooperació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea PDF Text Text Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009 Moltes gràcies. M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament, Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics. És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser, ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya. Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir. Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que, en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint, Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament. Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet, però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que volem. Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs que se li posaven a Madrid. Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix. 1 �No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior, menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut. Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats, però no aquelles. De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Abstract A summary of the resource. Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/217/20050930.pdf 7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126 PDF Text Text Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Parlament de Catalunya | 30/09/2005 Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats. La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que hem fet. Però també del valor que té el que hem fet. Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació, ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora: governar i debatre, decidir qui som i ser-ho. Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les coses han anat fent-se. Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona educació, en el fons és fals. La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles, i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals, que s'entenen. 1 �Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens dedicarem als continguts. Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia. El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són. La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya proposa avui, que cadascú es digui com vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem de ser molt precisos. El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals, quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals, d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama finalment s'acabi. Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros 2 �fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves pròpies obligacions internes de solidaritat. A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra. Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols. I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant. Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a què pertanyem. Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions. Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res. És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament, de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los. Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres, 3 �hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs, Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a Catalunya, el que podem arribar a ser. La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant, segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres, és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs, molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar. Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir. S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó, que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem. Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà. Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només, com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca nova. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1699 Title A name given to the resource Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Federalisme Territoris Model social Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/161/20031222.pdf b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5 PDF Text Text Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català 22.12.2003 Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres, senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha fet i a partir d'allò que s'ha dit. Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà l'antiga sinó que hi sumarà. Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees, dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us confereixen, en teniu una de més important que és el servei a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1643 Title A name given to the resource Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Govern Acció política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències