<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=279&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-28T08:44:36+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>279</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1394" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="922">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf</src>
        <authentication>76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42595">
                    <text>(j l

c bri4

oi(

CIA4 dcMc(

bi( t /diuLtun,

NaAr,_&amp;

CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES

_...------

INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE

vvt&amp;VL,'

CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.

t'^^ f' ^-

ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.

›-

--^

i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j

POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.

PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .

kt:VM

C1 ^

@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA

COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.

1

^

^, y^1 ti,L

�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU

IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.

¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI

�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA

3

�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.

Él

-&amp;-\_

PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.

4

�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.

PASQUAL MARAGALL

5

��22 ce6-

o

L'ALCALDE DE BARCELONA

,�^,
»tpi'vt,„.„-e

4—twcLA--1
A

cv\-.4./k

2ukr,9 /AA„,

,1

-5(

\AA") veim

í,

e

6L,

„xko4

Ý

42..)

r-

L

LA;¿k

(„t1 a– 1.7 c--(-4?)

elo4 (c.“_e_f
Jute,

1-?

tL

(A11-17

LA,

ytn..)

(--)

A-11-h 11-19

-Y11 1 1-4111 41

t(

7
c.--)

k
(-91

,

(t)2-41;j12

�-

L'ALCALDE DE BARCELONA

,k3uLe,

1".r

(A-9 ca..;

tog

d(p

Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5

LAtiLL-f 61-4,N

„tt
vk_An
LC
1

PLI 1

/./

o

c'(.7

7

cl utul-sr-

cz.,_11.9)
(j&gt;

CLCL-4"1 -‘

kiA)
A

c/f

cm,/
VI' el

(Así-)

—7,

,)cì-

I,

cf2,ej_

cÀ1c

vv)'
0(2.4 ctite,

•

�L'ALCALDE DE BARCELONA

c.,4-22)

tL
(3

/U-

¿c-

z

ÁÁ\
A

4

‘`

( b),„,

‘.; 14/1,›

ívtg

v

(V- —

¿AM", ivre

2-e

--Ut.,1.--tí:
.

JL&amp;t-•tivtp--1

1-1A--.4-)

2fi.

ti

?

-1)-4)
f

C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)

NI(

‘.j15" f)-0

&lt;

1;6,

1
tz_

ki,s1,‘

/LIÁ,

'7

�L'ALCALDE DE BARCELONA.

o

o

O

&lt;1-daL,

cletA--e( oý

("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,

(

n!

(1ce.?

k\ç,
cj ,,

LA), A--)

am-Q-

V7ÁŠ

•

1 `'Qrs-

Ctik--‘ a-2

a-u

IQ

-LeAvto

(vc)

Oa

Ir

'7

1('aZ

1
(ft-, ?
t7

1- um-V—r)

(11

UL,"-Azu.

tpLUA-4-4)

1,H

¿4UA4-,9

7

c-, tÁveu,c,-,

L

CAN-e Crtj-Dt---(

L.A.AA

CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`

,.-b ve c4.4,-;

("7 Art.

i-?-1-4-1

c.-

cy~

G-Le c,

0Ld_9›

L7

2

�L'ALCALDE DE BARCELONA

,.

\

Va

1' Lit,-,)
1

CÁ,

titiv•-0--

IA.As-vt"--‘.9---) ,
1

CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.

,

&amp;ti

atr

k pi-g fr
ef\v9i-`

(

Ls ,..1

,/, (ir-a,

p.,

6tit'Al c'.7

7)c.,t0-1-A- ‘)1--

..cb
LA--e.A,v-„e"--

J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,

i,ii^:"
vzfr-

.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .

‘1-4

N-1
-

(

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19233">
                <text>4300</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19234">
                <text>Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19236">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19237">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19238">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19240">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19241">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21504">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21506">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21507">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21508">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21509">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22306">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21510">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28353">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41007">
                <text>1994-06-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43623">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19242">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1395" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1117">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf</src>
        <authentication>2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42735">
                    <text>Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur
del Clot-Camp de l'Arpa (IQ).
Divendres,
1
de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de
Sant Marti.
20:00 hores.
BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS,

ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST
ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL
VENCió EN EL TERRITORI

MOLT SERióS D'INTER-

QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC-

TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS
DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA.

ELS

DEL

BARRIS

DARRERS

CLOT

I DEL CAMP DE L'ARPA HAN

ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE.

VISCUT

LES GRANS

EN

ELS

TRANSFORMA-

CIONS ECONoMIQUES,

URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME

AL

QUE AVUI POGUEM PARLAR

DISTRICTE

FAN

DE

LES

EXPECTATIVES

FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió.
ESTIC

ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST

DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS,
RESPONSABLES MUNICIPALS.
LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT,

ESFOR~

ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS

I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER
UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI-

CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA
RACió

DEL

TOTS

QUE EN EL

ELS QUE AVUI SOU AQUi

-REPRESENTANTS

COL.LABODEL

MóN

VE1NAL,

CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO

TINDRIA

CAP SENTIT.

I EN SEGON LLOC PERQUe HEU

DEMOSTRAT,

UNA

�VEGADA
COM

MÉS,

QUE BARCELONA

VOSALTRES,

AVAN~A

GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE,

TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC

A

LA

MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR.

PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER

AQUEST
TOTS.

COM

EN TOT PLA

ESTRATeGI~

A

ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR

QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS.

EL

CLOT

I

EL

!

CAMP DE L'ARPA SON UNS

ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE,
AMB IL.LUSió.
QUE

DELS

BARRIS

QUE

ESTAN

SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO

FAN

SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ

HEM AVAN~AT MOLT.

PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN

ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR
PER FER-LO POSSIBLE.

CONJUNTAMENT

AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA

MILLOR MOSTRA.

EL

DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER

POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT
HEM

DE

SER

CAPA~OS

E~ONoMICA

D'ACTIVAR EL1

COMER~

ES POTENCI1 ENCARA

MÉS.

D'AQUESTS

FENT

BARRIS,

ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES
A

LES

PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-,

DINAMITZANT LA RAMBLA

FA
DEL

CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I
ALS VOLTANTS DEL MERCAT,

MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I

ELS

SEUS ACCESSOS.

TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA.
LLISTAT

QUE

DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL
t

ÉS UN
DELS

�PROBLEMES.

DES

DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL

PERI

DEL

CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS
1

DOS

BARRIS,

CLOT

PASSANT

PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC

DEL

O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE.

TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER
AL

MÉS

AVIAT

POSSIBLE.

CAP BARRI DE LA CIUTAT

HA

DE

QUEDAR

LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE

HA

VISCUT

ENDARRERA

DE

BARCELONA

EN ELS DARRERS ANYS.

DEIXO

I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU-

I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE

FUTUR.

AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA
1

SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS,
PATS.

MOLTES GRaCIES.

HA

AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI-

�13:15

'B9J

DIE. SANT MARTI

JOO 99 15

++-+

141012/012

ALCALDIA

~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~
~

Uf'

Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS

PRIORITAT

-

****

***

***
**

**
**

*

J o.~ e&amp;

3.1 Millorar comunicació amb els velns
2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials

~

1.3 PERI Clot de la Mel
3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri
1.10 Utilització parking RENFE
3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats
3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran
3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es.
2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí '
3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri
2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~
3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta
2.8 Formar coord. associacions comercials
3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili
1
3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí.
1.14 Dinamització Rambla clot
2.5 Adaptar formació personal deis comer~os
i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot
1.7 Nous passos vianants G.Via
1
1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó
1.9 Augmentar el .número d' aparcament~.
1 1 Remodelar front pare clot
1
2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials
1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió
1.2 Desafectar c/clot
2.2 Canvi sentit circulació c/clot
1
1.16 Pare can Mira/les
3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí
3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1
2.3 Augmentar oferta aparcaments
1
1
1.12 Pla pacificació transit
• 1
1.13 Establir carril bici
1
i .5 Apertura e/ Concili
i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines
1.18 Finalització plantació arbres c/nació

0 bvFi~V)
~~ L-J ~

4

\]~·){
¡¿~l
0- f

¡.---

.
*
*

~Yl\rJWMA ~
A

~.

\C,-vrv-

V.,~

~ ~Q~' ~ [MAl.. H'
/

~

~ .

u VV1/I....-I

Le

./'u vJ,Ap

~W;:-

1

*

W.w't[

Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~

CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS

-

~k; [.~

: t~~
-\_2_d '/t{ v{,Ul
®~ ~Q
~ fvth·~~ 1' .~
~ \ri'~WAJvLM)

e QVA'?..~!~_.¿
)

~ ~ ~ llo.' t"' ~k
,-&lt;'-

1

t

��Pla de futur del
I'Arpa

lot- Camp de

�Presentació

Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del
Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure

ordenar una

reflexió col.lectiva sobre el barrí i el
La oportunitat de realitzar un pro

d'aquestes característi ques era

era evident. El barrí del Clot-Cam

de I'Arpa, com a conseqüencia de

les importants transformacions e

iques, urbanístiques i socials

que s'han produn a Barcelona en

s últims anys esta vivint un procés

de Ganvi notable, tant en la seva

nfiguració urbana, ·com en la seva

dinamica social.
El Pla es concebía des del
participatiu per a orientar decisio

un procés dinamic i
, consensuar objectius i coordinar

esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació
públic-privada, facin possible l'evol

del barrí en el sentit desitjat.

La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic,
sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del
convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un
conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori.
Era necessari dones, definir de forma consensuada,

les línies

prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú,
des de les serves competencies, des de la informació de la que
disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar
aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible.
A partir d'aquest convenciment

s van constituir els organs que
•
articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la
Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze
persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial

1

�del barri, i posteriorment, el Con

General, integrat per tates les

persones i entitats que van man·

la voluntat de participar en el

PI a.
En una primera fase, els treballs

' elaboració del pla, tenien com

objectiu elaborar una reflexió

sensuada sobre els principals

aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i

----

potencialitats del barri front aquesta
Es va elaborar un estudi de les d

territorials, i a partir de les

es economiques, demografiques,

entrevist~s
¡

amb més de vint-i-cinc persones

que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves
i

perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic.
S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics
socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son
1

cabdals tant per a comprendre l'e

lució del barrí com per a orientar

els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva
~omercial,

configuració urbana, !'estructura

la dinamica social, el

moviment associatiu.
· A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell
General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos
!

que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9,
Cohesió social i identitat; i

urbanis~e.

Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer
participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en
l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells
objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris.

•

Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius
propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva.

2

�-

~

-

.-

-

~

-~

...._

.

~

-

-

.

~

~

-

~

En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La
justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els
[

objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades.

/

3

�-

•
•••

'L

0

.,.

....

• ,...:t

...; •

'

#"

~.

•

~-~

•

,.

•:\__

.._

•

Línies de futur ··
•

4

�Comer~

Justificació de la línia

El comen; tradicional és

icament el centre de l'activitat

económica del

principals elements vertebradors

d'aquest.
El caracter
social i per tant en els hab

·, els canvis en la composició
de compra i el tipus de demanda,

fan necessari la renovació

modernització del comen;, que

mantingui el consum al barrí i

iti la fugida de clients potencials,

no només per donar servei a una població que ha canviat (amb
un poder adquisitiu més gm
consum), sinó també per fer

pero també amb nous. habits de
al repte que suposa la posada

en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent
de comen; en el seu
capacitat d'atracció en una

més proper i convertir la seva
nitat pel comen; del barrí.

Des de la perspectiva del

men; tradicional, amb voluntat de

consolidar-se, cal apostar

per la concentració

tant la consolidació deis

comercials existents, i en
una serie de mesures que sens

potenciar la seva atracció

i per

dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i
amb les instituciohs.
La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s'
ofereixin a la clientela p
1(i adequació per tant a la clientela
•
que es vulgui
oraris, gamma de productes,
especialització); i 1' atracció

aquestes areés, es a dir, que els
ls es converteixin en vertaders

5

�centres de serveis de forma

puguin ser complementaris de

les noves formes comercials .
Aquest tipus d'actuacions,
direcció: la intervenció del se

•

ixen intervencions en una doble
r públic en la millora de 1' entorn i

el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció
d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal
ies empreses i establiments

intervenir sobre les
comercials, millorant les e
adaptant

la seva oferta

ctures comercials,

els locals,

demandes, realitzant

activitats promocionals co

1. Objectius:

A.

Millorar l'entorn de 1

B.

Adequar l'oferta co

activitats comercials

rcial a les noves condicions de

competitivitat

c.

Potenciar l'organi

•

ó deis comerciants

#

6

�2. Actuacions prioritzades

a. Mil/orar l'entorn de les activit :

•

Convertir en

peato

comercials

s

les

zones

comercials.

En

especial:
PI. Font i Sague,
Rogent.
Carrer Muntanya, entre

•

Connectar la zona co
Glories: Ponte Llacuna

•

Millorar substanciosa

ia Comtal, Avda. Meridiana,
alencia i Clot.
rcial del Clot amb BarcelonJ
ran Via,
neteja

enllumenat del

barrí

b) Adequar el comerc; a les

•

condicions de competitivitat

Adaptar la formació de

comerc a les noves

exigencies del mercat.

•

Incentivar fiscalment

credits de baix interés la

modernització del com ·

e) Potenciar l'organització

•

Constituir una coordi

comerciants

ora d'associacions comercials .
•

7

�Cooperació i benestar social

Justificació de la línia

estat important~ El barrí del Clot

La renovació social del barrí
és un deis pocs barris de

ciutat que augmenten la seva

població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes,
tecnics i professionals que fi

la seva residencia al barrí. Aixo
"

suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí.
ves situacions en . quant a la
Aquesta evolució planteja
identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves
generacions traben dificultats

l'hora d'identificar-se amb el barri.

Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves
comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen
noves pautes i ofertes per a

rganitzar la vida al barrí social i

cultural del barri.
El Clot compta amb una

x rxa d'associacions i entitats molt

important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni
historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més
enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest
sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de
suport a la seva activitat, i

~e millorar la informació als ve·ins

sobre les activitats que es rea litzen.
D'altra banda, es detecta

t

creixement important del grup

d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre
•
ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la
necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta
població, de !loes de trabada, li equipaments específícs.

8

�Objectius:

A.

Potenciar el sentit de

C.
Clot.

Millorar la qualitat

al barrí

prestacions socials al

Facilitar la

Actuacions prioritzades:
Potenciar el sentit de

•

els ve"ins i donar a coneixer
les activitats que actualment es
n les següents mesures

de totes les entitats del barrí:
Dades, tipus d'

itats, característiques, serveis que

ofereixen.
+

Crear un sistema

il i senzill d'informació (pannells

expositius situats
llocs estratégics: sortides de les
escales, mercat, ... .
+

Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal
que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del
!

barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i
'
Ajuntament.
+

Millorar les publi~cions actuals del barrí.

9

�nen~a

Sensibilitzar sobre la

•

a un barri a partir deis

ambits escolars

i

B.

Potenciar les entitats

•

Millorar el coneixeme

relació i cooperació entre tates
de la federació d'entitats del

les entitats del barrí
barri. ·

~

centre d'activitats artístiques,

Convertir la

recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí
;

que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes
comuns

C.

Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot.

•

Coneixer' quina és la situació real de les necessitats
socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients.

•

Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es
donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar
les respostes adequad~s amb una coordinació efica~.
1

•

Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de
1

bugaderia i menjars a Giomicili.

1,
•

Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la
gent gran.

D.

facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí

¡

•

•

Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en
especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~

~-

10

�Urbanisme

La millora fí~ica i urbanística del
evident. S'han recuperat espais
espais residencials, d'equipam
urbanístíc del barrí, reequipant se

i en els últims anys ha estat
simbolics, consolidat nous
serveis, i s'ha redrec;at l'ordre
i configurant nous espais d'ús

públic.
La nova funció urbana del barrí
estor&lt;; de canvis puntuals i
públics més recents per tal que es

context barceloní

exigeixen un

millares en alguns deis espais
realment espais cívics. .

D'altra banda es destaquen:
•

Una part important del pare d'h

es pateix un fort envelliment i

una manca de renovació.
•

La situació d'abandonament

ístic del carrer del Clot i la zona

del mercat.
•

El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin
l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,..,

•

La necessítat d' impulsíó í

en marxa de les actuacíons

urbanístíques programadas:

Objectius:
A. Millorar l'entorn urba
alitat

11

�Actuacions prioritzades:

•

Ampliar de les voreres
i voltants del Mercat.

plantar arbres al carrer del Cl:-l

•

Impulsar el PERI del

de la

•

Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus
extrems.

•

Utilitzar el Parking de 1 Rente.

:_j

Me~

'

12

�Ajuntament de Barcelona
~ Distri cte de Sant Martí

, Ordre d'lntervencions:

Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist ·

de Sant Martí.

Presentació i obertura de la sessió
Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA.
Exposició de la metodología de treball del
Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1'
Membre del la Comissió Permanent
Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació
Sr. Jaume Paloma (Associació de
Membre de la Comissió Permanent.
Exposició del treball de la Comissió de """'"'"''
Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa).
Membre de la Comissió Permanent.
Exposició del treball de la Comissió de
Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di ·
Recull i conclusions del treball realitzat.

· i Benestar.
de Sant Martí.

Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de
Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp
de !'Arpa

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19243">
                <text>4301</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19244">
                <text>Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19245">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19246">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19247">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19248">
                <text>Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19249">
                <text>Sala de Plens del Districte de Sant Martí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19251">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19252">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21498">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21499">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21500">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21502">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21503">
                <text>El Clot</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41008">
                <text>1994-07-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43624">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19253">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1396" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="923">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf</src>
        <authentication>140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42596">
                    <text>Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde.
Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea.
2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea.
10:30 hores.

"LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI"

INTRODUCCION

AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN.

COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE,

SIENTO UNA INCLINA-

CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA.

ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA
SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA.

INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA
EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES
VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN.

LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE
DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS
MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA
MAYOR PREOCUPACIÓN.

�LAS CIUDADES DE HOY

LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY
DISTINTA DE LA DE LA DE HOY?

EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA
MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN
EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL
GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER,
REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE
HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE.

- CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA
CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS)
- CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE
INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS
TELECOMUNICACIONES.
- CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y
DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS
DE POBREZA.

EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS
URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS
PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO

�NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS
ESTADOS UNIDOS.

DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE
1
EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA
RECONSTRUCCIÓN.

EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS
ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS
NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA
CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES.

COLABORACION ENTRE CIUDADES

LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE
CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL
áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA
TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE.

EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300
KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA.

LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE
SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA.
- POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES.

�- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE
CAMBIOS Y CRISIS.

EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES
INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES
COMUNITARIAS.

EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA,
CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA,
HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO
EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL
MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA
CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA.

EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA
DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES
ANTE LA COMISIóN EUROPEA.

LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA,
CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE
CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE
LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO.

�LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL
ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA
OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN.

LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS
Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL
ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS
áMBITOS:

- EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY
ANTE LA COMISIÓN.
- GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES,
CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES
PERIFÉRICAS, ETCÉTERA.
- REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE
1
A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA,
PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN
ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES
ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO
DE LEYES ESPECIFICAS.

OBJETIVOS DE FUTURO

¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES
EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI?

�*

REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS

PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA,
POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA
PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA.

LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS
ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO
PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES.

*

COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE

PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA
INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON
ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN
LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI

Y DE AUTOPISTAS.

* TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN
Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS
AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN.

JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS
COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A
IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD
DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E
IMáGENES.

�LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER
CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA
CALIDAD DE VIDA.

* CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA
CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN
SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO
TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL
DE CADA CIUDAD.

LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA
OFERTA DE LAS CIUDADES.

* CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL
áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR
LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE
AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL
RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS.

LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y

TRAS CIUDADES DE LA

ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO.

�LA SUBSIDIARIEDAD

HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE
CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE
RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE
SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS
CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD
DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES
SUPERIORES.

EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE
LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS
ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO
LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE
SER SEÑALADO.

EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS
PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES
DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS
PROBLEMAS COTIDIANOS.

BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI

TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE,
SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA.

�BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS
EN VARIOS ASPECTOS.

- PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES
DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES.
- EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE
1997) .
- AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES.
- AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE
1

GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO.
- AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES
POR TURISMO.
- INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS
(BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS
(PLAN DELTA).
- INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y
ARTLSTICAS.

BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA
RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE
HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO.

9

�HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS
DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y
CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA.

LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS
INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y
ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA.

EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD
HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE
CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES.
k
NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS
SON:

- CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA,
COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE
DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL
LLOBREGAT).

1

- CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL
CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN"
EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.).
- APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO
INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA
DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO

10

�Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE
UNA GRAN CIUDAD.
- COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA,
CAPITALIDAD

DE

BARCELONA Y DEL

EN APOYO DE LA
DESARROLLO

DE

CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA

EN

TODO EL PAíS.
CAPITALIDAD

2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL.

UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA

EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS
TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA
ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA.

SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y
ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ
CONSECUENCIAS.

NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES,
PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO
MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO
UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y
APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y
DIVERSAS TRADICIONES.

11

�ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD
OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA
CONTEMPORáNEA.

A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL,
VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E
HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA.

LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA

AL

ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE
DE

CIUTAT VELLA DONDE

Y SE

EXPANDIÓ HASTA LA

CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO
BARCELONA NACIó, CRECIÓ

LA

SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN
DERRIBó LAS MURALLAS.

BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA.

SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES
QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL
DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES
LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX.
CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS
NUESTRO PROPIO PRESENTE.

TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA.
12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19254">
                <text>4302</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19255">
                <text>La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19257">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19258">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19259">
                <text>Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19260">
                <text>CCCB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19262">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19263">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21493">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21494">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21495">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21496">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21497">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22045">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28354">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41009">
                <text>1994-07-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43625">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19264">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1397" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="924">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf</src>
        <authentication>9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42597">
                    <text>Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a
Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ)
Dijous, 7 de juliol de 1994.E

BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS,

ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE
BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS
AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS.

MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS
BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000
HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT
POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I
HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE
GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I
ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS
SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ.
BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT
CATALUNYA.

AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA
QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE
BARCELONA QUE HAN DEDICAT

LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA

�VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE
HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI
I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA.

VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL

T DE VALENT PER BARCELONA. A

TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA
MÉS SEGURA.

I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT
DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA
PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT
A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I
QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI-

MOLL D'INFLAMABLES). TOTES

TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT.

ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL

MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI.

ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR

ELS PARCS I EL MATERIAL -COM

PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE
BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT.

4

�TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE
TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS
DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS
QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS
DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT.

US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES.
ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES
PEL VOSTRE ESFORÇ.

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19265">
                <text>4303</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19266">
                <text>Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19267">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19268">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19269">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19270">
                <text>Simulacres d'accidents.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19271">
                <text>Seu Bombers, carrer Provença</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19273">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19274">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21490">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21491">
                <text>Bombers de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41010">
                <text>1994-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43626">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19275">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1398" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="925">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf</src>
        <authentication>05902f6427872be05b5acf5ba745884e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42598">
                    <text>l'Alcalde en l'acte d'inauguració de
Intervenció de
l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró.
(11 de juliol de 1994. 11:30h.)

AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I
TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA.
VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT
NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN
ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA.
PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE
CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE
BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR.
PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA
ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE
TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL
DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU
BARRIS,
I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS
EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL
•/••

�FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE
NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ
DELS VEïNS.
AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL
PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA
CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN.
PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ
BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA
EN AQUEST CAS.

DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL
SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN
AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS
ASSEQUIBLES POSSIBLES.

DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL
MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE
VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ
PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI
POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19276">
                <text>4304</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19277">
                <text>Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19278">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19279">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19280">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19281">
                <text>Col.laboració RENFE, MOPT i veïns.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19282">
                <text>Ciutat Meridiana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19284">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19285">
                <text>Transport públic</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21485">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21486">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21488">
                <text>RENFE</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22046">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22047">
                <text>Ciutat Meridiana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41011">
                <text>1994-07-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43627">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19286">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="818" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="243">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf</src>
        <authentication>40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41949">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6

La ciudad con cable
Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más
informada y más descentralizada
PASQUAL MARAGALL
Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El
Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la
que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas
propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro
Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación.
Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también
de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas,
entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o
profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto
a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades
europeas del 2000.
Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada
recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un
acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la
utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada.
Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables
sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado,
sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede
llevar consigo.
El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato
urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte
irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las
nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe
basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas
normas de convivencia y ciudadanía.
Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen
mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen
únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y
comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de
las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el
sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la
democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre
el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras
ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92,
es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación.
Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de
telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le
otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16
países.
Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables
troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las
27

�Articles de Pasqual Maragall a

calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes
torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos.
E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en
Madrid y Barcelona.
Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de
Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de
comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes
instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de
comunicación está ofreciendo.
En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y
contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los
productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a
distancia) serán viables.
En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería
utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la
información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a
las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores"
(o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia.
Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos
obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a
ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la
competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red
básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad.
Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es
decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del
ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que
hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número
posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad
no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y
con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle
frente y para ganar la partida.
¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un
sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth
Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para
mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia
de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora
en adelante vamos a insistir en ello.

Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

28

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12450">
                <text>1085</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12452">
                <text>La ciudad con cable</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12453">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12455">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12456">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12458">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12459">
                <text>Telecomunicacions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12461">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21766">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14486">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40468">
                <text>1994-07-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12451">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1399" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="926">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf</src>
        <authentication>9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42599">
                    <text>PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER
Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà
17:00h.

AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS,
PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I
PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP
MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P

TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN

ENTRANYABLE.
ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER JA QUE

ÉS

UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS

ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA
PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I
POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb
VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó.
MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA,
MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES
TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL
DE CENT DE BARCELONA.
SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA

ÉS

EL

SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL
QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA
ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA.

�ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE
BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS
HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL.
LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA
L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE
NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó
QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS
AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE
SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL
CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES.
PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE:
QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS
CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT.
CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS
PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS.
LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL
CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET
DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES
SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES.
ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE
L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR

IaA

FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà,

RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE
BARCELONA I DE TOT CATALUNYA.

�I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà,
ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE

VA

DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA

PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA.
SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL

I

ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI

L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT
ENTUSIASME,

ANY

I

COM

AMB UN GRAN

RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE.

DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE
VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM

UNS

JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS

DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà
TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES
FIGURES DEL

MÓN

CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN-

CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL
GRUP DE LA

FURA

DELS BAUS).

ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT
LLARG DELS

ANYS

I

L'HEU MANTINGUT AL

COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA

VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU

HEM CELEBRAT EL

90è

ANIVERSARI-

NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER.
NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA
FESTA S'HAN IMPULSAT:

EL

CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR

I

L'INTERèS

PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR
SIGNIFICANT

LA

MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS

\(p

�PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA
CONVIVèNCIA.
JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA
FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA
VOSTRA VILA.
MOLTES GRáCIES. BONA FESTA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19287">
                <text>4305</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19288">
                <text>Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19289">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19290">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19291">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19292">
                <text>Ajuntament de Moià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19294">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19295">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21482">
                <text>Agricultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21483">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21484">
                <text>Casanova, Rafael, 1660?-1743</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41012">
                <text>1994-08-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43628">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19296">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="819" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="244">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/819/0000001544.pdf</src>
        <authentication>e97b6833313a3fb322a5770fc4f0e572</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41950">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

20/08/1994 (2954484) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18
LOS SOCIALISTAS Y SUS ALIADOS

El poder y el alma
PASQUAL MARAGALL
El autor sostiene que socialistas y nacionalistas catalanes pueden andar un
trecho juntos en la recuperación política si no se amordaza la capacidad de
crítica mutua.
Dice José Ramón Recalde en su artículo Conservar el poder, salvar el alma que
difícilmente se pueden salvar los dos a la vez, pero que no es imposible. Estando de
acuerdo, como ocurre invariablemente, con el consejero de Justicia del Gobierno
vasco, me gustaría añadir al mismo escenario la perspectiva de un catalán socialista.
Superar el espíritu de grupo y la prepotencia de la burocracia; colocar los intereses
particulares -incluso los colectivos de partido- al servicio de los generales; hacerse
permeable a la crítica; resistir la tentación autoritaria; luchar contra la discriminación
por razón de sexo; defender el medio y asumir compromisos internacionales. Y todo
ello, hacerlo más pendientes de las adhesiones ciudadanas que de los pactos con
otros partidos. Ésta es la receta de Recalde. Básicamente es la que compartimos,
creo, muchos socialistas. Incluso muchos que no lo son.
En realidad, todos los partidos deberían perseguir estos objetivos. ¿Tiene
Convergència necesidad de superar un cierto espíritu de grupo y subordinar mejor los
intereses partidistas a los generales? ¡Desde luego! ¿Tiene el PNV algún problema en
hacerse más permeable a la crítica? Seguramente. ¿Debe IU hacer esfuerzos por
resistir la tentación autoritaria? Más le vale. ¿Deben todos, incluso el PP, luchar contra
las discriminaciones por razón de sexo, defender el medio ambiente, etcétera...? A
buen seguro.
La diferencia está en que sectarismo, inmunidad a la crítica, exceso de autoridad, son
rasgos que preocupan sobre todo de quien tiene el poder, claro. O el poder mayor,
porque PNV y CiU, y hasta IU en alguna medida (en Córdoba, IC en Barcelona...)
tienen poderes. Incluso el PP tiene poder.
Conservar cada uno su poder y a la vez salvar el alma -la cuestión que inquietaba a
Maquiavelo, a Federico II, y al moderno príncipe, el partido- requiere no equivocarse
de aliado, dice José Ramón Recalde. Y requiere también pasar la prueba de esas
preguntas.
Recalde hace dos consideraciones que atañen a CiU, nuestro aliado en el Parlamento.
"Para conservar, hoy, el Gobierno es necesario el pacto con CiU", dice el autor. Y
añade: "Es posible caminar junto al actual aliado circunstancial en ciertas vías de
regeneración de la política". La segunda consideración atañe a la credibilidad de la
renovación socialista ante los ciudadanos. Estoy totalmente de acuerdo. Con CiU
Podemos hacer una parte de la reforma política necesarias incluso de la regeneración
del sistema Hay un aspecto más importante, que es el de la consolidación del Estado
federalizante en que vivimos, que sólo puede hacerse con CiU. El error de la LOAPA
consistió en no entenderlo así.
En el sentido de la regeneración ya tengo más dudas. Nuestros nacionalistas -me
refiero a los que gobiernan en Cataluña- han sufrido tanto como los socialistas, como
mínimo, los zarpazos del poder que anunciaba Lord Acton. Se sabe menos, pero no es
menos cierto. Quizás incluso lo es más. Si no la extensión, sí la intensidad de su poder
gubernamental, mediático...) puede ser incluso más fuerte. Más indiscutible. Más
29

�Articles de Pasqual Maragall a

causante de actitudes de inhibición moral, de conformidad acrítica, y de temor
reverencial, ése que causa tantos y tantos estragos en la fortaleza de la sociedad civil.
Seguramente algo parecido ocurre en Euskadi. Pero no puedo afirmarlo con tanta
seguridad. El hecho es que el autogobierno es en sí mismo un bien deseado,
largamente anhelado durante años de dictadura y que su sola existencia es una
bendición. Lo cual no debería eximir de rigor en los análisis del ejercicio de ese
gobierno autónomo en tanto que tal gobierno. Pero parece que exime.
De modo que la ecuación democrática del control desde abajo funciona con menos
eficacia en este caso; el valor de la cohesión y la identidad recuperada y compartida
se impone a los de la diferencia, la calidad y la pluralidad.
Por tanto, sí podemos andar con los nacionalistas un trecho juntos en la recuperación
de la política, pero a condición que se acepten reproches mutuos y no en una sola
dirección, como hasta ahora. Cuando oímos a los representantes de nuestros aliados
exigir de los socialistas firmeza contra la corrupción, entereza moral y otros valores
semejantes, muchos catalanes no podemos menos que reprimir una primera reacción
que está entre el asombro y una leve indignación. Por supuesto que esto también es
cierto de las acusaciones del PP. Pero el PP es nuestro adversario y al adversario se
le supone contrariedad a todo lo que uno representa. No tanto al aliado.
Lo que debería suceder entonces es que si el señor López de Lerma (CiU) preside la
Comisión Roldán o Rubio, el señor Higini Clotas (PSC) por ejemplo, y sin que nadie se
ofendiera, presidiera la Comisión BPF, escándalo político motivado por el hecho de
que una empresa de la que formaba parte el ex consejero de Economía y Finanzas
Planasdemunt (de ahí la P) no pagara los pagares que emitía. Planasdemunt fue
presidente del periódico El Observador y ejercía de presidente del Institut Català de
Finances mientras BPF emitía unos curiosos documentos mercantiles.
Porque si no, si esa clarificación de coincidencias y discrepancias y esa reciprocidad
de situaciones no se produce, ocurre:
1 - que la gente piensa que uno de los aliados le está sacando el jugo al otro por el
mero hecho de ser su voto indispensable y no a la inversa. (La moral que se deriva de
esa constatación es interesante, porque viene a decir que uno puede ser juez del otro,
y no el otro del uno, y que, por tanto, determinados comportamientos son censurables
en cualquier dirección sólo si no hay mayoría absoluta y si, además, la coalición
existente es recíproca, que es lo que estoy pidiendo).
2- que uno de los aliados (el grandullón) representa el aburrido" interés general y el
otro (el pequeño) los "interesantes" intereses particulares, o la macro y la micro
política.
Todos los hijos de padres, todos los padres de hijos, todos los ex combatientes y los
futuros combatientes, todos los pequeños tenderos y los hipermercados, tienen algo
que agradecer al pequeño aliado que pone el acento a la ley general que los ignoraba,
la LAU de turno u otra, mientras el pobre gran aliado se limita a enunciar los principios
generales de bondad que interesan a todos a la vez y por tanto a nadie en particular.
Y encima el pequeño aliado puede permitirse argüir que no votando en contra de lo
obviamente bueno es él quien no lo impide y, por tanto, quien lo causa. Popper ha
hablado de la perversión del sistema electoral proporcional cuando da aparentemente
a uno el poder que niega a cuatrocientos. Sin duda ese sistema y las coaliciones en
general impiden en sí mismos muchos de los excesos de soberbia de las mayorías
absolutas. Lo que Popper no había ni imaginado es que el uno que puede decantar lo
es no porque haya ganado las elecciones en la parte del territorio en que se presenta
30

�Articles de Pasqual Maragall a

(en Cataluña CiU perdió ante el PSC en 1093) sino porque en otros territorios su
aliado perdió terreno frente a terceros.
Para terminar, el requerimiento más ambicioso que Recalde nos pone a los socialistas,
y se autopone, es el de conciliar igualdad y desarrollo, solidaridad y autonomía,
libertad y autoridad. Ese requerimiento no podremos andarlo juntos con nuestros
aliados, por la sencilla razón de que para ellos el desarrollo, la autonomía y la
autoridad se anteponen siempre a la igualdad, la solidaridad y la libertad. Siempre que
entran en conflicto.
Quizás los socialistas nos complicamos la vida cuando queremos conciliar tantas
cosas. Quizás sea cierto que, como suelen decir nuestros aliado s "no entendemos a
la gente". Ellos sí. Ellos saben que la gente lo que quiere es más riqueza, ser ellos
mismos, que no les importunemos con peticiones y que haya orden. Aunque incluso
en eso podríamos hacerles reflexionar un poco. Porque algunos de esos simplismos
que la gente en Europa entiende tan bien acaban a veces, muy mal.
Pero también es cierto que a golpe de libertad, igualdad y fraternidad (o solidaridad) ya
no se ganan revoluciones. Ni elecciones. Por tanto, somos nosotros quienes debemos
reflexionar si queremos gobernar y salvar el alma. Les aconsejo en este sentido que
lean las palabras que pronunció Václav Havel en el Independence Hall de Filadelfia el
4 de julio.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

31

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12462">
                <text>1086</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12464">
                <text>El poder y el alma</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12465">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12467">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12468">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12470">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12471">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12472">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12473">
                <text>Socialdemocràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12474">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12475">
                <text>Ètica</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12476">
                <text>Poder (Ciències socials)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14487">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40469">
                <text>1994-08-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12463">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2758" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1543">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf</src>
        <authentication>13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45175">
                    <text>LAVANGUARDIA

....

�

2

Aiumamem de Barce1on;;

, AGO. 1991t

t 1,:)

En busca de la trascendencia
El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas
no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano
había poseido tanta iníormación y, sin embargo .
dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a
nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro-

Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten·
ta desbrozar el camino ya planteado por Walter
Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha
acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun

VA(:LAV HAVJU,

H
.

•

ay buenas raz.Ones paracreér
que la era moderna ha termi­
nado. Mucha&amp; son las cosas
que indican que estamos
atravesando un periodo de
transición: algo parece �r

yéndose y algo distinto estar naciendo peno­
samente. Es como si algo estuviese detrum­
bándose, decayendo y acabándose 111ientras
algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de
.
la confiisión.
Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- ·
sión es la mema y fusión de cultura y la plura­
lidad o el paralelismo de los csccnarios int�
lectualcs y espirituales. Son periodos en que
·

.

todos los sistemas consistentes de valores se
desmoronan; en que culturas distantes en el
tiempo y en el espacio son descubiertas o re­

::,-.-

destrucción de las culturas indlgenas que con­

lleva la expansión comercial de Occidente. Lo
veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una
amalgama de cultutas se está formando. Algo
nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re.
sulta posible.
. El mareante desarrollo de la ciencia, con su

fe incondicional en la realidad objetiva y su
completa fun�ament.aclón ·en leyes generales
y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­
gica. Se trata de la primera civilización con
una cobertura global y ata unas sociedades a
otras, .sometiéndolas a todas a un destino �

mún y generaJ.
Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­
cia moderna y el mundo parece baber agotado
su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­
ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri�
ca de la realidad y con la experiencia humana
natural. la ciencia moderna cl!sica describia

�'Algo parece estar yéndose
y algo_· distinto estar naciendo
penosamenie. Es como si algo
estuvi�e derrumbdndose y algo
nuevo :emergiera de la confusión"
sólo la superficie de la&amp; cosas, una sola dimen­
sión de la realidad.
A más . dogmatismo en la confusión entre
esa sola dimensión y la auténtica esencia de la
realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos
ahora inconmensurablemente más ace·rca del
universo ctue nuestros antepasados y, sin em­
bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­
blan algo más esencial que nosotros, algo que

se nos escapa .
.Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­
rre con nosotros mismos. Conocemos más
profundamenl� que nun� todos nuestros ór­
ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y

descubiertas. Nuevos significados naeen gra­
duafmente en ese encuentro o ioferseoción de
dementas muy diversos.
Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del
mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un
símbolo de ese estado seria un beduino mon­
tado en un camello con sus túnicas tradiciona­
les, con tejanos debajo, un transistor en la
mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola
del animal.
No estoy haciendo broma sobre el beduino,
ni vierto ninguna lágrima intelectual por la

.

puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­
lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­
dal. La publicamos en la versión dr un traductor de
excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona.

·

·

las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar
en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­
m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­
tu, el proP.6sito y el significado del sistema
que nuestros órganos forman en sú conjunto
y que experimentamos como nuestro unico
yo, como nuestra única identidad.
�¡ pu�. disfrutamos de los avances de la
civilización moderna que han hecho más fácil
nuestra existencia fisica en tantos aspectos
importantes. Pero no sabemos qué hacer
euctamente con nosotros mismos, hacia
dónde ir. El mundo de la experiencia parece
caótico, confuso. Los expertos nos explicarán
lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­
tenctemos cada vez menos nuestras propias
vidas.

...
.
.Vivimos en el mundo posmodemo, donde
todo es posible y casi nada cierto y seguro.
F.sta situación tiene consecuencias sociales y
políticas. La civilización planetaria a la que
pertenecemos todos nos enfrenta con retos
globales. Pero permanecemos i mpotentes
·

ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­

ziwión ha globalizado sólo la superficie de
nuestras vida&amp;.
Pero nuestro yo interior continúa teniendo
vida propia, aparte. Y a menos respuestas

�LAVANGUARDIA

*

�

2 1

.:..1umamen1 lie Barceiot:&lt;•

m:rse

·

que en' otros periodos históricos. Los politicos
se preocupan oon raz:ón por encontrar solu�

·

. ""

·

·

Cuando buscamos la fuente más natural
para la c reaéión de un nu evo orden mundi81,
es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­
tos tradicionales de la justicia moderna y ha-

1991t

cía uno de los lugares ·más grandes de la era
moderna: el .conjunto de valo res que fueron
.proclamados por pJ'.imera vez en este edificio
(el Independence Hall de Filadelfia). Me re­
fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y
único y sus libertades y derechos inalienables,
y tambi6n al principio de que todo poder deri­
va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas
fundame"talesdela democracia moderna.
Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs.
lenemos que ir mucho más allá y más a fon�
do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a
uua situación diferente:, a la cual no pueden
dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas.
, .� realidad..el principio mismo de los dere­
chos humanos inalienables. conferidos al ser
humano por el Creador, nació de la idea típi­
came nte moderna de que ese ser humano,
sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el
mundo, era la cumbre de la creación y el señor
de este muo�. �e antropocentrismo mo-

proporcionadas por la era del conocimiento
raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­
no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo
a las antiguas certi dumbR5 de su tribu.
Debido.a ello, las culturas singulares, cada
vtz más en contacto entre it como resultado
de la civiliución contemporánea, 9e · dan
cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ&gt;ia auto­
nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna&amp; en
relación con otras culiuras. Los conflictos cut.
turales están en alza y son més peligrosos hoy

ciories a 1a supervivencia de una civilización
que es global y multicUltural; buscan mecanis­
mos de coexistencia pacifica que puedan·ser.
establecidos y respetados, así como una serie
de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto.
Estas cuestiones han sido parti&lt;:ularmente
dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­
ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­
lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­
mo. El ornen mundial artificioso de las déca­
das anteriores se ha desvanecido y aún no ha
aparecido un orden distinto y más justo.
La tarea política principal de los últimos
años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­
ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­
tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas
religiosas dentro de una sola civilización in­
terconectada. Muchos.creen que esto puede
conseguirse a través' de medios técnicos: por
·la inven ción de n uevos instrumentos organi­
zativos, poUticosy diplomáticos.
Sf, es claramente .necesario imaginar es­
tructuras · organi:zativas apropiadas a la era
multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­
les si no nacen de algo más profundo, si no se
basan en valores gene�mente admitidos.

AGO.

·

"La tarea po/ltica principal
� la creación de un nuevo modelo
de coexistencia entre culturas,
pueblos, razas y religiones en una
sola civilización .interconectada"
derno si&amp;nificó inevitablemente que aquel
que teóricamente dotó al ser humano de sus
deiechos inalienables, empezó a desaparecer
del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­
oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­
·

mente empujado hacia una espe cie de esfera
privada, cuando no d i rectamente hacia la es­
femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un
lugar en que Jas obligaciones póblicas no son
de aplicación. La existencia de una autoridad

superioralserhumanoempezópuraysimple­
mente a inteñerir en las aspiraciones de �te.

·

Clt'
•••

�LAVANGUARDIA

....

ttJ

::..iumament de Sarceior.a

Havel: "El ser humano sólo puede ser libre
si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2

La idéa de los derechos y l iberta­
des humanos deb e estar presente en
el nuevo orden mundial, en cual­

quier orden mundial que tenga sen­
tido. Pero creo que deb e anclarse en
un lugar distinto y de un modo dife­
rente al que ha sido habitual hasta
aho ra.

....
Paradoja: la ini&gt;pirnci6n necesa­
.
de la inte­
ria para la n-gcneración
gri dad perdid a puede ser q ue se en­
cuentre otra vez en la cicnda. En
una ciencia que es nueva -posmo­
derna- y que produce ideas que en
cierto sentido le per mit an trascen­
der sus propios límites. Daré dos

ejemplos:
El .. principio cosmológico antró­
pico" nos conduce a la idea, quizá
tan antigua como la humanidad

misma, de que no somos una ano­
malla accidental, ni el capricho mi­
croscópico de u na minúscula par­
tícula dando lumbos en los abis mos
sin fin del universo. Al contrario, se­
gún este principio, estamos miste­
riosamente conectados con el uni­
verso, nos v em os reflejados en él,
del mismo modo que la evolución
del universo se rcílcja en no�otros

mismos.
En el momen to en 4ue empieza a
estar claro que estamos pruíunda­
rncntc conectados con el universo
entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S
extremos de su poder. Con el "prin­
ci p io cosmológico antrópico" la
ciencia se ha situado en el borde en­
t re c iencia y mito.
Con ello, no obstante, la cie nc ia
ha vuelto, después de un gran rodeo,
al ser humano , y le ofrece de n uevo
la integridad que había perdido. Y

lo hace anclando al ser humano en el
cosmos.
El segundo ejemplo es el de la "hi­
pótesis Gaya... Esta teoria prueba
que l a densa red de interacciones
entre la parte orgánica y la parte
inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti�
rra forma un solo sistema, una esp�
de de megaorganismo, un planeta
vivo, Gaya, denominación deriva­
da de una antigua diosa reconocida
como arquetipo de la Madre Tierra
en casi todas las religiones existen­
tes.
·

� t11t \

De a c uerdo con la hipóh."SÍS
Gaya, todos nosotros formamos
parte de un conjunto superior, mas
grande. Nuestro destin o no depen­
de me ramente de lo que hac emos
para nosotros mismos; sino de lo
que· hacemos por Gaya en su �n­
ju nto. Si la pone mos en pehgro,
Gaya prescindirá de nosotros en be­

neficio de un valor superior. la vida

misma.

¿Qué es lo que hace tan sugestivos
la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an·
trópico? Muy simple: ambos nos re­
cuerda n algo qu� sospechábamos
desde hace tiempo, algo que habla­
mos proyectado en nuestros olvida­
dos mitos y qu e quit.45 ha estado
durmiendo dentro de nuestros ar­
quetipos desde siempre.
Esto es, la oonciencia de estar an­
clados en la Tierra y el universo; la
certeu de que no estamos aquí so­
los ni sólo para nosotros mismos,
s in o que formamos parte de entida­
des misteriosas y superiores contra
las cuales no es aconscjabte blasfo·

.·

mar.
....

conciencia olvidada está co­
dificada en todas las religiones. Las
cultu ras la prefiguran en for mas va­
rias. Es una de las cosas que for m an
la base de la comprensión que el ser
humano tiene de si mismo , de su lu­
gar en el mundo y, en último lugar, .
del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­
da para autotniscendemos.
Esta

En los foros internacionales, Jos
polf ticos pueden reiterar mil veces
que la base del nuevo orden mun­
dial debe ser el respeto U Jli versal por
Jos derechos humanos, pero eso no
significaría nada a no ser que tal im­
perativo proceda del respeto por el
milagro de Ser, el milagro d el uni­
verso, el milagro �e la naturaleza, el
milagro de nuestra propia existen­
cia.
Sólo aquel que se someta a la au­
toridad del orden un i ve rsal y de la
cre ación, aquel que valore la impor­
tancia del derecho a fonnarpartede
ese orden·y de particular en él, pue­
de valorarse genuinamente a sí mis­
mo y a sus vecinos, y por consi·

guiente honrar tambi én los dere­
chos de éstos.
La Decla raci ón de lndependen­
cía adoptada hace 2l8 años en este
edificio, a fi rm a que el Creador dio
al hombre eJ derecho a disfrutar de
la libertad. Parece que el ser huma­
no $6lo puede materializar la liber­
tad si no olvida a aq uel que le dotó
de ella.•
·

Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="9">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36">
                  <text>03. Activitat creativa</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="37">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35667">
                  <text>Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45176">
                <text>En busca de la trascendencia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45177">
                <text>Havel, Václav</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45178">
                <text>1994-08-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45179">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45180">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45181">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45182">
                <text>Filosofia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45183">
                <text>Història</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45184">
                <text>Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45185">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45188">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45186">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45187">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1400" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="927">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf</src>
        <authentication>708c37697661af40ae289118efe93d87</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42600">
                    <text>PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE
LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL
22 d'agost de 1994
Ajuntament de la Seu d'Urgell

EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA

.69~T

MEDALLA D'OR

DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU

ATORGAT PER
MEV
NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS,
Í
g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS
I CIUTADANES DE BARCELONA.
REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL
SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA
CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU.
COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS
URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE
PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I
ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS.
LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS
41WOR` L;

ò

►^^.

-

-

e

DE PERSONES D'AQUEST

PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT.
LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA
HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN

�SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM
UN INSTANT MàGIC.
- VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS.
- VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE
LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA.
- I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE
LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT
i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN
I

L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA.
HAN PASSAT DOS ANYS

L'ENERGIA

CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES
POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ
SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR
PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST
PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR.
1
ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE
DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS
QUE SIGUIN.

AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA
1

VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I
VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT
INTERNACIONAL.

�L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER
SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS
QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA
HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL
FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS.

ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD
COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA
MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS,
IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE
DE FUTUR.

JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM
FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES.
PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ
PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS.

ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN
CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó
PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER
AL QUAL Té GRANS PROJECTES.

‘)10 s L
LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR
U

CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES

FUTURS.

1

#

_

�LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT
DE LA SEU D'URGELL
Dilluns 22 d'agost de 1994
PREVISIÓ DE PROGRAMA

16,30 hores -

Arribada a La Seu d'Urgell
Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació
Municipal.

17,00 hores

Inauguració de la placa en homenatge als
voluntaris olímpics.
"Mirador dels Voluntaris Olímpics"
(Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre).

18,00 hores

Sala de Sant Domènec
Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or
de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan
Antoni Samaranch, president del Comitè
Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde
de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni
Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou.
Desenvolupament dels parlaments :
- Discurs inicial i presentació dels homenatjats a
càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan
Ganyet.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat.
• Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni
Samaranch.

19,00 hores -

Sala de Sant Domènec
Concert commemoratiu.
Obres de "Hyeronymus Kapsberger &amp;
Le Nouve Musiche".

��fLuuittivu

ç-

u\,--oupvv

rD1 WO

4

el L-ç 7

QÜL--- eirI Sy

t-\ uní-

--e (('., j o p uj

§
!
1
IQ,{)--cut I li Apiut,,..
' t...)

,

32_9-7

(ni,11-,1,5 (=o vs

C12.--i

)fi

vltÙ

P.4., ,

rut

I

ru1

tb-S le, e)

'¿(

l\ra1/4,0".9

40 c
\."

Juk-i?

11

11-1

I"!

/1-1A

Il

ra.

ki[Litt,u ,,,,L

(

)L[ _Dos 111\--V

LUji\T juci

c? &lt;-1 e

©^ U

íge-ft. 3 &amp;s'Al PA e(--

T\ST

I

1()( -K uilu )4

Lill- ,( Fu

oJ
(7.A V-ILY

cif

u rv

�juil

W;

tt,

¿a. u
D¿,)

(Lk,etk

(k) U41 b

utto_

e

o

Lv?,tiut

(tt,o4,_,/,(_

(tko: CL-44

1

-, Uic_
, vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11-

/a1

a itj-

L2ALÁ-Ae",

L�

a:9)11

cA_

x\co

(,)

11-\

/11,:iL

(2.t9

ck_Lutl

U--(0-ve7

Grlit: A . 1

,,tr~

�::7K-7c,c,,LA) 611

0—,

,,,,et.(2

C11-1-c.j,

i
Q

tv

'CL¿

A

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19297">
                <text>4306</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19298">
                <text>Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19299">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19300">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19301">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19302">
                <text>El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19303">
                <text>Ajuntament de la Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19305">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19306">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21474">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21475">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21476">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21477">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21478">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21479">
                <text>La Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21480">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21481">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41013">
                <text>1994-08-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43629">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19307">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
