285
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf
39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98
PDF Text
Text
PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN
EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO
ESTA
MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO.
Los oradores que me han precedido se han referido
con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal
y académica del Dr. Robert.
Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos
aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba
recuperarse del profundo schok producido por el desastre del
98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo
calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda
España.
Son conocidos los hechos públicos más notorios del
mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como
sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ".
De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos
de su actuación de esta casa.
Estos elementos constituyen la base de un inmenso
prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había
ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que
la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase
pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con
las exigencias de su responsabilidad pública.
�Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona,
a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un
buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según.
los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico
sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis
Aguda".
Ha sido glosada reiteradamente la significación
catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como
consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid.
Es tambien.importante remarcar dos elementos
cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que,
ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad.
La actuación del Doctor Robert como Alcalde de
Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del
98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya"
y
la alternativa de la intervención activa en la política
española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya.
Es una política que se plantea la necesidad de
dirigir el proceso de modernización de España más que de
establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract
ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona:
crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y
replantear su objetivos . .
Robert es uno de los principales dirigentes de
una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar
el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante.
Es una política que se fija el objetivo de dirigir España)
�de hacer el papel de la locomotora.
Me quiero referir también a la consolidación que
se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como
símbolo y motor de Catalunya.
En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea
desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia
de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por
el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas.
Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por
tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de
la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida
en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente.
Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn
la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política.
El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue
durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde
no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió
muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el
banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal".
Unas últimas palabras para registrar la conciencia
que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí
ticos para desautorizar su intervención en la política espa
ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se
puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el
Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza,
no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista,
Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre-
�tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto
de gloria a su figura y a su vida.
Muchas gracias.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Homenatges i distincions
Alcaldes
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf
812327f1eec34951b11674f70514f438
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT.
CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA
PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA
CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA
QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE
DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA
QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA.
SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM
A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES....
EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA
CASA.
AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES
VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR,
LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT
.
AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC
QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA".
HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA
FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB
LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID.
ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A
DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL
FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA
DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98....
SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE
LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA
COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA.
ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS
DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES
ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT
DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS...
ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES
CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE
TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP
ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA,
DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN.
r
EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN
FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE
BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA.
r
A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN
PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN
ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA
REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA
CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES.
LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS
QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE
PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT
N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT.
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA
GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT,
COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA
PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN
COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET,
ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE
S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE
L ACA-
DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL.
I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE
LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ
SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC
QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS
DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...)
ES, DESDE
ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA,
ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO".
MOLTES GRÀCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament.
Subject
The topic of the resource
Robert, Bartomeu, 1842-1902
Alcaldes
Homenatges i distincions
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf
c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc
PDF Text
Text
1Z' 2S°1
INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS
Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.-
�Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani,
intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica
ment urbà.
Sord
Ho
M^
C Dónen
^^)
vida
^^ñrx
°
al gran projecte de ciu
tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle.
¿L'?
La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del
Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden
apreciar-se en la seva cultura.
a
ElHaTOX )
Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols,
que han dut a terme una part tan important de la seva
creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem
ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i
preocupada per la confluència entre els corrents dels país
i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus
�Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts
amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer
notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema,
del seu pensament.
No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se
en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns
punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien
inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui.
Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que
aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca
talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny
ni va condicionar la seva convicció.
�Pujols va ser un home,que va estimar profundament
Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i
queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament.
Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat,
tan avorrida i maleida dels mals catalans".
L'home que avui homenatgem fou també, un home que
va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament
urbana de la tolerància, en l'exercici del debat.
La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del
marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de
la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha
fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes
"en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics,
agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu
pats pel seu país.
�M'he de referir també a la relació que Pujols va
tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta
de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924.
La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat.
El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció
que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau
d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França
que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal.
�Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota
com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols
amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la
paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats...
Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan
barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia
haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça
Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el
seu homenatge i record.
�Francesc Pujols i Morgades
Nascut a Barcelona el 1882
Mor a Martorell el 1962
Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya
--n)
A,,-J
de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres
i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla,
Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres.
Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir
com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines.
Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre
1920 i 1924.
El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana
obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent
filosòfic
genuinament català. Formula un sistema
propi anomenat Hiparxiologia.
filosòfic
�Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest
periode col.labora a Ariel i Revista Europa.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Inauguració de la placa a Francesc Pujols
Subject
The topic of the resource
Pujols, Francesc, 1882-1962
Homenatges i distincions
Cultura
Barcelona
Description
An account of the resource
El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça Reial (Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf
c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9
PDF Text
Text
11
Stp--
Vilanovins:
#
I •
Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.
7,
.,.
la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb
'•
celona, de
1 ,.. ! : ..,
j
entre vosaltres. Potser, a
pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me
.
.
que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a
1Y
-
Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1
Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.
�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o
'trebaIladó,r;
1
14
'4'1
-
1'
' '
1 1.
u,
Y
- .' r
•`
4
- — 4 # 5 "3- o -
á
,i. Jr,,1 1^ 4
".
'.
andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'
1
-.,15Iz
t4
cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.
nos-'
tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic
urbanístic
de Vilanova i de Barcelona.
•
1
Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5
nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII
ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7
nerat problemes greus i injustídies que revolten,;
•
N
�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica
i'
cultural.
de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu
<
,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:
..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions
culturalsprzvinents=
d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser
pensar
d'expressar-se també plurals..
En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=
�4.
1
arnbel progrés
el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem
pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1
cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat
arrels profundes en
la
que té
histbria de' CataluñY'a
o.
A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.
plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,
Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura
econbmica
de la població. Vila
nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,
a
ser una -
�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,
produït
e,i=
tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat
ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.
Penseu que un autor de
mis, doscrivia
així
•
rimers de s'eg
l'estructura industrial dè
Vilano--
va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•
i dos forns de
L.,t4.1.x".
Vilanova tenia aleshores,=
cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.
Compare
aquella descripció de primers de segle -
de ructivitat industrial de
Vilanova
amb la més•recont,
�6.
feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=
la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".
D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -
la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells
�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.
No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no
ó. La Festa és per di,ver-----
tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi
de
II.
joia en mig del desert de la incomunicabilita
ue
massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc
�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai
fred que far=
aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.
Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pregó de la festa major de Vilanova del Camí
Subject
The topic of the resource
Festes majors
Vilanova del Camí
Catalunya
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf
28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff
PDF Text
Text
/1/k kjEsT-4.1-
N
t\J
ur4
U '4
ue-
(-i-v o
VU1-. --Ç 701 ,
PC C.A1
17 )0
j'
5 e v bit
-
n. A
cuDitlb
&ce)
Oi ovil::
r E LB fick4 4v *i4
241
-.C->\)l
uf¿._
ti)
(r-
P01/
pul) i'DtM
A-0 0/4 /1-1
P.\ 4191' c,:94.1
C _30
0(.2.72_
1) 1-7
g tt . s
n PO
L45
IV
c>,' u M
gel,L tgA
M
S')
tiC
cA u IVA D
tiN
UN
t-75
t'E-c/c/1_
U N fl
TkL
uki
éte. Litt 1C
qvc
Dti
41)
£Z,-tb.
Ce)
IsJ
cit
o
1)0-
v. 4
(L'o Ñ 11-
év
Cc».)
55
(Luz-vri`ç)
L
fugg75
CA 1./
VI-1114J j
(Ñ4y CM)
LES
4
y
ité 4 T! 4,e
1,1C-S
(f;
1 /5
LI1
ES
I4S
CA
Tb--krb-D
E y u t-V7-11.4
rzzyv lutç
67L:01
1:1071-1
y bt: t/iiiç L 4St3
S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".]
C,,M
J'Es' Çl11,(14.0
CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot:
�f4
1L
)Ji
EA/
(5 (.1-7U
7
/)t-
I)(r
A-ifA (4 1)s .tç)--7)
(40
SU - 71)
L
Y`
mç
C
(11
6-1,15,-Co
(/Ç
(1 u c;
r 7--"7-1)
e-k)
¿itS
11?
‘fc' .-\\I
Piitš bel,/
c
(2,4
't)'
-
T\-,)
U)
Out
t:t
'T
3 ti
L
07-113
17)
(41
i?c-f L.);;
C.19
brVih,JUL
b
ti
lD
LiÇl'E
'JI
¿4'¿,, In3
omrt..-
V
t-1- ii4114141-t,z,
ein-4.1
C
(ro
Ú-eW (1.151,14(1- Vc f
ft/0-1,e'L
/f) Ittt.
v-1)
/í73[
AL9
L4&I
t-1) rz,o
(o
t:
kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111)
ett
ki • A/1 t9/ 1A) S
ilv01,1;
ki-11.4, < 5
eT
YJC
i‘i 5 2.
P4--)01-
c7 /1-p
)0
k k/L----
-‘)5 S /1-74,-1,./ L; S
Ç,
k,‘,/ 7E-
t) fu' -11.) t.;17d
C-.044 y s
/2,1 A'-irni
Cerril°
e--L
»c strsU)/14"1Y1,n'ici
Z-v ç
1:7– t421.) .
trn,t)
tal--)14,
i7 C1
t prv
4v,..05
itc,s
o
ij )1).
I 4-V
4
C.,' ccrt.)
/Jt 2
0C- 94
1)c-- -171_
(.,(nil
1rc-'Lis
(? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4
t‘.iht
UN
n
O
i
'14 Al
s
111-J
LA
1,)
pe:
a
ejKi L-"Z_
_1 Ti ruí
4
�rv
Jytivi;
LL
tr
■iC- cit-ris
1i
Oarn-i7
t'Y'd 715-
L
el IL.LfJ
Ni/es-01p
g
11
LIL
ttr,i L.,,rtwvf
¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0
Voz4r-o
1k
(./:),(// Pc-n-
t4
/1 tgit-ci\
PA"\-tb
Eçc.\
c
(S
711114
Pre...)•vv:
CbJ
(vi
1)1/W •
e"z--
4
r7rn L'Ç
u sol
ektrí t_rhiTt.-7
ì'
DUr.4 . ti_ e
A 0,5411.
.19gr
atzieL
ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4
Q U c frt--)Atc tw A
E--JrciLAJc
•1
Ot;
L'ilt '10)1
g1L-tio AJA
P-1-ilTer-vtrat
(c- //t.
0 \I
É77 "evu t f
ht
Okir2)
(Y-AA1*-1
f,
(-911-4
Cit 47- (JPI FA Py4f1-44
Al 0rt?,/ ' 44 g
c4-€1:7t
acyp-i c
A-wwo (s-
f-N
P
j
7
rel)
i
(.;
C
411. o
hit:7
A
Los
s'un-o/kt_
r C'D S
Q tJ t: PO 5-07 LA. DI
1).1 t-'1-
k)111 A
e 5 -pm
0,4,1.1-
W---7rYv
¿,±7-"/ 1:0$
PO k t. °u-WM/1.0
;
11;t15
,
,11trt Cz'7 -o-vx.174
(// v 0/ f»)-vtl otcnv
e C.:
nill
CV?
,(4 O S'
re 61-v 12
/31-u-r-v to,t,
(..(nl--11
ihj 1-1)
L4--briA
ft
ti
L
—
hl Y) v ¿.>4),An
S
jcp
Y4
L's 174
L'ç, TE
con:
ri
S ý( (171, L0
kfc.-
ru 7-o
t;71
T1--00 --/Q (u)
ft L1"1/1.
\1
DC ejs»¡
o( f4n
ft'
Q
112 L i.) 11-0 41'5
ilóAP -170--,
11-5
t,14./
("N
(5{1_
Joi
Li A*
0-11(■L'ett,-7--
Q ■.)(":"- hip
Jk.94 'N
14b711/)
�N
~-
'U\J (1)(x^ f^.^
c--1 ' 0‘)
f
l^ ti
/tiu G1t
D I it--v
O C y►!)L
e 130-rt
M
C=t)
`t
Q €11-
C iU TM,
^.%
A-1.2
\./
C©tli^ ^ l h►
i1,--,<,5
L A-
i
p ïiw LA)
i N^^h C 11-1L^r2, ^'o
G'ví> led, c AT-rtuun>A
t„o S
( t,til/
i t L yL Í^i ID'
É
G-exí c-- rt. 4-1A
CS
p
11 S t
C_ o
l)
iv t!
(^}YI ^^
Muy
r
il.to L uC
11--)* L S
Gi ^
ct V'A. t
r
C. L Z,.0 A->
r-£,)v
7ítS
`7 tS ^^,ti^
4
hEL
C /i1n v ti^
S o rv
1 7 ()Pe.'
S'111
P Altn' cu
Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05
c.t/r í?h, u ,U^
^
1-414
tt-ri nfe
LA 4-5
<1 E
s
IQ/
V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2
d7c` ^A
pot t4rioi,i sil v tv<^^1`(
31' n ilw o á
trit...1
ct-v g M ,
1 r) ^^ C.43 G, ^ .
ror2
nwir^
,)oN i=idj7v()
/>,/ O niv - c-f r•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Subject
The topic of the resource
Fira de Barcelona
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Indústria
Comerç
Barcelona
Relacions Internacionals
Globalització
Transports
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM del discurs.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf
98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d
PDF Text
Text
25 d'agost de 1983
UNIVERSIDAD
IN~ERNACIONAL
MENENDEZ Y PELAYO
Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"
�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.
Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central
lista: Paris, Roma,
/1
Madrid~ !_/
11
Madrid-capital metropolitana
es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de
Barc~
lona -la única existente en España-) tiene una extensión de
;f& Km2
(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112
nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.
Una compleja trama administrativa para
una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner
de
relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,
soci~
les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~
.-.-~
celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~
capit~_l
·· --- ~-
··-
�I I.
El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:>olitica (y socié!l)
3.
C.::Lp~ta_lidad .. y
territorio. Capital de una nación (Barcelona
histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~
~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas
f
la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~
péi,nsión, continuidad de la
ciudad~
Relatividad de los con-
ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.
�-
~
• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-
. -;;;.;:.=.::;;.,..;-
turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.
Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1
Esto~
ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera
\
\
importa~
te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.
¡ULL! peculiaridad
de las ciudades-capitales
admini~
trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución
indu~
trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de
ba~
estanc~
miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,
~s
inversiones para diversificar la tr'ª
ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades
p~
estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución
población :
concentración via emigración de la población.
# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.
·f
�l
1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de
la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.
¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981
habitantes
3.096. 748
activos
1.186.054
(38'30% )
ocupados
936.153
(78'93% )
parados
152.171
(12'83% )
buscan trabajo
por 1ª vez
74.010
(6'24% )
Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro
y
reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas
obstac~
produ~
ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.
�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos
tradicio~
les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•
etc •••
En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n
_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).
Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia
�II.- 2.
Conciencia, por la clase dirigente, de proyección
de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:>olítica (y social).
2.1.
Los ejemplos históricos de proyección de futuro
de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•
La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-
della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,
etc ••• )
2.2.
La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\
de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.
La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi
nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con
ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.
"
,
Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.
(ANEXO 4)
�•
En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)
•
En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En
(ANEXO N2.6)
Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue
ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)
Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-
•
co
Caso
V~lad~cans
1960
7.600 habitantes
1970
24.800
1980
43.000
"
"
Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.
•
para superar estos déficits.
C)
La opci6n de futuro (ya de presente) de las
~lacione ~
centro .-. _Qeri feria.
• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!
te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.
�2.5.
Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.
La Fira
•
La Universidad mediterránea
(sud-europea,
norteafricana)
Centros de investigación
4'
los problemas de
todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"
�II.- 3
Capitalidad y_ territorio.
ción
Capitalidad de una na-
(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~
lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:
10, básic,
La ciudad, las comarcas y
la nación).
a)
No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona
ciudad~capi
tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)
Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación
~rbani
de su población, hay un nuevo planteamien-
to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &s en este perío<io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000
Ha.) y la Entidad Municipal
de Barcelona
Km~
Metropolita~
(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)
C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-
des áreas metropolitanas •
• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.
�•
La cultura y la investigación como pie-
zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".
II.
4.
La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La
instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.
. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.
�....
:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~
�1
M¡ ·;
'
.
'
,.
.
1
'ff
~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.
:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-
1
�¡
• 1
1
l
~
�. 1
1
~ 1&¡t~. q)~
N~M<'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~
1
.¡-. .
clJ,'
~-
'
1
(~ V\A.I{;
:
U61.\~~
A.,J,·~~
1
tkfe~
k
1
)p.. ~~~
-
{'
-
o&.kf>'úb ~1 ~
í ~
·AQ v1'
t
'fo .
- ttvro~ ·cMUlS'
,'
.
-.
-p~patJ?,.;.
J
"'
r~
r
~~
e.) _~~Nf
-
-
:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s
IJIV~
TimAt)u.wt1't.
?
�•.
,.
4
···i
'
.
'
· J N~ ,rJl'L~
:d_
!&J- :
¡ ~f?
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,
i
t~~~
;
�X
í
i
1.
!
1
\ .,_
· -- -- ~
liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1
L~~ .Sto
'7~
~ '~tAf
&}J.
1 --
1
1
fio/l ~ ~LdVti4tA-t·
1
1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1
ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-
1
¡
~~ dl. ' ~
(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J
¡_ .1
l
.
~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1
:
• ~ C.~v'hv....:\ '
e;
/tA 'f
1
!
r
ff '
,
t
QV¿" -
t'i
1
~Jh~
.,, _ ___ j_
']eé11TL{nm., 0
üL
f
? ll.if'l D
~
NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '
:-
j) c'N f\ AMUl
t -
1
~o~tArAbN
,
1
:- . :. - ;
-~-
----¡-- ----·::·
: -~-
-- :
.
e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~
·7 _J ~'d1:~
'
l
-
-
~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1
--f
f
l
--... r.; t
- ,~
__ L
-¡- '
lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - ">"1n<.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•
-
1 Oc
lk-:ru h.
/vt t;:Q-,-;p..,nr
&>'!fihuti.s,
oc:- -Dv &rrl'Ws n..n o~- .·-
h
t
i
1--
""+
1-
1
..
1
• j
�J
·----~·~
..
1 Bi\ RCF.LOIIA
j
TOTAL C.M.B.
.\.ft.
RF.Sfi\
TOTAl,
A.ft.
RESfA Ct\TAL
TOTAL CAL\1 ..
!.276.~75
tí~).RlB\
1 , S JI,. 5SJ
La)!. 7J8
l.%6.2?1
1.274.022
J.2<.0. )l 1
t9~o
t.n6.sso
4i.J.w
t.%').662
sQ7.o7t
2.5(,6./JJ
t.Js9.tJe
).92s.a7t
1970
1.741.979
964,401
2.706.J80
859.581
J.S65.96l
1.541.645
5.107.- 60~
1950
2u
RESTA C •.'1.8.
1
1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75
1
75- 8t
9.157
264,1152
2]).609
!80.11.)
45).752
9'1,035
552.787
1.491
!15.268
116.759
102.404
219.163
76.85íl
296.021
l.OR6.24)
1.562.!95
710. J90
2.272.585
50 -
~
so -
60
!
t,ao
5,56
z,sJ
J,Jo
2,io
60-
70
1
l,)J
8,09
) 1 23
3,71
) 1 )1,
O , 1O
4 , 97
1 , 94
. J, 88
2, l<l
t
70 - 7S
44).
,
;\6
2. 7!1\.
..
lO 1
o,Gs
l,q4
1,27
2,67
1, 2 S
2,08
7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~
__ (,
1\6
2 37
),JO
2,5q
1,00
l,Oí
)7
27
64
24
88
12
lt)()
'
60 - 70
IR
44
62
22
84
16
100
i1
70 - 75
2
48
50
J2
82
18
lOO
1
7 S - ll l
-
J9
3q
JS
74
26
lOO
~
t&
100
_i
~.(1
l.OI)
~'
-
so -
60
¡
5
-.
~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~
)1) •
¡~
"',_,
[
:
,:
!973
:~
:
)4
19
53
17
70
Jl
22
~
3
1R
71
-:t!Q
~§ ~
26
2
1
11
'
¡
~
1
:~~
JO
lOO
29
.100.
··1,1.
1
ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.
Bat'Cr!lona, 1975
r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(<tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982
tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf>o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl
"d~
dr.,l"·
2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re<~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['<'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1<!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.
�.
'
MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions
l. 9 70
1.975
l. 981
1.33
92.985
163.374
203.719
229.780
C\STSLLllS?ELS
2.065
3. 915
13.124
20.141
24.697
CER.DA~~YOh\ .
3 .837
6.447
20.212
30.498
50.8:35
1. 0.596
21.317
76.387
91.739
91.563
.ES PLL'CUES-
3.981
l3. 103
29.472
38.318
46.079
G.\V,\
6 .87]
1.5 . 337
.., 3. 834
30.474
..
33,62~1
ó9.7l•8
1.21. 995
240.630
282.141.
295.07!¡
HOLI::-IS
'l.145
10.396
l{¡,
407
20.058
18. JQ,g
MONTCADA
8. !¡86
12.629
22.209
23.274
25.625
-
MONTGAT
2.767
3,768
4.877
6.167
6·.944
P!\LLEJ,\
1.053
2.253
4.086
5.080
5. 723
EL Pt\PIOL
1.191
2.049
2.575
2.964
3.187
10.038
1l,. 091
36,346
51.058
60,t¡].9
3. 715
S ,L,l9
20.152
24.114
26. 133
§L ADRlA
10.004
15.9 72
2L,,573
37.526
36,397
ST. BOT
10.394
18.820
l¡8.
840
65.064
72.926
985
l. 281
1.370
2.002
2.083
6.934
11.12
7
·-
20.490
29.156
30.633
7 . ll.4
10.181
21.736
33,959
38.004
JOA~
2.161
4.851
16.125
23.862
25.309
ST. JUST
2.921
6.315
9.188
9.688
u.on
ST. VICENC
3.064
5.636
15, QL¡8
1.8.3!.4
20.182
C~~R V.
1.214
l. 529
1.945
2.105
2.520
CR.:\.~1.
11+. 6 33
32.2 77
105.8.'30
138.091
TL\.NA
l. 607
l. 951
2.620
2. 7J 7
VTL.-\DEC\NS
4 , 21L,
7. t.68
2l•. L, 01
36 . 571+
43.
1.12
96!;.. 401
1.228.353
l. 344.
1:\ARC!:LQ-.lA .
1.276.575
1. 526.550
l. 74L979
l.75l.l36
l.
TO'lAL C. ~1. B.
1.534.553
1.969.662
2. 706.380
2.979.989
J. 096, 7Li3
r~o .
BADALO:--JA
CO R:¡ELl.\
L'HOSPITALET
EL PR\T
RIPOLLET
ST.
CLI~fE~rT
-ST.· CUGAT
FELIU
.ST.
ST.
STA. COLCH'\
STA. COLOHA
TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.
-
2 57.3 78
..
l¡.~3.
u.o. 613--··- -·
3.028
----
JS~~
122-___f~i
-
.
Nota: Les poblacions de 1..950 i
1
c\rd)
1.960
1.950
V
ce
1.960 son "de fet".
75~. 6~.
7
�'
Ar--re>< o
N~L.
RELACIO AMB t•ACTIVITAT
1981
Di5tribucio actiu5
Actiu5 -
I na ctiu5
"~
SL 719 :
I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS
J 1~.83l
~i
TOTAL C.M.B.
Atur
aba~s o~~p a ls
s.z~s
~tu r h~~a
2. ~ s
S er\ol"f:i I'H U l a r
7S. Sl3s
Oc."p:a: ts
1a. oc up.
�Cr) OVC)
.4.4
0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-
r
LI —1
X4
I
ti
�i
de Correus).
lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.
a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).
!rsititria del Professorat d'EGB.
La dutat 'rosa;,
C/. deis Cavallers, 15.
1
Llufs de Peguera".
11mia Campeny". PI. deis Bous.
JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen
Medicina. C/. de Sant Lloren9.
:nica Professional del Ripolles.
Pública Amat Verdú.
C/.
•,
'
--
1t
•
4
otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·
T
1
\
•
de
~ELL
.a Salle".
lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial
\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del
> fins a la Z (inclosa) lnstitució
aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.
iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.
•
se amb la maxima puntuslitst i
! DNI.
~
lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política
--
rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen<;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •
a
¡ .,
1
.
.
ro
1
~. ,., . • k}
1 '
•. •
;,· '
'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona
�A ~o ~
ES TRUCTURA D• EDATS 1981
''~
~
,.......
ll
1. 7
!
e
HOMES
~
--..1
DOHES
------···- ---
--
TOTAL C. M.B.
1
1.711:
�~
w
z:
o
¡:)
1.
1
'¡ 11 1
¡¡, Lh
1
•
1
~
~
=~
~
1
1
~
~
~
~
1
~
•
¡
1
1
$
~
1
1
1
~
$
~
-
1\1
1\1
1
Q
1
~
M M
1
$
~
1
~
T
·¡:A,¡¡
M
1\1
1\1
1
~
~
~
1
1
~
~
~
1
~
~
CD
1
$
~
1
~
~
~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1
·'1
V)
w
J.:
o
X
L
�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',
'.
:- -----··-··
,
r95 -1 81r5- ~
j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~
A
se
7S -1~.~5- 7~-----.!..
~
71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·
~~;;;;·
.
~65
r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-
-1 SJ a-
~_, ;;; =
~~-
~ ~-=.
-1935- .o:
;¡-~e -l!Ha- -4~
_:
·~ JS -19-45- 3 Sr
---
•
3.,
.
3
I "'
;
-~ . ~
-19Sees -1;>5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1
-~ 3~
· -...,
. --
S~---·:- ·---:':-'3.,,.,
3ar_Z
2~--
E-
}:Ir;;=
~
1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X
1.7
1
'i
e
HOMES
l
1.7"
DOMES
TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA
.
,:~-. .::·-,· -~
...r,.,_·>·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~
~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.
�~$
NATURALESA DELS HABITANTS- 1981
l
t
i
"
Na~cut~
~
N~~cut.~
Cata l.
a
i
fora
57.82:
~ ~3 c ut s
~2 . 17:
Nasc uts fora de Cata
C8talun~a
- 39.111
7.811
8.091
00
,_
CasLetta la Hov&
J'lurc1&
8.5•U
5.83 *
Arago
Lleo
Ga. licia
4.79 l
Ca~t~\la
8.821
Altres +
~.98 1
N
Andal~~ja
[xtrea~d~ra
6.3e:
5.7·U
TOTAL
fora
C.M. B.
Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger
�-~
<\
NATURALESA DELS HABITANTS - 1981
Na~cut~
Na~cut~
51 .2 4 :
35 .7 61
Cat<3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~
i
[ora
•1
t:: - ""'
~~
~--~
-
a Ca tal unya
l er a de c~ta
27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.<&>
6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J
IT
c:: ___
BARCELONA
fora
Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La
Ca$t~lla
~ ~v e
Murci e
Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~
Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger
Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +
�NATURALESA DELS HABITANTS -
1981
..;.
'~
Na~cut.5
Na~cut~
C~tal.
i
fora
~S."'SI
H a~c~ t3
a Catatunya
Se.s~:
Na~cut3
ror~
de Cata
n ,, se.37
•
10.77 1
fora
Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a
?.73 l
6.291
La
~ova
l'lwrcia
... 77 1
<(.56:
Arago
l le o
.o~.e.o!t
Ca\ic1a
3.291
2.931
5.3<4:
Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r
Pa i~ ~~ tenc.la
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00
w
. ,....
. . . ,.
�~6
.l
j
•,
i
--\
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11
21
31
-41
SI
Gt
1 ~i '
Xl
io~a l
po bl11cio_
a Ca cal Lnya
~! :~~~l ~
vi ~~ut:~
--
de {o r a_
V ll\g u l:~
5egona
--
d e fo r·a
any arribada
1\;? 5 - 1:18 1_
~
O
Entenen
Hv l'
c~tala
~nterd!n
:S7l -
1975_
: 956 -
1970 __
1961 - J965_
1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -
19~0- . -
1921 -
19 30 __
1920 1 ah11 n:1 _
1-
-
-- · -
___
_
1
1
1
'
,1
,. _.
.. .,
�~
....
.
·..:.
1
.
1
..
CONEIXEMENT DEL CATALA -
!
1981
10
ae
31
""e
-se
rU
?e
90
-
Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya
!'ll!!>L\Jl!l
Vi ngul.'l de fora _ _ _
l
:
_l
(l (l
"
~
~-"---~
-j
Uingut.'l de fora
!>egon.'l
any arrJbada
1976 -
1981 __
197 1 -
1975_
1956 -
1970_
1961 -
1965_
1951 -
196e __
19 ~1
-
195 0_
1 931 -
.19~e ._
19 21 -
193 0_ .
l 92 e i
aban!>_
?7~
fJJ
D
En\..er•e n
ti o
C?l!:. a
la
t ' e r.te r. en
·------- ---- --------- -· -..
1
__
_
-----· ···---------------~----------------_______¡
�!
'
CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~
_
.-
.-
lt
2f
31
"'
se
"
se
7e
98
-
a Catalunya
d e f o no __
-
.
Vingut-'5 de forll
~ego n5
~"H
arribada
··~:
1976 -
~
~
Entenen cat.a\a
1971- 1975_
ami
-
.
.
- · ~
E
.
1966 No t•e nt.enen
198L_ . _
1
1
-~
1970_
/ ;.¡:
1961- 1965_
d
1951 - 1969_
19 ~1
;~
- 1950 __ .
193 1 -
19-40_ . -
.-
1921 -
1930 _ _
· -. -
-
~
~'l
:s2e 1 ;:,.b<>"5 -
::.,;
¡.....¡.
w
'~"~~ ~ -~:
. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~
~
._
--
-
-
;;.:'
-
,
--~
1
_, ee
¡¡
~
�~:¡
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....
1
1
Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.
Ei
'16 . 62=
53.38:
i
fora
1
K ~ 3CUl3
al Municlpi
Vlng ut3 do f or a
r:z:g
TOTAL
c...;
,;::.
;-
~·
1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:
C.M.B.
.
entre 1976-1981
'
er..re 1971-1975
ontre 1966-1970
entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195& i r. b an !l
l
�~-
'·
ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
1
••
'·
~
-
-
i
1
¡
i
r
l
Vingut~
Na scuts Munic.
c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡
S-'.. -<17 :
.,5.53:
i
fora
de fora
cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i
!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora
B P:R CE L01~A
1976-1981
1971-1975
1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~
�.,
ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI
1981
------------------------------~
-<.
'·
Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.
i
rora
Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra
18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l
11
r
TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~
¡.;,...
c...:
ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre
1976--1981
1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. <~.l:n:n'la
•
•
�.11~ ~ • ,,[f::'\~
~.:;;;.-
VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·
\
...
Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901
2.ea:
3.88:
~
~
~-
l'fo Consta
l'le\.ro
1 1.27:
Tr-en
Bu 3 priv!) t.
18 .~8:
Tren!>po rL
e . 33 :
41.251
-1.28:
Taxl
i n~iv l d
Metro
~ · 2.35:
Tr e n
~
Bu!> pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld
3.87:
~ 28.871
..,fOO}
:! <:~ placa n
No Con!llll
ED 1 s. ea : ·
dJ:ru 21.06:
Eu ~
A P:: u
No e .:.
Viatge.5 Trebatl
e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!
Bu.:.
Ta xi
A Peu
No ·.o!> &e,.pl ac r: n
TOTA L C.M.B.
·'
c...~
'-·
Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:
1. 5 6:
3 .89 :
5.36!
e.e9:
b ?.S-2:
2.63:
Ho Cor,!l t.a
Me t. ro
!3 u.:.
Tren
Bu!> pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl
A Peu
No
e~
de~ p l ace n
�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT
1981
·.<
Viatg e 5 Total5
No
Viatge5 Treball
C cr. ~bs
!"'í td.ro
Ho Con:.\.11
e.?e:
r'lo Ccnsh
!"'e t. ro
g. 61:
:'l e t. ro
!! u~
Bus
Tre.n
Tr en
Tr ~n spcr t
T r ~ n spcrt.
ln di v ld
Taxi
A Pe u
Ko
t> !l
15.611
1. ~51
Bus pr!vat.
p rJvat.
S u !>
lJiatges Est.udi
de~; p t ~ ce n
!7. 5 9:
5.52:
individ
Tll xi
A Pe u
Ho es
ó ~ splacen
U,__..ll.
Bus
Tren
J.·o:
6. 77:
Tr a n~p o rl
6. 11:
Í ~Xl
?us privat
59.75:
A Peu
2. SS:
No "'"
1nd 1 v1d
'
d e ~ pd, ce n
1
!
BA RCELONA
�..
J.,
VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'
11
Viatges Totats
[==:J
rz:zzJ
miliiJJJ
~
IJiatges Treba t l
1. 37:
No Cor,.:;t.a
2.10:
5.611
r:et.ro
8.7-4:· Metro
H. 00:
Bu~
TLl.x1
Taxi
A Pe u
2~.56:
A Peu
5.68!
No e!l
Tren
-4.371
Bv~
a:-=-JJ
~ 8 . 77 1
¡ .,~,.1
~. 33:
Cor.:~ta
29.26:
3.611
-<.29:
3B.39:
0.37:
2 . 1" ,
~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:
rio
privat
Tr~~sport.
No
·?! !.
lndlvid
de~pl~ cer,
Viatge.s Est.udi
C=:J
Bu.!>
Tren
Bu.!> privat
Tran~porl
individ
\4
c...;
3.57!
~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!>
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid
e . e7:
TcxJ
A Peu
de:~ptac.en
TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~
1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:
Ho e!l de:.ptac.en
...,
�•
S
de
23
198~
Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja
1-7'
1
Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:
JOSEP M. FIGUERAS
Jr:
e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl
algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.
~A)
na-4
m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1
Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer<; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat
qiiestió.
• i protecció de , .
·nda de joies i
d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1
}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.
KATAL NIA
�-----
/l ~rl \~
,·.~ ..
Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-
- ..-..
-
pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO
zas
·La ciudad,
.,
comarcas y la naczon
Se
~------
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital metropolitana
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Àrea metropolitana
Model social
Finances públiques
Catalunya
Territoris
Europa
Description
An account of the resource
Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-08-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf
f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b
PDF Text
Text
EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA
AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL
SEU TÍTOL I CONTINGUT.
LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE,
ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE
LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI
RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT.
HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA
PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT
AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE
PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN
CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT
MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA.
EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA
L'EXPLOTACIO
l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE
EREN SOTMESOS
ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES
COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA
OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES
CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA.
WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS
D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA
I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU
VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S
�3.
LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT
TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT
A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS
TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I
RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT.
NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS
SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER
TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER
CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE
CONDICIONA-
MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR.
HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES.
HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC
TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE
CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE
PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS
COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO
COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES
DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE
CONDICIONATS.
LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES.
BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE
ELS PAISOS NO SON RES
LES SE
CAPAç DE SOBRE-
SIGNIFICATIU SENSE
VES CULTURES URBANES, HA ESTAT
VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS
�4.
GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC
r
TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS.
AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT
QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA
GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII,
r
HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O
SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN
CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE
NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG
NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR.
DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI
TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA)
DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI
ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER
DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO
A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN
TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR
D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT
D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR.
PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN
RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA
FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON
„
,,
JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA
CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA
DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC
�iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA
.5.
RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO
EN QUALSEVOL CAS SER Á
. N PRESENTS COM A CONSTANT
A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE
BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS,
MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL
I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL
BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE
1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN
TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO"
PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE
catalunya" I PUBLICAVA
BILINGUE: EN FRANCÉS I
EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES
CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR
QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA.
-L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE
GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER
EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA
LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT
I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT
PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A
BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL
PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE
REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL,
L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL
1842
LA DEMOLICIÓ DE LES
MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU
NO PUC, TAMPOCO
DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO-
GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS
A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS
ANYS 1 A 216.000 AL 1870
MIL A FINALS DE SEGLE.
SUPERANT ELS 550.000
�6.
TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT
VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT
DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un,
DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME
BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE
AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A
MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA
PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ
D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT
EN INVENTAR LA PESSETA.
NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA
DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB
LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1
NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL
LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE
XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR
CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB
MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB
LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ
A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL.
ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE
BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON
TAMBÉ CANVIANT.
�7.
SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN
PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA
NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE
FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I
CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS.
VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS
TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I
CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS,
CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO
CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN
FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ
SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR
UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE
HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS.
PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER
ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL
FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS
HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES
SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA
O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN-
�8.
GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O
L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU
PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT
CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS
EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA
REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST
DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES
DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL.
PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ?
BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL
PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX
CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB
EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE
LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES
CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88,
PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI,
OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC
QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES
CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA
�9.
I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO
NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS
EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA
QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I
TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ
DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS
ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE
(1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas)
L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT
DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT
A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL
CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU
GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL
COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS
SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà,
EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA
AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC.
�10.
LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS
A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE
S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS
DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE
BARCELONA DE ALMARA I BROSA.
NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU
DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE
SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA.
NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA
LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA
CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A
SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL.
JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO-
�11.
NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT
I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE
FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN
UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL
REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN
PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL
"A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR
POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL
TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA
UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES
TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS
DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT
AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO.
ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG
I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS
MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU
MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU,
I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS
TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV
I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA.
�12.
AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE
MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL
MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC.
1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU
M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA
DE LA MECANICA.
1917 TRES PROJECTES
- PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS
PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA
FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA
"EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA".
LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA
DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES.
AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA
1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST.
1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER
MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA..
DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES
�13.
TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES
URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN
L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA
CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA.
EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE
S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT
EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA.
AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO
D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE
PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN :
CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE
NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI".
EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA
EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA
QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA.
�14
OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS
XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL.
1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII
(ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL
NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS.
S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE
L'EXPOSICIO.
1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO
D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS.
1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES.
GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA.
�15
1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI.
PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL
CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE
SERVI PER IMPUL-
SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT.
1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO
UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN
TRES NU
C.LIS .
a)
LES INDUSTRIES
b) L'ART A ESPANYA
c)
L'ESPORT.
1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE
LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A
TIR DEL 20-21. EL 1926
S'OBRI L'ESTACIO
DEL METRO TRANSVERSAL DE
1928 RU:BIO
JECTAR
I
TUDURI VA
LA
REBRE L'
EL NUCLI HOTELER
PAR
PLAÇA
D'ESPANYA.
ENCARREC DE PRO-
DE L'
EXPOSICIO .
AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL).
1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO.
�16
possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za
d°inociatives diverses de cara a un
olnectiu global t am 3 ata fixa és el
Incidir-se per Montjuic, tal com
va fer-ho la Comissió de 1914, volia
dir abandonar la idea del nou centre
urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.:
estr.ea establert des de
I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple
d'en Cerda per balancej ar molt més
cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven,
sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions
com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at
tarnbé la plus-vàlua que adquirien
les enormes finques que, a ponent,
tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos
més tars corn eren els del Fomento •
de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de
la muntanya de Montjuïc.
Portar en aquesta direcció la •
urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers
amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat
millorant la xarxa de tramvies en
aquesta direcció ï fent el Metro
Transversal; potenciar l'obertura de
la Crac, Via en direcció al Prat del
Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra
d'una Barcelona futura, eren les
conseqüències més immediates de la
decisió presa.
Però també cal assenyalar la
dimensió que globalment per a la
ciutat, té l • Exposició en la mesura
que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que
L.'AVf:Ntr 59 (135)
que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la
Plaça de Catalunya, de les de
Te.uan i Letamendi. L'obertura del
Carrer de Balmes, la prolongació de
la Diagonal des de l'actual plaça de
Calvo Sotelo. La construcció de
grans edificis d'equipament, com
són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política,
principalíssima, de dotació d'espais
Iliures a través del pla de pares que
l'Ajuntament proposà i que encara,
fins fa pocs anys, ha estat la dotació
d'àrees de lleure més importants de
la ciutat.
Cal, en aquest sentit, assenyalar la
intenció múltiple que l'Exposició a
Montjuic té assignada dins de la
política urbana. D'una banda, com
s'ha dit, motor del creixement cap a
ponent, d'altre banda gran parc per
a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada,
era que el recinte de l'Exposició fos,
en els terrenvs més pròxims a la
Plaça d'Espanva, una reserva de
solars edificables un cop acabada
l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les
plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis
terrenvs deixant, en canvi, com a
jardins la pan alta més muntanvosa,
més difícilment explotable com a
àrea d'edificació intensiva.
Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la
recuperació simbólica per a la ciutat
d'aquella ciutadella que era el
castell de Montjuïc, des del qual en
cpoques pretèrites s'havia controlat
fins i tot castigat la ciutat. Aixó
encara afegia un interès i, sobretot,
una justificacro complementària als
proj ectes dels regidors i in<)u<artals
harcclonrn, de' moment.
�17
HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS
DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR
QUE QUATRE O
CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC
ES
ES BEN DIFERENT. EL 88 ES
ENORME ; L'ECONOMIC
ASSUMIT PER
LA CIUTAT
POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES.
EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO
AMB CARACTER
ANECDOTIC.
ELS DEUTES DE
L'EXPOSICIO
VAREN ESSER CAPI-
TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE
EN EPOCA D'EN
FRANCO ES
NUINT EL SEU NOMINAL,
VAREN RECONVERTIR DISMI-
ALLARGANT ELS TERMINIS FINS
EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS.
L'AJUNTAMENT
VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA-
MENT AQUESTS DEUTES,
PERO ES
TROBA ,
QUE SON
DE
LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA
AUTOMATICAMENT
FIGURABLES
AL
BANC D'ESPANYA,
I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE
VAREN ESSER
OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO
AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE
DEL PLA D'ESTABILITZA-
CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP
MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST
AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI
CIA AL PAÍS DE LES
TES DE MELODRAMA.
MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC
�18
COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES
FACIL PRONOSTICAR LES
CONSEQUEN-
CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM
PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT:
LOS ANGELES.
DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL
P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA
INVERSIO
EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL
42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE
DOLARS)
ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100
MILIONS
DE
DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES.
L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097
MILIONS DE DOLARS
"200.000
MILIONS DE PESSETES"
I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR
QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL
"LAOOC" INICIAL
ES CALCULA EN 525 MILIONS DE
DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL
PRESSUPOST I
L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE,
RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL
PRESSUPOST
DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O-
LIMPICS DE LOS ANGELES.
L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22
TREBALL DE
L'IMPACTE PRIMARI I
80
MIL LLOCS
DE
MIL DE L'IM-
PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623
MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT
249 MIL MILIONS
DE PESSETES.
EN
PESSETES DE
1982,
�19
ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500
MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR
DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS
DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN
PROPIE-
TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN
91 MILIONS DE DOLARS EN
INGRESSOS INMEDIATS I
BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE
PESSETES)
CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS
I SOCIALS:
--NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA
DE LES CIUTATS, EN
INFRAESTRUCTURES,
AREES,
I MITJANS DE COMUNICACIO.
- MILLORA I
ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS-
TICA.
-AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS.
-AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS.
�20.
METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE
DE FINANCES.
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
4.- MODEL DE FINANCIAC1O
1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC.
EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI
CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA
FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE
D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS
PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM
D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN
NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT.
2.-
VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC.
CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE
CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES
CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE
EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS
ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I
LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN
TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU
�21 .
POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL
DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE
VAREM VEURE QUE ERA
MONTREAL,
UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE
�22.
L
^
O a-
•
p
w
C • •
41•
..
O
O
}"•
1/1
o
r
°
t • L
d°^
._
t a L -.
n • • o
O .i
C
•
L
• o
«r
/ •
L
+• • •
• O
• ^ uO— r
C • •
O
O • OD
L
ti
P■
O
• •
L
u C C
•
.-• • ...
•
L O. L -+
C • o • •
• T O V .+ •
N
f
C L
O b
•
•r
W
a
Ir-
P. V. N
.r
.•••
II
r
p.
.D
N O
w
rr
N
.41)
/n
2
.O
p•
O
n•,
^•
M
-2
^
•O.
o
O
•
O
o ^
^.. • .^
O
•v
►-V
^
irn
.O
r-
O
•
C.
o
..V,
-- e" c
3
c
^
C i•
•o
u-
Ion
^
•
•
▪
o
o-
•
Y
C
•
C
O
-
•
c
L
^ •
f
..
•
C
•
•
[
t
�23.
3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES.
VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ
QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A
ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER
ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES
D'AQUESTES.
LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER
UNA PART, QUE:
- EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO.
- EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET
LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES.
PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS
S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA
DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE
TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS
DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC.
FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI
LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER
TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS
DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM
PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A
MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN
�24.
MILIONS DE 1972) .
AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN,
QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT
ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR
CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST
INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA
PER
A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL
AL LLARG DE 6 ANYS.
ES PER
AIXO, QUE
FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN
UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS
DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA
XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS
ORGANITZADORES,
PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI
CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE
A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES
PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO
ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES
DADES DEFINITIVES.
PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE,
ES VA TIRAR ENDAVANT .
�25.
DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn
ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL
DELS JOCS.
L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES.
EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/
SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC
TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST
ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART
D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S
PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO"
MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI
CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS
UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS.
EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS
S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS
JOCS 23.145.
LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES
-32.692
MILIONS DE PESSETES I
23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA).
�t4.1 be
Se
t^^t
Dt
SITUACION EN RELACION
AL VIARIO BASICO
OBRA
W° 0 r"
den -
27.
W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A
COSTE
TOTAL
DENOMINACION TRAMO
Esplugues-Prat de Llobregat
Segundo Cinturón
6,5 K
10.08(
Esplugues-Av. i r . Andreu
Segundo Cinturón
4,7 K
6.32`.
Ur. Andreu -Llars Mundet.
Segundo Cinturón
2,8 K
1.40(
Segundo Cinturón
3,3 K
3.13 1
N u d o `Ir:nitat.-Montgat
Segundo Cinturón
9,2 K
4.55(
[? i agonz:l -Pedra l bes
Ctra. Esplugues (via servi-
cio 2" Cinturón)
1,5 K
7C
Primer Cinturón
1,2 K
1.31L
Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 )
Primer Cinturón
0,4 K
20E
9
R¿mor. Aï bc
Primer Cinturón
0,4 K
6E
r.
Arna loo
ü< , de Orús
Primer Cinturón
0,2 K
75
'Primer Cinturón
0,4 K
210
Llars Mundet-Nudo Trini tat
4
<<
6
i
7
;
Rda.
S'.
(luinardó (Alfonso XQuintín)
Rda.
11
l
(12
Arnaldo de Orús--Río de
Janeiro
Río de Janeiro
P 2 Valldaura-Meridiana
1,8 K
245
Valldaura -Tramo 1
Favencia- Llucmajor
1,0 K
218
14
Vaïldaura -Tramo 2
Pl. Llucmajor
15
Va:l daura -Tramo _?
Pl. LLucmajor-Av. Río de
Janeiro
0,5 K
83
Av. Río de Janiero-Meridiana
0,3 K
33
Enlace Valldaura-2 2 Cinturón
0,8 K
25
Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón
0 ,5 K
131
13
16
;
Va Idaura-Tramo
4
Vía Julia-Complementos
16
Fabra
daura
81
Puig-Hedilia -Vall
19
Tunel de la Rubira
Enlace 1r. y 2 2 Cinturón
2,9 K
1.800
20
Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils)
Enlace lr.
0,3 K
100
21
y
2 2 Cinturón
Via Augusta (Vergós-Bonano-
va)
22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22
C,in'..urórt
Enlace lr. y 2 2 Cinturón
0,5
K
50
Enlace lr. y
0,6 K
828
22
Cinturón
Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón:
70
�28.
ut: LA
5RA
-0
SLTUACrON EN RELACtON
DENOMINACION TRAMO
ord
24
AL VIARIO BA5100
Eduardo Conde-Torrent Can
Mora
Enlace Dlagonal-2°
Aristides Maillol
3c,ma
agonal
Prim
30
TRAMO
COSTE
TOTAL
1,6 K
265
Enlace Diagonal (-lranvia
3,- K
55
Accesos Estación
0,5 K
100
Accesos Cinturón Li:cral
2,3 K
350
Accesos Poble
lo u
2,7 K
1 900
Accesos Poble Nou
1,3 K
900
ral
1,5 K
305
Conexión Aragón-uipjlzoca
0,5
210
Y,allorc g -Tarra-
gona)
Paralelo
7inturón
LONGITUD
España-Colón)
íPi.
, P1. Glorias-Prim)
'Crnvia-Diaganal)
Prim
'.3ranvia-TrianguIo
Ferroviario)
31
Ar 3 c75n-Guipúzcoa
32
Triángulo Ferroviarioo
Fase
E nlace Rda.
Eants
3t. Martí-Lito-
34
130
Conexiones Rda.
St. Martí
Triángulo Ferroviario 44
Fase
Conexiones Rda.
St.
34
Guipúzcoa
Enlace Aragón-St.
35
Santander
Pte. Trabajo-Tercio Ntra.
Sra. Montserrat
1,3 K
250
Accesos Pl. Glorias
2,- K
4.900
Accesos Poble Nou i Litoral
1,2 K
305
33
St.
Martí
Martí
Adriá ,
-
LOO
-
250
36
Rda,
37
Felipe
38
Mejoras vialidad
Permeabilidad Poble Nnu
39
Vía Llobregat-A2-C-245
Cinturón Litoral
2,2 K
1.561
10
'1:3 Llobregat C-245 a C-246
Cinturón Litoral
4,1 K
2.271
al
Vía Llobregat C-246-Zona
Franca
Cinturón Litoral
Cinturón Litoral
0,6 K
460
Cinturón Litoral
0,4 K
200
Cinturón Litoral
3,7 K
3.670
Cinturón Litoral
2,1
2.530
11-Bach de Roda
T
''1c1.1
de la
Fusta"
43
"Moll de
44
Via Paro de Mar
451
a
Res os
2.300
-
la Fusta"-Muralla
(Prim-Granvia)
K
�COSTE DE LA
OBRA
RED V1A8IA
<
29.
cont
SITUACION EN RELACION
COSTE
AL VIARIO BASICO
46
Via Besós
Sta.
47
49
5n
(Granvia-Puente
Coloma)
Cinturón Litoral
Via Bea6s-Nudo Trinidad
St.
TOTAL
Adri5-Mont¿at
Zona Fraoca-Autovla
defels
Castell_
Tonel Vallvidrera y conexiones
Llo-
Cintur ón Litoral
3.1 K
-
3'800
10.258
Via Litoral
7, 2 y
Via l it or a l
12,2 K
6.470
I1 ' 5 X
9.000
17,75 K
5.I00
Acceso St.
Cugat
51
Autovia margen dcha.
bregat
p allejá-St. Boi
52
Eje Barcelona-Manresa
Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc
850
53
Defensa costas
Poble Nou
900
54
Acceso Moctjuïc
TOTAL
900
95..276
�30.
4.3. IMPACTES SECTORIALS
LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR
QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA
QUE S'HAURA
D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR
TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO
D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS
DE
PESSETES (VA-
LOR 83).
SECTOR TURISTIC
LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE
RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE
300.000 VISI-
TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST
SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE
IMPACTE IMPORTANT.
DEURAN
REBRE UN
LA PREVISIO DE BARCELONA 2S
DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR.
LA NOVA OFERTA
HOTELERA PODRA DONAR 3.000
LLOCS NOUS DE TREBALL.
SECTOR ELECTRONIC
AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI
S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA
CIUTAT. LA VALORACIO
VISTA ES
DEL TOTAL D'INVERSIO PRE-
DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE
PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL
CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE
CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL
1n'Tim q 9R nnn
�31.
MILIONS DE PESSETES.
SERVEIS
A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES
QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS:
MATERIALS D'ADMINISTRACIó.
- GRAFISME I DIBUIX.
PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP
UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO
JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES
DELS JOCS.
- SISTEMES DE SEGURETAT.
- HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT
VILLA OLIMPICA.
INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU.
- ACTIVITATS CULTURALS.
FINANCES
ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA
IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE
TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST
UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM
PIADA.
OCUPACIO
AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI
�32.
I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE
TREBALL.
TABLA 2.1.2
1 987
P•rsonal CC-10
F1 jo,
Trapar•lee
69
1986
107
1989
175
1990
317
/991
562
EF1.4
1992
1107
Otra permorull temporal
Aroi tras y juecea
VoluntarIcz
Cer•abonil5
Fuer s•cur da 4
AM,
1992
1992
H07
11k)7
639 18576
1992
199
151
61
151
61
Z^00
3000
1000
14000
69
107
175
317
562
1107
17t' *0385
HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON
SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O
PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A
UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT,
EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT,
ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR
A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES
1 DE CANVI.
�33.
TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST
MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA
POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU
MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA
CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN
SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS
DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES
ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS
HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU.
FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE
LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE
FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI
QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC.
VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES
TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN.
DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL
74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI
ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR
PETROLI,
DE LA CRISI DELS 70, DE LA
CRISI DEL
HA PERDUT QUALSEVOL
CIENTIFIC O POLITIC.
SENTIT
DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT
DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES
DE UN AJUNTAMENT:
TRENCAR
L'UNIFORMISME DEL PE
SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES
IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE
ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR -
�34.
L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES
LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR
FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS
I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE
CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT
LA MERCANTIL.
MOLTES GRACIES,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Catalunya
Espanya
Model social
Territoris
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat Autònoma de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2575/19850608d_0061.pdf
c8201fc8e6cec1e9ae75c3d2183b7e01
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE COMUNICACIÓ
PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA VISITA
A LA CASA DE LA CIUDAD DEL EXCMO. SR. D. MIGUEL DE LA MADRID HURTADO, PRESIDENTE CONSTITU
CIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS,
BARCELONA, 8 DE JUNIO DE 1985
�EXCMO SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SRES, HONORABLES SRES.
SEAN MIS PRIMERAS PALABRAS DE BIENVENIDA Y DE
AGRADECIMIENTO POR EL HONOR QUE NOS HACE, AL VISITAR NUESTRA
CIUDAD. DESEO QUE ENCUENTRE AQUÍ NO SÓLO EL RESPETO DEBIDO A SU
ALTA DIGNIDAD SINO TAMBIEN EL AFECTO Y LA CORDIALIDAD CON QUE
BARCELONA GUSTA DE RECIBIR A SUS AMIGOS.
QUIERO EXPRESAR, EXCMO. SEROR, EL ORGULLO QUE SIENTE
BARCELONA AL RECIBIR AL PRESIDENTE CONSTITUCIONAL DE LOS
ESTADOS UNIDOS MEXICANOS. BARCELONA VE EN MÉXICO UN PAIS QUE
SIEMPRE HA LUCHADO POR SU LIBERTAD, UN PASS QUE AMA LA
LIBERTAD. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, ES UNA CIUDAD QUE TAMBIEN
HA LUCHADO SIEMPRE POR LA LIBERTAD, QUE TAMBIEN AMA LA
LIBERTAD.
Y ESTE AMOR POR LA LIBERTAD QUE NOS UNE ES EL QUE PERMITI6
QUE EN MOMENTOS DRAMáTICOS DE NUESTRA HISTORIA MUCHOS
BARCELONESES ENCONTRARAN REFUGIO EN MÉXICO.
LA GENEROSIDAD DEL PUEBLO MEXICANO,.QUE TAN ESPLÉNDIDAMENTE
ENCARNA LA FIGURA DEL GENERAL LáZARO CáRDENAS, NOS PERMITE
EVOCAR AHORA EL ORGULLO QUE SIENTE CATALUMA DE HABER SIDO CUNA
DE TANTOS MEXICANOS ILUSTRES. Y QUE LO FUERON, QUE LO SON, SIN
�DEJAR DE SER CATALANES.
MUCHOS DE ESTOS CONCIUDADANOS NUESTROS PROCURARON, CREO
QUE ES JUSTO RECONOCERLO TAMBI N, APORTAR LO MEJOR QUE LLEVABAN
DENTRO A LA CONSTRUCCIÓN DEL FUTURO DE MÉXICO. CON PROFUNDA
SATISFACIÓN, SR. PRESIDENTE, NOS GUSTA RECORDAR AQUELLAS
PALABRAS DEL GENERAL LáZARO CÁRDENAS EN UN DISCURSO PRONUNCIADO
EN 1957 EN OCASIÓN DEL ANIVERSARIO DE LA REPÚBLICA ESPA#OLA.
DIJO ÉSTE, EN EFECTO: "Y AL LLEGAR USTEDES A ESTA TIERRA
NUESTRA, ENTREGARON SU TALENTO Y SUS ENERGIAS A INTENSIFICAR EL
CULTIVO DE LOS CAMPOS, A AUMENTAR LA PRODUCCIÓN DE LAS FáBRICAS
A AVIVAR LA CLARIDAD DE LAS AULAS, A EDIFICAR Y HONRAR SUS
NUEVOS HOGARES, Y A HACER, JUNTO CON NOSOTROS, MáS GRANDE A LA
NACIÓN MEXICANA. EN ESTA FORMA, HABEIS HECHO HONOR A NUESTRA
HOSPITALIDAD Y A VUESTRA PATRIA."
YO QUISIERA CITAR AQUÍ, COMO SÍMBOLO DE OTROS MUCHOS, AL
DOCTOR AYGUADER, QUE FUE ALCALDE DE BARCELONA; A LOS MÉDICOS
SALVADOR ARMENDARES, ANTONI PEYRÍ, AUGUST, JAUME Y CÉSAR PISUNYER ; A LOS ESCRITORES AVEW ARTÍS GENER, PERE CALDERS,
JOSEP CARNER, PERE FOIX, AGUSTÍ BARTRA, LLUÍS NICOLAU D'OLWER,
JOSEP MA. POBLET, VICENÇ RIERA I LLORCA, JOAN SALES, JOSEP
SOLER I VIDAL; A LOS EDITORES BARTOMEU COSTA-AMIC Y JOAN
GRIJALBO; A LOS FILÓSOFOS EDUARD NICOL,JAUME SERRA HUNTER,
JOAQUIM Y RAMÓN XIRAU; A LOS PROFESORES Y CIENTÍFICOS PERE
BOSCH GIMPERA Y MARCEL SANTAL6; A LOS ARTISTAS CARME CORTÉS,
MARCEL.LÍ PORTA, ALBERT GIRONELLA, ALFONS VILA, TONI SBERT.
�SU PRESENCIA AQUÍ, SR. PRESIDENTE, TAMBIEN NOS RECUERDA
QUE EN 1842 MÉXICO VI6 NACER EN TAMPICO A QUIEN SERIA MáS
TARDE ALCALDE EJEMPLAR DE BARCELONA Y MÉDICO EMINENTE : EL DR.
BARTOMEU ROBERT.
SR. PRESIDENTE, BARCELONA ES LA CAPITAL DE UN PAÍS
PEQUERO, PERO QUE TAMBIEN HA QUERIDO SER SIEMPRE TIERRA DE
ASILO. EL AMOR IRRENUNCIABLE A NUESTRA'' ` TIERRA, A NUESTRA
LENGUA NO NOS IMPIDE ESTAR ABIERTOS A TODO LO QUE VIENE DE
FUERA. QUE PRONTO DEJA DE SER DE FUERA, PORQUE LO CONVERTIMOS
EN NUESTRO.
AQUÍ ESTá LA CLAVE DEL DINAMISMO DE ESTA CIUDAD Y DE ESTA
TIERRA. ESTA CAPACIDAD DE BARCELONA DE HACER SUYAS LAS MANERAS
DE VIVIR, LAS CULTURAS, LAS FORMAS DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA,
RESPETáNDOLAS EN SU ORIGINALIDAD, PERO INFLUYENDO A LA VEZ,
DANDOLES EL SELLO DEL BARCELONISMO.
POR TODO ELLO, SR. PRESIDENTE, BARCELONA VE EN MÉXICO UN
MODELO, PORQUE LA GRAN NACIÓN MEXICANA ES TAMBIÉN EL RESULTADO
DEL ENCUENTRO DE DIVERSAS CULTURAS. ENCUENTRO QUE HA TENIDO,
QUE TIENE, SUS MOMENTOS DIFÍCILES Y HASTA SANGRIENTOS, COMO LOS
HA TENIDO EN NUESTRO PAIS.
LA BARCELONA QUE HOY LE RECIBE, EXCMO. SEROR, VIVE TODAVÍA
�LAS CONSECUENCIAS DE UN PERIODO DE DESARROLLO MUY CREATIVO,
PERO EN CIERTO MODO BRUTAL. DESDE HACE UNOS DIEZ AROS SE HA
ESTABILIZADO EL CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN DE NUESTRA AREA
METROPOLITANA. SIN EMBARGO, LAS DIFICULTADES QUE HEMOS PADECIDO
Y QUE AUN PADECEMOS NOS HAN DADO LA SENSIBILIDAD NECESARIA PARA
COMPRENDER UNOS PROBLEMAS QUE, SALVANDO LAS DIFERENCIAS DE
DIMENSIÓN, SE ASEMEJAN A LOS NUESTROS.
ES POR ELLO QUE BARCELONA SIGUE CON MUCHO INTERÉS LA
EVOLUCIÓN DEMOGRáFICA DE MÉXICO Y ESPECIALMENTE LA DE SU
DISTRITO FEDERAL. Y POR ELLO BARCELONA SE HA OFRECIDO PARA
SUCEDER A MÉXICO COMO SEDE DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL
SOBRE POBLACIÓN Y EL FUTURO URBANO QUE, BAJO LOS AUSPICIOS DE
LAS NACIONES UNIDAS, TENDRÉ LUGAR EN LA PRIMAVERA DEL AMO QUE
VIENE.
BARCELONA, SR. PRESIDENTE, SE ENFRENTA AHORA AL RETO DE LA
RENOVACI6N Y MODERNIZACIÓN EN UN MUNDO ABRUMADO POR LA CRISIS
ECONÓMICA, POR EL DESEMPLEO Y POR EL PESIMISMO QUE ESOS
FENÓMENOS GENERAN. NOSOTROS HEMOS QUERIDO VER EN LOS JJOO DE
1992 UN FACTOR AGLUTINANTE QUE TAMBIÉN FOMENTO LA COOPERACIÓN
EN LA LUCHA PARA CAMBIAR UN PANORAMA EN EL QUE HAY DEMASIADOS
ELEMENTOS DE PESIMISMO.
NUESTRO AFAN POR CONSEGUIR LA ORGANIZACIÓN DE LOS JJOO
MARCA UNA META QUE DEBEMOS SUPERAR PARA QUE BARCELONA SEA UNA
CIUDAD ABIERTA, EFICIENTE Y CAPAZ DE RESPONDER A LAS EXIGENCIAS
4
�DEL SIGLO XXI. EN DEFINITIVA PARA QUE BARCELONA SEA FIEL A LO
QUE SIEMPRE HA SIDO: UNA CIUDAD CREATIVA Y ESTIMULANTE, UN
CENTRO DE DEBATE Y DE REFLEXIÓN.
ME GUSTARIA HACER, EXCMO. SEÑOR, UNA BREVE REFLEXIÓN
PERSONAL. DURANTE EL MES DE ABRIL PASADO HE VISITADO BRASIL,
ARGENTINA Y URUGUAY. PUEDO ASEGURARLE A USTED Y A SUS
DISTINGUIDOS ACOMPARANTES QUE EL CONTACTO DIRECTO CON AMÉRICA
LATINA HA SIDO UNA DE LAS EXPERIENCIAS MáS ENRIQUECEDORAS DE MI
VIDA. Y QUIERO ESFORZARME EN TRANSMITIR ESTA EXPERIENCIA A
TODOS MIS CONCIUDADANOS. CONOZCO MEJOR MI CIUDAD DESDE QUE HE
ESTADO EN AMÉRICA LATINA.
MI RECIENTE EXPERIENCIA ME HA ENSEBADO QUE BARCELONA,
ADEMáS DE SER UNA GRAN CIUDAD MEDITERRáNEA, Y UNA GRAN CAPITAL
EUROPEA, ES TAMBIÉN UNA CIUDAD LATINOAMERICANA. ME ATREVERJA A
DECIR QUE ES, POR MUCHOS CONCEPTOS, LA AUTÉNTICA CAPITAL LATINO
AMERICANA DE EUROPA EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. Y ESTO, SR.
PRESIDENTE, NO ES LA EXPRESIÓN DE UN DESEO, SINO LA
CONSTATACIÓN DE UNA REALIDAD DE LA QUE QUIZáS NO HEMOS SIDO DEL
TODO CONSCIENTES LOS BARCELONESES.
POR ELLO QUIERO AGRADECER AQUÍ LA SENSIBILIDAD QUE HAN
MOSTRADO EL EXCMO. SEÑOR EMBAJADOR, DON RODOLFO GONZáLEZ
GUEVARA, EL HONORABLE SEÑOR CÓNSUL GENERAL DON CARLOS PLANCK Y
LOS ILUSTRES SE#ORES JUAN GRIJALBO, OLEGARIO Y MARIO VáZQUEZ
5
�RA#A,';Y RAMON XIRAU AL COMPRENDER ;
t
NUESTRO INTERÉS EN
HACER POSIBLE SU PRESENCIA AQUÍ, SEROR PRESIDENTE.
NUESTRA VOCACIÓN LATINO AMERICANA NOS
LEGITIMAµ_
PARA REIVINDICAR EL RECONOCIMIENTO DE BARCELONA
COMO LA PUERTA DE ENTRADA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA.
DESDE ESTA PERSPECTIVA, SR. PRESIDENTE, ME ATREVO A
SOLICITAR SU AYUDA PARA HACER CONOCER AL MUNDO Y A NOSOTROS
MISMOS ESTA CONDICIÓN NUESTRA.
BARCELONA ES LA CAPITAL DE UNA CATALURA QUE CONSTITUYE UN
FACTOR DINAMIZADOR EN LAS RELACIONES ECONÓMICAS Y POLÍTICAS
HISPANO-MEXICANAS. USTED HABRÁ TENIDO, SIN DUDA, LA OPORTUNIDAD
DE CONSTATAR ESTA REALIDAD EN LA REUNIEN QUE HA MANTENIDO ESTE
MEDIODIA CON REPRESENTANTES DE LA CáMARA DE COMERCIO.
BARCELONA QUIERE SEGUIR ESTANDO EN LA PRIMERA LINEA DE LOS
INTERCAMBIOS COMERCIALES Y TOMA NOTA DE LA RECUPERAI6N
ECONÓMICA QUE MÉXICO ESTá EXPERIMENTANDO EN ESTOS ÚLTIMOS
MESES. ESTA SEGURO, SE #OR PRESIDENTE, QUE AL MARGEN DE LOS
GRANDES CONTRATOS DE ESTADO EN EL TERRENO DE LAS CONSTRUCCIONES
NAVALES O AERONáUTICAS, HAY EN ESTA CIUDAD Y EN ` CATALUMA UNA
SENSIBILIDAD EMPRESARIAL QUE HA DETECTADO EL RELANZAMIENTO DE
LA ECONOMIA DE SU PAIS Y QUE PROMUEVE AMBICIOSOS PROYECTOS DE
INVERSIÓN. EN BARCELONA, SE #OR PRESIDENTE, SE APUESTA POR
MÉXICO.
�ESPERO, SR. PRESIDENTE, QUE DURANTE SU ESTANCIA AQUÍ NOS
HAGAMOS ACREEDORES DE NUESTROS DESEOS. EN NOMBRE DE TODOS LOS
BARCELONESES, EN NOMBRE DEL CONSISTORIO QUE PRESIDO Y DEL MÍO
PROPIO, LE RUEGO QUE CONSIDERE ESTA CASA SU CASA, ESTA CIUDAD
SU CIUDAD.
EXCMO. SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SEíORES, BIENVENIDOS A
BARCELONA. MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Subject
The topic of the resource
Mèxic
Madrid Hurtado, Miguel de la, 1934-2012
Barcelona
Relacions Internacionals
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Title
A name given to the resource
Palabras del Excmo. Sr. Pasqual Maragall Mira, Alcalde de Barcelona, con motivo de la visita a la casa de la ciudad del Excmo. Sr. D. Miguel de la Madrid Hurtado, Presidente Constitucional de los Estados Unidos Mexicanos.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf
ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db
PDF Text
Text
JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85
Autoridades, queridos amigos, amics,
Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la
Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la
no necesita
persona que
presencia
de Joao Havelange,
muy brevemente,
presentación pero que sin embargo quiero,
presentar.
El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio
de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde
procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre
que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a
través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que
sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la
Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas,
todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de
Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en
Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su
pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez
como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente
de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos.
Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado
en Rio de
director de waterpolo y el Club de Regatas
Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación
Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado
en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es
por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en
Sudamérica y representante en este continente de la Unión
Ciclista Internacional.
Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les
voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor
de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en
posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de
la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal,
etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa,
creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte
internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo
vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a
darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean
M. Havelange.
(El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito)
Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la
ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre
de España y muy particularmente del deporte español, tan
dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones
olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité
Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de
significativo en un momento en que tantas cosas estan por
decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo
pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que
decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de
estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona
y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos
�sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una
cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí,
no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de
Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y
es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy
bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que
celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para
eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el
campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en
el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo
Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y
viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una
historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido,
conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En
este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a
construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo,
que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes
de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el
Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de
medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón
en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de
alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada
fraternalmente a América como la historia posterior debía
demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera,
a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo
sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses
y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este
500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del
descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay
algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de
aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y
mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal
Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a
llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco
Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero
buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este
espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no
quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos
momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él
patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma,
recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor
que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el
Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico
representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil
económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo
hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la
situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin
embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es
posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la
Olimpiada correspondiente está llamando al atención
poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos
de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las
ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la
celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de
infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran
celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo
importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo
más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en
los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan
detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000
o para el 2004, como me contaba
�Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50
millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la
candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que
los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades
importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que
su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está
en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración
del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr.
Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de
competir con las demás ciudades a las que admiramos y
respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además
nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea
realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro
años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera,
desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta
olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar
presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro
legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento,
nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra
musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente
Este es un pequeño
país que alentado por el conjunto de
ahí.
.
España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se
va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de
celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico
acontecimiento cultural.
•
Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro
esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite
delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité
Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos
las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras
despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía.
Muchas gracias.
�L 'Alcalde de Barcelona
Senyor President,
Distingits Membres del COI,
Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la
Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra
ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera
conjunta i solidària amb el COE.
La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en
tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime.
Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama
olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa
configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres
vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de
postular els jocs de 1992.
Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes,
té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar
el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona
només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ...
omplir de gent els recintes olímpics.
Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en
l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món
econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta
racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia
un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona».
Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible
en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar
uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament.
PASQUAL MARAGALL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Comitè Olímpic Internacional
Barcelona
Havelange, João , 1916-2016
Esports
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2578/19851216d_00098_0001.pdf
fd0f97e757e0fc08bbc99984ac1900d8
PDF Text
Text
Xi'UNTAMIENE) DF BA1Ei
pitESIDENCIA
PALABRAS DEL EXCMO, SR, ALCALDE CON MOTIVO DE LA
COMIDA OFRECIDA A LAS CASAS REGIONALES,
PALACETE
ALBÉNIZ, 15 DICIEMInE 1985,
�ANUNTAMIENTO DF BARCELDNA
PRESIDEN( IA
PRESIDENTE DE LA FEDERACIÓN DE CASAS REGIONALES,SR.
PRESIDENTE DE AARCA, S, PRESIDENTE DE FFCAC, SEÑORA Y
SEÑO RES P RESIDENTES
7,',ESIDENTES DE LAS DIFERENTES CASAS REGIONALES
DE BARCELONA.
PARA EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y PARA SU ALCALDE, EL
DA DE HOY — ESTA COMIDA QUE COMPARTIMOS — ES MOTIVO DE
ÍNTIMA Y ESPECIAL SATISFACCIÓN,
DE MANERA SIMBÓLICA SU
PONE REUNIRSE, A TRAVÉS DE USTEDES Y DE
A LAS
QUE REPRESENTAN, CON LOS
MIL BARCELONESES NO NACIDOS
EN
LAS ENTIDADES
SEISCIENTOS VEINTICINCO
CATALUÑA,
BARCELONA SE HA DISTINGUIDO TRADICIONALMENTE POR SU CA RÁCTER ABIERTO, POR SU VOCACIÓN UNIVERSAL, Y ES ESTE CA RÁCTER, ESTA VOCACIÓN DE CIUDAD CRISOL, LA QUE ENTRE TO DOS HEMOS DE POTENCIAR Y PROYECTAR HACIA EL FUTURC,NUES TROS HIJOS, NUESTROS
NIETOS Y TODAS
AQUELLAS PERSONAS
QUE LLEGUEN A ESTA CIUDAD PARA VIVIR EN ELLA POR LAS CIR
CUNSTANCIAS QUE SEAN, DEBEN ENCONTRARSE CON UNA BARCELO NP DE TODOS Y PARA TODOS, CON UNA BARCELONA, EN DEFINITI
VA SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, PROCEDAN DE DONDE
PROCEDAN,
LOMO REFLEJO DE ESE MODELO DE CIUDAD, EL AYUNTAMIENTO
DE BAHELONA, DESDE 1 979, HA PERSEGUIDO SER TAMBIEN EL
�AYUNTAMIENTO 1)i.' BARCELONA
PRESTDENCIA
'2,
r• ^
AYUNTAMIENTO ^,.
n Tl
T U..uJ
,
n
Y LO QUIERE
V
SER !-,U^.
AÚN MÁS
M
^^^,
EN EL
FUTURO, °C;, ESTA RAZÓN HEMOS CREADO RECIENTEMENTE LA
_
_
_
_
__
^^`',.^CCi+C"•:DE
L^ i^ cLAC Iút^cS
COMUNITARIAS, CON EL OBJETO
r.
DE TRABAJAR ESPECÍFICAMENTE TODOS LOS TEMAS Y CUEST ï C,
RES QUE AFECTAN, DE UN A U OTRA MANERA, A LOS CIUDADANOS BARCELONESES DE OR ï GEN NO CATALÁN.
INICIADA LA MENCIONADA LÍNEA DE TRABAJO, ME ES GRATO
ANUNCIARLES LA, CELEBRACIÓN DE UN CICLO D E CONFERENCIAS,
ORGANIZADO POR ESTE AYUNTAMIENTO, CON EL TÍTULO DE
"Dtfl;Ht_LDU
S O LIDA R IA".
EN DICHO CIC'_O, QUE COMENZARÁ
A PARTIR DE FEBRERO PRÓXIMO, IRAN INTERVINIENDO SUCESIVAMENTE LOS PRESIDENTES D L CADA UNA DE NUESTRAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, A FIN DE ACERCAR A USTEDES, DE
PRIMERÍSIMA MA NO, LA INFORMACIÓN SOBRE LA ACTUALIDAD
Y PROBLEMÁTICA DE LAS TIERRAS EN QUE NACIERON.
EL AYUNTAMIENTO PROYECTA, TAMBIÉN EN UN FUTURO PRÓXIMO,
EL RECINTO D_^ "EL PUEBLO ESPAREVITALIZAR Y ACTUALIZAR
ÑOL", COMO CENTRO DE INFORMACIÓN Y EXPOSICIÓN PERMANENTE DE LAS DIFERENTES COMUNIDADES AUTÓNOMAS ESPAÑOLAS.
PROPONEMOS ASIMISMO QUE, A PARTIR DEL AÑO QUE VIENE, SE
CONMEMORE EN NUESTRA CIUDAD EL DIA DE "BARCELO A SOLIDARIA", CON UNA GRAN FIESTA EN EL PUEBLO ESPAÑOL, O EN
OTRO MARCO DIGNO Y ADECUADO, DONDE NOS PODAMOS REUNIR
�AyuNTA±,ktENTO DE BARÍTVONA
PRESIDENCIA
3
. AR Y SUB R. .P.YA NUESTRA
TODOS LOS BARCELONESES PA,..A CELEB R
CONDICION FRATERNAL, CON INDEPENDENCIA DE NUESTRO LUGAR
DE NACIMIENTO,
PFTMfJAMO
AHORA QUE FiESCIENDA A UN PLANO iJE REALIDADES
Y CUESUOMES 11S- COTIDIANAS.
LA CORPORACIÓN MUNICIPAL ES,
EVIDENTEMENTE, LA INSTITUCIÓN PÚBLICA MÁS CE
DA Y NZCFSIDADES DE LOS CIUDADANOS.
R
CANA A LA VI
EN ESTE SENTIDO NUES,
TRO AYUNTAMIENTO PUEDE CONSIDERARSE UNA FÁBRICA
DE SERVI-
CIOS PUBLCOS, QUE TRATAN DE ATENDER ADECUADAMENTE A LAS
DIFERENTES DEMANDAS CULTURALES, URBANfSTICA, 3ANITARIAS,
ASISTINCIALEG, ETC,, QUE PLANTEAN LOS CIUDALANOS BARCELORARA ENGARZAR AL Mi"\X:MO TALES DEMANDAS CON NUES-
NESES.
TRA OFERTA DE SERVICIOS, JUZGA UN PAPEL FUNDAMENTAL LA FUN
CION INFORMATIVA QUE, COMO USTEDES SABEN, EL AYUNTAMIENTO
ESTÁ POTENCIANDO A TODOS LOS NIVELES.
V
ES DONDE LÍE CASAS D,FGIONALES Y DEMÁS ENTIDADES TIE-
NEN UNA IMPORTANTÍSIMA MISH5N A REALIZn YA QUE, INDUDABLEMENTE, SON UN PRIMER ESLABÓN INFORMATIVO PARA LAS PERSONAS
RECIEN LLEGADAS A NUESTRA CIUDAD, Y POR OTRA PARTE, PUEDEN
CANALIZAR DE MANERA ADECUADA GRAO CANTIDAD DE INFORMACIóN
ENTRE EL AYUNTAMIENTO Y TODOS LOS BARCELONESS QUE ACUDEN A
USTEDES COMO PUNTO) DE REFERENCIA Y SEÑA DE IDENTIDAD DE NACIMIENTO.
QUISIERA TAMBI
É
N HACER HINCAPIÉ EN QUE LA OFERTA DEL
�AYUNIAMIEN YO DE BARLEI ()NA
PWESIDENCIA
AYUBTAMINTG A USTrl DES Y, PO.. TANTO, A LOS CIUDADANOS
A ICS QUIN,EPKISENTAN, CC PUEDE . -. EDUCIKSE.TAN SOLO A
LA VfA DE LA SUBVENCIGN,
ROL EL CONTKAKIO, ESTA DEBE
CONSIDEDAP,SE UN úLTW KSCUSO, CUANDO SE HAYA AGOTADO L
POSIBILIDADES DE ASESOKAMIENTC TECNICO, D I s- •S-
?ASIGO, ;-.= N LOS OEN.KOS OfVICCS, DE VfBEGS, DE TAP,IMAS,
DE MOOAFONÍA, : : c
DEFINITIVA, ANTES QUE -DINED-J,C,
PfDANNOS EQUIPO Y COLABOKACIOisi EN CUANTO A CAPACIDAD
.uKudE SI SOMOS EL
AYUNTAMIENTO
DE TO
DOS, NUESTKA OP),GANIZACId, NUESTOS SEVICIOS Y NUESTKOS MEDIOS SON, EVIDENTEMENTE,
. ) ANO TEKMII;AD.
LIBP:0
'Los
EN 11°'3 !!.,
EL
SK,
LUNA Y SOLO
rJ:CO,
r:
CAiibEL INCLIBfA ED .I SU
OTGS CATALANES" UE: ".
(1N: sPTAI
VA
iC DE USTEDES.
muuE vIvH
Cr0 HUCHO
SOL
ç'AD-IT)
Jrlli_I\
EL
UJCHOS LOS
COL
DA CA S A-
BAUFLUA, 'S LO HAS LO-
LOS AHWFS PIOUEÑOS
PALIFS, ArA2
, •,
c)i
,
PDiVDT:
nE
01,Y=CAT,111-
S)I ESTA ASEVE. -<ACION ES TODAVfA VÁLIDA HOY - Y YO CONSI
1N-P<0 QUE SIGUE SIENDO BASTANTE ACTUAL -, NOS OBLIGA Bu
OSO A TODOS ‘IOSOTE:OS, POKUUE A LA VEZ NL MOTIVO DE ?:-:C
FU:aO WGULLS Y W--,Al DISPORSABILiDAD, Si BAKOELSNA =S
cATALONA, SI
SATALUA ES
3AKOELOf,':A, TQADADANDO PCK
DA';';OELONA ASIETA, F. :1ATEKAL, SOLIDAKIA Y
CKISCL, ES7A-
DEMOS A LA VEZ TABAJANDC Y CONST,;UYEDO UNP,
ABIEPTA, FKATEKNAL,
DADANOS.
SOLIDAKIA
CATALDRIA
Y OKISOL LE TODOS SUS CIU
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Palabras del Excmo. Sr. Alcalde con motivo de la comida ofrecida a las Casas Regionales
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Catalunya
Espanya
Territoris
Associacionisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palauet Albéniz (Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-12-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències