286
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf
9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Les
Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la
Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club
"Catalunya i Futur"
Barcelona, 9 d'abril de 1986
Exp. 705/84
IMPREMTA MUNICIPAL
�SEi
JQRS:
tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT
QUE
DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES.
SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA
CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS
LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU
SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA.
POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE
SEA
P
EST -1-j;
CoMPETECIA
(E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA
AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST
ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS
IB AQUESTA rnIBUNA.
NICOLáS REDONDO, JOAN
IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE
COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN
PTPEGULTAR-SM,
fflUM
POT ENE UN ALCALDE, QUE POT
rER UN
AJULTMENT?.
..AQUEETT
EM. 120,Z:ja .
PER CONTESTAR AQUESTA
P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN
�AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS.
TRAEn
DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS
BOMS GESTO -ES,
••-••• •
•
•
EMPRESARIS
• • •
• -
.1-COM-A-TAL'EPRESARIS
NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO'
ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN.
CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA
LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES
OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE
HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN
TERMES
-)'AI.JImAc175
DE
L'ACTIVITAT
ECON¿MiCA,
DE
DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS
QUE EA
.1
BPIA
REALITAT HO JUSTIFICA.
DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES
ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA
nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI
===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114--
277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE
C'nEURE (11'1,
MISSATE
CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST
SONAVA Mf7,S FANTASI5S.
�ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS
EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE
GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI
7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA
PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC
D
..
EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER
p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó
L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE
L'ALTA
MORTALITAT
POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN
FONoMENS
TPEP
Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA
EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM
UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .;
SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS
„SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A
EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU
»TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL,
�L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A
Eno
DELS CIUTADANS
p
PER TANT,
7,1-1
EL SECTOR DE
PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT
7'
PELS
NATEDZOS CIUTADANS.
7,zurTiuTnNTs
ELS
NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA
COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA
CD
ENTRE A.jUNTAMENTS.
)T('
EL
p
unLIO, O
EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I
-
pnT
M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A
DIE,
PoT
I
?
TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS
PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á
VISQUEET.
LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR
LOCAL
JP
OLT
')JE. A
A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA
5 110 0
L'ADMINISTRACI6,
E
LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE
EN Qun
LA
COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA
170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE
nuE
COH-PLEIXIN
O 110 ESCAPA QUASI
TOTALMENT
DE
�L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á
- CON
INMVIDE.
5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR
PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA
COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O
NO 50: .1,PR5'.R,
COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT.
AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL
S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE
1\11..)
QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA
Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A
QUIN
:EN
PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS
QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T
1:3n O
EL QUE ESTa
CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE
L7'„
LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA
CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS
APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES
I
a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS
PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O
DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL.
.,—
_ • . , - - -
•,
71_
�n7,Ls
405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I
10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000
I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I
500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó
I
N T E.
D'A ET
DES
7.-l'AQUESTA
CORRORACInNE
LOCALS
PERSPECTIVA f'.,S
EVIDENT
QUE
COMPARTEIXEM ALGUEES DE
LES
LES
CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN
S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN
APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS
VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST
RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS.
EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS
INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA
ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES.
L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO.
L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS.
�EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_
YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A
VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE
p, n1 . ;:ulT
m Pr7 TIli.
30 LI VAIG CONTESTAR
NOSALfEEE ELS LT VENTEO.
CUF D'ACORD, QUE
I NO ERA UN "FAROL", SI EM
PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE
LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j;
-
EADICIONALrLENT
D:21'417(51-A71
ELS
AJUNTAMENTS
HAVIEN
VINGUT
UNI\ S (
: 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE
S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA
FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL,
REAL I
1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S ,
1 CONSTRUCCIó
D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES
ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES
TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE
TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE
LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE
"ACOrPAEYAMEET"
D'INICIATIVES I DECISIONS
VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS
GEMERALMENT
EXTERNS. TOT
�V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES
DES TP UCCTO
ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR
EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü.
HAEPREADR
PROPAAITA,
NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA
LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN
DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I
MAI\CCIOH„
LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL
A.
SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR
RESPOST
L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS
HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR
flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES
MOATA EASPASAS.
DIE
TAmn,
QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA
A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS
HAN
DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT
AT m TTAT EN LA '1 "A
COMTCTA m
I,
«CURES ESPECIALS DE
ALLARGAMENT
DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45,
DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU
JUP,IE\ AJIAS
I
1 .?501i5-lo p ,:A.L,
IPADEELA
1 REDUCCIC) DE
55555, S751 07,:‹ICSTRAT
LES
JORNADA DE
euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES,
//
�PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE.
p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES
MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT
AQUESTS
LA CREACII;
ANYS
DIRECTA
DES
DE
U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE
CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE
"ILI C'iPf\CI-j ;
COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I
ENDE TINTE
".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL"
DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA
FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL.
TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT
SER PAPCIALS,
SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS
COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS
DUNA,
D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS
SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA
GENERLITJEC
DF CANCELAR L'uNICA
L'ETA
PRESUPOSTARIA
LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS
DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE
REEESTiAR
corsELLE.
LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA
DE
=BALL.
�SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST
TIPUS (E
CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES
POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES
SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA
ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE
TOTA
Juinc-w7,
OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON
PER
DE
:CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA
GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES,
ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES.
EU UNA. RESOLUCI6 DE
CONSELL DE MINISTRES DE LES
COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN
RECONEIXER L'APORTACI5 OUE
LES INICIATIVES LOCALS HAN
SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE
! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL
PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER
At":"U",,ST
MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A
A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6.
DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT
------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA
L'HORA
�27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S
TERP4E
'
_1",02. 11:11:t
TIPUS
DE
ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S
INSDUSTRIAL
DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF,
MOTTIUGHA FI,
ESTRUCTURES INDUSTRIALS,
CDADC
7'5_1" ,G1,1::Z
SOUTHAMPTON
EilANCERES, DE
COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA
SE RON. P
CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE
EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES
Ei-IPREEES.
FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER
I
EXISTEIXEM
1'
A
TOTA
FRANCA
A
COORDINA
L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN
EL
'[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES
1\CTIVITATF,.
ALE1 EEUU ir . '
A FILADELFIA,
AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE
CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES
EM E RESES ETTJANCANT CRflIE
SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS,
IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG,
Yfl:ORITATfl
v,...E1-ucl.,;
LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10.
DEL CENTRE RISTéSRIC.
EN LA
�1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE
CADA
CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15(
DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA?
fA]O LLOC,
MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI
E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL
OCA
P ROCiEl11- AL
RE'' T IONA
COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES
PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS
AL
LERSIHT(NI,
TR.7-'CTEN
CPNCR7TS
DE
11 LA p oinAci5,
:"IUMANS,
RECAE. EJE
DONAR
1
RESPOSTA A NECESSITATS
ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5
To;CNICS
O
FIMANCERS
LOCALS
I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT.
TE:R(77E, INTENTEN
El
11 0
1
APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN
SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL
ESTARLES
1
LA
GENERACIo
DE
RIOUESA
D'AFECTES
OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA
A (,)PRACICS
HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES
�ASSISEEC1LS
ESPECIALMENT
DIRIGIDES
A
COL.LECTIUS
cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT
"TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER
COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN
SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE.
TUNDUIZEN A
PRIORITZAR ELS
D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA,
F91ZACI6
IS
i ASSESSORAMENT, EN
EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS
PER
DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1
iJITCIY T
C 7,‘ 1-)A. S (7 •
DU
SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN
C014PLEP4.1,..:NT0.1
• 7\ i-S
î
FUNCIONS
<
JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I
ANALISTES nEL
CORELACI
PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX
EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS
EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA
UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS
�I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE
UNE
ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST
• ??..ETEXT
UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE
ELS PODERS LOCALS TENEN
UN AflPLI CAMP DE
JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE
COL-XIDTM:
VOLUNTAT
"7S TRACTA
FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA
PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS
RECURSOS
TE-I
FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU".
DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS
PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA
SEA
EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC
REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL)
IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS)
,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS)
- PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES)
- GwJzArio-14
DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS)
PROFEDOE..b'0CUPACICS
- REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS)
PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS)
�---00. 1 .
[J.IDOR413ENS, 1
UMPRESANI
ERVEIS)
(NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL)
O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE
L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS,
A
D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA
D'UN SLCTB
O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL
DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR,
5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT.
TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES
AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN
1)5.:TWA.
"L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT,
DISCUSSI5 DE "OUAET"
1 '1
TEN 1 Ni:E. ES TRACEN,
SEDnEToT,
DE
SER
"coi— HA DE
L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE
LES
ECON(73INIOUES
=
nr
LA
COL.LECTIVITAT
PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA
nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE
CIDTATS:
"LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI
�SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON
ETA ŒN
SRPBNSSA.
ELS SEUS RECURSOS, LES
C
IT' Tif7,r
COHPETNCIES,
ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB
Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA
PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE
COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA
CREACIS DF, NOVES
LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT.
TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE
N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us
GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6
TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT
MPRESES
(VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA
1.1
"
1
( .;
Runí
•
I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE
LOCAL (UBIOUE,
CaDIZ);
P1OGRAr'IES
DE
NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE
LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP,
SNS
D'U(2',ELL).
�-„
YE'
z• -;
EE
lz:Cj
L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1
D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS
140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES
212
lE
COM22
EL VENTALL DELS SERVEIS QUE
DES DELS SERVEIS DE SOPEARE
cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA
CNT T
FINS E A
2 )DUCCIo REPRESENTA
PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT.
S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ
u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE
ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS.
GFNEFA.
:E'AJUFTAMENT Tr7,
UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE
11.000
2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL
2/1
/11
'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES
1UNICIPALS, 2-omir,Eri
XIERES AL VOLTANT DELS
24.000 LLOCS DE TREEALL.
COMENCAMENTS DE L'ANY 1906
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22
oncHIsLs
w .,[s
1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES,
L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS
PATRWATS
LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES
I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES:
�m UNICIPALS
NIXTES (7
RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS
r IUR l'OT I NO REVESTINT
EORMA JURíDICA
'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT
S .-S)T- CTIPAL
L'SAITA'nGN,
INSTITHT
DELS SERVEIS
FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I
NOU).
,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES
ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL
L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS
1922:
S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE
5517V] :15
1983:
P011 1'
T.E.R.S.A. 1 I.C.B.
1984:
1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC,
A.O.M.S.A.,
r p omT
T.
INCIATIVES, S/A.
NOVES
EMPRESES I
INSTITUTS,
OUATRE
RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS
I
�JA EXISTENTS (I.M.S.F.,
T.E.R.S.A.,
I.U.A.S. I
* DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS
2 7UPRESENTEN LA CREACIC)
ZOO);
Ap A
I.C.B.)
1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS
TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA
TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS
OUE HAN COMPOETAT EL 1935
PEP
KIF -RES
CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT
TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES
SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE
Fa
A
L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE
RECURSOS, SON LW SEGENTS:
�(durnt 1".1.ny 1965, en M)
1. Munic. E. NIunic. E. Sietes
Volwas
clesDses
1.644
D IAL
)..)56
22.860,6
Desoeses
Consumptives
2.696
5.075,1
604,7
6.375,8
Ingressos
Rer activitat
7.535,8
14.811,6
1.536,9
23.884,3
40.480,6 V,
1
1.•
InversiO
3.685,3
1.948,2
Planti
31.3_2.85
2.865
7.309
32,7
279
(
5.666,2
\,..10.453
N,
1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS
ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO
1NTEGRATS
XIFRES:
EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS
�Insti tu. i
Patronats
Ajuntament
Pressupost
Pressup.
Emn.Muni . Ajustos
per trans. total
i Mixtes
Consoli.
79./37
10.692
31.850
4.620
116.159
15.626
2.901
4.613
645
22.695
94.063
13.593
36.463
5.265
138.854
ordinari
Pressunost
in y rs ions
Total
Pressupostos
SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA
DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT
DE
BARCELONA D'UN PIB PER LA
CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR
PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN
PER L'ANY 1984..
CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART
IMPORTANT DEL
TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A
SUMINISTRAN
^^„ CONTRACTES
..,,.^ ^..
TRAVÉS
. ..
.- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^
O F J r: -11X7i
CES
'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA.
'ECOLLIDA,
L E;'
DE
MÉS PES ,..
r
AMB^ EL
"; , i
t z,
C RET D,-^,
CONJUNT, LES
XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S.
^ "
7.000 _. PUES.
^:
y,
^,:,LO
::1` ^:A('. '?^:;^,
_ _,
Ç^`)
TOTAL DEL,LES
AMB UNA
�1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE
LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE
NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER
LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES
EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE
MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA
'
POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000
E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500
DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U.
COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A
LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT
UF ;1C
ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL
ESPECIAL
D'EOUIPAMENT
COMERCIAL
ALIMENTARI
DE
AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES
NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE
L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS
ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A
�VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA
ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL
OUE MILLOR
AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA
EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA
Y
imniscuTilur EL DISPOSAR
lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC
DE LA INICIATIVA PRIVADA.
PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS,
DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR
LOCAL EE MANERAL,
SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA
DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA
I MIL LORA EN
SENSE QUE ELS
LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS
REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN
Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR
79.067 MILIOUE
MATEIRA
PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA
ORDINARI DEL 1925:
. . ..
.„ . .
FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE
QUE EL PRESSUPOST
72.501 ,2-7-7T,ToNs
EAGMT
nE
AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS.
CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT
�SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS.
EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS
PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL
RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL,
DELS
EEEAEIS,
DE
D'INCMPARJETTATS,
LES
LA
RETRIPUCIONS;
TUTRODUCCI6 DE
COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI
L'APLICACI6
LA
NEGOCIACIo
CTUTADANA, MOLT
FACILITAD E
- S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL.
EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA
PODER
(),,M
ESTS'ENUL MOLT
PER AUW1ENTAR L'EFIC 5
. CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL,
REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET
JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA
•
1- .-)EEA
•
. . .•. . .
. .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE
L'ADMIEISTRACI(7).
sEE:GON
LLOC,
L'AJUNTAMENTE DE
PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE
U U'
BARCELONA
HA CONTRIBUIT,
RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL
EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE
RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN
�UFT
N,N1)HT,
A UARCELONA
AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS
PEE
ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES.
E'UN A,
HP.
pnomocT6 1 ESTSTMUL
A
INICIATIVES
EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN
OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS
RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS
flUE T TNCUTN CON A
PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS
DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS.
ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS
SPECIAJ:
ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA
DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA
Ti\T
Ji
MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU
V
ACOUSELLAR LA
CREACIC;
D' UNA
ESTRUCTURA
ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I
A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS
nTTs AJAl A
OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE
�ncm,75Hic
Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls,
1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR
I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.;
ECOHNLICA ND EA. CTUTAT.
ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE
A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD
D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES
ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA
ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL.
L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE
D'AJUNTAMENTS
ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT
COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES
nt-uTo -OCUPACI5,
DF JOVES ATURATS, NO TENEN
""
ECOM,7)111.CA.,
T
ALE AVDA
I
I DE LA
VIABILITAT
CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER
INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE
con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS.
NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN
DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE
"Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN
AME ECONOMISTES SITUATS
lA DE CAE. ES
A cAnA UN DELE DEU
�UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR,
ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS
1
VIRCULATS
ACTIVITATS
DE
TALLERS
0
JA
PRECOOPERATIVES
ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O
CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS
UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE
LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES.
17:
CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5
ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA
PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN
P EUJECTL
LUERESARIAL VIA_LLE.
CAS
DE
LA LOSARA IUTENCI6
ES
LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM
P7DVIECTAA
T A
CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL
srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI
EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT.
DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS
FACTORS AGUAUIENTALS
LES
JTCJL'lATA
DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM
DE
EINANCAMENT
POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE).
ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN
LAS
LIMITADES
PEL SUPERAR AOUESTS
UOTEL INDUSTRIAL
�EASAT
'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS
2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU
I
INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA
171:S
DE
COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO
FACILITAR UMS
sHiwnis
LES COMPETENTS QUE LA
MITJMh EEISTEMT.
DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA
. - - - -
ns LA INCORPORACI5 DE
Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI
UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN
PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA,
CASOS A
ND
EA
PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT
AQUESTA H1
lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA
TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA
PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA
fl'ESFOR7.,
SERIE
SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS
AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI
Y1:2,T;SUC I
'E .
°
ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT
T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR
_.,n1TAn:)i1A7.1
POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE
'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON
WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE.
�LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A
CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA
ESTIMUT,AR PARTICULARMENT
AQUELLES
TEMEN UN
ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I
LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES
SOCIETATS
nR(:.,mITzAcIoN-s
nE
REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR
COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A
LA FOACTó.
ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA
D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES
JEN
EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE
-
•
ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE
L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN
ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM.
TOTE
AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM
L' IDEA
1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR
'flT
DE
L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC
D'UNA
•, ,LOER'',JA DISPOIBLE
PER A CREAR UNA
EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S
D'ACTIVITATS
O NENES PERMANENTMENT AME PONS
�INITCIATIVES S.A.
UL
rEn UNA. BREU REFFRNCIA
nrLs NOSTRES
PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1
DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A.
L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I
PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS
QUE
COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC.
L'ACTSACI5
p RoJ-ucTr E
DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE
coNcRTs,
PRckIA AVALUACI6 I APURACI3.
LA
PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL
RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES
ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA.
M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA
BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA
YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA
TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT
DE COMPETIR EN
coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A
�VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE
XX ALLS
.2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER
PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA
REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA
CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA.
2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES
GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE
PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS.
QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL
222C ÇU2 3G CA N
CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES,
'INTER x ATIONAL
HERALD TRIBUNE
PUBLICAVA
UNA
ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT
SOCIA,
2'<oCRG2a
ARTE CJIC I EX
SINI32 »2LABORISTA
5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU
J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP
MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI}
D'I2ICIGTIV ES, S.A.
2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES
NOVES
22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT
�TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE
OEAFIVIC
OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT
ÍE 'n}
RRoBLUN,A
El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES
RED
7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA
AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA.
CRITICAVA ARIA AOUEST
SR7,. TATCEER DF
ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA
TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN
CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE
=CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS.
PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA
,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA
DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6
ESTEM. TAMP.
DE
LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA.
NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA
. ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE
TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S (
su_nuT
POSSIELE
VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo
ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM
FRANCA, PROMOURE ENCONTRES
ENTRE
LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó
I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR
�IT
TEEIE.1
1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA
CREACI
j
)
DEL
PARC
TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA
EACTRIA DE MICROORDINADORS
DrI y:IFIc,
LOE
DE
LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC
E' EA DIT DE VEGADES. AL
Ei
L'OLIVETTI. CAL
C0 7 1. A "SIEIC6E
.Y
UT EL 1F -' 200
S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A
EE SIEICI JA
E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS,
1
'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS
AVANT TOT UNA OFERTA
TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL
-7;
Eri
UMT .\PERSIED
AVAMTATG:
TEIXIT
L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE
E IT ZÎtT
PEE L:
S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A
LA
EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB
E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL
flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5
DE
, AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE
L'ENTOW Y
AVACADA.
ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE
TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA
UNDAEGSITW
FNPJF
L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE
DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES
�TECNW-.,0GT
A SECTORS TRADICTONALS.
1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT
nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE
L\ 'LALI T Y-1
P77.SET
DEP" rIOLT
D'E
OUEDAT
I '17'.
EL
50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS
ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES
E
SSS
DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE
DEL
IimwsTnumEa. A. DIJE
TENIM I DE TAL CON SON.
LA
EL PRESENT
TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST
SEMTIT,
QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA
(:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES,
P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI
euL
E
IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE
1::51,UHCIA DEL PASSAT.
SI EL PASEAN POS SEMPRE
DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI
ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER
DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE
MG
AnlnLLs
EREN PREVISI3LES; PERO
OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA
�MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT.
TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS
RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-,
• 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA
NO
EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE.
EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT
ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA
SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA
EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA,
LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA.
D'ALGUNA
ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR.
lIADO
CON
KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA
TAN COMEGUDA DE OUE
EE
L'INPORTANT
L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM.
AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA
MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS.
DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER
:r
E
UNA DEMANDA,
UNA
TENSI(5,
UNA
ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA
D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE
DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE
�;-
ALIT7An
TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6
voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S
YL
UllA OUE FEI ARA,
SINO OUE TAMB EL PRESENT
JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR.
NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER
IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.;
DEFINIA EL
TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA
D'AOUELL TREBALL,
EN
PART QUE
O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES
ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA
EXPT. ,:CYATIV7S
RALITT ACONSELLA.
1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY
LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER
OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA
STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA.
WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S
P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR
AWEST YISCUPS.
�---,77T~1,1ffimmy
SLS
PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f
U
SEGUIDA, I
V 7",N APUNTAR
JOCS tr..
. iLíPIS,
AQUEST PROjECTE M OTI
ILITZADOR OUE ScSN ELS
EL PAPER DELS QUALS POT SER, P
UCISAMENT, DE
TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL
PrssIlismE
CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS
PRA CTICAflET3013 ELS
T APCELONIS,
EHPESWITS,
ORES D'ARA
3331133; \3
COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li
SOCIAL
T
p Tc: COM
1ITZADW ) 1
E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES.
NO
A
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Ocupació
Barcelona
Europa
Model social
Economia
Description
An account of the resource
Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-04-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2580/19860923d_00152.pdf
a608244dc1776c993f0e498369757a2a
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre,
"Liber 86"
Barcelona, 23 de setembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
A-u-DA4~ ',
4-14zm
...
i,
NORABL PRESID
UNA VEGADA MÉS COMENÇA A BARCELONA EL SALE
INTERNACIONAL DEL LLIBRE, "LIBER 86".
COM ALCALDE DE BARCELONA, EM COMPLAU PROFUNDAMENT
L'EXIT CREIXENT D'AQUESTA MANIFESTACIó.
T T"s
LLS
ES EVENIt NTS D
D'INTERCANVIS I DE
EL CAS DEL SALE DEL LLIBRE ÉS
SATISFACTORI, EN SER UNA DE LES ACTIVITATS ON BARCELONA
SEMPRE HA DESTACAT MÉS.
6
QU EXP I UI A
ER
PR FE I O
BA 'C y
o N:
L
• B i1 C
O
•:
L HIS oRIA I LES VICISITUDS D 'L LL : RE A
.^
L 'L
1
ir
DE RECONEIXER
EL DEUTE QUE LA CIUTAT TÉ AMB ELS EDITORS, DISTRIBUIDORS
Exp.
82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL
^^cG^lor/A
011
�—3—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I LLIBRETERS CATALANS.
QUAN NO EXISTIEN ELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS
QUE ARA TENIM, EREN ELS LLIBRES ELS QUE, IMPRèS A LA
PRIMERA PLANA SOTA EL NOM DE L'EDITORIAL, PORTAVEN EL
NOM DE BARCELONA A TOT ARREU. LA GRAN MAJORIA DELS
LLIBRES EN LLENGUA ESPANYOLA QUE ES TROBAVEN A LES
LLIBRERIES, BIBLIOTEQUES, UNIVERSITATS I CASES
PARTICULARS DE MóN HAVIEN ESTAT IMPRESOS A AQUESTA
CIUTAT.
GABRIEL GARCíA MáRQUEZ, GRAN AMIC DE BARCELONA, HA
IMMORTALITZAT A LA SEVA OBRA LA FIGURA DEL LLIBRETER
QUE LI VA FER DESCOBRIR EL MóN MAREVELLóS DEL LLIBRE. NO
ÉS
CASUALITAT QUE AQUELL PERSONATGE, D'ALTRA BANDA
INSPIRAT EN UN DE REAL, FOS CATALt.
QUAN A CONSEQÜèNCIA DE LA GUERRA CIVIL MOLTS
PROFESSIONALS DEL LLIBRE VAN HAVER DE DEIXAR EL PAIS,
VAN PORTAR ELS SEUS CONEIXEMENTS I LA SEVA EMPENTA A
AQUELLS PAïSOS ON JA ELS CONEIXIEN PELS SEUS PRODUCTES.
I ALL1 VAN CONTRIBUIR ENORMEMENT A LA VIDA CULTURAL DE
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�—4—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LES TERRES QUE ELS VAN ACOLLIR. I TAMBÉ A FER MÉS
SOPORTABLE EL TENEBROS AMBIENT CULTURAL QUE ES VIVIA A
ESPANYA. ELS LLIBRES DE LOSADA, GRIJALBO, DEL FONDO, ENS
VAN PERMETRE DE SOBREVIURE CULTURALMENT. AQUEST ÉS UNA
ALTRA DEUTE QUE, TENIM AMB ELS CATALANS, MEXICANS,
ARGENTINS, QUE HAVIA DARRERA D'AQUELL ESFORÇ EDITORIAL
LATIONOAMERICà. UN DEUTE ACREDITAT TAMBÉ A FAVOR DELS
LLIBRETERS QUE AQUÍ, A BARCELONA, ÉS JUGAVEN EL
NEGOCI VENENT AQUELLS ARTICLES TAN PERILLOSOS.
SEU
.A-(-__,Çfreliu rb'y
4
PERQUE, EFECTIVAMENT, ON HI HA LLIBRES HI
HA
LLIBERTAT O UNA ESPERANÇA DE LLIBERTAT. PER AIXò
UN
DICTADOR SEMPRE VEURà ELS LLIBRES AMB DESCONFIANÇA.
AVUI BARCELONA JA NO TÉ EL QUASI MONOPOLI EN LA
PRODUCCIó EN LLENGUA ESPANYOLA. ALTRES CENTRES
EDITORIALS HAN SORGIT AMB FORÇA I AMB EMPENTA. AIXò NO
ÉS DOLENT. AIXò ENS HA D'ESTIMULAR PER SER MILLOR; PER
MANTENIR EL PRESTIGI DE LES NOSTRES EDITORIALS.
LA
TRA
IN
IA EDITT /t
CRIS DE LES XPORTACIO
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
•
HA S
AMèRIC Á LATINA,
.6).a
SUPERA; LA
A OBRIR
�—5—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I AR` EMBLA QU EL MER
DE
LA MATEIXA MANERA ESTIC SEGUR QUE EL SECTOR
EDIT AL SABRà SUPERAR EL REPTE DE LA INCORPORACIó A
EUROPA I DE LES NOVES TECNOLOGIES. NO CREC QUE ELS
MITJANS AUDIOVISUALS I ELECTRòNICS, A LA LLARGA, SIGUIN
UNA AMENAÇA SERIOSA PER AL LLIBRE. ANS AL CONTRARI,
PENSO QUE PODEN AJUDAR A AUGMENTAR LA QUALITAT DELS
PRODUCTES EDITORIALS.
EN QUALSEVOL CAS, LA HISTòRIA ENS HA DONAT PROVES
QUE EL MATERIAL HUMà QUE HI HA DARRERA DEL LLIBRE ES
CAPAÇ D'AFRONTAR AMB ÉXIT LES MÉS GRANS DIFICULTATS.
AQUESTA ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA ELS LLIBRES, COM
ESTIMA LA CULTURA I EL TREBALL BEN FET. TOTA LA CIUTAT,
I EL SEU AJUNTAMENT DAVANT, ESTA ORGULLOSA DE SER LA
CAPITAL DE LA PRODUCCIó EDITORIAL EN LLENGUA ESPANYOLA.
COM ESTA ORGULLOSA DE SER CAPAÇ DE MANTENIR UN ALT
NIVELL DE TíTOLS EN LA LLENGUA PRòPIA DEL PAíS, EL
CATALà, TOT I SER UNA LLENGUA MINORITàRIA I FINS FA POCS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
ANYS SENSE EL SUPORT DE L'ENSENYAMENT I DELS MITJANS DE
COMUNICACIó.
DES D'AQUEST ORGULL US DESITJO QUE LA QUARTA EDICIó
DEL SALó INTERNACIONAL DEL LLIBRE TINGUI L'ÉXIT QUE
MEREIX.
I A TOTS ELS PARTICIPANTS, EXPOSITORS,
PROFESSIONALS I VISITANTS ELS VULL DONAR LA MÉS CàLIDA
DE LES BENVINGUDES, EN EL MEU NOM, EL DE L'AJUNTAMENT I
DE TOTA LA CIUTAT.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—6—
Ref.:
�Liber'86
PROMUEVE:
Federación de Gremios de Editores de España.
Gremi d'Editors de Catalunya.
r 42 Salón
Internacional
ílipp del Libro.
Ministerio de Cultura.
Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL
ORDEN DEL ACTO INAUGURAL
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S,A,R, LA INFANTA DOÑA ELENA
DONARÁ LA PARAULA A:
CONCEDERÁ LA PALABRA A:
- EXCM. SR, JOSEP MA, FIGUERAS
- EXCMO. SR, D. JOSEP MA, FIGUERAS
PRESIDENT DEL COMITÉ EXECUTIU
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO
DE FIRA DE BARCELONA,
DE FERIA DE BARCELONA.
- SR, D. PERE VICENS
- SR, PERE VICENS
PRESIDENT FEDERACIO DE GREMIS
PRESIDENTE FEDERACION DE GREMIOS
D'EDITORS D'ESPANYA
DE EDITORES DE ESPAÑA.
- SR, FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENT DE LIBER-86
- SR. D. FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENTE DE LIBER-86
- EXCMO. SR, D. PASCUAL MARAGALL
- EXCM. SR, PASQUAL MARAGALL
ALCALDE DE BARCELONA
ALCALDE DE BARCELONA
- EXCMO. SR, D. JAVIER SOLANA
- EXCM. SR. JAVIER SOLANA
MINISTRE DE CULTURA
MINISTRO DE CULTURA
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S.A.R. LA INFANTA DOÑA ELENA
A L'ACABAR, DONARA. PER INAUGURAT
AL FINALIZAR DECLARARÁ INAUGURADO
EL SALO "LIBER-86",
EL SALÓN "LIBER-86",
BARCELONA, A 23 SETEMBRE DEL 1986
BARCELONA, 23 SETIEMBRE 1986
SECRETARIA LIBER'86:
Hasta 30 Julio: Federación Gremio Editores España
P. • Castellana, 82 - 28046 Madrid
Tel. (91) 411 57 95. Télex: 48457 FGEE E
A partir 30 Julio: Feria de Barcelona.
Avda. Reina M. Cristina, s/n.
08004 Barcelona
Tel. (93) 223 31 71. Télex: 50458 FOIMB E
ORGANIZA:
Feria de Barcelona!!'
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86"
Subject
The topic of the resource
Cultura
Congressos i conferències
Barcelona
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2581/19920903d_00450.pdf
a25cc701280ae4c2f60ed3ba286c1c92
PDF Text
Text
Benvolguts amics,
L'any '92 serà recordat com un any màgic
per a Barcelona. La cita Ólímpica ens ha
permès refer el teixit urbà, projectar
la nostra manera de ser greu del món i
posar-nos al dia en aspectes vitals de
la nostra ciutat.
Aquest estiu, la gent és la gran
protagonista. Hem rebut els visitants
amb aires de festa, t t obrint els
nostres carrers i els nostres cors al
món sencer. La celebració no hagués
estat
completa
paralímpica,
que
sensd
la
inic i em avui
cita
tot
reunint a Barcelona artistles i pensadors
que ens enorgullim de
nosaltres.
tenir entre
�- 2 -
Un atleta paralímpic, Antonio Rebollo,
va oferir-nos el moment més brillant i
emotiu de la Cerimònia Inaugural dels
Jocs Olímpics. Avui el tornem a acollir,
amb els braços oberts.
Atletes
dels
necessitem!
El
Barcelona,
volen
contribuiu,
com
us
Paralímpics:
Jocs
món,
i
el
nostre
us
demanen
país,
que
sempre ho heu fet,
al
progrés general.
Per
a
una
ciutat
olímpica,
l'organització d'uns Jocs Paralímpics és
més que un compromís moral: és una
satisfacció i una necessitat. Sense els
Paralímpics, no podem par l ar de suprimir
barreres
aquests
ni d'obrir
Jocs,
no
la
ciutat.
Sense
podem pensar que
festa ha estat rodona.
la
�Sense els rècords que es khatran a partir
d'avui,
no ens és posible anunciar
l'èxit esportiu de Barcelona '92.
La Vila Para-olímpica de Barcelona vol
plantar en els cors dels 4.000 atletes
que hi hauran viscut la certesa que la
ciutat universal, la ciuta t adaptada, no
es pot fer per avui o per demà mateix,
però és possible.
(
I
the
*)
call on the people of
world
Paralympic
watching
Barcelona
to follow and enjoy
Games.
I
alm
sure
these athletes a s they
the
and
IX
that
create
new sports legends here in Barcelona we
will break records of eInthusiasm, of
civic sense, of harmdny, joy and
awareness.
�- 4 Thanks to these Games, we will take a
great step towards makin our city and
our contry a better place to live in.
( *)
Gracias amigos del ICC y de la Fundación
ONCE por hacer posible los Juegos
los voluntarios de los
Paralímpicos. A
Juegos Paralímpicos quiero decirles
confío
nuestra
en
ellos
ciudad
para
y
de
futuro
el
todos
que
de
los
ciudadan os.
Gracias
a
organizadores.
los
participantes
Gracias
por
venir
y
a
Barcelona. Hacía tiempo clue deseábamos
teneros aquí.
I ara, permeteu -me que passi la paraula
a José Maria Arroyo, President de la
Fundación ONCE i President del Consell
General de l'ONCE.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Discapacitats
Barcelona
Esports
Description
An account of the resource
El discurs està escrit en diferents idiomes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Anglès
Castellà
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-09-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf
32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a
PDF Text
Text
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
±I^I
Ajuntament
i^^
3
t'
de Barcelona
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle
"Barcelona demà, pensa en la gent gran".
Barcelona, 22 d'abril 1987
�IIIIII^
Ajuntament TV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:
EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE
JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ".
AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN
ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE
EXTENSIó UNIVERSITàRIA.
JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE
LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE
POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS
PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS.
EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE
"BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT
ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR
L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN.
INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó.
Ref.:
�—3+IIIII
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE
BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES
INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT,
PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR.
LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS
UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN
POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I
TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM,
ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL
MATEIX EN MILLORS CONDICIONS.
I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER
OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS
PER EXERCIR—LES.
I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN
CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS
CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY.
�—4—
Ajuntament
'VIIIF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN.
L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS
QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN
CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES,
URBANISTES, ESCULPTORS.
ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS
IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN
OCCIDENTAL.
JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST
MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES
REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE
ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS
MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS
EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT.
CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA
CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT?
(...)
Ref.:
�Ajuntament
y^^ll„
,
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES
REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó
ESTÉTICA.
HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE
COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS
D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE
VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT.
AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA
PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I
AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN
BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES.
JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA
PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE
BARCELONA.
EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS
ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE
Ref.:
�Ajuntament 1111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè
PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA.
TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE
BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA
D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT
EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS.
PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA
INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA,
AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A
CIUTAT.
PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA;
TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — ,
INTERVENCI6 FORMAL.
MENYS STANDARS
Sí A LA
URBANíSTICS
QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS
"MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL
DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I
UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS.
�-7Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA
UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I
CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI
HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS
VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS
O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL
MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA,
QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA.
VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA.
JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC
QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA.
I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER
TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO
CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI
LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU.
PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó,
SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT,
UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR.
Ref.:
�Ajuntament 1 91F de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL
SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA
EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A
CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO
CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR.
I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE
BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR
MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR.
NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE
L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS.
I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS
DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM
AQUESTS GRANS BARRIS NOUS.
QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA
DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM
EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY
1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS
DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL.
Ref.:
�—9—
¡fIIIIi
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE
MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE
L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI
HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI
HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O
DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O.
DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT.
NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE
BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN
AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN
BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR
PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL
"LLAPIS" DEL CINC D'OROS.
AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN
GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA
BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI
I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE
L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE
Ref.:
�—10—
1+I1111
Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA
QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE
EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT
A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE
L'OBELISC.
QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA,
EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA
ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL
PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE
PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES.
AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM
MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA
MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR
PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA
MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET,
MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR
L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS.
ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA
D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA".
�-11—
Ajuntament
mal
'911? de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES
NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS
DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST
MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL
PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL
VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL
COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN
MONUMENT, ALLà EL POSAREM.
UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA
DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS.
ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS,
MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI
HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE
L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS
DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT.
UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR
Ref.:
�-12—
Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O
AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO
ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR.
ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI
SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA
PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA
ASIMETRIA.
EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A
L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA
FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS
EREN IRRECUPERABLES.
L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS
CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE
EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS
PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT
POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT
ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL
SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN".
Ref.:
�—13—
:fllllll
Ajuntament 1411+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BÉ, I QUÉ? ÉS
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM,
ÉS
MOLT
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS
MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES
OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO,
L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA
DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE
ÉS
MOLT IMPORTANT., QUE
ÉS
EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT.
NO
CAL QUE DIGUI FINS
RESPECTE
I HO
A
QUIN
PUNT
ESTEM PRACTICANT, I
ÉS
AIXò EM MEREIX
EL QUE HEM FET:
RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES
NOVES, PERQUè
SI
NO EL QUE FAREM
DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6
f"i
ÉS
UNA CòPIA GROLLERA
O UN NOU
RITUAL, UNA
NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES
CIUTAS
NO
VIUEN D'AIXò,
NO
VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò.
AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA
EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS.
EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES
ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER
�-14—
+IIIÍI'
Ajuntament 1111F
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE VOSTÉS INVESTIGUIN.
PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN
MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA.
EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE
L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME
I CULTURA HI COL.LABORARIEN.
TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A
UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL
MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA
REA METROPOLITANA I AMB
CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN
ELS QUE JA EXISTEIXEN.
UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA
PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET
FINS ARA.
CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS
RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN
�—17—
Ajuntament
^+ Í
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER
FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA
PER POSAR — LES EN COMi.
EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS
ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER
L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE
LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA
PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE
PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE
LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT.
ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO
FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL
TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA
PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I
PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO.
EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES
TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER
MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI
á
w
Ref.:
�—18—
+11M
Ajuntament "!III+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN
TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB
SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT
VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT
VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO
ESTA
EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT (
CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT
VIURE AUT¿NOM.
ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ
QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6
ÉS
MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA
SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó
D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES.
D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL
CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS
SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES
ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES
CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
PROPOSTA DE TEXT
"BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN"
Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans
i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis.
Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és
una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món
(Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia,
Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això
vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per
a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es
deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors.
Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que
aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat
més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una
necessitat per alguns, serà una millora per tothom.
Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va
a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no
�Ajuntament
Àrea de Serveis
Socials
de Barcelona
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
2.
han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys,
que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i
clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços
tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que
per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola
podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica
per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència
de qualsevol tipus.
El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està
resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú.
En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98%
de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però,
evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua
litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la
plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques,
solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim
piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc
cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en
la gent gran.
En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui
el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que
pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions
per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències
per qui no pot viure autònom.
.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
3.
Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem
del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació
d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic
a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els
seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem
de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans.
La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans
centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions
culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això
és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran
molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de
locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la
Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació
de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a
moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran.
Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis
socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar
expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix
disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis
d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més
de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels
casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de
demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que
han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i
de l'Estat Central.
Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són
�AM,
^:Ilill Ajuntament
'ill9f de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per
resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més
ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant
reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han
de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar.
Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els
oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins
són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la
gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per
a tothom.
Barcelona, 6 d'abril del 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran"
Subject
The topic of the resource
Persones grans
Barcelona
Ciutats
Model social
Urbanisme
Description
An account of the resource
Inclou, al final, la proposta inicial de conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2583/19880420d_00285.pdf
6bc75f47b81b34df8118a74ad40082e9
PDF Text
Text
Ót-q
C. '~ 1,,N.
Em congratula especialment poder-me afegir a aquest
homenatge al pare Miquel Batllori, jesuïta dotat d'una
intel . ligència i d'una ironia finíssimes, historiador eruditíssim -el gran especialista dels Borja-, testimoni amatent
del seu temps, i un home de conviccions profundament democràtiques.
Miquel Batllori va estudiar dret i filosofia i lletres
a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb una
generació prometedora, després maltractada per la guerra,
l'exili o la depuració. És la generació de Jordi Maragali,
de Pep Calsamiglia i de Josep Ferrater Móra, de Jaume Vicens
i Vives, de Pere Grases, o de Ramon Esquerra.
Batllori va passar part de la guerra civil al seminari
castellà d'Oña, i la immediata postguerra en un col•legi a
Mallorca. El 1947 s'establí a Roma. Però els més de cinquanta anys que fa que viu fora de Barcelona no han pogut desmentir que és un barceloní de cap a peus.
El pare Batllori va néixer -ell mateix ho explicava en
la conferència que va pronunciar al Saló de Cent de
l'Ajuntament la diada de Santa Eulàlia del 1987- al número u
de la plaça de Catalunya. Fill d'una família d'industrials
del tèxtil, el seu pare havia nascut a la Rambla i la seva
mare a Cuba. A casa seva -a l'edifici que fins ara ha estat
el de la Fecsa-, hi vivia, al damunt, en Santiago Rusiñol, i
al costat, una altra família catalanocubana. Ell mateix
s'interrogava: "Voldríeu més barcelonisme encara?".
Però el seu arrelament a Barcelona no acaba aquí: en la
mateixa conferència, vam poder saber que la família Batllori
tenia la seva casa pairal a la falda de Montjuïc. "Aquesta
casa -afegia Batllori-, abans de ser abatuda per les exigències del creixement urbà, l'avi la féu posar en una tela a
l'oli, que el meu germà gran, Andreu, l'estudiós de la
ceràmica catalana, ofrenà a Agustí Duran i Sanpere per al
museu de la nostra ciutat".
En la seva conferència d'aquell vespre, Batllori repassava els cercles erasmistes i lul . lians a la Barcelona del
Renaixement i subratllava el caràcter florent de la ciutat a
l'època. A propòsit d'això, va explicar una anècdota que no
puc estar-me de recordar: el 1939, Benedetto Croce li va
explicar que, en el seu únic viatge a Espanya, l'any 1889,
havia visitat Barcelona. I la ciutat, que aleshores acaba de
celebrar l'Exposició Universal del 1888, 11 havia semblat un
magnífic pròleg a un llibre prou mediocre.
�Avui, quan Barcelona afronta amb renovada empenta el
darrer decenni del segle, amb la mateixa il . lusió que els
homes del 1888, vull felicitar de tot cor un deis seus fills
més il . lustres, testimoni viu i sagaç d'una época conflictiva per?, al capdavall ben fructífera de la nostra història.
Per molts anys, pare Batllori.
Pasqual Maragall
�He pogut saludar i escoltar Miquel Batllori, els últims
temps, almenys en tres ocasions que recordo bé: en motiu d'una
conferència sobre Ramon Llull al Pati Manning de la Casa de Caritat,
en una cerimònia inaugural del Collegi de Filosofia a la Casa
Elizalde, el centre cívic de l'Eixample, i en un sopar que l'Institut d'Humanitats va dedicar-li ara fa dos anys, amb ocasió d'una
altra conferència, a mena d'homenatge a la seva persona per part
d'un important sector de la vida intellectual de la ciutat.
En les tres ocasions esmentades he tingut la mateixa
impressió, com l'he tinguda cada vegada que el lleure m'ha permès
de llegir alguna de les seves publicacions: el pare Batllori,
si ho puc dir així, és l'eclesiàstic més "civil" que mai no he
conegut. Aquest ciutadà erudit, que ha passat la més gran part
de la seva vida -rica en coneixences, lleial en l'amistat, fidel
als seus orígens i incansable en l'activitat intellectual- a
les ciutats de Roma i de Barcelona personalitzal'exemple perfecte,
als nostres dies, de l'home que aprofita la seva condició de
tal cosa, de ciutadà, per a representar, eixamplar i difondre
en totes les direccions allò que les ciutats, millor que cap
altre espai comunitari, recullen, estimulen i conserven: l'esperit cosmopolita, les virtuds de l'home universal, els atributs
d'aquella mena d'home que Goethe, des de Weimar, va definir com
a Weltbürger, ciutadà del món.
Al Pati Manning, després de parlar de Llull amb una
^
saviesa, un sentit de la ironia i una acuitat que costa de trobar,
uktk tan altes, juntes en una mateixa persona, va estar-me parlant , r-i
un capellà
d'aquell t^ dóna nom al lloc - -Robert Manning,
irlandès mort a Mèxic, que no s'ha de confondre amb el cardenal
H.E. Manning- i que se n'hauria pogut treure, perfectament, una
petita biografia. A la casa Elizalde,a més de parlar-nos de l'humanïa Catalunya, no es va estar d'evocar-me la familia que havia
�viscut en aquella casa noble, en la qual ell havia entrat en
automòbils d'època, i de la qual recordava, encara, fins els
detalls més particulars: "Això era el menjador", "Aquí rebien",
"Aquí s'hi feia música". En ocasió de l'homenatge que he dit
més amunt, ens va dedicar una de les poques anècdotes polítiques
que van sortir aquell vespre en la conversa amistosa -hi predominavc
la gent de lletres, és clar-: era arran d'una visita que Mussolini
va fer, als inicis de la seva carrera pública,a les installacions
de la Fiat, llavors presidida pel vell Agnelli. Així ho va explicar
Miquel Batllori: es veu que Mussolini va demanar a Agnelli que
l.i
expliqués com es repartien les forces polítiques entre el
personal de la fàbrica,a la qual cosa Agnelli va contestar: "ComunïStes, el trenta per cent; "Popolare" -després la Democràcia Cristia-aun altre trenta; i la resta, Socialistes". Llavors Mussolini
va preguntar: "I feixistes?". I Agnelli, sempre segons el fiabilís
Batllori, que devia saber l'anècdota de primera mà, va contestar:
"Fascisti, tutti!".
Tinc la impressió que, quan un jesuita que és, a
més, un dels homes més savis que deu haver-hi a Europa en aquests
moments, és capaç d'esplaiar-se amb tan vall sentit de la relativitat i la paradoxa que regna sobre les coses humanes -en política
més que enlloc-, és que ens trobem, no solament davant un acadèmic
exemplar, sinó també davant un home que ha constituït la seva
condició humana$obr.e la base de totes les circumstàncies que
elis determinen, des de les més abstractes, enrevessades i doctes,
fins a les més particulars, menudes i quotidianes.
Deixant a banda aquests records personals que tinc
d'ell, crec fermament que Miquel Batllori representa, si ens
ho mirem amb ulls de barcelonins, un gran exponent contemporani
de l'esperit illustrat i cívic de la magnífica tradició noucentista
a Catalunya, que és el corrent polític, pedagògic i cultural
en qué ell mateix es va educar, al costat de Rubió, Pijoan,
Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Carner, Riba i tants d'altres:
gent que, en molts aspectes, són encara model d'aquella "alta
civilitat" de qué va parlar un altre dels seus amics, Joan Llongueres.
�3
Em ve al cap, per acabar -perqué me°1 va fer llegir
la nostra amiga comuna Maria Aurélia Capmany- aquell llibre
de Llorenç Riber, La minyonia d'un infant orat, que acaba amb
un capítol intitolat "A la ciutat dels llibres". Mossèn Riber
-l'obra completa del qual va prologar el pare Batllori- hi diu
que els tres volums pels quals havia entrat "a la ciutat dels
llibres" eren els Salms, de David, les cartes Tusculanes, de
Ciceró, i Tirant lo Blanch, del valencia Joanot Martorell. Estic
segur que Miguel Batllori els coneix a la perfecció, aquests
tres llibres, que són tres fites de la cultura clássica i humanística que caracteritza per igual el mallorquí Riber i el catalá
Batllori. Pera ara m'agradaria afigurar-me que, en el seu cas,
la ciutat que el va veure n6ixer i que no ha deixat de freqüentar,
Barcelona, ha estat, en tant que ciutat amb algunes de les millors
biblioteques medievalistes■del món -l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitaria i Provincial- la ciutat que va oferir-li la primera oportunitat perqu'e
es convertís, al cap dels anys, per a orgull de tots els barcelonins, en un savi cautelós, exhaustiu i universal.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge al pare Miquel Batllori
Subject
The topic of the resource
Batllori, Miquel, 1909-2003
Homenatges i distincions
Barcelona
Història
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Inclou dues versions de la intervenció de PM. Probablement la primera és la proposta del Gabinet i la segona la que va acabar fent.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf
e33da85e40cb763efebf1528c18769ee
PDF Text
Text
Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte
d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent,
Barcelona, 30 de maig de 1988
�Be
nvinguda
Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que
se siente honrada por la celebración de este Simposium
sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el
marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la
Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva
a cabo el Consejo de Europa.
Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo
de grandes ciudades europeas que participan en la
camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la
cooperación Norte/Sur.
Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica
del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional
carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos
firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-,"
social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas
...--dramática fractura de la Humanidad.
Le corresponde a Europa tomar iniciativas como
esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de
cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez,
�'
una obligooi o racional y un deber moral.
En el diálogo necesario y urgente para ponernos en
e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la
voz
de
la
mujer.
^ °
Z'o
~
Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi.
Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens.
^
~^^^^-~^^
`^^`~^~~^^^~~~^`^
^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~
Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo.
^
~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^
«^.V
^
4010.
Um"
�Cloenda
rPspres
de
les
magnifiques
intervencions
precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que,
no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi.
Pero volia anbe recordar-los que en aquest
dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats
poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que
es un pas ineludible en el camí de la cooperacio.
Sas piguen
que
en aquest
s ntit
d'anortaci6
es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona,
c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes
d'Europa al mo-n.
Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro
inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg
loc,*".1116
Nord-Sud".
�NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI
La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una
campanva
p ública europea sobre la interdependència i la
solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert.
Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur,
perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de
comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a
Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute
històr ic.
Per això l'encert d'una campanya que compta entre els
seus objectius el propòsit de conscienciar la població
europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat
en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a
la campanva convençuda 1 solidària.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent
Subject
The topic of the resource
Dones
Congressos i conferències
Solidaritat
Cooperativisme
Model social
Description
An account of the resource
Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI".
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf
d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3
PDF Text
Text
PERHÍ'fANJ!lE
LAJ.'1EN'l'O
POR
QUE HAGA,
NO
ANTES DE EMPEZAR,
SIQUIERA UN
TENER SENTADO EN ESTA MESA
A
E.
AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR
BREVE
VAN
THIJN,
UtJA LECCIÓN
Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA
DROGODEPENDENCIA
ES
ACOSTUMBRADA
CIUDAD
LA
ALGO
A
DE
LO
QUE,
POR
EST~
EXPERIENCIA,
AMSTERDAM Y EN LO
QUE
ES
PIONERA
AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO.
ADEM~S,
AJ.'1STERDAM
DEL
DE
Y
CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE
BARCELONA,
PROVECHOSO PARA TODOS .
GUSTO
MUCHÍSIMO
UNIVERSIDAD
ESTE
FORO
EXPERIENCIA
HE
HUBIERAJ.'10S
PERO,
EN FIN,
ACEPTADO
LA
SACADO
UN
FRUTO
NO HA PODIDO SER
l-~.l\1ABLE
INVITACIÓN
Y,
CON
DE
LA
INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME
Y
HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS
DE BARCELONA ¡
ASPECTOS
DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS
MaS
AN'fE
DE
LA
PROBLEMAS
DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~
AFRONTANDO
PARA
DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS
CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE
POSIBLES
EL
QUE
TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN
EL
QUE
NADIE
NOS PODR~ REPROCHAR EL NO
NUESTRO ESFUERZO.
1
HABER
INVERTIDO
TODO
�ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO,
Y
LA
ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS,
NI R~PIDA NI ~NICA.
SOLUCI6N,
HABLAMOS
DE
DROGAS
Y
NADIE PUEDE ALZARSE
FiJENSE VDS.
SOCIEDAD,
EL CONSUMO
QUE,
O DE LAS
CON
HABITUALMENTE
ACTUACIONES
SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS
CON
UN
DENOMINADOR COMÚN QUE,
DE
LA
MÚLTIPLES
DE FORMA ESCALOFRIANTE A
CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO:
UNA
VECES,
DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA
ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE
FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE
LES
DECil\
CAl-UNO".
QUE
NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA
PODEMOS
CAMINOS,
Y
EHPRENDER
--LO
HEf\10S
HECHO
DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA,
"ÉSTE
ES
EL
YA-- DIVERSOS
NO
ÚNICAMENTE
DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO
CONSIDERAR
LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL
PROBLEMA
ENCARNA.
CON
'TODO
ESTO
IIE
QUERIDO
PREVENIRLES
DE
BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA,
PERO
ESTá
LINEA
CON
QUE
TAMPOCO
QUE NO EXISTE,
CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN
EN
LA
DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N
EL
PROBLEMA
DE LA DROGA.
QUIZáS EN LA
PR~CTICA
DE
POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE
2
ESTA
HA
�ENTRADO
NADIE
EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y
EXTRAQA
COMPUESTO
POR
YA
QUE
MULTITUD
HABLEMOS DE DROGAS
COMO
DE CARAS Y AL QUE HAY
DE
QUE
UN
PRISMA
ANALIZAR
TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO.
3
A
Y
�..
DROGAS Y SOCIEDAD
-
0.-DEFINICION DE DROGA
DE
ACUERDO
CON EL PLAN NACIONAL SOBRE
DEFINICI6N
DE
DROGA,
LA
DE LA OMS:
INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO,
DROGAS,
ADOPTAMOS
Cür·10
QUiMICA
QUE,
"SUSTANCIA
PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE
SUS
FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL
MISMO TIEMPO TOLERANCIA".
ENTENDEMOS,
SIN
EMBARGO,
QUE
ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE
PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL
ORGáNICO
DE
TOXIC6l\1ANO
LAS SUSTANCIAS,
ÚNICAMENTE
DH1ENSIONES
COJ\10
UNA
COMO UN ENFERMO,
DEL PROBLEMA.
ENFERHEDAD,
LLEVARlA A
DEFINIR
AL
SIN ABARCAR
UNA
U1PACTO
INDIVIDUO
TODAS
LAS
DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE
PUEDE
SER TA REDUCCIONISTA
Y
TAN
POCO
OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE
DELINCUENCIA.
1
�EN CAMBIO,
COMO
SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD
LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD
OTROS,
COMPONENTES
DE
UN
BIENESTAR
SOCIAL.
DEFINIR
OPERATIVAMENTE
ALREDEDOR
DEL
CONCEPTO
M~S
TOMANDO ESTE MARCO COMO
CUAL,
LA
GLOBALIZADOR,
REFERENCIA,
DROGODEPEDENCIA
EN UN CONTEXTO
SON,
Cür-,10
DETERMINADO,
UN
SE
ENTRE
EL
DE
PODEMOS
ESTADO
PRODUCEN
Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL
BIENESTAR SOCIAL.
2
�1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA
EL CONSUMO Y EL TRáFICO
DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL
MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR
LAS
CONSECUENCIAS
QUE
SU TRáFICO ILEGAL
COMPORTA
SOBRE
LAS
PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD.
A
DE
PESAR
QUE
FUNCIONAHIENTO
EL
CONSUMO
NOR~1AL
DE
SUBSTANCIAS
DEL SISTEMA NERVIOSO
QUE
Y
ALTERAN
PRODUCEN
EL
ALGUNA
FORHA
DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO,
A PARTIR DE LOS AÑOS
60-70
CON
Y
LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL
INTERNACIONAL
DE
A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE
LA
HEROÍNA,
EL
CANABIS Y MáS TARDE,
COCAlNA,
EL
FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA
CAMBIADO TOTAL!'1ENTE.
POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO
~:IáS
POTENTES
FUERTES,
TANTO,
GENERAN FORMAS
DE
ADICCIÓN
Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR,
SE
HA EXTEND I DO
BENEFICIOS
INCENTIVA
DEL
POR
MaS
DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO.
POR OTRO,
ILEGAL
Y,
INTERNACIONALHENTE,
PRODUCE
EL TRáFICO
ALTÍSIHOS
A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO
LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE.
TRáFICO
LOS
ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR
DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN.
3
QUE
DERIVADOS
PARTE
DEL
�POR TANTO,
ENTENDER
LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS,
ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO,
EFECTOS
DE
COHPORTAN,
POSIBLE,
POR
HARGINACI ÓN
SOCIAL,
INDIVIDUAL
Y
SE DEBEN
EVITAR
LOS
COLECTIVA
QUE
AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE,
SI
ES
ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O
LO
MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS
EFECTOS
POSIBLES
SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL.
EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS
LA
POSIBLES,
QUE
ALEJAN
CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y
A LA POBLl\CIÓN Y,
EN ESPECIAL A
LA
SOCIALES
JUVENTUD,
DEL
CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS.
EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS,
CONSTATAMOS
EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O,
NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES
DESDE
LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO.
ACTUAL
MARCO
PENAL ,
CUERPOS DE SEGURIDAD ,
A NUESTRO NIVEL
DE LA
IMPLICAODS,
LOCAL Y EN
ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS
CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS
EL
LOS
EFECTOS
AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS:
TIRONES,
TAHBIÉN
ROBOS
DE COCHES,
MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .••
A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES
Y
(ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ).
4
Y
JUVENILES
�LA
ACTUACibN
CONTRA
LAS
DROGAS
QUE
GENERAN
DEPENDENCIA
Y
MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL
SE
CONTEMPLA
LOGRAR
SU
ERRADICACIÓN
IMPLANTADA
PUEDE
COMO PERMANENTE,
DESDE
LOGRAR
PERO
CON EXTREMAS
QUE,
DIFICULTADES
ADECUADAMENTE
LAS ADMINISTRACIONES Y
DESDE
PARA
DISEÑADA
LA
Y
CIUDADANÍA,
LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO
A
NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO
CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL
ABANDONO
DE
LA
DROGADICCibN
Y
EXISTE
TAMBIÉN
UNA
MAYOR
UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS
DROGAS
COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO.
EXISTE
CON
YA
EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA,
ASISTENCIA
DEPENDENCIA"
CATALUNYA,
MATERIA
EN
DE
LA LEY DE
SUBSTANCIAS
QUE
"PREVENCibN
Y
GENERAR
PUEDAN
Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE
LA
ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS
AYUNTAMIENTOS,
Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES
•
Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES
áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y
REINSERCibN.
LA
COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA
OBLIGAN
A
ESTAR
ATENTOS
A
LA
EVOLUCibN
PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS
FRENTE.
5
DEL
LA
PROBLET-1A
~-iEDIOS
DROGA
Y
A
PARA HACERLE
�A
PARTIR
DE LOS A~OS SETENTA,
INCREMENTO
PARTE
COMO
SOSTENIDO
BARCELONA SE HA ENFRENTADO A
DEL USO DE HEROiNA Y
COCAiNA,
TANTO
DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL
POR
LA
DEL
~REA METROPOLITANA (SE
ESTIMAN
AÑO
UN
POR
1987)
UNAS
CIFRAS
A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA
CIERTA
SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA.
ESTABILIZACIÓN,
LOS
AÑOS
80
HAN
INCORPORADO
UNA
NUEVA
ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS
SIDA
(CASI
EL
50%
DE
LOS
AFECTADOS
POR
EL
SIDA
Y
DEL
TIENEN
ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA).
EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN,
20/85
DE
LA
GENERALITAT
Y EN PARTICULAR DE LA LEY
SOBRE MEDIDAS
PARA
LA
PREVENCIÓN
Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO
DE
SUSTANCIAS
QUE
DIFERENTES
LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE
GENERAN DEPENDENCIA,
DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS.
6
Y
ACCIONES
BARCELONA
HA
ESTABLECIDO
CONVIENE REVISAR Y PONER
AL
�2.- INDICADORE S
DE
LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO
DE
LAS
DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA
l.
INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE
DROGAS
INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE
NO
GARBIVENT,
SANTS,
SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA.
AÑOS
INICIO TRATAMIENTO
VISITAS SEGUIMIENTO
1984
l. 010
5.924
1985
l. 070
9.200
1986
962
10.415
1987
725
1 1.7 11
2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS.
SON
DATOS
ESTIMADOS
DEL
INSTITUTO
ANATÓt-1ICO
FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL
INSTITUTO
NACIONAL
DE
SOBREDOSIS
A PARTIR DE LOS
TOXICOLOGIA.
AQUELLAS
QUE
SE
HAN
REGISTROS
CONSIDERADO
IMPLICAN
UNA
DE
MUERTES
LAS
POR
SIGUIENTES
CONDICIONES:
l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA
POR
DROGAS
Y
EL
CADáVER
PRESENTABA
SOBREDOSIS.
7
SIGNOS
DE
MUERTE
POR
�2.
QUE
EL
M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA
LA
MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA
TOXICOLOGIA ,
ANALiTICA
ERA
POSITIVA.
AÑO
NÚM. MUERTES
19 7 8
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
198 7
3.
CASOS
DETECTADOS
2
o
2
7
7
22
30
48
42
55
DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S
POR
VIA
ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL.
SEMESTRES
NÚM CASOS
o
1983 .1
1983 .2
1984 .1
1984 .2
1985 .1
1985 .2
1986 .1
1986 .2
1987 .1
1987 .2
1
1
4
3
5
21
29
38
40
TOTAL
14 2
LOS
142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS
QUE
SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA
EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA.
8
DETECTADOS,
LO
ENFERMEDAD
�AL
EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE
INCREMENTO
PARTE
ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N,
DEL
E
f\
INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA.
4.
DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA
LA
SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA.
AÑO
NUM. DILIGENCIAS
1984
756
1985
867
1986
957
3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO
COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL.
SEGURIDAD CIUDADANA
BARCELONA
COMO
CIUDAD
INDUSTRIAL
PRESENTA
UNA
TASA
DE
DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS,
LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES,
PERO QUE ES
Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA".
9
�* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',:
- ACTITUD DE IHIBICI6N.
- CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA.
- DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL.
- TENDENCIAS DE AUTODEFENSA.
*
LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS .
* COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA:
- DROGA.
- PARO.
- MARGINACI6N SOCIAL.
D
ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y
PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA:
POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL
AUMENTO
DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE
ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS,
ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS
SOBRE LAS CAUSAS.
lO
QUE
�INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA
- UN
12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE
HABER
VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987.
- EL
iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA
DE
UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL
ESPONTáNEO
25,39%
- EL
ROBO
FRECUENTE
DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO
REPRESENTANDO
POR si SOLO
CASI UNA
TERCERA
MAS
PARTE
DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67%
- LOS
PARTIR
ACTOS
CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO
DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66%
EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION
CUANDO
A
HABLAMOS
AÑOS
%
1984
1985
1986
19R7
29,1
25,5
26,2
25,4
(SUGERIDA)
DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS
- VIVENCIAS
SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __
/
ll
�UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS
LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS
DROGADICTOS .
1
ESTA
PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA
TERCERA
PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA.
DE LAS
EVOLUCION
M.AS PREOCUPAN.
DOS
CUESTIONES
QUE
CUESTIONES
1984
1985
1986
1987
DROGADICTOS
24.4
22.7
31.5
33.9
ROBO,ATRACO,AGRESION
42.2
40.9
36.2
33.1
IR AL PARO
35.7
29.1
25.4
25.1
AUMENTO COSTE DE VIDA
21.3
19.0
17.8
21.9
CONTM1INACIO CIUDAD
12. 5
17.8
15.2
17.4
ASISTENCIA MEDICA
12.4
13.4
13.1
16.5
ATENTADO TERRORISTA
13.0
13.4
25.0
15.0
ACCIDENTE CIRCULACION
12.7
13.1
11.4
12.9
7.3
8.9
8.7
11.8
LOC.PUBLICO
9.0
10.0
6.5
5.4
ESTAFA COMPRAS
2. 7
3.3
2.6
4.5
ALIMENTOS MAL ESTADO
INCENDIO O ACC.
LOS
ROBOS,
ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA:
~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES
DESCENSO
UN
SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE
ESTE AÑO)
12
�EL
DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO
MENOS:
FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL.
EN CAMBIO,
TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA
M~DICA,
J
LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE
LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA
MÉDICl'•.
Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE.
-SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN:
EL
CONSUHO
DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL
AUMENTO
DE
LA
DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA
DE 8.4)
DE
TODAS FORMAS,
LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE
DELINCUENCIA
OSCILA
ESTRUCTURALES
DE
ENTRE
LA
COMPRENSioN
LA PROBLEMáTICA
DE
(POR EJEMPLO:
LAS
EL PARO
LA
RAICES
Y
LA
SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA
ESCALA
DE
INSEGURIDAD,
POCA
1
A
QUE
SEVERIDAD
9) Y LA DENUNCIA,
Y
LA
ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y
LA
DE LAS PENAS,
MáS PROPIA DEL
RECIBEN PUNTUACIONES
MIEDO
DE
8.40
Y
7.11).
ANEXO:
INTERVENCIONES,
DETENCIONES
ENERO-JUNIO 198 8
13
EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y
�4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE
- ATENCI6N
CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL
PROBLEMA
- PLANTEARNOS
PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO.
UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL
- CREACI6N
POR
TRABA,10
DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE
DE
ACUERDO
GRUPO
BARCELONA
DE
CON
PARTICIPACI6N DE:
TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS.
COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL.
FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD.
LAS
DEFINE
LÍNEAS
DIRECTRICES
DEL
PLAN
MUNICIPAL
DE
ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~
------·----
, .. . -
---
-
~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE
CAMPO
DESDE EL AYUNTlu"liENTO,
DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES
PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA
CIUDADANA,
DE
TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO
LAS LÍNEAS B~SIC AS DE
ASISTENCIA
Y
INTERVENCI6N,
REINS ERCI6N
DENTRO
DE
PREVENCI6N,
UN
DISEÑO
OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS,
ALCANCE
DEL
CIUDADANO
A
TRAVES
AC CESI BLE .
14
DE
UNA
DISUASI6N,
UNITARI O
CON
Y PONERLAS AL
FORHACI6N
CLARA
Y
�CREEMOS
QUE
EL
HECHO DE THASCENDER
AL
~MBITO
CIUDAD
PLANTEAMIENTO
GLOBAL
QUE
MUNICIPAL
INTERVENCIONES
CUALITATIVO
OBJETIVO:
Y QUE ESTO
a!-1BITO
SE
CONSTITUYE
FACILITARá
LA CONSECUCIÓN
REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE,
INCIDENCIA NEGATIVA,
ESTRICTAMENTE
REALICE
VAYA l'-1aS ALL~ DE LA
PARCIALIZADAS,
QUE
LA
DEL
UN
DESDE
UN
SUHA
DE
SIMPLE
IMPORTANTE
DE
NUESTRO
SALTO
ÚLTIMO
LA DESAPARICIÓN DE
LA
INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO
DE DROGAS.
5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS
LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO:
A.- LAS
PERSONAS
DROGODEPENDIENTES
Y
SU
ENTORNO
FAHILIAR
Y
INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO.
B.-LA
SOCIEDAD/LOS
BIENESTJ'.. R
A.
CIUDADANOS
QUE
VEN DISMINUIR
CAUSA DE LAS ACTITUDES Y
LOS
SU
COTA
COMPORTAMIENTOS
DE
QUE
ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES.
SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES:
1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y
HáBITOS
SALUDABLES
AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL
NIVEL DE PREVENCioN.
15
MáXIMO
�2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO
PARA
CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA,
FA!'-1ILIAR
LA REHABILITACIÓN I
LA
REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE.
3 -GARANTIZAR EL ACCESO,
CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL
A
PRáCTICAS
HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA
ADICCIÓN,
A
FIN
DE
QUE EL HáBITO
ADICTIVO NO
LOS
MARGINE
TODAVÍA HáS.
4
- REPRESIÓN
DEL TRáFICO,
SU l•1ERCADO ASOCIADO Y
LOS
DELITOS
VINCULADOS.
ESTOS
CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS
ACTUACIONES
DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES
DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO.
ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO
DEBE TENER COMO OBJETIVO:
- LA
PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS
MáS
ALTAS DE BIENESTAR.
- LA
DISMINUCioN
DE
LA DELINCUENCIA DERIVADA
DEL
TRáFICO
DE
DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS.
- LA
MODIFICACIÓN
CIUDADANOS
HACIA
DE
LA
PERCEPCioN Y DE
EL PROBLEMA,
LA
ACTITUD
FUENTE DE ANGUSTIA
SOCIALES.
16
Y
DE
LOS
TENSIONES
�PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY
LA
H1PORTANTE
PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES
DEL
CUERPO
SOCIAL,
INCORPORACIÓN
SE
EFECTIVA
DEBEN TRAZAR
DE MEDIOS DE
LINEAS
QUE
PERMITAN
COMUNICACIÓN,
LA
SINDICATOS ,
GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC.
ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION
- LA
POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES
DE
TIPO
ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS
PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO.
- EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR,
PROBLEMAS
DE TIPO ORGáNICO,
PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS
PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL
DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS.
- EL
ABORDAJE
ESPECIFICO
DE
LA
DROGODEPENDECIA
COMO
UNA
ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS.
- EL
TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO
DE DROGAS,
ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y
SIDA.
17
EL
�- LAS
COMUNIDADES
OBJETIVOS
TERAP~UTICAS
FUNDAMENTALES
LA
QUE
TIENEN
REEDUCACI6N
COMO
PARA
UNO
DE
MODOS
DE
SUS
VIDA
SOCIALMENTE ACEPTADOS.
ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO
. ----------~-------
LAS
ACTIVIDADES
DE
CARáCTER
DELICTIVO
ASOCIADAS
A
LA
DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS.
- EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL
CODIGO PENAL.
- LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA
PAGAR LA DROGA.
ES
PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N
VECES
ASOCIADAS,
A
DROGA-DELINCUENCIA,
MENUDO PORQUE OBDECEN
A
UNAS
MUCHAS
CONDICIONES
PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES.
EL
PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL
EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL,
LA
SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS
GARANTIZADOS.
18
DDESARROLLO
QUE PREVE
DEBIDAMENTE
�EL
PLAN
MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA
EN
LOS
SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES:
\.~·
---
"----/
'
·\_/
1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES.
_;
-
-------
- INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA
RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS.
- ARTICULACIÓN
DE
LOS
TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR
DE
UNA
LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE
OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL.
- SECTORIZACI6N
ADSCRIPCIÓN
SECTOR
A
TERRITORIAL
CADA
DE
LA
ASISTENCIA
DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE
GEOGR~FICO Y POBLACIONAL,
A
LA
UN
CIUDAD:
DETERMINADO
RESPETANDO EN TODO MOMENTO
LA
ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO.
- UNIDAD
DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y
DE
REINSERCIÓN DE LA CIUDAD.
- COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE
LAS
ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD.
- INTEGRACIÓN
TRATAMIENTO
PROGRESIVA
DE
LAS
DE
LOS RECURSOS ESPECÍFICOS
DROGODEPENDENCIAS EN
SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES.
19
LAS
REDES
PARA
EL
GENERALES
�[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_.
,--· ------"
- CON
EL
DEPARTAMENTO
DE
SANIDAD I
SEGURIDAD
SOCIAL
DE
LA
BAS¡NDOSE
EN
GENERALITAT DE CATALUNYA.
- CON LA DIPUTACIÓN.
- CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO.
e
3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN.
- ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS,
CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA.
- IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS.
6.- NUEVAS ACTUACIONES
1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION
EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN
LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO.
EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS
DE REACOMODACIÓN,
LA
INCITACIÓN
PRESIONES
AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS,
AL
DE GRUPO,
CONSUMO
COMO
MEDIDA
DE
CRECIMIENTO,
LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN
20
LAS
POR
�PARTE
DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA,
DUDA
RELACIONADOS
DROGODEPENDIENTES.
MERCADO
QUE
COMPLETO
CON
LA
AÑADAHOS
PRODUCE
LA
APARICIÓN
PRESIÓN DE
GRANDES BENEFICIOS,
ESTáN SIN
DE
LA
CONDUCTAS
OFERTA,
Y TENDRáN
UN
Im
UN
CUADRO
DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS)
LA
PREVENCIÓN.
HEMOS
APUNTADO
ASOCIACIONES
ANTES LA NECESIDAD DE LA
DE
VECINOS
Y ENTIDADES,
PARTICIPACIÓN
ASi COMO LOS
DE
LAS
GRUPOS
DE
VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN.
DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y
AL
~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS
DE COMUNICACIÓN.
ES
EVIDENTE
QUE,
DROGODEPENNDECIAS
EN
EL MOMENTO ACTUAL,
EL
ABORDAJE
EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL
DE VISTA DE LA SEGURI DAD,
NO PUEDE SER
DE
LAS
PUNTO
ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA
RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN.
ANEXO
(DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l
/ PREVENCION DE LA DELINCUENCIA)
21
j
�2 .- ASISTENCIA
DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN
-------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION.
A
,.--------
LAS
PERSONAS
COMISIÓN
DE
DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS,
IMPULSADAS
A
LA
DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS
EN
AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y
CONTAGIOSAS
A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN,
REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR
SOCIAL.
ASi
PUES,
ES
NECESARIO
EL
ESTABLECIMIENTO DE
UNA
SERIE
RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y
BIENESTAR
BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN
COMO
DE
DEL
SIMULTaNEAMENTE
CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL.
PROGRAMAS
DE
MANTEN IMIENTO CON METADONA
SUBSTITUTORIOS,
LA
COMISIÓN
SANrrARIAS
ASi
COMO
DE
O CON OTROS
PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN
DELITOS.
Y
EL
CONTROL
DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS
DE
LAS
SUSTANCIAS
REPERCU'riRáN
(CAMBIO DE JERINGAS 1
POSITIVAt·1ENTEI
UTILIZACIÓN
DE
CONDIC IONES
ESTUPEFACIENTES
LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA
CONTACTAD,Z\
PRODUCTOS
POBLACIÓN
LEJIA 1
ETC.
1 )
TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE
LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL
SOCIAL.
22
BIENESTAR
�EL
ESTABLECIMIENTO
DE
UNA
TERAP~UTICA
RELACI6N
PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá,
PROCESO
POSITIVO
TRATAMIENTOS
QUE
CON
LLEVE
A
OBJETIVOS
ENTRE
POR OTRO LADO,
MUCHOS
DE
AHBICIOSOS,
ELLOS
QUE
ESTOS
GENERAR UN
A
EMPRENDER
INCLUYAN
LA
REINSERCIÓ N SOCIAL.
ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS
SEGÚN
EL
DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS,
50%
DE
NUESTRA
CIUDAD
PACIENTES
DATOS
AUNQUE
LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL
TOXICÓMANOS
FIABLES
SÍ
ENTRE
SOBRE
PODEMOS
LOS
ANOS
1983
- 1987
POR VIA ENDOVENOSA.
LA PROPORCIÓN
DE
VIH
NO
PRáCTICAMETE
DETECTADOS
EN
CORRESPONDEN
A
TENEMOS
TOXICÓMANOS
ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO
TODAVIA
AFECTADOS,
UN
FUERTE
INCREHENTO.
ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S
DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.:
- INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS
A DOS COLECTIVOS CONCRETOS:
*
PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS:
MEDIDAS PROFILáCTICAS Y
HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD.
23
DDE
�* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES
SE
QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N
DETECTE
INFORHACIÓN
CON
UNA
FINALIDAD DISUASIVA,
A
LA
TOXICOMANiA:
DE LOS
RIESGOS
QUE
COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA.
- GARANTIZAR
AFECTADA,
LA
ASISTENCIA
INDUCitNDOLA,
SOCIOSANITARIA
EN TODO CASO,
PARA
LA
POBLACIÓN
A ADOPTAR LAS
PR~CTICAS
HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES.
INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE
DE
LAS
DROGODEPENDENCIAS
EN LAS REDES
GENERALES
SANITARIA
y
ASISTENCIAL
-SE
DEBE
HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO
PROSTITUCIÓN-DROGA-
SIDA.
EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS,
DEL
SIDA
A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR
LA TRANSMISIÓN
LA
PROSTITUCIÓN
TOXICÓMANA SEROPOSITIVA.
3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS
--·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS"
- NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO.
24
�- CONTINUAR
LOS
SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO
YA
HA
NUEVO
AL
ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL.
- CUANDO
SALE
- VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE
PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA.
- PONER
EN
REALIZACIÓN
ENTREDICHO
EL
DDESARROLLO
DEL
SISTEMA
PENAL
DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA
EN
LA CáRCEL.
- ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS.
DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987.
HEROÍNA
40% DE LOS INGRESADOS
PS ICOFáRMi'\COS
28%
11
"
COCAÍNA
22%
11
"
CANNABIS
31%
"
11
CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS.
25
�DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987
ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS
HEROlNA
CáRCEL DE GERONA 27%
CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57%
PSICOFáRHACOS
CáRCEL DE GERONA 5%
CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50%
COCAÍ~A
CáRCEL DE LERIDA II
6%
CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40%
7.- EL TERRITORIO
EFECTOS
DE
LA
DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS
DELICTIVOS
QUE
LA
ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO.
-
C I UT Nr VELLA DE BARCELONA.
.........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _.
_
............_.,...
.
f\
\~-¡--y;,¡ -ro
·f')
EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS
DESDE DOS PERSPECTIVAS:
- LA
DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO,
MINIMIZAR
LOS
EFECTOS QUE SUFREN ~L,
SOCIAL.
26
SU FAMILIA Y
A FIN
EL
DE
ENTORNO
�- LA
OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE
f\
DROGA
Y
POR
EL
CIRCUITO
DE
OBJETOS
ROBADOS
COMO
LA
DELITOS
CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO.
EN
AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS
NIVELES
DE
PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL
CONSENSO POLÍTICO.
EL
DEL
TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA
POSTERIOR
INQUIETUDES,
PLAN
PERO
MUNICIPAL
DE
ACTUACIÓN,
ESPECIAL
EN
TODO LO
EN
ELABORACI6N
ESTAS
RECOGE
QUE
CONCIERNE
AL
EJEMPLO
EL
ELEHENTO HUMANO.
EN
EL CASO DEL "TERRITORIO"
QUISIÉRAMOS PONER COMO
DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA.
- CENTRO
HISTÓRICO
DE
LA CIUDAD - CENTRO DE
ACTIVIDAD
URBANA
HASTA 1850.
- DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE
DEGRADACIÓN,
CON
UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA
POBLACIÓN
MUY ENVEJECIDA
( UN 23%
DE 65 AÑOS).
27
DE LA
POBLACIÓN TIENE
M~S
�- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA,
RUINA,
LA
ALGUNOS
CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE
MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100
DE
ELLOS
MEDIO
DESHABITADOS.
EXISTENCIA
DE
AÑOS,
PATIOS
INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES.
URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS.
- ESTRUCTURA
UNA
INFRAESTRUCTURA
URBANA
DE
DIFiCIL
CONSERVACI6N
CON
Y
MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE.
EL
- EN
TERRENO
DIFERENCIAR
PEQUEÑOS
DOS
DISTRITO
LA
ACTIVIDAD
REALIDADES:
COMERCIOS,
CARACTERIZADA
ECON6rHCA
DE
Y
POR
FORMAL,
UN
UNA.
LA
LAS
DEL
PROFUNDO
ECON6MICA
ZONAS DE
INTERIOR
ES
GRAN
NECESARIO
ACTIVIDAD
DE
LA
TRAMA
DECAIMIENTO
DE
LA
CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS
EN
URBANA
ACTIVIDAD
PARTES
DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE
DEL
VACiO
ECON6MICO CASI TOTAL .
EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR
AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL,
OCUPA
LA
EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE
ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA,
DIFICULTAD
LA
DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA
QUE PROVOCA
DOTACI6N
DE
SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA.
ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES
SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES.
28
ILEGALES
�TODOS
ESTOS
"INSEGURA"
FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO
DE
ZONA
DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES
DELITOS.
•rAMBIÉN
ES
L.Z\
SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES
LO
QUE
HA
HECHO
NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA
INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES:
-VOLUMEN
ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE
DE MASA CRÍTICA.
-EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO.
-DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES
SOCIALES
QUE H:TERVENGAN.
A
FIN
DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES,
SE PROPONEN UNA
SERIE
DE
PARA AGILIZAR LA GESTI6N
DE
ACTUACIONES.
- POLITICAS,
DE
DESCENTRALIZACI6N
CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE
PARTICIPACI6N,
~
CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE.
- ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA
SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA
REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA.
29
�LAS
INTERVENCIONES
ECONOt.IJIA
MIXTA
REVESTIRáN
SIN
PREVISTAS
SOBRE
DUDA
LA
A
TRAVÉS
DE
INFRAESTRUCTURA
UNA MAGNITUD SUFICIENTE
ESTA
Y
SOCIEDAD
LA
PARA
DE
VIVIENDA
PR0!10VER
SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL
Y
DISTRITO
Y SUS Hl1BITANTES.
AL
MIS!'>10
TIEHPO
ACTUACIONES
COHO
DE
SE DEBERá HACER CONFLUIR EL
CONJUNTO
DE
MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR
SEGURIDAD
SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA
LAS
SOCIAL,
HACER
DE
Y
SU
ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE.
CUANDO
SE
ABORDAJE,
Itz\BLA
DE LOS EFECTOS SOBRE UN
SIGUIENDO
TERRITORIO
DE
EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE
MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE
SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD
DE
CIUTAT VELLA,
SEGURIDAD
EL CUAL,
SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO
DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS
DE
LOS
ACTORES:
JUSTICIA.
FISCALÍA.
AA.VV. DE VECINOS.
AA.VV. DE COMERCIANTES.
ADMINISTRACIONES.
FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA
NACIONAL.
30
�•
8.- PROCESO JUDICIAL
COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE
- ACTUACI6N
DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS.
- INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL.
- ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE.
- TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA.
ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL.
ACTUACI6N JUDICIAL.
- HACER
QUE
LA
DECISIÓN
JUDICIAL
- SENTENCIA,
SEA
DECISIÓN
SOCIAL.
DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA.
- INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA
PARA
LOS
DROGADICTOS
QUE COMETAN DELITOS
MENORES.
C~RCEL
EVIATR
INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN
EL
LAS
PRISIONES DE JÓVENES.
- (!UE
LA
CONDENA
SE
PUEDA
TERAPÉUTICAS.
31
TAMBIÉN
CUHPLIR
EN
GRANJAS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP
Subject
The topic of the resource
Drogoaddicció
Congressos i conferències
Ciutats
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-08-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf
1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b
PDF Text
Text
CIUDAD ES TRATEGIC A
B ARCELO~A,
Conferencia
Alcalde
d el
: xcelentísimo
de _ Ba r ce lona,
Sr.
Pasoual Maragall, e n el Colegio
Mayor Mendel.
Madrid, 17 de novembre de 1988
�~ITXA
l
l
LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE
BARCELONA
El Avuntamiento de
que
aauello
Baracelona y sus entidades,
tiene
un
que alcanza a 210.000 nillones
de
global mente constituye el sistema munic ipal ,
presucuesto
2onsolidado
:~s
to
'-:abrá
=ecresentado en 1988
un
~or
qa sto
c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas.
( ?roy ec to
130.000
sobre
el
de
Presupuesto
millones,
~ "'"'~
para (~
..:__/·
del Ayuntamiento
lo que representa un incremento del
sobre
el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5%
r:orninal.
ll,vuntamien to
Sl
V
SUS
lO%
b ruto
~nesupuesto
entidades asciende ; -1 2 28.700
'---
del
millone s.
Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones).
Para
local
en
imcorte
Bruto
s ituar
la actuación económica del
e l contexto de la ciudad,
ag reaado
esti~ado,
sector
se puede
9resupuestario con el
público
comparar
Producto
el
Interior
y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en
�•
l.l
FITXA l
las Drevisiones oara 1988.
La
economía
de
la
- -- - - - - - - - -
-
fundamental:
.'::ntr ~--
fuert e :
sistema/holdinq
del
ac tuación
c_iudad
- - -
1,
\
ha
---
representar un
tenido
nunicipal
una
sobre
la
--- --~-
característica
esfue~~sor
excepcional.
- ------------
--- -
•
#
l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv
~n
20/ 2 1 por ciento del
ce
proporci o nalmen t e
la que se
~resuouesto.
~a
efectua d o
~uy
por enc1ma
<
c,esae
otras
administrac1ones.
En si misma,
una actividad inversora de esta envergadura
se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación
---- --
de
suplencia
en
el
mismo
sentido
que
lo
responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de
son
las
Barcelona
en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La
Enseñanza o la Sªnigad.
De la misma manera
historia
de la ciudad,
que,
en momentos muy concretos de la
el Ayuntamiento entendió que
tenía
�1.2
FITX}\ 1
que
:;.acerse
mantener
de unos serviclos
~ remover
y
oeriocto
ciudad
cargo
más
la
de
en
el
~~__:;___d_~_!_~2:_its
de
la
hacía
un
se ?Odían emoezar a resolver si
------··---------
para
capitalidad de Barcelona,
reciente !-',emes creido que
s ólo
suplencia
------- -----·-- ·- ---
se
------ ---- .
esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad.
".!.
--
lo
~1emos
corresoon di era
·-··--
espera
en
- - ----
~ec~o
a unque
~uchos
casos a lo
tipo
que
El
de
actuación
-----------------normaloente
de la Administrción estatal y de la
autonómica.
__....,____----'- ----'---~
..
_,
se
Administración
resultado obtenido en octubre de 1.986,
-~ ./'-. / '"'-.
Laussane,
el
---·--- "'"-··.-- ~---
en
cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s
ha dado la razón.
�F!TX2\ 2
2
"/
t\0"()
.
f;...
,.....
Y..Y
\~t\J"'1 ' \.)-1 \
¡J'v~
LA HlVERSION OLIHPICA
Resumen áe gastos
Directo Glímolco
Esta á o
Parcial no
Olímpico
estrictamen~e
To tal
24.724
79.975
104.699
Ge ne ra l it a t
8 . 6 97
46.762
55.459
Di:oc.~::.ción
5. 0 51
l. 93 8
6 . 999
.:..~ .
2.210
39. 8 24
S l. 502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Priv a dos
51. .318
31.230
82.548
~
( -i3a r na)
....;
3C ~J
.•• J •
228.855
(l·;c )
211.607
(1-tv)
440.462
( 44-o}
.
~o
se incluve
Se incluve
Túnel Vallvidriera
Cinturones
Aeroouerto
Auditorio
Puerto
Palacio Nacional de Montjuic
TGV o ancho europeo
Casa de la Caridad
Autopista Barna-Sitges
Centro Narcís Monturiol
r1etro Regional
Centro del Medio Urbano
Parcue Biomédico
1
�=
.
3
FITXA 3
LA ARQUITECTURA OLIMPICA
Las realizac i ones pa ra el
cara
tener
en
Barc elona
1
92 constitu yen una opo rtunidad
algu nas
muestras
de
la
meJ o r
arquitectura del momento.
.'\raui tectos
?rovecto
Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11
"
Puiq -Domene ch.
Mackay,
Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r.
Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti .
Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti.
Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá,
Margari t, Boixader.
Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r.
Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo.
Universidad del De?orte y
Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill
11,
'-Á.
~ c'..L.v-...C(
f ~·;:>
\) UAA fe:.
• ~- 1\-ryv,A -~
. '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ:
\1
f\.R_Ar-.....
. e;(,\."""~".().-~
rv;~ \,__¡;,)
1
. c_~~t!k
�FITX.n. 4
4
LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
La
competencia
en tre territorios
·-·----
atracción
de
la
investigación
para asegurarse
la
?
producción
v
-~/'
la
los
servicios se libra actualmente entre ciudades.
/J!
E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia
macroreq ión,
fase
la aue lueoo me referiré- que escá
a
celi:ada
-----------
estamos
2.000
~'.e reconvers 1on.
-----------
j ugando
el futuro
Barcelona
".!
responsabilidad
M fi!..'\.A-
. :e un terr i tor 10 -la
tü)
extrangulae,ienes
en
una
Se Duede decir aue ya
nos
de la macroreg1on para
que
es
muy
para con esta reg1on,
consciente
el
año
de
su
padece todavía
unas
peliqros@is que dificultan el despliegue de
sus funciones en la zona.
Por ejemplo, no tiene terminado ,
n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones .
Si que ,
en cambio,
- - - - -------- - - ----
la conexión de Barcelona con la red
de autopistas favorece a la ciudad.
---
-----
El Mediterráneo español
- -- -----
El
eJe
G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas
�:
4. l
;;'ITX1\ 4
dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho,
f~rr~viaria
la mala conexió n
de
y
Barcelona
~uerto
con Eurooa aue aisla el
reduce la capacidad de
y
interc ambio
de
distribución ¿e la ciudad.
En
•l :7\ Undo
~~ a y
internacionales
ind ic2dor de l
Si
1.~84
áreas
S o~ vuelos
~~trooolitanas
i nterurbanos a esc ala mundial son
un
buen
ranro de una ciudad.
se ordenan en una lista
las cien ciudades del mundo
·------·---~ ~ ~--~"---------~
con más rutas internacionales,
Federal
de
Ale~ania,
se observa que la
República
Estados Unidos y Gran Bretafia
tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid,
•
--~------~---~----
T" o' O <' •
·--~---T
-::.::::::=::::-·- ~-
con 177 rutas,
Palmas 60),
Barcelona
?alma de Mallorca 62 y Las
v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El
dominio de Euroca
- -· -·-- -----------·
evidente.
--
Todas
135,
las
en
c iudades
excecto Nueva York,
-----------------
la
jerarquía
mundial
de primer rango están
es,
!JUeS
1
en
Europa,
así como todas las ciudades de
segundo
�4. 2
FITXA 4
rango, excecto Montreal.
Sca6n
e sta
ordenación,
Madrid
ocupa el
luaar
numero
~- ---
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n
mundo.
Ba rcelo~a
k .
ran.:1na.
Po r
aeropuerto,
y
funcionales,
ho ras
rol,
~ejorar
su
l~ car
en
eso s e ha insistido tanto en la auestión
el
del
ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas
con una abertura al tráfico del 95% de
disponibles.
-su
~u e
necesita
Y también
las
necesita la ciudad redefinir
--~------~---- --
que
es lo que,
con
carácter
general,
estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico.
se
está
�5
FITXA 5
LA CAPITALIDAD
~~CROREGIONAL
Tradicionalment e
en buena parte de las
e ste
-
conce nto ya no es v álido,
que
cambiar
---
comunicaciones
de
la
definici6n
~unción
considerarlo
función
ciudades
han
ce nido
su
caracterí~-;¡cas-~inter~d".
-------
habría
~as
todas
El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~
"hinterland".
::oy
DE BARCELONA
actuales
la
dan
del
o,
todo
ca so,
del
nuev o
a la
en
alcance
ciudad
que
las
ce ntral,
articulación urbana del espaclo
y
y
de
en
las
especializaciones entre las ciudades.
(!V~" ~ Uf"" w)
Barcelona
eurcoea,
con
~±~rlede r
de
es
un
------del
de
una
360
macro-reoión
Kilómetros
y de unos 15 millones de habitan tes.
es un centro neurálgico de lo que
del Sur:
mediodía
/
radio de aproximadamente
Ba~.l...a..n.2,.
Barcelona
Norte
una capital natural
denominamos
una amplia región que comprende una
francés
y
una
porción
importante
franja
del
�5.1
FITXA 5
Mediterráneo
esoafiol.
Se trata de un perímetro
por Toulouse (Midi-Pyr&nés),
delimitado
Zaraaoza, Valencia, Baleares y
Montoelier (Lanau&doc/Rosellón).
Este
es oacio
~arcelona
Sur:
Zaraaoza'
o. 2 2 51
ti ene su peso demoaráfico
1.7 millones de habitantes (
0.57zt
Santa
Hosoitalet
Coloma
de Llobreaat
de Gramanet
0.135,
entrado
en
el
'/al encia 0.745,0,--"' h
0.295,
Sabadell
Badalona
O.185,
Te<\'J.{fk
1
Toulouse 0 .325,
~ontoelier
0.120 y Perpifian 0.83.
La conexión interna por autop i sta es buena.
alejado
de Barcelona,
Toulouse,
se situa a poco más de
~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____.
horas de viaje,
El punto mas
------------
________________ ,____,._.____ _____
4
--.. ··-·--......._.,
y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes
quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de
la
macro-reaión
mismo tiemoo.
podrá ser cubierto aproximadamente
en
el
d.
�FITX.:>; 6
6
EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA
!Iay
una
que s it u arse en la perspectiva
econom ía i:1 te rnac ional
--·
------- ~-------- ------· ·------
~---
a~ o
del
2.000,
q~_§_ _j.__I! te~depen dien te
---- - ---- -
v
co n
también
más comp et itiva.
nov i ernb r ~_ se
de
I::l
co:1stituy ó en Barcelon a
Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico
------- -------------la
pa r ticipac i ón ,
-------·
junto
al
~conómic o
el
y Social, con
------- - - · - - - ---
Ayunta~iento,
de más
de
..-------
140
--- - . - .
entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales.
Con
la
..J
"
• ,
~._.eClSlO n
Barc elona
se
como
San
F ran c isco,
Sinqapur,
Arn st erdam
- - ---'-
de
1ncorpora a l
o
Plan
gruoo mundia l
Chicaqo,
- - --
un
de
Roterdam ,
-- ---·- ----- -----
Toronto,
han
----- - - - -- - -- ------·-------
Ss tratéqico,
ci udades
Toa uio,
---
3p ostado
aue,
Milán,
p or
la
olanificación colec tiv a de s u f u turo.
El
Plan
es
un
instrumento
~ara
dar
c ontinuidad
y
amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona.
El
Plan
la
pretende
a segur a r y me jo rar el
mant eni miento
de
�6.1
l:'ITXA 6
dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo.
Es
un
Plan oara la acción y la participación
desde
el
inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an
----
-
----
-- -- -
sobre l a ci udad.
,.~ aorovechar
las ooortunidades
::.r a ta de c2 tectc;r
~-.
·..-----
Se
~iene
la
Rñ rc e l o na,
g ener a ción d e
--
y --------de hacerlo colectivament e .
acti~idades,
ou e
No basta con
si n6 que hay que aseoura r el
entorno para oue sean re ntables.
A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende
..
el
f actor diferencial
---·····---··- -···-·- - - -
de la ciudad dentro del
.
ciudades e urooeo y
~
mu~dial.
definir
sis tema
de
�LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA
//
/
/
Sn
s istema
el
~interacción
mundial
de
ciudades
produce
~oe
entre sus piezas que comporta competitividad
una
y
complementariedad.
este
r¡ arcc
"" s tanáar i:::: ación
'.'
la
es pecialización productiva.
Hay
actividades o §ectores emergentes en la industria
los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades
""spec iali za rse,
y
de
hay otras actividades o sectores
que
po dri3.rnos
identificar como tradicionales o maduros,
en que
Ba r celona
cuenta con ventajas comparativas y con
y
elementos
de desarro llo pot encial todavía poco explotados.
Cna
integra
especialización
las
in iciativa.
tres
sólo puede ser hoy
"i !1:
investigación,
competitiva
si
innovación
e
�7 .1
FITXA 7
'J no
Por eso,
conseauir
de
ce
//
los objetivos que nos hemos propuesto es
0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro
i~vestiaación
y de oroducción de nuevas tecnologías,
que
deben ser oromocionadas e ~· iniciativa .
..-----
-~
l.
'.1ercado
"
~
·_o:nun,
la
en
halla s i t uada
rec1o~
londinense) ,
( la
v
\
reglones
?Osición cen tral,
primera
el
n ue
.: omponen
el
en
ocup a el r- r1mer lugar
el segundo lugar en nGmero de
población
es
el
South
tercer lugar en aportación al
PIB
primera y la segunda en aportación 30n South East y la
East
(la
I lle 1
(
~~.-~-~ · decir, Londres y París).
Barc elon a
se
enc~ra
en inmejorables
condiciones para
convertirse en la/éapital económica y cultural de esta
gran
área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de
poder
afirmarse
sue
1
eco nómica en la aue Ear celona
por s u d imensi ón territorial,
habi tantes
-, r
..)Q
si esta área auiere
dotarse
ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona.
de
una
/
�FITXA 7
7. 2
/
En
el
centr a l ismo
~ ien
'3 ntendido que nó se trata de
r e ~ional
p ropurmar
un
( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de
esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del
sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol
as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de
~ ue
7
0n r e ce s ar ias en u n
c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s.
t e rri ~o ri o
c apitalidad,
de e s t as d i mensi o nes
�8
FITXA 8
LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA
(Un
mercado directo de 3 a 4 millones de
aportación
catalana.
~ncima
La
de
personas;
de un 80% del valor afiadido bruto
una
a la economia
Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB
l~
por
media e uroneal
atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona
van
ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad.
Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las
regiones
metr o politanas
europeas
de
caracteristicas
y
dimensiones similares.
De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente
para
amplificar
minimizar las
los
factores
extranc~alaciones
de
competitividad
y
para
y los déficits aue comporten
una posición competitiva desfavorable.
La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con
capacidad
nara atraer flujos
económicos
y
culturales
�FITY. .;
8
8 .1
---------·---------····
\
----.
----
-------
sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos
exterior.
En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas
de
las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan
en
el campo de los servicios especializados a las empresas,
la
b ionedicina ,
la
la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes,
localizació~
d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y
la distribució:1 comercial.
----
�9
FITXA 9
FINAL
El
¡J royecto estratégico de convertir
~/Barcelona
en
una
/ //
capital
i nternacional
de
proyeccyon
mundial
interesa
/
evid e nte mente a Barcelona,
de
~ na
reg1on
f ina n ci a r,
s~
cue
amplia para
suficientement~
J no s s e rv1 c ios
~e
el es pac io regional y
convertiría e n el
~ quilibradanente
centro
s ostener,
oa r a
{ istribui6os en
suficiente calidad para atender las
/
:-:ece s i d a c:e s
ce
/
u na ':Xlbl a ción e :ügent e .
/
,~-Pero
j
e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__
Barc e l o na ,
v
capacidad,
~ara
p osiblemente
-también hay
que
decirlo- su
convertirse en un p royecto que interesa
a
todo el ¡; a1s.
)
1
1
l
1
Quisiera repetir una idea que considero básica.
comoete nc i a e ntre territorios,
desde
una
d imensión
~ntre
política,
es,
raises
Hoy,
la
s 1 se conside r a
fundamentalmente, un a
competen c ia entre ciudades.
naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva
un oa ís
en buena rosición mundial.
---
··-·-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, ciudad estratégica
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Competitivitat
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colegio Mayor Mendel (Madrid)
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf
f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f
PDF Text
Text
PARAULES
DE
L'EXCM.
--~~
D'INAUGURACió
SR.
ALCALDE
A
L'ACTE
DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI
I SUNYER
Casa Golferichs
1 de mar9 de 1989
�-3-
POLíTICA,
ECONoMICA,
CONCRECió
D'AQUESTS
SOCIAL
I
TRETS A LA
CULTURAL,
REALITAT
LA
SOCIAL
GLOBAL DE CATALUNYA.
I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA
¡---
ALS
--
ORíGENS DE LA FUNDACió.
REFLEXIó
ES
AJUNTAMENTS
FA,
EN
A
AQUESTA PROPOSTA
AQUEST
DE CATALUNYA.
ESPECíFICAMENT
-
CAS,
DES
DELS
UNS AJUNTAMENTS CITATS
L'ESTATUT DE
CATALUNYA
INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE,
COM
A VOLTES,
LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA ,
ARRIBAT
A
APAReiXER
DE
"CARICATURITZATS"
A
EN
HAN
COM
A
CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN.
EN
CREAR
CONSCIENT,
A
TRASCENDeNCIA,
AUTONOMIES,
PEORA
1
1
j
l
FUNDACió PI
MÉS,
EL
QUE,
DISSENY
I
SUNYER,
S'ERA
LA
SEVA
TOT
DE
I
L'ESTAT
ERA NOMÉS UN PRIMER PAS,
DE
CONSTITUCIONAL.
AMB
LA
L'ESTRUCTURA
PER AIXo,
PERSPECTIVES
aMPLIES
D'UN
DE
LES
UNA PRIMERA
NOU
ESTAT
LA CREACió D'UN CENTRE
I
UNITaRIES,
COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I
QUE
TOT
EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL
PAíS,
PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT,
I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A
CATALUNYA.
�-5-
EL
CARaCTER OBERl: j:S UN DELS
·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,...
PERQUe
VALORS
·-
QUE
ELS PATRONS FUNDADORS PODEN,
VOLEN I HAN
DE
FER VALORE.
_________
I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI
DE LA FUNDACió:
.... " DE CARLES PI I SUNYER.
EL"··-·.--NOM
UN
HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA
-~-....
GENERALITAT
MOMENTS
I
MINISTRE DE LA REPúBLICA
(EN
UNS
TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) .
EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I
SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA
FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM.
LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN
BARCELONí,
QUEDÉS
HA
VOLGUT
QUE L'ARXIU DEL
A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo
DONAC i ó
A
LA
FUNDACió.
AQUEST
SEU
PARE
N'HAN
ARXIU
ÉS
FET
MOLT
IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL
CATaLEG
PER
PODER-LO
POSAR
A
DISPOSICió
DELS
HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN
PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE
LA
NOSTRA
SERa
CAMí.
HISToRIA RECENT.
L'ARXIU PI I
D'UN VALOR INESTIMABLE PER
RECoRRER
SUNYER
AQUEST
�-6-
VEIENT
CATALUNYA
EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE
PODEM
TENIR
UNA
BONA
PROVA
DE
ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER.
M'AGRADARIA DESTACAR-NE,
QUE
LA
DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST
L'AJUNTAMENT
SOBRE
PERo
COM A EXEMPLE, UN PARELL
CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS:
PROJECTE
LES
DE BARCELONA,
DE
I EL PROJECTE DE LLEI
L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS
---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·•
'·--...----
DEL
(ORDINARI
I
•·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4
EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS.
TOTS DOS VAN SER
SIGNATS
A
PER
PI
I
SUNYER
COM
CONSELLER
DE
FINANCES DE LA GENERALITAT.
L'ARXIU
UNA
CONSTA D'UN EXTENS FONS
DOCUMENTAL,
COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI ,
CENTRAT
L'EXI LI
BaSICAMENT
EN
EL
PERíODE
MATERIAL
HISToRIC
DE
(1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE
DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS,
""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~---
EN
TOTS
AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR
ELS
PAPERS,
PUBLICACIONS
QUE
CARTES,
LA
SEVA
NOTES,
ACTIVITAT
INFORMES
I
POLíTICA,
CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA
GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A
UN ALTRE,
TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA
�-7-
BIBLIOTECA
DEL BRITISH MUSEUM,
AQUEST ARXIU S'HA
CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA,
PERSONAL I
COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS.
L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL
D'HISToRIA
LA
A
TRASLLADAT AQUí,
CASA
DE
L'ARDIACA
I
A LA CASA GOLFERICHS,
SERa
PER A
LA
SEVA CATALOGACió DEFINITIVA.
NO
HA
D'EXTRANYAR
A
NINGú
QUE
UN
ARXIU
D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES
INSTITUCIONS
FAMíLIA,
I
PERSONES
QUE,
EN OPINió
HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS
DE
LA
ADIENTS
PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I
DIFUS!ó.
QUE
D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT
ESTa
EN
L'aNIM
DELS
FUNDADORS
PATRONS
L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT.
AQUESTA
VOLUNTAT
UNITaRIA
S'HA
POSAT
DE
MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR!
DEL
AVUI
NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER,
TANQUEM.
SESSió,
ARA
AQUEST
FA
UN
CICLE VA
ANY,
AL
COMEN~AR
SALó
DE
CICLE QUE
AMB
LA
CENT
DE
�-8-
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA,
NADAL,
F'
ALCALDE
(DISERTACió DE JOAQUIM
DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) :
e,........ .,. ..
~,r"t';....;.. l·.-·
CONTINUa
AMB
L'ATENEU
DE
UN
ACTE
DE
BARCELONA
CARaCTER
CULTURAL
M.
(PARLAREN
A
AUReLIA
CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa
~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft
J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT,
S__A!:L.§.AN.
I
PRESIDIT
EN
*-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--··
PEL SEU PRESIDENT.
EN
UN
AL
ACTE
AQUESTS ACTES
ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I
SUNYER
COM
A
CIENTíFIC,
'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA'
SOBRETOT
ENGINYER
AMB
GRAN S
COM A HOME DE LLETRES, I
COM A POLíTIC,
I TAMBÉ COM A CIUTADa DE
BARCELONA I DE CATALUNYA.
LA
COL.LABORACió
COMISSió
DEL
rrCoeNCIES:
M.
AUReLIA
CENTENAR!
ELS
DE
MOLTS
MARC AURELI VILA,
AINAUD,
CAPMANY,
ELS
MEMBRES DE LA
(-ENTRE
PERSONALITATS
TRO ,:AVEN
JOSEP
DE TOTS ELS
CAMPS
HERIBERT
GERMANS PI I
JORDI
QUALS
MARAGALL-, )
S'HI
I
BARRERA,
SUNYER,
FOU
M.
MOLT
/
-DECISIVA- PER
A
DEFINITIVA
DE LA FUNDACió,
(QUE FINALMENT SUPERa
ELS
LA
CONSOLIDACió
IMPORTANT
OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES
PRESENTAVEN)
AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE
GENERALITAT DE CATALUNYA.
LA
�-9-
EL QUE éS CATALUNYA AVUI,
LA HISToRIA MODERNA,
DE
LA
CREACió
........
L'APARICió
éS INDESTRIABLE DEL
D'UNA
.·--.
EL QUE HA ESTAT EN
AUTeNTICA
BARCELONA
D'UNA
FENOMEN
CAPITAL,
DE
AMB
VOCACió
DE
EN
AQUEST
CAPITALITAT DE PAíS.
EL
FENOMEN
L'ESPECIFICITAT
CATALa
Té
CAS
D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA
QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL,
AMB UNS
TRETS
AMB
BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA,
LA
QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA.
TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL
DiaLEG
ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT
CARACTERíSTIQUES
SINeRGIA
QUE
POSSIBILITATS
QUE
NOTABLES
DE
FLUiDESA
PORTEN AMB TOTA NATURALITAT
DEL MODEL DEL "SISTEMA DE
MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER
CATALUNYA .
UNES
I
DE
A
LES
CIUTATS"
INTERPRETAR
�-10-
HO
PODEM
VEURE
AMB
TOTA
CLAREDAT
EN
LA
INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA
PROJECCió
TERMES
MOLT
MÉS
ESTRICTES
ALLa DE
BARCELONA
TANT
EN
DE JURISDICCió TERRITORIAL
COM
PER LA VIA DEL "CARRERATGE".
I
VEUREM MÉS ENDAVANT,
EN LA BARCELONA
QUE
ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL
UNA
CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES
PAíS
QUE
CONCENTRA
ELS
SEUS
ENERGIES
D'UN
ESFOR90S
PER
PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL.
LA
IDEA
CAPITAL
PARER
D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA
ÉS UNA RACIONALITZACió
MEU,
PARTIDISTA
MODERNA
-
SEVA
I,
- DE LA INTERPRETACió
A
DE
CATALUNYA.
VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS.
DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE
XIII,
FET
EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE
---------------------
SINó
TAMBé
DES DEL PUNT DE VISTA
POLíTIC CONSUETUDINARI,
MéS DE CATALUNYA.
MOLT MéS QUE UN
DEL
DRET
MUNICIPI
�-11-
FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP)
EL
CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE
oRGAN
DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE
JUNTAMENT
AMB
DIPUTACió
LA
MONARQUIA
GENERAL
DEL
INSTITUCIONALITZADA,
COM
o
CORTS.
MITJAN
POLíTI C
SEGLE
FINS
SUCCESSORI
MARTí
XIV,
ELS
A COMISSió PERMANENT DE
PROVOCAT
L'HUMa),
NO ACOMPLí UN
ANYS
LA
GENERALITAT,
LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR
A
úNIC
CATALUNYA,
LES
I
I
IMPOSTOS,
CERT
1410-1412
PAPER
(INTERREGNE
PER LA MORT SENSE FILLS
PERo
SOBRETOT FINS A
LA
DE
GUERRA
CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES
INSTITUCIONS
ABANS ,
LA
DEL
PAíS S'ENFRONTAREN A
JOAN
II.
EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC
INFLUeNCIA
DEL
QUAL
S'ESTENIA
ARRE U
DE
1
CATALUNYA .
DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL
PAíS
(DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL
CENT
ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE,
INSTITUCIONALMENT
DIPUTACió
DEL
I
JURíDICAMENT,
GENERAL.
AL
DE
aDHUC
DE
AIXó éS VaLID PER
LA
A
LA
GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640
O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714.
~
TU)
Ir:- h
CoJr-
UlMAL
�-12-
QUAN
ES
CONSTITUí EL CONSELL DEL
PRINCIPAL
DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE
CENT
S'HI
INTEGRa
RESPONSABILITAT
EN
EN
LA
UN
LLOC
TASCA
DE
DE
MaXIMA
DEFENSAR
LES
CONSTI TUCIONS CATALANES.
éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA
D'UNA
EN
SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA
EL
DRET
POLíTIC FINS A PRINCIPIS
NOMéS
FORMULACió
DEL
SEGLE
XVIII .
NO
HA D'ESTRANYAR,
MESURA
DONCS,
QUE
LA
PRIMERA
QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI
DE
LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE
CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA
EN
PERSONES DE LA SEVA
CONFIAN~A
UN COP FET AIXo PROCEDí,
ABSOLUTA.
NOMéS
L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA.
UNA
MOSTRA
MéS
DEL
PAPER
RELLEVANT
QUE
ACOMPLIA,
REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE
DRET,
CONSELL
EL
DE CENT éS LA
INSTITUCió
DEL
CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL
DRET
BARCELONí
S'ESTENIA
A
MOLTES
POBLACIONS
�-13-
D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA
I PART DE L'ePOCA MODERNA.
_____.____________
LA BARCELONA
,..._____.._
MODERNA,
CATALUNYA
INDUSTRIAL
RETARD
I
DE
DURANT
EL
LA
QUE
RELATIVA
XVIII
LA
CAPITAL
DESPERTA
DEL
MARGINACió
I LA PRIMERA
DE
_..~-··~·~
LA
RELATIU
ACUMULATS
MEITAT
DEL
XIX,
RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE
SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA.
D'ALTRES
AFECTADES
CIUTATS
RESTEN,
LoGICAMENT,
PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA
CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA.
IMPORTANT
OBSERVAR
INTERPRETACió
DE
QUE
LES
PERo
éS
BASES
D'UNA
EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA
SISTEMA
CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB
UNA CLAREDAT NOTABLE /
ES CONVERTEIX
1
c ~ ~ , ~»A
w Jh
r;J~
.·
~
EN
UN
DESERT.
�-14-
COM
VEIEM
AL
LLARG
D'INDUSTRIALITZACió
ES
ESTRUCTURA
SEUS
CONSOLIDA
VEIEM
MITJANES.
CIUTATS
DELS
PRIMERS
UNA
DE
AQUESTA
ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA
I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT
CATALa".
SeRIE
COM
TAMBé
EIXOS
NO
éS,
EN DEFINITIVA,
FERROVIARI
LA FESOMIA D'UN
PAíS DESEQUILIBRAT.
NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT
DE LA CARTA MUNICIPAL.
LA
CARTA
NATURAL
DE
MUNICIPAL HA DE SER LA
L'ARTICULACió
L'ESPECIFICITAT
DE
BARCELONA
CULMINACió
JURíDICA
EN
AQUEST
DE
MOMENT
CONCRET.
ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS:
PART
DE
PATRó
RESPONSABILITATS
PERQUe
EN
TERRITORIAL,
NO
COM
PUC
ALCALDE
EL CONTEXT DE
LES
PERQUe, A
OBVIAR
LES
DE
BARCELONA;
LLEIS
MEVES
I
D'ORDENACió
LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR
UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS.
�-15-
HE
DIT
REPETEIXO
\
DISPOSI
QUE
TANT
EN
QUE
MULTITUD D'OCASIONS
CAL
QUE LA
D'UN ReGIM PROPI,
CIUTAT
I
AVUI
HO
DE
BARCELONA
DE CARaCTER
SINGULAR,
CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT
EN L'ESTRUCTURA INTERNA
DE
TÉ,
L'ADMINISTRACió
MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA,
COM
DE
CAPITAL
DE
CATALUNYA,
COM
DE
GRAN
METRoPOLIS EUROPEA.
ES TIC
CONVEN<;UT
COMPARETIXEN
AMB
RACIONALMENT,
BARCELONA
MI
QUE
LA
MOLTS
TOSSUDESA
POLíTICAMENT,
LA
A
VOS TeS
EXPLICAR
NECESSITAT
TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I
QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA
LA
DE
QUE
ADEQUAT
VITALITAT,
SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI
DEL
SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN.
ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA
PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE
CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE
EL
CONSENS
QUE
UNA
NORMA
ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE.
D'AQUEST
TIFUS
FA
�-16-
AQUESTA
PERo
INADEQUADA,
ÉS
LA
REALITAT.
INCoMODA,
PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT
JURíDICA.
LA CARTA MUNICIPAL,
CIUTAT,
PER RESPONDRE AL QUE
LA
LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE
TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE
ARA
PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA.
ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA.
PERo
SOM
TRADICió
I
CONNEXIó
AMB
HEREUS
NO
D'UNA
PODEM NI
EL
VELLA
OBLIDAR
PASSAT,
AMB
I
NI
ALLo
GLORIOSA
PERORE
EN
QUE
LA
ES
FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA
JURISDICCió
DE CENT,
METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL
L'ESFOR~
DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB
ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS,
DE REPRESENTACió POLíTICA ...
LA
VOLUNTAT
�-17-
BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA,
DE
LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE
DES
DE
CAP
S'ADMETIA,
DE
NO
LES
INSTaNCIES
SUPERIORS
JA L'ESPECIFICITAT,
SINó LA
NO
SEVA
PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA.
CREC
QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES
CONDICIONS
TAN
oPTIMES
IMPERIOSA
DE
DEFINIR
PERSONALITAT
D'AQUESTA
NI
UNA
NECESSITAT
CLARAMENT
TAN
L'ESPECIAL
CIUTAT AMB LA SEVA
CARTA
MUNICIPAL .
FINAL
AIXí DONCS,
FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC
OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT.
I
UNA
PRESeNCIA
MOLT
SIGNIFICATIVA
DELS
AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS
PROPOSEM.
�-18-
PENSEM
ALTRES
AQUEST TREBALL POT SER
COMUNITATS
APORTACió
LES
QUE
ESPANYOLES
I
úTIL
CONSTITUIR
POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT
EN
UNA
DE
AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT
MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS.
NOMÉS
EM
PúBLICAMENT
MOLT
FER-LA
PER
ACABAR,
- A
FAMíLIA
LA
I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió
EN
I
QUE,
EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA
LLI~ó
DESCOBERTA
D'UN
PI
ESTIMULANT
I
COM
e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,,
1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_
'\..{
,;Á.{_
o
ELS
PERMANENT I
RENOVADA
HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS.
r
MANERA
SUNYER
DIPOSITaRIA
LA
ARXIU
UNA
AGRAIR
- I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE
SINCERA
CONFIANyA
RESTA,
PER
ALS
�NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI I SUNYER
PRIMERA PART
1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i
Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir
els seus objectius.
2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va
ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees
més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i
reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció
d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya
des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i
culturals.
3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar
premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics
i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals
i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de
l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres.
4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una
vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita
primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les
branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics
del pais, era una
pe~a
important, molt més si aquesta era una institució
amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions
esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera
�2.
a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de
Catalunya.
5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que
els Patrons valen fer valdre.
A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda
ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi
i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del
seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant
el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels
historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en
un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents.
El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les
actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar
dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost
de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats
ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat.
5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de
l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la
guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular
i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la
seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar
va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest
arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva
molt interessant.
L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de
l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva
catalogació.
�3.
6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi
estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió
de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva
conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres
del Patrona t.
7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui
tanquern. Va
comen~ ar
amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de
l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural
a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador
Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera,
al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en
Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia,
com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada
de Barc elona i de Catalunya.
8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en
les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer,
M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva
per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els
obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.
SEGONA PART
1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han
fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona
ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica
una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a
la resta de l'Estat.
D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat
i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins
del pap er de les estructures de c iu t ats).
�4.
Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a
llen~ar
com a tema per
un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya
amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats
d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central
per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en
situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i
d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura
de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la
hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868).
2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en
totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint
Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta
amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants.
(Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats)
3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona,
llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i
sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en
el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons.
TERCERA PART
1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT.
2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut
constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona
és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és
e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més,
�5.
amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament
jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori.
Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes
plantejats .
3.- Així, dones, Fundació
oberta, sistema polític obert, sistema cien-
tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes
que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una
Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats
Aut~nomes
i al propi Estat Central.
Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat
de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986.
4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració
de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas.
5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter
partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre
de serveis de Cat a lunya.
6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer
Subject
The topic of the resource
Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971
Alcaldes
Barcelona
Política
Història
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Golferichs (Barcelona)
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf
3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d
PDF Text
Text
·,
t
)J/
(j
./
fut"'<-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~
(
, "'- V ' C-.,
1
A.~'--af.: ~
~ lMfVLt_ l._f_, ---:)
k ~. . ~
{,. -w{;{- V~
f'v ·""""
f
G<A-"-----,
!~
Notes
Alcalde
per
a
a la intervenció de
l'Excrn.
la
Jornades
Cloenda de
les
Sr.
de
Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.
Barcelona, 3 de rnar9 de 1989
�Comentaris
I.
polítics
sobre
enguesta
metropolitana (*)
1.-Intrument
d'informació i analisi
per
orientar
acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la
raó
metropolitana és la principal activitat i
fonamental que
justifica
existencia
del
IEMB.
2.- Nova
Enquesta
manten ir
l'ambit
pot ampliar-se fins a Regió
dels
municipis
27
uni
com
I
~
t:~ S(}!:.
d'analisi per fer comparacions.
Cal,
pero,
col.laboració
Important col.laboració de
altres
l~INEM
Institucions.
en Enquesta feta.
Pel futur esperem altres col.laboracions.
També de
la Generalitat.
3.- Ajuntament
de
Barcelona
contradictori
que
problematica
global,
localment,
fragmentada,
i
hi
ha
assumeix
el
fet
un
territori
amb
una
encara
que
s'expressi
una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a
pertenen9a i d'autonomia.
No podem,
sentiments
Borja.
de
pero, defugir
(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.
~
Jordi
¿
�-2-
"•'\"'-"
J
\1
l'existéncia d'una ciutat rea _,
el que vol dir que
instruments d'actua~ió conjunta i també
calen
redistribució
d'aquests
social i territorial.
de
L'IEMB és
instruments i amb funcions més
un
globals,
més polítiques la Mancomunitat de Municipis.
II.
Notes
conclusions
sobre
de
l'Enquesta
Metropolitana
FETS
A
DESTACAR EN LA PRESENTACIO
DE
L'ENQUESTA
METROPOLITANA
- Potser
el fet més important a destacar és el
de
_ ___ _____ _ ___
la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·
sistematica d'informació sobre processos
--- ---
socials,
------------
-
fet
que
mostra
de
fer
estudis
únicament
concrets
sinó
que
ja
puntuals
disposar
de
d'informació periodica més potents,
llarga
permeten
socials
benestar.
i
els
de
coneixer
efectes
no
de
be
les
es
tracta
sobre
temes
d'instruments
únics que a la
les
tendencies
polítiques
de
�-3-
- Dit
als
aixo,
i per a referir-nos més
r esultats de la primera edició
Metropolitana
que
destacar
molts
exempl e,
el
es
presenta
aspectes,
paper
de
conjunt d'aquesta area.
concretament
de
l 'Enquesta
avui,
es
els
quals,
entre
Barcelona
en
poden
per
relació
al
En efecte, Barcelona actúa
com a centre urba extremadament important , tant des
del
punt de vista de l'oferta de llocs de
com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re
i sobretot,
simbolica (per
treball
cultural, de
exemple,
quan
forasters gairebé tothom (93 %) els porta
a
lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y
que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area
no
Barcel ona
és un territori policentric,
sinó
que
concentra gairebé totes les funcions
de
centre urba d'ús no quotidia.
- Alhora
pero,
Barcelona
com
/'
també
a
cal remarcar
centre urba per part
--- ------ ------~--~---, ... ,.
nombre
<:- -
que
l'ús
d'un
de
gran
- - -- -- - · - - --
de persones que viuen fora de la ciutat
____ __
,,_, ____._..,.
~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -
- ---- - --..._"'
...-...---~----·
"
-~ ~----- -----
produeix al mateix temps que un fort arrelament
-- -- ~~--~· - -
.
es
en
els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,
..
desitgen
s'expr essa
viure
als
centres
urbans.
En
general
una elevada satiasfacció en relació
al
\
�-4-
propi
barri o municipi,
cosa que queda reflectida
en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena
Hi ha,
per tant, una
d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat
i
l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.
- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.
d~--
la
( -
e ·
- Globalment,
ciutat
Barcelona esdevé molt rapidament una
terciaria
i
professional,
davant
d'una
periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a
,-------- ------- -----
districtes
·-
la
·-·--
i uns altres.
socio-economiques
deteriorament
jubilació
·- ...
----------.._
ciutat,
Es mantenen
importants,
diferencies
de la plena ocupació i el pas
són únicament d'ingressos,
de
moments de crisi,
pel
a
la
Les desigualtats no
sinó també de
capacitats
uns
agreujades
de molts individus.
d'equipament,
entre
per
a fer
vivenda,
front
a
fins i tot de tipus de lleure
i
d'utilització de l'espai.
- Cal
seguint
fer menció de la pobresa,
altres estudis,
que hem
definit,
no en termes de qui passa
')
�-5-
..
(
( ~,
gana,
sinó
de
qui
troba
es
lluny
de
les
-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la
població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball
- ___.....-- -
- L'oriaen
~ - -~~--
migratori
é- ~--~
no
variable descriminant,
a altres fets,
les
en
és
si
f-~r
mateix
una
sinó que va associat sovint
com el baix nivell educatiu, o, per
l lars on tots els membres són nascuts fora
Catalunya,
d'edat
el
fet
que
es tracta avui
mitjana molt elevada,
de
i per tant
de
llars
pateixen
e l s efectes de la vellesa.
- Hi
ha
tendencies a
cultural
encara
una
i lingüística,
molt
d'origen
notables
geografic,
certa
homogeneització
pero les diferencies
Les
fortes
són
diferencies
cultural o social,
no donen,
pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació
social
grups
amb
conviuen
que fa que
poques
els
relacions
diversos
i
pocs
conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,
es vivia encara una situació de
cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.
�-6-
- En
aquest
aspecte,
s'observen peques
tendents a l'ascens social.
oberta
és
actituds
L'única via que sembla
l'ensenyament,
i
es
constata
una
aspiració molt generalitzada a que els fills
facin
estudis superiors.
grups
- Queden
en
situació
preocupant:
molt
socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota
l'area
és Ciutat Vella;
pero també
a
Nou
Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca
de
que
no
diners,
d'instrucció,
i,
consisteixen únicament
sinó
en
en
els
general,
baixos
en
en
la
nivells
la
manca
d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació
limitació dels contactes personals,
de la informació a la que es
té
accés,
limitació d'accés als recursos economics,
etc.
aquests
és
grups,
important
el
paper de la
familia
en
molt
coro a suport en les situacions extremes.
Aixo explica que la família tingui encara una
for9a
En
aquest territori,
a diferencia del
passa en altres ciutats europees.
gran
que
�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,
metropolitana
té un doble objectiu:
en
primer
s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre
les
característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que
l'antiga
Corporació
Metropolitana
de
Barcelona
ens
va
encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.
caracter
a mig termini, les tendencies que es
Aquesta analisi només és possible amb instruments de
caracter periodic.
En aquest sentit,
pensem que el majar interes de l'Enquesta
és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu
caracter periodic,
del
ates que se n'esta preparant ja una nova
edició.
El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada
de
les
condicions
de vida i
habits
de
la
població
d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area
es
caracteritza per una població d'una
gran
diversitat
�-2-
d'origens
geografics,
els
quals
conformen
una
societat
que
podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la
baixa
conflictivitat
entre
aquestes
diverses
cultures,
sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.
Es
detecten,
a
través
d'integració del conjunt,
la població,
de
l'Enquesta,
forts
elements
estabilitat i arrelament creixents
inici d'homogeneització cultural,
etc.
Així,
de
per
exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de
parla
catalana,
s'observa
una tendencia a la
millora
del
coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.
L'Area
amb
Metropolitana es presenta coro una unitat
una forta mobilitat interna.
neuralgic d'aquest territori,
com
a
centre
concentra,
de consum,
geografica
Barcelona ciutat és el
centre
sobretot coro a mercat de treball i
activitats
en aquest territori,
culturals
i
lleure.
Es
la més elevada taxa d'activitat
de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.
Barcelona
professional,
esdevé
rapidament
una
ciutat
terciaria
i
davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot
tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.
�-3-
Divisió
entre
promocionar-se,
precari
un col.lectiu amb
treball
segur,
que
pot
amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu
(aturats,
submergits,
temporals)
que
tipologicament
tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.
Grans
augmentat
diferencies
com
a
socio-economiques
conseqüencia
que
del deteriorament
semblen
de
haver
la
plena
ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica
coincideix una posició de débil
participació
en
els
béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.
Les
tres
formes
de desigualtat més
generalitzades
a
la
nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de
fet,
resta
de
el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el
negativament,
amb
entre altres coses,
nivell
d'estudis
en que la
incideixin
més intensitat entre les dones que entre
els
homes.
Amb
constatar
societat
les
dades de l'Enquesta Metropolitana 1986
hem
que el sexisme com a fenomen generalitzat a la
pogut
nostra
és molt més intens al món domestic (la família) que
no
�-4-
pas
al
món públic (el treball remunerat,
Hem
vist
també
els
estudis,
que l'alta esperan9a de vida de
les
etc.).
dones
tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.
es
Hem pogut
constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de
sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria
privilegiades,
poc
a
veure
dependencia
especials
(si
amb
de
dones
unes condicions de vida i treball que
tenen
amb la gran majoria,
financera
les quals estan
respecte als seus
marits
sotmeses
o
dificultats per trobar feina remunerada,
pares,
a
amb
i treballant
sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)
més
hores per terme mig que els homes.
Es constata,
finalment, que les fortes desigualtats socials
que es produeixen en l'area queden,
per
mitja
de
relativament
dues institucions:
en certa manera,
la
familia,
limitades,
que
és
més forta que en altres ciutats europees,
encara
fet
que
provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.
1oca~,
que
a
través de
opera un cert reequilibri
recursos
directes
i
d'unes diferencies socials
a augmentar pel desenvolupament dels
altres
processos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Barcelona
Planificació
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències