286 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6 PDF Text Text MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI Dijous 25 de maig. A995 - ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA CAMPANYA. - ESTEM EN EL PUNT CULMINAN HA PERMÈS EXPLICAR-NOS. D'UNA CAMPANYA QUE ENS - I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA. - HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA QUE HEM FET. - PERO SOBRETOT HEM VOLEM FER. EXPLCAT LA BARCELONA QUE - HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE LA MA. - I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT. - SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS. UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA' ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR. - HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA QUE LI SAPIGA GREU. - HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU. �- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER RESOLDRE'LS. - PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA: ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS? - DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR? I '' "] [" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur] - I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR? PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL? QUIN MAL Hl HA? - SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE MADRID ESTA DESCENTRAT. - PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA, MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE. - PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES. - PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET: - MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ. PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT. - QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE UN INCOMPLIMENT SEU. - QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE HAVIEN D'HAVER FET ELLS. NOMÉS ERA NO HAVÍEM FET EL QUE - QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM �- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA SEVA AMBICIÓ PERSONAL. PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA. I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ. CANVI. AMB BARCELONA NO S'HI JUGA. AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS. A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE MADRID. BARCELONA ÉS SENTIMENT. - PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE: GUANYAREM LA CAMPANYA: LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS. PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA. - BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI! - I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI. NO EM FARAN CANVIAR. JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA. SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO FARÉ ALLA ON CALGUI. - ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT. MEU COMPROMÍS UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN: �VINGA MARAGALL, SOM-HI! I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES. PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS: L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN. L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS, CANYA! L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ" L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL. VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T S. NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES. ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ. FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER BARCELONA. POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR. ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA. NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA. I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR. Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho �BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS ARA ES QUAN BARCELONA HA D DIR SOM-HI! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4355 Title A name given to the resource Míting central eleccions municipals 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1450/19950530d_00687.pdf 1e4aa3ba0a2f373ed67fb1a3b0f04ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Declaració de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Les eleccions municipals de diumenge passat, 28 de maig, van ser un èxit molt notable de participació, en superar-se en 7 punts el percentatge de ciutadans que havien anat a votar a les eleccions de 1991. Aquesta més alta participació ha estat fruit, sens dubte, de la netedat, l'interès, la calidesa i fins i tot la passió amb que s'ha viscut la campanya electoral, durant la qual s'han pogut debatre les qüestions que tveritablement afecten els barcelonins i les barcelonines, En aquests moments vull reiterar una vegada mps, amb la màxima formalitat i solemnitat, el meu agraïment als ciutadans de Barcelona i el rneu convenciment que amb la seva confiança han respost majoritàriament a les propostes de progrés i de futur que els hem formulat durant tota la campanya. Barcelona ha dit sí al seu futur. El nostre compromís és, a pa rt ir d'ara, que el govern de la ciutat de Barcelona respongui a les expectatives que el nostre programa ha generat en el conjunt dels ciutadans. I, en aquest sentit, reitetlo que les nostres prioritats durant el mandat que ara comença seran el transport públic, l'habitatge i la creació d'ocupació, i que per això serem estrictament exigents amb les administraci.bns responsables del compliment de les seves obligacions competencials i dels seus compromisos adquirits amb la ciutat. Els dos grans atots amb què Barcelona encara el mandat actual són el civisme i la cultura, que han de ser els instruments que coronin i materialitzin el canvi fisic que ha experimentat la ciutat. Aquesta acció de govern serà conduïda com fins ara pel compromís d'eficiència, d'honestedat i de transparència en l'acció de govern. El nostre estil de govern les nostres prioritats d actuació, al marge de les grans operacions de transformació urbanística -que avui tenen ja una dimensió metropolitana, amb les operacions del pla del Delta del Llobregat i del congost 41 Besòs- i de dinamització econòmica de la ciutat que ja es troben en marxa, es concretar4n en les pròximes setmanes en una sè ri e de gestos i de mesures que vull anunciar avui mateix: Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelon Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia L'aspiració a aconseguir la nominació de Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Durant aquest any 2001, Sarajevo es constituirà en "l'onze districte" de Barcelona i compa rt irà algunes de les activitats de la capitalitat cultural, coma mostra del nostre compromís solidari amb la capital de Bòsnia i Hercegovina. - - La reiteració de la voluntat de la ciutat d'hostatjar amb èxit la Conferència intergovernamental Euromediterrània, que tindrà lloc a Barcelona a finals de novembre. - La celebració immediata d'una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i els ajuntaments metropolitans per tractar de l'extensió de la xarxa del metro i del tralnspon públic, i l'exigència a la Generalitat de l'acompliment dels compromisos que ha adoptat durant la campanya electoral en aquest camp i, particularment, de la signatura immediata del contracte-programa, que no admet més espera. - L'adopció de mesures, d'acord amb els representants del sector del taxi, que permetin una millora d'aquest servei públic, i que en fomentin la seva racionalització i l'optimització dels seus nivells d'ocupació. - Negociar de forma immediata amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) la posada en marxa d'iniciatives urgents per a la promoció d'habitatges de lloguer assequible destinats especialment als joves, i l'impuls del Pla Central del Raval. - Impulsar la creació d'ocupació, amb l'ajut a la reació de noves empreses i la facilitació dels tràmits per establir-se a Barcelona. - Promoure amb caràcter immediat l'adaptació als minusvàlids dels accessos als edificis públics, en el marc del pla municipal vigent, tot posant l'èmfasi en els locals que són utilitzats com a col. legis electorals. - Posar l'accent en la gestió de les obres al carreo- amb el doble objectiu de donar prioritat als vianants i de mantenir la dignitat de l'espai urbà. - Visitar oficialment les tres presons de la ciutat i impulsar el seu trasllat. Reclamar igualment al Departament de Justicia la construcció de la cinquena presó, amb vistes a reduir la densitat actual d'ocupació de les instal . lacions penitenciàries de la ciutat. - Reprendre les negociacions per a l'aprovació definitiva de la Carta Municipal de Barcelona i impulsar el municipalisme mitjançant la celebraci 4 del II Congrés de Municipis de Catalunya, la tardor que ve. Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia els terminis de l'aplicació de la Justícil Local amb el Ministeri de Justícia i Inte ri or i impulsar el desenvolupament del Pacte Local a les grans ciutats, amb l'objectiu d'aconseguir una distribució de la despesa pública del 50-25-2 % entre els tres nivells d'administració. - Negociar La confiança que els ciutadans i les ciutadanes delBarcelona han dipositat en l'opció de progrés que represento permetrà a Barcelona de situar-se}novament a l'avançada del moviment que, des de les ciutats europees, pugna per una més gran proximitat de l'administració als ciutadans. La consolidació del poder local, amb un nombre més gran de competències i de recursos, serà la garantia d'una renovació i revitalització de la cultura democràtica i de progrés al nostre país. Barcelona, 30 maig de 1995 Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4356 Title A name given to the resource Declaració de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. Valoració de les eleccions municipals de 28 maig 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Govern Acció política Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/822/0000001547.pdf 6f218b720e0ddddc50f8765236999b85 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/06/1995 (2857090) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 De política de mínimos a política de calidad PASQUAL MARAGALL I MIRA Para el autor, la renovación política pendiente tiene que ver más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativo. Las elecciones recientes han valorado negativamente, en general, la permanencia en el Gobierno. Han cambiado muchos Gobiernos locales y autonómicos. Donde no han cambiado tanto -La Coruña, Santiago, San Sebastián, Barcelona, Tarragona, Sevilla y Girona- hallamos un factor común: la existencia- próxima de un Gobierno autonómico igualmente continuista en el tiempo, con un desgaste político parecido al del Gobierno central. El Gobierno socialista ha sido un Gobierno de mínimos y los Gobiernos autonómicos de las tres nacionalidades históricas han sido Gobiernos de normalización. Con los mínimos conseguidos y la normalidad restablecida, ¿qué más pueden ofrecer esos Gobiernos? Ni los mínimos económico-sociales ni la normalización política y lingüística son consecuciones de poca talla. Al contrario, son fundamentales. Su ausencia convirtió a España en un conjunto inestable, incómodo e injusto. Hoy no lo es. Es más: la apertura a Europa y la progresiva homologación con sus exigencias es nuestra mejor baza y debe ser aún, hasta 1999, nuestro norte. En este sentido, Felipe González es, en mi opinión, una garantía indiscutible. En Europa nadie lo pone en duda. Si no preside la Comisión Europea es porque prefirió hacer europeísmo desde la consolidación de una España descentralizada y equilibrada. Sin embargo, en 1993, tras 11 años de Gobierno y en medio de una recesión -factores que, juntos, hunden a cualquier gobernante-, Felipe González ganó porque los mínimos parecían amenazados, sobre todo por -eso, pero también porque prometió haber captado el mensaje y, en consecuencia, la renovación política. La renovación política pendiente tiene que ver más con la calidad que con la cantidad y más con la calle que con el Parlamento -es decir, más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativoEl PSOE -como CiU y quizás el PNV- no ha entendido de pequeños problemas, sólo ha solucionado los grandes: la cuestión de las nacionalidades, la reforma militar, la de la industria básica, la de la empresa pública, la de la balanza comercial, el desmontaje de los grandes tinglados especulativos -Torras, Banesto-, etcétera. También la reforma urbanística de las ciudades. Y no sólo Barcelona, Sevilla y Madrid, sino también Logroño, Murcia, Santiago o Girona. Pero no ha dado autoridad a sus alcaldes. Ni más competencias. El famoso 50 / 25 / 25, referido a los porcentajes de gasto público neto del Estado, las autonomías y las corporaciones locales -sin pensiones ni amortización de deuda pública-, a cinco años del 2000, se ha quedado en el 55 / 30 / 15 o algo parecido. Queda la segunda fase del proceso descentralizador. Queda la sensación de que se resuelve lo difícil y no lo obvio: la suciedad, el vandalismo, el tráfico, la pequeña delincuencia, la indisciplina vial..., el entorno de cada día. Esto y la dificultad de solventar con políticas estatales o autonómicas el piso de los jóvenes y su primer 36 �Articles de Pasqual Maragall a empleo cultivan la decepción. Lo mismo con la drogadicción, la degradación de barrios..., es decir, todo lo que requiere políticas multidepartamentales y pegadas al territorio. ¿Y qué son los Gobiernos locales si no eso? La renovación de la política, la recuperación de la confianza en el sistema, comienzan en la calle, la escuela, el barrio y la oficina local de colocación. Y terminan en Europa, que es el otro referente claro de nuestros conciudadanos, consumidores más o menos forzosos de las desgracias y descubrimientos que se suceden en un mundo cada día más próximo también, cada día más ineludible. La corrupción no es la causa de la crisis política. La crisis política -la falta de proximidad y subsidiariedad cuando se perciben como posibles- es la causa del consumo de estupefacientes mediáticos. Pongamos manos a la obra. Regeneremos nuestras ciudades, démosles autoridad y estaremos renovando la política. La derecha difícilmente lo hará. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1089 Title A name given to the resource De política de mínimos a política de calidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Política Descentralització administrativa Espanya Estat Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1453/19950811d_00690.pdf 2e793410d1d7398dc8b29408bc870069 PDF Text Text - PREGÓ FESTES MAJOR D'ALAIOR MENORCA 11 D'AGOST 1995 DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORS DIPUTATS, SENYORS DIRECTORS GENERALS, AUTORITATS LOCALS , ALAIORENQUES I ALAIORENCS. DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE SANT LLORENÇ. SOU MOLT GENEROSOS 1 MOLT ACOLLIDORS INVITANT UN DE FORA, QUE TANMATEIX SE SENT COM UN DELS VOSTRES, NO PER NAIXEMENT NI PER RESIDÈNCIA PERÒ SI PER ESTIMACIÓ. A MENORCA, EM SENTO COM A CASA, COM TANTS BARCELONINS, I DESITJO FERMAMENT QUE PENSEU, QUE NOSALTRES RETEM HONORS SUFICIENTS A LA VOSTRA DIGNA AMISTAT. MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES PER ENDAVANT. NO ESTIC SOLAMENT AGRAÏT, ESTIC TAMBÉ ORGULLÓS. ÉS UN ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL I)E JUSTIFICAR PERÒ PROU EVIDENT, SI CREIEU LES MEVES PARAULES I CONFIEU EN EL MEU GEST. PERQUÈ AQUESTA CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME II, POT REPRESENTAR ARA, AMB SATISFACCIÓ, MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES CIUTATS DEL MÓN TENIM EN AQUEST TEMPESTUÓS ESTIU DEL 95. M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ COM M'AGRADA SENTIRME, PERÒ NO PUC PASSAR PER ALT EL FET QUE HAGUEU VOLGUT A LA VOSTRA FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES PARAULES QUE, COM A ALCALDE DE BARCELONA, US VULL DIR, AMB PRUDÈNCIA PERÒ TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US HO PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I D'EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT = FERMES. NO HI HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA I CAP ALTRA FÓRMULA NO SENS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM A SIMPLE PART DEL TEMPS, SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM I REFEM LES CIUTATS, NO NOMÉS EL PAS DEL CALENDARI. sed\text\alaior.doc �LA CIUTAT LA REFÀ LA GENT I, PER TANT, CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. QUAN EM VAN FER ALCALDE, VAIG FER SERVIR LA FRASE DE SHAKESPEARE "LA CIUTAT NO SÓN NOMÉS LES PEDRES, LA CIUTAT TAMBÉ ÉS LA GENT". ÉS LA GENT QUE AVUI HI ÉS -LA QUE ES VEU, COM ARA ELS 'QUI SOU AQUÍ A ALAIOR- PERÒ TAMBÉ LES PEDRES QUE HAN FET LA GENT QUE JA NO ES VEU. PERQUÈ, EN AQUESTES PEDRES QUE HAN DEIXAT ELS QUE ARA NO HI SÓN, HI HA IMPRÈS TOT UN MISSATGE, TOT UN PROGRAMA, TOT UN CODI, DE VEGADES TOT UN LLENGUATGE. VOSALTRES SOU CIUTAT I, PER TANT, TOT I SENT SINGULARS, DIFERENTS I PROPIS, SOU TAMBÉ GERMANS DE TOTHOM. AQUEST ÉS EL MISTERI DE LA CIUTAT, QUE ÉS ELLA MATEIXA I ÉS GERMANA DE TOTES LES ALTRES CIUTATS. AIXÒ NO PASSA AMB LES NACIONS NI, ELS ESTATS, QUE ES DEFINEIXEN MÉS COM UNA DIFERÈNCIA, DE VEGADES COM UN EGOISME COL.LECTIU, UN EGOISME COL.LECTIU RACIONAL. ALGÚ HA DIT QUE ENS FEM GRANS QUAN ADMETEM L'EXISTÈNCIA DE VALORS SUPERIORS, QUE ENS TRANSCENDEIXEN I, PER TANT, ÉS BO QUE LES CIUTATS NO ES TANQUIN EN ELLES MATEIXES I QUE NO PENSIN QUE ELLES SOLES HO FARAN TOT. PER PODER FER ALGUNA COSA HAN DE SER ELLES MATEIXES I OBRIR-SE MÉS AMUNT I ADMETRE QUE HI HA COSES QUE LES SUPEREN: LES NACIONS, LES REGIONS, ELS ESTATS, I LA PÀTRIA GRAN, EN AQUEST CAS EUROPA, DE LA QUAL TAMBÉ US PARLARÉ UN MOMENT. LES CIUTATS SÓN ALGUNA COSA MÉS QUE UN APLEGAMENT DE PERSONES EN LA MESURA QUE, COM VA DIR MOLT BÉ EL PREMI NOBEL JAPONÈS KENZABURO OÉ , PARLANT D'HIROSHIMA, DE LA QUAL AQUEST ESTIU LAMENTEM LA DESTRUCCIÓ PERLA BOMBA ATÒMICA FA 50 ANYS, "SI MOR UNA PERSONA. AQUESTA PERSONA SEGUEIX VIVINT EN LA MEMÒRIA DELS ALTRES, D'AQUELLS QUE L'ENVOLTEN, D'AQUELLS QUE EL CONEIXEN, DE LA SEVA CIUTAT, PERÒ SI MOR UNA CIUTAT SENCERA, S'HA MORT UNA PERSONA I LA MEMÒRIA DE LA PERSONA". I AIXÒ ÉS EL QUE ENS IMPRESSIONA QUAN VEIEM EL QUE HA PASSAT A HIROSHIMA I EL QUE PASSA A CIUTATS COM SARAJEVO, DUBROVNIC I D'ALTRES QUE HAN PATIT. MOR LA MEMÒRIA DE LES PERSONES I AQUELLS QUE HAURIEN DE RECORDAR ELS QUE HAN DESAPAREGUT. I AQUEST ÉS UN DRAMA IRREVERSIBLE DE LA HUMANITAT QUE NO PODEM ADMETRE. LA CIUTAT ÉS, DONCS, LA HUMANITAT EN PETIT. ÉS EL QUE NECESSITEM PER VIURE. EL MÍNIM VITAL. EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE DIBUIXAR AQUESTA CIUTAT, ALAIOR, SOBRE EL MAPA, O QUALSEVOL ALTRA CIUTAT, HI HAURIA DE REPRESENTAR NO NOMÉS ELS CARRERS I LES PLACES, SINÓ TAMBÉ LA 9 sed\text\alaior.doc �GENT. UN MAPA PERFECTE D'ALAIOR ;SERIA EL DIBUIX DE LES VOSTRES MIRADES, EL QUE JO VEIG ARA AQUÍ. M'AGRADARIA QUE ALGÚ POGUÉS PINTAR LES VOSTRES MIRADES 1 ELS VÒSTRES DESITJOS. AQUEST ÉS UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS MAI NO PODRAN FER. NOMÉS EL PODEU DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS CADA DIA. LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGA DE RECORDAR-NOS, MOLT SOVINT, QUI SOM: LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA. SI NO M'EQUIVOCO, L'ANY 1654 ALAIOR` VA PASSAR PER UNA D'AQUESTES PROVES. EN AQUEST CAS, NO PER VOLUNTAT DELS HUMANS SINÓ DE LA MATEIXA NATURALESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA, PERÒ QUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTÈS, QUE UN TERRATRÈMOL VA ASSOLAR AQUESTA, ALESHORES, VILA 1 QUE LA GENT D'AQUÍ VA FER, VA REFER, EDIFICIS, ESGLÉSIES, CARRERS I VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ UN ALTRE COP. PER DIR-HO CLAR, RALLANT CLAR COM DIEU VOSALTRES, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CÀSOS EN QUÈ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ. PERÒ LES CIUTATS, SI NO SÓN TOTALMENT ASSOLADES, SINÓ SÓN TOTALMENT DESTRUÏDES, SÓN CAPACES DE RENÉIXER. BARCELONA -DEIXEU QUE PARLI DE CASA MEVA QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA- S'ESTÀ FENT, PENSO, PROU BÉ PERQUÈ COMPTA AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LES UNES A LES ALTRES, UNA COMPLICITAT. NO HO DIC PER DONAR LLIÇONS. NO PERQUÈ PENSEM QUE DES DE FORA ES PUGUI FER QUALSEVOL MIMETISME AMB BARCELONA. CAL RESPECTAR L'ESTIL DE CADASCÚ, D'ALAIOR, DE BARCELONA, CADASCÚ AL SEU NIVELL. PRIMER DE TOT, RESPECTAR L'ESCALA DE CADASCÚ. BARCELONA NO POT SER MODEL SINÓ L'ESTÍMUL PER CERCAR LA QUALITAT I SER UN MATEIX I, TAMBÉ, PER COMPARTIR PROJECTES. ALAIOR TAMBÉ SAP EL QUE HA DE FER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN LES PEDRES 1 EN LA GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DUES DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. QUAN DIC LES PEDRES, VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ, ON S'ALÇA AIROSAMENT, I DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA LA CIUTAT ESTESA CA> AL MAR. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT, NO LA PODREM REFER. 3 sed\text\alaior.doc �EL FUTUR ÉS EN LES CIUTATS DEL MON, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LA INFORMACIÓ I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS, QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIO DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL COMENÇAMENT D'UNA AMISTAT, NO SOLS D'UNA INFORMACIÓ, SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA. TAMBÉ D'EXPRESSIONS DE SOLIDARITAT. DEIXEU-ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT, ABANS D'ACABAR, PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'RXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT AMB LES CIUTATS DEL MÓN: LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ MARIA MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR DE CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE "VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERZEGOVINA. LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPLA, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA: SARAJEVO. A MI M'AGRADARIA QUE EL PREGÓ DE BARCELONA D'AQUEST ANY, DE LA MERCÈ, EL POGUÉS FER TARIK KUPUSOVIC, QUE ÉS L'ALCALDE DE SARAJEVO. NO SÉ SI PODRÀ VENIR. EN TOT CAS, SI NO ÉS ELL, SERÀ MENDILUCE, QUE ÉS LA PERSONA QUE JO CREC QUE, DE TOTS ELS DIPUTATS EUROPEUS, I DE TOTS ELS PERSONATGES PÚBLICS D'EUROPA, ÉS EL MÉS ESTIMAT O DELS MÉS ESTIMATS A SARAJEVO. POTSER ELS PAÏSOS, ELS ESTATS, "FENEN MASSA CONDICIONANTS. POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ENTRAMPATS PER RAONS PODEROSES QUE, DE VEGADES, ENS COSTA D'ENTENDRE I QUE, TOT SOVINT, ESCANDALITZEN LES NOSTRES CONSCIÈNCIES. PERÒ LES CIUTATS SÓN MÉS LLIURES, NO DEPENEN D'AQUESTES SERVITUDS. SARAJEVO, CIUTAT ON .10 HE ESTAT t ON PENSO TORNAR TAN AVIAT COM SIGUI POSSIBLE, REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA. ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT AMB MAJÚSCULES I, EN CERTA FORMA, UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM. UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA. UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. UNA EUROPA INCAPAÇ DE GUERREJAR, PERÒ INCAPAÇ D'ADMETRE LA RENDICIÓ. VOSALTRES' TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ ESTEU SITUATS AL BELL MIG I'UNA ILLA ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT: EL SUD, D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA, I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE FORMAVEN PART DEL MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRES QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR, SINÓ EL CAMÍ QUE ENS UNEIX; AQUELL QUE S'HA NOMENAT EL PONT DE LA MAR BLAVA O EL PONT BLAU. AQUELL MATEIX PONT BLAU TÁMBÉ US HA UNIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA QUE TANT M'ESTIMO, NO NOMÉS PELS ESTUDIANTS ALAIORENCS O PELS MALALTS QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER LA DEVOCIÓ QUE TOTS TENIM A L'ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA, QUE ÉS COPATRONA DE BARCELONA O, PER L'AGERMANAMENT QUE TÉ BARCELONA AMB LES CIUTATS DE 4 sed\text\alaior.doc �MENORCA, NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FLORALS QUE VA TENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEIXEU -ME QUE US RECORDI UN VERSOS DE PONÇ PONS QUE PENSO QUE DIUEN MILLOR QUE JO L'ESPERIT D'ALAIOR QUE TRACTO D'EXPLICAR. DIU: T'ESCRIC DES DE L'EXILI I DE L'ENYOR, DES D'UNA PÀTRIA AMARGA I ESTRANGERA. T'ALBIR DES DE LA MORT. LA VIDA ENCARA MADURA ELS DATILERS I L'AIGUA CORRE PEL RIU CENDRÓS DE LA MALENCONÍA. NO Hl HA CAP MÉS PAISATGE QUE EL TEU NOM NI CAP CAMÍ FELIÇ QUE EL DE TORNADA. EL PARADÍS, MENORCA, ÉS EL TEU COS. QUI SOM? D'ON SOM? QUÈ FEM? CAPÀ ON ANAM? EL PES DEL MÓN ESCLAFA EL COR DF L'HOME. JA L'ÚLTIM PARADÍS ÉS LA LECTURA.' DIU EL POETA. JO PENSO QUE AL POETA LI AGRADA MOLT L'ÀGORA. I ARA SÓC AQUÍ. AIXÒ ÉS UNA ÀGORA. I QUE LA LECTURA PER A ELL ÉS EL REFUGI. I JO LI DIC AL PONS PONÇ "HEM DE TORNAR AlL'ÀGORA, A LA PLAÇA, A ALAIOR, PER RETROBAR EL PUNT QUE FARÀS QUE EL MÓN NO ENS PESI, I AIXEQUEM EL PES DEL MÓN DES DE LA CIUTAT". I LLEGIRIA PÀGINES I PÀGINES D'AQUEST LLIBRET. PERÒ NO ÉS AIXÒ EL QUE S'HA DE FER EN UN PREGÓ. NOMÉS QUE ÉS EVIDENT QUIN ÉS L'ESPERIT D'ALAIOR: ÉS L'ESPERIT DE LES CIUTATS, DE TOTES LES CIUTATS, QUE SÓN EL LLOC ON ES PARLA, EL LLOC ON LES PERSONES ES TROBEN, EL LLOC ON LA GENT Hl VA QUAN ESTAN SOLS. LA GENT SE'N VAN A LES CIUTATS. DESPRÉS DIUEN: LES CIUTATS SÓN L'ENEMIC DEL PLANETA. HI HA MASSA SOROLL. HI 1-A MASSA BROGIT. HI HA MASSA CIRCULACIÓ. HI HA MASSA ACCIDENTS. HI HA MASSA CRIMINALITAT. I JO US DIC: AIXÒ SÓN ELS COSTOS DE L'ÚNICA BONDAT I L'ÚNICA VIRTUT QUE ÉS QUE TOTS VOLEM ESTAR MÉS AVIAT JUNTS QUE NO PAS SEPARATS, PERQUÈ SABEM QUE JUNTS PODEM MÉS. EL SECRET DE LA CIUTAT, DONCS, EL SECRET D'ALAIOR, I EL DE BARCELONA, ÉS SER ELLES MATEIXS I SER GERMANES ALHORA. I 5 sed\text\alaior.doc ��PROPOSTA DE TEXT PER LLEG1R COM A PREGÓ A LES FESTES DE SANT LLORENÇ, A ALAIOR (11 D'AGOST 1995) �DISTINGIDES AUTORITATS DL GOVERN BALEAR, DEL CONSELL INSULAR, AUTORITATS LOCALS, ALAIORENQUES I ALAIORENCS, DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE S NT LLORENÇ r kIVI~ - t~Cdt~~ - `191 Á o N g. Pidik. ( 2k 0 -¿- FolAk Q„ ESTIC SOLAMEN.LAGRATT1''d14: aet 51\5' ryt-ts vtm >‹, k■ •' ESTIC, TAMBÉ, ORGULLÓS. ÉS UN ri-tAi f ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL DE JUSTIFICAR PERÓ PROU EVIDENT SI CREIEU LES MEVES PARAULES 1),s2Á01-,' ,A,,AfAbr CONFIEU EN EL MEU GEST, PERQUÈ AQUESTA ic;12^ CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME , POT REPRESENTAR ARA AMB II _ SATISFACCIÓ MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES '"b). f72"' CIUTATS DEL MÓN TENIM, tkL-CA `k)"1"5L-k4 9-7151 ne,,UZ M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ QUE M'AGRADA SENTIR PERO NO PUC PASSAR PER ALT ».cp)~ N LA VOSTRA VOLGUT ,14-141-P QUE FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES çoi¿ PARAULES QUE NO SOLS UN AMIC SINÓ L'ALCALDE DE BARCELONA US VOL DIR,AMB PRUDÈNCIA, PERÓLL'5":TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT FERMES. NO Hl HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. 2 �LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA 1 CAP ALTRE FÓRMULA NO SE'NS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA !VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM EL SIMPLE PAS DEL TEMPS SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM 1 REFEM LES CIUTATS, NO SOLS ELICALENDARI. \\S" 1/ ÉSVERITAT QUE DESPRÉS Hl HA ►'ESFORÇ D'AQ ELLS QUE A MÉS1 TEN NA F•'TA VOLINTAT UE/SE S T N U A A/► E^ ^L R L RVEI E .A QUE ELS COL. ECTIV A , E ^^ •E SE V• fUN ^T PERMANE E T" F^^' ^ACIÓ • FO"A UP D'HOMES I DON S p0 ONt NGUT, I HISTÒRIA, AL HAN D CIDIT DE VIURE. LA CIUTAT, LA REFÀ LA CENT I PER TANTg CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. I TE1V.. D PF ._ ! ..._ s'6 ~ ANA-BCMRT, ,` '!►^ ^ ^ y, Q ^^ S ^°7v i L Ñv^ t ^^^^^5 /N4 e 4 ^1. F}^ aU2 iJo '1 QK.l. V3SÀM, x kc, u,^ Y ?,¿ (Ajo Sat-().k PCn T^ l n^c ^c.:0771--1 C ^^ 4^ _ _ TAM^ -' sáu ^ ^^ ^ 5 ^R ^^^.c^ ^, - i f ^j7vt ; k^5 t,u.t n ^ a. J l 7rrn e t,3r04- atp C^^^ ^ vU/^.n^,^^^9 , ^^,^ p^ ^ u. 1,9 u( e rS ctAk TIGutu, • ^,,^, ^^ -^ uutÁT,l G �EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE 11~R ALAIOR 10BRE UN MAPAUAL-SEVOL--ALTRA_CBITAT, Hl HAURIAIYE -R-ÉPRESENTAR NO PAS I NOMÉS ELS CARRERS 1 LES PLACES --QUE TAMBÉ-- SINÓ LA GENT. UN MÁ1 2A__PERFECTE D'ALAIOR SERIA DIBUIX DE LES YOSTRFSJAIRAGES, ELREIRATDELS VOSIFIESJOS... AQUEST ES UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS NO PODRAN ,FER, NOMÉS EL PODEM DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS... CADA DIA. Y VISCISSITUDS M ÉS),CAD-A'LLOC TÉ PAkTICULARS, AQ QUE DONEN TESTIMONI DE LA ------ÜNTAT, DE SA--CAPMT7kT DE L.:•100in , 1, T-4t-d(A7A'rs(to:) LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGUÉS DE RECORDAR-NOS QUI SOM 1 LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA___ (iT SI NO 654 ALAIOR_VA PASS)NR S PROVES, EN AQUEST _CAS2NO PAS PER VOLUNTAT DEL –HUMANS SINÓ DE LA MATEIXABAIURAL _ESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA PhóbUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTES QUE UN TERRATRÈMOL ASSOLÀ AQUESTA ALESHORES VILA I QUE LA GENT D'AQUÍ VA REFER EDIFICISÇ ESGLÉSIES, CARRERS, VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ ALTRE COP I, PER DIR-HO PLA, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. M'EQUIVOCO, JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CASOS EN QUÉ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ, LA RENDICIÓ DELS SEUS HOMES. �^ ALA;^^ O R V D =,MO T RA C D D S ^,^ J TADA SE DU C D^ S EL Djó E^ 10. / ^ TI `O . S IC C ME13 A •► L S CIU FE L EVIii E T91/4 EA A, - ■ Ir .. E 111 SE HA ER E CO S, EN N E STAR DEgAL t 1• _ 4/ LA N E S : AT ^ AE A D MO T C •a I q, S TE EN EN. L O O U TAt O Q A BARCELONA --DEIXEU QUE' PARLI DE CASA MEVA, ^^QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA-BARCELONA, DIC, HO ESTÀ FENT, EM PENSO QUE PROU BÉ, I AMB MOLTES GANES, PERQUÈ COMPTA AMB UNA VOLUNTAT COMUNA, AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LE UNES A LES . ï) O a( ALTRES Po, ( c1 'Ñn \V `' S„t ¡O ,15 ó 9J,t, í (fa"A- ALAIOR TAMBÉ S'HA HAGUT DE REFER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN . i^^ ^ e ^ ^^^: ^^^^r• r^ 1, /4érSVQ15Gire .r5 3' 4 ^ • ^ : :^ ;1P^ -14a-o^,r-e^^,; , r+ r' >1 / ‘1, •^” . ^i -i'^ ^J► LES PEDRES I GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. 4. 41,4›.0" 41,4›. ,- .. ^ ^J^w LA i!: DUES QUAN DIC LES PEDRES VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ QUE EL SOL ATÉN GENEROSAMENT, I QUE DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA UNA CIUTAT ESTESA CAP A MAR. �IISTÒRIC, LA CONSERVACIÓ D'AQUEST NUCLI D'ACOR Y AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS QUE HI VIUE A LA VEGADAD'ACORD AMB LES OBLIGAC ONS QTENIM PLER LLEGAT LA HISTÒRIA QUE HE ERETAT I CONDICIONS EL MÉS BONES DENAMENT DELS POSSIBLES, \ FORCEN UN ATS MOLT ESPECIAL. CENTRES ANT CS D ES ÉS EN AQUES :OBRE O 5 CONJUMINEN EL RESPECTE I IN EVA Ó QUE CER ADAPTAR LA VIDA DEL OMES I D S A L'ESPAI QUE HAN TRIAT PER SO -`• RNAR EN AQUEST MÓN. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT NO LA PODREM REFER. CAL VOLER DEIXAR UNA EMPREMTA CONCRETA - - PER EXEMPLE LA D'UN NOU CONCEPTE DE CIVISME, D'UNA NOVA MANERA DE "FER CIUTAT" QUE SE SOSTÉ EN LA MANERA DE CREURE EN LES COSES, EN LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN. CADA L OC TÉ, NO Ò UE, S EREIX, CO S SOL DI, ,^SI Ó AL I^ Ï J ,:; C,É COM PR0 D/EL MANT S s" O' O^-^AR I AOJÓ ^J^ ALHO ' PC:b ^ TA N ES: I ES JA OLT DE GUANYA UNA CIUTAT ÉS FA I ES REFÀ AMB AQUESTS PRINCIPIS. D'AIXÒ SE'N DIU, DESP ÉS 414—ESTI OSALTRES --I NO EM REFE', XO A SIS SRI, :INit A T TS ELS LO N E' -- DIE U HEM BARC;ELONI ► •'iBA C DA DIA' — L 'R ODEL CREAT --Ql^• E^S BARC ELONAi", D :A RC ONA. UA UNA CIUTAT SAP! TR^OB R EL '^ ^ 'U ES IL ES P TB N DIR QUE HA ^ GUA YAT, PE' ^UÈ GUI QUINA SIGUI L'ADVER ITAT ` QUE A H STÒRIA VULGUI L PRESEN AR —LI, SkBRÀ SUPER AR—LA. ^ �PAS PE E HI ANT ATS rS`LNs / ' LES CI U T;'^ Sb " '' RI ( L'AIGU^^ S "N ^. DIISOLDRA I 111 . I F ^ y • FA E QUE LES IRAN L SEVA RE EN NO SÓC PAS JO QUI US HO HA DE DIR, SOU VOSALTRES ELS QUE M'HO j HEU ENSENYAT: ALAIOR TÉ EL SEU ESTIL, L'HA SABUT DEFINIR DURANT MOLTS ANYS I AIXÒ US ;DÓNA CONFIANÇA PER AFRONTAR EL FUTUR. EL FUTUR ÉS DE LES CIUTATS DEL MÓN, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIÓ DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL 1COMENÇA,MENT DE LES XARXES NO SOLS D'INFORMACIÓ SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA, TAMBÉ D'EXPRESSIONS SOLIDÀRIES. DEIXEU"ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'EXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT ENTRE CIUTATS DEL MÓN. LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ M. MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR A CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERCEGOVINA, LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPA, BIHAC, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA, SARAJEVO. V^3 J L( �MASSA TENEN PAÏSOS ELS POTSER CONDICIONANTS, POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ATRAPATS FIIR RAONS PODEROSES QUE DE VEGADES EN "COSTA D'ÉNTENDRE I QUE - -TOT LES i- NOSTRES ESCANDALITZEN SOVINT CONCIÈNCIES, PERÒ LES CIUTATS SOM MÉS LLIURES, NO DEP-NDEM D'AQUEST S SERVITUDS. L PER AIXÒ LA CIU A T DE BA CELONA --I MOLTES ALTRES CIUTATS D: L MÓN-- A POGUT OFERIR LA SEVA AJUDA A UNA CAUS JUSTA. NO US PARLO SOLS DELS COMBOI ` HUM NITARIS, DEL TELÈFON MITJANÇANT B RCELONA CONNECTA QUE SARAJEVO AMB EL M Ó N/ Hl HA MOLT MÉS: ELS BARCELONINS HAN FE ,DE SARAJEVO UNA CIUTAT AMIGA I, MÉS ENLLÀ lE LES VOLUNTATS DEL CONSISTORI, HAN T 0 AT, ENDAVANT PEL SEU COMPTE ACCIONS S LIDÀ IES DE TOTA MENA. ÉS MÉS: EL GOVERN NICI' Á L POGUT PRENDRE UNA POSICIÓ POLÍT CA AM MOLTA MÉS LLIBERTAT QUE NO PODRIA F: R-HO, SE URAMENT, UN GOVERN MENYS LOCAL, N GOVE'' N AMB MÉS RAONS DIFÍCILS D'ESCAT R PERÒ QU SENS DUBTE Hl SÓN. Í HA PER TANT, TO EL QUE HE FET ESTEM FENT I FAREM PER S' RAJEVO --I PER LES ALTRES CIUTATS DE BÒSNIA-- ÉS UN EX1MP E D'AQUEST ESTIL CIUTADÀ, Q E PARTINT DE PRINCIPI DE LA DEFENSA D S INTERESSOS GE ERALS, NAIXENT EN L'OBJECTIU/ DEL BÉ COMÚ, ÉS CAPAÇ DE TRASLLADAR AQUESTA VOLUN A T A L'INTERÈS ENCARA I^/IES GENERAL DE TOTA LA UMANITAT. LES CIUTATS , DEL MÓN VOLEN EL BÉ .1E TOTES LES CIUTATS DEL MÓN I AQUESTA LÍNI . ÉS LA QUE SOSTÉ ,ACCIONS COM LES QUE HE EMPRÈS A FAVOR DE SARAJEVO. �PERO Np/ VOLDRIA Q E SOLS APA GUÉSAQUÍ LA „, • CIUTA * OM UNA STRÁ/ XEM PL Oi U OBVI E1S LES E E PAR PROVA EVO \ IO NI FÓRA QUE NI S el STA L 11 EVA tl\rr C OMP 0MiS DE\ I A IXÍ JUS QyE Fe IA\ D RANT L'E REOOROAR A» ES S lr U I" ADA E »ADA CT LES NO TRES FESTE IN G gm, PARAU A QU DIGOI ik DA G\E.T h QUEST ERRI ORI ÉS UN ALTR e oTA D \ABO EM ES ENCÉS I 41M MES AIGU DEFEN4 A FIEM LA CA , SA DE A PÁstr JUSTA, LA VOLU1 AT• •LÍTICA »'IMPEDIR EL G out* EL FEr COMPROMÍS D'EMPRENDRE ÁCCIONS DE TOTA M NA CONTRA AQUESTA PRÁCTICA 1-1ORROROSA, TERRIBLE, DE LA NETEJA ÉTNICA. Á !"' L GUERRA OBERTA i BÓSNIA O ÉS PAS --COM SE AR-- UNA T T SOVNT ENS A OLEN G ERRA ,É TRE PO LES, NTRE/CS UI1ATS. Al O N ÉS CM I HA SE1RBIS C M V SAL RES A SABE RRITS MB\ L'JqCCIO AJEVO, Q E VI EN QUE VQ E IMPO R U FkÈGIM FE IST D'AQ NOCOW SENSE ATI S, EN MO OC LTUR AVIAD TING T I ES ISAMENT UN PAÍS QUE PER LA S A MULTTLICITAT. DIS N EIX ENC SARAJEVO --CIUTAT ON HE ESTAT I ON PENSO TORNAR TAN AVIAT CM SIGUI POSSIBLE-REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA --ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT, EN MAJÚSCULES-- I EN CERTA FORMA UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM: UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA, UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. kick 9 �M L'EkJ ÓIA CO ' IVf VO SIN U.'R ITA L'INT`E S GEt9 ''ALS „ i r L^! IS A BE D LA -.. VOSALT ÉS TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ SOU SI DATS AL BELL MIG D'UNA LLENCA DE MAR, ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT -EL SUD D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA-- I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE' FORMAVEN PART D'UN MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRÈS QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR SINÓ !EL CAMÍ QUE ENS HA D'UNIR, AQUELL QUE S'HA ANOMENAT EL "PONT DE MAR BLAVA". LA VOSTRA HISTÒRIA REFLECTEIX AQUESTS MALENTESOS I HEU ESTAT TERRA DE PAS, D'ENTREMIG. PER AIXÒ SABEU DE QUE PARLO. / ~- AQUEST MATEIX PONT BLAI) TAMBÉ US H NIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA r UE TANTS M'ESTIMO. NO SOLS PELS ESTUDIANTS A AIORENCS ' ^(A7 '21`4 QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER A DEVOCIÓ QUE PRESERVEU A L'ESGLSIA DE SANT EULÀLIA -QUE ÉS CO-PATRONA DE BARCELONA-- NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FORALS QUE VA OBTENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEU HAVER-HI MOLTES MÉS RAONS I PRESERVAR AQUEST PONT --TAMBÉ PER AIXÒ SÓC AQUÍ-- ÉS UN DESIG QUE JUSTIFICA LES NOSTRES RELACIONS PLENAMENT. 0J) l u!'\') ï o[ ^1 �QUE BARCELONA I ALAIOR SIGUIN EXEMPLE D'AQUESTA VOLUNTAT CIUTADANA DE SALVAR EL BÉ COMÚ, DE DISTINGIR-SE PER LA SEVA SINGULARITAT --CADASCÚ AMB EL SEU ESTIL, SEGUINT EL SEU MODEL-- ÉS UN DESIG QUE AVUI, US FAIG AVINENT QUE ESTIC SEGUR QUE É COMPARTIT PER TOTS NOSALTRES. QUE AQUESTA FESTA SIGUI EXPRESSIÓ DE LA VOSTRA VOLUNTAT --QUE COMPARTEIXO-- DE CREAR UN ESTIL QUE ÉS I SERÀ "L'ESTIL D'ALAIOR", DE VIURE FENT I REFENT LA CIUTAT, AMB EL PRINCIPI DELS INTERESSOS GENERALS I GOSANT ESTENDRE ELS BRAÇOS CAP ENFORA PER ACOLLIR I ESTIMAR LES ALTRES CIUTATSÍ DEL MÓN, PERQUÈ DEFENSANT-LES --PER EXEMPLE, DEFENSANT SARAJEVO-- DEFENSEM TAMBÉ UN PRINCIPI UNIVERSAL: QUE TOTES LES CIUTATS DEL MÓN FUNCIONIN MILLOR I QUE SIGUIN MÉS LLIURES ÉS EN BENEFICI DE TOTS. QUAN AQUESTA NIT DE SANT LLORENÇ ELS ESTELS FUGAÇOS TRAVESSIN EL CEL AMB MÉS INTENSITAT QUE CAP ALTRA NIT DE L'ANY, I TOQUI DEMANAR UN DESIG, JA SABEU QUE ÉS AQUEST EL MEU DESIG, I ESTIC SEGUR QUE TAMBÉ VOSTRE. I TAMBÉ QUE DEMÀ I DEM PASSAT VISQUEM UNA EXCEL.LENT QUALCADA I QU ;GLORIÓS SANT LLORENÇ ENS VULGUI DONAR EL BO I MILLOR, A LA GENT D'ALAIOR I, SI M'HO PERMETEU DEMANAR, TAMBÉ ALS DE CASA MEVA. GRÀCIES A TOTS I UNA ABRAÇADA DE TOT COR. ¡VISCA ALAIOR! ¡VISCA L'EUROPA DE LES CIUTATS AMIGUES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4359 Title A name given to the resource Pregó Festa Major d'Alaior (Menorca) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alaior, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Model social Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/714/19950825_LV.pdf 6c038da75172a6ef21c5dc90e1ef4b1b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1995 La Vanguardia, p.011, Opinión Churchill ya no sirve Autor: PASQUAL MARAGALL Agosto va acabando agosto y parece que salimos de una penitencia. Cuerpos renovados, espíritus sosegados, sí, pero intranquilos. ¿Qué va a pasar? Nos preguntamos por Sarajevo y Bosnia. Nos interrogamos por lo que hará el Tribunal Supremo con el sumario de Garzón. No sabemos si habrá elecciones; mejor dicho, sabemos que las habrá pero no sabemos cuáles: ¿autonómicas?, ¿generales? Leemos una y otra vez declaraciones de Pujol y Duran matizando, desmintiendo, quizás mintiendo piadosamente o no. De IU, del PNV y, por supuesto, el latiguillo "váyase, señor González" permanente del PP. Declaraciones de Bono, Solana, etcétera. De González muy poco o nada. De Serra menos. Declaraciones de jueces y fiscales, sí, demasiadas para el gusto de muchos. Filtraciones de sumarios aún más (pero quién los da a los medios: ¿la justicia, la policía, las partes interesadas? ¿Pueden hacerlo?). Hablan los abogados defensores, lógicamente. El de Francisco Álvarez, el jefe del Mando Unificado de la Lucha Contraterrorista (MULC), ya ha dicho que no piensa acusar a los aforados González, Serra, Barrionuevo y Benegas. Miren cómo están las cosas que algunos pensarán: ¡menos mal! Porque a veces parece que este señor y sus compañeros tienen de algún modo la sartén por el mango. Mientras tanto, Conde navega en yate, De la Rosa -gran amigo de Álvarez, según declaración propia- no navega en yate, que se sepa, porque lo debe tener embargado, y ETA trata de hacer creer que tuvo el yate del Rey a tiro, pero era un yate del año pasado. En Cataluña, un soplo de aire fresco: la aparición de Quim Nadal. ¡Que tiemblen sus rivales! Es metódico, contundente, honesto y directo. Y es alcalde. No dejará pasar una. Girona, y los poderes locales en general, merecían este primer plano. Catalanismo y municipalismo nunca debieron separarse (ese ha sido el gran error de Pujol). Ahí hay una luz de esperanza, la única buena noticia del verano. La ofensiva croata en Krajina, que parece obligar a una negociación política (¡ojalá!), está por ver si es buena noticia. Temo lo peor para Sarajevo, porque los croatas no la defenderán y las fuerzas multinacionales se escudarán en el poder militar croata para ir retirándose. Kupusovic -el alcalde de Sarajevo- me dice que está dispuesto a venir a hacer el pregón de las fiestas de la Mercè y a volver en noviembre en la antesala de la Conferencia Euromediterránea, porque Izetbegovic, añade, ya ha dicho que, si no se rompe el cerco antes del final de noviembre (por tanto, dos días después de la conferencia), no se romperá nunca. Sarajevo no resistirá otro invierno. Mendiluce cuenta que la gente ya no corre cuando disparan sobre ellos. 84 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Se tiran al suelo, esperan y luego siguen. Y que ya no se arreglan. Se está perdiendo el milagro de Sarajevo: una ciudad sitiada, con conciertos y exposiciones cada día, si bien con la orquesta diezmada, la sala llena de rendijas y las exposiciones tan cargadas de significación que son más bien proclamaciones. Otra rendija de esperanza: los filósofos hablan de política, se mojan, como les pedía hace poco Havel. Aranguren ha sido claro y valiente: o se rompe la baraja o hay que reconocer que el juego que se hizo con ella -incluso el juego sucio- tenía motivos poderosos. Alguno de sus alumnos están más dispuestos a romper la baraja y a decir, con otra valentía, "váyase usted, señor González". A los filósofos hay que pedirles sobre todo valentía y no medias tintas. Para éstas ya están los políticos, se supone. Y yo no me resigno a esa división del trabajo: para unos la verdad y para otros la eficacia. (Tampoco se resignaba Havel en ese llamamiento a los intelectuales a que se mojaran.) Yo creo que la democracia está enferma o, por lo menos, que tiene fiebre. Y no estoy seguro de que esa fiebre no sea preludio o síntoma de la reacción del cuerpo social contra la enfermedad. Pero de eso ya hablaremos otro día. Ya les avanzo mi convicción de que la famosa fórmula de Churchill está periclitada: la democracia ya no es el menos malo de los gobiernos posibles. Mejor dicho: la gente ya no está dispuesta a aceptar un mal menor como sistema de gobierno. Y no lo está porque entrevé posibilidades mejores y no se conforma con menos. Y lo que pasa en Europa (Bosnia) y en España (GAL) es ocasión para mejorar el sistema: sólo con un cambio de cromos o de gobernantes entraríamos en la depresión política más prolongada de este siglo. Porque ¿quién puede tragarse tranquilamente, sin culparse, la desaparición de la ciudad que "practica" lo que los demás europeos simplemente "proclamamos": la tolerancia, la coexistencia de religiones, etcétera? ¿Quién puede creer seriamente que los nuevos gobernantes hubieran sido (y serán) más escrupulosos que los antiguos? Ya se ha visto lo que duran Balladur o Berlusconi o lo que aguanta el crédito de Clinton o Chirac. Nada. Aunque esto no quiere decir que hubiera sido mejor que siguieran Bush o Balladur. Lo que nos gustaría de verdad, aparte de cambiar de gobernantes, si es que hace falta, es avanzar un poco en cambiar el sistema de gobierno. Lo de Churchill ya no sirve. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 85 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1176 Title A name given to the resource Churchill ya no sirve Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Churchill, Winston, Sir, 1874-1965 Democràcia Govern Acció política Guerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80 PDF Text Text (30/08/95) Rupia, 8-20 d'agost de 1991 Estimat President, L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent. i No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar. Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per uns dies i es va posar a treballar com mai. Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem. Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar. Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya. Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si !'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~ cal retenir-ne els detalls. .__ Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona 2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans. Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat ' ALCAL DJA - pag. 1 - R•glstre de Sortfd J.t:fit~j --..:;:.:.;: .. " " ..... . �barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies. En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres. Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre. 1 Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts. Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té sempre una causa. Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a dignament la humanitat i la natura que ens envolte juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament 1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li més humil, servim amb bona fe: la de representar . *** (1) Els Jocs Olímpics L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs. elernent~ i Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92. ,i Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1' aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva, inici ben dramatic per cert, com voste recordara. - pag. 2- ... �1 la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res imprevisible. L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem l'emissió de 19.000 milions. Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives. A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació, la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi. 1 Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i )'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1 La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb els plantejaments que calgui desenvolupar. Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar. 1 El president de la Generalitat que sorgeixi de les crucial. roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general. ¡ Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria - pag. 4- �conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en aquesta línia. A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia. No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste mateix. Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics que s'hi oposen. 1 Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una exageració. 1 n! La veritat és que, per últim, tot plegat no ens les coses més facils sinó més difícils. Tant en 1 l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas deis símbols, deis llenguatges i deis gestos. Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e. *** - pag. s- �(2) Que vol Barcelona. Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa corren!, a partir d'ara. 1 El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis 750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori, Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu, reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.) Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals, 1 assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em referiré més endavant. ¡ ~na Estructurada ja en la realitat física i social com arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats, Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa. Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb - pag. 6- �les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia falten encara coses, com he dit. tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema tan delicat. ¡ Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada) i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt. l ¡ l És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de ser, ateses les tendencies espontimies. 1 ! Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i símbols de la ciutat. d~ Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada, Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no solament en els més dif1cils. j J El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital. 1 - pag. 7- �Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia construcció nacional i urbana. r.hl ¡ ! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora económica, cultural i tecnica. Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem arribarª ser, amb mcnys del queja som. ~ ' A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue aproximadament avui els donaríem. 1 Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit. prepara~ d'aq~í La nostra ciutat es rebre el món, a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se 1 capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers 1 de milions d'homes i dones de tot el món. Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya. Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana. 1 Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors de la convivencia. ' Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord - pag. s- �del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut. *** (3) La Carta Municipal Q Llci Especial de la Ciuta~ 1 i L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones, enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons ¡ situats en elles (!'actual Eixample). ! La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se l'Eixample. 1 La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat". i 1 Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves ! especialitats jurídiques en tres camps: 1 (A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de tantes fronteres locals. - pag. 9- �(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port, Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques, Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió; almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma). 1 Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell). Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa. ! L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera 1 la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. (C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició, per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, la solució deis famosos problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes? ª i Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial. L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga - pag. 1o- �Llei Especial sentit. la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniencia. Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92, Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona *** o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant. ¡ Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible 1 estimulan!. 1 ho han aconseguit. *En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar 1 1 -pág. 11 - �l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció, reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15 anys? 1 Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres. 1 Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar més enlla. El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies. Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central Europeu a Barcelona. Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat i seguimcnt popular. Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt historia, pero ho fa en un moment i en unes e ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia a una de les fragilitats més conegudes de la nostra ndicions que ens permeten de ser prudentment la crisi sovietica és un altre factor encoratjador). Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt. Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i lluitarem aferrissadament per ocupar-lo. 1 - pag. 12- �1 ' ¡ De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida, estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes. 1 L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. ' Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en subsol. ague~ context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns. Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional. ' De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat d'ordenar un subsol enormement carregat, som t pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat - pag. 13 - �local i emprcscs de servei públic. 1k Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6 ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de 1 creixement economic superior. No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una 1 Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est. Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla, com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra! ¡ El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí Puymorens ens hi acosten. i del Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona. 1 A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres 1 amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que podría complementar l'atractiu de l'aeroport). 1 Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és - pag. 14- t . �per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis esforvos estrategics. 1 1 Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen . A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de parlar de diners . *** - pag. 15- �Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera. Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona. En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. }' ª D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló, etc. El text de 1987 deia així: El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982. 11 11 Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983. " De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes. 11 Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe! que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11 Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles. 11 L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les - pag. 16- �mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca. ª lQ-Q 11. punts negres !1 " Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes (gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera. Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates. 1 " El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia. ~apítol 11 El deficit deis transports de Barcelona és un ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~, el lt'. Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es 1 aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al final d'aquestes pagines. _. 1 " Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti ~~·v (d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions. 1 1 SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita importa~. 11 " Motor Ibérica i EN ASA (Idem) . "Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa). 1 " Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit l - pag. 17- �motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants Cardús, d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. 11 "MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus provei"dores), etc. * ª " Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1 ~preses Aquesta realitat és reconeguda gencralment per provei"dores, contractistes i intermediaris financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho. 11 ! " Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis metropolitans contigus. 2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un " En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica. " El tema metropolitano és adjectiu. " Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. - pag. 18 - �" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central. i " La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt. " ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis pleJts histories ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS". l v " Comentem ara les dcspeses de capitalitat. " Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps. " En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal. 1 " Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes, Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en 1 aq uest sentit. " ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis? " Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les transferencies en el seu moment? " Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió. " Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en un percentatge deis ingressos de I'Estat. " Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual. " Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per partida doble alguns deis serveis públics que consur eix. -. " Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut. - pag. 19- 1 �Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització. 1 1 Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100% deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. 11 " Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel! estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i I'Estatut? l 1 11 ¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales privades i les autonomiques? ª ª 11 Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard, com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. 1 " Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu. 11 Aquí serveis !'oferta qüestió !'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta. Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors. 11 i Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueologic de Mérida. 11 - pag. 20- �". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid, 1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit, Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía. " I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~ I'Estat ni de I'A utonmnia. ; 1 " L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. " 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la . '1 oca 1. 1 gestro " L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel! estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalvian_t_. No tot, pero sí aixo. paradox~l " La situació deis Museus es va fcr més encara en establir-se la gratuftat deis Museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus. " El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el manteniment d'allo incautat. ¡ " Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell projecte intervencionista. 1 " La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el financ;;ament no millora. ¡ " No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant deis Ministres i #Consellers" corresponents. - pag. 21 - �Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat. Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt / vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. ( ~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f ª Haig d'assegurar-los que J'única solució aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs." 1 La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les solucions. \ 1 Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria. ¡ Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix. passa~ ¿Comes podía entendre que Barcelona deixés l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa? obr~s Més encara: ¿Com considerar excessives les realitzades quan també neixen de l'excedent generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a - pag. 22- �desc~ns llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en des del 1979, amb unes cmpreses i institucions municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes? i 1 Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon; compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ). ª En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment). 1 Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. ! Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi de la Generalitat. Q4 les despeses en que incorre J2IT compte de I'Estat i 1 i Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la infrastructura crescuda). Ho demana perquc és justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual. Q$ Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de 1989). El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i despcses de 4apitalitat mesures: el pagament de les refinanc;ament olímpic. 1 criteris precisos per als dos tipus de les boni ficacions necessaries per al La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem . - pag. 23 - els tindra, s1 així ho clesitja el �1 Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió relacions financeres. d~ les seves propies La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat. Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local. 1 Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat". 1 En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura. Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari. Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya. *** - pag. 24- t 1 �(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida. . . . -ª 1 1mpress10 . . ' que 1es a dmm1stracwns . 1 Domma no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en Id grans ciutªts. i 1 Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món (llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree, una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals). 1 Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressi vi tats, demograticament decadents ... Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics (quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles 1 d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions. Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament, sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I tanmateix ... estem realment anant més enlla? El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenc;os. - pag. 25- �del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot residencials. 1 Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis districtcs, d'aquí al 97. Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur estridencia. ¡ 1 El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons. 1 La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un 1 cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen que el futur també haura de ser diferent. Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. 1 Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances) que una autoritat local pot adreyar a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de problemes que localment coneixem fins a la nausea La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió. - pag. 28- �1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer concixcr als nivclls més alts de governació. No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi. Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis significati us. 1 Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit, Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-, Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's. Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula. Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars. ! 1 Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més. ! Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern. 1 En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que - pag. 26- �no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos nivells involucrats. *** Concretament: en el tema del trimsit hem de recon~ixer (1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus; (2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia). 1 1 Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe! desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de cotxes, al carrer i sobre les voreres!). Aquesta és la situació, llargament dramatitzada. ~~? ~o hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho 1 1 Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. 1 Estem construint 50 parkings públics o - pag. 27- concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi �* ** No és molt difcrent el me 1 missatge en el que es refereix .. a l'habitatge la degradació de barris. Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona). Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades ' i prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s. Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1 Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura 1 Contcmporania, H.cmeroteca, etc.). El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la 1 policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degrada's). Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora. ¡ Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada? N¡o necessariament Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil. .. pag. 29- �Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos podríem perdre 3 anys . 1 l La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa). Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa. 1 Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia. 1 (* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats). Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de Barcelona que jo faci en materia d'habitatge? j ! ( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona. 1 (2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable. 1 (3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres circumstimcies. (4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge. ¡ (5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama. - pag. 30- �En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella. 1 Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les propietats adjacents. (* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: irnpossible. Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe 1 mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible). 1 Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació. 1 1 Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de !50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). 1 1 No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorablel El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol, els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert. La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les - pag. JI - �operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-). ' Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més. ' q En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat. Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic. 1 El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea. *** Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera. '1 Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la 1 presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc. ! ¡ De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després. -. He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia compromes a trobar ubicacions apropiarles. - pag. 32- m'he �El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles comissaries existents- a cada districte municipal. No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detal ls. j 1 Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament, de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans. Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries 1 aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir. Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia, no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta. qu~ Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva preocupació ". Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no professional). - pag. 33 - �Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després formalment- coma policiajudicial. 1 Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics. 1 Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives. L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que no pas pe! de trobar-les. sed/car/prescat.pmm - pag. 34- �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 17.12.96 Entrevista JP (di a 19 i després) 1 JC + XT '? reaccwns possibles Dia 19 Llei JP si pero .. Llobregat/Besós PM: jo t'enviaré un text Actes sessions anteriors Cana a JP? 3a,pista alternativa a Barajas 1 Patrimoni . Museus . Tinell . Palau Pedralbes . Monestir Pedralbes 2004 Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD 1 Documcnto2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4360 Title A name given to the resource Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Govern Infraestructures Indústria Acció política Espanya Territoris González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Barcelona Is Replaced By A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource. Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència