287 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf deb2298012fad0841b19698b99023569 PDF Text Text - ----·- . ·· . ... ,----·-.--........_................. . -~ ........ ,.......,._..~........ . . . 11. BARCELONA Presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo. Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria. La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas. En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de Europa. La integración económica va acompafiada de un mayor grado de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida. \ La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas. Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda; al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore, Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella, �,,.... señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon, sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse, asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia, etc. Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra ciudad. La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil que hoy nos encontráramos aquí. Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del Consejo de Europa. Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes, Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la del Ministro Serra, en su representación del gobierno español, que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones. Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales. Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi- 14 �.. do históricamente toda la atención que creemos merecían. como ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger (que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de adhesión). De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me parecen significativa.<;: "A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action. C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur. Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres. La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition ct ses finali tés la prédestinent. " Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y E urociudades 89 1S �.. entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana. Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos conjuntos en el horizonte del año 1992. GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros. Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J Barcelona expresamente para esta conlercncla. 16 �BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES Los representan tes de las ciudades e instituciones reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona (Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada en Rotterdarn en 1986, constatan aue: Más de la mitad de la población de la CE vive en las grandes ciudades europeas y más del 90% puede considerarse población urbana. El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un conjunto de funciones de centralidad (funciones direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos. Las eurociudades tienen un importante papel corno impulsoras del desarrollo económico, corno centros de innovación social, cultural y técnica y como núcleos de integración comunitaria. Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas por las eurociudades son hoy objeto de preocupación e interés por parte de los organismos europeos y gobiernos nacionales. Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo que se refiere a la presencia de las ciudades en las instituciones y a la aplicación de programas y fondos comunitarios. Ante todo ello reconocen: La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de participar activamente en la construcción de la Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo de ciudades y desarrollar la cooperación con las grandes ciudades que no forman parte de la CE. 1 �La voluntad de intensificar los esfuerzos de coordinación entre las eurociudades y de cooperación entre sus administraciones para facilitar el análisis y diagnóstico de los problemas urbanos, así como la ejecución de políticas comunes. La coincidencia de las eurociudades en demanda de una política comunitaria urbana en los siguientes ámbitos : - Protección del medio ambiente y mejora de la calidad de vida. Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano. Renovación de centros históricos y recalificación de periferias. Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas. Seguridad ciudadana. Programas culturales. Promoción económica y cooperación tecnológica. Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias: Solicitar a la CE l. La creación de una "task force" para temas urbanos, dentro de la Dirección General XVI de Política Regional, con el objetivo de desarrollar una política comunitaria para las eurociudades. 2. Un análisis de las posibilidades de financiació n comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de programas operativos integrados específicos para las áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de los fondos estructurales para las áreas urbanas. 3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan Barcelona y Albertville. 4. Intensificación de los recursos comunitarios de inversiones en grandes infraestructuras de comunicación entre las eurociudades. 2 �5. Estudio de la creaclon de programas específicos en temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación de centros históricos, pobreza y marginalidad social, seguridad ciudadana y actividades culturales. 6. Fomento de la colaboración y transferencia de tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante programas de intercambio de responsables y expertos urbanos y el respaldo de centros de investigación y desarrollo de las tecnologías urbanas. Proponer a las eurociudades participantes: l. Adhesión a la declaración de la Haya: es el planeta. 2. Colaboración en el libro blanco comunitaria relativa al ambiente por la Comisión Europea. Nuestro país sobre estrategia urbano promovido 3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el Informe sobre grandes ciudades europeas promovido por la Dirección General de Política Regional. 4. Realización conjunta de bienales culturales de jóvenes creadores y de las campañas de difusión del deporte en las ciudades. 5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en gobiernos locales. los 6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de las grandes ciudades en el Comité Consultivo de Autoridades Regionales y Locales. 7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica para la aplicación de los acuerdos tomados en esta Conferencia y, en especial, para promover las relaciones entre las eurociudades y los organismos comunitarios y europeos. 8 . Designar a . . . . . . . . . . ... Conferencia de Eurociudades. 3 próxima sede de la �... CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA AMSTERDAM representada por ROTERDAM AMBERES ATENAS DUBLIN FRANKFURT GLASGOW LILLE PARIS Mensaje de MAUROY (ALCALDE) Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE) SEVILLA -- ~-. ....... ~ . STRASBOURG STUTGGART TESALONICA VENEZIA TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD ECONOMICA EUROPEA COMO BUDAPEST GINEBRA LENINGRADO 1 �... INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989) L'Alcalde de Barcelona, formant part d'una delegació d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat 24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de les polítiques regionals de la Comissió Europea. Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i de l'envelliment de les poblacions. El President de la Comissió de les Comunitats va posar de manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin reaccions contraries dels governs nacionals. La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat les seves limitacions, pot donar suport financer i tecnic als programes interciutats. Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una "cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les ciutats. El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de grans ciutats ja es beneficien de la política regional comunitaria, i va indicar que d'altres programes comunitaris podien interessar les ciutats, coro les noves tecnologies, ocupació, o la lluita contra la gran pobresa. . .. 1 ... �El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del la Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a cooperació entre ciutats. La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual Maragall i Mira, alcalde de Barcelona, Richard M. Knowles, líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber, tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia Barcelona 89, i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90. Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió, i president internacional del Consell dels Municipis i Regions d'Europa, i alcalde de Magúncia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989) Subject The topic of the resource Eurocities Europa Ciutats Barcelona Acció política Relacions Internacionals Description An account of the resource Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Català Type The nature or genre of the resource Escrit Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf c985578953b64300d37889bbfc40dad0 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP REGIDORS DE LA CIUTAT. A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL. TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD. ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT. JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ. �2. AJUIWSENT DE BARCELO NA PRESIDE N CIA US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA. FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE: lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS, DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT, INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS. 2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS. A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA. US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR: �3. AJL LAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A, NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA. • HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA, POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA. HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR. TANT AQUI COM A FORA D'AQUI. DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA, LA CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO, LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I SIGNES D'IDENTITAT. TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA QUE D'AFIRMACIO. BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT CATALANA QUE NECESSITEM. �^. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦ NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA. EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA NOSTRA FORCA. r LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA. QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE I TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN- �__ ^ 5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT, EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS DE DISTRICTE. CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS. TOTS HI CREIEM. NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA' ► CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA DE SARRIA. AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI. EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA BARCELONA ESTRICTA. FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS, L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDPNCIA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN PRESIDITS PER L' ALCALDE. L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS, PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT. AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA ♦ ♦ DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS. DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i 100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA. TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT. �4 • ,% ^, 7. y^ V AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA PRESIDENCIA LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I MÉS FRUITS. PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC, SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA. ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER, EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS. DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA. SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO; EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA. DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC. �8. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA. D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS, DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT, I SOLIDAMENT ARGUMENTAT. LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO. CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE LA SEVA MODIFICACIO. NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS. HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU- �9 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX. INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT. AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA. L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB DAL PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY COMERCIAL. INDUSTRIAL I �1 0 A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA PRESDÈNCIA LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA. ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA. MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA. EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA. i ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I COMPE'TIpA I QUASI DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS, COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE. �AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS. LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT". ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR SURAR. EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA. LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT. ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE r PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT CREIXENT. D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL �12 AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI, DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN. �13. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI ELEVAT. L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR, GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS. TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES MUNICIPIS. PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE i SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE. �14. 1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1 PRESIDENCIA PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT COR: BENVINGUTS ELS NOUS!. L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES. SENYORES i SENYORS REGIDORS: UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA. DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE NOU LA TASCA. MOLTES GRACIES. BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983. � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf 7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4 PDF Text Text ( 04t-- Nl-E M 1 UN ft1l ftO-otJ J.Ait.NtJff" ,4-t.. 1Vl vei (II'I.A' 11.1. é\11 e ~ uq Dt;- Pf Bl'l~ C-b?..oN'J'If c.¡ u T7f- T 2J FDu . ,. J. A C-m\.P o-"1.-lr"A 0 f i 1 Jo JvTJAI)A 1 . . . __ , ~ J t1'J ('16 t:-1.- V OT ~ r-- 1 1.\-'r'"' 1)1'-MOU\AI 11 (. , ~{J eN h lhV hf ( i N ctt::;:"'Yt t-'liJi A \)N .4 /..,r:;.J J2A(Hn{_! t..()i;¡_ e'".i L1 rQ.i p11. ,·1..-t tJYL ~A Lut-óv«.--(4 �r;_n hoJ eAl ~ f= "'1 V fl 1:::\.J N ' Alt Dv f'1 Ll ) F.<\v~h. t ~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._ ~~~ ·. Q vt: C.wJ () 1 CIO N ( l'llo~ 1 4 L4 ; , t'l" e Jl v t;""1"'J P ~:-vt f"t:1?1 rc-tf\JA ~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0 rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e- ttHA _ M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s i ~~-t:--rt¡,vd M()I.-T Oc14A1vi)Jt7V'i, (;Ail:..""Yt '¡nwrs. 4 1;;-r.( f í Vt"}( f t ~ Qt '1/C 1.- OY\.1 )l Pt"/'l ll!it~ ~~· 'f7f\.. Dt; ;'~~tett'IJo Ql.AT' rvoJm, Th-ts L' : e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\.. 1 J; ~ir f" ~r:7~.::"Ñi, u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ . 6-t-'l\"'A '- ~(· uNA No, 4PI() 1<1f.!··i1.JJos t-"<; fl'l1\f t) V A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~ ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL 1 t'c'l;¡;c 1 A~.-t~ 1 -úv ~ Dive'rt.f.oS , oJ ~ l?l. (:::1,.i t5. "11( " · A-unf=~vnt..n t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l. ·11i _!>ue. l"\1i 1!JC r H0'\. .-o ¡' ....v-. t ,, ~.r- L-f' 1 .- ~1-Q III t"V\kCt .ON<; O1 t3 u!l~~ P1t'N )'A . PuNnl'Le:-J 1 A- A\ ~ 91+ ,.~ .t)t f A ,¡j L-t/f 1 !h. "1ll. <=- Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.' t.").J/l::N t:V oc- Q u-?"' t' 1 J fT1't t. ~'YOI'J 4 v.l c-- ¡ ~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~ C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N D.C T/;fYvf' Pt~.ov~t-Tr. t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ . lS1f{1 ( D' ko 1.1 l:'~ 1 c.11 ohc.v ~é O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f- JfW'YJ únvt:ü-11/"I" 7<J i> ' /N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f t-"7\f Á- 6-vvi:'YJ.I'V.# ; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..) ' ?to~ln·~ 5 kc'?-lf'"WI( /J.t'J M0t..7' 1 rn·Nxt IVIINAA, "N 't - ~ i"' : 6 P Mfis ()C .s A-1/L..71Vf o rt~~~ iX(:n. McJ 0' UN olt'f\.l\.~ O· VtJ 0t .fcO.Lii L¡.,r 1 ," &flk..v 'i)\ M~~~~+f 1 PrTvvs fLti~.s t\ '-1 r,..c 1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. . �3 hf é)VfJ/# f Cl'iVlt=.$" - c--")(r~TI;"Il.JI.Aif PnoPf4 L ¡4- vJocTrt¡¡ {) ' uf!.D t Nfh.\._ ft"l-;ffll 1 r L~s ·,?cs:tl'\uc u o 1--/!l.. v)~lT\ucuOINS 1 J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT PttuOull}t:) ~ /)OSft::-111... ( 'J~ Qu~ ¡ tL. QUB'" TtkN M.~ix Qu~::1>A 1 tJo lleWft:JI\..Il1L / fft\ i~P i" ./J1. n..c-r.J ~ IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J. ~tó"n,· NATV ~ ~> ?1vvi tv • th. 0\1 S 1-A.Ic;rJ C-A V.V/trvt"!L ~& .JiJ Rflou 1 QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.· f)t!' Jo~e:I'VT NV t\N-h ft74.. L!NS<:1tV/f-7t. M{~ {?fl o u tt. q.Jc- A-c:n'rvT> QVc~~ ~ !J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p ' 1-?l.k iiJt ~ ro~-IL Mu"w 1J4 kM~ rJ~pl(¿.~) MtftltrV r F1Jit.kt"'N M !h.. rurv rt. , / ~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4} aws~ t'L- ftvr:J eVí 1¡,¡; n . 11! VI;:, { ' ifo \f,. J+w"'f ~-n: ¡ r1'"VX , Ftfftft.t:N 1\"1- -J C::' j_ l (f1yLA f>é TlL ftX ¡fv.:;- !Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_ (~;f?JA , U/'fll UkTVtiA Tttt14t!" ,(;!~ IPJ\.t ~ v:-v; v !Otvei tuJIV,-tt'ltS" Clrf>i r.ttA r;tr i..1t 1 v 1'vi f¿.. /trl vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L ~ ,_,()0 ~ C 26 tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f I.At 771f1VS fl-CJ i 1) é AU.-t .){ t't5 )oc.~e::--f;j. ¡J ~(.,..-(r_ ~ ) ~.S~ t.e') }Jf:F ~ v~', 1 AA&. Jt:'Wil-7 eN r\.tj Vt.t IY M~í : l~ t"j Dt. fv¡~ c,t?J h~ 1/41 C-tJW~ 1\ CJ ~~- PIIN~..td...~~lthf cou __ ,r 1 11. ()e ~JA.vv ZAM..tJ ,__JO. , C)f\14 St·v 1\ , CAf/'rlrlA 17/1 ~t'Wi'\..0.. ú1 ~ l\'rt'71. ... "er-vJ o b CA-17h..II7V11 !J r::x.._~"' A l4( �r~u~7711 /~ ll(! t~ c__..f'P rons:--A •.· L~ 2 Mvt~n,.'#~ i)t1~ l(vf' 1....1\-. FonT~ fM\A 4lUt OJ<; {..,ft viMt U~Bit1\JA . {j( rO«.'I'I~ , ? ~i) VCLIJNTJtr ftM Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f. i)-(' ; qv~~ .<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,' JtJS1'7rL!~ POVT V~t\f [OktETÍILV--t Lit rJO.Sli1'l~ D(vt;1U'tJ7h- ' ~....~ r~~ 'Pilox..·~n:r on~ A.JDffilfJ &v•~\NS ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u (--~'o th lintf H1l '!) r ~6,4,',x.. Tltol)-1 Q\JC 1 f(.II.,TVIlA A 1:0)( fvtt:>fAR- 4 I[Z,T vtvA fUtO\.Yl.Mlt ; ~ U~ tvllléLL Á..'\>CI}t..-~ iDt5íhl<...:n:s t(llt- Cf/ UN~ (troVt:'M..S "' . LA ¡ civllttJ~. ¡ft... b> Gwt9t~ '1t"\ c¡u'c;-: ~ f).t)(?o.Y;h) .ftNT61 e vUll fJ\-t..S' . ¿~¡rvrq~ f~AJt:Z...n3'" t'?... Dd cc-wl1t,t1. .d2~ f r c#DJ1vlf"M" 1(1_ !;;M f rl ~ ltf<N t:V th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f 4-r.? UL':> ft Vi~ f'"b1 LtS (){ rD-!. C--fV77/"í1 cvn.-off=c) l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f IV 1 ()t'Vtlto~ o1i'flt_..tlJID"S W f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr Pfl(nON1hvi~ Tl:;--Nf A ~A t d) ¡_-r.,·¡n¡ ~ Oc oo~ t11t1t t0-or0?t CMI\yoJ r"-11.1> i o( 11tVL.t' No o· u1\JJ üt-i~ f~nfh_ p~i w" nr') OrE .l\, ¡¿,~¡) /)1 .'i. ll'-t 'L-J~r. ~?e; lh(ot?ri:¡ 11 /h.(D 1\J ttz.s, Lit erJ th. N .Yt:;:l-L ~F ncs o¿- L-+ o LA- é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4 O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S ··uwsn W~ .. Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~ • LA- Pe: ¡¿-;.,¡ 11Jí cA) ~ UlJ~I\)~kfl_ \..1· AAW4 lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC: M:J LA/J-t:.'l\S Aca»fliv f> ¡?or.s·1'>, .L<TitfS av~· ~ At.rtv""nA t"N LO (l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT. t'l t.t-s ,· E;vt2 V il..A J 11-qv~T 6ttn L.c...-"1-()lv~ ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr 1'o s~s. ~ q, ~ Pt-~ t7nñl4 ~e;=- ~ IMI\A',1 • 1 U/ Oc- �~f\J LA- t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~ ('1 ()J lt ~ f1WPor~ ¿_nv<;.1)'TlJi~t_ cJNit e)~c'"Zt?tl,.. CNMJ'fz·D- .4 flte~ (}¡ { f/'¡,1· CAY" ~ U , 0¿¡- !) ' 1\U.A ¡)~ . c-·v.J C/ti\flfú-11-f ~f) r f fYI., ur:r tN 4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h- e· 1 PAL e /Vt.~*j~- ¡,_ 'J'<Nn iHt ~ P~eWU J~LMA~ Oe ~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS D1M:Tll L N P ftt?lll ~uJut-r f\h L.4 o~.-- ~ ~ J_O e t) A-A.t1;:.J bJ / !hJ i~rJkf~- ~c,;Bí t'I-1A o' ( ~t.1>vfl#"Vt'ti ~ NOVt; t..~ file c.;.) Poc~n 'c.A pr¡~:;""f;A<¡tffl i C/h. n~~ Úl- MVrJ,'\...T~s, (J.-::; @ é{ Ve- L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::, L-N ~~-~~n·1Vu1WS Dt.- f/VII~o~ 41l)'<.~ ' ~JD!Il cMf111-N'r4 ( &fr¡ t'Z..M..) - 4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1 - ~¿,..... ~ ·-~ ··~1 (..IJV'J Tito L-'--' t1 1' .·-- ~1 ~~ ~(!StttL~ ..St. tn Pé J<->¡v<O] K]li t..t:) ~~tf:'"S, Dtu~ rr; e:Mfr-1§1:?) ...... ~ 1-t~vm, NI Uf !fi}-QIJ 1.CA í{) t'nt:UA?! f) 1:...,.. (J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r. ~~ c..friJ)f?(rt/f Lit l)t'L filtvuONihMJ /Jt Pl..ltNilUf ' 1.)0 N.:::J-1. A-I V OoS' f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_ IJRS L fk- NOI/4 ~t'Le{,Jif) 6 " Ji' fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl thJG-ttew714Nr {J(LfJM'?ÚJIV/tf,) Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' . ¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L ' a_ u lf/1__ f 11 1?11 ·O r:!hiD L'L.- 5' oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT> , !h/vlb-t 1\. ~6 ,· r:..tJ27rt(}¡~ •IJ' t'i.fiVUtrvt Pn c7 t'Oi/5 rncP!;JSt bN.,..VC: 1 11t'L LJ:+ ~ flc-1:/-?V~, ro Oc P~ ~cm >tYL E::'"L GP"V {...@VTflÓ !JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1 ( roo 1 Pll.O () 1/ [_ ÚD cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ w-ttPL€KA \J1l T) 1;:1,. e; ffl-{) ~ tJb VT) ons e: ~~~s ~ r ~ ~ (!3ce qewT t:.,i'} J A ,~, o;dtwrJ m~ • ¡' DE poeS -A. f.-1-AíPil r en_ 'TYN1JY.... I7K. Af N c:swtvJrvs,· tJ ~ r. lt.IJ/1! r-> ' ' f'f!.,DOUt-rtfJI[ 1 J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf 1-155 11 t'! jJ.(rv~ . 1 1' A De: PE..sn- \....4 Llf HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to s ~4 11..0- ¡JJ ?JIV ~u~. �6 /Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1) b f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,· reV\... t~lJ LA-o~ t trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD fiq~,c.r.. b~ 1 tf1ki ~ t 1> / A-Qv ¡ tv Pv.JYJ ~A uaVr fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J Pn 1/115 f>n r:u( fl ut-:- /)e Cltz,1.1!" t.iv ¡/11f-, PJ_s r..;¡" t r_-/r h .;J t;¡L~ , 'ttj VNf#f_ t9U1 L . --!1& v t:?n 'iN 1 lf11(14.1 CJMit=1-;:.V (A ;f., MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~ .{t?L ll tfH )J iJYL S' --.0 ti- 1 N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu 1 cJ ~ ' l>c<; ü 1-tn A vm 'lt, A.lt n-S l?í J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~ /Lb'ú-t -~ 0-.S c/v í7f!J ?flVS ucfs 1 ~ •ht/TV A.~ o MP ·4 A 'ts n.lY\.íf l ~ ·TlH_. et ~ [;111 ~_ltc¡!) C¡fiUit::Vt_ i1- v/u IL~ (~ <.-'l. 1 IV { ~ 1?:. l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ \A 11o.rm~t ¡hr t"L11hs tt:YL ~c.Y :n::-v A.A t:'rv S JI-A A tJt [.@l. t'~ tH> e(6-1/-'Í ef/r7A... ha t:u-{1. 516-.u-clJ Af" f:J0>Pfr1-k: v(·DA Pftf};t;;ryi7 ¿ 1 f{;lW J1. WM1'fCFF ~ Tt=-w'-k A t!J<;- que J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r fJfiU fvc;/JVí 1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_ e? u~ V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::? tL.S LLtkS ~'l:z.-uo~ en; L2r 8Af'lt:$ r J 0t_vt!lf J éN C'{)n¡{:..[¡ ' ~) f?L.S 1 ~rv t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~ {J Ci -f. t;:lJ !.A - ~ D' vtJ J ( et- v' n' 5 f J!) u¿ S ( ft or.J A/+ lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s UoT 1 erJ ~e- f)A1(_ t t:Lor-04 ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1. t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ U/1) 1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf . w~-r UN fSitntV'J, ~ Tc:-CNt0Ji /L~ n tS t+-' /JlrtAó'" ct.> c.t4 v/iJJf flM¡ -r-tV YJe:_r fcJV'l)./Jr)fNJI_ t'W CAlttN r . ~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~ f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~ ¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI UU.... -1\11 rWrtlfk 0-'V l--1f C/C/!·11ev v~~ ñ f71s it:;S fvtoi.J b-JCJt!UI. �CBJ.1 14- Ct1 6-4Ns. Jt /J r"'Mtl ~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ 1 /)e- M ~'lWs Lee; kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~. /J '(l' '11 N J t-L f f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,- 11 t-'ñ .Ni D .U t4UI1 ~ 1.. ' ~ ;a ('!~ UNir- LLv · 1 LLI ?fhb~ er tP t"-'tl- tJ t=' t!l- N~~ n~Pt~n::-. M' k / l)t ~ t::hf ~· t7Vl rtPrir Pi¡ Df'VI ~ n(l;úttfvJ /PJA.Nf?t n l-~D Jufí·wf-w~ P~ fl;J;V FvtA.Jt-t~ / tfL Íú/4~ /5f!n c.tl.o ,J)tJ \~--rt.-11 f/Vl 0-t~ k éh/fltr., t.)::J /f4 C"1U j- · g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl !Jí:f"F~0M \ evS lt1lfv fm't.zlvtu~ ~( - k~ ft-:V-,1 fr¡o( t;f N1J of)ut.VIA. eFt .CA t:r'VT ~AJ~c..·l~, 'ft11A~ __ De· 1 1 qvltnJ 1)(-- kvM.c-f/>41...., ~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~ , · c~tt 11- Tifi__ E0'V roT ,· t!2.5 i;'tJtrt_,~¡ Mcrn. e:n I)JUI? ¡¿ ~ 11/ma �J vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT 'tJO~mA t..4 t:)c ~ ~e- ~ &) '1·(S CIJ vt~ ~· WYJ }ol..;~ h {rt.J¡~ U(I'Vd. Uf rJJ!Pullt0o". t' Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ? -r- i '< ~~ PL/frl - e~ flt¡t'~l JJ-tt.~ J'i)lU(:t) C-VN J p,,,vc. CA~> ( PoC.r~·C-11 Dt Ct'tf>;Vffvt~"- 4) t r uz. (~ Lj S' H rJJ ¡¿7_) S, t"L ""e'S nt tcvmvT 4 L-!1 1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3 Qu&" S ' ~- ~YI v\ ;.1\ft-'1~ .fJ~ (;pj¡m. fjN l:?\.1 A.ft k J "J 4- Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5. J <)( e e-¡· lt. r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi 1 W 1\ t#{' ¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.- 1. lAt"'TM pot) ~ iJt Lt l{'ft;) ·1( 1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K ~Óh,. C.Vlt? 8-1 Lf; U/U/)~ u~ '-1 clr\J)I ,- lb e e re;.·TibJ 71 . L~ ,· J vt:;» Ts IJc- oé Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n '"·~tJ7\.~V- /lhJ po-NI~ <.-63 t!2- T ~-trv 0'\IMA. 0tH- A c..:Pf fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1 ~ n '!J lflVc;l/ ..... T f/IJ/h r¡ ft l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t}) u uN 1V! Pm ~ m~ ~ YJ c7V/I.{j_ . f.ot o)t;lttt..L ~ L-J1 1• t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s / (})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1 ~~ i(JLfS ¿h)r tó t1h c~'\PI- . tx!- oLw ~ 'h -~ . j~t)ttv(;1)¡- C7J !J(fóWvO'-v)4fj,q A- U1 /JW(!$~ l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J 1 ~ - C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó - ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u ..( m~~U/t'l ~tlbr;;f 0 1 f:1J trtlff"b'JL' htitvfl't ~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1 ¡' U. " CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu; 1\1-W ~ 1-\IUcJtt~ t"LS . , ~ ~~ vrT t44 t'f:TM". ,J¡t" (rL lh-l"A- 1aa·"'"" Df:ó- ~TOT óii+NYf1.- né"'h ¡Jfrt/h_ V IV~ u~ . 4-1. vbl oe- ~ f!iut ii;B"/ �UTI"L-t'~~ ~~ ~tt . A- Fot.Jc; Á' !{U?uh _r-ofL4- lt{J s-v /");o pn f;) l//)(.1¡/l- N'r ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~ ULD- - ~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo i? '\J u J\AN~ · - flM;}vt{fY/l-. U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_ DA#) / 1 1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~ G~ tA7_ f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr f¿{lt1l~ C L -1/ t~ ---~.(" J./t. ·v-.. !>tto ~dl4 P1e-tt.0 '~ tt- D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif lo lJtJ)_ ( 11~ IIJ ¿;, 11 {~ ífh é4-t- 1 L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~ !Jt: /}/fv V 1 'l1 . �4r' S C.0'-1/ti¡ .IJVA ~ fpfi.>LC, , ttt17ñ~0t;-éDC-11¡ C-r;A-rtf)mv'Í ,fA Ld - Nt ' t'Xt:"n uT~ ,. q~surves ~J r~-Yt /Tiv't) ' �- ~ 1\Vl Le:.~~- orJ' ~·v liTo lhJlf'\ 1'-1 (í(J'"V\_ Qu e q 0¿- , tL~ r Tfh...t tS ~ N voL D( /t"tU)l ~ o5m..Th t ~ .+ J3. fh'V r a u ~..:-- lk-A-1.Jítrv1iVr ID r A- 1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r 1 n~tue-J PtL �)L • f fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_, C1)\ll,_ ~ ~pv YS ArL d''lt5S'o .- kOVJ1.!l. rvs ~ 1--/1 ()e L4 () f\._,-j ~~·tj btn. &t') Pt:7Yl t 11.- ~ . A ft-.:h.. t+t Cro sift f t.-Yl- Jto tL ~ v'C!" J-¡ -- z.-v ¡" te tSJ~. N ) Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l- J V IJ trv\.. . t �8\tJ tl A;- ~ ~; \\1'm__ C/tVtP P-.:.1... /-ttlM. ezoNOAAi(. . Út Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il. FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\. S ·-- ~ T t f:-'1, -. fp -X\ L-t0- At) ·to h.-) l ~lQJ,.~~ . h= . ~ t t:)V a S&/11 'f q vC ttlró-1J ~S' f\ L S u i....-~ fJ 'v NI.¡ �(L( 1 N lf"A-t t: 5 L1.1 fl ~ T7! D-?11... {) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Alcaldes Govern Acció política Description An account of the resource Versió transcrita i versió manuscrita de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg 2a00442afc38a9a93fb464129622100f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Cultura Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Publisher An entity responsible for making the resource available Laia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Febrés, Xavier (editor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany. Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX. El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf 46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0 PDF Text Text Balan~ de l'any 1983 S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens. Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més apassionant de la meva vida, corn podran comprendre. Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9 del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents com un are ben preparat per deixar anar la fletxa. En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem de saber. Totes les cartes estan sobre la taula. Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan sotmesos a una alta dosi de confusió. En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils 9 �ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara endavant. L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del mandat democnltic, és a dir, pel final del període de treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug· per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós. Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms. Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc. S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part. . Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~ més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a 10 inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del tot dolent que les coses siguin així. El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els ~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de 1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que estan per resoldre. D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una ~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern 1 de representació. Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les lle1s aparegudes al BOE i al DOG. ~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost. La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres representahves. Em consta la reacció, certament crispa11 �da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en un o dos mandats curts, conscients també de la situació actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat, no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una part, pero. . La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la . seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu! Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1 és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé oberts a una negociació permanent que no sabem del tot coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~ oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors, el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional. 12 Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les meves afirmacions suggereixo als presents la lectura deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83 i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia que contracta la planificació inforrmitica a una empresa suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir responsables, l'un darrere l'altre. En un terreny que afecta de manera més directa l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a precedent valuós després d'una fase de major modestia e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona. Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és més greu és el fet que la norma internacional radica en la no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb 1 excepció potser d'algun pais de 1 Est. M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983, do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola d'Administració Pública. Són exemples. Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13 �seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir. ¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1 nostre primer deure com a representants de l mteres públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no el de la formulació de propostes d'acumulació de poder en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora? Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­ natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat, el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al nivell més adient de 1 administració no comporti una 14 ~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels ciutadans. Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els papers respectius en la producció de serveis públics. L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el ~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern? Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes -quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta per a programes posteriors. Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit. No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu que l'obra va ser desblocada per una administració ante- 15 �rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de costums que la nova situació imposa. Per exemple: que els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta revolució que tots els nivells de govern implicats han d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a !'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten l'expressió. . . De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat amb el govern central. Unes relacions que no són gens facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que . potser costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ , !'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest deficit amb l'alienació de propietats. És imprescindible una renovació d'aquesta institució, fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~ ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~ no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi ha demostrat ser una sangonera económica i prou. Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és 16 ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els ciutadans s ho miren sense entendre-ho. Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu ~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com !'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit ¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel tema de les competencies exclusives. ¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala? Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada, n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del L1ceu. La formació del Consorci del Palau de la Música amb la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~ peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al 17 �sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el Palau es mereix que igui possible aviat. Fóra un error concloure del que he dit que l'actual govem de Catalunya en realitat esta extremant el compte en materia de disciplina urbanística. Lluny d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert 1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia. . , · t Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~ en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~ urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a ser presentada fora de termini contra una sanctó de 200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­ banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es logic que les institucions públiques done~ exemple de mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta. No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a normal. El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~ ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats. . . He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­ neix que són i han de ser de competencia muruc1pal 18 quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que podriem anomenar acció directa en serveis de contacte directe al detall amb el ciutada. ¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro ens ho retraura la historia d'aquí aben poc! ~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de responsabilitzar unívocament els responsables certs. No defenso per principi que tot el que han estat fent históricament els ajuntaments i concretament la ciutat de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional. En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i de recursos per assumir tasques que li són en part molt propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit» pel Govem autonómic. 19 �De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­ cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw: que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~ que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~ no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1 per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un públic massiu. . Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­ tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la competencia s estableix no en la deman~a en, terme~ economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw triar· és el funcionari el qui pot triar. Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­ lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de treball noves sense reformar i amortitzar les antigues? Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia. Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori ' ' ció del i el seu govern, temes, com es sabut eminentment sensibles. L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser estables, pel damunt de les majories polítiques relatives en un mandat. S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu 20 districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius. S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí. E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran. H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte. Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va ~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc. El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada. o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo 21 �que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes! L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé sempre. . , d ., En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<? territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1 no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>. Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora? . . , En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~ veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta «Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de «contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt, d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~ Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1 22 una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals. Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves tragedies i en les seves emocions. ¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~ gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de ciutadants que he dit. De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora. L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits. L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració, 23 �sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~ i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1 tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­ ment, per fer una revolució absolutament necessana en l'esport de base i en l'esport escolar. . U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29, per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat. La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona , estricta d'avui. . Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a. 1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment. ., , Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en podem treure profit. Juguem-hi. . Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­ cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­ ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24 ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF. N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació publica. Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument. Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport pubhc. Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat. ~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí 1 ara. Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant. L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la. ~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és la VIda. Practiquem-la. Associació de la Premsa de Barcelona 29 de desembre del 1983 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf bae86c737bcb11841386d37702d57c35 PDF Text Text Balan<; de l'any 1984 Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició. Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a 1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat. Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de 1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis habits de bons contribuents dels barcelonins. Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns 27 �problemes especialment difícils de tractar i per les seves repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica. Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals. Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de compromisos pactats previament. Aixo posara en perill realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel de Vallvidrera, etc. Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE, la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la preparació dels serveis municipals. La xarxa principal dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment, malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet. Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests casos. Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985. Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu- 28 ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de !'eficacia i de les decisions. . Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys. La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de ser present al món. Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del món, cada dues generacions. Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar. L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~ mantmgut uns contactes internacionals actius. També és cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució. <::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29 �ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme ,. cultural de la ciutat. És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns símptomes en són molt positms. No se stla signatura del tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona. Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­ prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­ sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­ ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona. ,. És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­ riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~ Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1 conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu d'alguna institució comunitaria europea. Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­ vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors. . . Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la 30 ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes ~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem tmgut un accés molt limitat. Els resultats de la visita es van poder constatar duna maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la CIUtat. . No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles. Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent. Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de 1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant 1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del seu director general a Barcelona, ara fa justament un any. _Algunes grans inversions internacionals possibles no s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser, de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció 31 �a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant ja uns primers resultats. , . Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de 1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o: logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1 sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~; re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI. Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett & Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular. Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca -el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament. No és una regió de fronteres ben definides pero podriem suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana de la Costa Blava. . En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32 ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya. El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri que s h_a produYt en la regió meridional francesa que amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un D?-ercat central i una substancial concentració universitana. ~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant 1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a aquesta afrrmació. ~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33 �Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera s localvegada, més, allaFons de ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament 3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona · ,veura · unafrenada mostra Ide com l'AJ·untament recod teiX fons. AI~o es . és la ciutat estricta i és capay e neix que la cmtat Ja no . . t de l'area. fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos. on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes. tra expen~nci_a I van e~o rn de les grans ciutats _I El semman _sobre ( gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats. com un centre e e a ol que estem La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de radiació cultural qu~ .te are l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya. , . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es d'Es an a . tan sols el Museu Icass~ també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica Herge~ q?e va pr~ de la «línia clara» en el natge apartidans entre I contrans cómic. e; 34 Tots aquests exemples em confirmen que el camí que portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é més admirable quan es manifesta en epoques de crisi económica d atur i d'un cert pessimisme internacional. Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i 1 eficacia de la ciutat. L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest programa va ser el pressupost d inversions del 1984 aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un programa que .desenvolupa les orientacions que es van exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu primordial prudencia: consolidar les expectatives, no crear-ne de de més. He dit altres vegades que en els primers tres anys d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament. La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i acabar bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del primer mandat. Al programa d'actuació vam dividir les arees de l'Ajuntament en quatre sectors: 35 �- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat, - arees de serveis persona s, e serveis socials; - arees de ser~ei~ urb~?s.; ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,' . . 1 · d 1' AdministraciO mumclpa · . ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns Al penoestes grups d'arees ha estat el següent: entre aqu % 62,70 24,42 10,48 2,4 1983 Infrastructura urbana Serveis personals Serveis urbans Administració i govern Al programa de quatre anys, la distribució propasada és: 60 Infrastructura urbana 17 Serveis personals 13 Serveis urbans 10 Administració i govern .f fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e dels serveis personals posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­ pero contmua absorbmt m~s. · , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i . ., n a l'afany e mo erru il rustrac10 respo . . . , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10 lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on una forma física. l'aspecte mes yts 1 . el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais ,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca. . d'"lla ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar . 1 Aquest es. el pnmer m tenorq: · · · ' bl"ca Es un exemple del· que es, pot . na amb llllClatwa pu. l ·. d'illa coro a espai pubhc. fer per recuperar els mtenors de 36 Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i una pe~a de singular valor arquitectonic i historie. A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera, a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el 1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia. Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984. Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets. Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener. En un altre ambit, vull recordar la finalització dels aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol; la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les platges de llevant i per evitar les inundacions per manca de capacitat de les clavegueres. 37 �. t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les for<t per sistematltzar t po .ó de la ciutat encaUades grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll durant molts anys. s al Cinturó del L1toral al de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari ., Segon Cinturó al Pnmer m són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de a . ferencia que permetra el ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de desenvolupament ur a P Cades I. h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all tar la ciutat ordenant els bmts q ona i les Glories. d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes recuperació de 1E1Xamp e son del nost~e mand9~t4 fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~ Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1 pels e1xos de Bac e 0 a Cristó~al d~ ,Mour~. . 1 iutat coro la del país, es La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres caracteritza per ~a .Per~lS encl unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap ·al Vindicador . d de l'actlv1tat empresan . . ració sost1ngu a , t ular és el de noves soc1etats de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342 inscrites al Reg¡stre ercan el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a 38 tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat. Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i control de la despesa, es tradueixen en un augment del prestigi de Barcelona. La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per 1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de Finances hi ha autentiques cues de representants de bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs sindicats. Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8 sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del temps, una maduresa de deu anys i un període de manca de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39 �, ill que els obtinguts fins · de l'ICO , pero rantla . encara . · , m or· ola ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1 u . ' · a dels barce omns. . c1a C1V1C M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~ degut tan sols .a a . ó també al fet que el cmtada padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats. de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada. La press10 fisc. muntclp .ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~ tlpus pagara a 1 JUU ame eram ( 1 000) depurac10 do.OOO). escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . · mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de per l'enquesta de pressupos ero 1 1 -~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment 1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable. abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia Pero la novetat mes tmp ost ordinari que entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­ p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que 1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital. presta Barcelona en n 1 40 He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona i les seves empreses municipals les institucions i els consorcis en els quals participa i les contractes que controla, constitueixen la concentració productiva més complexa i de major significació pública d'Espanya. El volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354 milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions, ho confirma. Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de 1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot ser notable. Em referiré ara molt breument a les actuacions més significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat. En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser afrontat visceralment. El problema de la seguretat és greu i complex no té una solució facil i exigira molts recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions. He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de baixa cota. Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a situar el problema de la seguretat en un ambit de consens 41 �i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que pot dur resultats positius. Cree que . després del debat que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure, els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes. La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet que per primera vegada els problemes de la se~re~at han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema. .. ., . . . ., El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10 global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe de la situació en uns barris concrets. . En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­ ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. . És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans 42 d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens fred dels darrers d1es. En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals. Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra. L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més ~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000 mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal. 43 �Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones. Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­ guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal. . ., Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1: den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del bon treball desenvolupat en aquesta area. . Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a, que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de 8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme. . ., Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44 tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició. Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes 9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest terreny. Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180 a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió ~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa 1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del cadastre. . ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes. ~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat, que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment. J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita per exemple, una capital que pugui projectar tot el que 45 �acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~ cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1 reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona, .. , Catalunya no seria una nació. Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer: mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1 de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes enlla de les seves fronteres estnctes d avw. Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~ commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10 del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el Consell de Cent barceloní com la vía més segura per escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans acords entre les seves administracions púbhques que el país necessita. . És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­ ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva. No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­ tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona. Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que 1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca- 46 pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament de compromisos prev1ament pactats. ~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA. Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament haura de contmuar pagant els projectes de la seu de l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a la Generalltat. ¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer ~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils. Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara davant ~olts problemes que tenen les seves altematives d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes. 47 �És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la situació de blocatge en que es troben algunes qüestions essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans institucions culturals. Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any 1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les grans decisions en el terreny de l'alta administració; de les decisions que marcaran profundament la fesomia del país. Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir del setembre. Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat necessita una treva en la guerra dels principis. Associació de la Premsa de Barcelona, 1O de gener del 1985 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf fbceb86730314c40dedd994a38472c66 PDF Text Text Balanç de l'any 1986 És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt de l'any. Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del 1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A. Samaranch el 17 d'octubre. És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc. D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys d'Ajuntament democràtic. 71 �L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat. ¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat. És ben cert que tenim un seguit de problemes sense resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N? tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits propis de la marginació. . . . . Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista, que ajudarà també a vèncer les dificultats. Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que en les meves previsions pel 1986 comptava amb la consolidació del ritme d'activitat produït en gran part per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva , creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~.. Em complau constatar que les meves previsions s han acomplert. . El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri. Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a «trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada. Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre. Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14 d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del que havia estat la licitació pública en el primer setembre de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la central i l'autonòmica havien baixat un 47 %. Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe. L'últim paràgraf deia, i cito textualment: «L'únic element que permet una certa esperança, en aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats ha tingut ja tres efectes positius: » 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català. 72 73 �»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se. . »3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats existents en el terreny de les infrastructures i equipaments. »Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la recuperació del sector està creat. Només calla voluntat política per prendre decisions.» Com poden veure la meva insistència en els aspectes subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic. Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel compromís del 1992. . . Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense. I darrere dels aspectes més visibles de la promoció olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e­ nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara. La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies, ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts. La generació del 1888 va ser la que va donar el salt definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del món. 74 L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports i els serveis urbans. La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam entrar a 1 AJuntament. La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera. L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència. Després d acabar J any podem dir que les coses estan una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del 1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~ tat al mar. També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE per construir la torre de comunicacions . .Però ens preocupa encara la realització d'un seguit d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites. L any 1986 ha estat també el primer any de vigència del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75 �mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió per al futur de Barcelona com a capital europea. Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a suscitar-se en els fòrums internacionals. S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que mereixen per part dels poders púb!ics. , ., . D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la fallida financera. Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres coses es reclamava la presència de les ciutats en els fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats. Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam . a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu, haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï pagant els excedents agraris. Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha de subvencionar per despres poder exportar a prusos que quan els visitem es queixen del que estem fent. 76 El treballador industrial o de serveis o terciari de les ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents. Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec que les cmtats europees han de pesar una mica més. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet que, als parlaments, el territori estigui representat no només la població. ' Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals estan formats de manera que el pes del territori i, per tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació. _E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. , El que és propi d'Europa són precisament les ciutats. Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és també la seva riquesa. ~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats Units del novembre. 77 �Ha quedat resolt fmalment el model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a dir dels ajuntaments i les diputacions. A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es va comprometre fa més d un any a constituir un fons de cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució. . La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis. Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és una primera mostra de cinisme -des del meu punt de vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al govern local que està entre mi i la societat civil». Per tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de comarques. En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc. ¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que 78 se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà. José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest mes, expressava la seva admiració pel sistema de la Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a més, l'expressés amb fets. ' Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte per les competències municipals no és exclusiva d'aquí. N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals, que va ser oportunament contestat per la Federació de Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant que s'hi respectés la jerarquia normativa. M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia ~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de deljctes justificava. Es molt possible que aquest fenomen fos també una manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia. Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir un comentari molt significatiu, i és que immediatament després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai, de la seva geografia. Això és molt positiu. D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això 79 �encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora ~~a. , En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de la passivitat i del pessimisme. . . . . El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s; Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10 total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes és a dir, un 14% més del previst. . ., El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?; però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10 més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986. La superació de les previsions és resul~t sobretot de la consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta com he dit abans. . Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver­ sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació. 80 . Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses mumcipals. , Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades. Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats. . En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del 1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~ pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends. Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del ~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real. . Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius d msatisfaccw. P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta. 81 �L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~ cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr -amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada. . t t Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~ considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl­ nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la ciutat. · D L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per . sortir de l'impasse. La principal realització va se~ 1~ firma del convem amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~­ ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat. . ., Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10 del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que han estat subvencionats en aquest mecarusme. . .. D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a experiència pilot per les comunitats europees. El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res. També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del Centre per a l' Autoocupació de la Dona. 82 Tothom admet que la reactivació de la construcció és u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només ~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat ~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de transformació. Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana. , Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars. Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n­ ca, el Carmel, entre altres. 1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que anomenem les arees de nova centralitat, que engloben le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de dt:senvolupament central per a la iniciativa privada: Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries Renfe-Meridiana. ' ' El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre. Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem- 83 �ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~­ ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs; les grans exposicions com la dels mestres moderns de la col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque, «Trésors de Barcelone» a Lausana. Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi­ ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles, grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~­ val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton, participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc: En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~­ tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir problemes i resistències, i males imatges. El que volem, però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar el preu d una mala imatge, el pagarem. Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus com a eina per a la conservació i millora del patrimoni: al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo. gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc. L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats, Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu. . Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos: la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi 84 h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res. AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui, contmuarem construmt una Barcelona· culturalment oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos ~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i la conservació del patrimoni cultural amb el foment de la creació i de l'experimentació. Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els presidents, començant pel president de la Generalitat han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~ pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia. L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions del fracas electoral d una determinada opció de dretes com el rebuig a tot un país. Barcelona vol representar el conjunt vol representar Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de les causes de la seva vocació de projecció internacional de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics. Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats. Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom d'uns altres. I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli- 85 �daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris, l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició olímpic per tot Espanya. Crec que no ens podem permetre de desaprofitar aquesta oportunitat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 87 86 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf 1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f PDF Text Text Balanç de l'any 1987 Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica. La da allada general de les borses, que és un aspecte negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de 1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un guany del 27,29 %. El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que 87 �demana clarament un consens de les forces polítiques, per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb la nova divisió dels districtes, que va comportar per a nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva divisió territorial, que fos viable i que durés. També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i de la irracionalitat. L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat. Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al marge dels valors més preats de l'home civilitzat. Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de terrorisme, sense distincions de procedència i també sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les excuses del terrorisme. Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia, inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat. La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la mera supervivència de cada dia. Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat! La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré. Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint. Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions 88 89 �que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que calgui. Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993. De les prioritats institucionals del programa, voldria destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la gestió i per convicció ideològica i política. Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana. Ja hem fet camí en la descentralització als districtes. El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes comptant solament el capital de les inversions. Seran 2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes. Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya. Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà el programa de totes les transferències que hauran de ser fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte de la paraula. Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat. Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits negatius. Però la descentralització porta implícites altres conseqüències. També és una descentralització política. No solament els regidors-presidents dels districtes són ja majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els representats i el representant. La descentralització encara té una altra implicació. L'estructura executiva ha quedat dividida només en quatre àmbits: organització i economia, benestar social, urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera que l'administració municipal en surt afermada positivament. A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al país les eleccions encara alenteixen excessivament la marxa de les administracions, s'han començat i acabat un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga i voldria només assenyalar-ne algunes. L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona. El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre, 90 91 �Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès! Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes. Les obres del túnel de la Rovira. El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona. El conveni per a l'establiment de l'estació terminal d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport de viatgers. L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb una capacitat de divuit m '/s. El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment! . Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat. Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc. I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar- 92 celona és la ciutat més important d'Europa occidental en ~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic, I caha fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del . paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència cultural, econòmica i turística coneguda arreu. Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta realitat acabarà per imposar-se. Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la campanya per a la supressió de la corporació no resulta convincent racionalment ni políticament. S'han perdut dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament lent però més engrescador. S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament. ' ' I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real». Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants. I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un 93 �consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya. En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar noves iniciatives «privades», o netament públiques, tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire. Fent un repàs, resulta que els sectors dominants compten amb un canal de TV, dues emissores públiques, una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid. Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci. En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia. Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi- da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat. Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns. Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre ha existit però que ara topa més aparentment amb el contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor molest dels problemes de la societat-, aquest quart món no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de l'oposició. L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió. El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis anys n'obrirem deu més, de patis públics. Els particulars també tenen la seva funció específica en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de l'Eixample. 94 95 �Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més capaç de llençar-se enllà sense atabalaments. Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc: continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp. Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions: universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació. Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada, però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a mar. Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc. La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta anys. Les obres olímpiques no es les de la infrastructura olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n pot fer el seguiment dia a dia. El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs. Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres. Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993. Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors. La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona endins i Barcelona enllà. Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les potencialitats de Barcelona de manera que es puguin identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993. Disposarem aleshores d'un instrument que haurem posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà. 96 97 �Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els mercats amb gran potencial de creixement i que haurà de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran les necessitats públiques que s'haurien d assumir. Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro Europa universitats etc. La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat. ¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners! Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala la seva sensibilitat i creativitat. Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en tots els àmbits però el farem amb la confiança que els nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 12 de gener del 19 88 98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf 8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39 PDF Text Text Balanç de l'any 1988 Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i, alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la ciutat i els propòsits polítics pel 1989. Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I vull començar per dir, en una primera valoració de conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer les inèrcies o aturar la davallada. Vostès poden pensar que sempre és més o menys així en política i que, per tant, no resulta gaire original una valoració que recull continguts positius i negatius. O, potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de coses que no van bé. Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable 99 �recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà, amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis. La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i mitjanes. Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden així apuntades algunes de les línies estratègiques per al futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes. Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat, especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella. Certament, les causes profundes de la majoria d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit competencial. Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de maniobra dels poders locals és força reduït. No podem operar, com es pot fer des de les administracions estatal i autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de la ciutat. Però també és cert que ni la falta de competència ni l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la inhibició davant les situacions que demanen ser corregides. Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar creativitat i oportunitats de generar ocupació. Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant el que són les prestacions de serveis personals amb la convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut se situa clarament en aquesta línia. L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix, l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui. Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre 100 101 �seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura de la solidaritat. I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat. Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris. Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors. A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~ participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1 privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~ de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~­ nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr els desequilibris socials de la cmtat. , . Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que hi tornaré. Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~ cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la 102 inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i s'hauria d'aprofitar. Aquest any passat hem constituït la societat mixta Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la col-laboració de la iniciativa privada. Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el . sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample; aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la plaça de Llucmajor. En les setmanes passades més recents hem hagut de sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona administració amb les quals en principi no puc estar en desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el primer a proposar prioritats racionals en funció de les circumstàncies. Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha moments concrets en la vida dels països i de les ciutats que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI 103 �tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo. . Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a una ciutat en circumstàncies normals. Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval només al que van fer en el seu temps les generac10ns que ens han precedit i que van posar els fonaments de la capital possible que ens han llega~. De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal del 1888. En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta, calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~­ nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe: rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. . petitiu que no perdona les vacll.lacl<?DS. Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la ciutat o més aviat d administracions superiors. Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge: neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104 sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne les incomoditats conjunturals ... Crec també que enguany hem de continuar treballant -com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992. Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari 1'hagi encetada. Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa, de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern municipal-sigui quina en sigui la composició política-, c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter smgular, que contempli les especificitats que es donen en la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea. M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona. Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que convindria per un sector important de l'opinió pública ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa. Però estic convençut que, si s'explica racionalment i políticament la necessitat que té Barcelona de disposar d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida. 105 �En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona. Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal adequat. Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement presenta l'elaboració de la Carta Municipal. Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada. Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud. Les primeres passes -les que costen més en un procés d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de treball estan ja elaborats i editats. Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel bon camí del consens polític. Moltes gràcies. Col-legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 9 de gener del 19 89 106 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf cd37ac7457087ff81522fd61495e9143 PDF Text Text Balanç de l'any 1989 Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una obligació que tinc en aquesta sisena compareixença meva per fer un balanç de l'any 1989. En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est. En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar conscientment a crear i a acreditar, en un moment de manca de pluralitat i d'independència informatives, avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix en el curs de l'any i que malauradament no han servit per esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107 �anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil, recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a -del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls. Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té aquest tipus d'estructuració. Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot, són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que és d'una gran importància funcional. Potser més. Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi, el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de firmes amistades». Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir que potser Cervantes no es referia exactament a hotels de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí, que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és una cosa que es pugui separar totalment del destí de la ciutat, del seu conjunt. 108 109 ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i transparent als ulls del ciutadà de Barcelona. Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la. Som aquí per una altra obligació que és la d'informar del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari. Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem de deixar. El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir, com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest �I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund, que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la cultura constructiva de la ciutat. En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que les assignatures de construcció i d'estructrures són tan importants com les de disseny i de projecció. Això és una petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la de Venècia o després de la de Londres i abans de la de Venècia. No m'ho facin dir exactament. En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren una nova consciència dels costos de les adaptacions d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé. I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja han estat molt comentats, justament, i no sabem encara quin valor de futur tindran. Primer, el paper de cada un dels estaments. No van ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció, perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte. Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo- sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs Olímpics. No escapa a ningú que és així. També, el fet que solament una autoritat esportiva ~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest JUdici positiU I el seu agraïment. I encara potser una nova demostració de la manifesta vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis d'intuïcions i de fatalismes. ' Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors. Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar -amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any 1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta vegades, menys d'una vegada per any de mitjana. U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant plena d'expectatives que després no es van confirmar. I que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia físicament. Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere anirà endavant. ' És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i ~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més ~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van, 110 111 �ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom que ens visita. Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré. La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>. El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya, sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el de projecció-: va començar fa un any exactament, amb projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera. Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa dubtar del que cal fer immediatament. Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar la decisió política de tothom que jo vull creure que està feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben difícil com saben vostès- les modificacions que com a representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte. Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1» diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~ anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem veient per dintre amb els seus budells, amb les seves potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura és transcendent també, en el cas ja més particular de Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar justament, que el dia després de la nova inauguració, d~ la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho. Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a Ciutat Vella. Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~ pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat. Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura. Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja 112 113 �visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou. Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~ de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del carrer d'Avinyó. .. En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada. Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin. . Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant, bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un quatre, fins al mar. D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de 114 col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és un altre itinerari. Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura, com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important. Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat que m'empeny a no dir immediatament que això no és veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es veu que estan privats de sentit i que són un producte d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi, d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé, aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica. La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles, tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior. La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula, sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o 115 �bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat. Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen. Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord de la ciutat. És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui he fet la . prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi ha el carrer d'Aragó. Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap que la història va fer allà, que és un quatre- quan un baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors Monserdeà. En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també indiquen no només una preocupació municipal per la connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament duna gran importància per a la part obrera de la ciutat. En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria anél! donant la llista del que han estat i seran aquests petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat. Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital del Mar. Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat. Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo, però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant 116 117 �palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont del Treball. I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~ es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1 volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca, francament més avall, i dos o tres illes més endavant tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr. Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés des de ponent a Montjuïc. Encara els parlaria de nous accessos per a vianants, com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~ per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi ha un moment determinat en què poden arribar fins al Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que serà possible fer-ho a Torre Baró. . Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot bé. I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia «anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí- lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un pam de terra. Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem, perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en gat, era . canvi, a vegades, no ens ho creiem. Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema, però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè vol dir dominar el territori. Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí. Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de les paraules, que van bàsicament en dues direcciones: una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa- 118 119 �ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i que l'únic que es pot fer és caritat. Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica. I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit. Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987, una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial? D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias. Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar. Com enyorem molts un catalanisme més unit, més ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys 120 tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot cas, aquest catalanisme ens cal. ' . Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura al mar significa també la seva renovació econòmica i social. No cal que m'hi estengui. Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota una política de rehabilitació. De la mateixa manera en els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors. Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el ternton és la gent i el seu domini significa dues coses: tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en Parpal en podria parlar molt. Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha estat noticia publica durant molts mesos. En el primer no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992 -potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda. Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats. Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar, 121 �ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial. Dialogar no només en la projecció i no només en el moment de decidir què és el que es farà o com es farà, sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i com es poden reduir les molèsties del que s està fent per a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou. Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana. Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó, com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa. Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet. Recordo que en la inauguració d una illa de vianants al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir: «És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall, podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això, ¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí. Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que 122 s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament. La misèria degrada el territori igual com la riquesa l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar. Als barris pobres també passa, però al revés. Encara que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència té per regenerar .. . . quan els preus i els vents van a favor ' té una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a la baixa. I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que son baiXos. Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i 123 �econòmiques. Són importants totes dues coses alhora. Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos cantons del pont de Marina. Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè queda una mica enlairat. I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet que la vida canviï també allà i a tota la ciutat. Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats. Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc 124 fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró, al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà. Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer. S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és ~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un pas. Per tant, hi ha molt a fer encara. Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys: «pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un desigm sistematic, un disseny social acurat. No és cert que -com he dit- el creixement creï «més pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement. HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè ser-ho aquí. Als EUA és diferent. El contrast després del creixement és més gran. Això sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també. Però això segurament és tot. ' ' Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i 125 �de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible. Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els sectors alts de l'administració-, que són els que cobren els impostos que els manuals d hisenda pública conve~­ cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a 1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant, la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.) El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~ donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. . Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s -tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10, de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més alts. Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de combatre amb informació i amb pedagogia, convencent el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap 126 acció pública que no tingui un sentit, suposant que no sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es pugm corregir. I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que minimitzin les molèsties temporals. Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear. A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna cosa, que són causades per unes obres que li donaran unes solucions que en altres indrets potser no es veuen. Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com sant Anselm. Totes dues coses alhora. I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement provoca també més congestió i preus més alts. L'any 1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió. El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia. Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant, temps d'espera. La Fira no pot abastar les demandes que té de metres quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el millor actiu de la Fira, que és l'escenari. Les escombraries augmenten amb el consum i el seu volum creix més que proporcionalment. Ja saben que cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127 �rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no ho són. Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes. 600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada any a la província. Però atenció, que molts d'aquests cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~ tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1 un comportament social que es multiplica és molt difícil de modificar. Però el modificarem. Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i tot això encara es nota més. Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament a trencar la baralla. Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge. En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca­ pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels cotxes. En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure- 128 tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte; tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot el tema de les penes alternatives que tant va treballar Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema de l'adaptació de la justícia. Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem. Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran. «Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja estem de tornada, volem la justícia de districte un altre cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop, ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte -que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no els canso. 129 �Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a: teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1 torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r­ què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la del senyor del poble protegiria l'Estat. I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~ Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1 ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança consisteixen a induir a forçar els operadors privats del mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost. Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al 130 Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització. , I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges. ~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell de renda. Per tant, els interessa. , S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria. Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però que, en definitiva, també són els més demanats per aquest sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la població jove, amb menys recursos. Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un, casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es pot fer dintre del municipi de Barcelona. L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta. 131 �Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els manuals d'economia liberal és perfectament licit que és dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~ donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui equilibrat amb aquesta demanda. . . ¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~ utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les empreses privades o en les empreses concess10nanes per aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que n'estimulem la construcció privada. Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en concret a Ciutat Vella, els costos que això representa són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti­ nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran . La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de 132 la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha d'haver aparcaments per als residents en el centre i la solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada. En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en els preus. Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi, per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus, no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport. Estem donant preferència al transport públic sobre el privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable. Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el primer que pensa és el preu de la primera hora que paga. 133 �No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran. Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~ gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1 un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha d'aprendre. . . . . I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1 amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e­ tat és presonera de les conseqüències i dels automatis. mes que generen aquests fenòmens. En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn­ cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es. No en té. Es un problema segurament d autontat social. Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~ el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan. Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma contundent en educació. No hi ha solucwns per decret en el terna de l'educació. . Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134 çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una correspondència. Vull dir que en els programes escolars en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~ tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels quals els infants senten a parlar corn a importants a casa seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne. Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural. La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts però són també els més importants, els que estan rné~ madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya, del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura 135 �Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~ Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~ poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes. Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca important als Nou Barris de Barcelona al passeig de Verdum, al costat del Districte. Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat. Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada. Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat. Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un gran professional, el Sr. Alberch. L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi, nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I­ bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat. Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar­ timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No 136 no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara que com va passar amb el Tinell, que també tenia un enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que, quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any 1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar a les escoles, però és un dels indrets més importants de Barcelona i és desconegut. El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva ambició. El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors, que s'està consagrant totalment com un centre de teatre urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina. Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries. Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts àudio-visuals que es presenten al Mercat. Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és evident que una ciutat que es pot permetre això ha 137 �d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir una riquesa de programació és evident que n hi haurà per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments que són de rigor en aquest cas. A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme, organitzada per l'Olimpíada Cultural. Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant; fins i tot en el camp menys important, però enormement significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit. Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances Carles Santos amb les seves produccions testimonien que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en tindrà cada dia més. Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que 138 e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és bo o dolent. És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre parlat que també té èxit. En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de la cultura catalana. Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~ d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una concess10 mumc1pal. Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que ~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa, 1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di- 139 �ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments volen representar la població i a Alemanya funcionen perfectament. Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé. És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé: la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera. Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general. No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre ells la participació probable de 1 empresa de serveis de l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140 riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona. En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes companyies i, per descomptat, una preocupació molt gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en tot cas s'hauran d'escatir. I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era. El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any. Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar. En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què realment costava que hi hagués encara inversió i es van 141 �continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord. I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives. Hi perdríem tots, si anés per terra, tots. Per explicar Iniciatives citaré el director general de la Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment: «Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.» En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes. La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat -i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta. El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na- cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives; no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme -jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé. Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria segurament injust des d'un punt de vista humà que això no pogués ser així. Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres volem continuar, volem continuar per coronar aquesta feina de la qual hem vist la part més dura segurament. Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat, com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys, però sí en general. I que les reticències de la Generalitat, que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar- 142 143 �les per molts motius que ara no fan al cas- dic que aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat, s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest tipus de problemes. Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric. Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses fetes les que s'estan fent i les que estan per fer. Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la primera la més potent i la segona, la més sàvia. La primera va multiplicar Barcelona per deu va néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts. L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de la tenacitat i del dolor vist fit a fit. Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients, també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà- brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir, la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la. Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de Barcelona resguardada, conservada com a paradigma d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor. I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius, que són una claveguera des de la Revolució Industrial de la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu. No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora. La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la nostra marxa endavant com a ciutat. Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent «mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens 144 145 �llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a civilització. Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la ciutat. Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~­ tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm, Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem en el grup d'Eurociutats. Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t­ ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea -a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca. Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r­ ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna 146 esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el bicentenari. Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics. Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític que van representar aquests senyors en el renaixement polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a més de camins i de parcs, les persones que els han anat fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona, per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres volem que això quedi clar a l'inici de la dècada. Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-, com a síntesi d'aquestes dues coses. . Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147 �que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori! de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem seguint amb el dictador, que va ser Capità General de Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres moments. Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima, pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment, en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat. Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la impressió que ha de sortir d'aquí. Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i aquesta aliança que els he dit. I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions. Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació que no pas en la repetició del mateix. L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé, que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem d'acord. Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista: a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or- denació territorial de cada comunitat autònoma, que es pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte per l'autonomia local; per això, autogovern territorial; b) participació autonòmica en les grans decisions de l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat; e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a produir; d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden haver-hi nivells de govern que només rebin impostos, perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria; e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que són la millor demarcació per desconcentrar el govern nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model, també, per a la descentralització del govern de l'Estat, amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que no esgota totalment el problema metropolità, però que és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre. I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus de temes, i acabo. El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema. La descentralització del municipi i les relacions entre 148 149 �aquests dos temes, tal com hem exposat clarament, públicament i com tornarem a fer sempre que calgui. Les formes característiques del govern de la ciutat i del lliurament i finançament dels seus serveis. I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats, autoritat única de transport. Dic que la Carta és una oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al contrari, el més important. No solament per l'aspecte econòmic. Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir, convertits en constitucions de Catalunya. Això significa que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la sospita que va ser un dels elements determinants del conflicte -si no el més important-, concretament el dret que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de Cent i de Barcelona. Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important del seu dret públic, característicament proper del dret privat. La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la necessària diferenciació de la reforma de la justícia en una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i més agosarada definició de les funcions de cada cos de seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara. Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si 150 151 �aquesta és la frontera legal que estem trobant? En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la frontera del marc legal existent, que es revela pobre i insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana en general per manca de previsions legals -o, a vegades, per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem guanyant, segurament. Però no és creible. No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i 1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els fruits madurs d'una acció tenaç. El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi. La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat deu tenir llicència de construcció des d'avui. El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim, i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven demà al Consell d'Administració de l'IMPU. L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql. Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota nord. També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar unes altres solucions que poden ser el funicular més la RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat, perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any 1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat, sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari, d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si anés a Montserrat amb el cremallera. El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això s'ha de substituir per un altre edifici. L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira: - primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo, - segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi ha cap expedient en tràmit d'interès estatal; -tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar 152 153 �i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.» Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment. Ara es troba en informació pública j vam condicionar l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira -ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap altra si és que és així. Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de crear una nova línia potser per concessió de sortida d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres. Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a aquest tipus de serveis. Demà han de començar Les obres de la famosa «illa d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies. Col.legi de Periodistes de Catalunya Barcelona, 1O de gener de 1990 154 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències