287 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf 152640f5b84fc9425905635042e57a76 PDF Text Text Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de les Nacions Unides. Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall: "NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES". 17 d'octubre de 1995 CCCI3 Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional, que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó en una capital cultural com és Barcelona. Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà, "no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional. Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial. El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals. Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals. També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra. ALCALDIA f[e^a ts^aa d'Entrada . ______._ _.__......._.___► ? ^4 5• 1.-151 �Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria ningú. I així va ser efectivament. Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims. Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia. El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ? Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va contestar: "un tractat". I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei en el territori de cadascun dels països. Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional. Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial. Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions. �Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules. Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant, pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu, sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els actes de la vida quotidiana. A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte es comença a reflectir en el llenguatge polític. Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans. Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I això els Estats ho saben. La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial que anomenem nacions. 3 �Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats. Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul. A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se conjuntament. Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials, com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local". Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local. Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat. Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat. En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que un "universalisme vacu, estéril". bona 4 �Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i en qualitat de què hi assistien. Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les qüestions que es van tractar a la reunió oficial. La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996. Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de Nacions Unides com Habitat II. Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí n'han sortit dues coses: 1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup dels 4. 2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals: Ciutats Unides. Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats. s La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per 5 �fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides. Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació d'algunes persones, com en Jordi Borja. Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que el millor encara ha de venir. A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial. a Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir. Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat. I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín, del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement, es resisteix a reconèixer. El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació "tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem vivint. �A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant. El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo, ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda: l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà. El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una ciutat catòlica 100% en la imagineria. Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa. Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit, com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats. 7 �Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca. Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener: dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides. Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat culta, preparada i cívica. Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme. Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats. Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals per evitar crisis monetàries. Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una 8 �exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum. Moltes gràcies a tots. 9 ��17/10 '95 19:30 $93 402 75 32 9i0,UaM UtoictiA ,a GABINET ALCALDIA 11002/0 0z cplatl uwaeD IS Oul Gi."4"` ák}p o l g5 - Proposta d'intervenció: NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >` HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL " PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA. L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A NIVELL MUNDIAL. EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ. 1.- EN EL PLA INTERNACIONAL 2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL - D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT �AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE D'ALTRES). ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS EXCLUSIVAMENT ARA FINS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT . L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN (PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS, ÈTNICS). ÉS EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES RESPONSABILITATS. �LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT. PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES. BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE . EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS. PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR "XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB( ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT. BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS DEL MEDITERRANI. �EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL PREJUDICI. DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992 UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO. QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA. 1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE DIVERSES RELIGIONS. NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA �RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT MULTIÈTNICA. LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS MEDITERRÁNIES (1995). DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA, CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS OBJECTIUS. LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA �CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN TREBALL COORDINAT. ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4. AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I SUMMIT. EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996. LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS, QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB �BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE. AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS, AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET. LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G" MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A PARTIR DE LES CIUTATS. �LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I GLOBAL. COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL: EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS. - 3 EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP E VI SI , EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.; f b C LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA. �EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA. LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT, L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA, EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA. LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT , PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA. L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES AL COSTAT DE NACIONS �UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4361 Title A name given to the resource Nacions unides i ciutats unides Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Societat Globalització Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1456/19951018d_00694_LD.pdf ba052f3e6cc05ba9afe69873f2578e78 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 18.10.95 GUI(> Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JC) Conferencia al Col.legi Major Ramon Llull 19.00 hores. L'acte d'inauguració del curs universitari al Col.legi Major Ramon Llull consistin1 en una conferencia de l'Alc.alde, que pronunciara just després d'una breu presentació que fara el director del CQl.legi Major. Sr. J. Manuel Bermudo. -Posteriorment a la intervencíó de l'Alcalde, hi ha la possibilitat que uns quants alumnes li _puguin fer preguntes. En qualseyol cas, se sugg~reix no allargar gaire aquest moment i limitar-lo a tres o quatre preguntes. Tot seguit, s'adjunta la proposta d'interve~ció de !'Alcalde, que es pretén que serveixi com a model per a d'altres intervencions semblants davant d'auditoris similars. CONFEPM.JCG �/1 Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA El poder de les ciutats. INTRODUCCIÓ: BARCELONA TE PODER NO FA PAS GAIRES DIES, UN DIARI HISTÓRIC DE LA CIUTAT TITULAVA L'EDITOR!IAL: "BARCELONA TIENE PODER". 1 HO EXPLICAVA: BARCELONA, EL 1992, NO VA GASTAR DINERS EN LA CELEBRACIÓ D'UNS ACTES DE QUINZE DIES SINÓ QUE VA FER UNA INVERSIÓ DE FUTUR QUE ARA DÓNA ELS SEUS FRUITS AMB CLAREDAT. AIXÓ NO HO DIEM DES DE L'AJUNTAMENT. AIXÓ NO HO CANTAVA EL PERET AMB EL SEU ESTIL RUMBERO, DE "LA RUMBA DE BARCELONA". AIXÓ HO DEIA LA VANGUARDIA EL DIA 9 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY. 1 NO HO DEIA PERQUE SÍ. SOSTENIA AQUESTA AFIRMACIÓ EN EL BARÓMETRE QUE CONFIGUREN ELS INDICADORS DE LA CIUTAT. ELS INDICADORS Hl HA DIVERSOS ELEMENTS QUE ES MOSTREN COM A SÍMPTOMES DE LA VITALITAT. -EL CONSUM ELECTRIC --QUE ENS PARLA DE L'ESFOR<; INDUSTRIAL 1 EMPRESARIAL-- HA CRESCUT QUASI UN 2 PER CENT EN UN ANY. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -L'OCUPACIÓ HOTELERA HA CRESCUT DE QUASI UN 18%> EN UN ANY. -EL MOVIMENT DE PASSATGERS A L'AEROPORT HA CRESCUT D'UN 10°/o EN UN ANY. -EL TRÁNSIT PORTUARI EN TONES HA CRESCUT D'UN 13°/o EN UN ANY. -EL NOMBRE DE PASSATGERS EN TRANSPORTS PÚBLICS --QUE ENS PARLA DE CIVISME, DE MENYS CONTAMINACIÓ, DE MÉS BON TRANSIT, D'EFICÁCIA 1 DE QUALITAT-- HA CRESCUT UN 6o/o. -1 L'ATUR BARCELONÍ, BAIXA APOCA POC PERÓ BAIXA, JA QUE A 31 D'AGOST EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 1Oo/o. BÉ, NO ES TRACTA PAS DE . LLEGIR ARA UNA LLISTA D'INDICADORS POSITIUS, PERÓ SÍ QUE CALlA COMENc;AR PER AQUÍ, PERQUE LA REFLEXIÓ QUE US VULL FER TÉ A VEURE AMB AQUESTES DADES. D'UNA BANDA, ES RECONEIX QUE BARCELONA VIU UN BON MOMENT, UN GRAN MOMENT. NO SOLS PERQUE ARA VEIEM MOLT CLARAMENT LES RE NDES D'AQUELL CONFEPM.JCCi �Ajuntament de Barcelona GABINET D E L'ALCALDIA ESFORy TRANSFORMADOR QUE VAM FER ELS ANYS PRE-OLÍMPICS SINÓ PERQUE LA CIUTAT HA ACONSEGUIT DOTAR-SE DE LES INFRASTUClfURES 1DE LA MANERA DE FER QUE CALlA TENIR RECONEIXEMENT. NO ÉS so(s PER OBTENIR EL QUE VISQUEM MILLOR, QUE ESTIGUEM MÉS PREPAR~TS PEL FUTUR : ÉS QUE A ¡ MÉS SE'NS RECONEIX. L'ENQUESTA QUE EMPRESARIALS l f~ z~,~ ES PA EUROPEUSl A 500 SOBRE QIRECTIUS í LE$ SEVES 1 PREFERENCIES PER FER NEGOCIS, HAN COL.LOCAT . BARCELONA AL SISE LLOC : (FA UN ANY í ÉREM ELS ;' 1 JA HO CELEBR~j\VEM), SETENS, ZURICH, MILA~. o~f 1 ' PER DAVANT DE t \. 1 ' ¿TOT AIXO HA ESTAT UN Mlfi<ACLE? NO, TOT AIXO HO ~ HEM ANAT FENT AMB LA COMPLICITAT DE TOTS ELS BARCELONINS . HA EST~T AQUEST ESFORy PARTICIPATIU DE TOTHOM EL QUE HA FET POSSIBLE QUE HAGUEM RECUPERAT QUASI CINC QUILÓMETRES DE PLATJA, QUE HAGUEM OB~RT NOUS BARRIS ALLÍ ON ; Hl HAVIA VELLES FABRIQUES 1 SÓL DESAPROFITAT, QUE HAGUEM MILLORAT LES COMIUNICACIONS , OBRINT LES RONDES PERÓ AL MATEIX TEMPS FENT MÉS QUILÓMETRES DE CARRIL-Bitl QUE MAl... ÉS A DIR, EQUILIBRADAMENT 1 AMB UN IMPULS ESPECTACULAR, BARCELONA S'HA SITUAT OIW ÉS, COM UNA DE LES CONFEPMJCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRANS CIUTATS DEL CONTIN;ENT, COM LA PORTA SUD 1 D'EUROPA. HE DIT QUE AQUEST BARÓMETRE SOLS EM SERVIRlA 1' , PERA SITUAR L'INICI DE LA REFLEXIO, NO PERA DONARHI VOL TES NI PER A FER-LO q:>NEJAR COM LA BANDERA DEL COFOISME, DE L'AUTOCOMPLAEN<;A. 0 CAPACITA T DE DECISIÓ PODER ÉS CAPACITAT DE DECISIÓ TORNO, PER TANT, AL COMEr¡.J<;AMENT. QUAN UN DIARI SERIÓS 1 AMB LLARGA TRAD,CIÓ DE RELACIÓ AMB LA ------·- CIUTAT DIU QUE BARCELONA fÉ PODER, ¿QUE VOL DIR? ¿QUE _BABCELGNA~JL~? ; - ¿QUE BARCELONA DECIDEIX SOBRE MOLTES COSES? NO. PER ARA, DE MOMENT, VOL DIR QUE A BA~CELONA LES COSES VAN BÉ . 1 AIXÓ ENS AGRADA, ÉS EVIDENT QUE SATISFA L'ALCALDE , QUE SATISFA L'AJUNTAMENT 1 QUE SATISFA ELS CIUTADANS 1 CIUTADANE$. PERÓ NO ÉS SUFICIENT, , , f , ' , NO ES EL FINAL, NO ES L'OBJIICTIU. AIXO ES, SI DE CAS, EL PRINCIPI, EL PUNT A PAfTIR DEL QUAL PODREM ASPIRAR ALS AL TRES OBJECTIUS, AQUELLS QUE REALMENT ENS PARLEN DEL ~ODER DE LES CIUTATS, EL PODER DE DECIDIR. CONFEPM.JCG �._( Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA UN PETIT REPAS A LA HISTORIA ¡ LA MATEIXA HISTORIA DE ! LA CIUTAT ENS PARLA D'AQUESTA VOLUNTAT DE DECIDIR, D'AQUEST DESIG DE 1 SER-HI. EN DIFERENTS MOMEtJTS, EN SITUACIONS MOL T DIVERSES, BARCELONA HA VQLGUT DIR-HI LA SEVA: ' LA BARCELONA ROMANA QUE ADQUIRIA UN PAPER ! 1 RELLEVANT EN EL COMER<; 1tc oMEN<;AVA A TENIR VEU PROPIA. LA BARCELONA QUE ERA SEU DE LA CORT AMB GAL.LA PLACÍDIA 1 QUE EXIGIA UN TAACTE QUE RESPECTÉS LA !' SEVA VOLUNTAT. LA BARCELONA QUE ESDEVENIA MARCA DE FRONTERA ' ENTRE ELS DOMINIS FRANCS 1 ELS DEL CALIFAT DE CORDOVA. JUSTAMENT LA IN1CAPACITAT DELS FRANCS PER A MANTENIR DEL TOT LA DEFENSA DE LA CIUTAT 1 ' DEL SEU COMTAT VAN SER EL MOTIU EXTERN, O L'APARENT, SI VOLEU, PERQUE ELS COMTES BARCELONINS DECLARESSIN ¡LA SEVA INDEPENDENCIA ¡ DEL REI FRANC. AQUEST VA SER EL PRINCIPI DE L'EXISTENCIA FORMAL D'UN PAÍS, CATALUNYA, QUE TÉ , 1 ELS SEUS ORIGENS EN EL COMTAT DE BARCELONA. CONFEPM J CG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUASI MIL ANYS DESPRÉS, QUAN BARCELONA PREN PARTIT PELS ÁUSTRIES DAVANT LES TROPES 1 DECIDEIX QUE1 HA NO RENDIR-SE ENVIAT FELIP V, BARCELONA CONTINUA DEFENSANT LA CAPACITAT DE DECISIÓ PROPIA 1 CONTINUA REPRESENTANT TOT EL PAÍS. AL CAPDAVALL, LA DEFfENSA DE LA CIUTAT QUE ACABA L'ONZE DE SETEMBREI DEL 1714, QUAN ELS QUE ASSETGEN BARCELONA Hl EfiTREN VENCEDORS, ÉS LA PRINCIPIS QUE HA MANTINGUT EN DEFENSA DELS GENERAL TOT EL PAÍS. 1 y--- REPETIT AL LLARG - DELS . SEGLES: VOLUNTAT DE \ DECISIÓ, VOLUNTAT DE PARtiCIPACIÓ EN PROJECTES DE MÉS ABAST. BARCELONA SEMPRE HA VOLGUT TENIR OPINIÓ SOBRE LA CONSTRUCfló D'ESPANYA 1 SOBRE EL PROJECTE EUROPEU. SEMPRE HA ESTAT AIXÍ, COM UNA MENA DE "MARCA DE LA CASAt'. AIXÓ ENS HA DEFI~ ---- ----~---- .. - .... _________ ..... . ......... ........ ............. ··------·-· ----------------~~-..... BÉ.r ARA HE ESMENTAT UNS QUANTS EXEMPLES QUE EN _PODRIEN SIM _ OLICA, DE F 1 . CREUR!=(a E PR SENTACfO... DAM NT D . TOT/ UNA A PE MAX( A EFIC lA, DE . · CIL -AR LA LES , IUTATS/ QUE DECI ,_ OBJE STIÓ ~S NO ES¡I\IX . O NO ES 11 SOLS AIXÍ. Hl \ ~ e;·· A DE IMA QUALITAT. EN SÓN MÉS CIUTAT, SÓN TIVA~NT MILLORS. V CONFEPMJCG �7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUTONOMIA PERA BARCELONA: ELS RECURSOS ¡ ¡ i QUAN DIEM QUE ARA BARCE~ONA VOL DECIDIR ESTEM AFIRMANT QUE LA CIUTAT ¡ NECESSITA DETERMINAT GRAU D'AUTONOMIA. ¿BARCE~ONA TÉ CAPACITAT PERA DUR ENDAVANT UN PROJECTE URBANÍSTIC 1 PER 1 , INCREMENTAR EL NOMBRE D'HABITATGES? ¿O TE EL PODER DE DECISIÓ PER A O~RIR UN CARRER, TALLARNE UN AL TRE 1 FER AQUELLES MODIFICACIONS QUE CREGUI OPORTUNES? DONdS BÉ, MOL T SOVINT NO. MOL T SOVINT AQUESTA DECISIÓ RECAU EN UN PODER ' 1 SUPERIOR, JA SIGUI L'AUTONOMIC O L'ESTATAL. Hl HA DUES MANERES DE COMPROVAR EL GRAU DE CAPACITAT DE DECISIÓ 1 LA COMBINACIÓ DE TOTES , , 1 DUES ES EL QUE DONA UN INDICADOR FIABLE . PER UNA ' BANDA, ELS RECURSOS DISPONIBLES. ÉS A DIR: ELS DINERS. QUAN ES VA CcpMENc;AR A DISSENYAR L'ACTUAL ESTAT DEMOCRATIC 1 DE DRET COMA ESTAT DE LES AUTONOMIES ES VÁ FIXAR L'OBJECTIU D'UN REPARTIMENT DE LES QUOffES DE RECURSOS QUE TENDIA A EQUILIBRAR EL RODER MÉS PROPER ALS CIUTADANS, EL LOCAL. Pt=Ró ' TOT SOVINT, LES AUTONOMIES, QUE NO VOLIEN DEIXAR PERORE RES DEL QUE TOT JUST COMENc;AV~N A OBTENIR, NO VAN CORRESPONDRE A AQUESTA 'DEA. 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ARA ENS TROBEM QUE MOLTS DELS PROBLEMES ES PODRIEN RESOLDRE MOLT :MILLOR SI LES CIUTATS TINGUESSIN MÉS RECURSOS 1 POGUESSIN ENFRONTAR~ SE ELLES MATEIXES A MOLTES DE LES QÜESTIONS QUE ENCARA CAL RESOLDRE EN ÁMBITS SUPERIORS. EN EL CAS DE BARCELONA, LA INJUSTÍCIA DEL REPARTIMENT DE LES CARREGUES ÉS MÉS tQUE EVIDENT PERQUE Hl HA UN FET QUE NO POT NEGAR NINGÚ 1 QUE APAREIX COM UNA CLARA DISCRIM INfl.\CIÓ. EM REFEREIXO ALS COSTOS DE CAPITALITAT. BARCELONA, PEL FET DE SER lUNA CAPITAL --LA CAPITAL ' , , ' POLITICA DE CATALUNYA, P¡ERO TAMBE LA CAPITAL ECONÓMICA, CULTURAL O SOCIAL-- TÉ UNES DESPESES SUPERIORS 1 HA D'OFERIR VN NIVELL DE SERVEIS 1 PRESTACIONS MOLT CONTRAPARTIDES ELEVAT ¡ QUE EN N'OBTÉ. RELACIÓ SOVINT A LES POSO UN EXEMPLE QUE POT SEMBLA~ PETIT, PERO QUE DIU MOL TES COSES . A MADRID, DE 24 MUSEUS, EL MUNICIPI l EN PAGA UN (LA RESTA ELS RAGA L'ESTAT O ELS PAGA L'AUTONOMIA). A BARCELONA, DE 24 MUSEUS SOLS UN ! O DOS NO SÓN PAGATS AMB ! ELS DINERS MUNICIPALS. 1 NO ES TRACTA PAS DE COMPARAR-NOS AMB MADRID PER JUSTIFICAR UNA PLORANERA VICTIMISTA. ÉS SOLS i , UN EXEMPLE DEL TRACTE 01\tERS QUE Hl HA. PODRIEM FER AL TRES EXERCICIS 1VEUIRE QUANTES GUARDERIES MUNICIPALS Hl HA A BARCELONA --ENCARA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INSUFICIENTS-- QUANTES ' N'HA 1 FET EL GOVERN CATALÁ. 1 AUTONOMIA PERA BARCELONA: LA CARTA MUNICIPAL ¡ l L'AL TRA MANERA COMPETENCIAL. ÉS AQUES~ EN TINDREM MOLT DE CALGUT DONAR-HI OBSERVAR EL TERRENY, GUANYA~.i HAURÁ MOLTES !VOL TES, NIVELL BEN AVIAT COSTAT, HAURÁ PERO S'HAURÁ ACONSEGUIT. LA CARTA MUNICIPAL QUE ES+-lG--SEGUR-f01\JPJD ~ ! QUE ABANS QUE ACABI L'ANY ~A , TINDREM ENLLESTIDA -1 QUE HAURÁ D'APROVAR EL PARLAMENT DE CATALUNYA-- , ES EL ' TRAS~LAT D'AQUESTA VOLUNTAT ' AL DE ¡DECIDIR PACTE PER ESCRIT PART DE BARCELONA. ¿QUE DIRÁ LA CARTA? DIRiA QUE BARCELONA POT APROVAR PLANS URBANÍSTiqS DE DETERMINAT ABAST SENSE NECESSITAT D'UNA PiPROVACIÓ PER PART DE NIVELLS SUPERIORS . DIRÁ buE LA JUSTÍCIA LOCAL PODRÁ FUNCIONAR, AMB MÁXIMA PROXIMITAT, ~APIDESA, AGILITAT S6NSE NECESSITAT RECÓRRER ALS ÁMBITS SUPERIORS. POLICIA LOCAL --LA GUARDIA 1 LA DE DIRÁ QUE LA URBANA-- TINDRA CARÁCTER DE POLICIA JUD!ICIAL EN DETERMINADES QÜESTIONS. DIRÁ QUE MOL TS ¡ DELS CONFLICTES CIUTADANS ES PODRAN RESOLDRE DES DELS NIVELLS CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALDIA MÉS PROPERS ALS MATEIXOp CIUTADANS. 1 DIRA QUE , i BARCELONA TE UN MAR<SE IMPORTANT. CONFERIRA D'AUTONOMIA A ! LA ' CIUTAT PROU AUTORITAT POLÍTICA 1 CAPACITAT DE DECI;ISIÓ. 1, A MÉS, AIXÓ SERA 1 POSSIBLE PERQUE AQUESTA VOLUNTAT D'INCREMENTAR LA NOSTRA q;APACITAT DE DECISIÓ VA MÉS ENLLA DE LES DIVERSES OPCIONS POLÍTIQUES: Hl HA UN ACORD, UNA ENTESA, 1IUN TREBALL ACURAT, PER PART DE TOT EL CONSISTORJI, NO SOLS PER PART DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL. ¡ 1 BARCELONA, PER TANT, A L8S ACABALLES DEL SEGLE , ¡ , XX, O, MES BEN DIT, A LES PO fTES DEL SEGLE XXI, ES A PUNT D'ACONSEGUIR UN !DELS SEUS OBJECTIU S FONAMENTALS. EM PENSO OdJE AQUEST SÍ QUE ÉS UN INDICADOR DEL PODER DE LA iCIUTAT. DEL PODER REAL, 1 D'UN PODER QUE NO SOLS PROVÉ DE LA CAPACITAT DE "FER COSES" SINÓ DE LA VOL~NTAT DE "FER LES COSES D'UNA DETERMINADA MANERAl'. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 8 PROXIMIT A T , , 1 , , MES CAPACITAT DE DECISIO VlOL DIR MES PARTICIPACIO 1 PERO GUANYAR CAPACITAT DE DECISIÓ NO TINDRIA TOT EL SENTIT SI NO ES FA AL! MATEIX TEMPS QUE ES GUANYA CAPACITAT DE PAP,<TICIPACIÓ. ÉS A DIR: A ' MESURA QUE LA CIUTAT GUANYA PODER --GUANYA CAPACITAT PER DECIDIR-- d BÉ TRASLLADA AQUEST PODER ALS CIUTADANS 1 CIUTADANES O BÉ SERIA TOT PLEGAT UN ESFOR<; INÚTIL, UN SIMPLE CANVI EN EL REPARTIMENT DE LES RESPONSABILITATS 1 ENTRE ADMINISTRACIONS, SENSE EFECTES REALS SOBRE LA VOLUNTAT CIUTADANA. PER l AIXÓ ES TRACTA D'UNA ACCIÓ PARAL.LELA, OBLIGADAMENT PARAL.LELA SI VOL ¡ ADQUIRIR TOT EL SEU SIGNIFI ~AT . BARCELONA OBTINDRA MÉS QUOTA DE PODER 1 A LA VEGADA ELS BARCELONIN~ 1 LES BARCELONINES INCREMENT COM UN HAURAN DE PERCEBRE AQUEST ¡ FET REAL. AIXÓ VOL DIR DQNAR MÉS CAPACITAT DE DECISIÓ ALLÍ ON S'ÉS MÉS ~ ROPER ALS PROBLEMES, ALLÍ ON ÉS MÉS FÁCIL RESQLDRE'LS AMB LA MÁXIMA ' ' i , ' EFICACIA PERQUE Hl HA TAMBE LA MAXIMA PROXIMITAT. 1 l ELS GOVERNS DELS DISTRICTES DE LA CIUTAT GUANYARAN, PER TANT, RECURSOS --DEIA ABANS QUE 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA ' / / 1 ELS RECURSOS SOW{JN INDICADOR DE LA CAPACITAT-/ PES ~BDUES POLÍTIC. 1 P~S RECURSOS 1 poSES POLÍTIC. j AIXÓ VAN ÉS 1 LLIGADES. EL QUE ARA TRASLLADEM CAf ALS DISTRICTES, AMB UNA FÓRMULA ----""""'"_"--... 2. . ' ' ,--..~ . ~. . .. ' ..~ - .... -- . .~,._ _ ' -- ~ ' ., ~ QUE ~ ~ t.: -ANIRA SENT-/ A MESURA OUE SE'N DERIVIN LES :t t ..,.,. - -~ 1 CONSEQÜENCIES, A MESURA QUE AIXÓ SIGUI MÉS PALPABLE, QUE LA CIUTADANif\ HO PUGUI "TOCAR". PROXIMITAT: ELS GOVERNS D~LS DISTRICTES ! SERIA ABSURD QUE RECLArylÉSSIM L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1--EL PRINCIPI SEGONS EL ' QUAL ELS NIVELLS SUPERIORS HAN DE DEIXAR LLAST PER DONAR PROTAGONISME IALS NIVELLS INFERIORS-SI , DESPRES NO 1 ' CORRESPONGUESSIM A AQUESTA 1 DEMANDA AMB L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI EN EL NOSTRE TERRENY. 1 AIXÓ ÉS E~ QUE FEM. APLICAR ¡ L'ACOSTAMENT MÁXIM DES DE L'AJUNTAMENT, QUE COM 1 A PODER LOCAL JA ÉS LA ! MÉS PROPERA DE LES ,, ADMINISTRACIONS. DONCS BE: L'ACOSTAREM ENCARA 1 MÉS. LES COSES QUE E~ PODEN RESOLDRE EL DISTRICTE ~O CAL QUE PASS~N PER LA PLA<;A DE SANT L--- - · ¡ ~AUME. CADA DISTRICTE, CADr · CONSELL DE DISTRIC~E, ES PODER MUNICIPAL A SEU TERRITORI, ES AJUNTAMENT. CONFEPM.JCG �'l Ajuntament de Barcelona 1 GABINET DE L'ALCALD IA DEIXEU-ME TORNAR A LA HISlÓRIA. QUAN ES VA CREAR EL CONSELL DE CENT 1 (SEGLE XIII) S'ESTAVA PRECISAMENT BUSCANT UN jSISTEMA QUE PERMETÉS DOTAR EL GOVERN CIUTADAI DE LA PARTICIPACIÓ (ÉS VERITAT QUE UNA PARTiqiPACIÓ LIMITADA, PERO JUTJAR ARA AQUELL CONSELU AMB ELS CRITERIS D'AVUI 1 FÓRA UN ANACRONISME INJUST; SI HO MIREM PENSANT EN COM FUNCIONAVEN POT ALE~HORES JA LES CIUTATS, ES DIR QUE BARCELONAJ TENIA UN MODEL AVANc;AT, QUE RECONEIXIA FORc;A LA DIVERSITAT ' BARCELONINA. LA PROVA ÉSI QUE QUAN DESPRÉS DE ¡ L'11 DE SETEMBRE DEL 17!14 ES VA EXTINGIR EL CONSELL DE CENT 1 ES VA ~EGULAR L'ADMINISTRACIÓ CIUTADANA SEGONS UN MCDDEL QUE IMPERAVA AL ¡ REGNE DE FELIP V, APOCA PpC ES VA ANAR PRODUINT UNA SUBSITUCIÓ DEL PATRICI~T URBA PER PART DE LA - NOBLESA, PROVOCANT REPRESENTATIVITAT 1, UNA DISMINUCIÓ PER, TANT, DEL DE LA GRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.) ARA ÉS --SEGUINT EL FIL PER TANT, EL QUE ESTEM FEN[T ¡ DE LA TRADICIÓ BARCELONI~A-- DONAR CONTINU.ITAT AL PROCÉS DE DESCENT~ALITZACIÓ QUE ES VA COMENc;AR TOT JUST QUE iEL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRATIC ES VA FER REALITAT. NO SOLS PERQUE ESTIGUEM CONVENc;UTS --QUE HO ESTEM-- DE l NECESSITAT D'ACOSTAMENT, DE LA POLÍTICA LA ALS CONFEPM.JCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC/\LDIA CIUTADANS --AQUESTA ÉS U~A EXIGENCIA DEL MATEIX SISTEMA DEMOCRÁTIC, QUE S'HA DE RENOVAR SOTA EL PRINCIPI DE LA PARTICIPACtq 1 DE L'ESCALFAMENT DES DE BAIX-- SINÓ TAMBÉ PERQUE AIXÓ L'EFICÁCIA A LA RESOLUCIÓ DÓNA TOTA D~LS PROBLEMES. 1 CIUTAT MÉS JUSTA SOCIALMENT i 1 HE COMENc;AT PARLANT D'UNS INDICADORS QUE SÓN FRANCAMENT POSITIUS. PER~ BARCELONA ENCARA NO ÉS ON VOLDRIA SER. AL MAPA DE LA CIUTAT QUE ANEM DIBUIXANT ENCARA Hl HA CLAPES FOSQUES, TERRITORIS QUE RECLAMEN ' JUSTAMENT UN TRACTE PREFERENCIAL. 1 HEM DE FER-HO A PARTIR 1 EL PROCÉS QUE JA HEM ENGEGAT FA ANYS , 1 QUE 1 FUNCIONA. PENSO, PER 1 EXEMPLE, EN ELS BARRACOTS¡ DE FUSTA DEL BARRI DE LA PROSPERITAT, ON VIVIEN ~LS TREBALLADORS DE LA RENFE 1 LES SEVES FAMÍLIE$ ... FINS EL PRINCIPI DELS VUITANTA. O PENSO, PER EXl::MPLE, EN UN DIUMENGE ' .. i DEL 1964 EN QUE ELS VEINS DJ= ROQUETES VAN AGAFAR EL PIC 1 LA PALA 1 VAN COM~Nc;AR A FER UNA RASA ... ¡ PERQUE NINGÚ NO ELS FEIAI CAS 1 NO ACONSEGUIEN TENIR CLAVEGUERES. AVUI, 1 EN AQUESTS MATEIXOS LLOCS, Hl HA UN URBANISME p uE ENDREc;A LA CIUTAT, ELS CARRERS MEREIXEN 1 AQUEST NOM, S'HAN CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DIGNIFICAT PESTAÑA ELS O ESPAIS LA --COM PLA<;A 1 \ L~ ROJA-< PLA<;A SÓN ANGEL DOTATS 1 D'INFRASTUCTURES --COM CftJN DRAGÓ, COM EL FÓRUM ¡ NORD DE LA TECNOLOGIA-- 1iHAN GUANYAT EL DRET A DISPOSAR DE MONUMENTS COM EL CENTRE DE LA CIUTAT. A CIUTAT VELLA ES PROQ>UEIX UN FENOMEN DE RECUPERACIÓ TAMBÉ ESPECTACULAR. ALLÍ ON Hl HAVIA 1 CARRERS FOSCOS 1 ESTRET$, SENSE SOL, AMB CASES i QUE TRONTOLLAVEN, 1 AMB P¡ENSIONS DE MAL VIURE 1 MOLTS QUADR~TS METRES : PROSTITUCIÓ, AVUI DEDICATS A LA Hl HA !CARRERS MÉS AMPLES, i " PLACES QUE HAN SORGIT DE !LES RUNES DELS EDIFICIS ~ >v~~ QUE QUEIEN, ARBRES 1 SOL. 1!, MOLT MÉS SIGNIFIC~ttí, U~v) S'HI INSTAL.LEN ENTITATS DI~ERSES QUE CONJ.AÓUREN EL CENTRE HISTÓRIC COM UN! CENTRE CU L;JtÍRAL DE LA CIUTAT: EL CENTRE DE MUSEU D'ART CULT~RA CO~YÉMPORÁNIA, CONTEMPORANif/ / LA EL UNIVERSITAT 1 POMPEU FABRA, LA RAMON ijLULL ... 1 TOT AIXÓ PASSA ¡ MENTRE ESCULLEN LA CIUT~T VELLA PER INSTAL.LAR LA SEVA SEU CENTRAL i ELS METGES SENSE FRONTERES, ROSA SENSAT ... I I ES TORNA A OBRIR LA LLIBRERIA DEL RAVAL --QUE EERA LA LLAR DEL LLIBRE--, S'INSTAL.LEN GALERIES D'ART'.... TOT AIXÓ ES FA DES DE LA MÁXIMA PROXIMITAT --AlMB RECURSOS QUE ES 1 GENEREN DES DEL MATEIX DISTRICTE AMB L'EMPRESA i CONFEPM..JCG t\ ( �Ajuntament de Barcelona GAI31NET DE L'ALCALD IA PROCIVESA-- 1 ALHORA AMB iLA MÁXIMA PROJECCIÓ -' 1 PERQUE ES COMPTAAMB REQURSOS EUROPEUS--. 1 AQUEST EXEMPLE EM PERMET D'ENTRAR ARA TERCER PUNT QUE VOL/A AL T~CAR. M'HE REFERIT A LA CAPACITAT DE DECISIÓ --dL GRAU DE PODER DE BARCELONA-- 1 A LA PROXIMITAT --EL GRAU DE PARTICIPA CIÓ DEMOCRATICA loE BARCELONA 1 ALHORA EL GRAU D'EFICACIA MAXIMA DE BARCELONA-- 1 ARA EM VULL REFERIR A LA CAPAC~TAT DE PROJECCIÓ --EL GRAU DE PARTIC/PACIÓ DE~ DE BARCELONA EN ELS NIVELLS SUPERIORS--. 8 PROJECCIÓ DE LA CIUTAT PROJECCIÓ IMMEDIATA: L'ÁREA METROPOLITANA EN PRIMER LLOC, BARCELON4 FORMA PART D'UN NUCLI PRINCIPAL QUE ARA TANT Ll ¡FA SI L'ANOMENEM ÁREA ; 1 METROPOLITANA, REGlÓ BARCELONA. SEMPRE ENS 11 O R~FERIM, CONURBACIÓ DE EN EL FONS, A LA MATEIXA SITUACIÓ. BARCELONA OFEREIX SERVEIS QUE VAN MÉS ENLLA DE LA CIUTATf LA GENT QUE VIU A PROP DE BARCELONA PERÓ QUE Hl fR EBALLA, O AL REVÉS, LA GENT QUE BUSCA A BARC~LONA ELS SERVEIS DE L'OFERTA COMERCIAL O <CULTURAL, FORMEN UN CONJUNT DE CIUTADANS QU~ D'ALGUNA MANERA SÓN CONFEPMJCG �\7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDlA BARCELONINS O, SI MÉS NO,i SÓN AFECTATS PER LES 1 ' DECISIONS QUE PRENGUI BARCELONA. AIXO CONFORMA i EL QUE EN DIEM "LA CIUTAT R~AL" . i 1 ' , , ! PERO ES QUE A MES, EL GO\fERN DE BARCELONA S'HA DE POSAR D~CORD AMB ELS GOVERNS D~LTRES POBLACIONS --BADALONA, SANTA COLOMA, MONTCADA, - SANT BOl, SANT JUST, SANT FELIU, L'HOSPITALET, SANT ADRIA ... -- PER PRENDRE l DECISIONS SOBRE EL TRANSPORT, LES COMUNICApiONS, L'AIGUA, EL MEDI AMBIENT... ÉS IMPOSSIBLE : ANAR ¡ SOL. CAL ANAR D'ACORD , BUSCAR SOLUCIONS COMPARTIDES. TANT Ll FA SI D'AIXÓ, DEL SISTEMA ! DE TROBAR SOLUCIONS COMPARTIDES, EN DIEM CORPORACIÓ METROPOLITANA i O SI O REPARTIM EN DIVERSOS ORGANISME COM 1 L'ENTITAT METROPOLITANA DEtL TRANSPORT, ETC. EL CAS , ÉSA DIR, LA SUBST~NCIA --LA CATEGORIA, NO PAS L'ANECDOTA-- ÉS QUE Hl HA D'HAVER PER FOR<;A l ' VOLUNTATS MANCOMUNADESI.! QUE CALDRA ARRIBAR A ACORDS. DE TOTA MENA. ARA~ SEGURAMENT, SOBRE EL SISTEMA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA. MÉS ENDAVANT, 1 NO HO SABEM ~SER sdBRE LA CREACIO -1YUTW\ ..~~OSSA'~·NA_DE-FUNCTONARIS--QUE-P"ERMETt--Er-.S l M_Q_VI M E NT~----~N __EUJ~~LClÓ-DE -· té-8-NEc-ESSIT"AfS· -TIE---CAPA, - ···· · .. -·-·~"·--·--- ·---~-· ~T. EN Fl, S'ANIRA VEI~NT QUE CAL FER JUNTS, PERÓ ÉS INDUBTABLE QUE CAL FER COSES JUNTS. CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST ÉS EL PRINCIPI 1 AQUEST PRINCIPI NO DESVIRTUA EN CAP CAS EL PODER AUTONÓMIC . ÉS UNA QÜESTIÓ D'EFICÁCIA, NO TÉ .RES A VEURE AMB ANTI! AUTONOMISMES NI AMB CAP ALTRE FANTASMA. ÉS UNA QÜESTIÓ DE RACIONALITAT,¡ D'ORDRE, DE FER LES COSES SEGONS EL MODEL D9 LA PROXIMITAT 1 SEGONS LA LÓGICA DE L'EFICÁCIA. 1 UNA CIUTAT REAL QUE EXISTEIX TAMBÉ HA DE TEN'R UN AUTENTIC GOVERN ' LOCAL. PROJECCIÓ NACIONAL: BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA EN SEGON LLOC, BARCELON~ NO POT OBLIDAR EL SEU PES POLÍTIC SINGULAR COM Á CAPITAL DE CATALUNYA. LA PAU INSTITUCIONAL QUE ($S VIU AL CONSISTORI, LA j VOLUNTAT D'ACORD, LES GANES DE PARTICIPAR DE TOTES LES FORCES, DÓNEN A L'AJUNTAMENT ' CARÁCTER D'EXEMPLARITAT. ' BARCELONA MARCA UNA PAUTA, ASSENYALA UN CAMÍ, IEXERCEIX DE MODEL PER 1 ' A LA RESTA DEL PAIS. 1 l ' PENSEU PER EXEMPLE QUE SEGONS LA LEGISLACIÓ, NO Hl HA CAP OBLIGACIÓ DE FERIQUE ELS CONSELLS DELS DISTRICTES RECONEGUIN LA TERRITORIALITAT DEL VOT. ÉSA DIR: QUE A TOTS ELS DISTR ICTES Hl PODRIA HAVER UN REGIDOR DELEGAT QUE FOS EL DEL PARTIT QUE HA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GA BINET DE L'ALCALDIA GUANYAT LES ELECCIONS 1 ESTARIEM COMPLINT LA ' 1 LLEI. PERO BARCELONA JA Ft UNS QUANTS ANYS QUE VA ESCOLLIR EL CAMÍ DEL I RECONEIXEMENT DE LA ¡ DIVERSITAT ELECTORAL 1 ÉS !ARA JA UN FET NATURAL ¡ QUE PARTITS QUE NO HAN GUANYAT LES ELECCIONS i , SIGUIN RESPONSABLES D'UN! DISTRICTE ON SI TENEN CLARA MAJORIA. NO Hl HA SOLS GENEROSITAT SINÓ SOBRETOT GANES COMPARliiDES DE DUR ENDAVANT t UN MODEL QUE ASSEGURI LA MAXIMA PARTICIPACIÓ 1 EL MAXIM RECONEIXEMENT dE LES SINGULARITATS. BARCELONA ESTA ORGULLOS~ DE SER MODEL POLÍTIC. QUAN, DE VEGADES, ES ~RESENTA EL PAISATGE POLÍTIC COM SI BARCELONA! S'HAGUÉS D'ENFRONTAR NECESSARIAMENT GENERALITAT, AMB ~L GOVERN ES COMET UNA INJUSTÍCIA. 1 DE LA PERQUE BARCELONA NO TÉ UN AJUNTAMENT QUE TRAEXI LA VOLUNTAT AUTONÓMICA DE tATALUNYA, SINÓ QUE TÉ UN AJUNTAMENT QUE RECLAMA --HO DEIA ABANS-- QUE i SE'L DOTI DE MÉS CAPACI~AT, DE MÉS RECURSOS. AQUEST ÉS L'ÚNIC CONFLICTE 1, DE FET, SI HO MIREM ' BÉ, NO ÉS PAS UN CONF~ICTE SINÓ EL GRINYOL f NORMAL QUE Hl HA EN UN E~GRANATGE QUAN S'ESTA AJUSTANT EL SEU FUNCIONAMENT. Hl ANIREM POSANT OLI --JA FA MOLT DE TEMPS a0E HO FEM-- 1 EL GRINYOL ' i ANIRA DESAPAREIXENT. EL "TRES EN UNO" QUE HEM DE 1 FER SERVIR PERQUE L'ENGRANATGE NO GRINYOLI ÉS CON FEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL DE LA PROXIMITAT, QUE L'AUTONOMIA DEIXI ANAR LLAST CAP A L'AJUNTAMENT 1 QUE L'AJUNTAMENT EL DEIXI ANAR CAP ALS DISTRICTES. ¡ 1 1 BARCELONA ASPIRA A UNA PROJECCIÓ SINGULAR DINS i DE CATALUNYA, COM ÉS NORMAL. BARCELONA TÉ UN ' 1 PES DIFERENT. L'AREA DE ¡BARCELONA CONCENTRA , 1 , MES DE LA MEITAT DELS SIS MILIONS DE CATALANS 1 ES 1 NORMAL QUE AQUEST CONJUNT DE CIUTADANS 1 CIUTADANES ASPIRIN A UN PAPER MÉS RELLEVANT. BARCELONA VOL INFLUIR EN1 EL DISSENY DEL PAÍS 1 AIXÓ NO HA DE PREOCUPAR 1 NINGÚ. AL CONTRARI: ÉS UN SÍMPTOMA DE VITALITAT.l BARCELONA ÉS EL COR ¡ DEL PAÍS 1 PER TANT, QUAN BATEGA, MANTÉ VIU EL PAÍS. JA US HE RECORDAll QUE CATALUNYA NEIX, ! PRECISAMENT, COM A PRODLJCTE DEL NOU DESTÍ QUE ! ESCULL EL COMTAT BARCELONÍ EN UN MOMENT EN QUE LES PRESSIONS DEL NORD 1 CERCAR UN CAMÍ PROPI. 1 BARCELONA TÉ UN DEL SUD L'OBLIGUEN A PROJECT~ PERA ESPANYA ¡' BARCELONA TAMBÉ TÉ EL PROJECTE DE VOLU~TAT DE PARTICIPACIÓ EN CONSTRUIR ¡ UNA ESPANYA PLENAMENT DEMOCRÁTICA, QONCEBUDA COM LA UNIÓ VOLUNTARIA DE DIVERSES F?ARTS MÉS QUE NO PAS 1 COM L'ACCEPTACIÓ D'AQUESTES PARTS DE 1 CONFEPM. DOC �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALD!A L'HEGEMONIA QUE UNA D'ELLES PUGUI EXERCIR. BARCELONA TÉ AL CAP UN MODEL D'ESPANYA. L'HA TINGUT DES DE FA MOLT DE TEMPS 1 NO Hl HA RENUNCIAT MAl. BARCELONA EEXERCEIX UNA CERTA CAPITALITAT. O, SI MÉS NO, B~SCA EXERCIR-LA. FOR~A LA 1 DE LA CIUTAT 1 !EL SEU ENTORN COM A DE SERVEIS, COM CENTRE INDUSTRIAL, COM A CENTRE 1 A CENTRE CULTURAL --SOM ESPANYOLA COMPRADORA ESTRANGERS, PER LA DE EXEMPL~, PLA~A PRIMERA DRETS DE LLIBRES 1 LA PRIMERA PLA~A 1 EDITORA EN LLENGUA CASTELLANA-- ENS DONEN UN PAPER RELLEVANT ALHORA DE FORMULAR UNA IDEA DETERMINADA D'ESPANYA, QUE NO CAL DIR QUE S'ADDIU AMB UN CONCEPTE :D'ESPANYA COM A ESTAT PLURINACIONAL 1PLURILINGÜÍSTIC. PERÓ PARTICIPAR , ENCARA VOLEM MÉS ENLLA, 1 BARCELONA TÉ VOCACIÓ D'APORTACIÓ POlÍTICA AL CONJUNT D'ESPANYA. LA INSISTENCIA BARCELONINA PER ACONSEGUIR ADQUIRE IXIN MÉS QUE ELS CAPACITAT NIVELLS DE DECISIÓ LOCALS 1 MÉS RECURSOS 1 L'AMBICIÓ BAR<CELONINA DE RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRATIC SOTA EL PRINCIPI D'INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ 1 DE GOVERNAR AMB EL MÁXIM FONAMENTALS DE PROXIMilfAT ' SÓN D'AQUESTA APORTACIÓ. LES PECES EL NOSTRE CONFEPM.DOC �') v Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ESTIL --NO SOLS EL MEU, QU~ TAMBÉ, SINÓ EL DE TOT EL CONSISTORI 1 EL DEL CON.JUNT DE CIUTADANS-- VOL INFLUIR EN L'ESTIL POLÍTIC I¡:SPANYOL, PERQUE DEIXI DE SER AQUEST D'ACUSACIONS ESDEVINGUI GUIRIGA~L, AQUEST 1 CONTRA-ÁCUSACIONS LA NORMAL REBOMBORI 1 ~ONFRONTACIÓ PERQUE POSITIVA ENTRE IDEES DIFERENTS SEMPRE DES DEL PRINCIPI DEL RESPECTE A LES POLÍTIQUES DELS AL TRES 1 DES DEL CONVENCIMENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERA TIRAR ENDAVANT EL PAÍS. . r D'f.\QUÍ EL NOSTRE MAXIM IN~ERES PER GARANTIR QUE fUNCIONARA LA NOVA ZONA ~'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES / AL \ ( ( DELTA DEL ON ELS SISTEMES PORTUARI, FERROVIARI 1 D'ACTIVITATS DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ i LLOBREGAT, O EMBAILATGE VAGIN D'ACORD. BARCELONA ASPIRA A DOTAR-SE DE LA SEGONA ZAL ESPANYOLA PERA EXERCIR Q)E VERITAT COMA PORTA SUD D'EUROPA. 1 ( ········· · ~ BARCELO~ A EUROPA: LES ~ARXES 1ELS COMITES ~ \%E LA MATEIXA MANERA, BA~CELONA TÉ VOLUNTAT JÉ PROJECCIÓ EUROPEA. DES Q)E FA MOL T DE TEMPS. 1 POTSER ARA, ELS ÚL TIMS ANYS, AMB MÉS FOR<;A 1, SI 1 , ' ¡ MES NO, AMB MES EVIDENCIA., CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC:ALDIA BARCELONA PARTICIPA --1 TOT SOVINT ÉS QUI LES HA 1 IMPULSADES-- EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS C(>NCRETES COM ARA ELS ASSUMPT~ MEDIAMBIENTALS¡ L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR PARTICIPA ET~. SOCIAL, 1 IMPULSA A MÉS, 1 ASS 0CIACIONS BARCELONA DE CIUTATS EUROPEES NO SOLS SECTOfRIALS --COM LES QUE HE DIT-- SINÓ CIUTATS TERRITORIALS. ¡LA PROPERES QUE XARXA C-6 ' <CONFIGUREN AGRUPA UNA GRAN REGlÓ, UN MERCAT ECONÓMIC, SOCIAL 1 CULTURAL, DE PROP DE 15 MILIONS DE PERSONES. BARCELONA PARTICIPA EN ACTIVAMENT LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMIB LA SEVA PRESENCIA AL COMITE DE REGIONS ID'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI QUE BARCELONA VICE-PRESIDEIX. 1SOM AL COMITE DE MUNICIPIS ~ REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIX L\ALCALDE DE BARCELONA. MÉS ENLLA: EL MEDITERRANI l 1 BARCELONA IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÁNIES, DE LES DU~S RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLA DEL CONCEPTE D'EUR<DPA, AMB RESULTATS PER ARA MOL T ESPERAN<;ADORS. LA CELEBRACIÓ A BARCELONA DE LA CONFEREjNCIA EUROMEDITERRÁNIA TÉ A VEURE AMB AQUESTA VOCACIÓ DE BARCELONA 1 ' CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALD IA AMB EL NOSTRE EXIT EN CONVOCATÓRIES RECENTS COM LA TROBADA CIUTATS DEL MEDITERRANI QUE VAM FER LA PRIMAVERA PASSADA. ¡ L'ÚLTIM DELS CERCLES CONcJENTRICS: EL MÓN 1, ENCARA, PARTICIPEM MOL11 ACTIVAMENT EN XARXES MUNDIALS DE CIUTATS, AMS L'OBJECTIU D'UNIR LES DIVERSES ASSOCIACIONS D~ CIUTATS QUE Hl HA 1 FORMAR UN PODERÓS GRUP --CIUTATS UNIDES-- EN EL MARC DE LES NACIONS UNIDES. COM PODEU VEURE, BARCE ~ONA TÉ UNA PROJECCIÓ QUE VA DES DEL SEU TERRITORI MÉS IMMEDIAT FINS AL , MON SENCER, EN UNA i , EVOLUCIO DE CERCLES CONCENTRICS QUE TÉ MOL T A VE URE AMB LA LÓGICA DE LA REALITAT: PROJECTAR-SE NO ANÁRQUICAMENT 1 CAP A LLOCS DISPERSOS, SE~ONS OBJECTIUS PETITS O CONJUNTURALS, SINÓ FER-HO ENDREc;ADAMENT, AMB OBJECTIUS DE GRAN ABAST, DES DEL MÉS PROPER AL MÉS LLUNYA. AIXÓ ÉS EL QUE jESTEM FENT. O SIGUI: DE LA MAXIMA PROXIMITAT ALS SISTEMES DE C/UTATS. CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' i L'EFICACIA DELS SISTEMES DE CIUTATS 1 ARA US PODEU PREGUNTAR:l QUIN SENTIT TENEN ELS GRUPS DE CIUTATS. BÉ, EN 1J"ENEN MOLT, PERÓ SOLS 1 ESMENTARÉ DOS EXEMPLES 1 QUE EM SEMBLEN PROU CLARS 1 SIGNIFICATIUS, REFPRESENTANTS DE MOLTS ' AL TRES MOTIUS . EL PRIMER ÉS L'EFICÁCIA PSR RESOLDRE QÜESTIONS D'INTERES COMÚ. LES AUTOPJSTES DE LA INFORMACIÓ, POSEM PER GAS, NECESSITEN NUSOS CENTRALS, QUE SÓN LES CIUTATS, 1 LES CIUTATS SABEN QUE FORMEN UN SISTEMA --UN MERCAT 1 ' D'INTERCANVIS CULTURALS 1 SINGULAR-- TANT ECONÓMICS COM D'INTERESSOS COMUNS. SI LES CIUTATS EN POSEM --------------~~- -- -- D'ACORD SOBRE COM ORGANITZAR LA PRESENCIA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA, SOBRE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ 1 SOBRE TECNOLOGIES 1 LES ELS USOS SE\/1ES ! DE LES NOVES CONSEQÜENCIES -- TELETREBALL, INCREMENT DE NOUS SERVEIS, PRIMACIA DE LA QUALITAT 1 L'EFICACIA,!ETC.-- SERA MÉS SENZILL RESOLDRE QÜESTIONS QU~ ELS ESTATS , POTSER PREOCUPATS PER AFERS MÉS GENERALS, NO PODEN ATENDRE DEGUDAMENT O Ql¡JE, SI HO FAN, SÓN MOLT MÉS LENTS . LES CIUTATS FqM MÉS DE PRESSA ALLÓ QUE ELS ESTATS TRIGUEN MOLT A RESOLDRE . CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA CIUTATS SOLIDARlES EL SEGON EXEMPLE ÉS LA SOLIDARITAT. EL CAS DE SARAJEVO ÉS MOLT ROTUNO. MENTRE ELS ESTATS DUBTAVEN SOBRE LA NECESSITAT DE FER COSES 1 ¡ SOBRE QUINES COSES PODIEN FER --1 NO PAS PER "DOLENTERIA", SINÓ PERQ~E ELS ESTATS TENEN OBLIGACIONS QUE ELS ATENAJLLEN 1AIXÓ SEMPRE SERA AIXÍ, FORMA PART DE LA ~ATEIXA ESSENCIA DELS ESTATS-- LES CIUTATS ANAVEM FENT LA NOSTRA VIA, MOLL--MÉS RÁPIDA-·--- - ----1 --EFECrriVA. ) PRIMER, AMB LES -- - -: - -- - - ----···- · .. t ~ ----·---------·· _/ ___... TRAMESES COORDINADES DEE COMBOIS HUMANITARIS, D'AJUDA MORAL, POLÍTICA, MATERIAL. 1 DESPRÉS AMB LA PRESSIÓ HEM QUE SXERCIT PER ! AFAVORIR L'ARRIBADA DE LA PAU. 1 ARAJ FINALMENT, PERQUE LES CIUTATS --POTSER SOBRETOT LES ELS CIUTATS-DE RECONSTRUCCIÓ RECONSTRUCCIÓ URBANISME, TAMBÉ COL.LABOREM SARAJEVO VULL CULTURA, ESTATS, (QUAN DIR SERVEIS 1 PERO A LA DIC ARQUITECTURA, COM EL GAS, L'ELECTRICITAT, L'AIGUA, ETC). EL PODER DE LES CIUTATS ELS SISTEMES DE CIUTA"fS, PER TAN T, TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ 1 CAPACITAT DE RESOLUCIÓ CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' , ¡ ' D'AFERS DIVERSOS . 1AIXO ES ITENIR PODER, L'AUTENTIC PODER DE LES CIUTATS. EL PODER DE LES CIUTATS ÉS EL PODER DELS CIUTADANS 1CIUTADANES, PE~QUE ÉS EL MÉS PROPER. ' LA RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRÁTIC PASSA PER LES CIUTATS. LA MILLORA QE LA QUALITAT DE VIDA PASSA PER LES CIUTATS. U'EFICÁCIA DELS SERVEIS PASSA PERLES CIUTATS. AQUEST ÉS EL PODER RE~L. EN AQUEST SENTIT, BARCELONA TÉ PODER, SÍ, CQM CANTA EN PERET, PERO N'HA DE TENIR MÉS. NO PAS IPER A L'AJUNTAMENT, NO PAS PERA L'ALCALDE QUE US PARLA. UN OlA Hl HAURA UN AL TRE ALCALDE , UN AL TRE GOVERN MUN ICIPAL, 1 LA CIUTAT CONTI NUARA NECESSITANT DISPOSAR D'AQUEST AL TRE PODER. 1, DE MOMENT, BARCELONA HA SABUT ANAR ADQUIRINT PART D'AQUEST PODER, A POC A POC SEGONS COM, PERO FOR9A DE PRESSA EN REALITAT. L'ESSENCIAL: EL PODER DE FER-SE ESTIMAR A MÉS, BARCELONA TÉ UN\ AL TRE PODER QUE LA SINGULARITZA. EL PODER DE QUE DIU LA RUMBA. ~'ENCANTERI. EL , DE LA EL HECHIZO, SEDUCCIÓ. ELS CONFEPM.DOC �/·)q t 1 [ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONINS SABEN 1 --SABEM-- DISFRUTAR DE LA NOSTRA CIUTAT. S'OBRE EL PARC DEL LABERINT 1AL CAP DE DEU DIES Hl HAN PASSAT DESENES DE ! MILERS DE ¡ PERSONES. S'OBRE LA PASSAREL.LA, LAi RAMBLA DE MAR, 1 ELS DIUMENGES ÉS PLENA DE GO:M A GOM. S'OBRE L'IMAX 1 LA GENT Hl VA ENTUSIASM.t}DA. S'OBRE L'AQUARIUM, L'AQUARI MÉS GRAN D'EUROP,A, 1 ELS BARCELONINS Hl VAN ENCANTATS. Hl ANEM ENc¡;ANTATS. ' POTSER SÍ QUE Hl HA UN MERIT QUE ÉS DE L'AJUNTAMENT, D'HAVER SABi.JT CREAR UNA SENSACIÓ UN ORGULLOSA, SOBRETOT ÉS SENTIMENT 1 UN MERIT 1 D'AUTOESTIMA. CIUTADÁ. DE PERO TOTHOM. D'AQUEST ENCANTERI DE BARP ELONA QUE ALGUNS VAN DIR QUE ERA PASSATGER, QIUE ES LIMITAVA AL 1992, 1 QUE ARA S'HA DEMOSTRAT QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ. ! ' AQUEST ÉS UN AL TRE PODER¡ SÍ, PERO SENSE EL QUAL NO PODRÍEM ASPIRAR AL ! PRINCIPAL, EL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ 1 EL D,E LA MÁXIMA PROJECCIÓ. PERQUE TOTES LES GANES PE BARCELONA PER SER PRESENT AL MÓN 1PER ACOSTAR LA POLÍTICA AL NIVELL 1 MÉS PROPER A LA GENT, TOT L'ESFOR<; PER FER ENTENDRE QUE Hl HA UN MOIDEL DE CIUTAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA, UN MODEL DE CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA COMPLICITAT; TOT AIXÓ, DIC, NO FÓRA POSSIBLE SENSE ' EL PODER ENCANTADOR DE LA CIUTAT. TOTS ELS AL TRES PODERS, ELS PODERS DE LES CIUTATS, ENS VÉNEN DONAT~ PEL PRIMER DE TOTS, EL PRINCIPAL, QUE ÉS EL PODERJ1 DE BARCELONA PER FERSE ESTIMAR. ! CONFEPM.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4362 Title A name given to the resource Acte d'inauguració del curs universitari del Col.legi Major Ramon Llull Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi Major Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Història Autonomia Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1457/19951024d_00695.pdf dbfae8417ce06948c4102968c837a364 PDF Text Text PROPOSTA DE TEXT PER A LA CONFERÈNCIA DE L'ALCALDE: "EUROPA I EL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ" [SR. RECTOR] EM PLAU COMPARTIR AMB TOTS VOSTÈS LA OPORTUNITAT QUE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1 ELS ORGANITZADORS DELS PREMIS OCTUBRE M'HAN OFERT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DEL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I DEL PAPER QUE JUGUEN LES CIUTATS EN AQUEST HORITZÓ. EUROPA ES TROBA EN UN MOMENT CONSTITUENT MOLT IMPORTANT . NO NOMÉS EN EL TERRENY POLÍTIC . TAMBÉ EN EL TERRENY ECONÒMIC, DE LA COMUNICACIÓ, DE LES IDEES I DELS VALORS . ESTEM VIVINT DIES DECISIUS PER AL FUTUR EUROPEU. LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS UN DELS REPTES QUE EUROPA TÉ PLANTEJATS A LA FI DEL SEGLE XX . RECLAMA FÓRMULES IMAGINATIVES TELECOM.IQP �PERQUÈ CAL. RESOLDRE NOUS PROBLEMES I RECLAMA TAMBÉ UN NOU ESTIL DE FER POLÍTICA QUE TINGUI MÉS EN COMPTE, COM VEUREM, LA NECESSITAT DE PENSAR PRIMER LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I CONJUNTAMENT I DE TROBAR ACORDS PER ACTUAR PRIMER GLOBALMENT I DESPRÈS LOCALMENT, AMB COHERÈNCIA. ELS VULL PARLAR CONCRETAMENT DEL QUE PODEM ESPERAR DE LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, DE COM EUROPA Hl ESTÀ PARTICIPANT, DEL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN I, FINALMENT, DEL QUE ESTÀ FENT BARCELONA PER SITUAR-SE EN UNA POSICIÓ DE SORTIDA FAVORABLE PER ESDEVENIR UNA DE LES CIUTATS D'EUROPA, BEN SITUADES, EN NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. 1. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ESTAN TRANSFORMANT RADICALMENT MOLTS ASPECTES DE LA NOSTRA VIDA . (ENS PODEM REFERIR A) LES RELACIONS I ELS MÈTODES DE TREBALL, A 2 TELECOM.IQP �L'ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I ADMINISTRACIONS, A LA FORMACIÓ I EDUCACIÓ DELS MÉS JOVES O A LA FORMA COM ELS CIUTADANS ES COMUNIQUEN ENTRE ELLS : ÉS EVIDENT QUE DAVANT NOSTRE S'HA OBERT UN GRAN CAMP D'INNOVACIÓ D'UN ABAST QUE DIFÍCILMENT PODEM ACOTAR AMB ELS PARÀMETRES MÉS TRADICIONALS. LA DIRECCIÓ, LA QUALITAT I LA RAPIDESA DE LA INFORMACIÓ SÓN AVUI ELS, FACTORS CLAUS PER A SER COMPETITIUS . LES TECNOLOGIES D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ ESTAN INFLUINT L'ECONOMIA A TOTS NIVELLS . I NO NOMÉS AIXÒ: PODEN PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ. ENCARA QUE PODEN "DUALITZAR" LA SOCIETAT. EL QUE SI QUE ÉS CERT ES QUE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN DIBUIXAR L'UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, MÉS INFORMADA I MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUESTA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO FA REFERENCIA AL SEGLE XXI . FA REFERENCIA A AVUI 3 TELECOM.IQP �MATEIX . ES POT CONSTRUIR, S'ESTÀ CONSTRUINT, EN AQUESTS MOMENTS . CAL CONTROLAR LA SEVA VELOCITAT I DIRIGIR EL SEU RUMB, SEMPRE AMB TACTE I SENSE ACCESSOS INTERVENCIONISTES, PER TAL QUE PUGUI MANIFESTAR ELS SEUS EFECTES POTENCIALS EN TERMES DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA, DE CREACIÓ D'OCUPACIÓ I DE CREIXEMENT CULTURAL I SOCIAL. PAUL VALÉRY, A PRINCIPIS DE SEGLE, VA PREDIR QUE UN DIA LA INFORMACIÓ ARRIBARIA A LES CASES, COM HO FA L'AIGUA O L'ELECTRICITAT . NO ANAVA ERRAT. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO ÉS UNA QÜESTIÓ TECNOLÒGICA . ÉS, BÀSICAMENT, UN DESAFIAMENT CULTURAL I SOCIAL . AQUEST NOU SALT ENDAVANT, QUE TINDRÀ UNES REPERSUSSIONS INNEGABLES EN LA NOSTRA SOCIETAT, NO ES POT ESPERAR TOTALMENT DEL MERCAT . CAL TENIR MOLT'. EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS I, MOLT EN PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA TRANSMISSIÓ DE DADES ÉS AQUI ON LES CIUTATS Hl TENIM 4 TELECOM.IQP �MOLT A DIR. LES CIUTATS I ELS "CIUTADANS DEL CAMP", COM HEM D'ANOMENAR CADA VEGADA AMB MÉS COHERENCIA A AQUELLS QUE VIUEN EN ÀREES DE BAIXA DENSITAT. EN AQUESTA NOVA SOCIETAT EMERGENT Hl HA PASOS QUE ESTAN EN UNA POSICIÓ MÉS COMPETITIVA COM ÉS EL CAS DELS ESTATS UNITS O DEL JAPÓ O NOVES ECONOMIES DEL SUD-EST ASIÀTIC -COM SINGAPUR- QUE ESTAN FENT DE LES NOVES TECNOLOGIES EL PRINCIPAL MOTOR DE CREIXEMENT ECONÒMIC. EUROPA TÉ EL "KNOW-HOW" I L'EXPERIÈNCIA PER ESTABLIR UNA ÁREA COMUNA D'INFORMACIÓ . AMB TOT, ES FA NECESSARI UNA ESTRUCTURA POLÍTICA I UN ESFORÇ DE TOTS ELS ÉSTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA PERQUÈ LES ACTUACIONS S'EMPRENGUIN EL MÉS AVIAT POSSIBLE LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA EUROPEA DEPENDRÀ, EN BONA MESURA, TANT DE LES CONDICIONS D'ÚS COM DEL DESENVOLUPAMENT I L'APLICACIÓ D'AQUESTES TE,CNOLOGIES 5 TELECOM.IQP �LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, COM RECORDAVA SOVINT JACQUES DELORS, DESCANSA SOBRE TRES PILARS: LA COMPETICIÓ G -QUE L'ESTIMULA-, LA COOPERACIÓ -QUE UNEIX- I LA SOLIDARITAT -QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. AQUESTS SÓN ELS PRINCIPIS A PARTIR DELS QUALS CAL ACTUAR, TAMBÉ, QUAN ENS REFERIM AL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I A EUROPA. ÉS, PER TANT, NECESSARI CONÈIXER AMB PROFUNDITAT ELS CANVIS QUE PODEM ESPERAR D'AQUESTA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. M'AGRADARIA FER REFERÈNCIA A UNS QUANTS SENSE ESTENDRE-M'HI EXCESSIVAMENT. MILLOR QUALITAT DE VIDA A LES CIUTATS 1. UNA 2. UN ENRIQUIMENT DE LA VIDA DEMOCRÀTICA. ELS CIUTADANS PODRAN DISPOSAR D'UN NOU MITJÀ D'EXPRESSIÓ I DE DISCUSSIÓ D'IDEES . ES DIBUIXA UN NOU ESPAI SENSE LÍMITS (ES POT FER REALITAT EL CONCEPTE DE VILA GLOBAL DE 6 TELECOM.IQP �MC. LUHAN). VILA GLOBAL ÉS IGUAL A MÓN DE CIUTATS. 3. NOVES OPORTUNITATS PER A LES REGIONS I CIUTATS PER EXPRESSAR LES SEVES TRADICIONS CULTURALS I IDENTITATS. 4. UNA NOVA DIMENSIÓ CULTURAL: NOVES POSSIBILITATS PER A LA PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE DIVERSES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL . ACCÉS A LES MINORIES DE CANALS D'EXPRESSIÓ UN IVERSALS. 5. GOVERNS I ADMINISTRACIONS MÉS EFICIENTS MÉS TRANSPARENTS I MÉS PROPERS AL CIUTÁDÀ. ES MODIFICARÁ LA FORMA COM ELS CIUTADANS REBEN ELS SERVEIS PÚBLICS. [PER EXEMPLE, ARA JA ES PODEN FER OBRES MENORS • MÉS CROQUIS PER TELÈFON, EN EL FUTUR. ES PODRAN FER PER CORREU ELECTRÒNIC.] 7 ITLECOM IQP �6. NOUS ESPAIS PER A L'EXPRESSIÓ O FORMACIÓ D'OPINIÓ PÚBLICA. 7. NOVA ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. NECESSITAT D'ESTUDIAR COM APROFITAR ELS RECURSOS PER CONSTRUIR UNA INDÚSTRIA DE LA COMUNICACIÓ VALUOSA PER A L'ECONOMIA I L'OCUPACIÓ EUROPEA. [PERILL DE CONCENTRACIÓ.] 8. NOVES OPORTUNITATS DE TREBALL PER ALS CIUTADANS (TELETREBALL). 9. DIRECCIO I ORGANITZACIÓ MÉS EFECTIVA DEL TEIXIT EMPRESARIAL. 10.OPERADORS EUROPEUS EN TELECOMUNICACIONS . 11.NOUS MERCATS PER LA INDUSTRIA ELECTRÓNICA. 8 TELECOM. IQP �12.NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ DE LA CREATIVITAT: NOUS PRODUCTES I SERVEIS. DE 13.INCREMENT L'OFERTA D'ENTRETENIMENT. ÉS EVIDENT QUE QUANTA MÉS GENT TINGUI ACCÉS A LA INFORMACIÓ MÉS RICA SERA LA NOSTRA SOCIETAT . SI NO ASSEGUREM UN ACCÉS FÁCIL A LES NOVES TECNOLOGIES ENS PODEM TROBAR AMB UNA SOCIETAT DE DUES VELOCITATS ES PODRIEN GENERAR FENOMENS SOCIALMENT EXCLOENTS QUE PODRIEM ANOMENAR "D'INFOELITISME" QUE DERIVARIEN EN NOVES FORMES DE MARGINACIÓ SOCIAL I CULTURAL. 2. COM EUROPA PARTICIPA EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. EN AQUEST NOU ENTORN QUE ELS HE DEFINIT ES FA NECESSARI REFLEXIONAR SOBRE COM EUROPA ESTÁ FENT FRONT ALS NOUS REPTES. 9 TELECOM IQP �EUROPA, DE FET, JA ESTÀ PARTICIPANT D'AQUESTA REVOLUCIÓ TELEMÀTICA PERÒ HO ESTÀ FENT, CREO, D'UNA FORMA EXCESSIVAMENT FRAGMENTÀRIA QUE PODRIA REDUIR ELS BENEFICIS QUE POT APORTAR EN UN FUTUR. EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES VA CELEBRAR A CORFÚ EL JUNY DE 1994 VA APROVAR L'INFORME SOBRE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, ELABORAT A PARTIR DE LES PROPOSTES QUE SOBRE TELECOMUNICACIONS VA PRESENTAR LA COMISSIÓ BANGEMANN -COMISSIÓ CREADA PER LA UNIÓ EUROPEA AMB LA FINALITAT D'ESTUDIAR LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ I EN LA QUAL VAIG REPRESENTAR A ESPANYA AL COSTAT DEL PRESIDENT DE TELEFÒNICA. ELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN ES VAN RECOLLIR EN EL CAPÍTOL SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ DEL LLIBRE BLANC DE JACQUES DELORS SOBRE CREIXEMENT, COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ. EL LLIBRE BLANC ESTABLIA AMB CLAREDAT QUE, SENSE UNA APOSTA DECIDIDA PER LA CREACIÓ DE XARXES DE TRANSPORT, D'ENERGIA 1 DE TELECOMUNICACIONS, EUROPA PODRIA PERDRE 10 TELECOM.IQP �UNA BONA PART DE LA POTENCIALITAT QUE LI ATORGA LA PRÒPIA EXISTÈNCIA DEL MERCAT UNIC I DE LA UNIÓ POLÍTICA. A CORFÚ, DONCS, ES VA APROVAR UN INFORME EN EL QUAL ES RECOMANAVA LA CREACIÓ D'UN CONSELL DE MINISTRES ESPECIAL DEDICAT A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ES CONVIDAVA LA COMISSIÓ A ACCELERAR LA INTRODUCCIÓ DE NOVES NORMES I INSTRUMENTS PER A FER-HO POSSIBLE. EN AQUESTS MOMENTS I, FRUIT DELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN, LA UNIÓ EUROPEA -EN CONCRET LES DIRECCIONS GENERALS DE HAN I D'INDÚSTRIATELECOMUNICACIONS CONSTITUÏT PER A UN PERÍODE DE 3 ANYS EL AQUEST FORUM OF INFORMATION SOCIETY FÒRUM, DEL QUAL FORMO PART, HA OBERT UNA DISCUSSIÓ SOBRE ELS ASPECTES SOCIALS, LINGÜISTICS I CULTURALS DE LA SOCIETAT DE LA L'OBJECTIU ÉS ELABORAR UN INFORMACIÓ INFORME ANUAL QUE S'ELEVARÀ ALS ÒRGANS DE DECISIÓ EUROPEUS. lI TELECOM.IQP �EN TOTES AQUESTES REUNIONS HA QUEDAT CLAR QUE ELS PRIMERS PASSOS QUE ENTRIN EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ SERAN ELS QUE S'ENDURAN MÉS BENEFICIS ESTABLIRAN LES PRIORITATS I L'AGENDA DE LA RESTA DE PASSOS. I ÉS PER AIXÓ QUE UNA DE LES QÜESTIONS QUE CALDRIA DEFINIR AMB PRECISIÓ ÉS SI LA UNIÓ EUROPEA ESTABLIRÀ UNA POLÍTICA ESTRATÈGICA COMUNA O BÉ SI ASSISTIREM A UN CONJUNT D'INICIATIVES INDIVIDUALS 1 FRAGMENTADES DELS ESTATS MEMBRES. [BARCELONA I EL CABLE] AMB LA FINALITAT D'EVITAR EL SEGON ESCENARI, EL LLIBRE BLANC DELORS DE RECOMANA EXPLÍCITAMENT L'ADOPCIÓ D'UNA POLÍTICA COMUNITÀRIA QUE TINGUI COM A PRINCIPAL OBJECTIU ESTABLIR UNA ÀREA D'INFORMACIÓ COMUNA QUE AJUDI A INCREMENTAR LA COMPETÈNCIA I A MILLORAR LA COMPETITIVITAT EUROPEA I, DE RETRUC, A CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL. 12 TELECOM.IQI' �DE FET, S'HA RECONEGUT ÀMPLIAMENT LA NECESSITAT DE LIBERALITZAR ELS MERCATS EUROPEUS DE TELECOMUNICACIONS 1 FA POCS DIES CONEIXIEM UNA DECISIÓ COMUNITÀRIA PER LIBERALITZAR L'ANY 1996 LES XARXES DE CABLE A EUROPA LES GRANS INVERSIONS QUE ES NECESSITEN PER CONSTRUIR LES XARXES, ELS SERVEIS 1 LES APLICACIONS REQUEREIXEN LA IMPLICACIÓ DEL CAPITAL PRIVAT LA LIBERALITZACIÓ, DONCS, ÉS UNA CONDICIÓ PER POSAR EN MARXA LA INFRASTRUCTURA PERÒ NO ÉS SUFICIENT,. EUROPA, COM ELS DEIA AL COMENÇAMENT DE LA MEVA INTERVENCIÓ, TÉ UN GRAN REPTE . POSAR EN MARXA LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ AMB EL MÀXIM CONSENS ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ, FACILITANT LA INTERVENCIÓ DE TOTS ELS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ I TREBALLANT EN ESTRETA COL.LABORACIÓ AMB LES EMPRESES. COM VEUEN, NO SERÀ FÀCIL. CAL AVANÇAR AMB RAPIDESA PER TAL QUE ELS BENEFICIS ARRIBIN ALS CIUTADANS EN FORMA DE MÉS QUALITAT DE VIDA I DE MÉS DEMOCRÀCIA; CAL 13 TELECOM.IQP �GARANTIR QUE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DONI MÉS OPORTUNITATS DE TREBALL I UN TREBALL MÉS PROTEGIT SOCIALMENT; S'HA D'EVITAR, EN LA MESURA DEL POSSIBLE, L'EXCESSIVA CONCENTRACIÓ DE PROPIETAT EN LA INDUSTRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I GARANTIR ALGUNES PRESÈNCIES PUBLIQUES; I CAL, TAMBÉ, PROTEGIR EL PLURALISME CULTURAL EUROPEU. 3. EL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN. TOTES AQUESTES ACTUACIONS QUE ELS HE ESMENTAT NO ES PODEN POSAR EN MARXA SENSE TENIR EN COMPTE LES CIUTATS. SOVINT M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBÀ PER EXCEL.LÈNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS 1 QUE LES CIUTATS SÓN EL SEU PRINCIPAL MOTOR . A FINALS DEL SEGLE XX, EL 80% DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA EN ZONES URBANES. [D'ALTRA BANDA, ESTIC CONVENÇUT QUE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA SERAN EL GRAN REFERENT POLÍTIC �DEL SEGLE XXI . LES CIUTATS SERAN CADA VEGADA MÉS EL GRAN ELEMENT DE VERTEBRACIÓ DE TERRITORIS MÉS AMPLIS . D'AQUI LA IMPORTÀNCIA D'URBANITZAR EL TERRITORI, D'ESTENDRE-HI L'ESPERIT D'URBS, DE CIVILITZAR-LO, EN EL SENTIT MÉS ETIMOLÒGIC.] RICARD P. CASADO. EL PAÍS 13/10/95 LA FUNCIÓ DE CENTRALITAT DE LES GRANS CIUTATS NO ES TROBA NOMÉS EN EL CAMP POLÍTICOADMINISTRATIU, SINÓ TAMBÉ EN EL FINANCER I COMERCIAL, CULTURAL I D'OCI, CIENTÍFIC TECNOLÒGIC I, ESPECIALMENT, EN EL CAMP DE LES COMUNICACIONS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL COR I EL SISTEMA NERVIÓS DEL FUNCIONAMENT EUROPEU . JA NO CAL, PERÒ, QUE REPETIM ELS VELLS MODELS DE CONCENTRACIÓ URBANA. EL CONCEPTE DE COMUNICACIÓ JA HA CANVIAT. SOVINT PARLEM DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, DELS DIVERSOS MERCATS QUE ES DIBUIXEN PER A LES NOMBROSES XARXES, DEL 15 �TELETREBALL, DE LA XARXA D'UNIVERSITATS CAL TAMBÉ QUE PARLEM DE LES CIUTATS . PERQUE ¿CAP A ON ANIRAN AQUESTES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ SINÓ ÉS A LES CIUTATS? [EX. TELE- MEDECINA 100 000 METGES UNIVERSITAT OBERTA] LES AUTOPISTES, DE FET, JA Hl SÓN . EL QUE CAL ÉS FER-HI ELS CARRERS DE FIBRA ÒPTICA QUE ARRIBIN A LES LLARS DE MILERS DE CIUTADANS . NO CAL PARLAR TANT D'AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ COM DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. [PER CERT: ANECDOTA UNIVERSITAT OBERTA FA POC, SOBRE BANCS DE DADES I AUTOPISTES] [YA PODEMOS LLEGAR A LA BIBLIOTECA DEL CONGRESO DE ESTADOS UNIDOS PERO NO A LA DEL BARRIO] [LA CALLE Y LA TIENDA] LES NOVES TECNOLOGIES SÓN BÀSIQUES PER AL FUTUR DE LES NOSTRES CIUTATS . PERMETRAN QUE LES CIUTATS SIGUIN MÉS COMPETITIVES OFEREIXIN UNA MILLOR QUALITAT DE VIDA. NO Hl HA 16 TELECOM.IQP �DUBTE QUE UNA CIUTAT QUE S'ADAPTI RÀPIDAMENT A LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES SERÁ MÉS CAPAÇ DE CRÉIXER I DE GENERAR OCUPACIÓ, PERQUÈ ELS MILLORS CAPITALS I ELS MILLORS TALENTS ANIRAN ON Hl HAGI LA MÁXIMA INFORMACIÓ AL PREU MÉS BAIX I QUALITAT DE VIDA. EN AQUEST NOU ENTORN, LA COL.LABORACIÓ DE LES INSTITUCIONS PUBLIQUES I PRIVADES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS FONAMENTAL PER APLICAR AMB ÈXIT ELS AVENÇOS TECNOLÓGICS. HEM DE PROTEGIR ELS NOSTRES INTERESSOS COM A PAÍS 1 COM A CIUTADANS . HEM D'ACCEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULAR-LA, HEM DE FER POSSIBLE QUE ELS PREUS SIGUIN REDUÏTS I QUE SOREGEIXI EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE PRODUCTES INDEPENDENTS, DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ LOCALS, DE CREATIVITAT NO ESTANDARITZADA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE I BARCELONA, I MOLTES ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, S'HI ESTAN PREPARANT A CONSCIENCIA PER FER-HI FRONT 1 PER GUÁNYAR LA PARTIDA. �4. QUÉ ESTA FENT BARCELONA. BARCELONA S'HA DESTACAT DARRERAMENT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ SOBRE EL FET URBÀ I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES CIUTATS. EL "MODEL BARCELONA", QUE ES VA DEFINIR ENTORN DE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, ÉS UNA APOSTA PER LA CIUTAT COM A ESPAI DE DIÀLEG I CREACIO . BARCELONA NO PARLA DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS SINO DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES (-UNES SOLUCIONS QUE SÓN, BÁSICAMENT, URBANES-) 1 A AFRONTAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA OFEREIX. BARCELONA HA JUGAT FORT EN ELS DARRERS ANYS I HA ENCERTAT DEIXEU-ME QUE US DIGUI, AMB L'ORGULL QUE SENTO COM A ALCALDE I COM A CIUTADÀ, QUE BARCELONA HA CONTRIBUIT, AMB MOLTES ALTRES CIUTATS, L'ESPERANÇA DEL FUTUR DE LES CIUTATS. 18 FELECOM IQ') �CONCRETAMENT, EN EL CAMP DE LES NOVES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, LA CIUTAT TAMBÉ HA ESTAT CAPDAVANTERA PERQUÈ S'HA FET UNA APOSTA CLARA PEL FUTUR . ESTEM POSANT LES BASES PEL QUE SERÀ LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT. DEIXEU-ME, DONCS, QUE FACI UNA BREU REFERÈNCIA ALS PROJECTES QUE Hl HA EN MARXA A LA CIUTAT EN AQUESTS MOMENTS. [HISTÓRIA = 1980 = INICIATIVES, BARCELONA CABLE, LYONNAISE CODITEL] 1. L'AJUNTAMENT VOL FER PÚBLIC L'ÚS DE LES "AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ". VOL QUE QUALSEVOL CIUTADÀ, DES DE LA SEU DEL SEU DISTRICTE -DE MOMENT- S'HI PUGUI CONNECTAR PREVEIEM INCORPORAR LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES I BIBLIOTEQUES . VOLEM QUE TOTHOM Hl TINGUI ACCÉS. �2. A MÉS, ESTEM TREBALLANT UN PROJECTE PER FACILITAR ALS CIUTADANS QUE DISPOSIN D'ORDINADOR A CASA SEVA LA GESTIÓ DE TRÀMITS ADMINISTRATIUS COM ARA LA PETICIÓ DE PERMISOS, ELS DUPLICATS DE LLICÈNCIES O DE PADRÓ, LES DOMICILIACIONS BANCÀRIES D'IMPOSTOS, O LA RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ DIVERSA. 3, HEM ENDEGAT UN PROGRAMA-PILOT DE TELEVISIÓ PER CABLE -SEMBLA QUE AVIAT S'APROVARÀ DEFINITIVAMENT EL MARÇ LEGAL- PER TAL QUE 45 NOUS CANALS DE TELEVISIÓ ARRIBIN A 20.000 LLARS DISTRIBUÏDES PELS DEU DISTRICTES DE LA CIUTAT A UN COST D'ENTRE 800-3.000 PTES./MES. L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA, CABLE I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, OPERARÁ A PARTIR DEL PRIMER TRIMESTRE DE 1996. [USA WEST 40% ENDESA SANTANDER INICIATIVES] 20 �AQUEST PLA PILOT DURARÀ 4 ANYS . L'OBJECTIU ÉS ESTENDRE EL PROJECTE A 40.000 LLARS ARRIBAR A GAIREBÉ TOTES LES DE LA CIUTAT (660.000) EN UN TERMINI RAONABLE. 4 L'AJUNTAMENT VA SIGNAR UN CONVENI AMB LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA -EL 7 DE FEBRER PASSAT- AMB L'OBJECTIU DE CREAR UN CENTRE SERVIDOR DE DADES DE BARCELONA QUE SIGUI ACCESSIBLE MUNDIALMENT A TRAVÉS DE LA XARXA INTERNET . AQUEST SERVIDOR POSA A DISPOSICIÓ DELS USUARIS DE LA XARXA, MÉS DE 30 MILIONS, UN VENTALL D'INFORMACIÓ EXCLUSIVAMENT DE BARCELONA EN ÀMBITS COM EL CULTURAL, ELS MUSEUS, ITINERARIS TURÍSTICS, PLANS URBANÍSTICS. 5. BARCELONA PARTICIPA, CONJUNTAMENT AMB LES CIUTATS D'AVEIRO (PORTUGAL) I METZ (FRANÇA), EN UN PROJECTE-PILOT, PIONER A EUROPA, D'APLICACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA LLAR. AQUEST PROJECTE ESTÀ FINANÇAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL III D'INDÚSTRIA DE LA UNIÓ EUROPEA. 21 TELECOM.IQP �6. EN LA XARXA C-6 HAURIÉN DE FER MÉS : PALMA ESP. INFORMÁTICA, VALENCIA REHABILITACIO, BARCELONA TURISME, MONTPELLIER UNIVERSITAT, TOULOUSE TRANVIA. [EL 6 DE GENER NOUS TRENS SURTEN DE STA. PERPETUA.] [CADA DIA DIA ARRIBEN PER COMUNICACIONS AL LLIBRE DE VISITES. WV1/1\1 BCN.ES] COM VEUEN, DONCS, MOLTS PROJECTES EN MARXA . UNA GRAN CAPACITAT PER MOBILITZAR RECURSOS I UNA CONFIANÇA, DES DEL PRIMER MOMENT, QUE CAL APOSTAR FORT PER LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PERQUÈ ENS Hl JUGUEM MOLT . "TOTS" PERQUE VOLEM ESTAR ENTRE LES MILLORS CIUTATS D'EUROPA. MOLTES GRÁCIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4363 Title A name given to the resource Proposta de conferència: conferència inaugural Premis Octubre. Europa i el futur de la comunicació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf de la Universitat de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Societat de la informació Benestar Social Acció política Model social Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf b21837932c34c6289911a37a51ba936f PDF Text Text L th9 GAit_ 21L/ (Mi *a-- ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA EUROPEA DEL S. XXI 111 419 S HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD EUROPEA 1 .,E_LA_CU FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA, CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL MILENIO QUE VIENE. C-u,a‘k& » Qu_ipz - fi EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO _INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS. ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES: - EUROPA - LA NUEVA CULTURA - EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO -BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA. �1. EUROPA: EUROPA ES _ ► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO. LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA CULTURA. D E MOMENTO, POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO. EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON 2 �LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE CIVILIZACIÓN. EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS, QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS MAS DEVASTADORAS. DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA 3 �PRODUCCIÓN CULTURAL LOCAL. GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE" "PENSAR ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL. SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD. 1 2. LA NUEVA CULTURA: ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS N PARA AFRONTAR INTELIGENCIA, MÁS IMAe N LAS POTENCIALIDADES 0S RETOS DE LA NUEVA ESO ES PERTINENTE SITUACIÓN. POR PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE LA CULtURA EXPLIL RNOS LAS PARA COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR Uc* �ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA SOCIEDAD A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL JAll Ó El.= POP; LA Fl 'TRADICIONAL Y LA TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN EL UNIVERSO CULTURAL; LAS PELÍCULAS DE ION CONSTITUYEN UN HOLLEICD Y LA TE AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN ----, NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS C FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE CRECEN 1 LAS SIEMPRE, PODEROSAS CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS ' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO ES TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA ESPECIE DE 7 SUPRAIDENTIDAD CULTURAL �INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES, SOBRETODO, AUDIOVISUALES. JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL., LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES. TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE. 6 �3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO: ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80% DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN ZONA URBANAS. LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D CIUDADES NO SE ENCU Å5 GRANDES SÓLO EN EL CAMPO POLÍTICO-ADMINISTr I VO, INO TAMBIÉN EN EL FINANCIERO Y OMERC IAL, C CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN URAL Y DE OCIO, CAMPO DE LAS COMUN CACIONES. LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO. 7 GUADALU.MGA �LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS û ;l/ifs{\I nfi)-W,(■,f BAJO Y CALIDAD DE VIDA. EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS. TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA, TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE 8 GUADALU.MGA �CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA PARTIDA. 4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL DESCUIDO. A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI MISMA. 9 GUADALIIMGA �AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA. CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO XXI QUE SE INICIA CON EL 2001. PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001, SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE \ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA, 10 GUADALU.MGA �EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN Y EN EL CONSENSO. BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES, QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA. DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS. BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS. EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD DE REENCUENTRO. EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO 11 GUADALU.MGA �QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR, SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO, PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN RELACIÓN CON EL MUNDO. EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL PAÍS. 11,4 Úvl EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS. 12 �11. UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA LA CIUDAD DE BARCELONA SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^ CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA D EUROPA. ^ ^" ^ ^ (^tn /' Pfr n —COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _ BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO, SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS ANFITRIÓN". ^,^1! ` ^ ^^- \ ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE NUESTRA CIUDAD. MUCHAS GRACIAS 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4365 Title A name given to the resource Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santa María de Guadalupe Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1460/19951111d_00698.pdf a1cd06fbdecec251245c5c61d67c93cb PDF Text Text — Intervención del Alcalde en la clausura de la 6a Asamblea de la FEMP. ^i1 ^ ^'^,lL!l , I I ^.^ ^S ES UNA SATISFACCIÓN PARTICIPAR EN LA CLAUSURA DE LA 6A ASAMBLEA DE LA FEMP, EN MI CALIDAD DE PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y DE VICE-PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. QUIERO FELICITAR MUY SINCERAMENTE A RITA BARBERÀ POR SU ELECCIÓN COMO PRESIDENTA DE LA FEMP. ESTOY CONVENCIDO DE QUE EN ESTE NUEVO MANDATO, LA FEMP VA A TRABAJAR INTENSAMENTE PARA DOTAR A LAS CIUDADES Y LOS MUNICIPIOS DE MAYORES COMPETENCIAS Y RECURSOS Y DE QUE, FINALMENTE, SE VA A DAR EL IMPULSO DEFINITIVO AL PACTO LOCAL. RITA BARBERA SABE QUE COMPARTO CON ELLA MUCHAS OPINIONES SOBRE CÓMO DEBE PLANTEARSE EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. Y QUIERO EXPRESARLE NUEVAMENTE MI TOTAL DISPONIBILIDAD A TRABAJAR PARA CONSEGUIR ESTOS OBJETIVOS. FEMPi.iQP �LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS JUGADO UN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS CONTRIBUIDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS HÁBITOS Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICOS. LOS AYUNTAMIENTOS -Y TODOS LOS QUE SOMOS ALCALDES LO SABEMOS- SON UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRESTADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA A LA CONSTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. PERO DURANTE LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALIZACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOS, LOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURANTE ESTE TIEMPO HEMOS REALIZADO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS HAN ESTADO MAL DISTRIBUIDOS. Y LAS CIUDADES HAN MEJORADO DE FORMA INNEGABLE EN NUESTRO PAÍS. 2 FEMP 1.IQP �ES POR ELLO QUE HAY QUE RECLAMAR CON INSISTENCIA MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA MUNICIPAL. TANTO EN LAS GRANDES CIUDADES, COMO EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS. POR ELLO CONSIDERO QUE LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL QUE EL PARTIDO SOCIALISTA PRESENTÓ ESTE AÑO ES UN BUEN PUNTO DE PARTIDA PARA RECLAMAR DESDE LOS MUNICIPIOS MÁS ATENCIÓN DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y ES UNA OPORTUNIDAD PARA PONER EN MARCHA UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. EL PACTO LOCAL NO PUEDE DEMORARSE POR MÁS TIEMPO. LO SABEMOS BIEN LOS ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES, QUE COMPARTIMOS UN GRUPO DE TRABAJO EN EL QUE ESTUDIAMOS AQUELLAS CUESTIONES QUE AFECTAN MÁS DIRECTAMENTE A LA GRANDES CIUDADES PERO EN EL QUE, EN DEFINITIVA, SE PLANTEAN SIGNIFICAN UN AVANCE MUNICIPIOS. LAS GRANDES PROPUESTAS PARA TODOS CIUDADES QUE LOS ACTUAN COMO AVANZADILLA DE LOS MUNICIPIOS EN GENERAL. FEMP1.[QP �LOS PODERES LOCALES DEBEMOS CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE NO SÓLO EN LOS FOROS DE NUESTRO PAÍS -EL G-7, LA FEMP, [LA FMC-] SINÓ TAMBIÉN Y DE FORMA MUY ESPECIAL EN LOS FOROS EUROPEOS EN LOS QUE PARTICIPAMOS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE EN LA ACTUALIDAD CUENTA CON MÁS DE 100.000 MIEMBROS QUE PERTENECEN A 27 PAISES EUROPEOS, ES LA ORGANIZACIÓN QUE MEJOR REPRESENTA LA DEMOCRACIA LOCAL Y REGIONAL EN EUROPA. EL PRÓXIMO 30 DE NOVIEMBRE EN TURÍN SE CELEBRARÁ LA ASAMBLEA DE DELEGADOS DEL CMRE A LA QUE [HE PRESENTADO MI CANDIDATURA A LA REELECCIÓN, SIN NINGUNA CANDIDATURA RIVAL. VOY A CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE PARA QUE SE RECONOZCA EL PAPEL Y EL LUGAR DE LAS CIUDADES Y LOS ENTES TERRITORIALES EN EUROPA. LA ACTUACIÓN DEL CMRE HA CONDUCIDO A LA APROBACIÓN DE LA CARTA EUROPEA DE 4 f EMPI.IQP �AUTONOMÍA LOCAL Y A LA CREACIÓN DE ÓRGANOS DE REPRESENTACIÓN EUROPEOS COMO EL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES, DE CREACIÓN MÁS RECIENTE (TRATADO DE MAASTRICHT). EL CMRE ESTÁ EN ESTOS MOMENTOS COMPROMETIDO EN LA PREPARACIÓN DE SU POSICIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE LA REVISIÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT Y ESTÁ PROMOVIENDO, EN ESTE SENTIDO, UN MOVIMIENTO ENTRE LOS ELECTOS LOCALES Y REGIONALES EUROPEOS PARA RECOGER LAS DEMANDAS DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES. SIN DUDA, ESTA INICIATIVA ES UN EJEMPLO DE LO QUE LAS CIUDADES -COMO ENTES MÁS PROXIMOS AL CIUDADANO- PODEMOS HACER PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE LLEVE A CABO, TAMBIÉN, DE ABAJO A ARRIBA. EN ESTE SENTIDO, SE HA CONSTITUIDO UN COMITÉ POLÍTICO DE SEGUIMIENTO QUE SE REUNIRÁ EN VALENCIA EL PRÓXIMO 12 DE DICIEMBRE, 5 FEMPLIQP �RESPONDIENDO A LA INVITACIÓN DE LA PRESIDENTA DE LA FEMP, ESTE ESFUERZO QUE LLEVAMOS A CABO DESDE EL CMRE VA EN PARALELO AL QUE ESTAMOS REALIZANDO DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. INICIATIVAS TODAS ELLAS QUE TIENEN COMO OBJETIVO FINAL AUMENTAR LA REPRESENTACIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN LOS ÓRGANOS DE DECISIÓN COMUNITARIOS. LA FEMP QUE, DESDE SU CREACIÓN SE HA CONSTITUIDO EN SECCIÓN ESPAÑOLA DEL CMRE, JUEGA UN PAPEL FUNDAMENTAL EN ESTA ORGANIZACIÓN EUROPEA. ES UNA DE LAS 5 SECCIONES QUE FORMAN EL NÚCLEO DEL CMRE. ME CONSTA QUE EL COMPROMISO EUROPEO DE LOS ALCALDES ESPAÑOLES A TRAVÉS DE LA FEMP ES RECONOCIDO EN TODA EUROPA. LAS CIUDADES ESPAÑOLAS SE ESTÁN IMPLICANDO EN PROYECTOS DE COOPERACIÓN Y PARTICIPACIÓN EN REDES DE CIUDADES EUROPEAS. 6 FEMPLIQP �LAS CIUDADES Y MUNICIPIOS ESPAÑOLES SABEMOS QUE SÓLO PONIENDO EN PRÁCTICA EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UNO DE LOS PILARES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, SEREMOS CAPACES DE ACERCAR LA POLÍTICA AL CIUDADANO. LA UNIÓN EUROPEA DEBE ABRIRSE A LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS. Y HOY TENEMOS LA OPORTUNIDAD DE PONER EN MARCHA ESTE CAMBIO DE ESCALA. PORQUÉ LA EUROPA NACIDA DEL TRATADO DE LA UNIÓN ES UNA NUEVA EUROPA. UN PROYECTO QUE HA DEJADO DE SER PATRIMONIO EXCLUSIVO DE LOS ESTADOS PARA DAR CABIDA A LAS REGIONES Y LAS CIUDADES. 7 FEMPI IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4366 Title A name given to the resource Cloenda de la 6a assemblea de la FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Federación Española de Municipios y Provincias Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf 72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b PDF Text Text KavIOaS€ Q ensPiL bff.c . Ajuntament de Barcelona T^R^ W ó EIJiQelupA ,tyj^u^ss GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció: - NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ. - TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE L'ESPORT MUNICIPAL. L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ AMB UN MATEIX OBJECTIU. L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-, I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL DE L'ESPORT. - NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT. BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN ESPORTS3.LGS �::Ï Ï1 'II; Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA SITUACIÓ ACTUAL. I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA MODERNA. - GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS FET EN ELS DARRERS ANYS. ESPORTS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4367 Title A name given to the resource Homenatge a Enric Truñó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UFEC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Joventut Esport Acció política Model social Truñó, Enric, 1949- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16 PDF Text Text Data: 27/11/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr , Alcalde Gabinet (NB) Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents: A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE, a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents). L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab. A.l k �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LIDERADO POR LOS ESTADOS EUROPEOS Y MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACION EN EL MEDITERRANEO. BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA, FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI. DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE. LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA, TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ HABIA HECHO REFERENCIA. LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES, UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL MEDITERRÁNEO. QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE, PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA. LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA, LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ ESTABLE. MUCHAS GRACIAS. 6 �Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LOS ESTADOS EUROPEOS Y LIDERADO POR EN ÉSTE SENTIDO QUE MEDITERRÁNEOS. ES SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 EUROMED.NBB �[CANVIAR A CATALÀ] VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÁNIA. BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA, INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI. DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT. LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA, TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN 3 EUROMED.NBB �CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ HAVIA FET REFERÈNCIA. LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA, DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA. [CANVIAR A CASTELLÀ] QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. 4 EUROMED.NBB �LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. 5 EUROMED.NBB �SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS LA PROPUESTAS DE CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. [CANVIAR AL CATALÀ] BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50 SINDICALS, EMPRESARIALS, PERSONALITATS REITERA LA SEVA CULTURALS I ASSOCIATIVES] DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA CONFERÈNCIA. LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS 6 EUROMED.NBB �DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 7 EUROMED.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4368 Title A name given to the resource Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Euromediterrània Municipis Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf 938f920d754c21af045f6299d56bb1db PDF Text Text Qe. C MAJESTADES: r¿txua. eq.AT 9.ckv,oárr�c vu e)ciketi/.~ (I'S COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD. BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO. A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTAL ES. ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN. BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN HACER A LA PAZ. ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE. �PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE. BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE ENCUENTRO PARA LA PAZ. SENYOR_: BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC D'ENCONTRE PER A LA PAU. TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ. A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A REI DE TOTS ELS ESPANYOLS. HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A LA RESTA DEL MÓN. �TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU. BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS, BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4369 Title A name given to the resource Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Municipis Euromediterrània Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf 9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 4.12.95 GU I Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB/EQ) Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago. Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271) De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents: 1. Desenvolupament de l'acte - L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència. - L'ordre de l'acte serà el següent: - Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores. - Salutació al cos docent i als alumnes. - Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i Cultura i director del Catalan Chicago Group. - Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20 minuts. [N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme]. - L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del International Executive M.B.A. Program a Barc%èl- Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el desenvolupament de la trobada �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes. - La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de desembre. 2. La Universitat de Xicago a Barcelona - Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80. Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els diferents mòduls del curs. - La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i assistència social). 3. The Graduate School of Business - Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler, catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993). 4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona - El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva internacional. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu. Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques, socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives. - Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora que pertanyen a empreses líder en el seu sector. �¿),u6k,,vbk y ki Grldi WÁ i:A4v< l; 0'1 :71,,t PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A LA UNIVERSITAT DE XICAGO WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING. IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce '11514*' S IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND FINANCIAL CONTROL. WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION. I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA, TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15 tu. MILLION P OPLE. 1-14,„i7r �1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA PATTERN BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY CLEAVED IN TWO BY THE WALL. THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK. OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC. 19(/'? ALw BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES �IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST WEEK WITH THE CONVENING OF THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS" WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND MUTUAL CONFIDENCE. AP._(2-14-1m,f ttfd41? lituLu9 BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS OPENNESS (AND OPENMINDEDNESS), ITS SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING. RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES: 1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL, BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. i �2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES CLOSER CONTACTS AND IVERSITY 3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC IDENTITY SHOULD BE PROMOTED. 4) IT OUGHT TO BE ECOLOGICAL. 5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND IDEAS. 6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO BETTER ITS SOUL. ACTUALLY AT THE CORE _QF THE BARCELONA ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__ 5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL, SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS. - - -37 1 1-72 OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY. THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE BECOME NEW CITY CENTRES. 4 (72 ¿( 7 �2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE 2.A) GLOBAL OUTLOOK TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT £t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE. -m/1~ BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF SUBSTANTIAL TRANSFORMATION. EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23% FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS DESERVES TO BE EXPLAINED: �- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS. - ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS, SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS, PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF PUBLISHING. THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE MOST LIKELY TO CONTINUE. 6 �OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST SPANISH f^GIONS. IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1, COPENHAGEN ONDON, THE ^I^GUE. --_._ WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE. MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11 MILION. 7 CI IICAGO.GBR �THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN TERMS OF CONTAINER TRAFFIC. IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR EUROPEAN HEADQUARTERS. AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK. AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING BUSSINESS. 2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD MANAGER: BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO STANDARD & POORS. 8 �THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER, THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY 1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994. 3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS. 3.A) LOGISTIC CENTRE THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING POINT. 9 �THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT, WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES, PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE. HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES, HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG AIRPORT. THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS: - AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR, WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES. - A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER MEDITERRANEAN PORTS. - A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH THE FAR EAST - A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE MEDITERRANEAN BASIN. - PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC ACTIVITIES AREA. io CI IICAGO.GBR �A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY. A HINTERLAND OF MANUFACTURING, CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT IMPORTANCE. - BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK. IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF SOUTHERN EUROPE. BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL ,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN THE REST OF INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND THE EAST. �IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND MOTORWAYS. 3.B. STRATEGIC PLAN. THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING PROGRESS. TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK. THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE INTERNATIONAL ECONOMY. 12 �THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA, UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA. THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL INTEGRATION. THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES. FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA, MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD OTHERWISE BE UNTHINKABLE. 13 CIIICAGO.GBR �4.- IN CONCLUSION BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND CULTURAL SECTORS. BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY. WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO UNDENIABLE ASSETS. I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE. THANK YOU VERY MUCH. 14 CI IICAGO.GBR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4370 Title A name given to the resource Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Universitats Acció política Economia Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències