288 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1465/19951207d_00703.pdf ea30081bc9d19c795aa56304a8bb711d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7.12.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Participació de l'Alcalde a la conferència "The Implementation of the Inforrnation Society in Cities and Regions" De cara a la participació de l'Alcalde a la conferència que se celebra a Estocolm sobre The Implementation of the Information Society in Cities and Regions, es fan avinents els aspectes següents: - La conferència es planteja con un desafiament de la ciutat d'Estocolm sobre l'ús de les noves_ tecnologies de la informació adreçat a altres 63 ciutats de més de 400.000 habitats de tota Europa . Les altres ciutats espanyoles que han estat convidades a pa rt icipar en aquesta conferència són Sevilla, Màlaga, Madrid. València i Saragossa. Cap d'elles ha respost a la invitació. - El certamen, que es planteja en forma de concurs, té les deu categories següents: • Treball a distància. • Ensenyament a distància. • Xarxes universitàries. • Telemàtica per a petites i mitjanes empreses. • Gestió de trànsit vial. • Control de trànsit aeri. • Xarxes d'atenció sanitària. • Licitacions electròniques. • Administració Pública. • Autopistes d'informació urbanes. - El concurs es desenvoluparà al llarg de 1996. A principis de 1997 un jurat independent triarà el guanyador de cadascuna d'aquestes categories. El primer premi és un espai gratuït a l'Exposició d'Estocolm de 1997, que tindrà com a principal centre d'interès la societat del futur. - La finalitat d'aquest fòrum és posar en comú els projectes que desenvolupen les ciutats participants i buscar fórmules que permetin competir amb Estats Units i Japó en el camp de la tecnologia de la informació. - L'Alcalde participarà a la sessió plenària i en la taula rodona posterior, en què es debatrà el paper de les ciutats i les regions en la posada en marxa de les tecnologies de la informació. - La sessió plenària serà oberta per l'alcalde d'Estocolm, Mats Hulth i per Martin Bangemann. ALCA Et 4e l'Alcalde, hi participaran a la sessió plenària el director general de la DG III ,^ usuic) de la Comissió Europea, Stefano Micosi; el director executiu del grup ICL, Registre d prada ( 18 S iefq ESTOCOLM.JMS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Richard Levesey-Harwoth; la directora general d'Stattel, Ann-Marie Nilsson; el ministre de Coordinació suec i president de la comissió de Tecnologia de la Informació, Jan Nygren; el president de la xarxa Telecities, Dave Carter; el director de la DG XIII (Tecnologies de la Informació), Michel Richonnier, i el director d'Olivetti Telemedia, Marco de Benedetti. - La intervenció de l'Alcalde té una durada prevista de 25 minuts. S'adjunta en annex 3 la intevenció. - Durant la conferència tindran lloc tot un seguit de sessions paral . leles en què diverses ciutats presentaran els projectes que duen a terme relacionats amb els diversos punts establerts per la Comissió Bangemann. - En aquesta sessions paral . leles participarà la cap de projectes de l'INI, Teresa Serra. S'adjunta el guió de la intervenció de Teresa Serra a les sessions paral leles - S'ajunta a l'Alcalde un dossier sobre les principals actuacions que es fan a Barcelona relacionades amb els punts desenvolupats a la Comissió Bangemann. (Annex 4) - La llengua o fi cial de la conferència és l'anglès. - En annex 5 s'adjunta el document "lniormation technology strategies in the city of Barcelona" de l'INI. ESTOCOLM.JMS �3 Elements per a la intervenció de l'Alcalde DECEMBER 1993 THE COUNCIL OF EUROPE PETITIONED A GROUP OF PERSONALITIES, AMONGST WHOM I HAD THE HONOUR OF FORMING PART, TO WRITE UP A REPORT ON THE SPECIFIC MEASURES TO BE STUDIED BY THE EUROPEAN UNION AND ITS MEMBER STATES IN ORDER TO DEVELOP FOR INFRASTRUCTURES INFORMATION TECHNOLOGIES. THIS WAS THE FIRST STEP TAKEN BY EUROPE IN ORDER TO BE ABLE TO COMPETE ON EQUAL TERMS WITH THE UNITED STATES AND JAPAN IN THIS AREA. . IN . THE VICE- PRESIDENT OF THE UNITED STATES, AL GORE, IS CURRENTLY PROMOTING INFORMATION HIGHWAYS. EUROPE RAN, AND CONTINUES TO RUN, THE RISK OF REMAINING BEHIND, OF LEAVING THE INITIATIVE IN HANDS OF THE NORTH AMERICANS, WITH ALL THE COMMERCIAL AND CULTURAL CONSEQUENCES WHICH THESE COULD HAVE. CERTAIN CONSEQUENCES WHICH WERE EASILY IMAGINED. ALL WE HAVE TO DO IS TURN ON THE TELEVISION OR SEE THE CINEMA BILLBOARDS IN ANY EUROPEAN CITY. D,' . ONE OF THE FIRST CONCLUSIONS OF THE REPORT DRAFTED BY THE BANGEMANN COMMISSION' WAS ^`4THAT ANY POLITICAL ATTENTION BEING PAID TO THIS QUESTION IS TOO INTERMITTANT. THE PRIVATE SECTOR AWAITS TO RECEIVE THOSE IGNALS ^ SENT 7 , TO THEM BY THE DIFFERENT EUROPEAN ¡GOVERNMENTS IN ORDER TO BEGIN TO ACT. THIS ■ OES NOT MEAN THAT THE STATES SHOULD LEAVE HE DEVELOPMENT INFORMATION OF ECHNOLOGIES SOLELY IN PRIVATE HANDS. . IF TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURES ARE TO BE COMPLETELY LIBERALISED -4a1191- THE 1ST OF JANUARY 118, IT IS NECESSARY FOR THE MEMBER �STATES OF ,THE EUR PEAN UNION EFORE~ ESTABLISH' A JURIDIC FRAMEWORK IN ORDER TO CONCESSIONS AND LICENCES ON THE PRINCIPLE OF TRANSPARENCY, NON-DISCRIMINATION AND PROPORTION. TO SEPARATE P1EGULATOR (1A)IA. THE OPERATOR 115911‘á--1§— INDISPENSABLETO MÁINTAIN THE BALANCE BETWEEN THE APPLICATION THE GENERAL... LEGISLATION OF ON COMPETITIVENESS ANDŠPECIFIC REGULATION ON TELECOMMUNICATION'S TENDERING. • UPON REACHING THIS POINT, IT 1S LOGICAL TO SUPPOSE THAT THE THREE OR FOUR EUROPEAN UNION COUNTRIES WHO HAVE MOST DEVELOPED THEIR LEGISLATION AND THE IMPLEMENTATION OF NEW INFORMATION TECHNOLOGIES, ARE IN CONDITION TO IMPOSE THEIR OWN CRITERIA UPON THE DEVELOPMENT OF THIS COMMON LEGISLATIVE FRAMEWORK OVER AND ABOVE THE REST OF THE UNION'S MEMBERS. 1 THE CITIES, WHO MOSTI: -_--- DIRECTLY APPLY LEGISLATION ON INFORMATION TECHNOLOGIES AND BRING THESE NEARER TO THEI --61-TIZENS.,~1E-PLAY)AN IMPORTANT ROLE. _ c:41,,,,,u .1 L THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY ESTABLISHED BY THE MAASTRICHT TREATY FURTHER REINFORCES THE CITIES' IMPORTANT PROTAGONISM. THE MUNICIPALITIES, AS THE CLOSEST ADMINISTRATIVE BODIES TO THE CITIZENS, ARE THOSE WHO BEST BRING NEW TECHNOLOGICAL ADVANCES TO THEM. ALL TOLD, WE MAY CONCLUDE THAT THOSE STATES WHOSE CITIES HAVE BEST DEVELOPED AND IMPROVED INFORMATION TECHNOLOGIES, WILL BE THOSE WHO INTRODUCE THEIR CRITERIA TO THE ENTIRE EUROPEAN UNION PF THE FUTURE. Iti-' �. BUT WHAT ARE THESE INFORMATION TECHNOLOGIES? SIMPLY THE REALISATION OF A PROPHECY MADE BY PAUL VALERY AT THE BEGINNING OF THE CENTURY WHEN HE PREDICTED THAT ONE DAY INFORMATION WOULD REACH OUR HOMES JUST AS WATER OR ELECTRICITY NOW DOES. NOT IN THE TOO DISTANT FUTURE WILL EVERY HOUSE AND EVERY OFFICE OWN AN INTERACTIVE TERMINAL WHICH WILL SERVE AS COMPUTER, TELEVISION, TELEPHONE, NEWS AND ENTERTAINMENT SOURCE, INSTRUMENT FOR WORK AND FOR SERVICES. ALL THIS WILL CIRCULATE ALONG INFORMATION HIGHWAYS, BUT THESE INFORMATION HIGHWAYS, WHICH ALREADY EXIST, MUST REACH SOME PLACE, AND THIS PLACE IS THE CITY. . IT IS DIFFICULT TO GUESS WHAT CONSEQUENCES THE GENERALISATION OF THESE INFORMATION TECHNOLOGIES WILL HAVE ON OUR SOCIETY. IN ANY CASE WE SHOULD ATTEMPT THE ACHIEVEMENT OF TWO AIMS: THE ESSENTIAL STRUCTURATION OF EUROPE AND A SOCIETY WHICH WILL BE MORE PARTICIPATIVE AND DEMOCRATIC. UNITED STATES IN THE . THE PREDOMINANCE OF'THE ,^ E WORLD OF COMMUNfCATION, A 11~151;027HAS MEANT THAT ANÍY EUROPEAN CITIZEN. KNOVV, BETTER THE STREETS OF NEW YORK OR SAN FRANCISCO THANANY EUROPEAN CAPITAL. . INFORMATION TECHNOLOGIES SHOULD PERMIT US TO IMPROVE THIS DEFICIT AND REACH A HIGHER IN THIS LEVEL OF MUTIJPÁL UNDERSTANDING. SENSE, THEY WI'LL BECOME AN INDESPENSABLE ELEMENT TO IMPROVE UNDERSTANDING AMONGST THE CITIZENS OF THE DIFFERENT STATES OF THE EfiU,ÓPEAN UNION AND FOR ITS STRUCTURE AS A �__17-7-41t311:11t THRE~---ELEMENT POLITICAL UNDERS-T~NG WHICH 1S MUCH STRONGER THAN SIMPLY AÑ ECONOMIC UNION. • ON THE OTHER HAND, THEY OFFER A UNIQUE POSSIBILITY TO DEEPEN THE DEMOCRATISATION OF OUR SOCIETY. T-41 :. CITIZENS MAY HAVE AT THEIR DISPOSIT4LÉ NEW MEANS OF EXPRESSION AND A FORUM TO DEBATE IDEAS. A NEW SPACE IS BEING DESIGNED WITHOUT BOUNDARIES WHICH COULD TURN THE CONCEPT OF A GLOBAL VILLAGE, IDEALISED BY MARSHALL MACLUHAN, INTO A REALITY. • NEW COMMUNICATION INFORMATION TECHNOLOGIES BRING US CLOSER TO A MORE PARTICIPATIVE SOCIETY WITH GREATER QUALITY OF LIFE FOR THE CITIZENS, WITH MORE TRANSPARENCY -041143E~ OF THE ADMINISTRATIONS, CARRYING US NEARER TO A WORLD IN WHICH WE MOVE INFORMATION AND NOT PEOPLE. THE CITIES AND REGIONS OF EUROPE WILL HAVE NEW MEANS AT THEIR DISPOSAL TO EXPRESS THEIR CULTURAL TRADITIONS AND IDENTITIES. A NEW CULTURAL DIMENSION BEGINNING TO OPEN-UP, AND NEW POSSIBILITIES FOR PRODUCTION AND DISTRIBUTION OF NEW CULTURAL EXPRESSIONS, ARE BEING SHAPED. CULTURAL MINORITIES, (CATALONIA AŠÑ EXA1V1PLÉIMAY GAIN ACCESS TO CHANNELS OF UNIVERSA EXPRESSION. GOVERNMENTS AND ADMINISTRATIONS MAY ALSO FEEL OBLIGED TO BE MORE EFFICIENT, MORE TRANSPARENT AND ATTEMPT GREATER RAPPORT WITH THE CITIZENS. THE ATTITUDE AND RELATIONSHIP OF THE CITIZENS WITH THESE ADMINISTRATIONS WILL BE SERIOUSLY MODIFIED. �. THIS NEW WORLD OF TELECOMMUNICATIONS QUESTIONS THE TRADITIONAL CONCEPT OF THE CITY. 1-;K ABOVE ALL IN THOSE EUROPEAN CITIES WITH A GREAT POPULATION DENSITY, PROXIMITY IS NO LONGER AN ABSOLUTELY NECESSARY CONDITION TO GUARANTEE QUALITY OF LIFE AND DEVELOPMENT OF COMPANIES AND BUSINESSES, AS DECENTRALISATION IN THE WORKPLACE IS NOW BEGINNING. NOW MANY TASKS MAY BE CARRIED OUT FROM A DISTANCE. . THE CONCEPT OF PROXIMITY, THEREFORE, MUST BE GIVEN NEW VALUES AND SHOULD REINFORCE THOSE CURRENTLY EXISTING. THE CITIES SHOULD PROMOTE THEIR CIVIC PRESENCE, ITS PEOPLE, CONTACTS OR WALKABOUTS, VIS-A-VIS ENCOUNTERS, BEFORE THE INTERACTIVE CONTACTS WHICH TECHNOLOGY PERMITS. AT THE SAME TIME THEY SHOULD ELIMINATE THE NEGATIVE EFFECTS OF THIS PROXIMITY, SUCH AS AGLOMMERATIONS, POLLUTION, NOISE OR TRAFFIC. . NEVERTHELESS, FROM BARCELONA'S POINT OF VIEW, PROXIMITY IS ALSO AN IMPORTANT VALUE FOR TELECOMMUNICATIONS. CABLING TAKES ADVANTAGE OF EXISTING INFRASTRUCTURES IN THE SUBSOIL AND THE DENSITY OF THE BUILDINGS SHOULD IN THEORY REDUCE THE GLOBAL COSTS OF DATA TRANSMITION. THEREFORE, IN A COMPETITIVE SITUATION BETWEEN A DENSELY POPULATED CITY AND ONE WITH A DISPERSED POPULATION, THE AVAILIBILITY OF COMMUNICATION AND, ABOVE ALL, ^ THE COSTS, SHOULD FAVOI'JR THE FORMER. . BARCELONA NSZ1:4---Twi9 ESTABLISH' A POWERFUL COMMUNICATION INFRASTRUCTURE WHICH WOULD PERMIT ITS CITIZENS TO ACHIEVE RADICAL IMPROVEMENTS IN ITS QUALITY OF LIFE, OFFERING �BETTER INFORMATION, CAPACITY FOR SELFINFORMATION AND THE POSSIBILITY OF NEW SERVICES, THEREBY REDUCING THE NEED TO TRAVEL. . 1 WOULD NOT LIKE TO FINISH WITHOUT MAKING REFERENCE TO SOMETHING WHICH USUALLY PASSES US EUROPEANS INADVERTENTLY WHEN WE TALK ABOUT THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES: THE GROWTH OF THE NORTH-SOUTH IMBALANCE. WHILE EUROPE, THE UNITED STATES AND JAPAN HAVE BROKEN INTO A HEADLONG RUSH TOWARDS THE RACE TO CONTROL OR, AT LEAST TO MARK OUT, THEIR COMMUNICATION AND CULTURAL TERRITORY, THE UNDERDEVELOPED COUNTRIES CONTINUE TO LACK THE MEANS TO BROADCAST THESE INFORMATION TECHNOLOGIES, A TECHNOLOGY WHICH THESE CITIZENS CANNOT EVEN IMAGINE. THEREFORE AGGRAVATING THE BARRIERS BETWEEN THE INDUSTRIAL WORLD AND THE UNDERDEVELOPED ONE. THE CONSEQUENCES OF THIS IMBALANCE, WHICH WE CONTINUE TO HEIGHTEN LITTLE BY LITTLE ARE IMPOSSIBLE TO IMAGINE, WE ARE HARDLY ABLE TO IMAGINE HOW OUR SOCIETY MIGHT BE CHANGED, BUT IT IS AN ELEMENT OF DEBATE WHICH I WOULD LIKE TO SET FORTH UPON THE TABLE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4371 Title A name given to the resource Intervenció a la conferència "The implementation of the information society in cities and regions" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estocolm Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Societat de la informació Municipis Comunicació Regions Model social Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1466/19951211d_00704_LD.pdf a7b29bcf22796e1a9cb1a1839d574808 PDF Text Text Pág. 1/ SIGLO XXI/11.12.95/PM Transcripció de la intervenció de !'Alcalde al Club Siglo XXI Quiero unirme en primer lugar a las palabras de Joaquín Leguina y a las que me ha manifestado telefónicamente el alcalde de Madrid sobre el atentado de esta tarde en el corazón de Vallecas, que es un atentado al corazón de Madrid, al corazón de los pueblos y de España. de las ciudades de España. Y como es un atentado hay que contestar con la parquedad y con la emoción con que lo ha hecho Joaquín hace un momento. Me sumo totalmente. Me pillan ustedes en un día en que vuelvo de lejos, de un viaje largo. Por lo tanto, si aprecian cansancio en mis palabras no piensen que es que no siento mucho lo que les voy a decir. Vuelvo de Estocolmo y de Copenhague. De un viaje que ha sido en parte familiar, pero en todo caso también profesional. Las ciudades europeas ahora mismo están en lucha entre ellas de forma pacífica, sobre cuál va a ser su capacidad de responder a los retos del presente y del futuro y de cómo hacerlo para ser alguien en Europa. Estocolmo es una ciudad al mismo tiempo muy seria y muy deportiva que ha organizado con un éxito tremendo, que creo que ni ellos mismos esperaban, una reunión denominada el Bangemann Challenge, es decir el reto de Bangemann. Bangemann es el comisario europeo que ha presidido una comisión parecida a la que Al Gore formó en Estados Unidos sobre la nueva sociedad de la información, sobre las autopistas de la telecomunicación. Esta comisión llevó a la Comisión Europea y al Consejo Europeo de Corfú diez recomendaciones sobre lo que se tenía que hacer para que Europa estuviera en el mundo de las tecnologías de la información con voz propia y con potencia. En este momento hay una pugna entre las ciudades europeas para ver cuál de ellas está por delante en todas estas cuestiones. Estocolmo, que creo que efectivamente es la más avanzada de todas, nos ha convocado a que fuéramos a responder al reto siguiente: el año próximo Estocolmo premiará a aquellas ciudades que la superen en cualquiera de los diez puntos que la comisión Bangemann ha seleccionado como importantes para el desarrollo de la tecnología de la telecomunicación (teletrabajo. universidad a distancia, asistencia médica a través de sistemas telemáticos, entre otros). La verdad, creo que nosotros podemos superarlos en alguno de los puntos citados y por ese motivo hemos participado en la conferencia. También he ido a Estocolmo a estrechar una antigua amistad con el alcalde Mats Hulth y a hacer un poco ese puente norte-sur que tanta falta nos hace cuando hablamos de una Europa que se está tratando de ampliar hacia el este, pero que al mismo tiempo SIGLXXI2.DOC �Pág. 2 1 SJGI.O XXI/11.12.95/I'M nosotros querríamos que tuviera una fuerte calzadura aquí en el Mediterráneo para que se mantenga su equilibrio. Esta conexión ha funcionado bien. Les he dicho que ellos son la estrella del norte en la tecnología y que Barcelona quiere ser la estrella del sur. Esta propuesta ha tenido éxito y Barcelona acogerá probablemente la segunda reunión del reto Bangemann después del próximo verano. Vamos a ver qué podemos hacer. Nosotros empezamos muy pronto. Era una "manía del alcalde" que tenía su historia particular -que no voy a repetir aquí. En todo caso nos ha llevado a participar en una empresa que está ahora mismo cableando Barcelona como segundo operador. Esta iniciativa fue por supuesto muy aplaudida en Estocolmo, donde socialdemócratas y liberales han valorado positivamente la existencia de esa competencia en el mercado de la tecnología. Porqué está claro que las ciudades no van a mejorar mucho si no utilizan el mercado sabiamente. Y me refiero a utilizar el mercado sabiamente y no a adorarlo, porque ésta es una religión a la que no pertenezco. En todo caso, es evidente que sin competencia no va a haber capacidad de progreso en este campo, como en otros. Ni las ciudades, Barcelona y todas las demás van a poder conseguir lo mucho a lo que aspiran. En este momento Telefónica, junto con una sociedad muy potente, también está empezando también a crear una red de televisión en Barcelona. Telefónica ya tiene Barcelona prácticamente cableada desde el 92, con la inversión que hizo para los Juegos Olímpicos y gracias al Plan Fotón que, como ustedes saben, hace que Madrid y Barcelona tengan todas las manzanas en las cuales como mínimo hay una agencia o sucursal bancaria conectadas por fi bra óptica y potencialmente, por tanto, susceptibles de ser integrada en este sistema telemático moderno. Como les digo, Barcelona tiene dos operadores que están empezando a competir entre sí y los dos han prometido que antes de terminar el a!l.o 1996 van a tener un mínimo de 5.000 usuarios conectados. Desde esta cifra se pasará a 20.000, que es lo que les permite la prueba inicial. Quiere ello decir, en primer lugar, que la ciudad se está equipando bien para el futuro y, en segundo lugar, que la ciudad cree que la competencia es buena teniendo en cuenta que ella misma ha íijado un poco las condiciones del juego. Esto es lo que básicamente tiene que hacer. Incluso sustituir a la empresa privada si ésta se duerme un poco en no comprender que hay oportunidades comerciales que no se están realizando. Este es uno de mis puntos de reflexión. Si huimos del dogma rotundo del blanco y negro "mercado o estado", nos damos cuenta de que entre el estado y el mercado hay muchas transiciones, hay muchos grises entre ese blanco y ese negro. Será más fácil entonces que comprendamos que las ciudades a veces tienen más capacidad para tener voz en el mercado -no decirle al mercado sino SIGLXXI2.DOC �Pág. 3 1 SIG LO XXIII 112.95/PM decir en el mercado, lo que hay que hacer- que algunas empresas que se han habituado a un entorno más o menos favorable o más o menos cómodo en el cual nada les obliga a ir mucho más allá. En Barcelona ha sido así y, repito, algunos de los aplausos que he oído en Estocolmo han respondido a esta estrategia, que puede ser resultado de una picardía si ustedes quieren, pero que, en definitiva, ha conseguido este progreso y esta combinación, yo diría que benéfica, entre mercado y ciudad o entre mercado y estado en su acepción más primaria. He tenido ocasión de comprobar. una vez más, hasta qué punto Europa es diversa. Hasta qué punto lo que aquí es luz allí es noche. Hasta qué punto la luz del norte es tan distinta, como hemos dicho muchas veces, y muy sorprendente y muy seductora para nosotros cuando existe -que es muy pocas horas al día en invierno- y cómo debajo de esa luz se desarrolla un tipo de vida social distinto al nuestro y, sin embargo, de alguna forma complementario y progresivamente tan integrable y tan integrado en el nuestro. Eso es algo que está empezando a existir y que sólo viene negado por las peripecias del viaje, puesto que el viaje les puedo asegurar que ha sido todo menos tranquilo. Ha sido un v iaje larguísimo, con cuatro cambios de avión, con una pernoctación no prevista, con el uso de dos o tres compañías en vez de una (que además no era una, era unjo in! flight, un vue lo conjunto de dos compañías, que es la manera de que no vuele ninguna); salió tardísimo, perdimos la conexión y nos dimos cuenta de hasta qué punto el mundo está todavía pensando muy lejos y actuando muy cerca, porque los ordenadores del aeropuerto de Copenhague no son nada del otro mundo -o los ordenadores o los ordenantes--- porque algo pasó allí que no funcionó muy bien. La experiencia de estos dí<ls me ha llevado a reflexionar sobre lo importante que es que estemos preparados para un futuro distinto y lo difícil que es muchas veces que el presente más sencill o se pueda practicar de forma efectiva. Viniendo para acá me he encontrado con que un periódico de Barcelona ha publicado que se va a poder en pocos años hacer tantas cosas a través del ordenador como las siguientes: desde parlamentar con un amigo lejano hasta ver una fotografía que ha tomado y que nos envía nuestro hijo en Canadá para que le veamos con sus amigos, por ejemplo, y nosotros contestarle por correo electrónico, sabiendo que, aunque las líneas estén ocupadas, ese mensaje le va a llegar en las próximas horas. Desde ordenar que nos traigan una pizza a casa y pagar también por correo electrónico o a 'través de un sistema semej ante, hasta otras cosas más. Esto no es ciencia ticción, dice el periódico, y lo vamos a ver todos Jos que estamos aqu í porque es un a cosa que va a andar con una rapidez increíble. SIGLXXI2.DOC �Pág. 4/ SIGLO XXI/11.12.95/PM La cuestión que se plantea un alcalde, que se plantea el Alcalde de Barcelona (yo creo que un poco todos y también los ministros implicados en estas cuestiones) es la de saber si este mundo va a ser un mundo más justo, más equitativo y más igualitario o no. La famosa cuestión de la dualización. Si la información va a dividir todavía más a la sociedad en dos, o al contrario va a igualar y a aproximar. Nos podemos preguntar: ¿lo que va a suceder en el mundo de la tecnología va a ayudar o va a dificultar la equidad? Por supuesto que parece que va a ayudar a la eficacia, ¿pero a la equidad .. ? Creo que puede ser que ayude si desde el principio se contla en la ciudad. Me van a permitir los ministros y los presidentes y consejeros, que han sido o que son de comunidades autónomas, que por un momento se sientan representados por un poder más pequeño, que es algo que les ofrezco a menudo. Tomemos un ejemplo cercano a casa: la r~lación entre Barcelona y el Pirineo o Madrid y la Sierra. A todos nos gusta ir· a la Sierra y encontrar que las cosas funcionan, que los campos están hasta allí labrados y los bosques más o menos limpios. Nos gusta que en el Pirineo haya vacas y prados verdes y podamos disfrutar de lo que es la antítesis de nuestra ciudad. Para que esto exista, hay 500 familias que mantienen este entorno con pierta dificultad. Pero querríamos que siguieran conservándolo, querríamos que ese equilibrio ya muv dañado se mantuviera. ¿Es posible que la sociedad que viene lo permita? Es posible a condición de que desde el principio los que representamos a, la ciudadanía, no a un ciudadano sino a todos, en algún nivel territorial, apostemos por una regla de juego que sea la siguiente: nada se puede hacer para mejorar la vida congestionada de nuestras ciudades a través de la telemática, por ejemplo, si no se hace al mismo tiempo para mejorar la vida de los que viven en soledad, es decir para mejorar los problemas no de la congestión sino de la soledad. Y se puede mejorar; es decir, la tecnología parece nacida para ello. Ahora me gustaría a mí que el mismo periódico u otro en Barcelona sacara las equis cosas que va a poder hacer un camp~sino de Prullans (o Llers, o Senillers, entre Puigcerdá y La Seu d'Urgell pero en lo alto del monte), un señor que tenga caballos, por ejemplo. La idea que probablemente tenemos es la de que esta gente no van a poder vivir mucho tiempo alH puesto que sus hijos se irán y no van a seguir haciendo lo mismo, a no ser que haya algunos datos técnicos que cambien y permitan que aquella persona viva en P¡rullans, dé clases en La Seu d'Urgell, pueda bajar a Barcelona a menudo y a La' Seu cuando le convenga pero además pueda, desde Prullans, tener una serie de servicios que van a costar caros (puesto que no van a ser muchas las familias que estén en Prullans para amortizarlos) y SIGLXXI2.DOC �Pag s 1 SIG LO XXI/11.12.95/PM va a tener que ser la sociedad (como dice Pepe Borrell muy a menudo) quien garantice la universalidad del servicio. No una universalidad entendida como un concepto vacío, sino adecuado a esta idea de la habitabilidad, a esta idea del equilibrio, a esta idea de la lucha contra la congestión y contra la soledad al mismo tiempo. Yo creo que esto se puede hacer, se debe hacer y se deben imponer los costes de hacerlo a los que están luchando por los mercados más rentables, que van a ser los mercados de la congestión. Decía una representante de la compañía telefónica sueca en esta reunión a la que he asistido que la demanda para servicios telemáticos de este tipo en Estocolmo era mucho mayor que en el nmie de Suecia. Por cierto : si ustedes miran este mapa del mundo desde el satélite, con lucecitas sobre fondo azul que parecen estrellas y son ciudades, les parecerá igual que el firmamento. De repente verán que hay constelaciones, que hay grupos, que hay vacíos, que hay desiertos, algunos relativamente desiertos, luego hay unos puntos con mucha personalidad porque están puestos como fuera de la distribución aleatoria, puntos solitarios y de gran potencia: estos puntos son las capitales (Madrid, París, Berlín, Estocolmo o Moscú). Son las capitales que se han hecho probablemente, no por la marcha sencilla de las decisiones individuales de personas que van y vienen y se instalan, sino por la decisión de un colectivo nacional que decide que en el centro tiene que haber alguien que distribuya y que este es el punto no sólo económicamente sino políticamente necesario. Bien, pues a la pregunta que hice en Estocolmo de cómo garantizarán la igualdad de acceso a estos servicios, me respondieron que ya se espabilarían las compañías que van a trabajar en Suecia. Están muy orgullosos de ser el pais más liberalizado. Tienen 25 operadores en el mercado de Estocolmo, con una sola red, no dos como Barcelona, pero 25 operadores de servicios telemáticos . Y la verdad, yo tuve un poco la impresión de que lo que nos estaban diciendo era lo siguiente: ya se cuidarán las empresas porque sino no les vamos a dar Estocolmo, no van a tener el mercado bueno, y entonces también tendrán que quedarse el mercado malo. Y algún malicioso me dijo: sí, algo de eso ha ocurrido, pero estas empresas probablemente dentro de poco lo dejaran porque no es rentable. ¿A qué viene todo esto? Viene a que ciudadanía quiere decir tener la capacidad de tijar unas reglas del juego no excesivamente intervencionistas, no en que deba haber alguien siempre que vaya reiterando que es lo que se debe hacer, sino que alguien un día diga las reglas del juego o Jo que no se puede hacer y luego deje que las cosas se hagan como se deben de hacer espontáneamente y, por supuesto, que no se hagan contra la regla del juego que se ha establecido. Esto para mí es ciudadanía y en la famosa discusión actual sobre qué es lo que le está pasando a la sociedad en relación con el estado, esto tiene, me parece. algo que ver. SIGLXXI2.DOC �SIGLO XX I/11 .12.95/PM Pág. 6 / Las ciudades, decía The Econonúst hace dos años, son la definición del infierno. Lo decía en una portada gráfica, que es la manera más brutal de decir las cosas. Una fotograila de una vivienda en el Bronr., degradada, con un sefíor mayor cojo pasando por delante, cargado de pobreza ien su vestimenta y en su aspecto. The Economist, que es una revista como ustedes saben muy ecuánime, decía "Hell is an American city" , no decía "An American city is hell", es decir no decía que una ciudad americana era como el in1ierno, decía que el infierno es una ciudad americana. O sea, que la mejor definición :de infierno que podemos encontrar es una ciudad americana, o ese trozo de una ciudad americana. Y The Economíst, dos años después, ha hecho un estudio a fondo, un informe que debe haber durado meses, para ver qué estaba pasando en realidad con las ciudades a nivel mundiaL Y ha llegadJ a la conclusión de que incluso las ciudades americanas van bien, van bien en iel sentido de que finalmente vuelven a crecer. Los centros de la ciudad norteamericana, los centros de la ciudad que estaban perdiendo población desde la década de los 50, en la década de los 80 han vuelto a ganar población. Las ciudades americanas y toda ciudad, pero sobre todo de las norteamericanas que van un poco por delante, han vivido una crisis tremenda. Decía Marx a los alemanes cuando hablaba de Ingl aterra; "fabula de te narratur", "de tí va la historia", y los alemanes se preguntaban ¿qué nos explica Marx de Inglaterra si estamos en Alemania? y Marx les contestaba: les estoy a ustedes contando su futuro. Si querem~s ver nuestro futuro muchas veces tenemos que ver el presente de otros lados como no, el presente de las ciudades norteameri canas. y, Pues bien, estas ciudades van mejor ahora, van un poco mejor. Crecen, la gente vuelve a vivir en ellas, y Tlze Econonúst llegaba a la conclusión de que tanto en el hemisferio norte como incluso en el Tercer Mundo todas las correlaciones de progreso se dan positivamente en la ciudad. La esperanza de vida, el nivel de educación, de productividad, en fin todos. De modo que en el primer mundo o en el tercer mundo sigue siendo verdad que ¡la mejor manera que tiene la especie humana de progresar es v ivir en ciudade~. Dejo de lado el tema que ya hemos discutido de hasta qué punto eso debe de ¡vaciar las otras formas de vida o qué prevenciones debemos tomar como especie también para que precisamente no desaparezca. Pero la ley es que los hombres y mujeres convivimos juntos justamente para progresar, para progresar en todos los casos. Los ancianos del pueblo donde yo veraneo en el Emporda se van a La Bisbal, que es una ciudad más grande. de 7.000 habitantes, y no se quedan en ese pueblo de 300, porque quieren estar cerca de la farmacia y del médico o de sus hijos que están trabajando en la ciudad mayor. O sea, que no me estoy retiriendo al progreso en el sentido sólo juvenil, o sólo !vital, sino al progreso en general de la especie humana, joven y mayor. • i SIGLXX12.DOC �Pág. 71 SIGLO XXII 1l. 12.95/PM Europa es, por definición, el continente de las ciudades. Si lo miramos bien, si miramos la fotogratla del satélite, Europa es un sistema de ciudades mucho más denso que cualquier otro, que Asia, que África por supuesto, que Norteamérica y que Latinoamérica. Aunque es cierto que en Norteamérica hay megaciudades, hay grandes concentraciones que en esa fotograt1a saldrían muy densas. Pero Europa también es un sistema de ciudades porque cada uno de sus puntos nos dice algo de su historia. No se puede contar la historia de Europa si no se habla de Florencia o si no se habla de Pisa, o si no se habla de Roma y Atenas o de Viena, claro, o de Madrid, o de París, o de Manchester. En el momento que hablamos de Manchester pensamos en la historia, en una serie de cosas, a lo mejor en deportes y a lo mejor en industria. Como cuando nos referimos a Florencia, qué duda cabe, pensamos en cultura, arquitectura, arte, etc. ¡Cuántas cosas de la historia europea no se podrían explicar sin este dato, sin la existencia de estas ciudades como sis tema! ¿Para cuándo la Europa como sistema de ciudades reconocida oficialmente? Pues creo que todavía falta. Primero tiene que desarrollarse una Europa como sistema de estados, dirán algunos. Pero en seguida se va a desarrollar una Europa como sistema de regiones, no nos quepa ninguna duda. Está ocurriendo ya. Ha ocurrido en España. Ha ocurrido por supuesto en Alemania, incluso antes, en el ail.o 45, con el triunfo de los aliados después de la Segunda Guerra MundiaL cuando impusieron un sistema federal para evitar que Alemania fuera un sistema nacional fuerte, porqué digámoslo todo, no tenía ejército, no tenía ni siquiera policía, ni siquiera Ministerio de Cultura, pero no por un federalismo innato de los alemanes, que lo hay, sino también por una decisión de las potencias que ocuparon Alemania. La lección del Tratado de Versalles, del desastre del Tratado de Versalles, había sido bien aprendida y las potencias occidentales se dieron cuenta de que era mejor ayudar económicamente y limitar políticamente que al revés . En Versalles se limitó económicamente y se fabricó la Segunda Guerra Mundial inmediatamente, se fabricó el fascismo y el nazismo. No ocurrió así tras la Segunda Guerra Mundial y, por lo tanto, la Alemania contemporánea nació ya como un sistema federal, como un Estado débil y una economía fuerte (gracias al Plan Marshall). La semana pasada 17 ministros de educación y cultura de los lünder decidieron cambiar el diccionario, el alfabeto alemán, tras una serie de discusiones que se venían arrastrando desde hacía ail.os. Alemania se gobierna a través de un sistema no centralizado, incluso en temas que, por definición, suelen asociarse con el concepto de nación, como es el lenguaje. El lenguaje alemán lo están cambiando 17 individuos, hombres o mujeres, que son ministros de los lander respectivos en materia lingüística y cultural. SIGLXXI2DOC �l'ag. 81 SIGLO XXI/11.12.95/PM Esta política tiene una potencia enorme en Europa porque está diciendo a los demás estados que se puede gobernar sin necesidad de centralizar. Se pueden tomar decisiones sobre cuestiones tan delicadas como el lenguaje porqué tienen en común algo que a veces nosotros no tenemos ni tampoco tienen en Bélgica, por ejemplo, que es lo que los alemanes llaman hundestreue o confianza federal, o lealtad constitucional si ustedes quieren, o confianza europea la llamaría yo. Creo que es el momento de que esta confianza la empecemos a tener no sólo respecto de nuestra federación o de nuestra diversidad en nuestro estado, sino en los demás, es decir con los demás. Por Jo tanto no va a funcionar Europa, como no hubiera funcionado Alemania, si no hay en común una lealtad de principios, de partida. Y a esta lealtad yo la llamaría lealtad constitucional , confianza general o, si ustedes quieren, confianza europea. Europa va a ser un sistema de regiones con desarrollo desigual. Nosotros somos de los primeros en poder plantear un avance en dos frentes. Un avance en Europa, como sistema de regiones, y un avance simultáneo, quizá un poco retrasado, unos pasos retrasado, de Europa como sistema de ciudades. Ustedes dirán que la experiencia de todo alcalde, de todo presidente de región, es la experiencia de una contradicción o de una tensión. Y por supuesto que lo es. Pero esto no quiere decir que no sea una buena experiencia y me parece que el actual Ministro de Administraciones Públicas y durante tiempo presidente de la Comunidad Valenciana no estará en desacuerdo conmigo en este sentido. Una tensión, pero una tensión positiva, necesaria si queremos darle al país un reflejo de la diversidad que efectivamente tiene y de los niveles de síntesis en los que esta diversidad se constituye como unidad. Tal síntesis se manifiesta primero a nivel de ciudad, por supuesto, y este es un nivel muy abierto; en segundo lugar y de forma muy clara y creciente y positiva e innegable, a nivel regional; y en tercer lugar: a nivel de estado. Y hoy, además también, a nivel europeo. Yo creo que la Europa del sistema de ciudades está viniendo justo detrás de la Europa del sistema de regiones. Como ustedes saben, yo defiendo en el Comité de Regiones que esta compatibilidad es buena, que es posible y que nos va a beneficiar puesto que, de una parte, disminuye el resentimiento, el temor que puedan tener los estados respecto de una. desagregación regional de su propia existencia. A veces las regiones dicen: es que las ciudades están aquí justamente para aguamos la fiesta, para hacemos la pascua a las regiones y a las nacionalidades, puesto que los estados, al relacionarse con ellas, en realidad nos están by-pasando, nos están pasando por encima, nos están "haciendo el puente" como se dice vulgarmente. Y no es así. Lo que pasa es que las ciudades tienen en común con las regiones la singularidad y por otra parte tienen en común entre sí el sentimiento de ciudadanía. Todos hemos oído alguna vez algún SIGLXX12.DOC �Pitg. 9 1 SIGLO XXI/ 11 .12.95/PM latinoamericano decir que se ha sentido en jBarcelona como en Buenos Aires, que lo más parecido a Montevideo es Barcelon~, o que lo más parecido a Santiago de Chile es Madrid, y así iríamos siguiendo. Es decir, que una ciudad tiene algo que hace que el ciudadano se sienta en su casa en cualquier ciudad. La ciudad tiene algo que la hace común,¡que la hace objeto común, no objeto diferencial , y por lo tanto es representante de la diversidad pero también de la comunidad y de los sentimientos de comunidad. Las ciudades. no sólo por esta razón, sino por su propio desarrollo, y :p or la propia dinámica del mercado político, vamos a llamarle así, del mercado de los servicios públicos en Europa, van a seguir subiendo en importancia y, domo dice The Econom ist, van a ser y cito casi textualmente, "el lugar significativo de las decisiones económicas, y el lugar más significativo de la transmisión del conocimiento". Las ciudades son el lugar donde se produpen el 90% de este tipo de decisiones significativas o de complejas transmisiones. Y la Europa de las ciudades va a ser la Europa que se reconozca como tal Europa. Sólo a partir de la aceptación de las identidades que nos pertenecen somos capaces, tenemos que ser capaces, de sub~imar, de progresar, de crear síntesis y de llegar a ideas comunes o ideas generalh que nos hagan universales, pero no como en Rousseau , no como en la Revolu~ión Francesa, no como ingenuamente defendía la Asamblea de 1879 dando la receta de la libertad, la igualdad y la fraternidad . Eso no es así. Se va a llegar a la libertad, a la igualdad y a la fraternidad, pero no sólo a base de repetirlo sino también y sobre todo, sobre la base de convertir en universal y en común y en fraternal y en igualitario y en libre nuestra propia identidad como ciudad , como región y como nación. Voy terminando, porque no les quiero cansar mucho más. Decirles que lo que está ocurriendo en Europa es una revolución política y que esa revolución política tiene un nombre: subsidiariedad. El Tratado de la Unión recoge en su preámbulo que nada debería hacerse lejos de los ciudadanos si se puede hacer cerca, lo dice más o menos así. Y a continuación el artículo 3.b) niega lo dicho en el preámbulo y dice: los Estados, en virtud del principio: de la subsidiariedad, son primero que la Unión, que la Comisión, que el Consejo y que el Parlamento. Dicho de una forma muy brutaL porque no es exactamente así, pero en el fondo sí lo es. En un momento de sentimentalismo. de remacionalización como se dijo entonces, en un momento de presidencia británica -J amos a decirlo todo-, en un momento en el que algunos de los primeros referéndums estaban empezando a decirnos que la población europea no lo tenía tan claro,¡ en que los daneses no querían que se les dijera el tamaño que tenían que tene~ sus manzanas, en que los suecos no SIG LXX12.DOC �Pag. 10 1 SIGLO XXI/11.12.95/PM querían, porque se lo creyeron, que les iban a quitar el Snaps, su aguardiente. Esto efectivamente no era así pero se lo creyeron. Hay momentos en que Europa tira mucho del carro sin explicarse. Mucha gente puede sacar partido de esta situación diciendo, "vendiendo" (como se dice vulgarmente) a sus connacionales que la nación está en peligro, que la particularidad lo está, que nuestra identidad está en entredicho y que, por lo tanto, hay que ir poquito a poco hacia Europa. No entendiendo que muchas veces este ir poquito a poco puede dar al traste con toda la ilusión. Muy singularmente en materia monetaria, pero no es este el tema que a mí me pcrtoca. Yo creo, por supuesto, que hay que ir despacio muchas veces pero que lo que no se puede es dejar de avanzar en ningún momento puesto que dejar de hacerlo podría ser la señal que muchos esperan para truncar el proceso. El mundo es un mundo de expectativas, como lo demuestra el Premio Nobel que han otorgado a un profeso r de la teoría de las expectativas y de la teoría de las previsiones. Pero es evidente que las expectativas int1uyen en la realidad, y es evidente que en Europa si no se va haciendo camino puede llegar un momento en que todo se detenga porque los obstáculos que se nos vayan poniendo sean superiores a nuestra capacidad de superarlos. La subsidiariedad es en este momento un principio que debemos de explicar mejor. Debemos decir claramente que tiene que ver con la proximidad, puesto que así lo dice el preámbulo del Tratado. El día en que Carlos Westendorp visitó el Comité de Regiones, como fruto de la discusión, casi nos salió una definición completa de subsidiariedad. Primero, la subsidiariedad no es un principio jurídico formal, es un criterio político de interpretación que nos tiene que ayudar a decidir dónde se hace qué cosa y cómo se debe hacer. Segundo, es un criterio político basado en un principio, eso sí, en el principio de la proximidad, en la hipótesis de que la proximidad es mejor y, por lo tanto, en la consecuencia de que la vulneración de ese principio debe ser demostrada (aunque no se dice en el Tratado) por quien está más lejos, no por quien está más cerca, si se supone que estar cerca es una ventaja. Y, en tercer lugar, debe estar siempre en armonía con los principios de eficacia y de equidad ¿Cuándo es mej or, si se puede probar, que un gobierno lejano actúe en vez de un gobierno próximo? Cuando sea claramente más eficaz o cuando sea claramente más equitativo. He dado un ejemplo antes de cómo se debe redistribuir la sociedad de la información entre el Pirineo y Barcelona. Eso sólo lo puede hacer alguien que no es sólo el Pirineo o que no es sólo Barcelona. Tiene que ser alguien que esté por encima de ellos y que tenga una razón poderosa para hacerlo. En este caso la de SIGLXXI2.DOC �Pilg 11 / SIGLO XXI/1 1.12.95 /PM equidad, se trata de uno de los principi<bs mJnJmos de ciudadanía que todos querríamos ver respetar para sentirnos partícipes de la sociedad en la cual estamos. Lo mismo diríamos en el caso de la eticacia. Y todavía, en cuarto lugar, habría que añadir que la subsidiariedad, para ser completa, tiene que comb inar la proximidad con la lealtad europea de la cual antes he hablado. Sólo cuando cada una de las partes del todo se sienta representante del todo, sólo en ese caso, se puede aplicar a rajatab la ese principio, que es un principio de una radicalidad eporme. No tiene mucho que ver este principio radical con la sustitución que 'hizo la Revolución Francesa de los principios de derecho divino de Bodino por otros en los cuáles a Dios se le sustituía por la voluntad de la mayoría. , La diversidad quedaba igualmente a resultas de lo que la mayoría decidiera. ¿Y que pasaba con las minorías? Esto es lo: que el mundo de hoy se pregunta. Las minorías acaban en el individuo, por supuesto, de modo que la pregunta no es una pregunta sencilla de contestar, ni muchísimo menos. Pero es evidente que lo que está diciéndonq>s el Tratado de la Unión, y espero que su revisión lo remache, lo explique y lo dej e bien claro, es que dónde las ciudades pueden actuar las naciones no deben de hacerl o, y también, pero no sólo, que dónde las naciones puedan actuar, la unión no debe hacerlo . Pero entonces las ci udades se deben $entir responsables de la nacwn, y representantes de la nación. Pondría el ejemplo de los Juegos Olímpicos de Barcelona que fueron los Juegos de Catalunya y del gobi erno español, o del Estado. Y así nos fue de bi en, en la medida en que combinamos la idea de unidad, la idea de totalidad, la idea de globalidad de sociedad. con el reconocimiento de que en definitiva la parte es mucho mejor gue el todo cuando se trata de avanzar, cuando se trata de imaginar, cuando se trata de innovar. Simplemente esa parte tiene que ser consciente de que no hace eso para ella o para ella sola, sino que lo hace en compañía de otras partes con las cuales forma ese conjunto al cual hay que ser leal. En definitiva, pues, estamos ante un momento de nuestra historia y de la historia de Europa en generaL muy importante. Muy decisivo, como se suele decir. Vamos a ver dentro de pocos días el resultado cuando conozcamos cuáles son los principios que deben de pres idir el esfuerzo de revisión que presenta el grupo de reflexión presidido por Carlos Westendorp. Todo el mundo es consciente de que Europa no va a ir adelante si al mismo tiempo que se ensancha no se transforma. La Europa actual no es ensanchable, no es aplicable de 15 a 25 . Como decía Engels. la cant idad se conv ierte en calidad a partir de un momento determinado. SIGLXXI2.DOC �Pag. 121 SIGLO XXI/11.12.95/PM Ese momento existe, se va a producir, y yo creo que realmente en los días que seguirán vamos a ver cómo el informe del grupo de reflexión plantea las bases de lo que tiene que ser el cambio de calidad de la Unión Europea debido al cambio de cantidad. Debido a su ampliación hacia el este y debido también a su clara decisión - que se ha reafirmado en la conferencia de Barcelona hace dos semanas- de anclarse firmemente en el M.editerráneo como base cultural y como base económica y demográfica. Esto va a representar que los esfuerzos que se han hecho hasta ahora en materia de sentimiento europeo, van a ser recompensados. Lo digo con toda sinceridad. Creo que estos estuerzos están repartidos de una manera muy uniforme en el panorama ideológico. Hay esfuerzos en la derecha, los hay en la izquierda y hay escepticismos en los dos lados. Viniendo del norte, para terminar por donde he empezado, tengo la convicción de que se va a imponer una construcción europea amplia y radical basada en principios como los de eficacia, transparencia y democracia. Con sobresaltos, pero se va a imponer. Van a reducirse enormemente el número de sistemas de decisión a 3 o 4 (ahora tenemos 29); va a hacerse más transparente Europa, va a hacerse más democrática en el sentido de más próxima a los ciudadanos y eso tiene que pasar precisamente, creo, por el criterio de subsidiariedad, para decirlo de una forma que la gente entienda y con todas las calificaciones que antes he añadido. Creo que en eso todos estamos de acuerdo. Creo que estaríamos de acuerdo con Felipe González, que ha sido un adalid de ~sta construcción, y que estaríamos de acuerdo con Jordi Pujol. A ellos dos me gustaría decirles hoy, de una forma elíptica, que tengan en cuenta que tinalmente son los ciudadanos europeos los que van a decidir si la construcción que estamos haciendo va adelante o no y que van a decidir en función de la capacidad que tengan todos aquellos que tienen poder en este momento, para hacer una construcción que sea al mismo tiempo tan grande como es la ambición de los ciudadanos europeos que quieren más Europa, para poder impedir Bosnia o Ruanda, y tan inteligible como las acciones de gobierno en un distrito de Barcelona (que es lo que la gente más entiende), o Vallecas pongamos como ejemplo, puesto que hoy Vallecas es terriblemente noticia. La persona que les habla milita en los dos niveles. Son los dos niveles que más me interesan. A partir de las últimas elecciones hemos decidido que en Barcelona todos los concejales tienen que estar en su distrito. Tienen que dar la cara, como se dice normalmente, que es lo que la gente quiere. Recuerdo que cuando discutíamos esto, alguien -alguien de la mayoría de la coalición que está gobernando en el Ayuntamiento- me decía: quiere esto decir que van a saber a qué día y a qué hora voy y por tanto van a saber cuánto me pueden pedir y de qué SIGLXXI2.DOC �P<ig. 13/ SIGLO XXI/11.12.95/PM forma, y van a planificar el abucheo y van a planificar, en fin, tantas cosas que no me gustarán? La respuesta fue: pues ciar<;>, para esto te enviamos, para que la gente sepa cuándo y dónde te puede ver, te puede encontrar y te puede decir lo que te tenga que decir. Si esto lo tiene que hacer un Ministro de Justicia, con 30 millones de españoles, o es un suicidio personal de este señor o es una enorme equivocación política, y esto no sucederá nunca. En cambio, si esto lo hacen los concejales de una ciudad, en barrios de entre 30 y 50.000 habitantes, o en distritos de 150.000 que ya empieza a ser una cifra en la que la utopía está presente, se agradecen enormemente estos esfuerzos que hacemos por aproximarnos. Creo que, en este momento, debemos poner el acento en el barrio y en Europa. Creo que debemos hacerlo desde nuestra fidelidad hacia la labor del estado español en materia de construcción europea sin olvidar nunca que la Unión Europea no es nada más y nada menos que precisamente una unión de estados . Si ustedes me preguntan y los estados ¿qué? Pues los estados deben unirse. Los estados deben ser estados unidos. Esto es lo que tienen que hacer los estados y lo que están haciendo los mejores estados y los mejores gobernantes. Y sin ninguna reticencia tampoco por parte de las culturas, las nacionalidades, las regiones, como la mía, como la del Sr. Gomis o la del Sr. Clos, o la de mi padre o la de mi abuelo. Nacionalidades que se quieren propias, idénticas y respetadas y al mismo tiempo, como se dijo ya en Catalunya a principios de siglo y a finales del anterior, abiertas y dispuestas a entender a las demás identidades. Sólo merece respeto para nosotros aquella identidad que es capaz de verse como una más entre muchas; sólo es patria respetable aquella que quiere darse la mano con otras patrias, que quiere más, que quiere conocer otros vientos, como decía el poeta, conocer no sólo lo suyo. Nosotros tenemos ocho vientos en Catalunya, son lo que nos gustan y los que nos sabemos de memoria: el garbí. la tramuntana, el llebeig, el ponent, etc.; pero también nos gusta conocer otros vientos: como el mistral, que está tan cerca. Y otros que están más lejanos, como los vientos del norte, como la luz del norte que es tan distinta de la nuestra y tanto nos dice de nuevo. Eso es lo que la ciudad hoy , la ciudad de Barcelona en particular, les dice a todos ustedes. Muchas gracias. SIGLXXI2.DOC ��Pilg. l / f~ ...b SIGLO XXI/ PM Gd{e\~ Buenas noches, [lntroducc ió] Dejénme empezar, como corresponde, agradeciéndoles su amabalidad por invitarme a pronunciar esta conferencia ante un foro de tal relieve, que es a la vez un magnífico altavoz dirigido al conjunto de la sociedad. Les agradezco su interés, que espero no defraudar. Al presentar a las ciudades como una de las posibles respuestas a los retos del siglo XXI. como reseña el título de esta conferencia, puede parecer que pecamos de petulantes o que tendemos a una visión desenfocada, atribuible a mi condición de alcalde. A lo largo de mi intervención espero demostrar que no hay ni lo uno ni lo otro. - De todos modos, y antes de entrar a resolver lo que el titulo de esta presentación señala, quiero referirme, brevemente, a la situación actual de mi ciudad, aunque solo sea para tener claro un punto de partida, una base que sostenga los argumentos inciales de mi exposición. [Barcelona viu un bon moment] Para ello voy a hacer una afirmación rotunda, que seguidamente justificaré: "Barcelona vive uno de sus mejores momentos". En efecto, en Barcelona se temió --como era; lógico-- que alguien sospechara que los esfuerzos de 1992 fueran a parar en saco roto. No porque así fuera, sinó porque así podía aparecer ante los ojos escépticos, que los hubo. Ahora, con el paso del tiempo, se ha demostrado que tales temo res --lógicos, repito-- no tenían un fundamento real. Hace algunas semanas, un periódico barcelonés decía que Barcelona, en 1992, no gastó unos dineros en la celebración de unos actos de 15 días, sino que hizo una inversión de futuro que ahora da my claramente todos sus frutos. Es decir: no se trató de un castillo de fuegos artiticiales. Todo lo contrario: Barcelona percibió entonces --y mucho más ahora-- que la ciudad podía y debía aprovechar los Juegos como una oportunidad única, y casi, si se me permite y sin que se vea en ello frivolidad alguna, como una simple excusa. Para ilusionarnos, para recuperar ciertq orgullo, pero sobre todo para preparar la ciudad para el momento actual. No se trata solamente de las infrastucturas heredades de la inversión olímpica --desde las Rondas hasta todas las instalaciones deportivas pasando por las mejoras urbanísticas y la creación de nuevos barrios, nuevas centralidades, o la recuperación definitiva de las playas--, puesto que con todo ello podríamos habernos quedado estancados igualmente. Hubo y hay algo más, eso algo más que nos situó en una ola en la cual todavía seguimos montados, a una velocidad de crucero más quti correcta. Sin ese algo más, nos hubieran quedado las infraestructuras pero no hubiéramos garantizado esa veloc idad ni la posición de privilegio en la cual nos mantenemos. L:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. 21 SIGLO XXI/ PM No quiero ofrecerles una lista de pruebas --al fin y al cabo no estamos juzgando la ciudad, y ustedes ya conocen, respetan y admhan, creo, nuestra firme posición que nos permite hablar sin miedo de un prestigio internacional y de un reconocimiento muy destacados-- pero sí voy a poner algunos ejemplos para justificar mi afirmación precedente. El consumo eléctrico --que nos habla del esfuerzo industrial y empresarial-- ha crecido casi un 2% en un solo año. La ocupación hotdera ha crecido casi un 18% en un año y hemos incrementado otra vez, en 1995, el número de turistas que nos han visitado. El movimiento de pasajeros en el aeropuerto na crecido el 10% en un año. El tráfico portuario, en toneladas, ha crecido en un añQ el 13%. El número de pasajeros en los transportes públicos --dato que nos habla de civismo, de menos tráfico, de menos contaminación-- ha crecido un 6%. El paro registrado en Barcelona baja, lentamente, es cierto, pero baja. A 31 de agosto el descenso :era de un 10% respecto del año anterior. No solo tenemos buenos datos, buenos indicadores, sino que además éstos se nos reconocen. La encuesta que anualmente se hace a cerca de 500 directivos de empresas sobre sus preferencias para la instalación de negocios ha situado Barcelona, en su última entrega, en el sexto lugar (hace un año estábamos en el séptimo lugar y hace un par de años estábamos menos arriba aún). La conclusión es que, tres años después de los Juegos Olímpicos, Barcelona sigue teniendo empuje, Barcelona sigue subiendo puestos en las escalas de valoración internacional, Barcelona sigue ganado posiciones y los ciudadanos de Barcelona perciben claramente los beneficios de tal situación. Lo repito : "Barcelona vive uno de sus mejores momentos." Y, por lo que indican los datos y por lo que se deduce de los estudios existentes, Barcelona tiene serias posibilidades de seguir manteniéndose en esa posición de privilegio durante mucho tiempo, para entrar en el siglo XXI en las mejores condiciones posibles. Para ello tenemos nuevos retos a cumplir, nuevos objetivos que nos sitúen en la banda alta de los compromisos que las ciudades desean tomar en ese traspaso de calendario. Quiero señalar algunos, para mostrar las línias maestras que vamos a trazar en el futuro inmediato. [Els reptes: serveis de q ualitat., cultura, logística] Voy a referirme a tres asuntos principalmente: el esfuerzo por la calidad de los servicios, los retos culturales y la concentración estratégica en la maximización de Barcelona como auténtica plataforma logística. Nuestra nueva organización del gobierno municipal tiene algunas consecuencias muy relevantes para los ciudadanos y ciudadanas. Los regidores adquieren un carácter netamente político --lo que les acerca a la geqte y les pone en situación de escuchar y resolver problemas muy de cerca-- mientras que la gestión propiamente dicha depende de unos profesionales que, con carácter gerencial, responden de un modo parecido a como responden en el sector privado: en función de unos resultados claramente perceptibles. Todo eso nos permite incrementar, el esfuerzo en la oferta de unos servicios de mayor calidad, tanto porque le damos uh marco concreto --unos Estatutos del z:ldades\sedltext\sigloxxi.doc ... -~ ..... �Pag. 31 SIGLO XXII PM ciudadano aplicables en casos diferentes y en función del tipo de servicio, del mismo modo que pueden tratarse eu general los derechos de los consumidores, en este caso, consumidores de servicios-- como porqué se señalan unos objetivos a conseguir en unos plazos fijados, como un reto interno de la administración. La calidad de los servicios -de unos servicios que ya han sido pioneros muchas veces, y recuerdo ahora los servicios telefónicos del O1O y del Audiotex-- va a mejorar mucho más todavía en un tiempo relativamente corto. Eso nos llena no solo de orgullo, legítimo, sino también, y sobretodo, de esperanza. Da motivos para la confianza en nuestras posibilidades y muy significativamente da motivos para confiar en la capacidad de las administraciones para actuar de verdad como un servicio a la ciudadanía. Los principales objetivos culturales de la ciudad --ahora que hemos abierto el magnífico Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona y que vamos a abrir (en cuatro días) las salas del románico y gótico del Museo Nacional de Arte de Cataluña-- se expresan en la finalización de aquellas infrastucturas pendientes: el Teatre Nacional y el nuevo y reconstruído Liceu. Pero más allá de esos plazos que se van cumpliendo, tenemos un gran reto traducido en nuestra candidatura para ser capital europea de la cultura en el año 2001, justo el año de la entrada en el próximo siglo, justo el año de la entrada de Barcelona en su tercer mi lenio de historia, que no es poco. Ha habido ciertas dificultades, pero tenemos toda la confianza y estamos convencidos de que cualquier inconveniente que pudiera haber será superado. Disponenos de unos proyectos aplaudidos en España y en el resto de Europa y creemos muy firmemente en nuestra capacidad y en el valor de nuestras propuestas. Nuestros retos culturales, pues, van por la buena senda y deben llevarnos a otro éxito que quiere ser de la ciudad pero también de Cataluil.a y de toda España . Así como queremos entrar en el nuevo siglo de la mano de nuevas ofertas culturales, queremos hacerlo también -- lo necesitamos-- con claros objetivos estratégicos como ciudad. Nuestra conversión en centro logístico deviene pues el nudo central de nuestras actividades presentes y futuras. Si los años ochenta fueron para nosotros los de la gran transformación urbana con los Juegos Olímpicos de referencia, los noventa deben ser -ya lo están siendo-- los de la configuración de Barcelona como una plataforma logística de primer nivel. Nosotros nos referimos a ese objetivo con una expresión que ya ha tenido cierta fortuna, y que permite entender la finalidad que perseguimos muy gráficamente: ser la Puerta Sur de Europa. Necesitamos pues que nuestra zona de actividades logísticas se adapte a las necesidades que pretendemos atender en los próximos veinte años. Es decir: necesitamos que el Plan del Delta del Llobregat --cuyo convenio se firmó en 1994-- se lleve a cabo sin dilaciones, para disponer de las infrastucturas que allí se mencionan. El reto es muy claro: Barcelona quiere y puede competir directamente con otras ciudades europeas de la cuenca sur --Marsella, Génova ... -- para ser la primera ciudad portuaria, captando las mercancías que llegan a Europa desde el Lejano Oriente, desde Oriente Medio y desde el Norte de África. Debemos ganar posiciones no solo comerciales, sino de prestigio político, social y cultural para que todo avanze al unísono. z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pág. 4/ SIGLO XXI/ PM Un puerto mejor y un aeropuerto mejor, conectados con la ciudad y con las coronas industriales y además con las principales vi').s del transporte tanto de carretera como ferroviario y aéreo deben damos esta primac!a. Conseguir que los grandes operadores intemacionales vean en Barcelona esta Puerta Sur, una gran puerta, es trabajo esencial para los próximos años. Nos jugamos claramente nuestras opciones de futuro en este reto. Debo añadir aquí que comprendo las dificultades para las inversiones. Al fin y al cabo, si sumamos estos esfuerzos a los que ya estarpos empezando a llevar a cabo en el otro extremo de la ciudad, con el Plan del Besós --que debe incluir vivenda, comunicaciones, espacios para el ocio y una península artificial frente al mar-- deberemos reconecer que aspiramos a unas inversiones superiores a las que entre todos hicimos de cara al reto del 1992. Pero debo decir también, que estas inversiones en las que ahora nos cocentramos son a más largo plazo y que sus frutos serán todavía más relevantes. De esas inversiones depende que Barcelona consiga situarse al em~ezar el siglo XXI como lo que quiere ser o que nos veamos obligados a dar pasos atrás. ;Estoy seguro de que los pasos los vamos a dar hacia adelante y deseo q~ue ese optimisrino sea compartido por todos ustedes, solamente en relación a Barcelona y sus posibilidades sino, de un modo más general, en relación a una manera de actuar y de pensar políticamente. no Las bases para el cumplimiento de estos retos van a ser --como lo han sido hasta ahora-el espíritu del civismo y la complicidad. El civismo es una actitud que permite comprender la colectividad como un todo formado por partes participantes, porque en ; cierto modo todos los ciudadanos que habitamos en una urbe somos responsables dirf ctos de cuanto acontezaca en ella. No se trata solo de mantener comportamientos adecuados, eso que podríamos llamar la "urbanidad". Hay que ir un poco más lejos y entender que el formar parte de una ciudad implica determinados puntos de vista y, por lo tanto, una visión especial de la idea de ciudad. Compartir la idea de ciudadanía, recupbrando un concepto clásico que se refiere 1 a la participación democrática y a la implicación individual en todo lo colectivo, debe ser la pauta que nos guíe. Y la complicidad, porque ha sido la marca de la ciudad. Esa complicidad que el alcalde de Roma, Francesco Rutelli, dice a menudo que quisiera obtener en la capital italiana. Esa complicidad que se traduce en la aprobación ciudadana de todo cuanto acontece en ella, y que al mismo tiempo es una afrirmación pública de ciudadanía y de autoestima, del orgullo de pertenecer a una comunidad que avanza segura y con ganas. Sin esas ganas, sin la voluntad de los ciudadanos y ciudadanas, muchos de nuestros esfuerzos hubieran sido inútiles. Esta complicidad que hace que a los pocos días de inaugurarse el Aquarium --el acuario más grande de Europa-t las colas sigan siendo de centenares de personas que no quieren perderse tal espectáculo. La que hace que todas y cada una de las nuevas obras --un parque, un puente de madera en el puerto, una calle com la acera ensanchada, un paseo, una exposición, etc.-- sean reconocidas como propias --y queridas-- casi inmediatamente. Esta complicidad que permitió llevar a buen p~erto el proyecto olímpico, porque hubo un consenso muy generalizado de todas las instituciones, que implicaba a la sociedad z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. s ; SIGLO XXII PM civil y combinaba Jos esfuerzos públicos --i~pulsores sobretodo-- con los privados, protagonistas muy significados de todo cuanto se obtuvo. La misma complicidad consensuada que debe permitirnos ahora lograr los retos culturales y logísticos y sin la cual todo progreso sería, si no imposible, muc~ísimo más lento. Hasta aquí, les he hablado de Barcelona. Le¡:; he hablado de una ciudad que ustedes conocen y que, por lo que sé, respetan y a menudo admiran. Eso nos complace, nos llena de orgullo. Pero no nos confonnamos. Porqutt Barcelona desea aportar algo más, desea ofrecer algo más que su modelo de ciudad. • • 1 • Barcelona cree hallarse en condtcwnes para ¡aportar al menos dos tdeas claves, que pretendo desarrollar de aquí en adelante. N~stro espíritu político, lo que podríamos llamar el estilo político de Barcelona, y nuestr~ convencimiento de la importancia de los sistemas de ciudades. [L' estil_polític de BCN] Empiezo por el estilo político. El edificio enj el cual se aloja este estilo, si así puede llamarse, tiene algunos pilares principales. Uno de ellos es la convivencia, y me refiero, claro está, a la convivencia política --la otra, la convivencia ciudadana, se supone, porque sin ella la primera sería imposible--. Nuestro gobierno municipal es fruto de un pacto entre tres fuerzas políticas: el PSC, cuya lista electoral encabezaba yo mismo, (~C) Iniciativa per Catalunya-Els Verds y (ERC) Esquerra Republicana de Catalunya. Hemos firmado un pacto de gobierno y nos hemos puesto de acuerdo en lo esencial sobre¡la gobernación de la ciudad. Además --y ese complemento no es baladí-- contamos cqn una actitud dialogante, propicia a los acuerdos siempre que sea posible, de la ¡oposición, tanto de la mayoritaria de Convergencia i Unió --cuyo Jefe es Miquel R~ca-- como de la minoritaria, la del PP -cuyo liderazgo ejerce perfectamente Enrique Ilacalle--. El diálogo, el consenso siempre que podamos, la voluntad de persecución de apuerdos, conforman un talante sin el cual sería imposible aparecer como modelo de convivencia política. Y cuando lo llamo modelo les pido que no vean en ello ningun~ petulancia. Si lo prefieren, llamémoslo simplemente un estilo, un espíritu. Permítanme, no ya por establecer comparacion,es --siempre equívocas y falsas, más que odiosas-- sino para tener claros los puntos de referencia, que me detenga a hablarles de Madrid. No del Madrid ciudad, desde luego. Me refiero al Madrid capital del Estado, al Madrid político. Ustedes conocen perfectamente ése Madrid, pero yo quiero trasladarles las impresiones que, desde 600 quilómetrqs, podemos tener los que vivimos en Barcelona. La distancia, por un lado, hará im¡:}erfectas estas sensaciones, pero, por otro lado, reconózcanme que esa mtsma distanc~a puede mejorar la visión de algunas 1 actitudes. [Madrid, olla de grills] Desde mi ciudad, Madrid aparece como ,un hervidero de rumores, discordias, enfrentamientos, y a menudo tenemos la im~resión de que en tales circunstancias se 1 z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �SIGLO XXII PM Pag 6 / pierde el norte, es decir, se hace mucho ruí~o sin tener claro quizás qué mustca se intenta componer. Seguro que no es solamentd eso. Pero les hablo ahora no de lo que es sino de lo que parece. O de lo que nos parece. Tómenlo, si acaso, como un apunte lejano, como una aportación hecha con volundd positiva. La distancia a veces permite expresar con serep.idad aquello que la cercanía impide. Les pondré un ejemplo de distanc ia no espacial sinp temporal. ! [Suárez-González] Hace algunas semanas, tuvimos ocaswn de ver en televisión una entrevista al expresidente Adolfo Suárez. Me pareció una etittrevista magnífica, en ella misma, pero sobretodo obtuvimos una visión magnífica dd la persona. El ex-presidente Suárez era tratado con j ustícia por la historia, por la dist~ncia ... por el tiempo. Enseguida concluí que según qué actuaciones, según qué méritos, no se reconocen hasta pasado este tiempo, el necesario para admitir lo importante y para apartar lo accesorio. Para ser honesto con ustedes, les diré que enseguida pensé que algo parecido va a ocurrir probablemente con el presidente del gobierno, t on Felipe González. Su gobierno ha sido de los más importantes en muchos años, en siglos. En infrastucturas, en modernización, en universalización del Estado del bienestar, en nueva posición internacional, en reconocimiento de la pluralidad del Estado~ y en tantas y tantas cosas, se trata objetivamente de un gobierno muy importante jy de una etapa crucial para la historia de España. Pero, quizás ese sea el precio a pagar,i los hechos acaecidos en los dos últimos años puedan borrar parcialmente esta valoraciqn y deberemos esperar que el tiempo nos aleje, que nos distancie, para reconocer según que actuaciones, según qué méritos. [Estils diferents en l'oposició] La oposición debe legítimamente aspirar a gobernar el país. Pero creo que se ha equivocado cuando persiguiendo ese objetivo se ha sumado, por acción o por omisión, al acoso y derribo que se ha practicado desde cjírculos de poderes externos, poderes que ahora se perciben más claramente como lo qu~ son. Cuando por intereses personales o de grupos económicos y mediáticos se lleva a dtbo un pulso al Estado, la oposición debe demostrar su concepto de Estado, su capacidad de gobernar, es cuando toca alejarse de lo menos limpio y concebir, si hace falta de acuerdo con los adversarios políticos, un sistema de protección ante tales injerencias. A veces, en la ascensión crítica se han llegado a verter comentarios especialmente ácidos --y a mi modo de ver injustos-- contra p~rsonas que pertenecen al mismo partido que lidera la oposición. El trato que en ciertos medios de comunicación se ha dispensado al presidente de la Comunidad dt Madrid o al presidente del Gobierno Balear no parace ni lógico ni sincero. Barcelona prefiere mil veces el estilo del presidente Ruiz Gallardón, o la claridad de Cristofor Soler, incluso la voz que quiere ser pzonable de Fraga lribame, a los gritos que oímos pronunciar en otras gargantas y que ~n nada favorecen un clima ideal para el 1 desarrollo de la política. z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc .·- �Pag 7 1 -. . ...__. SIGLO XXI/ PM El estilo Barcelona, ese espítiru al que me he referido, se acerca mucho más a la labor de cada día de quien persigue consensos, de quien quiere lo bueno de todos, porque en todos hay lo bueno, antes que el vociferío, h~ sed de destrucción por la destrucción o algunos gestos irresponsables de quienes se ¡ pusieron en la cola de los que tiraban tomates al Estado solo porque les pareció que sacarían provecho, por aquello del rio revuelto y la ganancia de pescadores. Por todo eso --convencido de que ustedes lo tomarán como lo que es y no como otra cosa-- quiero darles mi punto de vista sobre lo~ hechos que nos dominan últimamente -un punto de vista que es mío pero que, desde luego, creo compartir con buena parte de quienes lo analizan y razonan sobre ello desde Barcelona--. [El "pols" a l'Estat] Durante la época especulativa de los ochenta ~recieron en España grupos dominados por marcadas voluntades personales, y personalistas, que llegaron a convertirse en figuras de referencia en ciertos ámbitos de la sociedad. Estas personas detuvieron un enorme poder económico y, al cabo, comprendieron que si añadían a éste el poder mediático tendrían capacidad para manejar algo más que cuentas millonarias y juntas de accionistas. Para completar esta acumulación de elementos de control, tuvieron cuidado de disponer de lo que suele llamarse il?fórmación sensible, hasta niveles probablemente nunca alcanzados anteriormente, adquiriendo los servicios de empresas dedicadas al espionaje de toda clase (algunas de estas empresas han sido desmanteladas y algunos de sus propietarios, no todos, han visitado comisaría y juzgado). Devinieron auténticos personajes de la Espaí'ía de hace diez años, que se lucían en paseos por tien·a, mar y aire a bordo de vehículos tan poderosos como ellos mismos. Se procuraron un entorno que les permitiera codearse, esa es la palabra, con los habitantes de los círculos de poder. Además, según parec;e, tuvieron tiempo para combatirse entre 1 algunos de ellos y de paso con quien fuera, en un ejercicio de lo que puede llamarse la esgrima de los dosieres. Obtenían con este fin todo tipo de información, ya fuera acudiendo al mercado, que desde luego existe en el sector del espionaje privado, ya fuera, por lo que ahora se deduce, adquiriendp los servicios de agentes que ya tenían patrón: el Estado. Fue así como se iba construyendo un paraestado, dentro del Estado. Seguro que no tenía todo lo necesario para llegar a ser un Estado real, pero sí se dispuso de muchos elementos que permitían ejercer un contrapoper no legitimado por las urnas ni tan siquiera por el resto de fuerzas privadas con poder económico (al fin y al cabo, algunos de estos señores fueron tildados de advenedizos). Tuvieron, y tienen, dinero en cantidades ingentes, información privilegiada, control o influencia sobrada en medios de comunicación y, a menudo, connivencia o acuerdos parciales con dirigentes de relevancia, políticos que sin llegar a mezclarse del todo con los dueños de este infraestado sí que aplaudieron determinadas acciones o intercambiaron favores de todo tipo para conseguir éxitos susceptibles de convertirse en bazas electorales. z:\dades\sed\tcxt\sigloxxi.doc �Pag. s1 SIGLO XXIIPM No digo, sería inverosímil, que esa estructu$ se haya organizado conspirativamente. Más bien se trata de una suma de voluntad~s, de un encuentro de arrebatos, de una coincidencia de actitudes. Se hace evidente¡ que no vale, ni siquiera por omisión, apuntarse al carro de los que han decidido retar al Estado, lanzándole a la cara no ya pasteles de nata --como hiciera otro empresarip reñido con el gobierno-- sino auténticas bombas de relojería. · Y aquellos que se atrevieron a defender los intereses generales por encima de los particulares, aquellos que como Narcís Serra quisieron poner por delante los intereses de todos, acabaron pagando el pato. Injustamente, claro, ni siquiera debería decirlo porque su evidencia es tal que nadie, serenament~ --es decir, más allá de las trifulcas parlamentarias--, puede negarla. No quiero decir con todo eso que se trate de dividir la sociedad política en un grupo de buenos y otro de malos, los que supuestamentf conspiraron. Ese me parecería un estilo fruto del anterior_y por lo tanto nada positivol Si acaso, creo que algun~s se sumaron irresponsablemente a los poderosos que defendían exclusivamente sus intereses, quizás porque les pareció una buena táctica o porqué ¡pensaron que más tarde ya se apartarían. Se equivocaron, claro. Porque el asunto a discutir no debe ser quien jsí y quien no se apunta a la defensa del sistema. Eso lo compartimos todos, o al men~ esa debería ser la base fundamental, el punto seguro de apoyo. Lo que discutimos es lcomo puede mejorarse este sistema y si tenemos voluntad para ello, aprovechando que lla situación cre~da permite ese debate o, mejor aún, lo hace casi necesario. Por eso, más que seguir revolcandonos en la fspécie de ciénaga en qué se ha querido convertir la vida política, prefiero entrar de lle~ en ese debate. [Reflexió sobre la democracia] Se afirma que la democracia es el menos maloi de los sistemas políticos conocidos y se dice una verdad. Pero esta frase no puede se~ jamás el final de una reflexión sino el principio de una discusión honesta sobre nuestrtt capacidad para mejorar este sistema. Si no fuera así, nos limitaríamos a usar a Churchill como el caparazón de una de tortuga, un escudo bajo el cual agazaparnos cuando 1 intuyamos amenazas, confiando en su resistencia sin preocuparnos de buscar ottas posibles actuaciones. Cuando tal aseveración es el comienzo de un debate adquiere un valor distinto al que se le quiere dar cuando simplemente nos cubrimos la espalda, por si acaso. La ambición auténtica, el reto al que nos queremos enfrentar, es hacer i que la democracia sea el mejor de los sistemas, no el menos malo. Y para ello debemos empezar por no conformarnos con los modos actuales y comprender que la clave se llama participación. No es ningun secreto que la capacidad transformadora de la democracia se sostiene en su virtud participativa. El historiador polaco Geremek nos señalaba que la indiferencia, la pasividad de los ciudadanos y la impotencia¡ frente a un universo kafkiano del poder son los enemigos principales de la democracia. La misma frialdad del sistema democrático es la que conlleva la necesidad ~e sentimientos políticos calientes, que z:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc �Pitg. 91 SIGLO XXII PM pueden construirse fácilmente entorno al mito de la comunidad nacional , y por lo tanto alimentándose de agresividad hacia lo ajeno. (El actual nacionalismo catalán de derechas y el nacionalismo español que ahora renace, de derechas también, podrían entenderse mejor vistos desde esta óptica de Geremek, pero eso sería otra cuestión que no quiero tratar aquí). Ralf Dahrendorf respondía a (ieremek que la.ff:ialdad de la democracia y de la economía de mercado son el modo deliberado de reducir el coste de los posibles errores humanos, porque permiten los cambios sin violencia. Y este es el punto al que quería llegar. Ante los últimos acontecimientos, Xavier Rubert de Ventós ha dicho que los gobiernos son algo así como losfúsibles de la democracia. Bastaría, segun Rubert, que un gobierno que lo haga mal --o que haga el mal-- abandone su posicion para que el sistema se recupere. La idea funciona, quiero decir que S\}ena como una música sincera y a la vez atractiva, pero me parece algo así como administrar un antipirético para combatir un proceso infeccioso, olvidándonos de los antibióticos. O sea: es correcto enfrentarse a los síntomas, pero no podemos olvidar las causas. Concedamos, ni que sea como ejercicio pensante, que se trate de un fusible. ¿Basta con un simple cambio efectuado con rapidez, antes; de que el apagón nos deje sumidos en la más seria oscuridad? Demos otro paso: ¿acaso el gesto de cambiar el fusible implica renunciar a la posible mejora del sistema eléctrico? Como mínimo sería poco estimulante no aceptar este planteamiento. ¿No debe preocuparnos el creciente desencanto de quienes creen que tanto da unfusible como otro porque lo que no va es el sistema? ¿No deberíamos reduci r el índice de .frialdad de nuestro alimentador eléctrico? ¿No hay motivos para convencernos de que el descrédito aumenta incrementando a su vez la pasividad ciudadana? ¿No hay motivos para sospechar que se trata al sistema como si fuera ajeno, como algo que no nos pertenece ique es coto privado de no se sabe quien o qué? Al mismo tiempo que nos respondemos estas preguntas deberíamos acertar en el intento de ampliar el círculo del debate. La polítical adquiere con frecuencia el carácter de representación virtual de lo irreal, puesto que el puente de troncos y cuerdas que une el quehacer de aquellos que tienen capacidad para decidir con la voluntad de aquellos que basan su capacidad de decidir en el gesto de elegir se resquebraja, y cruzarlo es un acto cada vez más temerario. Se exige de la política una capacidad de resistencia, una apariencia ostensible de honestidad --sobretodo se le exige la apariencia-- y un volumen de sinceridad que no responde del todo a lo que al otro lado del espejo se practica en la vida privada. Se entienden --se perdonan-- los errores de a pie:¡defraudar a hacienda, lanzar residuos en un rio, jugar con el patrimono de accionistas, ¡no hacer facturas, vivir del compadreo, etc., pero la política debe ser algo así como un!campo virgen en el que cualquier rastro de lo humano --por lo tanto, de lo imperfecto, !de lo real-- sea borrado por la gracia, la 1 elegancia, la majestuosidad y la falsedad de la apariencia, cierta apariencia. La política se convierte entonces en un ejercicio de representación --eso ya se sabía-- vació y sin z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pág. 10 1 SIGLO XX!/ PM efectos sobre lo rea l-- y eso no importa si se ha sabido nunca o no, simplemente es insuficiente--. El discurso que me parece debe hacerse, pues, va más allá de la aceptación del sistema, con sus defectos, o del aplauso a su capa~ idad de establecer recambios sin gran dificultad. Deberíamos ser capaces de aproxirlnarnos a los futuribles y tender nuestras proyecciones hacia el reto de la mejora del sistema. Cada uno aportará ahí su baza. No voy a dictar ahora una receta mágica para cocinar en una marmita de brujas, pero sí me atrevo a mencionar al menos un ingrediente fu1~damental del mejunge: la proximidad. Cuando hablamos de lo local, de lo cercano, estamos tambien buscando fórmulas para el t mañana. Más poderes más próximos a los ~ iudadanos parecen un buen argumento contra la indiferencia. En su momento, me !1 atreví a sugerirle al presidente Felipe González que soltara lastre. A eso me refería. tLo cercano es más caliente (no vamos a discutir ahora cuantos grados, digamos solo que más caliente). Ahí ya hay un esbozo del camino a seguir para la mejora del sistema: que los poderes locales adquieran la cuota que reclaman, que los- ciudadanos ganen proximidad al poder (que el puente se 1 reconstruya, ¡seamos los zapadores!) Pero habrá otros ingred ientes, otras posibilid~des: sin duda es mejorable el sistema electoral, sin duda deberemo s adaptamos a la¡ lógica de un poder mediático cada vez más universal y vinc ulado a poderes econófuicos que ven en la comunicación un instrumento más que un servi cio ... Sin duda habrá que preguntarse todo nuevamente, sin miedo: ¿que haran los servicios secretos cuando por las redes de las autopistas de la información circulen sin contro l datos relevantes o sensibles? ¿Que baran los sindicatos cuando el teletrabajo sea moneda mucho más corriente? ¿Qu ienes tomaran las decisiones oportunas cuando los ciudadanos ganen independencia gracias por un lado a las nuevas tecnologías y por otro a su mayor beneficio en el reparto de los bienes culturales, socia les y de servicios? Encerrarse ante estas cuestiones con la retórica afrimacion de que vivimos en el mejor de los mundos posibles --el menos malo-equivaldría a cometer no solo un grave error ~e estrategia --el tiempo nos pasaría por encima y las manecillas del reloj universal nos:decapitarían dejándonos si n ideas-- sino que rompería del todo las redes de contacto --que existen claro está, y por fortuna-- entre el mundo real y e l de su representación política. [Un model espanyol] Además, en España debieramos añadir a esa ref1exion otra de calibre quizás menor pero no por ello menos trascendente. España, con su transición modélica, se ha ganado el derecho a no renunciar a ella a pesar de los costes del sistema. Y parece que tenemos la obligación --no ya solamente por nosotros mismos, sino por todo aquel que obtuvo de este modelo inspiracion para sí-- de atajar cualquier duda sobre la validez de lo que hicimos. La dimisión del presidente Suárez estuvo cercana a un proceso de destrucción interna y un cierto acoso --a pesar de lo que ahora digan,algunos, este acoso lo lideraba entonces la extrema derecha, los herederos de un búnÚr que se la tenía jurada a Suárez--. La investidura del siguiente presidente se vio interrumpida por la entrada violenta de un z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc �Pág 11/ SIGLO XXI/ PM 1 argumento pistolero. Parece como si los cambios de gobierno --esos cambios que segun Darhendorf pueden sucederse sin violencia-- tuvieran que hacerse en España con fieros movimientos. Como si fuera en nosotros lo natural acceder a la alternacia por la destrucción de lo que es sustituído. No voy a alargarme ahora con una lista de 1los gestos que hemos observado en los últimos dos años. pero que un sucinto rcsumenlnos impida no ver lo que habido: ataques personales a dirigentes políticos, intentos de atentar contra las vidas privadas, búsquedas de falsas descendencias, chant~jes desmedidos al Ejecutivo, intentos de atacar la imagen pública del jefe del Estado, y. por el camino, destrozar todo lo que se halle aunque nada tenga que ver: periodistas, fiscales, y hasta pintores, si se tercia. Otra vez la necesaria destrucción como paso previo al recambio. Entonces, si creíamos vivir en un sistema constituido, podemos pedirnos sí no erramos y: si no resulta que todavía crecemos en un periodo constituyente (en parte, éste es uno de ¡tos elementos del mensaje de la derecha, ! mensaje que desde luego no comparto). Y en ésas estamos . Podríamos aceptar la metafora del fusible. Pero no acierto a comprender que sea necesario dejarlo inutilizado. Dice Rubert que ha habido un apagón y que se requiere cambiar el fusible para que,¡ ¡zas!, se haga la luz. Bien. ¿Y tambien necesitamos pasar el fusible por un baño de ácido clorhídrico para que no quede rastro de él? ¿Es menester poner en peligro el mismo suministro de f1uído eléctrico, de fluído democrático'? ¿Han pensado en la posibilidad de sentar otro precedente segun el cual ya siempre deberá usarse el mismo estilo ¡ destructor? Además, para que nos conformaríamos con el fusible: ¿no sería detnasiado sencillo, demasiado injusto, si además no nos planteamos el recambio de las bombillas, del cableado. y, quizás, la posibilidad de instalar un relé? [L'estil polític que proposem] Quiero llamar su atención sobre los puntos en que baso una propuesta que, si quieren, y para su comodidad. pueden clasificar como propia del "estilo Barcelona" . Atajar la insensibilidad por la vía de la máxima participación democrática, es decir, ganando proximidad política y otorgando a los poderes locales --a los municipios, también a las autonomías-- más capacidad de decisión, más recursos, ya que ambas capacidades deben ir a la par. Entrar de lleno en el debate sobre la mejora del sistema en vez de conformarse con la crítica de aquellos a quienes corresponde aplicar desde la legítima pertenencia a un ideario político la gestión de todo cuanto el sistema provoca y necesita. Atreverse a pensar nuevas posibilidades de acercamiento entre la representación política y lo representado . Y enfocar las discrepancias como algo válido, t omo un conjunto de ideas positivas que se mezclan para conseguir sacar conclusiones que aporten mejorabilidad en vez de poner de relieve las crispaciones personales ¡a de grupo y las tendencias a marcar distancias. Eso es algo tan sencillo --.y por ello; supongo, tan complicado-- como hacer 1 z:\dadcs\scd\tcxt\sigloxxi.doc .. ··- �SIGLO XXI/I'M Pilg. 12/ de la política un instrumento útil, un modo de actuar que no se base solamente en los enfrenamientos ideológicos --o simplementtl partidarios-- porque no puede vivirse permanentemente en campaña electoral. En cierto modo, para ser justos, hay que atribuir el error de convertir la vida política, el normal debate político, en una campaña constante a aquellos que, quizás por impaciencia, quizás porque han reducido su ideario a una simple estrategia de toma del palacio ;(y luego ya se arrepentirán), han venido convirtiendo su legítima aspiración en el obj~to principal de su actuación. Es un error que la dercha, tarde o temprano, va a tener que pagar, aunque preferiría que en vez de echamos las cuentas --y en vez de decir quien debe pagar qué-- nos sentáramos ya desde ' ahora a discutir sobre nuevas bases de comportamiento, para definir un estilo de consenso en el cual la lucha por el poder, es 'decir, la lucha lógica entre partidos para gobernar, no sea, como en los tres últimos años, un mero acoso salvaje los frutos del cual van a ser, para todos, amargos y de compljcada digestión. j Quiero sumar a ese llamamiento --a ese ofrecimiento de un modelo que funciona en Barcelona-- una breve reflexión sobre los sistemas de ciudades, es decir, sobre el modelo que por ellas mismas representan las ciudades. [Eis sistcmcs de ciutats] Barcelona participa --y a menudo ha sido quien las ha impulsado-- en diferentes redes de ciudades, dedicadas a cuestiones concretas, desde Jos asuntos medioambientales a la vivienda, la salud, el bienestar social o la cultura. Barcelona participa activamente en la construcción europea con su presencia en ~1 Comité de las Regiones, organismo comunitario que Barcelona vice-preside. Estamos también en el Comité de Muncipios y Regiones de Europa, organismo que el alcalde pe Barcelona preside. Además, Barcelona impulsa agrupaciones de ciudades mediterraneas. Hemos celebrado dos conferencias y hemos participado, como sede, sí, pero como algo más, con cierto espíritu de capitalidad mediterranea, en la Conferencia Euromediterranea, que ha sido un éxito rotundo por el cual todos Jos partidos deberían felicitarse y felicitar al ministro Javier Solana. Hay momentos, y permítanme aquí la introducció de un paréntesis, en los que uno percibe claramente como son las personas. Ahí se ve si uno antepone los intereses lamiq.adores, propios de su partido, a los del Estado, y creo de verdad que el éxito de la c~nferencia de Barcelona es un éxito del gobierno, claro, pero es mucho más, es un éxitp español. Los intentos que ha habido de reducir este éxito me parecen miserables y, por decirlo de algun modo, pecan de españolear poco. Hay momentos en los que uno debe felicitarse por los éxitos porque además de serlo del gobierno lo son para todos ~ Dejenme que riña ahora, modestamente, pero con severidad, a algunos medios de comunicación madrileños (y digo algunos, porque no fueron todos) que trataron con desprecio la conferencia de Barcelona y buscaron la manera de reducir su auténtico relieve. Se equvocaron, porque creyeron que despreciando un éxito de España se debilitaba¡al gobierno y el papel de los medios es informar, incluso crear opinión, pero nunca certenar la imagen del país creyendo que se ataca al gobierno. No voy a recordar ahora aquello que se dijo de los "pedigüeños", pero la cosa va por ahí. 1 z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pitg. 13 1 SIGLO XXI/ PM Cierro el paréntesis y vuelvo a mi discurso~ vuelco a mi ciudad. Barcelona, decía, participa en redes diversas. Participamos e~ las redes que europeas y en las redes mundiales de ciudades, con el objetivo de uni¡r esfuerzos de las diferentes asociaciones de ciudades para formar un grupo poderoso, en el marco de Naciones Unidas. De modo que Barcelona se plantea un modeJo segun el cual partimos de la máxima proximidad hacia la proyección universal gracias a los sistemas de ciudades. ¿Cual es la eficacia de estos sistemas? Podría poner mu~hos ejemplos pero ya es tarde y voy a centrarme en solo dos aspectos, que creo que permiten percibir con claridad todo lo que . . . ~ ! qUiero s1gmhcar. El primero, es la eficacia para resolver cuestiones de interés comun. Pongamos por caso las autopistas de la información. Requieren dd nudos centrales. Y esos nudos se llaman ciudades. Las ciudades saben que forman u~ sistema, un mercado singular tanto de intercambios culturales y económicos como de intereses comunes. Si las ciudades se ponen de acuerdo sobre como organizar la E_!"esencia del cable de fibra óptica, sobre las autopistas de la infrmación, sobre los usos de las nuevas tecnologías y sus consecuancias --teletrabajo, incremento de nu~os servicios, primacía de la calidad y de la eficacia, etc.-- será más üícil resolver cuestiones que los Estados, quizás preocupados por asuntos más generales, no pueden atender debidamente o que, cuando lo hacen, actúan con más lentitud. Las ciudades hacemos más de prisa aquello que los Estados tardan más a resolver. Otro ejemplo sería el de la solidaridad. El ca~o de Sarajevo es muy rotundo. Hubo un tiempo en el que los Estados dudaban --ahora ~a se han decidido, pero admitamos con vergüenza que Estados Unidos han tenido un protagonismo que hubiera correspondido a Europa y que Europa, por razones que ahora nó quiero abordar, para no escaparme de lo que les he anunciado, ha f1aqueado--. Bueno, ¡~ues ante las dudas de los Estados, dudas sobre la necesidad de hacer cosas y dudas sobre qué cosas de podían hacer, las ciudades axtuaron, actuamos. Quiero apuntar aquí, para evitar malas interpretaciones, que no creo que los Estados dudaran por "maldad". Digamos si acaso que los Estados tienen ciertas obligaciones que los hacen un poco prisionerbs, y eso siempre será así porque forma parte de la misma esencia de los Estados. Mientras tanto, las ciudades colaborábamos, con nuestra ayuda moral, política, humanitaria y material. Luego ejercimos presiones sobre los Estados, para la llegada de acuerdos de paz. Y finalmente, porque cu(lndo se trata de empezar a hablar de reconstrucción, de convertir la paz en durad~ra y de recuperar el tiemp perdido, las ciudades nuevamente nos hemos puesto delant~, a la cabeza. Los sistemas de ciudades, por lo tanto, tienen capacidad de decisión y capacidad de resolución. Eso es tener poder. El auténtico poder de las ciudades. Y, vuelvo a mis afirmaciones sobre la proximidad, como las c~ udades son las organizaciones humanas que más en cuenta tienen a las personas, a la ciudadanía, resulta que hablar del poder de los sistemas de ciudades es hablar del poder de los ciudadanos y ciudadanas. Lo repito: de la máxima proximidad, es decir, del poder más cercano a la gente, al máximo poder, el poder de resolver cuestiones en cualquier pm~e del mundo. Me parece que la ecuación además de funcionar nos debe emocionar. Se ~rata de devolver a las personas aquello z:\dadcs\sed\tcxt\sigloxxi.doc �Pilg. 141 SIGLO XXI/ PM que les pertenece: la capacidad de la maxi,ma decisión para abarcar los máximos objetivos. No van a negarme que se trata de un¡ modelo ambicioso. [Les nostrcs aportacions] 1 1 La renovación del sistema democrático pasa ¡pues por las ciudades. La mejora de la calidad de vida pasa por las ciudades. La eficapia en los servicios pasa por las ciudades. El nuevo estilo de hacer política, más cercano y más amable, sin rencillas ni derribos innecesarios, pasa por las ciudades. Como respuesta a los retos del siglo XXI creo que está nada mal. ¿Qué más queremos aportar? Lo que nos es más propio, eso que despectivamente se ha llamado pactismo y que yo prefiero llamar entqndimiento. La búsqueda de los acuerdos, el estilo en el que la oposición intenta ganarse el gobierno sin miedo, con valentía, es decir, sin necesidad cobarde de acudir a los qu~ desde fuera de la política quieren dañar el sistema en vez de debatir sobre como mejorarlo. [lJna idea d 'Espanya] Barcelona quiere aportar también su visión de España, de esta España plurinacional, plurilingüística, de esta España de todos en la que lo común puede más que lo particular. Una España que cuente con las autonomías porque precisamente la suma de todas ellas es lo que confiere a España su carácter de gran país. No una España en la que el estilo de algunos se imponga sobre los otros aunque ~ disimule hablando de tolerancia a las particularidades. Como si España fuera un todo uniforme en el cual hubiera algunas formas anexas y peculiares, que habría que tolerar. Todo lo contrario: la suma de las peculiariedades es lo que conforma el todo, no hay todo sin suma de las partes y cuando se ha intentado que el todo sustituya las partes, España ha emprendido una vía sin futuro. Una España que cuente con las ciudades, con lqs poderes locales, con los gobiernos más cercanos a los ciudadanos, que son los gobierpos municipales. Una España que tenga claro que la proximidad, la proximidad de los gobiernos a la ciudadanía, es la base de la participación democrática y el punto de part~da para llevar a cabo las mejoras del sistema. Una España que piense en la suma d~ las ciudades y pueblos, no una España pensada como algo abstracto e ideal --inicio y raíz del pensamiento nacionalista de derechas-- sinó como algo real, concreto, que ¡se manifiesta y expresa precisamente a través de la diversidad de las personas, de la diversidad de los pueblos y ciudades, de la diversidad de las comunidades autónomas. No tengo una solución fácil ni puedo señalar con precisión --no es esa mi labor-- de qué modo debemos aportar ese punto de vista, ese 1estilo Barcelona, a la política-hervidero que todavía ocupa el espacio principal en la cawtal del Estado. Pero si creo que tenemos esa obligación, esa responsabilidad. ¡ Alberto Ruiz Gallardón declaró en una entrevista, hace algunos meses, que le paracería bueno "catalanizar un poco España" y con esa f1;ase provocadora hablaba de un estilo, de z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. 15 1 SIGLO XXII PM un modo de hacer. Yo les propongo, con toda humildad, pero con el orgullo de ver qué el modelo funciona, barcelonizar un poco la plj>lítica del Madrid capital de España. 1 No vean en ello --no lo hay, es imposible que ¡nadie vea lo que no es-- un ofrecimiento personal del Alcalde de la Ciudad. Les hablo d~ un modo de actuar, de un estilo político, de un pensamiento, que viene representado qn muchas voces. Por ejemplo, en la de Narcís Serra, que fue alcalde de Barcelona antes de ser ministro de Defensa y vicepresidente del Gobierno. Por ejemplo, en la dq Miguel Roca, que ahora ~jerce de digno opositor --partidario de los consensos y acuerdos-- en el ayuntamiento de Barcelona y que antes estuvo aquí, en el Congreso de Digutados, y creo que siendo admirado por casi todos. En fin, no quería personalizar en nadie ese esttlo pero el temor justificado a que ustedes me lo atribuyan como algo personal me obligaba a poner al menos un par de ejemplos que desmintieran tal sospecha . 1 1 Lo que pido --y creo que lo que pide Barcelona-- es que la política espaí1ola se cií1a al terreno que le corresponde, que la política se inspire en la confianza, en la legitimidad de la lucha por gobernar sin caer en los derribps, en la seguridad de que, ocurra lo que ocurra, hay ciertas cosas que todos comparti¡nos y en la certeza de que el objetivo común, más allá de las ideologías, más allá de las lógicas discrepancias de modelos o de 1 modos de gestión, es el mismo para todos, puesto que una política que no tenga de objetivo servir a Espaí1a --eso es: servir a los ciudadanos y ciudadanas de Espaí1a-- no tiene sentido ni justifica su existencia. [Optimisme] Quiero terminar refiriéndome a una pieza clave1 este modelo que creo que ya se ha ido percibiendo a lo largo de mi intervención pero 'que no he explicitado todavía. Hablo del optimismo. Seguro que ustedes lo han ido no~ando, pero no lo mencionado como un elemento fundamental y lo hago ahora. DJrante demasiado tiempo Espaí1a vivió sumergida en una filosofía que tendía a destacar lo oscuro. Incluso en Cataluí1a hubo un tiempo en que el fatalismo dominaba la escena y Barcelona no fue ajena a ese miedo. Ahora, desde hace ya tiempo, nos hemos alejapo por fortuna de la oscuridad. Perpo se observan riesgos de volver hacia aquellos días sin luz. Parece como si hubiera quien creyera que para sacar provecho, para obtener beneficios políticos, necesita teí1ir de oscuro todo lo bueno, pintar paisajes dominados por el pesimismo y lanzar mensajes depresivos. Se percibe, por ejemplo, en las posiciones antieuropeas que a veces parece que resurjan de las cuevas profundas de lo antiguo, de un "nosotros solos" que no nos lleva a ningua parte. Quiero creer que se tra* solamente de brisas que pasan, no de vientos que mueven nada. Quiero creer que no tienen fuerza. Quiero creer que son pocos y sin capacidad de convencimiento. Porque es evidente que hay muchísimos más ! motivos para el optumsmo. Basta con mirar hacia atrás y darnos cuenta de lo recoqido, que es mucho y bueno. Basta con mirar a los más jóvenes para comprender que tenemos todas las posibilidades del mundo para ir hacia donde queremos. Basta ver el empuje de las ciudades --yo les he hablado de Barcelona, peró hay muchas más que quieren y desean con fuerza situarse en z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �........... Pág. 161 SIGLO XXII PM posiciones mejores en los próximos años y que!estan trab~jando para ese objetivo-- para creer que podemos llegar lejos. Basta con ~omprobar que hay muchos dirigentes políticos capaces que creen en el entendimientb, en la razón, en la persevrancia, en los acuerdos, en la buena voluntad. Basta con entender el papel magnífico de la Corona y de Su M~jestad el Rey para saber que los español~ ya nos hemos decidido hace mucho por la vía del optimismo. Tenemos condiciones objetivas para mejorar nuestra posición en Europa. Tenemos motivos para creer en nuestras posibilidades '·n materia de competitividad. Tenemos buenas razones para creer en nuestras capacidades como país. Por ello quiero hacer una invitación al optimismo y, si me permiten el,uso de una expresión coloquial, quiero decirles que "los cenizos" no tienen nada qud hacer, ni en política ni en ningun otro ' a seguir los pasos de los optimistas. campo, porque España les va a olvidar y solo ¡va Sobretodo, porque objetivamente hay millones Íde razones para el optimismo y ninguna que justifique los malos agoreros. Gracias por su atención, gracias por compa~tir --estoy seguro de ello-- esa visión generosa y honesta de la vida política. Dese~ que entre todos rehagamos lo que sea necesario para empezar con nuevo impulso, pon nuevas voluntades. a trab~jar para conseguir lo que el país espera de todos nosotr~. Muchas gracias. z:ldadeslsedltextlsigloxxi.doc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4372 Title A name given to the resource Conferència Club Siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Comunicació Societat de la informació Relacions Internacionals Acció política Model social Club Siglo XXI Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1467/19951214d_00705.pdf 56b161a8626f496bddcb08292ca29c60 PDF Text Text tluv‘ (.11, 1)v(ii • 191'' (-4 PROPOSTA D'INFORME DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE TURISME 5E16 ze oebnr 91.50ÑT4trte1a De- 8412,cetAA11 Barcelona ha fet el salt turístic el 1995. Ha estat una sorpresa per a tothom. Per a nosaltres relativament, perquè sabíem que els esforços duts a terme havien de donar bons resultats. 1. Benvinguda als nous membres i agraïment als que deixen el càrrec. Aquesta és la segona reunió de l'any del Consell General de Turisme de Barcelona. Des del 8 de maig passat hi ha hagut unes eleccions municipals que han renovat l'Ajuntament de Barcelona i, per això, avui també modifiquem aquest Consell General amb la incorporació de nous membres en representació del govern de la ciutat: - Els membres que segueixen: Enric Truñó, Albert Baffle, Enric Lacalle i Xavier Roig. - Els que entren de bell nou: les senyores Maravillas Rojo, Pilar Rahola, Teresa Sandoval i Maria del Carme Servitje, i els senyors Joan Fuster i Eugeni Forradellas. - També, en representació de l'Ajuntament segueixen el president del Port Autònom, en aquest cas el Sr. Antoni Pujol, que acaba de ser nomenat per aquest canee, així com al Sr. Alfonso de Alfonso, director de l'Aeroport. Els directors de Renfe i d'Iberia, dues institucions amb les quals Turisme de Barcelona hi manté Ilaços estrets de col.laboració, també ens seguiran acompanyant en aquest Consell General, encara que com membres a Observadors per no forçar la representació de l'Ajuntament al Consorci. Vull agrair, en nom de tots els presents, la feina que han dut a terme els representants de l'Ajuntament que han cessat i que ens han acompanyat durant els dos primers anys d'existència de Turisme de ,9€ t/ �Barcelona: els senyors Joan Clos, Francesc Vicens, Joan Colidecarrera i Miquel Lumbierres, així com el fins ara president del Port, Sr. Josep Munné, i al fins fa poc director d'Iberia, Sr. Francesc Robles, que des del primer moment ens van donar el seu suport. També s'ha d'agrair la presència fins ara del senyor Josep Miquel Abad, en representació de la Fundació Barcelona Promoció, que a pa rt ir d'avui serà rellevat pel senyor José Antonio Díaz Salanova; la del senyor Lluís Monreal que és substituït pel president de la Cambra de Comerç, Sr. Antoni Negre; la del senyor Jordi Oliveres, que el relleva el nou gerent de la Cambra, Sr. Carles Castells, ï també hem d'agrair, en especial, l'assistència del secretari general, Sr. Jordi Baulies, càrrec pel qual avui anomenem el Sr. Guerau Ruiz i Pena. 2. L'any rècord del turisme a Barcelona Reprenent l'inici de la meva intervenció, els haig de dir que aquest any ha estat per a Barcelona el de la represa econòmica, sobretot en el sector turístic on la ciutat ha iniciat un procés ascendent. Per primera vegada en la història, l'activitat turística comença a pesar dins el conjunt de l'economia de la ciutat. La inversió duta a terme comença a donar els seus fruits. Les noves infrastructures, els nous hotels sorgits amb el projecte olímpic, juntament amb els esforços de modernització del sector, han estat decisius per veure com el mes d'octubre passat ja havíem superat en 780.000 les pernoctacions de 1994. - Per tant, a finals d'any, consolidarem amb escreix l'objectiu fixat per a l'any 1995 que era arribar a superar els 5 milions de pernoctacions. - I també superarem el nombre de visitants, arribant fins els 3 milions. Recordo que les bones previsions eren arribar als 2.850.000 visitants. - L'any 1995 ja s'inscriu en aquests moments corn a l'any rècord del turisme a Barcelona. Un any en què el turisme urbà ha crescut per 2 �damunt del tradicional de sol i platja, com es va detectar a l'estiu, quan l'ocupació de places hoteleres va pujar 8 punts respecte el 1994 situant-se al 55%, el mateix percentatge amb el qual s'acabará probablement. - Aquest any, els hotels de Barcelona han posat quatre vegades el Mol de "complet". Amb ocasió de Construmat, del Saló de l'Automóbil, que va coincidir amb el Gran Premi de Fórmula 1, a la segona setmana de setembre i fa dues setmanes amb la celebració de la Conferencia Euromediterrània. En xifres rodones, el conjunt d'aquests resultats representen un increment en pernoctacions de l'ordre del 20%, un percentatge que supera el que obtenen els altres sectors econòmics de la ciutat com a mitjana. Això ha estat així perquè hi ha una reactivació económica general que ha permès que s'incrementin els viatges de negocis, els desplaçaments per visites turístiques i un increment deis certàmens firals. El que el sector turístic pugi per sobre de la mitjana també ens indica que el sector turístic está guanyant pes sobre el P.I.B. de la ciutat. Si aquesta tendencia es manté, com tot sembla indicar encara que potser no amb el mateix índex de creixement, el sector turístic está esdevenint un important àmbit económic a la ciutat , Dit això, s'ha de matisar, però, que aquest creixement es deu -en una proporció de dos a tres- sobretot al turisme derivat de les activitats de negocis, firals i congressuals, tot i que s'aprecia un fort desenvolupament del turisme vacacional. 3. Reactivació econòmica a la ciutat Pel que portem d'any, altres dades significatives sobre la reactivació económica de Barcelona que cal destacar són: 3 �- L'atur ha baixat un 12% (com a la resta de Parea metropolitana i a Catalunya), mentre que pel conjunt d'Espanya el descens només arriba a un 7,4%. - Les llicències d'obres per habitatges han crescut un 88%. - L'activitat del Port ha augmentat un 12%. - A l'Aeroport, el nombre de passatgers ha augmentat un 10% i el total de mercaderies un 14,7%. I durant set mesos consecutius, l'Aeroport ha superat el milió de passatgers. El récord de l'any olímpic ha estat pulveritzat. - 1 a la Fira, només en el primer semestre, deis prop de 150.000 metres quadrats de superfície contractada respecte l'any 94, s'ha passat als 278.000 metres quadrats. Certament, aquest any 95 ha estat excepcional per a la Fira i això ha incidit favorablement en l'ocupació hotelera. Per a l'any que ve, les perspectives de la Fira també son molt bones, tot i que possiblement no als mateixos nivelis que aquest any, en el que han confin certàmens corn Construmat, de carácter bianual. 4. Nous equipaments d'atracció turística Tot i així, la ciutat ofereix noves infrastructures que augmentaran l'atractiu turístic. El nou recinte firal de Montjuïc - 2, la finalització del gran projecte lúdic del Maremágnum, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, inaugurat fa poc, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, que tot just ara obre amb una joia única al món com és la col.lecció d'art romànic. I esperem que ben aviat s'hi pugui afegir a aquesta llista la nova Estació Marítima -la nova direcció del Port s'ha compromès a tenir enllestida una primera fase per a l'estiu de l'any que ve-, el Teatre Nacional de Catalunya (1996), l'Auditori de Glòries (1997), el Liceu (finals de 1997), el Teatre Lliure (1998), un nou Palau de 4 �Convencions i Congressos i la nova Estació de Sagrera amb la seva área de centralitat i l'arribada del Tren d'Alta Velocitat. Cal a dir que, seguim comptant amb poderoses infrastructures d'atracció de visitants com són els altres museus de la ciutat (el Picasso, el de la Ciutat, les fundacions Miró i Tàpies, o la Col.lecció Thyssen), el Port Olímpic i el complex lúdico-comercial de l'Hotel Arts, el Maremágnum del Port Vell, el barri gòtic, la Rambla, Gaudí i el modernisme, així com els centres de l'Illa i de Glòries i els altres eixos comercials de la ciutat. 5. Els reptes: les noves infrastructures i aconseguir més visitants El nostre repte és reforçar la posta en marxa de les noves infrastructu res que abans he esmentat per tal que repercuteixin positivament en el conjunt de la nostra economia. 1, en concret, en el sector turístic. Perquè a més d'anar més enllà constituint programes de promoció i serveis sòlids, l'objecti u és aconseguir més visitants. Aquí voldria assenyalar dos iniciatives impulsades per Turisme de Barcelona que hi incideixen molt favorablement. D'una banda, el Barcelona Convention 13ureau, que consolida la seva tasca mantenint Barcelona en els primers nivells de les ciutats organitzadores de Congressos, Convencions i Viatges d'Incentius. Aquest any hem tingut dues grans reunions (la de la Societat Europea de Respiratòria -9-500 delegats-, i la presentació de Renault -7.000 delegats) i per a l'any que ve tindrem dos grans esdeveniments més com el Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (6.000 delegats) i el Congrés Internacional de Trasplantament (3.000 delegats). I, d'altra banda, el programa Barcelona Ciutat de Compres, que está esdevenint l'instrument principal de promoció del nostre comerç de cara a la demanda externa. L'actual campanya al sud de França, Navarra, Aragó, el País Valencià o les Illes Balears está demostrant 5 �els seus fruits com es pot comprovar en l'animació del comerç de la ciutat del que hem anomenat "Shopping Line". 6. Els reptes de Turisme de Barcelona Turisme de Barcelona té el gran repte de la promoció exterior de la ciutat. L'anar a buscar "clients", com es diria colloquialment. Però també, entre tots, hem de garantir que els acollim amb qualitat, tal com preveu el II Pla Estratègic Barcelona 2000. El que Barcelona pugui seguir sent una ciutat de qualitat, en urbanisme, en serveis, en establiments hotelers i en restauració, en equipaments per a congressos. Aquesta és la clau del nostre creixement. No vull acabar la meya intervenció sense comentar una qüestió que ens afecta directament com a consorci, com és la qüestió del seu finançament. En aquests moments, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Cambra de Comerç aporten cadascun 190 mil ions de pessetes. Aquesta és una aportació que no pot baixar de sostre si volem seguir endavant. Tant una institució com l'altra veiem amb expectació la possible sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'obligatorietat o no de les quotes a les cambres de comerç. No cal dir que una sentencia desfavorable repercutiria negativament en el Consorci. Els avanço, però, que si convé cercarein noves fórmules de finançament, obrint el Consorci a nous sectors. Com han vist per les dades que els he facilitat, estem en el bon camí. Aquest Consorci, fruit de la cooperació entre els sectors públic i privat, tal com vam fer amb els Jocs, está donant els seus fruits. S'està treballant arnb imaginació i amb professionalitat i, de ben segur, que aquesta és la fórmula per consolidar el que ja hem assolit. Superarem nous reptes i Barcelona no deixará de ser una referencia internacional. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4373 Title A name given to the resource Proposta d'informe del President del Consell General de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf 71f4989235ee0499098d906e1326126e PDF Text Text Gabinet Tecnic de Relacions Públiques i Protocol BARCELONAPUNTCLAU CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA, ALCALDE DE BARCELONA Dia : 18 de desembre de 1995 Hora: 19.00h . Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2) ORDRE DE L'ACTE * Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comer<;, lndústria i Navegació de Barcelona, qui dóna la paraula a, - Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart, President de Barcelona Centre Logistic. - Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu. * Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona en el camp logístic EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER<;, r,· · (JI ~ ~:.• INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA. 7 l~¡~ >f~~t~, t .'\9 SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI PER PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA \ fJ METROPOLITANA ¡r \' VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA ~ rrl COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA DE INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB LES PROJECCIONS DE FUTUR. TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA. EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ECONÓMICA GENERAL (QUE COMPREN EL GRAU D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE INCLOU EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC LES INFRASTRUCTURES). ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL "FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES. L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER PRINCIPIS DE NATURALESA AVENyOS TECNOLÓGICS FLEXIBILITZADORA. PERMETEN ELS INCREMENTAR L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA EN LA PRODUCCIÓ PARAL.LELAMENT, FINANCERS, CANVIAR INDUSTRIAL CREiiXEMENT EL SALARIALS ASPECTES DE SERVEIS. DELS COSTOS 1 ENERGETICS OBLIGUEN BÁSICS L'ESTRATEGIA DE A PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE COMPREN ELEMENTS COM !LA DISMINUCIÓ D'ESTOCS, L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC. 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LOG ÍSTICA PRIORITATS SUBSTITUEIX EL D'ORGANITZACIÓ MÁRKETING DE LES EN LES EMPRESES INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT POSSIBLE LA GLOBALITZACIÓ DE LES ECONOMIES NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL. ES FA NECESSARI PLANTEJAR ESTRATEGIES ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE POSIN L'EMFASI POSITIVES PER EN LA GENERACIÓ AL SISTEMA D'EXTERNALITATS PRODUCTIU; LA UNITAT D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI. EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN CONJUNT DE CONSEQÜENCIES: - NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS. - L'OFERTA D'INFRASTRUCTURES S'HA D'ADAPTAR 1 AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN TRACTAMENT AMPLI 1 COORDINAT, FINS 1 TOT ENTRE DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA" SUFICIENT- 1 ATRAURE GRAN S OPERADORS INTERNACIONALS. - L'INCREMENT HA DE SER TAN QUANTITATIU COM QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR, GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1 LES FUNCIONS DELS SISTEMES PORTUARIS AEROPORTUARIS. - EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL. - LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA. - LA FLEXIBLE PRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA 5 EXIGE IX LOGÍSTICA EN EL AMBITS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT D'ALGUNES PECES PLANEJAMENT BASIQUES URBANÍSTIQ; DEL CALEN SISTEMA NOVES DE AREES ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES). - LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN. - LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A DISMINUIR. - LA DINÁMICA DE LOCALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS. BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE" EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA HA SEGUIT UNES PAUTES PRÓPIES DEL MODEL DE DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE. L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN SEGUIT ELS DARRERS ANYS ES CARACTERITZA CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL 6 PEL (1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PER TANT DE L'OCUPACIÓ POBLACIÓ) l1 DE LOCALITZACIÓ DE LA A LES DUES CORONES METROPOLITANES. AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL CORREDOR DE LA B-30. ENTRE LES CONSEQÜENCIE$ QUE SE'N DERIVEN ES TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS A BARCELONA, NECESSITAT LA L'EXTERIOR DEL --MUNICIPI D'INCREMENTAR DE LA CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA METROPOLITANA, 1 LA NECESSITAT D'ARTICULAR LES INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1 MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS. EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA MESURA DE NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES, PERÓ, TENINT EN COMPTE LA GLOBALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES, 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE BARCELONA. EL CONTEXT SITUATS EN AQUEST PUNi, EL CONTEXT EUROPEU INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS: - EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER<; MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o. -- ES CALCULA QUE LA DEMANDA DE SERVEIS DE TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN 120°/o QUANT A PASSATGERSi. - AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1 PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER 1 CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA SEGURETAT VIARIA (CQNSUM D'ENERGIES RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA, SOBRE EL TERRENY). 8 NO EFECTE �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT 1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS INCOMPLETES MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET SOVINT DES NACIONAL D'UNA 1, A PERSPECTIVA MÉS, EXCLUSIVAMENT L'EVOLUCIÓ ECONÓMICA HA DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL ENTRE D'INFRASTRUCTURES D'EUROPA 1 LES ÁREES EL MÉS CENTRE-NORD MERIDIONALS DEL CONTINENT). - LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE TRANSPORTS HA DE COMPLIR LES CO NDICIONS SEGÜENTS: 1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS, CONTRIBUINT ALHORA ALS MEDI OBJECTIUS COMUNITARIS EN MATERIA DE AMBIENT ASSEGURANT LES MILLORS CONDICIONS 1 SOCIALS POSS IBLES . 2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1 SERVEIS DE QUALITAT ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES . 9 EN CONDICIONS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT, TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN. 4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES CAPACITATS EXISTENTS. 5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS ELEMENTS . 6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES GRANS ÁREES URBANES 1 REGIONS, FACILITANT L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS CENTRALS. 7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS ESTATS MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ EUROPEA DE LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL 1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS. - PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA 1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA. 10 �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT D'ENCLAVAMENTS 1 FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA COMPETENCIA INTERPORTUARIA A ESCALA CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ PORTUARIA. EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN 1 PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL NORD D'AFRICA. ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS MEDITERRANIS ES TROBEfr'J LA DIMENSIÓ DEL SEU "HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA - QUANTS ALS AEROPORTS, SEMBLANTS. ES TENDEIX A LES PREVISIONS SÓN LA CONCENTRACIÓ CREIXENT EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT DELS AEROPORTS PERIFERICS, 1 A UNA CREIXENT POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE ELS GRANS EIXOS DE TRÁNSIT INTERNACIONALS. 11 INTEREUROPEUS 1 �Aj untament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1 UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES MERCADERIES (EL 25% DEL COMERc; MUNDIAL D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA PER VIA AERIA). ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES POSSIBILITATS DE CONINEXIÓ DELS ENLLAc;os TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1 LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA. - PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ DE MERCATS LA DEMANDA HA CRESCUT ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES HAN D'ESTAR PRESENTS EN ÁREES DE CONSUM DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1 S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA 1 AVANc;AR-S'HI. LES EMPRESES D'ABASTAMENT HAN 1 DE CONTROLAR DISTRIBUCIÓ. LES ELS FLUXOS OPERACIONS RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE MERCADER! ES. EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS, S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ, 1 Hl HA UNA CREIXENT SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A OPERADORS ESPECIALITZATS, ELS OPERADORS LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS, ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA CAPACITAT DE SERVEIS. EN AQUESTA D'ACTUACIÓ TRÁFICS DIRECCIÓ, PROU CAL AMPLfS, 1 DIFERENTS GARANTIR COMBINAR MODUS t DE ÁMBITS DIFERENTS TRANSPORT 1 DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI. LA LOCALITZACIÓ DELS ' SERVEIS LOGÍSTICS ÉS FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES LOGÍSTIQUES / TÉ ELS FACTORS PRINCIPALS EN! L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ EFICA<; D'INFRASTRUCTURE~ DE TRANSPORT; EN EL FET QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN D'OFERIR SERVEIS DE QUALITAT, ; 13 DE TRACTAMENT �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAtDIA ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA IMATGE DE LES EMPRESES INSTAL.LADES A LA PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA ' DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL FET QUE CAL CALI BRAR LA DISTANCIA RESPECTE D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES. LES TENDENCIES SOBRE LpCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN ÁREA DE PRODUCCIÓ A L'EEUROPA CENTRAL 1 TRES CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1 GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA. BARCELONA HA DE SER Ell. PUNT CLAU ~~ DE L'ÁREA LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA. LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA AVANTATGES DE SORTIDA. SÓN ELS AVANTATGES D_ ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA, UNA XARXA DE _TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS JA EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1 ----- ------- -------- ·-·--· - -----· ------ ·-·- ACTIU. HAMB~OTIERDAM, PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX NIVELL. MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU, PERÓ TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA". BARCELONA TÉ UN VENTALL DE POSSIBILITATS LA SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE. LA POTENCIALITAT DE L'ÁREA DE BARCELONA ES FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS: - ESTRUCTURA INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE, ...___----- EN UN ~ TERRITORI INTEGRAT D'EXTRAORDINÁRIES POSSIBILITATS COMPETITIVES. - --- - GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL PORT, EN COMP~- AMB ; D'AL TRES PORTS MEDITERRANIS. - BON POSICl'-. ' "'--'--'LUO_ EL COMER<; AMB L'ORIENT I LLUNYA. 15 �Ajuntament de Barcelona GAB1NET DE L'ALCALDIA - UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA. - UNES PERSPECTIVES DE PROGRÉS PORTUARI PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS, QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN SERVEII ACTIVITAT. - UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS MOLT IMPORTANT. BARCELONA HA DE DESENVOLUPAR, EQUILIBRAR 1 APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE S'ASSEGURI L'EXIT D'UNES POTENCIALITATS EVIDENTS. AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS, ADEQUAR LES COMUNICACIONS QUE ELS HAN DE RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA<;AR AMB LES GRANS XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS. ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE 1 EQUILIBRAT "HUB" LOGÍSTIC, 16 UNA PLATAFORMA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INTEGRADA D'ESCALA INTERCONTINENTAL AMB EUROPEA QUE DE FACI VOLUNTAT EL BARCELONA PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA. BARCELONA HA DE CONVERTIR-SE, JUNTAMENT AMB MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST DOBLE EIX RECONEGUT D'ALTRES BARCELONA-MAQRID COM A (QUE JERÁRQUICAMENT PLATAFORMES DE LA HA DE SER SUPERIOR PENÍNSULA A -BILBAO, VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA ' SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EUROPA-AMERICA, CARÁCTER D'ÁREA EN CÁRREGA INTERCONTINENTAL BARCELONA POTENCIA LOGÍSTICA INTERMODAL EL SEU 1 PORT MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT. LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE ¡ SITUA EN L'ESQUEMA DE DES-RADIALITZACIÓ DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI . EL PLA DEL DELTA EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1 QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OlÍMPIC: EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR<;OS, ,......________ LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS ----oBJEcríus DESENVOLUPAMENT PRIORITARIS ESTABLEIX DE COM BARCELONA A EL CENTRE LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1 VA SER AQUESTA MANERA DE FER LA QUE VA DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA DEL CONVEN I LLOBREGAT, D'INFRASTRUCTURES SUBSCRIT PEL DEL GOVERN DELTA CENTRAL, DEL LA GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT). A GRANS TRETS, ELS PROJECTES CONCRETS QUE CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS SEGÜENTS: 18 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDJA - AMPLIACIÓ DEL PORT, AMB EL PLA ESPECIAL D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC 1 L'EXTENSIÓ DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. DE AMPLIACIÓ L'AEROPORT, A TRAVÉS DEL PLA DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA - PR()JECTES VIARIS, CONCRETAMEN'f, LA POTA SUD (ENLLA<; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL BAIX LLOBREGAT PORT) 1 LA (MARTORELL-ABRERA-SANT MILLORA GLOBAL FELIU- D'ACCESSOS CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC PESAT MORROT - ZONA FRANCA - AUTOVIA BAIX LLOBREGAT). - PROJECTES FERROVIARIS, GARANTEIXIN POLIVALENT ELS AL DE ACCESSOS PORT MANERA AMB (PAPIOL-CAN QUE ES TRAVESSA TUNIS-ZAL) 1 L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT - PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL PRAT. - PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ D'ESPAIS HUMITS, LA DEPURADORA 19 D'AIGÜES �'~ ·l f Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL FRONT LITORAL. LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS: - INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES. GENERACIÓ DE DIRECTAMENT 134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000, PER LA CONSTRUCCIÓ D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA). - S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000 MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA (494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ INDU"fDA). - 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS). ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX, SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ. 20 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA MÁXIMA EXIGENCIA POSSIBLE. EL PROJECTE DE BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE A LLARG TERMINI. AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ D'UNA "MARCA" ÚNICA PER AL CONJUNT, FACTOR RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1 PROJECCIÓ. QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS TROBEM QUE ELS DIFERENTS PROJECTES ESTAN AVAN<;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1 A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA. 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES 1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA. ES FA NECESSARI ADOPTAR UN SISTEMA DE FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE MANERA GLOBAL. COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER TAt QUE LES INFRASTRUCTURES ~ 1 LOCALITZACIONS LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE NECESSITEM 1VOLEM. ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES MOL TES REPERCUSSIONS, SIGNIFICATIVA COM A ÉS ELEMENT ESPECIALMENT D'ARTICULACIÓ -1 CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT. AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS: - ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE POTENCIAR. - NO PODEM MALVERSAR TANTA QUANTITAT DE TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS PRODUCTIVES . HEM D'ACONSEGUIR UN DISSENY TERRITORIAL EQUILIBRAT. - LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ AMB CRITERIS FLEXIBLES. MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL DELTA DEL LLOSREGAT. EN PRIMER LLOC, ES FA NECESSARI GARANTIR EL COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR<; DE CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE MANTENIR 1 REFOR<;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES PARTS . TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB UNA SEQÜENCIA CONCATENADA DE DECISIONS. LES COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA. ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR UNS JOCS OlÍMPICS, PERÓ SEGURAMENT NO ESTEM tJ'ACORD SOBRE COMES FA. HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA EN QUEDEN ALGUNES . SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT. --------------- ~----- -- , , PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_ QUE GESTIONI LES ELS ADMINISTRACIONS _ _ _ES_S _ . PÚBLIQUES LEj 1 DE -· . LES - EMPRESES PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O INTERPRETACIONS ALIENES !A INICIALMENT APROVAT. 24 L'INTERES DEL MODEL �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ ES POT FER DE M<DLTES MANE RES. AMB EL NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE ' CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA D'ESTABLIR UNA DIRECCIÓ TECNICA ÚNICA QUE NO EXCLOGUI NINGÚ. EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR UNA PARTICIPACIÓ PREEMINENT. EL PRINCIPI - DE SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. afo<~t~c ~~L L{ ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL TENIR~ PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~ ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS: - NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS QUE INCIDEIXEN EN L'AMPLIACIÓ 1 MILLORA DE L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA AEROPORTUARIA. AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ "BON AEROPORT = DEGRADACIÓ MEDIAMBIENTAL.tC L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA 25 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CRÍTICA NECESSÁRIA. EN: EL COSTAT TERRA HEM D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR. - ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT. 7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES. - PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS COMPLERT. PESANTS HEM DE GARANTIR PROCEDENTS DE QUE ELS TARRAGONA TRÁFICS 1 GIRONA ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1 DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES RONDES. L'AUTOVIA DEL LLOBREGAT NO HA DE CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS). EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE, PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES INDUSTRIAL DE L'HOSPITALET 1 CORNELLA 1 PER GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU. 26 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CAL RECORDAR L'ESQUEMA DE LA NECESSITAT PEATGE$ VIARIS DE DE REMODELAR LA REGlÓ METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL D'OPTIMITZAR L'ÚS DE LES INFRASTRUCTURES DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES, NO PER LA B-30, PER ESTALVIAR-SE EL 1 PEATGE, INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES URBANES 1 DE TRANSPORT. D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT, QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA 1 RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL 1 LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA, CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA, PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL DE LA ROVIRA. - FINALMENT, UN APUNT SOBRE EL TRANSPORT FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL CAMP LOGÍSTIC PERÓ QUE COMPARTEIX INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES. 27 AMB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL PRÓXIM ANY COME~<;ARA A FUNCIONAR EL "CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE RO DALlES. LA XARXA D'INFRASTRUCTURA FERROVIARIA D'ALTA ---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA ENTORN DE FRAN<;A BARCELONA AMB MADRID-SEVILLA, CONNEXIONS AMB UNA CAP A TERMINAL PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA TERMINAL A L'AEROPORT 1 UNA TERCERA ESTACIÓ AL VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS. LES ESTRATEGIES EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN<;OS EN TRES CAMPS: - AMPLIACIÓ DE LES CAPACITATS DE LES INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL PORT 1L'AEROPORT. - DESENVOLUPAMENT DE TRANSPORT GRANS MULTI MODAL, 28 POTENCIALITATS JA QU E DE LES �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES AFAVORIDES PER ESMENTADES UNS ENLLAc;OS ES VEURAN TERRESTRES DE PRIMER ORDRE. - LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS. EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA INICIAR FA JA UNS ANYS. LES BASES D'AQUESTA ESTRATEGIA SÓN: - LÍNIA D'ESPECIALITZACIÓ, FONAMENTALMENT EN CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE CONTENIDORS, QUE ÉS EL CAMP AMB MÉS EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980 AL 72%> EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER IMPORTANT LA CARREGA DE GRANELS LÍQUIDS GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS. 29 1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS. - DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE L'AEROPORT AMB LA PROMC>CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT. - APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE MENOR TRÁNSIT. - POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB" D'ALGUNA GRAN COMPANYIA. - MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA. VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT, BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN CONDICIONS DE CONSTITUIR-SE EN LA PRINCIPAL PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD. ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA. AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN: 31 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - POSSIBLES INCOMPLIMENTS O RETARDS DELS COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE - DESENVOLUPAMENT ESCAS D'UN SECTOR LOGÍSTIC AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS LOGÍSTICS D'UNES EMPRESES SOVINT PETITES 1 MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS ARA. - DEFICIT LOGÍSTIQUES D'INFRASTRUCTURES CATALUNYA, CONCRETAMENT A LA A REGlÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI EN LA SEVA LOCALITZACIÓ. - DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS. - TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS EN LA CREACIÓ D'ALTRES "HUBS" LOGÍSTICS PENINSULARS. - EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1 LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS. 32 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'Al,CALDIA - CALDRA CALIBRAR ADEQUADAMENT ELS IMPACTES URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR PUGUIN CONVERTIR-SE ESPECIALMENT CLAR EN EN PREJUDICIS. EL TERRENY AIXÓ ÉS DE LA PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1 EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES. EL GRAN REPTE DE BARCELONA EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL SEGLE XIX. AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR, DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS 1MUNDIALS. 33 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN EVIDENT, TANT EN L'ACTIVITAT EFECTE DI RECTE CONSTRUCTIVA 1 ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES INDUi"TS SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA A BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1 PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT. EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR A CURT TERMINI ACTIVITATS (SECTOR DE LA COMPLEMENTARlES), CONSTRUCCIÓ A MIG 1 TERMINI (CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER<;, L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI (INFLUENCIA D'AQUESTES EN LA CREACIÓ ACTIVITATS 1 DESENVOLUPAMENT EFECTES DE LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT). UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ. SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER UN MOTIU BEN CLAR: CAL UNA ACCIÓ COORDINADA D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ EL SEU DESENVOLUPAMENT. 34 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE: - POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES ESPECIAL. - UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE LES DELEGACIONS D'ALTRES PATSOS, DE CATALUNYA DE INSTAL.LADES A L'ESTABLIMENT D'ENTITATS, REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A BARCELONA. - ACTUACIONS ADRE<;ADES A EMPRESES CONCRETES, AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ. - REFOR<;AMENT D'ASPECTES VINCULATS A LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA. - ELABORACIÓ D'EFECTES D'ESTUDIS DEL PLA SOBRE EN LA GLOBALITAT L'ESTRUCTURA SÓCIO- ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC. 35 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC A TRAVÉS DE LA COORDINACIÓ INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT, ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN DE COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1, SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~ OBRESINFRASTRUCTURALS. EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA "MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN<;AR TOTS ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1 APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS . L'EXPERIENCIA . ROJECTES, DE COM BARCELONA L"'OPERACIÓ AMB AL TRES OlÍMPICA", GRANS ÉS UN REFERENT IMPORTANT. / REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ 1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE SECTORS DE LA SOCIETAT. 36 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA. PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL DELTA, EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLATAFORMA LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE OLÍ MPIE. A EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA MÁXIMA ATENCIÓ, TREBALLAR AMB LA CELERITAT ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS OLÍMPICS, HAURIA DE MANTENIR-SE PROU Ai'LLAT DE DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS. SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1 TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA, PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER LA "DECADA LOGÍSTICA". LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ" 37 �Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT, S'HAN CARACTERITZAT, REPERCUSSIÓ D'UNA EN EVIDENT BANDA, LES PER UNA ESTRUCTURES ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL. LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1 CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ GLOBAL. FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT, ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS. 38 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUESTA GRAN TRANSFORMACIÓ URBANA HA ESTAT ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA POTENCIACIÓ MOL T IMPORTANT DEL POSICIONAMENT EXTERIOR DE BARCELONA. AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS. PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA MESURA GRACIES A ELLS, BARCELeNA HA POGUT PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA". PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN ELEMENT CRUCIAL. LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL, EN UNA PARAULA. METROPOLITANA. AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. 39 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS, POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA, METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1 ECONÓMIC. SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS EL DE LA REGENERACIÓ. UNA REGENERACIÓ QUE COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS, LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA RECUPERACIÓ DEL FRONT MARÍTIM QUE HEM DE COMPLETAR. AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCEL_ONA L'ÁREA METROPOLITANA . - .. ·- - . EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES 40 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT. ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A BASTAMENT REQUERIRlA SENGLES CONFERENCIES MONOGRÁFIQUES: - EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE MERCADERIES . - EL SISTEMA AEROPORTUARI, PER ACONSEGUIR L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1 DE CATALUNYA EN GENERAL, OPTIMITZANT-NE LES DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES. - LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR. - EL SISTEMA L'ABASTAMENT HÍDRIC, TANT D'AIGUA COM EN LA VESSANT DE LA DEPURACIÓ DE L'APROFITAMENT. - EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - 1 LA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL DELS DIFERENTS SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS, 41 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT LITORAL. QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA D'ACTIVITATS, - EN LA CONViVENCIA URBANA i INTER- URBANA. DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES, DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1 L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA. ' J MOLTES GRÁCIES. 42 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4374 Title A name given to the resource Conferència “Barcelona, punt clau” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Daurat, Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf 194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3 PDF Text Text EL PAIS 1 6 JUL 1995 EL PAÍS. Barcelona El alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha remitido durante d ultimo año una serie de cartas a líderes políticos e intelectuales europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a Las epístolas sobre Europa de Maragall (ft quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de que a través suyo, aquel dulce dia de otoño en Estrasburgo, era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con bras de sabiduría a la vecina Alemania y a toda Europa. Y políticos e intelectuales europeos nosotros fuimos reafirmados, reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa. distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la Maragall con su corresponsal. En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad. �EL PAIS 1 6 JUL. 1995 Entre la política y la cultura Dos episodios reaparecen en las misivas: la capitalidad cultural de Barcelona y la existencia de Catalunya Segle XXI Maragall se interroga e interroga a su interlocutor sobre si todo lo que la globalización de nuestras vidas anuncia como posible —"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la coexistencia internacional— es verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración cuando supimos datura barcelonesa y aclarar la hacia Vaclav Havel ——, Praga aspiraba intención que hay detrás de ella: La izquierda que se mezcla con una a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a evidente sintonía tural europea del Havel y a ti, defendiendo para siempre ha filosófica. En una 2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige sido, sobre cogimos el 2001. tras de una partitura europea", en mayo de este Esperemos que ga- porque como le ha razonado en año, Maragall cotodo, el nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de menta con agrado ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta la conferencia que partido de ios vez, "utilizar Europa para translona el 2001". el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo bía pronunciado interrogantes cuerdos de una vi- que hicimos con los Juegos días antes en la Gesita de Havel a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir neralitat, donde y no de las celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el planteó el dilema 2001, como pretexto para definir seguridades** recuerda: "Habla- la de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado mos de Catalunya ne que seguir su Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a También a Semprún le explica un tiempo". entrevista de hace un año o un La carta a Semprún es una de año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero las más largas y en la que trata de 1995, el horizonte conceptual que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que mente ser un gram optimista". En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía". "¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI, do europeo o un mero movipara denotar la precisión de lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo �EL PAIS 1 6 JUL 1995 /jjfl compartimos —con la diferencia de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de Europa? (...) Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Francfort, en 1949 ('mi patria es la lengua alemana'), es una de las bases más sólidas que he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: 'Mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje* (página 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente —si es que no la precede en la reflexión— otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual' (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (página 14), pero que creo que es lógicamente posterior: 'Las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". En la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias. Carta a Jacques Delors Querido presidente y amigo: Le agradezco vivamente la entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta a un modesto almuerzo. Reflexiono a menudo sobre las propuestas que usted sostiene en torno a Europa y la política, la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo. Insisto en que nos hace falta un partido europeo, o más bien un movimiento europeo. Existe uno, los hijos de los viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en nuestra casa, en Cataluña, son Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso. Pero, quizá, hace falta ya un federalismo europeo de todas las piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la lenta transferencia de la razón de Estado hacia la supranación que, sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto. ¿Cómo entonces no irritar a los Estados? Ciertamente, los chivos expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como las Regiones —que ahora pasan por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes como las pequeñas ciudades del Macizo Central o de la Meseta española: todo aquello que no es Estado por debajo del Estado. Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se puede prescindir de ellos. Más que eso: siendo los Estados los herederos de la Razón y de las Luces del XVIII, con (Francia) o sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de esta significación. Incluso si hay verdaderamente deseos, algunas veces con urgencia, de hacerlo. He leído en alguna parte a un autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido todo lo contrario del siglo de la Razón: el siglo de los sentimientos. En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después de Napoleón y ha hecho nacer todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el siglo XX ha sido asesino, traidor y decepcionante. Momento de progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo. de la autodestrucción universal. (Cenzaburo Oé ha dicho, con bellas palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo en el pensamiento, mientras que si toda una ciudad es destruida, es la memoria misma de los hombres la que desaparece, la huella de hombres y mujeres. (Es justamente lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik y después Sarajevo fueron bombardeadas). Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un modelo teleológico de perfección que nos pueda indicar la vía de la simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres humanos. Que no se convencerá a las gentes por la razón, sino por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad. Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca- �EL PAIS 1 6 JUL. 1935 mino de la trasnacionalidad y, en consecuencia, del humanisme. Aquí, en Barcelona, pero también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en proceso de abrirse a la sociedad, lentamente pero con seguridad. Espero que podremos contar con su presencia enriquecedora, y muy respetada por unos y por otros, entre nosotros. Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad. Pasqual Afaragall 1-PS. Muchas veces, me ha dicho que las ciudades son «1 motor de Europa y las regiones un posible nivel de institucionalización. Evidentemente, se puede pensar en un mapa europeo coloreado, dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En cambio, un mapa de ciudades, ¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento. Hace falta o una concreción (¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una ciudad —una estrella— y dónde termina la otra?). Y sin embargo... Europa no es más que el desarrollo de las ciudades, después condados, más tarde repúblicas o ducados, y finalmente reinos o Estados. El Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania (Renania, Palatinado, Bremen, Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas, Roma, etcétera)... es verdad que estas naciones se han formado por adición del hinterland a las ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra cosa. ¿Pero no es cierto que en el momento en que Europa sucede a las naciones, hace falta volver a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización? 2» P.S. ¿Qué debe entenderse por subsidiariedad? Balladur nos ha dicho hoy en Montpellier que el concepto remite a Tomás de Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un día con Lubbers— proviene del hecho de que esta vieja idea que se referia a las relaciones entre la Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad civil!— aparece hoy mezclada con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la constatación de que actualmente la democracia no es aquello que se quiere, todo lo que se quiere. Hace falla, además, el respeto a las minorías: la voluntad de la mayoría no es suficiente para dar toda su expresión a la diversidad ni a los derechos individuales, mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr. Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón de ser —incluso si como decía ayer el ministro Branttigam de Brandenburgo, la subsidiariedad puede jugar en favor de la cesión de competencias a la Comisión Europea porque ñnalmente se puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las epístolas sobre Europa de Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995/07/16 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Europa Relacions Internacionals Description An account of the resource Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1469/19960126d_00708.pdf 395168a67458c45cb05000703e166e99 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.1.96 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LG) Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu als judadors de bàsquet Juan Antonio San Epifanioi Nacho Solozábal. Saló de Cent, 18:30 h. De cara a la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu a Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal, es fan avinents els aspectes següents: El Consell Plenari del 22 de desembre passat va aprovar per unanimitat la moció per la qual es concedia als dos jugadors de bàsquet la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu per la seva llarga llista d'èxits esportius a nivell nacional i internacional i per la seva contribució a la difusió dels valors esportius de la ciutat, des de les files del conjunt del F.C. Barcelona de Bàsquet. A través de l'equip de basquet del F.C.Barcelona, l'Epi ha estat un actiu important pel club durant 20 anys i el Nacho Solozábal durant 17, sent tots dos peces clau en els resultats del club. Durant aquests anys, el Barça de Bàsquet ha estat set vegades campió de lliga, tres vegades subcampió de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, entre d'altres èxist esportius. - Actualment, Nacho Solozábal és economista en actiu i dirigeix una escola de bàsquet que porta el seu nom. Aquesta escola va iniciar la seva activitat ara fa dos anys al poliesportiu de la Nova Icàrïa i actualment està ubicada al poliesportiu de l'Estació del Nord. - Epi és assessor de la Lliga Professional de Bàsquet (ACB), responsable (exclusiu) de la Publicitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, propietari de l'empresa New Events, comentarista de C anal Plus i articulista al Mundo Depo rtivo. Epi va rebre un homenatge del Futbol Club Barcelona el 26 de desembre passat al Palau Blaugrana, al qual es va excusar l'assistència de l'Alcalde. Desenvolupament de l'acte: - Parlament del regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports, Albert Batlle. Lectura del decret de concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per la secretària general en funcions, Irene Pagès. Paraules dels guardonats. Cloenda de l'Alcalde. ESPORTS4.LGS �IJ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta de paraules de l'Alcalde: - En primer lloc, vull agrair totes les persones que ens acompanyen el testimoni d'estimació cap a dues figures imprescindibles de l'esport català i espanyol, com són luan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozábal. - La trajectória esportiva i la gran qualitat humana d'en Nacho i de l'Epi són exemples a seguir per tots els nois i noies que fan de l'esport una eina de civisme, d'integració i de participació social. Si bé és cert que no tots els joves que practiquen esport poden aconseguir el que vosaltres heu fet -el vostre palmarès- també ho és que els anys que es dediquen a 14 práctica esportiva sempre seran recordats com els millors de la joventut. Tots sabem que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'excusa per a una gran transformació de la ciutat i que varen fer possible que la ciutat es dotés d'unes instal.lacions esportives que mai hagués pogut somiar. Els ciutadans han fet seves les instal.lacions esportives i la ciutat per a la práctica esportiva. Barcelona és la ciutat en la qual es fa més esport al carrer d'Europa. 262.000 persones han fet esport al carrer de manera organitzada l'any 1995, més de mig milió de barcelonins fan entre 20 i 30 minuts d'esport 1 cop la setmana, i les installacions esportives ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA municipals ofereixen cada vegada millors serveis als seus abonats. Més de 31.000! Què hem de fer amb tot aquest actiu? Mantenir-l'ho. Les línies ja estan marcades. L'esport escolar i la consolidació de Barcelona com a capital internacional de l'esport són el camí que hem de seguir per ser un punt de referéncia esportiva. Com a ciutat no farem res a nivell esportiu, si la gent no considera l'esport com un element més de la seva vida quotidiana. - Els més joves han de viure l'esport des de l'escola, com a part inqüestionable de la seva educació i formació. Són els esportistes del futur. No farem res en el camp de l'esport a nivell català., espanyol o internacional si l'esport de base no el treballem, si no el consolidem. (Anunciar que recuperem els els Dimecres Olímpics en aquest any olímpic.) El Nacho i l'Epi treballan des de les seves noves responsabilitats en la promoció de l'esport. Ells saben corn ningú l'esforç i el sacrifici que significa estar entre els millors. Han après des de molt joves tant les lliçons de la derrota com les del triomf, perquè han estat uns bons jugadors en el més gran sentit de la paraula. Barcelona ho sap perquè ha vibrat amb les seves victòries i avui la ciutat els fa aquest homenatge i els atorga aquesta distinció. ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Des d'aquí els convido a seguir treballant perquè Barcelona sigui punt de referència en la promoció de l'esport de base i en la consolidació de Barcelona corn a capital internacional de l'esport. - Moltes felicitats i molta sort en tots els reptes que us marqueu d'ara en endavant. 1 ESPORTS4.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4375 Title A name given to the resource Concessió de la Medalla d'Or de la ciutat al mèrit esportiu Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Esport Model social San Epifanio, Juan Antonio, 1959- Solozábal, Ignacio Basquetbol Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1470/19960127d_00709.pdf 39cbeed7bd2c1fda7436519d4eac4df0 PDF Text Text ( 41" Transcripció paraules Sr. Alcalde. Benvinguda President de Mèxic, Ernesto Zedilla (27 de gener de 1996) Bienvenidos Sr. Presidente y Sra. Sres. Secretarios Sres. Embajadores Barcelona les recibe con mucho afecto. Agradecemos el gesto. Calculado, sensible, civilizado, de visitar Barcelona. Muchos lo hicieron: De la Madrid, (Echeverría), Lopez Portillo. El Presidente de la Generalitat le hablará seguro de cómo los catalanes valoramos su acogida a muchos durante el exilio. Barcelona, la catalana, la europea, la republicana, la liberal, la progresista, la comerciante, la olímpica, la industrial y tecnológica, la culta, la literaria. Hermanados con Monterrey, cuyo alcalde nos regaló un magnífico monumento a América, xxxxx cultural. Presentes en el maravilloso Mundial del 86 Tepito, y vuelta en el 91 a remarcar P. Garibaldi - P. Real - Tonanguitla - Octavio Paz (Xavier Rubert de Ventós) Echame una manita. >.evt.t Las primeras revoluciones ya dieron de sí, las: xxix, que vienen ahora, no sabemos como serán. O si sabemos algo. La proximidad y la pluralidad van a jugar un papel más importante. Donde hay 2 habrá 3. Donde uno, dos. Donde monolitismo, alternancia. Donde sólo mayorías, minorías. Donde sólo Estado, sociedad civil. Donde sólo mercado, ciudadanía. Tenemos derecho las ciudades a hablar de todo esto? Tenemos un derecho limitado. Pero no nulo. Tenemos un derecho limitado que debemos administrar con tiento, y con la venia. Y así lo hacemos. Que su estancia entre nosotros sea recordada en los años como un punto de partida, o mejor como un relanzamiento. Que el himno catalan de México que compuso Nunó de St. Joan sea algo más que una casualidad afortunada. MEXIC.PMM tottle 119 �Que Barcelona y Monterrey y DF puedan en xxxxx vean la nueva era con ilusión MEXIC.PMM ��rie`trit / f(7-- z -VD/ L'ALCALDE DE BARCELONA „^ , •^^ ^ ^.inbt,^ k ^ ir( (Ay(7-z.- )/{? 9 ^ ^'^u ^ ai..) ^` ' ------ ^' 3 , r ?-¿4^ , rr i 'r...0-11-3 cÑ (f-r,,,„ b.e} FickeL.zi a-ttifei-4-t) ,E Je' "<nli 1‹. i ,\J~ Ho_ek l ^^^^ . ((t-0"--) ^ ‹-yIN ' ui1 oillM/r^- L- �L'ALCALDE DE BARCELONA ir‘‹AQ') L:Luitç ìJ CUi �2 L'ALCALDE DE BARCELONA 2 7 / Oi c2Th /U-NR1-4-- CA‘A\--1 i'eÁitit-t (ÁitA (LQ.Aam II' /./Le.lt,kti) ¿t.t/ucis . tkx. 6(A, t-e , b v\cf¿ t,vvt („›-j 1 L A CL:eit"("- tit ttliV4 c;u,&v I i/L-0 a,le \n(A,JOLak- VU-4ja, k91-t 7 I '-i/Ce 2 LAI)q-4. j: . ktilciA4M-q~, . 1)(Aik /t7?- ((r~ . kv", ps5G ck 0,2 Gt4 „cut Abi2,kca,L, �L'ALCALDE DE BARCELONA csiuttmf') ettgb¿A kçA c, L /1/írti)cirl(;) (-Co, -CAAD it( 1")./Uk (-\.1 U,\I\ . .AA/ ‘nevagr. Otiki r (t2, ( ( n 4/(4 4:1/ 1/1 - (2;1AQ Ct/14/14/virz y lvirvb uC atic,47, (:)7240 (,./vu / � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4376 Title A name given to the resource Transcripció notes Sr. Alcalde de benvinguda del President de Mèxic, Ernesto Zedillo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Mèxic Zedillo, Ernesto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1471/19960204d_00710_LD.pdf e6725bac0ad337f29e27abc304a74e50 PDF Text Text ~ INCOMODITAT I ,·f !frCIENCIA L'estiu maleit Amb un retard pel qual m'excuso d'entradajarribo a la cita de cap d'any amb els lectors d'aquest diari, I'admirat i valent Didri de Girona. Vaig faltar a la cita de l'estiu. Pero el de 1995 va ser un estiu maleYt, que només ens oferia escandols. Era impossible llevar-se un matí, baixar al poble, comprar els diaris, asseure's a la ¡ cadira del porxo i llegir alguna cosa passablement simpiltica. Tot al contrari. González i Pujol jugaven al gat i a la rata amb la data de les eleccions. González, amb una coherencia dictada pe! canlcter ped) també per la necessitat, i Pujo! amb ¡ una habilitat que va esdevenir excessiva i c.rregosa. Tot plegat, per anunciar allo que ja sabíem ~ des de feia dos ~ t~ .·· anys: eleccions autonomiques enganxades a les municipals, i ~ legislatijves anticipades. ! Les autonomiques anticipades eren canta(ies si CiU perdía les municipals a Barcelona.. ~;~~á:. Tanm~tei~/P~jo~ v~ esgarrar el tret. ~'~dver~a~i no er~ Maragall --tranquiC J~dt1, tranqml-- pero ppdm ser Nadal.r::~ ~ Ye't aqm 1 que la campanya curta, brillant i savia de Quim Nadal (tot i ~ "'· 'no haver-hi un 1 ~ cara a cara televisiu, com hauria calgut) va ser justament el que es necessitava per a obrir la fase final del domini convergent. Una persona relativament nova en 1 !'escena política catalana, ~S amb una traj~ctoria previa rutilant, intatxable, ~ influiría positivament en un canvi d'escenatii. I així va ser. ~ / .-~ r} ~~ ~ei}W,IJ~ ¡ ·' A l'escenari espanyol, Ci,IJ, mitjanyant Jo"quim Molins, havia rematat la feina bruta contra Narcís Serta que els fabricadts de dossiers (Conde-Perote, De la Rosa-Álvarez) havien q'omenc;at. Tot era es~ectacular, pero al final N' es va veure que no n'hi havia per tant. Hem sabut que l~s escoltes telefoniques ~ren aleatories i que el CESID feia'CI que havia de fer. Pero l'atac a Serra havia tingut els seus efectes 4(,aixo es tractava. / dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 1 , \K ~ /X ~/ �Serra i els interessos generals_ Serra m'havia passat la vara de mando al Saló de Cent el2 de desembre del 1982. ~ffe n'anava a fer una feina que semblav~ impossible i que ara s'ha vist que no ho era, o almenys, que no ho era per a Narcís Serra: canviar l'exercit espanyol, que sortia d'un cop d'Estat fallit, i fer-ne l'exercit que tenim ara, aquest que va a Mostar a aixecar ponts, a ajudar els ciutada~s tocats perla guerra. Quan vaig prendre possessió de l'alcaldia 1per cinquena vegada, 12 anys i mig després d'aquell 2 de desembre, vaig parlar d'una persona que estava sent tractada molt injustament. Vaig elogiar el coratge¡ de Serra en la defensa de l'interes 1 general. ' Miquel Roca i Jordi Pujo! van fer arrib;:tr la seva satisfacció per les meves paraules just aquell mateix dia: "Algú havia d'encetar la defensa de Serra, nosaltres no podiem ser els primers, etc ... ". Pero aquest sentiment va durar tot just dFl 1 una setmana, fins que va arribar el Pie Congrés deis Diputats, un Ple on tothom es va apuntar al grup deis que "llaq~aven tomaquets". CiU els va llan~ar amb més elegancia pero amb efectes més feridors. Allo va ser el Ple del Corral de la Pacheca. Dins del socialisme espanyol hi havia sect~rs que potser havien considerat Serra com un intrús. Aquell dia al Congrés deis Diputats aquests sectors van assistir a tot l'espectacle, en el millor deis casos, amb circumspecció. El canvi del cal'Jv( Felipe i Serra havien calculat malament l'abast del compromís que van adquirir en prometre "el canvi del canvi" -- un fórmula inventada a Barcelona-- i en assegurar als votants que s'havia captat el missatge. Ni Garzón, ni Perez Mariño, ni Asunción (per raons diferents) van poder ser els protagonistes de la reforma policial i de 1la lluita contra la corrupció des del govern i la majoria. Ho han hagut de ser Belloch, Robles i Fernández de la Vega. El perill que hi havia era que "tot estirant la manta"{amb energía, es sacsegessin els equilibris polítics, més enlla de la capac~tat del propi govern pera controlar el ritme de l'operació. I aixo es el que va sJccei"r. Perote era un "electró lliure"t#J dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.2 /1 r_¡ { �perillosíssim i Conde-De la Rosa formaven un equip massa poderós encara pera posar-los allloc que els corresponia sense córrer riscos. 1 Hem pagat molt carel no haver gosat canviar la cúpula policial compromesa amb la dictadura, ni en el període de la UCD ni en el període del PSOE fins al 1987. La tragedia del terrorisme renovada un i altre cop ho complicava tot. La barreja de bajanades i corrupcions que es va covctr en aquesta situació ha permes que o o 1 ' pass1 tot atxo: 1) Que el PP --que hagués comes barbaritatvs tant o més lamentables si hagués heretat el govem d'UCD-- haki aparegut ara com la "for9a neta". ¡ 2) Que CiU, que va caure de quatre potes en els excessos de la bambolla especulativa i el nou-riquisme deis¡ anys 80 --tal com ja va denunciar Raimon Obiols molt aviat-- hagi aparegut davant l'opinió pública catalana i sobre tot espanyola, com aquell ¡que ha aportat al PSOE un suport 1 interessat, inestable, fragilitzant, que no responia a una alian9a de Catalunya amb el progressisme espanyol --com historicament en altres ¡ ocasions havia succe"it-- sinó a una ta,btica a curt termini. 3) Que, en conseqüencia, el foname9talisme passat de rosca --i de moda-de Julio Anguita hagi pogut jugar¡ el rol de fiscal acusador d'aquesta majoria inestable en benefici del Pf, tot creant una mena d'alian9a deis extrems per retomar als bons vells ~emps de la dialectica dreta-esquerra segrestada pel centrisme pragmati~ de Suárez i González. Aquest es l'ambient que es respira, no a Catalttnya, pero si a Madrid i a altres punts de la resta d'Espanya. 4) Que les relacions Justícia-Go'{em-Mi~jans de Comunicació hagin experimentat una serie de revolucions imparables, que van comen9ar amb la concessió deis canals de TV priv~ts, el creixent contacte entre mitjans i bancs (aquests drasticament renovat~ perla generació Conde-De la Rosa) i la pervivencia d'una columna judicial no conservadora sinó nostalgica -que és molt diferent. El paper deis intel.lectuals en tot aquest pr~cés ha estat en alguns casos coratjós, pero no "revolucionad" ni determinant. En lels millors dels casos s'han obstinat a reivindicar~ circulació del poder més que.la seva transformació. Aranguren va l!6.. ¡ dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.3 �gosar dir en veu alta el que molta gent dei~ en privat (com ja va fer al 1963). I poca cosa més. L 'esperam;a basca Una esperanya ha nascut a Euskadi. Recalde com sempre ha estat el més lúcid -no endabades ETA java posar petards a la lllibreria progressista de la seva dona els anys 60--, Jáuregui ha interpretat ami) enorme dignitat i forya el rol del ¡ ()./'~ socialisme base, pressionat per una banda i ~na altra, convertint-se per a mi enf.kp personatge:,polítiqmés considerable:.,de l'Estat. Mayor Oreja ha sabut també fer les 1 passes que calien per aclimatar un partit tant allunyat dels sentiments generals bascos com el PP. Ordóñez va pagar amb lla vida el seu coratge. Odón Elorza s'afirma més i més com un dels millor$ alcaldes de país. I, sobretot, els l moviments silenciosos, espectacularment diiscrets, diflcils i massius, entom als segrestaments d'ETA, representen una clara esperan ya. El grup de Cristina Cuesta i altres com el seu seran finalment la base del capgirament social. El PNB no ha entrat en el joc fatigant de la "dutxa escocesla" que ha practicat CiU ni tampoc en l'irritant credit polític a curt termini ( ara fin~ al 17 de juliol; ara fins a l'agost, ara fins al 15 de setembre, etc.). Un altre motiu d'esperanya, ja passat l'estiu, ha estat l'evolució deis processos polítics a Palestina i a Bosnia; i també a l'Ulster. Els nord-americans hi han jugat un paper rellevant. 1 si Europa no hi ha ~t un paper més important, aixó no hauria de ser causa d'escepticisme sinó! que és conseqüencia d'un excés d'escepticisme. Més Europa hagués estat millor que menys Europa. Circula ció i transformació del poder Des de la meva talaia local d'alcalde d'un~ ' ciutat de les moltes que formen el sistema europeu --de les més entusiastes-- 4onstato que Europa i les ciutats i les regions s'emporten les millors esperanqes, les més pures, deis nostres conciutadans. És cert que a Franya, encara, la gent creu 9n l'Estat republica com a solució de totes les coses. Com han assenyalat Xavi~r Rubert de Ventós, Miguel Angel Bastenier i Jean Daniel, la vaga general fr<ancesa apareix com un dels darrers moviments del segle deis Estats, el segle X.k; com un deis darrers estirabots del 1 nacionalisme d'Estat. L'atac a les institucioni republicanes tradicionals (sobretot a 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 4 �l'Escola pública) ha estat sentit per molts francesas com una agressió a la "nació francesa", a alló que fa de Franc;a una nació piferent. ! l Mitterrand ho va intuir ja fa temps. El dia j que es va re-inaugurar el Museu de Ceret, de la ma del bon alcalde Sicre i dti la Josefina Matamoros. Mitterrand, aleshores encara president de la República, va acceptar amb complaenc;a de rebre els manifestants contra les primeres reformes educatives del govern Balladur. A l'hora de dinar, en la "intimitat socialista" 4e la taula d'un bon restaurant cereta, voltat d'alcaldes que eren de la mateixa co~da, Mitterrand s'explicava clarament sobre aquesta qüestió. Si a Espanya la crisi de l'Estat és profunda a Franc;a esta esdevenint patetica. A Espanya hi ha un element de desgast del govem que a Fran9a no hi és. La "circulació del poder" no és la solució. Ja s'ha produ'it. Ara s'aproxima la transformació del poder. Més democracia és més proximitat La gent ja no accepta, amb Churchill, la deh10cracia "tal com és". Els ciutadans volen una democracia "tal com podria ser". És a dir: millorada . .la no ens conformem amb tenir el menys dolent deis sistemes politics. Volem el millor deis sistemes polítics. Una democracia canviaqa. Més europea i alhora més local. Mundialització i proximitat. "Europa i el meu barrí" sembla que sigui la tonsigna. ¡ l¡ Vaig veure fa poc, des de Brussel.les estan¡t, i a la televisió francesa --viatjar és -- com el govern Juppé ha canviat finalment ara una apassionant assignatura ' aquesta contradicció flagrant en els terme~ que era el "programa nacional pel suburbi". Ha canviat el nom, no sé si tampé la cosa. A Fran9a, encara ara, un l funcionari de l'Estat, des del Departament !Provincial, porta la comptabilitat de centenars de municipis. La policía local no existeix, i l'escola local, per descomptat, tampoc. El sistema més avan9at, democratic i ben organitzat, probablement, de tot el món, ha esdenvingut més i més obsolet a mesura !que la democracia possible --possible per la cultura de la gent, per les mili ores 1tecnologiques, per la diversitat dels conciutadans, per la revolució de la inforfl\ació-- s'acosta. I la democracia real i formal queda enrera. La meitat més un d~ l'Assemblea Nacional és una oferta 1 molt pobra. Molt cega. Molt llunyana. dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.s �El federalisme i la subsidiarietat s'imposen. Les minories belluguen i són tan importants com les majories. La particuJaritat es resisteix a la generalitat. L'interes general s'ha de justificar, s'ha de Uemostrar cada cop, és subsidiari de l'interes particular, no "se li suposa", com el ¡valor al soldat. l A l'Espanya de les Autonomies, ¿estem més¡ben situats pels canvis que s'acosten? E~~~=~ ~ €)l Fran9a, el culte de l'Estat democratic ha anat aparellat amb la veneració pels ~ drets personals, amb la tradició del dret d'akil, amb la llibertat de crítica, amb la independencia intel.lectual. Aixo que fa qu~ Milan Kundera, després d'atacar els mesos, quan li pregunten finalment nacionalismes, en una entrevista de fa 8 o lP en que creu, di u: "en Fran9a". 1 Mitterrand i el ternps Un espectacle apassionant, el que Mitterrahd va preparar minuciosament per a després de la seva mort. Primer, perque, en ¡efecte, potser ningú com ell ha tingut un domini tan absolut --i tan conegut-- de les circumstancies del seu traspas, un dialeg tan llarg, lúcid i emocionant amb l'altre costat. l Pero també apassionant perque Fraw;a, q~e l'ha adorat, no li ha perdonat cap falla, cap ni una. I l'ha enterrat, sí, escandalitzant els puritans anglosaxons --i alguns deis nostres-- amb la tendresa possible en la superació de les tendreses convencionals: la dona, !'esplendida Danielle, abra9ada a Mazarine, la filia de Mitterrand i d'una altra dona, i aquesta kambé al costat de les altres dues. 1 Escandalosa tendresa, lucidesa a voltes cruel. Llegiu Jean Daniel i Régis Debray, dscolteu-los explicar la parsimonia maquiavelica del govemant que deixa fer ~1 temps la seva obra, que arriba tard voluntariament --a mi, que tinc fama de fe~ tard i sempre em sembla inevitable, ; aquest domini del temps m'admira encara rriés--, que es casa amb els comunistes per a després minoritzar-los. Visioneu les imatges que els realitzadors del canal Arte han sabut trobar fa pocs dies: els militants comunistes rebent amb un silenci ominós, a les vuit del vespre d'un día de 1981, la notícia que Mitterrand havi a estat elegít President de la República. (Aq~lla tarda del 81 i en aquel! moment, estrenavem a Rupia una antena direccional ~er a veure la tele francesa i saber al t dad es/sed/tex/d dgpm .do e Pag.6 �minut, al segon, la notícia que espen'lven-t: Franya era per ti d'esquerres. En Francesc Vicens, que era amb nosaltres, es ~a emocionar tant que sortint amb el cotxe va passar per damunt d'una acacia queiencara en dula marca). Fran9a no té una "política" moderna, pero té una cosa més important --entre moltes altres--, té una cultura política capaf de la transformació, perque és una cultura crítica. (Chirac en pot donar fe; e~ un altre sentit, també Clinton, als EUA, podría testimoniar del mateix). No sé si nosaltres la tenim, aquesta cultura ~olítica crítica. Ho veurem aviat. No m'ho sembla. Jnteres nacional i interes del govern La facilitat relativa amb que hem passat d'un Estat centralista a un Estat autonomic no pot amagar l'altra facilitat, aquella amb la qual les autonomies han incorporat una mentalitat de petits estats en !el pitjor sentit: grans des peses, grans deutes, grans protocols ... i l'Estat s'ha atrinx~rat de nou en l'escepticisme respecte de la proximitat que predica Maastricht. Molt intervencionisme, massa, i poc respecte al poder local i a la societat civil --tbt invocant-la, és ciar--. ; ¿Era inevitable? Potser era inevitable, pero ~orpren l'amabilitat i el cofoisme amb que tot aixo ha estat rebut, la confusió entre! interes nacional i interes del govern, ¡ l'acomodació deis mitjans al repartiment o ¡'lottizzazione" del seu esperit crític: una mica per aquí, una mica per alla... i tots contents. En el cas del govem espanyol, ha esta rqmarcable la rotunditat amb que ha incoporat el que jo anomenaria un nacionalifme basat en la cohesió social, sense questionar les relacions polítiques establert~s, els sistemes electorals, el sistema judicial --com he dit-- ni per descomptat el paper de la política en la vida social, l'excessiu paper del govern en la vida local i 1~acial. f No deixa der ser curiós que el partit socialifta s'hagi convertit en un partit votat per la tercera edat --i molt menys per la jpventut--, per les petites capitals de província i algunes zones rurals --molt ~enys que les grans concentracions urbanes, amb l'excepció de Barcelona, mal tjn'esta el dir-ho-- i que hagi de veure com el partit rival de la dreta incorpora les !dones d'una forma més espectacular als !loes de comandament, sobre tot a niv~ll local, i com una bona part dels ! dades/sed/tex/ddgpm.doc rag. 7 �intel.lectuals se li giren d'esquena (aixo també ha succeit amb bona part de la 1 intel.lectualitat francesa). 1 Un bon sistema que garanteixi el bon goverh Mentrestant alguns deis intel.lectuals qve segueixen militant a !'esquerra practiquen un moralisme de mínims, com f~ia no fa gaire Fernando Savater quan citava Spinoza en el sentit que la política n$ s'hauria de confondre amb la moral. Venia a dir que no tora bó un sistema politic que hagués de suposar la bondat moral dels polítics per funcionar bé: més rviat el sistema fóra bó si forcés als polítics, tot i eticament imperfectes, a actuar bé (potser ens convingui pensar aixo a la llum del pertil personal d'alguns deis pdssibles nous governants!). ! Tot aixo és magnífic, pero no treu que el més greu error deis polítics es produeix quan s'equivoquen amb les persones en lesi quals confien o deleguen part de les seves responsabilitats. I aquest és un judici inevitablement moral, en el sentit més ¡ ampli de la paraula. ' L'altre error que poden cometre els polítics es refereix a la distancia en la qual trien de solucionar els problemes. La més gran equivocació de la política t;ts produeix quan es vol resoldre un 1 problema sense situar-se a la distancia adequada. Quan un polític d'Estat s'aixeca un dia amb intenció d'arreglar l'atur de llarga durada o la vivenda dels joves, tremoleu. La major part deis cops els efectes negatius son tan grans com els positius. No diria coses molt diferents de Iajcúpules sindicals o empresarials, i de les lleis del Parlament. Recentment s'ha aprovat un nou Codi Penal. Veient que el vandalisme urba creix i que revolta més i més a molts ciutadansJ, s'ha decidit penalitzar, criminalitzar, els "graftitti". D'aixo se'n diu "matar mosqub a canonades". Qualsevol alcalde de ciutat mitjanament gran sap que els "graffi¡tti" no se solucionaran si no és amb jutges locals, ju(jes de pau de grans ciutat~, amb sistemes de reparació i no de presó, amb ordenances i policía local pr~parada per a actuar com a policía judicial. j 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. s �~ ~ j".J~~-Pero -~ls parlamentaris tMt! ·-~!_~ Han sentit que els "graffitti" revolten la gent i no es volen privar de mirar de solucionar-hb amb l'instrument que tenen a lama, que es una nova llei. Sense adonar-se que ,s ón massa lluny i que aquestes coses s'han de fer de molt més a prop. Aquest és lfesaíñcroi¿~ Planificadors convergents En el nivell autonomic no es pot dir que Jnem gaire més bé. Hi ha una fal.lera immensa per intervenir, planificar, prohibir, dibuixar circumscripcions, fixar horaris i normalitzar-ho tot. Ara, els planificadors convergents, amb e[ seu intervencionisme de sempre, tan fet a la seva, han decidit posar les estaci~ns del tren d'alta velocitat tora de les ciutats. A tot Europa es posen les estacion$ tant al centre com sigui possible per competir amb !'avió, i estalviar temps en el trajecte domicili-estació per comparació amb la distancia,l domicili-aer~port, i en tot cas prop deis aeroports t~· ~ intercontinentals per captar la massa críti~a de passatgers que permet sostenir aquest tipus de vols. Dones aquí no. Aqrí, l'estació de Barcelona ha d'anar a Cerdanyola, i la de Girona, a Cassa. 1 Els centres urbans, amena9ats arreu de decadencia per la congestió, pels preus del 1 sol i perla multiplicació deis centres cometcials i terciaris suburbials (al costat de les autopistes), competeixen conjuntament entre ells a escala europea per mentenir la barreja d'activitats residencial$, culturals, de petit comer9 i de gran comer9, etc. que fan d'un centre urba un llof irrepetible i agradable. t ! Dones bé, aquí els planificadors correspon~nts, obsessionats amb un clientelisme equivocat cap al petit comer9, han condemnat la Pla9a Catalunya i el carrer Pelai de Barcelona a la decadencia. Perque han¡ paralitzat una operació de gran abast comercial i una transacció interessant. No ~olament han tirat per terra mesos, anys 1 d'esforyos per revitalitzar un centre urba ! permanentment amena9at (com tots) sinó que ho han fet contra els interessos <kl petit comer9 del Passei g de Gracia, Barnacentre, Rambles, etc. que veuen astotats comes beneficia, entre moratoria i moratoria, tots aquests bolets d'autopista, :que en part tenen raó de ser (perque abarateixen els preus en zones de treballad~rs) pero que no aporten les economies d'aglomeració i la qualitat de vida d'un cen~re urba potent i digne. dades/sed/tex/ddgpm .doc Pag.9 �L 'anv queja ha oassat... l'any que oassem Ve't aquí que, al tinal, mentre les brases: de la llar de foc de Rupia es van refredant i la nit camina lentament cap a ~a matinada, he acabat fent d'alcalde. Amb aquell punt d'indignació que els alcaldes aprenem deis ve"ins que ens exigeixen i ens canten les seves raons. 1 i L'estiu va passar. La tardor ens va dur un! nou Parlament a Catalunya. L'hivern ! ens dura un nou govern a Espanya. 1 l'an~ 1996 ens dura una nova constitució europea: la revisió del tractat de Maastrichi. Potser sera pel 1997, pero en tot cas aquest any 1996 sera l'any de la nova concepció europea. 1 1 Que el Canigó i les Medes ho contemplin ~ot plegat amb la mateixa serenitat de sempre, sobretot ara a l'hivern, quan l'air~ és ciar i els perfils vius, el blau de l'horitzó nítid i el blanc deis Pirineus quasi yiolent. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 10 ��~ ,Y L' ALCALDE DE BARCELONA ~,;_~ LiP ~ (}1~7{~/tl ' L 1 ))_C( /(,V) rYL~Á_O_ ( /;. ~--r ?~1 ~ -áM-7 �L'ALCALDE DE BARCELONA ~ ~t_ A cA' .JI-.~ . ~ ~ ~ Y., /tU vz. ~ ~ r~.,e M~~ oJ- ~~~ au.Js- LU-u. \. WLu'.f'v.). ~,.~· ~,v{~ .· "'- ~ auJ- ~ ~ ~~ oi'Je-~ ~ ~~ . \-LetJU\At;Jr fy . . ~ Jt ~ ~ ~ o~ ~ (A~ ~~·"'t0 .L. ~ V t~r.( ~ ~ ~ ~. ~ l. )(:_~\t. ~.· ~ ü)o_ jevv;~ 1 ~ : c.. lílM tAM.Uh-1 r (2¡( , CJ:; ~ 4~~-\.Q, ~ ~ ¿c-..~. \~t\A..IO-'W 4. · G·v //'~ , 2.,., ~'-,1 ~ ~ 0ev...~ . t-.e /~"'1-e~ ~ 1 ~ ~, e~- ·~~ \JC\, ~ '. A q~ ·'- -~~~ ~~ ("b.. elt~~ ~~~ ~~~~ A~~ ~~~ [~ ~-~X'~ • .e,~ l.i.. ~;yJJ> / ~1 1-U.. ~62; J-.~.~·.-;(.>.{._ ca.d..'L<. ~ }~~~ f_ ~ /Gf r VttlÍ ~ ~ r~ J¡~r~n'~' pv'<:P ; r "~ ¡('~ ~,''{" ~ ~{J-Q_7 , V-;_ ~ Í 1M 1Of J!·4~ ~ /~ -J( ~~rM.~, tkt \.9, • ·~ ~1 ¡vJ.·, ~ _:__) .Q) w..t;_ ~<L"-t. R~~(~ ,~ ~ Nc.~ ¡l.L t ~ ~ ~c. WM1,~<-¡c. u.JVt"' e)~" s~· cA..c. "'' c.tuo. \ +J-) r-Jv.4.Q ~ ~~ "~ re-r jv.,r~ ~ H ~ ~ r 1 { lon'/l~; J¡v~ ~ r ~- ~v ~ ~~ U\A~~~. tk ~ Q.A... l' "0U....9- ((2:.J¡ ~ ~ ( ;;.:... �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ Jr-w ~ ~ .~ ~"'" ~ (·~~ ·. ~· ¡ · ._,~ ~CMAftvfl Cw ~ ~-h'(~ f'JI7l-<.~ ~ tr ~vL ~f l í~ ~ t~·~ ~ ~~ ~ e \...¡\.-~ -~~~CQ . ~ .t.. A, 9-Jr-~~ ~ ~ y: ~1 ' J.~1 ~) ri' t ,~ \U.,._ ,'\A)c.. - 6ff ~) t ~ rv·~ l-t- 1'~ Jo-~ ~ \, ........... \ t {A_f j_ f ) ' ~ro~ (/r¡~~ ~ ~ ! e. '!J ~ Jd..::; '/(_ c.. · .~ ~ 9.JI!iP;!;t. ~~~ .Q) ( • \(,U.. ~~ G~ N-A"l~ \V> ff- -~ oG.t_ •• l v\J..•.'ou.¡ ~~ .,z,. ~ J.u 1 -- )) r ~~-- ~ 9&azc!. .e!( "' ú {c/Vf¡~ el 154 c. ''c.tr~ ~ . d'.RM~ t;n- 1\.-{- ~ cf¡ ~ (~'+ . ~ ~~ ~ 1 tAM..Q . 1 1..-4- cifd.~ -.. ~ ~~ ~ ~ f~(c.l ;.; ~ <;.¿. - va-u.. ~ ~oto~ ~ ~ M. 2 ~ ~- tko c¡j ¿_ ' l~ J'4 ~ /"~ ~- 1 1' V1M ~r A ~ l t~~;- ~~v{ r-- _)v"w-u... ~ (SI. P~-~-~ ~ ~. ~i~~ , (--------· ~·~......, .. /~ -e). ~ t.~~ i ifV --- ~;UwLMY l~ - R.J... v4 L1t..~ ~;;(A;r ~ -- . ~ ~ C-J::>·) ,J.~ ' ~) ~ c.A-""7 M' ~ (vi CM. •' • -.J- ~ , ls,_ ,, r c('&N'.';_j' ' \.9., ~ ~ 4 ~~ _¡J ~ ~. �L' ALCALDE DE BARCELONA ulP-- \- ~ ~ ~~ (91.~ ~ 4 p~ ~ ~ ~- ~ r-··~ ~ ~ c. Jú ~v. · rh.e - f ;~ ,' ~~(c.._~ \ MA-0- o.()"""'-~ - . , .,\.A · re¡ ·' \ ~· ~:l) ~~ ~ ~ ~~ ~ ~~ . ~~ v-o...twt¡ ~ L\ l,OM.11 e..ta. M'-»-~ C.:,l:c.t r;.M.R, '\ . +""'. ..r "'--' 4 JI-"> ~ ~ ~ tJ:;, -~ á.rl 1 oWl ~ ~, ¡¡.; .¡-;0 1 1 ~, · k ...._,; TcJs ,· ~ ~ U~c.,. [o.u}J ~ ,;__ .....J1.0. .V .¡_, ., '-T ~ r~ ~ ~ ~~-~ M. ..n~ .&-<,~ ~~- .. NJ z_G\.A~ 9-, •, tR r~ vz.. "M ~.M.o J.tc..~ lh"'rt. . }4 lit. t·'~'·""' ..... ~- \l).Q. ~ M"\e>- ~ ~~~~J'f ~~ ~<-. )'-1(>"-' - l.-n "' ~h, ) UV~ )'n44- pt~. p.(_¡\1)-tt l~ll'. t .tA"- T.& ~ \(cJJ ~t- ~ .V ~ ~~ CGuM~ %o ~ c1t~ )~·~ ~ ~ G. Lc_f~ t.M~ , [?- VA# c1.t h ~f~~ ~~ 1 ~ ~ Wf' . ~ $·~~~ rk. ~~ 9-, ~ ' \U . .M.. rs0t ~ ~ .AA v.JA"~~ 0c.-- ~ ~ ~ce ~r'~~ \AM ~k) ~ ~r:::: ~ ~~ ~ 1. veicf'/W& r·~ A. ~ ~ e_wJ¿ ,· • ~~ cAQ (.,O \/1:>\..I ........ r"F- t. /)f"f, ~v~vh 0/'YY ""11 .J· (11...t.. ~ u·~!> ~ ~ ~~ C\> Q~ w.e~ ~~~~ ~ -t-..hil ,..... ft....J.D ·~ ~-- I.NjJw,. ,_,.,.,..,.r ~t:_·!"'"'1. ~ r~ ( JAU> ~ru~ _J rP, c¡ .w: ¡.-... J \) (_1) . -. f- ~~ ~ vu~ ,,· ['V- ~' ~, · (<MJ~ CPJUA, ~ l ~CAAf~ (_)(V... CA. ··1 ~ w::tr.. .. �L' ALCALDE DE BARCELONA 4. ~ h-; C. u . tU_a, ~~ ~l ~~ ~ ~ l_ R_ ÁQQfSJ) ' a-u¡/"\ 8o - a. <ti- u, U~, ~ f-c.u1út>k ~ . t.f ~- r - )~~ . 1rJ ~ ~ v{~- ~~ U\M r - 1\r¡-·~ r-:~ l..... ~~ í~ vz. ~~ ~ ~, - ~~~ ~ ; ~Vr ~~~~; a--t~l~ ~,- /~ -f.o.....J' ;...e.,. --~· ~ 1 'c-v..~ ._.p i:~ ~. ~~ ; I~;J ·t,·rJ~ ~~·~ ~ ,·v.~J~ ~ r '~r~ ~~ ~ fjo¿ \AM ~ ~ ~ ~ ~ k:,jbv¡U.. - c.o-twl~~­ o.h ·CM.-< ]'c.... . ~ ~'l(M.Q .-t-.;~.-~ ~ '-"- ~~ d 1~~~ /'O.~Jc( ~ /l&(R ¡'<4 ~~ ~ ~·ftMfr.- ~ \ t'~- ~ 1 ú.CW~ ~ d.' r t MM9. ' ~ ~~ ficv Vr~ ~ nre ~ ~ ~ o P.. . , 1 ~Jl.AO..~Q.M. - v---0"~ ~PP, ~ o( c.UGtu.~ 1 J.. {_¡(_~ ~P- c. J.-0 ,· ~~ oJ-; ~ A~ J.J ~ d.c..W<./l~ ~ ---~~J vO ~lork. ~:,~ ~~e_ ck ~,·~c.~ : ~t- ~ I'CA.~.uAA·~ ~ e_, ~- e- ~~ , ,· ¡J4i~ (4) 0 Jo, e- --0-,rn.. ( (w'l~ _ ~ J""t>' r..:,. - ~" _ 4~~() ~ . (...WO,~'lt\,k~ , ·M~I ~ a. ~ , ~ ()AA J-¡---. J · JI-'-~ -r-'-1 e• ~'.2 -4 ~~Cl_ 1 ~ ~ ~ ~ vU 71 b»'Vttf¡; 1 J. ~u.wr ~~ - -\..Q.. Gv\..(.LJJJ.-.o ,· ~ ~t.:) (~t~,n ~~\r~ r~ ~ ~ ~ ~~) ~ 4 v,Ail\·~ :~ J_ ~ ~~~rcL·~ r) 'A.JJ;; MA>\-¡ ~- Ú1... - ~ '> ~ c:1 ~ ,\.l-0 U!Aftv~ �L'ALCALDE DE BARCELONA ú ~ .w, .~·~ r ÁA r ~(/\ ~'o>: ..J -wv· ~ ~ \AI¡J) '?' wr ~~~ ~ u.. "' r ~-- t (JVv. 'JI.-< ,·CA \/?. ~ </&.¡-.,;.,~¡"¡e. ~-~ ¿ ~ ~~~ ~- ~ vW, r _r t;.t y. ~ rw *'·w...f "'- z ~1vv'~ ~~ )Wt r 'V(,<., lA r,l '- l-uu~ c..l~<f~ ~: ..~CW: e( ~ ~M_.:Y \ 1 ) . '-'act'f J ./,;.;;? ·P ~ V P ~ Y'-' ~, "" ~~ ' c..{ 1 k n._t. ./ j.LvL., CJx,_ 1 1 ¡vrz_ ~ . 1 ~~~- . ¡U~JJ LMi (7~ ~ ~ ;;,.~ ~~~ ~~ ¡C, ~ ( (J)~-~- ~ ~ ;_,_ ~~é" ti~ ~" t. la ~ )-.rw._. eA ~ tp (JJJ).s ~ if TJ'1(1-.I( :W (oz:; JaU&;~ - 1 r L..c, .1 rL 4 . ,;.(k~ zt. "':"' ~ t ~ ~' L.A.Mv«~\- .k ~~ e_ ~ JM t.A ~4e ¡t.ltk ~ rE>~ ·r· ·1 . L l . tí4 ~ - -¡-~~~(/~'V~~~ q 1 . (Al.vlL~ • ~JvvX ~( l)M tu ta, /Cifl~ ¡/ ~!!~- -z;ty F r_p.¿·~ ¡;.c_L·~ ¡;.-. ~ -'F~ J1M2f M~ ~ ~~ ~ 1V\{ tW ·CUMÁ-- ~ V\~ r¿} ~ ~-< ( ,~t M-- o~;;('_ 2~~ ~ ·11'(1.\.(p. .! 1 / 1 JPlA.{ M-V,. ,· tvf-¡ J..h -~ v',"~ fltl-, 1 oJ....;v, ~ ~ (¡\M~ UM ·L~ c.ivJ~ ~ t ~ w.fí , ¡. f '-<, ~:V~ U.[J/.-, ( 1: ~v·~/if) 1 ~ Lv/z. ~ u ....J..... A-- ~~~ hiA..; ./ --~o .o.~~"} ' .. "-{ fr'1r )v.. ~~ CMhtQ./ ~ f~ ~ h. cke '-fif~ (~ - e:l Prv!} A-JC..mVlc., t\ u M.o ~ ~lA-. ~ ~ lA ~W·~ {;u l CA.(t ~uúiM. (~ TÑV) ~ ~..vh- .. ). o,f 1,_ : 'M. ,./)·(._ \ ~ifl_ .1M ~ r!..A,-~ ~ vvw.. , 'MÁC~e c'rv-¡ ~f t4a}tt;-- rlil,h)ttwf ¡- L.L (Jh /J~- · ..1 0 el!_..,. )- , % ~ f...__· _ r--. et u �L' ALCALDE DE BARCELONA '-AMJ4 ~1)~ ) 1 ~~ JV. "' vlll..tu . 1 41. ~ fk~ c)'UA J ' ~[~7-t:- \\CA. ~a..t Q.'t;~ ~ ~ 0 l\~U; u, ~...J.u· w.v.. ~ l lo- rÑ }..U' P~~"fl·tro- ,. c. ~es ~ , ~- ~ k ""- c..._ tf..K- '-"- 't'f' ('~ cA (JUJC, ~-h~ w. 1 Q, kc. ~t..Lr ,.,_u.~- ,·4'-"'[iu,fl cMkS IMA \tA ¡w ~ ~V...~ '11' \.LA {~ J'4.~~~ . f\i ~ ~~ ~% ~ ·~ !1.ue¡p ~- ~ ~ ~ \M.ON~ ~ ~d. 'cvf_~ ~ u.Jt9, ~ 4 yw ~ iw-1•(;1~ - ~· ~~~~<tJM Á ¡V.../)~ ~ v\-f'-.~(. L.Qj..t ~~ 41\ÁA~· ~ ~V. c. re ÚMv~ i d - ·~ u~ ~ ¡¡:.~~ \.<; <>(, G, e-'~) ~ ,· ~AM.l LM ~e...~U3, ~ ~ ~, ~ ~'r<-o {Á ¡.;~ ~ _J Li'Jr1tclti Mf\'tv~ Í> ÍJP t ~~A r~ ~ ¡d~~- ~ kCs u. { 1 "'~ (s ~ . ~ ~ ~~ ~l ~"Jh~·a.-< {.p.~ o~·e..€. (_h.- "~c. ~ ~~ t><;.t:- ~ .)-<..( v¡W. ~~y (..M.o~ ~ ~- VI.M>V ~ 1 "'/~ Xij cW1, 'Z., Tc.fs , (;¡ e::Ws ~ ~ -t ,·flJ.r{s e~ ~~ u..ca d 'r; ti.( . J.. 'c:f-a.c_ ~ D.. -=:,_ r~t.· ·~~·VW) (~·~~eL-~ ( rtll4Jt l 'e.ue0 ·~ ~-u ~-¡- ~ ~} f~~~ ~ ~ c.-t~ "- ~ "....,~· frw. ~·· ~ '" ~ r' ~ &.. ~~~~. ·¡.¿ Ul... ~~ �L'ALCALDE DE BARCELONA _1-'.,ft~ lw "" ~~ r ¡R-•~WIM ~ ~~ rb fire,t ~ \-c.A"e. ~· 1)}-" 1 ~ b ~ &.tfl~ ~ ,ten,._~ L.n ~ J~ ~'~ ct. yv s ~ (d«~ , V ~ -w.-. ~ i {~ wr_, . ;¿ .ill., , '/',..Jr..l,4v- J'w. ·~ v~· ~~ tL 4 ~kl.u.._ (~ ~,t_Lt,_.tCM. ~ ~cU-uf-., ~ ~ ~ ~~~> ~c.. la, ~~1' ve{~ Q~- u}t~~ JvJ ~~ {'>~· j \Jv-~ k t. ls J.J, vL. l.. ~ el 'l4.. )J. ~~\:..o. ~ \ ~[?'~A~ ' ~ {!V'-1 ~ ~ ~ i'tt.~·~..t.•.'N L.._ e{ t~CA( L-VfJc. cU ~ · tr~ r't'(J,.·~ e)_~ b/lp o...~Y ~~[( ' e ~ [~'- ~ ta.Ji·-h·ÚL . A 4lMiLf n~t ~ Y--¡ el,jfr..f t lf;{(\ , 'r ~ ~r J2, IM'k ~de. lM- 1 tvcu.~t_ f4 t<J v-. ~ ~ cL,rt F'· ~ ~A~~ - f.o ('ur-~¿_¿ dú. W<> JJ(J k. ~~u..; , ~ .r·~ ~- ~ J'rx_~ ~ b i~Jw_ ~~ cJtJ r~- -4. r~ CAf\M. e-1 1' No 1 1 : (-. ~l~ e ~ úhwrrk; u k ~~ "t-~ v-u{··~ ~ l ~ ~·.' ~ rA~. "'\.M, Llra.~ , (.U) -<a. CAL.+ t U\k\ eR ~ ~ M vu-<- ~\.)~~~ - ~ ~ ~ \~ · \ _" . . n t r~ Vc:;v...e ~ l~A D - Vlif)c..... e: ,., \ L) . fl, L- \. ~ .~ ~ , ¡Ji-.'h~. ~ ~ l.ú2. •• ll . ~~(,U. , ~;, :~ ~ · vvt¿.t/_'~i)~ 1 F r ~~ ¡~t¡~' ~l.~.x..e.l·t-;~ ~ Jrd!., '/ ~ , "' ~V\ 1 w ka" 1 - f vz::u.. · l...9:;,cz. ~ ~ ~~ c-.Jty~~ ~ ~ t.d..a/ ~ ~v 1 ~ (j'"'-w-rJ~" ~ ~ --!e...-\.Á.-L\'~ ~ l. <h··)lW...g 1 ~ - , ,{.~ ~ (' .(.u_ , •·.._¡; ~ y ,-.( ~ 1 W--.Jvr..d. e ( • .- () ~'-< "":::.~ 't �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ ~~ ~~ 1~ 1--ftt uw t• . "'~ d U-t;u, 1 0-0 le' ; ~ ·!c.. ~L.·~· ~ t.'!..[~- . l.Á/1.. t,._ ~tz-¿ t. "fr-r cM_ c6-, 11 !Wutk. L-J\c,. De¡~~ N . ~ ¡/\ ·~ ~ \A.-Ot~~·x,, · ( 'i ~ .l,rw_,, ~ d-9,~~~ ~~. ~ ~ "\úw_ ~ ~~ t~<. ~ ~ ·'-tf:, ~,)._¿ C\JV7.u..y.J-, ~1 ~td( .~~. ~ Jw' k ~-l-W\Q. C-\ ~ lf'(U•:~, t ka.,~~~~,· ~· ~lÑ.. ¡~b~ ~ - ~ ~ ~ ~ ~ ~ l \)A ~ ~- \~ ~·~¡~ 1 ~ M el'~ fi.r ~ ~ " " ' " " - (,_,; - j ' wv.c, v-v~~ rY ~ ~~u.:./ k /~ t ~ ~ vJ.C\9.. .n..J.P ..... ~ "W)j¡_ ' ,· ~ tu.JLV~ . t k ~·M ~ ~ ~ t ' ~ ~ ~ 0~ ~ ¡~ p, J0: e~~ .- ~ u . M~~~ ~ ru-J...t n(.t'l\1~. .J."-'-~ .., , ,._;_~~. A.. """~ ·~~ : ~~ r'~~ ~~~·~~Fr >'V\A. 9¡ ~k.·v e ~~~~.k.. Lo ~nJ.:~. etC 'w;~~ ~ ck~t:t:~, e:..·~~~~ ~ ~ {}, J~'d.~ ~ t'~ ~~~ 1\Ñ() ~ Ji~ t--. ~ ''Je <)__ ~ CJ-{ /v~·. ~ ~~<r ~L_ c,Q¡(~ ~ p~ t ~~~~ ~tt ~~v·~~ r~~? ~~~ . t~4 ~~ "'IJLJw:- J_ wltt rit e·c.,¡~- ~f)c:_ ~ ~ ..,.Jr .k- ~~u::~ ~, J,uJ; a...W -iz ~-~~ ~ ciAl{ cJ,l"r · ~ , ~ )._¡_ )l;t,~r-~ ú)rñu_ . . ~ ;\,. ,~.;~ lkl'kL.N . +."" f"" c~ \J't ( �L'ALCALDE DE BARCELONA ¡eu...._~ r V>, .1\..W-w) . J'cv{l:~ 1 w 11.w<- ~1¿ ¿ G. g'> lo w.-~ ~ 1 t: rt....:~ r~ C<.. •~ ~, , ~ : ~~k· . ~ a,~ JZ:~ (;l(AM,·~) rr ~··~ ~ KF v ~ tiN.A CA'J) ~ 1,QA ~ ~ ·tL ~ ~ ~ - _k ~=~ - - ~ ~~~~ ~ .lM- ~~~ , ~ ~~ lr ~ ,;.q ,.; v.u.,· ,~ QJM)u L'Jf;.e t&..V . <{ w, 1' u,;;, tru,J--e' ~- ~ ~~ CJ1J %0 py,·IAAiA, _ ~, ~~~- ~ ~LU ~ J_Q ~ (~v~~,u~ ~ ~,U. _ :.;x lit"" e~ ¡.. ,v/..e' ~Y~ , ~ ;{Jk coy ~· LA.M.9.. l 1'k. a~, 1 t 'k ~ ~ f Atv't-VJ - c.auJo.-i·~ ~ ~ ~-~ 1- ~CÁM/) ~ ~~ - ~ h ;f V...~" ~·~ .{A &. lw¡j-~ 4 • ' o - lo . A. " " -~ AA~1/'-.--7 ~ ~CA ' ~~ -.:~~i'V(, ·- . 1 /}-. 1 1-1 (M} j/\4 • . . ¡ ~ · ~- )Jr· ~iv. _t-~ btM,._¡"C)~, ~C¡ ~~ ~t~- ~ ~ )'--.~~~a__ ~ v--A-Jv~ ~/l c:UW\r ~ )M.<A~ ~ "~J~ ~. 4..eet'L .J • JI /\~ • {)..W... rr- -~ J " '{ u..vJL ~ ~ ,~ · ~~ ~ 1 J¡wu~~ -~~ ~-~ ~ ~ f~h~~ ~~l~ M f.k~ ~ ~K._ ~ ,J_ ~A ¡.W, ~. rr- CMAAk M ~"~ ~, r~ ~ t;~ :1f ~ ~ kf ~ ~ ~ ~ ~<-/Mp' .;&~"" JJ, ~ ' ' 1 - Ct .1 .. ,1-u. · ~rt,_ [,Vt <\_. Lu~ / ~- k(F=J ~ ~ /' , ~;y~~ '"' tuwV !M> 0 1 ~~s (<o<¡~¡;¡,-~ j ~· v:) ,· ~ .0, 'otA(y, fw eJ N.t.\)~ ~\ ~ ~r~ ~ ~)( ~ ·. ~9, \Á-VI~·~ b ~ ~\6 �ID �L'ALCALDE DE BARCELONA .tncie(;'v" utu„,d4'1- aV (tA.J9~1 CÁA),A5-1-k4L (AdA41;3A,¿ 9t1~. ./2-1GUI UQ- 149- - r tal& /(j 144 Lq___ ti lkue 1cp,, s¿ p (T-2-J 1 pl "Y;;F p1;1--4AdJ> "N: (0_ tA,4 (e_ » )2A, it (A:01Z e- cutvs-. t(~,:~adi M o 4.4). (3/4 ->.?,,t j,1 la4/tJr ~tu-, p• ika_Utufz. 944- – (AA4 (okAit5t vulot ,1,0 v■‘Lev,..z L4-erts 1 )9N.9.1 \k,p,9--Q?vudÁmt) k 17~ LAx-t litkokAik.)5 1 75a, ca,ta, catAnf 14,4-( (--eÁitAe uf&-t. ,e) (A,․) Jk 14. GLat (-Alr:»1"-- /te, kt•3 <-‹-t-r¿ ‘v‘, ata-\ /5-kk t . u&t... idu, A,„kakir ILCAÁÁAA1: 111-1 '/t4 /L-spvc, ~42_ /(J\A".e_ cAÁA- 'etaz,,sz (.&ps~cfa-tc, k (ctAit ‘( 1444.a• [Giilk olLtA lt4TML'S r eofi,k3z_ ketc¿ ot,"&/1/ ,ÁP(L ,/(f(ta~) (DuLt- 1 (,c,ot.e ttl 'sodz,' itpAtt-Y- tetar, tAtt kAit,svai,--,ttlk.ttCti,,,,,„,5 I tArz— S-6urr-vt¿ t Cm9u, Leiehhrl �L'ALCALDE DE BARCELONA �~ ,,~(; - '~~&U~~ /3 // ' L' ALCALDE DE BARCJ<:LONA ¡tv:> ~ ~ ~· ct, W> ~M(], ~ 1 ~ ~ ~~<4r d.~~~ ~ v-u~ ~ ~t~ ~ "' ti.~ /..,.M..v r1-.-~ "' i p~ot( r ~ W. - r(Ar eJ. ~ ~J. (c. ~ ;JJ- r ~ , ~- ~,., ~rw = ~\[M ca< }k ~- ({ ~ ~ ,r k ¡..t L, j2, iA.MO- u:~ ~ Lu¡ ¿_ 9, ~ ~-""""--' ~ ~ e~w,~r~ \).-<)VZ_ !\.v> 'l.Q_¡ . ~ IM-_,¡Q_,f-- ,M'..,' iW. /.,J.; ~ ~ rrJlw ~~~"- 0 :"'~. ~ t~-¡,~~ J;~~ CA~ t-<.~~ {t'<IM ~ ~/ 1 1 ~'Y-' -(,_, ~ J, ·tst- . F~,-~ L4~ ~ ~'" 4 1~ ¡e,~ oiJ.(/J_ ~d~ ~t;t lf.-: ~ (h e,~ . ~ "' ti- ~ _n ¡v2-0- ~ M~ -fe..- «< ~ UWt '"r /<JW-,~. ifo, <. G~ euvvV e~ f41·a,~ ~ c-.f ~- ...&Q ,(;u.,·,.: e.;- 1/-, ~ u../ V) . ~ '- [; - ~ 1 ¿ u.W <O") )4' i,w, ,~ ,..-k_u.n~ \)A "' ~ t... \W>i(K _ """~Lo- ~ 1oM~ r~ ~~ ~· {,r~/7 ~r~-r l~J., ~c ~ cA~~h ~ /V - L~~~ ~ ~ ¡ �J4L, ALCAI~DE DE BARCELONA 7h ~ w.~ ~f-J;~ ~ ~ ti<~~~. 1 ~ h ~~~ M ~ ~ f r )U ~ (J._ ), /~ WMJJ<t ~ ~ l· ~~·~ }~~-~. ~ wQr ¿ ~ ~~. r-n (, }~ ~-XV- /~l~~ ~Cok ~ t~ ~ ~ ~ ~', d_<[Ad)/,·K ~-)._4,_~~ ~,A k r~ ~1 (·~·l4 l , ~ ~ ! r--u fcu. J.."'"" _,), -- tVCr ~ ~ ~ 1/..rc. w(v~. DJ\<"" ~ , ;w' A ~f'~ ~, Jt.,~~ ~ "'-t J,. ~ "-<R._ r~ L-4' J ¡yM- ~<:: r ~ ~~ \a_ r~· ~CL ~·e) ~ f~ cA lt k~~~ .0-- ~ ~~r ~~ (~·~ A. lA-w1. ~~ ~ ¡,~ ~t-<-~ c_c,Q- (-~ v--~ (}o~ ~ ( --1-i'W[)k ~ u~-~ q \Mhv) , ~, Jy7 'J ~~-~~ ~ ~ ~ -w:~irJ; ~7J r~ ~J J, · ~ ~ ~ ~ /l,Jf ~ J.<~ /11 ¡vt;lr ~,e~/ f).~ {?<Al' , ~~~ ~ e/l.,, fw~ ~ ~ /lA.uf~A.i • ~~~. ~ ~n.; cu.e,_ J' VÚ-1 , - cvu 1 .c.h:J{ ¡;/ f.-, ~~v:,t . v"-'U "" F /"'->A et'1" ""'· ":""'k~ ~ ~ ~ r Jw ~ ~ ~~~ ~ 1 --U;o ~ ~-u· .ee ~ ~ ~J "{~ ~ ~ d'¡Á ( ~ C{~tfoJr e¿ lfl~ e(~~ rr&A- /{ r J. e),~ �L'ALCALDE D.E BARCELONA \J t ' A t . \ r' J ~ ~ )<. ~ ~ +,w ,· te.~ ~ ~ 1 <-, """' (/llV- ~, lt "' ct ·c.e~~ fLw-a-t"-f, •---. ..,. V~ (._Cu.A. ~ ~ • \ Í~ l. cWs ~ ~ t-~ '\...l..IV'J j (~ ( 'il> <ÜJ \tZ- ~ ~ (p.. ~ ¡¡\.<AA L1~ \MJ'{Z- .L ~"""' ~ <1.Lv, tff co-. '--'< i ~-e~ c.:; f-"· -~ t "-' t" X-k. • ~ ..t.v-, ,.,_ ...... ~ "'- ~ ~. Wl'- t:: ~1--~ ~ : l.. ~ ~­ ct.. no;,,lt;vLX (/tiVt ~ \CJ\11""' ·' ,..e ' 'l. " LO- /ro1í' r/k.,r · ~ ~r ~ <t, ~ ~ l ~ ,,;s t~ ~ ~ _¡; ~ ~ ) '~~ ll'J_)')~ / ,¿ L, 4f~- VÑ-~ . ~ ó 1 fh ~ ¿,__. '-""~ Lr1' V1_ck' ~ ;. ~X.>'- ~ ~ J.. ~ ~ ,_¡ 1 1 e;.{" C\A.L ~ t '(..,' ~ ' ~ 1~ ~~-f-J, "'.""' , J ~ ~( J,j p<~ t1..., L, c2., (k<M.ty;' ~ V• Jo,.... ' Vi, w'h'i ' o-fu<-J. ~ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4377 Title A name given to the resource Incomoditat i paciència. Article fi d'any al Diari de Girona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Democràcia Govern Acció política Description An account of the resource Document preparatori de l'article, amb notes i la versió preliminar, manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències