291
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1490/19960626d_00730.pdf
7e522cfc950f99545bfac44873dd9a77
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 2676/96
GUI Ó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
1
Gabinet (NB)
Visita del president de la República Popular de China, Jiang Ze -Minh, a
Barcelona.
De cara a la visita de a l'Ajuntament, es fan avinents els punts següents:
19:30h
Arribada del president Jiang Ze-Minh a l'Ajuntament de Barcelona.
Rebuda per part de l'Alcalde.
Salutació als membres de la Corporació Municipal al peu de l'escala d'honor.
Breu entrevista de l'Alcalde amb Jiang Ze-Minh al Saló Garles III.
[N.B. Durant aquesta entrevista: l'Alcalde podria lliurar a
Ze-Minh un memoràndum de les relacions de Barcelona
amb la República Popular de Xina que s'inclou en la
carpeta per a aquesta entrevista. ]
Després de l'entrevista es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte
institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal
i els representants de la colònia xinesa a Barcelona.
L'ordre de les intervencions és el següent:
Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament).
Paraules del president de la República Popular de Xina.
Signatura del Llibre d'Honor.
L'Alcalde, els tinents d'alcalde, els presidents dels grups municipals i el
president Ze-Minh passaran al saló de la Reina Regent.
Recepció al Saló de Cròniques.
L'Alcalde acompanyarà al president Ze-Minh fins a la sortida de l'Ajuntament.
S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde que serà traduïda
consecutivament al xinès. S'ha passat prèviament el text de la intervenció al traductor.
(-Res 9 b62 %(6.
XINA.NIil3
�Ajuntament de Barcelona
GARINEf DE L'ALCALDIA
I
-
De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggdreix de tenir en compte la proposta següent:
EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA
REPÚBLICA POPULAR [E CHINA,
AUTORITATS,
BENVOLGUTS AMICS,
ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI
A L'AJUNTAMENT EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
POPULAR DE XINA.
PRESIDENT, US DONEM LA BÉNVINGUDA A LA CASA DE
LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN
EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA
CIUTAT DE BARCELONA I BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA
A CATALUNYA.
SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD ES UN HONOR
PARA BARCELONA . SU ESTANCIA ENTRE NOSOTROS
ES UN SIGNO DE UNA VIEJA AMISTAD, INICIADA EN LOS
TIEMPOS DE SU MANDATO COMO ALCALDE DE SHANGAI.
RECORDAMOS CON APRECIO SU VISITA DE HACE DIEZ
AÑOS Y ESTAMOS MUY ORGULLOSOS DE QUE LA
RELACIÓN QUE EN ESE MOMENTO SE ESTABLECIÓ HAYA
TENIDO UNOS RESULTADOS MUY POSITIVOS.
9
XINA.N[3[3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DIA L'ALCALDIA
SU PRESENCIA HOY AQUÍ ES UN RECONOCIMIENTO DE
LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA MANTIENE CON LA
REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, Y ESPECIALMENTE CON
LA CIUDAD DE SHANGAI.
INMEDIATAMENTE DESPUÉS DEL RESTABLECIMIENTO DE
LAS RELACIONES DIPLOMÁTICAS ENTRE NUESTROS DOS
PAÍSES, Y MUCHO ANTES DE QUE SE ABRIERA EL
CONSULADO GENERAL EN NUESTRA CIUDAD, SURGIÓ
CON FUERZA EN BARCELONA EL PRINCIPAL FOCO DE
INTERÉS EN CHINA . FUE UN MOVIMIENTO NATURAL,
ESPONTÁNEO, DE LA SOCIEDAD DE BARCELONA QUE
TRAJO COMO CONSECUENCIA UN DESARROLLO MUY
RÁPIDO Y NOTABLE DE LOS CONTACTOS PRIVADOS
ENTRE ESPAÑA Y CHINA.
NO HABÍA EN BARCELONA UNA REPRESENTACIÓN
OFICIAL DE CHINA PERO PROLIFERARON LOS VIAJES DE
ESTUDIO Y DE TURISMO, LOS CURSOS DE LENGUA
CHINA Y LAS ASOCIACIONES DE AMISTAD Y
COOPERACIÓN.
LA AMISTAD ENTRE BARCELONA Y SHANGAI SE
DESARROLLÓ SOBRE UNAS BASES MÁS SÓLIDAS A
PARTIR DE UN ACUERDO SUSCRITO EN 1988, QUE
FIRMAMOS CONJUNTAMENTE 1 EL ENTONCES ALCALDE,
3
XINA.Nl313
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ZHU RONGJI, Y YO MISMO, EN EL TRANSCURSO DE UNA
VISITA QUE REALICÉ A LA CIUDAD CHINA.
DESDE ENTONCES HEMOS DESARROLLADO UNA
COLABORACIÓN SISTEMÁTICA CON SU PAÍS, QUE SE HA
CONCRETADO EN DIFERENTES CAMPOS.
PUEDO PONER COMO EJEMPLO LAS DELEGACIONES
CHINAS QUE NOS HAN VISITADO EN LOS ÚLTIMOS AÑOS.
HACE ESCASAMENTE TRES SEMANAS, POR EJEMPLO,
TUVIMOS EL HONOR DE RECIBIR A LA PINTORA DENG
LIN.
HEMOS REALIZADO TAMBIÉN INTERCAMBIOS ENTRE LOS
ZOOS DE NUESTRAS DOS CIUDADES Y TENEMOS EL
PROYECTO DE TRAER A BARCELONA UNA EXPOSICIÓN
DE BRONCES DEL MUSEO DE SHANGAI.
BARCELONA, A TRAVÉS DEL CONSORCIO DE LA ZONA
FRANCA, HA ESTABLECIDO UNA RELACIÓN DE
COOPERACIÓN ECONÓMICA CON PUDONG, EN EL ÁREA
DE SHANGAI. LA UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE
CATALUNYA HA PARTICIPADO i TAMBIÉN EN PROGRAMAS
CONJUNTOS.
CONCRETAMENTE, UNA DELEGACIÓN DE SHANGAI
ESTUVO REALIZANDO UN TRAINING EN EL CONSORCIO
4
XINA NI313
�Ajuntament de Barcelona
GA13INET DE L'ALCALDIA
DE LA ZONA DE FRANCA DE BARCELONA PARA
CONOCER EL FUNCIONAMIENTO DE ESTA INSTITUCIÓN Y
APLICARLO POSTERIORMENTE EN LA ZONA DE PUDONG.
COMO RESULTADO DE ESTE CONTACTO SE ESTABLECIÓ
EN LA ZONA FRANCA UNA MUY IMPORTANTE OFICINA DE
LA GREAT WALL HOLDING (LA EMPRESA ESTATAL CHINA
DE IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN), QUE ES UNA
REFERENCIA MUY SIGNIFICATIVA DE SU PAÍS EN EL
TRÁFICO COMERCIAL DEL MEDITERRÁNEO.
RECIENTEMENTE HAN VISITADO BARCELONA ALGUNAS
DELEGACIONES COMERCIALES DEL MAYOR RELIEVE .
ME REFIERO A LOS REPRESENTANTES DEL PUERTO DE
NINGBO Y DE LA NAVIERA COSCO, Y A LA MINISTRA DE
COMERCIO EXTERIOR Y COOPERACIÓN ECONÓMICA,
SRA. WU YI
POR OTRO LADO, ALGUNAS EMPRESAS BARCELONESAS
Y CATALANAS MUY IMPORTANTES HAN HECHO UNAS
INVERSIONES MUY SIGNIFICATIVAS EN CHINA:
NUTREXPA (COLA CAO), DERBI-RABASA, CHUPA CHUPS,
AGROLIMEN, ENTRE OTRAS.
*
*
5
XINA NI3B
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA. SEÑOR PRESIDENTE, ESTÁ
CONSOLIDANDO SU POSICIÓN EN EL MEDITERRÁNEO .
EN PARTICULAR, LA CIUDAD HA POTENCIADO SU
PROYECCIÓN EN LA REGIÓN COMO RESULTADO DE LA
CONFERENCIA EUROMEDITEFRÁNEA QUE SE CELEBRÓ
EN NOVIEMBRE PASADO CON 0\1 GRAN ÉXITO.
BARCELONA QUIERE C0h9FIGURARSE COMO LA
PRINCIPAL PUERTA DEL SUR DE EUROPA . ES CON
ESTA FINALIDAD QUE ESTAMOS MUY INTERESADOS EN
DESARROLLAR LAS RELAOIONES ECONÓMICAS Y
COMERCIALES CON CHINA . ■ BARCELONA QUIERE QUE
SUS SOCIOS CHINOS COMPARTAN SU ENTUSIASMO EN
ESTOS PROYECTOS.
BARCELONA ES UNA CIUDAD EUROPEA Y UNA CIUDAD
MEDITERRÁNEA . ES UNA CIUDAD ABIERTA QUE ACOGE
SIN NINGÚN TIPO DE COMPLEJO A VISITANTES Y A
RESIDENTES DE LAS MÁS DISTINTAS PROCEDENCIAS.
EL MEDITERRÁNEO, COMO PASO DEL SUR AL NORTE Y
DEL ESTE AL OESTE, CONDICIONA NUESTRO CARÁCTER,
NUESTRA FORMA DE RELACIÓNARNOS CON LOS DEMÁS.
QUEREMOS QUE EL MEDITERRÁNEO SE CARACTERICE
POR UN ESPÍRITU DE TOLERANCIA Y POR LA
COEXISTENCIA ENTRE [IFERENTES CULTURAS,
RELIGIONES Y COSTUMBRES.
6
XINA.NBB
�.e
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
NO ES CASUALIDAD QUE ESTA REGIÓN DEL MUNDO
FUERA LA CUNA DE LA DEMOCRACIA.
BARCELONA TIENE UNA LARGA TRADICIÓN DE CIUDAD
ABIERTA, COSMOPOLITA, TOLERANTE Y DEMOCRÁTICA Y
ESTÁ ORGULLOSA DE SU CONTRIBUCIÓN A LA SOLIDEZ
DEL RÉGIMEN DE LIBERTADES EN NUESTRO PAÍS . CON
NUESTRA PLENA INTEGRACIÓN EN EUROPA, Y CON LA
ACEPTACIÓN ILUSIONADA DE SUS INSTITUCIONES,
TANTO NUESTRO PAÍS COMO NUESTRA CIUDAD HAN
GANADO UN ENORME RECONOCIMIENTO EN LA
COMUNIDAD INTERNACIONAL.
BARCELONA HA BASADO Y 1BASA SU ESTRATEGIA DE
FUTURO EN MANTENER UN ALTO GRADO DE CONSENSO
ENTRE SUS AGENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS ASÍ
COMO EN LA IMPLICACIÓN Y COMPROMISO DE TODOS
SUS CIUDADANOS.
NOSOTROS ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE SIN LA
PARTICIPACIÓN Y LA COMPLICIDAD COLECTIVA, CON EL
MERO IMPULSO DE SUS LÍDERES POLÍTICOS, NUESTROS
PROYECTOS NO SE HUBIERAN PODIDO LLEVAR A CABO .
LOS CIUDADANOS DE BARCELONA ESTÁN ORGULLOSOS
DE SU CIUDAD, SE HAN VOLCADO PLENAMENTE EN ELLA
7
XINA NBI3
�.v9k)
_519
••
rikm
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Y ESO HA SIDO LA CLAVE DEL ÉXITO DE LOS GRANDES
ACONTECIMIENTOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS
LLEVADO A CABO, DESDE LOS JUEGOS OLÍMPICOS
HASTA LA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA
CIUDAD.
ESTOY SEGURO QUE DURANTE SU BREVE PERO
INTENSA VISITA A NUESTRA CIUDAD, PODRÁ CONOCER
AUN MEJOR ESTA CIUDAD ACOGEDORA Y DINÁMICA,
LLENA DE POSIBILIDADES Y CONVENCIDA DE SU
CAPACIDAD PARA AFRONTAR CON ÉXITO LOS RETOS
QUE SE LE PLANTEAN . CREEMOS QUE BARCELONA
PUEDE SUPERAR EL IMPACTO QUE PODÍA SUSCITAR EN
EL YA LEJANO 1986.
AMB L'ESPERIT DE TOLERÁNCIA I D'HOSPITALITAT QUE LI
ÉS TAN PROPI BARCELONA, SENYOR PRESIDENT, US
DÓNA LA BENVINGUDA.
MOLTES GRÀCIES.
MUCHAS GRACIAS.
8
XI N \.N 1313
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4396
Title
A name given to the resource
Visita del President de la Republica Popular de la Xina, Jiang Ze-minh, a Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Comerç
Acció política
Territoris
Xina
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-06-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1491/19960630d_00731.pdf
2eebd2dcd04a51e378ef054cbb380915
PDF Text
Text
IW
Ajuntament de Barcelona
Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol
INAUGURACIÓ CONGRÉS D'ARQUITECTES D'ESPANYA
Dia: 30 de juny de 1996
Lloc: LLotja de Mar
Sala de Contractacions.
ORDRE DE L'ACTE
19'00 h.
Hora prevista d'arribada deis congressistes.
19'20 h. Hora recomenada d'arribada de les autoritats.
19'30 h.
Inici de l'acte. Les autoritats ocuparan lloc a primera fila.
El relator de l'acte (Sr. Constantino Romero) explicará l'ordre del dia
i donará entrada al concert de Vox Populi i una projecció d'imatges.
Acabada la projecció, les autoritats ocuparan el seu lloc a la taula de
Presidència, que estarà formada per:
Pzy.n.ewT ^E^„tieYh^
1
Degà CA Cat.
I Pres C S.Arq. Eso .
AlcaiP
I
Conseller PTOP
Direc
Vivenda
El relator anirà presentant i donànt el següent ordre de parlaments:
- Sr. Josep Mur, Degà del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya.
G aLde' la_ V.iverda'ctel Woisrt'èr_i de,,
- Sr. Jaume Duró, Pre.Consejo Superior de
Arquitectos de España.
Colegios
de
- Hble. Sr. Artur Mas, Conseller de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya.
- Excm. Sr. Pasqual Maragail,Alcalde de Barcelona, qui declararà
inaugurat oficialment el congrès.
Finalitzats els parlaments, les autoritats tornaran a ocupar els seus
llocs a primera fila.
El relator presentarà al Sr. Carlos Hernández Pezzi, vqui llegirà la
seva ponència.
21'00 h.
Recepció al pati de la llotja.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET 1)E L'ALCALDIA
PROPOSTA D'INTERVEli•ICIÓ DE L'ALCALDE
�ES PARA MÍ UN GRAN HONOR PODER DAR LA
BIENVENIDA A LOS PARTICIPANTES EN EL
CONGRESO DE ARQUITECTOS DE ESPAÑA EN UN
EDIFICIO TAN SIGNIFICATIVO DE BARCELONA COMO
LA LLOTJA DE MAR .
EL INTERIOR GÓTICO DE ESTE EDIFICIO ,
RESGUARDADO POR UNA FACHADA NEOCLÁSICA ,
ES UNA MUESTRA EXCELENTE DE LA
PERDURABILIDAD DE LA ARQUITECTURA , DE SU
ADAPTACIÓN A LOS CAMBIOS HISTÓRICOS , Y ES
TAMBIÉN TODA UNA
f
METÁFORA DE LA
ACUMULACIÓN Y SUPERPOSICIÓN QUE DEFINEN
NUESTRAS CIUDADES EUROPEAS .
EL EDIFICIO EN EL QUE NOS ENCONTRAMOS NACE
CUANDO EL REY PERE EL CERIMONIÓS ENCARGÓ AL
ARQUITECTO PERE ARVEI QUE MEJORASE EL
ESPACIO EN EL QUE LOS MERCADERES DE
BARCELONA EFECTUABAN SUS CONTRATACIONES ,
LA LLOTJA. POCO PODÍA IMAGINAR ARVEI EN 1392 ,
CUANDO FINALIZÓ LA CONSTRUCCIÓN , QUE ÉSTA
SEGUIRÍA EN PIE Y , LO QUE ES MÁS IMPORTANTE ,
QUE SEGUIRÍA SIENDO UTILIZADA PARA LA MISMA
FUNCIÓN SEISCIENTOS AÑOS MÁS TARDE .
ARQUITEC.JMS
�EL GÓTICO ES UNA GRAN APORTACIÓN DE LA
ARQUITECTURA A LA BARCELONA QUE PUGNA POR
DESTACAR EN EL MEDITERRÁNEO. EN EL SIGLO XIII
LA CIUDAD SE HABÍA CONVERTIDO EN LA
RESIDENCIA HABITUAL DE LAS CORTES CATALANAS
Y, AL MISMO TIEMPO , EN UN ELEMENTO DECISIVO
EN LAS ACTIVIDADES DEL ESTADO Y EN LAS
RELACIONES INTERNACIONALES . FUE SU PRIMER
GRAN MOMENTO DE ESPLENDOR .
EN EL SIGLO XIV BARCELONA FUE EL NÚCLEO
INTEGRADOR
DE
UN
GRAN
POTENCIA
MEDITERRÁNEA . UNA NUEVA BURGUESÍA
EMERGENTE COMPARTÍA 1LOS INTERESES DE LA
MONARQUÍA TANTO Ekl SUS CONFLICTOS
INTERIORES CON LA NOBLEZA COMO EN SUS
GUERRAS DE CONQUISTA , / QUE OFRECÍAN NUEVOS
PUNTOS DE APOYO FRENTE A SU GRAN
COMPETIDOR , LA CIUDAD DE GÉNOVA .
LA PRESENCIA COMERCIL DE LA BURGUESÍA
BARCELONESA FUE CADA VEZ MÁS FRECUENTE EN
SICILIA , NÁPOLES , AVIÑÓN , PARÍS , BAYONA ,
BURDEOS , FLANDES , HOLANDA , INGLATERRA O
SEVILLA . A TRAVÉS DE ŠUS INTERCAMBIOS CON
ARQUITEC.JMS
�ESTAS CIUDADES Y PAÍSES SE CONTAGIÓ DE UN
ESPÍRITU NUEVO ,
CARACTERIZADO POR EL
DESCUBRIMIENTO PROGRESIVO DE LAS
INCIPIENTES NORMAS DE DISEÑO , DE LAS LEYES
DE LA PERSPECTIVA Y DE LA ANATOMÍA , DE UNOS
CONOCIMIENTOS QUE PERMITEN QUE LA FIGURA
HUMANA EMPIECE A RELACIONARSE CON LOS
OBJETOS Y LAS ARQUITECTURAS .
EMBARGADAS DE ESTE NUEVO ESPÍRITU NACEN LA
CATEDRAL DE BARCELONAY LA BASÍLICA DE SANTA
MARÍA DEL MAR , PERO TAMBIÉN UNA OBRA CIVIL
DE GRAN IMPORTANCIA `i' QUE SE REFLEJA EN
CONSTRUCCIONES QUE LA CIUDAD UTILIZA AÚN
AHORA , COMO EL SALÓN DE CIENTO DEL
AYUNTAMIENTO , EL PALACIO DE LA GENERALITAT ,
DONDE PERE JOAN DEJÓ ALGUNAS MUESTRAS DE
LA MEJOR ESCULTURA Í CATALANA DE ESTE
PERIODO, EL PALACIO REAL MAYOR , DEL QUE AÚN
SE CONSERVA CASI INTACTO EL SALÓN DEL TINELL
PROYECTADO POR GUILLEM MARTORELL , O ESTE
MISMO EDIFICIO DONDE NOS ENCONTRAMOS
AHORA.
ARQUlTEC.JMS
�FUERON NECESARIOS CINCO SIGLOS PARA QUE LA
ARQUITECTURA VOLVIERA A BRILLAR DE UNA
FORMA SEMEJANTE EN ESTA CIUDAD .
EL SEGUNDO GRAN MOMENTO DE LA
ARQUITECTURA BARCELONESA EMPIEZA A SURGIR
EN TORNO A 1839 , CON LAS PRIMERAS PETICIONES
PARA DERRIBAR LAS MURALLAS QUE IMPEDÍAN LA
EXPANSIÓN DE LA CIUDAD .
ESTAS MURALLAS , CUYO DESTINO NO ERA TANTO
DEFENDER LA CIUDAD j COMO VIGILARLA ,
CONSTITUÍAN UN SÍMBOLO DE OPRESIÓN POLÍTICA Y
ECONÓMICA .
LA AUTORIZACIÓN DE SU DERRIBO , TRAS UNA
SERIE VIOLENTA DE EXPLOSIONES POPULARES ,
LLEGÓ EN 1854 EN 1855 ILDEFONS CERDA FUE
AUTORIZADO A REALliAR UN ALZAMIENTO
TOPOGRÁFICO DEL LLANO PE BARCELONA Y EN 1859
SE APROBÓ POR DECRETO OU PLAN DEL ENSANCHE,
DEJANDO EN SUSPEÑSO EL CONCURSO
CONVOCADO POR EL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA , DEL CUAL HABÍA SALIDO GANADOR EL
ARQUITECTO MUNICIPAL ANTONI ROVIRA I TRIAS .
ARQUITECJNIS
�EL PLAN CERDÁ ERpc UN PROYECTO DEMOCRÁTICO ,
CAPAZ DE SUPER LA OPOSICIÓN ENTRE CENTRO
Y PERIFERIA . / ORGÁNICO , PREVEÍA UNIDADES
VECINALES COMPLEJAS Y DIVERSIFICADAS EN UNA
RED IGUALITARIA . ERA UN PROYECTO MODERNO ,
QUE PRESENTABA , AL MENOS , UN ASPECTO
NEGATIVO , COMO EL NO PREVER UNA FUNCIÓN
POLÍTICA PARA LA CIUDAD.
LA EXPANSIÓN DEL CASCO URBANO DE LA CIUDAD
POR EL LLANO QUE LA RODEABA , HASTA ALCANZAR
LOS MUNICIPIOS VECINOS DE SANTS , GRACIA , LES
CORTS , SARRIA O SANT ANDREU , COINCIDE CON
UN PERÍODO DE PROSPERIDAD EXTRAORDINARIA
PARA LOS NEGOCIOS DE LA 1;114,>. BURGUESÍA
BARCELONESA . ES EL TIEMPO DE LA FIEBRE DEL
ORO . EN EL QUE SE DESARROLLAN LAS
INDUSTRIAS TEXTIL , METALÚRGICA Y QUÍMICA .
CUANDO SE CREAN LAS PRIMERAS COMPAÑÍAS DE
ELECTRICIDAD, SE INSTALAN LAS GRANDES
EMPRESA NAVIERAS , Y NACEN SOCIEDADES COMO
EL BANCO DE BARCELONA , EL BANCO HISPANO—
COLONIAL O LA COMPAÑÍA GENERAL DE TABACOS
DE FILIPINAS .
5
ARQUITECJMS
�LAS GRANDES FAMILIAS BURGUESAS DE
BARCELONA SENTÍAN LA NECESIDAD DE MOSTRAR
SU PODERÍO SOCIAL Y ECONÓMICO A TRAVÉS DE
SUS CASAS Y DEL PATROCINIO ARTÍSTICO .
BARCELONA SE CONVIERTE DE ESTA MANERA EN
UNO DE LOS PRINCIPALES 10ENTROS DE UN NUEVO
MOVIMIENTO CULTURAL , DE CARÁCTER
ROMÁNTICO Y FUERTEMENTE LIGADO A UN
SENTIMIENTO NACIONALISTA : EL MODERNISMO .
SON LOS PRIMEROS ENSAYOS ARQUITECTÓNICOS
DE GAUDÍ LOS QUE , YA EN OBRAS TAN PRIMERIZAS
COMO EL PALACIO GÜELL ,
PONEN ESTE
MOVIMIENTO EN LA VANGUARDIA DEL ARTE
INTERNACIONAL . LLUÍS DOMÈNEC I MONTANER ,
CON EL RESTAURANTE DE LA EXPOSICIÓN
UNIVERSAL DE 1888 , SE 'SITÚA EN POCO TIEMPO
CASI AL MISMO NIVEL QUE GAUDÍ .
EL CAMINO DECORATIVAMENTE FANTASIOSO Y
ESTRUCTURALMENTE INNÓVADOR DE GAUDÍ Y
DOMÉNEC 1 MONTANER FUE SEGUIDO MUY PRONTO
POR OTROS ARQUITECTOS' , COMO ANTONI MARIA
GALLISSA , JERONI GRANELL , BONAVENTURA
�LA
BASSEGODA I AMIGÓ, PERE FALQUÉS Y , SOBRE
TODO JOSEP PUIG I CADAFALCH, AUTOR , ENTRE
OTRAS OBRAS ,' DE LOS LQCALES DE "ELS QUATRE
GATS" ,
CENTRO DE LAS TERTULIAS Y DE LAS
MANIFESTACIONES DE LOS ;MODERNISTAS . (a4-047 / /
LAS EXPOSICIONES UNIVERSALES DE 1888 Y DE 1929
SUPONEN DOS SALTOS URBANÍSTICOS DE
TRASCENDENCIA Y PERMITEN ORDENAR EL PARQUE
DE LA CIUDADELA Y SU ENTORNO , EN EL PRIMER
CASO , Y LA MONTAÑA DE MONTJUIC EN EL
SEGUNDO.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS i DE 1992 GENERAN EL
TERCER MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD ,
UN MOMENTO EN EL QUE TODAVÍA NOS HALLAMOS
4
INMERSOS Y QUE HA CONVÉRTIDO A BARCELONA EN
UNO DE LOS PUNTOS DE REFERENCIA OBLIGADOS
CUANDO SE HABLA DE URBANISMO .
TUVE LA OPORTUNIDAD DE PERCIBIRLO CON
EMOCIÓN HACE YA ALGUNOS AÑOS , EN FEBRERO
DE 1991 , CUANDO RECOGÍ EN LA UNIVERSIDAD DE
HARVARD EL PREMIO PRÍNCIPE DE GALES DE
ARQUITECTURA . ESTA DISTINCIÓN NO HACÍA
""-
�REFERENCIA TODAVÍA A LAS OBRAS PROPIAMENTE
OLÍMPICAS .
LAS ACTUACIONES DIRECTAMENTE RELACIONADAS
CON LOS JUEGOS SE ¡ENMARCARON , CON
NATURALIDAD , EN UN PROGRAMA MÁS AMPLIO QUE
YA SE MANIFESTABA CON dLARIDAD Y PRECISIÓN .
NO QUISIERA HABLAR AQUÍ DE LAS GRANDES OBRAS
DE INFRAESTRUCTURA QUE SE HICIERON CON
MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS , DE LA
MEJORA EN LAS COMUNICACIONES DE LA CIUDAD
QUE SUPUSO LA CONSTRUCCIÓN DE LAS RONDAS ,
O DEL ESFUERZO DE IMAGINACIÓN REALIZADO PARA
CONSTRUIR LA VILLA
OLÍMPICA . SON CUESTIONES
SOBRADAMENTE CONOCIDAS POR TODOS USTEDES
Y, MUY ESPECIALMENTE , r POR AQUELLOS DE LOS
PRESENTES QUE PARTICIPARON EN LAS MISMAS .
TRAS LA APERTURA DE LA CIUDAD AL MAR Y LA
MEJORA DE LA CONEXIÓN ENTRE EL NÚCLEO
CENTRAL DE LA CIUDAD Y LA PERIFERIA , EL GRAN
OBJETIVO DEL URBANISMO BARCELONÉS RECIENTE
HA SIDO LA MEJORA DE LAS CONDICIONES URBANAS
8
�DE LOS BARRIOS MÁS DEFICITARIOS : BARCELONA
ENDINS O BARCELONA HACIA DENTRO .
TAL VEZ LA ACTUACIÓN REALIZADA EN LA CIUTAT
VELLA SEA EL EJEMPLO PUNTERO . EN ESTE
DISTRITO , AFECTADO POR UN GRAVE PROCESO DE
DEGRADACIÓN , SE HA PUESTO EN MARCHA UN
PROYECTO GLOBAL . SE HAN ESPONJADO SUS
CALLES Y HAN APARECIDO NUEVAS PLAZAS Y
ESPACIOS PÚBLICOS . SE HAN INICIADO CAMPAÑAS
PARA REHABILITAR SUS EDIFICIOS SE LE HA
DOTADO DE CENTROS OÍVICOS Y DE ESPACIOS
CULTURALES Y DE USO CIUDADANO , COMO EL
CENTRO DE CULTURA QONTEMPORÁNEA DE LA
CASA DE LA CARIDAD
O EL MUSEO DE ARTE
CONTEMPORÁNEO DE BARCELONA.
SE HA INTEGRADO EL PUERTO A LA CIUDAD
GRACIAS A LA REFORMA DEL PORT VELL
LA CONSECUENCIA DE TODO ELLO ES QUE LA
CIUTAT VELLA VUELVE A SER UN LUGAR ATRACTIVO
PARA LOS BARCELONESES Y QUE INSTITUCIONES
COMO LA UNIVERSIDAD ELIGEN ESTA ZONA DE LA
CIUDAD PARA INSTALARSE.
a/1)m
tAlY
( (-Ájl
ARQUITEC.JMS"'
�BARCELONA SE ENFRENTA AHORA A NUEVOS
OBJETIVOS . LOS EJES QUE CONDUCEN LA
TRANSFORMACIÓN DE LA CIUDAD SON EL FRENTE
MARÍTIMO DEL POBLENOU', LA PROLONGACIÓN DE
LA DIAGONAL Y EL PASILLO DE SANT ANDREU - LA
SAGRERA .
!
LA RECUPERACIÓN DE LA COSTA SIGUE PARAABRIR
AÚN MÁS BARCELONA AL MAR . LA APpt^TÜRA DE LA
DIAGONAL VERTEBRARÁ DEFINITIVAMENTE EL
ENSANCHE EN EL DISTRII -C E SANT MARTÍ . LA
ORGANIZACIÓN DE U)Y `PARQUE LINEAL Y LA
REORDENACIÓN FERROVIARIA EN SANT ANDREU LA SAGRERA H",[51 PERMITIR SALVAR LA FRACTURA
HISTÓRICA Qü E MANTENÍA SEGREGADOS A LOS
BARRIOS ERIFÉRICOS DE LOS DISTRITOS DE SANT
ANDR Y SANT MARTÍ Y A LA VEZ , ACOGER LA
ES CIÓN Y EL SISTEMA FERROVIARIO MÁS
MÓDERNO DE EUROPA .
SON ACTUACIONES DE GRAN ENVERGADURA , QUE
ACABAN LA CIUDAD AL AGOTAR LAS
SUPERFICIES URBANAS QUE QUEDAN POR
ORDENAR , Y QUE DIBUJAN EL CAMINO QUE DEBE
1
0
�`e/U-7
-btoe
^
,,^,
(7,
t,¿1
,^,h' yt^,^
L'
C^
^,; r
44,
SEGUIR BARCELONA EN LOS PRÓXIMOS TREINTA `("<-AÑOS .
PARAC É T i UC
TtEMP0 -; - 2ER -----NO-tO ES .
BARCELONA LLEVA MÁS D* 150 AÑOS APLICANDO ,
CON MAYOR O MENOR FORTUNA , EL
PLANEAMIENTO URBANÍSTICO IDEADO POR CERDÁ .
SU TRAMA SE ESTÁ FINALIZANDO AHORA , JUSTO
EN EL MOMENTO EN EL ;QUE EL AYUNTAMIENTO
EMPIEZA A CUMPLIR SU IDEAL A TRAVÉS DE LA
RECUPERACIÓN DE LOS INTERIORES DE LAS
MANZANAS DEL ENSANCHE .
ESTO ES TAN SOLO UNA; PARTE DE LO QUE LA
ARQUITECTURA BARCELONESA PUEDE
OFRECERLES DURANTE SU ESTANCIA , PERO NO LO
ÚNICO . EXISTE TAMBIÉN UNA ARQUITECTURA
ROMÁNICA , CUYO MAYOR EXPONENTE ES LA
IGLESIA DE SANT PAU DEL CAMP , O EL BARROCO DE
LA IGLESIA DE BELÉN .
BARCELONA OFRECE OTROS MUCHOS EDIFICIOS .
PIENSO AHORA EN LA IMPORTANTE OBRA QUE EL
GATCPAC DEJÓ EN LA 1 CIUDAD , COMO LA
FUNDACIÓN JOAN MIRÓ O LA CASA BLOC DE SANT
�ANDREU , PROYECTADAS POR SERT QUE
USTEDES MISMOS, CON LA CÁLIDA AYUDA DE LOS
BARCELONESES , PODRÁN DESCUBRIR DURANTE
SUS PASEOS POR LA CIUDÁD
BARCELONA LES BRINDA SU ACOGIDA Y LES DESEA
UN TRABAJO FRUCTÍFERO. LA CIUDAD SE SIENTE
ORGULLOSA DE ACOGER ESTE CONGRESO , ASÍ
COMO EL DE LA UNIÓN INTERNACIONAL DE
ARQUITECTOS DENTRO DE TRES DÍAS .
SEAN BIENVENIDOS A BARCELONA .
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
Data: 30.6.96
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JM)
Cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes d'Espanya. 19:30 hores.
De cara a la participació de l'Alcalde en la cerimònia inaugural del Congrés d'Arquitectes
d'Espanya es fan avinents els aspectes següents: 1
A l'acte hi participaran el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas; el
president del Consell Superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya, Jaume Duró, i el degá
del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Mur.
Desenvolupament de l'acte
•
La cerimònia estarà con cluida pel locutor donstantino Romero, qui farà un parlament de
benvinguda. Un cop acabat el discurs de Romero tindrà lloc un concert a càrrec del grup
"Vox Popu li ". Posteriorment es procedirà a una projecció d'imatges de diversos treballs fet
per arquitectes espanyols.
•
En acabar la projecció, les autoritats pujara)" a la taula presidencial per iniciar el torn de
parlaments.
•
Els parlaments, que seran presentats per Coistantino Romero, es faran el l'ordre següent:
Joan Mur, degá del Col . legi d Arquitectes de Catalunya.
2. Jaume Duró, president del Consell Superior de Col . legis d'Arquitectes
d'Espanya.
Art ur Mas, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat.
4. L'Alcalde.
•
Un cop acabats els parlament les autoritats ocuparan de nou els seus seients a la primera
fila i Constantino Romero anunciarà la ponència inaugural.
•
La ponència inaugural la pronunciarà el degà del Collegi d'Arquitectes d'Andalusia
Oriental, Carlos Hernández Pezzi. El títol lel discurs és "Proyectar el futuro sostenible:
Arquitectura y sociedad".
ARQ.JMS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4397
Title
A name given to the resource
Cerimònia d'inauguració del Congrés d'Arquitectes d'Espanya
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llotja de Mar, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Arquitectura
Congressos i conferències
Urbanisme
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-06-30
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf
b58125a2e53023dec1d202fc0a617910
PDF Text
Text
-~
Ajuntament de J3arcelona
Gabinet d'Aicalll
Conferencia
"LA CULTURA, EIX CENTRAL
DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI"
MACBA, 02/07/96
(JC)
�!
ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA.
GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM.
FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR
,
1
AQUI AMB AQUEST
ESPA~
OBERT QUE ALGUNA
VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE
!
TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE
SEMBLES QUE VULL SER
lfN
SACERDOT D'AQUEST
TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO
DE RELIGIONS SINÓ
SEGURA~ENT DE DIÁLEG.
i
SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT
¡
A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA
UNA
CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS
JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT
HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC
ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL
MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL
TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES
EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA
1
DIA NO DE LES COSES QUE
14 SABEM QUE SERAN ART
PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE
ENCARA NO SABEN SI HO SE~N.
PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES
PARAULES
AVlJI
TEMPTATIVES .
dades/sed/textos/macba. pmm
SIGUJ!N
UNES
PARAULES
1
Pagina 1
�US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA
CULTURA,
US
VULL
PARLAR
DEL
PERÍODE
DE
RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA
EN LA CULTURA, DE
t
BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS
CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO,
LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES.
1
DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA
PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ
~<
EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS
1
CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE
CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM
CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I
1
DE
CAPITALITAT,
DE
C"QLTURA
¡
CIUTADANA
1
FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE
EUROPEU DE LA CULTURA. ¡
1
ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB
MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY
1
i
1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT
DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER
TENIR
ELS
EQUIPAMENTS
CULTURALS
QUE
NO
TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT
CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS
JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN
1
CAMÍ
DE
TENIR-LOS.
BARCELONA ES POT
EN
CANVI
DEJA
QUE
OFERIR S'HA DE OFERIR A
EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA
CULTURA EUROPEA I D'UN
L~ENGUATGE
EUROPEU.
~
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 2
�NOSALTRES CREIEM AMB LA
POSSIBILITAT D'UNA
¡
CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA
PODRIA
SER
JO
NO
Diq
¡
QUE
HAGI
DE
SER
NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A
SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN
l
TROBI
L'ESPAI
IDEAL
LL[URE
1 SENSIBLE
PER
i
'
EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD.
1
i
JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1
QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE
SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE
1
D'AQUESTA CIUTAT,
JO
C~EC
QUE LA CIUTAT ES
1
TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE
l
REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON
LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL
DE LA CIUTAT.
EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA.
QUE VEN FER PRIMER.?
1
PRIMER
VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA
CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ
!
RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL .
EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN
1
ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA
DE LA
FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ
;
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 3
�FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA
FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS
ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC
f
VA SER UN INICIA EN EL QUAL
JO VAIG PARTICIPAR
!
MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A
IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI
CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT
AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA
COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA
¡
MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA
BARCELONA
VELLA
NO
~MAGINA VA
l
NI
JO
NI
PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO
VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN
BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN
'
l
QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE
SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA
BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA
1
NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR
1
DE
LA
CULTURA
POPU~AR
1
DE
LA
SEVA
RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT
PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS
COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN
l
PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN
INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS
'
ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA
TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT
DEMOCRÁTIC
DE
LA
FESh'A
¡
DEL
FET
QUE
ES
PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS
DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 4
�'
1
PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA
ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER
PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN
ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA
PART D'INTERÉS EN LA CULTURA
DE LA CIUTAT SINÓ
!
PERQUE
ALTRES
PROBLErlAES
VAN
PASSAR
AL
DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES
NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL.
1
SEMPRE
HA VIEN
DIT
QU_p
,
TENIEM
EL
MILLOR
COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL
¡
MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS
QUE
ACONSEGUIR
AQUESTA
QUE
COL.LECCIÓ
f:L
LLOC
ON
ESTA VA
E~DEVINGUÉS REALMENT
AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN
ESFOR~
MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE
LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL
TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM
1
V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA
QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS
,
1
TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR
UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER
'
ANAR-HO A VEURE CADA M~S.
1
HEM
.ACABAT
I
FUNCIO~A
EL
MUSEU
D'ART
CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA
DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE
REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL
SEGON
1
MOMENT I EM PENSO QUE
~ODEN
DIR QUE HI SOM I
QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE.
¡
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 5
�NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE
LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM
i
PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA
¡
OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN
L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE
SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT
i
PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA"
PERO
HO PENSO.
AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT
CADA UN
AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS
PROBLEMES EL
LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS,
D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ
¡
DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1
ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS
D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL
¡
'
SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA
PUIGCERVER
DE
LA
JURAMENTACIÓ
DELS
QUE
QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I
NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN
AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL
CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN
REPTE IMPORTANT EL
VA~
TIRAR ENDAVANT I VA
ENDAVANT.
1
VA ENDA VANT
L'AUDITOR~,
I VA ENDA V ANT EL
TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL
DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 6
�TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER
SEMPRE
MES
QUE
ESTIGUIN
ACABADES
ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN
QUE
TANT EL
MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST
1
MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL
NOU
GOVERN
ESPANYOL
ESPANYOL.
1
DONS
ES
EL
HEREU
NOU
D'UNA
GOVERN
SERIE
DE
COMPROMISOS QUE HAURÁ DE
COMPLIR.
1
1
i
HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN
PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE
CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC.
US PUC DIR QUE NO ES
CE~T
EN EL SENTIT DE QUE
VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE
DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ
DEL
MINISTRE
RECORDARE U
~EMPRUN,
JORGE
QUE
N"EGADA
UNA
DEL
VA
QUAL
VENIR
A
BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES
QUE EL POBRE HOME VA
~ORTIR
ESGLAIAT DIENT
QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN
¡-
IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR
1
SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA
IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE
"IMAGINADOR"
TIRES
ENDA
VANT
1
LES
SE VES
IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL.
1
ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE
FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL
CENTRE
DE
dades/sed/textos/macba. pmm
CULTURA
CONTEMPORÁNIA
O
Pagina 7
�1
'
L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR
PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO
QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA
DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN
MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES
SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES
ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN
¡
EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM
VIST PART DE LES COL.LEGCIONS
QUE TENIM SOM
l
REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR
DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA
CREATIVITAT
NACIONAL
~N
AQUELLA
EPOCA
I
1
BRILLANTOR
DE
NOU
EN
EL
XIX
I
EN
LES
VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE
1
CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE
DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR
EL
NACIONAL
I
ON
TENjrA
COMEN~AR EL
QUE
CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL
1
FONS
QUANT
ARRIBEN
I
FUNCIONANT
LES
SOLUqiONS
SON
DE
SEN[ IT
I
ERA
DE!
i1
DE
COMÚ
LES
QUALS
ACABANT
,
SENTIT
COMU
QUE
COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL
1
ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET.
1
AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ
SUPOSO EN EL DIRECTOR
A~AR AMUNT O A VALL EN
EL MACBA I PROBABLEMENT
EN EL DIRECTOR DEL
¡
MUSEU
NACIONAL
dades/sed/textos/macba" pmm
DONS
DE
VEGADES
DE
Pagina 8
�ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ
DEL QUE SERIA NORMAL.
¡
EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE
TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR
COM S'HA CREAT
CONTEMPORANI
AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART
D'ENDEVINJ~_R
QUE SEREM.
1
!
PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO
QUE HAUREM
i
D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO
ESTA
FETA
AIX~CAR
PER
PANCARTES
I
REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON
SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR.
EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE
VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE
CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA
'
I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES
QUE
SON
IMPORTANTS
REL
PAIS
I
QUE
SOM
IMPORTANTS PER BARCELOl'tA.
NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES
DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT
SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES
VA
REFER
DE
FORMA
~RILLANTISSIMA,
TENIM
PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT
AL GRAN SECRET DE
BARC~LONA,
ON TANTA GENT
1
NO
CONEIX
ENCARA
EN 1 PART
REFET
I
AMB
COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 9
�DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL
í
ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A
ACABAR-LO,
TENIM
EL
k:ENTRE
DE
CULTURA
CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC
1
CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE
DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I
l
ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES
1
CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA
'
SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC
EL
TRES
PALAUS
INSTAL .LACIONS
DE
SI
VOLE1J
LA
! GENERALITAT
i
O
LES
TRES
A
LES
A
LA
1
RAMBLES
QUE
TANT
HAN
HABITUALITAT TENIM, EL
JN-ou
\
AJUDAT
MUSEU D'HISTORIA
DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL
MUSEU D'HISTORIA
¡
DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES
QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT
ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA,
BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO
VELL
MOLT
D'ELLS
DOJNCS
f
CADA
UN
DELS
CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU
PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE
SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM
LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC,
TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA
EINA EN AQUEST MOMENT,
RAU LA UNIVERSITAT
ENIM EL TAMARICA ON
'
RA~ION
LLULL EL CENTRE
D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET
ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT
ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ
DE LA REPÚBLICA
l
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 10
�QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE
BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM
NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER
PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE
1
SE
CEL
D'INVESTIGACIÓ
1
I
DE
RECERCA
DE
S~BEM QUE ES ARRISCAT
CURIOSITAT DE VISITA
FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE
PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI
SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA
ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS
AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS .
sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN
'
ANEM-HI, ANEMIA VEURE
CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD
QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR
DE DIBUIXA BE A
¡
VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON
VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA
TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA
NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN
LLOC ON
ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA
TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS
PROTAGONISTES A ULTIMA HORA.
AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES
EMPRESES
ES
POSIN
NEdESSITEM
TROBAR
LES
FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM
'
TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT
MES DIFÍCILS.
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 11
�TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA
DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN
ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL
POLIESPORTIU
O
EL
CEN':fRE
DE
CONVENCIONS.
TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T
'
POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM
LA PEDRERA QUE NO SE SI
HO HA VEU VIST ENCARA A
DALT DE TOT, LES GOLFES
~NTIGUES,
ENCARA QUE
HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O
'
1
VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI
VA FER GAUDI I ES EL
M~TEIX
TEMPS EL GRAN
MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR
1
QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL
PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL
COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS
EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I
SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS
i
EXPLIQUIN
AIXO
POTSE~
ES
UNA
DE
LES
1
EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE
,
1
TINGUT FISICAMENT COM
~LCALDE.
QUE LA GENT
¡
VOL QUE ES FACI LES
COSE~
I A MES AQUELLS QUE
LES HAN FET QUE LES
EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN,
AIXO ELS ARTISTES
QUE i TREBALLEU AMB
l
ELS
,
ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO
SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA
MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA
PEDRERA HI EM PENSO
ENDAVANT A LA
QUE EN EL TEMPS MES
PEDRER~
!
1
DE CAN BATLLÓ CAN
ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN
1
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 12
�MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE
PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME
ANIREJ\11
TROBANT
EXPLIQUEN
i
CADA . COP
MES
QUE
ENS
QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC
¡
DEL MODERNISME.
TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN
!
AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES
TRACIA
GRANS
NOMÉS
MUSEUS
AUDITOR!,
LICEU~
CONTEMPORANI,
QUE
O
ESTIGUEM
QUATRE
FENT
QUATRE
GRANS
PALAU,
MUSEU NACIONAL, MUSEU ART
CENTJÍE
DE
CULTURA
CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU.
;
NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS
V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT
i
UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON
LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT
SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER
1
RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS
BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL
EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS,
'
A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE
TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES
EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA
O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS
GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA
CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA
SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS
TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES
D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... .
dades/sedltextos/macba.pmm
Pagina 13
�ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA
CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST
MUSEUS
EL
PICASSO
EL
MARÍTIM
ELS
ANEM
AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL
BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON
L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS
MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE
VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS
RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL
CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI
HA OBERT QUE ERA
UN CARRER MINSU QUE A MI
HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA
SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA
TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE
PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL
PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ
QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA
MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER
DESCOMPTAT
PERO
TAMBÉ
j
MOLT
MES
GRAN
SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE
NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN
AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA
CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ
HA SIGUT
POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA
CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT
AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI
CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR
'
!
,
PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES
L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS
dades/sed/textos/macba.pm m
Pagina 15
�ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM
POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS
TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO
DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO
TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA
S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA
SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ
DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA
PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS
INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER
ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN
ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST
MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE
BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA
INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES
EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM
AQUESTA ES LA
NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA
CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE
DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB
ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA
INICIATIVA
PRIVADA
I
ELS
ESFOR<;OS
DE
L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL
I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA
NOSTRA
CIUTAT
DES
DE
UN
PUNT
DE
VISTA
CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM
PART DE LA
SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER
ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS
CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN
AL.LUSSIO,
dadesísedltextos/macba.pmm
ES
UNA
AL.LUSSIO
PER
QUE
LA
Pagina 16
�BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE
;
ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES
CULTURALS DE
!
GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA
ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA
FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ
PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL
CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS
CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA
LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE
S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES
QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A
BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS
GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA
METROPOLITANA. PERO TAMBÉ
. ES CERT QUE HI HA
HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI
UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES
QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA
MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT
ANIMAN
HAGI
PRES
LA
CLARA
VOCACIÓ
LA
D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT
COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL
1
COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL
QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA
SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA
1
GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER
CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE
'
LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O
MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES
PERSONES SON ENCARA
dadcs/sed/textos/macba.pmm
MES ~
DIFERENTS PERQUE UNS
Pagina 17
�HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO
NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA
CIUTAT I UN ALTRE.
DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU
DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES
DE
TOT
AL
MON.
AQUESTA
CIUTAT
QUE
ELS
ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS
NACIONALS
NO
HEM
SAPIGUT
FER.
AQUESTA
PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN
EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL
SENTIT QUE TINGUES LA
DIC~NITAT,
LA SOLEMNITAT,
LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL
BOHIGAS
EN
EL
CENTRE
AQUESTA
CIUTAT
PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES
GRANS
FRUSTRACIONS
D~
LA
HUMANITAT
EN
AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE
NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT
HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE
CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS
MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE
PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT
QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS
EN
CIUTATS
D'HABITANTS
DE
DEL
MES
QUAL
DE
10-15-20
NO
MES
MIL.LIONS
FEM
QUE
ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE
L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN
AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS
QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 18
�EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR
EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME
NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A
CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB
BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A
BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE
QUE
ELS
FENÓMENS
FENÓMENS
DE . PACIFICACIÓ
INDUBTABtEMENT
NO
SON
NEGATIUS
SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN
CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR
ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN
'
SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES
AGLOMERACIONS
SON DIFÍCILS
DE
FRENAR NO
SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM
DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU
PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP
1
NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER
TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES
'
UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE
¡
VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I
'
CAP A LES GRANS CIUTATS.
1
JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA
SIGUT
ALCALDE
DE
SANGAI
....
I PARLO
COM
ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES
LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA
NACIÓ
AMB
EL
PRESIDENT
DE
LA
REPÚBLICA
POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 19
�ALCALDE DE SANGAI QUE
S~P
EL QUE ES EL PORTAR
UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN
SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES
DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS
DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE
DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS.
AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO
PENSO S'HA DE DIBUIXAR .
A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR
!
BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR.
DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES
ESPECIES
D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA
EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS
INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~.
I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE
SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A
PRESIDENTA
D'UN
PAIS
POSSIBLEMENT TINGUI
AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC
OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT
INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA
i
PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS.
JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ
!
A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ
UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA
CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 20
�REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO
QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA
DEMOSTRA T
QUE
LES
CORRELACIONS
ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I
i
FORMACIÓ
EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ
URBANA
I
DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI
DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR
XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE
VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA
TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER
TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES
¡
LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS
DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS
NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN
MON
CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN
MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES
REFERENCIES
COMUNES
i: EN
EL
QUAL
SERÁ
ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR
LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ.
JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE
BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES
CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT
LA
GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES
D'ARQUITECTES
ES
VENEN
A
VEURE
PER
QUE
CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I
TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN
'
UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM
dades/sed/textos/macba. pm m
Pagina 21
�BARCELONA
RESOLI
áLGUNS
DELS
SEUS
PROBLEMES URBANS.
DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES
PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR
QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO
DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE
CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA
DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO
RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A
MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS.
JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA
CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY
RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA
SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS
QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE
LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS
QUE
ES
PODEN
i
FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA
DOS
OPINIÓ
QUE
COM
SABEU
SUBINT
NO
COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE
NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA
EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I
DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES
JUSTAMENT.
JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL
QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE
TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO
l
SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET
UNA COSA QUE SENSE
dades/sed/textos/macba. pmm
AR~IBAR
A PORTAR-NOS EN
Pagina 22
�AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB
LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA
NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL
MERCAT. EL MERCAT
1
CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN
ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE
EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ
¡,
,
DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT
NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I
AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER
EXTENSIÓ
PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE
XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN
L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I
PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT
EXPANSIONAR-SE
EN
ALTRES
CONTINENTS
EN
ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES
CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE
CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES
METROPOLITÁ COMA
NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ
MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS
'
DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL
GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR.
I
AQUEST
ANYS
S'HA
F~T
UNA
COSA
MOL T
IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO
QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A
1
L'HOSPITALET,
GREC
A
SANTA
COLOMA,
HEM
ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE
QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT
METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 23
�BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER
FER
RENDIBLE
DETERM[NADES
PRODUCCIONS
CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT
JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN.
l
'
BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO
UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO
illf ESPAI
D'lJNA SETMANA
PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL
QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS
CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES
FORMEM
LES
CINC
QUE¡
ENS
ENVOLTA
NO.
MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I
PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA
NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST
MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS
400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM
D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR
QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE
AL
GARGALLO
MERA VELLÓS
EXPOSICIÓ
I
O
A
VALENCIA
DAMA
MAGNIFICA
A(QUESTA
!
$'EN
A
VEURE
EL
MERA VELLOSA
RICARD
GIRAL T
i
MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS
AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA
1
OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES
!
TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC
'
QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT
ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6
S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL
1
PROJECTE DE TURISME
INTE~IOR
D'AQUESTA XARXA.
AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE
dades/sed!textos/macba.pmm
Pagina 24
�PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES
PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN
INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES
A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES
GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE
SOM DONS
VALEN MES
DEMANANT
MES
I
EN
TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE
BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI
VOL
CRÉIXER
1 EL
CONSUM
CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ
CULTURAL
ESTA
L'ESFOR~ IMMENS
QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN
INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL
NOUS
CREADORS
FINS
ELS
EMPRESARIS
EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT
O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP
AUDIOVISUAL ETC.
ES
CERT
QUE
NOSALTRES
EN
ESTEM
ALGUNS
FLUIXOS
D'AQUEST
CAMPS
ENCARA
MOLT
PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL.
DE
VEGADES
M'HAN
PREGUNTAT
EN
AQUESTA
CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN
MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI
HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT
TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT
1 PER
TANT
TAMPOC
NO
TENIM
LES
GRANS
TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR.
dades/sed/tcxtos/macba.pmm
Pagina 25
�PERO
DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT
RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP
D'EMPRESARIS
15-20
EMPRESARIS
IMPORTANTS
D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM
1
UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE
LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA
A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O
SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO
QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A
TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA
EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS
A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A
MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA
UNA
MENA
D'INSUFICIENCIA
CULTURAL
UNA
QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI
VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN
D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4
TAULES
COM
AQUESTES
QUE
FOSSIN
60
I
ES
PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES
INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN
EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA
AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO
TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A
SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES
VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T
BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA
INMEDIATIC
BUSQUIN
QUINES
PODRIEN
SER
AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 26
�PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN
AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK,
EXPRESSO,
EUROPEU,
OBSERVATER,
ECONOMIST,
TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ
NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM
FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS
ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ
.
PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT
QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER
SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES
'
DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO
MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA
EN AQUESTA CIUTAT ..
LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR
HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN
PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI
EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR
AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES
VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE
VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR
QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO
SORTIR MASSA EN ELS
DIAR~S.
PER TANT VA QUEDAR
1
CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES
PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ
ENTRE
QUALITAT
DE
VIDA
O PODER
DIGUEM.
i
ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU
EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT
D'INTERVENIR
SON
MC?LT
MES
BRUTALS
I
SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS
dades/sed/tcxtos/macba.pmm
Pagina 27
�LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN
MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE
VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM
QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA
"MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT
PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS .
MENYS
MITJANS
DE
COMUNICACIÓ
I
MENYS
POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI
AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI
VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA
COSA AIXÍ.
JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS
NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA
PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA
ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS
DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT
JUST
PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN.
ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS
ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR
1
ENDAVANT.
EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE
CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN
AQUESTA
CIUTAT
EN
AQUEST
MOMENT
JA
ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN
TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI
HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA
dadcs/sed/textos/macba.pmm
Pagina 28
�OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES
¡
COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT.
LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE
MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA
EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES.
SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES
INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO
QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE
SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA
MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ
QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD
LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO
CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM
D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL
ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O
ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE
COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE
VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ
'
QUE CORRESPON A LA SOCIETAT.
SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE
COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS
LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS.
QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE
EN
EL
MOMENT D'ESCRIURA-LA
REELLEGIR-LA
LA
HE
POSAT
I DESPRÉS
ENTRE
DE
COMETES
PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES
FINANCADES
EN
COMÚ
A
PROP
TANGIBLES
TRANSPARENTS.
dades/sed/tcxtos/macba. p mm
Pagina 29
I
�AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L
. COMÚ DE NOSALTRES
COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE
VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES
COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN
AIXÓ, PERQUE PENSEM
QUE EL MERCA T I LA
INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O
DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN
'
DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS"
AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ
PROP TANGIBLES 1
PERO
A
TRA-NSPARENTS FETES PER
AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM
CAPAc;OS DE
CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE
LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER
BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES
EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A
EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO
ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI
AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES
COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN
DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN
CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A
DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN
SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN
PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL
;
CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP
MILLOR.
HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES
TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN
CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 30
�DIRIA
PERSONALMENT,
PERSONALMENT
A
L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL
REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ.
AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST
ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA
LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE
L'ESPAI
P(JBLIC
AIXÓ
QUE
ELS
ARQUITECTES
ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE
BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN
POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS
PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE
PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA
COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA
GENT
DE
L'EXISTENCIA
QUALITAT QUE NO ES
DE
illiJ
L'ESPAI
PÚBIC
DE
RESIDU DELS ESPAIS
PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA
CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA
CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA
ESQUERRA
DE
LES
ESQUERRES
LA
NOSTRA
APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN
GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA
AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR
MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS
O POT
JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ
TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE
DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM
PREGUNTAVEN
dades/sed/textos/macba.pmm
UN
GRUP
DE
REGIDORS
DEL
Pagina 31
�DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU
.
-
.
'
QUE
J
REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA
AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR
L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE
REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A
'
i
ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A
PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ
PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE
ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER
COM SI ARRIBA I COM ES FA.
BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A
¡
QUIN
PUNT
ES
NECESSARI
QUE
HAGI
UNA
IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER
PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN
EL PROJECTE
PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA
CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA
PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS
AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL
RESIDU
O RESULTAT CASI INVOLUNTARI
DE
L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA
!
VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE
DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO
PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER
QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER
SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS
ARQUITECTES
D'AQUESTES ' CIUTAT l
ELS
A LO
MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE
ESTIGUIN
TRANQUILS
QUE
LA
VIDA
JA
ELS
CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE
'
dades/sed/textos/m acba. pmm
Pagina 32
�BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL
SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA
VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS
POLÍTICS I ELS
EDIFICIS
ETC.
I
PLA~ES,
ARQUITECTES FEM
MOLTA
GENT
ES
POSA
FEM
MOLT
NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE
TINDRIA QUE SER AQUESTA
PLA~A
ES MASSA DURA I
FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE
SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS
CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES
COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT
FÍSICA O ES .
BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN
CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA
DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES
PRIV AT
EL
QUE
ES
NACIONAL
I
EL
QUE
ES
INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL
NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES
CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES
INNOVADOR.
BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A
TENIR UN LLOC IMPORTANT
TERRENY
CULTURAL
AL
INTERNACIONAL AL
TENIM
EN
EL
CAMP
D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ
EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU
CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA
COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 33
�ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI
HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS
NO.
ARA
RESULTA
QUE
LA
SETMANA
SANTA
D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN
VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN
SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE
AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ
PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA
TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS
PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ
EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN
¡
DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC
PERQUE NO ENS
PROPOSEM~
QUE EL GREC SIGUI UN
FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI
CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE
HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS
QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES
1
TINDRIA
QUE
COMEN<;AR
A
FER
.
PARLAR
DE
PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS
. I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM
DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA
D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE
FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA
CAP A QUI.
JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ
PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL
TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR
'
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 34
�NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT
MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS
BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE
MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI
QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN
CONTEU
COM LA
NÚRIA · ESPERT
,
SI
ANA VA
A
1
LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE
AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I
TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL
QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN
AQUEST
MOMENT
ES
UNA
IMPORTACIÓ
CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE
!
TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL
MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT
TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM
LORENZZACIO PER MI V A
HA VIEN
DOS
SE~
EL MOMENT EN QUE HI
LORENZZACIO
ES
A
DIR
UN
AL
POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS
1
DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O
INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL
NOUS CREADORS .
RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS
UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS
INTEL.LECTUALS
PER
QUE
DEIA
QUE
ES
PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE
VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I
NO MES .
----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~-
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 35
�MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA
CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE
ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS,
¡
AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES
DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA
LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ
DIRIA.
1
JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . .
UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL
CAMP
DE
LA
CREATIVITAT
CREACIÓ ¡O
SERIA
EL
CAMP
P A~TIDARI
DE
DE
LA
MENYS
INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ
DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES
1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI
NO
NOMÉS
UNA
REALITAT
SINÓ
UNA
TAMBÉ
SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA.
I
EN
AIXÓ
TAMBÉ
LLENGUA TGE QUE
TE
1
MOLT
UTILITZ~M.
DE
VEURE
EL
DE VEGADES S'HA
CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ
EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS
,
l
'
COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET
MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA
DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC
PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES
ACTITUD I EM
¡
PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR.
PERO ARA TORNO ON EREM.
i
1
ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI
CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES
TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?.
¡
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 36
�TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES
CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA.
TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB
POSSIBILITATS
PER
DESENVOLUPAR
LA
SEVA
ACTIVITAT CREADORA?.
TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM
QUI ELS VULGUI
ESCOLTAR?~
BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER
ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN
AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT
AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO
CREC QUE DEFINEIX LES
NO~TRES
ACTITUDS A VUI.
NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS
ELS
ESFOR(:OS
QUE
DUGUIN
A
UNA
CERTA
UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL
CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT
LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA
ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES
GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE
QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE
VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT
PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE
LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL?
ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE
QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA
CIUTAT
D'ESTOCOLM
A . TOTES
!
LES
CIUTATS
D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN.
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 37
�BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A
DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA
INFORMACIÓ
DE
LES
AUTOPISTES
DE
LA
INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU
DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE
SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL
QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA
DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN
D'ESTAR
A
FI
L'EDUCACIO
A
DISTANCIA
ELS
SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A
TRA VES
DELS
ORDINADORS
MANIPlJLATS
A
DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES
D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A
TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA
REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM
A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA
BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA
NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A
D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT
LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA
QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI
HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES
D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS
EN
BASES
DE
DADES
I
EN
SISTEMES
PER
DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES
AMPLES
QUE
PODIEN
ESTAR
EN
AQUELLA
BIBLIOTECA EN CONCRET .
AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES
BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 38
�I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE
SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT.
i
NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM
ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT
TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE
ELLS VAN FER EL REPTE PERO
DEU NIDO. PERQUE
!
RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM
1
TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU
BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM
SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO
LI VAIG DIR QUE
BARCE~ONA
HI HA VIEN DOS
OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA
PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN
REFEREIXO I PER ALTRE BANDA
ESTAVEN PROVANT
¡
DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA
.
GENERALITAT
1 EL
PARTICIPACIÓ ETC.
AJuNTAMENT
TENIM
AQUESTA SENYORA
UNA
VA DIR
BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO
A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A
ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO
TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25
OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE
ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES
DE
LA
SOLA
XARXA
EXISTENT.
NOSALTRES
D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES
PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I
ABANS QUE VOSTF~S .
TOTAL
BARCELONA
VA :DIR
QUE
NOSALTRES
VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA
dadcs/scd/textos/macba.pmm
Pagina 39
�BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD.
LA
DE
DONS
TELEMATICA
I
LES
TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER
L'ESTRELLA
DEL
SUR.
I ~VENEN
AQUÍ
EL
MES
D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL
BANGEMANN
CHALLENGE
QUE
SON
TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE
QUI
O QUI O FA MILLOR AQUESTES
SAP MES
MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA.
DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS
INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA
COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS
COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES
AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE
ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES
DEL
QUE
ABANS
SERVIA NOMÉS
PER
PARLAR.
TELEFONON.
BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS
DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE
VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I
AFAVORIR
LA
PROBABLEMENT
ELS
CREATIVITAT
CENTRE
CÍVICS
ENTORN.
ELS
HEM
D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES
DEL
CENTRE
CÍVIC
CAP
AQUESTA
BIBLIOTECA
TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS
PROBABLEMENT.
ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT
ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA
SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM
dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm
Pagina 40
�D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES
CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN
LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA
DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1
CONSUM.
NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES
DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM
PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA
D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO
COMEN~AR
A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN
FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN
SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE
DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA
IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS
AFIRMEN
QUE
TREBALLEN
PER
LA
MÁXIMA
LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE
NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM
ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS
AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST
PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE
L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE
CULTURA
I
O
FACI
EN
CORRESPONDENCIA
EN
AQUESTS TERMES .
TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS
DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI
NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI
I DE
CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A
RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE
CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE
dades/sedltextos/macha.pmm
Pagina 41
�TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN
AQUELL
MOMENT
REINDINVICAR
SIGNIFICA
TAMBÉ
CONTRAPOSAT.
O
CONTRAINDICACIÓ
AllXO.
S'HA
JUSTAMENT
MOLTES
VEGADES
SUPERAT
APARENT
EN
AQUESTA
UNA
FRASE
SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX
TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE
CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA
SER EL LLOC EN QUE
ES REINDINVINQUES LA
t
DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU
ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA
DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA
CAPAc;
DE
CONSTRUIR LLENGUATGES
COMUNS
BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES
CIRCUMST ÁNCIES
LABORATORI
PERQUE ; S'EN PUGUIN
D'AQUESTA
CULTURA
DIR
EL
EUROPEA.
PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL
FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER
L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL
IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST
PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS
ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR
EL MEDITERRANI
DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL
MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN
'
L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL
MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE
ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM
1
ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA
HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE
dades/sed/textos/macba. pmm
Pagina 42
.
�PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT
DESPRÉS.
DONS
PERTANYEM
A UN
GRAN
PAIS
HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA
CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA
HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT
EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN
ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT
A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN
WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE
VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1
AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT
1
PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL
MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET
QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS
NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL
MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES
D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC
ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS
PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON
ARRIBEN
LES
CARRETERISS
PERO
SON
TAMBÉ
INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA
DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL
CONTACTE
ES
NO
PRODUEIX
EN
UN
AVIO
ES
PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA
GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES
AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I
AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE
CATALUNYA
1
PER
TANT
D'UNA
NACIÓ
CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina 43
�DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER
EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES
GRAN
QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN
UNA LLENGUA
QUE ES LA SEGONA MES PARLADA
DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA
DEIXAT
DE
TENIR
UNA
CIUTAT
QUE
LA
FA
INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE
NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC
D'EXPERIMENTACIO
A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI
PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT
QUE
AQUESTA
DIVERSITAT
QUE
AQUESTES
PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL
GRAN REPTE
NO I CREC QUE BARCELONA EL POT
AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES
BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL
MATEIX TEMPS
SER
CAPA~OS
DE DEFENSAR LA
PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO
DEL BARRI
PER A CADA UNA DE LES NOSTRES
PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE
DESARROLLAR
UN
LLENGUATGE
QUE
ENS
ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ
DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS.
AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL
QUE ESTA MES A PROP
ES CONTRADICTOR! EN LA
FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA
QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE
L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL
dades/scd/textos/macba.pnlm
Pagina 44
�COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS
D'EUROPA
ESTAN
PARLANT
FOR~A
EN
EL
LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE
DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN
LLENGUATGE
EUROPEU
UN
LLENGUATGE
COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE
PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES
EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE
RES.
I
EUROPA
NO
ES
1
RES
MES
QUE
UNA
CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES
UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR
DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN
AQUEST
MOMENT
¡ RETORNANT
ESTA
CAP
EL
RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS
ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O
FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE
GRAT POSSIBLEMENT
PERO UNA MICA DE FOR~A
PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA
MUNDIAL
AUSTRIA
PER
DESCOMPTAT
TAMBÉ
BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA
DESAPAREGUT
TE
LA
1
!
SEVA
DIVERSITAT
RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A
FRAN~A
'
COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA
QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I
MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN
I L'ANTIC
AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO
ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA
IDENTITAT REGIONAL A
PARTICULARITAT
dades/sed/textos/rnacba. pmm
QUE
FRAN~A
SIGUI
ES
FRAN~A.
DEL
MES
NO I CAP
MÍNIM
Pagina 45
�INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU
D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ
D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT
MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA
SOBIRANIA
I
LA
VOLUNTAT
DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ.
t
POPULAR
I
LA
PER TANT EN PART EN
PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS
DIR-VOS
QUE
EUROPA
:ESTA
RETORNANT
A
RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA
QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO
SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA
EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE
EST AREM
CREANT
UNA
NOVA
MITO LOGIA
NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT
ATACABLE
COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ
PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA
QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE
VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE
NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA
NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA
MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU
TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA
UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN
ESTAR
CARREGANT-NOS
EUROPA QUE ES
LA
MARE
DELS
OUS.
LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA
DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA
XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA
REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE
SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA
dades/sedltextos/macba.pmm
Pagina 46
�FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL.
PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A
UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA
DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS
ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES.
BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ
VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A
EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA
POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES
ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL
LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS
EL DE LA ClUT ADANIA .
QUAN
ES
VAN
ACABAR
ELS
JJOO
EN
VAN
PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO
ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA
GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL
QUE
LA
GENT
VOLIA
I
LA
GENT
EN
DEJA
SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA
EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA
GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA
O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA
GENT.
I
VAIG
ARRIBAR
ESTADÍSTICAMENT
LA
CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO
ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES
INTERESA IOTA EUROPA.
dades/scd/textos/macba. pm rn
Pagina 47
�L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA
QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA
BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA
CULTURA.
REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA
CONCLUSIÓ
FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA
CULTURA I
MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS
,
EUROPA
ERA
CONSTRUIR
UNA
UNA
MICA
EL
CULTURA
MATEIX,
I
QUE
CIUTADANA
A
BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE
TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN
LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT.
SI SI
UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE
BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA
MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES
D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE
AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI
VAN
PREGUNTAR.
ALEMANIA?
I ELL
VOSTE
VA
HAVIA
ABANDONAT
DIR NO NO
JO NO
ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA.
LA
PATRIA
PARIA
ES
L'ALEMANY
. LA
MEYA
HE
MEV A
ES
L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES
PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA
PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI
DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES
AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I
QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN
DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA?
dades/sedltextos/n¡acba.pmm
Pagina 48
�DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN
FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A
PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC.
ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC
ENCARA
QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY
QUAN ERA
PETIT.
COSA QUE
REALMENT
ADMIRAT.
A MI
1 DONAN-THI
EN
DEIXA
VOLTES
I
PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME
HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA
ES
EL
LLENGUATGE.
NO
CAP
LLENGUATGE.
SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA
MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT
DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS
PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA
GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR
BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50
ANYS
DESPRÉS
1 HA
FET
JUSTAMENT
AQUEST
DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT
PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE
'
VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT
QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN
POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES
EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA
MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM
DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA
MENYS .
ES
LLENGUATGE
A
DIR LA
EUROPEU
NOSTRA
SI
PÁTRIA
SOM
ES
EL
CAPA<::OS
DE
CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR.
dades/scd/textos/macba. pmm
Pagina 49
�MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ.
dades/sed/textos/macba.pmm
Pagina
so
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4398
Title
A name given to the resource
Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
MACBA
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Competitivitat
Infraestructures
Acció política
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1493/19960704d_00733.pdf
4d0ee7772224ea6fcf6d7ba1690acafb
PDF Text
Text
PARAULES DE L'ALCALDE PER SER LLEGIDES ALS
DIÀLEGS SOBRE CULTURA I POLÍTICA
�C CULINVC
(/1)1*7)
Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió
que confio que voldreu compartir sobre la llibertat i la
cultura.
De vegades, sense que ens haguem de fer grans
plantejaments, la mateixa realitat ens aporta exemplarment
motius per a aquesta reflexió.
És el cas de la discussió que manté ara mateix el director,
encara, de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, una
discussió que manté mitjançant els diaris, amb el secretani
d'Estat Miguel Angel Cortés.
El debat és ben ciar: ¿cal fer sois alió que té assegurat un
èxit de públic? És a dir: ¿cal sotmetre la cultura a les lleis
implacables del mercat?
No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament
de la cultura a aqustes xarxes insensibles. Nosaltres
parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso
d'exelple l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té
les coses molt ciares, que sap qué ha de fer i ho está fent
bé.
S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar, però sense entrebancs i
sense voler assumir des de l'administració alió que
correspon a la societat.
�Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui
exigeix que els ajuts siguin condicionats: al contrari d'aquell
que deja que no es pot demanar una subvenció amb una
mà i dur un "coctel molotov", o sigui una actitud crítica, a
l'altra mà. ¿l per qué no?
Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els
ajuts, la voluntat cooperadora, a determinades actituds, no
es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï
acotant el cap, rendint-se.
Això em penso que és molt clarament el qué hem defensat
i defensarem aferrissadament a Barcelona: la cultura
necessitat de tota la cooperació i de la máxima llibertat.
Sense llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense
ajuts, no hi ha accés 'hure i universal.
Això és precisament el qué distingeix un govern de progrés
d'un govern de la dreta.
Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es
correspon amb l'actitud progressista que defineix aquest
govern municipal.
L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta
voluntat. Perquè no entenem la cultura sense incloure-hi
tots els esforços que duguin a una universalització, a una
generalització del consum cultural, de l'accés a les
expressions de sensibilitat cultural.
�Estem fent i acabant les biblioteques, que són
equipaments necessaris, i aquesta és una molt bona
notícia. Però segurament no n'hi ha prou.
L'esforç per dotar la ciutadania de la máxima igualtat
d'oportunitats ha de ser també un referent de l'esquerra,
deis progressistes.
Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup
Bangemann, van sorgir algunes qüestions francament
apassionants. Posaré un exemple.
Se'ns deja: está bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però,
¿quins són els nous instruments d'accés a la informació?
Les autopistes de la informació, les xarxes internet.
Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi?
Sembla evident que no, perquè d'entrada cal disposar d'un
instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el
consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿qué
hi podem fer?
Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a
tots els centres cívics, disposen d'aquests accessos,
estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves.
Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis
que al segle vinent Ji seran requerits.
�Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les
noves tecnologies, a les naves demandes, també es
correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el
consum cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi
davant les manifestacions de la sensibilitat artística.
Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de
govern de progrés, a les fermes conviccions que sostenen
les nostres polítiques.
Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les
oportunitats. I he dit: ajuts sense condicionants.
Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una
activitat, quan s'ha volgut classificar el bo i el dolent, quan
s'han volgut separar determinades expressions culturals
posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat
creient que la pàtria estaria en perill davant de
determinades expressions culturals, el que s'ha fet és
limitar, cenyir, reduir, prémer, tot el contrari del què la
reflexió i la creació necessiten i reclamen.
Menys intervenció, més suport, més cooperació, més
adaptació a les exigències ciutadanes, més qualitat en les
atencions, en els serveis, en l'oferta i la sensació --una
sensació que es correspongui amb la realitat-- de ser un
espai plenament lliure. Aquests són els elements que
doten una collectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa,
reflexiva, pensadora, lliure.
�De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la
reflexió amb l'adoració, la creació amb la repetició d'uns
cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I
això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és
clar a la ciutat de Barcelona.
Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de
parlar sobretot de llibertat, d'impuls, de col-laboració, però
evitant alió que potser en altres temps era signe d'una
determinada esquerra molt intervencionista i que avui,
desgracidament, caracteritza un nacionalisme conservador
que ha fet de la intromissió un estil polític.
Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors
deis progressistes, han d'afavorir alió que necessitem:
respirar més llibertat, menys condicionaments.
Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta
espanyola ha confós Ilibertat amb l'abandonament de la
cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha
renunciat a aquestes idees quan ha exhibit la conveniència
política i la intromissió.
Des del nostre idean, us proposo que treballem més que
mai a favor de la cultura en llibertat, una bandera que per
desgràcia ja sois fem onejar aquells que ens movem
inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en
els valors de l'esquerra.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Us adreço quatre paraules, no més, al voltant d'una reflexió que confio que voldreu
compartir sobre la llibertat i la cultura.
De vegades, sense que ens haguem de fer grans plantejaments, la mateixa realitat ens
aport a exemplarment motius per a aquesta reflexió.
- manté ara mateix el director, encara, de la Compañía
És el cas de la discussió
a discussió que manté mitjançant els diaris, amb el
Nacional de Teatro Clás'
secretari d'Estat Miguel A w ortés.
El debat és ben clar: ¿cal fer sols allò que té assegurat un èxit de públic? És a dir: ¿cal
sotmetre la cultura a les lleis implacables del mercat?
No, nosaltres creiem que no; no proposem l'abandonament de la cultura a agUstes xarxes
insensibles. Nosaltres parlem del principi de cooperació i en aquest sentit poso d'ex9le /
l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que té les coses molt clares, que sap què ha de
fer i ho està fent bé.
S'ha d'ajudar, s'ha de cooperar. però sense entrebancs i sense voler assumir des de
l'administració allò que correspon a la societat.
Tampoc no s'hi val a actuar amb la prepotència de qui exigeix que els ajuts siguin
condicionats: al contrari d'aquell que deia que no es pot demanar una subvenció amb
una mà i dur un "coctel moloiov", o sigui una actitud crítica, a l'altra mà. ¿I per què no?
Els governs, els municipals i tots, no poden sotmetre els ajuts, la voluntat cooperadora, a
determinades actituds, no es pot demanar ni pretendre que qui rebi ajuts actuï acotant el
cap, rendint-se.
Això em penso que és molt clarament el què hem defensat i defensarem aferrissadament
a Barcelona: la cultura necessitat de tota la cooperació i de la màxima llibertat. Sense
llibertat no hi ha creació i sense cooperació, sense ajuts, no hi ha accés lliure i universal.
Això és precisament el què distingeix un govern de progrés d'un govern de la dreta.
Perquè ens sembla imprescindible però també perquè es correspon amb l'actitud
progressista que defineix aquest govern municipal.
L'esquerra se suposa que es distingeix també per aquesta voluntat. Perquè no entenem la
cultura sense incloure-hi tots els esforços que duguin a una universalització, a una
generalització del consum cultural, de l'accés a les expressions de sensibilitat cultural.
Plaça de Sant Jaume, 1
08002 Barcelona IEspanya)
Tel. 34-3-301 07 07
'
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Estem fent i acabant les biblioteques, que són equipaments necessaris, i aquesta és una
molt bona noticia. Perà segurament no n'hi ha prou.
L'esforç per dotar la ciutadania de la màxima: igualtat d'oportunitats ha de ser també un
referent de l'esquerra, dels progressistes.
Quan vaig ser a Estocolm, per un encontre del grup Bangemann, van sorgir algunes
qüestions francament apassionants. Posaré un exemple.
Se'ns deia: està bé, fem biblioteques. Cal fer-les. però, ¿quins són els nous instruments
d'accés a la informació? Les autopistes de la informació, les xarxes internet.
Molt bé, ¿i hi ha igualtat d'oportunitats per accedir-hi? Sembla evident que no, perquè
d'entrada cal disposar d'un instrumental que, tot i que viu una fase expansiva en el
consum, no és encara a l'abast de tothom. Aleshores, ¿què hi podem fer?
Potser si totes les biblioteques públiques, com a mínim, i a tots els centres cívics,
disposen d'aquests accessos, estarem universalitzant, estarem oferint possibilitats noves.
Farem unes biblioteques que de debò tindran els serveis que al segle vinent li seran
requerits.
Afavorir una creació moderna, que s'adapti al temps, a les noves tecnologies, a les noves
demandes, també es correspon amb l'actitud progressista de voler estendre el consum
cultural, de voler estendre la capacitat del gaudi davant les manifestacions de la
sensibilitat artística.
Si no fos així, estaríem renunciant a la nostra condició de govern de progrés, a les
fermes conviccions que sostenen les nostres polítiques.
Dic, generalitzar l'accés, dotar la ciutadania de totes les oportunitats. I he dit: ajuts sense
condicionants.
Ho repeteixo: perquè quan s'ha volgut constrènyer una activitat, quan s'ha volgut
classificar el bo i el dolent, quan s'han volgut separar determinades expressions culturals
posant-les al sac de la beneficència, quan s'ha actuat creient que la pàtria estaria en perill
davant de determinades expressions culturals, el que s'ha fet és limitar, cenyir, reduir,
prémer, tot el contrari del què la reflexió i la creació necessiten i reclamen.
Plaça de Sant Jaume, 1
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
�^^J
L'ALCALDE DE BARCELONA
Menys intervenció, més suport, més cooperació, més adaptació a les exigències
ciutadanes, més qualitat en les atencions, en els serveis, en l'ofe rt a i la sensació --una
sensació que es correspongui amb la realitat--jde ser un espai plenament lliure. Aquests
són els elements que doten una col•lectivitat de la capacitat d'esdevenir creativa,
reflexiva, pensadora, lliure.
De vegades s'ha confós la historia amb la mitologia, la reflexió amb l'adoració, la
creació amb la repetició d'uns cànons aprovats i tinguts per "políticament correctes". I
això ha fet mal, un cert mal, al conjunt del país, i també és clar a la ciutat de Barcelona.
Per això, des del progrés, quan parlem de cultura hem de parlar sobretot de llibertat,
d'impuls, de col . laboració, però evitant allò que potser en altres temps era signe d'una
determinada esquerra molt intervencionista i que avui, desgracidament, caracteritza un
nacionalisme conservador que ha fet de la intromissió un estil polític.
Contra aquesta intromissió, la visió de l'esquerra, els valors dels progressistes, han
d'afavorir allò que necessitem: respirar més llibertat, menys condicionaments.
Per això us convido a aquest exercici perquè la dreta espanyola ha confós llibertat amb
l'abandonament de la cultura a mans del mercat, perquè la dreta catalana ha renunciat a
aquestes idees quan ha exhibit la conveniència política i la intromissió.
Des del nostre ideari, us proposo que treballem més que mai a favor de la cultura en
llibertat, una bandera que per desgràcia ja sols fem onejar aquells que ens movem
inspirats pels valors del progrés, aquells que confiem en els valors de l'esquerra.
Pasqual Maragall
Plaça de Sant Jaume, !
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-30107 07
Fax 34-3-317 01 39
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4399
Title
A name given to the resource
Paraules de l'alcalde per ser llegides als diàlegs sobre cultura i política
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Política
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf
46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
07/07/1996
La Vanguardia, p.030, Opinión
Las ciudades: esperanza desbordante
Autor: PASQUAL MARAGALL
1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay
una crisis propia de la transformación.
Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad.
Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad.
La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho.
Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden
haber abusado de la naturaleza.
Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo
construido.
Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural.
Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo
que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al
océano de las megalópolis.
No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más,
las ciudades son la única solución de la humanidad.
Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más
información...
Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en
nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie".
Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer.
Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una
ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción.
Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad,
tenga su lenguaje y su expresión.
2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto
terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas
desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es
una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana.
Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la
conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades
centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las
ciudades esperanzadoras.
90 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo
ser sólo un puñado de megalópolis infernales?
Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano,
el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas.
En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias:
estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos
revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia...
Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los
profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e
identidad, códigos propios de un hábitat.
La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos.
Es la parte más dinámica de la Tierra.
¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales?
De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo
desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que
baja la oferta, no la demanda.
Restricciones.
En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su
puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió
dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas.
A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el
metro y el tranvía serán otro ejemplo.
Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas.
¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No
podemos.
El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables.
El tema es cómo podemos hacerlas mejores.
Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella
película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían.
Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando
empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos?
La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor.
Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar
China al mundo.
91 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza.
El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo.
Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos.
La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser
mejor que nos vayamos haciendo a la idea.
Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras
periferias metropolitanas. Démosle la palabra.
No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir
demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios.
3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar
ante las naciones. La sala se quedó vacía.
Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto.
En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades.
Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente.
Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable.
Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible.
Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas
como interlocutores, como "nuevos actores".
También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las
multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la
palma. Porque el tema era precisamente la ciudad.
En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates
de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales.
Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase
localmente todo lo que se pueda".
En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron.
Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión.
Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia
ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades.
Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como
pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense.
En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento,
un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se
pueda: en el límite social, comunitario, individual.
92 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a
la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas.
En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa.
Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul.
Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que
niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones).
A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan
devorándose". Se refería a las megaciudades.
Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad,
autocontrol, respeto.
Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a
cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello.
Por fin la calidad de vida mueve pasiones.
Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos
corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de
nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula.
Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez
más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos.
Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
93 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1179
Title
A name given to the resource
Las ciudades: esperanza desbordante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Barcelona
Desenvolupament sostenible
Futur
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf
fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8
PDF Text
Text
Domingo 7 de julio de 19S
.CATALTTÑA.
rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï
ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \
•T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • '
.
Barcelona ha sido visitada estos di
, 9.000 arquitectos de todo el mum
Barcelona con ocasión del decimon
de su Unión Internacional (UIA)
ha tratado de una oportunidad mi
la ciudad: tantos arquitectos pas», .
'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i
zuela, deben causarnos alguna sen*
asi porque, más allá de la importai ,
. tro, que sin duda la tiene, el congres
ha convertido en un escaparate mu
cho más para una ciudad que
: - ha.sido llamada "la ciudad de
• los arquitectos".
, Durante el último decenio
.nos. na gustado afirmar que lo
• acontecido en Barcelona podia
tener un carácter modélico
para nosotros mismos e incluso para otras ciudades.
. •
. ,.'Ciertamente, en Barcelona
se ha entendido el urbanistno
como mucho más que una sim- ;
. ple zonificacióo-y se ha usado
. como garantía pára el disfrute
••ciudadano de un entorno de
calidad, como garantía de
equidad en la distribución de
los equipamientos, servicios e infraestructuras y
¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo.
, Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a
cabo las grandes transformaciones que la ciudad
ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora,
cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de
cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo
que se logró, pero también, me parece, todo lo que
estamos preparando para el cambio de siglo en ese
nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la
.segunda gran transformación de Barcelona".
Pero Barcelona no desea conformarse con ser
escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que
puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que
hemos construido.
Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por
el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de
sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano,
estimo las señales que el arado imprime a la tierra.
Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad:
es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco
de relaciones con lo natural y enmendar aquellos
errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana.
El manuscrito no estaba
traspapelado
.
.
-
-
. ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf.
PASQUAL MARAGALL
VA.""" " Í J M f c / i * - »
^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para
,-^.Jograr acierto y a la vez
* £ complicidad. •
'** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado
«v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos
-.i -aprendido de nuestro
propio pasado reciente,
i '.^Nuestras convicciones
p«obrelo metropolitano,
"••-"ibretla necesidad de
iprendefla ciudad
, nos han llevado a
•buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real,
hablamos de la ciudad
PACaUWUESA.
de los ciudadanos, que
, A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía.
mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç
De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos
hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en
representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados
mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era
como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades,
miento cultural.
como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros
mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el
dad, como significación de lo humano, es solución.
Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el
hombre deja en el mundo a la par que trazamos
futuro, que las metrópolis son resultado de la acción
una cuerda llamada historia. _,_
~~
Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar
guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino
elementos de confianza ha tenido estos días una' gran
que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos
a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que
ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado
Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos,
gigantesco, lo descomunal.
¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos
rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan
tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra
podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra
•.
. ? ? : : , .-..; .
que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad.
nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<*
ï
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es
OPINIÓN
EEL LECTOR
Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección
no deben exceder las 20 lineas
profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas.
En ellos debe
Maricarmen Gómez Muntane .
fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy
dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los
santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho
crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se
Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos
devolverán los originales, ni se
canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o
Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. "
su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís
M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el.
PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto .
buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-:
maciones poco afprtunadas.que
cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar:
' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de.
I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-,
• do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona..
'que este documento consta desde
hace algunos años en el inventario
de manuscritos de la Biblioteca de
- Cataluña con el número indicado
por pintadas insultantes contra
una familia que vive a la vuelta
de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que
la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos
para construir en un terreno de
su propiedad, sin contravenir
ninguna ley ni ordenànzá-founicipal.
'
En otra época, que muchos
recordarnos, el Ayuntamiento
era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi.
En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de,
expresar lo que no se podía deck
si uno no quería ir al calabozo.
Ahora son. sólo una .caricatura
de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales,
en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay
un considerable catálogo de ac-
has sociedades anónimas han
construido lo que han querido.
¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . •
Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta
con que una familia con nombre
haga una construcción mucho
más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo
trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas
motivaciones. Daría rñucho que
pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí.
P_pir favor, señores:"despierten ,
de este mal sueño y no dejen su
prppi¿ nombre en mal lugar. Y si
algún'ingenuo se ha dejado
arrastrar a este genero de cosas,
que piense por sí mismo y en
conciencia.— Enric Berenguer.
Barcelona
,
•
Clara y Pilar Rahóla
pasan desapercibidas. Este K
caso de las declaraciones de
diputada por ERC, Pilar Ra
la, sobre el cierre del Museo C
ra: al reconocer que no apoyí
o se abstendría en la votación
pleno del Ayuntamiento del
17 de mayo (como había proi
tido a la Asociación de Ami
del Museo ClaráVuna vez leid
testamento y escuchado a su ]
sidente) sobre la propuesta i
sentada por el PP y CiU par:
reapertura del museo y la de
lución de las obras entregad:
Olot porque en ambos cas
tanto si se abstuviera comí
apoyara esta propuesta, el se
Maragall perdería y no qui
que pesara sobre su condena
hecho de-que nuestro alca
perdiera por primera vez u
voaiones. •
Curiosa forma de vigilar
intereses de la ciudad; para
es más importante evitar un
gusto al alcalde que el hechc
que Barcelona pierda su p¡
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutats
Urbanisme
Model social
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1494/19960708d_00734.pdf
cefb54de1abc40d37c8b84101f80805d
PDF Text
Text
PALABRAS PRONUNCIADAS POR EL EXCMO. SR. D. PASQUAL
MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL ENLACE MATRIMONIAL
DE LA SRA. PAULA ADAM BERNAD Y EL SR. GOSTA ESPING - ANDERSEN
EL DIA 8 DE JULIO DE 1996
Bien, ahora tenéis que escuchar brevemente un "sermón" del alcalde, porque el alcalde
representa a la ciudad y la ciudad es el testimonio de vuestro matrimonio. Que es un
matrimonio europeo.
Hace muy pocos días un presidente de un banco interamericano, que vive en
Washington, vino a Barcelona. Un buen amigo de Barcelona. Nos trajo el siguiente
mensaje: "Los norteamericanos creen que Europa es un desastre. Que Europa es una
selva. Que Europa es algo que está formado por gente que no se entienden. Nunca
existirá, de hecho, Europa.."
En ese momento, yo no supe exactamente qué contestar en el terreno político, y le dije:
"Mis hijas han estudiado, una de ellas, en Oporto, con una beca Erasmus de la Unión
Europea, y la otra está viviendo en Sarajevo durante seis meses trabajando para una
Organización No Gubernamental francesa, con el fin de organizar un club de juventud".
Entonces el hombre quedó callado. Y al cabo de mucho rato, al final de la cena, me dijo:
"Es posible que Europa algún día exista".
A veces una nueva generación significa un nuevo país, un nuevo medio. Un nuevo
medio ambiente, un nuevo entorno. Y yo creo que vosotros hoy representáis ésto que
está naciendo y que mi generación sólo está ayudando a nacer, pero contemplando.
Es cierto que otras parejas hubo que se casaron, que venían de países distintos de
Europa y ésto no significó que Europa existiera. Ésto no impidió que hubiera dos
guerras europeas. Sin embargo, algo nos dice que algunas cosas están cambiando.
Entonces estas personas eran una elite muy reducida. Vosotros sois una élite. Vosotros
dos formáis parte de una élite, pero es una elite mucho más amplia. No es una simple
aristocracia, no es ni siquiera un grupo de elegidos. Sois un grupo de elegidos, sí, pero
un grupo de elegidos muy amplio, que va creciendo y que esperemos que crecerá
todavía más.
Yo siempre recordaré una visita a Fiesole, Florencia. No sé si fue allí que os conocisteis.
En todo caso, creo que es allí donde habéis vivido un tiempo. Después he vuelto una o
dos veces más y tengo la impresión de que vuestra historia, igual que la nuestra, pasa
por aquel lugar.
Pasa por Roma, seguramente, porque es lo clásico, pasa por Florencia, porque es el
Renacimiento, pasa por París, porque es la Revolución, y tengo que decir que desde
hace un tiempo pasa también por los países escandinavos.
�Estuve este mes de diciembre último en Suecia y Dinamarca, bajando de Estocolmo a
Copenhagen por Helsinborg y "Elsinor", donde el Castillo de Hamlet. El motivo fue una
reunión de la Challenge Bangemann; los ciudadanos cíe Estocolmo han decidido retar a
las demás ciudades de Europa a ver si lo hacen tan bien como ellos, en cuestiones de
telecomunicación, y Barcelona quedó bastante bien. Tan bien, que la segunda sesión de
esta reunión de Estocolmo se celebrará en Barcelona en el mes de octubre.
Yo espero que, entre todos, nos ayudaréis a hacer de todo esto una unidad de sentido.
Mejor dicho, espero que os ayudaremos a que lo hagáis, porque sois vosotros los que
vais a hacerlo.
Y ahora podéis preguntar: "Bueno, el alcalde no nos habla de la intimidad, sólo habla de
las ciudades, sólo habla de Europa, pero no de las personas."
Mirad: os casáis delante de la ciudad, que hace de notario. Y esta ciudad, y estas paredes
han hecho de notario de muchísimas cosas. Han hecho de notario de guerras, de
desafíos, aquí en medio, con las espadas puestas así. apuntando al suelo, en señal de
juramento. En el año 1714, en el mes de mayo aproximadamente, los consejeros que se
sentaban aquí a los dos lados del Consell de Cent juraron que defenderían Barcelona. Y
la defendieron. La defendieron bien durante unos meses. Bastantes meses. Hasta que el
Conseller Primer, que se sentaba aquí y que evidentemente no era ningún militar, era un
abogado de Moià que se llamaba Rafael de Casanova, cayó herido en uno de los
baluartes de esta ciudad. Herido, no muerto. Murió mucho más tarde. Bastantes años
más tarde.
Esta ciudad, pues, ha visto entre estas paredes muchas cosas distintas. Ha visto
seguramente traiciones, ha visto a los representantes de la ciudad muy orgullosos
delante del rey, sin quitarse el sombrero. No se quitaban el sombrero cuando venía el rey
porque tenían derecho a ello, hasta que en 1714, como perdieron, perdieron también este
derecho.
Ya nos vamos acercando a la intimidad, no tengáis miedo.
La ciudad no había visto nunca, en cambio, aquí, en este lugar -había declarado guerras,
había visto traiciones, fidelidades, ha visto, por ejemplo, cómo el rey actual le ponía la
medalla de oro de Barcelona a su padre en un acto muy emotivo- pero nunca había visto
una cosa tan importante como es un ciudadano y una ciudadana que se casan.
Esto la ley no lo había permitido hasta ahora. Pues bien, la ciudad, que está orgullosa de
esto, y honrada de que hayáis querido casaros aquí, os pide que os respetéis. Ésto es lo
que os pide. Y os lo pide la ley del código civil.
Pero la ciudad os lo pide todavía más, porque la ciudad se hace mejor, crece en calidad,
cada vez que una pareja de ciudadanos la piden por testimonio. Porque una ciudad de
ciudadanos que se quieren, es mejor. Esto es muy claro, ¿no? Y si además toman a la
ciudad por parte de su estimación, todavía es mucho mejor.
�Ésta es la impresión que yo tengo hoy. Y os pido que os respetéis en lo mejor y en lo
peor. En los mejores momentos y en los peores, también. Porque si es así, mejoraremos
todos.
Respetar significa algo muy difícil. Respetar es muy, muy difícil. Significa representarse
a la otra persona como persona, a pesar de la proximidad. Y esto a veces es titánico,
porque quiere decir separarse de una parte de uno mismo que está en el otro. Quiere
decir, en el fondo, respetarse a uno mismo, y esto es algo que a veces estamos tentados
de no hacer. Ésta es una tentación muy fuerte.
Mirad: hay mil ejemplos en los días que corren (casi diría los ejemplos que están más
presentes en la actualidad) de lo que estoy diciendo. Bosnia. ¿Qué es Bosnia, sino el
odio entre hermanos?
Y algunos de los acontecimientos de la presse du coeur que vemos en los últimos años.
Son los dos temas más comunes. Y nos dicen que a veces los que más se parecen, los
que más cerca están son los que peor se tratan.
Pues bien, que vuestra diversidad, y estoy seguro de que será así, os haga más ricos y no
solamente más complejos, sino mejores. Que un viejo lenguaje -el lenguaje del amor, de
la amistad y de 1'entesa, como decimos en catalán, del entendimiento- vaya
imponiéndose lentamente, contradictoriamente, pero con certeza. Gracias a vosotros.
Que sigueu molt feliços!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4400
Title
A name given to the resource
Paraules pronunciades per l'alcalde en l'enllaç matrimonial de la Sra. Paula Adam Bernad i el Sr. Gosta Esping-Andersen
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Matrimoni
Adam, Paula
Esping-Andersen, Gøsta, 1947-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/718/19960728_LV.pdf
67d9f6c1dbb1f22f72e78548cccfbebf
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
28/07/1996
La Vanguardia, p.019, Opinión
De 25 de julio a 25 de julio
Autor: PASQUAL MARAGALL
Dejemos el recuerdo emocional -ya mucho se habló estos días- y veamos qué ha ocurrido desde
el 25 de julio de 1992 al 25 de julio de 1996. Qué ha ocurrido en términos de diferencias entre
el 25 J y el 19 J y qué nos ha sucedido a nosotros entretanto.
Las diferencias objetivas entre Barcelona y Atlanta son:
1. Ocho millones de entradas vendidas el 96 contra menos de cinco millones el 92; amplia
superación de la barrera de los 10.000 deportistas en Atlanta; veinte países más; nuevas
especialidades deportivas. En resumen: problemas serios de talla, de dimensión. Dificultades
serias de control del acontecimiento.
Las colas, los colapsos, la congestión, los retrasos... Especialmente en los tradicionales
primeros cuatro días de aprendizaje.
2. En esta fase es muy importante la conexión entre el comité organizador de los Juegos y los
responsables municipales. En Barcelona, el aprendizaje de los cientos de conductores foráneos
se suplió cuando el Centro Municipal de Operaciones (CMO) prestó al Centro Principal de
Operaciones (CPO) del comité organizador personal experto (guardias urbanos jubilados y
activos y personal del Instituto Cartográfico de Barcelona). Esta conexión no está bien
establecida en Atlanta.
3. La proporción y relación país organizador resto de países en Barcelona era amable. En
Atlanta es desequilibrada. La televisión aquí (y aquí quiere decir lo que ven atletas, periodistas
y vip's) sólo da escenas de gran consumo local: equipos USA, emociones USA, banderas
USA... La importancia aquí de la opinión internacional es relativa. Ello hace aún más llamativa
para los expertos la diferencia de algunos procesos tecnológicos entre Barcelona y Atlanta. El
sistema Amic de información y correo electrónico en Barcelona era muy aquí es tan lento que
los periodistas en vez de Info 96 lo han bautizado Info 97. Sería injusto resumir en esta
anécdota la calidad técnica de Atlanta'96. Pero muchos observadores esperaban más de estos
Juegos y de este país.
4. Atlanta es más pequeña que Barcelona en muchos sentidos: población, ciudad central,
etcétera. La congestión es mayor también por eso.
Sin embargo, la animación en las calles y parques -por lo mismo- es aún más notable. Los
espectáculos deportivos están llenos a rebosar siempre.
El ambiente en las competiciones deportivas es sensacional.
El consejo que le di a Billy Payne fue ir a los eventos, pasear por la ciudad, hablar con la gente,
hablar con los periodistas. El ambiente es mucho mejor en la realidad de los hechos que en la
frialdad de las oficinas y en el recinto reducido de la familia olímpica estricta.
Y a nosotros, a Barcelona, ¿qué nos ha pasado como ciudad de 25 J a 25 J?
94 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Hemos superado la más comprometida de las cuatro etapas olímpicas:
1. Concepción. 2. Decisión y puesta en marcha. 3. Realización y 4. Digestión.
La digestión ha sido modélica, a mi modo de ver. La explotación del éxito -que estos días
adquiere caracteres de excesivo narcisismo-; el lanzamiento internacional de la ciudad; la
mejora continuada posterior a los Juegos; el equilibrio entre obras públicas e iniciativa privada,
casi diría el relevo entre aquellas y ésta, que ha adquirido mayor relieve en la cuarta etapa; el
equilibrio entre grandes y pequeñas obras, entre lo proyectivo y exterior y lo social e interior,
entre centro y barrios...; tantos y tantos logros de esta etapa en la que la desmotivación hubiera
podido reinar, sobre todo en una coyuntura económica nada fácil. En los recuadros anexos
pueden comprobarse algunos datos que confirman lo que digo.
De 25 J a 25 J Barcelona ha demostrado ser tan capaz como en los días mágicos del 92.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
95 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1180
Title
A name given to the resource
De 25 de julio a 25 de julio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Barcelona
Atlanta
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf
6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38
PDF Text
Text
Reivindicar les ciutats
Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de
Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim
tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats
membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt
deis ciutadans europeus.
Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als
del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú.
Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència
de la Unió Europea.
Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé
com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons
que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna
manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els
ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca
responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres,
com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra
persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual
demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho.
A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del
Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en
els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella
frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és
molt cert.
És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si
hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats.
Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de
transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a
semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del
que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a
la UE.
La UE será la unió de la subsidiarietat o no será.
sed\text\teveran2.doc
1
r
Oltra a
SET. loan
N 2-179172–
�No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar
amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb
la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix
amb l'apropament.
Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç,
més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb
noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no
significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin
dimensions reduïdes.
On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ?
La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més
propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden
emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement.
Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri
parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras
error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén
d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder
central.
Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara
amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de
consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes.
És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò
que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot.
És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per
tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un
més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet
també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres
elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com
podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen
reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos).
L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les
solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició
més propera de l'Estat a la ciutadania.
sed\text\teveran2.doc
2
�Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans
ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a
veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el
setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és
una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat.
No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem
afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el
marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions
humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat.
A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a
la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers
relacionats amb la salut pública.
Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats
tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància
ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix.
Europa com a sistema de ciutats
Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament
innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del
continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens",
però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i
recomanable.
Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de
voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin
nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats.
És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes
de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i
intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements.
D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem
equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en
habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents.
sed\text\teveran2.doc
3
�La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les
regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir
un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació
de les polítiques europees.
Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció
europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi
de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi
en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de
lleialtat federal).
Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com
un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de
ser aplicat de forma integral.
Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i
regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que
els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del
sistema europeu.
Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses
com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un
espai en allò que es diu el concert internacional.
1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat,
ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això
va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul.
Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de
solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa
de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i
regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides.
Ciutats: competitivitat i cooperació.
Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats
mantenen una doble relació de competència / col.laboració.
Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands
més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com
aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les
grans empreses, per al comerç a gran escala.
sed\text\teveran2.doc
4
�No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè
és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de
ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria
de comerç, serveis, cultura.
Aquest és el cas de Barcelona.
Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer
arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre
consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor
d'Europa.
Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és
bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per
anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies,
en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam
ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els
holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que
viuen millor d'Europa.
Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea
situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics
que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa
de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de
ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa.
Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha
d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud,
ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau.
Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe,
al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe.
Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests
països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la
nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de
ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics
sofisti cats.
L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga
avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un
espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que
no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions
ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu.
sed\text\teveran2.doc
5
�Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no
d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també
té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un
aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a
menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa
semblar, han hagut de fer una illa artificial.
Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i
arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una
plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental.
Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic
del país.
I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç
per ser precisament "proper".
Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs
Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem
d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris
qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes.
Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en
l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat.
Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau
única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i
de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o
interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment.
La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de
l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans
administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat,
presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible
si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de
catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només
en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació
de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica
la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper.
sed\text\teveran2.doc
6
�Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de
competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però
tots coincidirien en un punt: la competitivitat.
Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden
col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets,
traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar.
Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol
que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat
experiéncia sobretot, satisfaccions.
Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a
Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una
altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb
ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes
dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de
col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb
materials, amb recursos humans, amb técnics...
I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la
ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i
ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a
l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren.
L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat
per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer
de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar
qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a
uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans.
Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem
d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem
aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de
quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que
preocupen els ciutadans.
La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament,
una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora
d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una
situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una
legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres
possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar.
sed\text\teveran2.doc
7
�Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de
complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus
sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de
les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de
col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que
és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del
tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau
de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís.
Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el
seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen.
Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels
serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les
prestacions socials, de la vida cultural.
I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt
diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen.
Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem
compa rt ir moltes solucions.
A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu
comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis
de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats.
Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en
aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris.
Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge
comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el
llenguatge dels ciutadans.
sed\text\teveran2.doc
8
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4401
Title
A name given to the resource
Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada de Conflent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-08-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/719/19960825_LV.pdf
69cd6fbd2a9eaecfcfceed4712f384b4
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/08/1996
La Vanguardia, p.038
Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual?
Autor : PASQUAL MARAGALL
En estas esquinas traidoras del verano, cuando no estamos todos, se nos han muerto Josep
Pinyol, la madre Assumpta Flaquer, antigua abadesa de Pedralbes, la viuda del doctor Vilanova
y ahora Oriol Martorell.
Parece como si el camino de la vida se hiciera más cuesta arriba y más estrecho. Sin Oriol,
¿sabríamos cantar igual? ¿Tendría el mismo significado "Els segadors"? ¿La misma mezcla de
sentimiento de país y deseo de fraternidad con todos los países? ¿Serán igual los
sobreentendidos si no nos podemos mirar de improviso y ver un "dring" especial en los ojos y
la voz de Oriol que nos invita a creer que la canción dice más de lo que dice, que es más
nuestra, más cierta, más viva?
Son los muertos del agosto, que nos preparan un curso nuevo dolorosamente más sabio, porque
tendremos que componer nosotros mismos las ausencias.
En realidad, éste es el terrible juego del progreso. Incorporar nosotros mismos más roles, más
papeles, más mensajes. Más fidelidades, como dice mi padre. Enriquecernos con el peso que
nos pasan Oriol, la señora Vilanova, la madre Assumpta, Pinyol. Cada uno de ellos es como
mínimo un lugar, un acento, de los muchos que configuran nuestra vida. Cala Mongó, el
monasterio de Pedralbes, el Vaticano y mucho de los cantos que hemos sentido y que nos han
hecho como somos.
Ellos no verán la ciudad lejana que queremos terminar de hacer. Pero la haremos con su acento.
Y quizá se han marchado porque ya la han sentido.
La ciudad lejana es la nuestra, la que tenemos, proyectada un poco más hacia su destino: más
libre, más limpia, más amiga.
PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona
96 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1181
Title
A name given to the resource
Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Martorell, Oriol, 1927-1996
Necrologies
Música
Model social
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-08-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles