294 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf 334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Relacions Internacionals Plaça Sant Jaume 2 08002 Barcelona Telèfons 402 74 45 / 402 78 82 402 73 05 Fax 402 74 53 / 402 78 77 402 73 08 SPEECH BY PASQUAL MARAGALL MAYOR OF BARCELONA PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF THE FUTURE" DAVOS 4th of February 199- �LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS, IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES. OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED. DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK, WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC: THE INFORMATION SOCIETY. �THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE EUROPEAN UNION 1 HAVE PRESIDED SINCE MARCH 1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL AND REGIONAL GOVERNMENTS. BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES. THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR, BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN TECHNOLOGIES WILL BE THE KEY TO OUR FUTURE. �SOCIETY THEREFORE INFORMATION THE REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO COMMUNICATION NEEDS: NEW SOCIETIES NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC TELEWORK DATABASES, LEISURE AND IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL REVOLUTION. THE ROLE OF EUROPE IN . THE FUTURE (AS COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF IT IS IMPORTANT FOR TELECOMMUNICATIONS. EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS AREA. 3 �IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO INCORPORATE OURSELVES INTO NEW TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES, THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN EXPERIENCES IN THESE AREAS. ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY. 4 �IN THE FIELD OF TELECOMMUNICATIONS, INFORMATION AND COMMUNICATION TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION: INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION NETWORKS. NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS, UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF. FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED SYSTEMS. �SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE INFORMATION TECHNOLOGIES AND COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST OF SUPPLY TO A LOW. THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY, BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING, TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC, TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST OTHERS CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY. 6 �SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS, WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION MECHAN ISMS. THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION (INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A EUROPEAN REFERENCE POINT (s'annexen resums deis projectes). I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND CITIZEN RIGHTS. 7 �THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF 16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE. IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY. BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT USE OF THE NEW TECHNOLOGIES. THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT GLOBALL Y. 8 �LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO PLAY. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4419 Title A name given to the resource Urban evolution: cities of the future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Davos Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/823/0000001548.pdf 13d90bde196f25cd9fd04970531da665 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/02/1997 (1634188) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La cumbre de los pequeños en Amsterdam PASQUAL MARAGALL A pocos meses de la Conferencia Intergubernamental de Amsterdam para la revisión del Tratado de Maastricht resulta sorprendente la escasa pasión que el debate europeo despierta entre nosotros, sobre todo si lo comparamos con el enorme bullicio que se está generando en algunos países nórdicos. El artículo Lo que le falta a Europa, de Diego López Garrido (EL PAÍS, 13 de febrero de 1997), se lanza a la arena con ideas y propuestas que invitan a la discusión. Bienvenido sea. Es innegable que, pese a hallarse en plena juventud, el proyecto europeísta denota en todas partes síntomas de debilidad y una cierta fatiga; es decir, una preocupante falta de la energía indispensable para llevar a buen puerto una etapa políticamente constituyente. Mucho tiene que ver con ello el hecho de que entre los padres de Europa prevaleciera un proyecto que por razones de oportunidad política se encauzó por la senda pragmática y reductiva de la economía. Y debemos reconocer que la izquierda, con escasas excepciones, no ha liderado el proyecto europeo con la fuerza y autoridad que su tradición internacionalista y de defensa de los intereses sociales le permitía. Podemos comprender e incluso admitir que los condicionantes geopolíticos aconsejarán durante mucho tiempo extremar la prudencia y reducir las ambiciones del proyecto europeísta. Pero resulta más difícil entender y admitir que siga prevaleciendo la cautela, cuando ya son necesarias políticas más audaces. Y no estamos hablando de apretar el acelerador unificador desde arriba, sino de reforzar aquellas dimensiones que permitan construir una Europa más cercana, más democrática, más sensible a los intereses y preocupaciones de los ciudadanos. No es difícil, por ejemplo, detectar la necesidad de configurar unas formas de autoridad más visibles y representativas que favorezcan una mayor identificación con las instituciones comunitarias; un reforzamiento de la información, de la transparencia y de los mecanismos de control democrático; un enfoque decidido de los problemas que más directamente afectan al ciudadano: empleo, infraestructuras, educación, medio ambiente, seguridad, etcétera. Estos y otros son ejemplos de un consenso muy generalizado entre una ciudadanía que al fin y al cabo, y pese a todo, quiere "más Europa", porque sólo a nivel europeo pueden abordarse realmente muchos de los grandes problemas de nuestro tiempo. Lo que ocurre es que estos ciudadanos que quieren "más Europa" ponen una condición fundamental: que sea "más próxima". La política distante, opaca, o no interesa o da miedo. Mucha gente se siente amenazada ante una burocracia desconocida, aparentemente sin rostro, que asume poderes sobre su quehacer cotidiano, sin que pueda garantizarse el control democrático de la misma. La construcción de una unión de Estados y naciones no puede optar por la copia, de modelos anteriores. La tradición y la experiencia europea tienen poco que ver, en este aspecto, con los Estados Unidos de América. Europa tampoco puede pretender generalizar miméticamente procesos federativos como los experimentados por algunos de sus Estados miembros. Maastricht se inspiró, en parte, en este modelo, pero con ello se ha agotado la posibilidad de repetir la historia. Los alemanes deben aceptar que Europa no será un clónico de su sistema germánico y los franceses tienen que empezar a digerir que la soberanía nacional de su magnífica revolución debe dar paso a nuevas formas de articulación del poder y de los derechos ciudadanos. A partir 38 �Articles de Pasqual Maragall a de ahora, estos últimos deben admitir una política menos jacobina y profundizar el camino de la descentralización, y los primeros deben empezar a perder la rigidez de su sistema de competencias catalogadas. Éstos son dos casos entre los 15, y pronto entre bastantes más, que acabarán componiendo el mosaico de la futura Europa. El encaje de todas estas piezas, tan variadas como diversos son sus idiomas, es una empresa de alto riesgo si se enfoca con espíritu jacobino, si se olvida que la subsidiariedad es un principio básico de nuestra Unión. ¿Qué significa la subsidiariedad? En lenguaje comprensible significa proximidad. Muchos se preguntan por qué este principio, que el tratado consagra en su preámbulo, parece un código cifrado para uso de iniciados. Resulta paradójico que una opción tan rupturista respecto al centralismo, que garantiza el respeto a los individuos frente a la distancia del poder, ostente una denominación tan críptica, destinada aparentemente al uso de un club privado de expertos. Pero es así, y el término "subsidiariedad" está además cargado de resonancias históricas. En todo caso, detrás de este principio se halla, creo yo, la clave de algunas soluciones posibles y urgentes. Es decir, la credibilidad europea exige hoy un mayor protagonismo de aquellos poderes que el ciudadano reconoce como más próximos: los de las ciudades y regiones. Sin ello, el euroescepticismo galopante está asegurado. En mayo, poco antes de la Conferencia Intergubernamental que debe decidir sobre la revisión del Tratado de la Unión, Amsterdam será la sede de una concentración inédita. Varios centenares de representantes de las regiones y ciudades europeas, a su máximo nivel, se reunirán para pronunciarse firmemente por un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad. Todos ellos y los centenares de miles que como ellos representan de forma muy directa a sus conciudadanos entienden perfectamente que no cabe una Unión hecha solamente desde los despachos de Bruselas o en los consejos de ministros. Los Estados europeos han engendrado una realidad que ya tiene vida propia, y que ahora reclama de sus progenitores el reconocimiento de nuevas instancias de poder y de soberanía. Los Estados deben reconocer que no tienen la exclusiva en la representación del interés público y deben compartirla con otros Gobiernos. Para empezar, con la Unión Europea, pero también con los gobiernos con g minúscula: regionales y locales. El espíritu del Tratado de la Unión se orienta decididamente hacia confiar las competencias al nivel más próximo que pueda garantizar la eficacia y la equidad. En cualquier caso, y esto es muy relevante, la carga de la prueba recae en el Gobierno superior. Como dice la sentencia de 1990 de la Sala del Tribunal Supremo presidida por don Javier Delgado -actual presidente del Tribunal Supremo y del CGPJ-, la autonomía local prima sobre la superior si ésta no motiva suficientemente su propia necesidad. Es decir, si no se demuestra lo contrario, la forma óptima de ejercer las competencias es la más cercana. Ésta es una gran novedad respecto a lo que estamos acostumbrados. De ahí que no sea fácil su aceptación y cumplimiento. El sistema napoleónico tenía muchas ventajas para quienes ostentaban el poder, y muchos en Europa son prisioneros de su fascinación. Costará cambiar, porque son los que disfrutan de sus comodidades quienes deben efectuar renuncias importantes, y esta devolución de poder que se les pide suele ser traumática. 39 �Articles de Pasqual Maragall a El camino a recorrer todavía es largo, pero la Unión Europea no podrá construirse más que por la vía de la transparencia y de la proximidad, con "lealtad federal" a la alemana, pero proximidad al fin y al cabo. Un camino, pues, largo, sinuoso, pero rico y cargado de posibilidades de participación, identificación y responsabilidad, como todo lo arraigado en lo local. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1090 Title A name given to the resource La cumbre de los pequeños en Amsterdam Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Subsidiarietat Estat Regions Municipis Comitè de les Regions Cimera d'Amsterdam Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1514/19970322d_00756_LD.pdf 1b49927e0374c93bfa6f8356ef922a7e PDF Text Text Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Data: 22/3/97 G_UlÓ Pera: De: Assumpte : Excm. Sr. Alcalde Gabinet (PS/IQ/AB/NB) Conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona. De cara a la conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona, se informa de las siguientes aspectos: - La conferencia se dirige a una auditorio de 200 personas, formado por representantes de sectores económicos y empresariales y de los ámbitos universitario y asociativo. - La conferencia puede considerarse el acto más relevante, en términos de proyección pública, de la visita del Alcalde a Argel. - Después de la intervención del Alcalde está previsto un turno de preguntas de los asistentes. Esquema de la conferencia l. Barcelona y la cooperación mcditeminea: - Las ciudades, espacios privilegiados para el diálogo norte-sur y en el Mediterráneo. - La Conferencia de Ciudades del Mediterráneo y la cooperación con Sarajevo, ejemplos del compromiso de Barcelona. - Los poderes locales y las relaciones culturales y económicas, claves en los procesos de paz. 2. La transición democrática: - Argel-Argelia y Barcelona-España, procesos comparables de reforma democrática. - Ruptura pactada y consenso, factores fundamentales: la aceptación de la diversidad en un marco común. - La regeneración urbana, requisito para la construcción democrática. 3. Barcelona, modelo de transformación urbana: - Recuperar una ciudad castigada, infradotada y desmoralizada. De las acciones de pequeña escala a las macro-operaciones. Un gran acontecimiento como pretexto: JJOO B'92 El secreto del éxito : objetivos definidos, consenso, complicidad, calidad y liderazgo local. Una perspectiva global: la planificación estratégica. ALC AI OlA lltDI•tr e d""l:ntrada Garantizar la continuidad. Una experiencia positiva que Barcelona pone~ disposición de Argel. --···---- - 8 ABR. 1997 ...... ALGER.PMM �Ajuntament <(Jp de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 1. BARCELONA Y LA COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD MEDITERRÁNEA QUISIERA HACER UNA REFLEXIÓN ACERCA DEL PAPEL PRIMORDIAL DE LAS CIUDADES EN LA CREACIÓN Y CONSOLIDACIÓN DE VÍNCULOS DE COLABORACIÓN Y DE ENTENDIMIENTO ENTRE LAS DOS RIBERAS DEL MARE NOSTRUM. LAS CIUDADES, COMO CATALIZADORAS DIVERSIDAD, REPRESENTAN TOLERANCIA, LA LOS CONVIVENCIA Y VALORES LA DE LA DE LA SOLIDARIDAD. VALORES DEMOCRÁTICOS POR EXCELENCIA. ESTA ES UNA IDEA FUNDAMENTAL QUE DESDE BARCELONA VENIMOS DEFENDIENDO CON ·LA DOBLE CONVICCIÓN DE QUE LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO Y QUE EL ÁMBITO MEDITERRÁNEO ES ACTUALMENTE ~ PARA CRUCIAL EL NECESARIO ENTENDIMIENTO NORIE-.SUR.!. DESDE ESTA CONVOCATORIA VISIÓN, EN BARCELONA MARZO DE IMPULSÓ 1995 DE LA LA 2 ALGER.PMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia CONFERENCIA DE CIUDADES.DEL MEDITERRÁNEO. ESTA CONFERENCIA, EN LA QUE PARTICIPARON 36 CIUDADES, NACIÓ CON LA FINALIDAD DE ESTABLECER UN ESPACIO DE DIÁLOGO ENTRE LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES DE LAS CIUDADES , DEFENDER EL PAPEL ESENCIAL DE LAS CIUDADES EN EL DISEÑO Y EJECUCIÓN DE LA NUEVA POLÍTICA EUROMEDITERRÁNEA Y FOMENTAR PROYECTOS DE COOPERACIÓN. ALGO MÁS TARDE, EN NOVIEMBRE DE 1995, SE CELEBRÓ EN NUESTRA CIUDAD LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA QUE DIÓ ORÍGEN AL PROCESO DE BARCELONA QUE ESTABLECÍA, EN UN NIVEL POLÍTICO GENERAL, SUPRALOCAL, LAS BASES DE LA NUEVA RELACIÓN EUROMEDITERRÁNEA ESTRUCTURADA EN TRES ÁMBITOS: EL POlÍTICO Y DE SEGURIDAD, EL ECONÓMICO Y FINANCIERO Y EL SOCIAL Y CULTURAL. EN TODOS LOS ENCUENTROS DERIVADOS DE ESTA CONFERENCIA SE HA PUESTO DE MANIFIESTO QUE SIN EL NECESARIO ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PODERES LOCALES, LOS MÁS PRÓXIMOS AL CIUDADANO, Y SIN LA EXISTENCIA DE UN TEJIDO DE RELACIONES 3 ALGER.PMM �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia COMERCIALES, EMPRESARIALES Y CULTURALES EN EL NIVEL ES PRIVADO, MUY DIFÍCIL DESARROLLAR PROCESOS COMO EL INICIADO EN BARCELONA. POR ELLO ENTENDEMOS QUE LA RELACIONES ENTRE CIUDADES NO DEBEN BASARSE SÓLO EN ASPECTOS CULTURALES Y SIMBÓLICOS, SINO TAMBIÉN EN SÓLIDOS INTERCAMBIOS ECONÓMICOS, POLÍTICOS Y DE EXPERIENCIAS DE GESTIÓN URBANA, COMO ESTAMOS HACIENDO CON SARAJEVO. BARCELONA AYUDÓ A COMPROMETIÓ, CONTINUAR DURANTE BOSNIA~HERCEGOVINA DE CONFLICTO ESTA CIUDAD UNA VEZ HACIÉNDOLO RECONSTRUCCIÓN DE FIRMADA LA Y SE PAZ, A EN LA INFRASTRUCTURAS, ASÍ COLABORANDO LAS EL COMO, LO QUE ES MÁS IMPORTANTE, CONTRIBUYENDO A LA RECUPERACIÓN DEL TEJIDO DEMOCRÁTICO DE UNA CIUDAD QUE HABÍA SIDO MODELO DE CONVIVENCIA ENTRE COMUNIDADES. BARCELONA TAMBIÉN HA ESTABLECIDO ACUERDOS DE COOPERACIÓN CON OTRAS CIUDADES DEL 4 ALGER.PMM �'~ Ajuntament ~~jf de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia MEDITERRÁNEO CON LA FINALIDAD DE INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS EN GESTIÓN URBANA. UNA DE LAS INICIATIVAS EN LA QUE PARTICIPA, DENTRO DE LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO, ES UNA RED DE COOP.ERACIÓN PARA PLANES ESTRATÉGICOS URBANOS EN LA QUE BARCELONA HA ASESORADO A LAS CJUDADES DE TETUÁN (MARRUECOS) Y CATANIA (ITALIA). BARCELONA TAMBIÉN HA AYUDADO A CREAR UN CENTRO DE RECURSOS PARA EMPRESAS (TOMANDO COMO MODELO LA EMPRESA BARCELONA ACTIVA) EN CASABLANCA, FINANCIADO POR UN PROGRAMA MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA). ENTRE OTRAS DE LAS MUCHAS INICIATIVAS DE COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA, EN EN EL MARCO DE LA RED MEDCITÉS, COLABORAMOS JUNTO CON MARSELLA Y ROMA EN MEDIAMBIENTALES LA EN REALIZACIÓN CIUDADES DE COMO ESTUDIOS TETUÁN Y AGADIR (MARRUECOS), HAIFA,(ISRAEL), SOUSSE (TÚNEZ) 'f MAR DE MÁRMARA_(TURQUIA.l. 5 ALGER,PMM �Ajuntament <f)p de Barcelona COHERENTES CON ESTAMOS EN Gabinet de I'Aicaldia ESTA LÍNEA DE TRABAJO, ARGEL PARA PONER HOY NUESTRA EXPERIENCIA EN GESTIÓN URBANA A DISPOSICIÓN DE VUESTRA CIUDAD. PARA SENTAR LAS BASES DE UNA FUTURA COOPERACIÓN ENTRE NUESTRAS CIUDADES. Y LO HACEMOS, SOMOS CONSCIENTES DE ELLO, EN UNA SITUACIÓN Y EN UNOS MOMENTOS ESPECIALMENTE COMPLEJOS. 2. LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA. ARGEL , Y TODA ARGELIA, ESTÁ VIVIENDO EN ESTOS MOMENTOS UNA ETAPA DE TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA QUE PARA BARCELONA Y ESPAÑA ES AÚN UNA MEMORIA MUY VIVA NUESTROS Y RECIENTE. PROBLEMAS, YA (NUESTRA LO HE HISTORIA DICHO Y ANTES, TIENEN MUCHOS MÁS PUNTOS DE CONTACTO QUE DE DIFERENCIA) EL PROCESO DE REFORMA HACIA LA DEMOCRACIA EN ---- ESPAÑA NO FUE LINEAL NI FÁCIL. ESPAÑA SALÍA DE 40 6 ALGER.PMM �Ajuntament <OP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía AÑOS DE FRANQUISMO Y DE UNA LARGA ETAPA DE AISLAMIENTO INTERNACIONAL. DESPUÉS DE LA CAlDA DE LAS DICTADURAS GRIEGA Y PORTUGUESA, ESPAÑA ERA EL ÚNICO PAÍS EUROPEO OCCIDENTAL DE RÉGIMEN NO DEMOCRÁTICO. EL MODELO DE TRANSICIÓN DE NUESTRO PAÍS FUE UN CLARO EJEMPLO <DE NEGOCIACIÓN Y TRANSACCIÓN ENTRE SECTORES PROCEDENTES DEL RÉGIMEN ANTERIOR Y LAS FUERZAS POLÍTICAS Y SOCIALES DE LA OPOSICIÓN DEMOCRÁTICA. ERA NECESARIO ROMPER CON EL PASADO SOBRE LA BASE DEL CONSENSO. NO ERA POSIBLE PLANTEAR UNA RUPTURA VIOLENTA CON EL RÉGIMEN ANTERIOR. LA MAYORÍA DE LA POBLACIÓN NO APOYABA ESTA VÍA Y EXISTÍA UN TEMOR FUNDADO A QUE SE PUDIERA PRODUCIR UN ENFRENTAMIENTO CIVIL. LA ACTITUD APERTURISTA REFORMISTAS DEL DE ANTIGUO LOS SECTORES RÉGIMEN FUE DETERMINANTE EN EL PROCESO DEMOCRÁTICO. COMO TAMBIÉN FUE DETERMINANTE LA ACTITUD 7 ALGER.PMM �Ajuntament ~) de Barcelona RESPONSABLE DE Gabinet de I'Aicaldia LAS FU_ERZAS POLÍTICAS DE OPOSICIÓN. FUE, PUES UNA RUPTURA PACTADA. Y SE ELIGIÓ LA VIA DE LA NEGOCIACIÓN Y EL CONSENSO PARA ESTABLECER UNA DEMOCRACIA ESTABLE QUE ABRIÓ UN PROCESO PACÍFICO, PARTICIPATIVO, GRADUAL Y RESPONSABLE QUE INCLUYÓ TODOS LOS SECTORES DE LA SOCIEDAD: POLÍTICOS, LAS LOS INSTITUCIONES, GRUPOS LOS PARTIDOS ECONÓMICOS, LAS NACIONALIDADES HISTÓRICAS Y EL CONJUNTO DE LOS CIUDADANOS. LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA, PUES, DEMOSTRÓ QUE LAS DIFERENCIAS POlÍTICAS SE PODÍAN RESOLVER SOBRE LA BASE DEL DIÁLOGO Y LA NEGOCIACIÓN ENTRE TODOS AQUELLOS QUE ACEPTAN Y RESPETAN LAS REGLAS DEL JUEG_D_D_EMOCH_ÁTICO. EN TODO ESTE PROCESO LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN JUGARON UN PAPEL DETERMINANTE. EL APOYO A LAS REFORMAS QUE SE INICIABAN Y LA DIFUSIÓN DEL IDEARIO DEMOCRÁTICO, SOBRETODO A 8 ALGER.PMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia TRAVÉS DE LA PRENSA ESCRITA, CONTRIBUYÓ A LA IMPLICACIÓN DE AMPLIOS SECTORES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. EL _EJ ERCICIO DE LA LIBERTAD DE _EXPRESIÓN ERA EL SIGNO MÁS EVIDENTE QUE PERCIBÍA 1 EL CIUDADANO DE QUE ALGO ESTABA CAMBIANDO. AÚN ASÍ, LOS FACTORES DE DESESTABILIZACIÓN DEL PROCESO DEMOCRÁTICO ESTUVIERON PRESENTES DURANTE TODA LA TRANSICIÓN Y SÓLO EL CONSENSO Y LA SOLIDARIDAD DEMOCRÁTICAS ENTRE HAN TODAS PERMITIDO LAS FUERZAS CONSOLIDAR Y ESTABILIZAR UN RÉGIMEN DE LIBERTADES QUE HA FACILITADO UN GRAN DESARROLLQ___.ECONÓMICO,. SOCIAL Y CULTURAL. ESTE RÉGIMEN DE LIBERTADES, COMO TODO SISTEMA DEMOCRÁTICO, NO ESTÁ EXENTO DE TENSIONES Y CONTRADICCIONES. NO ES FÁCIL, A MENUDO, LA COEXISTENCIA DE DIFERENTES FUERZAS DE GOBIERNO EN DIFERENTES NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN. 9 ALGER.PMM �Ajuntament 4J)J de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia PERO ESA ES UNA DE LAS CONDICIONES BÁSICAS DE LA DEMOCRACIA Y DEL DESARROLLO: LA ACEPTACIÓN DE LA PLURALIDAD Y LA DIVERSIDAD EN UN MARCO COMÚN. Y ESE ES EL PUNTO EN QUE LAS CIUDADES JUEGAN UN PAPEL CLAVE. TRANSFORMAR NUESTRAS CIUDADES, 1 MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA, CREAR OPORTUNIDADES DE EMPLEO Y ESPACIOS DE GRANDES CONVIVEN~IA, RETOS SON ALGUNOS DE LOS SOBRE ¡LOS QUE DESCANSA LA CONSTRUCCIÓN DEMOCRÁTICA. 3. BARCELONA. MODELO DE TiRANSFORMACIÓN URBANA. LOS PRIMEROS PASOS LAS PRIMERAS ELECCIONES MUNICIPALES COINCIDIERON, EN EL CASO DE BARCELONA, CON UNO DE LOS PEORES MOMENTOS EN LA HISTORIA DE LA CIUDAD. BARCELONA ESTABA FUERTEMENTE CASTIGADA POR LA ESPECULACIÓN Y EL DESORDEN URBANÍSTICO, INMERSA EN UNA SITUACIÓN ECONÓMICA DIFÍCIL, CON UN AYUNTAMIENTO ADMINISTRATIVAMENTE JO ALGER.PMM �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia CAÓTICO; BARCELONA ERA, EN DEFINITIVA, UNA CIUDAD DESMORALIZADA Y CON ESCASAS PERSPECTIVAS DE FUTURO LAS ELECCIONES ELECCIÓN DE MUNICIPALES UN SUPUSIERON GOBIERNO DE LA PROGRESO ENCABEZADO POR EL PARTIDO SOCIALISTA Y CON NARCÍS SERRA (POSTERIORMENTE MINISTRO DE DEFENSA Y VICEPRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL) COMO ALCALDE. AQUEL EQUIPO, BASADO EN EL PACTO Y EL DIÁLOGO, YA MARCÓ UN, TALANTE QUE BARCELONA HA MANTENIDO HASTA AHORA. SITUADA A LA PUERTA DE LA DÉCADA DE LOS OCHENTA, BARCELONA TEN~ QUE HACER UN GRAN ESFUERZO PARA PONER AL DÍA SU ESTRUCTURA URBANA Y AVANZAR HACIA UN TEJIDO SOCIAL MÁS COHERENTE E INTEGRADO. LA CIUDAD DEBÍA PONER FIN A UNA ETAPA DE CRECIMIENTO FÍSICO PERO EXENTO DE CRITERIO, DE DESATENCIÓN PO~ PARTE DE LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES (EN AQUEL MOMENTO EL ESTADO), QUE A LO LARGO DE LA DÉCADA DE LOS 11 ALGER.PMM �Ajuntament -4:1P de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia SESENTA Y LOS SETENTA CONFIGURÓ UNA CIUDAD DESEQUILIBRADA E INFRADOifADA. LOS PRIMEROS PASOS, EXTRAORDINARIAMENTE DIFÍCILES, SE CENTRARON TANTO EN UNA INCIPIENTE POLÍTICA SOCIAL Y ECONÓMICA LOCAL COMO EN ACTUACIONES URBANÍSTICAS PUNTUALES. UNO DE LOS PRIMEROS OBJETIVOS FUE LO QUE LLAMAMOS "DIGNIFICACIÓN" DE LA PERIFERIA A TRAVÉS DE UN INTENSO PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE TÉCNICOS Y CIUDADANOS . EL PRETEXTO DE LOS JUEGOS EN ESTE CONTEXTO APARECE UNA FECHA CLAVE EN EL DEVENIR DE BARCELONA. ,::L 6 DE JUNIO DE 1981, DURANTE LA CELEBRACIÓN EN BARCELONA DEL DÍA DE LAS FUERZAS ARMADAS, EL ALCALDE NARCÍS SERRA ANUNCIA, EN PRESENCIA DE LOS REYES DE ESPAÑA, QUE BARCELONA PRETENDE ORGANIZAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. DOS ETAPAS NOMINACIÓN SE SUCEDEN OLÍMPICA DE ENTONCES. OCTUBRE HASTA DE LA 1986 12 ALGER.PMM �Ajuntament <(lp de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía BARCELONA PROSIGUE SU REGENERACIÓN, POCO A POCO PERO CON CRITERIIOS DEFINIDOS. UNA VEZ DESIGNADA ACELERA SEDE OLÍMPICA, ESPECTACULARMENTE SU PROGRESIVO SER PASA A LA CIUDAD RITMO Y EL CAMBIO UNA TRANSFORMACIÓN GLOBAL EL OBJETIVO SIEMPRE ESTUVO CLARO Y LOS JUEGOS FUERON EL ARGUMENTO PARA DAR UN IMPULSO IRREVERSIBLE Y EN UN TIEMPO MUY LIMITADO A LA REGENERACIÓN INTEGRAL DE LA CIUDAD. LA DE CONSTRUCCIÓN LA CIRCUNVALACIÓN, BÁSICAS INFRAESTRUCTURAS (COLECTORES) Y DE LAS RONDAS DOTACIÓN DE DE DE SANEAMIENTO TELECOMUNICACIONES, LAS PROPIAS ÁREAS OlÍMPICAS Y LA RECUPERACIÓN DEL LITORAL, RESUMEN EL ÉXITO DE LA TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA. EL MODELO BARCE_LONA ¿CÓMO HA LLEVADO A CABO BARCELONA SU PROCESO DE TRANSFORMACIÓN? LA CLAVE HA SIDO UNA MANERA DE REFLEXIONAR Y DE PONER EN PRÁCTICA LAS 13 ALGER.PMM �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía DECISIONES QUE YA SE CONOCE CON EL NOMBRE DE "MODELO BARCELONA". ¿A QUÉ LLAMAMOS "MODELO BARCELONA"? SE TRATA DE DEFINIR UNA OPERACIÓN EN BASE A UN PLANTEAMIENTO GLOBAL, FORMADO POR DIVERSOS ELEMENTOS QUE SE COORDINAN EN UN OBJETIVO COMÚN, Y DESARROLLARLO: A PARTIR DEL CONSENSO, LA COORDINACIÓN DE ESFUfERZOS, LA COMPLICIDAD DE AGENTES PÚBLICOS Y PRIVADOS INSTITUCIONAL LIDERAZGO PERO CON UN PARA NECESARIO ASEGURAR EL IMPULSO. ESTE MÉTODO TIENE TRES FACTORES CRUCIALES. EN PRIMER LUGAR, ES FUNDAMENTAL CONTAR CON LA COMPLICIDAD SEGUIRSE UN CIUDADANA. POR OTRO PRINCIPIO ¡INELUDIBLE: LADO, LA DEBE CALIDAD. FINALMENTE, ES DE VITAL IMPORTANCIA QUE EL PUNTO DE REFERENCIA, EL PAPEL DIRECTOR, CORRESPONDA A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, LA MÁS PRÓXIMA AL SENTIR DE LOS CIUDA_DANOS Y A SUS PROBLEMAS. 14 ALGEfUMM �Ajuntament ~p de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia EL GRAN SECRETO DEL ÉXIT<D OLÍMPICO DE BARCELONA Y DE LA TRANSFORMACIÓN URBANA LLEVADA A CABO FUE QUE UN PROYECTO NACIONAL Y DE ESTADO FUESE LIDERADO POR EL PODER MÁS PEQUEÑO Y MÁS PRÓXIMO, EL DE LA CIUDlAD. ESTO PERMITIÓ QUE BARCELONA NO FUERA UTILIZADA SINÓ QUE FUERA TRANSFORMADA. SE PODRÍA DECIR QUE ES UNA VENTAJA EXTRAORDINARIA CONTAR !CON LA REFERENCIA DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y TODO EL POTENCIAL INVERSOR QUE LES ACOMF?AÑA PARA CAMBIAR UNA CIUDAD. ES CIERTO Y BARCELONA LO SABE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE J¡iAY MUCHAS FORMAS DE ORGANIZAR UN GRAN ACONfECIMIENTO Y BARCELONA OPTÓ POR HACERLO EN BENEFICIO DE LA CIUDAD. EL OBJETIVO BUSCADO NO ERA! SUFICIENTE POR SÍ SOLO, DEBÍA SABERSE CÓMO AFRONTARLO. ¿CÓMO LO HIZO BARCELONA? A PARTIR DE UNOS OBJETIVOS CLAROS, CONS1fRUYENDO UN ESQUEMA 1 QUE CONTEMPLARA LAS DIFERENTES INTERDEPENDENCIAS QUE INCIDÍAN EN ELLOS Y QUE 15 ALGER.PMM �Ajuntament ~ INCLUYERA de Barcelona UNA Gabinet de I'Aicaldia SECUENCIA CONCATENADA DE DECISIONES. Y TODO ELLO, INCORPORANDO CRITERIOS CUALITATIVOS DESDE EL INICIO DE LA PLANIFICACIÓN HASTA LA GESTIÓN DE LOS PROYECTOS Y BUSCANDO EL EQUILIBRIO EN EL SENO DEL ENTRAMADO URBANO. PRUEBA DE ELLO ES QUE EL GRAN BAGAJE DE BARCELONA, SU EXCELENTE CARTA DE PRESENTACIÓN, SON LOS JUEGOS OLÍMPICOS LAS Y GRANDES OPERACIONES QUE SE LLEVARON A CABO. ASÍ SE ENTIENDE QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS NO ACARREARA ÚNICAMENTE GRANDES OPERACIONES DE INFRAESTRUCTURAS, SINÓ QUE PARALELAMENTE SE INCIDIERA EN CAMPOS TAN IMPORTANTES COMO LA REHABILITACIÓN DEL CIUDAD, LLAMADAS LAS CENTRO HISTÓRICO ÁREAS DE DE LA NUEVA CENTRALIDAD, LA DOTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS EN LOS BARRIOS, LAS ACCIONES PUNTUALES DE MEJORA URBANA Y PROMOCIÓN DE VIVIENDA, LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES O LA LABOR EN LOS TERRENOS SOCIAL, ECONÓMICO Y OCUPACIONAL. 16 ALGER.PMM �Ajuntament ~}) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia DICHO ESTO , ¿PUEDE ACOfVlETERSE UN PROCESO DE DESARROLLO URBANO SINi CONTAR CON UN GRAN 1 ACONTECIMIENTO , SIN TENER LA GARANTÍA DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? SÍ, SI SE DISPONE DE LOS INSTRUMENTOS ADECUADOS. BARCELONA TUVO LA PRE~AUCIÓN DE DOTARSE DE ! ELLOS AL ELABORAR EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000. EL PLAN ESTRATÉGICO CONSISTIÓ EN 8 _UNAR A TODAS ¡ LAS ENTIDADES E INSTITUCIONES MÁS SIGNIFICATIVAS Y COORDINAR ESFUERZOS. EL ¡PLAN, PESE A HABER SIDO IDEADO EN EL MARCO DE Lf1 OPERACIÓN OLÍMPICA, EN 1 CIERTO MODO SE DESARR04LO INDEPENDIENTEMENTE, . DE TAL MANERA QUE LOS OBJETIVOS DE LA CIUDAD ESTUVIERAN EN TODO MOMENTO GARANTIZADOS. LA CONTINUIDAD DE LA TRANSFORMACIÓN ' ESTE MODELO HA DEMOSTRADO SU VALIDEZ Y LA SIGUE DEMOSTRANDO CON EL PASCD1 DE LOS AÑOS . DE HECHO, EN EL CONTEXTO ACTUAL DE CONTENCIÓN PRESUPUESTARIA Y, POR f\SÍ DECIRLO, 11 SIN UNOS 1 ¡ 17 ALGER.PMM �Ajuntament ~ JUEGOS de Barcelona OLÍMPICOS", Gabínet de I'Aicaldía BARCELONA NO SÓLO HA MANTENIDO EL NIVEL DE DESARROLLO URBANO SINÓ QUE CUENTA CON GARANTÍAS DE FUTURO. ES EVIDENTE QUE BARCELONA HA TENIDO QUE BUSCAR VÍAS i ALTERNATIVAS PERO AVANZA EN BUENA PARTE GRACIAS A UN ESQUEMA BIEN ESTRUCTURADO. PARALELAMENTE A LOS PROYECTOS OLÍMPICOS, Y EN BUENA MEDIDA GRACIAS A ELLOS, BARCELONA HA PLANIFICADO DISEÑANDO Y UN PREVISTq> CONJUNTO LAS DE NUEVAS METAS, OPERACIONES QUE CONFIGURAN UNA NUEVA GRAN TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA. ESTA NUEVA ETAPA SE CARACTERIZA, POR UN LADO, POR UNA SERIE DE ACTUACIONES ENCAMINADAS A "TERMINAR LA CIUDAD" !(PROLONGACIÓN DE LA l DIAGONAL, OTRO DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV ...) Y, LADO, A CONSOLIDAR EL POR SISTEMA ¡ METROPOLITANO, TANTO EN TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO TERRITORIALES E INFRAESTRUCTURALES, Y l HACERLO MEDIANTE CRITERIOS DE DESARROLLO 18 ALGER.PMM �Ajuntament * de Barcelona SOSTENIBLE Y Gabinet de I'Aicaldia PRESERVACIÓN DEL ENTORNO MEDIOAMBIENTAL. ES EN ESTE CONTEXrro DONDE SE ESTÁ DESARROLLANDO "LA BARCELONA DE RIO A RIO", QUE SUPONE LA REGENERACróN DEL BESOS Y EL LLOBREGAT, LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO, LA NUEVA AMPLIACIÓN DEL AEROPUERTO, LA DEFINICIÓN DE LA RED FERROVIAR IA DE ALTA VELOCIDAD Y LA REESTRUCTURACIÓN DE LOS MUNICIPIOS RIBEREÑOS DEL BESOS . Y DONDE SE PRETENDE AVANZAR EN TRES TERRENOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HAN TOMADO IMPULSO PERO QUE REQUIEREN DE UN NUEVO EMPUJE: EL EMPLEO , LA VIVIENDA Y EL. TRANSPORTE. EL NUEVO RETO QUE AFRONTA BARCELONA ES LA CELEBRACIÓN, UNIVERSAL NUEVAS DE EL AÑO .LAS TECNOLOGÍAS, 2004, DEL CULTURAS. LAS PRIMER FORUM SOSTENIBILIDAD, FORMAS DE "HACER CIUDAD" DEL NUEVO MILENIO, CONSTITUYEN LAS BASES DE UN PROYECTO QUE APUESTA POR FOMENTAR, CON EL PATROCINIO DE LA UNESGO, LA CULTURA DE LA PAZ, LA SOLIDARIDAD Y LA CONVIVENCIA INTERNACIONAL. UN 19 ALGE R.PM M �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia PROYECTO CON EL QUE BARCELONA, SIGUIENDO SU MODELO DE ACTUACIÓN, QUIERE CONSOLIDAR SU NUEVO PROCESO DE TRANSFORMACIÓN. BARCELONA CONSIDERA QUE ESTA FORMA DE "HACER CIUDAD" PUEDE SER UNA REFERENCIA ÚTIL PARA OTRAS CIUDADES. DE HECPfO; YA HA SIDO TOMADA COMO MODELO POR OTRAS CIUDADES EUROPEAS QUE QUIEREN SABER CÓMO SE ESTÁ REGENERANDO EL CENTRO HISTÓRICO. POR CIUDADES OLÍMPICAS QUIEREN CONOCER "EL SEORETO" DE BARCELONA'92. POR PARTIDOS POLÍTICOS QUE HABLAN DEL "ESTILO BARCELONA" (TONY BLAIR). NO EXISTEN RECETAS MILAGROSAS Y APLICABLES ÍNTEGRAMENTE EN CUALQUIER CONTEXTO , PERO LA PROPUESTA DE BARCELONA PUEDE SER UNA REFERENCIA VÁLIDA EN MUCHOS CASOS. HOY ATENDEMOS LA PETICIÓN DE LA CIUDAD DE ARGEL DE CONOCER BARCELONA LA SE CONTRIBUIR A LA EXPERIENCIA SENTIRÁ DE ORGULLOSA BARCELONA. SI PUEDE TRANSFORMACIÓN DE ARGEL. UNA 20 AI.CIERPMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es Scbéma de la conférence 1. Barcelone et la coopération méditerranéenne : e_ -~~ . ,/) ' Yv¡i ~~~~'* ~ ~v - Les villes,~ espaces privilégiés ,pour le dialogue nord-sud et dans la Méditerranée. - La Conférence des Villes de la Méditerranée et la coopération avec Sarajevo, exemples de l'engagement de Barcelone. - Les pouvo1rs locaux et les relations culturelles et économiques, éléments clés dans les processus de paix. 2. La_transition démocratique: 1. �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es - Alger 1 Algérie et Barcelone /Espagne, processus comparables de réforme démocratique. - Rupture négociée et consensus, facteurs fondamentaux: l'acceptation de la diversité dans un cadre commun. - La régénération urbaine, condition requise pour la construction démocratiq ue. 3. _Barcelone, modele de transformation urbaine : - Récupérer une ville chatiée, sous-équipée et démoralisée. - Des actions a petite échelle aux ¡macro-travaux. - Un grand événement comme prétexte : les Jeux Olympiques de Barcelone 1992. 2 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mailbcn.es - Le secret du succés : objectifs définis, consensus, complicité, qualité et Jeadership local. - Une perspective globale : la planification stratégique. - Garantir la continuité. - Une expérience positive que Barcelone met d'Aiger. __ ----------~-__,......_ - : - - - - - - -- a la disposition ·--------------' 1. BARCELONE ET LA COOPERATION MEDITERRANEENNE EN TANT QUE MAIRE D'UNE VIL.LE MEDITERRANEENNE, JE ~------ VOUDRAIS FAIRE ..uNE__Elf.LEXION SUR LE ROLE ~~ DES VILLES DANS LA CREATION 'Ei Di ~: DES LIENS DE COLLABORATION-~ 3 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ...,,~ ENTRE LES DEUX RIVES lM' t+.~1 qv; NDUS ",ef~~ bf <{Vi tb3RtF ~;f-U[ Po{5- J'flJU) <Jf\)r,J. ~lrl/ L~s, coMME CA I_::;;;.,. A_ lf_:__~u_R_s_ D_ E_LA __D_IV_E_R_s_ITE, REPRESENTENT LES VALEURS DE LA ~ CONVIVIALITE ET LA - - - ·--, ·--·-·-- · SOLIDARITE. ·'--~---------------- - D~l!OCR~QUES ~CE. FONDAMENTALE QUE TOLERANCE,~ DEPUIS DES VALEURS c . C'EST UNE IDEE BARCELONE NOUS REVENDIQUONS AVEC LA DOUBLE CONVICTION QUE LES VILLES SONT DES ESPACES PRIVILEGIES POUR LE DIALOGUE ET QUE LE DOMAINE DE LA MEDITERRANEE ... ___,_F-=0'-'-'N.._.,D'-'-'A~M'-""'E'-'-"N._LlTA'-'-'L...__ _ ESI_ --~AC=-T_._~U""'-"E""'-"L......,L. .E.~M'-""'.E_._._NT__.___ ~ .... -!-PO UR - -~· INDISPENSABLE NORD- SUD. L' t7'-JftN{E: 4 �Ajuntament ~~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldía@mail.bcn.es ( DE LA MEDITERRANEE. CETTE CONFERENCE, A LAQUELLE ONT PARTICIPE 36i VILLES, EST NEE DANS LE sufi6E CREES. UN ESPACE DE DIALOGUE ENTRE LES PRINCIPAUX REPRESENTANTS DES VILLES, -~~--- ----- - L'EXECUTION ---·- DE LA NOUVELLE ® / POLITIQUE EUROMEDITERRANIEENNE ET DE FAVORISER ~ DES PROJETS DE COOPERATION. -- ----~--- ------ �Ajuntamenl ·~J> de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia \)Ó e~ Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 1 UN PEU PLUS TARO, EN NO DANS 'MBRE 1995, S'EST TENUE NOTRE EUROMEDITERRANEENNE E-mail alcaldia@mailbcn es LA QUI A ~QUI CONFERENCE DONNE LIEU AU JETAIT, AU NIVEAU POLITIQUE GENERAL, SUPRALOCAL, LES BASES DE LA NOUVELLE ----- -- RElJ\TI'ON EUROMEDITERRANEENNE LE DOMAINE �Ajuntament ~~)> de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.ben es $FrtJC__l.'E~fllii[M.iiNT NECESSAIRE ENTRE LES POUVOIRS \.:; l"i\.L-é'l'J (""& LOCAUX, LES PLUS PROCH~S DU CITOYEN , ET SANS - L'EXISTENCE D'UN TISSU DE RELATIONS COMMERCIALES, e- ; 'vt L..- u L.A- D'ENTREPRISE ET CULTURE4LES AU NIVEAU ~i@ii!F, IL EST TRES DIFFICILE DE DEVELOPPER DES PROCESSUS TELS QUE CELUI QUI A DEBUTE A BARCELONE. LES RAPPORTS ENTRE LES VILLES NE DOIVENT PAS SEULEMENT SE BASER SUR DES ASPECTS ~~ ~· SYMBOLIQUES, MAIS AUSSI SUR DES ECHANGES SOLIDES , ECONOMIQUES, POLITIQUES ET D'EXPERIENCE 7 �Ajuntament (l) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Plava Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DE GESTION URBAINE, COMME NOUS LE FAISONS A BARCELONE A AlOE CETTE VILLE PENDANT LE CONFLIT DE BOSNIE-HERZEGOVINE ET, UNE FOIS CONCLUE, ELLE S'EST ENGAGEE A CONTINUER A LE - · FAIRE EN COLLABORANT A LA RECONSTRUCTION ~ e 0 L'y ~lv¡/i{ i)v<.::;- Oc~~L-RJ.~~---:A:INSI \J (L-L/\ G h o J,h ,·f... D QUE, Ou __) ~~ J~, EN CONTRIBUANT A LA RECUPERATION DU -------~----------~------ TISSU DEMOCRATIQUE D'UNE VILLE QUI AVAIT ETE UN MODELE DE COHABITATION ENTRE DES COMMUNAUTES. . ------------~----~----~-------- c&v~ Sef\tf'J~ / ófl e1\ o/'rí?.;/ Urf"Jrft)<--( rt·tD DCJ><C ou0f . €1'- ~0\túllh(ULj /1 UfVLf-1/Jt)\IG--8 �Ajuntament ((P de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;;a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es BARCELONE A COOPERATION MEDITERRANEE EXPERIENCES AUSSI AVEC SIGNE D'AUTRES DANS DANS DES LE LE BUT ACCORDS VILLES DE D'ECHANGER DOMAINE DE DE LA DES LA GESTION URBAINE. L'UNE DES INITIATIVES A LAQUELLE ELLE PARTICIPE, AU SEIN DE LA CONFERENGE DES VILLES DE LA RES~ COOPERATION ST~S URBAINS. AINSI, MEDITERRANEE, EST UN LES PLANS BARCELONE A CONSEILLE LES VILLES DE IETOUAN (MAROC) ET CATANIA (ITALIE). 9 �Ajuntament 4JP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla\2 Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ¡ A BARCELONE A AUSSI AlOE i CREER UN CENTRE DE -~-- RESSOURCES POUR LES EtJJTREPRISES (EN PRENANT ¡ \\. ( ( POUR MODELE L'ENTREPRISE BARCELONA ACTIVA) A CASABLANCA. CE CENTRE DE RESSOURCES EST FINANCE PAR UN PROGRAMME MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA). PARMI DE NOMBREUSES COOPERATION AUTRES INITIATIVES MEDITERRANEENNE, DE NOUS COLLABORONS, DANS LE CADRE DU RESEAU MEDCITES, AVEC MARSEILLE ET ROME, A 1 LA REALISATION D'ETUDES . ~~~~~ '::¡ ::::::::: ENVIRONNEMENTALES DANS DES VILLES COMME, PAR ¡ EXEMPLE, TETOUAN ET AGADIR (MAROC), HAIFA 10 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Playa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es (ISRAEL), SOUSSE (TUNISIE) ET MER DE MARMARA (TURQUIE). vbt.YL- · ~ ~N'~ . ~ - - - - - - - - -- -- -- -- - ------~1( COHERENTS AVEC CETTE LIGNE DE TRAVAIL, NOUS S_ OMMES AUJOURD'HUI A ALGER POUR METTRE NOTRE EXPERIENCE EN GESTION URBAINE A LA D.ISPOSITION DE l ' VOTRE VILLE. POUR JETER LES BASES D'UNE FUTURE COOPERATION ENTRE NOS VILLES. ET NOUS LE FAISONS (NOUS EN SOMMES CONSCIENTS) DANS UNE SITUATION - -------------- ET A DES MOMENTS SPECIALEMENT COMPLEXES. 2. LA TRANSIIION DEMOCRATIQUE 11 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ALGER, ET TOUTE L'ALGERIE, VIVENT EN CE MOMENT UNE ETAPE DE TRANSITION DEMOCRATIQUE QUI, POUR BARCELONE ET POUR L'ESPAGNE, EST UN SOUVENIR ' TRES VIVANT ET RECENT. (NOTRE HISTOIRE ET NOS PROBLEMES, JE L'AI DEJA DIT, ONT BEAUCOUP PLUS DE POINTS DE CONTACT QUE DE DIVERGENCES). LE PROCESSU_S _QE._R_EFO_BME VERS _LA DEMOCRATIE EN ESPAGNE N'A PAS ETE LINEAIRE NI FACILE. L'ESPAGNE SORTAIT DE QUARANTE ANS DE FRANQUISME ET D'UNE LONGUE ETAPE D'ISOLEMENT 'INTERNATIONAL. APRES LA CHUTE DES DICTATURES GRECQUE ET PORTUGAISE, L'ESPAGNE ETAIT LE SEUL PAYS DE L'EUROPE 12 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es OCCIDENTALE QUI N'AVAIT PAS DE REGIME DEMOCRATIQUE. 1 LE MODELE DE TRANSITION IDE NOTRE PAYS_A_ETE_UN._ CLAIR EXEMPLE DE NEGOCIATION ET DE TRANSACTION ENTRE LES SECTEURS ISSUS DU REGIME ANTERIEUR ET 1 • LES FORCES POLITIQUES ET SOCIALES DE L'OEP_QSI_IION · DEMOCRATIQUE. CONSENSUS. IL N'ETAIT PAS POSSIBLE D'ENVISAGER UNE RUPTURE VIOLENTE AVEC LE REGIME ANTERIEUR. LA PLUS GRANDE PARTIE ·DE LA POPULATION NE 13 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es SOUTENAIT CRAINTE PAS CETIE VOIE FONDEE QU'IL ET PUT IL SE EXISTAIT PRODUIRE UNE UN AFFRONTEMENT CIVIL. L'ATIITUDE_ DES --=-D-='OUVERTURE SECTEURS 1 REFORMISTES .DE_L'ANCIEN REGIME A JOUE UN ROLE CLE DANS LE PROCESSUS DEMOCRATIQUE. L'ATTITUDE 1 RESPONSABLE DES FORCES POLITIQUES DE L'OPPOSITION A AUSSI JOUE UN ROLE DETERMINANT. ! IL S'EST DONC PRODUIT UNE RUPTURE NEGOCIEE. ET ON_ A CHOtSL. LA VOIE DE LA NEGOCIATION ET DU_ CONSENSUS POUR BATIR UNE DEMOCRATIE STABLE QUI A OUVERT UN PROCESSUS DE PAIX, DE PARTICIPATION, 14 �Ajuntament ~ 0 0t ~A ¡;f ..0 Q_~ ' ·. _ de Barcelona (/" .j ~vi' "C Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Telefon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es PROGRESSIF ET RESPONSABLE ET QUI A ENGLOB LES SECTEURS DE LA SOCIE1iE : LES INSTITUTIONS, PARTIS POLITIQUES, LES GROUPES ECONOMIQUES, LE NATIONALITES HISTORIQUES CITOYENS. \¡ ET qj\--{C._ L'ENSEMBLE ~.rrW ·V\.9:, .~ X~~~~~~~~~ u v-\ LA TRANSITIO · ESPAGNOLE A DONC LES DIFFERENCE RESOLUES SUR DES h.-t-Ltf'u DEMONTR~~4~i -~ ro1 ~ ' · - IENT ETRE ~-e ~ LA JéiJJ,-~"If ~ NEGOCIATION Ul ACCEPTENT ET 15 jit-R_Jt1 �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DANS TOUT CE PROCESSUS, LES MEDIAS ONT JOUE UN ROLE DETERMINANT. LE SOUTIEN AUX REFORMES QUI DEMARRAIENT ET LA DIFFUSION DES IDEES DEMOCRATIQUES, SURTOUT DANS LA PRESSE ECRITE, A CONTRIBUE A L'IMPLICATION DE VASTES SECTEURS DE LA SOCIETE ESPAGNOLE. L'EXERCICE _DE LA LIBERTE D'EXPRESSION ETAIT LE SIGNE LE PLUS EVIDENT QUI DISAIT AU CITOYEN QUE QUELQUE CHOSE ETAIT EN TRAIN DE CHANGER. DESTABILISATION DU PENDANT LE 16 �Ajuntament 4]) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es TOUTES LES CE REGIME DE LIBERTES, DE MEME QUE TOUT_SYSTEME DEMOCRATIQUE, N'EST PAS LIBRE DE TENSIONS ET DE CONTRADICTIONS. BIEN SOUVENT LA COHABITATION DE DIFFERENTES FORCES DE GOUVERNEMENT A DIFFERENTS NIVEAUX DE L'ADMINISTRATION N'EST PAS AISEE. l7 �Ajuntament ~~p de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me s/n 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es MAIS C'EST L'UNE DES CONDITIONS FONDAMENTALES DE LA DEMOCRATIE ET DU DEVELOPPEMENT: L'ACCEPTATION DE LA PLURALITE ET DE LA DIVERSITE DANS UN CADRE COMMUN. ET C'EST LA QUE LES VILLES '-· JOUENT UN ROLE CLE. '~-~-TRANSFORMER NOS VILLES, AMELIORER LA QUALITE DE VIE, CREER DES OPPORTUNITES D'EMPLOI ET DES ESPACES DE COEXISTENCE SONT QUELQUES-UNS DES / GRANOS DEFIS SUR LESQUELS REPOSE LA CONSTRUCTION DEMOCRATIQUE. 18 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es 3. BARCELONE, MODELE DE TRANSEORMATION URBAINE. LES PREM1ERS PAS LES PREMIERES ELECTIONS MUNICIPALES ONT COINCIDE, DANS LE GAS DE BARCELONE, AVEC L'UN DES PIRES MOMENTS DE L'HISTOIRE DE LA VILLE. BARCELONE SUBISSAIT LES DURS RAVAGES DE LA SPECULATION ET DU CHAOS DE SON URBANISME. ELLE ETAIT PLONGEE DANS UNE SITUATION ECONOMIQUE V BARCELONE ETAIT, EN 19 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DEFINITIVE, UNE VILLE DEMORALISEE ET MANQUANT DE PERSPECTIVES POUR L'AVENIR. LES ELECTIONS MUNICIPALES ONT SUPPOSE L'ELECTION \.. D'UN GOUVERNEMENT DE PROGRES DIRIGE PAR LE PARTI SOCIALISTE ET DU MAIRE NARCIS SERRA (QUI PLUS TARO DEVIENDRAIT MINISTRE DE LA DEFENSE ET VICE-PRESIDENT DU GOUVERNEMENT ESPAGNOL). cokt11\t~ / CETIE EQUIP , BASEE SUR LE PACTE ET LA DIALOGUE, A DEJA MARQU ~ UN STYLE D'ACTION QUE BARCELONE A MAINTENU JU QU'AAUJOURD'HUI. 20 �Ajuntament ~~fr de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es BARCELONE o - VAIT FAIRE UN GRANO EF METTRE A JOUR PHYSIQUE D'ATTENTION SUPERIEURE ~. STRUCTURE URB ZLA E ET AVANCER CRITERES, PART ES DE PEU ADMINISTRATIONS (L'ETAT, A CE MOME1 J-LA), QUI, PENDANT SOIXANTE ET SOIXANT DIX, A MARQUE LES PREMIERS PAS, FORT PENIBLES, SE SONT CENTRES AUSSI BIEN DANS UN DEBUT DE POLITIQUE SOCIALE ET 21 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ECONOMIQUE \ D'URBANISME OBJECTIFS LOCALE QUE PONCTUELLES. A ETE CE DANS L'UN QUE DES DES NOUS ACTIONS PREMIERS APPELONS ~l~r-¡'fl{\J ~t "DIGNIFICATION-. DE LA ~A L'AIDE D'UN INTENSE PROCESSUS DE PARTICIPATION .DE TECHNICIENS ET DE CITOYENS. LE PRETEXTE DES JEUX C'EST DANS CE CONTEXTE QU'A SURGI LA DATE CLE DANS LE DEVENIR DE BARCELONE. LE 6 JUIN 1981, PENDANT LE TENUE A BARCE!LONE DE LA JOURNEE DES 22 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es FORCES ARMEES, LE MAIRE NARCIS SERRA ANNONCE, EN PRESENCE DES ROIS D'ESPAGNE, QUE BARCELONE A L'INTENTION D'ORGANISER ~ES JEUX OLYMPIQUES DE 1992. DEUX ETAPES SE SUCCEDENT ALORS . JUSQU'A LA NOMINATION OLYMPIQUE D'OCTOBRE 1986, BARCELONE POURSUIT SA RENOVATION, PETIT A PETIT, MAIS SUIVANT DES CRITERES DEFINIS. LA VILLE, UNE FOIS DESIGNEE SIEGE OLYMPIQlJE, ACCELERE DE FAyON SPECTACULAIRE SON RYTHME ET SON CHANGEMENT PROGRESSIF QUI DEVIENT UNE TRANSFORMATION GLOBALE. L'OBJECTIF A TOUJOURS ETE CLAIR ET LES 23 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es JEUX ONT ETE L'ARGUMENTi POUR DONNER UN ELAN IRREVERSIBLE EN UN TEMPS TRES LIMITE A LA REGENERATION INTEGRALE DE LA VILLE. LA CONSTRUCTION DES RONDES (BOULEVARD PERIPHERIQUE), LA DOTATION D'INFRASTRUCTURES DE BASE D'ASSAINISSEMENT ,(COLLECTEURS) ET DE TELECOMMUNICATIONS, LES ~ONES OLYMPIQUES ET LA RECUPERATION DU LITTORAL RESUMENT LE SUCCES DE LA TRANSFORMATION DE BARCELONE. LE MODELE BARCELONE 24 �Ajuntament 4JP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es COMMENT BARC ~ _QNE A-T-ELLE MENE A FA90N DE REFLECHI ET DE MEITRE EN DECISIONS QUE L'ON C NNAIT DEJA ON RATIQUE LES OUS LE NOM DE "MODELE BARCELONE". GLOBALE, FORME · PAR DIVERS 1 LEMENTS QUI SONT UTOUR D'UN OBJEC COORDONNES A PARTIR DU F COMMUN, ET DE CONS 'NSUS , CQO?c TIQN D'EFFORIS, LA COMPLJCIJ PUB ET ICS PRIVES, MAISr AVEC DE LA UN 25 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Plac;a San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.ben_es / Ul EST NECESSAIRE POUR ASSURER C ET El::1\N. L· . .- A1 ~~e CETTE METHODE nr---.GL ~V"-''-" \.?V ncrJ · ~ = ::::::--- COMPREND TROIS FACTEURS PRIMORDIAUX. EN PREMIER UIEU, IL EST FONDAMENTAL 1 LA COMPLICITE DES CITOYENS. DE COMPTER SUR D'AUTRE PART, INELUCTABLE : IL LA FAUT , SUIVRE QUALITE. ENFIN, UN IL PRINCIPE EST TOUT SPECIALEMENT IMPORTANT QUE LE POINT DE REPERE, LE ROLE DIRECTEUR, L~8DMJNJSTBATJON LOCALE, _LA CORRESPONDE PLUS PROCHE A DES SENTIMENTS DES CITOYENS I;J DE SES PROBLEMES. 26 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es LE GRANO BARCELONE SECRET ET DE DU SUCCES OLYMPIQUE LA TRANSFORMATION DE URBAINE REALISEE A ETE QU'UN PROJET NATIONAL ET ETATIQUE SOIT DIRIGE PAR LE POUVOIR LE MOINS IMPORTANT ET LE PLUS PROCHE, CELUI DE NE PAS UTILISER t_A VILLE. CELA A PERMIS DE BARCELONE MAIS DE LA TRANSFORMER . NOUS POURRION~ ___.--·-..... DIRE QUE C'EST / LJN"~ANTAGE EXTRAORDINAIRE SUR LA REFERENCE TOUT LE DES QUI LES ACCOMPAGNE UNE VILLI~. C EST VRAI ET 27 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es EVENEMENT ET QUE BARC AU PROFIT DE ~Jtlí( L'OB~ECTIF / PAS S~NT EN SOl; IL FALLAIT SAVOIR .. .·· · FAIRE FACE. ---- COMMENT BARCELO' E S'Y !EST-ELLE PRI~ PARTIR ,/ D'OBJECTIFS CLAIRS, E QUI TIENNE DIFFERENTES / INTERDEPENDANeÉS AYANT U . REPERCUSSION SUR / CES 08 . CTIFS ET COMPRENANT UNE SEQUENCE HAINEE DE DECISIONS. ET ELLE A FA , TOUT CELA 28 �Ajuntament ~~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es "' EN UTILISANT DES CRITERES QUALITA S DEPUIS LE , SQU'A LA GESTION DES DEBUT DE LA PLANIFI U E BONNE PREUVE DE caLA C'EST QUE LE GRANO BARCELONE, SA ~ GJ3.ANDÉ LETTRE GRANOS T ~~;:::;;_-~ ~ ~MPRENDRE Qt;E"' L'ORGANISATION DES JEUX N'&f PAS SEULEMENT ENTRÁINE DE GRANOS TRAVAUX A- D'INFRASTRUCTURE, MAIS <8 PARALLELEMENT IL Y~ l EU DES INTERVENTIONS DANS DES DOMAINES AUSSI 29 �Ajuntament 4IP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es IMPORTANTS QUE LA RENOVATION DU CENTRE ¡ HISTQBJQ_UE DE LA VIL LE, LE~ AINSI NOMMEES ZONES DE ! ' NOUVELLE CENTRALITE, LA DOTATION D'EQUIPEMENTS DANS LES QUARTIERS, LE~ ACTIONS PONCTUELLES D'AMELIORATION URBAINE . ET LOGEMENT, EQUIPEMEENTS LES DE PROMOTION CULTURELS OU DU LE TRAVAIL DANS LES DOMAINES SOCIAL, ECONOMIQUE ET DE L'EMPLOI. CELA DIT, PEUT- LANq~PROCESSUS DE JEUX OLYMPIQUES? 30 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es CE MODELE A OUVE QU'IL ETAIT VALABLE CONTINUE DE LE P OUVER .f\VEC LE TEMPS -N FAIT, 1 DANS CONTRAINTE AÓTUEL LE BUDGETAIRE ET, POUR OL YMPIQUES" , PAS SEULEMENT MAINTENU SON MAIS ELLE COMPTE. UR DES GP\ _ NTIES D'AVENIR. IL i S 32 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;:a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ON PEUT L-Ee FA=IRE SI L'ON ~\ DISPOSE DES OUTILS APPROPRIES . BARCELONE A EU LA PRECAUTION DE S'EN DOTER LORSQU'ELLE A ELABORE LE PLAN STRATEGIQUE BARCELONE 2000. ~~OU Q_ ' l rÁ @(leS - J LSV ~ ~ LES ENTITES ET INSTITUTIONS LES PLUS IMPORTANTES ET A EN COORDONNER LES EFEORTS. E*ÉN Qt:l'll:/\IT ·l :fE 31 �Ajuntament 4!) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me stn 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es eABALLELEMENT AUX PROJETS OLYMPIQUES, ET EN . BONNE MESURE GB.ACE. - .Arf CEUX-CI, BARCELONE A PI ANIFI.E: ET PRE'JU I::ES NOU'lEAt-:JX OBJ.ECT1 IFS ET :EbLE vN8 A CONc;U UNE SUITE DE TRAVAUX QUI CONFIGURENT ~ CETTE NOUVELLE ETAPE EST SURTOUT CARACTERISEE, D'UNE PART, PAR UNE SERIE D'ACTIONS VISANT A "FINIR LA VILLE" (PROLONGATION DE L'AVENUE DIAGONAL, DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV... ) ET, D'AUTRE PART, A CONSOLIDER LE SYSTEME METROPOLITAIN, AUSSI BIEN 33 �Ajuntament 4)) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es EN TERMES TERMES TERRITORIAUX ET D'INF -, DE CRITERES - ION DE L'ENVIRONNEMEi . C'EST DANS CE CONTEXTE QUE SE DEVELOPPE LA "BARCELONE DE FLEUVE A FLEUVE", QUI SUPPOSE LA REGENERATION (wJ DU L'ELARGISSEMENT ~ti ~GRANDISSEMENT DEFINITION DU BESO$ DU DE RESEAU ET DU PORT, L'AEROPORT, LLOBREGAT, LE NOUVEL LA NOUVELLE DES CHEMINS DE FER DE ~ ------------~~--~----------------- GRANDE VITESSE ET LA RESTRUCTURATION DES ~COMMUNES DES RIVES DU BESOS. ET L'\.... :-.:._!!SEAALLER / 34 ~,Y. tT �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es PROJET AVEC LEQUEL BARCELONE, EN FONCTION DE SON MODELE D'ACTION, VEUT CONSOLIDER LE NOUVEAU PROCESSUS DE TRANSFORMATION. BARCELONE CONSIDERE QUE CETTE FAQON DE "FAIRE LA \ VILLE" PEUT ETRE UN POINT DE REPERE UTILE POUR 1 ¡ \ D'AUTRES VILLES. EN FAIT, ELLE A DEJA SERVI DE i MODELE A D'AUTRES VILLES EUROPEENNES QUI VEULENT SAVOIR COMMENT LE CENTRE HISTORIQUE EST EN TRAIN D'ETRE RENOVE. A DES VILLES OLYMPIQUES QUI VEULENT CONNAITRE "LE SECRET" DE 36 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DE L'AVANT DANS TROIS DOMAINES QUI, CES DERNIERES ANNEES, ONT PRIS DE L'ELAN MAIS QUI EXIGENT UNE NOUVELLE IMPULSION : L'EMPLOI, LE LOGEMENT ET LE TRANSPORT. LE NOUVEAU_DEFI QUE DOIT RELEVER BARC ELONE EST LA TENUE, EN 2004, DU PREMIER FORUM UNIVERSEL DES CULTURES LA DURABILITE, LES NOUVELLES TECHNOLOGIES, LES APPROCHES POUR "FAIRE LA VILLE" DU PROCHAIN MILLENAIRE, CONSTITUENT LES BASES D'UN PROJET QUI_ MISE, AVEC LE PATRONAGE DE L'U.N.E.S.C.O., SUR LA CULTURE DE LA PAIX, LA SOLIDARITE ET LA COHABITATION INTERNATIONALE. UN 35 �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es BARCELONE'92. A DES PARTIS POLITIQUES QUI PARLENT 11 DU STYLE BARCELONE" (TONY BLAIR). 1 1 IL N'EXISTE PAS DE RECETIE MIRACLE QUI PUISSE ETRE 1 1 i 1 APPLIQUEE INTEGRALEMENT N'IMPORTE A QUEL 1 CONTEXTE, MAIS LA PROPOSITION DE BARCELONE PEUT 1 ! ETRE 1 UN POINT DE REPERE VALABLE DANS DE NOMBREUX CAS. 1 \ AUJOURD'HUI NOUS SATISFAISONS A LA DEMANDE D'ALGER QUI SOUHAITE CONNAITRE L'EXPERIENCE DE BARCELONE. BARCELONE SERA FIERE SI ELLE PEUT CONTRIBUER A LA TRANSFORMATION D'ALGER. UNE 37 �Ajuntament <OP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es TRANSFORMATION DONT LA CONDITION INDISPENSABLE 1 EST LE RETABLISSEMENT DEROULEMENT D'UN DE LA PROCESSUS PAIX ET LE DEMOCRATIQUE PERMETTANT LA RECUPERATtON TOTALE DES LIBERTES ET DES DROITS DE L'HOMME. ~-+~ll,-.. JE TIENS A EXPRIMER ICI MON SOUHAIT QUE DANS UN AVENIR NON LOINTAIN ALGER PUISSE ACCUEILLIR UNE PROCHAINE CONVOCATION OlLJ SE DONNERONT RENDEZVOUS TOUTES LES VILLES QUI SE SONT REUNI ES A BARCELONE DANS LE DESSEjiN CLAIR DE CONSOLIDER DES LIENS QUI NOUS UNISSENT AU-DELA DE CEUX QU'A TISSES L'HISTOIRE. 38 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es BARCELONE L'EGARD AURA DES TRAVAILLENT TOUJOURS VILLES POUR DE LA LA PAJX, UN ENGAGEMENT MEDITERRANEE LE DIALOGUE ET A QUI LA CONVIVIALITE. 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4420 Title A name given to the resource Conferència sobre l'experiència de desenvolupament urbà de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Language A language of the resource Castellà Francès Subject The topic of the resource Urbanisme Relacions Internacionals Cooperativisme Democràcia Acció política Argel Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/721/19970323_LV.pdf d9514860723f4ae2fe42b5ded55685f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/03/1997 La Vanguardia, p.029, Opinión Barcelona y Latinoamérica Autor: PASQUAL MARAGALL La celebración de la asamblea del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) en Barcelona ha cumplido en alguna medida el compromiso que el alcalde de Barcelona asumió en octubre de 1985 ante el presidente uruguayo Julio M. Sanguinetti de ofrecer la ciudad para representar los intereses de América Latina ante Europa. Enrique Iglesias, presidente del BID, acompañaba en aquella visita a Barcelona de hace once años al presidente Sanguinetti en su calidad de ministro de Asuntos Exteriores de la República Oriental del Uruguay. Aquella ocasión de 1985 -España no había ingresado todavía en la Comunidad Europea- desató un entusiasmo considerable en los medios ciudadanos relacionados con América Latina. De hecho, la visita acabó siendo objeto de una cierta polémica por el contraste entre la ilusión ostensible de la Administración municipal y la tibieza relativa de otras instituciones ante el protagonismo evidente del Ayuntamiento. Nos encontrábamos en los momentos todavía iniciales del gran lanzamiento internacional de Barcelona que lideraba el gobierno de la ciudad. En cualquier caso, el limitado debate de aquellos momentos es significativo sobre la evolución de las cosas en muy pocos años. Del propio entusiasmo que se generó en aquella ocasión -hay que anotar la proximidad temporal de la sustancial emigración uruguaya y argentina recibida por Barcelona con ocasión de las dictaduras militares del Cono Sur- surgió la propuesta-imagen de Barcelona como la primera ciudad latinoamericana de Europa. Esa idea tan sugestiva por muchos conceptos levantó un considerable revuelo en una oposición municipal nominalmente nacionalista que en aquel momento no acertaba a comprender que Barcelona tiene un excedente de potencia y capacidad de proyección que le permite superar la condición estricta y obvia de capital de Cataluña. Lo comprobaríamos después con creces en los años que nos llevaron a la apoteosis de 1992 y, lo que todavía es más importante, en los que siguieron. El éxito que la reciente asamblea del BID ha tenido responde también a la aportación extra de ilusión y compromiso que suele producirse en los grandes acontecimientos que Barcelona alberga. El mismo presidente Iglesias hizo mención a esta contribución diferencial de afecto y cariño como elemento clave en el desarrollo de la asamblea. No es ese aspecto un elemento puramente anecdótico como podría parecer. Se encuentra en la base de los repetidos esfuerzos colectivos de esta ciudad. En este sentido, la referencia continuada a la ilusión y al entusiasmo ciudadano en esas ocasiones no es en modo alguno una muestra de provincianismo, sino la comprobación de unas constantes vitales ciudadanas. Es en realidad la manifestación del espíritu cívico propio de una ciudad que no goza de los beneficios de la capitalidad política. La relevancia de la dedicación ciudadana es decisiva en Barcelona. En nuestra ciudad, la celebración periódica de grandes acontecimientos políticos, económicos o culturales no está garantizada de la forma que es normal en una capital política como Madrid, donde conferencias como la de Oriente Medio o la cumbre de la OTAN de julio próximo son realidades que surgen con regularidad en el calendario y proyectan el nombre de la ciudad a todo el mundo. 99 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En Barcelona, también en el terreno de las conferencias internacionales, la ciudad tiene que ganarse el puesto gradualmente entre los intersticios de unas agendas que las grandes capitales políticas tienden a copar. Por esa razón, un acontecimiento como la Conferencia Euromediterránea o la Asamblea el BID constituye una oportunidad para la movilización institucional y ciudadana que Barcelona tiene que afrontar con el plus de entusiasmo que la caracteriza. Solamente con esos éxitos indiscutibles se asegura la continuidad en el proceso de consolidación de Barcelona en el circuito de las grandes ciudades internacionales. La realidad es que la asamblea recientemente clausurada ha supuesto un paso muy importante en la consolidación de Barcelona como escenario privilegiado de referencia para América Latina en Europa. Esas posibilidades han empezado a concretarse y han salido hace ya un tiempo del mundo de la retórica. Barcelona es hoy un punto relevante como plataforma de expresión y de relación de empresarios, profesionales y políticos del continente latinoamericano. La colaboración entre la Administración central, la Generalitat y el Ayuntamiento y la relación de extrema confianza establecida entre esas instituciones y el propio BID constituyeron una de las bases más firmes del éxito obtenido. Esa plataforma de cooperación que tan bien ha funcionado durante casi dos años de trabajos preparatorios ha generado de otra parte una inercia positiva y una atmósfera de cordialidad que no ha de desperdiciarse. De hecho, en el seno de las administraciones consorciadas ha surgido la idea movilizadora de seguir colaborando en la búsqueda de algún tipo de acuerdo para la creación de una plataforma permanente de promoción y de apoyo de las relaciones comerciales con América Latina. La reunión del BID ha tenido también una relevancia notable para Barcelona en el terreno de la reflexión sobre la ciudad y los fenómenos urbanos. Aunque el BID ha tenido siempre y muy particularmente bajo la presidencia de Iglesias un interés en las ciudades, el hecho es que el banco es una institución intergubernamental. En este contexto, la apuesta que Enrique Iglesias hizo por elevar en Barcelona el nivel y la visibilidad del debate sobre las ciudades se saldó con un resultado espectacular del que hemos de estar orgullosos. La asamblea comenzó tres días antes con un potentísimo seminario sobre ciudades que, con una participación de más de seiscientas personas, dejó de ser un evento complementario de la asamblea para convertirse en una manifestación central de esta. Este seminario tuvo, además, la virtud de prolongar considerablemente el impacto temporal de la presencia del banco en Barcelona. La asociación del nombre de Barcelona a la reflexión internacional sobre la evolución de las ciudades y su observación desde una perspectiva optimista y creativa, como apuntó el presidente Enrique Iglesias en su intervención de clausura, es sin duda una de las notas de la asamblea del BID que más positivamente situará la referencia de nuestra ciudad en el mundo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 100 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1183 Title A name given to the resource Barcelona y Latinoamérica Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Model social Ciutadania Desenvolupament econòmic Amèrica Llatina Banco Interamericano de Desarrollo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1515/19970403d_00757.pdf 4ef0d905898cf1b6350587018471e083 PDF Text Text .4e-wa ►ta-i t `' ^v►u^ l^t I ca 1-D---ccPQtrYta „ eco-US, 3 BONJOUR, /q /9,- MONSIEUR L'AMBASSADEUR, MESDAMES, MESSIEURS, JE VOUDRAIS TOUT D'ABORD VOUS REMERCIER DE VOTRE PRÉSENCE ICI. JE SAIS QUE VOUS NE DISPOSEZ PAS DE BEAUCOUP DE TEMPS LIBRE, ET NOUS APPRÉCIONS GRANDEMENT LE FAIT QUE VOUS SOYEZ VENUS ICI AUJOURD'HUI. MON EXPOSÉ SE COMPOSE DE TROIS PARTIES. JE VOUS PARLERAI EN PREMIER LIEU DES RAISONS POUR LESQUELLES NOUS CONSIDÉRONS QUE BARCELONE EST UNE VILLE INTÉRESSANTE POUR Y INVESTIR ET Y FAIRE DES AFFAIRES AINSI QUE DES PRINCIPAUX ENJEUX ET PROJETS ENVISAGÉS PAR CETTE VILLE POST-OLYMPIQUE. TOUT DE SUITE APRÈS, JE VOUS INDIQUERAI, BIEN QUE PLUS BRIÈVEMENT, QUELQUES PARTICULARITÉS DE LA VILLE DE BARCELONE EN CE QUI CONCERNE SA QUALITÉ DE VIE.EN DERNIER LIEU, JE FERAZ MENTION DE DIVERS ASPECTS SINGULIERS ET IMPORTANTS AYANT TRAIT À CE QUE NOUS POURRIONS APPELER "L'ESPRIT ET LE STYLE" DE CETTE VILLE. (DIAPOSITIVE N° 1 : IMAGE GLOBALE DE LA VILLE) BARCELONE CONSTITUE, EN EFFET, UNE OCCASION À NE PAS LAISSER PASSER. CE N'EST PAS NOUS QUI FAISONS UNE TELLE AFFIRMATION, C'EST VOUS QUI, PAR VOTRE PRÉSENCE ICI, CONFIRMEZ QU'IL EXISTE UN INTÉRÉT GÉNÉRAL, VÉRITABLE ET CROISSANT ENVERS MA VILLE. I)SPARIS 1.DOC 18/3/97 9:11 CRiR 1 �LES RÉSULTATS DES SONDAGES D'OPINION LE DISENT AUSSI. HEALEY & BAKER RATIFIENT LA MONTEE DE BARCELONE DANS LEUR ENQUÉTE ANNUELLE, MENÉE AUPRÈS DE CADRES ET D'HOMMES D'AFFAIRES EUROPÉENS, AU SUJET DES VILLES PRÉFÉRÉES POUR Y INVESTIR ET Y CONDUIRE DES ACTIVITÉS INDUSTRIELLES ET COMERCIALES. CETTE TENDANCE ASCENDANTE N'A PAS DIMINUÉ AU COURS DE CES QUATRE DERNIÈRES ANNÉES. NOUS SOMMES PASSÉS DE LA 13e PLACE EN 1992 À LA 6e EN 1995, POSITION QUE NOUS AVONS CONFORTÉE TOUT AU LONG DE L'ANNÉE 1996. LA DISPONIBILITÉ ET L'ABONDANCE DE BUREAUX BIEN SITUÉS, CENTRAUX, OFFRANT UN EXCELLENT RAPPORT QUALITÉ-PRIX, LA DISPONIBILITÉ DE CADRES SUPÉRIEURS ET DE CADRES TECHNIQUES, DE ZONES INDUSTRIELLES SITUÉES AUX ALENTOURS DE LA VILLE, BIEN DESSERVIES ET À DES PRIX MODERES, L'USAGE FACILE ET COMMODE DU TRANSPORT INTERNE ET LA QUALITÉ DE VIE DES EMPLOYÉS CONSTITUENT LES PRINCIPAUX FACTEURS QUI ONT CONTRIBUÉ À AUGMENTER D'UNE MANIÈRE POSITIVE L'INTÉRÉT QUE BARCELONE SUSCITE CHEZ LES CHEFS D'ENTREPRISE. (DIAPOSITIVE N° 2 ET 2 BIS: ÉTUDES HEALEY & BAKER) C'EST D'AILLEURS AUSSI CE QU'A RÉCEMMENT DÉMONTRÉ UN RAPPORT DE L'EUROPEAN REGIONAL PROSPECT (ERECO) SUR LA CAPACITÉ DE CROISSANCE DE 39 VILLES EUROPÉENNES DE 1995 À 1997. CE RAPPORT DÉCRIT BARCELONE COMME LA VILLE DSPAR1Sl.DOC 18/3/97 9;15 2 �EUROPÉENNE JOUISSANT DU PLUS GRAND POTENTIEL DE CROISSANCE. (DIAPOSITIVE N° 3 : RAPPORT ERECO) LES ENTREPRISES ÉTRANGÈRES, COMME, PAR EXEMPLE, LES JAPONAISES, LE DISENT AUSSI. DEPUIS 1980, DATE DU DÉBARQUEMENT DE NISSAN, JUSQU'À AUJOURD'HUI, PLUS DE CENT ENTREPRISES JAPONAISES SE SONT ÉTABLIES EN CATALOGNE, CE QUI REPRÉSENTE, AVEC LA RÉGION DE DÜSSELDORF, LA PLUS GRANDE CONCENTRATION D'INVESTISSEMENTS INDUSTRIELS JAPONAIS EN EUROPE. (DIAPOSITIVE N° 4 : 123 ENTREPRISES JAPONAISES) LES ENTREPRISES FRANÇAISES SONT ÉGALEMENT D'ACCORD SUR CE POINT. LA PRÉSENCE FRANÇAISE EN ESPAGNE EST ANCIENNE. LES DATES D'INSTALLATION DE CERTAINES GRANDES ENTREPRISES SUR LA PÉNINSULE IBÉRIQUE EN TÉMOIGNENT (CRÉDIT LYONNAIS, 1867; RHÓNE-POULENC, 1923; MICHELIN, 1952...). PAR AILLEURS, LA PRÉSENCE FRANÇAISE EST FORTE ET SOLIDE, AUSSI BIEN DE PAR LE NOMBRE DE SES ENTREPRISES QU'EN RAISON DE LEUR TAILLE. L'ESPAGNE EST LE QUATRIÈME PAYS "D'IMPLANTATION" CHOISI PAR LES ENTREPRISES FRANÇAISES, APRÈS LES ÉTATS-UNIS, L'ALLEMAGNE ET LE ROYAUME UNI. QUARANTE POUR CENT DE LA TOTALITÉ DES INVESTISSEMENTS FRANÇAIS PLACÉS EN ESPAGNE SE CONCENTRENT EN CATALOGNE, ET, PLUS PARTICULIÈREMENT, DANS LA RÉGION DE BARCELONE. 3 �LES ÉCHANGES COMMERCIAUX SE SONT MULTIPLIÉS DE FAÇON SPECTACULAIRE PENDANT LES DIX DERNIÈRES ANNÉES (19861996). LE FLUX COMMERCIAL GLOBAL A PRATIQUEMENT TRIPLE ENTRE 1985 ET 1995, AUGMENTANT DE 66 À 192 MILLIARDS DE FRANCS. LE SECTEUR DE L'INDUSTRIE MANUFACTURIÈRE RESTE, MALGRÉ LA FORTE PROGRESSION DES INVESTISSEMENTS FINANCIERS ET DES SERVICES, LE DOMAINE D'INVESTISSEMENT FRANÇAIS LE PLUS CONSIDERABLE. CELUI+CI CONSTITUE 50,4% DES INVESTISSEMENTS DIRECTS FRANÇAIS EN ESPAGNE. LES JEUX OLYMPIQUES DE 1992 OFFRIRENT UN PRÉTEXTE PARFAIT POUR ENTREPRENDRE LA TRANSFORMATION DE LA VILLE ET LA PRÉPARER À L'ARRIVÉE DU NOUVEAU MILLÉNAIRE. CHAQUE ÉTAPE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION FUT SOIGNEUSEMENT PENSÉE EN TERMES ÉCONOMIQUES AFIN DE PROVOQUER UN EFFET ÉCONOMIQUE MULTIPLICATEUR DES LA FIN DES JEUX OLYMPIQUES. (DIAPOSITIVE N° 5 ET 6 : JEUX OLYMPIQUES) LE FAIT QUE BARCELONE AIT ADOPTÉf UN CARACTÈRE LARGEMENT MÉTROPOLITAIN A RENDU POSSIBLE UNE FORTE EXPANSION DES ENTREPRISES LOCALES, ATTIRÉ CERTAINES DES ENTREPRISES LES PLUS IMPORTANTES DU MONDE ENTIER, ET DONNÉ LIEU À UNE CROISSANCE GÉNÉRALE URBAINE PRONONCÉE. 4 �L'AÉROPORT DE NOTRE VILLE A DOUBLÉ LE NOMBRE DE SES PASSAGERS INTERNATIONAUX EN MOINS DE DIX ANS. EN 1996, LE CHIFFRE DE TREIZE MILLIONS DE PASSAGERS A ÉTÉ DÉPASSÉ GRÀCE À UNE CROISSANCE DE 14%, DOUBLANT AINSI LE CHIFFRE MOYEN DES GRANDS AÉROPORTS EUROPÉENS. (DIAPOSITIVE N° 8 ET 8 BIS: AÉROPORT) LES PRINCIPAUX SECTEURS DE PRODUCTION DE LA STRUCTURE INDUSTRIELLE QUI CARACTÉRISE L'AIRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE SONT CEUX DE TRANSFORMATION DE PRODUITS MÉTALLIQUES, DE FABRICATION DE VÉHICULES ET DE LEURS PIÈCES DÉTACHÉES, L'INDUSTRIE CHIMIQUE ET PHARMACEUTIQUE, L'INDUSTRIE DE CONSOMMATION, L'INDUSTRIE DE L'«ÉLECTRONIQUE, LE SECTEUR TEXTILE ET DE L'HABILLEMENT, LE SECTEUR DES ARTS GRAPHIQUES ET DE L'ÉDITION.LA RÉGION DE BARCELONE DÉTIENT LA PLUS GRANDE CONCENTRATION DE L'INDUSTRIE DE L'AUTOMOBILE ET DE PIÈCES DÉTACHÉES AU NIVEAU NATIONAL, ET UNE DES PLUS GRANDES AU NIVEAU EUROPÉEN. DE MÉME, BARCELONE CONSTITUE LE CENTRE NATIONAL D'ENTREPRISES DE RECHERCHE ET DE PRODUCTION PHARMACEUTIQUE LE PLUS IMPORTANT, AINSI QUE LE PREMIER CENTRE DE L'ÉDITION EN ESPAGNOL.LA SITUATION QUE VIT BARCELONE À PRÉSENT EST SANS DOUTE SATISFAISANTE, MAIS NOUS NE NOUS EN CONTENTONS PAS. LES JEUX OLYMPIQUES NE FURENT QUE LE DÉBUT, ET NON PAS L'ABOUTISSEMENT, D'UN PROCESSUS DE RENOUVELLEMENT DE LA VILLE. EN EFFET, DSPARISI.DOC 18/3/97 9:17 6 �BARCELONE N'A PAS TARDÉ, DÈS APRÈS 1992, À SE TOURNER VERS DES ENJEUX ET DES PROJETS NOUVEAUX. RÉFÉRONS-NOUS, PLUS CONCRÈTEMENT, À QUELQUES -UNS DES PLUS SIGNIFICATIFS: * LES INFRASTRUCTURES LOGISTIQUES DE TRANSPORT ET DE DISTRIBUTION. CELLES-CI REPRÉSENTENT LE GRAND ENJEU D'AVENIR DE LA VILLE. ELLES VISENT EN EFFET À NOUS FAIRE DEVENIR LA PORTE D'ENTRÉE ET DE SORTIE DE MARCHANDISES DE TOUS LES PAYS DE L'UNION EUROPÉENNE AYANT COMME PORT D'ORIGINE ET DE DESTINATION L'ASIE ET L'AMÉRIQUE DU NORD: ELLES VISENT, AUTREMENT DIT, À FAIRE DE BARCELONE LA PORTE DU SUD DE L'EUROPE. LA RÉGION DE BARCELONE DISPOSE, POUR ASSUMER SON NOUVEAU ROLE, D'UN PROFIL SECTORIEL ET TERRITORIAL PLEIN D'AVANTAGES. CEUX-CI PROVIENNENT DU FAIT QUE LE PORT ET L'AÉROPORT, EN PLUS DE TOUTE UNE SÉRIE D'ACTIVITÉS LOGISTIQUES, UN RÉSEAU DE TRANSPORTS ET DE COMMUNICATIONS DÉJÀ OPÉRATIONNELS, AINSI QU'UNE AGGLOMÉRATION ÉCONOMIQUE ET URBAINE DYNAMIQUE ET ACTIVE, SE TROUVENT RÉUNIS DANS UN ESPACE TERRITORIAL DÉLIMITÉ. POUR NE PAS PERDRE CES AVANTAGES, LES TROIS POUVOIRS CONCERNÉS, LE CENTRAL, LE RÉGIONAL ET LE LOCAL, SE SONT ENGAGÉS À INVESTIR DIRECTEMENT 7 �QUELQUE 29,5 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇ,AIS DANS LE BUT D'AMÉLIORER LA TOTALITÉ DE NOS INFRASTRUCTURES ET DES SERVICES LIÉS À LA LOGISTIQUE ET À LA DISTRIBUTION. CET INVESTISSEMENT CRÉERA 134.000 NOUVEAUX POSTES DE TRAVAIL (94.000 POSTES SERONT CRÉES DIRECTEMENT ET 40.000 INDIRECTEMENT). LA PRODUCTION SERA ACTIVÉE D'UN MONTANT DE 790 MILLIARDS DE PESETAS (33,76 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS) DANS LA RÉGION MÉTROPOLITAINE (500 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT 21,27 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT INVESTIS DIRECTEMENT ET 275 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT, 11,75 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT PRODUITS INDIRECTEMENT). (DIAPOSITIVE N° 9 : AIRE LOGISTIQUE DE BARCELONE) EN CE QUI CONCERNE LES PROJETS SPÉCIFIQUES QUI CONSTITUENT CE PLAN, APPELÉ PLAN DELTA DEL LLOBREGAT, M. JAUME FERRER VOUS EN EXPLIQUERA LES DÉTAILS LORS DE SON INTERVENTION. * LES INFRASTRUCTURES DE COMMUNICATION NOUS AVONS PROGRESSÉ CONSIDÉRABLEMENT EN MATIÈRE DE TÉLÉPHONIE ET DE RÉSEAUX NUMÉRIQUES. NOUS SOMMES À PRÉSENT SUR LE POINT DE FINIR DE CÀBLER LA VILLE. IL S'AGIT D'UNE TÀCHE TOUT À FAIT ESSENTIELLE ET DE GRANDE ENVERGURE. DANS L'AVENIR, LES VILLES POUVANT ÉTRE CONSIDÉRÉES VRAIMENT COMPÉTITIVES SERONT CELLES QUI DISPOSERONT DE RÉSEAUX DE TÉLÉCOMMUNICATIONS QUI, AVEC LE TEMPS, DEVIENDRONT CHAQUE FOIS PLUS DSPARIS 1.DOC 18/3/97 9:17 8 �SOPHISTIQUÉS ET PLUS RAPIDES. NOUS PRÉTENDONS AINSI CONSTRUIRE UNE BARCELONE LEADER EN MATIÈRE D'AUTOROUTES DE L'INFORMATION. (DIAPOSITIVE N° 10 : TÉLÉCOMMUNICATIONS) * LA BARCELONE CULTURELLE BARCELONE, BERCEAU D'ÉMINENTS ARCHITECTES TELS QUE GAUDÍ OU PUIG I CADAFALCH, DE PEINTRES À LA RENOMMÉE INTERNATIONALE TELS QUE PICASSO, DALÍ ET MIRÓ, AINSI QUE DE PERSONNALITÉS LITTÉRAIRES TELLES QUE JOSEP PLA OU JOAN MARAGALL, A RÉCEMMENT DÉVELOPPÉ ET ENRICHI SON MULTIPLE PATRIMOINE CULTUREL. AINSI, LE NOUVEAU MUSÉE D'ART CONTEMPORAIN, CONÇU PAR RICHARD MEYER, ABRITE UN DES CENTRES D'ART MODERNE LES PLUS NOVATEURS D'EUROPE. DE MÉME, LE NOUVEAU MUSÉE NATIONAL D'ART DE LA CATALOGNE POSSÈDE LA MEILLEURE COLLECTION D'ART ROMAN DU MONDE. L'ENSEMBLE DE CES CIRCONSTANCES NOUS FAIT CARESSER L'ESPOIR DE DEVENIR LA CAPITALE CULTURELLE EUROPÉENNE DE L'AN 2001, EN VUE DE QUO' NOUS AVONS POSÉ NOTRE CANDIDATURE. NOUS SOMMES ÉGALEMENT EN TRAIN D'ESSAYER D'ORGANISER, EN COLLABORATION AVEC L'UNESCO, UN FORUM UNIVERSEL DE CULTURES QUI DEVRAIT AVOIR LIEU EN L'AN 2004. (DIAPOSITIVE N° 11 ET 11 BIS: MODERNISME / MACBA) 9 �* LA ZONE LITTORALE ET LA PARTIE NORD DE LA VILLE IL S'AGIT DE DEUX PROJETS URBANISTIQUES FONDAMENTAUX POUR L'AVENIR DE BARCELONE. NOUS VOULONS, D'UNE PART, TERMINER D'AMÉNAGER LA FAÇADE MARITIME DE LA VILLE. D'AUTRE PART, À LA SUITE DE LA CONSTRUCTION DE LA VILLE OLYMPIQUE ET DE L'AMÉNAGEMENT DU VIEUX PORT, NOUS AVONS ENTREPRIS, ET, SOMMES EN FAIT AUJOURD'HUI SUR LE POINT DE L'ACHEVER, LA CONSTRUCTION DU WORLD TRADE CENTER AINSI QUE DU GRAND COMPLEXE RÉSIDENTIEL, COMMERCIAL ET PROFESSIONNEL DE DIAGONAL-MAR. (DIAPOSITIVE N° 12 : DIAGONAL-MAR) LES TRAVAUX PORTANT SUR CE SECOND PROJET SE DÉROULENT DANS LA ZONE NORD DE LA VILLE. EN EFFET, À L'OCCASION DE LA CRÉATION DE LA GARE DE TRAIN À GRANDE VITESSE DU QUARTIER DE LA SAGRERA-SANT ANDREU, UNE GRANDE PARTIE DE CETTE ZONE URBAINE SERA REMODELÉE. CELLE-CI OFFRIRA BIENTÓT UN LARGE ÉVENTAIL DE POSSIBILITÉS POUR Y CONSTRUIRE DE NOUVEAUX COMPLEXES INDUSTRIELS AINSI QUE DE GRANDS ENSEMBLES RÉSIDENTIELS ET DE SERVICES. (DIAPOSITIVE N° 13 : AVE) BARCELONE DISPOSE DONC DE POSSIBILITÉS AU-DELÀ DE SA SITUATION ÉCONOMIQUE, MARQUÉE PAR LA CROISSANCE, ET DE SA SITUATION LOGISTIQUE, DONT LA TENDANCE EXPANSIVE EST TOUT AUSSI CLAIRE. LES PROCHAINES INTERVENTIONS VOUS FOURNIRONT PLUS DE DÉTAILS À CE SUJET. lo �MAIS BARCELONE CONSTITUE, AVANT TOUT, UN ENDROIT AGRÉABLE À VIVRE ET LA QUALITÉ DE LA VIE Y EST REMARQUABLE. DE TELLES CONSIDÉRATIONS NE SONT APPAREMMENT PAS DÉTERMINANTES DANS LE MONDE DES AFFAIRES. CEPENDANT, UNE ÉTUDE EN PROFONDEUR DE LA QUESTION RÉVÈLE LE CONTRAIRE. EN EFFET, LE CHOIX DE LA VILLE OBJET D'INVESTISSEMENTS SE FAIT À PARTIR D'UNE SÉRIE DE PRÉMISSES QUI ÉVALUENT ET ÉTABLISSENT LAQUELLE EST LA PLUS INTÉRESSANTE ET LA PLUS AGRÉABLE. BARCELONE S'AVÈRE SPÉCIALEMENT COMPÉTITIVE À CET ÉGARD. L'ÉTUDE DE HEALEY AND BAKER QUE J'AI MENTIONNÉ AU DÉBUT DE MON INTERVENTION DÉCRIT CELLE-CI COMME LA VILLE EUROPÉENNE QUI OFFRE UNE PLUS GRANDE QUALITÉ DE VIE À SES TRAVAILLEURS. (DIAPOSITIVE N° 14) LES QUATRE KILOMÈTRES DE PLAGE RÉCUPÉRÉS AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES, LA NOUVELLE ZONE PORTUAIRE DU PORT VELL, AVEC SES NOUVELLES INSTALLATIONS LUDIQUES TELLES QUE L'AQUARIUM LE PLUS GRAND D'EUROPE, LE CINÉMA IMAX OU LES DIVERSES TERRASSES ET BARS SITUÉS AU BORD DE LA MER, AINSI QUE LA ZONE DU PORT OLYMPIQUE, CONSTITUENT UNE ENCLAVE EXTRÈMEMENT ATTRAYANTE. (DIAPOSITIVE N° 15 : ZONE LITTORALE) 11 �BARCELONE POSSÈDE LAXE COMMERCIAL LE PLUS LONG D'EUROPE. EN EFFET, LA BARCELONA SHOPPING LINE PREND NAISSANCE AU SEIN DE LA VIEILLE VILLE ET PARCOURT LE PASEO DE GRACIA ET LA DIAGONAL. ELLE OFFRE DE NOMBREUSES ET EXCEPTIONNELLES POSSIBILITÉS COMMERCIALES AUSSI BIEN DU POINT DE VUE DE LA QUALITÉ ET DU DESIGN QUE DE L'ORIGINALITÉ QUI LA CARACTÉRISE. CET AXE EST FLANQUÉ DE DEUX GRANDS COMPLEXES COMMERCIAUX SITUÉS DE PART ET D'AUTRE DE LA VILLE (GLORIAS ET ILLA DIAGONAL) QUI ONT DÉCLENCHÉ UNE VÉRITABLE RÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION ET ATTIRÉ VERS LA VILLE DES MILLIERS D'ACHETEURS PROVENANT DE LA BANLIEUE. TOUS CES CHANGEMENTS ONT EU LIEU EN MÉME TEMPS QUE BARCELONE AUGMENTAIT SA CAPACITÉ HÓTELIÀRE ET GRANDISSAIT COMME CITÉ TOURISTIQUE. À CETTE ÉPOQUE, NOUS AVONS ÉTÉ SIMULTANÉMENT CAPABLES DE RÉALISER UNE AUTHENTIQUE TRANSFORMATION URBAINE, QUI NOUS A PERMIS D'AMÉLIORER L'ASPECT DES ZONES PÉRIPHÉRIQUES, ET DE RÉCUPÉRER LE CENTRE HISTORIQUE DE L'ANCIENNE VILLE. SOULIGNONS À CE PROPOS QUE L'ANNÉE DERNIÈRE, PLUS DE TROIS MILLIONS DE PERSONNES ONT VISITÉ LA CAPITALE CATALANE, AVEC UNE MOYENNE D'OCCUPATION HÓTELIÈRE DE 72%. 12 �IL EST DE MÉME INTÉRESSANT DE CONSTATER QUE DES VILLES TELLES QUE BERLIN OU SAINT-PÉTERSBOURG NOUS DEMANDENT COMMENT NOUS SOMMES ARRIVÉS À ATTEINDRE UN TEL NIVEAU, ET QUE D'AUTRES VILLES, COMME PAR EXEMPLE LISBONNE, ONT VOULU S'INSPIRER DE L'EXPÉRIENCE BARCELONAISE EN CE QUI CONCERNE LA RÉCUPÉRATION DE SA FAÇADE MARITIME ET L'ORGANISATION DE L'EXPO 98. DE PLUS, NOS TENDANCES URBANISTES S'AVÈRENT SÉDUISANTES POUR LES EXPERTS DE LONDRES. PAR CONSÉQUENT, IL NE ME PARAÍT PAS EXAGÉRÉ D'AFFIRMER QUE BARCELONE A SU MENER À BIEN PLUSIEURS RÉVOLUTIONS EN UN TEMPS RECORD. (DIAPOSITIVE N° 16 : PARC DE LA TRINITAT) IL EST VRAI QUE BARCELONE EST À LA MODE. ELLE L'ÉTAIT DÉJÀ AVANT 1992, ET, CONTRAIREMENT À L'AVIS DES PESSIMISTES, ELLE A CONTINUÉ DE CROÍTRE ET DE DÉVELOPPER SES PERSPECTIVES À LA SUITE DE CETTE ANNÉE MAGIQUE. NOUS NE NOUS SOMMES PAS ARRÉTÉS, BIEN AU CONTRAIRE, NOUS AVONS MÉME ACCÉLÉRÉ LE RYTHME DE NOTRE CROISSANCE. D'UNE CERTAINE FAÇON, BARCELONE, COMME L'EXPRIME SON MAIRE, M. PASQUAL MARAGALL, EST "IMBATTABLE". NOTRE CITÉ EST DONC, INDÉNIABLEMENT, UNE VILLE ATTRAYANTE ET À LA MODE. DIVERS EXEMPLES PEUVENT SERVIR À ILLUSTRER CETTE AFFIRMATION. JE VOUS LES PRÉSENTERAI MÉLANGÉS, D'UNE FAÇON QUI N'EST PEUT-ÉTRE 13 �PAS LA PLUS ORTHODOXE, MAIS QUI, À MON AVIS, ÉCLAIRERA CETTE QUESTION. AU MOIS DE JUIN DE L'ANNÉE DERNIÈRE, LA REVUE FORTUNE A CÉLÉBRÉ SON FORUM INTERNATIONAL À BARCELONE. DE MÉME, EN MARS 1997, LA RÉUNION DE LA BID (BANQUE INTERAMÉRICAINE DE DÉVELOPPEM;ENT) A EU LIEU À BARCELONE. NOUS SOMMES LA QUATRIÈME VILLE DU MONDE POUR CE QUI EST DE L'ORGANISATION DE CONGRÉS. CES CONSIDÉRATIONS SONT, SANS AUCUN DOUTE, PERTINENTES, MAIS PERMETTEZ-MOI D'EN AJOUTER D'AUTRES, PLUS FRIVOLES, QUI ACHÈVENT DE CONFIRMER LA POSITION PRIMORDIALE DE NOTRE VILLE ET SON EXTRAORDINAIRE CAPACITÉ D'ATTRACTION. DANS LE SILLAGE DE BRUCE WILLIS ET DE SYLVESTER STALLONE, QUI ONT OUVERT UN RESTAURANT DE LA CHANE PLANET HOLLYWOOD DANS LA CAPITALE CATALANE, STEVEN SPIELBERG A RÉCEMMENT INAUGURÉ LE RESTAURANT SOUS DIVE, ET, PLUS RÉCEMMENT ENCORE, LES TOP MODELS-MARIN CLAUDIA SCHIFFER, NAOMI CAMPBELL ET ELLE MCPHERSON ONT OUVERT LE PREMIER FASHION CAFE D'EUROPE À BARCELONE. VOILÀ DES QUESTIONS QUI, PAR RAPPORT AUX EFFORTS LOGISTIQUES DE CETTE VILLE, PARAÍTRONT PEUT-ÉTRE MINEURES. POURTANT, ELLES DONNENT UNE IMAGE 14 �SIGNIFICATIVE DE LA VILLE ET DE SON INTÉRÉT À TOUS LES NIVEAUX. AU DÉBUT DE CE DISCOURS, JE VOUS ANNONçAIS QUE JE SOUHAITAIS VOUS PARLER DE NOS CAPACITÉS ET DE NOTRE SITUATION ÉCONOMIQUE AINSI QUE DE NOS POSSIBILITÉS NON SPÉCIFIQUEMENT ÉCONOMIQUES LIÉES À LA QUALITÉ DE VIE QUI CARACTÉRISE LA CAPITALE CATALANE. JE VOUS DISAIS AUSSI QUE J'AVAIS L'INTENTION DE FAIRE RÉFÉRENCE, NE SERAIT-CE QUE BRIÈVEMENT, À L'ESPRIT ET AU STYLE DE NOTRE VILLE. JE VAIS MAINTENANT M'Y ATTACHER. BARCELONE, RICHE DE DEUX MILLE ANS D'HISTOIRE, SE TROUVE SUR LE POINT DE FRANCHIR LE SEUIL DE SON TROISIÈME MILLÉNAIRE, ET, QUOIQUE NOUS SOYONS FIERS DE SON PASSÉ, QUI EST LE NÓTRE, NOUS NE PASSONS PAS NOTRE TEMPS À AFFICHER DES ATTITUDES NOSTALGIQUES À SON SUJET. (DIAPOSITIVE N° 17 : PLAZA REAL / ARCHITECTURE GOTHIQUE CIVILE CATALANE) NOUS CHERCHONS SURTOUT À SAVOIR VERS Oü NOUS ALLONS. L'ESPRIT DE BARCELONE EST CELUI D'UNE CITÉ AMBIVALENTE, D'UNE CITÉ QUI SE SAIT CAPITALE DE LA CATALOGNE TOUT EN SE COMPORTANT COMME UNE CAPITALE ESPAGNOLE BIS, D'UNE CITÉ ORIENTÉE VERS LA MER DONT UN DES MEILLEURS ATOUTS RESIDE DANS LA COMMUNICATION PERMANENTE 15 �QU'ELLE ÉTABLIT AVEC LE RESTE DU MONDE.BARCELONE PARTICIPE D'UNE ATTITUDE OUVERTE, TOLÉRANTE, RÉCEPTIVE, AUTHENTIQUEMENT SENSIBLE AUX MÉLANGES DE CULTURE, TOUJOURS DISPOSÉE AU MÉTISSAGE, À LA COMBINAISON D'ÉLÉMENTS DISSEMBLABLES, À LA SOMME DE VOLONTÉS ET DE STYLES DIVERS. (DIAPOSITIVE N° 18 : RAMBLAS GROUILLANTES DE PROMENEURS) UNE CARACTÉRISTIQUE DE "LA" BARCELONE CONQUE AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES EST, D'UNE PART, SA REMARQUABLE COMPLICITÉ AVEC SES HABITANTS, QUI ONT ACCEPTÉ AVEC ENTHOUSIASME TOUS LES NOUVEAUX PROJETS ENTREPRIS PAR LEUR VILLE, ET, D'AUTRE PART, L'ENTENTE RÉGNANT ENTRE LE SECTEUR PUBLIC ET LE PRIVÉ QUI ONT RÉUNI LEURS EFFORTS AFIN DE BATIR CONJOINTEMENT UNE NOUVELLE VILLE. D'APRÈS UN SONDAGE RÉALISÉ PAR UN DES JOURNAUX LES PLUS PRESTIGIEUX DE NOTRE CITÉ, LES HABITANTS DE BARCELONE SONT, AVEC LES HABITANTS DE DUBLIN, LES CITADINS QUI APPRÉCIENT LE PLUS DE VIVRE DANS LEURS VILLES RESPECTIVES. (DIAPOSITIVE N° 19: BARCELONE EST LA SECONDE MEILLEURE VILLE DE RÉSIDENCE) EN OUTRE, L'ESPRIT DE LA CAPITALE CATALANE EST NETTEMENT MARQUÉ PAR UNE FORTE VOCATION CULTURELLE. BARCELONE EST UNE VILLE CULTIVÉE, BIEN PRÉPARÉE SUR TOUS LES PLANS, MODERNE ET DÉTENTRICE D'UNE VOLONTÉ INDÉNIABLE D'ACCUEILLIR TOUS ET CHACUN 16 �DE SES VISITEURS ET D'APPRENDRE DE TOUT LE RESTE DE L'HUMANITÉ. C'EST DONC AVEC UNE CERTAINE IMMODESTIE, MAIS AUSSI AVEC UN ANTI-CONFORMISME DÉCIDÉ, QUE NOUS CHERCHONS À TOUJOURS FAIRE MIEUX. (DIAPOSITIVE N° 20 : SANT JORDI I LA MERCÈ) J'ESPÈRE QUE CETTE EXPRESSION DE MES SENTIMENTS N'A PAS OUTREPASSÉ LES LIMITES DE LA COURTOISIE. IL EST QUELQUEFOIS DIFFICILE DE PARLER DE BARCELONE SANS QU'AFFLEURE UNE CERTAINE SATISFACTION, APRÈS AVOIR SI SOUVENT EU L'OCCASION D'EXPLIQUER LES TRANSFORMATIONS QUE NOTRE VILLE EST EN TRAIN DE CONNAÍTRE. POUVOIR PARLER ICI AUJOURD'HUI, ET PARTAGER CETTE INFORMATION AVEC VOUS, A ÉTÉ UN VÉRITABLE PLAISIR ET UNE NOUVELLE SOURCE DE FIERTÉ. JE VOUS REMERCIE INFINIMENT DE L'INTÉRÉT QUE VOUS AVEZ DÉMONTRÉ VIS-À-VIS DE BARCELONE EN ASSISTANT À CET EXPOSÉ. J'ESPÈRE QUE VOUS AUREZ TRÈS BIENTÓT LA POSSIBILITÉ DE CONNAÍTRE DE PLUS PRÈS CETTE VILLE QUI ASPIRE À DEVENIR LA PORTE SUD DE L'EUROPE, UNE PORTE QUE NOUS VOUS OUVRONS AVEC PLAISIR DANS L'INTENTION QUE VOUS VOUS SENTIEZ ICI COMME CHEZ VOUS. (DIAPOSITIVE N° 21 : IMAGE GLOBALE) MERCI DE VOTRE ATTENTION ET À BIENTÓT. BONSOIR. DSPARISI.DOC 18/3/97 9:20 17 �VOICI QUELQUES INDICATEURS ÉCONOMIQUES QUI MONTRENT L'ENVERGURE DU RENOUVEAU SUBI PAR LA VILLE DE BARCELONE : * CETTE CITÉ, DONT LE NOMBRE D'HABITANTS REPRÉSENTE SEULEMENT 4% DE LA POPULATION ESPAGNOLE, PRODUIT 8% DU PIB NATIONAL. * UN QUART DU MONTANT TOTAL DES INVESTISSEMENTS ÉTRANGERS EN ESPAGNE SE FAIT EN CATALOGNE. * EN CE QUI CONCERNE LE VOLUME D'EXPORTATIONS ESPAGNOL, UNE PESETA SUR QUATRE EST EXPORTÉE DEPUIS BARCELONE. * SUITE AU RABAIS DES TARIFS ÉLECTRIQUES, LA CONSOMMATION INDUSTRIELLE D'ÉLECTRICITÉ A AUGMENTÉ DE 3,1% TANDIS QUE CELLE DE GAZ AUGMENTAIT DE 9,3%. * LE TAUX DE CHÚMAGE EST MOINDRE À BARCELONE QUE DANS L'ENSEMBLE DE LA CATALOGNE ET DE L'ESPAGNE (BARCELONE, 9,2%; CATALOGNE, 10,1%; ESPAGNE, 13,5%). DE PLUS, LA TENDANCE EST À LA BAISSE. L'ANNÉE DERNIÈRE, LE TAUX DE CHÓMAGE A DIMINUÉ DE 13,1%, CE QUI REND NOTRE TAUX ACTUEL DE CHÓMAGE INFÉRIEUR À LA MOYENNE DE L'UNION EUROPÉENNE. (DIAPOSITIVE N° 7 : DONNÉES CI-DESSUS) 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4421 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Invertir a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Finançament Indústria Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/722/19970413_LV.pdf 5b6f2ca34a25d074f58aefb915236f59 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/04/1997 La Vanguardia, p.031, Opinión Atrevernos a pensar Autor: PASQUAL MARAGALL Es indudable que estos últimos meses el clima político se ha enrarecido de nuevo en España, en parte como consecuencia de actitudes, lenguajes e iniciativas oficiales escasamente procedentes. Más allá, sin embargo, de enconos y exabruptos, no todo son desarrollos regresivos e inquietantes. También los hay novedosos y esperanzadores. A pesar de la confusión que sigue presidiendo algunas de sus actuaciones más recientes, el sistema judicial puede recuperar parte del crédito perdido: ahí está la tardía pero finalmente decidida actuación contra los desmanes de un juez que, en virtud del agarrotamiento de las relaciones entre los partidos políticos, llegó a situarse en el órgano rector de la magistratura; ahí están, por fin, algunas ya iniciadas, otras a punto de producirse, las vistas de algunos de los juicios que han pesado como una losa sobre la vida política de los últimos años y que habrán castigado a los imputados tanto o más por su duración que por sus resultados, aún desconocidos. Lo que es más importante: por primera vez en la historia de España la derecha parece haber asumido plenamente la existencia de una realidad plurinacional y, por tanto, la necesidad de abordar con normalidad -sin alarmismos, sin dramas, sin amenazas- el tratamiento diferenciado de realidades diferentes. Lo cual no tiene por qué significar ninguna injusticia ni ninguna discriminación para nadie. La justicia consiste, en parte, en tratar desigualmente aquello que es, en un momento histórico determinado, desigual. Sin que ello suponga que esa desigualdad deba perpetuarse como un dato natural, inmutable. En todo caso, sería injusto negar que el esfuerzo de la derecha -sin duda favorecido por el previo traslado a las autonomías del 25 % del gasto público en los últimos 15 años- merece el respeto y el aplauso de todos. No lo han hecho brillantemente el Gobierno y sus aliados, ni siquiera medianamente bien. Con el acuerdo unilateral sobre el nuevo sistema de financiación autonómica, han creado problemas de recelos y agravios comparativos ahí donde no tendría por qué haberlos, pero el paso está dado. La alianza de la derecha españolista, centralista de toda la vida, y de la derecha nacionalista, autonomista, además de ser extremadamente clarificadora, es un síntoma importantísimo de salud y normalización democrática. Pero no es sólo la derecha española la que está rompiendo con algunos tabúes históricos. También en Cataluña empiezan a soplar aires de renovación en los medios de centro y de izquierda, en temas tan sensibles como la reflexión teórica sobre los modos y límites de la reivindicación nacional, o sobre la interpretación de momentos y cuestiones cruciales de nuestra historia. La izquierda catalanista anterior a la República fue extremadamente fecunda en este campo. Posteriormente, sin embargo, tras articular la potente alianza que nos devolvió la libertad y la autonomía, las fuerzas de izquierda han carecido de la mezcla adecuada de audacia y libertad para renovar su pensamiento, quizás a causa, precisamente, del propio protagonismo en la reconstitución democrática del Estado que la izquierda ha tenido en el periodo 1982-1996. Ahora hay novedades. El excelente libro de Montserrat Guibernau sobre "Los nacionalismos" supone una aportación seria y profunda a una temática que entre nosotros ha tendido a moverse 101 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA más bien en el terreno de la emotividad. La obra de Miquel Porta Perales "Adéu al nacionalisme" certifica la pluralidad de visiones que existen en nuestro país sobre el hecho nacional. Los trabajos de Enric Fossas y Ferran Requejo sobre el mal llamado "federalismo asimétrico" (y me siento algo culpable del invento; la expresión es exacta y precisa pero, sin duda, hiriente) abren las puertas del verdadero debate: cuánto y cómo debemos y queremos autogobernarnos sin romper la baraja. Por otra parte, investigaciones como las de Manuel Peña sobre la creciente y pacífica implantación del castellano en Cataluña desde finales del siglo XVI, fruto de los intereses comerciales autóctonos; el excelente análisis de Ernest Lluch sobre los equívocos de la supuesta decadencia catalana ("La Catalunya vençuda del segle XVIII"), obras como "El malentès del noucentisme", de Xavier Pericay i Toutain sobre el encorsetamiento del lenguaje literario; trabajos documentados y audaces como el recentísimo "Sobre la nació dels valencians", de Joan F. Mira, etcétera, todo ello, en su conjunto, cuestiona seriamente, sólidamente, algunos de los más arraigados tópicos y prejuicios de una historiografía romántica y victimista según la cual todos los problemas han venido siempre de allende el Ebro y que ha servido -y todavía sirve- como hilo ideológico conductor de un catalanismo defensivo, ensimismado. Junto a este fermento teórico e historiográfico también se está produciendo en Cataluña un desperezamiento político e ideológico más general. Empieza a hacerse evidente el cansancio provocado por una atmósfera intelectual dominada por una ortodoxia que en más de una ocasión se ha atrevido a condenar como crimen de lesa patria cualquier desviación del pensamiento único nacional. Proliferan iniciativas de debate, de encuentro, de confrontación razonada y razonable de ideas, interpretaciones y valores que constituyen un patrimonio común, pero plural, diverso, a veces contradictorio. Bienvenidas sean tales iniciativas. Que nadie se asuste ni se sienta atacado. Nuestros grandes y casi únicos enemigos son la ignorancia, los prejuicios, el miedo a lo desconocido, la pereza alimentada, a veces, por la propia mejora de la calidad de vida-, la falta de coraje para asumir riesgos. Sin renunciar a unas motivaciones y actitudes morales que seguimos afirmando como fundamentales -la aspiración a la igualdad de derechos entre todos los seres humanos, a los valores democráticos básicos, a una mayor justicia social, etcétera-, desde la izquierda debemos ser capaces de reconocer nuestros errores, insuficiencias e ingenuidades. Como está haciendo ahora mismo Tony Blair en Gran Bretaña. Aunque seguramente deberíamos hacerlo de forma más amable, más participada, más reflexiva. Airear, desbloquear, poner en cuestión nuestros tabúes, atrevernos a pensar y discutir con libertad, con un mayor ángulo de apertura. Esta es, en Cataluña, una de las grandes prioridades y necesidades. Atrevernos a discutir lo que durante largo tiempo ha sido indiscutible e indiscutido. Hoy volvemos a estar en condiciones de hacerlo. No perdamos la oportunidad. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 102 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1184 Title A name given to the resource Atrevernos a pensar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Espanya Catalunya Política Nacionalisme Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf 49de84b973e108eaacf84cfbb155696f PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 13 d’abril de 1997 21 Diàleg ✦ Roma: memòria del futur S Pasqual Maragall embla ser la ciutat per més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar a raure i hi morí i hi fou enterrat, primer a Sant Sebastià, a les catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix: enemics, aiguamolls, paludisme...–, una muralla al voltant, la de Servio Tulio, i una distància adequada per evitar els atacs des del mar: un dia de camí des d’Ostia; situació enmig del Mar al mig del món (medi-terrà); una derrota vindicada, val a dir, un poble optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de les vies de sortida: Appia, Aureliana, Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de guerra, els mercats, els hospitals, el port: tot allò que abans es considerava perillós i poc de fiar. Aquest és el prototipus de l’expansió de les ciutats llatines i potser de les europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi. Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres, Moscou... Potser només Atenes i Roma van ser imperis d’una ciutat: els altres, ja van ser imperis d’una nació (un invent, diguem-ne, modern). I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència, Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova York, l’actual ciutat imperial de fet, correspon a la civilització capitalista: és una capital privada, sense un gran sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les capitals citades primer, només Atenes i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament. Una part del que està passant en el món i no acabem d’entendre és, un cop més, el misteriós i incessant retorn de la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21 sari, un regurgitar tot allò no paït, una vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o assimilat. La terra, aquest ésser viu col·lectiu anomenat per alguns Gaia, no es troba bé fins que no ha tret a la superfície de la història (és a dir, el present) el que romania amagat, no dissolt, mal assimilat. Per tant, Roma, Atenes, i totes les capitals que se’n deriven, s’haurien d’acostumar a anar establint ponts entre la seva història i la seva memòria i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000 taumatúrgic confessés modestament ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre les diferents escales i construccions de les diferents civilitzacions. Traduint, traduint, traduint sense parar. Que és el que la humanitat no ha deixat de fer des del principi en els bons moments. (Podem pensar que les dues pulsions intel·lectuals i vitals més nobles de la humanitat són l’accent i la traducció, val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.) DANIEL BOADA “Si algun dia el món arriba a ser realment ‘un’ món, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com ‘els seus’ ciutadans sense cap altre lligam de potència superior” Salvat aquest preàmbul, i per tant, acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el món més que cap altra ciutat. Si algun dia el món arriba a ser realment un món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus ciutadans sense cap altre lligam de potència superior. En aquest camí l’estudi de Roma és tant l’estudi del nostre passat, doncs, com el del nostre futur –de les claus del nostre futur–, ja que Roma va crear molts dels codis avui vigents, i ho va fer sent ciutat, que és el que haurem d’acabar sent novament. El Panteó, el Fòrum, les catacumbes, Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana (i la seva recreació renaixentista, Vil·la d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també, probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com Indro Montanelli, potser testimoni aterrador del que havíem arribat a ser i ja no som. A Roma, en efecte, tot pesa molt. Només hi ha un nivell viu, damunt de molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que no siguin històrics (quasi sense metro, p. ex.). Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres que els separaven han anat pujant de nivell amb el temps. Però els turons segueixen sent referències venerades: Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb l’Ajuntament més ben situat del món, on es va signar fa 40 anys el tractat que engegà la Unió Europea) i Aventí (per a mi un dels indrets més màgics de l’urbanisme transnacional: una illa de pau, antiquada, un xic deixatada, en un mar urbà sorollós i impossible, un lloc per a la reflexió, una barreja de Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de Nova York, pels carrers 80...) Ara per Pasqua tots aquests turons amb arbres de passió somriuen sota la tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el rerefons de la memòria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Roma: memòria del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roma Ciutats Europa Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles