295 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1516/19970421d_00758_LD.pdf 35c14c240ccbe88e404c21337d0f03ab PDF Text Text ' 1 ¡ ' Conferencia a Firenze. 21 d' Abril de 1997 Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Mi querido amigo Val do Spini t¡)1e ha. invitado a exponer ante Ustedes la experiencia de Barcelona en materia de administración local desde que, a finales de los años 70, España recuperó un régimen de libertades democráticas. 1 No es la primera vez que el Alcalde de Barcelona recibe una invitación de este tipo. En los últimos años, Barcelona se ha convertido, de manera quizás un ~anta exagerada, en un punto de referencia internacional para todos aquellos que se interesan por los procesos urbanos y por el futuro de las ciudades. Ahora bien, aún no siendo la priJ¡nera vez, en pocas ocasiones probablemente en ninguna- me ha resultado tan agradable responder a una invitación como :esta. Tan agradable pero, debo añadir, también tan comprometido. Para quienes amamos las ciudadesi, venir a Florencia es venir a un santuario de la vida urbana, del c~vismo. Es venir a la cuna de la urbanidad europea m<_~-·-~-------J La historia de Florencia nos impone admiración, respeto, tnodestia. Pero esta misma historia también nos impone, nos erige,llna perspectiva de futuro amplia y ambiciosa. 1 Por ello, más que resun1ir los problemas, las transformaciones y los sistemas de administracióh muy concretos que han caracterizado el proceso urbano de Barcelona a lo largo de estos últ~ños, les propongo c6i!ilpaiitir conmigo una -~--reflexión en voz alta. '"- ~ 1 �Una reflexión sobre algunas de ~as premisas y condiciones .d las que ha trabajado la administr~ción local y que han contribu, decisivamente el renacimiento •-si me permitís usar aquí palabra tan "cargada" como ésta de una ciudad hace veinte inmersa en una grave depresiór económica, social, urban cultural y moral. Aunque no las únicas, estas condiciones son fun cuatro: \' /1~ • l. Creet/en la ciudad.,_ en - las ciudades. -:7 ~~ m---~ . ~-- 1 . Elaborar desarrollar una visibn territorialmente y una estrategia socialmente integradora. 3. Afirmar y reforzar la autoridad y el papel 1 administración local. 4. desarrollo de esa estrategia. 2 directi.~ Y-=:. 0--=.;:;.......;;~. �l. Creer_<;nJª cjuQ.acj.,_ en las ciudades. La primera condición para administrar creativamente, productivamente, una ciudad es su capacidad, en su potencial. ectamente, -~~- en ella, en Durante mucho tien1po, durante isiglos, hemos oído decir que las ciudades eran el centro de todos ~os problemas. 1 No es cierto. Lo que sí es cierto es que las ciudades son un refugio de problemas, porque quienes tienen problemas acuden a ellas en busca de solución. Porque las ciudades son centros de soluciones. -- En la ciudad hay problemas, problemas graves, pero hay que afrontarlos y tratar de resolverlos. Si en las ciudades hay delincuencia, corrupción o contaminación hay que luchar para acabar con todo ello, no abandonar las ciudades a su suerte. ~o hay ciudades, los problemas son peores. e::::;;;.. -- . --- --- Las ciudades, en contra de lo que sostiene el pestmtsmo catastrofista, son beneficiosas, como demuestran las estadísticas de esperanza de vida, la menor mortalidad infantil, mejor calidad ~ ;Ie v1d~ mayores ex~=ctllti"-'- 1 ® subsistencia, mayor ,~ _~_P"'-. Jt productividad, mayor oferta 1 cultural, mayor intorrnación. Además, el crecimiento de las Ciuda~Jes es economicam&nte sanó y culturalmente beneficioso. Dicho con otras palabras, si la te$dencia a vivir en las ciudades es inexorable (entre 1960 y 1992 ~1 número de habitantes de las ciudades alcanzó la cifra de 1.400 millones y de 1995 al 2000 se prevé que llegue a los 2.400 millones), ello quiere decir que las ciudades encaman para la may<)ría de la población del planeta unas expectativas y oportunid~des que no se encuentran en ningún otro entorno. �Sin duda esta masiva emigraci~n a entornos urbanos generará nuevos problemas que tanto 1~ política internacional como la regional y local deberán esforzarse en superar, pero .no pueden combatirse virtualmente esos p~oblemas imaginando un mundp siñ ciudades en que esos problemas no ocurrieran- Tal mundo no existe. ·~::Ú J2 ,_(¡U,.. dM (A¡fJo ]v~ """ . :/J¡¡¿;:, lfl , _ , ~ 7 A diferencia del catastrofismo¡ q · impulsa una concepción neo liberal del hecho urbano, el ¡ .·scurso que se va imponiendo co~o do~i~ante pronostica ~n *lo XXI en. qu~ ,la ciud~d será la untdad bastea de produccu)n, de organtzacton soctal y de generación de conocimientos_! El ,mundo que se está conformando no es~el de las empresas, el de los Estados, el de las naciones ni tan sólo el del dominio de un país sobre el resto. ! J~ La re aliga~:_ ~, :ntaQQ.nal que se está construyendo es la ~s ciudades interrelacionadas entre sí or diferentes flu ·os. La aldea J{j_obal será un mundo de ciudat¡es o no s~á. En este sentt o s responsabilidad de todos, pero especialmente de los propios gobiernos locales, potenciar los recursos y aptitudes de las ciudades para adecuarse a la nueva situación tanto económica como social y cultural que configurará el siglo XXI. A escala continental, esta actitud será ese~cial tanto para la construcción de un espacio europeo habitable pomo para la prosperidad misma de las ciudades. _. ~~ la ci~~ad Primera premisa,_ pues: ciudad. La no sólo como problema sino, sobre todo, pomo posible solucton. i ~ �1 ' 2. Elaborar y desarrollar una vision territorialmente globalizadorq y una estrategia socialmente integradora. >l " ~ ' ~v · 1 Uno de los grandes _.QIQblemas de la ciudad mode la fragmentación urbara. Fragme~tación física fragme ación social. Degradación del centro históric . Crecí ·ento de periferias y suburbios desperso*alizados, in alma. Pérdida d~ . vitalidad y de significación: en !los espacios públicos. Ello especialmente evidente en Nort~américa, pero tampoco escapa a este fenómeno. Tampbco Barcelona ha logrado • 1 Indemne. L. . .· La recuperación de un gobierno 1local democrático coincidió, en el caso de Barcelona, con uno ¡de los peores rnomentos de la ' historia de la ciudad. Era el año Ii979 y Barcelona sufría los duros estragos de la especulación y del caos de su urbanismo. Estaba, además, sumida en una profunda!crisis económicá. En definitiva, Barcelona era una c_iudad desmor~Iizada y carente de perspectivas oe futuro. Las elecciones municipales supu~ieron la eJección de un gobierno~ ~e progreso dirigido por el Partido Socialista y por el alcalde Narcís Serra (quien más tarde: sería Ministro de Defensa y vicepresidente del gobierno espapol). Esta coalición, (basada en un pacto con el P.S.U.C., más ~ la izquierda, los republicanos independentistas y los nacionalistas de Pujol) _~.__wl.LI.AJ.-..U.~~~~--::-"I acción y de diálo~_gue Barcelopa ha mantenido hasta hoy aun éuando después los nacionalistas pbandonaron la coalición que ha --seguido siendo de centro-izquier~a. ·---- ; Los primeros pasos, harto dificil~s, _se .c~ntraron en un princ · en i~_icjativas frlativamente nto~stas de política social' económica y en acciones puntual~s de reforma urbanística. 1 En efecto, no teníamos la caphcidad necesar!!l para camb · muchas cosas ni para realizar grandes inversi?nes. 5 �Jt)O !/ -\' f10 ---- ~ \3 / Ayuntmniento estaba práctican1epte en bancarrota. No podíamos hacer grandes proyectos. Pero i~iciamos acciones puntuales de urbanisrno en la dirección de lo que llamamos dignificación de la periferia. Porque era esencial empezar a soldar, cuanto antes, las del franquismo. fracturas urbanísticas y sociales Heredadas 1 1 Creación de modestos equiparpientos, acondicionamiento de espacios públicos, instalación dq obras artísticas que facilitasen ~~to0e referencia y memorra colectiva. Algunos hablaron tnclüso-- ·(le"ffionumentalización pe la periferia". No era en este caso una crítica, sino la afirmación de la necesidad de tener signos de identidad en las partes más maltrat~das, más d ~-~. -~ o-p--~ ~~ 1 ~~ necesitadas, de la ciudad. , ffu;l. { "A- ~.,r ~. . {J.Jcokldn '- , f: Y fue entonces cuando la gente comprendto que Incluso un ~ ~nicipig que ng_!~!!~ ~~i!:ero, que no tenía ~e~peri~engia, tenía_§in r ~ embargo la intención de llegar- ~-todas-partes os ... y de e~~ acer o con el misn1o estl o de dignidad para todos. Así empezó a tv}"")eL crearse una complicidad entre los: ciudadanos y la administración ~ local. Se entendió que el municipio quería llegar a todas partes, (7:,; con sus medios limitados y que hacía cuanto podía. ~~~. Se empezó, pues, por lo social, por el servicio personal, por el 1ontact<\ por el recooocimiento, por el respeto, por la dignificación. -----~Jg-'>_,.~oc.\¡ rr:,yG l \\ · Ahora bien, siendo muy 1importantes estas pequeñas intervenciones, para nosotros fue claro desde los primeros momentos que debíamos definir )1 perseguir objetivos globales y a largo plazo que permitiesen una renovación en profundidad de la ciudad, de sus infraestructuras, df su competitividad económica, de su articulación con el entorno metropolitano, de su inserción en los circuitos internacionales. Los Juegos Olímpicos fueron el ran · rete)(to,_ la gran palanca, c¡ilenos facilitó el pasar de la peq~eña escala a la gran escala, del �/V"~~) ~ ~~'~ l? ~ü~~t equiparniento de metropolitanas barrio a las grandes infraestructuras ~~ ~u-w~j El 6 de junio de 1981, durante ~la celebración en Barcelona del Día de las Fuerzas Armadas, el ~lcalde Narcís Serra anunció, en presencia de los Reyes de E~paña, que Barcelona tenía la 1 intención de organizar los Juegos .0límpicos de 1992. Se suceden entonces dos etapas. Hasta la nominación olímpica (le octubre de 1986, Barcelona prostgue su renovación, poco al poco, pero siguiendo criterios definidos. Este primer período estuvo marcado por dos rasgos: la preparación de la candidatura olímpica y la voluntad del Ayuntarniento de incidir en la ,recuperación económica de la cii"ioad. - -- - · T~fJ-W ·~~~~~ / ~~~~~~~~~~ & L 0 ~ero w 1 JG O -,- anúento-eJerct e~ pape) de em resari innovador. en e_l , ij)M'ttw--' · sentido que le da Schuf!!Q_eter. 1 Ayuntamiento encabezó una tiLJJ'-fí-tr"•"· ac:t ~ u que pasaba por afirmk que, a pesar de la crisis económica, de la desocupación. (le la destrucción de empleo, de la desaparición de industrias tradicionales, Barcelona tenía la capacidad para ser un motor económico de primera n1agnitud en el ámbito de Cataluña, de Españ~, del Mediterráneo y de Europa. Se trataba de aprovechar las po~ncialidades de Barcelona para ponerla en condiciones de sacar ~~ mejor partido posible de una futura recuperación económica de España y .de Europa, que se atisbaba en el horizonte. 1 ! cantida~--~- \ Durante este período, la alcal4la acumuló una información que pocos Inversores tenían y supo valorar su ·--~-~------------J ------- importancia. 7 �Desde la alcaldía nos propusin1os traspasar lQ. información que llegaba al punto mejor situado ~ara convertir los pro~ctos en realidad. Ese pu~ en muchos casos. se encontraba en el sector ~ ..,.e:-~ ., ~ privado, donde había capital pero 1no tnformacton. ~ ( ~- El Ayuntamiento se convirtió e ! el receptor e im ulsor de una multitud de proyectos, a desarr. llar fundamentalmente por el sector privado pero bajo un prd ecto de. reno_ya~ión urbana de inspiract_ 'ónpública. . ·, A'--P. ,L ,J./) lu:- J W];...o - .. (/tulf_.{(lfAÚ,, . .(;¿'ha:Yf ~~- ~ V""! VVZ' y(J • - l OCftvl~fAL ~ ~ ._ VJ..tfU_, t) ( Creación de tJG /'ODt/rfJ /)Cl organismos lo suficientemente flexibles controlables, vinculados al Ayuntamiento pero con capacidad y ~-o (.PJ 'lr<-A~ y!::::¡;:::. ~ agilidad de iniciativa. ~ ~111c• En un segundo periodo, 1987-92, la ciudad, una vez designada sede olímpica, acelera espectac*larn1ente su ritmo de cambio \,.~-~ progresivo 4-iUe ~e coaviette en una transforma'"'_:.: ~ . • ~L la Ctk ~r · · l. ~·"'- ~~·s ciuJuJ· .. (ñ.t1-t? 1 ) Durante los enfrentan1ientos q •e son frecuentes en la vida democratica entre el alcalde y lds ciuda anos, siempre había al _ final de la protesta un signo de c6mplicidad por parte de quienes protagonizaban la protesta. "Señor alcalde, los conseguiremos?" ¿Qué era lo que teníamos que cot¡1seguir? ¡Los Juegos Olímpicos! Todo el mundo lo sabía. Erah personas que pronunciaban eslóganes contra el Ayuntamiento para tener permisos para vender bocadillos cerca del estadio de fútbol. Pero al final decían: "¿Vamos progresando?" con un !guiño. Y esto obedecía a que teníamos un proyecto en común. ,Es la complicidad de la que les he hablado antes. ' El objetivo ha sido siempre ~Jaro y los Juegos fueron el argumento para dar un impulso 1 irreversible en un tiempo muy linlitado a la regeneración integral de la ciudad. �.; ~;· · ~J¡O CD La const~~cción de la~R<z_ndas, 1~ dotación de infraestr1Jcturas de base de- saneamient@ la red del telecomunicacione~ las zonas olímpica~ecuperaci6ñ del! litoral 0resume~ el éxito de ·a ~rans;1·f~ación ·-á e ~arcelona. S ~n mencionar los estadios y las 111Star Cl011CS deportiVaS. fJ· .k, ~~~"'<:. ~Jfv.--,Al-'J .: r , u 1 o.r€:~ ~ ~¡./h. / V / -.• ~tv.L- V (_y./JI' fJ1N!!rL /tvf (!re 8 JI IJ (Í) e ce!/ n . ~~ &.e l{_ D"k h y_ tv vJ_¡v0' ~u.tl-:t;.'! D ' / Q(Á - ~) l ~w-wv, ~ ~ rttk.Jj,-'7 • �3. Afirmar y reforzar la administración local. autori~ad y el papel directivo de la T \ Una tercera premisa de nuestra aqtuación y de nuestra perspectiva es que el punto de referencia, ~1 papel director, de todo proyecto de renovación urbana corresponaa ,. a la Administración local, la más próxima a los sentimientos de los ciudadanos y sus problemas. El gran secreto del éxito olímpico transformación urbana que se realizó proy e Impacto nacional, estatal e por el poder menos importante y ~1 más el de Barcelona. 1 de Barcelona y de la osteriormente fue que un internacional fue dirigí ocercano a los ciudadanos, J Espana, Cataluña y Barcelon~ colaboraron con el Comité dlímpico Español, bajo el amparo del Comité Olímpico Internacional, en un proyecto mundial. Pero el liderazgo era Barcelona. Y los poderes sup~riores respetaron el 'l~idr-e-raz_g_o porque'comprendieron que desdf la base nacían el impulso, la creatividad, la calidad de proyecto que no se ha vuelto a dar en otros proyectos olímpicos, dic~o esto con el mayor de los respetos. - 1 1 No es fácil obtener por parte de los poderes superiores el respeto oe un liderazgo locaL fero hay qjue afirmarlo porque, en caso deobtenerlo, se pueden esperar los njlejores resultados. - 1 Ello permitió no "utilizar" Baticelona, sino transformarla. Se combina entonces la potencia financiera y la potencia reguladora de un gran proyecto, con la calid~d del liderazgo y la complicidad de los ciudadanos. ! ! 1 Cuando se pregunta a la gente lo que les sorprendió de los Juegos de Barcelona, dicen que los ganadores de los Juegos fueron los barceloneses. · lO �t;J ' lA ~as....... medallas fu~ a prza 1atleta_ fy~rop ta ctu~.o.. 4 u/r.,¡v(}'-f;'~ ?-fl( 1::. ,fu la gran ven Jora ta ~ f ubhcó e New York Times. La gente descubrió una ciudad que 1 actuab . ~ que creía en un proyecto común y o imp enientaba - siguiendo criterios de suprema~- Y con una mentalidad abierta. Toda una ciudad se abrió a todos sus visitantes. ¡Directamente o a través de los medios de comunicación. Todo 1el mundo pudo ver una ciudad que vibraba con un proyecto. _Éste es el secreto del futuro de E._uestras ciudades del Mediterr4neo: la capaciJa. ~ ,ld tener UQ_ proyecto cómplice con los ciud¡¡dano1, Ja capacidad de hª€,e~~ .s Y respetar por los poderes superiores, la capacidad de arras_tg a c!udad ~los que henen .los recursos políticos y económicos. (~'1.0.~ ""'JJ1J:\é {M~ Ello fue posible porque la organización de los Juegos no conllevó sólo grandes obras de infraestrilictura, sino que también hubo intervenciones paralelas en ámbitos tan importantes como la renovación del centro histórico de la ciudad. Es . decir, hubo una ---vlsiün de la ciudad con1o un artefacto plural y complejo. <) ,--"* .. Pienso que es muy important,e que la gente de nuestras ciudades, de nuestras áreas tnetropolitanas comprenda que no es únicamente en el ámbito de los grand~s proyect~ donde oos ímplicamos. No se puede perder 1la~ ocasión histórica de hacerlo. Pero hay gue ¡h.. ' ~ ~~ ·én en 'el alma]~e la ciudad, en su corazón, en sus barrios. ... _ ~ Actuamos por lo tanto en las zonas de nueva centralidad, trabajamos en la dotación de equipamientos en los barrios, en acciones puntuales para la mejora urbana y la promoción de la vivienda, los equipamientos cqlturales (la cultura posee una ~mica especi~l) o el trabajo en llos ámbitos social, económico y de empleo. f 11 ) �4. Conseguir el consenso, la con1plicidad y la participación creativas de los ciudadanos y 1 de las fuerzas cívicas en la definición y en el desarrollo de esta estrategia. No de la misma manera, desde luego, i con el mismo calendario. " -- - - - - - Pero es posible hacerlo si se ! dispone de las herramientas adecua as. 1 se consigue canalizar la energía y la voluntad ciudadana hacia un proyecto común. No hablaré de todo lo que se ha hecho en este terreno, pero sí de ~na de las herramientas más importantes: el Plan Estratégico Barcelona 2000 para después de los Juegos. Se hizo dicho Plan antes de lds Juegos para después de Jos Juegos. Nos dijimos que íbamos ,hacia una fecha crucial para la h~oria ~ la ciu___dad. Pero ¿qué iba a suceder después? Es fácil tener un momento de gloria. Pedo tan1bién es fácil caer en una depresión marcada por el cansandio y la falta de i<;kas,trla escasez de recursos. Era preciso prever. . el período de después de los Juegos. Es lo que hicimos con el Plan estratégico Barcelona 2000. El Plan Estraté ico consistió en reunir todas las entidades e instituciones más importantes y en coordinar sus esfuerzos. ás 1 de cien ~ ~ ~~· ~· . ~t:.&~nt~( :~ enti. '~J es de Barcelona y dirigidas por un comité director en el que está representado ciudad, las universidades, los siqdicatos, la patronal, la Cámara de comercio, el Círculo de Economía. ra Se ftiaron 54 objetivos concretos!,>:: se designó como responsable d"e cada uno de ellos a unal más de las instituciones as en el consejo del Plan. D r-:, , _~_ r_ .,.,n IJ .~r+.r <fl 12 .., , ~ ~ú'Vl 'I,..¡VVVU/~ o 'Yl •UfCJ.k'()_ 1 "'- L4kwtn, !t, ~- ~~ ,.1-w �El Primer PI a :straté ico cumplió sus objetivos no en un 100%, p~ 50%. Pienso e_est . · ~Para unos objetivos 1 como los que acabo de mencionar más del 50% ya era n1ucho. 1 Actualmente estamos en el segundo Plan. ¿Qué quiere Barcelona .· de este se u lan? Barcelona lquiere convertirse en lo que es naturalmente, siguiendo su vocalción. Quiere convertirse en· la uerta de entrada del sur· desde 1 el Mediterráneo. El punto dtt rup ura en re a Penínsul lbéri~a, el Mediterráneo e incluso desde América Latina y el surpste asiático y el corazón de Europa. Esta ruptura ~ h hecho ~urante décadas en las ciudades del Norte de Euro a en , o er am o en Hamburgo. Hay mercanc1as que llegan · Europa e incluso a España, a Mtlan, por Gibraltar, que llegan .' el sureste asiático y que, desde la apertura del canal de Suez, · ueden pasar¡ por el Mediterráneo pero que rodean España, van al norte de Europa y regresan a la Península./ Y ello porque ha~ econOinías de escala. Hoy Rotterdam es/éÍ puerto de Milán pprque sus econpmías de escala le otorgan una ventaja con1petiti a. - 1 1 ~ • �1 - Conclusión: El "modelo Barcelona" de transformación urbana. En los últimos 15 años, pues, Bru¡celona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudbd olímpica y metropolitana que queríamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, '- ~ . una vez suprimidas las fronterjls intercomunitarias, es .S ;e~ e~ de una e~roregión de 15 fillones de habitantes que fe_,. ~J aspira a convertirse en la puerta ~el sur de Europa y en una C de las capitales culturales de E~ropa. 1 Nuestra estrate:.Jia no ha sido uné). estrategia intervencionista, péro sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. 1 - - - - --¡ Se ha hecho una gran transformapión urban~ sin pérdida de cohesión, al revés, atenuando 1$5 desigualdades sociales y territoriales. --· Se ha reactivado, con la complibdad del sector privado, la_ . . vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífic~ por parte de estudiantes y ~~~ de parejas jóvenes'~ Se ha esponj~do una densidad exc~iva, cÜ ~ sin des lazar~los vecinos.; Se han creado nuevas flAO-~ · stituciones cul ra[es muy sign~ficativas: Centre de Cultura ~ /Contemponmi , MACBA, n~evas facultades de la Universitat ·e Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra. Ahora, Barcelona afronta estos ¡mos decisivos del final de siglo desde una posición cons~lidada y, lo que es más importante, con nuevos proyecto$ de futuro que responden a 1-t �un diseño de ciudad. Un diseño¡consensuado en el segundo Plan Estratégico. ~lan Estr1llégico ~ apuesta por la calidad de vida ~ ··· or ~Jl~· .· (;}Me los producto.s y servicios de la ciudad. \/;> · . ¡· . ~ ~ ff ).J} J.; ~c. udo.o(t-L---· ¡ ~..VVU -re - ~ fM.-t Zv<ZÚ~-~ ~ 1 r rfi-4 V/~ • Algunas medidas que se están desarrollando y que concretan estas estrategias son: - la priorización de las comuni~aciones con Europa, ~Duna - la creaci"/ gran plataforma logística en el Delta del liobregat, 'í "'- iJW'-i~ ~ '""' 'r':f fiAh ~ - el desarrollo de las telecomunicaciones, - la mejora de la calidad ambie~tal de la ciudad - un modelo de desarrollo sostenible, - la consolidación europea, cles.Jl~uc el(i}Ra '"'~d.) como capital cultural ~c:P - .el=fut t~ ~ como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de un pacto industrial metropolitano -(}la dotación de la ciudad de nJevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida ~-e~ cotidiana de sus habitantes: la Carta Municipal. ! ! 0a~~ ~Ce. -'1'- ' Básicamente, en el fondo del "¡modelo Barcelona" está la apuesta por la ciud~d europea, u9a ciudad ue no segrega, en la que conviven Iversos usos. ¡Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar def pre~ominio del sector servicios, 15 t{..Vu2 b~ ,~ rf~. \p ~ ::~ ~ ~, J"/J--¡r :¡>~~ �en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios ricos y las zonas pobres. 1 ( JJ. k 1),--,'tLv, ¡,.; t; h.eQ Una de las grandes enseñanzas <;le nu tra época, a nuestro entender, es que el espacio ¡de la identidad, de la integración social, de la cohesión,-es cada vez más local, al f tiempo que el espacio de la función es cada vez más global. ~:Ctuar or simu;tfmeamentc sobre el cora:ón de la ciudad y sobre su articulación internacional, actuar en términos de cohesión y co~plicidad interna y de competividad externa. i Muchas gracias. 21 Abril 1997 tú 1 (ma: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4422 Title A name given to the resource Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondazione Circolo Fratelli Rosselli, Florència Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-21 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf 32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a PDF Text Text Alcaldia Gabinet de Comunicació ±I^I Ajuntament i^^ 3 t' de Barcelona Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran". Barcelona, 22 d'abril 1987 �IIIIII^ Ajuntament TV de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ". AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE EXTENSIó UNIVERSITàRIA. JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS. EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE "BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN. INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó. Ref.: �—3+IIIII Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT, PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR. LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM, ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL MATEIX EN MILLORS CONDICIONS. I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS PER EXERCIR—LES. I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY. �—4— Ajuntament 'VIIIF de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN. L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES, URBANISTES, ESCULPTORS. ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN OCCIDENTAL. JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT. CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT? (...) Ref.: �Ajuntament y^^ll„ , de Barcelona Gabinet de Comunicació DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó ESTÉTICA. HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT. AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES. JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE BARCELONA. EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE Ref.: �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA. TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS. PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA, AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A CIUTAT. PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA; TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — , INTERVENCI6 FORMAL. MENYS STANDARS Sí A LA URBANíSTICS QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS "MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS. �-7Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA, QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA. VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA. JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA. I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU. PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó, SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT, UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR. Ref.: �Ajuntament 1 91F de Barcelona Gabinet de Comunicació A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR. I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR. NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS. I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM AQUESTS GRANS BARRIS NOUS. QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY 1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL. Ref.: �—9— ¡fIIIIi Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O. DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT. NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL "LLAPIS" DEL CINC D'OROS. AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE Ref.: �—10— 1+I1111 Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona Gabinet de Comunicació EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE L'OBELISC. QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA, EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES. AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET, MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS. ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA". �-11— Ajuntament mal '911? de Barcelona Gabinet de Comunicació I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN MONUMENT, ALLà EL POSAREM. UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS. ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS, MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT. UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR Ref.: �-12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR. ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA ASIMETRIA. EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS EREN IRRECUPERABLES. L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN". Ref.: �—13— :fllllll Ajuntament 1411+" de Barcelona Gabinet de Comunicació BÉ, I QUÉ? ÉS IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM, ÉS MOLT IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO, L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE ÉS MOLT IMPORTANT., QUE ÉS EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT. NO CAL QUE DIGUI FINS RESPECTE I HO A QUIN PUNT ESTEM PRACTICANT, I ÉS AIXò EM MEREIX EL QUE HEM FET: RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES NOVES, PERQUè SI NO EL QUE FAREM DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6 f"i ÉS UNA CòPIA GROLLERA O UN NOU RITUAL, UNA NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES CIUTAS NO VIUEN D'AIXò, NO VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò. AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS. EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER �-14— +IIIÍI' Ajuntament 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE VOSTÉS INVESTIGUIN. PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA. EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME I CULTURA HI COL.LABORARIEN. TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA REA METROPOLITANA I AMB CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN ELS QUE JA EXISTEIXEN. UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET FINS ARA. CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN �—17— Ajuntament ^+ Í de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA PER POSAR — LES EN COMi. EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT. ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO. EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI á w Ref.: �—18— +11M Ajuntament "!III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO ESTA EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT ( CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT VIURE AUT¿NOM. ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6 ÉS MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES. D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 PROPOSTA DE TEXT "BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN" Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis. Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món (Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia, Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors. Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una necessitat per alguns, serà una millora per tothom. Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no �Ajuntament Àrea de Serveis Socials de Barcelona c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 2. han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys, que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència de qualsevol tipus. El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú. En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98% de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però, evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques, solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en la gent gran. En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències per qui no pot viure autònom. . �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 3. Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans. La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran. Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i de l'Estat Central. Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són �AM, ^:Ilill Ajuntament 'ill9f de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar. Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per a tothom. Barcelona, 6 d'abril del 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran" Subject The topic of the resource Persones grans Barcelona Ciutats Model social Urbanisme Description An account of the resource Inclou, al final, la proposta inicial de conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf 5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb PDF Text Text EL PERIÓDICO 2 3 ÀBR. 1997 LA CABALA Recelos B domingo 13 de abril publiqué un artículo sobre algunos aspectos significativos del complejo y cambiante cima político catalán y español: Escampa, era el encabezado que le había dado a mis apuntes y que alfinalapareció con el titulo más coivencional de Atreverse a pensar. Al dia siguiente fui a Madrid, invitado por la Asociación de Periodistas Europeos que drtgen Cándido y Mgusl Ángel AguHar, y por el Círculo de Debates que conducen Javier Gómez Nevara, Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para participaren un par de coloquios. Algunos de los asistentes llevaban el articulo recortado en el bolsillo. Pensé que les había parecido bien. Pues no. Bueno: si parecía bien, lo fue sin efectos apreciables. En Madrid el tema era el "parar por el tubo" de Pujol, y después seria el catalán de loe obispos (y de los rectores), y mañana cualquier gesto de los que la derecha catalana mayorltarla se ve obligada a hacer para que se le perdone el pacto con el PP. De modo que la sugerencia de mi articulo parece que caerá en saco roto. En él invitaba a aplaudr el reconocimiento de la plmnadonaJidad del Estado que está haciendo la derecha española, y pedía al mismo tiempo que le izquierda española, tradkáonalmente más federal y autonomista que la derecha, dé un paso adelante-no un paso atrás-en la configuración del federalismo diferencial permitido por la Constitución. La gente prefiere un buen enemigo a un amigo complicado. Basta con que désele Catalunya se pronuncien, a intervalos convenientes, un par de frases de desamor o recelo para tener garantizada la ccNTespondencia. España se cierra como un caracol tocado en la antena. Y a la inversa. Encerrados sistemáticamente con el único juguete de las relaciones entre el poder estatal y el autonómico se renuncia al gran debate que incomoda a unos y a otros: el de la configuración del Estado desde las premisas de la subsidíaridad. No ha Negado todavía el tiempo del auténtico diálogo. Pero legará. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recelos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-23 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Subsidiarietat Territoris Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf 2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74 PDF Text Text Ajuntament 44 de Barcelona Gabinet de VASealdia PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL" SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997. REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS, AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM, DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS: EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA MONETÀRIA. A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL. 1 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA. VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE. VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER. AIXÒ 2 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de PAlcaldia AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM, PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ. SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA CONTRA EL TERRORISME. 3 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL I SOBRE LA BASE DELS PROPIS TÍTOLS DEL TRACTAT. VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL, DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ, QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL 4 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ. I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC, TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO QUALSEVOL PROXIMITAT. EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR, VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE", DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-. 5 CARTEUR PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alca?dia I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ, NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA. ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA, FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET 6 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de f`Aica}dia POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN, EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT. 1 DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ). SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA. NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER 1 EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1 PRECEPTES CONSTITUCIONALS» 7 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA PEL DISTANCIAMENT ENTRE ADMINISTRATS ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR. AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA, DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT. TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT. 8 CARTEUR.PMM �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de 1'Atcatdia ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS, LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15 ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA, PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS, O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS 1 9 I CARTBU R.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de ('A(ca(dtia O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT. TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS "UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R" ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT. BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE 10 CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (A(cafdía LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT. ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI, EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL, L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS. CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcatd?a PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE 5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN EN LA QUAL VIVIM. ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A 12 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE LA HISTÒRIA VA OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT, MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT. VEGADES SÓN NACIONALITATS COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT. MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ. 13 CARTEUR.PMM �Ajuntament 4.1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA, L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ -PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1 EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA MUNICIPAL. VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1 PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ 14 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de ('Alcaldia AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA, NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT. BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE 1 S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN -HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN 15 CARTEUR.PMM �Ajuntament (0 de Barcelona Gabinet de t'Alcatdia EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI, PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO. PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE, EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C, EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA. EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC. 16 CARTEUR PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA CONFERÈNCIA, QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS. MOLTES GRÀCIES. 17 CARTEURTMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4423 Title A name given to the resource Conferència sobre la carta europea d'autonomia local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Unió Europea Relacions Internacionals Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66 PDF Text Text Democracia y nuevos retos H an pasado 18 años desde las primeras elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy corto en términos históricos en el que los ayuntamientos han sido la pieza clave del asentamiento de la democracia, en el que han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en un país moderno y en el que, en gran parte, se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado. Los retos que plantea el siglo XXI sitúan a los gobiernos locales como protagonistas del futuro. La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra joven democracia no pudo ser más desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos, caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima a ellos, les había negado la participación. Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del sistema y la implantación sociológica de la democracia. A lo largo de estos años se ha conseguido transformar la administración local en el organismo más cercano al ciudadano, al que acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus ideas y su trabajo a la mejora de la calidad de vida de la comunidad. Se ha logrado una complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno del territorio, a la vez que servían de gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política. Superada esta fase, los servicios municipales se enfrentan ahora a la batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas y complejas redes informáticas que, en muchos casos, son superiores a las de otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos son el elemento esencial de la participación del ciudadano en la vida colectiva y uno de los ejes sobre los que se ha articulado la creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el reconocimiento suficientes. El principio de subsidiariedad establecido por la Carta Europea de Autonomía Local debe ser la brújula que nos guíe en la Europa del siglo XXI, la que Enrique Tiene Galván llamaba la Europa de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les son inherentes y cuenten con los recursos para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca, es necesaria también una Ley Especial de Financiación Local, que regule el reparto equilibrado de los recursos públicos globales que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno del Estado ni por los diferentes gobiernos autonómicos, algunos de los cuales ven en el desequilibrio económico actual una manera de controlar el poder real de los municipios. Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más diversas. El de establecer redes de colaboración que hagan más abarcable la solución de los problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio. ÍC Los ayuntamientos serán los protagonistas del próximo siglo y y C) Alcalde de Barcelona L O S A Y U N T A M I E N T O S Mayo 1997 EL SOCIALISTA « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Democracia y nuevos retos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Subsidiarietat Democràcia Municipis Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Socialista Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf 1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6 PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 4 de maig de 1997 19 Diàleg ✦ Més Europa, més proximitat L Pasqual Maragall a revisió del Tractat de la Unió Europea es troba en la seva recta final. D’aquí a dos mesos, la Conferència Intergovernamental que tindrà lloc a Amsterdam –i que marcarà el final del semestre de presidència holandesa– haurà de prendre una decisió sobre les bases jurídiques que han de regular la nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà marcada per la unió monetària i per l’ampliació cap als països de l’Europa central i oriental. Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà. Una Europa així no pot construir-se sense tenir en compte el punt de vista i la participació activa dels poders més pròxims al ciutadà, és a dir, sense els poders locals i regionals. És amb l’objectiu d’influir en la reforma del Tractat de Maastricht que el Comitè de les Regions –òrgan consultiu de la Unió Europea que presideixo des de març de 1996– ha convocat per als dies 15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de ciutats i regions d’Europa. A la capital holandesa es reuniran, doncs, d’aquí a uns dies, els presidents de totes les regions, länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia europea... En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra veu per reclamar als representants dels governs dels quinze països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que inspira la Carta Europea de l’Autonomia Local (elaborada el 1985 pel Consell d’Europa i en vigor a Espanya des de 1989), és el que volem que es reculli en el nou Tractat. Precisament aquests dies acabem de celebrar a Barcelona una Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19 conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el continent. El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera. Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però la volem més a prop. Això vol dir que s’han d’articular els mecanismes polítics, normatius i també informatius que ens permetin sentir Europa com una referència que ens sigui pròpia. Però també vol dir que el món local, i amb ell els ciutadans, senti que se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap amunt, cap als Estats, i que en molts casos avui no està justificat d’ubicar en aquest nivell i sí en canvi en el nivell regional i en el nivell local més proper. De la mateixa manera, els Estats han d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat “Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà” política en benefici de la creació de l’Estat modern. Dit això, el que també ha de quedar clar per a tothom és que subsidiarietat vol dir proximitat amb responsabilitat. Vol dir lleialtat institucional. Com diuen els alemanys, només sobre la base de la bundestreue, de la lleialtat federal, es pot jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització. És per això que ni els Estats membres i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats per una afirmació que ells mateixos haurien de fer rotundament, si no volen esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític. No s’han de veure amenaçats perquè les ciutats i regions són la via natural de connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent (transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com en una direcció descendent (informant i familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees). Reforçar, doncs, el paper de les ciutats i de les regions és una condició bàsica per legitimar el paper dels Estats –uns Estats segurament més prims, però més forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc., d’influir en el món– i de les mateixes institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no per perdre, per ser més forts i no més febles, per ser més efectius i perquè cada un dels ciutadans d’Europa es pugui sentir més confortable, més ben representat. Fa quatre dècades es van posar els fonaments de la construcció europea. Tot i el temps transcorregut, i malgrat moments de certa debilitat, el projecte ha anat incrementant la seva vitalitat. El camí per fer només podrà ser recorregut per la via de la transparència i la proximitat. Aquesta mateixa setmana he pogut constatar a Florència la coincidència de pensament amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país, avui, com és ben sabut, d’una extraordinària vitalitat urbana i regional. En el decurs d’una conferència sobre els governs locals davant la revisió del tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió Europea caigui en una certa fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca del tipus d’idees i idealismes que desperten l’entusiasme dels ciutadans. Aquest és un risc que no ens podem permetre. És molt més segur implicar a tothom en la construcció de la nova Europa. I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La P.M. credibilitat i el futur europeus exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més regió i més ciutat. Aquest és el missatge –simple, però determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre als quinze governs dels Estats membres de la Unió Europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Més Europa, més proximitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Unió Europea Divisions administratives i polítiques Acció política Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf 1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia GUI Per a: De: Assumpte: + Data: 5/5/97 Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB/PS) Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat. De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent: - La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista Lluís Armet. L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el procés de construcció europea. - La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que presidenta de la FEMP.^` Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la - L'Alcalde va compar Unió Europa el 29 d 1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en Europa com a sistema , municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de Maastricht. - S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA. - Ordre de les intervencions 17:30h Inici de l'acte. Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts). Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre "Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts). 18:15h Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o més precisions. Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes. Intervenció dels senadors. Intervenció dels portaveus. Intervenció dels ponents. SENAT2.NBB �LÓL Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia \CAr"-'ç C 'sf‘ (>\ Nova intervenció dels portaveus. N". El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert. De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents: QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA. EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA. UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL. NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS 2 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS, MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO. PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES ES DECISIVO. DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA CONFERENCIA LA SINCERIDAD, QUE INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES TERRITORIALES QUISIÉRAMOS. LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES1 HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL". UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y REPRESENTATIVIDAD DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS 3 SENAT2.NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE REEQUILIBRIO REGIONAL. PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS COSTEANDO LA REGIONES RICAS CONTIÑUEN COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES . [ p ^^^ole ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA PARA ALGUNAS i CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO. EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES, INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD. DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN. ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU ENTORNO POLÍTICO. NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA, TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE (TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS EUROPEAS) REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES, MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS. 5 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD. POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU CAPACIDAD DE ACCIÓN. CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE. EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL. ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS MECANISMOS POLÍTICOS NORMATIVOS Y �Ajuntament 41 .\\> Gabinet de l'Alcaldia de Barcelona ! It14.11 INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T DEL PODER Y DE LAS FACULTADE " 4 IL„,„ aðaSa: "hl ■1; . a I a. • QUE HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN EL NIVEL REGIONAL O LOCAL . LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL PROYECTO EUROPEO. EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN. LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL, SUPRANACIONAL. NACIONAL Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111 DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ° (1'1'1r) 1 / t Esi 0 EN ET ;N Coljj ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS MÁXIMO r COLECTIVIDADES ezo,4r REPRESENTANTES DE LAS -1 TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err. tí .1 • " 1 Ilori LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1 jt 7 6V147:i co Po L-/ T7 ¿-11 od es ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y REPRESENTATIVI DAD. LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO y c n-,,fter x,.11 i / by �Ajuntament 4> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UK1 SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES, PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. iobk; g E`ÇQ b /sW5 EAI Uz ffi) MUCHAS GRACIAS. Pa iL n.rlb . . ^o U-- ftrí-F//,Z1-4 I^1»a n,^ k tA q 40/tyvNNtoi hq^za S i ^ v^^ ►.^ Ur>s íóLa ,Gt?R. P RNtiEWVeS dutÍ DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv ' t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^ CLAr^^ic^rn`^N^ ^ ot_ 2à-ír N, (1) ^ °^ ac _ ^^^ cÑti c^ e._ . Itt-3 RM^^ hSCIU ^^ A^.^^ c.^7361d k-33W c^ ^r^ C^ ^^^ , Lo cilt rr_ n____ 143 n't)tAA 1,() et)t-- t , 5N+ S° < el) x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç. c.^ P/►,,,' t1. P fycnb d1- 711-4") i ^v l -Ott- `^ ^ c^ y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215 /t-ú d S )e-r ¡ vl,t-hCGiz n1- ‘c cf)411 ust — Urv Po Pírt►3Vi P-os idu77b.vS t Vl !^v IE S 7n4- á ls'y Ámkyy N vTA13 t.: /-I Kbt 1.4-7 p4► itf cr1/T r< Ami/ cc= wr^ fiSES:7 l'r\) In v I,, ÇIJ 77\ lft UH F-ebrPstAA - 13• 9 UN UN DV;vCL^T pc- b' -t1)' ISuu Ptv N ñw `^^ c^ d f obe I .^ 1n^1 v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°, tc,■ ^^'^ y t^ ^ SENA 2.NBB l v L rdR-«. �Ajuntament 0 de Barcelona SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS, MAYOR UNA IMPLIQUE ELLO CUANDO DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS". A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL, UNA MONEDA PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN TENDRÁN UM N MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD. PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO. DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO. 10 SENAT2.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4424 Title A name given to the resource Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Corts Generals, Senat, Madrid. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Govern Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/723/19970506_LV.pdf 2100549ae8193ee34d8f5d0bba86405c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/05/1997 La Vanguardia, p.035, Sociedad Santiago se dejó la piel en los Juegos Autor: PASQUAL MARAGALL SANTIAGO ROLDÁN se dejó la piel en los Juegos de Barcelona. Aquello fue muy fuerte para todos nosotros, y para él muy en especial. Él fue el hombre de las grandes obras olímpicas, el presidente ejecutivo del Holding Olímpico. Allí cosechó los mayores éxitos y grandes sufrimientos. Había que terminarlo todo a tiempo. Y se consiguió. La Vila Olímpica, las rondas, el Estadi, el Palau Sant Jordi, los colectores, las playas, los hoteles... Todo se fue terminando a tiempo. Pero la tensión de aquellos meses, de aquellos años, fue tremenda: sólo quien la ha vivido se la imagina. La ilusión y la tensión. Entonces aprendimos que las alegrías, las auténticas efusiones, gastan tanto como las penas. El cansancio infinito viene tras las victorias. Santiago dijo, tras una de tantas victorias, creo que fue el día que inauguramos el nudo de la Trinitat, junto al Besòs, que Barcelona era agradecida porque todo se llenaba a las pocas horas de inaugurarse. Ese día un coche estuvo a punto de llevarse por delante el cono que acabábamos de levantar del suelo. Santiago Roldán era de Madrid, de Sevilla y de Barcelona. Aquí fue decano de Económicas en la Universitat Autònoma, socialista del PSC y empresario olímpico. Anteriormente, Santiago Roldán había creado con García Delgado y Juan Muñoz la firma Arturo López Muñoz, en una legendaria página de "Triunfo", uno de los portavoces de la transición. Más tarde, dirigió la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Y fue otro éxito. Santiago era el más simpático, siempre. El más sociable, un poco el puente entre las tertulias republicanas de las que habíamos oído tanto y el presente libérrimo. No te perdiste nada, Curry, estuviste en todo lo mejor. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 103 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1185 Title A name given to the resource Santiago se dejó la piel en los Juegos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Necrologies Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1519/19970516d_00762.pdf 5683fea7ba2dfbc05ee9f2ad5037d289 PDF Text Text DISCURSO DE CLAUSURA DE LA CUMBRE EUROPEA DE EGIONES Y CIUDADES Pasqual Mariagal1 Presidente del Comité de las Regiones Alcalde de Barcelona Fuente: original. �Sr. Presidente del Consejo de Ministros de la Unión Europea. Sr. Presidente del Parlamento Europeo, Sr. Presidente de la Delegación holandesa del Comité de las Regiones, Presidentes, alcaldes, amigos y amigas, queridos colegas Quiero agradecerles muy sinceramente su presencia en Amsterdam. Su esfuerzo por estar aquí a pesar de las esclavitudes que nos imponen nuestras agendas. Más de doscientos representantes de las , principales regiones, ciudades y federaciones de poderes locales de Europa han firmado la Declaración final de esta Cumbre. Debemos felicitarnos por ello. Quiero dar las gracias también a la Sra. .Christine Ockrent, que ha animado nuestros debates con la profesionalidad, que la caracteriza. No quiero olvidar agradecer a los Srs. Edmund Stoiber y Fernando Gomes, ponentes del informe que el Comité de las Regiones ha aportado a esta Cumbre. su intensa labor a lo largo de estos meses. Para acabar, el Primer vicepresidente del Comité de las Regiones. Sr. Jacques Blanc, me ha pedido que excuse su presencia en esta sesión de clausura. Gracias también a él por haber puesto en marcha nuestro Comité y por todos sus esfuerzos durante estos años. Llegarnos al final de esta Primera Cumbre de Regiones, a la que se ha denominado en alguna ocasión la Cumbre de los Pequeños. Estos pequeños, gobernantes locales y regionales, son pequeños llamados a crecer, no en tamaño ni en número pero si en peso específico. Iniciamos un camino que conviene recorrer unidos, sobre todo por nuestras diferencias, que en este caso nos cohesionan . La Europa diversa ha logrado iniciar la definición de sus denominadores comunes y tiene la fuerza que le transmite la ciudadanía. Recordemos que la generación que nos precede y muchos de nosotros mismos en nuestra infancia y juventud hemos vivido oprimidos por el peso de las guerras que han marcado este siglo tan cruento. La idea de una Europa unida ha sido desde el principio una idea que nos protegía del horror de la guerra y generaba una nueva utopía: nuestra relación con el resto del mundo podía no ser a través de la fuerza. sino en pie de igualdad y a través de la cooperación y el diálogo. d En los últimos decenios la utopía se ha ido transformado de forma imperceptible en una ilusión de bienestar económico. �Pero los acontecimientos han labrado un nuevo escenario y la realidad hoy es una opinión pública de quince países obsesionada por el "euro", por las insuficiencias de la economía y en gran parte atenazada por el paro. Dramáticamente, la idea de la defensa de la paz parece haber pasado a un segundo plano que sólo preocupa a algunos sectores más conscientes. Ni las tragedias de los Balcanes, ni las de nuestros vecinos de Oriente Medio o del Magreb parecen convertirse en un argumento fundamental para seguir siendo incondicionales de la idea de Europa. En 1993 el Presidente Mitterrand en la sesión inaugural de los Estados Generales del Consejo de Municipios y Regiones de Europa hizo esta reflexión: ...Une sorte de fantasme a voulu que désormais on s'en prenne à cette Europe, présentée par certains qui furent et qui sont toujours ses adversaires de base, comete la mdnace supréme Et pourtant cette Europe n'existe pas encore ! QuU'il s'agisse du drame qui suivit la destruction de la Yougoslavie, sa séparation en Républiques diverses, et avec les drames qui s'y déroulent, l'écrasement de popu/ations innocentes, le goút du sang et de aa mort . Alors le coupable, c'est ¡'Europe? Mais l'Europe en mesure de mettre un terme à cette sanglante tragédie, elle n'existe pas encore! Elle reste à faire. ...Faudra-t-il une cutre guerre pour que nos jeunes connaissent la valeur de la paix? .0n le volt bien, c'est le manque d'Europe dont souffrent nos peoples" ¿Por qué el pueblo mejor i nformado de toda la historia de la humanidad ha ignorado esto durante tanto tiempo y parece replegado en sus inmediateces cotidianas, atrincherado en sus particularismos y empieza a mostrar rechazo a la convivencia en nombre de sus diferencias y de su identidad? Nadie mejor que nosotros, gobernantes de primera línea, puede hacerse esta pregunta e intentar responderla con conocimiento de causa. Estamos aquí reunidos un grupo singular de ciudadanos europeos cuyo punto en común es representar democráticamente a todos los colectivos humanos que configuran la Europa de las identidades. Cuando los historiadores hablan de las raíces históricas de Europa destacan siempre la extraordinaria pluralidad de realidades distintas, separadas por fronteras perecederas, y generadora de magníficas realizaciones que incluyen, entre otras, las civilizaciones romana y cristiana y durante siglos el liderazgo mundial de la ciencia, la industria y los descubrimientos. Denis de Rougemont nos recuerda que Europa es mucho más antigua que sus naciones y que también lo es su ambición universal y universalista. 76 �Aquí aparecen nuestras raíces más remotas, un recuerdo que no tenemos y que sólo puede describirse hurgando bajó los cimientos . Nuestras raíces más recientes, las del siglo de las luces y del nos enfrentan a la dualidad que nos queda por resolver. La razón de los imperativos económicos y de seguridad en el lado de la balanza de Europa y el sentimiento de identidad cultural y una cierta calidad de vida en el ado opuesto. Esta dicotomía entre economía e identidad es una falsa dicotomía . La empresa europea, como todas las grandes empresas tiene una trastienda de enormes proporciones que para poder existir requiere un inmenso macrocosmos articulado. En esta articulación intervenimos, nosotrOs, los aquí presentes, todos los días, en nuestro que hacer, Nuestras agenda S son programas de acción que dan forma cotidiana al enorme entramado de lá Unión Europea. Cierto es que la distancia es necesaria erf) muchas ocasiones para resolver los problemas colectivos, pero siempre debe poder explicarse. No puede ser opaca sino transparente. No puede decirse: "Europa no quiere saber lo que pasa en las ciudades porque eso es competencia de los estados". La regla, general debe ser la proximidad o incluso la devolución a la sociedad. La distancia debe ser la excepción. Europa se puede recorrer e identificar a través de sus ciudades, sus catedrales, sus ayuntamientos y sus costumbres. Por cierto. Barcelona, mi ciudad, tiene 2000 años, Cataluña, mi pequeña patria, mi' Heimat" ha cumplido 1000, España, mi "Vaterland" tiene 500 y la Unión Europea acaba de celebrar sus 40 años. Los primeros han creado a los últimos, ahora debemos recuperar una cierta dimensión perdida en el camino. No queremos avanzar por el sendero de Europa perdiendo las tropas por el camino. A ello se refieren los círculos concéntricos de los que habla Havel, (que venía del frío ; y por eso habla en nombre de una vieja sabiduría europea) cada uno con su valor añadido de antigüedad o de juventud. Quiero hacer en este punto una incursión localista, citar en este pasaje, las reflexiones de un gran escritor catalán, Josep Pie, (del cual celebramos su centenario este año) y que en su deambular por Europa decía "si algún día tengo tiempo escribiré un libro que se titulará Lo que el mundo debe al particularismo". Este libro estará destinado a demostrar que las cuatro quintas partes de la ciudades de Europa que tienen carácter son un producto del más puro, exclusivo, limitado y venerable espíritu local. Puedo compartir en parte esta apología del particularismo aunque no olvidemos que los estados han sido artífices de los derechos humanos, de la igualdad, del progreso colectivo y tantos Otros avances de nuestra sociedad. A ellos debernos la parte substancial de la i energía que ha animado el proceso I 77 I �de la Unión. Son hoy todavía su esqueleto básico y sin ellos es impensable el futuro. Sin embargo, Ralph Dahrendorf, con el que estoy de acuerdo en tantas cosas, en sus "Reflexiones de un europeísta escéptico", "¿por qué Europa?" va demasiado lejos cuando afirma que "el estado nacional heterogéneo es el único bastión frente a la llamada Europa de las regiones, en la cual -dice- las unidades subnacionales homogéneas -y por tanto intolerantes- se unen con una formación supranacional retórica y débil". Hay escépticos por falta de pasión y calor, pero también por exceso. En todo caso no puedo aceptar que Estado sea igual a razón y Región sea igual a pasión. Esta es una simplificación excesiva de la realidad. Evidentemente a las regiones, esta especie de senado europeo intermitente, nos queda un inmenso trecho por recorrer en la vía de la clarificación y el diálogo. Nos tenemos que explicar más y mejor. Es obvio que estamos caminando sobre un terreno muy delicado que en muchas ocasiones ha sido y sigue siendo feudo de demagogias. Pero la Europa de las regiones que estamos cPnsolidando, no es la de la heterogeneidad irresponsable, es exactamente lo contrario. Es la Europa más sensata y más posible ; y si no, ¿cómo ha llegado a ser una realidad esta cumbre que algunos hubieran deseado imposible o caótica? Sin ella nuestros ciudadanos no aceptarán más Europa. Quieren más Europa porque ello les da más seguridad e identidad, no menos. Pero no aceptarán que, con la excusa de esa seguridad global, Europa (o los estados) se apropie o no devuelva muchas de las cosas que podernos hacer nosotros mismos. Las instituciones europeas saben que desde el principio las regiones y las ciudades se han sentido implicadas en el conjunto del proyecto europeo y que nos inquieta su momento político. Rechazamos limitarnos a la defensa de nuestra identidad institucional, para la que, por otra parte, ambicionamos un máximo nivel. Pero queremos recordar a los gobiernos de los estados, al Parlamento Europeo, y a la Comisión, que los gobernantes territoriales somos un ejército potencial de pedagogía europea de valor considerable. Podemos transmitir a nuestros ciudadanos todo aquello que la Unión quiera hacerles llegar y ante todo lo que sí podemos hacer es explicar a ¡quien quiera oír, que es lo que preocupa a estos ciudadanos. Los gobiernos locales y regionales están en condiciones de abordar temas tan candentes corno la violencia y agresión a ia infancia, la rehabilitación de los barrios centrales, la mejora de la educación, la cultura y la salud o la pequeña delincuencia a través de la justicia local o próx-rna. 78 �También los gobiernos que representamos pueden tener resultados positivos, incluso espectaculares, cuando consiguen éxitos en los pactos para el empleo. Así está ocurriendo. La ciudadanía europea es un gran logro de los derechos básicos . Pero Europa debe saber detenerse en la frontera de lo que le incumbe y dejar a cada nivel de gobierno que cumpla con sis obligaciones y se desarrolle con plenitud. Dos ejemplos ilustrativos, Primero: Un parlamento regional ha de poder legislar sobre urbanismo, residencias de la tercera edad o pequeña delincuencia y vandalismo, a su manera, según su cultura y a riesgo de equivocarse, siempre que respete las reglas europeas básicas y democráticas . Y un segundo, que puede parecer anecdótico pero es significativo: Las matrículas de los coches deben poder seguir siendo identificativas del lugar de procedencia, si así lo desean las autoridades locales y se arbitran soluciones razonables. Es poco prudente que la E de Europa aparezca sustituyendo a la TO de Torino o la M deMunich. Sería la imagen misma de lo que la gente no quiere que ocurra. La construcción europea está siendo una aventura impresionante, con todos los sinsabores que suelen acompañar estas gestas . La singularidad del proceso de unión ha dado lugar a un producto difuso, que los constitucionalistas siguen analizando con enorme curiosidad. Europa: "objeto político no identificado" dicen los americanos. Nosotros aceptamos que la definición es difícil pero no imposible, y en todo caso, que no será igual que la definición de nación de los¡ americanos, sino distinta. Efectivamente, el modelo de Maastricht-Amsterdam supera el concepto clásico de la "soberanía única", para dejar paso a la soberanía compartida. Estamos ante nuevos paradigmas que se van formulando por piezas separadas En España, el Tribunal Constitucional, al 1 remitir las leyes del suelo a las autonomías, confirma un proceso de federalismo que la Constitución alumbró pero no se atrevió a bautizar Gran Bretaña por fin avanza hacia una devolución de poder reclamada secularmente, y en Francia, el país con Más robusta tradición jacobina, ya asoman en los programas electorales de los partidos más poderosos apuntes hacia nuevos conceptos. 79 �En Italia, la ley del 15 de Marzo reconoce en su art° 2 a las ciudades y regiones competencia para llevar a cabo todo lo que convenga al interés de sus ciudadanos, incluido todo aquello que¡; las administraciones del estado realizaban hasta ahora en sus dependencias regionales y locales, excepto aquello que está expresamente atribuido al estado en el art° 3 . La carga de la prueba se ha invertido No hay que pedir permiso arriba para todo. "Lo que no está prohibido está permitido" se dijo una vez. Ahora decimos algo más modesto pero parecido: "Lo que no está reservado está permitido". La sociedad es antes que el estado. Y los niveles cercanos de gobierno son más "sociedad" que los lejanos. La Unión Europea se va a hacer eco, sin duda, de estos procesos . Sus padres fundadores ya intuyeron que el futuro avanzaba por vías distintas al centralismo. Una acertada observación del profesor Duverger dice que "Jean Monet doit avoir des problèmes avec Montesquieu, au paradis". Con razón... No podemos sin embargo bajar la guardia ante la complejidad de las estructuras que afrontamos . Son sugerentes algunas de las propuestas del profesor Weiler del Instituto Europeo de Fiesole, como: La creación de un Consejo Constitucional con jurisdicción sobre conflictos de competencias, incluida la subsidiariedad. El voto legislativo europeo basado en circunscripciones regionales y acompañado de consultas o referendos sobre cuestiones concretas, al estilo suizo o estadounidense. El proyecto llamado Agora Europea (Lexdalíbur) que propone que toda la información generada en la toma dd decisiones comunitarias sea introducida en Internet, con excepción de los documentos expresamente reservados. La densidad de nuestros intereses europeos ha podido percibirse durante las sesiones de trabajo y no creo equivocarme sis auguro a los encuentros de esta índole un futuro de largo alcance Los estados están oyendo ya el rumor de nuestra presencia, y las realidades nacionales y europeas están mutando sin cesar para adaptarse a ella Nuestra mediación es una oferta a la democracia que no puede rechazarse. Se trata por un lado -como he dicho- de avanzar en la Unión sin perder las tropas por el camino y también de mantener la cohesión sobre la base de la responsabilidad y de la flexibilidad. Ningún mandato europeo es fijo y eterno. 80 �Los fondos estructurales deben producir efectos positivos y por tanto disminuir a tenor de estos efectos o bien modificarse para lograrlos. Pero siempre sabiendo todos, incluidas las regiones ricas, que el mayor bien es el mercado único y la ciudadanía compartida, objetivos por los cuales vale la pena pagar un precio. Este argumento no es fácil de hacer entender , pero es muy potente Nuestros ciudadanos intuyen que Europa les val a reportar satisfacciones y mayor presencia en el mundo. Presencia monetaria y presencia humanitaria; presencia competitiva y cooperativa. Algunos incluso, y nos contamos entre ellos, lo percibimos con cierto entusiasmo, puesto que tenemos el privilegio de encontrarnos, como hoy, hablando el 'mismo lenguaje con cien acentos distintos. Quizás es excesivo oponer la razón de los estados a la pasión de las regiones. Contentémonos con oponer la frialdad de la distancia al calor de los acentos que aquí se han oído No es solamente una cuestión de voces, son los temas y también la intimidad y el conocimiento de çausa con que los tratamos. Hoy ofrecemos a la Europa escéptica, fatigada a veces de ella misma, el lenguaje de la identidad múltiple pero responsable, que es, si no el único posible, sí el mejor de todos El lenguaje de la subsidiariedad, del autogobierno leal, el viejo lenguaje del movimiento europeo puesto al día a las puertas del siglo XXI . ¡Viva Europa! ¡Ciudadanos de Europa, unámonos! Amsterdam, 16 de mayo de 1997 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4425 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Amsterdam Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Administració local Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Cimera d'Amsterdam Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf 34632861641e70f7405a3927e49c43fb PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Johns Hopkins University Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Giddens, Don P. (citació) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Premis i reconeixements Urbanisme Baltimore Johns Hopkins University Description An account of the resource Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats