<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=297&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-29T10:30:50+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>297</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5657</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2819" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1611">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf</src>
        <authentication>85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46229">
                    <text>MÍTING MONUMENTAL
8 de juliol de 1988

Vosotros
esperanza

-vosaltres-,

en

el

futuro

vuestro
que

entusiasmo,

représentais,

la

es

la

herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido
este país, y esta ciudad.

No

olvidemos de donde venimos y no

olvidemos

lo

que representamos.

Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años,
de mucho más.

Venimos

de

la

tradición obrerista, de

la

gran

tradición obrerista de este país.

Venimos

del conflicto como fuente de innovación y

de progreso.

1

�Venimos de la tradición heroica de la resistencia.

Venimos de los dolores del crecimiento.

Venimos de la vanguardia cultural.

Venimos

de

la lucha por la

democracia,

por

la

autonomia y por la libertad.

Representamos

la

tradición

progresista,

representamos el futuro de este país.

ESCOLTEU,
representem,

no

hem

d'oblidar

d'on

venim

i

què

però també hem de dir què aportem i també

hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb
el país i amb la ciutat.

¿Què aportem els catalans a la política espanyola?

Potser

aportem

només

reclamacions,

gemecs ?

2

queixes

i

�Potser aportem només irritació i conformisme ?

Seria molt trist que només aportéssim això.

Pero

no.

No

us inquieteu.

aportar molt a la política

Podem

Els

catalans

podem

espanyola.

aportar una Catalunya oberta,

dialogant

i

constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada.
Per

fer una Espanya que compti en el gran projecte

de

la unitat europea.

Podem

aportar

una Catalunya capdavantera

en

la

concepció federal de l'Estat.

Podem

aportar

una Catalunya

solidària

amb

els

altres pobles d'Espanya.

Podem
obligada

aportar una Catalunya que sigui
en

la

cultura

i

en

la

solidaritat i en la distribució.

3

referència

riquesa,

en

la

�I

podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí

vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya,

o

com hi

creieu vosaltres.

Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat
sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres.

Son
en

la

gent que desitgen apassionadament
il·lusió

de fer

realitat

la

participar

Catalunya somiada.

Son gent que desitgen soldar el destí personal amb
el destí col·lectiu del país estimat.

Aquesta gent són

majoria en el nostre país, no ho

dubteu.

Aquesta

gent no es mereixen una vida pública orfe

d'esperança.

Aquesta

gent

no

es mereixen

irritat, immòbil.

4

un

país

insegur,

�Estic

convençut -com esteu convençuts

vosaltres-

que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients
per moure aquest país.

Estic convençut que tenim la prudència

necessària

per asserenar aquest país.

No

sucat

ens

amb

quatre

podem conformar amb una Catalunya
oli,

adagis

basada en quatre adagis i

que

són una caricatura

de

de

prou,
la

pa
amb

nostra

manera de ser.

No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa
i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als
fets.

Hem de voler una Catalunya jove,
d'una

colla de virtuts,

moderna,

que compti en

els

hereva

projectes

importants de futur.

Que compti en el treball de les dones,

en la sort

dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança
dels empresaris.

5

�Una

Catalunya

millor,

en art,

Catalunya

que

en què la vida de cada

en ciència,

tregui

tot

dia

sigui

en qualitat de vida, una

el

profit

de

les

seves

energies.

No

ens

construirem

poden conformar,

i no

ens

conformarem,

la Catalunya dels nostres somnis.

El país

amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit),
de progrés (per tothom),

la nació no excloent, formada

de tots els rius que l'han regada,

construïda,

pam

a

pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans
més actius.

I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la
seva aportació al país.

Hi aportarà

el seu dinamisme.

Hi aportarà el seu

esperit de ciutat oberta i de progrés.

Catalunya

i Espanya poden comptar amb

Barcelona,

esteu-ne segurs.

Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya !
6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46230">
                <text>Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46231">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46232">
                <text>1988-07-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46233">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46234">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46235">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46236">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46237">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46238">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46239">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46240">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46241">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46246">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46247">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46242">
                <text>La Monumental (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46243">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46248">
                <text>Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46244">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46245">
                <text>UI 176</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2820" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1612">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf</src>
        <authentication>64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46249">
                    <text>y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL

Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells

que es petrifiquen. Això pot succeir

perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.

Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?

Perquè

té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com

deien davant del Rei els nobles

aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos

más que vos, vos

facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1

�2

derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.

Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.

Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament

nacionalista.

És

simplement

una

manera

de

demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2

�3

És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,

des de Catalunya un

sentiment de germanor i de reconeixement.

És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.

Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel

futur).

Ens

mou

amb

ells

la

necessitat

d'unes

comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3

�4

president,

unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.

Catalunya

té

un compromís

amb

l'Aragó,

el del

nostre

retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.

President, heu

conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.

El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra

personalitat.

Creativitat

del

valencià

que

podem
4

�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.

Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.

Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.

I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5

�—

6

l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.

La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.

Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.

No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.

Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6

�7

ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.

Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.

Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam

acordar

convidar

i associar

rellevants

personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.

I

de la mateixa

manera vam decidir

impulsar

la plena

incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7

�8

I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.

Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.

Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.

I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8

�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:

La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.

Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,

marc de diàleg permanent entre el President del

Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.

I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.

L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva

9

�10

de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.

En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.

Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.

Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,

factor clau del nostre desenvolupament econòmic:

Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.

10

�11

Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.

De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.

La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió

protagonista de la recuperació d'un

Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.

11

�12

I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.

Guiada, tota aquesta política,

per l'honestedat, el coratge, la

moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.

Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,

representeu

tant

bé com José

Luis

Rodríguez

Zapatero.

Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.

12

�13

A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.

Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües

pròpies

per raons econòmiques

i no per

raons

polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació

de

la

història,

començant

per

la

de

la

Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...

Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres

13

�14

volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.

En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.

El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.

14

�15

Sigueu benvinguts.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46250">
                <text>De la Corona d'Aragó a la proposta federal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46251">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46252">
                <text>2002-09-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46253">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46254">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46255">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46256">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46257">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46258">
                <text>Corona d'Aragó</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46259">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46260">
                <text>Partido Socialista Obrero Español</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46261">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46262">
                <text>Espanya. Cortes Generales. Senado</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46263">
                <text>Aragó</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46264">
                <text>Illes Balears</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46265">
                <text>Comunitat Valenciana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46266">
                <text>Drassanes (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46267">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46268">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46269">
                <text>UI 265</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2821" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1613">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2821/20021002_DebatOrientacioPoliticaGeneral_PM.pdf</src>
        <authentication>64517a5791129e0c9afaedb3942ac09e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46272">
                    <text>u&lt;&gt;

DEBAT D'ORIENTACIÓ POLÍTICA GENERAL
2 d'octubre del 2002

Senyor

President,

senyores

Diputades

i

senyors Diputats.
Jordi Pujol és un President molt respectable i
molt honorable. Ha respectat el seu càrrec i l'ha
honorat.

Diria

que

Macià,

Companys,

Tarradellas i Pujol no solament l'han honorat:
l'han engrandit.

Tarradellas quan torna a Catalunya i diu: "Sóc
el 115è President de la Generalitat" enllaça
coratjosament, hàbilment, amb un passat remot
que el passat immediat havia tractat d'esborrar
de la memòria.

i

�Com el President va explicar en el Saló de Sant
Jordi

abans

d'ahir,

Tarradellas,

per

via

personal, va lligar magistralment les dues
legitimitats

separades

per

una

interrupció

injusta i cruel. Però el cert és que els 113
Presidents de la Generalitat, fins el 1714, van
ser

majorment

eclesiàstics

sense

gran

significació política. La prova és que el nostre
heroi avui és Rafael de Casanovas, Cap del
Consell de Cent, és a dir, Alcalde de Barcelona.
La història del catalanisme modern comença
amb

la

Solidaritat

Catalana.

La

història

moderna de la Generalitat comença

amb

Macià. Macià, Companys, Tarradellas i Pujol,
sense oblidar Iria, han engrandit la institució. Li
han donat una ressonància que només la
monarquia dels Comtes de Barcelona havia
tingut.

2

�Dit això, haig de dir també que el seu sentit
institucional, que li reconec, President, ha tingut
sovint una falla important: vostè ha actuat amb
una certa manca de consideració respecte del
Parlament. Encara li hauria de dir i li diré coses
bones del seu llarg mandat. Però em permetran
que intercali una reflexió crítica, carregada de
conseqüències.
Hi ha hagut moments, President, en que m'ha
semblat que vostè desapoderava el Parlament.
De fet. Fa un any vostè no va respondre, aquí
en el Parlament, a una moció de censura, fet
inèdit no sols en la història moderna de
Catalunya sinó de tota Europa. Va voler
convertir el Parlament en una plataforma de
llançament electoral, pel que veiem sense
grans resultats. I ahir va dir que d'algunes
coses importants, les més importants, no en

3

�parlaria. Queja en parlaria algú altre en un altre
lloc.
Tanmateix vostè és fill del Parlament. Li ho dic
amb tot el respecte: és aquí on s'ha de parlar.
Fa un any i ara. Vostè ha estat elegit per
aquest Parlament. Va ser aquí, gràcies al
suport que el Sr. Aznar telefònicament li va
donar des de Cuba, que vostè va ser elegit
President.

És aquí on ara ha de justificar perquè pensa
que és millor per a Catalunya mantenir un
President

que

ha

abandonat

les

seves

obligacions, en comptes de dir, senzillament,
adéu siau. Aquest no és el President que volen
l'Estatut i la llei. Un President que s'acomiada
un any abans de plegar, que dimiteix de les
seves funcions molt abans de deixar el càrrec.
Si vostè s'acomiada del Parlament, perquè es
4

�el seu darrer debat de política general, vostè
s'està acomiadant del govern i del país.
Amb tot el respecte i un punt de decepció, però
encara amb alguna esperança, haig de dir-li
també una altra cosa que fa referència a un
punt molt calent de l'actualitat política. Un punt
que no es pot obviar per bé que no és ni ha de
ser el centre del nostre debat.

Jo no he demanat que el President de la
Generalitat fes de mitjancer amb el govern
basc. Si així es va entendre, puntualitzo amb
respecte

i

emfàticament:

jo

espero

del

President de la Generalitat, quasi diria, tinc dret
a exigir, que s'impliqui en la solució d'un
problema que està enverinant no sols la política
i la vida a Euskadi, sinó les possibilitats de dur
5

�Catalunya

fins

al

sostre

de

les

seves

aspiracions. Catalunya ha de ser la locomotora
política d'Espanya, si volem obtenir el que estic
segur que vostè i jo volem obtenir pels
ciutadans de Catalunya. Vostè ho va dir ahir:
un país per prosperar necessita autoestima. I
autoestima vol dir un lideratge i un rol polític
que amb realisme podem aspirar a obtenir. No
hi ha autoestima sense ambició. Si el govern no
té l'ambició que el poble espera no pot esperar
del poble la resposta que vostè requereix de la
societat civil quan diu: hem de posar la societat
davant de les seves responsabilitats.

Quan jo dic això, quan jo dic que Catalunya ha
de fer una proposta a Espanya, i dic quina,
vostè

respon:

emmirallaments.

No,

Sr.

President, no emmirallaments, una ambició
realista, una ambició raonable, la Pàtria radiant
i lliure de la que vostè parlava ahir, que no pot
6

�ser només una frase. Una ambició raonable. No
empetitim la magnitud dels nostres objectius
nosaltres mateixos, per després dir que els
altres

no

reconeixen

les

ambicions

de

Catalunya. No pot dir que d'aquí a dos anys ja
en tornarem a parlar si segueixen ignorant les
nostres aspiracions i malagraint el nostre
sacrifici, com vostè va dir ahir. Hem de parlar
més clar.

Amb total sinceritat li dic: parlar clar vol dir
proposar coses factibles, encara que no siguin
senzilles i fer-ho amb lleialtat. Parlar clar vol dir
parlar en nom del país i no en nom del nostre
partit, quan el país ho reclama. I ara el país ho
reclama. Ara convé. Convé que vostè i jo, i els
diferents líders de la política catalana, parlem
clar explicant quins són els nostres objectius i
especifiquem amb precisió el que volem dir.

7

�Ibarretxe ho ha fet. Carod-Rovira, a casa
nostra, s'hi ha mostrat d'acord. Jo no hi estic
d'acord. Primer és la llibertat i la vida.
Crec també que el govern espanyol va mostrar
una absoluta manca de sentit de l'oportunitat,
immediatament que l'Ertzaintza executés fil per
randa les resolucions d'un Jutge Instructor
(instructor!). En el moment que era obligat,
doncs, prendre una iniciativa política de diàleg
que només el govern, repeteixo, només el
govern, podia prendre. D'això no se'n pot dir
solament manca de sentit de l'oportunitat, sinó
manca de sentit d'Estat. Ibarretxe ha omplert
aquest buit amb més audàcia que seny.

Tenim un President del govern espanyol que no
parla amb ningú: no parla amb Ibarretxe, no
parla amb Vostè, al menys que es sàpiga, no
parla ni amb el líder de la oposició més
8

�dialogant que ha tingut Espanya en els 25 anys
de democràcia
El que vull dir-li, President, és que Catalunya
no pot ser la gran absent d'un debat que ni tan
sols s'ha encetat. I que no s'encetarà fins que
Catalunya no parli, que és el debat sobre
l'Espanya plural. L'autèntic debat. Perquè el
tema no és Euskadi, el tema és Espanya i
Euskadi

n'és

la cortina.

I el paper que

Catalunya hi ha de tenir.

*****************************

Parlem de Catalunya. En efecte, els darrers vint
anys Catalunya ha fet un gran salt endavant, ha
experimentat un progrés del que podem sentirnos orgullosos. Vostè com a President té una
part important del mèrit. Però, com vostè
mateix

deia, és

un

mèrit

compartit,

per
9

�Ajuntaments, sindicats, emprenedors, societat
civil, professionals...
L'autoestima com a país implica també un alt
nivell d'exigència envers les seves institucions.
Una cosa és autoestima i l'altra absència
absoluta de reconeixement de mancances. I
ahir, President, en el seu llarg discurs no va
haver-hi ni una sola frase per reconèixer cap
error.

No podem oblidar la pèrdua d'impuls que s'ha
anat produint especialment en aquests darrers
anys. Vostè es lamentava, amb motiu de la
celebració de la Diada d'enguany, de la pèrdua
d'impuls, de tremp. El cert és que l'excel·lència
de la nostra transició, l'entusiasme dels primers
anys, ha anat cedint pas a la resignació i a
l'empobriment de projectes i esperances.

10

�Un segon error és la seva patrimonialització
del país, l'apropiació interessada de la idea de
Catalunya fins el punt que mai no han
reconegut a ningú el patriotisme que jo li he
reconegut sempre. Vostès han cregut que
podien garantir per si sols el progrés i el
benestar del país. I això els ha portat a la
marxa lenta que avui tothom reconeix.
Un

tercer

error

d'irregularitats

i

ha

estat

l'acumulació

connivencies

que

han

perjudicat la imatge de les nostres institucions.
Massa casos poc o gens aclarits, massa
negocis a l'ombra de l'administració, massa
clientélisme i favoritisme.

Per últim, vull destacar la persistent voluntat
de

controlar

la

societat

civil.

Siguin

associacions, entitats, Òmnium Cultural o clubs
de futbol. O les Caixes. Introduir incertesa,
H

�sense explicació, en algunes de les més
sòlides

institucions

financeres

no

ja

de

Catalunya sinó d'Espanya, no té cap mena de
sentit. És un acte temerari.
***************************

President, vull expressar-li el nostre profund
desacord en com està finalitzant aquest darrer
període del seu llarg mandat. Els 22 anys
transcorreguts no tapen els tres darrers anys.
Parlar del 2010 no ens estalviarà l'agonia del
2003.

Aquesta legislatura ha estat temps perdut.
Tres anys perduts. ¿I encara en volen
perdre un altre?

12

�I d'aquest fracàs en l'acció de Govern, qui en
surt perjudicada

és Catalunya

i els seus

ciutadans.
Existeix un problema de manca de liderat, de
manca d'orientació que s'afegeix a una gran
incompetència en la gestió que està causant
danys, de vegades irreparables i que es
tradueixen en episodis ben visibles:

Pla

Hidrològic

Nacional,

contaminació

d'aqüífers,

Problemes d'habitatge, sinistralitat laboral i en
la carretera,
Però també es tradueixen en els altres danys
menys visibles que tindran efectes a més llarg
termini: sistema educatiu, recerca, protecció
social, dèficit d'infrastructures
13

�Catalunya no va tan bé com podria,
Està perdent pes en el conjunt d'Espanya i des
del Govern no s'està fent el necessari per a
mantenir-nos en primera línia del progrés
econòmic, social i cultural.

¿Recorda, President, quin era el seu programa
de legislatura?

Més poder i més diners. Han passat ja tres
anys i ni més poder ni més diners. Ni més
respecte, ni més influència.

¿Què hem aconseguit? De debò. ¿En què és
ara més forta la nostra autonomia que fa tres
anys? ¿Quines majors quotes de poder hem
assolit? CAP.

14

�¿És que Catalunya és ara més forta, més
potent, més influent en el conjunt de l'Estat?
NO.

¿És

que

hem

aconseguit

traspassos

rellevants? NO.

¿Quines grans obres s'han fet des del 92, llevat
de l'eix transversal i les del 2004? CAP.

Els grans projectes: Aeroport, Metro, SegarraGarrigues són futuribles que nosaltres haurem
de realitzar... i pagar. El més calent és a
l'aigüera.

¿És que

hem millorat substancialment

el

finançament de la nostra Autonomia? NO. ¿On
són els recursos addicionals?

¿On és la

suficiència financera?

15

�I si tenim més recursos, ¿per què vostès estan
traslladant al futur els pagaments de grans
obres? ¿Per què continuen practicant tècniques
de desviament del dèficit a través d'empreses
públiques o de crèdits de l'Institut Català de
Finances? ¿Per què estan duent a situacions
de pràctica fallida a importants corporacions
públiques com l'Agència Catalana de l'Aigua o
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió?
Vostès estan hipotecant les finances de la
Generalitat. S'estan endeutant a futur i estan
comprometent el progrés del país.

Repeteixo: ni més poder, ni més diners

ni

més influència, ni més liderat com a nació.

El que sí que han aconseguit vostès i el govern
del Partit Popular és reduir el pes econòmic de

16

�Catalunya. Avui, Catalunya pesa menys en el
context espanyol.
Des de que vostès treballen colze a colze amb
el PP, Catalunya perd participació en el PIB
espanyol i la població ocupada catalana perd
pes en el conjunt de l'espanyola. I això vol dir
pèrdua de potencial econòmic, però també
menys capacitat de generar ocupació, com
s'està veient.

¿Defensem bé els interessos de Catalunya si el
Govern de la Generalitat baixa la guàrdia? ¿La
moral del país és prou forta?

¿És que la psicologia del país no està prou
influïda pel tancament final de la planta de Lear
a Cervera (esperem, President, que, almenys,
amb bona predisposició per part seva en les
converses amb els treballadors - encara que ja
17

�no sé si demanar-li rés, ...que no els passi com
a la gent de Bagà, que han hagut de pagar car
l'enuig de vostè per la reivindicació de millores
en la carretera de Coll de Pal).
¿És que la psicologia col·lectiva no està influïda
per l'amenaça de Volkswagen d'endur-se feina
de Seat a Bratislava?

¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat
en bona part a Saragossa per desacords amb
el govern de la Generalitat, desacords que no
se'ns han volgut explicar?

¿De

què

ens

estan servint

les

seves

aliances? De res.
No confondran el poble de Catalunya simulant
ara un allunyament del PP, que a tots dos els
convé a efectes d'imatge. És una escena
18

�massa repetida... ja ningú no s'ho pot creure.
És purament oportunista.
El que compta és el balanç negatiu per
Catalunya de la seva ferma aliança dels darrers
set anys... I molts no poden suportar-ho, n'hem
vist un exemple molt destacat fa ben poc.

¿Repetirà, President, la vella cançó que diu
que PP i PSOE, "puix que són espanyols", són
iguals? A Catalunya ningú no creu que Aznar i
Zapatero siguin el mateix. No es pot governar
Catalunya des d'una falsedat i un error tan
evidents.

President, vostès no poden donar lliçons de
catalanisme a ningú.
I ara menys que mai després de sis anys de
pacte amb la dreta nacionalista espanyola. Un
19

�pacte que arribava inclus a proposar al PP que
s'esforcés a atraure un pretès vot anti-català en
la regió metropolitana de Barcelona! Això no és
catalanisme, això és una visió perversa de la
realitat de Catalunya!
Vostès han condicionat negativament la
vida política i la capacitat d'avançar del
nostre país, per motius partidistes.

Any rera any ens han desgranat una llista
interminable de realitzacions. No faltaria més.
El Pressupost de la Generalitat és de 15.000
milions d'euros (2,5 bilions de pessetes).
Prou

que

ens

ho

recorda

la

insistent

propaganda oficial. Tot i que aquesta mateixa
propaganda ens recorda que "queda molt per
fer". Vostès han deixat molt per fer. I ja no
estan en condicions de fer-ho.
20

�Una bona gestió no ha estat la característica
d'aquest

Govern.

Catalunya

és

de

les

Comunitats Autònomes que presenta les xifres
de despesa corrent per habitant més altes i la
inversió pública més baixa.
L'acció del seu Govern no ha estat a
l'alçada

del

que

Catalunya

demanda

i

espera. És la vitalitat de la societat catalana la
que ha mantingut la nostra vitalitat nacional.
¡Amb la de coses que es podrien haver fet i no
s'han fet! ¡Amb la de coses que es podrien
haver fet millor! ¡Ja les farem!

***********************************

21

�¿Quin país volem els catalans?
Els catalans i les catalanes volem una
societat cohesionada i solidària. Volem que
les famílies trobin l'ajut que necessiten per
tirar endavant. I la tindran!

Fa molts anys que vostè parlava de la
necessitat

que

els

catalans

i

catalanes

tinguessin més fills.

Fins i tot a la primera emissió de deute públic
parlaven de fer guarderies, ho recorda? Fa vint
anys... Però els ajuts i les places d'escoles

22

�bressol tot just comencen a arribar ara i encara
resulten molt insuficients.
Per això més de 85.000 ciutadans han signat la
Iniciativa Legislativa Popular que acaba d'entrar
a la Cambra.

I per això són també tan importants també
altres polítiques de suport a la família, com les
ajudes a la gent gran i a les persones
dependents.

I no em diguin que no es pot fer tot de cop...
Han tingut 22 anys per fer-ho!

El problema és que s'han fet moltes coses,
però sense model, sense nord. A cap país
europeu hi ha tants tipus d'ajuts amb tan poca
dotació.

23

�Pregunteu sinó a les famílies que s'han de fer
càrrec d'avis i persones dependents, als que
tenen problemes de malalties mentals a casa
seva,

a

les

famílies

amb

persones

discapacitades.

Els

catalans

volem

una

millor

política

d'ocupació activa. I la tindrem.

Una política que vetlli per la formació,

amb uns serveis d'intermediació eficaços,

una política que redueixi la temporalitat i la
precarietat, i que es prengui seriosament la
sinistralitat laboral: quantes morts fan falta
perquè

s'acabi

fent

el que

els

sindicats

reclamaven fa temps?

24

�Una política d'ocupació

adaptada a cada

territori, en col·laboració amb els Ajuntaments,
com

s'hauria

d'educació,

de
serveis

fer

també
socials

en
i

matèria
habitatge.

Generalitat més Ajuntaments, aquesta és la
política que funciona i no la de la desconfiança
sistemàtica envers els governs locals.
Els catalans volem un canvi radical en la
política d'habitatge. I el farem.

L'anterior Pla d'habitatge ha estat un fracàs. El
nou Pla, objectius

rebaixats. Ni habitatge

protegit, ni de lloguer, ni de promoció pública.
Vostès no han tingut com a prioritat l'habitatge
a l'abast de les persones treballadores, dels
joves. Com volem que s'emancipin!

El Parlament de Catalunya va aprovar una
desgravació en els lloguers que vostès diuen
25

�que no aplicaran. En canvi apugen els impostos
que graven l'habitatge. (ITP)
Els catalans volem una societat segura.
Hem vist com ha augmentat la inseguretat. I no
estic parlant només de delinqüència.

Parlo de sinistralitat a les nostres carreteres
(103 trams de carretera superen el coeficient
europeu de sinistralitat),

Parlo de contaminació de l'aigua (132 municipis
sense aigua de boca)

Parlo de la qualitat dels aliments,

26

�Parlo de la qualitat del subministrament elèctric
(amb talls i micro-talls),
Problemes que el seu Govern ha estat
incapaç d'entomar.

¿No hi ha responsabilitat del Govern de CiU en
tot això? ¿No hi ha abandonament de funcions,
ineficàcia? ¿Sols és culpa dels altres? ¿Dels
treballadors, dels empresaris, dels conductors,
dels

consumidors,

dels

ramaders,

dels

Ajuntaments?

És també obligació de tot govern garantir la
convivència, la tranquil·litat, la seguretat a les
places i als carrers de Catalunya.

També en això fan com el PP: si hi ha un
problema, tapem-lo amb una llei. Els americans

27

�ridiculitzen la ineficàcia dels governs que tiren
diners sobre els problemes, vostès hi tiren lleis.
Ara ens proposen una llei de seguretat
pública sense el desplegament ràpid dels
Mossos

d'Esquadra,

sense

parlar

de

comandament únic de totes les forces de
seguretat que actuen a Catalunya, sense posar
més recursos, sense plantejar la revisió de la
Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del
Estado...
Els catalans volem i tindrem una escola de
qualitat i una formació de primera.

Catalunya és la Comunitat Autònoma que
menys gasta en educació per habitant (495
euros, front als 700 de Canàries, als 579 de
Madrid, o als 554 d'Andalusia). No hem dedicat
recursos suficients a l'escola pública.
28

�El seu Govern no ha estat just en la seva
política de concerts.
No ha estat sensible als problemes dels
mestres.

¿President, és prou conscient de les altes taxes
de fracàs escolar que tenim?
Sabent com sabem el dèficit de formació de la
població activa, ¿podem sentir-nos satisfets de
les polítiques de formació professional? No em
parli ara de plans que arriben amb deu anys de
retard, parli'm dels resultats obtinguts fins ara.

Els catalans volem una atenció sanitària de
qualitat. I la tindrem.
Sense llargues llistes d'espera pel diagnòstic i
tractament de malalties greus. Amb major
29

�temps d'atenció als pacients. Amb un sistema
eficient de transport sanitari.
Catalunya ha d'ocupar un lloc rellevant a
Europa en la societat del coneixement, amb
una Universitat que faci de motor.

Ni tenim prou beques, ni programació solvent
dels ensenyaments universitaris. I ara, desprès
de tants anys, vostès comencen a parlar d'un
model objectiu de finançament.

Nosaltres farem un esforç en recerca similar
al dels països més avançats d'Europa.
Vostès, amb nova Conselleria i tot, no han estat
capaços de complir els seus compromisos
programàtics d'elevar el nivell de despeses en
R+D. Quan avui Europa es planteja l'objectiu
del 3% respecte al PIB, vostès es mantenen al
30

�voltant de l'1% des de fa una dècada, i ja altres
CCAA ens superen.
Catalunya

necessita

una

xarxa

de

telecomunicacions ben estesa al territori.

Hem vist el fracàs de les polítiques del seu
govern en matèria de telecomunicacions, que
sols han servit per reforçar l'operador dominant
i impedir l'extensió de les xarxes a totes les
comarques.
Vostès han dut a terme una errònia política de
privatitzacions de les empreses tecnològiques
de la Generalitat que ens ha impedit disposar
d'un sector de telecomunicacions radicat a
Catalunya,

com

tenen

els

bascos

amb

Euskaltel.

31

�Per no parlar del fracàs del Pla Estratègic
"Catalunya en xarxa" o de la inoperància del
Consorci

per a l'Administració

Oberta de

Catalunya (incomplint el mandat parlamentari
de fa dos anys).
Els catalans i les catalanes volen preservar
el

medi

natural

per

a

les

futures

generacions. Amb l'Ebre i al Pirineu el seu
govern ha comès errades greus.

El caciquisme històric de les regions extremes
de Catalunya ha estat suplantat per un neocaciquisme, de vegades fins i tot amb els
mateixos

personatges,

altres

amb

nous

testaferros que tenen poc a envejar als antics.

¿Com estranyar-se aleshores que aquests
territoris reaccionin amb una actitud indignada,
en la que es barreja la ira antiga dels
32

�abandonats amb la nova decepció dels qui tot
ho esperaven del nou règim?
Jo confio que la sacsejada, amb tots els
elements passionals que es vulguin, que son
lògics, servirà, ja està servint, per al sorgiment
de noves classes dirigents i noves filosofies
d'acció, tant pel que es refereix a la cultura de
l'aigua com pel que es refereix a la de l'alta
muntanya. En aquests temes l'acció de l'actual
govern no podia ser més centralista.

Ahir vàrem sentir-lo, per primer cop, parlar de
territoris. Paraula que tenia prohibida. Bravo!
Arriba tard però arriba. Com vol que la gent de
l'Ebre parli si porta tants anys negant-li la veu.

Ja sabem que caldrà esperar a la seva marxa
perquè s'aprovin d'un cop les recomanacions
de

la

Comissió

Duran-Roca

de

nova
33

�organització territorial. No s'amoïni. Serà el
primer que farem.
Les darreres decisions referents a la Vall de
Ruda, sota Baqueira, i a la portada d'aigua a
Barcelona són significatives.
La interconnexió de l'Ebre amb el sistema
Ter-Llobregat, amb unes dimensions (7 m3 /
segon) molt superiors a les previstes en el minitransvassament (4 m3 / segon), i seguint fil per
randa les prescripcions del Pla del PP, és una
nova agressió a les Terres de l'Ebre. I més
quan les inversions de revestiment dels canals
de l'Ebre no s'han portat totalment a terme.

La

insinuació

que

la

magnitud

de

les

conduccions està calculada per a l'eventual
portada d'aigua del Roine cap a Tarragona és
ridícula.
34

�No es pot tapar el desastre de l'Ebre creant
un altre problema al Nord.
Conec

el dossier

del

Roine

i conec

la

rendibilitat indirecta que representaria la nova
conducció per als inversors francesos que van
dimensionar

en

excés

l'arribada

de

les

canonades al Llenguadoc. No és una dada
menyspreable. El que és menyspreable és
l'intent de tapar un forat amb un altre forat. La
portada d'aigua dels Alps a la península o és
una decisió europea transcendental en funció
del canvi climàtic o no es produirà, simplement.

Catalunya necessita unes infrastructures
punteres. I avui no les té.
Ho han reclamat la Cambra de Comerç, el
RACC,

Foment

del

Treball,

el

Cercle
35

�d'Economia, el Col·legi d'Economistes i el
d'Enginyers.
El dèficit infrastructural és un coll d'ampolla
per a la nostra competitivitat.
Catalunya és la Comunitat de l'article 151 que
menys recursos per habitant destina a inversió
en els seus pressupostos: el 81 % del que
inverteix Andalusia, o el 65 % del que inverteix
el País Valencià. Per això s'endarrereixen, o
simplement s'obliden, projectes indispensables
per al progrés econòmic de Catalunya.

Projectes de futur que cal plantejar ja des d'ara.
Com és el d'expandir cap a la Catalunya
interior l'activitat econòmica concentrada en el
litoral, en el corredor mediterrani, a través d'una
adequada

planificació

dels

eixos

viaris

i

ferroviaris.
36

�Tampoc no va bé la inversió de l'Estat. Any
rera

any

l'Estat

inverteix

molt

menys

a

Catalunya del que li correspondria. Ja sé que
em dirà que aquest any es fa un gran esforç.
Que gràcies a l'aliança amb el PP, l'Estat
invertirà més que mai.

En el pressupost del 2003 la inversió directa de
l'Estat a Catalunya assoleix un mínim històric
del 5%. Les que creixen són les inversions
productores d'ingressos, que són les que
acabarem pagant entre tots al llarg dels anys.

La seva aliança tampoc haurà servit per a
canviar la concepció radial i centralista amb
que planteja les infrastructures de transport el
govern del PP, ni per a garantir les connexions
transpirenenques,

o

la

millora

de

l'Eix

Mediterrani o de l'Ebre cap al Nord d'Espanya,
37

�millora que necessitem per a engrandir els
nostres mercats i trobar complementarietats
amb el País Valencià i l'Aragó.
Els ciutadans de Catalunya saben que la nostra
estratègia de govern contempla una bona, una
estreta relació amb els territoris de l'antiga
Corona d'Aragó.

La regió econòmica europea en la que ens hem
d'inserir equival bàsicament a la formada per
aquests

territoris,

comptant

també

el

Llenguadoc i el Rosselló i la regió de Tolosa
(Midi Pyrenees).
Els quinze milions d'habitants d'aquesta gran
regió son el mercat imprescindible per a les
nostres empreses i institucions culturals. I per
descomptat no exclouen estratègies similars,

38

�centrades en els seus propis territoris, per part
de cadascuna d'aquestes Comunitats.
******************************************************

*

Sr. President, vostè va saber complir una funció
clara en els seus primers mandats, ja li he
reconegut. Però fa temps que presideix un
govern que

no està a l'alçada

del que

Catalunya mereix.

Aquesta situació s'ha accentuat a partir de
decisions preses en clau estrictament partidista
els dos darrers anys.

El govern de Convergència i Unió ha retardat i
ha fet impossible un acord majoritari per
aprofundir en l'autogovern. Ara probablement ja
és massa tard per a reaccionar. Tot i que
39

�constatem amb satisfacció que el Partit Popular
accepta el que abans negava: la reforma de
l'Estatut. Convergència i Unió haurà estat el
darrer partit de Catalunya a reconèixer aquesta
possibilitat. Per a nosaltres és una obvietat, 23
anys desprès de la seva aprovació, i 15 anys
desprès de l'entrada a Europa.
Val a dir que 23 anys després de l'aprovació de
l'Estatut encara no l'hem desenvolupat: falta la
Llei Electoral i la nova organització territorial i
falta modificar l'Estatut com vostè va prometre i
que la Televisió de Catalunya sigui de titularitat
catalana i no estatal.

Vostè, President Pujol, que s'ha guanyat un lloc
en la història, no mereix acabar de forma tan
grisa i trista el seu mandat. No crec que ni
vostè ni el país es mereixin la prolongació
artificial d'un mandat agònic.
40

�President, vostè ha honorat la Presidencia, i
l'ha engrandit potser més que cap altre
President. No vulgui durar més del compte.
Fora un final poc honorable, que ni vostè ni
sobretot

la

Institució,

i encara

menys

Catalunya, no es mereixen.
Moltes

gràcies, Sr.

President,

senyores i

senyors Diputats.

41

�RÈPLICA

Vostè ha fet el que ha fet i la història ho
recollirà, ja li he dit. Però el seu temps s'ha
acabat. Vostè mateix el va donar per acabat
quan va forçar les coses i va delegar en algú
altre la rèplica a la moció de censura. Ara no
ens vingui en llistats d'intencions i projectes.
Perquè jo podria respondre amb els llistats dels
incompliments, el llistat de les renúncies o el
llistat de les contradiccions entre vostè i els
consellers i entre els mateixos consellers. L'Eix
Transversal s'ha de desdoblar o no? Hi haurà
canvis en el govern o no?

Que queda molt per fer a Catalunya, ja ho diu
la seva propaganda. Però no ens vingui ara
amb històries, que 20 anys són tota una vida
política i que el no s'hagi fet és perquè no s'ha
sabut fer o no s'ha volgut fer.
42

�En tot cas, ja no és el seu temps. Ara, cada nou
anunci d'una obra, d'un nou projecte, és com
l'anunci d'una nova hipoteca pel futur govern de
Catalunya i només fa que alimentar les sospites
sobre el desori inversor d'aquesta darrera
etapa. Fa mesos que venim denunciant els
perills d'aquest final de mandat i saben vostès
que hem posat en marxa un programa de
seguiment i control de la despesa de cada
conselleria i de tots els compromisos financers
que puguin prendre. L'administració del dia a
dia no es pot aturar, però cal que fem tots els
esforços per preservar la llibertat d'acció de
futurs governs.

Vostè va donar per acabat el seu temps i
després d'escoltar-lo ara es fa evident que no
té cap interès en allò que interessa Catalunya.
No està

disposat

a

impulsar

una

major
43

�implicació de Catalunya en ajudar a resoldre
els problemes d'Espanya, ni està disposat a
propiciar la col·laboració de Catalunya en la
recerca d'una sortida de diàleg pel País Basc.
Les seves renúncies són molt i molt negatives
per Catalunya.

Queda

perfectament

clara

la

seva

única

intenció al prolongar el seu mandat: un interès
partidista per guanyar temps en la promoció del
candidat de CiU.

Però el país demana un govern capaç de donar
un nou salt endavant. Catalunya no es pot
permetre el luxe de perdre més temps.

Apel·lo al seu patriotisme. Deixi que els
catalans decideixin com més aviat millor el futur
del seu país.
44

�Perquè Catalunya necessita més ambició, més
empenta, més capacitat. I vostè ja no pot, ni
vol, donar-les.
Nosaltres proposem un nou projecte sustentat
en una nova majoria. Com ho vol, n'estem
convençuts,

una

majoria

de

ciutadans

i

ciutadanes de Catalunya.

Per tant, en nom del grup parlamentari que
presideixo, li demano formalment la dissolució
del Parlament.

45

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="24">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26519">
                  <text>04.03. Parlament de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35653">
                  <text>Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35657">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46273">
                <text>Discurs al debat d'orientació de política general</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46274">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46275">
                <text>2002-10-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46276">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46277">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46278">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46279">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46280">
                <text>Debats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46281">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46283">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46284">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46285">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46286">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47092">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46287">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46288">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46289">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46290">
                <text>UI 265</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2823" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1614">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2823/20021129_JornadesCirculoEconomia_Sitges_PM_resum.pdf</src>
        <authentication>a3922334f6f213fbef3ad671c2ffdd91</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46311">
                    <text>JORISI^PAS CÍRCULO DE ECONOMIA. SITGES 29/11/2002
RESUMEN DE LA INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL.
Presidente del PSC y del Grupo Parlamentario Socialistes Ciutadans pel Canvi.

Punto de partida: situación internacional y efectos
del 1 1 de septiembre.
Después de la guerra fría se produce el final de un
determinado orden mundial
Los atentados del

11 de septiembre

de 2001 nos

despiertan de un sueño que nos había hecho creer que
teníamos un nuevo orden y un nuevo liderazgo. Se ha
puesto en evidencia que realmente no existía. EEUU no
puede garantizar la seguridad, tampoco la suya.
La globalización, con sus diversas facetas, no es un orden
mundial sino un hecho económico y social. Una situación
nueva.
Una nueva situación, pero sin un nuevo orden mundial y,
por tanto, sin estabilidad económica.

i

�Dos apuntes:
1
El consenso de Washington está siendo superado.
Algunas de las cuestiones que quedaron fuera surgen ahora con
fuerza: la equidad, la desigualdad, nivel de vida: educación, salud,
sostenibilidad... Primaba el ajuste, la estabilidad. Hoy estos problemas
emergen

de nuevo

como

prioritarios.

¿Puede

Barcelona

2004

representar un nuevo consenso?
2
Hoy el mundo empresarial se enfrenta a un nuevo reto.
El detonante de ENRON ha puesto en las agendas empresariales el
valor de la responsabilidad social.
La globalización tiene muchos aspectos colaterales. Uno de ellos va a
ser, lo es ya, situar en primer término la "reputación empresarial".
La internacionalización en tiempo real de la información, y el avance
de los movimientos que se oponen a los efectos negativos de la
globalización, van a afectar a las cuentas de resultados de aquellas
empresas cuya reputación quede en entredicho.
La reputación ya no es un problema de comunicación. Es un problema
de conducta empresarial. La exigencia de transparencia se acentúa, y
con ello, las empresas que no integren

en su estrategia

la

responsabilidad social, saldrán perjudicadas: en sus ventas, en su
cotización, en sus posibilidades de financiación y expansión.
Hoy, resultados económicos y responsabilidad social empiezan a
caminar más unidos.
¿Dónde quedan aquellas leyes que impuso un neoliberalismo miope:
"maximizar el valor para los accionistas", los supuestos beneficios de
las stock options desmesuradas, la primacía del interés de los
directivos sobre las finalidades de las empresas a que aquellas
doctrinas de los '90' han dado lugar?

2

�Hemos tenido que ver causas penales contra altos dirigentes y, lo que
es mucho peor, el empobrecimiento de muchos pequeños accionistas,
para

que

la

tendencia

Afortunadamente,

a

parece

un
que

comportamiento
este

nuevo

ético

avance.

paradigma

va

estableciéndose, aunque queda la mayor parte por hacer.

EUA ha optado por la defensa directa de sus intereses
económicos,

políticos

y

militares,

rechazando

el

establecimiento de un nuevo orden. Los EUA lo han
pretendido imponer. Pero en estos momentos, el nuevo
orden

se

debe

establecer.

No

se

puede

imponer

(Afganistán, Irak, Oriente Próximo,...)
Europa lo debe tener claro: la prioridad es convencer a EUA
que vuelva a liderar un nuevo orden, sin imponer-lo, que
dé estabilidad. Todos ganaremos.
Por ello es necesario establecer un diálogo UE-EUA. Pero
para que haya diálogo debe haber líderes y unidad política,
como mínimo en política internacional.
Europa

no tienen

líder.

La Europa

de

Kohi, Delors,

Mitterrand, González, está a años luz de la actual Europa de
Berlusconi, Raffarin, Aznar, Blair ...

El proyecto europeo está en fase dubitativa. Mejor dicho: el
proyecto europeo está en una fase decisiva, pero le falta el
3

�coraje y la decisión necesarios para afrontarla. Y, sobretodo
le falta el liderazgo.
Los efectos de la ampliación: deslocalización de actividades
al este de Europa. Necesidad acentuada de adaptación de
economías como la nuestra.

La importancia de la zona del Magreb. Es necesario que
Europa y también nosotros nos volquemos hacia el vecino
del

norte

de

África.

Necesidad

de

crear

un

lobby

empresarial que supla, porque no existe, una actuación
potente de las administraciones.

El debate sobre los límites de Europa: el caso de Turquía
con la oportunidad de ensayar un nuevo modelo de relación
con el mundo islámico. Turquía necesita vincularse a
Europa. Europa necesita una relación clara con Turquía
para no padecer un estado de fragilidad permanente en el
sureste. Y una buena solución para Turquía puede abrir una
nueva relación con Marruecos y con el Magreb en general.
España y Cataluña
España tampoco tiene liderazgo: El naufragio del "Prestige"
ha puesto en evidencia al Gobierno, más preocupado por la
sucesión que por atender la amenaza de ruina en Galicia.
Además

las

preocupantes

cifras

macroeconomicas

contrastan con la despreocupación del Gobierno ante la

4

�pérdida de competitividad o el incremento de las cifras de
paro.
Esta falta de liderazgo se percibe también en Catalunya:
Ni la autocomplacencia ni el victimismo son planteamientos
correctos: uno porque se contenta con la situación, otro
porque lleva a la inacción al situar las causas fuera. Hemos
de desterrar estas conductas a las que hemos asistido con
demasiada frecuencia.
Pero existe descontento.

Existe el convencimiento

en

Cataluña de que las bases para construir el futuro están
aquí y son sólidas, pero al mismo tiempo, existe la
sensación

muy

contrastada

(entre

empresarios

y

sindicalistas, entre profesionales y universitarios, en el
territorio) de que hemos perdido iniciativa, fuste, capacidad
de liderar. Somos motor económico, pero no aspiramos a
tirar de los vagones.

Estamos instalados

en una suave pendiente.

Algunos

hechos significativos lo constatan: pérdida de sedes, de
centros de decisión, papel segundón en investigación,
pérdida ligera, pero perceptible, de peso en el PIB o en la
población

activa;

pero

tampoco

nos

lucen

bien

las

comparaciones en temas de formación de nuestra población

5

�activa, de fracaso escolar o de dotación de servicios
sociales....
Hemos perdido liderazgo. No nos conformamos. No me
conformo.
Cataluña lo tuvo en los primeros años de la transición. Tuvo
los dos

liderazgos

potentes

que

necesitaba:

para

el

conjunto del país y en su capital donde, modestamente,
contribuí al lado de una generación ligada al proyecto
olímpico y a la transformación de Barcelona.

Se tejió una red de complicidades. Hoy necesitamos
nuevo una red de complicidades

para

de

no perder las

oportunidades de progreso.

Entre el sector público y el sector privado. Sin dirigismos,
con la voluntad decidida de unir esfuerzos en una amplia
concertación institucional y social.
Hablo

de

desterrar

complicidades,
el

de

intervencionismo,

colaboración.
el

Debemos

clientelismo,

la

arbitrariedad.
En este final de etapa estamos asistiendo a ejemplos de
arbitrariedad o intervencionismo que no son de recibo. La
manipulación de la Ley Financiera sobre la regulación de las

6

�Cajas de Ahorro, las concesiones arbitrarias de licencias de
radio, la actuación en la CCRTV, son conductas que no
caben en un marco de relaciones como el que les propongo.
Pero un proyecto necesita ambición. Estratégicamente,
Cataluña debe ser una pieza esencial de una región
europea de 16 millones de habitantes, la que se extiende
desde el sur de Francia, Montpelier i Toulouse, hasta
Zaragoza, Valencia

y Palma de Mallorca. Y más allá

todavía
Necesitamos una masa crítica más allá de nuestros 6
millones de habitantes.

Por ello, las infraestructuras deben ser acordes (AVE,
Aeropuerto transcontinental, ejes ferroviarios y viarios de
conexión a norte, sur y a oeste (Zaragoza, País Vasco)....),
áreas logísticas, centros de cultura, ocio y consumo...

Nuestro proyecto se estructura, tanto hacia dentro como
hacia fuera, partiendo de este objetivo

estratégico y

partiendo de otra ambición. Cataluña puede, debe jugar en
la nueva sociedad del conocimiento un papel similar al que
jugó durante la industrialización.

7

�Apunte
Hoy no lo hace, no hay liderazgo. Por qué se rebajan los objetivos en
esfuerzo investigador (se reduce del 2% al 1,4% del PIB, pero no se
cumplirá. Llevamos diez años anclados en un esfuerzo que es la
mitad del que realiza la UE, y muy por detrás de otras regiones con
las que competimos).
Los problemas educativos (fracaso escolar) y los déficit de formación
de

nuestra

población

activa

(particularmente

en

estudios

secundarios) son problemas prioritarios que debemos abordar.

Cataluña tiene potencial y condiciones para alcanzar este
objetivo. Pero ello quiere decir invertir en conocimiento.
Quiere decir cambiar muchas de las prioridades que hasta
ahora nos han guiado.
Globalización, desigualdades,

modelo

europeo,

nuestra

situación diferencial. Esta secuencia nos lleva a priorizar las
políticas

sociales,

como

parte

integrante

de

nuestra

estrategia económica. Es indisociable.

Apunte
Nuestro objetivo no parte de "compensar o proteger a aquellas
personas que queden excluidas del crecimiento", sino dar desde la
cuna a todos las oportunidades para crecer y no quedar excluidos.
La sanidad, la enseñanza, la atención a la infancia y a la vejez, las
pensiones, responden a la existencia de unos derechos sociales de
ciudadanía.
Dentro de estas prestaciones adquieren gran importancia las políticas
de familia (guarderías, ayudas directas por hijos, atención a las
8

�personas mayores o discapacitadas). Su objetivo fundamental (aparte
de su contenido social) es compatibilizar la vida familiar con el
trabajo del hombre y de la mujer.
Las

políticas

de

bienestar

tienen

unos

efectos

económicos

perceptibles, ya que deben orientarse a optimizar los recursos de la
sociedad: la formación del capital humano

la incorporación a la

actividad laboral...
En la aplicación de estas políticas adquieren gran protagonismo las
administraciones

locales,

que

deberían

beneficiarse

de

una

importante descentralización.
Nos hallamos muy lejos de los estándares europeos. Por ejemplo, el
gasto social respecto al PIB representa en España menos del 75% de
la media comunitaria, o menos del 65% en términos per capita.
En políticas de familia estamos en una quinta parte del esfuerzo
medio de la UE.
También se da una correlación positiva entre prosperidad económica
de los países e implantación del Estado de Bienestar.

Cataluña debe tener también un proyecto para España.
Debe vertebrarse con España.
Vds. en buena parte empresarios, me entenderán. Vds. lo
necesitan. No les conviene una actitud ausente, vindicativa.
Vds. reclaman de nosotros, y deben hacerlo, una propuesta
sólida,

clara,

reclaman

saber

nuestras

posiciones

y

convicciones.

9

�Me da la impresión de que hoy este posicionamiento está
diluido. No creo que les satisfaga responder a cuestionarios
de consultoras para que el Gobierno, que debe liderar,
construya su propuesta.

Cataluña

debe abandonar

la

política

basada

sólo en

diagnósticos, quejas y reivindicaciones, necesita una nueva
cultura de relación con el Estado y con los pueblos de
España.
Yo propongo una nueva relación con España, que se apoya
en un nuevo modelo para España, de corte federal.

Hoy estamos más cerca del modelo que yo propongo que
del punto de partida de hace 25 años.
¿Por qué España necesita un nuevo modelo?

Primero, no puede mirar atrás y lo que pretende Aznar es
retroceder al punto de partida y esto es un error que
provocaría inestabilidad.
En segundo lugar, debemos reflexionar sobre el coste de la
"no España plural" y del "no federalismo".

10

�¿No es cierto que muchos de los países más desarrollados y
estables son de corte federal?. No será pues tan extraño
este modelo.
La contraposición entre la España radial (y centralista) y la
España en red (que el Círculo proponía) es, de hecho, la
representación gráfica de un modelo federal.

La distribución en el territorio español de los centros de
investigación de nivel internacional o de los organismos
reguladores del Estado es, en la práctica, una plasmación
del modelo federal.

Apunte
El Círculo centró muy b en el problema en su trabajo sobre la
necesidad de un mayor equilibrio territorial en España y de la
consecuente

rectificación

en la política

de infraestructuras, de

investigación, de localización de centros de decis ion y organismos
reguladores...

Del mismo modo ¿no serían preferibles unas instituciones
políticas adecuadas a la realidad plural de España....?:
Constitución

adaptable

versus

fosilización

de

la

Constitución
Estatutos adecuados
Órganos políticos adaptados (Senado, financiación,
distribución
cultural

del

poder

(40/30/30),

federalismo

)
11

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46312">
                <text>Intervenció a la Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, 2002</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46313">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46314">
                <text>2002-11-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46315">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46316">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46317">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46318">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46319">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46320">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46321">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46322">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46323">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46324">
                <text>Resum de la intervenció de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46325">
                <text>Sitges</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46326">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46327">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46328">
                <text>UI 265</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2824" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1615">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2824/20030118_WarPeaceSXXI_PM.pdf</src>
        <authentication>adb0d6e251730efeb71f25b83bc89b05</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46329">
                    <text>Contribución al debate "War And Peace in the 2 1 s t Century.
The Transatlantic Relations"
Barcelona, 18 de enero de 2003
¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa?
Europa ha vivido en el año 2002 dos acontecimientos que con la
perspectiva del tiempo adquirirán todo su valor. La efectiva
implantación de la moneda única, que supone la consolidación de un
espacio económico común y, a la vez, constituye el más potente
elemento simbólico de la Unión; y la decisión sobre la ampliación al
Este que tiene un alcance histórico inimaginable hace cincuenta años
para los padres fundadores de la Europa unida al tratarse de la
reunificación y la reconciliación del Oeste con el Este en un marco de
democracia y de estabilidad económica.
Sin embargo, a los ojos del resto del mundo y, muy concretamente,
de los Estados Unidos, Europa aparece demasiado encerrada en sí
misma, ocupada en un complejo proceso de construcción que tiene la
doble vertiente de la ampliación de su espacio y de la vertebracion de
sus instituciones. Se tiene la percepción de que Europa difiere la
asunción de sus responsabilidades globales a la culminación de su
proceso constituyente y que, de este modo, pretende prorrogar
indefinidamente un lugar en el mundo bajo la tutela protectora de los
Estados Unidos.
Esta percepción americana de la actitud europea se ha agudizado
dolorosamente a raíz de los atentados del 11 de Septiembre de 2001,
al tomar conciencia los Estados Unidos de una vulnerabilidad
desconocida hasta la fecha, que ha alterado la visión de su papel en
el nuevo orden internacional emergente desde la caída del
comunismo y que, por ende, ha modificado profundamente su
estrategia internacional.
La Estrategia de Seguridad Nacional norteamericana, aprobada el
pasado mes de septiembre, supone un giro radical respecto a la
tradición estratégica de los últimos cincuenta años, al pasar la
seguridad nacional a un primer plano en el contexto de un mundo
globalizado, ésta se convierte en una cuestión internacional: la
política de segundad norteamericana se convierte en política
internacional.
Visto desde Europa, este giro hacia el uniiateralismo de los Estados
Unidos pone en peligro una tradición y una cultura de relación
transatlántica basada en la mutua colaboración entre aliados y en el
respeto de las reglas y de las instituciones internacionales.

�Pero si Europa quiere mantener un orden internacional basado en el
multilatéralisme, Europa debe renovar el vínculo transatlántico con
los Estados Unidos. Y para ello debe demostrar que quiere realmente
asumir sus responsabilidades en la gobernanza de la globalización. O
dicho de otro modo: que quiere compartir estas responsabilidades
con los Estados Unidos.
Renovar el vínculo transatlántico quiere decir renovar una alianza en
torno a unos intereses comunes y sobre el fondo de una historia y de
unos valores compartidos.
Alianza entre miembros
responsabilidades y cargas.

que

se

reparten

equitativamente

Intereses comunes, definidos de común acuerdo y no impuestos por
el aliado más fuerte.
Valores compartidos, empezando por el respeto
internacional y a las instituciones de Naciones Unidas.

al

derecho

Es ésta una aspiración muy exigente para Europa. Los Estados Unidos
quieren hechos, no declaraciones de intención. Europa debe
demostrar que es capaz en la práctica de asumir sus
responsabilidades globales sin precisar de la tutela permanente de los
Estados Unidos.
Pero Europa tiene todo el derecho a asumir tales responsabilidades a
su manera, fiel a su vocación pacificadora, coherente con el
experimento histórico de hacer gobernable en democracia un espacio
de enorme complejidad política, institucional, cultural, lingüística ...
Europa tiene todo el derecho a no reproducir a gran escala la lógica
de potencia que ha envenenado la historia de sus países durante
siglos. La Europa unida nace para superar dicha lógica, para evitar
una nueva guerra mundial. Una Europa potencia militar no es
planteable, pero una Europa agente activo y positivo en la
gobernanza de la globalidad es una obligación ineludible.
Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la agenda
global no se reduce al problema del terrorismo, que es una agenda
compleja que incluye los problemas del desarrollo, de la
democratización, del medio ambiente ...
Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la tentación
unilateralista será a la larga perjudicial para los intereses americanos.
Una Europa que debe poner en valor su experimento de convivencia
como ejemplo de gobierno de la complejidad en un mundo necesitado

�de modelos prácticos y contrastados, inspirados en los principios del
federalismo.
Una Europa que debe asumir con toda la decisión y todos los medios
necesarios sus responsabilidades regionales, empezando por el
Mediterráneo.
Para conseguir ser un agente global, Europa debe corregir su
descompensación actual y equilibrar los ritmos de avance de la
Europa-espacio y de la Europa-poder. Y ello supone tener la energía y
la voluntad de acometer simultáneamente nuevas y mayores tareas
en tres ámbitos: debe afianzar la Unión, debe respetar su diversidad y
debe aproximarse a la ciudadanía. Europa es inviable si no hay al
mismo tiempo unión, devolución y proximidad.
Europa es un
compromiso de unión, no de uniformidad; es un proyecto de
ciudadanía, no de superpotencia.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46330">
                <text>Contribució al debat "War And Peace in the 21st Century. The Transatlantic Relations": ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46331">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46332">
                <text>2003-01-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46333">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46334">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46335">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46336">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46337">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46338">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46339">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46340">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46341">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46342">
                <text>Debat organitzat pel CIDOB amb els participants: Manuel Castells, Anthony Giddens, John Ikenberry, Robert Kagan,  Kenston Keith, Pascal Lamy, Narcís Serra, Javier Solana i Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46343">
                <text>Palau de Pedralbes (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46344">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46345">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46346">
                <text>UI 265</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2830" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1620">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf</src>
        <authentication>2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46440">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46441">
                <text>Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46442">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46443">
                <text>Duran Farell, Pere, 1921-1999</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46444">
                <text>1988-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46445">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46446">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46447">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46448">
                <text>Exposició Universal de Barcelona (1888)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46449">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46450">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46451">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46452">
                <text>Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46453">
                <text>Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46454">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46455">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </item>
  <item itemId="2832" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1622">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf</src>
        <authentication>0ee04d42e8044081e40d92bac2544936</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46471">
                    <text>FROM :

r i

FfiX NO.

Apr. 14 1999 10:41PM

When I arrived in New York on September 7, 1971, I
rfealized that, for the first time in my life, the city I had come
to was exactly as I had imagined it. New York was as natural
as a mountain range you have seen a thousand times in
pictures or in dreams.

]! hesitate to say that the New School for Social Research
was exactly as I had expected, but it came close. My first
Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate
Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a
result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that
the necessary distance between two people was much
greater than it is in the Mediterranean culture, where people
are supposed to show friendliness by touching each other
while chatting or even when walking in the crowded streets.
[I came to this realization when I found that I had pursued
the admissions officer across the entire 40 meters of the
lobby, as I kept advancing to establish the right distance for
conversation and she kept retreating for the same reason.]

1

P2

�FROM :

FAX NO. :

Apr. 14 1999 10:41PM

Now New York has lost a part of its skyline and its soul is
wounded. Yet the spirit of New York has come, even more
than before, to be the mirror of the spirit of the world, which
is also wounded—not by nature but by men's actions and by
men's failure to act.

Steve Hymer, my first professor of Political Economy,
explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi
had discovered: that primitive societies had been destroyed
by the market rather than by weapons, and that if trade was
Raturai, the market was not.

Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural
poverty or urban poverty and we all said "urban." He said:
^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least
you can steal." (A strange lesson for someone who would
later become a mayor.)

2

P3

�.FROM :.

FAX NO. :

A whole new perspective was being opened to me, at the
Same time that I was discovering in real New York life that
markets matter and that kids know from the time they are
ten that interest rates exist. Both things are true: greed is
true, and so is the possibility of going beyond it.

but the really new thing I discovered was exchange. Mainly
exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't
intervene very much in debate, and people would think: "He
knows more than the rest." Here they would think: "This guy
doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You
have to give and take."

^ will never be grateful enough for what I learned here. You
taught me what social and economic life is all about. That it
is founded on exchange and has laws that must be
respected. Material laws and moral laws.

3

�FROM :.

FAX NO. :

Apr. 14 1999 10:42PM P5

Please do not forget your origins. Do not forget you were the
haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as
America had been the destination/refuge/shelter of the
population surpluses that crowded Europe in the 19th
Century.

Please do not forget your future, which is to be one of the
¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st
Century, without which the world will have no future at all.

4

�From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly
CHÎËF OF'DËPT'SflS

Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM
Fax':646-6ÏÒ-8659

Police Department

Page 1 of 1

May 21" 2002 Ï7':'02

P.'Òl

«^¡ET*

1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497

RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner
MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information

PRESS RELEASE

NO. 2002-043

Tuesday, May 21,2002
STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY
ON TERROR THREAT
"The New York City Police Department has received information from the FBI about general
threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the
appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to
comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations."
###

CRIME STOPPERS SÏÏ3K
httpV/www. nyc. gov/nypd

Mm.miRur.mM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46472">
                <text>Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46473">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46474">
                <text>2002-05-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46475">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46476">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46477">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46478">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46479">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46480">
                <text>New School for Social Research</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46481">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46482">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46483">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46484">
                <text>Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46485">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2836" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1626">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2836/200203_CitiesGlobalWorld_PM_JdNadal.pdf</src>
        <authentication>e2b95e520ae78e162977f37028073d3d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46539">
                    <text>CITIES IN A GLOBAL WORLD
From the pvramid to the web ... with a few steps in between

1.- lntroduction

Let me present sorne th inking about certain aspects of the matter which 1
consider to be crucial. 1will highlight, of course, the non-cooperative aspects of
the globalization process.

1 will try to explaín in particular how a globatly

networked world, one that opens new opportunities instead of turther promoting
nationalism and hierarchy, provokes what 1will call "vertigo of new treedoms". 1
will attempt to establish a first conclusion, highlighting the need for new public
policies in a world that pretends to be increasíngly líberalized. In this context, 1
would like to draw attention to the capacity of the local world to play an active
role. Borrowing the New Citizenship concept from Saskia Sassen, 1will insist on
the positive role of local agents and politicians. Based on this point. 1 will
attempt to compare the idea of the Global Village with the idea of a world of
cities that compete and cooperate, leading to two important points: No abstract
paradigm of the city exists. lnstead we have one of concrete cities, each one
with specific possibilities and limits, which leads us to the second point: the
need to have comparable indicators of each specific reality in arder to enhance
the ability to perform. Herein, líes the general framework of what 1wish to say.
1"

X

1'.

1 would like to begin my presentation by citing one of the many documents
(more than 140,0001) that are floating around on the web and that respond to
the connection of the two key words of our topic: Cities and Globalization. The
following passage is taken from

the rev1ew done by

Dr. Mit Mitropoulos of IAPS

(Peop1e-

Environment Studles lntern1tlona/ A:ssoci11tíon) In hls book 'H1blt•t. Citl.:&gt; in A Glob1/i%/ng Worfd··Globel Report on
0

Human Settlements". The author ends hls review with a subtle and lronic twist .

He writes: "Back in 1954

Laszlo Benedek directed The Wild One, with Marlon Brando riding with a roar

�into tidy-silent Wrightsville. He is floater Johnny, leading a mottey bunch of
motorcyclists wearing leather branded Black Rebels. The other character in the
scene is a local haírdresser in her prime. The hairdresser asks Johnny cheekily,
"What are you rebelling about?"
Johnny responds, "What have you got?"
The scene occurs during a decisíve moment of the

Fordist-Keynesian

production

model that began in 1945 and would guarantee three decades of sustained
growth in industrial production as well as the establishment of the Welfare State
for developíng COUntrieS.

As Steffen Schnei_de_r declares (Post-Fordism, the Resurgencfl of the Local State,

and Naw Forms of Urban Gavernance:

A~ments

and Deficíts of an Emerging Meta-N1trrative) :

"There is now widespread consensus on the combination of economic and politlcal factors that enabled the Western
Industrializad countrias to recovar from the Graat Dapression and to enjoy three decadas of unprecedented growth and
stability after 1945. According to the standard aceount, this phase of capitalist davelopment was, natlonal variations
notlNithstanding, basad on Fordlsl mass production and its macroeconomic regulation In and through tha Keynesian
wettare state.

"The logic of the Fordist-Keynesian paradigm was tied to national,

demand and employment orientad macroeconomic regulation even though it
was embedded in a specific international arder, characterized by United States
dominance, the Bretton Woods system am:1- the--first- steps- towards trade
liberalization, and also entailed specific functions for urban regions and local
governments. The urban regions around industrial cities were the main sitas,
and the phenomenon of suburbanization - often actively encouraged by national
housing and transportatíon policies - was an important element of the "virtuous
circle" of mass production and mass consumption that sustained economic
growth and stability in the postwar era. Yet local variations in the forms of
production and consumption are considered Jargely irrelevant in the literature,
and local governments are described as having a subordinate role during that
time - namely, as local arm of the Keynesian welfare state, responsible for
providing the infrastructure of Fordist mass production, administeríng the
welfare programs of central governments, and organizing social consumption."
(Steffen Schneider)
2.- Development without solidarity

While 1 apologiza for such a long quotation, 1 believe it provides clarity, and 1
would now like to retum to the contemporary Johnnys and hairdressers of our
world. Today the paradigm has changed: we are in the Post-Fordist era. But in

�Barcelona the World Bank suspended a seminar far fear of the recurrence of
the events that unfolded in Geneva which constitute a precedent for
disturbances anywhere in the world where representatives of a global economy
or commerce gather. Despite the change in style that the Davos gathering in
New York tried to present, a few thousand people protestad against this symbol
of globalization. In Barcelona, the measures of security on the occasion of the
European summit on March 141h have been taken to extremes of dubious value.
( .. . ) There are still rebels. What are they rebelling about? What have we got?
In PortoAlegre an important acknowledgement was openned far the need to
react, not only in a mood of protest but also through política! and civic action, to
the globalization of the economy and technology. This reaction can be summed
up in one simple phrase: it is necessary to confront the globalization of the
economy, technology ar power with the globalization of solidarity. Hardly a
novelty. Yet sorne new concepts were introduced into the argument. Nongovernmental organizations and city govemments from Europe and Latín
America called far greater coordination between local authorities and civil
society to prevent marginalization and social exclusion.
\

"The crisis of values has been globalizad, which means that we have lo globallze solidarity," nid Martln Pumar, mayor
of Villa El Salvador, a poor nelghborhood in Lima, to IPS.

-

According to Martin Pumar, the aim of the Euro-Latin American Third Sector
Observatory, which met severa! times in Brazil during the January 25-30 World
Social Forum, is to foment partnerships and development projects carried out
jointly by civil society and municipalities. The Observatory was just ene of a
number of workshops and conferences held parallel to the plenary sessions of
the World Social Forum.
Giampiero Rasimelli,
president of Ares, an ltalian NGO, said globalization has
.....__
given rise to profound social imbalances between the índustrialized North and
the developing South, as well as within each regían ar country. And "the cost is
paid by the Citizens, Cities and democracy," he Said.

Urgent changas mus! be brought about

by governmant efforts and lnltlatives based on !he potential of globaHzation and new technotogies for boosting cillzen
participation, and on experimenls in local autonomy focussing on sustainable economlc and social development.

Partnerships between civil socíety and city governments, he said, have arisen
spontaneously as a natural result of sharing experiences, seeking collaboration

L.and reflecting on common problems.

�Mexican social researcher, Jose Luis Rhl Sausi, said the growing partnershlp between civil sooiety and local
governments had its roots in the crisis of development models - the European welfare modal as well as the
development-orlentad models adoptad In Latín America. "That has given rise to a profound economic and political
restructuring entailing a loss of declsion-maklng jurisdiction and power for the siete," sald Rhl Sausi.
The coordlnator of the Euro~atin American Observatory, Claudia Barattini, underlined the growth of the Third
Sector - that "ensemble of non-profit economic, social and poírtical lnitiatives, in which the socially-oriented enterprise
and citizen groups stand out.•

Claudia Barattini pointed out that the so-called "Third Sector'' has grown in a
number of countries, but especially in those countries where civil society is best
organized. "We believe that we can fashion a simple, multifaceted mechanism
for the globalization of communities, civil organizations, and small and medium
companies, which discovers its own strength in its capacity to strike up
partnerships, based en the quality and simplicity of common experiences," she
(...

said.
In their final document, the more than 100 city govemment officials, mainly from
Latín

America

and

Europe and drawn by the World

Social

Forum,

acknowledged the need to work closely with NGO's on initiatives aimed at
upholding citizen rights, fomenting social participation and addressing the needs
of neglected sectors.
The necessary changes could arise in urban or rural areas, but the gap
between mainstream society and the marginalized, which is widening in today's
globalized world, was most starkly visible in the cities . In addition, they said,
cities are the scenario where social aspirations and innovative responses
affirming the quality of life and the rights of human beings are mainly played out.
The mayors called for a modification of the tendency to marginalize sectors of
the population, proposing common policies to tackle social exclusion and
greater coordination between cities to work out problems and achieve a
stronger presence in both the national and intemational spheres.
Thay agreed that it was Indispensable to work together with citlzen groups to resolve the housing crisis and extend
urban services to alt, as well as to address the needs of the poor through a more just distributíon of public funds, with
greater backing from central govemments.

The local authoritíes called for greater participation in the development of
national economies, in arder to improve the insertion of countries into the global
economy, "without lopsided dependencies". To do that, they argued that

�progress must be made towards the adoption of mechanisms aimed at
controlling intemational capital flows .
The mayors expressed their backing

~fthe Tobin Tax, the well known -

or not

so well known - tariff on intemational financia! transactions that would gather
funds for the fight against poverty at the national as well as the local leve!.
The deputy mayor of Lisbon, Vasco Franco, said it was nota question of being
for or against globalization, "but against exclusion." "(Cities) can make a
difference, by contributing to setting rules for unregulated globalization," said
Franco. He also pointed out that social aspects were fundamental to that
process, and that "local govemments have much to contribute."

(Source: Third World Network)

lt is evident that the new era, or the age of technology, the market and the
economy taken as a whole, together with global power, is creating in many
cities a pessimistic view of the immediate futura:
In this pesslmlstlc seenarlo, processes of globalization drlven by the accumulatlon strategles of transnational
corporatlons 1re sean as central, while state restrueturing is perceived as largely based on the neo-Uberal agenda.

In such a context, increased local autonomy is the privilege of a few global
cities, while the scope and contents of innovation in urban govemance are
dictated by market imperativas.
The optimistic scenario, by contrast, presents a discourse of "hope" according
to which economic and labor market policies implemented by local govemments
can foster a progressive, general and sustainable alternative both ·to obsolete
Keynesian and discredited neo-liberal strategies - an alternativa that supports
growth together with social equity, more genuine democratic participation and
improved quality of life.

�3.- Technotogical changes: a new economy in a new space
But befare evaluating possible scenarios, we must observe one fact, almost an
empirical affirmation: our societies are moving at an accelerated pace from the
pyramid to the web. That is to say, they are ceasing to be hierarchical,
mononuclear and predictable and are becoming reticular, polycentric and open
realities.

Í This profound global transformation, the causes of which we will discuss shortly,
presents opportunities and challenges, both from an economic and social point
of view. 1 will try to explain how, in arder to take advantage of these
opportunities and confront these challenges, it is particularly important to equip
oneself with efficient, flexible and public policies based on cooperation. In
addition, in arder to make these policies effective, they must be deeply linked to
each specific location, to each territory. Territory meaning here a triangle
formed by terrirorial govemment, universities and firms.
1 propase, then, the consideration of the well known paradox: in an
interconnected and polycentric society, the importance of local factors increases
instead of decreasing]What política! implications should we extract from this
Uobservation? Let's have a look.

J

The motor fer the move from pyramid to web is, above all, technological. The
development of information technologies has allowed for profound changes.
Manuel Castells explained this in clear fashion: "Productivity, competitiveness ,
communication and, finally, power depend essentially on the capacity to
generate knowledge and to process information in all areas of the economy and
society".
From a territorial point of view, ene of the consequences of the development of
these technologies - among which the Internet is, without
expression -

adóubt, the highest

is the reduction of spatial barriers. That is to say, the physical and

administrative obstacles that, over the centurias, have made the movement of
information, capital and goods difficult, tend to be drastically reduced.
This removal of spatial barriers has led to a much higher capacity far the
mobility of factors: greater volatility of capital, more rapid diffusion of

t&lt;

�innovations,

configuration

of

integrated

and

selectiva

channels

of

communication.
And this greater mobility breaks up the geography of countries and regions and
integrates them into networks. These ínclude networks of individuals,
companies and universities. They are flexible networks that are constantly
changing and often do not rely on a rigid hierarchical structure. Therefore, it is
difficult far any territorially based power, be it

a

municipality, a state ar the

European Union, to control them. But it not true that nothing can be done to
overcome these difficulties.

4.- Our challenges: advantages and fears of certain liberties that do not
belong to everyone

The economic and social opportunities presentad by this development are
enormous. We will mention only one, the most obvíous one: the United States
has undergone the longest uninterrupted growth cycte in its history (interrupted
only by what may be one of the shortest crisis, if the optimistic data of the past
few days is true) without inflatíon, only interrupted in 2001 to give way to a
period of stagnation that seems to be on the mend. This is a period of growth

that escapes, then, the classic parameters of economic cycles and, although
offering any single explanation is still risky, it must doubtlessly have something
to do with the ínvestment in technology and the organizational changas that this
investment has brought about.
In addítion, the monopoly on information and knowledge that has been in the
hands of a few people for centuries has been broken. This information and
knowledge is now freely accessible, at least to eveíyone who is integrated into
the web.
However, this new situation, this increase in free spaces, is not exempt from
risks. In the first place, the transition from rigidly hierarchical systems to a
situation in which - as Brecht's Galileo would say -"each one and no one can
be the center", produces a certain vertigo. But the risks do not only arise from

�the difficulty in adapting to changes. In effect, the freedom that the web offers
can also represent an exclusion factor. One of territorial and social exclusion.
In many parts of the globe, the access to the web is impossible for vast
numbers of the population. Thus, the differences between that third of the
world's population that lives in relatively well-integrated areas and the remaining
two thirds are at risk of widening. This is true not only for the countries of the socalled third world. Even in the most advanced countries, bread territorial areas
are being marginalized due to reasons of weak infrastructures or by price
differences. This is the case with rural areas of the United States, and it could
well happen in various European countries, including Spain.
In my region, Catalonia, ene of the densest and most advanced in Spain, the
deadline fer connection between the 41 district or county capitals through a
wide band network has not been respectad. lt was assumed that it would be in
place a year ago. lt has not. Now the quasi-monopolist of telecommunications,
Telefónica, accounting for 86% of total communications as against 14% far the
hundred companies in the trade, has offered ADSL solutions, accepted by the
Catalan

govemment,

but not completely by the almost 800 hundred

municipalities (out of 900 existing ones) organized in a powerful net called
Localret. This net is decisive since the subsoil or underground cartography is
mainly in its hands and operators need it badly.
This is a fascinating conflict involving majar and lesser operators (i.e., monopoly
and competition) as well as major and smaller political authorities.
The "A" in Adsl meaning asynchronic (or asymmetric) services, that is to say,
wide discharging capacity or consumption capacity and lesser sending or
production capacity, the present solution is suitable for operators but not for
local representatives. You can buy a marvelous version of Beethoven's Ninth
Symphony living in the mountains 200 hundred Kms away from Barcelona, but
you cannot send your own musical production from there. Conclusion: you can
be a far away consumer but not a far away producer. The whole tale about
ubiquity of production becomes simply not true.

(Recall the Stockholm "Bangemann Challenge" story)

�Furthermore, society's development of knowledge could ampHfy social differences in the same way: dueto reasons of
age, training, and capacity far adaptation in very large sactors of the population.

5.- The need for public policies: the inevitability of technotogical
transformation (but not of its social consequences}
In light of these challenges it is important to be aware that, as absurd as it is to
oppose technological transformation, there is no reason far us to have to accept
its negative impacts, either from the territorial viewpoint ar from the social
viewpoint. In fact, certain public policies can help to resolve, ar at least mitigate,
these negative effects.
These policies do not have to stem in any way from govemments' will to control
the development of the web, either in its economic or cultural aspects. This
constitutes a chimera that is impossible to accomplish from a technical
standpoint. In addition, it would be absolutely counterproductive.
In effect and quite counter to what it may seem, entering the new economy with
a specific social model is the only way by which European countries can
maintain and even increase the model of social protection and cohesion that
characterizes them. Only through the increase in productivity derived by such a
model will it be possible to achieve the necessary leeway for redistribution.
Thus, rather than trying to limit or control the development of the network, the
activity of governments must be directed at just the opposite: attempting to
facilitate the adaptation of society to the network and of the network to societal
potentialities. And avoiding that its development brings about an increase in
inequalities and factions among social and territorial groups.
In this sense, the formativa aspects upan which we can elaborate today are, in
my estimation, fundamental: ensuring the quality of education (not only through
the contents or the means available, but also through a substantial
improvement of work conditions and the social consideration of those who do
that work); incorporating ali social sectors, regardless of age or origin, in the

�knowledge pertaining to new technologies (with "literacy" campaigns about the
Internet); not allowing, at any cost, the differences among the various
educational centers (rural/urban, public/private) to lead to inequalities in terms
of opportunities far accessing the network.
Along with the formative aspects, it is imperative to ensure, logically, the
complete coverage (the more simultaneous the better) of the entire territory with
infrastructures that permit equal access to the web. lf the opposite becomes
true, the network's development will only lead to new marginal spaces. As such,
far from being a technical discussion, the debate over the territorial
development of the network is one loaded with political meaning: in reality, it
involves the equality of opportunities among citizens, regardless of their origin
and place of residence. And it means also a better profit far the countless
investments made historically in now deserted land and villages.

6.- The strategic importance of local factors and policies
In bringing these policies to term, in confronting these challenges, it could be
assumed at the outset that the activities of local and regional powers - cities,
and regions - are irrelevant. Thus, in a progressively interrelated world in which
economic agents vastly surpass local situations, the question could be asked,
"What importance can municipal or regional decision-making have?"
But here we come upon the lovely paradox: in a network-based society, the
importance of local factors, far from decreasing, actually increases. This is so
because the enhanced ability to choose between situating activities in one place
or another - placing a company in Barcelona, Lyon or Casablanca- increases
the importance of the comparative advantage that can be derived from each
location.
This is the basis of the "local renaissancé" which has been discussed so much
in recent years. This is the reason why local policies are taking on the highest
importance.
The success of the simultaneous policies of adaptation to the web and
maintenance of the social protection systems of small countries such as Finland

�ar The Netherlands provide irrefutable guidelines to follow in this field. The data
concerning these two countries are both impressive and inspirational.
In Finland, far example, 58% of the adult population has an advanced degree
related to science or technology, the public and prívate investment in R+D is
around 4% of the GDP, risk capital represents 0.15% of the GDP (compared to
the European average of 0.06% and Spain's 0.02%) and the Internet is used
regularly by 41.4% of the population. And ali of this occurs within the framework
of a Scandinavian-level social security system. This, without a doubt, is the road
to follow.
The transition from the pyramid to the web, from a hierarchical society to a
reticular one, opens enormous possibilities and presents important challenges.
And the future of Europe depends largely on our capacity to confront these
challenges from each and every one of our cities and regions.

(Source: PM, From the pyramid to the web)

7.- From citizenship to the city. Saskia Sassen, 03.07.97, Transformations of
Citizenship

Saskia Sassen has highlighted with excellent criteria three partial yet strategic
aspects of the political discourse regarding globalization. The first involves a
loss of accountability regarding quasi-govemmental activities carried out by
institutions, companies and prívate or deregulated organizations to whom the
market structure has bestowed certain powers. A propos of this, it is certainly
not too late to incorporate the example of opaque power of the agencies in
rating the irresponsibility of a certain large consulting company in the Enron
case. uunshrinking" the possibilities fer openness and accountability is also
within reach for the political activities of citizens concentrated in cities. In my
country, municipal pressure groups that demand higher quality energy
infrastructures are creating an incipient counterbalance to

the private

companies that provide energy. The private services managing toll freeways are
being obligated to enter into dialogue with municipalities affected by the terms

�of their concessions. The large ports in the Internet and the society of
knowledge offered by municipal libraries are competing with certain success to
lower the connection costs controlled by the telecommunícation multínationals.
In other words, the implementation of this new concept of citizenship that affects
not only private persons but also important collectives can retum to cities and
their new policies part of the power that disappears with this strategic
consequence of globalization.
Sassen finds the second strategic element of globalization in the growing
importance of human rights. She terms this dynamic, "the ascendancy of the
international human rights regime. In many ways, it reduces the significance of
nationally based citizenship in terms of rights attached to individuals, no matter
what the nationality in question might be. lmmigrants and refugees have ctearly
been a crucial instance through which this intemational human rights regime
has demonstrated sorne of its influence and power". Allow me to insist that the
reduction of nationally-based citizenship in terms of rights attached to
individuals finds its clearest reality ín terms of the city insofar as the city is the
continent of many of these rights. 1 return to my former reference: a citizen of
Barcelona coming from abroad can be a person deprived of certain rights
derivad of "nationalíty", for example the right to work or to unionize. But an
important battle is unfolding in arder to provide that citizen with all the rights of a
citizen . Citizens have many rights, but not all: the right to vote is missing for
sorne. In the new Barcelona Charter now passing through the prove of
Congress, a window is open to the possibility of immigrants locally censed even
if not nationally legalized, as well as of 16 to 18 year old youngsters to
participate in the elections of their disctrict or neighborhood representativas.
Comig back to Sassen, if she polnts out soma

ot the positiva and strateglc aspects of globallzatlon,

allow me to add to

the role of international justice organizations that monitor human rights the many examples that deepen the exercise of
these rlghts at the city lave!. Ona example of this would be the Networ1&lt; of Rafuga Clties that taka in authors deprived of
their rights to opinion In their countries of origin. Another would be the Network of Educatlng Cillas, that broadcasts
around the world local experiencas within the framework of respect and deepaning of these rights. We could add to
these the very existllflca of departments within the City Councll that specialize in promoting !hase rights within the city
environment as wall as in intervening in moments and areas of conflict. And we should no! neglect to mantlon the citizen
aspect of the NGO's that specialize in this area. Once agaln, it seems claar to me that lf globallzation does not serve to
create a network for confronting hierarchy, not e single one of these positiva strategic factors such as the fomentlng of
Human Rlghts wHI ever be achieved. Tribunal for the Milosevics and Bin Ladens, for su re, but services at the local level
for immigrants without papers, as well. Even if In that last issue, established citizens have lo have recognized thair right
to secura neighborhoods and decenl schools. Otherwise democracy befna such an lmperfect crealure, the b!nef¡js to

�be obtaloed by caplta!lzlng on fgar are h!nt¡istlcal!y hlgh. Needfe$S to polnt lhe rac;t thal most fascjst reglmes haye come
out of votes and nO! out o! "coups' .

The thlrd strateglc element that Sassen menllons is precisely the crisis of the classic concept of democratic
representation via the vote. By thls 1 mean the degree to which new and old collectives do not feet represented, l.e.
feminists, human rights advocates, immigrants.
lf she focuses her attantlon on !he progressive importance of international law, 1 also would llke to highlight the factors
of proximity, solidarity and participation that oughl to characterize cities. The representation of the city does not escape
the need to go further into the contradictions of that democracy that, in the sixties, wa oalled ''formal". But the city has (or
can hava) very powerful lnstruments far overoomlng "formalism•. The citizen, whether lndivldually as part of a collective,
feals this proximity to power by belng able to attend tha debates of their representativas In arder to promete publlc
interest initiatives. Tha intensive application of the principie of subsidiarity recognlzed in the Europaan Carter of Local
Autonomy can furthar optimiza the proximity of the citizenry to local powar lnsofar as thls Is eble to resolve a wider
spectrum of neads and establish a broadar array of programs. Finally, the right of participation at the local leve! far
surpasses the simple delegation of representation by means of the vote: topical municipal counclls and publlc heartngs
are two examples.
1 have chosen to follow the pattern of this article by Sassan first and toremost out of en lnterest in her strateglo
appreciation. Howaver, there is a sacond reason for this as well. lt involves the city. And !he city Is the most significan!
meaos by which to damonstrate that tha process of globallzation is not necassarily a "zero sum game" in which
increased global power m&amp;ans dlminished local power. The city can add value or diminlsh disadvantages as long as the
movement is from a hiararchical conception of political action to a web concapt. Both !he axtension of accountabillty as
well as tha dafanse of human rights and represantation of minority or individual rlghts have two routas for compllmentary
prograss: the "supranationar powars and influence (laws, lnstitutions, publlc opinion, etc) that are derivad from or are
mechanisms of globalizetion, and the deepaning of local autonomy and establishment of challenges of coordinatlon or
simply competition among lhese powers.
1 spoke before of a pessimistic scenario regardlng the globalization process as well as a contrasting one of optimism.
Now that it Is in vague among certain individuals to qualify the Post-Fordian modal as a Nao-Schumpeterian modal, it
would be a good idea to remamber why Shumpater forecast the fall of capitalism. 1 illustrate with the ever sharp and
concisa words of Joan Robinson: "The increasa in the standard of living and tha diffuslon of aducation create a class of
unsatisfied intellectuals that channel aod articulate the resentment ot tha masses In faca of toequality, inaquality without
which capitalism cannot function. Above all, the business function becomes antiquated due to technologicai progr ess.
Wth !he devalopment of the large-scala compaoy and experimental sciance, true lnnovation is reduced to routine and
the buslnassman degenerates into a bureaucrat".
This lncrease in the standard of living has occurred In developlng countries, and education has baen diffusad. Thare
now exists a class of unsatisfied lntellectuals that denounce inequalities. But techoological progress has etimulatad the
appearance of new, innovative entreprenaurs that, using experimental sciances as a basls, have lnnovated in nonbureaucratlc ways. And some·analysts, though lacking necessary indicators and about which 1will speak later, balieve
that the models ot local progressive power are not indifferent to tha continuad fight against lnequafüy and !he resulting
apparition of new opportun~ies for innovation.

8.- Global village or world of cities

What stirs people up are cities because cities are the real probfem, the problem
that is visible. But people's unstoppable instinct is to conglomerate, to live

�The truly interesting thing is the way in which these vast new spaces are
realizing that their fundamental intemal policy is the building of the backbone of
a system of powertul cities: Eurocities and the Regions Committee, Mercocities,
CityNet in Asia, United Towns of Africa, etc.

Two years from now, in 2004, in Paris, the United Cities Organization will be
created alongside the U.N.O.

The fact is that an advanced group of daring cities have begun to construct a
network of world cities. Even if we speak of cycles of optimism and pessimism,
we ought to speak about the accumulation of future phases and past phases, in
each moment of time, with more or less dramatic adjustments).
Sorne bibliographical references and sources on thls process of creation of Uniled Cilies along side the Unlted Nations
include the following:
Río-Barcelona Oeclaration 1992***: two hopes with the name city. Agenda 21.
The works by J. Borja'*, M. Castells**, Jorge Wilhem, F.E. Cardoso, M. Cohen (World Bank..): J would call them
"sociologists in the conques! of action". 1 should add Jaime Lemer.
lstanbul OO. AMCAL Declaratlon (Assembly of Clties and Local Authorltles)'*. HABITAT Declarallon 2••.
Amsterdam, May 15-16, 1997. European summlt of reglons and clties. Final Declaration. Rapport Stoiber-Gomes. Final
PMM Speech**

European Charter on local autonomy ••. Councll of Europa.
European Union Treaty. Preamble.
Cities in a Globalizing World: Global Report on Human Setllements 2001
Jan. 25-30, 2002, World Social Forum. Porto Alegre

Befare coming to the last point in my proposal, 1judge it necessary to qualify
the premature appearance of the concept of globalization and of the global
village in one of the following ways:
•

as a sublimation based on a thin empirical veneer;

•

as a genuine hope of peace;

�prices in poor sections is good and pulling them down in rich ones is also
welcome.
3.

Creating a battery of common indicators, with cultural fork if
necessary. Towards a virtual market of cities on the following issues: 1)
pollution, 2) noise, 3) crime, 4) accidents, 5) housing costs, 6) education levels,
7) health (life expectancy, infant mortality, UBA cost), 8) justice, 9) public
transportation commercial speed.

These are the analytical, behavioral and policy implications of the socalled Barcelona model.

To wrap things up, let me conclude by saying that the radical critique of the
neoclassical model has become oldish.

The assumption of a fully informed

market is more real today than during the first half of the last century; the
mobility of production factors has grown to levels unimaginable in those times
(who remembers the Hecksher-Ohlin theorem ?), and even the divisibility of
productlon factors is greater. One could certainly maintain a radical criticism of
static analysis { of the "terrible pedantry of static analysis" of which talked Joan
Robinson).
But economic analysis offers two equally plausible exits: A system of
hierarchically arranged cities that operate independently from the main centers
of power where only the first tier plays a significant role in a society close to
total globalization. Ora system of network cities that compete, cooperate, unite
and innovate by providing added value, minimizing inconveniences and
strengthening the advantages of a globalized world.
Therein líes the challenge. The first is a rather static model providing a good
analytical tool. The second is a rather dynamic model clase to economic policy.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46540">
                <text>Cities in a global World: from the pyramid to the web ... with a few steps between</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46541">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46542">
                <text>Nadal, Joaquim de</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46543">
                <text>2002-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46544">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46545">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46546">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46547">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46548">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46549">
                <text>15 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46550">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2839" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1630">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf</src>
        <authentication>6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46584">
                    <text>Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Pasqual Maragall

H

e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las

versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por
referencia al federalismo unificador.
Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto,
estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un
político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un
sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha
de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará.
Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que
subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder.

El principio de proximidad
En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan
poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre
pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe
solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la
política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad.

�Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de
gobierno adecuado para cada competencia pública.
En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores,
definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco
bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer.
Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación
científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad
posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo
que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas).
Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a
partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad.
En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal
como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla
porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el
administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el
administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo
conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia.
En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años)
llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos
respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen
funcionamiento.
Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre
ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes
previamente concentrados y el unificador de poderes independientes.
El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente
también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos:
distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que
los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto.

La lealtad federal

�El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la
lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es
el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se
quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista
(la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo
que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí
en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido).
En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en
vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia,
etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?.
Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y
eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante
unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer
como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal
es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre,
relativamente el promedio cultural norteamericano.

Un federalismo diferencial
Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos
intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan
terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado
estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el
olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la
dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que
asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades
liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una
religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un
paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por
inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello.
¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?.
Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo
social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los
nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los
espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural.

�Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro
caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es
posible.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23.

Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado
El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de
sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región.
El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo
aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales.
Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes
de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura.

Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia
"La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos".
"El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado
margen de acción en el terreno fiscal".
"La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa,
ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo
económico, la salud, la ley y el orden, etc...."

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46585">
                <text>Federalismo: ¿poder cercano o distante?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46586">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46587">
                <text>15/10/1997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46588">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46589">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46590">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46591">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46592">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46593">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46594">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46595">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46596">
                <text>Publicat a el n. 4, octubre de 1997.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46597">
                <text>La Factoría</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46599">
                <text>Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46598">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2840" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1631">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf</src>
        <authentication>63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46600">
                    <text>Oportunidad y reto para Catalunya
Pasqual Maragall i Mira
Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos
compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia
sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de
inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas
bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la
inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no
forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy
no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada.
Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento
ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con
coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es
reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas
innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También
desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y
el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien.
Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra
dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no
significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de
fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes
cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener
muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres
valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más
detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a
lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si
alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar
en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado.

�A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo.
Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la
hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa
es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos,
es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas
y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y
mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre
la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más
primarios de la población más débil o más desinformada.

Política y pedagogía
Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta
apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los
avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético
de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad.
Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han
sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o
apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes
precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias
de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos
hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso,
lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer
mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política.
En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han
existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones
forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero.
Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países
pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy
preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el
futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la
mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay,
los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el
flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más
pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que
recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que
enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos

�países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por
cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de
ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las
migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha
entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a
tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los
factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos
países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el
sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La
familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países
les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de
divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas
familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador
se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país.
Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales
derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan",
como hace notar el Síndic.
A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y
de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el
país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y
de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la
superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a
través de los medios audiovisuales.

Características del nuevo contexto internacional
El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto:
el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las
sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y
de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La
composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más
deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos.
Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de
Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los
fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son
todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los

�cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen
de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20%
más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas
más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el
impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se
incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por
los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar
la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será
así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende
plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo
sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso
de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse
en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad
moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más
una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es
un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien
pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración.
Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una
parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que
irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado
a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto".
Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad,
además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido:
oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades
receptoras.

Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya
Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el
fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la
mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la
capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta,
y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar,
de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación
positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han
disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso
argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos

�inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o
tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo
defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de
discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso
lo que nosotros queremos.
Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a
beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se
benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien
declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una
parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros
defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el
holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son
atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes,
reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se
les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad
de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada
a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la
prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento.
En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que
conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea
más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del
bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda
bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para
cómo se lleve a término después su integración.
El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de
enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar
distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con
un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la
necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más
rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el
mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente
posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las
leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos:
el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La
más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a:
*Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco
normativo de aplicación consensuado.

�*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos,
teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración.
*Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares.
*Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión
social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes.
No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara
catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las
resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar
de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la
aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo
mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del
consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión,
muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso
de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta.
Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender,
eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a
los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que
respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que
debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos,
redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la
ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera
ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida
para poder aplicarla.
Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque
estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida
respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus
faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el
Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro
que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular.
Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha
echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades,
en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano
haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias
del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el
futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata?
Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las
competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de
todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos

�justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de
CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y
debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males
mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de
flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea
quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa
lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la
cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto.

Propuestas
Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea
trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos
-y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así
como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha
repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos
progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el
mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y
puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización
y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de
que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de
inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen,
estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión
de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por
su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones
más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la
Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La
estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de
limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un
contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos
de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la
determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que
la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el
establecimiento de cuotas territoriales.
Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países
europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y
ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la

�burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han
denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda
ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las
medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para
perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas,
como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas
aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos
que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que
regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países
del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para
otra manera de enfocar la inmigración.

Las políticas de integración
El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se
nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas
oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar
fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad,
la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los
deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo
detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que
campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones.
En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en
especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que
aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa.
Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema
de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión
social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos
muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas,
las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades
sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios
en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad
aprovechada.
Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y
al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es
posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que
ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía

�del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que
quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente
que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los
ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los
barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios
con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que
habían estado sometidos desde hace muchos años.
Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera
justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios
se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los
vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los
extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces
conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se
trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen
menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente
deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de
evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan
onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro:
¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras
expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes
con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario,
exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia
de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y
esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y
basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es
imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro
extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado
diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de
Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de
vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la
utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe
planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios
asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se
adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en
igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación
y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría
de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona.
Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos

�que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la
cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la
mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que
queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la
Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los
servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque
hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los
últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante
espectaculares.
El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene
en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben
tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros
hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los
siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de
los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades
individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o
lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la
interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común.
Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos
propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y
culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no
digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga
tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma
de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen
en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos
sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La
inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena
oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de
base y participativa.

Identidad cultural
El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas,
puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer
desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor
documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a

�la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí
me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la
multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada
en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender.
Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido
enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede
ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la
hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el
legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es
dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día
nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros
rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o
lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya
hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una
misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando
pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo
esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que
nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un
mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si
huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el
cosmopolitismo.

Pasqual Maragall i Mira .
Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46601">
                <text>Oportunidad y reto para Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46602">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46603">
                <text>2001/04/15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46604">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46605">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46606">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46607">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46608">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46609">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46610">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46611">
                <text>Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46612">
                <text>La Factoría</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46613">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
