313 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf 6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/04/2001 La Vanguardia, p.029, Opinión ¡Coraje, Nicolás! PASQUAL MARAGALL De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces, tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente, sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”. Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos. España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla. Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar. En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución, estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de las desigualdades. Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra ansiedad. Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo. 149 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados, impotencia. Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas, aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español, responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su destino y responsable ante su pueblo y ante la historia. Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y, por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás! PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC 150 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1375 Title A name given to the resource ¡ Coraje, Nicolàs ! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20010429_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Recalde, José Ramón, 1930-2016 Redondo, Nicolás País Basc Terrorisme Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1674/0000000569.pdf 18e7e6e1d9754d5155fe4fb999dfc3ed PDF Text Text Escoltar, proposar, governar Article de Pasqual Maragall a l'AVUI (29-4-2001) El diumenge 15 d'abril apareixia a La Vanguardia un article de Jordi Pujol, Construir, compartir, exigir, on el president explicava que a Catalunya i a tot Europa s'ha instal·lat un estat d'ànim social caracteritzat per l'egoisme individualista, la resistència a assumir responsabilitats i la desaparició d'una ètica col·lectiva, d'un sentit de comunitat d'interessos. Una situació que no és bona, tot i ser resultat d'un procés que sí que ha portat coses positives, i on els dirigents polítics tindrien una responsabilitat compartida amb la resta d'agents socials. Pujol acaba dient "podrà pensar-se que això és la defensa d'un polític, encara més, del president del país davant l'exigència creixent de la societat. La crítica serà fàcil. Ho assumeixo. Només demano que això no sigui excusa per no analitzar si no hem passat de la il·lusió col·lectiva a la insofferenza individualista, a un cert obstruccionisme sistemàtic i a la minusvaloració de l'interès general". La veritat és que sovint el territori del debat, d'expressar opinions i conviccions que poden ser més o menys polèmiques, d'obrir preguntes i confessar que no es tenen totes les respostes, és un territori vedat als polítics, que en el moment en què proposen o accepten un intercanvi intel·lectual en termes d'igualtat queden fàcilment exposats a ser objecte de crítiques polítiques: manca de lideratge, de capacitat de diagnòstic i d'acció, d'assumpció de les seves responsabilitats en tant que governants. Per als polítics, com sabem, queda només l'expressió de les certituds, l'omnisapiència -o el silenci-, la grandiloqüència... i el seu corol·lari de repetició i potser fins i tot de banalitat. A ningú no se li acudiria negar la complexitat dels problemes que viu més de prop -des de l'educació dels fills a la compra d'un pis o la pèrdua de la feina-, però al polític se li demanen idees clares. Encara que sigui per això, el text del president Pujol mereix respecte i reconeixement, tot i que ell és prou conscient del risc de descobrir flancs en un discurs i un pensament, com els seus, tradicionalment compactes, fins i tot en excés. El respecte, però, no ha de coartar la crítica sorgida de les diferències en relació a l'anàlisi, i sobretot del desacord envers les conseqüències polítiques que se'n deriven. La crítica presumible és la d'amagar la incapacitat de governar el país darrere d'una anàlisi sociològica. Una anàlisi que és vàlida no només per a Catalunya sinó per a la totalitat de democràcies avançades: ens trobaríem davant d'un problema continental, pràcticament civilitzatori-occidental, que afecta dirigents excel·lents i nefastos de manera igual: el d'una societat que menysté els valors col·lectius i on cada ciutadà mira per ell mateix. Una societat marcada per un individualisme davant el qual poc pot fer el polític amb la seva defensa minoritària de la visió de conjunt, de l'interès general. Es tracta d'una línia de crítica, que recolza en dos arguments clars: en primer lloc, el fet que en trobem davant d'una anàlisi poc sòlida. És que potser no s'han viscut, a Catalunya, a Espanya i a Europa, moments -alguns de llargs, altres que encara duren- d'il·lusió col·lectiva, de projecte compartit? Exemples en són els governs socialistes de González i Jospin; la transformació de Barcelona. En segon lloc, en el moment polític: no podem deixar de prendre nota del fet que Pujol, que tan poques preguntes es fa, expressa aquestes en un context de crisi indubtable del seu govern: la crisi de valors socials és denunciada, justament, quan més clara és la inexistència d'un govern a Catalunya. Podem preguntar-nos: si realment existissin aquest esperit de comunitat, aquestes aspiracions col·lectives, des d'on -amb quins instruments-, i cap a on -amb quin programa- podria Pujol liderar-los? No obstant, hi ha una altra crítica possible, més benèvola en cert sentit però igualment profunda, i més interessant: que el seu discurs no sigui la defensa d'un polític davant l'exigència creixent de la societat, sinó l'expressió honesta d'un dirigent que no pot sinó fer palès el seu desconcert, i finalment la seva incomprensió i desacord, davant Catalunya tal com és i els catalans tal com són, amb els seus desitjos i aspiracions diverses. Podríem dir més: no el desacord davant una realitat que no s'acomoda a la seva pròpia visió -i que reclamaria l'impuls, el lideratge de l'home públic-, sinó el desconcert i la confusió profundes davant la constatació de la inexistència d'aquella societat projectada i imaginada, finalment irreal. I és que, al llarg de dues dècades, Pujol ha anat projectant sobre nosaltres una imatge unifocadora que s'ha arribat a creure ell mateix. Un missatge que ha donat bons rendiments electorals al seu partit, però que ha tingut efectes nefastos -i per sort limitats, com ara es veu- sobre la societat catalana, un patrimoni bàsic de la qual és la seva diversitat. Una diversitat que pot convergir en la defensa d'interessos múltiples, de país, amb la identitat en primer lloc; però que tolera malament la simplificació, el maniqueisme i l'ensopiment. El projecte d'una Catalunya única dissenyada per un president que no és només el líder del partit més votat, sinó la veu de l'esperit, xoca amb la imatge de la Catalunya real, plural i exigent. Pujol ha encapçalat un projecte on, darrere un gran eslògan -la construcció nacional- s'ha amagat, justament, una estratègia política farcida de les tàctiques, dels arguments i les actituds que ell ara troba tan inadequades, tan incòmodes. Perquè si alguna cosa ha caracteritzat el pujolisme ha estat la reivindicació permanent, la incapacitat per arribar a acords i a consensos -tant amb Espanya com amb les forces polítiques catalanes- clarament explicitats, acords que representessin aquest bé comú que ara ell troba a faltar; una política marcada pel regateig curt, el qué hay de lo mío i presentada, sorprenentment, com la millor estratègia per a Catalunya. Una estratègia inútil avui per a Catalunya, i inacceptable per a dos anys més. Des del govern de la Generalitat s'han fet, tanmateix, grans conquestes, recolzades, però, sobre grans consensos: calia construir el país alhora que s'assentava l'administració autonòmica. A vegades, les discrepàncies es van haver de deixar de banda davant la necessitat de fer front comú en matèries essencials. Ja fa alguns anys, no obstant, que ha arribat l'hora de la política: de fer front a les demandes de les persones, a vegades conflictives, en un Parlament i amb una oposició crítica i proactiva. Uns ciutadans i un sistema de partits catalans que s'han fet madurs alhora que el seu govern envellia. I a aquesta societat madura -i per tant exigent, que s'autoafirma, que ja no es pot entabanar amb facilitat- cal posar-li davant, al costat, un govern que l'escolti i que l'estiri, sense dirigismes però sense vacil·lacions, cap a un projecte on totes aquestes aspiracions, aparentment centrífugues, trobin sentit. �Aquelles grans conquestes, no obstant, han vingut molt facilitades pel fet que eren els socialistes els que governaven tant l'Estat com les ciutats de Catalunya. Un Estat de benestar l'enfortiment del qual ens ha beneficiat, i uns municipis que han gestionat de prop, ells sí, la diversitat de la societat, la immediatesa de les seves demandes. És, justament, des de l'experiència de governar una ciutat com Barcelona, i de la constatació de l'empenta amb què es governa en aquest moment, que es pot constatar que els temps no ens porten necessàriament la pèrdua del sentit col·lectiu i que és possible construir projectes ambiciosos, en la mesura que siguin compartits i que responguin a les demandes d'aquesta societat, per sort madura i exigent. 29/4/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Escoltar, proposar, governar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Pujol, Jordi, 1930- Democràcia Acció política Model social Societat Identitat col·lectiva Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1374 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/857/0000001558.pdf 96743a59a9525b7beba87a46a8475433 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 14/05/2001 (3766997) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12 Pasqual Maragall puntualiza En relación con el agradable intercambio que ustedes organizaron entre Alberto RuizGallardón y yo, publicado ayer en las páginas de Domingo, debo aclarar lo que sigue. Decir que el Estado invierte más en Cataluña que en Madrid no sólo es equivocado: es lo contrario a la verdad (12,6% en Cataluña, 20% en Madrid, según ustedes mismos). Ponerlo en titular, entrecomillado y sin autor, no sólo es equívoco, es contrario a las normas de estilo y a la deontología periodística a las que ustedes nos tienen acostumbrados. Poner en mi boca, en subtítulo, que Barcelona ganó a Madrid en 1992 y luego que Madrid nos da sopas con honda -ocultando la última parte de mi razonamiento, que es advertir que Madrid toca techo y Barcelona está identificando ya sus proyectos de futuro- puede gratificar a los lectores de Madrid, pero ofende profundamente a los de Barcelona. A mí me decepciona. Es una lástima que un debate ("Madrid se va"-"Madrid se queda") que tantos seguidores de Internet ha tenido y que ha dado lugar a una iniciativa editorial tan interesante y tan bien transcrita como la de la conversación con Alberto Ruiz-Gallardón se haya frustrado por unos titulares tan torpes. Una lástima. Ya lo arreglaremos y les recuerdo que la verdad está en los detalles. Por cierto, la foto gaudiniana no es en el parque Güell, sino en la casa Milà del paseo de Gràcia llamada La Pedrera, cosa que veo ustedes han rectificado en la edición del sábado. Con todos estos errores damos razón a quienes pretenden que nunca nos entenderemos y se la quitamos a Alberto cuando contesta que la culpa la tiene el ensimismamiento catalán. La culpa es de la distancia y hay que vencerla andando cada parte un trecho.- Pasqual Maragall. Barcelona. 66 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1103 Title A name given to the resource Pasqual Maragall puntualiza Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Madrid Barcelona Ruiz-Gallardón, Alberto Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-05-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8 PDF Text Text El moment polític a Catalunya Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01) Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència. Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i, sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona. ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit. Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement internacional amb l’acreditació de la International Association for Management Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya. També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de Catalunya, continuarà progressant. Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides per afrontar el futur. El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la realitat. El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut). Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una empresa. 1 �Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar: En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el món de l’empresa. Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures, haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern. L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i posició de Catalunya a Espanya. La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius. La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000 persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball. Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència. Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos casos. La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial, manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques que el Parlament català qüestiona seriosament. Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la immigració en una perspectiva més constructiva i realista. 2 �D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i en la propietat. Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura, encara hi podríem afegir-ne dos més. Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics: Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han rebut crítiques del Conseller del ram). Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori, seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi. Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat. Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori, seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge, l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració, aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi. La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de superar-los, per cert). És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig, inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte 3 �d’investidura. No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis importants en la dinàmica parlamentària. Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda. Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament. Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida democràtica. Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de reflexió. La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació fins ara. Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit – líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern. El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc. El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb perseverància. Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop 4 �menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus pobles. Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses. En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat; però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de l’alternativa de govern. En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya. Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral, revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern. Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut. La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment, l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i d’adaptació de l’Estatut. Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de país. Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de Catalunya. Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per Europa. La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat. Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències 5 �imprevisibles. Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys. No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats. No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre el substantiu de les idees i projectes. *** Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur. Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures, medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local… Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual, des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent. Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i la necessària aspiració a una societat més justa. Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del coneixement. No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana. El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores. Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995 l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea. Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament. 6 �No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada. Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció. Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades. Vegem-ne alguns: Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta part de la nord-americana. La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables ( 12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya). Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i 3,4% a la UE). Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del 30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a més del 41%. De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus d’empreses i centres operatius. La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de manifest tots aquests problemes. Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la concentració geogràfica. Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que concentrin un bon nivell d’activitat. El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració 7 �factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris. Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada pels processos de globalització. No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I, etc., etc. I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors emergents avançats tecnològicament i de gran creixement. Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també cervell. Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic, farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable qualitat de vida. Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica. De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial, basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals" de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords, col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments dels mercats globals. 8 �Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses". Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts. La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament. Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern del Partit Popular encara empitjoren les coses. Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport, ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que pagar la connexió amb l’aeroport). Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat, acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris). La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants, el centre de la qual és Barcelona. Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès, amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat. La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa, només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar. Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1) reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema sostenible. 9 �Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les desviacions o ineficiències que ara es pugin produir) Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants. En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més, imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol territori. En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles. En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la igualtat. Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació dels barris de les nostres ciutats. Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur. Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat. Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a sostenir la necessària política de benestar social. El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social en el futur. Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també facilitar la inserció laboral de les dones. S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament dramàtica. Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur. Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se 10 �entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat abans. Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques. Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions, serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra economia. *** He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent posicions i oportunitats. Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que tan pocs resultats ens ha donat. Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la societat catalana, els pilars dels quals són:  L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli vertebrador. La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que Catalunya necessita. El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a l’estabilitat econòmica.  Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan configurant. Moltes gràcies, Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El moment polític a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Balanç Catalunya Política Oposició Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-05-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/869/0000000571.pdf 315389641b5ec234018f425e16696cc3 PDF Text Text ¿"Impasse"? Article de Pasqual Maragall a El Pais (29-6-2001) Tres nacionalismos marcan el paso en la gobernación de España: el español en Madrid, el vasco en Vitoria y el catalán en Barcelona. El socialismo domina en seis autonomías, aliado con nacionalismos o regionalismos en Andalucía, Baleares y Aragón, y en algunas grandes ciudades: Barcelona, A Coruña, Santiago, Sevilla, San Sebastián... El resto de autonomías y grandes municipios son gobernados por el Partido Popular o por los nacionalistas periféricos: Madrid, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Valencia, Las Palmas... Todo el país ha estado y está pendiente de Euskadi. La situación allí es más esperanzadora. Veremos. Se acercan las elecciones gallegas para el 7 o el 21 de octubre de este año y luego ya nada hasta las locales, autonómicas y europeas de mayo de 2003. Seguidamente, en octubre del mismo año llegarán las elecciones catalanas y, finalmente, las elecciones generales en marzo de 2004. No se prevén grandes adelantos en esas convocatorias, excepto el posible adelanto de las catalanas si Aznar se cansa de Pujol o simplemente si prefiere distanciar las elecciones catalanas de las españolas. Pero también es posible que la extraña alianza del nacionalismo español y el catalán se consolide hasta el final para evitar riesgos mayores. Un resultado adverso para ambos en Cataluña podría dar la señal de partida de un cambio general de escenario. Quizás el cambio de viento se produzca ya en Galicia en otoño. Veremos. Entretanto, a partir del 1 de enero España presidirá la Unión Europea. Barcelona, hacia el mes de marzo, será el escenario de una cumbre significativa en la que se repasará el legado económico-social de la cumbre de Lisboa. Piqué, al que no deseo más problemas que los derivados del cargo, podrá compararse entonces con el Solana de la Conferencia Euromediterránea, cuyo éxito le proyectó primero a la OTAN y luego al quasiMinisterio de Exteriores y Defensa de la Unión Europea. En este contexto, España deberá comprobar la resistencia del mensaje popular y la solidez del nuevo lenguaje socialista. El mensaje popular ha basado su éxito en España en la contundencia (a pesar de la ineficacia) de la respuesta política al terrorismo, y en las emociones levantadas por la casi repentina comprobación de que somos un país llamado a ser destino de importantes contingentes de inmigrantes extracomunitarios. La fijación vasca de los españoles y el drama de El Ejido, con efectos muy fuertes a principios del año 2000, fueron decisivos en las elecciones de marzo de aquel año. El mensaje socialista ha conseguido una resurrección espectacular, de la mano de José Luis Rodríguez Zapatero, de menos de un año para acá. El buque no se había hundido, sólo se había sumergido. Las cosas están más equilibradas. La España del barullo está pasando a ser la del PP; la de Zapatero es clara como un vaso de agua. Y hablando de agua, la posición socialista es la que más corresponde a lo que Joaquín Costa diría hoy. Costa y Cañete no acaban de ligar. Hoy Europa hace las cosas de otro modo y entiende mejor a Zapatero que a Aznar. La España de la confianza se entiende mejor con la Alemania de la lealtad federal que la secular España desconfiada y temerosa de sus propios demonios que Aznar representa a la perfección. ¿Cómo siguen todas aquellas emociones ahora? La inmigración extracomunitaria ha enviado una señal a nuestros inmigrantes interiores de los años sesenta en el sentido de que sus conquistas son precarias, más precarias de lo que creían. Los barrios de la antigua inmigración son el escenario hoy de la llegada de los extracomunitarios. Y de improviso todo un pasado de sufrimientos se ha hecho presente. La derecha ha comprendido, tanto desde el nacionalismo español como desde el catalán, que ahí tiene una baza, y ha extremado en algunos momentos (Ley de Extranjería, declaraciones xenófobas en Cataluña) sus posiciones de rechazo a la novedad. Lo que es más grave: la buena voluntad y los indudables efectos positivos de la reforma educativa han sido desbordados por la realidad. La autoridad del maestro y del profesor es frágil ante una juventud que es más adulta más pronto y a la que se alarga la presunta juventud en una enseñanza secundaria que muchos chicos y chicas no desean. A ello se añade la inadecuación -real o imaginaria- de las enseñanzas profesionales y las dificultades materiales propias de toda reforma. Ahí la nueva inmigración ha añadido factores de complejidad. Y la dualidad escuela pública/escuela privada consolida el callejón sin salida. La escuela tiende a dividirse en dos: la de los problemas y la de las soluciones, la que tiene problemas en las aulas y la que no, la que tiene inmigrantes y la que no, la que tiene circuitos desde la guardería a la Universidad y la que no. Inseguridad es la palabra para describir esa situación. Lo que parecía ganado ya no es tan seguro. La tranquilidad y mejora de los barrios, y la educación de los hijos, que parecían garantizadas hace 10 o 15 años, y que eran la razón vital de varias generaciones de españoles, ya no son tan evidentes. Barrios dignos y escuelas dignas son hoy la preocupación de muchos ciudadanos. Sin embargo, la clase media ha crecido de forma espectacular. (Y convive, con algo menos de ansiedad, con esa nueva incertidumbre). Los socialistas no nos dimos cuenta de ese crecimiento hasta que ya era demasiado tarde. El socialismo 'murió de éxito' en el sentido de que no entendió que el éxito de las políticas adoptadas, y evidentemente el éxito de la economía europea, habían ayudado a crear un nuevo público, deseoso de más libertad, y de menos impuestos, o en todo caso de un Gobierno más ligero y más próximo, más amigo y más cómplice del ciudadano. �Las ciudades pasaron masivamente a votar a la derecha. ¡Las ciudades! que habían sido el bastión de la izquierda. (Sólo en Cataluña y Galicia, y en San Sebastián, se salvaron los muebles en 1995). Ahora mismo, la inseguridad en la calle, y el hastío que produce la violencia y que multiplican los accidentes y las catástrofes que nos visitan a diario en televisión, radio y prensa, afectan a unos y otros, trabajadores y clases medias. Ahí la derecha tiene otra baza. En tiempos de inseguridad, no hacer mudanza, diría hoy el dicho. Curiosamente la inseguridad en la calle es uno de los mayores fracasos de nuestros gobiernos conservadores y nacionalistas. El alcalde de Barcelona, Joan Clos, no se cansa de denunciarlo. Y lleva razón. La Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad señala que ésta es competencia del Estado y de las autonomías que la tengan transferida. La policía local es sólo coadyuvante en la medida en que sea requerida para ello. En el caso de Cataluña, nadie quiere ser el responsable: la policía nacional, como va siendo sustituida por la autonómica, no cubre vacantes; la autonómica todavía no ha llegado del todo, y la local está cansada de pagar el pato que la proximidad a la gente le obliga a no eludir, cosa que los alcaldes reflejan con indignación. La alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet me decía hace poco que en vez de los 130 policías nacionales que corresponden al tamaño de su ciudad, tiene sólo 85. En realidad, como reflejaba hace poco un reportaje en Abc, la policía considera que jueces y fiscales no dan abasto, y que en consecuencia el trabajo policial es inútil. El porcentaje de autos de prisión provisional sobre detenciones es irrisorio, según la policía de Madrid. La multirreincidencia no se castiga y ello perjudica la moral de policías y ciudadanos. Esa es otra de las emociones o sentimientos extendidos por todo el país. Y es una sensación compartida que va a hacer aún más difícil la aceptación de los nuevos inmigrantes extracomunitarios en nuestras ciudades. La manía ibérica por la lejanía y lentitud de la justicia como prueba de ecuanimidad está llevando a la desmoralización ciudadana. La justicia local duerme el sueño de los justos en un cajón del Congreso de los Diputados, encerrada en dos leyes que nunca se aprobarán: la Carta Municipal de Barcelona (¡sólo faltaría: qué se han creído éstos de Barcelona!) y la Ley de Grandes Ciudades que hizo el secretario de Estado del PP, Francisco Camps, y que decayó al finalizar la legislatura pasada (¡y la había hecho para extender los beneficios de la justicia local y otras innovaciones legales de la Carta a todas las grandes ciudades!). Finalmente, el terrorismo, que ha perdido las elecciones vascas tanto o más que el nacionalismo español, va a apretar fuerte para no quedar definitivamente vencido. Su única esperanza es que sus ataques levanten de nuevo tal aversión por Euskadi en el resto de España que se vuelva a abrir la fisura nacionalista en el campo de los demócratas: abertzales en un lado y españolistas en el otro. Lo han dicho el otro día en Gara. Nuestra esperanza es que los terroristas, de tanto apretar se caigan, como ocurrió en Barcelona en 1992, antes de los Juegos Olímpicos, y que los demócratas vascos de toda condición se unan, empezando, como propone Gemma Zabaleta, la secretaria de política institucional del PSE, por los ayuntamientos y las escuelas, que es donde se fragua (o se pierde) la confianza entre unos demócratas y otros. La falta de auténtica sensibilidad, compañía y deferencia de algunos (si no muchos) ayuntamientos nacionalistas vascos con los concejales vascos populares y socialistas amenazados ha sido para mí uno de los espectáculos más inmorales de estos últimos años. Éstas son las emociones dominantes hoy, y probablemente lo serán aún por un tiempo. ¿Impasse? No necesariamente. Hay factores paralizantes, como las alianzas contra natura que he mencionado al principio. Ahora el Gobierno popular presentará un acuerdo sobre la financiación autonómica en que se arreglarán los entuertos del pasado (¿y qué van a decir las autonomías si precisamente están maniatadas por las deudas de ese pasado?), pero no se solventarán los problemas del futuro: la distancia entre los resultados del régimen foral y el común, que ya vienen de Franco, en el caso de Álava y Navarra; la lejanía de la financiación local respecto a la que debería ser; la arbitrariedad de la inversión estatal directa; el miedo a la transparencia de las balanzas fiscales, que en la RFA son aireadas sin rubor y aquí producen terror; y la falta de definición de un criterio de equidad a largo plazo basado en el pago por renta y el cobro por población, corregida ésta por una serie de factores razonables. Tendremos cesto de impuestos indirectos y especiales, poco dinero adicional (no está el horno para bollos), flexibilidad de tipos impositivos... y una falta total de coraje para enfrentarse con la solución del problema financiero del sector público a tres niveles que montó la Constitución y desarrollaron los Estatutos. Los tres nacionalismos que mandan, por la propia definición de nacionalismo, no se pondrán de acuerdo más que en la asunción repartida de los errores del pasado, errores que, además, negarán como San Pedro, tres veces si es preciso. La verdad es que el Estado, en los últimos cuatro años, ha crecido más que el producto nacional bruto y, por tanto, más que las autonomías. La devolución de recursos hacia la proximidad y la sociedad ha sido inversa, de abajo arriba. Por primera vez en los últimos 22 años. Pero la vía de la evolución política de este país está marcada. - La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria (no se entiende cómo Aznar, que tiene por virtud el cumplimiento de lo que está mandado, incumple en eso). �- La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas -algo que han pedido todos los partidos menos el PP-, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los símbolos de España. - La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa -lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión-. - Finalmente, y casi más importante, la traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de distintos pueblos ('los pueblos de España' de los que habla la Constitución). - Y la traducción de todo ello en una auténtica mejora de la vida civil, de la vida en nuestras ciudades y pueblos, con una imposición fiscal menos complicada y onerosa, con seguridad, justicia local y enseñanza local -según el modelo anglosajón-, con colaboración entre la enseñanza pública y la privada, y con devolución de competencias a los territorios y a los ayuntamientos. A 1 de enero de 2002, como tarde, habrá que ponerse a trabajar en todo ello. El impasse, el callejón sin salida, no es tal. Hay una valla, pero no un muro. Al otro lado de la valla, la España plural y viva; de este lado, la peleada, asustada y dividida. 3/7/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1373 Title A name given to the resource ¿ Impasse ? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Política Model social Nacionalisme Immigració Seguretat ciutadana Espanya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-06-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf b2260604650a57573f3305d99f934bc5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico (19-8-2001) Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell. A. Carbonell Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions" VA NEIXER A BARCELONA EDAT 60 ANYS TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997) LUIS MAURI --Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra? --L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari ficar-se en el fang de la realitat. -- Quins somnis ha traït vostè? -- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també. -- Pot ser més precís? --Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem, tot se'n pot anar en orris. --Li preguntava pels seus somnis traïts. --La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res. -- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de classes? --L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és �aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia. -- El món serà global o no serà? -- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps. -- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global? --La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats menys amos del nostre destí. -- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels elements globalitzats? -- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple, Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els altres, també. --Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se de la competició electoral. --I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en escons. --Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho digui, una mica hipòcrita... --Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada, encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta. -- Quina virtut política de Pujol considera envejable? --Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la història i la seva fidelitat a Catalunya. -- I de Mas? �--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas. Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació --Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne... --No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar 50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment. Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les inversions... -- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol? --Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma, de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és una nació. -- Només la defensa de la identitat? --I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3. -- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna? --En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no tenir fills. --A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V? --Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul. Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU. -- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero? --El de Zapatero. --Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més pragmàtica que sincera. --Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic. Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia �falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui, però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat. LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL LA IMMIGRACIO El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona. "Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60, que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar. Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem". LA CLONACIO HUMANA Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana. " Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de fabricar-ne nosaltres". L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació. "Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise, ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una estratègia purament de màrqueting." FIDEL CASTRO El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori. "Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament". PASQUAL MARAGALL RADIOGRAFIA L'amant de la vora del precipici Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu, heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Globalització Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Oposició Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-08-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001) No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta La Vanguardia 03/09/2001 ALFREDO ABIÁN Barcelona Titulares OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘ Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo’ " PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque dice que eso ya lo hace Mas?" Pedro Madueño NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de pragmatismo de vía estrecha" GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad" MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver quiénes la votan" Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada, quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al nacionalismo español. -Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999. -Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral política. -Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo. -Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras, pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación, tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos. -Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido a Esquerra e Iniciativa. -No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para ganarlas numéricamente. -Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente. -No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será �contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido hasta ahora. -Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura. -Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No me parece muy congruente. -¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista. -Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas, aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del catalanismo tolerante. -Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias del nacionalismo catalán. -No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso. -Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta. -Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP: dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho para afrontar el siglo XXI. -Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar. -Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados. Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del pujolismo. ¿En qué quedamos? -Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España. �-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años. -No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve. -Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de España. -Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema, sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se reconozca a sí misma como lo que en realidad es. -Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de debilidad de los nacionalistas? -Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez que no me considero abuelo aunque tengo un nieto. -Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva de hacer política, incluso un estilo personalista. -Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida. -Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna. -Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista, católico... -O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma moneda. -Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC". Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas de ayuda familiar, tal y como usted propuso. -Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos. -¿Por ejemplo? -Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen �moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Abián, Alfredo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Oposició Pujol, Jordi, 1930- Catalanisme Nacionalisme Acció política Convergència i Unió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1750/0000001347.pdf 608ba1c7038b16486ab9155047e6450c PDF Text Text Més ambició per Catalunya Conferència de Pasqual Maragall (Auditori de La Pedrera)(06-09-2001) Bona tarda a tothom, Bé, tenim aquesta trobada al sortir d’un estiu carregat de missatges. Una trobada, com cada any, per a iniciar el curs i veure quina és la situació política d’aquest país, i també per a exposar els nostres projectes de futur. Dic que sortim d’un estiu carregat de missatges: la globalització esclata. Ahir o abans d’ahir vaig sentir que un vaixell turc havia llençat al mar centenars d’emigrants kurds i afganesos. No és la primera vegada que passa, ho hem sentit aquest estiu, i abans de l’estiu, per descomptat. A les fotografies de l’euro-túnel, -aquesta meravella de la tècnica moderna que és passar per sota del Canal de la Mànega- hi ha un forat per on la gent es cola des d’un camp de refugiats francès que hi ha prop de l’embocadura del túnel a la frontera, i prova de passar a Anglaterra, amb les policies corresponents tractant d´impedir-ho; i, per descomptat, a l’estret de Gibraltar, des de fa temps i d’una forma constant. En el món, els joves radicals s’estan revoltant, i no hi ha una distinció fàcil entre la joventut biològica estrident revoltada contra tot el que s’ha de fer, (aquesta és llei de vida i de vegades és llei de vida que va contra la vida mateixa) i la joventut revoltada de forma massiva però pacíficament, a favor d’una altra globalització: la de la justícia, la del control dels diners internacionals, la de tots els que són contraris a la pena de mort, al tràfic d’armes, a la impunitat dels paradisos fiscals. Això que abans era una especulació de columnes i col·laboradors de diari ara és un sentiment que es va estenent amb una joventut que diu: “prou”. Joventut i no tan joves, evidentment. L’Agnoletto, un dels líders del moviment pacífic anti-globalització de Gènova, no crec que sigui tan jove. Torno a dir: és un moviment proglobalització, però per a una altra globalització o per a una globalització d’aquells instruments que faran possible que la ‘globalització´ econòmica estigui sota control, és a dir, que no sigui salvatge com està sent, que no tingui els efectes horribles que està tenint. Tampoc hi ha, a casa nostra, distinció fàcil entre terrorisme i violència al carrer; desgraciadament ho sabem perquè això ens porta anys de dolor i de preocupacions. El terrorisme és difícil d’aïllar d’una situació que s’ha anat podrint i que ha anat envaint el carrer al País Basc. Els sistemes d’ordre públic fallen. Això no és fer catastrofisme, això és una constatació. Agafem d’entrada, per exemple, tot el que realment aquest estiu ens fa sentir inquiets. Juntament amb la confiança que en Pepe Montilla deia que teníem, i que tenim, en el poble de Catalunya, que és un poble desvetllat i que està desitjós de llançar projectes nous, hem de constatar el fet que hi ha coses que ho impedeixen; hi ha la part negativa d’aquesta balança positiva i aquesta és la part que estic resumint. La nova economia, en efecte, patina. L’apatia política em preocupa més. Segons com, dóna ales al desaprofitament dels projectes que justament calen ara, en aquesta situació: el Fòrum 2004, per exemple, la taxa Tobin, o el Tribunal Penal Internacional; 1 �amb algunes excepcions positives en què això supera l’apatia política i es fa realitat, com és el cas de l’acord antiterrorista europeu, positiu, o com és el cas del salvament, pels pèls, de l’acord de Kyoto per al medi ambient, i per a la lluita contra l’escalfament de l’atmosfera. Hi ha hagut un acord, segurament no tan feliç com alguns voldríem, però hi ha hagut un acord. Però, en general, veiem que l’apatia política, la passivitat davant de la fortalesa d’aquest moviment espontani de globalització que ho supera tot, és més forta que no pas la voluntat d’aquells que voldrien que aquest moviment, sense deixar d’existir, fos acompanyat per la globalització humana, democràtica i profunda. Potser és ‘apatia´ la paraula que convé també aquí a casa nostra. Jo diria també ‘pragmatisme extrem´; diria ‘anti-idealisme´, quasi. Hi ha una passa de l’anti-idealisme al pragmatisme. Hi ha desconfiança, hi ha pactes desinteressats, però hi ha encara més pactes interessats, massa interessats i gens interessants: superficials, numèrics, electorals, de curta volada. Aquests pactes que estem veient aquests dies són d’aquells pactes que dius: “cap a on va tot això?” i si vas gratant et trobes que en el fons no hi ha altra cosa que un conservadorisme que no és ideològic, és pragmàtic. És un conservadorisme de quedar-se tot com està. No es tracta, doncs, de repetir per part nostra el diagnòstic de la situació política. Vam tenir un primer any autonòmic esperançador amb un govern insegur però alguns acords innovadors i interessants: l’audiovisual, les vegueries i l’ordenació del territori en general, l’acord parlamentari de rebuig del transvasament de l’Ebre, també l’acord de rebuig del terrorisme (aquest, una mica més tard), i l’acord de Convergència i Esquerra Republicana sobre el finançament autonòmic que es va escaure l’octubre de l’any 2000 i que ahir va desaparèixer absolutament – s’ha confirmat en les votacions del Parlament aquest matí. Després d’aquest any, que no va ser grandiós però que va ser esperançador (de més vitalitat i amb una mica més de presència del Parlament a la vida política catalana), un any perdut. Un any sense il·lusió, dominat pel pragmatisme, l’any del catalanisme oficial igual a zero, reduït a la mínima expressió, l’any de la condemna contra les terres de l’Ebre, de la pesta i les vaques boges i, finalment, d’un acord financer bo per a algunes comunitats autònomes però, òbviament, no per a Catalunya. A aquestes comunitats, els arregla el passat però no el futur. A nosaltres, ni passat ni futur, però segurament a algunes comunitats que hi han estat a favor realment els ha arreglat situacions que havien quedat, des d’un punt de vista numèric i quantitatiu, molt malament. És el cas d’Andalusia, on faltaven quatre-cents mil habitants, suposem, en el compte de la població que es feia servir. Aquests hi han guanyat però ningú pretén, ni els andalusos i per descomptat tampoc el Partit Socialista Obrer Espanyol, que aquest sigui un acord bo de cara al futur, entre altres coses perquè és un acord que no té garanties. Així com fins ara els diners que ens enviaven eren a compte d’una quantitat que s’havia d’anar actualitzant cada cinc anys i que representava el cost present dels serveis que ens van enviar al principi i dels que després ens han anat enviant, ara no ens envien una quantitat a compte dels serveis que hem de fer, ens envien uns 2 �impostos i la feina és nostra. Si aquests impostos van bé, fantàstic, si no van bé, pugem nosaltres la pressió fiscal. Aquesta és una mica la situació en la qual estem des del punt de vista de l’acord financer, i no m’hi vull posar més, perquè prou que hem discutit aquests tres dies fins a la sacietat, pràcticament, i amb aquesta cosa que té el Parlament, amb la impressió que hi ha que som dos parets que topen, que es parlen, però que no se senten. En tot cas, nosaltres hem dit el que havíem de dir i direm el que encara ens falta per dir. Direm quin és el nostre model, i ho direm d’acord amb Jordi Sevilla, José Luis Rodríguez Zapatero i els amics del PSOE, perquè volem que aquest sigui un model bo per a Catalunya però també per a tota Espanya. En això, alguns de l’Esquerra no estaran d’acord, però nosaltres sí. Nosaltres pensem que l’única solució per a Catalunya és arreglar Espanya. Ens diran que en el fons són il·lusions, que és impossible arreglar Espanya, que ja sabem que al final no ens entenen. Doncs bé, nosaltres som tossuts de mena i tenim aquesta dèria. Aquest és el nostre compromís i aquesta és la nostra voluntat: proposar a Espanya una solució “catalana” (perquè hauria de ser de la major part possible de les forces de Catalunya) als problemes que té Espanya, i no pas arreglar només els problemes de Catalunya perquè si només arreglem els problemes de Catalunya, no arreglarem els problemes de Catalunya. Catalunya només té solució si Espanya canvia, no en el sentit d’anar endarrera del que ha anat, com diu la Declaració de Barcelona, sinó al revés, anant més enllà del que ha anat (que ha anat molt bé). És la primera vegada que durant vint anys, des d’en fa cent o dos-cents, Espanya ha tingut autonomia, llibertat i democràcia. Començar les declaracions dient: “això no va” és dir exactament el contrari. Espanya va, i tant que va. Ha tingut per primer cop en un segle vint anys acceptables. Va malgrat tot, malgrat moltes coses que no van (entre elles segurament el govern, que per a nosaltres no és el millor govern que hi hauria d’haver) però, en tot cas, nosaltres pensem que la missió de Catalunya és justament la d’afirmar de forma contundent que Espanya té solució, i que sense Catalunya no la tindrà, i a l’inrevés, que sense una solució espanyola Catalunya no la tindrà. Catalunya no pot ser una excepció. Altres sí que ho poden ser, tenen les seves regulacions històriques, els seus furs i els seus drets, etcètera. També tenen la mida que tenen i estan posats on estan posats, i nosaltres tenim la mida que tenim i som el que som. Certifico que Espanya no té solució, si no és amb Catalunya ajudant-hi fort. Nosaltres tampoc la tenim, si no és entenent a Espanya. El nacionalisme ho ha fet malament en aquest sentit. Objectivament, no ho ha fet malament. És evident que el nacionalisme català ha contribuït a aquesta governabilitat espanyola. El que li ha faltat al nacionalisme català és confiança en ell mateix, i una mica d’atreviment. Li ha faltat pensar que si seguia per aquest camí i es franquejava una mica més amb Espanya, probablement les coses li anirien molt millor a ell, i per descomptat a tot Catalunya. Això és el que nosaltres pretenem i això és el que nosaltres, amics, farem. Aquest ha estat l’any de la condemna de les terres de l’Ebre, com he dit, l’any de les vaques boges i l’any d’un acord financer negatiu. Nosaltres canviarem aquest acord. Nosaltres tenim en aquest moment els elements per a poder construir un model molt millor, però ha de ser un model complet. Si el que se’ns dóna és llibertat de posar impostos, per exemple, i de viure dels impostos que posem en un percentatge més 3 �elevat que no pas fins ara, és evident que hem de saber en quin marc juguem, i aquest acord no ho especifica això. Aquest acord no diu què passa amb els ajuntaments, no diu què passa amb els fons europeus, i no diu, ja posats a parlar de despesa pública a Catalunya, quant hi invertirà l’Estat. No demanem que ho digui amb detall sinó amb quines lleis, amb quines línies i segons quins principis, el Govern espanyol repartirà la seva inversió pública directa, que no té res a veure amb l’acord al que s’ha arribat entre les diverses autonomies. Quant hi posarà a les àrees metropolitanes?, i quant a l’agricultura?, i quant a la perifèria? i quant al centre?, i quin és el model d’Espanya que tenim?, aquest de les línies de tren i d’avió que surten de Madrid “para unir todos los puntos que están alrededor de Madrid” (que és la definició d’Espanya del senyor Álvarez Cascos) , o una Espanya que té uns eixos, que té una estructura i que té una xarxa i que, per tant, ha de tenir una estratègia per fer funcionar aquesta xarxa bé. Això voldrà dir, doncs, un arc Mediterrani que funcioni, un arc Cantàbric que funcioni i tantes coses més que no es resolen amb la definició d’Espanya com un conjunt de punts al voltant de Madrid que s’han d’unir com més ràpid millor. Per què dic això en aquest punt? Ho dic perquè la inversió de l’Estat depèn de la concepció que es tingui del que és Espanya i de com pot funcionar millor. Aquesta concepció no hi és i en aquest debat que hi ha hagut no hi ha aparegut per a res. Aquí s’ha discutit de diners, i només de diners. Ha estat un mercadeig en el qual les coses més importants no hi són. Per exemple, Manel Royes ha explicat que, segons els càlculs de la Diputació, el 30% de la despesa que fan els ajuntaments és per compte d’altri. Sigui de les autonomies, sigui de l’Estat (suposem que de l’autonomia en gran part, probablement perquè no té els diners). Tampoc hem d’acusar el govern d’allò de què no té la culpa, no té tots els diners que hauria de tenir, però del que sí que té la culpa és de no reconèixer el fet que bona part dels serveis que hauria d’estar donant els donen els ajuntaments, i per tant, si anem a Madrid a discutir el finançament autonòmic i no incloem també les grans magnituds del finançament local, estem tancant un model que no es pot tancar. Ens estarem fent la il·lusió d’haver tancat un model que no ho està, de tancat, perquè sempre hi ha l’escapatòria d’anar descarregant sobre els ajuntaments allò que l’autonomia no pot fer; això està passant a Catalunya ara, i probablement en moltes autonomies més. El nostre model serà un model complet; és l’únic que us puc dir perquè no és senzill de fer. Nosaltres ens volem assegurar abans de fer volar coloms, com s’ha fet darrerament, que les xifres que nosaltres donem són xifres que corresponen a la realitat, i que s’atenen a uns escenaris de futur que siguin creïbles, que no siguin un invent. Nosaltres, en aquest sentit, constatem que hi ha hagut resignació per part del govern. No té el poder ni els diners que ens havien promès que tindria. Hi ha hagut submissió de Convergència i Unió al PP amb un aval sense precedents, en la història de la política catalana, del nacionalisme català al nacionalisme espanyol. Dic sense precedents en la història moderna i per descomptat, sobretot, en períodes democràtics. No hi ha massa precedents d’això. Jo recordo una comissió executiva en el Partit dels Socialistes de Catalunya on nosaltres havíem de discutir si posàvem o no un recurs contra les LLOT famoses de l’any 86, les lleis que van suprimir la corporació metropolitana, que van fer les comarques copiant-les del 37, sense gran esforç i que 4 �van, més que fer, desfer unes quantes coses més. Aquestes que ara precisament estem revisant perquè, al cap i a la fi, fins i tot Convergència s’ha adonat que no van. En aquell moment vam tenir la temptació, i el dret, per descomptat, d’anar al Tribunal Constitucional i dir: “això no pot ser perquè la llei de bases de règim local diu que hi ha municipis, que hi ha comarques i que hi ha àrees metropolitanes, i les defineix.” El que hi ha a Barcelona és, per definició de la llei, una àrea metropolitana i l’Estatut de Catalunya sí que ho diu, que hi ha fets metropolitans, i que s’han de regular, i per tant, suprimir no és el que dret a llei s’havia de fer; potser haguéssim pogut anar al Tribunal Constitucional, però Raimon Obiols va dir: “non possumus”, no podem, perquè nosaltres pertanyem a una de les branques del més sòlid catalanisme que hi ha en aquest país. L’any 34, Esquerra Republicana, que tenia majoria al Parlament, va votar la llei de contractes de conreu. Els propietaris van dir que no, per descomptat, i La Lliga va dir: “hem perdut al Parlament, ens en anem a Madrid”. Hi havia hagut canvi de majories, en aquell moment: la dreta havia guanyat a Espanya però no a Catalunya, i la dreta catalana va dir: “aprofitem-ho”. Van anar al Tribunal Constitucional o de Garanties Constitucionals i el Tribunal va anul·lar la llei. Quan es fa la història de Catalunya i s’analitza què va passar i perquè va passar, i perdoneu aquest gir històric, probablement aquest fet va tenir una importància considerable. Raimon Obiols tenía raó. Nosaltres, en aquell moment, (segurament ara seria diferent), en el mes de març de l’any 1987, nosaltres haguéssim aparegut certament defensant uns drets però, en aquell ambient (que encara es perpetua, i això és el que és escandalós en aquest país) això hagués pogut ser llegit com una traïció a Catalunya per part dels socialistes en la línia del que la dreta catalana havia fet l´any 1934. I vam dir: “no ho fem”. Comentant això a la comissió executiva l’altre dia, Isidre Molas deia: “compte, que hi ha hagut altres ocasions”; quan va ser elegit president de la Diputació l’any 10 o l’any 12, en Prat de la Riba ho va ser amb els vots dels mauristes i en contra del vot dels republicans catalanistes, cosa que se’ls va tornar en contra perquè Acció Catalana al final va sortir del bloc de Prat i li va treure bona part de la seva base electoral, no molts anys després. Això pot tornar a passar, i el que hem vingut a dir és que en aquest moment nosaltres no serem còmplices d’aquesta situació, no volem ser còmplices d’aquesta aturada de Catalunya sota la ègida del pragmatisme. Nosaltres arriscarem, hem d’arriscar i prendrem iniciatives. D’aquí a un mes jutjarem en el debat parlamentari de política general –com està manat- els nou mesos del nou govern Pujol; curiosament estarem jutjant el govern d’una persona que diu que no el dirigeix, que no el coordina, que ja no ho fa ell, que va dir no fa gaire a La Vanguardia: “Mas lo hace más que yo”. És a dir, un president que confessa que ell no està complint l’Estatut, els articles de l’Estatut - jo me’ls he llegit- diuen que el President dirigeix i coordina. Ell diu que no ho fa, o en tot cas que ho fa més en Mas que ell. Per descomptat hi ha algunes coses que es poden delegar. A l’Estatut i a la Llei està especificat, però no ens hi ficarem, en això. Quan això va succeir el mes de gener vam dir: “això anirà malament, serà una confusió, i d’aquí a nou mesos (els hi vam donar nou mesos per veure com anava aquest segon govern Pujol), si va malament els posarem una moció de censura”, i ells van dir: “vostès per què volen posar una moció de censura a termini?”. Bé: els donem nou mesos per demostrar si el que pensem és veritat, els donem els mesos que es requereixen perquè això sigui efectivament comprovat; i està més que comprovat. Si el 5 �mes de gener teníem una raó que era més formal i de previsió que altra cosa, en aquest moment és una raó de pes i d’experiència: aquest govern va pitjor que l’anterior. Així doncs, després d’aquest debat de política general que defensarà en Pujol -no essent ell qui efectivament dirigeix aquesta política- vindrà un segon debat en què nosaltres presentarem la nostra moció d’alternativa, en la qual es discutirà no la política del govern, sinó la política de la oposició, la que nosaltres volem tirar endavant, la que jo vull dirigir i vull tirar endavant amb tots vosaltres i amb aquells que ens seguiran; i en front d’aquesta política, el dia de la moció d’alternativa -moció de censura, pròpiament, perquè és una censura al govern que no ho està fent bé, però és sobretot una alternativa a aquest govern- ells faran d’oposició. I nosaltres farem de govern. Aquesta serà la realitat; jo dic que en aquest debat serà en Mas qui contestarà encara que ells diuen que no; en fi, la història ens ho dirà. En aquest debat el govern pot intervenir moltes vegades, pot ser un debat llarguíssim, pot durar tres o quatre dies, si es vol, perquè hi ha un encadenat d’intervencions que podrien no deturar-se mai i fer-lo molt llarg. Avui hem sabut que, desgraciadament, el Parlament de Catalunya no tindrà instal·lada encara l’emissió de senyal directe, que és una de les moltes coses que en Rigol està instal·lant -i que nosaltres hem empès perquè s’instal·lin-. El Parlament, com en d’altres parlaments, ha de produir un senyal de TV i vendre’l després, i ha de poder distribuir a totes les televisions locals de Catalunya, per exemple, els debats que es puguin fer. Doncs això al mes d’octubre no hi serà, espero que hi serà pel desembre, no crec que sigui de mala fe però el cas és que no hi serà. Bé, en aquest debat ens faran d’oposició. Prou que ja ho fan ara, de fet ja ho han començat a fer abans d’hora, la qual cosa és un bon senyal, ens hi anirem fent. De vegades tinc la impressió que s’està produint allò del ¡Váyase Sr. González! –en comptes de González posem-hi Maragall- però el bo del cas és que jo encara no he arribat a governar. D’aquí a un temps ja els deixarem dir, però almenys que ho deixin passar un parell d’anys després de les eleccions -i encara en falten dos-; o sigui, d’aquí quatre anys que ho diguin, però ara? Doncs ja ho han començat a dir, i a més en això també van junts CiU i PP, com vostès saben perfectament. Nosaltres ens presentarem tal com som, assumint la nostra trajectòria a Catalunya i la nostra trajectòria a Espanya i disposats a afrontar els problemes més delicats: els de la immigració, els de l’envelliment de la població, els de la crisi de l’educació, els de la inseguretat ciutadana, els de la violència. D’alguna manera, tots aquests temes que he citat i que estan presents entre la gent van lligats. Som un país poc jove i, per tant, en perill de ser poc innovador, no dic poc innovador i prou, perquè ho és, però haurà de ser-ho més perquè les coses vagin com han d’anar. En tant que país que té poca joventut i una piràmide demogràfica quasi invertida -hi ha més vells que joves- és un país demandant d’immigració, per tant amb un sistema educatiu sobrecarregat, sense guarderies, i amb una Universitat mancada d’ambició i de suport per part del govern. 6 �Ara mateix s’està imposant a Espanya progressivament el districte obert, que vol dir que tots els estudiants d’Espanya poden assistir a qualsevol universitat amb una quota creixent: l’any passat era el 5%, aquest any és el 20%, l’any que ve serà el 40 o el 50. Les sis universitats de Madrid, instades pel Sr. Alberto Ruiz Gallardón, han decidit obrir les noves matrícules; ells tenen 285.000 estudiants, dels quals 40.000 o 45.000 són de nova entrada a la universitat. El 60% d’aquestes 45.000 places, que són 30.000, són obertes a tots els estudiants d’Espanya. Aquí, ens quedarem amb el 20%; jo n’he parlat amb el conseller, que és un bon amic meu, i li he dit “alerta, que això pot significar una mena de selecció natural gairebé darwinista”, que no ens permetrà beneficiar-nos de la millora de qualitat que podria sortir del fet que hi hagi els mateixos professors i menys estudiants. Però si obres la matrícula a tot Espanya hi ha més demanda i, per tant, la nota de tall (que és la intersecció entre els que demanen entrar i les places que hi ha) és més alta. Això vol dir que els estudiants de la mateixa facultat d’aquí o a Madrid, allà tindran una nota més alta i això significa que es podria produir, també en el camp de la universitat, un procés que fins ara no s’ha produït, afortunadament, però que s’ha produït en altres aspectes de la vida col·lectiva, i de la vida social i econòmica. Prou que ho sabem, els empresaris es queixen que se n’han d’anar a Madrid per a ferho tot, que se’n van. Nosaltres, aquesta cançó no la repetim, i en Joan Clos sempre que pot diu que això no és veritat, que Barcelona és més gran que Madrid, i té més empenta i més PIB (Producte Interior Brut), i és veritat. Però mireu, aquesta psicologia hi és una mica i hauríem de fer que no prosperés, i perquè no prosperi no és qüestió només de fer una propaganda en contra, o a favor de que anem bé, és qüestió de posar els mitjans per anar millor, i és qüestió de posar els mitjans perquè es quedin les indústries bones que tenim, i la universitat n’és una aquí a Catalunya –Estat no n’hem tingut però cultura sí, i educació també-. Sinó, la nostra política d’exportació de serveis quina és? quina és la més important? No podem deixar que d’aquí a cinc anys es pugui dir: “bé, aquells van començar a decaure en el moment en què el districte obert i la ‘globalització´ de la universitat espanyola va fer que els millors marxessin”. Això no pot ser. Espero que no serà i que hi haurà una reacció davant d’això. Ara mateix he parlat amb el rector de la Universitat Oberta de Catalunya que m’ha trucat per dir-me que, amb la nova llei d´universitats, la UOC desapareix, que no pot seguir. És una llei tancada, burocràtica, funcionarial i una universitat que està concebuda amb un aspecte empresarial, com és el cas de la UOC, probablement desapareixeria. Segurament hi ha solucions per la via consorcial amb les altres universitats - sempre hi he cregut- però, en tot cas, tot això que estem dient que es pot fer i que s’ha de fer no és per a quedar bé, sinó que és absolutament substantiu per a la bona marxa del nostre país. Repeteixo, aquest és un país que té problemes d’innovació; que té una demanda de residència, per part dels immigrants, creixent; que té un sistema educatiu complicat a causa d’això i també pels canvis que hi ha hagut i les noves lleis que s’han hagut d’anar aplicant (que són lleis bones però difícils d’aplicar); sense guarderies; i amb una universitat amb poca ambició al darrera per part del govern; que té alguns barris insegurs on es pot covar la intol·lerància, i no es fa res per evitar-ho, al contrari. 7 �És a dir, quan es fan comentaris sobre les dificultats que representa l’arribada de la immigració que s’està produint (s’està fent indirectament, no dic que sigui voluntàriament ni que s’estigui provocant conscientment a la xenofòbia) el que s’està fent és, d’alguna manera, intentar ajudar a resistir aquells que viuen en aquells barris, que són la gent immigrant de la primera fornada dels anys 60 que ara veuen amb desesperació que totes les millores que havien aconseguit al seu barri, amb aquelles escoles que eren una misèria fa tant anys i que ara són unes escoles bastant decents, que ara veuen, dic, que es comencen a complicar. Però no és tan clar que els estiguem ajudant. Aquesta visió que tenen els immigrants dels anys seixanta -que d’entrada ja diuen ara que no són immigrants i tenen tota la raó, són catalans de soca-rel, ciutadans de Catalunya- , que s’adonen que ara se’ls pot anar en orris tot el que han guanyat en aquests quaranta o cinquanta anys, i especialment en els vint anys de democràcia, és un dels fets més dramàtics i immorals que estan passant en aquest país, perquè passa als ulls de tothom i tots ens dediquem a discutir sobre valors i lleis d’estrangeria, però ningú sobre com es resol el problema al lloc on passa. Per tant, el desànim de la població d´aquests barris que estan veient com se’ls està complicant la vida i a qui només es dóna com a sortida la intolerància o la reacció visceral en contra d’aquesta situació a la qual no es donen solucions, és un fet immoral que nosaltres hem d’arreglar, tots, de comú acord. Per què tots de comú acord? Perquè hi ha temes que si no anem tots d’acord són molt fàcils de pervertir en la democràcia. La democràcia és el menys dolent dels instruments que hi ha, però no és perfecte, i hi ha problemes que no sap resoldre, aquells que tenen a veure amb la visceralitat de la gent. Problemes que, efectivament, o tots els partits es posen d’acord en enfocar-los d’una manera pactada o serà molt difícil. En Rigol i el Parlament han fet aquest esforç; hi ha una declaració que es molt correcta, però òbviament, mentre nosaltres discutíem de si els havíem de dir immigrants o no, si eren ciutadans de Catalunya o no, estava passant el que estava passant: que el tema s’ha anat degradant de tal forma que al final només discutim d’ordre públic per allò que passa a la Plaça Catalunya o a la Plaça Malraux. La discussió de debò, que és la discussió d’on hem d’invertir (heu sentit a parlar de diners en matèria a la discussió sobre la immigració? No se’n parla de diners, és un tema de lleis, figura; però en realitat és un tema de diners, i tant que és un tema de diners! Nosaltres farem un programa Urban autonòmic (que és una imitació del programa europeu), on tenim –l’Oriol Nel·lo ho té preparat- quaranta barris en llista on sabem que hi poden haver problemes d’aquests i d’una altra mena. Tampoc volem estigmatitzar ningú, però siguem clars: les coses són ja tan punyents en aquest moment que val més la pena dir-ho. Els alcaldes que hi ha aquí, que n’hi ha alguns, ho saben perfectament, perquè n’hem parlat. Nosaltres intervindrem d’una manera massiva en aquests barris perquè l’única forma d’intervenir és fer el que va fer Joan Clos a Ciutat Vella: invertir aproximadament 125.000 milions en sis anys i, a més, posar-hi la millor gent que teníem i estripar tots els dogmes ideològics que teníem abans -fins i tot alguns de molt esquerranistes i molt radicals com que la gent no podia marxar de Ciutat Vella, que nosaltres l’havíem de fixar. Era la gent la que volia marxar perquè no s’hi volien quedar; evidentment, què havien de fer? Més equipaments, dèiem aleshores. Amb més equipaments l’únic que aconseguíem, segurament, era 8 �deixar espais buits que tampoc teníem diners en aquell moment per omplir de contingut i, per tant, contribuíem indirectament i sense voler a què les coses anessin malament. La nostra experiència ens diu que a Catalunya s’ha de fer de forma massiva el que nosaltres vam fer a Ciutat Vella, dirigits pel Joan Clos: s’ha de fer de forma massiva. Nosaltres tenim una alternativa en temes de benestar social i de salut, i la proposta és que per cada fill de 0 a 18 anys hi hagi una subvenció econòmica. Hi ha molta gent que diu que és dolent perquè la gent amb aquella subvenció econòmica es pot comprar un cotxe: doncs que se’l comprin! És a dir, és important que la gent sàpiga que aquest és un tema molt decisiu per al país i per a tothom, que serem més feliços i viurem millor: si tenim més joventut tindrem més innovació, tindrem més mà d’obra, tindrem menys problemes d’haver de demanar immigrants i moltes coses més que ens convenen, i les pensions més ben pagades. Un dels nostres assessors diu que el tercer fill és gratuït per a la societat, i que cada fill costa 50 milions de formar, de 0 a 18 anys, si comptem tot el que fa la família -les mares en particular- per arribar a formar un noi o una noia a 18 anys. Però sabem també que una persona que arriba a 18 anys, amb la seva vida activa fins els 60 o 65, afegirà en forma de cotitzacions a la Seguretat Social (no per a ells sinó a la caixa general) 50 milions. Això vol dir que, encara que sembli lleig, hi ha temes econòmics molt importants entre mig, i que aquests problemes de conducta en la composició de la família tenen a veure també amb els diners, i nosaltres en això ens hi posarem. La nostra proposta és que hi hagi un pagament mensual: la primera proposta era de 50 euros al mes de 0 a 18 anys, una altra alternativa és capitalitzar això en tres anys, i en comptes d’aquestes 8.000 pessetones al mes que serien 100.000 l’any, serien entre 40 i 50.000 pts. al mes durant els tres primers anys. Això, si es generalitzés el primer any a tota la joventut que hi ha entre 0 a 18 anys costaria 110.000 milions de pessetes, que és un 4 o 5% del pressupost de la Generalitat avui. Per això, quan ens van dir que tindríem una millora de 100.000 milions cada any, no de 400.000, no de 700.000 com havien dit en el pacte fiscal, però sí de 100.000 de mitjana en els primers cinc anys, vam dir: bé aquestes 100.000 milions que els hi donaran de nou, en aquests dos anys, ja les podríem començar a aplicar en aquesta qüestió. Que ningú es faci il·lusions, els consellers que no pensin que aquests diners es podran gastar en més coses. Aquests diners els marquem i van per a un programa d’ajuda a la família i d’ajuda al treball de les dones, perquè estem parlant d’allò que facilita l’eliminació de la situació més diferent d’Europa que teníem fins ara, apart de la natalitat: la taxa d’activitat de les dones, que era molt baixa. Ara, de 25 a 45 anys -en Josep M. Rañé, que és el nostre Conseller Alternatiu de Treball, ho sap molt bé i ens ho ha demostrat-, ja estem en taxes d’activitat europees. Espanya no, però Catalunya sí. Les dones treballen igual, de 25 a 45 anys, amb la mateixa proporció que treballen a Europa, però no tenen fills. No tenen fills perquè no tenen guarderies, i perquè no tenen les subvencions que tenen a França o a Suïssa en aquesta matèria. És a dir, no tenen les ajudes ni econòmiques ni en forma de serveis que tenen a Europa. Nosaltres el que no tenim ara és el nivell de renda que ens convé per a fer-ho. Doncs ja ens hi estem acostant i el tema és tan important que el que farem nosaltres serà començar a fer com si el tinguéssim, un millor nivell de renda, ja mirarem d’estalviar 9 �per una altra banda. Jo sé que hi ha formes d’estalviar i en Joan Clos també ho sap molt bé: l´Ajuntament de Barcelona ha fet meravelles, i quan vam entrar a l´Ajuntament estava molt pitjor que quan entrarem a la Generalitat. Teníem un pressupost de 20.000 milions, se’n van cobrar 18, se’n van gastar 30, i com que això ja durava 10 anys, l’acumulat que hi havia dels anys anteriors (del Sr. Massó, del Sr. Viola, del Sr. Socías) era de 100.000 milions de deute de l´any 79. Això es va arreglar, i si això es va arreglar, es podrà arreglar el de la Generalitat (que està a dos bilions de deute sobre dos bilions de pressupost). El que no podem, és sacrificar a aquesta obsessió econòmica el no tenir prioritats en matèria de política de família, per exemple. A mi no m’agrada molt parlar de política de família, perquè quan ho fa la dreta sembla que tirin els diners. No, no: això forma part d’una concepció que nosaltres tenim i que nosaltres ens comprometem a tirar endavant, del que ha de ser la política familiar a Catalunya en relació amb el treball, en relació a la piràmide demogràfica, en relació amb la immigració i en relació a la capacitat d’innovar d’aquest país. Tot això que està passant, que no està anant bé, està en aquest moment casat amb un altre problema que és la falta de sistema d’ordre públic. En aquest país, tot això que he dit, passa en un moment en què no té Policia, en té dos o tres, i ningú sap què ha de fer o qui ha de fer què. És a dir, sí que ho sabem qui ha de fer què, però no ho fan per una senzilla raó que no s’havia previst: si es munta un sistema nou de policia, que és la policia autonòmica, i el vas desplegant lentament; si saps que fins a l’any 2007 al Camp de Tarragona i a les terres de l’Ebre no hi haurà Mossos d’Esquadra, penses ingènuament que mentrestant hi haurà els policies nacionals que toca perquè encara no els han substituït. Doncs no, perquè com que van arribant a la resta d’Espanya cada dia més policies nacionals i guàrdies civils de trànsit de carreteres que se’n van a casa seva, a Almeria o a Cuenca, i van dient “nos han sacado de Cataluña”, els altres ja no vénen. És a dir, les baixes de la Policia Nacional no es cobreixen, que és el que els alcaldes de Catalunya estan dient a la Delegada de Govern cada dia, i sé que d´esforços se n’estan fent però estem molt per sota del que hauria de ser. En general la manera com es governa aquest país és la següent: com que no podem resoldre-ho tot, i els catalans no podem fallar, fem una cosa de cada: fem una Universitat bona i no ens preocupem del sistema. Fem una província que funcioni i de la resta ja en parlarem, i anem creant models que demostraran que els catalans ho sabem fer. D’aquesta manera, la Universitat s’ha abandonat i se n’ha fet una de fantàstica, i la Policia no funciona a Catalunya però tenim unes comarques que van fantàsticament bé. Doncs molt bé, no vull espantar ningú però el que nosaltres hem de fer ara, no hi veig altre remei, és demanar tota la responsabilitat sobre l’ordre públic aquí a Catalunya. Ja sé que això és complicat i els alcaldes potser, especialment l’alcalde de Barcelona, em poden dir “compte”. Jo crec que l’única solució que hi ha és fer els números ben fets: que no tenim prou mossos, evidentment, perquè encara no toca en el programa que hi havia de desplegament; i que no tenim policies nacionals, perquè ja no vénen a cobrir les baixes i perquè estan mancats de moral. (Baixos de moral al final ho estan tots, perquè saben que el sistema no funciona). Les policies municipals són l’ase dels cops, és a dir: com que la gent a qui es troba pel carrer probablement no són ni els mossos ni 10 �els policies nacionals, almenys a les grans ciutats i a l’àrea metropolitana, sinó les policies municipals respectives, a aquests els culpen de tot el que passa. A mi això no m’estranya ni tampoc m’escandalitza molt, el que ja m’escandalitza més és que autoritats polítiques aprofitin l’ocasió per mal dir que això no va bé i que la culpa és dels Ajuntaments. Això ha passat algunes vegades, i és una cosa que des del punt de vista de la moral política no s’hauria d’admetre. Nosaltres voldrem demanar el comandament de totes les forces de policia de Catalunya. Hi ha autonomies que el tenen, que no tenen mossos i que no tenen Ertzaintza, però tenen comandament sobre un sector de la Policia Nacional, un petit sector segurament. Són coses modestes però llei en mà es poden fer; es pot fer tot amb l’Art. 150, punt 2, de la Constitució, com ha demostrat moltes vegades l’Enric Argullol. Per tant, això ho demanarem, i al mateix temps mirarem que els Policies Nacionals que hi ha ara, si no és per la via d’aquest article, que és una mica llarga, puguin anar-se integrant ja sigui a les Policies Municipals o als Mossos d’Esquadra: no vulguem una cosa tan perfecta que en el fons ens estigui perjudicant en els terminis de fer-ho. Els ajuntaments estan aguantant en aquest moment una pressió real i una pressió mediàtica i governamental molt forta. Nosaltres, la Catalunya que volem és una Catalunya que ha de ser fidel a allà d’on venim: d’on venim nosaltres? qui som nosaltres? Doncs mireu, nosaltres som una colla de gent (-ja ho sabeu, però no és dolent recordar-ho de tant en tant-) que prové de molts llocs diferents: prové de la MSC, prové del FOC, prové del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, prové dels independents del Socialisme: de la Mª Aurèlia Campmany, l’Alexandre Cirici, el Jordi Llimona, etc; prové del POUM: l´Albert Gironella, la Flora Isgleas, el Carmel Rosa, en Ramon Fernández Jurado, en Manuel Alberich; provenim de la Federació Catalana del PSOE: la saga del Paco Ramos, la Carme Carol us la pot explicar, la història d’aquest senyor i de tots els altres: que van ser detinguts, que van anar a vaixell a l’Uruguai el 6 d’octubre, que després van guanyar les eleccions, però després va venir la guerra i la van perdre; en Ramos se’n va anar a Rússia i, com que era socialista i no comunista, va anar a Sibèria, i després va tornar a aquí i li anava dient a la Carme: “Tu no et preocupis que el socialisme arribarà” (fantàstic !) i la Carme li deia: “Escolta’m Paco, que això està durant molt” i l’any 82, al mes d´octubre, el Paco li va dir: “¿ Lo ves, Carmen ? ¡hemos ganado!” i la Carme sempre anava dient: “Ara només ens falten els Jocs Olímpics” i quan vam tenir els Jocs Olímpics va dir: “I ara només ens falta la Generalitat socialista” i jo li vaig dir “Carme, la Generalitat serà la de tots els catalans, sí o no?”- del Felip Lorda, del Triginer, del Codina, de la Mercedes Aroz i el Jordi Vallverdú; del Verde Aldea, el Francesc Raventós, el Quim Llach, el Toni Siurana, el Josep Pau, aquests venien del Reagrupament; el Cando, el Múrcia, el Royes, el Molas, l’Udina, l’Urenda, el González Casanova, tots aquests venien del FOC; els del FuSuFu, Forces Socialistes Federals: el Xavier Muñoz, en Mirada, en Jordi Muñoz, el Carles Munné, el Quim de Nadal, el Lluís Armet -em penso que hi va passar un temps-; els tres Jordis, en Solé Tura, en Conill i en Borja, que venien del PSUC, i després els que ara ens falten: el Just Casero, el Xavier Soto, l’Antonio Santiburcio, i l’Ernest Lluch. Ara, els de Ciutadans pel Canvi i Fem Via: en Josep M. Vallès, l’Espasa, en Toni Puigverd, la Carme Valls, en Xavier Folch, la Marina Subirats, en Masllorens, el Joan Carbó, el Jordi Sales, la Pilar 11 �Malla, l’Antoni Pané ... Nosaltres creiem que som, no l’única línia política de Catalunya que pot governar aquest país, però sí una línia política que pot governar aquest país. Amb aquesta història em penso que ningú ens ha de demostrar res. El meu compromís és fer d’aquest projecte de Catalunya -aquest somni si voleu, com diuen alguns- una realitat. De fet, no es tracta ben bé d’un somni, es tracta d’una possibilitat, i diria més: d’una gran probabilitat. No podem perdre més temps amb falsos debats sobre les essències o sobre persones. A més de perdre el temps, és avorrit i és enfarfegant. Jo crec profundament en un nou desvetllament de Catalunya, en un esclat d’iniciatives contingudes, en una multiplicació d’energies en l’educació i l’acció social, en un revifament de l’esperit de risc i d’empresa; jo hi crec i, tanmateix en la mesura que hi crec, em pesen les hores que han de passar fins a arribar-hi. No puc més que maldar per convèncer el poble de Catalunya per la via del contrast, per la via de l’exposició raonada de les alternatives que té, per l’aixecament de l’interès públic cap a aquest debat -independentment del seu resultat numèric: si es voten menys o es voten més les mocions que fem-, que la nova Catalunya i la nova Generalitat han madurat prou i que no és intranscendent que sigui el nacionalisme espanyol avui qui mantingui la Catalunya ensopida i la Generalitat pujoliana fent xupxup, (perdoneu-me aquesta broma) per dos anys més. Compte, no per mala fe sinó per poca fe. No per manca d’interès per Catalunya per part d’uns i altres sinó per devaluació d’aquest interès que ha esdevingut, si abans era interès polític, ara estrictament interès electoral. Governar com a norma. Pragmatisme per sobre de tot, fora idealismes. Jo sostinc que aquest pragmatisme és moneda avariada perquè no té resultats pràctics. Un pot ser idealista i no tenir resultats, però almenys és idealista i té una moral; però ser pragmàtic i no tenir resultats pràctics és desastrós, des del punt de vista moral i des del punt de vista pràctic, i és el que estem veient. Jo sostinc que això és moneda avariada, que l’idealisme sense resultats és car però es justifica. El pragmatisme sense pràctica, en canvi, no. Negociar amb el govern espanyol?, sempre és necessari. Dependre del partit del govern espanyol?, dramàtic. Votar a Madrid per responsabilitat?, és comprensible. Transaccionar a Madrid?, també. Votar a Catalunya una cosa i a Madrid la contrària és un tema fonamental i és impropi d’un partit català. No hi ha massa precedents com he dit abans. Fer passar la trista realitat pel desig rosat és una temptació de tot govern que tota oposició té la obligació d’advertir. Al final ha resultat molt més congruent amb els interessos de Catalunya el moderat, però rigorós i idealista, catalanisme de Raventós i Obiols que l’arrauxat, a voltes, nacionalisme de CiU que finalment esdevé no pactista (de quin pacte públic i conegut podem parlar?) sinó francament mansoi. Nosaltres vam guanyar eleccions a en Trias, a en Cullell, a en Roca, a en Molins, i si m’apureu, a en Pujol; aquest matí pensava que part del que passa aquí és que, tan parlar dels seixanta-vuit vots i dels seixanta-set vots, hi ha més vots del poble darrera del seixanta-set escons que darrera del seixanta-vuit, i això és una cosa que no hauria de tornar a passar per higiene mental i per higiene política perquè crea mal ambient. 12 �Bé, doncs, vam guanyar a tots els que vam guanyar: Trias, Cullell, Roca, Pujol -si m’apureu-, Molins, i és normal que els preocupem i que insisteixin en aquesta tercera norma, que diu que tenen, de l’estratègia política, que consisteix en desacreditar l’adversari. Tanmateix, no ens hem d’enganyar: el que està en joc no és Maragall o Pujol, ara ja no, ni Maragall – Mas. El que està en joc és la possibilitat que la Catalunya real provi una altra cosa que, per altra banda, ja coneix en un altre camp. La Catalunya de Girona, la de Lleida, la de Reus, la de Figueres, la d’Olot, la de Tortosa, la de l’Hospitalet, la de Cornellà i Santa Coloma, la de Sabadell i Terrassa, la de Manresa i Igualada, la de Vilafranca i Vilanova, la de Caldes d’Estrac. Per cert, la de Barcelona i Badalona. Com voleu que no guanyem si aquesta Catalunya és la d’una majoria abassegadora de la població?, i direu “com és que no l’hem guanyat encara?” Bé, si la gent sap que les coses van, perquè els ajuntaments recullen totes les pilotes que van fora del sistema, i si la gent ja no creu que “aquests alcaldes són bons per a tot, i els altres per defensar Catalunya”, aquesta dissociació que ha presidit la política catalana s’anirà esvaint. El que està en joc és passar pàgina, respectuosament i críticament alhora. Però, en tot cas, passar pàgina. Canviar de govern si no ara, sí d’aquí a dos anys, però sabent ja des d’ara què és el que cal fer perquè Catalunya reaccioni, innovi i es llanci de ple a la cursa del segle XXI i de la globalització humana, amb il·lusió i possibilitats de fer-ho bé. Bona nit. Pasqual Maragall i Mira 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Més ambició per Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de La Pedrera Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Campanyes Catalunya Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Model social Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1672/0000000574.pdf 9a84a492fa922fa5a354fff397551eca PDF Text Text Records vius (A Antònia Macià) Article de Pasqual Maragall a l'Avui (9-9-2001) Records vius Pasqual Maragall President del PSC No em considero la persona amb més títols per glossar la vida de la senyora Tarradellas. Fa uns dies la veia sofrint amb la coneguda cara de lluitadora, ja quasi sense celles, però amb tot determinada a seguir respirant. En qualsevol moment podia tornar a obrir els ulls i omplir l´escena amb la força incontestable de la mirada, per no dir res de la veu, la veu imperativa i dreta a l´objectiu com una sageta. No sé si la seva aura provenia en part de Josep Tarradellas, segur que sí; en tot cas l´aura i l´encant de Tarradellas eren més entenedors coneixent Antònia Macià. S´havien acabat assemblant, almenys en el to de la veu i també en els continguts. Un dinar a casa seva era una festa en cert sentit perfecta. S´anaven rellevant en el manteniment de la tensió de la conversa sense cap mena de programació prèvia. Es renyaven per persona interposada. "En Josep és incapaç de fer tal i tal". "Les dones sempre han de dir el que no haurien de dir". Etcètera. El dinar era sempre de gran qualitat i el xampany, evidentment, francès. No sé si l´Ortínez hi tenia a veure, en això. És tot un món que se´n va. I a uns quants ens ha deixat la penyora de representar-lo sense el seu ajut. Menys mal que no ens faltaran ni el seu fill Josep, ni en Bricall, ni la Montserrat Catalán, que han estat uns marmessors vocacionals i generosos no sols amb els pares Tarradellas sinó amb nosaltres. Mentre escric això l´Antònia Macià encara batega a 88 pulsacions per minut. La boca es va obrint, les mans tremolen una mica sense força, la respiració pesa cada cop més. Vet aquí el moment irrepetible en què el món deixarà de tenir entre els vius una persona que no havia nascut per morir. Un es pregunta de què serveix aquesta companyia final que no pot canviar res i que no serà recordada per qui la rep. Crec que és la companyia pura, la pura amistat, gratuïta, l´autèntica i respectuosa reivindicació del misteri en què consistim els humans, davant ningú. Me n´adono que l´Antonieta i jo ens estimàvem molt. Intuïtivament, indubtablement. La Diana hi ha tingut a veure; forma part del comptat nombre de persones, entre les quals no em compto, que diuen exactament el que volen dir, com la senyora Antònia Macià, i que no diuen res debades, fins i tot quan exageren ostensiblement. Tots quatre vam passar bons moments, i més encara amb els amics comuns que he citat. Com deia el meu pare, aquestes vibracions positives floten en l´aire sense límit en el temps. També queda per sempre la imatge no fotografiada, em penso, del rei d´Espanya parlant amb la senyora Macià una bona estona pràcticament agenollat. Ella seia a la cadira de rodes. Va ser el dia de la Fundació Tarradellas de Poblet, primer al monestir i en acabar al Palauet Albéniz. La conversa no s´acabava mai i la veu imperativa seguia interpel·lant i parlant entre interjeccions. I ara és com si la sentís. No crec que desaparegui mai del tot. 10/9/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Records vius: a Antònia Macià Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1371 Subject The topic of the resource Necrologies Macià, Antònia Tarradellas, Josep, 1899-1988 Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1737/0000001566.pdf a22b4e0b4c714cfe22d52f3182e7aa88 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 16/09/2001 - Hora: 03:05 16 Tema del Domingo N Terror global 3 Reacciones en España DOMINGO 16 DE SEPTIEMBRE DEL 2001 el Periódico ANÁLISIS Los líderes catalanes opinan de la crisis Cinco días después del triple atentado del martes en EEUU, llega el momento de analizar y debatir las consecuencias que tendrán para nuestra sociedad el ataque. Los principales políticos catalanes pasan revista a asuntos como las medidas de seguridad en las ciudades o las relaciones de Occidente con el mundo islámico. JORDI PUJOL «Catalunya condena los atentados» JOAN CLOS* Rehacer la confianza, abrir el diálogo Difícilmente se borrarán de nuestra memoria las imágenes que recogen estas páginas: las ruinas, la desolación y el horror de la barbarie. Pero más allá de la conmoción y la solidaridad, es hora de apagar las cenizas y mirar hacia el futuro. Las ciudades, y Nueva York es un paradigma urbano sin rival, tienen capacidad de regeneración, que es capacidad de ganar el futuro. Y deberíamos tener la suficiente serenidad, en conjunto, para construir este futuro sin renunciar a la razón –sin añadir violencia– y sin blindarnos ante la nueva amenaza del terrorismo global, que, ciertamente, requiere medidas de seguridad, pero que no interfieran en nuestra vida diaria de ciudadanos libres en sociedades libres. Hay dos cosas más que podemos hacer. Una, sencilla y a la vez profunda, es reconstruir la confianza en la calle como espacio de convivencia entre ciudadanos diversos. Las próximas fiestas de la Mercè nos dan la oportunidad y por esta razón os invito a salir de casa y a encontrarnos para celebrarlas. La otra es la de plantearnos el mundo que se está haciendo y el que queremos, este mundo que cambia sin que se atempere la violencia y la injusticia. Intercambiar ideas, hacernos preguntas, escucharnos, pensar y repensar: esto es el Fòrum 2004 que ya estamos haciendo. No se trata de cosas banales. La calle (el espacio común) y el diálogo (la convivencia) son dos elementos que definen la ciudad. Son Barcelona, son Nueva York. Son la base de la paz y del entendimiento mundial. *Alcalde de Barcelona. Declaración institucional, difundida el pasado 11 de septiembre, del presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, tras el triple atentado. «Hoy se han producido en Estados Unidos hechos de una extraordinaria gravedad. Hechos que por su magnitud, por la importancia y significación de los objetivos atacados, por su dimensión política y por el drama humano que comportan, tendrán, sin duda, muy serias repercusiones en todo el mundo. Confío en que estas repercusiones –tanto políticas, económicas como de seguridad– podrán ser controladas de una manera positiva. Que no afectarán, por tanto, la necesaria estabilidad ni el progreso general ni, tampoco, una acción profunda y solidaria de reequilibrio mundial. La humanidad dispone de elementos y de recursos para así sea. Sé que interpreto el sentimiento del pueblo de Catalunya condenando una vez más, y con toda rotundidad, el terrorismo de todo tipo. Y que interpreto, igualmente, este sentimiento expresando mi más sentido pésame al pueblo de Estados Unidos y especialmente a las familias de las personas que han muerto». atacado a un pueblo, el pueblo norteamericano, y a toda una civilización, a un modo de vida, a miles de civiles indefensos... Jamás una ciudad –ni Gernika, ni Dresde, ni Hiroshima, ni Nagasaki– son culpables de nada. Atacar a una ciudad es matar a la memoria colectiva. Hemos entrado en una nueva situación mundial, con peligros evidentes, que requieren respuestas contundentes y enérgicas, pero también prudentes y reflexivas. Todos los demócratas nos debemos unir en un combate mundial, global, contra el terrorismo. Y se debe constituir un auténtico Tribunal Internacional que actúe con toda autoridad y legitimidad contra los terroristas. Pero, al mismo tiempo que se hace necesaria una acción implacable contra el terrorismo, es necesario, también, que se lleve a cabo una acción implacable contra todos aquellos caldos de cultivo que crean los diferentes fanatismos. Los grandes acuerdos globales también han de ir encaminados a acabar o a reducir los conflictos en el mundo. Y tender a una mundialización con alma, controlada por la especie humana y no dirigida contra ella. En todos estos puntos, Europa puede jugar un papel clave, fundamental, los intereses de Europa no son en absoluto contrarios a los intereses mundiales. *Presidente del PSC. JOSEP PIQUÉ «No es una lucha entre civilizaciones» El ministro de Exteriores, Josep Piqué, se expresó así ante el Congreso, el pasado jueves: PASQUAL MARAGALL* Mundialización con alma Los ataques contra ciudades norteamericanas han escrito una página negra sin precedentes en la historia contemporánea. Han «Hay que reafirmar la condena de la naturaleza execrable de estos actos frente a los que nuestras expresiones de condolencia y solidaridad, como víctimas también del terrorismo, nunca serán excesivas. El ataque ha puesto de manifiesto la vulnerabilidad de nuestras sociedades ante una nueva amenaza que tiene que ser respondida por todos, pero no debemos pensar en términos de enfrentamiento entre civilizaciones, sino de lucha de la humanidad contra los que atentan contra ella. Es preciso evitar, por ello, trasladar las consecuencias del atentado a otros conflictos concretos, como el árabe-israelí. Debemos mantener la confianza en nuestros valores: la democracia, los derechos humanos y la libertad. En cuanto a la respuesta a los atentados, hay que subrayar que la decisión del Consejo Atlántico de la OTAN requerirá una nueva concertación de los 19 países miembros y que en España, en virtud de los tratados firmados, no hará falta una declaración formal al no tratarse de una declaración de guerra sino de un acto de legítima defensa». JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA* Confianza en el futuro Estos días, la humanidad espera la reacción a los brutales atentados contra los signos físicos más visibles del poder económico, militar y político. Alguna reacción tendrá que producirse, pero todos deseamos que se acierte a encontrar la que, sin restarle ejemplaridad y eficacia, permita encarar una nueva era en que se superen los errores de las décadas precedentes. El 11 de septiembre del 2001 es el punto de partida de una nueva era. Los ataques no son sólo contra Estados Unidos. Estos hechos han querido poner de relieve, a los ojos de todo el mundo, que no hace falta ser una gran potencia política, ni tener el PIB más grande del mundo ni el más sofisticado de los escudos antimisiles para hacer temblar la seguridad en cualquier parte del planeta. Por esta razón, la respuesta no es sólo un asunto de Norteamérica. Contra más países se impliquen, mejor, y contra más naciones árabes, también mejor. Lo peor que podría pasar es que consideráramos el Bien como patrimonio del mundo occidental y el Mal como una metástasis engendrada por el mundo islámico. La desaparición de la guerra fría aportó un valor añadido cara a la paz. Ahora se deberá castigar a los culpables de este drama –pensar que esto no será así es una ingenuidad–, pero este castigo no puede ser la divisa que estigmatice la construcción de la nueva era mundial. Dolor y rabia sí..., pero serenidad y, sobre todo, confianza en el futuro. *Presidente del comité de Govern de UDC. ARTUR MAS* Unidos para no caer en la deseperación El atentado terrorista de esta semana nos ha impactado a todos de una manera muy profunda. Siempre se debe condenar cualquier acto terrorista, pero se debe condenar especialmente aquellos que, como éste, se calculan con exactitud y tienen consecuencias tan devastadoras. Además, este atentado no es sólo un ataque contra EEUU, sino también contra toda la humanidad. A todos los que amamos la libertad y entendemos la democracia como el sistema que mejor garantiza los derechos individuales y colectivos, nos toca estar unidos contra el terrorismo. A pesar de la brutalidad de esta acción no podemos caer en la desesperación. Debemos reaccionar con serenidad y sensatez, como siempre ha hecho Catalunya en los momentos difíciles. El pueblo norteamericano está dando un ejemplo de patriotismo y generosidad que invita a la esperanza. Los que tanto daño nos han hecho deben ser castigados. A todos nos interesa que este tipo de acciones no queden impunes. A todos nos interesa defender la vida y la libertad. Y hacerlo de manera que no alimente ni el odio ni la violencia entre los pueblos del mundo. *Conseller en cap de la Generalitat. JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA* La hora de Europa La atrocidad cometida contra el pueblo nortamericano, con una plasticidad cinematográfica y un atrezo de horror, es el exponente � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mundialización con alma Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Globalització Terrorisme Islamisme Estats Units Model social Abstract A summary of the resource. Terror global. Els líders catalans opinen sobre la crisi. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles