316 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1551/0000000724.pdf 150d06a8359f1d4bba8b8657ba78db13 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social" ENTREVISTA Pasqual Maragall EDAT 61 ANYS LLOC DE NAIXEMENT 88 BARCELONA CÀRRECS ALCALDE DE BARCELONA DE 1982 A 1997 Amb els tambors electorals ressonant a l´horitzó, Maragall ja es veu com a successor de Pujol a la Generalitat. I augura que les pròximes eleccions catalanes tindran una gran repercussió a tot Espanya. Luis Mauri --¿És tan incoherent com asseguren els seus adversaris, vostè? -- No, però alguna cosa han de dir. --CiU també el presenta a vostè com un lacai del PSOE i fins i tot com un vellet al costat del jove Mas: heus ací la trilogia de l´horror maragallià, segons Convergència. --Parlen d´incoherència o d´heterodòxia per no reconèixer que el que hi ha en realitat al PSC és autonomia. Això de la supeditació al PSOE ja no té cap ganxo. A Catalunya hi ha una dependència, en efecte, però tots sabem quina és. --Expliqui´s. --La de CiU respecte del PP. I, sobre la meva edat, ¿per què es va presentar Pujol l´última vegada? En tot cas, no he considerat mai que Pujol, que té 11 anys més que jo, sigui vell, entre altres coses, perquè no veig que l´edat sigui una cosa negativa. --¿No tem que els seus contrincants desenterrin el rumor que el presentava com un bevedor empedreït? --Ells són els que han de témer les nostres bateries. El Govern de CiU ha perdut l´aigua en l´Ebre. També es va omplir la boca de més poder i més diners per a Catalunya, i no ha aconseguit ni una cosa ni l´altra. I ara es vol vendre el Pirineu per fer negoci abans de perdre el poder. No és que jo pensi que no tornaran a recórrer a la infàmia, però el moment més difícil ja el vaig passar el 1987, quan els convergents van basar la seva campanya a Barcelona en insults com aquest. Ara els perjudiquen a ells. --Dies enrere, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, es vanagloriava de tenir la millor calba de Catalunya. ¿Té algun atribut que estigui a l´altura, vostè? --Jo tinc sentit de l´humor. Suposo que Duran deia allò de la seva calba pel pentinat de l´altre (Artur Mas, el candidat de CiU). --La tensió creixent entre CiU i el PP sembla anunciar la fi de la seva aliança. --Tot això ja estava previst. Vostès havien escrit fa mesos sobre la imminència d´aquesta ruptura, i jo havia fet declaracions en el sentit que farien veure que trencarien. No és res més que una representació. --¿Creu que, de totes maneres, això pot provocar un avançament electoral a Catalunya? --Estaria molt bé que Catalunya deixés de perdre el temps. Però, per als ciutadans no té cap interès discutir sobre la voluntat o no de convocar eleccions en lloc de fer-ho sobre els problemes reals. Potser això pugui tenir interès per a l´elit politicomediàtica, però no per a la gent. Al PSC no l´obsessionen els avanços electorals, sinó les solucions als problemes: l´Ebre, la vall d´Aran, la inseguretat, la immigració... --¿Seria estrambòtic pensar en la possibilitat d´una gran coalició CiU-PSC en el Govern català? --Està completament descartat amb una victòria dels socialistes. Una altra cosa és el que pugui passar a Madrid quan CiU quedi, per primera vegada, en l´oposició a Catalunya. No concebo que, llavors, els nacionalistes continuïn recolzant el PP i tampoc sembla que aquest hagi de revalidar la seva majoria absoluta... Això pot alterar l´escenari. --Per això el que vostè pugui fer a Catalunya adquireix tanta importància per a l´esquerra espanyola... --No només per a l´esquerra; també per a la dreta. Per això CiU i el PP no trencaran abruptament: tots dos tenen un objectiu comú. --¿Impedir que vostè sigui el nou president? --Sí, impedir que guanyi el PSC. --El Govern del PP acaba de patir la seva primera vaga general. ¿Quina lectura en fa, vostè? --No sé si tant pel 20-J com al llarg d´aquests últims mesos, el Govern d´Aznar ha perdut àngel; ha guanyat en arrogància i ha perdut en credibilitat. �--¿Ha marcat també el 20-J un punt d´inflexió en l´oposició amable del PSOE? --Zapatero ha aguantat l´empenta dels dos primers anys i aquesta és una de les coses més importants per a un polític. Jo també vaig haver d´aguantar força. Quan l´oposició aguanta la primera empenta i el cost de fer oposició, que és molt alt, arriba el moment del desgast del Govern. El bon polític és el que sap observar aquest procés i mantenir-se en les verdes i preparar-se per a les madures... --Vostè és l´únic socialista que ha gosat elogiar algun aspecte del lideratge polític d´Aznar. --Se li ha de reconèixer que ha posat a dins de la Constitució tota la dreta espanyola sense excepció. --Vostè també ha alabat la rapidesa de reflexos del líder del PP. --Bé, això no és una qualitat específica d´Aznar, sinó de la dreta en general, que és més ràpida que l´esquerra per ficar el dit a la llaga, encara que només per furgar-hi, no per curar-la. La dreta capitalitza amb gran prestesa els impulsos col.lectius, però no per arreglar els problemes, sinó per utilitzar-los en benefici propi. --¿Per què és lenta l´esquerra? --L´esquerra té un actiu, els valors, i un passiu, transformar-los en solucions, que és la seva missió. És un procés lent. La dreta no aporta solucions, només crida contra els problemes. Miri la inseguretat o la immigració: la dreta no està solucionant res. De la quota d´immigrants legals prevista per a l´any passat, només se n´ha cobert el 4%. Però, això sí, la dreta dicta lleis... --¿Lleis com la que permetrà il.legalitzar Batasuna, que quan es va votar dos senadors del PSC es van absentar per no ratificar-la ni trencar la disciplina de partit i un altre de Ciutadans pel Canvi hi va votar en contra? ¿Què hauria votat, vostè? Sí. --¿Per disciplina o per convicció? --No només per disciplina de partit. Torno a l´explicació anterior. La dreta no resol els problemes, però connecta ràpidament amb els sentiments col.lectius. Un d´aquests, avui, és que la lluita contra el terrorisme no és eficaç i que hi ha una certa impunitat de les manifestacions favorables al terrorisme o del silenci còmplice i l´amenaça velada, cosa que genera una gran indignació social. Una indignació que és difícil no compartir si es manifesta en forma de llei, tant si aquesta és oportuna o no. És una qüestió moral. I un partit que aspira a governar ha de connectar amb aquesta indignació, encara que no cregui en la utilitat d´aquesta llei. --¿Fins i tot si sospita que aquesta llei podria beneficiar els terroristes? --També en aquest cas. És molt dubtós que aquesta llei doni resultats positius en la lluita antiterrorista, però tampoc es pot afirmar amb certesa que tindrà efectes negatius. Només el Govern pot resoldre el problema del terrorisme. Si l´oposició tingués la solució i l´expliqués, no faria cap servei a ningú, excepte als terroristes: els regalaria informació i arguments per acusar els demòcrates de divisió. Per això precisament no perdono l´actitud d´Aznar en aquest tema: no és resolutiu i a més a més ens obliga a tots a estar amb ell o contra ell, quan sap que té el nostre suport per resoldre el problema, no per utilitzar-lo. --El binomi immigració-inseguretat està obligant la dreta i l´esquerra a modificar els seus discursos a tot Europa ... --I la dreta està guanyant allà on governava l´esquerra, que ja ha pagat els plats trencats a França, Holanda, Portugal... Però a Catalunya i a Espanya governa la dreta, que també pagarà els plats trencats. En la immigració hi coincideixen els dos eixos sobre els quals basculen dreta i esquerra: l´identitari i l´economicosocial. La immigració genera problemes d´igualtat-desigualtat i d´identitat. La dreta vol que hi hagi més immigració perquè així baixin els salaris i perquè creixi el descontentament i el cost de conviure amb el que és diferent. I després promet fer fora del país els immigrants. El sarcasme és que qui paga els dos preus, el de la baixada dels salaris i el de la inseguretat, són els treballadors i els seus barris i escoles. --¿I com ha de respondre l´esquerra? ¿Què ofereix, vostè? --Pedagogia i solucions. Pedagogia: s´ha d´explicar a la gent que la dreta no busca el benestar de les classes populars, sinó treure partit de la situació i endur-se els seus vots. I solucions: garantir la seguretat als barris obrers, que són els que pateixen l´impacte, perquè en els de les classes mitjana i alta ni s´assabenten que hi ha immigració. Seguretat i condicions de vida dignes als carrers, i qualitat a les escoles. Quan el Govern garanteixi això, la immigració deixarà de ser un problema. L´esquerra ha d´aportar solucions als que paguen els plats trencats, no limitar-se a anar pel món cridant ´¡Feixisme, feixisme, feixisme!´ --¿També ha de controlar els fluxos migratoris? --Sí. La UE s´ha de dotar d´un servei d´immigració comú i exigent, com el dels EUA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dreta utilitza la immigració per abaixar els salaris i capitalitzar l'enuig social Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Immigració Europa Dreta (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf 3fc26fe1c96abcfab186daf780815918 PDF Text Text «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear. Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02 Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear J.M. Palma. Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó, que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat. — El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya? — Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució. — Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte? -Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política. — Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els problemes interns que en ocasions es donen al Pacte? — No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen funcionen molt bé. — Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern? — Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot haver-hi una major relació entre tots dos governs. — Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu projecte d´una Espanya federal? -No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és el federalisme. — Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya? — Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics. — A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies? — És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat. — Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya... �— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema dels vols o amb el gasoducte. — I després de Pujol, què? — Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar amb els pobles d´Espanya. Apunt Semblança Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha. A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Balears Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Illes Balears Partido Socialista Obrero Español Antich, Francesc, 1958- Catalunya Espanya plural Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1553/0000000725.pdf f66b2d063d75d16a136a8542986733c3 PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La diversitat té sentit com a suma d'identitats Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep Maria Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Identitat col·lectiva Espanya plural Catalunya Federalisme País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/757/20020721_LV.pdf f13fe1d8c5db3427ec549acb48a4a7ad PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/07/2002 La Vanguardia, p.005 BARCELONA ´92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 PASQUAL MARAGALL Los Juegos Olímpicos fueron una gran oportunidad para transformar Barcelona y, sobre todo, para proyectar internacionalmente un modelo de ciudad. Barcelona dio un gran salto, pero aún más: cogió impulso para el futuro. Otras ciudades han respondido a nuestro reto, pero que sepan que Barcelona no ha detenido su carrera y ataca de nuevo. Habíamos preparado el post-92. Llegó entonces la remodelación del Port Vell, con el Maremàgnum y el World Trade Center; las grandes instalaciones culturales, como el Macba y el Auditori; las zonas comerciales, como la Illa. Después llegó el plan del delta del Llobregat. Y ahora, el liderazgo en el mundo de las ciudades. Barcelona ha conseguido para el 2004 la sede permanente de las Ciudades Unidas, hasta ahora dividida entre La Haya y París. Se trata de una noticia impresionante, que habrá que agradecer para siempre a Joan Clos y a su equipo internacional. El Fòrum 2004 sitúa a Barcelona, y con ella a Cataluña, como líder en la celebración del nuevo tipo de acontecimientos internacionales del siglo XXI. ¡Felicidades! Pasqual Maragall Ex alcalde de Barcelona 151 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1222 Title A name given to the resource BARCELONA'92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Fòrum de les Cultures Jocs Olímpics Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf 3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392 PDF Text Text Entrevista a El Pais "Celebramos el futuro, no el pasado" PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA 'Celebramos el futuro, no el pasado' FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002 Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo. Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos? Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el futuro que el pasado. P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso? R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto, pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir mal. P. ¿Y el mejor? R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en 1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí. P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos? R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer algo muy complejo y hacerlo. P. ¿Y en lo personal? R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para tener éxito hay que vencer y arrastrar. P. ¿Cómo? R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido. P. ¿Cuál? R. El diálogo entre pueblos y culturas. P. Parece el programa del Fòrum 2004. R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra, vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron �otros, como, Josep Piqué. P. Y encontraron la idea. R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900, en París, también. P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy ambicioso. R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea. Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido. P. Un mensaje de Barcelona al mundo. R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Celebramos el futuro, no el pasado Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Arroyo, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Commemoracions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Acció política Description An account of the resource 10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/867/0000000578.pdf 30ebe57e3485166db344254755d3f109 PDF Text Text Escuelas de verano y cambios en los gobiernos Article de Pasqual Maragall a El Pais Escuelas de verano y cambios en los Gobiernos Jordi Pujol suele confesarse en las escuelas de verano. El año pasado les dijo a sus escolares que no se preocuparan, que aún podían ganar las elecciones, porque, textualmente, dijo, 'el voto anticatalán ya no irá al PSC'. En ese momento CiU y PP acababan de acordar en Madrid la no agresión mutua: Piqué no vendría a Catalunya y el PP se dedicaría a arrancar voto socialista haciendo españolismo en el área metropolitana de Barcelona. Pero seis meses más tarde todo cambió. A esas alturas nada hacía presagiar la veracidad de los grandes éxitos que Pujol había imaginado para el PP en los barrios obreros. Y llegó la OPA amigable de Aznar, que invitó a CiU a entrar en el Gobierno español. Aznar optaba por sacar votos de CiU y dejarse de aventuras extrañas. Algunos empresarios catalanes, ya un tanto incómodos con las filigranas de CiU, se alegraron. Y el acuerdo CiUPP para pelearse educadamente ha terminado en una pelea sobre el acuerdo. Encima, desde octubre para acá, la intención de voto favorable a CiU no ha dejado de separarse, a la baja, de la tendencia del voto socialista. Yo no creo en las encuestas una por una, pero sí creo en las tendencias cuando todas las prospecciones concuerdan en señalarlas, cada cual desde su particular muestra y su particular serie de preguntas. Resultado: Pujol ha cambiado de tono. La escuela de verano de 2002 tenía que ser distinta. Esta vez sería 'tenderos contra intelectuales'. Todavía podemos sorprender, afirmó esta vez. Esos intelectuales refinados de la izquierda no podrán con nuestros tenderos. Pero la verdad es otra: los tenderos de hoy, los espabilados, los innovadores, los de los ejes comerciales, no se reconocen en la imagen patética que Pujol hace de ellos, ni tienen a san Pancracio en la estantería. Y los intelectuales se han resabiado. A fuerza de tortas se han hecho más políticos. Algunos superan a Pujol por su izquierda y se hacen soberanistas de verdad. Otros pasan de todo por el otro lado y se van al constitucionalismo puro y duro. Pero los más están en el constitucionalismo evolutivo y en el deseo de cambio de verdad: cambio en Barcelona y en Madrid. El cambio de Gobierno de Aznar es teatralmente preelectoral. No es el cambio que esperamos. Lo más importante del cambio de Gobierno es la dimisión del presidente de la Comunidad Autónoma de Madrid y del presidente de la de Valencia. Y la marcha de Piqué no se sabe hacia dónde. Adivinen. Todo ello tiene que ver con la preparación de dos cosas: las elecciones del próximo año y la retirada de Aznar y su intento de saltar a Europa. Para que no decaiga la ilusión. Y para intentar frenar una victoria socialista en Madrid a cualquier precio. ¿Y en Catalunya? En Catalunya la batalla no será entre tenderos y poetas, sino entre aduladores y creativos, entre falsos tenderos y comerciantes modernos, entre los embabiados con el empresario modelo que está siendo juzgado y los industriales de verdad, entre los hijos del régimen y los jóvenes autónomos y emprendedores. ¿Nos sorprenderán los convergentes? ¡Ya nos han sorprendido! Mandan sin ganar del todo y, lo que es más dificil, sin gobernar casi nada. 'Hay que tener más votos', les dice Pujol siempre a ERC y a IC-Verdes. 'Hay que tener más votos para poderlo decir', se le podría contestar. Incluso para gobernar hay que tener más votos. Sobre todo cuando los votos del PP van a su aire. No sé cuánto tardaremos en percatarnos del tiempo perdido en la lenta transición que vivimos. Será un momento de interrogación: '¿Cómo nos pudo ocurrir?', nos diremos. Pero sobre todo se lo preguntarán los gobernantes: ¿por qué nos han votado tanto y ahora nos abandonan? Ya se lo digo: a lo primero, porque nunca desde el último de los descendientes de Jaime I, nunca desde que Catalunya empezó a perder pie, habíamos tenido la oportunidad de sostener a un Gobierno pleno y con todas las de la ley. Y a lo segundo, porque durar ha sido importante, pero nos hemos empezado a dar cuenta de que sólo durar no basta. Sólo durar nos lleva de nuevo, si no a la decadencia histórica, sí a la marcha lenta. Y no están los tiempos como para dormirse. Post scriptum. Han pasado un par de semanas y un par de cosas han cambiado. Una: no hace falta que adivinen que hará Piqué. Ya lo ha hecho: se ha proclamado presidente del Partido Popular en Catalunya y será �candidato en las elecciones autonómicas. Dos: Pujol ha ido a otra escuela de verano. Cataluña no quiere ser como Cuenca, ha dicho. Si Piqué viene a Catalunya a ganar votos en la burguesía catalana, olvidando que se trata de un juego de suma cero, que no beneficia al conjunto de la derecha, ¡ah!... entonces el pacto constitucional peligra. Pujol no lo ha dicho así, pero les aseguro que lo piensa así. Lo conozco como si lo hubiera parido. 'No queremos ser como Cuenca' quiere decir: 'Os vais a enterar'. Se acabó el Pujol manso y gran estadista que la derecha madrileña descubre cada dos o tres años, en la confianza de que ya han amansado la fiera del catalanismo que tanto temen. Pues no se apuren, más mansa no puede estar. El Gobierno de Catalunya necesita los votos populares, no para el presupuesto - prefieren una prórroga indolora-, sino para no alarmar a los empresarios, poco amigos de aventuras, y para tratar de recordar a los populares que el auténtico adversario es la izquierda y que 'si se pierde Catalunya, España vendrá después'. Todo muy romántico. Épica es lo que hace falta, se ha dicho en la escuela de verano convergente. Menuda épica. Y menuda ética. 30/7/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1365 Title A name given to the resource Escuelas de Verano y cambios en los gobiernos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol, Jordi, 1930- Acció política Catalunya Nacionalisme Eleccions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1555/0000000727.pdf 77458e3c2ecc53500b5ce997840242c8 PDF Text Text Entrevista al Diari de Girona "El PP tem que un projecte polític per a Euskadi tingui conseqüències a Catalunya" Entrevista d´en Jordi Xargayó a Pasqual Maragall al Diari de Girona 15-08-2002 Bru de Sala ha escrit aquesta setmana el següent: «En lloc d´anar pel primer lloc, Maragall espera que el primer lloc vingui a ell com un fet natural»... Si has d´escriure cada setmana al diari, alguna cosa has de dir... Són comentaris. Què fan vosté i el PSC per guanyar les eleccions? Tot. Fer una oposició digna i preparar una alternativa. I tractar d´evitar que l´últim any no sigui un desori absolut. Sobretot, que no es perdi patrimoni. Que no hi hagi un endeutament excessiu i compromisos impossibles de complir. Tem trobar-se la caixa buida si és president? Et pots trobar la caixa plena i que en deguis més del que et trobes. Nosaltres quan vam arribar a l´Ajuntament en teníem vint i en devíem cent. Ara, per molt que s´hi posin l´últim any, a tant no poden arribar. Tem molta despesa en publicitat i propaganda? Sí, però no és solament això. Ja fa temps que ho fan. El que em preocupa és el patrimoni públic. Em preocupen els alts contractes de preu ajornat, les inversions amb amortitzacions a partir del tercer o quart any. Són molt corrents les pràctiques d´algunes empreses públiques que compren inversions de la Generalitat. Hi ha empreses públiques que en aquests moments, si volguessin, es podrien vendre carreteres. Les empreses carreguen elles amb el deute i van rebent una anualitat per part de la Generalitat per pagar el crèdit. El que ens preocupa és que no vagi a més l´últim any. I a més que no es faci servir per a la instalálació del partit en el govern a la societat civil. Que l´últim any permetin que es creïn unes empreses privades que haurien de continuar la influència social que abans tenien en el Govern. L´estratègia del PP respecte del Govern català a qui beneficia: CiU o el PSC? A ningú. Ni el PP. Aleshores... El PP a Catalunya compta molt poc. A les eleccions generals sí que se´n podria beneficiar. Han decidit anar a la caça del vot convergent en comptes d´anar solament, com els deia Pujol, a la caça del vot socialista metropolità. Això és el que havia intentat en Vidal-Quadras. Sí, i el que en Pujol volia que fessin. Per què en Joaquim Nadal serà el cap de llista per Girona? Perquè nosaltres a Girona volem fer una avançada molt important. I ho podem fer. I Nadal seria el número dos en un govern seu? D´això encara no hi ha res. No hi hem entrat. I Nadal ha acceptat de bon grat passar de número dos a Barcelona a ser cap de llista de Girona? Absolutament. Si no va ser iniciativa seva, quasi, perquè va ser molt coincident de tots dos. Vostè també farà com Jospin i Schroeder que van començar les seves campanyes electorals declarant-se de centre? És una mala referència? A nosaltres no ens cal. La gent ja ho sap que som bastant de centre. Nosaltres el que fem són polítiques assenyades. A Espanya i Catalunya ara el que vendrà més serà el progressisme. Està acomplexada l´esquerra? �Catalunya ja va ser la taca roja a Europa l´any 1977. I aquí, com a nom, no fa mal. Però, veient que la majoria de líders socialistes europeus viren cap al centre, què és avui dia la socialdemocràcia a Europa? En el moment que la societat estava formada per uns pocs poderosos i milions de treballadors proletaris, les diferències eren immenses. En el moment que això canvia i que arriba una certa democratització de la propietat immobiliària o mobiliària, els extrems s´acosten. Continua havent-hi dos pols, el de la conservació i el del progrés, que és el de la reforma, la millora Al marge de conservació i progressime, en què s´ha de diferenciar avui dia un partit d´esquerres d´un de dretes? Amb el mateix de sempre. Ells van a reafirmar allò que és, les identitats, les essències. Nosaltres anem, potser amb bona fe, a millorar el que hi ha. Si Schroeder perd a Alemanya què quedarà del socialisme europeu? Catalunya. El gran error és pensar que les onades només són dreta-esquerra. També són governoposició. Quan la situació és de gran inseguretat, els governs cauen, perquè no han aconseguit allò elemental, que és garantir la seguretat. Quan el govern és de dretes, cau igual. Més si cal, perquè si és un govern mantenidor de les essències i no les pot mantenir encara cau més fort. Jo crec que això passarà aquí a Espanya i a Catalunya. A tot Europa governaven les esquerres i han caigut. Aquí, governen les dretes, i també cauran. No creu que després de l´11 de setembre i de les eleccions franceses s´hagi produït un virament cap a la dreta? S´ha virat contra els governs. No s´ha produït una onada reaccionària? Pugen els extrems i, sobretot, els que no governen. Tot això, que consti, són aproximacions. La realitat és més complicada. El PSOE fa seguidisme del PP? No, no. Ha fet un debat de Política General molt correcte. Molt d´esquerra. Per poder fer aquests debats primer t´has d´haver consagrat com que no ets un esparrecador de cartes, sinó que amb allò que és d´interès general saps estar. El Zapatero s´ha passat dos anys de solitud, de Sosoman... No era ningú, no era el Felipe González, no era res. I el que està fent, molt assenyadament, és formar una alternativa amb un to moderat, no exempt de radicalitat, i acceptant que en els temes de país l´oposició ha d´estar al costat del Govern. El discurs espanyolista del PP té acomplexat el PSOE? Aquesta lectura és fa a Catalunya, però els catalans més perspicaços saben que una cosa és l´espanyolisme i l´altra l´interès general. En l´oposició al PP hi ha les dues coses. Hi ha un espanyolisme que és d´interès particular i electoral. I n´hi ha un altre que no és espanyolisme, sinó sentit d´Estat, i al qual el Zapatero hi és sensible. El Zapatero és federal, partidari del nou federalisme, de l´Espanya plural. És això que el PP en diu el barullo i nosaltres en diguem l´Espanya viva. En aquest complex d´espanyolisme del PSOE vers el PP no hi ha un cert paralálelisme amb el que vostès han tingut a Catalunya respecte a CiU? Els nacionalistes espanyols i catalans tracten de reduir el debat polític a un problema d´identitats i d´agafar pel canyet els altres. I si dius que no, ets un traïdor. És, efectivament, el que fa el PP amb el PSOE i CiU amb el PSC. I vostès, PSC i PSOE, no acaben quedant-se acomplexats? Nosaltres diguem que no som nacionalistes, que no som partidaris de l´Espanya Una, Grande y Libre, ni de la Catalunya estrella solitària. Som partidaris del federalisme, que és anar junts. És el gran somni de fa segles. Veuràs que en deu anys Espanya es convertirà en un país federal, que vol dir una Espanya plural i diversa. Aquest federalisme que vostè fa anys que predica és acceptat a la resta d´Espanya? No és cap canvi de règim polític. Espanya es reconeixerà a si mateixa com un seguit de pobles, diferents i específics. �Però la tendència dels últims anys sembla just el contrari? El problema és que un dels pobles d´Espanya que havien de compondre aquesta simfonia, el País Basc, no ha pogut ser. L´encaix entre el País Basc i Espanya en el moment constitucional no es va produir prou. I no només ho paguen ells, sinó tots. Políticament, amb la impossibilitat de constituir aquest projecte. El PP governa Espanya, CiU Catalunya i el PNB el País Basc. El discurs nacionalista ven més que el socialista? Fins ara sí. I com esperen contrarestar-ho el socialistes? Per esgotament propi. A la vida, tot té un límit. A Catalunya i al País Basc ja són 22 anys. A Espanya el PP ha fet la feina que havia de fer i a Catalunya s´ha passat tot de rosca. Quina és la feina que ha fet el PP a Espanya? Hi ha un aspecte que és positiu. Tot el sector de ciutadans espanyols que no eren entusiastes de la Constitució estan dintre de la Constitució. Molts d´ells probablament no van ni votar-la. I si hem hagut de pagar el preu d´un govern insensible socialment i des del punt de vista nacional i federal, almenys hem tingut la part positiva que, quan fem l´Espanya plural, no podran dir que se´n van. Podrem dir-los que quan ells manaven, bé que ho acceptàvem nosaltres. Rajoy ha dit aquesta setmana que parlar de més autogovern és una antigalla de l´any 78. L´Estat autonòmic retrocedeix? Crec que no. El que passa és que aquesta ampliació de la majoria constitucional es basa amb una interpretació que està al límit del tolerable des del punt de vista del centralisme. Però és millor que això se sàpiga. Quan Espanya i Catalunya decideixin un altre govern, tindran legitimitat per recordar-los que ells ja van dir la seva. Ja és bo que el senyor Rajoy digui el que pensa. El PSC votarà amb el PSOE la ilálegalització de Batasuna? Sí. Hi ha temes en els quals, encara que des del punt de vista polític i jurídic nosaltres no estem gens còmodes, les conseqüències que es derivarien d´una altra posició no estarien dintre de l´interès general. Hi ha una part de la democràcia que és molt poc ideològica i molt poc metafísica que és el reflex del sentiment. I el sentiment de rebuig que hi ha amb la tolerància de la violència és molt gran a Espanya i a Catalunya. I al PNB se´ls ha de dir que amb això s´equivoquen. Jo els ho he dit pel dret i pel revés a l´Ibarretxe, a l´Atutxa, a l´Ardanza. Ells no no només s´han de limitar a administrar la majoria. Hi ha un tema de cordialitat democràtica que ells no han sabut interpretar. De què servirà la ilálegalització de Batasuna? No ho sabem. El Garzón estava quasi a punt d´ilegalitzar Batasuna sense necessitat de la llei. També tindrà aspectes negatius. Pacte antiterrorista firmat per PP i PSOE, llei de partits i aviat la ilálegalització de Batasuna. Després, quan desgraciadament hi hagin més atemptats, què s´haurà de fer? El que queda per fer és el més important: resoldre el tema. I l´únic que ho pot fer és el Zapatero. Com? Per quina via? Jo no tinc la solució a la butxaca. Però constato que tants anys de nacionalisme, espanyol, nacionalisme basc i nacionalisme català no han servit per resoldre aquest tema. El que hem de fer des de Catalunya és dibuixar una Espanya propera en la qual totes les eqüacions de l´Estat de les autonomies quallin. Una de les coses que frena els conservadors espanyols és que estan espantats de les conseqüències que un projecte polític per a Euskadi pugui tenir fora d´allà, concretament a Catalunya El que anomenen «la desintegració d´Espanya»? Sí, però jo no ho dic així. Si troben la solució per al País Basc, que es trobarà, igual que ha passat a Irlanda del Nord, els frena pensar que això també es pugui aplicar a Catalunya. I no han entès que Catalunya és totalment diferent. D´entrada, el sentiment nacional és diferent. Arribarà un dia que a Espanya es votin referèndums d´autodeterminació? �No està prohibit. Al contrari. El Pacte per les Llibertats ho preveu. Diu que totes les solucions que es presentin democràticament i en el marc de les lleis fonamentals són vàlides. Inclòs el canvi d´aquestes lleis fonamentals està previst per la mateixa Constitució. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El PP tem que un pojecte polític per Euskadi tingui conseqüències a Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Xargayó, Jordi Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Constitució Catalunya Espanya Partido Popular Partido Socialista Obrero Español Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf 08ece8de20a810ee3f285c9c36692098 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui "La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau" Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02 "Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre l´autogovern" Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting, el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003, 2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol, que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern. Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc". Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no acaba de funcionar". Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC. Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix. De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals. "El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya". Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb Zapatero, amb Aznar no", conclou. Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots del PSOE a Catalunya", argumenta. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource ETA Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Espanya plural Oposició Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1669/0000000579.pdf 8c0f19eb940472551512a85c9464e0d5 PDF Text Text Temor global: qué hacer Article de Pasqual Maragall al diari "La Nueva España" La Humanidad rige su comportamiento por principios contradictorios como la capacidad de sufrir y la indignación repentina. Cuando el sufrimiento sobrepasa una determinada cota tenemos revolución o reacción, normalmente violentas. En caso contrario domina la aceptación de los hechos y la resignación. El mimetismo desempeña un papel decisivo en la propagación de unas y otras actitudes. Sin duda el 11 de septiembre cayó un rayo sobre el planeta, saltó un fusible y se apagó el reflejo de resignación. Me gustaría contribuir a la discusión sobre las causas y los efectos de todo ello. ¿De dónde proviene de hecho la inseguridad? ¿Cuáles son sus causas últimas? ¿Qué se puede hacer para remediarlo? De dónde proviene la inseguridad: causas posibles. 1. La inseguridad proviene de que sólo una amplia conjunción de países puede garantizar la seguridad, pero esa conjunción hoy por hoy no es operativa ni puede responder con agilidad a los riesgos existentes. Tardará. 2. La inseguridad proviene hoy de que la seguridad global la garantiza de hecho un país, EE UU, más vulnerable de lo que creíamos y menos previsible de lo que deseamos. 3. La inseguridad proviene de que no se cumple un supuesto básico de la vida social en paz: «Como regla general nadie busca voluntariamente su propia muerte». El suicidio no es ni previsible ni evitable. 4. La inseguridad proviene del contacto demasiado rápido y masivo entre inversiones, culturas y etnias diversas: la emigración / inmigración de personas y capitales y, por tanto, la desaparición de las fronteras y distancias entre gentes distintas. 5. La inseguridad dimana de la constatación de que el mundo puede terminar por decisión humana (guerra nuclear) o por comportamiento de los hombres (calentamiento de la atmósfera, desaparición de especies y lenguajes) y no por prescripción divina. 6. La inseguridad es hija de esa fragilidad del mundo y nieta de algunas decisiones humanas: por ejemplo, la de la explosión nuclear de Hiroshima, o la debilidad de Chamberlain ante Hitler en el Pacto de Munich. Causas últimas. 1. No es que no exista un gobierno mundial como el que quería Kant, es que ni siquiera Europa existe en tanto que gobierno. ¿Es la poca o mucha existencia de Europa ya excesiva para una minoría creciente de europeos? ¿Crece la euroindiferencia? No sería buena noticia. 2. EE UU no ha vivido nunca una guerra internacional en su territorio; sólo tienen el recuerdo de Pearl Harbor, el temor de la «guerra fría» con el comunismo, y ahora el de Al Qaeda, que extiende los riesgos enormemente: no es un Estado el que ataca sino un grupo de personas, siendo así que en el derecho internacional y en la guerra internacional no existen más sujetos que los estados y en todo caso con menos status los pueblos soberanos. 3. El 11 de septiembre, la guerra Israel-Palestina y el asesinato en la escuela de Erfurt son los escenarios mundiales del desprecio por la vida de los demás que pueden exhibir los que están dispuestos a morir en el empeño. Ni el país más fuerte del mundo es inmune a esta barbaridad. Ni el más armado. Ni los seres más inocentes y más próximos. 4. La aceleración de la movilidad de las personas y los capitales da beneficios pero crea problemas de adaptación. La inmigración a un país que crece y mejora el bienestar, en un entorno de países atrasados, quizá se puede modular, pero no es fácil. El Gobierno español, por ejemplo, ha fracasado en el empeño. �5. Tenemos la autodestrucción de la especie en nuestras manos. Ello produce ansiedad. El retraso de EE UU en adherirse al convenio de Kyoto y el deshielo de los glaciares plantan la semilla de la duda respecto a la capacidad de la especie para controlar su futuro. 6. El trayecto desde Hiroshima hasta las Torres Gemelas (*) parece dibujar una curva con oscilaciones ora hacia la concentración ora hacia la diseminación de la capacidad destructiva, como ocurre en general con el conocimiento y la información. Los desastres de la Humanidad provendrían de la ceguera de los poderosos a la hora de calcular los efectos del uso de su poder, y por otra parte provendrían del bajo precio que los que no son poderosos adjudican a su propio sacrificio a la hora de responder a las ofensas del poder. Qué hacer. 1. La regionalización mundial es un proceso deseable. El Cono Sur o Mercosur debería haber evitado la catástrofe económica y social argentina; la Unión Europea debería contar con una fuerza de intervención suficiente para evitar conflictos antes del estallido; la Unión debería también prestar más atención al flanco sur, al menos tanto como al del Este. Las guerras ya vendrán más del Sur que del Este. Conjuntos de tamaño suficiente pueden constituir un consejo de seguridad auténtico y fiable. 2. Avanzar por la senda del Tribunal Internacional Penal. Los juicios de los tribunales ad hoc de la antigua Yugoslavia y Ruanda son los primeros en la historia de la Humanidad en que no juzga el vencedor al vencido (como en Nuremberg) sino un tribunal neutral a los culpables de genocidio y exterminio. Bin Laden y sus colaboradores deben ser juzgados en un tribunal semejante. Musulmanes y cristianos y judíos deben respetar por igual sus veredictos. 3. El icono o la imagen dominante en los medios y en la publicidad es el cuerpo bello. La escena dominante es la violencia gratuita. La iniciativa Schroeder de limitar la violencia gratuita en los medios públicos y solicitar lo mismo de los privados es un camino difícil pero sensato. Ese asesino asustadizo apuntando con las dos manos en la pistola a un centímetro de la sien de la víctima no tiene nada que ver con el «a ver quién saca más rápido» de las películas del Oeste. Democratiza no la belleza de los guapos y los ricos pero sí la venganza de los feos y los pobres. De los que no tienen nada que perder porque en la vida tienen poco que ganar. 4. Hay dos cosas que hacer: (a) definir el volumen y el origen de la inmigración de forma clara y controlarlo en lo posible; (b) preparar a los barrios y pueblos de destino de la inmigración para el impacto de su llegada, garantizando la tranquilidad de sus calles, la no degradación de sus viviendas y la dignidad y calidad de sus escuelas, en beneficio de todos. (**) 5. Sólo puede irse, a un ritmo más lento pero más seguro, hacia la mejora de todos, si las primeras potencias limitan su crecimiento o aceptan distribuirlo (lo cual no será fácilmente aceptado por el electorado local) y si las últimas naciones valoran adecuadamente las oportunidades que así se les ofrecen. 6. En un mundo desigual todo es más inestable. Si el precio de la vida difiere tanto es muy difícil la estabilidad de cualquier sistema social. Si crece la ceguera de los poderosos y el autodesprecio de los ofendidos, la salida lógica es inmoral e impracticable: la dictadura benevolente, esta vez de ámbito mundial. La única alternativa es construir la legitimidad política internacional como un nuevo «demos» o pueblo soberano, empezando por Europa, Mercosur o América Latina y África lo cual requiere de un previo «telos» o sentimiento de comunidad en cada una de las regiones mundiales. Conclusión. El sentimiento de comunidad internacional sólo ha existido inmediatamente después de las dos guerras mundiales. No hay más remedio que reconstruirlo desde la paz porque la próxima guerra mundial, de existir, sería la última, sin duda. El problema es que la democracia se inventó nacional y que la maximización del beneficio de los habitantes de cada nación, sumada a la de las demás, es compatible con el desastre final. El bienestar de cada nación puede llevar al malestar de todas. Ello obliga a la democracia a extenderse, no sólo a nuevos países sino hacia un escalón más alto donde el interés general coincida con el resultado de las elecciones. (Eso, por cierto, es lo que Europa está haciendo) Y en la misma medida, en mi personal opinión, obliga a una compensatoria devolución a la sociedad y a los poderes pequeños y próximos de parte de las responsabilidades y competencias que les han ido quitando la creación de los estados primero y la mundialización después. �El gran obstáculo a la efectividad de ese razonamiento un tanto piadoso es que los estados no saben o no pueden sublimar hacia arriba y al mismo tiempo devolver hacia abajo, sin perder el mínimo de identidad que se requiere para tareas tan difíciles las dos. ¿Les estamos pidiendo a los estados más de lo que pueden dar de sí? Probablemente. Pero deberán demostrarlo. Por el camino hemos introducido un supuesto discutible: que la globalización es imparable y más vale modularla que negarla, o simplemente oponerse y basta. Somos bastantes los que creemos esto, pero algunos admitiríamos abandonar el supuesto si se demuestra que la globalización es reversible. Sin graves pérdidas, claro, cosa que parece poco probable. Modular la globalización no quiere decir no contar con los movimientos que prefieren negarla. Mientras no haya un futuro claro sería muy torpe privar de virtualidad a quienes prefieren actuar apelando a los valores más que a las soluciones. (*) y desde la guerra de los Siete Días a la «intifada». (**) En España no garantizar esto es, además, de una insensibilidad obscena para con los emigrantes interiores, 30 o 40 años después de su llegada a las chabolas de Barcelona, Gerona y otras ciudades. Lo mismo en Madrid, Valencia y Bilbao. Luego de haber arrancado con las uñas el mínimo de bienestar, la democracia y unos barrios aceptables, los inmigrantes de entonces ven ahora cómo la democracia y la autonomía les propone de nuevo la degradación de calles, viviendas y escuelas y la convivencia con la miseria que ya habían superado. Algunos comentan: «Pero si ellos también fueron inmigrantes...». ¡Precisamente! Ahora ya no lo son, ni quieren serlo de nuevo. Pasqual Maragall es presidente del Partido Socialista de Cataluña y fue alcalde de Barcelona. 25/8/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Temor global: qué hacer Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Nueva España Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme Globalització Seguretat Solidaritat Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1366 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf 1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina" Entrevista Pasqual Maragall President del PSC Pau Arenós "Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina" Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa (1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família (1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga. Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu. --A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla molt? --Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És probable que el 90% sigui palla. --Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985). --L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar. --¿Amb què gaudeix? --Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I ben administrat és un dels plaers de la vida. --¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa? --Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix temps, exuberant a l´alacantina. --Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa és com tocar el sant" (1985). --Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van. --A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat. --Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove. Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca! --"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai" (1985). --És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho sàpigues. --Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys? --No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill. --¿I malgrat aquest plaer vol ser president? �--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això. --Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió? --Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors et destrossa la mà. --D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada? --La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula. I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana. --A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan va començar a domesticar la imatge? --Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable. M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la romana, és a dir, tirat cap endavant. --És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana. --Més aviat sí. --Els seus ulls es van empetitint. --Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia. --Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs... --Ah, sí. Ha, ha, ha. --Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983). --Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas... --Conscienciós. --Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava. --Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la família". --Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar. --¿Ara parla més? --Des que es va casar, parla més. --¿Els altres 39 cosins són més xerraires? --Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules. --¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi? --Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és nostra. --¿Li ha agradat tornar? �--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen. --¿A quin llibre ha estat fidel? --A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit. --¿Quines lectures li falten? --La divina comèdia, per exemple. --"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988). --Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12 minuts. --¿Recita, vostè? --No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona. --"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988). --Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava. Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A tot arreu. --¿Però es coneixien? --Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi. --"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988). --En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha, ha. --El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món. Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític. --Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra. Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure. --"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987). --Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van barallar... --¿Es reconeix en aquest puzle de retallades? --Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això. --Enriqueixi el retrat. ¿Què no és? --El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona. --¿I què és? --És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a conèixer-te. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Arenós, Pau Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Identitat (Concepte filosòfic) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes