32 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2825/Pla-de-Govern_2004-2007_Balanc.pdf 414219c4a12cae160b3fcb89388d5b8d PDF Text Text Index Presentació del President de la Generalitat 9 Presentació del Secretari del Govern 13 Més i millor autogovern 19 Presentació del Conseller Joan Saura 21 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’autonomia 24 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat 27 1.1.3 Redeﬁnir l’àmbit competencial de la Generalitat 29 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral 32 1.2.2 Reformar els organismes consultius i ﬁscalitzadors de la Generalitat 33 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat 35 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eﬁcàcia i la transparència en la gestió pública 38 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eﬁcient 44 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals en el marc del sistema comunicacional català 49 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 52 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Molt Honorable President de la Generalitat Pasqual Maragall i Mira Honorable Conseller de la Presidència Joaquim Nadal i Farreras Secretari del Govern Ernest Maragall i Mira La redacció del Balanç del Pla de Govern ha estat duta a terme des de la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, amb l’estreta i valuosa col·laboració d’un extens conjunt de persones de tots els departaments de la Generalitat. 1.3.1 Augmentar la participació i la presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol 56 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 59 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 64 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 68 Barcelona, estiu del 2006. 1.4 Nova organització de l’Administració Podeu trobar tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/pladegovern 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 70 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local 74 2 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 3 �1.5 Finances públiques 2.5 Societat del coneixement 79 1.5.1 Nou sistema de ﬁnançament 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 159 82 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eﬁciència en la gestió de les ﬁnances públiques 2.5.2 Augmentar la qualitat i la competitivitat del sistema universitari 163 86 1.5.3 Simpliﬁcació i millora del sistema tributari de Catalunya Polítiques de seguretat 91 Presentació de la Consellera Montserrat Tura 94 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 101 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Un nou impuls econòmic 111 Presentació del Conseller Antoni Castells 2.1 Euroregió i internacionalització 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 167 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 176 2.7 Sector ﬁnancer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió ﬁnancera a Catalunya 179 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes ﬁnancers de la Generalitat 181 Una nació socialment avançada 183 Presentació de la Consellera Marina Geli 185 3.1 Política educativa 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 188 114 119 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 195 2.2 Ocupació i treball 3.2 Polítiques d’acció social 122 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 201 126 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 206 129 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 132 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 215 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 221 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 225 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 135 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 141 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 2.4 Comerç i Turisme 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública 229 148 2.4.1 Potenciar el model comercial català 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 236 154 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 3.3.3 Dissenyar l’organització i el ﬁnançament del nou model sanitari 248 157 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 3.4 Política cultural Balanç Pla de Govern 5 �256 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 349 265 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 359 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 365 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat 370 3.5 Política lingüística 271 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 277 Una nova política territorial i ambiental 279 Presentació del Conseller Joaquim Nadal 4.1 Energia 282 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 284 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 286 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eﬁciència energètica 4.2 Política i ordenació territorial 290 4.2.1 Impulsar una política de planiﬁcació territorial i de reordenació del territori 300 4.2.2. Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística 4.3 Habitatge 308 4.3.1 Garantir l’accés a l’habitatge digne a tota la població 312 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 316 4.4.1 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya 319 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental 321 4.4.3 Establir una nova cultura de l’aigua 4.5 Política de prevenció de la contaminació 327 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 331 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 4.6 Infraestructures 334 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 343 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Balanç Pla de Govern 7 �Tres anys de govern La legislatura que s’inicià a les darreries de 2003 conclourà un any abans de completar-se un mandat sencer per la convocatòria d’eleccions a la tardor de 2006. Abans de produir-se la dissolució del Parlament és una obligació política, basada en els criteris de rigor, exigència i transparència, donar a conèixer amb paràmetres objectius l’estat de compliment del Pla de Govern que recull, en molt bona mesura, el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. És evident que en tractar-se d’una legislatura escapçada alguns compromisos queden pendents en part, i haurien requerit d’aquest any per tal de completar-se. Però també és molt evident que en el projecte de garantir millor la planiﬁcació, atendre les persones i els territoris i avançar cap a polítiques d’igualtat i cohesió social, s’han fet passes signiﬁcatives endavant. La dimensió d’aquests canvis serà jutjada pel temps, la història i la ciutadania, i no ens és permès de fer-ho nosaltres mateixos. Sí, però, que és just que aportem el conjunt de dades bàsiques per acreditar que s’ha donat resposta al conjunt d’objectius nacionals, institucionals i estratègics, desplegant iniciatives que havien de sacsejar velles inèrcies i aportar nous plantejaments. L’obra de govern es signiﬁca per la posada en marxa de noves orientacions estratègiques que tenen la voluntat d’afegir valor a la tasca quotidiana de la governació de Catalunya. • Amb el Pacte Nacional per a l’Educació disposem per primera vegada un marc estable per deﬁnir una política educativa de llarg abast. • Amb l’Acord Estratègic hem situat la concertació entre els agents econòmics i socials com a vector de creixement. • Amb la Llei de Barris hem fet una aposta innovadora per construir capital social sobre la base de ciutats segures, barris nous i escoles dignes. • Amb l’Euroregió estem expressant la nostra manera d’estar i de tenir un paper actiu a Europa. • I amb la ingent tasca planiﬁcadora realitzada hem volgut assentar les bases d’una Catalunya de més qualitat. En el panorama legislatiu les tasques de redacció, debat i votació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya han diluït la força d’una acció legislativa de rellevància, que ha establert les bases d’un futur construït des de la seguretat jurídica i, alhora, el compromís amb els ciutadans en el terreny de les polítiques territorials i de les polítiques personals per atendre els drets bàsics reconeguts per l’ordenament vigent i reforçats ara amb el nou Estatut. Drets i Lleis drecen, així, un pont amb les polítiques tangibles que les persones esperen notar i percebre amb evidència pràctica. En el camp més directe dels programes i les polítiques concretes, el desplegament de les previsions pressupostàries ha donat peu a un conjunt de mesures que aquí es repassen i relacionen, tot fent l’inventari de la ﬁabilitat de la despesa pública al servei dels ciutadans. La sola relació ja acredita que s’han fet avenços importants en el terreny del sanejament dels comptes públics, la millora de la gestió de la salut i de Pasqual Maragall Molt Honorable President de la Generalitat Balanç Pla de Govern 9 �les seves prestacions o en el desplegament de les polítiques de seguretat i d’emergències. També posa de relleu els compromisos assolits en matèria d’ocupació i política energètica, els grans canvis en la política d’infraestructures i salts qualitatius i quantitatius en les polítiques i la construcció d’habitatges. Demostra que hem aplicat més exigència i rigor en les polítiques de sostenibilitat, hem ofert una resposta valenta i coherent en el desplegament d’equipaments judicials i penitenciaris, hem iniciat obres de vells compromisos en matèria de regadius i hem introduït millores en la col·laboració i les aportacions als governs locals de Catalunya. Finalment, palesa que hem impulsat pactes de present i futur per la recerca i la innovació, hem establert una nova planiﬁcació del comerç, estem avançant cap a una millora substancial del parc d’instal·lacions esportives, hem aprofundit en el mapa d’equipaments culturals i les activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, i hem desplegat noves polítiques socials bàsiques per donar resposta a les expectatives de les persones i del conjunt de la societat. Aquest balanç positiu no exclou que expressem la nostra insatisfacció pel fet que caldria anar encara molt més lluny. Aquest és un balanç que es queda a mig camí, que nega qualsevol autocomplaença i llença el repte d’una major exigència i una millor resposta al conjunt dels ciutadans. L’obligació moral, ètica, política dels governants és mantenir-se exigents i garantir que en aquestes matèries mai no ens podem donar per satisfets del tot. D’altra banda, també ens podem preguntar si aquesta etapa de la governació de Catalunya ha suposat realment un canvi signiﬁcatiu en la política catalana. Estic convençut que més que un canvi consumat, hem de parlar d’un canvi iniciat: s’han obert nous camins en la política catalana que ens porten cap a un canvi de cultura política. Són els camins de l’alternança democràtica, del catalanisme com a cultura cívica compartida, del nou Estatut com l’eina més potent per autogovernar-nos que mai hàgim tingut, de l’Espanya plural com a projecte necessari i el d’una Europa interioritzada a la governació de Catalunya. Ara Catalunya –la seva ciutadania- ha de decidir si seguim els camins oberts. És molt més que una decisió electoral. És una decisió que implica el compromís de la societat catalana amb el seu propi esdevenidor. Balanç Pla de Govern 11 �Introducció El 12 de desembre del 2003 se signava el Pacte del Tinell. Aquell dia s’expressaven, al mateix temps, la decisió comuna dels tres grups d’esquerres per donar forma a la nova majoria parlamentària i, d’altra banda, l’acord entorn al contingut més ambiciós plantejat mai a Catalunya des de la recuperació de l’autogovern al 1978. Naixia el Govern Catalanista i d’Esquerres; es veriﬁcava, per ﬁ, l’alternança que deﬁneix els nostres sistemes democràtics. Tres reptes apareixen nítidament ja en aquell moment: el primer, sostenir la coalició, el segon, governar amb solvència i resultats, i el tercer, assolir el nou Estatut, que era la proposta que cimentava el Pacte. La primera tasca era clara: convertir el Pacte en Programa de Govern, concretar objectius, ﬁtes, terminis, mitjans, funcions i responsabilitats. Calia, al més ràpidament possible, quallar en un projecte compartit, fer síntesi operativa de la suma de forces, idees, il·lusions i objectius que cada un dels tres components aportaven al Pacte. Calia, en una paraula, convertir la coalició en un autèntic Govern. Cal admetre avui que aquesta tasca ha requerit més esforços i dedicació del que esperàvem. El manteniment de l’equilibri intern de la coalició ha exigit energies i temps que hauríem volgut bolcats en altres direccions. Diferències de concepció ben legítimes, objectius programàtics propis de cadascú i no sempre fàcilment compatibles, cultures polítiques internes prou distintes, representació territorial i social ben deﬁnides per cada força amb aspectes complementaris però també, a voltes, contradictoris. Tot plegat, expressió de la riquesa i la diversitat de les esquerres catalanes. Les distàncies eren conegudes i conscients per tothom. Res impedia, res impedeix encara avui que, amb els mateixos ingredients, es pugui dur endavant un projecte tan ambiciós com el plantejat i que, com les pàgines que segueixen mostraran, s’ha acomplert en bona mesura. El segon repte, el de governar amb solvència i resultats, demanava un altre tipus d’esforç. Calia, en primer lloc, fer-se amb la institució, conèixer els seus ritmes, hàbits, vicis i virtuts. Calia, després, dominar-la, ser capaç d’identiﬁcar canvis, de transformar processos, eliminar llast, abundantíssim, crear noves regles de comportament, nous processos de decisió. Però sobretot, calia, simultàniament, posar en marxa totes les polítiques anunciades per omplir els dèﬁcits acumulats per anys de d’inèrcia o deixadesa, adoptar les mesures de sanejament imprescindibles, iniciar els sempre llargs processos de projecció, contractació i execució de les fortíssimes inversions previstes per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya. És a dir, calia posar a tota marxa una maquinària rovellada, amb algunes peces excel·lents i moltes altres defectuoses, que ens rebia amb una barreja d’expectació, temor i desconﬁança. Segurament es tractava de sentiments ben explicables després de 23 anys d’acomodació a una sola manera d’entendre l’Acció de Govern, la relació amb els ciutadans i el sentit de la responsabilitat en la gestió dels recursos públics. Avui podem dir, amb un cert orgull, que la institució ha canviat i que ho fet a millor. Desigualment, amb clarobscurs i desequilibris certament, però amb Balanç Pla de Govern 13 �resultats prou indiscutibles. No ens referim, per ara, als resultats de l’Acció de Govern. Parlem de les actituds, de la responsabilitat individual i col·lectiva, de la passió i la professionalitat de tants i tants funcionaris i treballadors. Més transparència, més instruments de coordinació, més comunicació entre departaments, més transversalitat conscient i efectiva, més rendiment de comptes. També, per què no admetre-ho, aparició de fortes lògiques departamentals lligades a l’exigible assoliment de programes sectorials molt ambiciosos i a la legítima aspiració personal i partidària d’evidenciar èxits de gestió recuperables políticament. Però la resultant ha estat positiva en termes d’organització activa i tensionada i en termes d’eﬁciència en la gestió dels recursos públics rebuts dels ciutadans. En qualsevol cas, la recerca del punt d’equilibri imprescindible entre cohesió i autoritat central, d’una banda, i descentralització-autonomia de gestió departamental, d’una altra, es una assignatura pendent en la nostra institució de govern. Les polítiques transversals de recursos humans, d’organització, d’aplicació de models de gestió directa o indirecta, de patrimoni, de control pressupostari de despeses i inversions, de sistemes d’informació comuns i tecnologies de la informació, entre altres, demanen la deﬁnició d’escenaris de decisió i impuls que superin els resultats, apreciables però insuﬁcients de la pura coordinació general o la responsabilitat directa de cada un dels titulars. Pel que fa a la pròpia Acció de Govern, la valoració ha de ser clarament positiva. Les pàgines que segueixen en són mostra contundent. El Pla de Govern, és a dir, la formalització operativa interna del Pacte del Tinell, s’articula a l’entorn de quatre eixos bàsics i de 67 objectius sectorials representats i desplegats per prop d’un miler de mesures i actuacions concretes. El primer eix, l’anomenat MÉS I MILLOR AUTOGOVERN, inclou totes les polítiques d’aprofundiment de l’autogovern, amb el nou Estatut en primer terme, però també les relacionades amb la qualitat democràtica, les relacions amb l’Estat i la Unió Europea i el desplegament institucional intern del país: la pròpia administració autonòmica, l’organització territorial, la relació amb el món local. L’objectiu més important del Govern s’ha aconseguit amb escreix: L’Estatut de Catalunya és ja una realitat esplèndida i una potentíssima eina de construcció del millor futur per a tots els ciutadans i ciutadanes. Al marge del procés llarg i complex que ens ha dut ﬁns al ﬁnal del camí, el referèndum del passat 18 de juny, el cert és que el país disposa d’un nou marc on desplegar polítiques completes en tots els àmbits. L’expressió de les nostres esperances col·lectives resumida per la “Catalunya rica i plena” del nostre himne és ara més a prop que mai, és al nostre abast, és la ﬁta exigible per qualsevol govern que els catalans decideixin tenir i pel conjunt de la societat. En el mateix context hem de valorar les decisions que s’han anat produint en relació amb la presència de Catalunya a Europa amb especial signiﬁcació en dos camps: la presència de consellers del Govern de Catalunya a les sessions dels Consells de Ministres, actuant en representació de l’Estat, i el reconeixe- ment exprés que les institucions europees han fet del dret dels ciutadans a usar el català com a llengua de relació directa, així com del dret dels nostres representants, consellers i diputats, a expressar-se en català en les seves intervencions oﬁcials. Però també en la resta de matèries integrades en aquest eix els resultats són tangibles i expliquen canvis en profunditat: el desplegament dels mossos o la millora de la seguretat viària, l’aprovació primer i el desplegament efectiu del Pla de presons, una de les evidències clamoroses del nou paradigma que el Govern de Catalunya representa. Hem passat de la incapacitat per prendre les decisions més urgents a la planiﬁcació, negociació local, ubicació precisa i construcció dels nous equipaments penitenciaris. Claredat en la proposta, transparència del procés, compensació justa, decisió ferma. Aquesta és la forma d’actuar del nou Govern de Catalunya. Com també és un contrast radical amb períodes anteriors la política en relació amb el món local. El respecte institucional i l’increment signiﬁcatiu de les aportacions econòmiques són els trets que marquen el nou caràcter de la relació entre l’Administració autonòmica i la local. És la millor preparació del període de profunda renovació institucional que som a punt d’iniciar: nova organització territorial, traspàs de competències i recursos als ajuntaments, nova Llei electoral catalana. Pel que fa al creixement econòmic i la innovació, deﬁnidors del segon eix del Pla de Govern, els resultats són quasi espectaculars: creixement sostingut que iguala el global espanyol després de molts anys, creació de 304.700 nous llocs de treball i reducció de l’atur a mínims històrics (7% al Gener 2006, i una mica més del 6% al Juliol 2006), acord per la competitivitat i la internacionalització de l’economia catalana amb empresaris i sindicats. Però també ho són pel que fa a la pròpia institució: El pressupost consolidat ha passat d’uns 22.000 M€ a 30.000 M€ en tres anys (sense cap increment de la pressió ﬁscal), el dèﬁcit acumulat s’ha reduït en un 83,5% durant els exercicis 2004 i 2005 (passant de 1.264 milions de resultat no ﬁnancer l’any 2003 ﬁns a 209 M€ l’any 2005), la despesa desplaçada (de 2.903 M€ a la liquidació 2003 a 2.225 M€ a la liquidació 2005)) –especialment greu a la sanitat catalana – es en procés de desaparició deﬁnitiva, la gestió pressupostària és ja una referència de rigor inqüestionable, les inversions comencen a apropar-se als nivells que mai haurien hagut d’abandonar. El Pla de l’energia, la creació de centres tecnològics avançats i instituts de recerca de primera ﬁla mundial, especialment en l’àmbit de les biotecnologies, són altres ﬁtes ben plantades en aquest període que enorgulleixen el Govern i tot el país. Com ho són també la Llei d’horaris comercials i Pla territorial d’equipaments comercials, a punt de tancar-se en aquest moment, que han servit per posar ordre i acordar regles bàsiques en el complex món del petit i mitjà comerç, que ha d’afrontar la creixent competitivitat de les grans superfícies. En l’amplíssim camp de les polítiques socials, el tercer eix però el que rep la major part dels recursos públics, prop del 60? % del pressupost total de la Generalitat, el compliment dels objectius previstos, i en molts casos la supe- Balanç Pla de Govern 15 �ració, la profunditat i la transcendència dels canvis impulsats, no permet una síntesis de resum que faci justícia a la tasca realitzada. El conjunt de polítiques reformadores dels sistemes de salut, la posada en marxa real, per ﬁ, del servei públic d’escoles bressol, el Pacte per a l’Educació subscrit amb tots els sectors de la comunitat educativa, la nova Llei de prestacions socials, i la de Serveis socials, que per primer cop establirà un autèntic catàleg de drets personals en aquest camp, són potser les ﬁtes més remarcables d’un balanç que ha de ser vist en tota la seva amplitud i detall per ser valorat com es mereix. Consideració a part s’ha de fer de la política cultural, que, igualment, no admet comparació amb períodes anteriors. Als èxits més visibles de la recuperació dels papers conﬁscats després de la Guerra Civil, la presència a Guadalajara, l’any 2004, i la nominació com a país invitat a la Fira de Frankfurt, hi hem d’afegir les línies de fons segurament més importants: En la línia conﬁrmada de doblar el pressupost de Cultura hem d’inscriure el Pla d’infraestructures i equipaments culturals que ja és operatiu, i aporta recursos i projectes per tot Catalunya d’acord amb els Ajuntaments respectius, les noves i exemplars formes de distribució d’ajudes a la creació, amb participació i protagonisme dels propis sectors, la preparació ja molt avançada del nou Consell de les Arts i la Cultura, concepte innovador que canviarà per bé hàbits i formes sovint contraris a la imprescindible llibertat i independència de la creació artística. El conjunt de les polítiques que tenen relació amb els territoris, les infraestructures, la sostenibilitat, l’agricultura, el cicle de l’aigua o l’habitatge, conformen el quart eix del Pla de Govern. També en aquest cas es fa difícil resumir en poques paraules la riquíssima diversitat d’actuacions, mesures, nous plans directors i generals, legislació sectorial i, molt especialment, projectes d’inversió ja completats o en curs: l’accent evident en la xarxa ferroviària, però també les millores en carreteres i els nous trams i desdoblaments d’autovies, són missatges inequívocs de conﬁrmació del compromís que del nou Govern pel reequilibri territorial. De la mateixa manera, la reducció de l’enorme dèﬁcit acumulat en les inversions associades al cicle de l’aigua, sanejament i subministrament, i al del tractament de residus, justiﬁca amb escreix la tasca realitzada en ambdós camps. tensió, Quart Cinturó en són els noms, però la qüestió de fons és la consecució de l’equilibri necessari entre respecte mediambiental, creixement econòmic, dotació d’infraestructures i equipaments, dret dels territoris a construir un futur propi sense hipoteques ni dependències. Només un govern com l’actual de Catalunya, decidit a mirar de cara els problemes i no a amagar-los ni ignorar-los, està en condicions de plantejar bé, primer, i resoldre efectivament, després, tots els assumptes pendents mai degudament tractats i les noves qüestions que en aquest àmbit apareixen en tot procés de desenvolupament econòmic i social. Tanquem, doncs, aquesta introducció forçosament injusta amb la realitat de l’Acció de Govern d’aquests 1.000 dies. Potser el més important és l’enorme quantitat de resultats concrets, de polítiques de canvi iniciades, de nous hàbits adquirits, de nous i millors criteris de relació amb la societat i els ciutadans. En tot cas, el futur que deixem obert és tan engrescador com exigent. El nou Estatut ens ofereix un horitzó de realització col·lectiva apassionant. Tenim molt per construir, hem assumit la plena responsabilitat sobre quasi tots els aspectes que conformen la vida, els drets i les esperances dels nostres ciutadans i ciutadanes. I per fer-ho comptem amb una institució renovada i uns professionals preparats que només esperen bona direcció, responsabilitat i qualitat en la gestió, passió en la defensa de l’interès general. Ernest Maragall i Mira Secretari del Govern En el cas de l’habitatge, s’han començat a aplicar amb magníﬁcs resultats, que es veuran conﬁrmats i ampliats a mig termini, noves línies i conceptes tant pel que fa a l’adquisició de sòl en col·laboració amb els ajuntaments, com en la projecció, la construcció i posada a disposició del mercat dels habitatges de protecció oﬁcial que el país necessita després de tants anys de deixadesa o instrumentalització d’aquestes polítiques. En el cas de l’agricultura, la tasca ha estat igualment feixuga però proﬁtosa: el Canal Segarra-Garrigues esdevé per ﬁ una realitat incipient, el conjunt de les actuacions sectorials, les inversions en regs arreu del país, les concentracions parcel·làries, la nova legislació contractual posen ordre i raó en un sector considerat ﬁns ara amb criteris més paternalistes que econòmics i socials. És en el marc d’aquestes polítiques que s’han produït, com era previsible, les controvèrsies internes i els processos de debat i decisió més complexos que el Govern ha hagut d’afrontar: Bracons, Xarxa Natura, interconnexió i alta 16 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 17 �1 Més i millor autogovern Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 19 �Millora de l’autogovern i impuls de noves polítiques Una característica emblemàtica del govern catalanista i d’esquerres ha estat, sense cap mena de dubte, la voluntat i la capacitat demostrades per entomar amb valentia i ambició els grans reptes del nostre país i, a més, fer-ho plantejant un canvi profund en els valors i en els continguts. Així, aquesta actitud agosarada trenca amb l’estratègia dels tímids avenços. Representa, en canvi, una aposta decidida per posar Catalunya en el camí que ens porta al nivell dels països més avançats d’Europa. Lluny de preferir amagar les qüestions pendents, lluny d’esquivar les necessitats d’avenç social i nacional del nostre país, aquest Govern ha sabut fer un salt decisiu endavant en aspectes fonamentals per al progrés de Catalunya. I, a més, aquest canvi l’ha dut a terme des de nous valors, amb un contingut clarament progressista i catalanista. Sens dubte les importants transformacions iniciades durant aquests tres anys es posen de manifest en diferents àmbits. I en particular els Departaments agrupats dins la Comissió de Política Institucional en són un excellent exemple d’aquest canvi. En aquest sentit destaca, per sobre de tot, l’impuls a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, el principal compromís del nou Govern després de quasi 25 anys sense canvis. Es tractava d’una necessitat del nostre país massa temps ajornada i que el Govern va considerar imprescindible dur a terme per a poder afrontar el segle XXI millorant el benestar del conjunt de la ciutadania de Catalunya. Avui el poble de Catalunya pot sentir-se satisfet per comptar amb un nou Estatut que ens ha permès assolir el major nivell d’autogovern de la nostra història contemporània i dota al nostre país d’un enorme potencial de progrés en tots els àmbits. Però l’acció del Govern ha estat molt més àmplia i d’això en dóna fe la publicació que teniu a les mans. A les properes pàgines trobareu, per exemple, el salt donat en l’àmbit de la col·laboració amb els municipis. L’augment de transferències és tan important que clarament podem parlar d’una nova etapa en la manera d’entendre i de promocionar l’importantíssim paper que porten a terme els nostres ajuntaments atenent a les demandes ciutadanes des de la proximitat. A un pla ben diferent, també es pot destacar l’avenç substancial que ha viscut el català assolint una ﬁta històrica, la possibilitat d’utilitzar-lo de manera oﬁcial a les institucions de la Unió Europea. Aquest fet suposa un pas endavant imprescindible cap a la seva plena equiparació amb la resta de llengües oﬁcials de la UE. I a un nivell més sectorial, es poden posar tot tipus d’exemples d’una acció decidida i compromesa, des del Pla director d’equipaments penitenciaris, que fa front a un dèﬁcit llargament arrossegat i que aquest Govern ha volgut encarar apostant per la reinserció social dels interns, ﬁns el desplegament als districtes de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, fet, a més, des d’un model de proximitat a les necessitats de la ciutadania, passant pel gran creixement dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament. En les següents pàgines trobareu moltes més mostres de l’acció decidida d’aquest Govern. Amb la mateixa empenta i decisió que les accions anteriors, també s’han dut a terme durant aquests anys intensos treballs per tal de dotar a Catalunya d’una organització territorial i d’una llei electoral pròpies i ajustades a la Joan Saura Conseller de Relacions Institucionals i Participació President de la Comissió de Govern de Política Institucional Balanç Pla de Govern 21 �nostra realitat. La complexitat d’aquestes qüestions no va evitar en cap moment que s’entomés el debat obertament i que es treballés intensament per arribar a l’imprescindible acord polític que, tanmateix, encara no ha estat possible, primer per la prioritat en l’elaboració del nou Estatut i, després, per l’avançament de les eleccions. En tot cas queda la bona feina realitzada per tal de reprendre el diàleg novament en la propera legislatura. A més d’entomar els grans reptes pendents com a país i donar-los un impuls decisiu, el Govern de la Generalitat i, en concret, la Comissió de Política Institucional, s’ha caracteritzat per l’impuls de polítiques noves, inexistents ﬁns ara però que responen a les inquietuds presents a la nostra societat. És el cas de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Aquest espai d’intercanvi cultural i econòmic ha de permetre el progrés conjunt de totes les regions implicades per acabar esdevenint un dels principals motors d’Europa, així com també a nivell internacional. Igualment innovadores han estat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica o de promoció de la cultura de pau. Per ﬁ el Govern de la Generalitat compta amb iniciativa pròpia en aquests àmbits i així també la societat civil, que durant tant de temps hi ha estat treballant, es veu recolzada en la seva actuació. En aquestes dues darreres qüestions queda pendent, però, aprovar en el Parlament les lleis que consolidin aquests projectes. Ambició de progrés social i nacional, innovació, transparència i participació ciutadana són característiques pròpies de l’acció demostrada durant aquests anys pel Govern catalanista i d’esquerres. No són només paraules, les accions que trobareu tot seguit així com l’anàlisi del seu compliment demostren, precisament, la voluntat de ser honestos, rigorosos i de continuar avançant en el futur. Conèixer en profunditat el què s’ha fet i el que queda per fer ens permet també fer autocrítica, ser exigents amb nosaltres mateixos i renovar alhora la il·lusió i l’empenta. Aquesta és, al nostre entendre, la millor manera de continuar treballant des del Govern de la Generalitat per a la millora del benestar de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Finalment, també es motiu d’orgull poder aﬁrmar que no només s’han impulsat polítiques innovadores i ambicioses, sinó que, a més, s’ha demostrat que hi ha una manera diferent de governar: una manera més participativa, més transparent, més dialogant, més oberta a la ciutadania. Aquesta nova forma de governar comença, precisament, per atorgar el protagonisme al Parlament, cambra de representació de tots els catalans i catalanes. Per això s’ha dut a terme la reforma del seu reglament, per a que la seva activitat sigui més àgil, més decisiva, més eﬁcaç en el control del govern i en l’activitat legislativa. Pel que fa pròpiament al govern, s’han pres acords i s’han impulsat reformes legislatives encaminades a garantir la seva plena transparència. Amb aquest objectiu, per exemple, s’ha regulat la incompatibilitat dels alts càrrecs de la Generalitat i s’ha reformat la llei de l’audiovisual. Però el canvi en la manera de governar es demostra, sobretot, en la importància i el valor que li donem directament a la gent, veritable protagonista de l’actuació dels poders públics. Durant aquest període la ciutadania ha pogut participar activament en les principals polítiques dutes a terme, començant per la mateixa reforma de l’Estatut d’Autonomia. Perquè no només cal escoltar a la ciutadania a les eleccions, un cop cada quatre anys. El diàleg amb la societat civil, l’obertura a les seves propostes, la recerca de consensos, són fruit del convenciment que la imposició no porta enlloc. En aquest sentit també s’ha reformat la Iniciativa Legislativa Popular, per a facilitar i recolzar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin presentar propostes de llei al Parlament. Aquest Govern de la Generalitat està segur que només amb el compromís i la col·laboració de tothom trobarem la manera d’afrontar els grans reptes de progrés social, polític, ecològic i econòmic del nostre país. Balanç Pla de Govern 23 �Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d’Autonomia • El 21 de març de 2006 la Comissió Constitucional va votar el dictamen sobre la reforma de l’EAC que havien preparat els diputats espanyols i catalans. La Comissió va introduir alguns canvis en el text, fet que va comportar la pèrdua del suport d’Esquerra Republicana de Catalunya. • Després, l’EAC passà al ple del Congrés per a la seva votació, on es va aprovar per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions. Conseqüentment, el text va passar al Senat. Punt de partida • El 10 de maig el Senat va aprovar igualment el text de l’EAC i el va remetre a la Generalitat perquè el sotmetés a referèndum. El Pla de Govern establia en el seu primer punt el principal objectiu institucional del primer govern d’esquerres i catalanista de Catalunya després de la democràcia: aprovar en la legislatura un nou Estatut d’Autonomia, elaborat en la mesura del possible amb les aportacions del teixit civil del país i aprovat amb el màxim suport parlamentari. • El 18 de juny el text de la reforma va ser sotmès a referèndum. Durant la campanya propugnaven el sí PSC, CiU i IC-V i el no ERC i el PP. Malgrat una participació més baixa de la desitjada (48,85%), el resultat va resultar ser massivament majoritari pel sí, que va guanyar amb un 73,23%, envers un 20,57% que va obtenir el no i un 5,28% de vots en blanc. Altrament, es reconeixia que la iniciativa institucional corresponia al Parlament i que el Govern i el seu President havien de proporcionar l’impuls polític i el suport tècnic necessari en tot el decurs del procés. 0,6% 11,1% 5,3% 20,8% 44,6% Per primer cop la redacció d’un text estatutari es va fer amb un procés previ de participació ciutadana Desenvolupament de l’Acció del Govern El procés d’elaboració del nou EAC ha estat complex, llarg i ple d’instants de gran intensitat institucional, com correspon a la transcendència de l’objectiu que es perseguia. El Govern va endegar una campanya explicativa del procés estatutari des de l’inici i va promoure la recollida d’aportacions, ja fos d’entitats i associacions o dels mateixos ciutadans, individualment. Per a aquesta ﬁnalitat es va disposar d’un espai web i es van fer trobades amb 500 entitats representants de la societat civil catalana i, per diverses vies, es van recollir més de 100.000 aportacions i suggeriments. Identiﬁcant els moments més rellevants del procés d’aprovació de l’EAC, es poden recordar algunes de les seves ﬁtes més signiﬁcatives: • La Ponència parlamentària va disposar, per anar avançant en el seu treball, de la feina prèvia de l’Institut d’Estudis Autonòmics. • El juliol de l’any 2005 la Ponència va establir un primer text, que fou remès al Consell Consultiu per a la seva revisió. El punt de redacció més complex va ser el del ﬁnançament, que va comptar amb una proposta del Govern. 54,8% 88,9% Parlament de Catalunya Si No 73,9% Congrés dels Diputats Referèndum Blanc Amb el nou Estatut Catalunya amplia i reforça l’autogovern, les seves institucions, els seus recursos i les seves competències. Igualment, el nou EAC conté per primer cop un catàleg de drets i deures dels ciutadans i de principis rectors de les polítiques públiques. Les voluntats de Catalunya que expressa el text estatutari s’han volgut explicar per part del Govern a tots els nivells polítics i socials en el conjunt d’Espanya. El Govern ha dut a terme aquesta tasca amb constància arreu de la geograﬁa espanyola, malgrat incomprensions en algun cas o, en d’altres, la franca hostilitat de sectors de dreta, que no han dubtat en expressar visceralment la seva disconformitat. El grau d’acceptació ciutadà del text, expressat democràticament, suposa el ﬁnal d’aquest debat. Catalunya ha volgut explicar el nou EAC al conjunt d’Espanya • El passat 30 de setembre de 2005, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de reforma de l’EAC, per 120 vots a favor i 15 en contra. Posteriorment, el seu President va remetre la proposta a les Corts Generals. • Un cop a les Corts, la proposta va ser admesa a tràmit i va ser debatuda en el ple del Congrés en la seva totalitat. Un cop aprovada, es va remetre a la Comissió Constitucional, on es podien presentar esmenes al seu articulat. 24 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 25 �Balanç Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern Tot i que els partits polítics que ﬁnalment van oposar-se al nou EAC van participar en el procés de redacció, és cert que el nivell de consens polític quant al text ﬁnal de l’estatut no ha estat unànime, contràriament a la voluntat que expressava el Pla de Govern. 1.1.2 Igualment, la posició ﬁnal d’ERC va propiciar la seva sortida del Govern i, en conseqüència, l’escurçament de la legislatura. Malgrat això, atès que el Govern entén que cal fer del text ﬁnalment aprovat i referendat una valoració molt netament positiva, es considera que aquest primer i fonamental objectiu del Pla de Govern és un objectiu assolit. Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat Punt de partida El PdG establia en aquest objectiu un conjunt de ﬁtes concretes, que abastaven tant el reconeixement de la llengua i la cultura catalanes a diferents nivells, com les reformes d’institucions de l’Estat, per tal que en la seva concepció i estructura reﬂectissin aquest caràcter plurinacional. Desenvolupament de l’Acció del Govern L’espai en el qual s’ha desenvolupat el debat i les decisions sobre la realitat plurinacional de Catalunya ha estat el nou EAC. El primer fet essencial ha estat el reconeixement explícit en el preàmbul del text que Catalunya és una nació. Això fa possible, per inducció, reconèixer implícitament que Espanya és una realitat plurinacional. Establert això, l’element següent ha estat el tractament donat a la llengua catalana en el nou EAC, el coneixement de la qual esdevé un dret i un deure dels catalans. També és rellevant reconèixer com el Govern Central ha defensat, a demanda dels governs autonòmics implicats, l’ús de les llengües cooﬁcials de l’Estat a les institucions de la UE. Igualment, el tractament donat a l’EAC de l’estructura del poder judicial és per primer cop un exemple d’apropament de l’administració de la justícia als ciutadans. Així, per una banda, el nou Consell de Justícia es conﬁgura com una institució de govern del poder judicial a Catalunya, desconcentrant el Consell General del Poder Judicial. Per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a ser una veritable darrera instància de tots els processos judicials que s’inicien a Catalunya, deixant en mans del Tribunal Suprem la uniﬁcació de la doctrina que afecti exclusivament el Dret estatal. És també en termes generals que es pot aﬁrmar, per múltiples aspectes del text estatutari, que d’alguna manera la relació entre Catalunya i el conjunt d’Espanya es dóna en termes de reconeixement efectiu de nació i per tant de plurinacionalitat del conjunt de l’Estat. Aquest esperit, però, s’haurà de veure conﬁrmat en el decurs del temps per la dinàmica institucional que es vagi assentant amb la creació efectiva dels nous òrgans estatutaris. Fora del marc de l’EAC, també ha suposat un avenç cap el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat la II conferència de presidents que va tenir lloc el 10 de setembre de 2005 al Senat, a la qual hi van assistir el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero i els Ministres d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, per part de 26 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Progrés del reconeixement jurídic del català a Catalunya i a Europa El reconeixement del fet nacional de Catalunya, primer pas cap al caràcter plurinacional d’Espanya. Balanç Pla de Govern 27 �Les seleccions esportives catalanes no han pogut encara competir en general internacionalment. l’executiu i els presidents de les 17 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. El tema tractat més rellevant fou el ﬁnançament sanitari. Altrament, s’ha treballat també en altres àmbits com el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. Aquest reconeixement s’ha volgut treballar d’acord amb els esportistes i a les federacions, únics i legítims subjectes de la pràctica esportiva de competició. S’ha donat únicament suport a aquelles federacions que voluntàriament volien iniciar un procés de reconeixement internacional. En el cas de la Federació Catalana de Patinatge, es va produir un reconeixement previ que no va ser ﬁnalment referendat, en un procés en què la política va jugar més que l’esport. Altres federacions segueixen ara mateix els seus propis processos. El foment de la projecció exterior de l’esport català va ser una de les competències que van decaure en el tràmit al Congrés del nou EAC. Balanç La reforma de l’EAC ha servit com a punt de partida perquè altres comunitats autònomes endeguin processos de reforma dels seus estatuts, que si tenen un esperit similar, avançaran de forma conjunta en el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Les prospostes d’Estatut d’Andalusia i Galícia així semblen indicar-ho. El nou EAC ja determina una nova relació amb l’Estat que es perﬁla en aquest sentit. Tanmateix, no s’han assolit encara aspectes molt rellevants que es pretenien, com era propiciar la reforma del Senat en una cambra representativa de les comunitats autònomes. Atesa la necessitat de reformar la CE i la negativa del Partit Popular a fer-ho, aquesta ﬁta sembla llunyana. Conseqüentment, atès que manca encara molt per fer però que s’han trencat algunes inèrcies fortes en sentit contrari, es pot qualiﬁcar aquest objectiu com un objectiu en vies d’assolir-se. Més i millor autogovern Aprofundiment de l’autogovern 1.1.3 Redeﬁnir l’àmbit competencial de la Generalitat Punt de partida En aquest àmbit, el Pla de Govern identiﬁcava una llista ﬁnita de transferències que es plantejava incorporar al conjunt de competències pròpies de la Generalitat en el decurs de la legislatura. Desenvolupament de l’Acció del Govern Òbviament el marc de discussió estatutari ha estat, gairebé en tots els casos, l’espai on s’han incorporat les novetats competencials. Per tant, tot i que calgui esperar a la seva transferència efectiva, el fet que una nova competència aparegui en el text de l’EAC es pot interpretar com a fet deﬁnitiu als efectes de balanç. Algunes de les novetats conceptuals que incorpora l’EAC respecte al conjunt de competències són: • Usar, com a tècnica legislativa, la deﬁnició detallada i l’especiﬁcació de les submatèries de cada competència. • Establir una tipologia deﬁnida de competències: exclusives, compartides i executives. • Acotar l’abast de les competències estatals de foment. • Precisar l’abast territorial de les competències. • Reconèixer la possibilitat de realitzar l’acció exterior derivada de les com petències de la Generalitat. A més, el nou Estatut incorpora cinquanta noves competències. En els quadres següents, es reﬂecteix amb quasi exhaustivitat les matèries del nou catàleg de competències de la Generalitat, segons el que estableix el nou EAC. 28 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Estatut incorpora cinquanta noves competències El nou EAC diﬁculta la laminació de les competències de la Generalitat Balanç Pla de Govern 29 �Principals competències compartides Principals competències exclusives Agricultura i ramaderia Estadística d’interès de la Generalitat Polítiques de gènere Planiﬁcació de l’agricultura i la Educació no universitària ramaderia (parcial) Ordenació de l’activitat econòmica Conques hidrogràﬁques intracomunitàries Funció pública i personal al servei de les AAPP catalanes Regulació de l’activitat publicitària Regulació de l’aproﬁtament dels boscos i vies pecuàries Energia i mines Planiﬁcació i execució dels serveis de salut Règim jurídic de les associacions i de les fundacions Habitatge R+D+I pròpia Ordenació del sector pesquer Medi Ambient Seguretat social Caça i pesca ﬂuvial Acolliment i integració de persones immigrants Règim local Activitat ﬁnancera de les caixes Mercats de valors i centres de Ensenyament universitari contractació (parcial) Pesca i actiivitats marítimes i recreatives en aigües interiors Indústria, artesania Entitats religioses Disciplina, inspecció i sanció de les caixes Regulació i control dels serveis audiovisuals Regulació de l’organització de les caixes d’estalvi Ports i aeroports que no siguin d’interès general. Participació en els d’interès general. Organització dels centres de salut Planiﬁcació industrial Reversió de les expropiacions Responsabilitat patrimonial urbanístiques Comerç i ﬁres no internacionals Principis ordenadors de l’ocupació pública Principals competències executives Xarxa viària i ferroviària (llevat Serveis socials de la de titularitat estatal) Domini públic hidràulic i obres Notaries i registres públics en conques d’interès general Llibertat religiosa Instruments de consulta Jocs i espectacles popular, llevat del referèndum Voluntariat Fires internacionals Defensa de la competència Seguretat privada Consum Joventut Protecció de menors Arxius, biblioteques i museus de l’Estat a Catalunya Propietat intel·lectual Afers penitenciaris Cooperatives i economia social Llengua pròpia Promoció de la família i de la infància Salvament marítim Propietat industrial Corporacions de dret públic i professions titulades Espais naturals Transports i centres logístics terrestres i ﬂuvials intracomunitaris Treball i relacions laborals (inclosa funció pública inspectora) Protecció de dades Expropiació forçosa Cultura i patrimoni cultural Servei meteorològic Turisme Autorització de treball d’estrangers amb ocupació a Catalunya Comunicacions electròniques Registre civil Control metereològic Denominacions i indicacions geogràﬁques i de qualitat Obres públiques intracomunitàries (i no declarades d’interès general) Ensenyament universitari (parcial) Productes farmacèutics Expedició de títols universitaris Contrastació de metalls Dret Civil Ordenació del territori Videovigilància i gravacions Educació no universitària (parcial) Ordenació del litoral Mutualitats de previsió social Protecció Civil Urbanisme Servei públic de comunicació audiovisual autonòmic i local Esports i temps lliure Organització territorial Símbols Balanç De la llista de competències que el PdG assenyalava com a estratègiques, gairebé únicament la participació de la Generalitat en l’aeroport de Barcelona és allò més rellevant que queda per deﬁnir, més enllà de la voluntat política expressada per l’Estat de caminar cap a una gestió consorciada dels aeroports catalans. Sigui com sigui, el nou Estatut contribueix objectivament a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya, alhora que garantirà el seu manteniment efectiu si se’n produeixen interpretacions reduccionistes. És per això que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 es pot considerar com a objectiu assolit. 30 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 31 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 1.2.2 Nova Llei electoral Reformar els organismes consultius i ﬁscalitzadors de la Generalitat Punt de partida Punt de partida El Pla de Govern preveia l’elaboració d’una llei electoral pròpia, basada en els principis d’igualtat de vot entre tots els electors i electores, d’equitat en matèria de gènere i d’expressió de la representació territorial. Modernitzar i reforçar la transparència dels òrgans consultius i ﬁscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública han estat dos eixos importants de l’actuació de la Generalitat al llarg de la legislatura. Amb la reforma dels organismes ja existents i la creació de nous organismes, s’ha volgut apropar la gestió de les administracions al ciutadà i donar major conﬁança a les actuacions que des de l’àmbit públic es realitzen. Desenvolupament de l’Acció del Govern Aquest compromís va quedar ajornat, com a conseqüència a la manca de voluntat de concens de l’oposició amb el Govern, ﬁns a l’aprovació del nou Estatut i, per tant, a hores d’ara, i un cop aprovat l’Estatut, resta pendent de desenvolupar. En qualsevol cas, la nova llei electoral haurà de tenir en compte allò que estableix el nou Estatut en el seu article 56 sobre “composició i règim electoral”, entre d’altres: • Un sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. • Un sistema electoral de representació proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. • Uns criteris de paritat entre homes i dones en l’elaboració de les llistes electorals. Balanç El compromís inicial plantejat en el Pla de Govern d’elaborar una llei electoral pròpia no ha pogut ser assolit en aquesta legislatura. Per tant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu pendent d’assolir. 32 Balanç Pla de Govern Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Inicialment i en aquest àmbit, al Pla de Govern es preveia crear una Oﬁcina Pressupostària del Parlament, reformar les lleis de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell Audiovisual, així com elaborar el projecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora. Desenvolupament de l’Acció del Govern Una vegada esgotada la legislatura, ha estat possible reformar tres d’aquests organismes: El 28 de juny del 2004 es va aprovar la primera d’aquestes lleis, la de modiﬁcació del Consell Audiovisual de Catalunya i posteriorment la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya, en la qual s’actualitzen i amplien els poders del Consell. S’ha aprovat també la llei de la Comissió Jurídica Assessora (llei 5/2005), per tal de potenciar-la, agilitzar-la i convertir-la en un òrgan que pugui afrontar amb garanties els reptes futurs de les administracions catalanes i les noves necessitats de la ciutadania. Així mateix, el nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el mes de desembre del 2005, inclou la creació d’una Oﬁcina Pressupostària del Parlament, que tindrà com a funció principal efectuar un seguiment i un control adequats de l’execució del pressupost. A banda, i amb la mateixa voluntat de dotar de major ﬁabilitat i credibilitat les actuacions del sector públic, s’ha reformat el Consell de Treball Econòmic i Social, mitjançant la Llei 7/2005. Aquesta reforma ha aprofundit la funció d’assessorament del Govern i la d’observador qualiﬁcat de la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya d’aquest ens, així com la seva independència en l’emissió de dictàmens i informes. S’han aprovat les lleis del Consell Audiovisual, de la Comissió Jurídica Assessora Balanç Pla de Govern 33 �S’ha aprovat, després d’un llarg debat al si del Govern, també i es troba en fase de tramitació parlamentària el Projecte de llei de creació de l’Oﬁcina Antifrau, que tindrà com a principal funció vetllar per la transparència, l’objectivitat i la legalitat en l’actuació de l’Administració, així com fomentar l’eﬁcàcia i l’eﬁciència en la gestió dels fons públics. L’Oﬁcina té com a tasques prioritàries: Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.3 Més i millor democràcia: generar una política de participació des de la Generalitat • Investigar possibles casos d’ús fraudulent de fons públics • Prevenir i alertar de les conductes del personal de l’Administració i alts càrrecs que tinguin o puguin tenir com a resultat la destinació o l’ús irregular de fons públics • Cooperar amb l’autoritat competent per esclarir infraccions administratives Punt de partida Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d’unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d’una societat cada vegada més complexa i diversa, és necessari deﬁnir uns processos que permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Balanç En deﬁnitiva, amb la voluntat d’ apropar i generar conﬁança entre la ciutadania envers l’Administració pública, durant aquesta legislatura s’han fet avenços importants en la modernització i la transparència dels òrgans consultius i ﬁscalitzadors de l’activitat de l’Administració pública. Tot i així, com succeeix en altres àmbits, el fet que la legislatura hagi esta més curta en relació amb les previsions inicials ha diﬁcultat l’aprovació ﬁnal d’altres lleis que han quedat pendents. S’estima per tant l’objectiu en vies d’assolir-se. El Pla de Govern plantejava per tal d’assolir una major participació de la ciutadania en el conjunt d’iniciatives del Govern 1 Reformar la Llei 2/1995, d’iniciativa legislativa popular 2 Fomentar la participació en el disseny i l’execució de les polítiques de la Generalitat 3 Donar suport als ens locals en l’aprofundiment democràtic i en el desplegament d’experiències de participació 4 Impulsar iniciatives destinades a afavorir la participació d’entitats i persones (joves, dones, immigrants) i a buscar en el diàleg la resolució dels conﬂictes Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal d’afavorir i impulsar la participació dels ciutadans en els afers públics, s’ha aprovat la Llei 1/2006, d’iniciativa legislativa popular, que reforma del text de 1995. Aquesta llei és una de les més avançades d’Europa, en tant que rebaixa de 18 a 16 anys l’edat necessària per recolzar la iniciativa, amb l’objectiu de fomentar així la participació dels joves sense dret de vot. Una altra novetat és la possibilitat que s’atorga als promotors d’intervenir en la tramitació parlamentària de la normativa, defensant-la davant del Parlament, o retirant-la si els sembla convenient. Quant al nombre de signatures per tramitar una iniciativa, es disminueix de 65.000 a 50.000, alhora que s’allarga el termini per recollir-les ﬁns a 120 dies prorrogables per causes justiﬁcades. El Govern s’ha compromès no només en l’àmbit parlamentari, sinó també en el de la millora de la qualitat democràtica i de la participació dels ciutadans en els afers públics. Per tal d’incorporar la participació en les polítiques de la Generalitat, s’ha treballat en dues direccions: La Llei d’iniciativa legislativa popular fomenta la participació dels joves encara sense dret de vot • Millorar el disseny i el funcionament dels diversos Consells, Taules i/o Comissions, des dels quals la societat civil catalana fa el seguiment i aporta idees a les polítiques sectorials de la Generalitat. Per exemple, 34 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 35 �A la Generalitat hi ha 126 espais estables de participació i s’ha iniciat un procés de transformació en les seves funcions, estructures i dinàmiques de funcionament: Consell de Serveis Socials, Taula Cívica de la Ciutadania o Consells Socials de Salut s’han fet propostes per modiﬁcar el disseny i el funcionament del Consell de Serveis Socials, del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua o de la Taula Cívica de la Ciutadania. Ara mateix s’està treballant en el reglament dels Consells Socials de Salut en el territori. • Incorporar la participació en l’elaboració de les lleis, els plans i els programes que donen forma a les polítiques de la Generalitat. Com a exemples, destacaríem els processos participatius que han acompanyat l’elaboració de l’Estatut, de la Llei de serveis socials, la Llei d’infància o, ara en marxa, l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua a la gestió de les conques de Catalunya. La ciutadania en l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya: algunes dades • Comunicació: 200.000 tríptics informatius i 200 actes en el territori. • Participació: trobades amb 500 entitats, més de 100.000 aportacions individuals, 10 jornades temàtiques, 12.000 intervencions en el fòrum electrònic, 6.000 correus electrònics i 7.000 de postals, actes i tallers en municipis, escoles, entitats, universitats. • Difusió del text: 300.000 consultes al web www.gencat.net/nouestatut, 175.000 descàrregues en català i 68.000 en castellà, 973 d’adhesions d’entitats i 670 mocions de suport d’ens locals. • Referèndum: el text de l’Estatut repartit a totes les llars catalanes, 1.200.000 exemplars de la guia de lectura, 1.000.0000 de comparatives amb l’Estatut de 1979, 1.000 exemplars dels quaderns temàtics, materials d’informació sectorial, traduccions a l’aranès, al braille, al francès i a l’anglès, i edició de 1.500 DVD per a persones sordes. D’altra banda, i per tal de fomentar la participació ciutadana també en l’àmbit de l’Administració local, s’han fet les actuacions següents: La Generalitat ha destinat uns 3.000.000 € per donar suport a vora 350 projectes de participació en l’àmbit local • S’ha posat en marxa un programa que inclou, com a element central, una línia de subvencions als ens locals de Catalunya en matèria de participació per valor de 970.000 € l’any 2005 i 1.800.000 € l’any 2006. Aquests recursos ha permès, durant aquests dos anys, donar suport a gairebé 350 projectes locals de participació i aprofundiment democràtic. Finalment, s’han impulsat iniciatives destinades a fomentar la participació d’aquells que, per diverses raons, menys participen. També s’ha treballat en el foment del teixit associatiu i en la recerca de maneres alternatives, dialogants i participatives, d’abordar els conﬂictes públics. En aquest darrer aspecte s’ha posat l’emfasi en els conﬂictes territorials. • S’han realitzat seminaris i s’han produït materials sobre com fomentar la participació de les dones, s’ha elaborat un mapa dels consells locals vinculats a la immigració, i s’ha impulsat un estudi sobre la participació dels joves als centres de secundària. • Des d’una iniciativa interdepartamental, s’han analitzat els registres d’entitats de Catalunya, un primer pas per conèixer la seva realitat i per dissenyar les polítiques de suport més adequades. També, amb l’IDESCAT, s’ha treballat en el disseny d’indicadors per poder valorar la fortalesa del capital social a Catalunya. • Respecte a la contribució de la participació en la resolució de conﬂictes, s’han iniciat diverses línies de treball des de les quals s’han analitzat experiències, s’ha entrat en contacte amb els actors socials, i s’ha preparat, com a objectiu ﬁnal, guies de bones pràctiques per millorar la gestió d’aquelles polítiques que poden generar tensions en el territori. Els fòrums “Presons i Territori” i “Medi Natural” han estat exemples en aquesta direcció. Balanç Des del Govern s’ha fomentat la participació ciutadana en l’adopció de les polítiques públiques; i en la difusió dels valors i dels principis democràtics. Cal destacar la participació en la reforma de l’Estatut, un dels grans projectes de país, en el qual s’han recollit tant les aportacions de la societat civil organitzada com de la ciutadania a títol individual. També volem subratllar l’èxit d’una política de caràcter transversal i interinstitucional que ha obert la possibilitat d’implicar més gent en una manera diferent de treballar. Es pot considerar, per tant, un objectiu assolit. • Aquesta línia d’ajuts s’ha complementat amb un suport especíﬁcs de 200.000 € als processos participatius en el desplegament de la Llei de barris, en un pla de formació, en la convocatòria del primer Premi a la Innovació Democràtica, en el conveni per impulsar un postgrau en participació ciutadana a la Universitat de Girona, o en el suport a diversos seminaris i iniciatives que, en aquest àmbit, ens han proposat els ens locals de Catalunya. 36 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 37 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l’eﬁcàcia i la transparència en la gestió pública Punt de partida Millorar l’atenció al ciutadà, l’eﬁcàcia i la transparència en la gestió pública és un objectiu estratègic per al Govern, que vol garantir una administració més eﬁcient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l’austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implicava ja al Pla de Govern els objectius següents: 1 Deﬁnició d’un model de funció pública 2 Millorar l’accessibilitat de l’Administració pública a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.), descentralitzant l’Administració de la Generalitat en el territori i en beneﬁci dels ens locals, fomentant l’ús del programari lliure i els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. 3 Impulsar la transparència en l’Administració pública, establint criteris d’objectivitat i de transparència en la contractaciód’obres i serveis, processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats, reforçant els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i lagestió del pressupost. Desenvolupament de l’Acció del Govern Deﬁnició d’un model de funció pública Per tal de treballar en la deﬁnició del model de funció pública s’ha elaborat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana. La ﬁnalitat del Llibre blanc de la Funció Pública Catalana consisteix a analitzar quina és la situació actual de la funció pública a Catalunya, és a dir, del personal al servei de les administracions públiques catalanes, i avaluar si aquesta peça essencial per a la gestió i la realització dels interessos públics respon adequadament als nous reptes que la societat catalana planteja. Aquest llibre posa de manifest aspectes tan rellevants com la manca de competència exclusiva de Catalunya per determinar aspectes organitzatius de règim de prestació de serveis dels treballadors públics (la política retributiva, els sistemes de cobertura de llocs de treball, els procediments de selecció, etc.) El Llibre blanc de la Funció Pública Catalana aposta per la creació d’una funció pública catalana vertebrada a l’entorn d’uns instruments reguladors comuns, d’uns sistemes d’estructuració ﬂexibles i adaptatius, d’unes institu- 38 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cions i eines de planiﬁcació i de gestió integrades i coordinades per a totes les organitzacions prestadores de serveis públics a Catalunya. És per això que es proposa millorar els sistemes de selecció de personal, reformar els sistemes de provisió de llocs de treball, universalitzar la carrera professional, reorganitzar el sistema retributiu i institucionalitzar la direccció pública. El Govern s’ha proposat convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. S’ha incrementat el nombre de places ofertades de 2004 a 2006, amb un total de 15.663 places per accedir a l’Administració de la Generalitat, de les quals 7.195 corresponen a personal docent, 4.386 a cossos de mossos d’esquadra i 1.591 a personal de salut. Cal esmentar també les dues convocatòries especíﬁques, adreçades a persones amb diﬁcultats d’integració laboral per raó de la seva capacitat intel·lectual, per proveir 45 places en règim de personal laboral ﬁx. L’accessibilitat a l‘Administració pública La transparència, la qualitat en el servei, l’accessibilitat i la universalitat de la informació demana disposar d’uns potents instruments de comunicació directa amb els ciutadans. Des de l’inici de la legislatura, el Govern ha treballat per posar en marxa un sistema integrat d’ informació i servei al ciutadà, en diferents vessants. • Servei telefònic 012 Una d’elles és la uniﬁcació de les diferents i disperses plataformes telefòniques d’informació (no d’emergències) que ja existien, per tal d’oferir al ciutadà, en canvi, un número únic i conegut. Aquest procés, a causa de la gran quantitat de serveis d’informació a integrar, encara continua. Com a reforç, ﬁnalment, cal dir que s’ha incrementat també la presència en els mitjans de comunicació del servei 012. L’acceptació dels ciutadans d’aquestes millores queda palesa en les gràﬁques següents, on es refecteix, per trimestres, el nombre de trucades ateses al telèfon 012. Trucades ateses al 012 Font: DG Atenció Ciutadana 618.267 529.029 502.611 490.980 496.006 672.723 668.522 521.268 557.277 1T/2004 2T/2004 3T/2004 4T/2004 1T/2005 2T/2005 3T/2005 4T/2005 1T/2006 gràﬁc Balanç Pla de Govern 39 �L’increment de trucades al 012 entre l’any 2004 (2.018.632 trucades) i el 2005 (2.369.535) ha estat del 17,4%. El primer trimestre del 2006 segueix també aquesta tendència amb un fort creixement ja que es produeix un increment del 8% en relació amb el nombre de trucades ateses el mateix timestre de l’any anterior. • Gencat.cat Cal parlar, també, en segon terme del canal electrònic per excel·lència, el web. El gencat.cat ha estat objecte de canvis i remodelacions. Des del mes d’octubre del 2005, tant la conceptualització de l’espai com el seu aspecte extern, o els seus processos interns de captació i organització de la informació, ﬁns al propi maquinari informàtic, tot s’ha modiﬁcat per fer de debò del web de la Generalitat el més avançat en tecnologia, informació i servei de Catalunya. L’acceptació dels ciutadans es demostra amb les xifres següents de visites al gencat.cat i altres webs de la Generalitat. En la mateixa línia de facilitar al ciutadà i a les empreses la seva relació amb l’Administració, apropant-li els serveis, s’ha posat en funcionament el Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs. El RELI és un registre administratiu electrònic, on les empreses poden disposar les seves dades de personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència per poder contractar amb les administracions públiques. Aquest servei és operatiu des d’una web i permet a les empreses tenir una acreditació per contractar amb les administracions, evitant realitzar aquesta gestió en cadascun dels concursos en què vulguin participar. El portal e-Tributs permet als ciutadans realitzar les seves operacions relatives als tributs gestionats des de la Generalitat per internet, sense necessitat de desplaçar-se. • Implementació del Servei d’Informació de Licitacions (SIL) S’ha implementat el Servei d’Informació de Licitacions (SIL), que permet la consulta de totes les licitacions en curs de l’Administració de la Generalitat que són objecte de publicació al DOGC. Visites totals als diferents webs de la Generalitat (2005-2006) Font: DG Atenció Ciutadana 8M • El foment de l’administració electrònica i de l’intercanvi telemàtic d’informació entre institucions públiques o privades 7M 6M 5M 4M 3M 2M 1M Maig Abril Març Febrer Gener Desembre Novembre Octubre Setembre Agost Juliol Juny Maig Abril Març Febrer 0M L’increment de visites és sostingut al llarg de tot el període 2005-primer semestre del 2006. El mes de maig d’aquest any, s’ha assolit concretament la xifra de 6.658.761 visites. Dins dels serveis que s’ofereixen al ciutadà des del Gencat i el 012, s’ha remodelat el servei d’inscripcions de “Vacances en Família” i “l’Estiu és teu” evolucionant el sistema amb la incorporació de sistemes de reconeixement intel·ligent de veu (IVR) complementat amb un procés de sorteig. El ciutadà pot efectuar la seva inscripció de forma còmoda (Internet, 012) i sense presses (les 24 hores del dia durant 15 dies de període d’inscripció), i rep després en el seu mòbil un número de sorteig. Finalitzat el període d’inscripció, es realitza el procés de sorteig, que assignarà les places disponibles als ciutadans corresponents, conclou així un procés còmode, accessible i transparent per tots els ciutadans que opten per a serveis d’aquesta tipologia. Aquest servei obre el camí a una nova ﬁlosoﬁa de relació amb el ciutadà. • DOGC digital En el marc de la societat de la informació, i amb la voluntat que el Diari Oﬁcial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sigui un servei públic, universal i gratuït, el Govern s’ha plantejat la idoneïtat d’impulsar la seva publicació només amb format digital. 40 Balanç Pla de Govern • El nou Registre Electrònic d’Empreses i Licitadors (RELI) i el Portal e-Tributs PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han posat en marxa una sèrie d’actuacions que faciliten la interoperabilitat entre les administracions públiques. Entre aquestes actuacions destaca el disseny de la plataforma d’integració i col·laboració administrativa (PICA), que ha de fer possible els intercanvis d’informació entre els diferents departaments de la Generalitat, entre les diferents administracions públiques i entre diferents organismes i institucions, per tal d’aconseguir la desitjada simpliﬁcació documental en beneﬁci del ciutadà, un dels grans pilars de l’administració electrònica. • L’AOC apropa l’Administració als ciutadans amb els tràmits en línia El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) desenvolupa un programa de gran abast que té com a objectiu millorar la relació entre els ciutadans i les administracions públiques i consolidar un sistema que permeti estalviar temps i diners al ciutadà en la realització de les seves gestions. Entre els projectes destaca l’e-TRAM. L’e-TRAM és un projecte que permet que els municipis ofereixin als seus ciutadans per Internet els 36 tràmits municipals més comuns i demanats i fer-ho sense inversió tecnològica. S’han signat convenis amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i s’han adherit a l’e-tram 158 ajuntaments de Catalunya. L’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, amb garanties jurídiques evita que els ciutadans hagin d’acreditar el seu domicili en els seus tràmits. Actualment s’accedeix o s’està en procés d’accés a padrons municipals que representen ﬁns al 82,27% de la població catalana. El foment de l’ús de la signatura electrònica amb l’emissió dels diversos certiﬁcats digitals de l’Agència Catalana de Certiﬁcació. El certiﬁcat idCAT permet als ciutadans realitzar tràmits amb les administracions per Internet amb totes les garanties jurídiques i seguretat plena. En aquests moments els ciutadans poden obtenir el seu certiﬁcat digital, de manera gratuïta, a l’Agència Catalana de Certiﬁcació (www.catcert.net) (www.idcat.net) i també Balanç Pla de Govern 41 �a qualsevol punt de la xarxa d’entitats de registre idCAT, amb més de 75 ens públics arreu de Catalunya. • Fomentar l’ús del programari lliure Pel que fa a l’ús del programari lliure, el Govern ha posat en marxa tot un seguit d’actuacions i programes dels quals destaquem el Pla pl.ct, de promoció del programari lliure a Catalunya, la creació de l’ Oﬁcina Tècnica Programari Lliure (OTPL) i la difusió de la campanya “Tu tries, programari lliure en català”. • Descentralitzar l’Administració de la Generalitat en el territori i en beneﬁci dels ens locals Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans als serveis que ofereix l’Administració de la Generalitat alguns departaments han iniciat un procés de descentralització en el territori en beneﬁci de l’ eﬁcàcia, la qualitat i la proximitat dels serveis als ciutadans. El Departament de Salut ha estat un dels més actius en l’àmbit de la descentralització. La seva actuació però, ja està desenvolupada en altres punts del document. L’Informe sobre el Bon Govern i la transparència administrativa assenyala que l’accès a la informació és un factor clau Impulsar la transparència en l’administració pública En l’àmbit de la funció pública, al web del Departament de Governació i Administracions Públiques (www.gencat.net/governacio-ap/administracio/ index.htm), actiu des de l’abril de 2005, s’ofereix la informació referida als càrrecs públics (titulars i retribucions), al personal eventual (noms i retribucions), a les condicions i situacions dels empleats públics (dades estadístiques, publicació de les condicions retributives i contractuals, relacions de llocs de treball, polítiques socials, mobilitat...) i a l’accés a l’Administració (processos selectius i gestions telemàtiques). El Departament de Justícia ha coordinat l’elaboració de l’Informe sobre ‘Bon Govern i transparència administrativa’, que conté un conjunt de propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions catalanes amb l’objectiu d’assegurar la transparència en l’ús dels recursos públics. Aquest informe formula més de cinquanta recomanacions i propostes dirigides a les administracions públiques de Catalunya. I assenyala els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació per part de la ciutadania, organitzacions i empreses. • Establir processos d’avaluació dels serveis de l’Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats S’ha creat el nou Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan encarregat d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis, així com de donar-los a conèixer. El Decret els deﬁneix i classiﬁca en dos tipus: en estudis d’opinió en matèria política i electoral i en estudis en matèria d’actituds i opinions de la societat catalana per avaluar les polítiques i els serveis de l’Administració catalana. • Reforçar els mecanismes d’avaluació i de control interns en l’elaboració, l’execució i gestió del pressupost. El Parlament de Catalunya va instar la creació de l’ Oﬁcina de seguiment i control pressupostari, amb la ﬁnalitat de potenciar els principis d’eﬁciència i transparència en la gestió dels fons públics, en especial pel que fa a l’Administració de la Generalitat. 42 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’han iniciat els treballs legislatius de la Llei de procediment i organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, actualment, s’està elaborant el Decret sobre les mesures de millora de la qualitat del servei públic. • Millorar la planiﬁcació i la transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió En iniciar-se la legislatura es va prendre el compromís de millorar la transparència, molt especíﬁcament en l’àmbit de les campanyes de publicitat institucional. Responent a aquest compromís, en el primer semestre del 2006 i un cop es va disposar de les dades de despesa liquidada de l’any 2005, el Govern va fer públiques davant el Parlament aquestes dades Despesa de publicacions i propaganda Any Pressupost inicial Pressupost deﬁnitiu Obligacions reconegudes 2005 12.356.314 15.328.706 14.321.541 2004 9.785.620 11.309.960 10.590.230 2003 4.643.379 39.866.666 39.157.567 2002 4.408.998 30.980.903 30.641.687 2001 12.924.378 8.719.584 8.719.584 2000 4.738.719 4.738.719 1999 12.924.378 12.924.378 • El Pla de Govern 2004-2007 El Govern ha creat una nova ﬁgura que vol relacionar la seva activitat amb els ciutadans sobre uns paràmetres de compromisos inicials i d’avaluació ﬁnal dels resultats. Existeix la voluntat de que els ciutadans puguin tenir una referència de quines polítiques està executant el Govern en relació als compromisos presos a l’inici de la legislatura. Balanç Com a novetat destacar que, per primera vegada, s’ha realitzat el Llibre blanc de la Funció Pública Catalana d’orientació de la situació actual i que obre un escenari de reﬂexió cap al nou disseny a conﬁgurar. Pel que fa a l’accés a l’Administració pública, també s’ha apostat per un increment en nous serveis que utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. I aquells serveis que ja existien s’han adequat a la nova realitat de les TIC, com són la creació del nou web de gencat.cat amb la nova estructura de continguts. També, s’han facilitat recursos per tal de fomentar l’ús del programari lliure i s’ha elaborat l’Informe sobre el ‘Bon Govern i transparència administrativa’ que detalla i recomana que per gaudir d’una administració pública transparent cal garantir l’accés a la informació. Pel que fa a la coordinació de l’acció d’informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla director dels sistemes d’informació al ciutadà i l’aprovació de la carta als ciutadans, que identiﬁqui els drets i els deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat, resten en vies d’assoliment però a nivell global l’objectiu s’ha assolit. Balanç Pla de Govern 43 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eﬁcient Punt de partida Els compromís del Govern de la Generalitat ha estat fer arribar la justícia a la societat de manera que es percebi més propera al ciutadà i sigui, al mateix temps, més ràpida, eﬁcient i més intel·ligible. Un bon funcionament de l’administració de justícia garanteix la bona qualitat de l’Estat de dret. Els principals objectius que s’han impulsat des del Departament de Justícia són: 1 Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. 2 Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. 3 Garantir l’eﬁciència en l’organització i prestació de serveis. La demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. Un dels grans objectius que s’havia proposat l’actual Govern era assegurar l’accessibilitat al servei de justícia en igualtat de condicions. I per tal d’aconseguir-ho, el Departament ha treballat amb la voluntat que el servei es presti amb la millor qualitat possible per tal d’obtenir la màxima transparència i eﬁciència en l’ús dels recursos que s’hi apliquen, en col·laboració amb els col·legis d’advocats i procuradors que gestionen la seva prestació. Cal destacar l’augment de les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i la reducció dels terminis de pagament, així com la creació d’un nou servei d’orientació jurídica en l’àmbit penitenciari. Amb voluntat d’explorar alternatives de millora es va constituir un grup d’experts que ha elaborat un document treball que està rebent aportacions dels sectors interessats i que servirà de base per a l’eventual reforma del sistema. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 S’ha millorat econòmicament el servei de torns d’oﬁci Apropar el Servei Públic de la justícia a la societat on s’imparteix És important destacar que la situació de partida pel que fa a infraestructures judicials i a nombre de jutges no és favorable per Catalunya. Les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. I pel que fa al nombre de jutges, Catalunya, amb 9,1 jutges per 100.000 habitants l’any 2004, es situa per sota de la mitjana espanyola de 9,54 jutges. Entre d’altres actuacions al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans de començar amb el desenvolupament dels objectius, cal fer esment de dos factors que cal tenir en compte a l’hora de l’anàlisi: • L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que conté un conjunt d’articles que regulen diferents àmbits sobre els quals té competència el Departament de Justícia i que conﬁgura un nou escenari. Així, el títol III tracta del poder judicial a Catalunya i diversos articles del títol IV regulen les competències en matèria d’associacions i fundacions, dret civil, justícia juvenil, sistema penitenciari, entre d’altres. El tractament donat pel nou Estatut d’Autonomia a l’estructura del Poder Judicial, comporta una descentralització, tant pel que fa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es conﬁgura com a darrera instància jurisdiccional, com pel que fa al nou Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de nova creació que assumirà funcions descentralitzades de govern del poder judicial a Catalunya. • Els estudis oﬁcials indiquen que els ciutadans encara tenen una percepció negativa del servei de la justícia. El Govern s’ha plantejat contribuir a la millora d’aquesta percepció. Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions L’assistència jurídica gratuïta és un dret reconegut a la Constitució per a les persones que acrediten insuﬁciència de recursos. El marc legal que el desplega ha conﬁgurat un sistema en el qual els col·legis d’advocats i els procuradors són els prestadors del servei per compte de l’Administració, que és qui fa front a la despesa generada. 44 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 És previst que la posada en marxa de la nova oﬁcina judicial sigui una reforma clau per augmentar l’eﬁciència en el funcionament de la justícia. El Departament ha elaborat una deﬁnició del model que s’aplicarà a Catalunya, ha creat un grup de treball amb la participació dels diferents col·lectius implicats i està treballant en les diferents aplicacions informàtiques que es requeriran. També s’ha aprovat el decret de creació de les unitats administratives que assumiran la gestió dels recursos humans i econòmics assignats a les demarcacions judicials. S’ha aconseguit que fossin creats 46 nous òrgans judicials Un altre punt que s’ha impulsat des del Departament de Justícia és el de la justícia de proximitat. L’any 2005 es va crear una comissió amb l’Ajuntament de Barcelona per preparar el desplegament de la justícia de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats i el Departament de Justícia dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. El Govern ha pretès també reformar i actualitzar la legislació catalana i fer un pas endavant en el procés de codiﬁcació del Dret Civil Català. En aquest sentit el Departament ha elaborat 6 projectes de llei, que deixaran el Codi Civil elaborat en més d’un 80%. S’ha aprovat la Llei que regula el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya en matèria de drets reals Balanç Pla de Govern 45 �i el Govern ha presentat al Parlament el projecte de llei de contractes de conreu i els projectes de llei dels Llibres segon, tercer i quart del Codi Civil de Catalunya, sobre persona i família, persones jurídiques i successions. Garantir l’eﬁcàcia en l’organització i prestació de serveis Durant aquests dos últims anys, amb la voluntat de poder deﬁnir millores en l’àmbit que examinem, s’ha elaborat el Llibre Verd de la Justícia, amb 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya que s’han d’anar posant a la pràctica. El llibre Verd, en l’elaboració del qual hi han participat diversos experts, ha de servir com a instrument de debat i d’orientació de la política judicial a Catalunya, englobant tot allò que ha de deﬁnir una estratègia de futur. Garantir l’eﬁcàcia en la prestació del servei suposa també millorar la gestió de la política de personal, la gestió informàtica en l’àmbit judicial i la reforma de les instal·lacions. En aquest sentit s’han dut a terme diverses actuacions: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Ciutat de la Justícia Nous ediﬁcis judicials Ampliació i rehabilitació ediﬁcis judicials M€ Evolució inversió euros corrents Font: Departament de Justícia 350 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 38.394.917 2000 2009 5.218.446 0 62.362.743 50 195.090.426 100 28.785.186 150 13.664.942 200 54.447.163 250 296.218.211 300 13.779.360 1 En l’àmbit de personal s’ha signat un acord de condicions laborals per quatre anys que busca implicar els funcionaris en la millora del servei. Així mateix, s’ha iniciat el procés d’aplicació del nou decret 47/2006 sobre personal interí que millorarà la preparació prèvia dels interins que es destinen als jutjats. També s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensiﬁcat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. Per aconseguir uns jutges, ﬁscals i secretaris judicials més estables, s’ha endegat un programa de preparació d’oposicions que augmentarà el nombre de catalans que accedeixen a aquests cossos, facilitant així la seva estabilització a Catalunya. 2 S’han renovat els equipaments informàtics als jutjats, ﬁscalies i registres civils. S’ha ﬁnalitzat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eﬁcàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 M€ en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet especíﬁca que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de ﬁscalia. 46 Balanç Pla de Govern Pla d’inversions en ediﬁcis judicials. 2004-2010 Font: Departament de Justícia 10.065.521 S’ha elaborat el Llibre verd de l’Administració de Justícia S’està treballant així mateix per a la normalització del català en l’àmbit judicial. En aquest sentit s’ha realitzat un programa de formació individualitzada adreçada a jutges, secretaris i ﬁscals. S’ha impulsat l’ús del català per part de tots els operadors jurídics i s’han facilitat les eines informàtiques per a la traducció automàtica, correcció i consulta. Val a dir que, dels 625 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya el 30 de juny de 2005, un 43% al·legava coneixements del català i un 57% no n’al·legava. També cal destacar que el Departament va elaborar i distribuir a tots els òrgans judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar el seu exercici per part dels usuaris de la justícia. 10.012.660 S’ha realitzat un programa de normalització del català adreçat a jutges, secretaris i ﬁscals 3 Cal destacar la forta inversió que s’està fent en ediﬁcis judicials: des del departament es vol renovar i millorar la situació dels ediﬁcis judicials, amb el Pla de Renovació del Parc Immobiliari Judicial 2004-2010 amb una inversió superior als 500 M€ en aquest període. Aquesta inversió renovarà els jutjats de 36 partits judicials que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 2010 Balanç Pla de Govern 47 �520 M€ invertits en el període 2004-2010 distribuïts pel territori sobre 36 partits judicials apleguen el 87% de la població catalana Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modiﬁcar el projecte inicial, millorant la integració dels ediﬁcis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’ediﬁcació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha signiﬁcat una disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 M€. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 M€. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers ediﬁcis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer ediﬁci que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Més i millor autogovern 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals catalans en el marc del sistema comunicacional català Punt de partida S’ha de tenir en compte que la tasca de caràcter social, relacionada amb la política penitenciària i de justícia juvenil que realitza el Govern està recollida en l’eix 3 d’aquest Balanç, ja que aquesta és sobretot una política social clau del Govern. Els mitjans audiovisuals són clau a Catalunya, com a la resta de societats modernes, per diferents factors: el seu rol institucional, com a proveïdors d’informació veraç i independent als ciutadans, a nivell nacional i local; pel seu rol de dinamització de l’ús de la llengua, i ﬁnalment com a compradors de productes audiovisuals i, per tant, estimuladors de la indústria cultural. Cal esmentar ﬁnalment dos importants contribucions legislatives: la Llei 7/2006 de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 2/2005 que permet que parelles homosexuals puguin adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals. Balanç S’han tirat endavant moltes actuacions per tal que els objectius establerts a l’inici de la legislatura es puguin acomplir, s’ha avançat de manera substantiva en la renovació del parc immobiliari, en la renovació de la infraestructura informàtica, en els treballs de la posada en marxa de la nova oﬁcina judicial i la reordenació de serveis de suport per tal que l’administració de justícia es modernitzi i obtingui un millor reconeixement social. Per tot això, s’estima que en aquest apartat del Pla de Govern 2004-2007 l’objectiu es troba en vies d’assolir-se, doncs les inversions realitzades donaran el seu fruit a mig termini. El Pla de Govern plantejava un seguit d’iniciatives en aquestes diferents línies: 1 Completar la legislació actual introduint més elements d’independència del poder polític 2 Assegurar el ﬁnançament i una gestió modèlica de la CCRTV en un moment de canvi cap a la TDT 3 Fer del procés de transició a la TDT una oportunitat d’ordenació del sector 4 Establir vincles sòlids amb els altres territoris de parla catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern El desplegament normatiu d’aquesta legislatura ha tingut la seva seu principal al Parlament. El propi Govern va expressar a l’inici de la legislatura que per la matèria que es tractava aquest era l’espai adient. Han vist la llum en aquest període una reforma de la llei del CAC que aportava competències clau a aquest organisme i el desembre de 2005 la Llei de l’Audiovisual, que referma un model d’independència que ja frueix de ple consens entre les forces polítiques catalanes. El govern, amb els grups que li han donat suport, ha treballat per a l’aprovació d’una llei de la CCRTV que ja disposa d’un text gairebé ﬁnal. El model a assumir per la corporació és el d’un ens independent, gestionat i governat amb criteris professionals. Un nou corpus legislatiu assegura la independència dels mitjans públics Una CCRTV al capdavant de la transició al digital Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb un Contracte-Programa de la CCRTV que li aporta un augment de recursos de 337 M€ respecte del conveni anterior i ﬁxa l’aportació del Govern ﬁns al 2009 en 1.161 M€. El Contracte-Programa inclou el mandat de fer la transició a la TDT en clau de servei públic, aportant una programació variada i de qualitat en català. 48 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 49 �Televisió de Catalunya, en la nova TDT, emetrà set canals i reservarà l’espai radioelèctric del vuitè per a millorar la qualitat i la interactivitat dels altres canals. Molts d’aquests tindran un caràcter marcat de servei públic i de punta de llança creativa i tecnològica. La televisió pública és l’emissora més vista i preferida a Catalunya, i encapçala els rànquings d’audiències en informatius. Catalunya Ràdio ha seguit sent l’emissora de referència en informació i entreteniment, manté el lideratge per dotzè any consecutiu. Pel que fa a Catalunya Cultura, s’ha reconduït l’emissora cap a un nou plantejament especialment orientat al públic jove, després de la palesa manca de sortida del seu format inicial. El lideratge de Catalunya Ràdio no ha impedit però, la consolidació d’una oferta privada en català que any rere any ha augmentat el nombre d’oients de manera molt signiﬁcativa. És molt important ressenyar que, durant aquesta legislatura, les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han mantingut el lideratge sense abandonar el model de qualitat en els continguts, i amb una gestió economicoﬁnancera exemplar, objecte de diverses distincions. El Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya Per ﬁ les televisions locals gaudeixen d’un entorn legal i administratiu ordenat 50 Balanç Pla de Govern El desplegament digital La Televisió Digital Terrestre ha començat la seva explotació massiva i en molt pocs anys serà la tecnologia única per ones terrestres. Atès el caràcter de servei universal de la televisió, el Govern impulsa el desplegament de la TDT arreu de Catalunya. En el cas de la CCRTV, ja es cobreix des de fa anys les principals àrees urbanes. Per tal de fer possible la cobertura de tot el principat amb aquesta tecnologia, s’ha endegat un concurs per executar més de dues-centes instal·lacions i complir aquest objectiu. Aquesta actuació s’emmarca en el pla que el Govern va presentar per tal d’aconseguir en el termini més breu possible que tot el territori disposi d’accés a aquesta tecnologia i que tots els operadors emetin des de totes les instal·lacions. El fet de ser primers en aquest desplegament és, en primer lloc, una obligació d’equilibri territorial, però també és una mostra de cara a la indústria que el Govern té un compromís amb les noves tecnologies. El Govern vol que els canvis que necessàriament comportarà aquesta tecnologia (a nivell de continguts i de serveis) tinguin Catalunya com a base de creació i desenvolupament. Les televisions locals Catalunya va ser pionera a Espanya en matèria de comunicació local audiovisual i per això existeixen una munió d’emissores municipals i privades que al cap dels anys han anat sorgint i compleixen una important funció al territori. La manca històrica de regulació a tots els nivells va fer, però, que aquestes apareguessin desordenadament i que fessin, a vegades, mal ús de l’espai comú que és l’espectre radioelèctric. El pas a la TDT ha comportat, per ﬁ, que a nivell de l’Estat es desplegués la normativa necessària per tal de completar la necessària ordenació d’aquest àmbit de la comunicació. El Govern, sempre dialogant amb els agents principals del sector, ha conduit el procés primer millorant el dibuix de demarcacions que havia fet l’Estat i després atorgant, per concurs en el cas dels operadors privats, les concessions que donen per primer cop seguretat jurídica a aquestes empreses. D’aquesta manera es pot també procedir a sol·licitar l’aturada d’emissions en analògic a totes aquelles televisions que no disposin de concessió en digital, segons marca la llei. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Acord per intercanviar emissions TV3 – IB3 Els senyals de la CCRTV s’han vist històricament al conjunt de territoris de parla catalana per mitjà d’iniciatives particulars que no tenien solidesa jurídica. El Govern ha volgut resoldre aquesta circumstància per la via de la proposta de creació d’un espai comú d’intercanvi de senyals de les televisions de parla catalana. Així, l’any 2005 es va assolir un acord amb el Govern Balear per tal que TV3 i el C33 tinguessin freqüències pròpies reservades a les Illes i el nou canal IB3 es veiés al principat de Catalunya. Aquest acord es concreta també en el dibuix d’un futur canal múltiple anomenat Euroregió i que haurà de poder tenir cobertura als diferents territoris que la formen. El Govern vol que es pugui dur a terme una iniciativa similar amb la Generalitat Valenciana. Catalunya i Balears intercanvien els senyals de les seves emisores públiques Nous instruments per als mitjans locals Amb la vocació de proporcionar instruments que fessin més viables els mitjans de comunicació locals, que sovint tenen una viabilitat econòmica més difícil, el Govern ha volgut promoure iniciatives que facilitessin l’establiment de mitjans al territori. En primer lloc consolidant l’Agència Catalana de Notícies, un projecte que no havia aixecat mai el vol i que s’ha enfortit en aquesta legislatura. Integrada en el holding CCRTV, ha rebut una injecció econòmica de 9 M€ ﬁns al 2007 per tal de poder proporcionar serveis útils i a costos raonables a televisions, ràdios i premsa local. També s’ha promogut la creació d’un Baròmetre Català de la Comunicació, que permeti als empresaris de la comunicació local tenir idea de les seves audiències i poder així tenir més facilitats per contractar publicitat. A aquesta ﬁnalitat s’hi ha dedicat una despesa pluriennal de 3,4 M€. Finalment, s’han dut a terme convocatòries anuals amb publicitat i transparència per poder donar ajudes directes a mitjans en funció de criteris objectius. Balanç La transició a les tecnologies digitals no és per al sector audiovisual només un canvi tecnològic. És un canvi de model i d’entorn que obliga a repensar el negoci com a tal. En el marc del sistema audiovisual català això implicava un canvi en la normativa de base i una adequació de l’operador públic, la CCRTV, amb una aportació econòmica i un programa a mig termini per fer la transició. Aquestes passes fonamentals s’han donat. Igualment s’ha progressat en l’ordenació i el reforç dels mitjans locals per tal de facilitar en la mesura del possible la seva viabilitat econòmica, reconeixent la seva funció territorial. Atès que no s’han conclòs del tot totes les tasques que estaven marcades (aprovació ﬁnal pel Parlament de la llei de la CCRTV, consorci únic de comunicació local, etc.) cal considerar aquest com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 51 �Més i millor autogovern Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Punt de partida Catalunya ha estat capdavantera i ha expressat amb importants mobilitzacions socials el seu compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius en el PdG es deﬁnien els compromisos següents: 1 Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional. 2 Foment de la pau. 3 Potenciar les entitats i els ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme. • En relació al desenvolupament, voldríem destacar el reforç de la cooperació directe, imprescindible per a construir una veritable política pública de cooperació al desenvolupament; l’augment de la cooperació multilateral, a través fonamentalment dels organismes del sistema de Nacions Unides i la millora de la concentració sectorial i geogràﬁca de les actuacions. • En relació a l’ajut humanitari, han pres protagonisme dos nous instruments com són la creació del Comitè Català d’Ajuda Humanitària i d’Emergència, un organisme que ha de coordinar les actuacions de les diferents administracions públiques amb les ONG d’acció humanitària i els convenis especíﬁcs amb ONG i organitzacions especialitzades. • En relació a l’educació i capacitats: s’han atorgat diverses subvencions i s’han signat diferents convenis, entre els quals destaquem els signats amb els sindicats UGT Catalunya (400.000€) i CCOO (400.000€) per a l’enfortiment sindical i la promoció dels drets humans laborals al Tercer Món. Finalment, val a dir que a banda dels recursos que la Secretaria i l’Agència de Cooperació destinen a Ajut Oﬁcial al Desenvolupament, els diversos departaments també porten a terme accions en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament (13 M€ l’any 2006, un 6% més que el 2005). En deﬁnitiva, amb aquests increments, podem aﬁrmar que hi ha hagut un creixement exponencial dels recursos destinats a la cooperació al desenvolupament en el nostre país. Així doncs, la xifra total d’ajut oﬁcial al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya per al 2006 representa un 0,36% dels tributs propis, amb un creixement del 18% respecte al 2005. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 52 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 Desenvolupament de l’Acció del Govern Foment de la cooperació i de la solidaritat internacional El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 és el principal instrument de planiﬁcació estratègica de la Generalitat (amb 12 objectius marcats) per establir, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràﬁques i sectorials. Aquest Pla Director es concreta, any rere any, en els Plans Anuals de Cooperació al Desenvolupament, tret de sortida d’una política pública de cooperació. La suma dels recursos dels diferents plans anuals indiquen que s’ha destinat un total de 131 M€ al desenvolupament (77-80% d’aquests recursos), ajut humanitari general i ajut humanitari d’emergència (7-10%) i educació/capacitats (12-15%): 31,2 M€ el 2004, 43 M€ l’any 2005 i 56,9 M€ l’any 2006. Agència catalana de Cooperració al Desenvolupament Departament i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya Balanç Pla de Govern 53 �El Consell Català de Foment de la Pau i l’Institut Internacional per a la Pau, uns referents internacionals en matèria de pau Foment de la pau La construcció de la pau també és un dels eixos de la cooperació catalana perquè no hi ha desenvolupament sense pau ni pau sense desenvolupament. Així, amb la ﬁnalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, s’han fet les actuacions següents: • El Consell Català de Foment de la Pau, previst en la Llei catalana de foment de la pau, l’òrgan consultiu i de participació de la societat per al foment de la pau en les activitats de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, adscrit a l’ACCD. • Una convocatòria especíﬁca de subvencions per dur a terme accions de construcció de pau i una altra per dur a terme activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau. El Memorial Democràtic, element dinamitzador de les polítiques públiques de restitució de la memòria democràtica • La creació del Memorial Democràtic és un projecte de govern que té per objectiu el desplegament de les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica del període marcat per la II República, la Generalitat republicana, la guerra civil, l’exili i la deportació, la repressió de la dictadura i la lluita contra el franquisme, i el reconeixement i difusió dels valors de les diverses tradicions de la cultura democràtica com a fonament de la democràcia actual. D’ençà de la seva creació el gener de 2004, el Programa per al Memorial Democràtic ha treballat en una doble dimensió: la redacció del projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que va ser aprovat pel govern el 14 de març de 2006 i, la realització d’un seguit d’actuacions: convocatòria pública de subvencions 2005 i 2006, l’homenatge als deportats i deportades catalans als camps nazis, la commemoració de dues efemèrides de gran signiﬁcat: el 75è aniversari de la proclamació de la República i el 70è de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici d’una activitat pública que preﬁguren les tasques que haurà d’assumir la futura institució. A més a més, s’ha elaborat el Projecte de Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, que pretén impulsar una política pública de foment de la pau que ha estat aprobat pel Govern i tramès al Parlament. Xarxanet, l’Escola del Voluntariat i el Consell Català del Voluntariat, eines de promoció del voluntariat i de l’associacionisme català 54 Balanç Pla de Govern L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també ha recolzat econòmicament i institucionalment les iniciatives de construcció de pau a Colòmbia (275.000€). S’ha col·laborat amb Bolívia per tal de desenvolupar la governabilitat democràtica del país amb el redisseny del sistema administratiu i especialment el d’autonomies. I un equip d’observadors electorals catalans format per tècnics i diputats del Parlament de Catalunya han participat en les eleccions presidencials de l’Autoritat Nacional Palestina a Jerusalem (2005) i també a les legislatives (2006). Finalment, s’han signat convenis amb l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pel recolzament dels programes de la Unitat d’Alerta de Processos de Pau i Iniciatives de Diplomàcia de Segona Via, de Desarmament i de Drets Humans (350.000€). I també per a la realització de 6 programes sobre prevenció, gestió i intervenció directa en conﬂictes i postresolucions (750.000€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Potenciar les entitats i ciutadans, en l’àmbit del voluntariat i l’associacionisme Les línies d’actuació que s’han realitzat en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme han estat les següents: • La creació del Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. Per primera vegada, les entitats elegeixen per votació els seus representants. • S’ha realitzat la promoció i s’ha donat suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat amb la creació de Xarxanet.org. Es tracta d’un portal d’internet de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya que vol convertir-se en la gran porta d’entrada al món de l’associacionisme, el voluntariat, el civisme i la solidaritat, en tots els àmbits (social, ambiental, cooperatiu i drets humans, comunitari, etc.). I un punt de trobada per compartir informació, serveis i projectes, tot facilitant processos de treball en xarxa entre entitats, persones, federacions, escoles, administracions, empreses, universitats... • Potenciació de la formació en l’àmbit del voluntariat a través de l’Escola de Voluntariat, que és la gran trobada formativa anual del món de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. Aquesta Escola cobreix els objectius de formació, reﬂexió i intercanvi d’experiències de les persones que dediquen part del seu temps a millorar la nostra societat des de les seves entitats. • Incorporació del Govern de la Generalitat en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial amb la formalització de l’Adhesió al Consell Europeu de Voluntariat. Balanç Aquest és el darrer any de vigència del Pla director de la Cooperació Catalana 2003-2006 i el primer que ha tingut la Generalitat. S’ha treballat a favor d’una ajuda humanitària eﬁcaç, d’una cooperació de qualitat, d’un desenvolupament transformador, d’una pau justa i d’un consum responsable. Tot i l’increment exponencial de recursos que el Govern ha destinat a la cooperació al desenvolupament, encara estem lluny del 0,7% (0,36%), però l’avanç ha estat considerable. En relació al foment de la pau i el voluntariat, la ﬁta més important ha estat la creació de diversos organismes, com el Consell Català del Voluntariat, per posar les bases en avenços substantius en aquests terrenys, per tant aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 55 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol Punt de partida La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no havia tingut traducció a la pràctica, és a dir, els principis pel qual les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions es converteixen en Estat, el de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la conﬁguració de les seves institucions, no s‘havien incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. No obstant, l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia ha donat un nou impuls a aquestes relacions. Els dos objectius ﬁxats en aquest àmbit per aquesta legislatura eren: 1 Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previstos i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals 2 Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya Desenvolupament de l’Acció del Govern Els dos objectius ﬁxats en aquest àmbit per aquesta legislatura han estat regulats, bàsicament, amb el nou EAC. L’Estatut de 2006 incorpora per primera vegada un capítol dedicat a les relacions de la Generalitat amb l’Estat espanyol 56 Balanç Pla de Govern Promoure i establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs i en la designació de membres en les institucions, organismes i empreses estatals El nou Estatut d’Autonomia incorpora, per primera vegada, com una de les principals novetats respecte de l’Estatut de 1979, la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes (capítol I del títol V). Així, s’incrementa la capacitat de la Generalitat de Catalunya per participar i ser present en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, el nou Estatut pretén, un cop aﬁrmada i deﬁnida la titularitat de les competències autonòmiques (títol IV), establir la manera en què la Generalitat es relacionar amb l’Estat i amb les altres CA. Hi ha previstos tres mecanismes de relació: primerament, mecanismes bilaterals o multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres Comunitats Autò- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 nomes. Segonament, la participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals (s’esmenta la participació de la Generalitat en la designació de membres del Tribunal Constitucional, del Consell General del Poder Judicial i en altres organismes econòmics i socials com ara el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el Consell Econòmic i Social o l’Agència Tributària). I en darrer lloc, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya; l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan s’escaigui, de mecanismes de col·laboració amb les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú. No obstant això, les relacions Generalitat-Estat d’aquesta legislatura encara s’han materialitzat en el marc de l’EAC de l’any 1979. Aquesta tasca l’ha centralitzat el departament de Relacions Institucionals i Participació, que és l’encarregat, a través de la Comissió Bilateral Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (òrgan encarregat d’impulsar programes i actuacions pel desenvolupament de polítiques comunes, com també, iniciar negociacions per evitar la presentació de conﬂictes de competència i recursos d’inconstitucionalitat o per retirar els que hi ha en curs), d’impulsar i coordinar les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat i, molt especialment, amb les altres comunitats autònomes. Amb aquesta ﬁnalitat, s’han informat preceptivament tots els projectes de convenis de col·laboració i cooperació i s’ha creat un registre per tal que els departaments de la Generalitat i la ciutadania en general tinguin accés als convenis subscrits per la Generalitat de Catalunya amb l’Estat o amb altres comunitats autònomes. Cal destacar, també en relació a aquest àmbit de relacions Generalitat-Estat, el canvi de la localització de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de Madrid a Barcelona. En el marc d’aquestes relacions intergovernamentals es pot destacar, ﬁnalment, les ja existents entre el Govern de la Generalitat i les Forces Armades, a través de la Comissió Mixta Generalitat – Forces Armades per a una sèrie d’activitats culturals i formatives, i que es concreten en un conveni marc amb el Ministeri de Defensa, del que destaca la ampliació de la tasca dels arxivers que treballen en els arxius del Tribunal Militar Territorial Tercer, que conté 110.000 procediments judicials (1939-1978) dels quals s’ha iniciat la informatització dels ﬁtxers corresponents. El nou EAC reconeix que el President/a de la Generalitat té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya El nou Estatut d’Autonomia regula en el seu article 67.1 que “el president o presidenta té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya”, per tant, es reconeix que aquesta institució d‘autogovern és Estat. Balanç Pla de Govern 57 �Balanç Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals Les actuacions emmarcades dins d’aquest ambiciós objectiu polític estaven clarament supeditades a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que les havia de regular. Per tant, en tant que s’ha aprovat un nou EAC i que aquest regula i incrementa aquesta participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l’Estat espanyol, considerem que es tracta d’un objectiu assolit. 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat a la UE Punt de partida Europa i la consecució d’objectius històrics en l’àmbit europeu s’ha erigit com una de les quatre línies principals de l’acció internacional de la Generalitat de Catalunya durant aquesta legislatura. Cal tenir en compte que la Unió Europea condiciona una part important de les polítiques que es duen a terme als estats membres, sobretot en temes especíﬁcs d’interès comú, i és, alhora, un clar referent polític. Bàsicament, aquesta tasca s’ha dut a terme: 1 Fomentant la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. 2 Assegurant la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives ﬁnanceres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives ﬁnanceres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. 58 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Catalunya ha fet públic el seu posicionament en relació a un tema important com és la reforma de la política regional de la UE i ha participat en reunions en relació a la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE L’adopció d’aquest acord representa una garantia en la defensa dels interessos de Catalunya davant la UE i una participació activa en els seus òrgans de govern Balanç Pla de Govern 59 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries D’una banda, durant aquesta legislatura el govern ha fet públic el seu posicionament, bàsicament davant les perspectives ﬁnanceres i la reforma de la política regional europea 2007-2013: defensa de l’objectiu 2 dels Fons Estructurals, defensa d’un període transitori del Fons de Cohesió i defensa d’una més gran proporció de fons transfronterers. Tots aquests posicionaments es van formalitzar el 8 de febrer de 2005 amb l’aprovació del document “Posició del Govern en relació amb les perspectives ﬁnanceres de la UE 2007-2013 i la reforma de la política regional”. D’altra banda, la Generalitat ha acudit en diverses ocasions a les reunions de la Comissió de coordinadors de la Conferència per Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees a Madrid, on s’han debatut aspectes relatius a l’aplicació pràctica de l’acord sobre la participació de les CA al Consell de Ministres de la UE. del Comitè de les Regions va suposar que per primera vegada s’utilitzés el català en una reunió oﬁcial de la UE (vegeu la ﬁtxa destacada sobre el tema). • La presència dels Mossos d’Esquadra, per primer cop, en organismes internacionals com l’Europol, en relació a grans delictes: terrorisme (espanyol i internacional), delinqüència organitzada i immigració il·legal. Finalment, val a dir que l’Estatut regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Catalunya ha estat una de les CA més actives en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la UE Assegurar la presència dels representants de la Generalitat en la representació de l’estat espanyol En aquest sentit, el 9 desembre de 2004 es va adoptar un acord en el marc de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) que possibilita la participació directa d’un representant de les comunitats autònomes (CA), amb rang de conseller, en determinades reunions del Consell de la Unió Europea. Aquest acord representa un pas endavant en la participació de les CA a la UE. Fins avui, Catalunya ha estat una de les comunitats autònomes més actives en la participació en afers europeus. Les formacions del Consell de la UE, en les quals s’està aplicant inicialment aquesta participació, són les següents: Per tant, Catalunya ha assolit clarament l’objectiu d’assegurar la seva presència i intervenció en la UE, essent una de les CA amb la participació més activa en la defensa dels interessos autonòmics en el si de la Unió i, a més a més, s’ha aconseguit el reconeixement parcial de l’oﬁcialitat de la llengua catalana per part de la Unió Europea. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. 1 Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors 2 Agricultura i Pesca 3 Medi Ambient 4 Educació, Joventut i Cultura Durant el 2005, Catalunya va representar la resta de comunitats autònomes en els àmbits d’agricultura i pesca, de medi ambient (primer semestre) i d’educació (segon semestre). El primer semestre de 2006 els consellers de Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit als diferents consells de la UE. Gràcies als acords subscrits entre el Govern espanyol i el Consell de Ministres, tots els membres del Govern de Catalunya poden utilitzar el català en les seves intervencions en aquesta institució europea. Altres ﬁtes A banda d’aquests àmbits principals, en el marc europeu s’han aconseguit altres ﬁtes importants, entre d’altres: La normalització de l’ús del català i altres llengües cooﬁcials ha estat una ﬁta rellevant d’aquesta legislatura 60 Balanç Pla de Govern • La normalització de l’ús del català en la majoria de les institucions europees pot deﬁnir-se com una de les ﬁtes més importants de la legislatura. En aquest àmbit, s’han conclòs acords similars amb el Consell de Ministres de la UE, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions i el Parlament Europeu (els ciutadans poden adreçar-se en català i altres llengües cooﬁcials a aquesta institució). Precisament, el discurs en català del President de la Generalitat en el si PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 61 �Els compromisos estratègics El reconeixement institucional del català a la UE Tot i que el català no és llengua oﬁcial i de treball de la UE, progressivament el Govern de l’Estat, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya, ha anat negociant el reconeixement d’un ús oﬁcial limitat del català i les altres llengües cooﬁcials espanyoles en les institucions de la UE. Cronologia: 13/12/2004: sol·licitud formal, del Govern de l’Estat, de reconeixement a la UE de totes les llengües que són cooﬁcials a l’Estat espanyol. 13/06/2005: resposta a la petició espanyola, per part de la UE (Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea), que possibilita un ús oﬁcial i limitat d’aquestes llengües en les diverses institucions de la UE. Per fer-la operativa, cal adoptar acords administratius bilaterals entre el Govern espanyol i cada una de les institucions: • Acord amb el Consell de Ministres (07/11/2005) S‘autoritza l’ús oﬁcial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oﬁcials segons la Constitució espanyola (CE) i s’estableixen 3 àmbits d’aplicació: el primer es refereix a les comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu. • Acord amb el Comitè Econòmic i Social (07/06/2005) S’autoritza l’ús oﬁcial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oﬁcials segons la CE. L’acord reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions escrites en català a aquesta institució i rebre’n una resposta en la mateixa llengua. • Acord amb el Parlament Europeu –PE – (03/07/2006) Vistiplau a la possibilitat que els ciutadans que s’adrecin per escrit a aquesta institució puguin utilitzar el català. Els serveis del PE s’ocuparan de realitzar les traduccions dels escrits que els ciutadans adrecin al PE, garantint així la conﬁdencialitat de les comunicacions. La Delegació del Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta institució europea. • Acord amb el Comitè de les Regions –CdR– (16/11/2005) Aquest Acord segueix el mateix model que l’anterior, és a dir, d’una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta institució i rebre-hi una resposta s’articula a partir de la intermediació d’un organisme designat per l‘Estat que garantirà les traduccions al castellà, tant de l’escrit formulat, com de la resposta del CdR, llevat que, en aquest últim cas, els serveis administratius del Comitè estiguin en condicions de contestar en català per ells mateixos. En segon lloc, l’acord permetrà als membres del CdR utilitzar el català en les sessions plenàries, sempre que aquesta opció hagi estat comunicada prèviament al seu Secretariat General. • Acord amb la Comissió Europea (21/12/2006) Qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n una resposta en aquesta mateixa llengua. El procediment previst estableix que l’escrit haurà d’anar dirigit a l’organisme competent designat pel Govern espanyol amb aquesta ﬁnalitat, el qual l’enviarà a la Comissió juntament amb una traducció al castellà. La Comissió comunicarà la seva resposta en castellà a l’esmentat organisme, el qual s’encarregarà de facilitar-ne una traducció en la llengua original de l’escrit. En el cas que la Comissió ho decideixi, però, podrà respondre directament al ciutadà en català. 62 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 63 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals Punt de partida Conscients del prestigi i relacions preexistents, l’objectiu principal d’aquesta legislatura ha estat situar Catalunya a l’avantguarda dels governs de proximitat, començant pel nivell euroregional i acabant a escala mundial, construint aliances amb governs locals, regionals, estatals, i amb organitzacions internacionals, posant per davant els avenços pràctics en la consecució d’objectius concrets de desenvolupament, diversitat, innovació i construcció de la pau. Concretament, i en aquest àmbit, s’ha impulsat: 1 La participació de la Generalitat en organismes internacionals. 2 La projecció internacional de Catalunya. 3 La reestructuració de l’acció exterior. Desenvolupament de l’Acció del Govern Participació de la Generalitat en organismes internacionals D’una banda, la participació de la Generalitat en organismes internacionals s’ha materialitzat, bàsicament, en l’assistència de representants de la Generalitat a la 33 Sessió de la Conferència General de la UNESCO (París, octubre 2005), on es va aprovar la Convenció Internacional sobre la Diversitat Cultural. De l’altra, ha estat important la creació de centres o l’elecció de Catalunya com a seu d’organismes internacionals: • El Secretariat Permanent de les societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna a la Mediterrània s’ha instal·lat a Barcelona. • El Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (Centre CIFAL), que neix com a desena oﬁcina d’una xarxa mundial integrada dins el Programa de Cooperació Descentralitzada de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i Investigació (UNITAR). Aquest centre es dedica a la formació i a la investigació de temes de seguretat i diversitat cultural per garantir i fomentar la convivència. • Fruit de l’acord de l’ONU amb el Govern català s’ha creat, amb seu a Barcelona, l’Oﬁcina de la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides. Es tracta del primer acord signat entre un govern subestatal i les Nacions Unides, a través del qual la Generalitat donarà suport ﬁnancer, amb 64 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 una aportació de 850.000€ anuals, i en forma de recursos humans en àrees com la sensibilització a escala mundial i l’esforç per implicar-hi els governs de proximitat. Finalment, en aquest marc i com a novetat en aquesta legislatura, s’ha apostat per promoure la presència de professionals i estudiants catalans en organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides o la Unió Europea, organitzant missions d’observació electoral a diversos països i col·laborant estretament amb diverses organitzacions internacionals amb l’objectiu de combatre la pobresa i de conscienciar els països occidentals del suport que necessiten els països en vies de desenvolupament. Projecció internacional de Catalunya El protagonista indiscutible de la legislatura en la nostra acció exterior ha estat, sense cap mena de dubte, la Mediterrània. L’acció exterior en la regió s’ha centrat en portar a terme una política equilibrada, recuperant de l’oblit en que els tenia l’acció exterior de Catalunya, alguns països estratègics (Algèria i Turquia), i buscar un equilibri en les relacions amb zones en conﬂicte, que ha passat per una intensiﬁcació notable dels contactes amb les dues parts enfrontades (el Marroc i el Front Polisari; Israel i l’Autoritat Nacional Palestina) i un suport decidit a les iniciatives de pau. A banda de l’activitat exterior realitzada pel President de la Generalitat de Catalunya a la regió (Marroc, Algèria, Turquia, l’Orient Mitjà), cal remarcar la celebració de la Cimera Euromediterrània a Barcelona (novembre 2005), amb motiu del desè aniversari de la Declaració de Barcelona. Aquest esdeveniment internacional va reunir els caps d’estat i de govern dels països membres de la Unió Europea i de dotze estats de la conca sud de la Mediterrània. Coincidint amb aquesta Cimera, la Generalitat va organitzar, juntament amb d’altres institucions, tot un seguit d’iniciatives entre les quals destaquem el Fòrum Euromed de Salut, la Conferència Euromed Dones, la Conferència Regional Euromed i la Trobada de Ministres de Medi Ambient Euromediterranis. A més a més, encara en l’àmbit mediterrani, la Generalitat ha impulsat un Fons de Capital Risc per a projectes empresarials al Marroc, Algèria i Tunísia en cooperació amb altres organismes estatals i internacionals, i ha participat, també, en la creació de la Xarxa Euromediterrània per a la Protecció de Menors Migrants (REMI), amb seu a Marsella. L’entitat neix amb els objectius de millorar el coneixement del fenomen dels menors immigrants no acompanyats i de les polítiques corresponents en l’espai de l’Euromediterrània, així com sensibilitzar els estats, les organitzacions intergovernamentals i l’opinió pública. Finalment, a part de les actuacions en l’àmbit Mediterrani, també s’han desenvolupat actuacions en d’altres àrees geogràﬁques –Amèrica Llatina i Àsia, especialment– i fòrums. En aquest sentit, volem destacar: La Conca del Mediterrani ha estat la protagonista indiscutible de la projecció internacional de Catalunya • En relació a Amèrica Llatina, el país amb el qual s’ha mantingut una relació més estreta ha estat Mèxic, sobretot fruit de l’elecció de Catalunya com a convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. En aquest àmbit geogràﬁc cal destacar la participació, per primer cop, de la Generalitat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil, 2005); els viatges institucionals del President a l’Uruguai, Brasil i Xile; i les entrevistes amb els presidents de Xile, l’Argentina i la República Dominicana. Balanç Pla de Govern 65 �• En relació a Àsia, s’ha intensiﬁcat la feina amb quatre estats estratègics per a Catalunya: la Xina (Xangai i Guangdong), el Japó, Corea (Gyeonggi) i l’Índia. Reestructuració de l’acció exterior Finalment, també s’ha portat a terme una reestructuració dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern i dels Consorcis participats per la Generalitat. Aquesta tasca té una visibilitat exterior escassa, però ha permès el Govern de proveir-se eines més eﬁcaces per conduir la seva projecció internacional. Destaquen: • La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les, que a partir de l’aprovació de l’Estatut, passarà a anomenar-se Delegació del Govern davant la UE. • L’àmplia reforma del Patronat Català Pro Europa per adaptar-ne l’estructura a les necessitats del Govern i convertir-lo en un instrument proactiu, en estreta col·laboració amb la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya. • La reorganització de l’Institut Ramon Llull per a la promoció exterior de la cultura catalana i la creació de dos nous organismes amb vocació internacional: la Casa de les Llengües i l’Institut Català Internacional per la Pau. • Les modiﬁcacions en consorcis participats per la Generalitat, com l’Institut Europeu de la Mediterrània i, sobretot, l’Institut Català de la Cooperació Iberoamericana, ara Casa Amèrica Catalunya, seguint el model reeixit de la Casa d’Àsia. • També s’han establert, en el marc de la futura creació de l’Institut Català Internacional per la Pau, les bases de relació amb centres internacionals de pau de referència, com poden ser l’INCORE (Irlanda del Nord), el PRIO (Noruega), el SIPRI (Suècia) o bé el International Center for Transicional Justices (USA). Finalment, val a dir que l’Estatut de 2006 regula les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i d’altres organismes internacionals (capítol II del títol V), així com la seva pròpia acció exterior (capítol III del títol V) i que, per tant, les accions futures en aquest àmbit caldrà inserir-les en aquest nou marc. Balanç Els contactes i relacions actives amb diferents regions del món i organismes internacionals, mantinguts o establerts durant aquest període, demostren el gruix adquirit per la nostra xarxa internacional i la càrrega de futur que contenen els múltiples projectes que traspassen les nostres fronteres. Durant aquesta legislatura s’ha situat l’actuació exterior de Catalunya en l’entorn que li és propi, l’entorn mediterrani, amb l’organització d’esdeveniments rellevants com la Cimera Euromediterrània i s’ha portat a terme una racionalització necessària dels organismes encarregats de l’acció exterior del Govern, entre d’altres. El balanç és, sens dubte, molt positiu. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se plenament. • L’expansió de l’activitat de la Casa d’Àsia, amb la qual s’ha mantingut un intens treball que ha tingut un enorme èxit en els àmbits cultural, econòmic, institucional, social i de desenvolupament, i en activitats destacades com el Fòrum hispano-xinès, la Tribuna Espanya-Corea i el Fòrum hispanojaponès, tots ells celebrats a Barcelona. • La nova orientació del CIDOB com autèntic think-thank de temes internacionals i de migracions a Catalunya, complementat amb la creació d’un centre universitari, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). • El procés de racionalització de la presència a l’exterior, amb un estudi conjunt amb tots els departaments que gestionen oﬁcines a l’exterior que serveix de base per a la necessària reestructuració i coordinació. • La Maison de la Catalogne, a París, s’ha convertit en un servei a disposició de tots els departaments de la Generalitat i els ciutadans. • Posada en funcionament del Catalan Center a la New York University amb vocació d’aglutinar les activitats cientíﬁques i culturals a Nova York, en coordinació amb les oﬁcines econòmiques que el CIDEM i el COPCA tenen a la ciutat. 66 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 67 �Més i millor autogovern Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques Punt de partida Amb l’objectiu d’incrementar el paper estratègic de Catalunya com a territori capdavanter per establir la connexió entre la Mediterrània occidental/sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària, s’ha impulsat la construcció de l’Euroregió. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: Constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània La incorporació de Catalunya a les trobades entre França i Espanya ha permès avançar en temes clau en les relacions entre ambdós Estats 68 Balanç Pla de Govern 1 Conformar l‘Euroregió Pririneus-Mediterrània. 2 Deﬁnir un nou marc de cooperació transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Conformar l‘Euroregió Pirineus-Mediterrani El mes d’octubre de 2004 es va constituir formalment l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb la participació dels territoris de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. Aquest és un projecte prioritari de l’acció exterior, molt vinculat a l’estratègia d’internacionalització de l’economia catalana prevista en “l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” (vegeu l’apartat 2.1.2). L’Euroregió esdevé un espai de cooperació entre les regions franceses i espanyoles de l’eix mediterrani europeu. Des de la seva constitució han estat diverses les reunions celebrades on s’han analitzat els projectes en curs o s’analitzen noves propostes a desenvolupar. Entre els projectes euroregionals destaquem: l’Observatori Socioeconòmic; l’Hospital transfronterer de la Cerdanya i el Capcirt; la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç; l’EuroBioRegió i el Portal Cultura. Deﬁnint un nou marc de cooperació transfronterera Com a novetat en aquesta legislatura, convé destacar la incorporació de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes a les cimeres bilaterals hispanofranceses. Així mateix, la participació de les comunitats autònomes i les regions franceses frontereres a la primera reunió hispanofrancesa sobre cooperació transfronterera que va tenir lloc a Barcelona el 17 d’octubre del 2005, amb l’assistència dels caps de govern espanyol i francès, ha permès avançar temes sectorials clau com les infraestructures de comunicació i interconnexions energètiques; la competitivitat, innovació i creixement econòmic; i l’assistència sanitària i/o cooperació sanitària transfronterera entre ambdós costats dels Pirineus (posada en marxa de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres ﬁtes en aquest àmbit de la cooperació transfronterera són: • Donar continuïtat a través de nous continguts als acords i relacions ja existents. Així, a Catalunya ha ostentat la Presidència d’associacions de cooperació com: La Comunitat de Treball dels Pirineus (abril de 2003/setembre de 2005): s’han revitalitzat les activitats d’aquesta associació de cooperació transfronterera amb més de vint anys d’història, amb l’atorgament de més veu per als actors del territori pirinenc, fet que es va materialitzar en l’organització del XXII Consell Plenari a la Seu d’Urgell (setembre de 2004). També s’ha donat continuïtat amb nous continguts als projectes i relacions heretades de l’anterior legislatura Els Quatre Motors per Europa (novembre de 2005/gener de 2006): va ser una ocasió per reorientar els objectius d’aquesta associació de cooperació. Les prioritats van ser l’obertura a nous socis, la incorporació de la societat civil i el sector privat a la cooperació, l’orientació cap a aspectes estratègics d’innovació i noves tecnologies i la dimensió mediterrània. La presidència va culminar amb la reunió al Marroc dels seus presidents (Pasqual Maragall, Generalitat de Catalunya; Jean-Jack Queyranne, regió de Rhône-Alpes; Roberto Formigoni, regió de la Llombardia, i Willi Stächele, ministre d’Estat del land de Baden-Württemberg, en representació del president, Günter Öttinger), amb motiu de la Missió dels Quatre Motors, Gal·les i Flandes a Rabat, sobre desenvolupament sostenible i tecnologies mediambientals a la Mediterrània (gener de 2006), en el marc de la qual es va realitzar el traspàs de la presidència a Rhône-Alpes. • Participar a les principals xarxes regionals europees (REGLE –Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu–, ARFE –Associació de Regions Frontereres d’Europa–, CRPM –Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa–). En aquestes xarxes, en què Catalunya sovint gaudeix d’un lideratge reconegut, s’han fet els primers passos per impulsar una nova arquitectura, menys complexa i més eﬁcient. • Rellançar les relacions bilaterals europees, per exemple amb la regió polonesa de Wielkopolska. Balanç L’objectiu de construcció de l’Euroregió Mediterrània Pirineus ha estat abastament assolit. A més de la formalització dels acords corresponents, s’han començat a desenvolupar projectes més concrets. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba assolit. Balanç Pla de Govern 69 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Punt de partida El Pla de Govern replantejava el marc de competències en l’àmbit de les administracions locals per tal de facilitar un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà, mitjançant la constitució de les vegueries i de les Àrees Metropolitanes, i l’increment del paper de les administracions locals. Uns objectius que s’inclouen en el nou Estatut i que amb la seva aprovació facilitarà l’impuls marcat pel Govern sobre la nova organització territorial. La voluntat del govern de formular una nova organització territorial de Catalunya, en que es donés més pes al món local, i per altra banda la pròpia Generalitat es descentralitzés també cap a les delegacions territorials no s’ha pogut dur a terme. Hi ha però actuacions emblemàtiques que són l’expressió d’aquesta voluntat i marquen un nou tarannà. Desenvolupament de l’Acció del Govern Pel Govern de la Generalitat ha esta important cedir més protagonisme i competències als ajuntaments, ja que la importància del govern local a la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a ﬁxar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en beneﬁci dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Era, per tant, necessari adoptar les mesures que facilitessin una col·laboració lleial entre nivells de govern, milloressin l’eﬁcàcia i l’eﬁciència de les seves actuacions i portessin al reconeixement ciutadà el paper positiu que tenen totes les administracions. Els poders locals només administren aproximadament un 20% dels recursos públics, el mateix percentatge que dues dècades enrere. Com que el concepte de municipi ha variat en els últims anys, aquest escenari s’ha de corregir amb un procés de descentralització progressiu. El nou Estatut inclou en la nova organització territorial les vegueries 70 Balanç Pla de Govern Les vegueries i la nova organització territorial El nou Estatut preveu que els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització territorial seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat i el reconeixement de les Àrees Metropolitanes com s’especiﬁca en l’article 93 del nou Estatut. Un nou model d‘ordenació territorial que es recull a l’article 151 del nou Estatut i que determina: “correspon a la Generalitat, respectant la garantia PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial que pretén evitar la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial”. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es conﬁguren com a entitat que permetrà descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local, com es concreta en els articles 2.3, 90 i 91 del nou Estatut de Catalunya. L’article 2.3 detalla que “els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”. I l’article 90.1 diu que “la vegueria és l’àmbit territorial especíﬁc per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”. Per tal de descentralitzar i coordinar competències amb els municipis i enfortir el llaç de cooperació local a través de la gestió de les actuacions del Govern, els Departaments de Salut, Interior i Medi Ambient i Habitatge han posat en marxa programes que conﬁguren un nou model d’organització territorial basat en les vegueries. Noves delegacions territorials del Govern El Govern de Catalunya ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració de la Generalitat per reforçar els delegats del Govern. Així, els delegats, a més de les funcions de representació institucional i de coordinació general, participen directament en les principals dels departaments a les seves demarcacions. També s’ha creat un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació, coordinat pel delegat del Govern i format pels diferents directors dels Serveis Territorials dels departaments. És important, però, destacar la creació de dos delegacions com són la de les comarques de la Catalunya Central i les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. L’objectiu de la seva creació va ser garantir la presència plena i efectiva de la Generalitat arreu del territori. I donar carta de naturalesa política als dos territoris que hauran d’esdevenir vegueria. Les seves funcions són de representació, informació, coordinació i règim interior amb el Govern. Creació de les noves delegacions territorials a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran Noves competències pel Conselh Generau dera Val d’Aran Al Conselh Generau dera Val d’Aran s’han traspassat competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, gestió i recuperació del medi natural i defensa dels consumidors i usuaris, que s’afegeixen a totes la que ja tenia anteriorment. L’àmbit de la salut posa en marxa una prova pilot de descentralització seguint el nou model de vegueries • El Departament de Salut ha estat pioner en adaptar-se a la futura organització territorial en vegueries, creant 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Balanç Pla de Govern 71 �Educació i cooperació municipal Els departaments de Salut, Medi Ambient i Habitatge i Interior inicien actuacions de coordinació de competències amb el món local • S’ha desenvolupat un model de cooperació i cogestió en matèria educativa entre el Departament d’Educació i Universitats i els ajuntaments incorporant, efectivament, els ajuntaments a la programació i la planiﬁcació escolar del territori: dels ensenyaments no obligatoris (0-3 anys) i de règim especial (ensenyaments artístics, arts plàstiques i disseny, de música i formació de persones adultes) que en el marc del Pacte Nacional per a l’Educació es completarà, reglamentàriament, en la propera legislatura. En aquest sentit, s’ha creat la Comissió Mixta Departament d’Educació i Ajuntaments que ha realitzat treballs de cooperació en la creació de les 30.000 places i construcció i sostenibilitat de les mateixes, seguiment de la implantació dels Plans Educatius d’Entorn, anàlisi de l’estat de l’educació d’adults i les taules mixtes amb les Oﬁcines Municipals d’Escolarització per determinar necessitats i fer propostes de planiﬁcació. Balanç Durant aquests anys el Govern ha iniciat els treballs de deﬁnició i de creació de les Comissions per tal de conﬁgurar la nova organització territorial de Catalunya: un nou model basat en les vegueries que s’ha deﬁnit des del Govern amb l’objectiu d’incorporar-lo, com així ha estat, en el nou Estatut i que es desenvoluparà amb la seva aprovació. El Govern volia descentralitzar la seva pròpia administració i per altra banda retornar competències als municipis. Atès que aquest procés no ha fet més que començar es considera que aquest objectiu està pendent d’assolir-se. Coordinació amb les policies locals • Per donar suport a la protecció i seguretat del món local, s’ha signat un conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per tal que els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. I per acord de la Comissió de Policia de Catalunya s’està elaborant un programari especíﬁc de gestió comuna per a les Policies locals de Catalunya. Així, s’han signat 141 convenis amb els ajuntaments per a la connexió de les policies locals al Sistema d’Informació Policial del Cos de Mossos d’Esquadra. Actualment, n’hi ha 6 en tramitació. • Cal destacar la signatura del Conveni marc de coordinació i collaboració amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretat pública i policia. En aquest sentit, la imatge dels dos cossos, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, treballant units en una sala de comandament conjunta, exempliﬁca l’assoliment d’una antiga demanda social -que els cossos de seguretat sumin esforços- que ara ha pogut materialitzar-se. • S’ha col·laborat i donat suport econòmic i tècnic als ajuntaments en l’àmbit de la seguretat viària mitjançant l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària (PLSV). Actualment s’està treballant en el PLSV de 26 municipis. La línia de col·laboració i suport als ajuntaments també compta amb la cessió d’equips de control d’infraccions per a les policies locals (etilòmetres digitals i evidencials i radars mòbils i en trípode). Convenis amb els ajuntaments per a la promoció i la creació d’Oﬁcines Locals d’Habitatge Entre els anys 2004 i el mes de juny d’enguany s’han signat 126 convenis amb diferents ajuntaments que permetran la construcció de 5.783 habitatges protegits. També en l’àmbit de la cooperació local s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oﬁcines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit. 72 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 73 �Més i millor autogovern Nova organització de l’Administració Com es pot observar, l’evolució de les transferències als ens locals ha estat més que notable. Caldria destacar que els més de 688 M€ transferits el 2005 representen un increment del 29% respecte al volum de recursos de l’any anterior i un 57% respecte als del 2002. Entre totes aquestes transferències destaquem les següents: 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d’àmbit local Punt de partida Per fomentar el paper dels municipis el Pla de Govern plantejava atorgar al món local un marc de competències més ampli, assignant de forma progressiva aquelles competències en particular que fan referència a les necessitats més bàsiques de la població. Per realitzar aquesta tasca preveia també atorgar recursos econòmics suﬁcients per fer front a les competències assignades i coordinar en general les activitats desenvolupades en el seu territori. Això es concretava en afavorir la cooperació municipal, reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat, i redeﬁnir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d’Obres i Serveis. 1. El Pla Únic d’Obres i Serveis: El Govern incrementa un 47,8% el PUOSC L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destinarà als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior. Pel que fa a l’any 2004, s’hi van destinar 86,2 M€; l’any 2005, un import de 108,8 M€ i l’any 2006, un total de 136M€. 2. El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha incrementat un 161,32% El Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat progressivament la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC). El 2004 va destinar 43 M€ als ajuntaments (39% més que el 2003), el 2005 va destinar-hi 59 milions (un 37% més) i la Llei de pressupostos de 2006 hi destina 80,8 milions (un 37,1% més). Pel que fa als consells comarcals, s’hi han destinat 27,7 M€ l’any 2004, 33 M€ l’any 2005 i 34 M€ l’any 2006. Desenvolupament de l’Acció del Govern A banda del desenvolupament competencial del món local que promou el nou EAC, al llarg de la legislatura la Generalitat ha procurat dotar els ajuntaments de recursos suﬁcients perquè puguin dur a terme les tasques que tenen assignades. Així cal fer balanç del volum de recursos econòmics traspassats al món local. • Augment de la cooperació de la Generalitat amb els ens locals La taula següent recull l’evolució de les transferències dels departaments de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005, i distingeix entre les dels departaments i les seves entitats autònomes i les de les empreses de la Generalitat. Transferències de la Generalitat a les corporacions locals en el període 2002-2005 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques M€ Departaments i entitats autònomes 700 600 500 Increment anual Empreses de la Generalitat (MEUR) Increment anual Total (MEUR) Increment anual (MEUR) 400 2002 391,4 300 2003 398,5 1,8% 64,2 37,78% 462,6 5,62% 200 2004 468,9 17,7% 63,7 -0,7% 532,6 15,13% 2005 606,1 29,3% 82,6 29,6% 688,7 29,30% 100 2002 2003 2004 438 46,6 2005 Empreses de la Generalitat Departaments i entitats autònomes 74 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 75 �Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € 5. Altres ajuts i suport al món local Amb la ﬁnalitat de complementar el suport econòmic a municipis petits s’han atorgat 6,39 M€ als ajuntaments de menys de 2.000 habitants amb baixa suﬁciència econòmica. Es va establir una línia d’ajuts de màquines llevaneu als ajuntaments, mancomunitats de municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Es van adjudicar 10 vehicles llevaneu, amb un pressupost total d’1.595.000 €. • Llei de modiﬁcació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € 3. El Fons FEDER de la Unió Europea inverteix 68,8 M€ Pel que fa a les subvencions de la Unió Europea a través dels Fons Estructurals FEDER per a les anualitats 2004-2005, corresponent a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya, en estat de 68,8 M€. 13,4 M€ dels anys 2004 i 2005 en noves tecnologies per a la millora de la gestió interna i la prestació de serveis d’informació 76 Balanç Pla de Govern Per donar impuls a les entitats descentralitzades s’ha aprovat la Llei de modiﬁcació de l’article 81 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquesta nova llei de modiﬁcació preveu que, en el cas de vacant de la Presidència de cadascuna de les entitats municipals descentralitzades, aquesta sigui ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots populars en les eleccions d’aquest òrgan unipersonal. També, per impulsar la cooperació i la prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, s’ha signat un Conveni amb la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. • Assessorament al món local El Govern ha ﬁnançat, a través de subvencions, els serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis amb 1,2 M€ l’any 2004 i 3 M€ l’any 2005. A través del portal www.municat.net s’ha pogut oferir als ajuntaments nous serveis en matèria de personal i d’assessorament per a la contractació de pòlisses d’assegurances. • Llei 1/2006 del Règim especial del municipi de Barcelona: Carta Municipal de Barcelona Ha culminat el procés d‘aprovació (en el darrer Ple es va aprovar la Llei de modiﬁcació de la Carta Municipal) que aprofundeix en els mecanismes de participació ciutadana, reforça la pràctica democràtica i estimula la cooperació entre l’Ajuntament i el moviment associatiu i els agents socials, com a factor de progrés i cohesió. Barcelona és el nucli central d’un continu urbà i d’un territori que s’expressa en realitats municipals plurals i amb valor propi, però que, pel seu caràcter metropolità, requereix coordinació, enteniment i l’aplicació de criteris comuns en àmbits diversos. La Carta Municipal de Barcelona s’ha de convertir en el model a seguir per la resta de municipis de Catalunya. La Carta Municipal de Barcelona reforça la pràctica democràtica i del moviment associatiu 4. Subvencions per a noves tecnologies als municipis Cal destacar les subvencions en noves tecnologies que s’han lliurat als municipis, amb un import de 6 M€ per a l’any 2004 i 7,4 M€ per a l’any 2005, per tal de millorar els processos de gestió interna i la prestació de serveis d’informació i tramitació, l’adequació de sistemes d’informació a la Llei orgànica de protecció de dades i la implantació de projectes pilot innovadors als ajuntaments i consells comarcals. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 77 �Balanç Més i millor autogovern Finançament Autonòmic L’increment dels recursos destinats al món local ha estat molt important al llarg de la legislatura. Tots els instruments ﬁnancers de que disposa la Generalitat per dotar de recursos als municipis han crescut . Aquest augment tan substancial no és fruit d’una major disponibilitat pressupostària conjuntural: és la prova d’un canvi en la percepció que es té del món local des del Govern. La Generalitat ha de ser el ﬁnançador d’aquells projectes que en beneﬁci del seu territori dissenyi el món local. Així doncs, aquest augment de recursos s’hauria de seguir veient incrementat en futur a mesura que els ajuntaments vagin adquirint noves competències delegades. Per tant aquest objectiu es considera assolit. 1.5.1 Nou Sistema de Finançament Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre nous reptes econòmics i socials. La voluntat de disposar d‘una economia competitiva i de millorar el nivell de benestar fa necessària la disposició de recursos per resoldre mancances. En deﬁnitiva, són necessaris més recursos i més competències per tal de poder atendre amb un alt nivell de qualitat els serveis públics fonamentals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge, els serveis socials o la seguretat, així com disposar de més infraestructures per potenciar la recerca, la innovació i l‘ús de les noves tecnologies i per invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Les conclusions dels estudis sobre el dèﬁcit ﬁscal català demostren que la nostra economia té un gran potencial de creixement però que ha estat, en part, contingut ﬁns ara per criteris redistributius discutibles i poc lògics dels del punt de vista d’eﬁciència econòmica. La revisió de l‘Acord de ﬁnançament ha de contenir els punts bàsics següents: 1 Increment en l’autonomia ﬁnancera de la Generalitat. 2 Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya i del Consorci Tributari amb l’Estat com a ens responsables de la gestió i de la recaptació dels impostos pagats a Catalunya. 3 Disposar de més capacitat normativa sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. 4 Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. 5 L’establiment d’uns mecanismes clars i transparents d’anivellament que garanteixin la solideritat i no penalitzin Catalunya. 6 Una millora substancial de la suﬁciència ﬁnancera. Desenvolupament de l’Acció del Govern El nou model de ﬁnançament, inclòs al text de l’Estatut votat el 18 de juny pels catalans es basa en els següents grans criteris: Increment de l’autonomia ﬁnancera Els ingressos procediran del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. A tal efecte, s’incrementa el percentatge d’aquests impostos que corresponen a la Generalitat: l’IRPF s’incrementa del 33% al 50%, el de l’IVA del 35% al 50% i els impostos especials del 40%, al 58%. També es produeix un augment de la capacitat normativa de manera que la Generalitat participarà en la ﬁxació dels elements essencials dels tributs i especíﬁcament s’atribueix 78 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci amb l’Agència Tributària de l’Estat gestionaran els impostos pagats a Catalunya Balanç Pla de Govern 79 �un increment en capacitat de decisió sobre l’IRPF i capacitat sobre la fase minorista de l’IVA i dels impostos especials. L’Agència Tributària de Catalunya serà l’encarregada de recaptar els impostos propis i dels impostos totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci juntament amb l’administració tributària de l’Estat de participació paritària per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya, segons la seva naturalesa. Un model més solidari que també es traduirà en més ingressos per a la Generalitat Les inversions de l’Estat a Catalunya s’equiparen al pes del PIB de l’economia catalana al conjunt espanyol durant els propers 7 anys. M € Evolució de la despesa consolidada del Pressupost de la Generalitat a Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 Mecanismes de solidaritat potents i equitatius La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, de manera que aquestes puguin prestar nivells similars de serveis realitzant un esforç ﬁscal similar. Alhora, el major esforç ﬁscal realitzat pels ciutadans de Catalunya, mesurat pels impostos pagats en relació a la mitjana, s’ha de traduir en uns majors ingressos per al Govern de Catalunya. Compromís inversor en infraestructures La inversió en infraestructures per part de l’Estat a Catalunya serà equivalent a la participació percentual del PIB de Catalunya en el conjunt, i això per un període de 7 anys. Durant el període 1991-2005 la inversió estatal a Catalunya va ser el 12% del total (10% sense comptar l’efecte TGV), mentre que el PIB català és el 18,8 % del total espanyol i la població catalana representa el 16,5% de l’espanyola. Jerarquia normativa Desapareix la jerarquia normativa de la LOFCA sobre l’Estatut. D’acord amb l’article 201.1 “les relacions d’ordre tributari i ﬁnancer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la Llei orgànica a que fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució”. En deﬁnitiva, el nou sistema de ﬁnançament incrementarà l’autonomia ﬁnancera, serà un model territorial més equitatiu i solidari i millorarà la suﬁciència de recursos a Catalunya. L’evolució del pressupost de la Generalitat demostra la necessitat creixent d’atendre la societat amb més i millors serveis. Balanç La millora que suposa el nou text estatutari és clara, en reunir les característiques bàsiques dels models dels països federals: fa compatible l’autonomia ﬁnancera de la Generalitat amb el compliment d’un principi explícit de solidaritat, és a dir, s’aconsegueix, un equilibri entre els principis d’autonomia i igualtat; proporciona a la Generalitat ingressos que provenen fonamentalment dels tributaris i no de les subvencions; instrumenta mecanismes d’anivellament potents i transparents, fent possible la igualtat sense perjudicar a ningú. El model de ﬁnançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte l’actual. Totes les mesures que s’hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, que ha de permetre dur a terme les polítiques que Catalunya necessita i els seus ciutadans reclamen, tant en l’àmbit dels serveis públics fonamentals (educació, sanitat, serveis socials, etc.) com en el de la competitivitat de la nostra economia. El nou ﬁnançament està previst que impliqui una millora en la suﬁciència de recursos per Catalunya, fet que ha de reportar associat una qualitat major en el nivell de serveis a la seva ciutadania. Ens trobem davant d’un model de ﬁnançament que tot i restar pendent de desenvolupament i aplicació, ha d’aportar més recursos per Catalunya i més capacitat de decidir sobre els nostres impostos. Podem per tant parlar d’una clara millora del model de ﬁnançament de Catalunya i que s’han afegit a l’important avenç en els recursos per la salut a Catalunya que ha suposat l’Acord de ﬁnançament sanitari de 2005 en el marc de la Conferència de Presidents Autonòmics i que ha de permetre millorar el ﬁnançament entre 500 i 750 M€. El Pla de Govern 2004-2007, respecte a l’assoliment d’un model de ﬁnançament per a Catalunya més just i equitatiu, presenta doncs en aquest cas un objectiu assolit. 5.000 0 2002 2003 2004 80 Balanç Pla de Govern 2005 2006 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 81 �Més i millor autogovern Finances públiques 1.5.2 Modernització del sistema pressupostari. Rigor i eﬁciència en la gestió de les ﬁnances públiques L’exercici 2005 s’ha caracteritzat també per una disminució de les formes atípiques d’endeutament i una reorganització del deute. Això ha comportat M€ Evolució del resultat no ﬁnancer 2003-2005 Font: Departament d’Economia i Finances 600 -400 El pressupost de la Generalitat és l’eina que reﬂecteix l’acció de govern i que permet assignar i gestionar els recursos d’aquesta administració. És un instrument que ha d’evolucionar d’acord amb una societat cada cop més avançada i que demanda més i millors serveis als quals la Generalitat ha de fer front amb una restricció de recursos. Això es produeix juntament amb una major demanda d’informació sobre la destinació i l’ús que se’n fa dels recursos públics. Per tant, l’objectiu a l’inici de la legislatura era modernitzar el procés pressupostari de la Generalitat d’acord amb els principis de transparència, eﬁcàcia i eﬁciència. -637 -1.264 -821 -282 -539 -605 -396 -209 -900 -1.400 Liquidació 2003 Punt de partida Al llarg de la legislatura s’han produït canvis importants en el procés pressupostari. 627 100 Liquidació 2004 Liquidació 2005 Dèﬁcit segons SEC 95 Variació despesa desplaçada Resultat no ﬁnancer M€ Evolució de la despesa desplaçada Font: Departament d’Economia i Finances 3.000 2.500 2.903 2.621 2.000 2.225 1.500 1.000 500 0 627 -282 -500 Liquidació 2003 Liquidació 2004 -369 Liquidació 2005 Variació despesa desplaçada Total despesa desplaçada Desenvolupament de l’Acció del Govern Rigor i eﬁciència en la gestió de les ﬁnances públiques L’informe econòmic i ﬁnancer sobre la situació de l’Hisenda de la Generalitat a 31/12/03 mostrà que els comptes de la Generalitat presentaven un dèﬁcit (SEC) de 1.264 milions de dèﬁcit i un deute de 17.364 milions d’euros. També es va constatar un important volum de despesa no comptabilitzada, i desplaçada cap a exercicis futurs, que s’havia acumulat en els darrers anys. Dels 1.746 milions pendents a l’any 1999, s’havia passat als 2.903 milions a ﬁnals del 2003; dels quals, 690 s’havien generat durant l’any 2003. El coneixement d’aquesta realitat va fer prioritzar el sanejament de les ﬁnances de la Generalitat a partir del Pla de Sanejament 2005-2008 amb la voluntat d’aportar rigor i disciplina pressupostària com a millor instrument per a dotar als ciutadans de les inversions i els serveis que precisen. Sanejament i reducció del dèﬁcit El dèﬁcit de les ﬁnances públiques s’ha reduït un 83’5% durant els exercicis 2004 i 2005, passant de 1.264 milions de resultat no ﬁnancer de l’any 2003 que va detectar l’informe economico-ﬁnancer, s’han rebaixat ﬁns a 209 milions d’euros el 2005. El balanç ﬁnancer dels anys 2004-2005 presenta també una important reducció del dèﬁcit en termes SEC 95, que a ﬁnals del 2005 era de 605 milions d’euros, per sota de les previsions marcades pel Pla de Sanejament. Durant aquest període, també s’han absorbit 678 milions d’euros del total de despesa desplaçada acumulada del 2003 (2.903 milions d’euros), deﬁnint una tendència clarament contraria a la del govern anterior, que comportava l’acumulació de despeses no comptabilitzades. 82 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 que passi de 4’50% el 2003 al 3’92% el 2005. Aquestes xifres impliquen un estricte compliment del Pla de Sanejament, que preveu arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Aquest pla ﬁxava per a l’any 2005 un dèﬁcit màxim del 0’08% del PIB Estatal (650 milions d’euros). Millor gestió de l’endeutament Pel que fa a la gestió de l’endeutament, el volum total de deute ha passat de representar un 11’82% del PIB català l’any 2003 a un 11,78% l’any 2005. En dos anys, el cost mitjà de l’endeutament s’ha reduït més de mig punt. Mentre que l’any 2003 era del 4,50%, el 2005 ha baixat ﬁns al 3,92%. S’ha restablert l’equilibri bàsic entre la capacitat de retorn del deute, mesurada per l’estalvi, i la vida mitjana del deute viu. Igualment s’ha reduït de forma dràstica l’ús de formes no ﬁnanceres de l’endeutament, dels 3.494 milions d’euros de l’any 2003 s’ha passat a 2.275 milions a ﬁnals del 2005. S’ha absorbit dins de l’endeutament de la Generalitat el deute centrifugat cap a les Universitats ( 742 M € ) i el SCS ( 1.070 M € ). Està previst fer el mateix amb la CCRTV ( 1.047 M € ) en el proper exercici. Aquest resultats mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir ﬁnancerament la institució. Modernització del sistema pressupostari de la Generalitat El cicle pressupostari es divideix en diferents fases: l’elaboració, l’execució i el control i avaluació. Pel que fa a la fase d’elaboració, aquesta és responsabilitat del Govern i implica tots els nivells i tots els organismes de la Generalitat. Aquesta fase culmina amb la presentació del pressupost davant el Parla- Balanç Pla de Govern 83 �Per primera vegada el pressupost s’ha elaborat per programes i amb un procés transparent L’increment de l’estalvi corrent en la gestió del pressupost ha permès ﬁnançar inversions sense increment de pressió ﬁscal 84 Balanç Pla de Govern ment per al seu debat i posterior aprovació. Un cop aprovat, s’entra en la fase d’execució del pressupost, és a dir el procés de realització dels ingressos i les despeses que es preveuen. Finalment, un cop executat, el pressupost és sotmès als controls interns i externs pertinents. A mitjans de l’any 2005 es va iniciar el procés d’elaboració del Pressupost 2006. Amb aquests pressupostos s’inicien una sèrie de canvis els trets principals dels quals es destaquen a continuació: Per primera vegada el procés d’elaboració es va basar en unes normes publicades al DOGC i per tant a l’abast de tothom. La publicació d’aquestes normes ha suposat un canvi important en el procés pressupostari ja que es van fer explícits els criteris i les directrius amb l’objectiu de dotar el procés d’elaboració d’un major grau de transparència. D’altra banda, en els pressupostos per al 2006 s’inicia un canvi cap a la pressupostació orientada a resultats. Això vol dir que a part de la informació ﬁnancera, els pressupostos incorporen informació sobre els objectius que es volen assolir amb els recursos que s’assignen i s’estableix un sistema d’indicadors que han de permetre fer un seguiment del compliment dels objectius. Es generalitza la classiﬁcació de la despesa per programes i s’estén al conjunt d’organismes que formen part de l’àmbit del pressupost. Cada programa pressupostari conté informació sobre els recursos assignats, sobre la missió del programa, en base al diagnòstic de la situació, sobre els objectius a assolir, sobre les activitats que es faran per tal d’assolir aquests objectius i, ﬁnalment, sobre els indicadors de seguiment. Un altre dels canvis introduïts en els pressupostos per al 2006 fa referència a l’àmbit institucional que s’ha ampliat substancialment incorporant-hi tots els organismes i entitats que han estat classiﬁcats com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95). Això signiﬁca que, per primer cop, s’han inclòs als pressupostos de la Generalitat consorcis i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat. En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclouen els pressupostos de 112 entitats, xifra que representa un augment de 19 entitats respecte de les incloses en els pressupostos per al 2005. Lligat amb el punt anterior, s’ha efectuat també una tasca d’homogeneïtzació de les diferents classiﬁcacions econòmiques existents. Fins l’exercici 2006, coexistien al si de la Generalitat classiﬁcacions econòmiques diferents pels diferents tipus d’organismes, fet que diﬁcultava la consolidació dels comptes de tots ells. Les 4 classiﬁcacions existents s’han unit en una única, fet que permet donar informació agregada de tots els organismes, tant en la part d’ingressos com de despeses. Finançament de la inversió. Administració pública de la Generalitat en termes SEC 95 (base 1995). % sobre la inversió total Font: Departament d’Economia i Finances Estalvi corrent 80% 70% Ingressos de capital 60% Endeudament 70,7% 60,3% 50% 40% 46,3% 41,4% 30% 20% 10% 0% 24,9% 12,3% 14,8% 12,6% 2004 2005 2006 16,7% Balanç El nou Govern ha generat una cultura de rigor i disciplina pressupostària, trencant amb la situació precedent, on es disposava d’ un pressupost, però es gestionava en base a uns escenaris, diferents a les previsions del pressupost, que contemplaven les actuacions que realment s’havien de fer. Pel que fa al sanejament de les ﬁnances públiques, els resultats realment obtinguts han estat ﬁns i tot, sensiblement millors dels que es van preveure en el seu moment i mostren l’esforç del govern per sanejar els comptes públics i enfortir ﬁnancerament la institució. Els canvis en el procés pressupostari introduïts en aquesta legislatura ha permès posar en marxa el pas des d’un sistema de pressupostació tradicional basat en els inputs i en els procediments, a un sistema de pressupostació orientat a resultats, amb la ﬁnalitat d’assegurar que el pressupost compleix amb la doble funció de control de l’estabilitat pressupostaria i d’instrument d’assignació de recursos, tot garantint el seu ús eﬁcaç i eﬁcient. Tot això, sota el paraigües del principi de transparència, la qual cosa ha comportat un increment de la informació a l’abast del ciutadà, bàsicament a través d’Internet. Per tant en aquest àmbit podem considerar l’objectiu con assolit. Canvis en l’orientació dels pressupostos Al llarg de la legislatura, els Pressupostos de la Generalitat han evolucionat, posant més èmfasi en les polítiques de caire social, la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana i l’equilibri territorial i la sostenibilitat. El volum d’inversions ha augmentat de forma notòria. Mentre que a l’any 2003 la Generalitat invertia 365 € per habitant, la previsió del pressupost pel 2006 es de 691 € per habitant. Pràcticament s’ha doblat el volum d’inversió pública, assolint una xifra propera als 6.000 milions d’euros. L’increment de l’estalvi corrent també ha permès incrementar les inversions sense per això haver d’augmentar la pressió ﬁscal sobre els ciutadans. Concretament en els pressupostos del 2006 hi ﬁgura un increment de l’estalvi corrent del 20,6%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 85 �Més i millor autogovern Finances Públiques 1.5.3 Simpliﬁcació i millora del sistema tributari de Catalunya Punt de partida Catalunya necessita més recursos per atendre els nous reptes econòmics i la creixent demanda de serveis al ciutadà. El nou sistema de ﬁnançament ens ha de permetre arribar a una suﬁciència de recursos, mitjançant un augment d’ingressos que provenen bàsicament de la recaptació d’impostos. El sistema tributari de la Generalitat es basa en el procés de gestió i recaptació dels impostos propis, del impostos cedits i dels parcialment cedits per part de l’Estat. La voluntat del Govern de dotar-se d’una Administració àgil, eﬁcient i moderna s’estén a l’àmbit de la gestió tributària, en tant que és una part més del procés de relació amb els ciutadans. Es per aquest motiu que s’han d’implementar en aquest àmbit les noves tecnologies per facilitar al màxim els procediments tributaris en les seves diferents fases. Igualment, tant l’atenció personal als contribuents en la presentació dels seus documents, com l’optimització dels circuïts interns administratius, han de ser objectius de millora constant. Desenvolupament de l’acció del Govern L’Administració de la Generalitat s’encarrega de tot el procés (gestió, inspecció, recaptació i liquidació) en els impostos cedits, que actualment són els següents: Successions i donacions, patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i tributs sobre el joc. En canvi, els tributs parcialment cedits,dels quals l’Estat cedeix un percentatge del rendiment, són l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’Impost sobre el valor afegit (IVA) i alguns impostos especials. El Departament d’Economia i Finances, i les seves delegacions territorials, són els responsables de l’ execució i control dels procediments d’aplicació dels tributsde la Generalitat. L’Agència Tributària de Catalunya i un futur consorci gestionaran tots els impostos pagats a Catalunya. 86 Balanç Pla de Govern tària amb l’administració tributària de l’Estat, per a la gestió de la resta dels impostos recaptats a Catalunya. Amb la ﬁnalitat d’analitzar aquests aspectes, estudiar els fonaments de diferents sistemes ﬁscals i ﬁnancers i proposar les bases d’un nou model d’Administració Tributària, s’ha creat el Programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya. Reforma de l‘Impost sobre successions i donacions Amb la futura regulació, aprovada pel Govern, però en tràmit parlamentari, es pretén reduir en gran mesura el nombre de ciutadans afectats per aquest tribut i també rebaixar-lo per a aquelles persones que heretin patrimonis modestos. Els canvis també beneﬁcien els contribuents amb un grau de parentiu més proper al causant o donant. Per aconseguir-ho, augmenta de forma considerable el mínim exempt i redueixen per a tothom els tipus impositius. També es suavitza la tributació dels familiars llunyans i no parents. La pressió ﬁscal sobre els béns no boniﬁcats que s’hereten, com és el cas de l’habitatge no habitual, es redueix un 30%. Impost sobre successions: modiﬁcacions que persegueixen aconseguir un impost més just i equitatiu El Portal e-Tributs El portal tributari e-Tributs constitueix una iniciativa emmarcada en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), amb l’objectiu d’aplicar els beneﬁcis que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions entre l’administració i la ciutadania. Es tracta de crear una autèntica oﬁcina virtual de les àrees involucrades en els processos dels tributs gestionats per la Generalitat. Això ha d’incloure, en un futur molt immediat, oferir la possibilitat de realitzar per via telemàtica les diverses transaccions relatives a aquests tributs, amb les garanties degudes de seguretat i de privadesa de les dades personals Assistència al contribuent La Generalitat presta també un servei d’assistència gratuïta als contribuents en la confecció de declaracions. Aquest servei, en col·laboració amb l’Agència Estatal, fa referència als Impostos sobre el Patrimoni i sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A la passada campanya de renda 2005 es van assolir les següents xifres: Campanyes de renda: un sistema d’ajuda gratuït al contribuent en la confecció de les seves declaracions. Nombre de declaracions confeccionades i esborranys conﬁrmats/rectiﬁcats i de les declaracions i esborranys presentats Font: Departament d’Economia i Finances, Portal e-Tributs Total campanya 2005 Rendes Patrimonis Esborranys Total 39.719 2.697 511 42.927 Tributs i nou model de ﬁnançament Segons el model de ﬁnançament del nou Estatut, els ingressos han de procedir del rendiment dels impostos pagats a Catalunya. L’augment bàsic d’ingressos ve donat pels més alts percentatges de participació en la cistella d’impostos compartits amb l’Estat (50% IRPF, 50% IVA i 58% impostos especials). També es produeix un augment de la capacitat normativa, amb decisions compartides, sobre alguns dels impostos no cedits totalment. L’Agència Tributària de Catalunya serà un organisme de nova creació, encarregat de recaptar els impostos propis i els totalment cedits. També es recull el compromís de crear en dos anys un consorci de participació pari- PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 87 �Balanç El nou ﬁnançament incrementarà la capacitat de gestió i de recaptació d’ingressos de Catalunya, per tant el sistema tributari català experimenta un creixement que haurà de traduir-se en una qualitat major del nivell d’atenció i servei al ciutadà. La reforma de l’impost sobre successions constitueix una de les actuacions emblemàtiques en matèria tributària i conﬁrma la voluntat del Govern de conﬁgurar un sistema tributari més just i equitatiu. Amb les modiﬁcacions previstes, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió ﬁscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Tot i això, aquesta modiﬁcació no ha pogut ser aprovada. L’evolució cap a una Administració puntera i eﬁcaç en la prestació de serveis, es veu clarament reﬂectida amb la incorporació de les noves tecnologies a la gestió tributària i el portal e-Tributs. La seva progressió a una veritable oﬁcina virtual permetrà la tramitació telemàtica dels tributs, estalviant costos i temps a l’Administració i als contribuents. A tots aquests elements s’ha d’afegir que el nivell de pressió ﬁscal del sistema és manté estable, no s’incrementa. La pressió ﬁscal, mesurada en termes relatius al PIB català, és manté constant, segons les dades dels pressupostos per a l’any 2006. Per tots aquests motius, el Pla de Govern 2004-2007 respecte a la millora del sistema tributari, es pot parlar d’un objectiu en vies d’assolir-se. 88 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �Polítiques de seguretat Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 89 �La seguretat, factor de progrés La seguretat és un element de progrés. El Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall ha situat com una prioritat política la millora i desenvolupament de les polítiques de seguretat i convivència. Els reptes de la Catalunya contemporània, amb els efectes profunds relacionats amb el canvi de model econòmic i l’evolució social i cultural han incrementat la complexitat de la convivència. El disseny de les polítiques de seguretat i emergències s’han centrat en resolució de l’agenda de prioritats preestablertes en programa de Govern per a aquest mandat, però també han incorporat i planiﬁcat noves solucions i estratègies per fer possible encarar els reptes de futur des d’una concepció avançada i progressista de la seguretat. La seguretat és un dret universal de tots els ciutadans. Per a fer possible aquest dret, a més del paper central de les administracions públiques, és imprescindible la implicació activa de la societat. En aquest sentit, la seguretat és un bé comú del qual tota la ciutadania en té drets i deures. Les qualitats d’aquest concepte de seguretat impliquen la projecció d’uns valors i actituds cíviques que cal enfortir: la corresponsabilitat, la idea de respecte, la consideració de bé comú bàsic per a la convivència i el progrés social. La concepció integral de la seguretat supera velles fronteres: de la seguretat als espais públics, a la seguretat alimentària; de la seguretat a les places i carrers als nous espais privats d’ús públic; dels espais físics als espais virtuals; de la seguretat a la llar a la seguretat ambiental; a més d’una bona capacitat de reacció, sistemes de prevenció avançats. De la reacció a la prevenció. L’impuls de les polítiques de prevenció ha anat acompanyada de la millora de les estratègies d’intervenció reactiva i de les infraestructures i recursos amb el que es possible fer front als riscos individuals i col·lectius relacionats. El Govern s’hi ha implicat de ple, en un esforç en el que de forma directa o indirecta s’han mobilitzat recursos i establert prioritats des de tots els departaments. Només amb aquesta concepció oberta i àmplia de la seguretat és possible dissenyar polítiques públiques que encarin els nous reptes provocats pels canvis de la globalització. El desenvolupament d’una societat justa; l’accés a l’educació; la transmissió de valors de la comunitat; la creació de riquesa econòmica i d’oportunitats socials; la cohesió i millora dels barris, pobles, ciutats i territoris; l’enfortiment institucional; són alguns dels àmbits en els que es pot incidir per evitar els conﬂictes de la convivència i la seguretat. En aquest sentit, l’aprovació de la Llei de Barris, el Pacte Nacional per l’Educació o l’Acord per a la Internacionalització i competitivitat de l’Economia Catalana o el Pla d’Infraestructures són alguns dels exemples, d’entre molts d’altres, de la importància de l’acció d’aquest govern amb un impacte directe en la millora de les condicions per a la convivència i la seguretat. Els recursos esmerçats en el disseny de noves estratègies operatives i prioritats dels actors de la seguretat i l’emergència han estat fonamentals per aconseguir els resultats positius que presenta aquest balanç de govern. A més de l’acció coordinada amb altres departaments, el departament d’Interior ha incrementat en més d’un 60% el seu pressupost que ha permès la gestió de tres línies prioritàries: Montserrat Tura i Camafreita Consellera d’Interior Presidenta de la Comissió de Govern per a la Seguretat de Catalunya Balanç Pla de Govern 91 �l’increment i millora dels efectius i infraestructures; la innovació en el disseny de sistemes d’intervenció i de tecnologia; i un notable esforç en la planiﬁcació a mig i llarg termini de les actuacions de seguretat i emergències. A tall de resum, els àmbits principals en el camp de la seguretat i les emergències són quatre: Tot i això, el factor més important que ha permès assolir aquest resultats rau en la professionalitat, experiència i motivació de les persones que treballen permanentment per la seguretat i les emergències: són persones que protegeixen persones. • En matèria de seguretat ciutadana el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha fet possible avenços importants. Un aspecte imprescindible per a garantir la coordinació institucional i de les forces i cossos de seguretat és la creació d’una Junta de Seguretat presidida pel President de la Generalitat de Catalunya. S’ha donat un important impuls a la coordinació amb les policies locals, amb la signatura de 132 nous convenis. La realització amb èxit del desplegament per al 2004, 2005 i 2006: la comarca de l’Anoia, la ciutat de Barcelona, i a part del Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat, doblant la població catalana atesa pels mossos d’Esquadra respecte l’any 2003. Aquest repte ha suposat un increment del 42% dels nombre de mossos d’esquadra; un increment del 45% del nombre de comissaries, del 131% dels metres quadrats construïts i del 656% d’inversió destinada, en tres anys. • En matèria de trànsit i seguretat viària , tot i la dramàtica xifra de morts en accidents de trànsit que continua fent de la seguretat a l’asfalt una prioritat absoluta, les polítiques de “tolerància zero” han permès reduir en un 38% el nombre de morts a les carreteres catalanes respecte el mateix període del 2003. A més, s’ha aconseguit reduir en 10 KM/h la velocitat mitjana en trams controlats. • Les emergències i la seguretat civil han estat una prioritat absoluta. N’és una prova l’increment pressupostari d’un 73% respecte els pressupostos de l’any 2003, que han permès la incorporació de més bombers, millors infraestructures i equipament i l’increment i la renovació del vehicles de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil. Amb aquesta acció la ﬂota de vehicles s’ha renovat de forma radical, i tot i l’increment del nombre d’incendis, s’ha reduït en un 80% la superfície d’hectàrees cremades. • L’acció en la seguretat, garanties i millores en les condicions en les que es desenvolupa l’activitat de joc i d’espectacles ha estat també una prioritat. S’ha desenvolupat la regulació en matèria de joc i espectacles públics, i ha estat possible encarar amb projectes especíﬁcs temes tan delicats com el fenomen de la prostitució, les condicions dels establiments d’espectacles, i de protecció de les persones amb ludopaties. S’han increment en un 76,5 % les actuacions de control en locals de joc i espectacles, i la bona gestió de les loteries públiques catalanes han permès doblar els beneﬁcis que es destinen a programes de polítiques socials. Balanç Pla de Govern 93 �Polítiques de Seguretat Seguretat pública Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Punt de partida La seguretat, en un sentit ampli, s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i en ingredient fonamental per a la qualitat de vida individual i el progrés social. Així, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. En aquest context, les polítiques de seguretat s’han d’entendre en un sentit ampli, no merament policial, i el Govern de la Generalitat es proposava al PdG la coordinació en aquest àmbit. Les línies d’actuació tenien per objectiu: Una Junta de Seguretat de Catalunya presidida pel President de la Generalitat, una reivindicació històrica de l’autogovern 94 Balanç Pla de Govern 1 Avançar en el model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat 2 Coordinar les diferents polítiques de seguretat 3 Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori Desenvolupament de l’acció del Govern El model de comandament únic dels cossos i forces de seguretat: Una Junta de Seguretat de Catalunya En aquest primer eix d’actuació, la ﬁta més important aconseguida ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, que presidida pel President de la Generalitat, serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit així una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. En aquest mateix àmbit, cal destacar la conﬁguració de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra com a policia integral i ordinària, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme. La Generalitat participarà a través de la Junta de Seguretat en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració amb les autoritats policíaques d’altres països. Igualment la Generalitat, d’acord amb l’Estat, estarà present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Construir institucions, desenvolupar polítiques de seguretat Mes enllà de l’Estatut, el Govern ha impulsat una nova estructuració de les polítiques de seguretat que han tingut per ﬁl conductor la construcció d’institucions i la coordinació efectiva dels diferents actors amb responsabilitats en aquest àmbit. Així, un breu resum de les iniciatives dutes a terme seria: Més coordinació en l’àmbit de la seguretat • Constitució de la Comissió de Govern per a la Seguretat que s’ha integrat en el sistema de Comissions de Govern. S’hi coordinen les polítiques de seguretat en allò que pugui afectar cada departament. • S’ha aprovat el Projecte de Llei de creació de l’Institut de Seguretat de Catalunya, com a organisme autònom administratiu, adscrit al Departament d’Interior, com a centre de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat de l’Administració de la Generalitat, que ha de reuniﬁcar l’escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. Aquesta institució ha d’esdevenir un centre únic de formació i recerca en l’àmbit de la seguretat per tal de garantir polítiques de formació, selecció i carrera professional per als diferents cossos que integren el sistema de seguretat, tant públic com privat. • S’ha aprovat el projecte de llei de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic “Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 Catalunya”. Aquesta llei ha de permetre realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d’atenció d’emergències i de serveis d’urgència sanitària, amb la creació d’un organisme en el qual, a més dels departaments de la Generalitat afectats, hi participaran les principals institucions i operadors que intervenen a les emergències. L’objectiu principal és assolir una resposta, ràpida, senzilla, eﬁcaç i coordinada als requeriments d’assistència de qualsevol ciutadà en matèria d’emergències, seguretat i urgències sanitàries. Així mateix, en dos anys s’ha incrementat en un 44% el nombre de trucades efectives al telèfon 112. Preparació d’un salt conceptual, tecnològic i operatiu en el telèfon 112 d’emergències i urgències sanitàries Increment del 44% en dos anys del nombre de trucades al telèfon 112 • S’ha treballat en l’estructuració d’un model de sistema de policia de Catalunya entès com a conjunt d’institucions, recursos i mitjans que garanteixen la prestació dels serveis de policia a tots els ciutadans en el territori de Catalunya, en base a les competències de la Generalitat i els ajuntaments en matèria de seguretat. Aquest sistema incorporarà un conjunt d’institucions comuns a tots els cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya que garantirien l’ètica policial i l’atenció dels ciutadans en els casos de mal funcionament dels serveis de policia. • Elaboració i aprovació del Pla General de Seguretat de Catalunya 2006 – 2007. • Elaboració d’un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. S’han presentat al Parlament els informes 2004 i 2005 sobre la Seguretat a Catalunya en compliment de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Balanç Pla de Govern 95 �Coordinar les polítiques de seguretat En l’àmbit de la coordinació entre els diferents cossos policials que actuen a Catalunya, s’han realitzat diverses actuacions, que també tenen l’objectiu d’augmentar la participació del món local. Es poden citar les més rellevants: • Conveni marc de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, a la ciutat de Barcelona per treballar en estreta coordinació amb la Guàrdia Urbana. L’objecte del conveni marc és establir els principis generals que hauran d’informar el desplegament i la seva adaptació a l’organització territorial de la ciutat, així com aquells en els quals s’hauran de basar les relacions entre les dues administracions en matèria de seguretat pública i entre els respectius cossos policials. El conveni també regula els òrgans principals de coordinació, col·laboració i cooperació. 35 nous convenis signats amb ajuntaments per millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals • Aquests tres anys s'han signat 35 nous convenis de coordinació i collaboració en matèria de seguretat pública i policia amb ajuntaments, amb motiu del desplegament de la PG-ME, per tal de millorar la coordinació entre Mossos d’Esquadra i policies locals. • Conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) per a la coordinació dels Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. 97 nous convenis per a la integració de les policies locals al sistema d’informació policial • Convenis d'integració de les policies locals al sistema d’informació policial en matèria de bases de dades i sistemes d’informació. Aquesta és una de les línies de major eﬁcàcia per tal de prevenir i combatre els delictes. En concret, aquests tres anys s’han signat 97 nous convenis, arribant a un total de 147 convenis. Més formació policial: increment del 33% en mossos d’esquadra, del 48% en policies locals, i del 33% en hores lectives • El curs de formació bàsica de l’Escola de Policia de Catalunya, adreçat tan a aspirants a mosso d’esquadra com a policia local, esdevé un element més de coordinació entre els cossos que conﬁguren la policia de Catalunya. Aquest curs ha crescut de manera rellevant, i s’ha passat de formar 1.249 alumnes (970 mossos d’esquadra i 278 policies locals) el curs 2002/2003, amb un total de 54.000 hores lectives, a formar 1.700 alumnes (1.289 mossos d’esquadra i 411 policies locals) el curs 2005/2006, amb un total de 72.000 hores lectives. Integració en una xarxa única de telecomunicacions dels Mossos d’Esquadra, els Bombers, la Guàrdia Urbana de Barcelona, i oberta a policies locals i a altres operadors públics de seguretat i emergències • Xarxa de telecomunicacions uniﬁcada RESCAT, per a la coordinació dels diferents serveis i cossos de seguretat i d’emergències, i que en una primera fase s’ha estès a Barcelona amb una inversió de 5,7 M€ i es preveu estendre a la resta del territori amb una inversió prevista de 15,9 M€. L’objectiu és obtenir una xarxa única de país de titularitat pròpia que permeti la integració de cossos i agents operatius: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana de Barcelona, resta de policies locals, bombers de la Generalitat i de Barcelona, ambulàncies, agents rurals i altres. També s’ha de considerar el Pla de treball permanent amb entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reﬂexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. 96 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit de la seguretat privada s’ha aprovat l’adaptació de l’exercici de competències en aquesta matèria a la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional. S’han adequat els òrgans competents a les funcions que tenen encomanades per llei i a l’estructura del Departament d’Interior. D’altra banda, l’Estatut contempla el reconeixement de les competències executives en seguretat privada pel que fa a la inspecció, control i sanció dels serveis que es prestin a Catalunya, la coordinació entre tots els agents que intervenen i la facultat d’autoritzar centres de formació a Catalunya, i d’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori El desplegament territorial com a policia ordinària i integral, en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, es va iniciar l’any 1994 a la comarca d’Osona. Actualment la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord i Metropolitana Barcelona i a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Des de l’any 2000 també és responsable de l’ordenació i la vigilància del trànsit a tot Catalunya. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total de 11.786 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. A més a més, el mes d’octubre de 2006 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament ﬁnalitzarà a ﬁnal de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Les actuacions més importants, que es concreten tot seguit, tenen com a principal objectiu complir el desplegament de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya, d’acord amb el calendari previst. Pel que fa a l’incorporació de membres procedents d’altres forces i cossos de seguretat de l’Estat, cal tenir en compte que es va aprovar la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modiﬁcació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra que va permetre realitzar l’any 2004 una oferta d’ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i 202 places l’any 2005. Aquest desplegament es suporta amb les noves instal·lacions de les unitats centrals i especialitzades (Policia Cientíﬁca, TÈDAX, GEI, Brigada Mòbil, Unitat Canina, Unitat de Subsòl,...) ubicades en el Complex Central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell - Terrassa, amb una dotació de 2.100 efectius, construcció de 4 ediﬁcis, un aparcament de 203 places i una inversió de 77,5M€. Un model de servei basat en la proximitat al ciutadà. El model de servei de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra es fonamenta en una nova concepció de la seguretat basada en la prevenció. La clau, doncs, és la proximitat al ciutadà. A més a més del patrullatge de proximitat i la investigació bàsica, cal destacar els serveis següents: • Oﬁcina d’Atenció al Ciutadà: dependències policials on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes de la ciutadania. • Oﬁcina d’Atenció a la Víctima: en l’àmbit de la violència domèstica, les comissaries atenen la víctima, li proporcionen un seguiment del seu cas, l’orienten i l’informen dels recursos socials i legals de què disposa. • Oﬁcina de Relacions amb la Comunitat: té com a ﬁnalitat relacionar-se de Dotació i formació de més de 4.500 nous Mossos d’Esquadra, 25 comissaries noves i en construcció (164.000 m2), i 2.080 nous vehicles Suport al desplegament: Installació unitats centrals i especialitzades Concepció de la seguretat basada en la prevenció i la proximitat al ciutadà: • 65 oﬁcines d’atenció al ciutadà • 55 oﬁcines d’atenció a la víctima • 53 oﬁcines de relacions amb la comunitat Balanç Pla de Govern 97 �Els compromisos estratègics manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. En aquest àmbit també cal tenir en compte les següents actuacions: El desplegament dels Mossos d’Esquadra Un dels compromisos estratègics més importants d’aquesta legislatura ha estat donar compliment al desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra d’acord amb el calendari establert. Actualment la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un total d’11.792 efectius, dels quals 1.206 són funcionaris en pràctiques. El mes d’octubre de 2006, 1.316 aspirants iniciaran el Curs de formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. El procés de desplegament s’acabarà al ﬁnal de l’any 2008, moment en el qual es preveu que hi haurà 15.296 efectius. Cronologia: El desplegament s’havia iniciat l’any 1994 a la comarca d’Osona i es preveu que ﬁnalitzi l’any 2008 a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per al Govern les ﬁtes en aquest àmbit són: 2004: desplegament a l’Anoia (nova comissaria a Igualada amb una inversió de 2,6 M€ i una dotació de 119 efectius i 20 vehicles), predesplegament a la ciutat de Barcelona (construcció d’una comissaria provisional al carrer d’Andreu Nin, amb 700 efectius i 103 vehicles) i reforçament de la seguretat a les comarques tarragonines (amb 100 efectius i 24 vehicles). 2005: esperat i històric desplegament a la ciutat de Barcelona (la construcció de 10 comissaries a la ciutat, una per districte, i de dues oﬁcines de denúncies, amb un total de 71.362 m2 disponibles, i l’equipament de tots els mitjans necessaris, han representat una inversió total de 130 M€. Així mateix, s’ha dotat la ciutat de 2.614 agents i 538 vehicles). 2006: desplegament al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Just Desvern) i complementàriament al municipi de Reus (13 noves comissaries, amb una inversió de 50,4 M€ i amb 28.595 m2 disponibles, que es dotaran amb 1.500 efectius policials i 394 vehicles). 2007 (previst): desplegament a la resta del Baix Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès. Reforç de complementarietat a Mora d’Ebre. 2008 (previst): Tarragonès, Alt Camp-Conca de Barberà, Baix CampPriorat, Baix Ebre, Montsià i Terra Alta-Ribera d’Ebre. Tot i així, s’ha reforçat la seguretat en aquestes comarques amb una major presència d’efectius. Indicadors i recursos del desplegament Desplegament dels Mossos d’Esquadra Any 2006 Any 2007 Any 2008 98 Balanç Pla de Govern Resum de dades Índex de victimització Font: Departament d’Interior Avaluació dels ciutadans dels serveis de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior 2003 2005 Barcelona Regió Metropolitana Conjunt àmbit desplegament 20 20,6 14,5 15 10,85 10,52 Àmbit sense desplegament 16,6 18,2 Total 18,4 18,6 Puntuació del nivell de seguretat (0-10) 2005 Font: Departament d’Interior Mossos d’Esquadra 6,74 Policia Local 5,95 Cos Nacional de Policia 6,25 Guàrdia Civil 6,12 Percepció de civisme Millora /Empitjorament 2005 Font: Departament d’Interior Mitjana 6 Barcelona Barcelona 5,2 Regió Metropolitana No desplegament 5,8 No desplegament Desplegament 6,62 15,8/26,0 19,4/24,2 15,15/27,45 Desplegament 15,8/21,37 Mitjana Des’04 Des’06 Increment 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% Valoració del problema de la inseguretat 17,5/24,6 Altres dades Font: Departament d’Interior Percepció de nivell de seguretat en el municipi (0-10) Font: Departament d’Interior Territori Comissaries 2003 2005 6,3 6 Inversió en noves comissaries Nombre de vehicles policials 2003 2005 28,5 M€ 52 M€ 1.772 2.818 58 84 45% Ha millorat 22,5 21,2 132.193 304.875 131% Segueix igual 59,1 52 Inversió 16M€ 121M€ 656% Ha empitjorat 14,2 21,8 Vehicles 1.782 2.818 58% Nombre de patrulles diàries 327,7M€ 583,2 M€ 78% Terminals de telecomunicacions 7.378 10.582 Núm trucades a 112 3,01M m2 construïts Pressupost anual DGSC El repte del desplegament com a policia integral i ordinària és oferir un servei de seguretat de qualitat i eﬁcaç en substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i la implantació del model de proximitat per garantir la coordinació amb la policia local. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Major coordinació entre cossos policials i administracions responsables • La creació de juntes locals i consells de seguretat, la signatura de convenis amb ajuntaments (veure apartat 1.4.1) i la disposició d’una nova xarxa de radiocomunicacions en matèria de seguretat i emergències, així com la l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària, ha permès consolidar un model de servei policial i la coordinació entre els diferents cossos policials. Concepte Efectius Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% • La proximitat dels cossos de seguretat s’ha vist traduït amb una major presència en el territori dels Mossos d’esquadra. (Veure apartat 3.6.1). S’ha duplicat el percentatge de població coberta pel Cos de Mossos d’Esquadra: del 39,7% l’any 2003 al 78,9% el 2006. Més mossos, més a prop: increment de 3.509 efectius policials % territori cobert Nombre de mossos Nombre de comissaries 71,9 % 76,9 % 8.283 11.786 58 84 880 1.146 5,59M Balanç Pla de Govern 99 �Balanç Polítiques de Seguretat Seguretat pública La qüestió més destacada de la legislatura ha estat el compliment del calendari del desplegament dels Mossos d’Esquadra, és a dir, l’assumpció per part d’aquest cos de la responsabilitat de protegir els ciutadans i ciutadanes, i per tant, tenir a Catalunya una policia pròpia i propera. En aquest marc, la ﬁta més important i complexa ha estat el desplegament a la ciutat de Barcelona. Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promoure la convivència i el civisme Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76.9% del territori i el 78,9% de la població coberta, amb un increment d’efectius del 42.4% i d’infraestructures del 44.8% respecte de l’any 2003 Punt de partida Per avançar cap al comandament únic dels cossos i forces de seguretat és clau la regulació establerta pel nou Estatut d’acord amb la qual el president de la Generalitat presideix, per primer cop, la Junta de Seguretat de Catalunya. La percepció de seguretat en el nostre entorn és un factor determinant en els nivells de qualitat de vida. Per tant, les mesures aplicables per un govern en matèria de seguretat han de ser dirigides a garantir una seguretat permanent per a tots els ciutadans i en tots els àmbits que puguin vulnerar-la: seguretat enfront d’accions violentes d’altres, però també seguretat enfront de situacions climatològiques extremes, com ara incendis o inundacions. El Govern ha elaborat projectes de llei d’un importància signiﬁcativa com el que regula el Servei Públic d’Atenció de Trucades d’Urgència, el que crea l’Institut de Seguretat Pública o l’avantprojecte que estructura el Sistema de Policia de Catalunya. El concepte de seguretat que s’havia aplicat des d’anteriors Governs estava orientat a la capacitat de reacció. L’actual Govern ha volgut modiﬁcar aquesta tendència i avançar cap a una concepció basada en la prevenció i la promoció de la convivència i el civisme. Els eixos d’actuació en aquest sentit són: Per tot això, es pot considerar que aquest és un objectiu assolit. 1 Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat, apropant els efectius de seguretat i també sensibilitzant la població. 2 Potenciar la planiﬁcació en matèria de prevenció, per tal de garantir una seguretat permanent. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar la proximitat als ciutadans en les polítiques de seguretat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans envers el concepte de prevenció. En aquest àmbit cal tenir en compte les següents actuacions: • Campanyes preventives de trànsit en diferents mitjans de comunicació, per tal de conscienciar la població sobre determinades actituds i comportaments en la conducció. Des de l’any 2004 s’han realitzat 3 grans campanyes publicitàries;“Conduir + Alcohol o Drogues: El pitjor viatge” l’any 2006, “Al carrer i a la carretera, no corris el risc de perdre-ho tot” l’any 2005 i “A l’asfalt tu ets el més feble. No corris” l’any 2004. Potenciar la planiﬁcació en matèria de prevenció A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les actuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planiﬁcació esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. 100 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 101 �L’any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003 Alguns fets que cal destacar en matèria de planiﬁcació són els següents: En l’àmbit de trànsit i seguretat viària • El mes de febrer de 2004 es va proposar a la Dirección General de Tráﬁco la implantació del carnet per punts. • L'any 2005 es va reduir en un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte l’any 2003, i en un 23% el nombre de morts en accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003. El Pla de Seguretat Viària 2005-2007 té per objectiu aconseguir una reducció del 30% de les víctimes mortals respecte a l’any 2000. Aquesta ﬁta s’inscriu en l’objectiu de la Unió Europea de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. El primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte el mateix període de l’any 2003 Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior 800 700 600 335 500 -15% 400 300 302 284 -6% 312 200 269 100 0 2003 265 -1% -14% 2004 -27% 2005 193 2006 Morts 2on Semestre Morts 1er Semestre • Aplicació de polítiques de tolerància cero per combatre l’excés de velocitat i sinistralitat a les carreteres catalanes, amb la potenciació dels controls policials, l’increment es proves d’alcoholèmia i mitjançant campanyes preventives i programes formatius per a conscienciar i sensibilitzar la població. • El Pla Integral contra la Velocitat Excessiva (PIVE) constitueix una de les línies mestres del Pla de Seguretat Viària. Increment de 3 a 58 radars ﬁxes. Reducció en un 32% dels accidents mortals en els trams controlats per radars 102 Balanç Pla de Govern Increment de 3 a 58 radars ﬁxes instal·lats: S’han instal·lat sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d’aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Dels tres radars instal·lats l’any 2003, s’ha passat a 58 radars instal·lats en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats per radars la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 Km/h i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus han disminuït d’un 32%. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior Reducció en 10 km/h de la velocitat mitjana en els trams controlats per radars 98 Velocitat mitjana abans 96,5 km/h 96 Velocitat mitjana després 86,5 Km/h 94 Reducció aconseguida 10 Km/h 92 90 88 86 84 82 80 2004 febrer juny novembre • El Pla Local de Seguretat Viària (PLSV) és l’altre eix del Pla de Seguretat Viària 2005-2007 mitjançant el qual es concreta la participació de l’àmbit local pel que fa a la seguretat viària. El principal objectiu és reduir l’accidentalitat a la xarxa urbana, atès que aquest tipus de vies concentren el 82,7% dels accidents de trànsit. El Servei Català de Trànsit presta el suport i l’assistència tècnica necessaris als municipis i ciutats de Catalunya per contribuir de forma efectiva en la millora de la seguretat viària a les vies urbanes. Així doncs, s’han signat 12 convenis d’elaboració per a la redacció del PLSV i s’estan portant a terme els treballs preliminars d’elaboració a 14 municipis més. Implicació de les administracions locals en el Pla de Seguretat Viària • Creació de l’Observatori Català de la Seguretat Viària com a eina de seguiment i avaluació contínuada dels objectius del Pla de Seguretat Viària 2005-2007, que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit, a tots els nivells, per tal d’ajudar a determinar encara amb més precisió les línies d’actuació. Finalment, cal destacar el fet que el Servei Català de Trànsit ha obtingut la certiﬁcació ISO 9001:2000 dels processos i activitats compresos entre la incoació del procediment sancionador de trànsit i la notiﬁcació de la resolució sancionadora. És el primer organisme en l’àmbit estatal a rebre aquesta certiﬁcació de qualitat, que objectivament incideix en el servei ofert al ciutadà, i contribueix així també a la reducció de la sinistralitat i la mortalitat a la xarxa viària de Catalunya. En l’àmbit d’emergències i seguretat civil En aquest àmbit cal destacar l’esforç pressupostari realitzat amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte a l’any 2003, el qual ha permès dur a terme un conjunt d’actuacions destinades a la millora i l’increment dels mitjans personals i materials, tal i com es concreta tot seguit. Les emergències han esdevingut una prioritat total amb un increment pressupostari del 73,8% • Millora i ampliació dels recursos i les infraestructures dels bombers Ingrés de 387 nous bombers: El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat signiﬁcativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, ﬁns a un total de 2.329 efectius. Així mateix, en aquests tres anys el Departament d’Interior també ha adequat l’escala de comandaments a aquest increment d’efectius. Convocatòria de places de bombers Font: Departament d’Interior Any Noves places de bombers 2004 137 2005 125 2006 125 Balanç Pla de Govern 103 �Més bombers: 387 noves places de bomber Pla de millora dels parcs de bombers de 62,4 M€ 5 nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora Construcció de nous parcs de bombers, i reforma i condicionament dels parcs existents, amb una inversió plurianual global de 62,4 milions d’euros: S’ha planiﬁcat i s’ha començat a executar un pla per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions dels bombers, amb una inversió plurianual global prevista de 62,4 milions d’euros. Aquest esforç servirà per dotar el Cos de Bombers de la Generalitat d’unes infraestructures modernes i de qualitat. Després d’una avaluació inicial global, ja s’han elaborat els projectes per a la construcció dels nous parcs, i per a les reformes i millores de les instal·lacions que s’han de renovar, i s’han iniciat l’execució les obres. S’han acabat les obres de construcció dels nous parcs de bombers de Sort, Mollerussa, Montblanc, Cambrils i Amposta, i estan planiﬁcades les obres següents: Obres previstes per Regions d’Emergències Font: Departament d’Interior Regió d’Emergències Mitjana dels anys d'antiguitat dels vehicles Font: Departament d’Interior Any Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres 2003 18,7 anys 11,8 anys 11,9 anys 9,5 anys 2004 17,7 anys 10,1 anys 12,9 anys 10,3 anys 2005 11,2 anys 5,3 anys 12,3 anys 6,3 anys 2006 9,8 anys 5,7 anys 11,2 anys 7,2 anys Reducció -47,6% -51,7% -5,9% -24,2% Reducció de més del 50% de l’antiguitat dels vehicles d’extinció d’incendis Anys de Antiguitat dels vehicles per tipologia mitjana Font: Departament d’Interior 2003 2004 20 18 2005 2006 16 Noves ediﬁcacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total 14 Centre 1 4 6 11 12 Girona 2 1 14 15 10 Lleida i Val d’Aran 1 2 4 4 8 Metropolitana Nord 1 4 3 7 6 Metropolitana Sud 1 4 2 6 4 Tarragona - 2 4 6 2 Terres de l’Ebre - 2 1 3 0 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, Hangar mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Renovació de la ﬂota de vehicles d’extinció d’incendis: 341 vehicles nous Aquest esforç inversor ha servit per assolir l’objectiu de reduir l’antiguitat de la ﬂota de vehicles: Renovació de la ﬂota de vehicles d’extinció d’incendis de més de 15 anys d’antiguitat, amb l’adquisició de 341 vehicles nous en tres anys, dels quals 163 són autobombes forestals, que representen una renovació del 50,5% , i amb una inversió total de 85,6 milions d’euros: • Any 2004: 58 autobombes i 3 autoescales. Inversió de 23,9 M€. • Any 2005: 102 vehicles pesats i 76 vehicles lleugers. Inversió de 43,4 M€. • Any 2006: 78 vehicles operatius, 19 especials i 5 vehicles auxiliars. Inversió de 18,3 M€. Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Renovació i millora dels equipaments dels bombers: nous mitjans aeris, vestuari de bombers i equipament informàtic: Millora dels equipaments dels bombers • Reforçament i renovació dels mitjans aeris. Increment ﬁns a 33 aparells per la campanya d’estiu. Inversió de 5 M€. • Renovació i millora del vestuari de bombers. Inversió de 2,9 M€ • Millora de l’equipament informàtic i adquisició d’ordinadors per als parcs de bombers. Inversió de 1,9 M€. • Renovació i millora de la xarxa de sirenes d’avís a la població. Inversió de 0,7 M€. • Renovació dels equips de radiocomunicacions amb 2.160 nous terminals. Inversió de 3,6 M€. • L'increment dels recursos humans i dels mitjans materials per a la campanya forestal, i el redisseny dels protocols operatius d'actuació en incendis forestals, ha permès fer front a un increment del 23% del nombre d’incendis forestals l’any 2005 respecte l’any 2003, amb un resultat d’una reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. Reducció del 79% d’hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals • Disseny d’una nova estratègia de lluita contra l’incendi forestal • Revisió de les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions dels membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat. Entre d’altres aspectes, s’ha actualitzat la compensació per assistència a sinistres i serveis de reraguarda, que era vigent des de l’any 1992. 104 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 105 �• Acord aconseguit amb els sindicats per doblar els serveis complementaris del Cos d’Agents Rurals assignant recursos superiors als 6 M€, o la posada en pràctica d’un conjunt de mesures excepcionals associades a la prohibició d’encendre foc o al tancament de determinats accessos, o la concessió d’ajuts als ajuntaments per a actuacions de foment de mesures de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions. • Revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA), s’ha fet necessària la seva revisió per tal d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la normativa relativa a la prevenció d’accidents greus, així com a l’evolució que s’ha operat en la indústria petroquímica de Tarragona, que ha comportat a banda d’un increment de noves instal·lacions industrials, canvis en la seva activitat industrial, com també en l’entorn organitzatiu. • Elaboració i implantació de nous plans d’emergències: INUNCAT, contaminació de l’Ebre, ProciCat, PlaseqCat, etc. l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. • Incrementat signiﬁcatiu de les actuacions de control i de l’activitat de policia administrativa en matèria de joc i espectacles. Increment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles • 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. • Adjudicació d’un nou contracte per al funcionament i desenvolupament de les loteries de la Generalitat organitzades per l’EAJA, mitjançant concurrència pública. Aquest nou contracte ha facilitat l’obertura a noves tecnologies i ha permès duplicar la destinació de beneﬁcis recaptats a ﬁnalitats socials: l’any 2003 es van destinar 9 milions d’euros a polítiques socials i l’any 2006 se’n destinaran 18 milions d’euros. Duplicació dels beneﬁcis de les loteries de la Generalitat destinats a polítiques socials Resum de dades Resum de dades 2005 2006 2003 1.339 Hectàrees cremades 19.728 10.988 Personal torres de guaita 160 2005 5.216 Nombre d’incendis urbans 14.803 15.959 Torrres de guaita noves i reformades(04-06) 31 2003 2005 Nombre d’incendis vegetació Nombre de salvaments Nombre d’altres actuacions Nombre de plans d’emergències 5.790 7.151 5693 5360 52594 54517 63 176 Nombre d’efectius bombers funcionaris 2.107 2.329 Nombre d’efectius bombers voluntaris 2132 Forestals i altres 1.166 1.559 Mitjans aeris campanya forestal Capacitat extintora 28 Parc de bombers amb actuacions totals o parcials (04-06) 111 Nombre vehicles bombers 720 Vehicles renovats (04-06) 342 2277 29 48.900 57.900 En l’àmbit de joc i apostes, espectacles i locals d’oci • S’ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de Llei d’espectacles públics i activitats recreatives, que derogarà la vigent llei 10/1990 sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Nova regulació en matèria de joc, espectacles públics, activitats recreatives i serveis sexuals remunerats 106 Balanç Pla de Govern Actuacions en sales de jocs Font: Departament d’Interior Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Bombers i actuacions Font: Departament d’Interior Cens en matèria de prohibicions a bingos i casinos Cens de controladors d’accés a sales de joc 48657 1.124 Balanç El balanç és favorable pel que fa a les actuacions que s’han portat a terme en matèria de polítiques de prevenció i lluita contra els incendis. El Govern hi ha destinat més recursos i ha adoptat mesures especials en aquest àmbit. Pel que fa a la millora de la seguretat viària es manté la tendència detectada fa alguns anys de reducció de l’accidentalitat. Les actuacions del Govern en la lluita contra la velocitat excessiva i les altres causes de l’accidentalitat donen bons resultats. No obstant, encara falta una major implicació de l’àmbit local en la seguretat viària amb l’elaboració dels Plans Locals de Seguretat Viària. Per tot això es pot valorar aquesta acció de Govern com un objectiu en vies d’assolir-se. • S'ha acabat la redacció de l’Avantprojecte de llei de limitació i regulació dels serveis sexuals remunerats. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. En aquest sentit s’ha actualitzat la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. També s’han regulat els criteris de PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 107 �2 Un nou impuls econòmic Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 109 �Una economia per competir en el món global En el moment d’examinar amb un mínim de perspectiva l’Acció de Govern ens adonem de la importància de les transformacions que està experimentant el nostre país. La situació econòmica de Catalunya és bona i, cal dir-ho, avui aquest és un diagnòstic àmpliament compartit. Estem creixent a taxes anuals del 3,6% (3,5% el darrer trimestre de 2005, 3,6% el primer de l’any 2006), les més elevades dels darrers cinc anys. El triple que l’economia europea. Hem tancat el diferencial respecte a l’economia espanyola que ha existit, de manera persistent, des de fa deu anys, i de fet el primer trimestre de 2006 podem aﬁrmar que l’economia catalana torna a créixer per sobre del conjunt de l’economia espanyola. També les xifres d’ocupació mostren el bon comportament de la nostra economia. Al llarg de l’any 2005 l’economia catalana ha estat capaç de crear 175.000 llocs de treball, amb un creixement anual d’entorn el 5,6%, i el primer semestre de 2006 manté el dinamisme del nostre mercat de treball. Des de desembre de 2003 ﬁns ara, s’han creat més de 300.000 llocs de treball. La taxa d’ocupació se situa en el 71%, set punts per damunt de la zona euro i de la mitjana de l’economia espanyola. I, el que és més important, també per damunt del 70% que l’Agenda de Lisboa havia ﬁxat com a objectiu per assolir l’any 2010 a la Unió Europea. D’altra banda, i amb tota la prudència necessària, perquè els corrents de fons només es poden veriﬁcar quan disposem d’una certa perspectiva, podem aﬁrmar que aquest creixement té lloc a la vegada que s’està produint una transformació del nostre model productiu en la bona direcció. Ho demostra el fet que els dos components més dinàmics de l’economia són la inversió, i sobretot la inversió en béns d’equipament, i les exportacions. En canvi, la construcció, tot i que continua creixent per damunt del conjunt, està moderant el seu creixement. Continua essent un motor de la nostra economia, i és bo que sigui així, però no el seu únic motor. Així mateix, l’economia catalana està fent front amb èxit al gran repte de la internacionalització. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. La ràtio d’obertura (la suma de les exportacions i les importacions de béns i serveis en relació amb el PIB) assoleix percentatges propers al 100% i el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha més que doblat entre l’any 1986, quan vam entrar a la Unió Europea, i l’any 2005. A Catalunya internacionalització i creixement han anat de la mà. El PIB per capita de Catalunya ha passat d’estar situat en el 84% de la mitjana comunitària l’any 1986 al 110% de la Unió Europea (dels quinze) l’any 2005. La internacionalització, l’obertura de portes i ﬁnestres, l’entrada d’aire fresc s’han mostrat clarament positius per a l’economia catalana. Ara hem de continuar aquest camí, sabent que cal fer front a alguns reptes formidables. Entre altres, i molt en primer lloc, el de la transformació del nostre model de competitivitat. Avui la competitivitat de la nostra economia no es pot sustentar en costos salarials més baixos, sinó en millor productivitat, més qualiﬁcació i més capacitat per incorporar coneixement en la producció. Antoni Castells i Oliveres Conseller d’Economia i Finances President de la Comissió de Govern d’Economia Balanç Pla de Govern 111 �Aquest diagnòstic és el que està en la base de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005 per les organitzacions sindicals i patronals i el Govern. Aquest Acord, l’elaboració del qual va donar lloc a un any d’intens treball de concertació per part de les institucions signatàries i un conjunt d’entitats i d’experts àmpliament representatius de la nostra realitat econòmica i social, constitueix sens dubte el millor full de ruta de l’Acció de Govern per fer front als grans desaﬁaments que té al davant la nostra economia. Per això l’actuació del Govern, concretada en el desplegament de les diferents polítiques i les diverses mesures, ha tingut com a eixos prioritaris les infraestructures físiques, la innovació i la recerca, la formació del capital humà i la creació d’un marc institucional favorable a l’activitat empresarial. Tot això sabent que competitivitat i cohesió social han d’anar de la mà. Perquè només un país cohesionat socialment, amb uns serveis públics universals i de qualitat, que garanteixin una igualtat bàsica a tots els ciutadans, ofereix les condicions per al progrés econòmic. Tenim les condicions i els mitjans. Les hem tingudes al llarg d’aquests anys, malgrat les mancances del nostre sistema de ﬁnançament. El Govern ha demostrat que una bona gestió pressupostària permetia no solament fer un salt qualitatiu en la millora dels serveis que oferim als ciutadans, sinó carregar-nos de raó precisament per negociar un millor ﬁnançament. Justament perquè gestionem de forma exemplar els nostres recursos tenim autoritat per demanar un ﬁnançament just i a l’alçada del que esperem del nostre autogovern. inversió en infraestructures similar a la que tenim en termes de PIB. Aquesta disposició suposa, sens dubte, el reconeixement del greu dèﬁcit en infraestructures que hi ha a Catalunya, a conseqüència de la insuﬁcient dotació que li ha destinat l’Estat de manera persistent al llarg de les darreres dècades. Però sobretot constitueix la garantia que al llarg dels propers set anys l’Estat i la Generalitat podran actuar conjuntament i de manera decidida en un camp vital per a l’economia catalana. Catalunya està en les millors condicions per fer front als reptes econòmics que ara té al davant. Una bona situació econòmica de partida, l’experiència d’uns anys de rigor i sanejament pressupostari posats al servei d’unes millors polítiques socials i unes millors infraestructures, l’exercici exemplar de concertació en pro d’un gran objectiu de país com és l’Acord estratègic per la competitivitat, un nou Estatut, que ens ofereix uns instruments de primer ordre. Tot això al servei d’un país més fort i obert al món, conscient que la navegació en mar obert ens convé, i que sap que només projectant-se cap al món, i molt en primer lloc cap a Europa, podem créixer i ser competitius. Un país que conﬁa en ell mateix i està segur de les seves forces. Un país que al llarg de la història s’ha fet a si mateix. Que sap que són els empresaris, els treballadors, els professionals, els protagonistes, en primera instància, de l’activitat econòmica. I un país que sap que els valors de la col·laboració entre institucions i entre el món de l’empresa i el de l’Administració i el valor de l’estabilitat són indispensables per fer la Catalunya gran i forta a la qual aspirem. Per aquesta raó, el Govern dóna una importància especial a l’esforç de rigor i de sanejament pressupostari que ha dut a terme al llarg d’aquests anys. El dèﬁcit real de l’exercici s’ha reduït de 1.265 milions d’euros l’any 2003, a 267 milions l’any 2005. En el mateix període la despesa desplaçada s’haurà reduït de 2.903 a 2.225 milions d’euros. I tot aquest esforç de gestió s’ha pogut dur a terme sense incrementar la pressió ﬁscal, potenciant l’esforç pressupostari en polítiques socials i infraestructures i procedint a la vegada a una reestructuració de la despesa pública en favor de la inversió, que entre 2003 i 2006 ha passat de 365 a 691 euros per habitant. L’aprovació de l’Estatut obre una nova etapa en el nostre autogovern i ens ofereix un instrument especialment potent per fer front a aquests reptes que tenim al davant. En matèria de ﬁnançament, l’Estatut ens ha de proporcionar més recursos i més capacitat de decisió. Més capacitat de ﬁnançament per fer front, doncs, a les polítiques que ens fan falta. L’Estatut garanteix la contribució de Catalunya a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes. Com ha de ser. Però sabent també que una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguem per damunt de la mitjana espanyola ha de revertir, a través del Govern de Catalunya, en més recursos per a la Generalitat per poder dur a terme les polítiques i les polítiques que necessitem. L’Estatut, a més, conté una disposició d’una singular importància, com és el compromís, per part de l’Estat, de destinar a Catalunya una proporció de la Balanç Pla de Govern 113 �Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Punt de partida L’economia catalana està fortament internacionalitzada. És una economia que mira cap enfora i a la qual l’obertura de portes i ﬁnestres li ha anat molt bé. Si analitzem l’evolució de la nostra economia des de l’entrada el 1986 al mercat comú podem concloure que ha estat summament positiva. La supressió de les barreres ha anat acompanyada de més creixement econòmic. El nostre objectiu és que Catalunya continuï competint amb èxit al mercat exterior, que continuï amb aquest procés d’internacionalització, que les nostres empreses segueixin sent competitives per poder vendre els seus productes a l’exterior, que les empreses catalanes s’implantin a l’estranger i que el nostre país segueixi captant projectes d’inversió que aportin valor afegit a la nostra economia. Per tal de garantir que el sector del comerç exterior català pugui seguir mantenint el ritme d’ativitat i es desenvolupi en altres països de mercats emergents, el Govern va decidir treballar en dues línies d’acció: 1 Atracció d’inversions 2 Foment de les exportacions i projecció internacional Desenvolupament de l’Acció del Govern Atracció d’inversions Per tal d’atreure les inversions d’empreses estrangeres a Catalunya, el Govern ha realitzat les actuacions següents: Agència Catalana d’Inversions (ACI) S’ha impulsat l’Agència Catalana d’Inversions, que, depenent del CIDEM, promou l’atracció d’inversions empresarials sòlides, generadores d’ocupació estable i de qualitat. Alhora, l’ACI també dóna suport a la consolidació de les empreses catalanes mitjançant l’assistència als seus processos d’acords tecnològics i productius amb empreses foranes i, en els processos de desinversió empresarial, activant polítiques especíﬁques destinades a minimitzar les conseqüències. El balanç de la feina feta durant el 2005 per l’ACI es pot veure en el quadre que segueix a continuació. 114 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Agència Catalana d’Inversions (2005) • 138 projectes gestionats • 32 nous projectes d’inversió empresarial implementats • 158 M€ en inversions • 1.509 nous llocs de treball • 2.124 llocs de treball mantinguts. Cal destacar també que el 2005, a Catalunya, les inversions estrangeres es van situar en 2.567 M€, amb un creixement del 33% respecte de l’exercici anterior. Catalunya atrau prop d’un 17% del total de les inversions estrangeres a l’Estat. Catalunya va a treure més de 2.500 M€ d’inversions l’any 2005, un 33% més que l’any anterior Observatori de Prospectiva industrial S’ha creat l’Observatori de Prospectiva Industrial que té per objectiu conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes, preveure’n l’evolució i suggerir futures línies d’actuació; així com facilitar una eina d’interlocució dels agents socials amb l’Administració. Foment de les exportacions i projecció internacional La segona línea d’actuació de les polítiques de suport a la internacionalització són els diferents ajuts i mecanismes de suport a les empreses per tal de fomentar l’exportació dels seus productes. Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana El primer trimestre de l’any 2005 es va presentar el Pla d’Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008. El seu contingut respon a la necessitat que planteja el COPCA de fer un pas endavant en la internacionalització del país i aconseguir un augment considerable de la competitivitat de Catalunya en tots els seus sectors i tipus d’empresa. El COPCA ha plantejat el nou model d’internacionalització a través de cinc eixos: 1 Posicionament de Catalunya en el seu entorn econòmic. 2 Impuls d’una nova generació d’empreses catalanes de caràcter multinacional. 3 Desenvolupament de polítiques proactives en sectors amb potencial de creixement, especialment en l’àmbit dels serveis. 4 Foment de la internacionalització de sectors amenaçats per la competència internacional. 5 Consolidació del COPCA com instrument de cohesió dels agents de la internacionalització de Catalunya, amb un model inserit en la societat del coneixement. Els objectius concrets establerts al Pla són: • Aconseguir un ﬂux d’inversió global d’inversió directa a l’estranger de 25.000 M€. • Incrementar un 35% les exportacions. • Augmentar ﬁns a 15.000 el nombre d’empreses exportadores de forma regular. • Estructurar sectorialment les polítiques d’internacionalització de petites, mitjanes i grans empreses. • Incrementar el pes de les exportacions dels serveis ﬁns arribar al 15%. Balanç Pla de Govern 115 �Amb la voluntat de complir els objectius plantejats al Pla, s’ha desenvolupat tot un seguit d’accions en matèria d’internacionalització, de les quals se’n destaquen les principals en la taula que segueix a continuació. Principals accions en màterie d’internacionalització Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya Línies d’actuació Accions concretes Increment Pressupostos Generalitat • 20% l’any 2005 • 28% l’any 2006 Consolidació COPCA com a eina per la Internacionalització • Incorporació dins Xarxa EuroInfo Centres • Creació Xarxa Mundial d’Agències per a la Internacionalització • 1,5 M€ per 129 missions empresarials l’any 2004 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 111 missions empresarials l’any 2005 (+1.000 empreses participants) • 1,5 M€ per 124 missions empresarials l’any 2006 (+1.000 empreses participants) • Plataformes empresarials a 12 nous països • Xarxa de 38 centres a 31 països • Creació Observatori de Mercats Exteriors Increment dels Ajuts Públics • 1 M€ per beques i ajuts a joves per a pràctiques en empreses o institucions a l’estranger • 15,6 M€, l’any 2005 i 14,9 M€, l’any 2006 d’ajuda directa a la internacionalització Observatori de mercats exteriors (OME) L’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA és una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques que permetrà conèixer millor la realitat econòmica i l’evolució de l’entorn per a la correcta presa de decisions en el marc de la internacionalització. Actualment està promovent la realització d’un Projecte de recerca sobre innovació estratègica en els processos d’internacionalització per tal que l’empresa catalana afronti amb millors garanties d’èxit la seva sortida a l’exterior. Anella internacional Per tal de fer arribar la informació sobre els seus serveis al teixit empresarial català, el COPCA potencia el treball en xarxa a través de l’Anella Internacional, la plataforma de gestió i fòrum de debat que, mitjançant tecnologia web, es constitueix con un sistema d’intercanvi i gestió de coneixement entre els diferents agents de la internacionalització. Facilitar mecanismes de ﬁnançament idonis D’altra banda, un element clau de les polítiques de suport a la internacionalització han estat els diferents ajuts a les empreses. Les principals accions que s’han desenvolupat es mostren a continuació: Altres accions destacades D’altra banda, cal destacar que des de l’entrada en vigor de l’Acord Estratègic, s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai; s’ha iniciat un programa de contractació pública internacional; i s’han creat noves plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga. Així, i gràcies en bona mesura a les actuacions realitzades pel Govern, en els darrers anys, a Catalunya, les exportacions, importacions i inversió directa a l’exterior han crescut a un ritme lleugerament superior al de països comparables al nostre. Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 El fort increment de les exportacions s’ha traduit en un augment del 9% d’aquestes en el primer trimestre del 2006 i un 13% ﬁns l’abril 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Ag. Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 La taxa d’obertura de la nostra economia (que relaciona el pes d’exportacions més importacions amb el PIB) presenta una recuperació gradual i regular en els últims anys i sembla tornar a nivells anteriors: Comerç exterior. Altres dades Indicador 2002 2003 2004 2005 65,2% 62,9% 63,4% 64,4% Pes exportacions béns sobre total estatal 27,97% 27,26% 26,84% 27,41% Pes exportacions de béns de nivell tecnològic alt i mitjà alt 61,06% 61,08% 61,48% 62,88% Taxa d’obertura (béns) Propostes de Finançament en milers d’euros Font: COPCA i Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya 116 Balanç Pla de Govern 2004 2005 2006 Inici a l’Exportació 5.780 8.000 10.000 Internacionalització de productes 245.000 251.309 266.666 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 117 �Balanç Un nou impuls econòmic Euroregió i Internacionalització 2.1.2 Les actuacions realitzades per la Generalitat de Catalunya mostren un elevat grau de compliment dels compromisos contrets. De fet, totes les mesures que es van incloure en el seu moment en la part d’internacionalització de l’Acord Estratègic han estat ja impulsades i funcionen a ple rendiment. Consolidar l’Euroregió PirineusMediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si a l’inici de la legislatura alguns auguraven un futur negre per a la nostra economia en el moment que es van donar certs processos de deslocalització, posteriorment s’ha vist que no només no ha estat així sinó que s’han concretat projectes d’inversió de primer nivell i de gran importància estratègica. Les empreses que s’han instal·lat a Catalunya han superat àmpliament les que s’han deslocalitzat. Punt de partida Davant la realitat territorial i socioeconòmica que representa el conjunt de territoris que formen Catalunya, Aragó, les Illes Balears, LanguedocRoussillon, i Midi-Pyrénées (13,2 milions d’habitants; 278 M€ de PIB; 0,5 M d’Universitaris), així com de les oportunitats que poden sorgir de la col·laboració entre aquestes regions, el Govern de la Generalitat ha volgut treballar en dues actuacions vinculades per tal d’impulsar la cooperació entre aquests territoris: De fet, avui podem dir que la nostra economia creix amb més força que en els últims cinc anys i bona part d’això s’explica per l’impuls exportador. A més, continuem sent la locomotora exportadora de l’Estat, atès que venem una tercera part dels productes que Espanya comercia amb l’estranger. En conclusió, el Pla de Govern 2004-2007 en temes d’internacionalització s’està executant àmpliament i es pot considerar com un objectiu assolit. 1 La creació una Euroregió, amb la ﬁnalitat que aquesta esdevingui un eix econòmic. 2 La motivació de polítiques que facilitin el desenvolupament de l’Euroregió. En referència a la política exterior de Catalunya, l’acció duta a terme per l’anterior Govern es basava en un model de projecció reactiu a necessitats concretes del món empresarial i social català. Desenvolupament de l’Acció del Govern Creació de l’Euroregió L’Euroregió Pirineus-Mediterrània va iniciar el seu camí el 29 d’octubre de 2004 amb la signatura al Palau de Pedralbes de la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” per part dels presidents d’Aragó -Marcelino Iglesias-; les Illes Balears -Jaume Matas-; Catalunya -Pasqual Maragall-; Languedoc-Roussillon –Georges Frêche-; i Midi–Pyrénées -Martin Malvy-, amb la voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. Actualment la presidència rotatòria l’ocupa actualment el president de Midi–Pyrénées, Martin Malvy, durant tot l’any 2006. A partir de la formalització de l’Euroregió, es poden destacar les ﬁtes institucionals següents: El 29 d’octubre es signa la Declaració Fundacional “L’Euroregió, un futur compartit” que formalitza la col·laboració entre les 5 regions • La celebració de quatre reunions entre els Presidents de les cinc regions, així com la sèrie de declaracions institucionals relatives a projectes d’infraestructures i euroregió universitària i cientíﬁca, detallades més endavant. • La participació dels presidents de l’Euroregió en la primera videoconferència amb l’objectiu de tractar qüestions com ara la connexió França-Espanya a través del TGV; l’atorgament dels primers “labels” de l’Euroregió i 118 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 119 �la posada en marxa de nous projectes. També van parlar sobre la situació del Primer Congrés de l’Euroregió, que tindrà lloc el juliol de l’any vinent a Toulouse. Polítiques que desenvolupen l’Euroregió Per tal d’impulsar l’Euroregió, els governs d’aquesta han treballat tant en la reclamació d’actuacions en matèria d’infraestructures necessàries pel creixement dels 5 territoris com en l’aplicació de polítiques comunes. Pel que fa les actuacions en matèria de garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques, es va fer una declaració comuna demanant als Governs Espanyol i Francès les actuacions necessàries per tal de solucionar els problemes actuals d’interconnexions d’una i altra banda dels Pirineus (alta velocitat i mercaderies). També cal destacar una sèrie de projectes en fase de desenvolupament que s’indiquen a continuació: • L’Euroregió universitària i cientíﬁca, per fomentar la cooperació en temes de societat del coneixement i de la nova economia productiva. • El futur Centre de Recerca i Innovació en Turisme a les Illes Balears, que promourà la innovació en l’empresariat turístic, vers a la competitivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat del sector. • El projecte d’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que pretén dotar a les regions frontereres de la Cerdanya francesa (el Capcir) i catalana (la Cerdanya) d’una atenció sanitària propera als més de 30.000 habitants autòctons i a les més de 100.000 persones que hi resideixen durant períodes turístics. L’Hospital Transfornterer atendrà a més de 100.000 persones de les regions de la Cerdanya francesa i catalana TGV Ports i aeroports Bor de aux Tolouse Tarbes Montpellier Tolouse Bilbao Montpellier Perpignan Perpignan Zaragoza Girona Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Zaragoza Lleida Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament Obres en execució Estudi informatiu En referència a l’enfortiment de polítiques comunes en diferents àmbits d’actuació, cal anomenar diferents projectes. Algunes d’aquestes accions comunes han estat: • La creació de l’EuroBioRegió. Aquesta pretén establir, en el sector de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, aliances entre les àrees de Tolosa i Barcelona i facilitar les oportunitats que es produeixin tant a les Illes Balears com a l’Aragó i Llenguadoc-Rosselló. Una sèrie de projectes comuns enforteixen la cooperació entre els governs de l’Euroregió • S’ha creat l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió a partir de la col·laboració entre instituts d’estadística i altres serveis de les regions. Gràcies a l’Observatori s’estudiarà l’evolució dels indicadors socioeconòmics de l’Euroregió per analitzar-ne les fortaleses i les debilitats. • El Portal Cultura de l’Euroregió, que té com a propòsit fer visible a Internet el conjunt de l’activitat cultural de tots els territoris que formen aquesta euroregió, tant pel que fa al públic cultural com als professionals del sector. Balanç La pròpia creació de L’Euroregió és la ﬁta més rellevant del projecte previst pel Govern. Aquesta constitueix una iniciativa que motiva, un projecte amb solidesa en la seva deﬁnició i amb un potencial demogràﬁc i econòmic molt destacat, com demostren les variables socioeconòmiques del conjunt de l’Euroregió, i sobretot es tradueix en un lideratge de l’Euroregió dins el seu àmbit d’actuació geoestratègica, bàsicament, el Sud d’Europa i la Mediterrània. A més, l’Euroregió representa un nou model en la política exterior catalana, basat en la ﬁgura de la Generalitat de Catalunya com a motor d’impuls de les relacions exteriors dels interessos del nostre país. No obstant aquests potencials, cal senyalar que diferents factors poden endarrerir el desenvolupament d’aquesta macroregió. Així, la diﬁcultat de poder decidir sobre algunes de les competències relatives a les infraestructures fan que l’impuls d’aquestes es tradueixi bàsicament en un conjunt de bones intencions. D’altre part, la voluntat política també és un factor de pes en el ritme de consolidació d’aquesta regió. Així, la implicació en el projecte dels diferents territoris ha estat desigual en el temps, tot i que Catalunya sempre ha exercit de motor per tirar endavant aquesta Euroregió. Ara bé, tenint en compte aquestes diﬁcultats, sovint relacionades amb variables exògenes a l’Acció de Govern, si se segueixen impulsant projectes interregionals que fomentin economies d’escala i una diferenciació competitiva, l’Euroregió podrà esdevenir un model d’intercanvi regional aplicable a altres zones de la Unió Europea, per tant es pot concloure que pel que fa a aquest apartat del Pla de Govern ens trobem amb un objectiu en vies d’assolir-se. • La Xarxa de Cambres de Comerç de l’Euroregió. 40 cambres de comerç col·laboren en la promoció exterior, en potenciar el mercat interior de l’Euroregió i fomentar el traspàs d’experiències. La primera trobada va tenir lloc a Palma de Mallorca els dies 10 i 11 de novembre de 2005. 120 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 121 �Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 12.0 Punt de partida 10.5 11,6% 11.5 11.0 9,6% Desenvolupament de l’Acció del Govern Assoliment de la plena ocupació Arribar a nivells de plena ocupació efectiva és un objectiu estratègic que cal plantejar a mig i llarg termini, però els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius, i a continuació destaquen els més rellevants: S’han assolit els objectius ﬁxats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones. • Una taxa d’ocupació del 70,8%, un nivell lleugerament superior a l’objectiu ﬁxat per la Unió Europea per 2010 (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones en edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. • En el cas de les dones, la taxa arriba al 60,5%, també per sobre de l’objectiu europeu per a 2010. La taxa d’atur és actualment més baixa que a la resta de l’Estat (2,1 punts menys) i que a Europa (2 punts menys) • Des de ﬁnals del 2003, a Catalunya s’han creat 304.700 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 400 per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 166.000 llocs de treball, un increment superior al 13% en poc més de 2 anys. • Pel que fa a l’ocupació industrial, aquesta ha augmentat entre el quart trimestre 2003 (765.300 treballadors) i el primer trimestre 2006 (792.900), reﬂectint l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos laborals inferiors. 9 9% 8.5 9,1% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6.5 gener 2006 juliol 2005 gener 2004 6 juliol 2003 La millora de les condicions de treball per a tots els col·lectius de treballadors. 9,33% 7,6% gener 2003 2 La implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació, com a mecanismes de reinserció en el mercat laboral dels grups de població més fràgils. 10,3% 9.5 juliol 2002 1 ESP UE 10.0 Amb l’objectiu bàsic d’assolir la plena ocupació, amb el màxim grau d’estabilitat i de qualitat, el Govern ha dedicat esforços a ajudar els col·lectius més desafavorits i garantir un mercat laboral de qualitat. Les actuacions s’han concretat en dues línies d’actuació: CAT 11,3% gener 2005 2.2.1 • Així mateix, pel que fa a l’atur, malgrat l’habitual repunt durant els primers mesos de l’any, es manté en nivells (7%) notablement inferiors a la mitjana espanyola (9,1%) i que a la Unió Europea (9%). juliol 2004 Un nou impuls econòmic Ocupació i treball Implantació de polítiques actives de suport a l’ocupació Per tal d’assolir la plena ocupació cal treballar amb col·lectius especíﬁcs. És per això que s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació i la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya. Pel que fa al Pla integral de polítiques actives d’ocupació, destaca la inversió de més de 150 M€ per al seu desenvolupament. D’aquesta inversió cal destacar les ﬁtes següents, com a més rellevants: Pla integral de polítiques actives, amb una dotació de 150 M€ per garantir la reinserció laboral de grups de població més fràgils • La destinació per part del Servei d’Ocupació de Catalunya de 5,2 M€ per al desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació per al 2005-2006. • La creació de 4 centres integrals de formació professional, amb collaboració interdepartamental entre Treball i Indústria i Educació, detallada en la ﬁtxa annexa. • La constitució dels 2 primers Consorcis que acostaran les polítiques d’ocupació a la realitat socioeconòmica del territori. Els consorcis integren administracions i agents socials en les polítiques d’inserció laboral al Vallès Occidental i l’Hospitalet de Llobregat. Podrà beneﬁciarse de l’acció dels consorcis en total una població que suma 1.068.512 persones. Aquests dos consorcis pretenen doncs adaptar al màxim les polítiques ocupacionals a l’entorn on s’han de desenvolupar, cercant la màxima eﬁciència en la inserció laboral, així com la professionalitat i la competitivitat empresarial. En aquesta línia el Govern té la previsió d’implantar ﬁns a 6 consorcis més abans del ﬁnal d’aquesta legislatura. • La taxa de temporalitat a Catalunya és actualment del 25,6%, gairebé 10 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, però encara a certa distància de la mitjana europea (que se situa al voltant del 15%). 122 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 123 �S’ha creat un nou model de servei d’ocupació, basat en l’atenció personalitzada arreu del territori, que en poc temps ha demostrat la seva capacitat funcional La Reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va iniciar mitjançant la supressió deﬁnitiva, a principis de l’any 2004, del Servei Català de Col·locació (SCC) i l’impuls i desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta es tradueix en: • Un nou model modernitzat de servei d’ocupació, especialitzat en la intermediació i potenciant l’atenció personalitzada arreu del territori. • La descentralització dels serveis centrals i territorials del SOC cap a les oﬁcines de treball (OTG) i s’ha millorat 52 oﬁcines del SOC. Millorar de les condicions de treball En referència a la millora de les condicions de treball, s’ha treballat per garantir l’aplicació d’aquestes en el món empresarial des de les accions següents: El govern ha revisat més de 40.000 contractes laborals per garantir unes condicions contractuals correctes • La revisió de més de 40.000 contractes, dels quals 6.000 s’han convertit en indeﬁnits. • S’han posat les bases d’un nou marc català de relacions laborals, que es reﬂecteix en la Llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Val a dir que, en referència a fomentar la cultura de condicions laborals de qualitat, manca impulsar un major desenvolupament dels incentius que permetin a les empreses fer els canvis culturals imprescindibles. Tot i així, la Inspecció de Treball vetlla contínuament perquè totes les relacions laborals estiguin estrictament ajustades a la legalitat. Balanç Catalunya ha complert el 2005 els objectius d’ocupació previstos per al 2010 a l’agenda de Lisboa, que ﬁxaven la taxa d’ocupació en un 70%. Així doncs, malgrat la gran diﬁcultat d’assolir la plena ocupació, sí que s’ha arribat a xifres molt positives, atès que cinc anys abans de la data ﬁxada Catalunya ja compleix la taxa d’ocupació demanada per la Unió Europea, i se situa com una de les regions més avançades d’Europa. Els altres objectius ﬁxats per la legislatura s’han anat desenvolupant de forma constant: el Pla integral de polítiques actives s’ha implementat amb millores molt importants pel que fa a la gestió i l’eﬁciència en l’assignació dels fons; s’ha incentivat l’anàlisi de la situació de col·lectius especíﬁcs, i s’han posat les bases del nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) entre altres actuacions. En la línia dels projectes desenvolupats, cal seguir potenciant el SOC com a eina de recursos principal per a les persones aturades, i continuar motivant al teixit empresarial per tal que garanteixi una millora de les condicions laborals dels seus treballadors. Les noves polítiques Els Centres Integrals de Formació Professional En un exemple de col·laboració entre departaments, Educació i Treball i Indústria s’han creat els centres integrals de formació professional, que són una nova ﬁgura de centres, especíﬁca de Catalunya. Aquests centres neixen com a conseqüència del desenvolupament dels compromisos del Govern de la Generalitat en l’àmbit de l’ocupació i el treball, que preveu la realització d’un pla integral de formació professional a Catalunya que coordini els tres subsistemes (formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua) i l’experiència laboral, per tal de respondre de manera més adequada a les necessitats de les empreses i dels territoris. Objectius: • Donar resposta a les necessitats formatives de caràcter sectorial i territorial. • Contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors afectats. • Optimitzar l’eﬁciència dels recursos disponibles en matèria de formació. • Complementar els dispositius existents. La Generalitat ha establert un procés de selecció de centres que vulguin gaudir de la condició de centres d’oferta integrada, sobre la base dels requisits següents: • Disposar de sistemes de gestió de la qualitat i millora contínua • Estar en disposició d’acreditar competències en les famílies professionals que integren Una novetat que cal esmentar d’aquests centres és el desenvolupament del model de funcionament participat per les entitats i les institucions més representatives de cada sector; és a dir, l’Administració educativa (Departament d’Educació) i laboral (Departament de Treball i Indústria, Servei d’Ocupació de Catalunya), Administració local, consells comarcals, i entitats patronals, sindicals i empreses molt representatives dels sectors. Dels 12 centres integrals previstos en el Pla de Govern, se n’han creat 4: Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre integral Lacetània (Manresa) Electricitat, Electrònica, Automoció, Obra Civil i Mecànica Centre integral Garrotxa (Olot) Electricitat, Electrònica, Mecànica, Obra civil, Tèxtil, Agrari, Sanitari Per tot plegat, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se, en el qual s’ha avançat notablement, però que cal continuar-hi incidint. 124 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 125 �Sinistralitat laboral a Catalunya (juny 2005 - maig 2006) Font: Departament de Treball i Indústria, i Ministeri de Treball i Afers Socials Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral Punt de partida Per tal de garantir una ocupació de qualitat, cal que aquesta vagi acompanyada d’una baixa sinistralitat. És per això que el Govern, dins la política laboral ha tingut com a objectiu clau reduir la sinistralitat laboral. Per tal d’acomplir aquest objectiu, es va decidir desenvolupar tres línies d’actuació concretes: 1 2 3 total 120.265 lleus 119.280 Girona 16.750 16.597 141 12 Lleida 8.544 8.424 110 10 Tarragona 15.078 14.907 151 20 Catalunya 160.637 159.208 1.308 121 Espanya abril 2005 - març 2006 934.048 923.544 9.519 985 Barcelona greus 906 mortals 79 • Pel que fa als accidents mortals, aquests també han tingut una tendència de disminució al llarg dels darrers anys, i s’han situat en un índex de 3,97 accidents l’any 2005, amb una reducció de prop del 25% des de l’any 2003. Accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball, per tal de conscienciar la societat i inculcar com a valor en el seu si la necessitat de prevenir al màxim els riscos laborals en el treball. índex (1) Incrementar les mesures i els mitjans d’inspecció i control. indústria Assolir la delegació i el traspàs per part de l’Estat de les competències en matèria d’inspecció laboral, incloent-hi el Cos d’inspectors. construcció total agricultura (*) serveis 2004 Interanual 2005-2006 2002 2003 2005 7,93 6,28 6,05 3,97 4,66 32,75 0,00 47,41 24,78 23,78 7,22 6,43 5,83 4,14 4,52 23,20 18,29 20,34 13,56 14,27 5,91 4,57 3,86 2,40 3,16 (1) Índex d’incidència = nombre d’accidents per cada 100.000 aﬁliats a la Seguretat Social (Règim General i Règim Especial de la Mineria del Carbó) (*) Els índexs del sector agrícola estan sobrevalorats atès que el règim d’aﬁliació majoritari és el Règim Especial Agrari, que no s’inclou en el denominador dels càlculs Desenvolupament de l’Acció del Govern Reduir la sinistralitat laboral En referència a la reducció de la sinistralitat laboral, cal assenyalar les ﬁtes següents: La sinistralitat laboral era de 5.949 accidents per cada 100.000 treballadors i any a ﬁnals del 2005, el seu valor mínim des de l’any 2000. • L’any 2005 s’arriba al valor mínim de l’índex de sinistralitat des de l’any 2000 (de 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors/es l’any 2000, a 5.949 el 2005, una reducció del 28,2%). Actualment, en el primer trimestre 2006, aquest índex es troba en 6.168 accidents, a causa dels accidents lleus. Evolució dels índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006). 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 Fomentar la formació per promoure la cultura de la seguretat i la salut en el treball Sobre aquesta línia de treball es posen en marxa diferents iniciatives per conscienciar la població. A continuació destaquem les més rellevants: • Campanya publicitària “A la feina, cap risc”, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació i merxandatge divers en diferents onades al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006. Creació de diferents materials de sensibilització per a tots els públics. • Aprovació d’un Decàleg d’actuacions de prevenció de riscos laborals que pretén conscienciar i implicar la societat, i que inclou entre altres mesures, un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i un manual d’avaluació integral de riscos laborals. 8.500 7.500 6.500 • Des del 2004, més de 10.000 alumnes han rebut formació en matèria de prevenció de riscos laborals. 5.500 4.500 2002 126 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 • Enviament de 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin la llei de prevenció de riscos. Balanç Pla de Govern 127 �Incrementar les mesures i mitjans d’inspecció i control Pel que fa a la pròpia activitat d’inspecció, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, depèn orgànicament de l’Administració general de l’Estat (AGE), i funcionalment de l’AGE o de la de la Generalitat de Catalunya segons la matèria de què es tracti. Tenint en compte aquesta realitat, les actuacions més rellevants han estat les següents: Aprovació del Pla per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 amb una inversió de 68 M€. Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals • Aprovació del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) amb una dotació de 68 milions d’euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’objectiu és la reducció del nombre i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Punt de partida En política laboral, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha treballat per assolir importants creixements del nivell d’ocupació, garantint igualment millores en la qualitat i les condicions de treball. Entre altres eixos que incideixen en la qualitat de l’ocupació (vegueu apartats 2.2.1 i 2.2.2), les relacions laborals tenen un ascendent important per garantir unes condicions laborals idònies. Per això el Govern ha treballat per potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català, que permeti una millor adequació a les especiﬁcitats i les necessitats del nostre país. Les principals propostes desenvolupades han estat: • Habilitació de 50 tècnics del Departament de Treball i Indústria que faran a partir del maig 2006 tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral. • Conveni amb la Fiscalia per potenciar els mecanismes de coordinació i cooperació entre institucions amb competències en seguretat i salut laboral. • Durant l’any 2005 s’ha realitzat una campanya especíﬁca de control per part del Departament de Treball i Indústria sobre 815 empreses amb elevada sinistralitat al llarg de tot el territori. Els resultats han estat positius, atès que l’índex d’incidència d’accidents laborals d’aquestes empreses ha passat de 130,61 (28.325 treballadors accidentats) el 2004 a 103,40 (23.043 treballadors accidentats) el 2005, un 21% menys, ja que han disminuït de 170 a 123 els accidents greus i de 16 a 5 els accidents mortals. Balanç S’ha aconseguit l’objectiu de reduir notablement els nivells de sinistralitat, i situar-los per sota de la mitjana espanyola. Tot i així, aquest és un aspecte en el qual cal que ni els empresaris, ni els treballadors, ni l’Administració, cadascun en el seu grau de responsabilitat, baixin la guàrdia en cap moment. La feina feta en matèria de sensibilització ha estat molt positiva, ja que ha permès l’accés de la cultura de la protecció laboral a la majoria de la població catalana. Pel que fa a la pròpia inspecció de la sinistralitat, s’han dut a terme actuacions encaminades a millorar-la, i es podran continuar realitzant avenços importants gràcies a la transferència de la Inspecció de Treball que recull el nou Estatut de Catalunya Per tant, en la mesura de les possibilitats d’actuació que disposa el Govern en matèria de sinistralitat laboral, es pot considerar que és un objectiu Assolit en el qual s’han aconseguit avenços molt importants al llarg de la legislatura. 128 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de condicions laborals. 2 Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. 3 Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar un marc de negociació col·lectiva En aquest àmbit, les actuacions del Govern han estat les següents: • Aprovació de la Llei 7/2005, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució. Gràcies a la Llei 7/2005, el CTESC esdevé un òrgan totalment independent • Aprovació del projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan de participació institucional i de diàleg i concertació social en matèria de relacions laborals, tal com es va recollir en l’Acord estratègic per a la internacionalització. Les seves funcions seran principalment de diàleg i participació institucional entre organitzacions sindicals, empreses i Administració. • Creació del Consell de Relacions Laborals, de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, amb l’objectiu general d’impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a Catalunya serà la primera Comunitat Autònoma a tenir una Comissió de Convenis Col·lectius Balanç Pla de Govern 129 �disposar d’aquesta comissió especialitzada, així com les d’igualtat i nodiscriminació i la d’inspecció de treball. El pressupost previst per aquest òrgan, inclòs al pressupost del 2006, és d’1M€ (400.000 € per al Consell Català de Relacions Laborals i 600.000 € per a la Comissió de Convenis Col·lectius). Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. Sobre aquest assumpte, l’acció del Govern ha estat la següent: • Descentralització de la primera seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Lleida, i inauguració de la nova seu a Barcelona. • Millora del seu sistema de ﬁnançament, racionalitzant els pagaments i ajustant-los a les necessitats de l’òrgan (pagaments de la subvenció en dues úniques bestretes). • El Tribunal ha actuat des de la seva creació al 1992, en 6.182 procediments de solució de conﬂictes laborals, que han afectat 125.240 empreses i un total d’1.800.810 treballadors i treballadores. Durant el 2005 s’han fet 786 procediments (conciliacions o arbitratges), gairebé un 40% més que al 2002 (570). La pàgina web on es poden consultar 1.800 convenis de Catalunya ha rebut 388.149 visites des de la seva creació Balanç La creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya respondrà a la doble necessitat de facilitar i racionalitzar el diàleg social, d’una banda, i donar cobertura amb caràcter estable a la participació institucional dels agents socials de l’altrea. Per tant, fomentarà i facilitarà la cooperació i el diàleg permanent entre les organitzacions sindicals i empresarials i entre aquestes i l’Administració. També impulsarà la millora i la racionalització de la negociació col·lectiva de Catalunya. Amb l’a aprovació de la llei, que actualment es troba en el tràmit parlamentari, aquest objectiu quedarà completament assolit. Pel que fa a la resta d’objectius, és a dir, consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya, la divulgació de convenis col·lectius i la promoció de l’adaptació de la política laboral de les empreses a unes condicions laborals favorables també han estat assolits, amb la qual cosa es pot concloure que l’acció de Govern en matèria de relacions laborals ha estat d’objectiu assolit. Per tant, es pot entendre que amb la sèrie de mesures aplicades en matèria relacions laborals, el Govern ha donat un pas més per tal de garantir un mercat de treball de qualitat en el nostre país. Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. Aquesta actuació s’ha dut a través d’una pàgina web especíﬁca que permet consultar 1.800 convenis, millorant la divulgació d’informació en aquesta matèria així com facilitant-ne l’accés públic a empreses i ciutadans. Des de la seva creació aquest portal d’Internet ha rebut 388.149 visites. Adaptació de les empreses a realitats laborals A més dels acords establerts en el Pacte de Govern, aquest ha treballat també perquè les empreses actualitzin la seva política de relacions laborals, concretament, mitjançant les accions següents: • El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit també amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials. Catalunya és l’única Comunitat Autònoma on s’exigeix un Pla Social a totes les empreses que presentin un Expedient de Regulació d’Ocupació 130 Balanç Pla de Govern • Obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no-adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 131 �Un nou impuls econòmic Ocupació i treball 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social Punt de partida L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que existeixen a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de ﬂexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. El Govern ha volgut portar a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Per tal d’actuar en aquest àmbit s’han impulsat dues línies d’actuació: 1 2 • Programes especíﬁcs de suport de cooperatives i societats anònimes laborals, amb 1,7 M€ destinats. • Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€. Aquests fons són destinats per ﬁnançar arreu de Catalunya una xarxa de 330 entitats amb 850 tècnics que donen suport al Servei de Creació d’Empresa i assessoren els ciutadans interessats. Els ajuts per a la creació d’empreses sumen enguany un total d’1,6 M€ Una xarxa de 330 entitats donen assesorament a futurs empresaris • Ajuts al foment de l’economia cooperativa per a l’any 2006, per un import total de 4,5 M€ per potenciar aquesta forma d’organització empresarial. L’activitat duta a terme en matèria de promoció en l’autoocupació ha ajudat a consolidar el creixement d’aquest sector en el nostre país, com es pot veure en la taula adjunta, on s’incrementa en més d’un 28% el nombre de llocs de treball creats per l’autoempresa entre l’any 2001 i l’any 2005. Indicador de llocs d’autoempresa creats a Catalunya Font: Departament de Treball i Indústria 4.500 4.000 3.500 3.000 Impulsar la millora de la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom 2.500 Fomentar l’autoocupació i l’economia social 1.500 3.533 3.674 2001 2002 4.276 4.434 4.504 2003 2004 2005 2.000 1.000 500 0 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la millora de la regulació jurídica de l’autònom Com que Catalunya no disposa de competències sobre la regulació jurídica dels autònoms, l’actuació del Govern ha estat bàsicament de donar suport i fer seguiment de la feina que està duent a terme el Ministeri de Treball i Assumptes Socials (MTAS) en l’elaboració de l’Estatut del treballador autònom. Cal ressaltar que entre el 2004 i el 2005 s’han creat a través del Servei de Creació d’Empreses i la seva xarxa d’entitats col·laboradores 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball. La taxa de supervivència de les companyies –pervivència al cap de 5 anys de la seva fundació- obertes a través del Servei de Creació d’Empreses és del 68%, notablement superior a les companyies creades sense suport públic. Fomentar l’autoocupació i l’economia social En el transcurs d’aquesta legislatura s’han dut a terme les actuacions següents: • Posada en funcionament del registre d’empreses d’inserció, que permetrà centralitzar totes les empreses que participen en la inserció laboral de les persones. • Convocatòria d’ajudes del Programa Gènesi, per analitzar la viabilitat empresarial de projectes empresarials que es realitzin a Catalunya, i convocatòria de les subvencions per al foment de l’ocupació i la millora de la competitivitat de les cooperatives i societats laborals per un import global superior als 3 M€. Creació de 4.655 noves microempreses i 8.938 llocs de treball Llocs de treball creats a través del Servei de Creació d’Empreses 2004-2005 Font: Departament de Treball i Indústria 2004 5.000 4.000 3.000 4.434 2005 4.504 3.237 2.000 1.000 303 0 Catalunya 444 Tarragona 287 347 Lleida 522 3.237 476 Girona Barcelona • Ajuts i subvencions per al foment de l’economia social i l’autoocupació, amb 2,8 M€. 132 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 133 �Balanç Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial Observant les actuacions realitzades, es troba necessari impulsar en un futur una política de promoció de banca ètica, que ajudaria a completar les iniciatives encetades per tal d’enfortir l’economia social. 2.3.1 D’altra banda, encara que s’han fet esforços per donar suport a l’autoocupació, la limitació de competències en matèrie de treballadors autònoms sotmet l’acció del Govern a unes restriccions elevades. És per això que en conjunt, encara que les actuacions dutes a terme han estat molt positives tant per l’economia social com pel sector de l’autoocupació, cal valorar l’acció del Govern com un objectiu pendent d’assolir-se. Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes Punt de partida Catalunya ha estat i és un motor important per a l’economia espanyola i una potència industrial a Europa. Aquesta posició ha de mantenir-se, perquè una economia forta permet el desenvolupament del país, i és el primer pas per garantir un major i millor benestar als seus ciutadans. El Govern, conscient de la importància de mantenir un teixit empresarial competitiu, i conscient del seu paper com a promotor d’iniciatives i garant del correcte funcionament del mercat (així com d’impulsor de propostes transversals), va decidir contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes. Aquesta voluntat per part del Govern es concentra en el compliment dels objectius ﬁxats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000 i la seva posterior revisió i renovació. Els compromisos de la Cimera de Lisboa al nostre país es tradueixen en: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball, i amb major cohesió social. El Govern va tenir clar que aquests compromisos eren inaccessibles si no hi havia una complicitat i una implicació de tots els agents socials: organitzacions empresarials, els principals sindicats, i el mateix Govern. A més, el Govern ha volgut potenciar estratègies sectorials, en les quals participen igualment sindicats, organitzacions empresarials i Administració, per donar suport a les activitats econòmiques més altament exposades a la competència internacional i al procés de globalització. 134 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 135 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Catalunya havia estat tradicionalment el motor de l’economia espanyola però havíem perdut embranzida front d’altres pols de creixement. En el moment que podem mirar amb un mínim de perspectiva l’acció de govern ens adonem de la transformació que en molts aspectes ha experimentat aquest país. El creixement de la nostra economia és sòlid. L’any 2005, i el que portem de 2006, estem registrant els increments de PIB més alts dels darrers cinc anys. El nostre PIB per càpita se situa ja en el 108% de l’UE-15. % variació Principals Dades Macroeconòmiques interanual Font: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya. Elaboració Pròpia (2006). 2002 2003 2004 2005 I-T06 PIB 2,5 2,9 3,1 3,3 3,6 IPI 1,2 -0,1 1,4 -2,6 3,8 Exportacions 1,6 1 4,4 7,1 17,6 Importacions 2,8 4,7 11,5 12,5 23,2 IPC 3,7 3,5 3,5 3,9 4,1 L’evolució actual de la nostra economia és molt positiva. Tenim un creixement sostingut del nostre PIB molt superior als nivells mitjans europeus. El nostre sector exterior es consolida novament, i manté nivells de creixement en clara recuperació. La taxa d’atur ha assolit mínims històrics, i la taxa d’ocupació ja ha superat clarament l’objectiu marcat a la Cimera de Lisboa 2000 (vegeu apartat 2.2.1) Però tots aquests estímuls positius han de servir per esperonar el canvi real del nostre model productiu. Les noves regles de competència establertes per l’actual entorn econòmic i el desenvolupament de les economies emergents fan que l’Acord estratègic i la seva correcta execució siguin una de les prioritats bàsiques del Govern. Per tal d’afrontar els reptes esmentats anteriorment, i incidir en el canvi necessari, el Govern s’ha dotat de dos instruments essencials. Per una banda, el nou model de ﬁnançament autonòmic del nou Estatut, que ha de permetre obtenir més recursos per poder obtenir màxima eﬁcàcia de les polítiques públiques (vegeu apartat 1.5). I per l’altra, l’Acord Estratègic per a la internacionalització, de la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, ja en ple funcionament. L’Acord Estratègic, una nova ﬁlosoﬁa d’actuació del Govern mitjançant un pacte consensuat amb els agents econòmics del país. 136 Balanç Pla de Govern L’acord Estratègic L’any 2004 es va fer la declaració de les bases de l’Acord i es van constituir el Consell d’Experts i les vuit comissions de treball formades per representants de les parts signants i diferents assessors. El febrer del 2005 es va signar l’Acord entre el Govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fepime). L’objectiu prioritari és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. L’Acord s’estructura en 8 línies de treball i conté 86 mesures amb un pressupost aproximat de 2.015 M€ ﬁns al 2007. A primers del mes d’abril es va constituir la Comissió de Seguiment de l’Acord amb la funció de vetllar pel compliment de les mesures consensuades per totes les parts i d’incorporar i desenvolupar noves propostes a l’Acord. (Per conèixer més a fons l’Acord i el seu estat actual vegeu ﬁtxa annexa) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Suport a la Innovació El Govern ha destinat 34,5 M€ al ﬁnançament de projectes d’R+D+I empresarials l’any 2006, per tal d’afavorir la millora tecnològica i la incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. Aquesta nova convocatòria d’ajuts se suma a les ja atorgades durant els dos anys anteriors, per un import de gairebé 71 M€ adreçats a 1.111 projectes. Durant el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. Aquest concepte és un dels elements centrals de la política industrial per tal de millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes. Més de 105 M€ destinats a la millora tecnològica i incorporació de coneixement al teixit industrial, mitjançant ajuts a projectes d’R+D+i. Estratègies Sectorials A més, s’han posat en marxa estratègies sectorials per impulsar mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competència internacional. El Pla del Tèxtil 2005, s’ha dotat amb 10,5 M€ l’any 2005 per impulsar la transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. S’han convocat ajuts per a la formació dels treballadors d’empreses del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de suspensió de contractes, amb una despesa de 700.000 €. L’Observatori de Prospectiva Industrial, recollit a l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana, té per ﬁnalitat conèixer la problemàtica dels diferents sectors catalans, preveure’n l’evolució i suggerir el disseny de futures línies d’actuació. Polítiques de suport i foment empresarial L’any 2005, el pressupost mostra un increment d’un 34% respecte a l’any 2004 de despesa destinada a la millora de la competitivitat de la indústria catalana. De tots els programes, destaquen en importància pressupostària els de foment de la inversió, la recerca, desenvolupament i innovació industrial (28,9 M€) i els d’innovació i transferència tecnològica del CIDEM (5,6 M€). En l’àmbit del ﬁnançament empresarial, la creació de nous instruments és un punt destacat en l’afavoriment de l’activitat econòmica. La nova línia de préstecs participatius o la línia de préstecs a llarg termini de les Pimes, dotada amb 200 M€, en són alguns exemples. La constitució de nous fons de titulització d’actius amb entitats ﬁnanceres permet aportar al mercat més recursos per a les empreses; les operacions realitzades ﬁns al moment sumen un import superior als 4.000 M€. Per la seva banda, l’Agència Catalana d’Inversions ha aconseguit l’atracció i implantació de 34 nous projectes industrials, que han suposat la creació de 2.360 nous llocs de treball directes i un volum d’inversió de gairebé 141 M€. Per cada euro de despesa real s’ha aconseguit atreure 60 euros d’inversió externa. Finalment, el nou Pla per a la internacionalització per a l’empresa catalana suposa la millora del grau d’obertura de la nostra economia i la internacionalització de les nostres empreses (vegeu objectiu 2.1.1). Foment de l’activitat i ﬁnançament empresarial: nous instruments ﬁnancers, captació de grans inversions i Pla d’Internacionalització. Balanç Pla de Govern 137 �Els compromisos estratègics L’Acord Estratègic, que suposa una inversió de 3.000 M€ ﬁns al 2007, és el nou instrument del Govern, nascut de l’esforç de consens i de diàleg amb empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’orientar el futur model de la nostra economia. La ﬁnalitat prioritària és augmentar la competitivitat mitjançant la millora de la productivitat de l’economia catalana. El document conté 86 mesures i s’estructura en 8 línies de treball: 1 Infraestructures de transport 2 Telecomunicacions i energia 3 Polítiques d’ocupació i formació 4 Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació 5 Polítiques socials i relacions laborals 6 Finançament de l’activitat econòmica 7 Entorn afavoridor de l’activitat empresarial 8 Internacionalització i projecció empresarial Amb ja més d’un any de plena vigència, el balanç de l’estat d’aplicació de l’Acord Estratègic és molt satisfactori. Durant el 2005 es varen iniciar ja les 86 mesures previstes, de les quals 43 es poden donar ja per assolides. Enguany és previst que se n’acabin d’implementar 14 més. Alguns dels blocs destacats amb les seves mesures implementades són: R+D+I (Mesures 1 a 9) • El pressupost de la DG de Recerca per al 2005 va augmentar un 38% respecte a l’any anterior i per al 2006 ha augmentat un 15,2%. Des del 2003 l’augment ha estat d’un 72% • Nou Projecte de Llei de foment de la ciència i la innovació empresarial i d’ordenació de la recerca, per tal d’estructurar el sistema de ciència i innovació tecnològica català, deﬁnir una carrera investigadora i establir mesures de foment i estímul de la ciència, la recerca i la transferència de tecnologia. • Projecte de la Bioregió, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant. • Més de 105 M€ destinats a ajuts empresarials en projectes d’R+D+I Dotació de capital humà (Mesures 10 a 24) • Pacte Nacional per a l’Educació i posada en marxa de 28 Plans Educatius d’Entorn • 76 M€ per al 2005-2006 per dotar els centres escolars dels equipaments informàtics, telemàtics i audiovisuals necessaris per a la millora en la formació a través de les TIC • Creació de 4 dels 12 centres de Formacio Professional previstos ﬁns al 2007 Infraestructures de transport i mobilitat (Mesures 25 a 38) • Presentació del Pla d’autovies i iniciació de tots els eixos viaris de l’Acord, excepte l’eix Reus-Alcover • La política de promoció de línies aèries ha assolit alguns èxits rellevants, com la posada en funcionament de la línia Barcelona-Xangai. I les accions de suport als aeroports regionals, com el de Girona 138 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Barcelona que ha de permetre a Catalunya ser la principal porta d’entrada de mercaderia d’Àsia • Realització de 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials • Pla estratègic de CIMALSA i projectes logístics de la Selva, el Camp, l’Empordà, el Penedès, l’Ebre i el Bages i centres intermodals del Far de l’Empordà i l’Aldea. Infraestructures energètiques i mediambientals (Mesures 39 a 42) • Aprovat el nou Pla de l’Energia 2006-2015 • Els programes d’inversió en infraestructures hídriques i de gestió de residus, l’any 2005 han executat 153 M€ i n’hi ha 195 M€ pressupostats per al 2006 Infraestructures i política de telecomunicacions (Mesures 43 a 46) • Pla Director d’infraestructures de telecomunicacions, que garantirà la cobertura i l’accés a tot el territori català • Impuls de l’ens gestor d’infraestructures • Continuació del desenvolupament de l’Administració Oberta de Catalunya Finançament de l’activitat empresarial (Mesures 54 a 63) • Nova línia de ﬁnançament ICF que ofereix crèdits en condicions avantatjoses, amb un pressupost de 200 M€ per al 2005 i préstecs participatius per valor de 65 M€. Nous fons de titutització, que mobilitzaran més de 3.000 M€ en forma de més recursos ﬁnancers per a les empreses Internacionalització de l’economia (Mesures 47 a 53) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionat pel COPCA. • Creació de l’Observatori de mercats exteriors, per conèixer els avantatges competitius dels diferents sectors empresarials en l’àmbit mundial • Agència Catalana d’Inversions: 34 nou projectes industrials amb 2.360 nous llocs de treball i una inversió de 171 M€ associada • Nou centre de negocis a Xangai i noves plataformes empresarials de París, Varsòvia, Budapest i Praga Ocupació i relacions laborals (Mesures 64 a 80) • Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, gestionotació de 150 M€ per a polítiques actives d’ocupació • Reforma de fons del SOC i redacció del Pla general d’ocupació 2006-2008 • Aprovació del Projecte de llei del Consell de Relacions Laborals i del Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals 2005-2008 • Tribunal Laboral de Catalunya, nou sistema de ﬁnançament i descentralització amb la inauguració de les seus de Lleida, Barcelona i la propera de Girona Balanç Pla de Govern 139 �El Govern ha fet un acurat diagnòstic del problema de la inﬂació a Catalunya. Amb el Pla de mesures es farà front a aquest problema. El Pla de mesures contra la inﬂació Una vegada analitzades les recomanacions fetes per Grup d’Experts constituït amb la ﬁnalitat d’estudiar les causes i proposar l’orientació de les actuacions necessàries per a lluitar contra la inﬂació en l’àmbit català el govern va aprovar el Pla de mesures contra la inﬂació. Aquest Pla comporta una actuació unitària des de la perspectiva de l’Acció de Govern, orientada a la seva funció reguladora, de defensa de la competència i a la millora de la seva eﬁciència, com també actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de béns, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació amb l’elaboració de l’índex de preus al consum. Són 39 mesures, totes elles orientades a millorar el funcionament dels mercats, promoure la competència i l’increment de la productivitat i millorar l’eﬁcàcia de l’Administració, entre d’altres. Un nou impuls econòmic Competitivitat econòmica i industrial 2.3.2 Impulsar la Recerca i la Innovació Punt de partida La capacitat de progrés de la societat a Catalunya així com la millora del benestar de les persones va molt lligada a l’augment de la productivitat de l’economia. I alhora, aquest últim factor depèn de moltes variables, entre les quals es troba el nivell tecnològic i innovador del teixit empresarial del país. Per tant, l’esforç en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (R+D+I) es converteix en un objectiu essencial en la política de Govern. Balanç L’Acció de Govern ha estat molt important, ja que hi ha hagut una priorització clara de garantir un teixit empresarial competitiu per part de tots els Departaments implicats. És cert que l’objectiu concret del Pla de Govern d’assolir totes les ﬁtes establertes a la Cimera de Lisboa no s’ha assolit al 100%, però les iniciatives dutes a terme han de garantir arribar-hi al llarg dels propers anys. No hem d’oblidar, però, que les variables exògenes a la nostra economia, especialment els preus energètics, poden tenir una repercussió en altres variables macroeconòmiques, i per tant diﬁcultar el procés de millora competitiva del nostre teixit empresarial. Però, com s’ha comentat anteriorment, la voluntat política per part del Govern de prendre part en una millora de la nostra economia és clara. Aquest és un canvi signiﬁcatiu respecte a etapes anteriors, ja que s’ha volgut fer amb l’acord de tots els agents implicats, i amb una intervenció en els fonaments que garanteixen una economia de futur, en les infraestructures de transport, en la recerca i el desenvolupament i en la internacionalització. És per això, doncs, que es pot considerar que en aquest assumpte l’Acció de Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. En aquest sentit, el Govern ha de crear una eina que emmarqui les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D del 2% del PIB l’any 2007 (equivalent a la mitjana europea). D’altra banda, també s’ha de crear un marc de referència per a la deﬁnició del model català de recerca i innovació. D’aquests instruments han de desenvolupar-se una sèrie de línies de treball, concretament: 1 Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D+i 2 Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D+i 3 Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents 4 Estimular la innovació empresarial Desenvolupament de l’Acció de Govern Catalunya, en matèria de recerca i innovació es troba per sota de la mitjana europea (2%), objectiu al qual es vol arribar. De fet, l’any 2004, el percentatge de despesa d’R+D sobre el PIB era d’un 1,34%. % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Un altre dels indicadors bàsics (de resultats) que pot deﬁnir l’estat de la recerca i la innovació d’un país és el nombre de patents generades per milió d’habitants, en el qual Catalunya presenta a l’Oﬁcina Europea de Patents (OEP) aproximadament la meitat de patents que la mitjana de la Unió Europea mentre que supera àmpliament les presentades pel conjunt de l’Estat espanyol. 140 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Nombre de patents generades per milió d’habitants Fonts: Idescat i Indicadors del Pla de Govern. Elaboració Pròpia (2006) CAT ES UE-25 2001 2002 69,04 72,8 28,8 25,5 141,96 133,59 Balanç Pla de Govern 141 �Nou Pla de Recerca i Innovació 2005-2008: una inversió global de més de 2.000 M€ en quatre anys. Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 L’aprovació del nou Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 ha estat l’acció principal al voltant de la qual han d’ubicar-se les resta d’actuacions. El PRI té com a objectius incrementar el nombre d’investigadors del sistema de recerca; impulsar les infraestructures de recerca, la col·laboració entre elles i la qualitat de la recerca que s’hi fa; potenciar la transferència de tecnologia i les activitats tecnològiques emprenedores; millorar la coordinació de polítiques de recerca i innovació de la Generalitat; i promoure la difusió cientíﬁca i tecnològica entre la ciutadania. El pressupost del PRI 2005-2008 supera els 860 M€. A aquest import cal afegir-hi uns 800 M€ que es dediquen a la recerca universitària i uns 400 M€ més d’àmbits d’altres departaments de la Generalitat (amb el de Salut al capdavant). En total, tenint en compte els recursos directes i indirectes, el PRI representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 M€. EL PRI s’estructura en 10 programes, entre els quals destaquen: • • • • 122 M€ per a 1.940 professionals Suport a la recerca. Suport a la transferència de tecnologia i coneixement. Centres i infraestructures de recerca. Foment de la innovació. Incrementar i millorar el capital humà dedicat a R+D El PRI preveu una inversió en quatre anys de 122 M€ per oferir 1.940 places per a formació i per a doctors tant al sector públic i privat. Concretament en el capítol de l’enfortiment de l’estructura de treballadors dedicats a la recerca i a la innovació les actuacions han estat: • La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha contractat 131 investigadors en especialitats molt diverses. Aquest any 2006 la convocatòria ofereix 25 noves places. El programa ICREA té com a objectiu ajudar a obrir noves línies de recerca i reforçar els grups existents a Catalunya, mitjançant la incorporació de personal investigador d’alt nivell cientíﬁc. • Ampliació de les convocatòries d’ajuts i beques gestionades per l’ Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha implicat ajuts al ﬁnançament de projectes especíﬁcs de recerca, a estades de recerca a l’exterior, a professors visitants, a la cooperació internacional, als premis CIRIT, etc., per un import total d’1,74 M€. Incrementar i millorar el nivell d’infraestructures i equipaments d’R+D L’Acció de Govern en matèria de infraestructures s’ha desenvolupat en una política de creació de grans centres de recerca, amb la ﬁnalitat d’esdevenir pols d’atracció tecnològica. En aquest sentit l’Acció del Govern ha estat important, i en destaquen alguns punts rellevants: • La creació del Registre de Centres Tecnològics, que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia i la identiﬁcació de les entitats que componen l’oferta cientíﬁca i tecnològica. • Pel que fa a aquesta nova xarxa de centres tecnològics, s’ha impulsat la creació de nous centres previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre Tecnològic Barcelona Media, i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Una política ambiciosa de grans centres de recerca i parcs cientíﬁcs. • Desenvolupament de la nova Anella de l’Agroindústria, que suposa una aliança dels tres centres tecnològics especialitzats en l’aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut a Reus. L’Anella constituirà una eina de projecció, màrqueting i comercialització internacional dels centres esmentats, i alhora farà de Catalunya un dels pols biotecnològics d’Europa. • L’any 2005 es van ﬁnançar 31 centres de recerca per un total de 32,6 M€, entre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i l’Institut de Ciències Fotòniques. • La creació de la Bioregió de Catalunya, clúster al voltant d’institucions de recerca biomèdica de Catalunya, sector en el qual Catalunya vol situar-se al capdavant en matèria de recerca i desenvolupament. L’Institut de Recerca Biomèdica és una de les infraestructures clau d’aquest projecte. • Nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, amb una aportació de 16 M€, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrònica i la biomedicina. • Signatura del conveni per a la construcció de les instal·lacions del Laboratori de Llum Sincrotró, amb 13,2 M€ per la compra dels terrenys al Centre Direccional Cerdanyola del Vallès. A Europa hi ha 15 fonts de llum de sincrotró, però només 3 són d’última generació, similars a la que s’instal·larà al Vallès. És previst que el Sincrotró comenci a funcionar l’any 2009 i contribueixi a millorar la competitivitat cientíﬁca i industrial de Catalunya. 142 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 El superordinador Mare Nostrum i el futur Laboratori de Llum del Sincrotró, dues infraestructures cientíﬁques de nivell internacional. Balanç Pla de Govern 143 �• També ha tingut un protagonisme especial el superordinador Mare Nostrum, al qual es destinaran 16 M€ en període 2005-2011. Aquesta instal·lació puntera, ubicada a l’UPC, és un centre multidisciplinar obert a la comunitat cientíﬁca i dedicada al foment de la col·laboració internacional. Impulsar la transferència tecnològica i la col·laboració entre els diversos agents En aquest apartat cal destacar la constitució del Consorci de Transferència de Coneixement (CTC), l’objecte del qual és promoure la transferència del coneixement cientíﬁc generat a universitats i centres de recerca al teixit social i productiu. Innovació Tecnològica En aquest apartat el Govern ha treballat sobretot a enfortir la línia d’ajuts, ja que les empreses per si soles tenen interès a invertir en recerca i desenvolupament. No obstant això, a causa de la ﬁlosoﬁa d’objectius que imperen en el sector privat, a vegades, la inversió tecnològica pot perdre pes en el global de la inversió, i per tant, cal impulsar i facilitar línies de recerca en els diferents sectors empresarials. Percentatge de despesa empresarial en R+D respecte al PIB Font: INE i Idescat. Elaboració Pròpia (2006) 2001 2002 2003 2004 0,7 0,81 0,85 0,89 2 ES 0,53 0,58 0,61 0,62 1 UE-25 1,26 1,24 1,23 1,22 0 US 1,98 1,86 1,79 2,46 CAT 2001 CAT 2002 ES UE-25 2003 US 2004 NL Així l’Acció del Govern ha estat la següent: • Inversió de més de 100 M€ adreçats a prop de 1.500 projectes d’R+D+I empresarials per al període 2004-2006 per tal d’insistir en la necessitat de la millora tecnològica i d’incorporació del coneixement al teixit industrial de Catalunya. En el 2004-2006 s’han multiplicat per 5 les ajudes a empreses respecte al període 2000-2003. • Celebració del Fòrum de la Innovació 2005. El Fòrum és l’esdeveniment de referència en l’entorn empresarial català en temes d’innovació, ja que aplega més de 1.800 empresaris, emprenedors i agents implicats en el procés de la innovació. Les noves polítiques Els Centres de R+D+i El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 s’estructura en 10 programes d’actuacions, d’entre els quals destaca el Programa de Centres i Infraestructures de recerca. Aquest programa s’entén com la necessitat de considerar a d’altres agents a més de les Universitats com a impulsor de la recerca a Catalunya. El programa s’inspira en el model dels països més competitius, on el teixit investigador està format per una trama d’universitats, instituts i centres públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de certs sectors i certes disciplines cientíﬁques. Objectius: • Impulsar els canvis estructurals, d’organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya. • Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats. • Implantar un model de ﬁnançament lligat a l’avaluació de resultats de recerca. • Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia. • Aconseguir que els centres de R+i siguin reconeguts a la UE. Les Accions prioritàries del Programa són: Creació de la Xarxa de Ciència i Tecnologia de Catalunya (XACIT). Dins de la pàgina Web del Departament d’Educació es pot disposar d’una base de dades amb la informació de tots els centres de recerca de Catalunya. http:// www10.gencat.net/dursi/ca/re/directori_r_d.htm Potencia i crear Centres de Recerca, en estreta col·laboració amb les universitats , amb l’objectiu d’assolir una dimensió institucional i un nivell cientíﬁc que els permetin competir en l’àmbit internacional. Crear i Consolidar la Xarxa de Parcs cientíﬁcs i tecnològics, que satisfacin les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya. Elaboració del Pla d’Infraestructures Cientíﬁques i Tecnològiques 20052010, que se centrarà en l’impuls dels equipaments i de les grans installacions que beneﬁciïn la competitivitat econòmica i el progrés cientíﬁc del país, aproﬁtant tant el potencial actual com les àrees tecnològiques de futur. Creació de l’Anella de l’Agroindústria, fruït d’una estratègia compartida entre el Govern Català, els governs locals, les Universitats i centres de recerca, els parcs cientíﬁcs i tecnològics i el sector empresarial. L’Anella de l’Agroindústria serà una aliança de tres centres: el Centre Tecnològic de Noves Tecnologies i Processos d’Alimentació (CENTA), a Monells-Girona; el Centre Tecnològic Agroalimentari (CTA), a Lleida, i el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut (CTNS) a Reus creats al llarg de l’any 2005. 144 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 145 �Les noves polítiques Creació de la Bioregió de Catalunya. La BioRegió de Catalunya és un nou model de desenvolupament regional que neix amb la voluntat de coordinar l’activitat en biotecnologia que es du a terme a Catalunya, principalment en l’àmbit de les ciències de la vida i agroalimentari . L’objectiu és consolidar Catalunya com a referent internacional amb una recerca d’excel·lència, un teixit empresarial competitiu i un sistema de transferència de coneixement sòlid i dinàmic. Creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), iniciativa de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El PRBB és una gran infraestructura cientíﬁca europea que genera coneixements d’alt nivell per desxifrar la base genètica i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. El PRBB funciona mitjançant la col·laboració de diversos centres de recerca públics i plataformes tecnològiques, amb la presència de destacats investigadors d’alt nivell, que han treballat en els millors centres internacionals. Creació del nou Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, que contribuirà al desenvolupament d’aplicacions dins el camp de la microelectrónica i la biomedicina. Futura construcció de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA), que permetrà reforçar la posició competitiva de la UE en matèria de grans instal·lacions tecnològiques, facilitar l’accés de les empreses del sud de la UE a una font de llum de sincrotró, millorar el potencial cientiﬁcotècnic de la UE, facilitar al sector manufacturer català i espanyol una gran installació cientíﬁca adaptada a les seves necessitats i interessos. 146 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 neix amb un objectiu quantitatiu molt ambiciós: assolir una xifra d’inversió en recerca del 2% del PIB català al ﬁnal del 2008. L’assignació pressupostària per a la Direcció General de Recerca va créixer l’any 2005 el 38%, i un 15,2% l’any 2006, unes quantitats que demostren el grau d’implicació del Govern en la potenciació de les polítiques de recerca. Tot i aquest esforç en recursos, hem de tenir en compte que la despesa en recerca té diverses components, i la component pública representa prop d’un terç del total. És per aquest motiu que les polítiques públiques tenen una capacitat d’incidència relativa en el resultat ﬁnal d’aquest important indicador, però tampoc s’ha d’oblidar que el Govern és la institució que pot invertir en recerca amb independència d’altres prioritats pròpies. El Pla de Govern 2004-2007 presenta un grau de compliment força positiu respecte a les principals actuacions previstes amb el Pla estratègic aprovat. S’ha observat un creixement del percentatge d’R+D sobre el PIB, que passat de l’1,09% l’any 2000, a l’1,34% l’any 2004. Podem parlar doncs d’un objectiu en vies d’assolir-se, ja que serà l’execució deﬁnitiva del Pla la que donarà la resposta respecte al resultat ﬁnal esperat. De fet, la inversió realitzada especialment en matèria de professionals i en infraestructures de recerca han d’encaminar la propera legislatura cap a increment continu del pes de la recerca i el desenvolupament en l’economia catalana, encara que el pas que s’ha realitzat en matèria d’R+D és molt important, i dóna les guies per assolir perfectament una inversió en recerca del 2% del PIB per a l’any 2008. Balanç Pla de Govern 147 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Punt de partida Preservar i potenciar el model comercial català és l’objectiu del Govern en matèria de comerç. El model comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes especíﬁc important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Cal destacar que aquest model comercial, a banda de la seva funció econòmica, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. Per tal d’assolir aquest objectiu, el Govern va ﬁxar dues línies d’actuació: 1 La dinamització i reordenació de les estructures comercials urbanes. 2 El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència. A més, el Govern, sensible amb la tradició ﬁraire catalana però conscient de la necessitat d’adaptació d’aquest sector als reptes del segle xxi, pretén treballar en la modernització de les ﬁres i promoure l’artesania. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dinamització i reordenació de les estructures comercials Pel que fa a la primera línia d’actuació, cal assenyalar el desplegament de les iniciatives següents: Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 18/2005 d’equipaments comercials • L’aprovació de la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials. En el quadre annex es poden trobar les principals característiques de l’esmentada llei, que impulsa un model comercial i de ciutat compacte, complex i socialment cohesionat. • Realització del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), que pretén consolidar un model de comerç urbà de proximitat, adequat a les necessitats dels ciutadans. El PTSEC preveu un creixement comercial total de 395.000m2. Concretament, contempla un increment de 132.000m2 de supermercats. • Dins el PTSEC es preveu l'aprovació deﬁnitiva dels programes d’orientació per a l’equipament comercial (POEC), que han de poder ser promoguts pels ajuntaments o per qualsevol altra entitat o persona interessada. • S’ha assolit un conveni amb Avalis Societat de Garantia Recíproca (SGR) per facilitar a les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya l’accés a crèdits tous amb avals garantits. • Adhesió de 19.000 comerços de Catalunya als programes de dinamització comercial impulsats pel Govern. El reforçament del marc d’igualtat en les condicions de competència Pel que fa a la segona línia d’actuació a què es feia referència anteriorment, cal dir que s’han acomplert les dues principals iniciatives que preveia el Pla de Govern 2004-2007: • El manteniment de l’impost sobre les grans superfícies comercials. La recaptació en aquesta matèria ha estat de 14 M€ l’any 2005, i la previsió per 2006 és de 14,4 M€. • Aprovació de la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, que té per objectiu la preservació del model comercial català. Els comerços podran obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Aprovació, a iniciativa del Govern, de la llei 8/2004 d’horaris comercials Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el Clima comercial urbà de Catalunya. El seu valor pel quart trimestre de 2005 va ser de 32,8% (percentatge net de respostes de percepció positiva del sector). Com es pot observar, la situació del sector és estable amb un percentatge baix d’enquestats que manifesten una marxa dolenta del negoci. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 En referència a la política de promoció de les ﬁres catalanes cal destacar l’esforç realitzat pel Govern en l’expansió de la Fira de Barcelona. En la ﬁtxa annexa es troben les característiques d’aquesta expansió. • Concessió d’ajuts per impulsar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials. Entre el 2004 i el 2006 s’hi van destinar 52,9 M€. 148 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 149 �Els compromisos estratègics Fira de Barcelona celebra cada any 80 salons amb 30.000 expositors i rep 3,5 milions de visitants. Té 15 salons que són referents a Europa i organitza el 75% dels grans salons industrials i professionals d’Espanya. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre els seu entorn geogràﬁc estima que és de prop de 2.000 M€, un 2,4 % del PIB de Catalunya. Això suposa que per cada euro que factura la Fira es genera un impacte econòmic de 18,2€ en el PIB català i, a més, la Fira crea al voltant de 41.000 llocs de treball entre els diferents sectors relacionats amb la seva activitat. Dades de l’estudi elaborat pels professors del IESE, José Luis Nueno, Pedro Videla i Antonio Agustín. La Fira de Barcelona és una de les infraestructures de referència de l’economia catalana. A part del seu efecte en la internacionalització i projecció de la imatge de Catalunya, suposa un volum d’activitat destacat i que incideix, mitjançant diverses variables, en la generació de riquesa del país. Per tal de seguir sent un instrument de l’activitat empresarial del nostre país, Fira de Barcelona va elaborar en el seu moment un Pla estratègic. • • • • Pla Estratègic de la Fira 2006-2015 Més creixement sobre la base de la innovació i la qualitat Captació de grans salons i congressos internacionals Impuls a la dimensió internacional Acabament del recinte de Gran Via i remodelació de Montjuïc El Projecte d’ampliació L’ampliació del recinte permet complir un dels principals objectius del Pla Estratègic i preveu situar la institució com una de les principals protagonistes de la gran plataforma internacional d’activitat econòmica de l’Àrea de Barcelona. L’any 2009, Fira de Barcelona ﬁnalitzarà les obres d’ampliació de les seves noves instal·lacions de Gran Via, situades a només 2,5 km de Montjuïc, el recinte històric. Un cop ﬁnalitzat, el recinte de Gran Via tindrà un total de 240.000 m2 d’exposició repartits en 6 pavellons i més de 5.000 places d’aparcament. Les obres hauran tingut un cost total de 942 M€. Aquest fet el converteix en el segon recinte ﬁral més gran d’Europa. Els 355.000 m2 totals que disposarà la Fira l’any 2009 permetran realitzar una millor gestió del calendari ﬁral i obtenir una major capacitat per acollir nous esdeveniments, a més d’afrontar els nous reptes de creixement i millorar l’eﬁcàcia com a element clau per al posicionament nacional i internacional de les empreses. La línia 2 connectarà l’aeroport amb tots els recintes de Fira de Barcelona A més, per tal de garantir el creixement de Fira de Barcelona, el Govern de la Generalitat preveu l’ampliació de la Línia 2 del metro, que permetrà la connexió del centre de la Ciutat amb els dos recintes de la Fira i amb l’Aeroport. Aquesta ampliació serà possible gràcies a l’aproﬁtament del túnel previst per la Línia 9. D’aquesta manera, els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a la plaça d’Espanya i Fira 2 a la Gran Via) estaran connectats alhora amb el centre de la ciutat i l’aeroport. 2005 i 2006, anys excepcionals Els magníﬁcs resultats econòmics assolits el 2005 han representat la xifra més elevada d’ingressos de la història de la institució, amb 103,7 M€. Ha estat un any d’innovació amb nous salons que s’han celebrat per primera vegada i molt destacats, especialment, pel seu volum i impacte econòmic i mediàtic. Aquesta tendència positiva es manté clarament en el primer semestre de 2006. Hi ha un fort creixement dels ingressos, amb un excel·lent comportament dels salons propis (per exemple, de Hispack, Alimentaria, Motoh!BCN i Turisme), que han superat els millors registres del seus historials, i un destacat èxit dels salons externs i congressos, com ha estat la primera edició de 3GSM, amb 56.000 visitants, i les dues últimes edicions de Bread & Butter Barcelona, en les quals la convocatòria ha superat, amb els seus 48.800 de l’edició de gener i els 53.774 de la recent edició de juliol, les seves previsions més optimistes. Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell d’Administració de Fira 2000 SA, es compromet a aportar 85 M€ durant el període 2006-08 per a les obres d’ampliació. Tanmateix, s’impulsa la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 M€ i un altre per al ﬁnançament de les obres. Amb aquest suport, el Govern català dóna una empenta deﬁnitiva a l’ampliació de la Fira de Barcelona per tal de situar-la en el primer nivell europeu i potenciar el seu lideratge. 150 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 151 �Les novetats legislatives Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials Objectiu La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, vol fomentar un sistema de distribució eﬁcient que asseguri l’aprovisionament dels consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de distribució. També pretén la modernització del model de comerç urbà, com a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial, així com la introducció de noves mesures per evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la competència entre les petites, les mitjanes i les grans empreses. La Llei d’Equipaments Comercials té per objecte preservar la funció que el comerç exerceix a les ciutats. En aquest sentit, s’impulsa un model comercial: Balanç Cal assenyalar que l’activitat del Govern s’ha distingit especialment pel desenvolupament de lleis i plans d’actuació que garanteixen el manteniment del model comercial català. Caldria, però, treballar més en la modernització de ﬁres i en la promoció de l’artesania com a complement de suport al teixit comercial de Catalunya. Per tant, es pot aﬁrmar que l’acció de govern encaminada a potenciar el model comercial català es pot considerar un objectiu en vies d’assolir-se. • Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. • Complex, combinant l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis. • Cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. A partir d’aquest nou model d’urbanisme comercial, la Llei té per objecte reforçar el model de comerç millorant el concepte de concentracions comercials per regular el creixement d’aglomeracions comercials perifèriques mitjançant un sistema d’agregació. La llei estableix exempcions, a l’hora d’estar situades en la trama urbana consolidada, per als tipus d’establiments següents: • Els grans establiments dedicats a la venda d’automòbils, maquinària, material de construcció, articles de sanejament, ferreteria i bricolatge i centres de jardineria, quan tenen una superfície de venda > a 2.500 m2. • Els ubicats dins d’estacions de tot tipus de transports de viatgers. • Els localitzats en municipis situats a menys de 15 Km d’un pas fronterer. • Els que s’ajustin als requisits previstos a la disposició addicional sisena de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i a la disposició transitòria sisena del present projecte de Llei. • Els centres comercials de fabricants. 152 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 153 �Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat Punt de partida El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana (representa un 11% del PIB) i un factor cabdal de projecció exterior del país. L’objectiu del Govern en aquesta matèria ha estat consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat, i que alhora valorés l’atractiu dels elements propis del país com la cultura, la història, la gastronomia o el paisatge. Per tal d’assolir aquest objectiu en el Pla de Govern 2004-2007 es van plantejar 3 línies d’actuació principals: 1 El desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible creixement del sector en un marc d’equilibri territorial i de sostenibilitat 2 la remodelació de la política de promoció dels recursos i de les demarcacions turístiques de Catalunya 3 la conﬁguració d’una administració turística reformada, més participativa i oberta, i un sistema de ﬁnançament més adequat Desenvolupament de l’Acció del Govern El mercat turístic català ha evolucionat positivament en els darrers anys: • El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rere any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324 mil turistes l’any 2002 a 14.680 l’any 2005 (increment de més del 19%). Les darreres dades relatives a gener-juny 2006 indiquen una presència de 6.504.424 turistes estrangers a Catalunya. • D’altra banda, l’estada mitjana ha experimentat un certa tendència a la baixa, ja que s’ha passat de 8,5 dies el 2002 a 7,8 el 2005. S’ha d’assenyalar que aquesta disminució s’explica especialment per la gran ampliació de l’oferta de vols de baix cost i per l’increment dels punts d’arribada, gràcies al desenvolupament dels aeroports de Reus i de Girona. Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, Elaboració Pròpia 14.500 14.000 S’ha elaborat el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, que esdevé el primer instrument de planiﬁcació turística del Govern 1 Establir les bases de futur del model turístic de Catalunya. 2 Fixar un marc de referència tant per al sector públic com el privat. 3 Determinar i ordenar els objectius i les directrius de la política turística del Govern de la Generalitat. Administració turística reformada Pel que fa a la reordenació de l’administració del sector turístic, el Pla Estratègic del Turisme preveu la creació d’una nova estructura organitzativa: l’Agència Catalana de Turisme. La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català i tindrà encomanades les funcions següents: Aprovat el Projecte de Llei de l’Agència Catalana de Turisme, organisme que promocionarà Catalunya com a referent turístic internacional. • Reorganitzar la política de promoció dels recursos i demarcacions turístiques de Catalunya, amb una major implicació del sector privat en la promoció turística mitjançant la participació d’aquest en l’Agència. Concretament en el Consell de Direcció de l’Agència, a condició que participin en el ﬁnançament de la mateixa. • Reformar l’administració turística. L’Agència Catalana de Turisme substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya i donarà un nou impuls a la promoció de la marca Catalunya i de les diferents marques especíﬁques i segells de qualitat. El Govern ja ha aprovat el Projecte de Llei per a la creació de l’Agència Catalana de Turisme. Remodelació de la política de promoció Per desenvolupar la nova promoció turística, s’han posat en marxa mesures diferents: • Creació de l’Observatori del Turisme, primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Aquesta actuació forma part de l’Acord Estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana i garanteix la representació i la participació de tots els sectors implicats. Alhora, també s’ha posat en marxa el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística per a la gestió del coneixement turístic i la seva aplicació en la millora del sector de forma transversal, i, concretament, en la millora de la informació tant quantitativa com qualitativa de la demanda. • Potenciació de la Marca Catalunya, per fer-la reconeguda internacionalment i com un fet clarament diferencial. 13.500 13.000 12.500 12.000 11.500 2002 154 Balanç Pla de Govern Pla estratègic del Turisme de Catalunya Pel que fa a la primera de les línies d’actuació, s’ha acomplert la principal iniciativa que contemplava el Pla de Govern 2004-2007, que era l’elaboració del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya. Aquest és el primer instrument de planiﬁcació en què es dota el Govern en matèria de turisme. Aquest deﬁneix el model de turisme del país amb l’horitzó del 2010. La missió del Pla es pot concretar en els punts següents: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 • Impuls a la promoció turística directa en els mercats emissors mitjançant el desenvolupament i l’optimització de les capacitats productives del Consorci de Turisme de Catalunya, amb un increment del 89% del nom- Balanç Pla de Govern 155 �bre d’accions promocionals des de 2003 assolit amb només un augment del 10% d’estructura; la creació de 3 noves oﬁcines a l’estranger (Xina, Alemanya i Itàlia); i la conceptualització del missatge promocional sobre dues bases; territoris i productes. Cal assenyalar també que el Govern ha redactat el Decret d’Establiments de turisme rural, que ordena les característiques d’aquests establiments amb l’objectiu de garantir-ne una qualitat adequada per als clients. Alhora, regula el sector per situar-lo com a alternativa o complement econòmic a l’activitat pròpia del món rural. D’altra banda, convé assenyalar que s’ha incrementat un 86% el pressupost de creació de producte turístic relacionat amb el patrimoni històric i artístic de Catalunya. Balanç Les accions dutes a terme en matèria de turisme són les necessàries per garantir el desenvolupament d’un mercat turístic propi, amb possibilitats de creixement econòmic, basat en un increment de la demanda, així com en la millora de la qualitat de l’oferta. Per manca de temps, al llarg d’aquesta legislatura no s’ha pogut treballar amb més profunditat en temes com la qualitat de la oferta i la sostenibilitat del sector, així com la plena integració i respecte a l’entorn natural. Tanmateix, s’han iniciat moltes iniciatives de promoció turística. Tot i que queda feina a fer, s’han posat els fonaments per impulsar en un futur un turisme de qualitat. Per tant, es pot considerar que en matèria de política turística tenim un objectiu en vies assolir-se. Un nou impuls econòmic Comerç i Turisme 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida Punt de partida La Generalitat té competències en matèria de consum i és qui ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. El Pla de Govern 2004-2007 establia com a principal línia d’actuació la uniﬁcació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor mitjançant la creació de l’Agència Catalana de Consum (ACC). Desenvolupament de l’Acció del Govern Uniﬁcació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor Per complir aquest objectiu clar, uniﬁcar les organitzacions en defensa del consumidor, el Govern ha desenvolupat un nou òrgan de gestió: • Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC). L’agència ha assumit les funcions que ﬁns aleshores exercien l’Institut Català del Consum i la Subdirecció General de Consum. D’entre els seus objectius destaquen els de reforçar la capacitat d’inspecció, el de promoure el sistema arbitral de consum i el d’informar i formar els consumidors. Aprovació, per iniciativa del Govern, de la llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana de Consum A partir de la creació de l’ACC, s’han pogut dur a terme diferents actuacions per garantir un consum de qualitat: • Control i Inspecció del mercat. Més de 38.000 actuacions inspectores, a conseqüència de les quals s’ha retirat més de 1 milió d’articles. Imposició de 1.276 sancions, equivalents a 4,5 M€ en multes per incomplir la normativa en matèria de consum. S’ha incrementat la plantilla en 13 nous inspectors i en 3 nous instructors. Retirada de més d’un milió d’articles de consum defectuosos gràcies a més de 38.000 inspeccions • Mediació i Arbitratge. En aquest àmbit cal destacar l’important augment de les mediacions realitzades per la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC). El 2005 un 31% de les reclamacions presentades a l’ACC es van resoldre per aquest procediment, cosa que ha signiﬁcat un 26% d’increment respecte l’exercici anterior. Pel que fa a les reclamacions resoltes mitjançant arbitratge, aquestes van representar un 24% del total. • Formació i Informació al Consumidor. S’han atès més de 100.000 consultes entre els anys 2004 i 2005. S’han format més de 17.000 persones tant professionals com consumidors. 156 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 157 �Un nou impuls econòmic Societat del coneixement • Foment de la Defensa del Consumidor. S’han concedit una sèrie d’ajuts, per un import de més de 800.000€ per als anys 2004 i 2005, a diferents entitats sense afany de lucre dedicades a la defensa dels Consumidors. 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població Balanç La nova Agència Catalana de Consum (ACC) ja ha obtingut resultats remarcables, especialment pel que fa a l’activitat inspectora, la de mediació i la d’informació i formació. Punt de partida A més, s’ha treballat en desenvolupar les competències de l’ACC, garantint la qualitat del consum, mitjançant accions d’inspecció, de formació i de foment de la defensa dels drets dels consumidors. Es pot justiﬁcar el fet de dur a terme polítiques TIC des del punt de vista de la competitivitat de l’economia. O es pot fer des de l’òptica de la igualtat d’oportunitats i de l’equilibri territorial. També, si es vol, es pot parlar de les TIC com una manera de reforçar les polítiques socials tradicionals (salut, benestar, etc). Tots els arguments són vàlids: les TIC impregnen gairebé tots els espais de la vida de les persones, individualment i en societat. No obstant aquestes accions, cal fer encara molts passos per tal de garantir una defensa complerta i automàtica dels drets dels consumidors. Per tant, en política de consum, es pot concloure que el balanç és d’objectiu pendent d’assolir-se. És per això que el Pla de Govern preveia treballar per incrementar i fer arribar de manera uniforme al conjunt de la població l’ús de les TIC, i per això previïa tres línies d’actuació: 1 Potenciar l’oferta de serveis formatius i de serveis útils per fer més atractiva l’adquisició de coneixement TIC 2 Assegurar l’existència d’infraestructures TIC arreu de Catalunya 3 Impulsar la indústria catalana del sector Així com d’altres més institucionals, com l’adquisició de competències pròpies. Desenvolupament de l’acció del Govern En el termini de la legislatura s’han produït notícies molt rellevants. Per un cantó i en primer lloc l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de futur desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per deﬁnició, aquesta havia de ser una iniciativa no governamental, i per tant ha estat gestionada amb èxit per entitats del teixit social i cultural català, però ha fruït del suport del Govern i del decisiu vistiplau del Govern Central. Per un altre cantó, el canvi de seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i la seva arribada a Barcelona, després d’una demanda formal del Govern, entesa, reconeguda i tenaçment treballada pel Govern Central, han estat un exemple d’una certa nova concepció de model d’Estat, on Catalunya té un paper institucional reconegut. Els dos fets anteriors, tot i el seu pes especíﬁc, són tan sols elements favorables per a l’assoliment dels objectius expressats en el PdG, al voltant dels quals el Govern treballa a mig i llarg termini. El Govern, per primer cop, ha elaborat en aquesta legislatura dos Plans Directors. El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) i el Pla Director de Serveis i Continguts (PDSiC). Fins ara s’havien treballat només plans estratègics, dels quals no se’n donava compte del compliment i que no identiﬁcaven actuacions tangibles. Per primer cop es disposa d’instruments que marquen la pauta 158 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 159 �inversora i a través dels quals es pot dur a terme una política sistemàtica ﬁns al llarg termini. També s’han produït notícies menys positives, com el desplaçament fora de Catalunya de la direcció corporativa de l’operadora Auna, després de la seva compra per part d’Ono. Per altra banda, Al-pi, tot i començar a tenir resultats operatius i comercials positius, té encara un deute acumulat que li impedeix créixer. Pel que fa a les xifres bàsiques de penetració TIC en la societat, s’ha produït un creixement continuat però que encara no s’ha accelerat prou per reduir el diferencial que existeix amb els països comparables. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 60 58,3% 50 44,8% 64,2% 45,7% 65,2% 69% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 30 27,1% 51,6% 33,1% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 18,5% maig 2002 20 73,1% 78,4% 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 abril 2000 0 Infraestructures: una política territorial Les xarxes de telecomunicacions són ja una xarxa més de servei, amb l’obligació d’estendre’s en el temps més breu possible ﬁns a tots els municipis. Sense banda ampla, cobertura de telefonia mòbil, o senyal de televisió, és difícil que un territori es desenvolupi. És per això que a través del PDIT s’han dut a terme tot un seguit de tasques: Acord entre el Govern i Localret per constituir ITCAT, l’ens gestor d’infraestructures que impulsarà el desplegament de la xarxa on el servei sigui deﬁcient • L’acord amb Localret per constituir l’Ens gestor d’infraestructures ITCAT simbolitza la voluntat del conjunt de les administracions públiques catalanes d’impulsar el desenvolupament integrat d’infraestructures a Catalunya com a garantia d’equilibri territorial. Amb l’única voluntat d’impulsar l’oferta de serveis arreu, amb bona qualitat, i amb caràcter d’estricta neutralitat respecte de tots els operadors del mercat, es desplegarà progressivament de la xarxa amb especial atenció a les comarques on encara no existeix competència real entre operadores. ITCAT disposa ja d’un pla de desplegament i operació en aquest sentit. • El projecte Banda Ampla Rural, que proporciona accés a Internet per a tecnologies sense ﬁls via ràdio en els municipis on no hi arriba el servei ADSL, ha avançat prou per cobrir a hores d’ara en gran mesura les demarcacions de Lleida-Alt Pirineu i Tarragona-Terres de l’Ebre. A ﬁnals de juliol 2006 s’espera començar a cobrir signiﬁcativament les comarques de Girona i les comarques centrals. Aquest projecte es basa en una tecnologia puntera 160 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 (WiMax) i no només dóna bon accés a Internet sinó que també permet serveis de telefonia ﬁxa a llars que encara només podien tenir TRAC. Dades del Projecte Banda Ampla Rural S’han desplegat 79 Estacions Base (sistemes emetent des de torres, habitualment les mateixes des d’on s’emet el senyal de TV) de la xarxa del lot 1 (Lleida i Tarragona) que donen cobertura a 970 nuclis de població (59,8% dels possibles ) i 916.111 habitants (75,7% del total d’aquestes demarcacions) Està planiﬁcat el desplegament del lot 2 (Girona i Catalunya Central) per al ﬁnal del mes de juliol 2006. Hi ha una prova pilot al Pla de l’Estany en funcionament (2 Estacions Base) • La cobertura de la TDT en tot el territori està programada per estar llesta abans de l’apagada analògica del 2010, i ja s’han promogut els primers concursos per a la xarxa TDT de la CCRTV per assolir quotes de cobertura al voltant del 86% de la població. • S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions) I ﬁnalment s’ha dut a terme conjuntament amb les operadores una tasca mediàticament sorda però de clara importància, com és l’estudi per a l’ordenació de les estacions emissores de televisió i les torres de telefonia mòbil de 10 comarques, en l’àmbit rural, amb una proposta de minimització de l’impacte conjunt. Formació, serveis, dinamització Les polítiques de foment de les TIC són encara, com es deia, molt necessàries. La Generalitat disposa per sort, conjuntament amb el món local en molts casos, d’una xarxa d’equipaments per a aquesta ﬁnalitat: els telecentres. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). Aquesta xarxa opera com a tal, generant iniciatives que es comparteixen i aprofundint en el coneixement conjunt de les polítiques de dinamització local. El Govern, a més, ha subvencionat, en el marc d’una convocatòria pública amb un import d’1 M€, els ajuntaments i les entitats que duguessin a terme projectes de formació digital: Estudi per a l’ordenació de les torres de telefonia mòbil de 10 comarques d’àmbit rural Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 0 Relació de projectes de formació digital Ajuntaments i Consells C. Entitats sense afany de lucre Total Nombre d’entitats Nombre de cursos 93 423 57 322 150 745 És interessant també esmentar, com a política de foment, que s’ha subvencionat 5.000 estudiants universitaris en la compra d’ordinadors portàtils. Finalment, cal esmentar que el Govern ha estat treballant en la deﬁnició d’un projecte pel qual els ciutadans puguin obtenir de manera massiva un certiﬁcat de capacitació en TIC, després d’adquirir els coneixements necessaris. Aquest certiﬁcat seria una eina útil per a les empreses i per als ciutadans, que serien conscients del nivell objectiu en TIC que tenen. Balanç Pla de Govern 161 �Treball amb les empreses i el teixit productiu Amb la vocació d’iniciar unes dinàmiques econòmiques positives que donin lloc a enfortir el teixit empresarial TIC a Catalunya, s’ha constituït el projecte TecnoRegió, participat per administracions, universitats i empreses, que determinarà en breu la fórmula per la qual constituir un pol o clúster de indústria TIC al voltant de projectes concrets. Aquesta iniciativa és complementària de l’existència d’un Centre Tecnològic de les empreses TIC, que també s’ha promogut. En aquest centre les empreses que fan R+D+i poden obtenir suport a la seva tasca. Té sentit treballar en aquesta direcció ja que es constata l’èxit de la primera edició de la ﬁra de telefonia mòbil 3GSM World Congress, la primera ﬁra del seu sector a escala mundial, i per a l’establiment de la qual el Govern va treballar activament. La presència exitosa de les principals companyies del sector, i de 50.000 visitants de 190 països diferents, assenyala l’atractiu potencial de Catalunya i de la seva capital en una indústria que ja treballa a escala global. Un nou impuls econòmic Societat del coneixement 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Punt de partida Catalunya compta amb un sistema universitari de llarga tradició i reconegut prestigi. Les universitats catalanes han contribuït de manera decisiva a la formació del creixement econòmic del nostre país tant a través de la formació del capital humà com a través de la recerca. Ara que la majoria dels països europeus estan immersos en la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que ha de permetre l’homogeneïtzació dels estudis universitaris dels països impulsors que depassen l’àmbit de la mateixa UE, Catalunya ha d’assegurar-se un model universitari de qualitat i competitiu, per tal de poder ser una de les societats del coneixement rellevants de l’Europa del futur. Balanç El Govern és conscient que en una tasca de tant abast, s’han posat tan sols els fonaments en aquesta legislatura d’una política en TIC que de segur demana ser intensiﬁcada. Amb els Plans Directors aprovats s’han assenyalat les vies sobre les quals promoure les actuacions. S’ha dut a terme segurament la tasca més feixuga, que ha promogut l’entesa institucional amb el territori i la constitució de complicitats amb el teixit econòmic i social. Així doncs el Govern considera que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se tot i que l’horitzó d’assoliment encara no és a prop. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que un dels punts claus a l’hora de treballar en l’àmbit de l’Educació era garantir un Sistema universitari Català de Qualitat i Competitiu. A partir d’aquestes premisses, el Govern va deﬁnir els eixos d’actuació següents: 1 Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior 2 Millores en el Finançament Universitari 3 Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Desenvolupament de l’Acció del Govern Adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior En relació amb el sistema universitari, una de les tasques desenvolupades més important té a veure amb l’adaptació de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), previst per al 2010. Davant d’aquest repte, les accions que s’han portat a terme han estat les següents: • Inici el curs 2004-2005 del Pla Pilot d’Adaptació de les titulacions i actualment ja són 48 titulacions de grau i 16 màsters els oferts amb les titulacions adaptades, amb més de 4.600 estudiants implicats. El curs 2005-2006 es posa en marxa una segona edició del pla amb 34 noves titulacions de grau i 2 màsters que eleven a més de 12.000 els estudiants que participen en titulacions adaptades a l’EEES. La internacionalització de les universitats catalanes passa per l’adaptació de les seves titulacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior • Igualment s’ha aprovat la programació universitària per al curs 20062007 en què s’implantaran 154 nous màsters oﬁcials, tots ells adaptats a la nova estructura dels estudis que dimana de l’Espai Europeu d’Educació Superior. 162 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 163 �• Igualment des del curs 2004-2005 ja es pot sol·licitar l’expedició del Suplement Europeu del títol, de manera que es facilita la mobilitat dels estudiants en garantir una major transparència sobre els estudis cursats. S’ha posat en marxa l’Oﬁcina de l’espai europeu del coneixement, que té com a objectiu principal integrar les universitats, centres de recerca i agents socials als espais europeus d’educació superior i recerca. Accés universitari gratuït pels majors de 64 anys, persones amb discapacitats i víctimes del terrorisme • Entre les mesures previstes en la concepció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’aprenentatge al llarg de tota la vida és un dels elements bàsics. És per això que s’ha treballat per fer més senzill l’accés universitari a diferents col·lectius (millores en l’accés des de la formació professional i per als majors de 25 anys, i gratuïtat per als majors de 64 anys, per a les persones amb un grau de discapacitat a partir d’un 33% i per a víctimes o familiars d’actes terroristes). S’ha signat un conveni entre la Generalitat i les universitats catalanes per establir el procediment mitjançant el qual es formalitza el reconeixement de crèdits entre els cicles formatius de grau superior de la formació professional especíﬁca i els estudis universitaris. • En temes de foment dels Intercanvis Europeus, s’ha complementat l’ajuda de la Beca Erasmus, amb un suplement global de 1,8 M€ per al període 2004-2006. A més, en aquest mateix període, s’ha dotat de 400.000€ per facilitar l’acolliment i la integració d’estudiants europeus al nostre país i a la nostra llengua. • En l’àmbit de la internacionalització del sistema universitari català i amb l’objectiu clar d’augmentar la seva qualitat i competitivitat, una altra ﬁta assolida important és la constitució de l’Euroregió Universitària. Una trentena d’universitats i els responsables de la política d’educació superior i de recerca dels governs del Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, les Illes Balears, el Migdia Pirineus i Catalunya han constituït l’Euroregió universitària, que estableix un lligam entre l’ensenyament universitari, la recerca, la innovació i el desenvolupament econòmic que ha de permetre que aquesta zona ocupi un paper destacat en l’espai europeu de recerca del sud d’Europa. El ﬁnançament universitari ha augmentat considerablement i l’èmfasi en el territori i en la distribució dels recursos ha estat molt important Millores en el Finançament Universitari Augmentar la qualitat i competitivitat requereix incrementar els recursos destinats a les universitats públiques. És per això que el ﬁnançament universitari ha experimentat les modiﬁcacions següents: • Increments pressupostaris d’un 9,7% l’any 2004, d’un 10,8% l’any 2005 i d’un 11,2% l’any 2006 (796,9 M€). Gràcies a aquests increments, el ﬁnançament a les universitats públiques catalanes assoleix els 6.000€ anuals de mitjana per alumne equivalent a temps complet sobrepassant amb escreix el compromís de l’Acord del Tinell (5.000€), a la vegada que s’han escurçat les diferències entre universitats (aproximadament de 1.800€ a 1.400€). • Amb l’aprovació de la Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, s’ha volgut donar suport al rol estratègic que juguen les universitats en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la respectiva zona geogràﬁca d’inﬂuència. Aquesta llei esdevé un instrument ﬁnancer i de cohesió territorial per incentivar el manteniment 164 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 d’estudis i centres universitaris, així com de centres de suport o associats per tal de consolidar els efectes positius que origina la seva existència en el territori. • Promoció de la presència de centres d’educació superior en tot el territori mitjançant el suport ﬁnancer a les universitats privades promogudes per administracions públiques i a les corporacions locals de les quals depenen centres universitaris per tal de contribuir a les despeses econòmiques que el manteniment d’aquests centres suposa per a aquestes corporacions locals, reconeixent amb aquest fet, la importància per al desenvolupament econòmic i social del sistema universitari. Aquestes ajudes han representat en el conjunt dels anys 2004-2006 una xifra de 15,1 M€. Creació del Campus territorial de les Terres de l’Ebre que permet potenciar la diferència territorial i especialització dels campus. Aquest Campus oferirà estudis d’Infermeria, Ciències Empresarials i Turisme. • En la mateixa línia de contribuir al reequilibri territorial s’ha atorgat prop d’1 M€ en ajuts per als estudiants de l’Alt Pirineu i Aran, per donar resposta a la necessitat de facilitar l’accés a la universitat, en igualtat d’oportunitats, de la població catalana. Promocionar el Professorat i millorar la qualitat docent Impulsar la qualitat docent així com millorar la carrera professional dels diferents estaments universitaris és una altra acció prioritària prevista. Així s’han realitzat les activitats següents: • Contractació estable de professorat mitjançant el Pla Jaume Serra i Húnter, que pretén estimular una política de qualitat per a la contractació estable del professorat que cobreixi dèﬁcits estructurals i impulsi àmbits d’especial interès. En el marc del pla, les universitats catalanes al llarg del període 2004-2006 hauran contractat un total de 270 professors, el 50% de les retribucions i el 100% de les càrregues socials dels quals van a càrrec de la Generalitat. Es contracten 270 professors amb el Pla Jaume Serra i Húnter • II Programa per a la promoció de Professorat Universitari Català, amb un augment important dels complements retributius per mèrits docents en base a una avaluació prèvia de les universitats. Així mateix es preveu que entrin en vigor, amb caràcter general, els complements retributius del personal per mèrits docents, de recerca i de gestió. El conjunt d’aquestes actuacions sumen un import total de 4,5 M€. • Acord entre les universitats, el govern i els sindicats pel qual els increments retributius del personal docent de les universitats s’equiparen als del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat. Pel que fa al funcionament intern de les universitats s’ha deﬁnit i concretat el pla d’actuació de la Inspecció universitària que té com a ﬁnalitat impulsar la supervisió i el seguiment del sistema universitari per millorar-ne l’eﬁciència. Balanç Pla de Govern 165 �Balanç Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca El sistema universitari català ha iniciat el seu procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i amb iniciatives com el suport als programes de mobilitat o l’Euroregió s’ha desenvolupat el seu procés d’internacionalització. 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari Pel que fa al ﬁnançament, d’una banda s’han incrementat els recursos destinats a les universitats i, de l’altra, s’ha impulsat l’acció territorial dels centres universitaris i el seu impacte sobre l’entorn de forma que ha contribuït al reequilibri territorial. Punt de partida Les convocatòries del Pla Serra i Húnter han permès l’augment de la contractació de nous professors estables i s’han millorat les condicions laborals del professorat. En els darrers 25 anys, coincidint amb la nostra integració a la Unió Europea, el sector primari català s’ha vist immers en una ràpida i profunda transformació. Tant l’entorn econòmic, com el social i tecnològic i, de manera molt especial, les tendències del mercat, han suposat canvis molt signiﬁcatius per a la nostra agricultura, ramaderia i pesca. En els propers anys, cal garantir les actuacions encaminades a millorar la qualitat universitària, continuar el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior i dotar als centres de recursos per ser competitius en l’entorn universitari europeu. Aquests nous escenaris, però, poden suposar també noves oportunitats per al sector. Disposem d’un sector productor i transformador de primer ordre a potenciar, així com d’un reconeixement cada cop més clar del paper multifuncional que exerceix l’activitat agrària com a garant de qualitat de vida, d’equilibri territorial i protecció i conservació mediambiental. Una vegada presentats els resultats de l’Acció del Govern en matèria d’Universitats es pot concloure que aquest apartat és un objectiu en vies d’assolir-se. Des del Govern s’ha treballat en aquesta línia, desenvolupant una sèrie de polítiques que han fet possible que el món rural faci front a aquests nous reptes amb garanties. Les principals línies d’actuació han estat les següents: 1 La sostenibilitat del territori agrari 2 Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic 3 Millorar la competitivitat del sector 4 La Reorganització Administrativa per fer de l’administració agrària una eina més participativa entre Govern i Sector. Desenvolupament de l’Acció del Govern Prèviament a l’explicació de les accions dutes a terme per part del Govern, cal assenyalar que anteriorment el Govern tenia una política reactiva a problemes i incidències relatives al món rural, amb una manca de planiﬁcació de projectes estructurals que fessin front a problemàtiques del sector, que s’han anat agreujant amb els anys. De les quatre línies d’actuació presentades, desenvoluparem les tres primeres. 166 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 167 �La sostenibilitat del territori agrari El respecte al territori en el món rural sembla que hagi de ser automàtic a la pròpia activitat. No obstant, un mal ús dels recursos naturals, especialment de l’aigua, pot afectar negativament tant al territori com a l’activitat agrícola. És per això que en matèria de sostenibilitat territorial agrària, el Govern ha realitzat les actuacions següents: A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha d’obres en execució. • Més de 170 milions d’euros destinats a regadius pel període 2004-2006, d’entre els que destaquen l’Algerri-Balaguer, Garrigues Sud, Segrià Sud, Aldea Camarles i la Terra Alta. El ple desenvolupament d’aquests 6 regadius suposarà la transformació en reg de gairebé 105.000 ha del territori català. A data d’avui, disposem de 19.878 ha d’obres en regadius acabades i 41.632 ha en execució. El Canal Segarra-Garrigues, que beneﬁciarà més de 70.000 hectàrees de terreny a Lleida ja ha començat a executar-se • El Canal Segarra- Garrigues, per la seva magnitud, requereix una menció especíﬁca. Transformarà en regadiu més de 70.000 ha de 75 municipis de sis comarques de l’interior de Catalunya. Aquesta és la infraestructura agrària de major abast a Catalunya, amb un pressupost total de 1.102M€, que ja ha començat a executar-se: El 14 de juny de 2005 s’aprovà, a través de l’ICCA, un aval de 17M€ que desbloqueja l’inici de la construcció del primer tram del canal. Millorar la competitivitat del sector Un altre punt molt important dins del món agrari és la indústria agroalimentària, que representa un 17% del complex industrial de Catalunya. Aquest és el primer sector industrial en vendes netes, seguida de prop pel sector de la indústria química i per la fabricació de materials de transport. Davant d’aquest pes signiﬁcatiu, des de la conselleria s’ha actuat en les parcel·les següents: la recerca i la competitivitat del sector. A continuació es disposen les accions més destacades: La indústria agroalimentària, representa un 17% en el complex industrial de Catalunya. En matèria de recerca Consolidació de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) amb un pressupost destinat per part de DARP d’11 M€. • Signatura del Conveni Marc per impulsar accions que enforteixin i incrementin les activitats d’R+D+I a les comarques lleidatanes focalitzades en la UdL i a la ciutat de Lleida. • Creació del Parc Cientíﬁc i Tecnològic Agroalimentari de Lleida en el marc de l’anella de l’agroindústria de Catalunya (Girona, Lleida i Reus). • Creació de la fundació Centre UdL-IRTA. • Constitució del Centre d’Agrogenòmica: el Laboratori CSIC-IRTA. Estan ja licitades les obres del primer tram del canal principal i estan endegades les obres de la xarxa de distribució en els sectors 1 i 12. Recentment s’ha aprovat el projecte d’execució de les obres de la xarxa de distribució de regadiu del sector 2, obra civil de l’ estació de bombament. Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya El Congrés del Món Rural ha promogut en poc més d’un any més de 300 actes públics de participació per tot el territori i han mobilitzat unes 14.000 persones • Durant el període 2004-2006 s’han invertit 66M€ en l’arranjament de 520Km de camins a tot Catalunya. A més, hi ha una inversió prevista en redacció de projectes de 15M€ que es preveu es puguin començar a contractar entre la tardor de 2006 i principis de 2007. I està en elaboració un Pla de camins en base a peticions de le sdiferents comarques catalanes. Tornar al món rural el prestigi i el seu paper estratègic Un element clau per preservar el sector agrari és el seu reconeixement per part de la resta de la població. La sensibilització dels ciutadans sobre el pes estratègic que té el món rural en la preservació de tradicions, de garant del territori i d’un sector econòmic on la qualitat és el factor més important, és un pas més per consolidar el món rural. A partir d’aquestes premisses, el Govern ha desenvolupat per primera vegada a Catalunya: • El 1er Congrés del Món Rural de Catalunya, les conclusions del qual apunten que el món rural i l’agricultura catalana són avui una oportunitat de futur per al conjunt de la nostra societat. • L’establiment dels Pactes Territorials, emmarcats dins el CMR, com un instrument de concertació encarregat de concretar l’estratègia general de desenvolupament rural a 15 zones que abracen les 41 comarques catalanes. Aquests Pactes Territorials han permès la participació de tots els agents socials per establir les estratègies del nou Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 (PDR) que ara s’està redactant i s’ha de presentar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) abans de ﬁnals d’any. 168 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Signatura d’un conveni per convertir la Torre Marimon en una Centre Experimental de l’IRTA. • Creació del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics), del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA), entre d’altres iniciatives que s’han vingut a sumar a les ja existents ( CREAF, CReSA, UdL-IRTA, Mas Badia). Creació del Parc Cientíﬁc i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que s’emmarca en l’anella de l’AgroIndustria. • D’altra banda, el DARP ha contribuït al desenvolupament de les TIC al món rural a través del seu PORTAL RURALCAT, que ha viscut un important increment de persones adscrites al llarg del darrer any, arribant a més de 6.300. En matèria de competitivitat • Dins el marc de l’Acord per la Competitivitat que s’ha subscrit entre el Govern i el conjunt d’agents socials i econòmics , s’ha presentat el Pacte Estratègic pel Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya, un pacte orientat a posar en valor de l’aportació del sector primari al desenvolupament econòmic del territori, i a impulsar les polítiques adients que han de garantir la seva competitivitat en una economia globalitzada. • Les cooperatives agràries són fonamentals al món rural perquè la seva rendibilitat socioeconòmica és clau en l’equilibri territorial del país. El Pla de Modernització i Concentració de cooperatives esdevé per tant un element clau per assegurar-la. Durant aquesta legislatura el Pla ha beneﬁciat 39 cooperatives amb una subvenció total de més de 6.5M€ que generarà un inversió de més de 14M€. Aquest mes de juliol, s’ha aprovat a més, destinar més de 17M€ per ﬁnançar la pròrroga de l’esmentat Pla per al període 2006-2008. Els ajuts concedits pel Pla de Modernització i Concentració de Cooperatives al llarg d’aquesta legislatura, generaran una inversió de més de 14M€. Balanç Pla de Govern 169 �Aprovats un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ i una inversió en l’agroindústria catalana pel valor de 889M€ Aquests 17M€ permetran completar les actuacions previstes i ﬁnançar uns 50 nous plans d’actuació per al foment de la integració cooperativa, els quals beneﬁciaran 10.000 empresaris socis de cooperatives. • Amb l’objectiu de fomentar i impulsar la innovació i la millora en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, s’han aprovat un total de 997 projectes, amb un ajut total de 146M€ que han comportat inversions en l’agroindústria catalana pel valor de 889 M€. Durant la present legislatura l’Institut Català del Crédit Agrari ha concedit 25 préstecs per un import global de més de 18M€. • Paral·lelament, els préstecs atorgats per l’Institut Català del Crédit Agrari en el període desembre 2003- juliol 2006 a la agroindústria i comercialització de productes agraris ha estat de 25 préstecs per un import global de 18.316.191,66 €. Els Contractes Globals d’Explotació són una aposta per polítiques adaptades a cadascun dels nostres territoris, a cadascuna de les nostres explotacions • Els Contractes Globals d’Explotació (CGE) s’estendran a partir de 2007 per tot Catalunya amb l’objectiu de mantenir les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però incorporant línies d’acció social i mediambiental que seran beneﬁcioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. Degut a la innovació que representa aquesta fórmula de ﬁnançament, s’adjunta una ﬁtxa tècnica amb més detalls. La llei de contractes de conreu té com a objectiu facilitar l’augment de dimensió de les explotacions agràries per tal de millorar-ne la competitivitat • El projecte de Llei de contractes de conreu, aprovat pel Govern, amb l’objectiu d’afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la dimensió de les explotacions, facilitar l’accés a la propietat i evitar l’abandonament de la terra. Portat al Consell Consultiu per CiU en un intent d’endarrerir la seva aprovació, ha estat declarat plenament constitucional pel mateix. 222M€ destinats a garantir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries • Per tal d’afavorir el relleu generacional i la modernització de les explotacions agràries, el DARP ha aprovat gairebé 8.500 ajuts per a inversions en plans de millora i uns 2.700 ajuts de instal·lació de joves agricultors per un import total de 222 M€. • Aprovació del Decret de desenvolupament de la Llei de qualitat agroalimentària, que regularà els distintius d’origen i qualitat, l’artesania alimentària i l’Inventari de productes de la terra. I crearà dos registres: el de distintius d’origen i qualitat i el d’entitats de control i certiﬁcació La diferenciació per la via de la qualitat és l’estratègia que permet millorar la nostra competitivitat a partir de produccions de gran valor afegit • Impuls d’actuacions en l’àmbit de la promoció d’aliments amb distintius de qualitat. A data d’avui disposem d’11 Denominacions d’Origen, 6 Denominacions d’Origen Protegides, 6 Indicacions Geogràﬁques Protegides i 13 Marca de Qualitat. Al llarg de la legislatura han estat aprovades més de 74 actuacions de foment de certiﬁcacions de qualitat per un import total de més de 1,8M€. • Per la seva banda, el DARP a través de l’INCAVI, també ha dut a terme actuacions per a promocionar els vins catalanas amb Denominació d’Origen: ha estat present a les ﬁres de London Wine, VINEXPO (Burdeus), Prowein a Alemanya, a l’EXPO AICHI (JAPÓ), a Alimentària i al Saló Barcelona Degusta. I Ha dut a terme anualment campanyes publicitàries de promoció dels vins catalans de qualitat “Tasta la diferència” i “Destapa el millor de tu mateix”. Així mateix, i a nivell formatiu, destaquem l’ads- 170 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 cripció de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells al DARP • Plans de reconversió sectorial. Des del departament s’han desenvolupat mesures concretes per tal de regular sectors productius en crisi: Aprovació i publicació del Registre de plantacions de fruita dolça de Catalunya amb una superfície total inscrita de 52.063,58 ha. Posada en funcionament dels Plans de Reconversió de les plantacions de fruita dolça a partir de la campanya 2005/06. El total de plans presentats ascendeix a 211 per a una superfície total de 3.602,28 ha. I presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya Presentació de la prova pilot d’implantació de la targeta vitícola de Catalunya • La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de fer el titular d’una explotació agrària. També amb la DUN es poden activar i sol·licitar els drets d’ajut a Pagament Únic, essent aquest 2006, el primer any en què s’ha posat en marxa aquest pagament. • Ja s’han activat els drets de Pagament Únic de 59.600 titulars. Prèviament, durant la campanya 2005, es van comunicar les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • A més, dins el marc de la DUN, s’han gestionat anualment més de 82.000 expedients de primes agrícoles per un import de més de 140M€. Així mateix, pel que fa a les primes ramaderes, es gestionen més de 15.000 expedients per un import total de gairebé 91M€. Aquest 2006 ha estat el primer any en què s’ha posat en marxa el Pagament Únic. Ja s’han activat els drets de 59.600 titulars i s’han comunicat les hectàrees i els imports de referència a 70.000 productors. • Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals (arròs, fruits secs, agricultura ecològica i integrada, prats i pastures, ramaderia ecològia), essent novetat la línia de millora de pastures en zones de muntanya amb ramaderia equina. Destinats així mateix, més de 17 M€ per a actuacions de foment de l’agricultura ecològica (56.368 ha) i de ramaderia ecològica (332 explotacions). I en relació a les Agrupació de Defensa Vegetal (ADV), durant aquesta legislatura s’han aprovat un total de 217 expedients que suposen un ajut superior als 3,4M€. Destinats més 38M€ en ajuts agroambientals, 17M€ per a actuacions de foment de l’agricultura i ramaderia ecològica i més de 3,4M€ a les Agrupacions de Defensa Vegetal • En l’àmbit ramader, aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. Aprobada la Llei de contractes d’integració ramadera de Catalunya i creació de la Junta Arbritral de Contractes d’Integració. • Implementació del Sistema de Pesatge i Classiﬁcació de Canals Porcines que introdueixi claredat i transparència en les relacions i transaccions entre els agents del sector torcí. • Iniciada la tercera fase del programada de lluita contra l’Aujesky. L’objectiu és declarar Catalunya indemne d’Aujeszky a ﬁnals de l’any 2007. • S’ha de remarcar la voluntat de resoldre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes. Creació del consorci GESFER i del primer Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO). Important pas endavant en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i de les bones pràctiques agràries. GESFER i el Centre de Gestió integral de Residus Orgànics (GIRO) són l’aposta del Govern per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes Balanç Pla de Govern 171 �Millora de l’eﬁciència i l’estalvi energètic Signatura d’un acord marc entre el DARP i l’ICAEN per a la promoció de l’estalvi i l’eﬁciència energètica en l’agricultura. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques A la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000 Hi ha hagut un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. El Govern ha posat al dia la regularització i el pagament del Pla de Recuperació de les oliveres gelades: Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantiﬁcat en 81M€. 172 Balanç Pla de Govern Resolució d’incidències A més d’aquestes accions planiﬁcades, el DARP ha treballat per tal de resoldre situacions d’emergència o imprevistes. El foment de les assegurances agràries és per al DARP, la millor mesura per fer front als danys ocasionats per inclemències meteorològiques S’ha impulsat la creació de la línia especíﬁca de ﬂor i planta ornamental, la multiconreu d’hortalisses i s’ha aconseguit cobertura per la pèrdua del potencial productiu de les oliveres afectades per les gelades. En relació a la campanya 2004/05, s’ha incrementat un 65% la contractació d’assegurances, un 60% les hectàrees de cereals assegurades (més de 91.000), representa un 30% del total de cereals de secà; i s’ha passat de 53 animals assegurats el 2004 a més de 63.000. Les subvencions concedides per les administracions públiques en cereals i pastures han passat de 400.992 euros l’any 2004 a 785.045 el 2005, el que suposa un augment de més del 95% de l’aportació pública a la contractació d’assegurances. Els assegurats han pagat una mitjana del 50% del total de la prima, un cop descomptades les subvencions. Balanç Des del Govern s’ha fet tot un esforç per començar a modiﬁcar la forma de gestionar el món rural a Catalunya, amb el ﬁ de fer d’aquest un sector empresarial més modern, més adaptat a les realitats internes del sector i al seu entorn. Així s’han tirat endavant, al llarg d’aquesta legislatura, actuacions molt importants per al sector agrari com són els Contractes Globals d’Explotació, els Pactes Territorials, la Llei de Contractes d’Integració Ramadera, el projecte de Llei de contractes de conreu, i l’impuls deﬁnitiu del Canal Segarra-Garrigues. Les actuacions fetes són només l’inici d’un procés de reformació del sector que serà llarg i que caldrà seguir desenvolupant al llarg de la legislatura vinent, com per exemple, amb la reforma del propi DARP. No obstant això, el canvi fet en la política agrícola catalana ha estat important, ja que s’ha passat d’un model de política reactiva a les incidències a un model proactiu, en el qual s’estan dissenyant una sèrie de polítiques estructurals que incideixen en les arrels de les problemàtiques de la pagesia i per aquest motiu es pot considerar que, en aquesta matèria, el resultat de l’Acció de Govern és un objectiu assolit. En el cas concret de la sequera: Des del departament s’han activat tots els mecanismes d’alerta i s’ha fomentat la contractació d’assegurances. La partida pressupostària destinada a assegurances ha passat de 5 a 9M€. La concessió dels 1.400 préstecs subvencionats per pal·liar els danys de la sequera del 2005 per un total de 14.554.228 euros, ha estat supeditada a la contractació d’assegurances per a la campanya 2006. Enguany també s’ha acordat augmentar la subvenció ﬁns un 40% per a 5 línies d’assegurança: assegurances integral i de rendiments de cereals, rendiment en l’olivera, sequera en pastures i rendiments de l’ametller. I s’han instal·lat 47 abeuradors arreu de Catalunya. Pla de Recuperació de l’olivera Aquesta línia té com a objectiu cobrir les despeses destinades a la recuperació de les plantacions d’olivera afectades per les gelades de 2001 que van afectar a 8.418 professionals. Ja s’han fet efectius ja gairebé 75M€ d’un Pla quantiﬁcat en 81M€. Publicada ja l’ordre del 4rt any del pla. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 173 �Els compromisos estratègics Les noves polítiques El Congrés del Món Rural de Catalunya s’ha iniciat amb la voluntat d’endegar un diàleg pedagògic que deﬁneixi els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i les amenaces del món rural català. El Congrés s’ha desenvolupat en base a 3 eixos bàsics. Contractes Globals d’Explotació per fer més competitives les explotacions agràries Tres eixos bàsics: • Globalització: En el marc dels compromisos de liberalització de mercats cal reforçar el paper de la nostra agricultura i ramaderia tot consolidant el paper de lideratge de la indústria agroalimentària catalana. • El futur del sector agroforestal: La reforma de la Política Agrària Comuna ha de permetre deﬁnir un marc de referència per preparar l’agricultura catalana per al futur, adaptar-la a les noves condicions i dibuixar unes estratègies emmarcades en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013. • Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural: Impuls d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa. Identiﬁcar i avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del món rural. El passat mes de maig es va clausurar el Congrés del Món Rural després de 15 mesos de treballs al llarg i ample de tot el territori català, amb més d’un centenar d’actes (grups de treball, assemblees, jornades tècniques i fòrums per al diàleg) i amb la participació de 14.000 persones. Les conclusions s’han emmarcat en 5 reptes: • El repte Món Rural/Món Urbà: apropar la realitat del món rural a les ciutats, mitjançant programes pedagògics i de difusió cultural. • El repte de la competitivitat: incorporar la Gestió Empresarial i l’R+D al món rural, coordinar la formació i desenvolupar exportacions competitives. • El repte de la sostenibilitat: reconèixer la funció sostenible d’equilibri territorial; transversalitat de les polítiques que afecten el territori; promocionar els models de producció ecològics; aproﬁtar les energies alternatives; propiciar un Pacte per a l’ús de l’Aigua; Política de regadius sostenibles que impulsi l’activitat econòmica i social. • El repte de la vertebració social: garantir uns serveis bàsics per a la població rural; Integració de la població rural; Reconèixer el paper de la dona dins el món rural; Prioritzar programes per fer atractiu el món rural als joves; Impulsar un Pla director de modernització i concentració cooperativa. • El repte Institucional: una administració més propera, més àgil i més transversal; Una Política de Desenvolupament Rural; Aplicar el Contracte Global d’Explotació; Protegir el sòl en funció dels seus usos; Afavorir la transparència en el mercat de la terra. • La creació de la Fundació del Món Rural com a plataforma d’iniciativa pública i privada que ha de garantir l’aplicació i el seguiment de les conclusions del Congrés del Món Rural. 174 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Objectiu La ﬁnalitat del CGE és incentivar les explotacions agràries a desenvolupar un projecte d’explotació que integri les funcions productives, mediambientals, econòmiques i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible. Es crea un acord de col·laboració entre l’administració i l’explotació agrícola que permeti integrar determinats ajuts de desenvolupament rural englobats en les tres àrees que es descriuen a continuació: • Àrea 1: Millora de la competitivitat de l’explotació • Àrea 2: Gestió Sostenible de l’activitat agrària • Àrea 3: Diversiﬁcació de l’economia i qualitat de vida a les zones rurals. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE serà les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany Durada del contracte La durada màxima del CGE en el Pla pilot serà de cinc anys, es preveu que a partir de 2007 s’ampliï a tot Catalunya. Pressupost destinat L’any 2005 es van destinar 6 M€ a la millora i competitivitat de les explotacions agràries i enguany s’ha aprovat una convocatòria d’ajuts dins del Pla pilot del contracte Global d’Explotació, amb un pressupost plurianual de 7,5 M€. Què representa el CGE Representa una nova manera de gestionar els ajuts destinats a les explotacions agràries, amb un contracte que considera l’explotació en la seva globalitat i que contribuirà a assegurar-ne la viabilitat, la continuïtat i el lligam amb el territori. Es mantenen les línies tradicionals d’ajudes de la PAC, però s’incorporen línies d’acció social i mediambiental que seran beneﬁcioses no només pel pagès, sinó també per a la resta de la societat. El CGE és un canvi de model en la gestió de les ajudes a l’explotació. A partir del CGE, les ajudes van vinculades a uns resultats i a unes ﬁtes per a cadascuna de les explotacions. La implantació d’aquest nou mecanisme de distribució de les ajudes representa una nova forma d’entendre el sector rural, motivant-lo a transformar-se en un sector on la gestió empresarial prengui més protagonisme i faciliti la competitivitat de les explotacions agràries. Àmbit d’aplicació del Pla Pilot del CGE Conca de Barberà Alt Urgell Berguedà Pla de l’estany Balanç Pla de Govern 175 �Un nou impuls econòmic Agricultura i pesca 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer Punt de partida El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura el 20% del peix que es consumeix al nostre país. Tenint en compte aquesta situació, l’acció de govern s’ha centrat en què el sector pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsar una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus productes. Desenvolupament de l’Acció del Govern Davant de la situació del sector de la pesca, i per tal de millorar-ne la situació, el Govern ha realitzat les iniciatives següents: Celebració del 1er Congrés de la Pesca Marítima de Catalunya i creació del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya • Celebració del primer Congrés de Pesca Marítima de Catalunya, per tal de debatre i reﬂexionar sobre l’estat de la pesca catalana. • Arrel del Congrés de Pesca, es decideix crear el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. Aquest organisme és l’órgan interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector per tal d’analitzar i debatre conjuntament aquells temes que afecten l’àmbit sectorial productiu, de l’aqüicultura i de la comercialització. Un dels punts més importants del sector pesquer són les subvencions que ajuden el sector a tirar endavant, tant a Catalunya com a la resta de la UE. A continuació se’n detallen algunes de les més signiﬁcatives: • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. El govern va aprovar el programa d’ajuts estructurals al sector de la Pesca (IFOP Catalunya), per al període 2000-2006. • El Govern va assolir l’any passat el 100% dels compromisos de la totalitat del programa IFOP 2000-2006 i, a més, cal destacar que s’ha aconseguit un increment de l’aportació de l’IFOP a favor de Catalunya de 2’1 M€. • Obtenció del mateix nivell d’ajut per la ﬂota pesquera amb independència de les regions de procedència. Per tant, un pescador català, per modernitzar una barca, rebrà el mateix percentatge d’ajut que un pescador d’una altre CCAA, tema llargament reclamat pel Govern. Reconeixement d’igualtat entre ﬂotes pesqueres de diferents Comunitats Autònomes pel que fa les ajudes • S’ha incrementat l’ajut destinat a les confraries per serveis socials passant de 541.612€ el 2005 a 827.559 € el 2006. Així com també s’ha habilitat un ajut per un import total d’1,2 M€ a les confraries, a causa de la crisi del preu del gasoil de 2005. • S’han duplicat els ajuts a les federacions territorials de confraries de pescadors i ha augmentat el 10% l’ajut de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Pel que fa a les actuacions relatives a la implicació dels pescadors en la comercialització, el programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, sota el lema “Peix nostre, peix de qualitat”, que té com a objectiu ﬁnal la diferenciació dels nostres productes sota la marca “Peix de la costa, el més fresc”, engloba: • Programa de formació per a pescadors i guia de bones pràctiques per al maneig i tractament del peix a bord dels vaixells. • Reglament d’ús dels usuaris de les llotges elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Guia de Bones Pràctiques a les llotges, elaborat amb col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. • Programa de Formació per a la creació de la ﬁgura de Cap de Llotja. Paral·lelament, durant el present curs escolar, s’ha dut a terme a les Escoles de Catalunya la campanya “ Peix Creix”, amb l’objectiu d’incentivar els nens per tal que aprenguin l’hàbit de menjar peix. L’impacte de la campanya ha arribat a 60.000 escolars. A nivell d’estalvi energètic, s’ha presentat el Programa d’estalvi i eﬁciència energètica del sector pesquer. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de gestionar i utilitzar de manera eﬁcient l’energia, així com informar i assessorar els armadors sobre els diferents sistemes que permeten millorar l’eﬁciència energètica. Per acabar, cal mencionar que el DARP ha estat el motor en l’aprovació del “Plan integral de pesca del Mediterraneo” per part del MAPA. Aquest Pla contempla diferents mesures tècniques de gestió dels recursos pesquers al Mediterrani espanyol. Així mateix, cal destacar l’esforç que s’està fent per elaborar la Llei de Pesca que haurà de donar resposta a les necessitats actuals i futures del sector pesquer i aqüícola. L’objectiu primer d’aquesta llei serà d’ordenar les competències de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, tant de pesca extractiva, aqüicultura, com en tots aquells aspectes relacionats amb els afers marítims. Aquesta norma haurà de ser aprovada a la futura legislatura. Programa per a la millora de la qualitat dels nostres productes pesquers, “PEIX NOSTRE, PEIX DE QUALITAT Presentat el Programa d’estalvi i eﬁciència energètica del sector pesquer • Aprovació del nou Fons Europeu de la Pesca per part de la UE, que substituirà l’actual IFOP apartir de l’1 de gener de 2007 i estarà dotat d’un pressupost de 3.849 M€ per al període 2007-2013, del qual es destinarà 1.000 M€ a l’Estat espanyol. El Govern, mitjançant el DARP, ha participat en la creació del reglament i es mostra satisfet per l’acceptació de les al·legacions presentades durant aquests dos anys per part del Consell de Ministres. 176 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 177 �Balanç Un nou impuls econòmic Sector ﬁnancer El sector pesquer està immers en una situació complexa, tot i que s’estan fent grans esforços des del Govern per mantenir un diàleg permanent amb el sector i realitzar aquelles actuacions que són al seu abast per tal que el sector pugui assolir un nivell alt de rendibilitat. 2.7.1 S’ha treballat per garantir les ajudes al sector i millorar-les en els casos possibles. No obstant això, cal desenvolupar la Llei de Pesca Marítima com a eina de regulació del sector. Potenciar l’existència de centres de decisió ﬁnancera a Catalunya Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assolir-se. Punt de partida En l’àmbit del sector ﬁnancer, preservar i potenciar l’existència d’institucions ﬁnanceres de primer nivell en el territori català, era l’objectiu principal per a aquesta legislatura. El sector ﬁnancer català s’organitza bàsicament entorn de les caixes d’estalvi i, per tant, era important orientar l’actuació del Govern a la seva regulació i potenciació. En aquest sentit es preveia 1 Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials 2 Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació adequada de la societat civil 3 Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Desenvolupament de l’Acció del Govern Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials Al llarg de la legislatura la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvis s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, amb aquest objecte, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures i aspectes estratègics per a l’economia catalana, la millora i el reforçament dels òrgans de govern de les Caixes i l’acció de l’Obra Social complementària amb l’acció dels poders públics. Orientar l’obra social de les caixes a cobrir necessitats socials En primer lloc cal destacar que s’han incrementat de forma notable les dotacions a Obra Social. Aquestes han incrementat el seu import entre 2003 i 2006 en un 58%, passant de 269 M€ a 426 M€. Per altra banda, es va institucionalitzar un instrument per fomentar l’intercanvi d’informació que ha servit per guanyar en coordinació, complementarietat i eﬁcàcia a l’hora de gestionar aquests tipus de recursos. L’increment de dotacions i la major eﬁcàcia derivada d’una major complementarietat té un efecte multiplicador i possibilita prestar millors serveis socials. 178 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha guanyat en coordinació i eﬁciència en la gestió de l’obra social Increment en un 58% de l’aportació de les Caixes a les seves Obres Socials Balanç Pla de Govern 179 �Reforçar els òrgans de govern de les caixes amb una representació de la societat civil adequada El Parlament ha aprovat la llei que modiﬁca la vigent llei de caixes de Catalunya amb la voluntat de preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi. Aquesta llei, aprovada per unanimitat, vol també reforçar els òrgans de govern d’aquestes entitats i incrementar la representativitat de la societat catalana en el si de les caixes. Un nou impuls econòmic Sector ﬁnancer 2.7.2 Potenciar el paper estratègic dels organismes ﬁnancers de la Generalitat Impulsar la presència directa en projectes punters de l’economia catalana Amb la voluntat de fer de Catalunya una plaça ﬁnancera de referència, el Govern ha dut a terme altres actuacions que demostren la capacitat d’especialització i d’acolliment de nous àmbits de contractació: Barcelona és la seu de la primera borsa de drets d’emissió de l’Estat i del Fons Europeu de la Mediterrània Punt de partida La Generalitat disposa de diversos organismes ﬁnancers que han de servir per facilitar des del govern el ﬁnançament dels sectors públic i privat catalans. • S’ha impulsat Barcelona com la seu de SENDECO2, la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’estat. La constitució d’aquesta borsa permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d’emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d’acord amb el Pla Nacional d’Assignacions. Les empreses podran intercanviar drets d’emissió amb instal·lacions de tot Europa. • S’ha impulsat així mateix la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona. És un fons de capital risc que té per objecte promoure projectes empresarials al sud de la Mediterrània amb especial atenció als països del Magreb. Balanç Pel que fa als objectius ﬁxats en relació a les caixes d’estalvi, s’ha aconseguit millorar la gestió de l’obra social i s’ha aprovat el Text refós de modiﬁcació de les lleis de caixes anteriors. Paral·lelament, s’ha impulsat Barcelona com a plaça ﬁnancera de referència del sud d’Europa, amb la implantació de dos seus d’organismes. Cal, però, seguir treballant per enfortir el sector ﬁnancer català, i és per això que en aquest apartat el Pla de Govern es pot valorar com un objectiu en vies d’assolir-se. L’Institut Català de Finances (ICF), el principal organisme ﬁnancer de la Generalitat, té com a objectius generals d’actuació el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixin al creixement econòmic i a la millora de la distribució de la riquesa d’aquells sectors que, per la seva transcendència social, cultural, innovadora o ecològica mereixen una atenció prioritària. Concretament, l’ICF té els objectius següents: 1 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia, per tal de potenciar la capacitat per complir amb la seva ﬁnalitat de foment de l’economia social i productiva de Catalunya. 2 La diversiﬁcació instrumental i la innovació en la oferta, per donar resposta a les necessitats que determini la política del Govern de la Generalitat. Desenvolupament de l’Acció del Govern En el període que examinem, l’ICF ha elaborat el Pla Estratègic de l’Institut Català de Finances per al període 2005-2007 en què es materialitza la nova orientació d’aquest organisme, que es presenta a continuació. Redacció del Pla Estratègic de la ICF per al període 2005-2007 La millora de la solvència i de la política de sanejament de la inversió creditícia És important destacar que els comptes anuals de l’Institut mostren per a l’any 2005 un resultat positiu de 1.3 M€. Aquest resultat contrasta amb el negatiu de l’exercici anterior. El sanejament de l’ICF es reﬂecteix, a part de en el resultat econòmic, en la millora d’alguns indicadors rellevants com són el coeﬁcient de solvència, l’índex de morositat i la pròpia activitat: • El coeﬁcient de solvència ha estat l’11,26 %, és a dir, 0,7 punts superior al 2004. • La millora del sanejament ha reduït l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, i en un 25% els crèdits impagats. • La reactivació ha suposat un increment del 87,8% en l’activitat. 180 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 181 �S’ha creat ICF Equipaments per promocionar i gestionar equipaments públics La diversiﬁcació instrumental i la innovació en la oferta Per tal d’ampliar la oferta de productes ﬁnancers, la ICF ha realitzat les accions següents: • Creació de la empresa ICF Equipaments SA, amb la ﬁnalitat de promocionar i gestionar equipaments públics. En el seu primer any de funcionament ICF Equipaments ja va lliurar un total de 17 escoles i va rebre comandes per a 135 projectes d’inversió per un import global de 266 M€. Durant el seu segon any de funcionament (2006), ja s’han fet inversions per un total de 96 M€ i compta amb una cartera de projectes en curs per un import superior als 500 M€. • Creació, posada en marxa i consolidació d’ICF Crèdit, línea de ﬁnançament a llarg termini per a petites i mitjanes empreses, amb l’objectiu que aquestes puguin millorar el seu accés a instruments de ﬁnançament en condicions avantatjoses. La creació d’ICF s’emmarca en l’Acord Estratègic. Un terç dels projectes s’han adreçat a les pimes i als treballadors autònoms, un altre terç, a empreses del sector del comerç, del turisme i la hostaleria i un darrer terç, a empreses industrials. Més de 2800 empreses s’han beneﬁciat de la Línia ICFcredit durant l’any 2005 Aval per 17,2 M€ a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues Durant els anys 2004, 2005 i 2006 s’han realitzat des d’aquest organisme ﬁnancer i també des de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) diverses accions en favor de les empreses catalanes: • Des de l’ICF s’han obert dues línies de ﬁnançament per oferir crèdits en condicions avantatjoses a pimes. En la línia de l’any 2005, 2.800 pimes s’han pogut beneﬁciar d’aquests crèdits. • L’ICCA ha formalitzat 1.846 operacions per un import de 122 M€, destinats bàsicament als sectors agraris i pesquers. Destaca l’impuls ﬁnancer al canal Segarra-Garrigues. Balanç El pla de Govern no ﬁxava inicialment objectius per als organismes ﬁnancers de la Generalitat. Tot i això, cal valorar com a positiva la seva actuació tant a nivell de les intervencions efectuades al sector privat com de la diversiﬁcació de la oferta dels productes de l’entitat. Per tant, s’estima que en aquest apartat el Pla de Govern 2004-2007 presenta un objectiu assolit. 182 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �3 Una nació socialment avançada Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 183 �La igualtat d’oportunitats, la prioritat. El desenvolupament econòmic i la cohesió. La més gran inversió en política social. El Govern presidit per Pasqual Maragall es plantejà des de l’inici, a través de polítiques públiques, generar igualtat d’oportunitats, per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir com a tals. El model de desenvolupament econòmic va acompanyat d’una gran inversió en programes socials per construir una nació socialment avançada, on el component de cohesió social es converteixi en un signe identitari d’aquest govern i del país. Dins la política social prioritzem l’educació, la salut, els serveis socials, la cultura, la seguretat i l’habitatge, per això només la suma dels imports de despesa en salut, educació, benestar i família, i cultura representen més del 46% sobre el total del pressupost. Tots els ciutadans i ciutadanes són subjectes destinataris de les polítiques socials, però especialment les persones més fràgils: infants, joves, persones grans, persones amb discapacitat, dones i famílies amb risc social. L’accent més marcat del Govern en els programes socials té el seu màxim exponent en la proximitat, i en el fet de compartir les polítiques socials amb els municipis. La idea de “barris segurs i escoles dignes” és una de les grans orientacions d’aquesta política. El barri és l’àmbit idoni per als programes socials compartits entre les dues administracions, la local i l’autonòmica. Per això l’acció especíﬁcament social s’acompanya d’un dels projectes del Govern més ambiciosos, el Pla de barris, mitjançant el qual que ja s’han aprovat actuacions en més de 40 barris, que consisteixen en la rehabilitació de l’espai públic acompanyant a la resta de polítiques socials, discriminant positivament aquells territoris amb més necessitats des del punt de vista social. Des de la mirada pròxima, des d’actuacions locals, hem construït programes transversals que busquen promoure la convivència, els valors del civisme i prevenir la violència. La ﬁlosoﬁa política que impregna el projecte social consisteix a aconseguir que les persones tinguin en la seva comunitat més pròxima (barri, poble) el referent positiu, que puguin sentir-se orgullosos, tranquils i segurs on viuen, per poder gaudir de les oportunitats en educació, salut, cultura o ocupació. És en el municipi on l’arribada de nouvinguts (forta immigració econòmica) fa més fràgil la convivència i alhora on hi ha més oportunitats per assolir la cohesió social. Amb el nou Estatut, Catalunya participarà molt més activament en el control de la immigració, dels seus ﬂuxos i de la seva regularització, però la necessitat d’universalitzar uns serveis públics per a tothom i garantir la seva qualitat són els elements bàsics perquè la immigració que arriba s’adapti sense generar cap fractura social. D’aquí també la importància de la formació i de les polítiques d’acollida lingüística com a element integrador. La nostra voluntat, doncs, és convertir Catalunya en una nació socialment avançada on els ciutadans i ciutadanes puguin reconèixer, i s’enorgulleixin 184 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Marina Geli i Fàbrega Consellera de Salut Presidenta de la Comissió de Govern de Polítiques Socials Balanç Pla de Govern 185 �de la seva qualitat de vida, de gaudir d’igualtat d’oportunitats, de ser lliures i de tenir un compromís amb el seu país: exercir de ciutadà. Les polítiques socials constitueixen la prioritat fonamental del Govern de la Generalitat; per això més de la meitat dels recursos s’han destinat a aquesta ﬁnalitat. • L’educació, com a gran prioritat, des de la petita infància amb les escoles bressol, ﬁns a la formació continuada i unes universitats d’excel·lència (amb un increment de pressupost, només del Departament d’Educació, del 43,8% respecte al pressupost de 2003). El nou marc estatutari ha obert grans i noves oportunitats, competencials, ﬁnanceres i de ﬁlosoﬁa política, fa una menció concreta i molt especial a la cohesió social amb un capítol dedicat als drets i deures i principis rectors, sempre compartint amb l’Estat, amb Europa i els organismes internacionals. El desenvolupament econòmic, l’estabilitat i la nova visió institucional, juntament amb la consideració dels accents territorials i la prioritat pels programes socials, deﬁneixen la política del Govern presidit per Pasqual Maragall. • La salut també ha estat un objectiu, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, prioritzant la salut pública, millorant, modernitzant, humanitzant l’assistència i consolidant els programes sociosanitaris amb un creixement pressupostari gens menyspreable del 42% en relació amb el pressupost de 2003. • Polítiques de benestar i per a les famílies, com el gran suport per fer més real la igualtat d’oportunitats de les dones, de les famílies, dels infants i joves, les persones amb discapacitat i garantir les rendes mínimes dignes. Establint uns itineraris per la inclusió i universalitzant els serveis socials amb un 110% d’increment del pressupost dedicat a les accions. • La cultura, com a política social, garantint l’accés a tothom, donant suport a la creació, la innovació i la projecció de la cultura, amb un increment de pressupost respecte al 2003 de gairebé el 60%. • Polítiques globals de seguretat, de prevenció, protecció i promoció de la convivència i el civisme amb més de 1.500 M€ de pressupost (seguretat i protecció civil i justícia). • Per uns habitatges dignes i uns barris segurs, amb polítiques globals de promoció de la convivència i el civisme amb la destinació de més de 1.500 M€ a seguretat i protecció civil, a justícia, i amb la construcció d’habitatges de protecció oﬁcial, ajuts a llogaters, rehabilitació d’ediﬁcis i el Pla de barris. • D’altra banda, tots els serveis per a la joventut, el suport directe a les polítiques de dones, la promoció de la llengua catalana i els esforços en esports i educació física també són polítiques especíﬁques que reverteixen en un millor i major desenvolupament de la societat. Les polítiques socials són alhora economia productiva i un dels sectors que generen més ocupació. Qualsevol despesa social genera riquesa. En l’elaboració del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, ja aprovat, la priorització de la part social ha estat el gran paradigma, amb la participació molt activa dels moviments socials. Balanç Pla de Govern 187 �Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català Punt de partida (UE dels 15. Inclou educació universitària i no universitària. Font: Consell Superior d’Avaluació. Sistema d’Indicadors d’Ensenyament a Catalunya. Octubre 2005). % Evolució del pressupost del Departament d’Educació (increment) Font: Departament d’Educació i Universitats 17 12,3% 11 9 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 1 Incrementar el pressupost destinat a l’educació 2 Millorar els centres educatius i els seus equipaments. 3 Millorar les condicions laborals i professionals del professorat. M€ Import compromès en construccions escolars Font: Departament d’Educació i Universitats 4 Elaborar el Pacte Nacional d’Educació. 500 5 Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania. 450 Val a dir que la situació de partida era, d’una banda, un dèﬁcit important a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deﬁcient. I de l’altra, l’oblit i el desaproﬁtament que s’havia fet de l’enorme capital humà del sector i de la centralitat de l’escola pública com element de cohesió i de democratització. Per tant, calia donar un cop de timó en política educativa per complir els objectius ﬁxats i sortir d’una inèrcia d’immobilitat. 400 Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern ha fet una aposta clara per l’educació, per avançar cap a una escola de qualitat, capaç de donar resposta als reptes actuals (immigració i mobilitat centre-perifèria, entre d’altres) i a les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu: en la funció social de cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements cientíﬁcs, d’eines de treball i de capacitats que permetin a les persones preparar-se per accedir al mercat de treball. Incrementar el pressupost destinat a l’educació El primer pas essencial ha estat incrementar les partides pressupostàries destinades a l’educació, aquest augment de recursos ha estat progressiu i important –del 15% de mitjana (mentre que en legislatures anteriors era d’un 8%) en els pressupostos dels anys 2004, 2005 i 2006–. D’aquesta manera, si es manté aquest increment l’any 2010 s’arribarà a un percentatge de despesa equivalent a la mitjana de la Unió Europea, xifrada en un 5’6% PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2004-2005 2005-2006 Millorar els centres educatius i els seus equipaments La millora dels centres i equipaments s’ha fet a través del Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007, dotat amb 1.500 M€, el govern ja ha aprovat 303 actuacions a centres educatius des de l’any 2004 amb un import de 943 M€. D’aquestes actuacions, 162 són noves construccions de centres escolars o substitucions d’ediﬁcis existents. El Pla Quadrienal de Construccions Escolars 2004-2007 acaba amb el dèﬁcit en centres educatius i equipaments que patíem 162 nous centres escolars en dos anys i 66 més per al proper curs 431 350 300 250 200 150 179,3 185 2002 2003 217,1 100 0 188 Balanç Pla de Govern 14,5% 13 50 L’educació ha estat una de les prioritats de Govern per aquesta legislatura 16,5% 15 7 L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, cientíﬁc, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. En donar compliment a aquest objectiu el Govern ha dut a terme les actuacions següents: El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors havia estat d’un 8% de mitjana 63,2 54,6 2000 2001 2004 2005 A més a més, per donar resposta a l’increment de l’alumnat del curs vinent 2006-2007 (23.546 preinscripcions més que el curs anterior, un 2,8%), així com a la mobilitat interna de la població, el proper curs es posaran en funcionament 66 nous centres docents. D’aquests, 52 seran centres d’educació Infantil i Primària (CEIP) i 14 Instituts d’ensenyament Secundari (IES). Respecte a mòduls provisionals, tenen data de caducitat, ja que cada mòdul que es col·loca va acompanyat d’un projecte de construcció i d’un calendari d’execució d’obres. El curs 2005-06 el Departament tenia instal·lats 643, xifra que es preveu reduir a 626 al juny del proper curs (2007). No obstant això, per motius poblacionals i, per tant, necessitats d’escolarització obligatòria d’alumnes, el nombre de mòduls arribarà ﬁns a 677 durant el primer trimestre del curs vinent. Tanmateix, cal tenir en compte que al voltant d’un 10% dels mòduls instal·lats no s’utilitzaran com a aula, sinó per acollir altres serveis del centre (menjador, despatxos, etc.). Balanç Pla de Govern 189 �S’ha reconegut la tasca del personal docent Millorar les condicions laborals i professionals del professorat En l’àmbit del personal docent s’han realitzat diverses actuacions per al reconeixement de la tasca del professorat, la millora en la retribució i la dotació de nous docents als centres educatius. Concretament s’han incorporat 4.200 nous mestres, professors i altres professionals entre el cursos 2004-2005 i 2005-2006. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 950 612 460 2003 2002 2004 2005 2006* 2007* Elaborar el Pacte Nacional per a l’educació Un dels principals objectius assolits aquesta legislatura en l’àmbit educatiu ha estat la signatura del Pacte Nacional de l’Educació (vegeu ﬁtxa especíﬁca per aquest tema). Cooperar amb els ajuntaments en l’educació de la ciutadania En relació a la cooperació amb els ajuntaments, en aquesta legislatura s’ha treballat conjuntament en dos temes: el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (2004-2008) i les Oﬁcines d’Escolarització Municipal. Així, per donar compliment a la creació de 30.000 places públiques de llars d’infants es va elaborar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya (20042008) amb un import assignat de 150 M€, per a la creació de noves places i pel manteniment de les ja existents. Per primera vegada s’ha realitzat una planiﬁcació per comarques i municipis per donar resposta a una de les necessitats evidents de les famílies. En aquest sentit, ﬁns al moment un total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès a crear 23.938 places, que representa un 79,8%. Malgrat aquestes dades avancen un bon ritme de compliment d’aquest compromís, en el moment actual, a juny de 2006, d’aquestes 23.938 places només n’hi ha construïdes 6.652. El Pacte per l’Educació ha estat una de les grans ﬁtes de la legislatura El Mapa de llars d’infants permetrà crear 30.000 places per nens de 0 a 3 anys de forma planiﬁcada per comarques i municipis 2008* * Previsió de places que es convocaran 5.275 nous mestres el curs vinent 2006-2007, d’aquests 2.827 impartiran la sisena hora Per al proper curs 2006-2007 està prevista la incorporació de 5.275 nous mestres. D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora, mentre que la resta estaran destinats a necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perﬁls professionals entre d’altres. Encara en aquest àmbit, cal destacar la convocatòria de 7.205 places a les oposicions als cossos docents que han contribuït a millorar les condicions laborals del professorat interí i substitut. % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 10,2% 10,8% 8% 9 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 En aquesta mateixa línia va el Pla de formació permanent 2005-2010 del professorat dotat amb 30 M€. Aquest nou Pla ha permès fer un canvi de prioritats en la formació als mestres i professors i adaptar-se a les noves necessitats de la nostra societat. Un dels canvis més importants respecte al que es feia ha estat la introducció de l’avaluació diferida per tal d’observar com repercuteix els aprenentatges adquirits en la formació a la pràctica docent i per tant, en la millora qualitativa de l’ensenyament. Els objectius han estat afavorir el model d’escola inclusiva, la innovació educativa i el currículum, les tecnologies de la informació i la comunicació, la millora personal i el desenvolupament professional i la gestió dels centres i dels serveis educatius. 190 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 191 �Els compromisos estratègics Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats El Pacte nacional per a l’educació suposarà una inversió de 1.200 M€ ﬁns al curs 2008-2009. En la signatura del text hi han participat 20 entitats de la comunitat educativa, que representen centres educatius públics i concertats, mestres, professors, famílies, estudiants i ajuntaments. 1 2 3 4 5 1 • • • • • • 2 • • • • 3 • • • • 4 • • • • • 5 • • • • • • 5 eixos: Família i educació Servei públic educatiu Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació Professorat i altres professionals de l’educació Autonomia de centre Família i educació. 165,4 M€ Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació Funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius Acolliments matinals Obertura dels centres el primer dia de setembre ﬁns a ﬁnals de juny Programa cooperatiu de llibres de text Beques menjador Servei públic educatiu. 343,7 M€ Aplicació de 5 hores setmanals complementàries a l’educació primària en centres públics. Això comportarà un increment de plantilla i ajuts per a alumnes que tenen germans a primària Ajuts a centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats educatives especíﬁques Estudi econòmic dels mòduls del concert Actualització per compensació del diferencial de l’IPC Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. 71,6 M€. Impuls i ampliació de les Oﬁcines Municipals d’Escolarització Foment de programes de transició escola-treball Convenis per a l’obertura dels centres a l’inici de setembre i ﬁnals de juny Convenis per a activitats extraescolars Professorat i altres professionals de l’educació. 467,5 M€. Pla marc de formació permanent Salut laboral Continuació del procés d’homologació de les condicions laborals i analogia retributiva del professorat dels centres concertats Promoció laboral del personal docent públic Altres professionals de l’educació Autonomia de centre. 149,2 M€ Millora de les dotacions per a funcionament ordinari Desplegament de l’autonomia de centres Programes d’innovació educativa Inspecció de l’educació Constitució de serveis educatius integrats Millora de les plantilles de professionals dels serveis educatius menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Properes passes: Elaboració de la Llei catalana d’educació. 192 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 193 �S’han creat 52 Oﬁcines d’Escolarització Municipal per cooperar amb els ajuntaments en la gestió del sistema de matriculació Per últim, i amb la ﬁnalitat de gestionar el procés d’escolarització de l’alumnat amb les Administracions locals, s’ha publicat el Decret 252/2004, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives especíﬁques. Fins al moment 52 Oﬁcines Municipals d’Escolarització (OME) han entrat en funcionament com a instruments de col·laboració entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. (Informació: 2004: 12; 2005: 26 i 2006: 14) Una nació socialment avançada Política educativa 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials Punt de partida Balanç Era absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país que donés un nou impuls de conﬁança i de qualitat al sistema educatiu, ja que els resultats de diferents informes PISA (2000 i 2003) mostraven que el nivell dels estudiants en algunes matèries ens situaven per sota de la mitjana d’altres països de l’OCDE. En política educativa cal destacar que s’ha treballat a molt bon ritme en la gran majoria d’objectius proposats per aquesta legislatura: s’ha incrementat espectacularment el pressupost dedicat a educació, mai s’havia invertit tant en infraestructures escolars com s’ha fet ara; s’ha reconegut la tasca que realitzen els professionals del sector millorant les seves condicions laborals; s’ha signat el Pacte Nacional de l’Educació; i s’ha avançat en la cooperació entre administracions en l’àmbit educatiu. Tant l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació i Universitats “Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats. Informe PISA 2003” (publicat l’any 2005) com l’Informe de la Fundació Boﬁll “Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003” (publicat l’any 2006) destaquen que els resultats acadèmics obtinguts a Catalunya són més baixos del que li correspondria, tenint en compte el nivell d’inversió pública en educació. Des d’aquesta perspectiva comparada es pot concloure que a Catalunya, no només cal una major inversió pública en educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eﬁciència. L’educació ha esdevingut una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya per a aquesta legislatura, i el compliment de la major part dels objectius ﬁxats a l’inici de legislatura així ho demostren. Restaria pendent, només, l’aprovació de la Llei Catalana d’Educació. Per tant, aquest és un objectiu assolit. A més a més, a Catalunya hi ha un alt nivell de fracàs escolar que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Aquesta situació constitueix un problema que agreujarà el dèﬁcit de treballadors qualiﬁcats previst per als propers anys. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya entenem que un sistema educatiu ha de garantir, en el marc de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a país. Per això el Govern ha desenvolupat les línies d’actuació següents: 194 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 1 Millorar l’acció educativa i instructiva 2 Aconseguir una gestió autònoma i eﬁcaç dels centres 3 Millorar la formació professional, ﬂexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Balanç Pla de Govern 195 �Desenvolupament de l’Acció del Govern Durant aquests tres anys els objectius prioritaris en educació han estat concretats, entre altres, en l’aplicació de mesures per: atendre adequadament la població escolar, potenciar la formació professional, crear aules d’acollida, incrementar l’oferta d’escoles oﬁcials d’idiomes i combatre el fracàs escolar. Les mesures d’innovació educativa donen resposta als principals reptes educatius Millorar l’acció educativa i instructiva El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç per crear i implantar mesures d’innovació educativa que ofereixin als centres docents propostes d’acció vinculades a algun dels reptes de la societat actual: integració de l’alumnat nouvingut, atenció als alumnes amb necessitats especials i la consolidació de la llengua catalana. Els objectius generals d’aquestes mesures són: • Promoure projectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies en la dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. • Donar suport als projectes d’innovació que estan portant a terme els centres educatius o grups de professors/es de diferents centres. • Difondre pràctiques educatives innovadores que es duguin a terme i puguin ser d’interès per al conjunt de professors i professores. • Il·lusionar el professorat per tal que trobi en la recerca de nous camins resposta als reptes que avui ens demana la pràctica docent. Tot seguit relacionem les accions més destacades en l’àmbit de la innovació educativa: Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs vinent 2006-2007 • Creació de 1.051 aules d’acollida. L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada a atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquests, i alhora millorar la qualitat global de tots els estudiants del centre, veure ﬁtxa annexa. Aules d’Acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Les noves polítiques Aules d’Acollida L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut i especialment pensat per donar una resposta adequada i atendre les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat; això permet millorar la qualitat global de l’alumnat del centre. Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran amb una aula d’acollida el curs 2006-07, ja que el Departament d’Educació i Universitats preveu posar en funcionament 115 aules d’acollida noves. La previsió territorialitzada de noves aules d’acollida per al curs vinent és la següent: Aules d’Acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats SS TT (curs 05-06) Increment (curs 06-07) Total Barcelona- Ciutat 158 11 169 Barcelona-Comarq 269 37 306 89 8 97 Baix Llob- Anoia Vallès Occidental 83 15 98 129 13 142 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Girona Terres de l’Ebre Total 40 4 44 936 115 1.051 La implantació d’una aula d’acollida en un centre educatiu implica una dotació docent (un tutor d’acollida), una dotació informàtica (quatre ordinadors, una impressora, un escàner, etc.), material didàctic i un pla de formació i assessorament sistemàtic. Però l’aula d’acollida implica, sobretot, un compromís explícit de l’equip directiu d’adequar progressivament tota la dinàmica general del centre cap a un centre acollidor i de qualitat per a tothom. Per al curs vinent, el Departament d’Educació i Universitats ha ampliat les dotacions de professorat en 116 centres educatius que ja disposaven d’aula d’acollida, a ﬁ de donar una millor atenció a l’alumnat nouvingut. Els criteris del Departament per a l’adjudicació de les noves aules per al curs vinent són: • Nombre d’alumnat nouvingut (darrers 24 mesos) superior a 9. • Equilibri en l’oferta educativa de la zona, de manera que la dotació d’aules d’acollida contribueixi a la distribució equilibrada de l’alumnat nouvingut entre tots els centres. 196 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 197 �• També s’han posat en marxa les Unitats de suport a l’educació especial (USEE). Des del 2004 ﬁns a l’actualitat s’han creat 57 USEE, 19 en CEIP, 34 en IES i 4 en centres concertats per millorar l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials. La previsió per al curs 2006-2007 és crear 64 USEE, a més a més de les ja existents. Aquestes unitats compten amb una dotació d’un professor i un educador. Per completar aquest recurs s’han signat 28 convenis amb ajuntaments per impulsar els Plans educatius d’entorn, amb un pressupost de 2,4 M€. Es tracta d’un instrument per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives a través de la continuïtat de l’acció educativa fora de l’àmbit escolar i per posar en una mateixa direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat. • El Pla de llengua i cohesió social va ser creat per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es van destinar més de 35 M€ a diverses actuacions, per al curs 2004-2005, que tenien com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i la integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualtat d’oportunitats. Programes d’innovació educativa Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 748 1.230 0 10 M€ 12 M€ 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text que beneﬁcia més de 113.000 alumnes Aquest Pla inclou la implantació de 8 programes d’innovació educativa a 1.230 centres educatius, amb un pressupost total de 12 M€ per al curs 20062007. Els programes són els següents: Biblioteques escolars i gust per la lectura (PuntEdu); Coeducació i igualtat de gènere; Educació per a la ciutadania; Educació en comunicació audiovisual; Educació ambiental; Convivència i Mediació Escolar; Salut a l’Escola (vegeu epígraf 3.3.1) i Llengües estrangeres. Concretament, aquest últim (llengües estrangeres) s’ha implantat a 311 centres educatius amb la ﬁnalitat d’avançar l’aprenentatge de l’anglès des de l’educació infantil. El programa amb major implantació és el de foment de la lectura (PuntEdu) que s’aplicarà en més de 600 centres educatius. També en aquesta línia s’ha constituït el Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola per impulsar l’ús i el domini del català en el professorat i l’alumnat. • El Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text té per objectiu facilitar, mitjançant el sistema de préstecs, llibres de text i materials didàctics dels diferents nivells educatius. En l’actualitat 521 centres educatius s’han acollit a aquest Programa. Aquests centres rebran ajuts d’un total de 2,03 M€ i se’n beneﬁciaran més de 113.000 alumnes alhora que s’avança cap a la gratuïtat dels llibres de text. És previst que el proper curs 2006-2007 la participació sigui de 896 centres i prop de 200.000 alumnes beneﬁciats. El Departament d’Educació i Universitats invertirà 4 M€, la qual cosa suposarà un estalvi del 85%. La despesa mitjana mínima per cada ﬁll o ﬁlla passarà de 1.700 € de l’actualitat a 250 €. Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats 198 Balanç Pla de Govern Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Curs 2006-07 • Amb l’objectiu de garantir l’ensenyament públic d’idiomes en una major part del territori, s’han creat 23 escoles oﬁcials d’idiomes (EOI). Actualment estan en funcionament un total de 39 EOI, a 28 comarques, i donant cobertura a un 97% de la població a Catalunya. El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació (publicat el novembre de 2004) establia, com una de les principals mesures, reduir el fracàs escolar, en una doble línia: prevenir el fracàs en l’educació primària i reduir el fracàs instal·lat a l’educació secundària obligatòria. Per a això, l’esmentat programa anunciava l’elaboració d’un Pla per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment escolar i la cohesió social. Malgrat que aquest Pla no s’ha desplegat com a tal, totes les mesures i programes iniciats, entre altres els d’innovació educativa, aules d’acollida, USEE, ajuts per a alumnes amb necessitats educatives especíﬁques als centres concertats, plans d’entorn, pla de llengua i cohesió social, plans d’autonomia de centres, etc., han tingut, com un dels eixos principals d’actuació, combatre el fracàs escolar. Aconseguir una gestió autònoma i eﬁcaç dels centres Aquesta legislatura s’ha iniciat a Catalunya el Pla d’Autonomia de Centres, una important aposta per reforçar la seva capacitat d’actuació. Així, s’ha iniciat un pla pilot a 74 escoles amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de gestió dels centres per millorar la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar, millorar el rendiment general de l’alumnat i afavorir la cohesió social. El Departament d’Educació i Universitats té previst incrementar cada any el nombre de centres participants al Pla d’autonomia de centres ﬁns a la seva generalització a tot el sistema educatiu català. La cultura de gestió actual i la complexitat del canvi recomanen començar amb un nombre reduït de centre docents però es té visió d’un procés d’experimentació acumulatiu ﬁns a la seva generalització. Val a dir que aquest nou impuls de l’autonomia escolar exigirà a l’Administració educativa un esforç afegit en l’acompanyament als centres i els seus equips directius, alhora que un nou model de dotació de recursos que tracti singularment la diversitat de centres i territoris. Millorar la formació professional, ﬂexibilitzant l’oferta, facilitant la relació amb l’estructura productiva i coordinant la formació reglada, ocupacional i contínua Des del Govern s’està fent un esforç considerable en la potenciació i l’extensió de la Formació Professional, ja que es tracta d’una bona oferta professionalitzadora (més del 70% de l’alumnat troba feina en menys de 6 mesos i la resta opta per seguir estudiant), dóna resposta a les necessitats del teixit productiu i de serveis del nostre país i és una bona eina per afavorir l’equilibri territorial i estimula l’esperit emprenedor. També al curs 20062007, s’hauran implantat un total de 151 nous cicles formatius als centres públics. Això es tradueix en 4.500 noves places de formació professional distribuïdes al llarg del territori. També, com preveu l’Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana, i 4 Centres Integrals d’FP, dels 12 previstos per a la legislatura dins l’Acord d’Internacionalització (Manresa, Olot, Tarragona i Sant Feliu de Llobregat). Aquests centres oferiran de manera integrada: FP inicial i FP contínua, acreditació de competències professionals, innovació en metodologies i estratègies de formació i experimentació de nous currículums i transferència tecnològica. Aquests centres coordinen la formació professi- Les mesures i programes d’innovació educativa tenen com un dels objectius combatre el fracàs escolar El Pla d’Autonomia de Centres s’ha iniciat en 74 escoles i signiﬁca un pas més en les polítiques de proximitat Aquest Govern ha prioritzat la FP entre les seves actuacions S’hauran implantat 151 nous cicles formatius als centres públics catalans i s’han creat 4 Centres Integrats de Formació Professional Balanç Pla de Govern 199 �Increment espectacular del nombre de places ofertes per estudiar cicles formatius a distància. De les 328 el curs 2005/06 a 3.600 el curs 2006/07 onal reglada, l’ocupacional per a persones en atur i la contínua per a persones ocupades. També compten amb un servei d’orientació interactiva per atendre les necessitats d’ocupació i desenvolupament professional i amb sistemes de transició escola-treball. Un altre dels reptes que afrontava el Govern en relació amb la FP era la necessitat d’incrementar la demanda d’aquesta oferta formativa i adequar-la a les necessitats productives del país. Per donar compliment al primer objectiu, el 2005 es va elaborar un Decret de mesures de ﬂexibilització de l’accés a la FP especíﬁca (matrícula per crèdits, horaris i entorns adaptats...) i des de 2006 s’ofereix, experimentalment, estudiar determinats cicles formatius a distància (de les 328 places que es van implantar el gener del 2006, es passarà, el proper curs, a una oferta de 3.600 places). Per donar compliment al segon, s’han adoptat mesures per fer la FP més atractiva: correspondència entre cicles formatius de grau superior i la Universitat; oferta de cursos pont de preparació per accedir a la universitat en 30 centres; acreditació de competències per a persones amb experiència laboral, però sense reconeixement oﬁcial. I ﬁnalment, i amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de la FP, s’ha invertit en equipaments i s’ha implementat el Programa de qualitat i millora contínua. Balanç La política educativa d’aquests mil dies s’ha caracteritzat per les múltiples mesures innovadores que s’han implantat per tal de fer front al complex problema que suposa el fracàs escolar i la integració del nou alumnat. En deﬁnitiva, buscar noves respostes a noves qüestions i canviar el rumb en la política educativa del nostre país sumida en l’immobilisme. Per tant, tot i que pel ﬁniment de la legislatura no tenim una avaluació dels resultats dels nombrosos programes implementats, podem concloure que els objectius ﬁxats en el Pla de Govern estan en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials Punt de partida El sistema català de serveis socials es pot qualiﬁcar d’assistencialista, ja que, davant la insuﬁciència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. Així, els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement especíﬁc del dret subjectiu a la seva utilització. L’objectiu del Govern en aquest àmbit ha estat universalitzar el sistema, és a dir, garantir l’accés als serveis socials, davant una situació de necessitat en l’àmbit social, independentment de la situació econòmica. Per això calia: aprovar una llei de serveis socials, que a banda d’universalitzar el sistema, també descentralitzés els serveis i anés acompanyada d’un nou marc de ﬁnançament dels serveis socials. Val a dir que la necessitat de crear aquesta normativa és fruit de l’ambigüitat existent pel què fa a l’atribució de responsabilitats als diferents nivells de l’Administració, una dotació insuﬁcient de recursos públics per ﬁnançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada. Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i pel curt desenvolupament reglamentari de les lleis vigents. Desenvolupament de l’acció del Govern El Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern va aprovar el Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya, que no veurà la llum pel ﬁniment de la legislatura, que havia de permetre la universalització dels serveis socials i poder avançar cap a un model ﬂexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Un procés obert al sector: la normativa es va aprovar després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya. Des del mes de juny del 2004: • Es va constituir un Comitè Directiu i un Comitè d’Experts per elaborar la nova Llei de Serveis Socials. 200 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aprovat el Projecte de Llei d’universalització dels serveis socials però en tràmit al Parlament de Catalunya El Projecte de Llei de Serveis Socials havia de permetre la universalització d’aquests serveis Balanç Pla de Govern 201 �• Es va redactar el document de bases, i es va endegar un procés participatiu, es van recollir més de 1200 folis d’aportacions, es va modiﬁcar el document de bases i es va elaborar una proposta de text articulat de la nova Llei. • Finalment, es va portar a consulta dels Consells de Serveis Socials, Govern Local, Econòmic i Social, Sindicatura de Greuges i Institut Català de la Dona. I van participar tots els agents dels serveis socials de Catalunya, en el procés d’elaboració de la mateixa. • Aprovació (17/01/2006) per part del Govern del Projecte de Llei de Serveis Socials de Catalunya. El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de Serveis Socials Un nou sistema de ﬁnançament dels serveis socials: el Projecte de Llei de Serveis Socials obre també la via a un nou sistema de ﬁnançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament de Catalunya sobre política social i benestar, en què s’instava al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. És aquest un dels motius pels quals el percentatge del pressupost destinat al departament de Benestar i Família ha anat augmentat any darrera any durant aquesta legislatura,sempre per sobre el 4% i, en aquest últim any, s’ha situat ja en el 5,37%. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família Les novetats legislatives El Projecte de llei de serveis socials 10 compromisos: • Només s’avaluarà la renda de la persona usuària. • Només es tindrà en compte la renda per a ﬁxar l’aportació de l’usuari. • Totes les persones que presentin una necessitat social tindran dret a accedir als serveis socials que la llei deﬁneixi. • Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública. • El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis. • Servei personalitzat per a persones i famílies amb l’assignació d’un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. • Les persones amb greu situació de dependència comptaran amb el suport d’un/a assistent personal que els faciliti l’organització de la seva vida i amb ajut a domicili professional, si desitgen continuar vivint a la seva llar. 6 5 • Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planiﬁcació i l’avaluació dels serveis socials. 4 3 2 1 0 2002 2003 2004 2005 2006 • El Govern aprovarà per decret una Cartera de Serveis Socials de vigència quadriennal. El Parlament aprovarà anualment, juntament amb la Llei de pressupostos, la tipologia i la població destinatàries de les prestacions garantides a la Cartera. Serà la primera llei de tot l’Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut i educació, que és la garantia de drets i deures. • Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o ﬁxats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració. 202 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 203 �Les novetats legislatives Llei de prestacions socials de caràcter econòmic L’objecte de la Llei és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social, que tenen com a ﬁnalitat atendre les situacions de necessitat derivades de qualsevol contingència en la vida d’una persona que li impedeixi fer front a les despeses essencials imprescindibles per poder dur una vida digna. Principals novetats: • • • • És un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. És una eina per garantir el camí cap a la igualtat real d’oportunitats. La seva ﬁnalitat és garantir una seguretat econòmica. Es ﬁxa, com a novetat, un indicador de Renda de Suﬁciència (IRS) que per a l’any 2006 és de 7.137,2 €. • Es distingeixen tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (joves extutelats, cònjuges supervivents, perceptors de pensions no contributives, famílies acollidores de menors i manteniment de necessitats bàsiques -FAS, LISMI i SOVI-), les de concurrència (ajuts a través de convocatòria pública) i les d’urgència social. Altres actuacions paral·leles de la legislatura i relacionades amb aquest àmbit dels serveis socials són: • L’aprovació de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social, pendent també d’aprovació pel Parlament. Aquesta llei garanteix que cap ciutadà de Catalunya estigui sota el llindar de la pobresa, assegurant uns ingressos suﬁcients per a les persones amb rendes més baixes, veure ﬁtxa especíﬁca sobre el tema. La nova llei de prestacions garanteix que cap ciutadà estigui per sota el llindar de la pobresa • La Programació territorial dels serveis socials especialitzats 20042007, per a l’atenció de la gent gran amb dependències, de les persones amb discapacitats i de les persones amb malaltia mental de la xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació territorial és una eina bàsica elaborada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) per a desenvolupar les polítiques del Govern de Catalunya en matèria de serveis socials, i s’ha presentat a totes les demarcacions territorials. • L’Acord Marc signat amb l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en l’àmbit dels serveis socials d’atenció primària. Aquest acord garanteix una estabilitat ﬁnancera i un increment pressupostari mitjà del 10% en la prestació de serveis socials d’atenció primària amb una dotació de 140 M€. Balanç La convocatòria d’eleccions, i per tant, la dissolució del Parlament ha fet que el projecte de llei de serveis socials no hagi estat aprovat aquesta legislatura, tot i ser una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al nostre país. L’aprovació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic ha estat un pas signiﬁcatiu en aquesta línia consolidant la lluita contra la pobresa i exclusió. Amb tot, quan s’aprovi la nova llei marcarà un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal, en què el dret als serveis socials s’equipararà a altres drets universals com la salut o l’educació. Per tant es tracta d’un objectiu pendent. 204 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 205 �Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • La signatura del Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de Treball i Afers Socials i el Departament de Benestar i Família per al desenvolupament d’actuacions d’acollida i integració d’immigrants suposa l’assignació de més de 40 milions d’euros dels Fons Interterritorials a Catalunya per aquest concepte. 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió • Un servei d’atenció diürna per a menors estrangers (La Riereta, amb 24 places) i un recurs de primera acollida de menors estrangers (El Castell, amb 14 places) amb la ﬁnalitat d’atendre el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya. Punt de partida Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcial, del benestar que genera la nostra societat. Per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar, el Govern ha dut a terme diferents actuacions sectorials adreçades a aquells col·lectius susceptibles de quedar-ne exclosos, entre d’altres: immigrants, gent gran, persones amb dependència, etc. La població estrangera s’ha multiplicat per cinc en sis anys Desenvolupament de l’Acció del Govern Immigració Catalunya ha passat de tenir 181.590 persones immigrades empadronades l’any 2000 a 939.321 a principis d’aquest any. % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 9,5 8,98 10 10,3 10,5 11,29 6 4 2 0 octubre 04 Les polítiques d’immigració han estat una prioritat del Govern i s’ha aprovat el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-08 desembre 04 febrer 04 juny 05 setembre 05 desembre 05 En canvi, ha disminuït el nombre d’immigrants en situació irregular com a conseqüència de les últimes regulacions dutes a terme pel Govern de l’Estat; això representa, a casa nostra, uns 18.000 immigrants irregulars menys. El desenvolupament de polítiques d’immigració s’ha convertit en un tema prioritari d’aquest Govern, i de les actuacions portades a terme destaquem l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que preveu millorar la qualitat i els recursos en les àrees més deﬁcitàries en matèria d’atenció social a la ciutadania (en especial educació, salut i habitatge), prioritzant les dones i els joves. Igualment, impulsa la formació dels professionals dels serveis públics per adequar-los a la diversitat cultural dels usuaris. Altres mesures destacades en aquest àmbit de la immigració són: • Un nou espai de participació ciutadana en substitució del Consell Assessor d’Immigració que és la Taula Cívica de la Ciutadania per tal de fer front a la nova arribada de població a Catalunya. • El Programa de retorn voluntari, que s’adreça a aquells immigrants que no han vist complertes les seves expectatives, que es troben en situació de vulnerabilitat social i que volen retornar voluntàriament al país d’origen. L’oﬁcina de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), amb seu a la Secretaria per a la Immigració, gestiona el programa oferint atenció i ajuts per fer possible el retorn. Gent Gran La reducció de la mortalitat i el consegüent allargament de l’esperança de vida han donat lloc a un important augment del pes demogràﬁc de la gent gran i molt gran dins del conjunt de la població catalana. D’aquesta manera, si el 1981 els majors de 65 anys representaven un 11% del total de la població, el 2004 ja representaven gairebé un 17%. Pel que fa als majors de 85 anys, aquest segment de població representava el 2004 un 21% de la població major de 65 anys: de cada 5 persones de 65 anys i més, una en tenia 85 o més. L’aprovació de la nova llei de prestacions garanteix que cap persona gran tingui uns ingressos per sota de l’índex de suﬁciència de Catalunya. També és important destacar, en relació a les places residencials de ﬁnançament públic per a la gent gran, que durant aquest any s’arribarà a les 17.483 places. Un increment important que també trobem en els habitatges tutelats i els centres de dia per a persones grans. Evolució del percentatge de persones majors de 65 anys sobre el total de població Font: Departament de Benestar i Família 2005 17% 2001 17% 1996 16% 1991 14% 1986 12% 1981 11% La nova Llei de Prestacions garanteix que cap persona gran tingui ingressos per sota de l’índex de suﬁciència de Catalunya Residències Gent Gran - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració • Els recursos (16 M€) que enguany es destinen als programes d’acollida i integració d’immigrants, i a potenciar els serveis públics del món local, que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. 206 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 207 �Altres ajuts a la dependència Font: Departament de Benestar i Família Places centres de dia 2003 2004 2005 3.436 3.768 4.362 Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família Places residencials amb ﬁnançament públic per cada 100 persones majors de 65 anys Font: Departament de Benestar i Família CAT ESP > 65 anys Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) Atenció domiciliària 20.933 21.945 25.667 Telealarma 9.244 10.907 15.040 1 < 65 anys Total 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Finalment, també s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Fundació Politècnica de Catalunya, que permet la integració d’alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya en el desenvolupament del programa “Projecte d’Acostament de les Persones Grans a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”. Per tal de garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom s’ha aprovat el Pla per a la Inclusió social de Catalunya S’ha aprovat el Pla Integral del poble gitano per a l’equiparació sociocultural i econòmica, entre d’altres Pobresa i exclusió social Per tal de lluitar contra l’exclusió social, s’ha redactat i s’aprovarà el proper setembre pel Govern de la Generalitat el Pla per a la Inclusió Social de Catalunya, que planteja una nova orientació política sobre les causes de l’exclusió social: que aquestes no siguin enteses només per motius de pobresa econòmica, sinó que promoguin garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la societat no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral de l’individu. El Pla tindrà vigència ﬁns l’any 2009 i s’hi destinarà enguany 1,8 M€ complementaris. Poble gitano Fruit d’un mandat del Parlament de Catalunya (2001) el Departament de Benestar i Família va iniciar un treball sistemàtic per a la millora de la qualitat de vida de les persones gitanes a Catalunya. Així, s’ha aprovat el Pla integral del Poble Gitano. Aquest pla marca les línies d’actuació integrals a favor del poble gitano per tal de poder equiparar-lo socioculturalment i econòmica amb la societat de la qual formen part, sensibilitzar la població catalana, donant a conèixer la cultura gitana com a integrant i membre de la cultura de Catalunya i, ﬁnalment, integrar la perspectiva de gènere per tal de donar respostes a les necessitats especíﬁques de les dones gitanes a Catalunya. En aquesta línia, i fruit de la col·laboració de dos departaments (Benestar i Família i Salut), el Govern ha aprovat el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), que neix per ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana d’Atenció a les Persones amb Dependència. En aquest programa s’aposta per un model territorial i de coordinació social i sanitari per atendre les dependències. 88.000 persones i les seves famílies es beneﬁciaran en la primera fase d’implantació d’aquest Programa. Queda pendent, però, l’elaboració en aquesta legislatura de la “Llei de l’Agència de la Dependència”. Aquesta llei, la “Ley de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las Personas Dependientes“, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions socials i la llei de serveis socials, conﬁguraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país. A més a més, el Departament de Benestar i Família ha incrementat la dotació pressupostària del programa “Viure en Família” dels 85 M€ destinats el 2004 als 124 milions de 2005. Això fa que aquest ajut arribi a més de 50.000 persones amb dependència. El programa “Viure en família” ha experimentat un canvi d’orientació, de manera que es prioritzarà l’atenció a les persones en situació d’alta dependència i la prestació de serveis a domicili. Cal garantir que la gent gran pugui romandre a casa si ho desitja. M € Evolució del Programa viure en Família 2002 - 2005. Quantitats pagades Font: Departament de Benestar i Família 140 M 120 M El 4,6% de la població de Catalunya són persones amb dependència: majoritàriament persones grans, però també persones amb discapacitats, psíquiques o físiques, o persones amb problemes greus de salut mental 208 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 121.974.944 € 100 M 80 M 92.579.675 € 60 M 40 M 20 M Persones amb dependència L’atenció a les persones amb dependència és una prioritat de l’actuació del Govern en aquesta legislatura. A Catalunya hi ha actualment un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), dels quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. El ProdeP neix per impulsar l’atenció a les persones dependents i és l’embrió de la futura Agència de la Dependència 47.895.101 € 12.247.238 € 0 2002 2003 2004 2005 Els serveis d’atenció a les persones discapacitades i amb malaltia mental s’han incrementat signiﬁcativament. Els usuaris dels serveis d’atenció ﬁnançats per la Generalitat han crescut en més d’un 14%. Pel que fa a l’atenció de les persones amb discapacitat psíquica volem destacar l’acord al qual s’ha arribat amb les entitats representatives del sector (APPS, Coordinadora de Profunds i Coordinadora de Tallers) per destinar 3 M€ a aquesta ﬁnalitat. Balanç Pla de Govern 209 �Persones amb discapacitat - Places Any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2005 2006 Pròpia 61 61 61 61 Gestió 682 682 730 848 Concert. Es troba en fase de redacció el Projecte de Llei d’Infància de Catalunya 2004 118 1.319 1.583 1.774 861 2.062 2.374 2.683 Infància i adolescència En aquest àmbit, i durant aquesta legislatura, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de la infància i l’adolescència, que implica un notable increment de recursos. S’ha començat a materialitzar en: • Elaborar el Projecte de llei d’infància de Catalunya. Amb aquesta llei es vol ordenar la legislació catalana sobre infància, ara mateix dispersa, per tal que reguli tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants i introduir innovacions normatives com la creació de la ﬁgura de l’acolliment permanent. • Posar en marxa 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç de manera que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin d’aquest servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 M€ el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005. • Reforçar els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Amb la incorporació de 48 nous educadors i educadores en els equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori -en conveni amb els ajuntaments i consells comarcals-, cosa que suposa un increment d’un 25% respecte als 188 professionals que actualment hi treballen. L’objectiu d’aquests educadors i educadores serà facilitar el treball de seguiment i orientació en el medi dels menors tutelats i que es troben en família. Això ha suposat un augment del ﬁnançament en un 11,2 %, amb un import total de 6.012.055€. • Cal destacar que des del Govern s’ha impulsat un pla de 5 mesures per a millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i el serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor. Gais, lesbianes i transsexuals Al llarg d’aquesta legislatura s’han fet grans avenços en el reconeixement dels drets d’aquests col·lectius, amb l’adopció de mesures com: La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques especíﬁques per a les persones homosexuals i transsexuals 210 Balanç Pla de Govern • La legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals: aprovació de la Llei 3/2005, de 8 d’abril, de modiﬁcació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de parella i de la llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. També permet l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda, PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el ﬁll o la ﬁlla del seu company o la seva companya. Va en aquesta mateixa línia el recentment aprovat Projecte de Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, per la qual s’equiparen la ﬁliació biològica i les adopcions i acolliments, i també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis del personal de les administracions públiques. • El Pla per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals: s’ha aprovat el Programa per al col·lectiu gai, lesbianes i transsexuals que té com a ﬁnalitat l’assoliment de la plena equiparació legal i evitar les actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques especíﬁques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència serà l’encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació d’aquestes persones, centrant les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar. Col·laboració local Amb la voluntat d’integrar en una dinàmica uniﬁcada el conjunt d’intervencions de caràcter social i comunitari que pugui acompanyar processos de millora i transformació dels barris de Catalunya, s’han: • Aprovat els nous plans integrals per a la qualitat socials als barris 2006-2008. • La constitució del Consorci de Badalona Sud i del Consorci de Serveis Socials de Barcelona signiﬁquen un avenç molt signiﬁcatiu en el disseny d’un model de serveis socials proper als ciutadans en el que els ens locals tinguin un rol molt signiﬁcatiu. L’organisme del Consorci de Badalona Sud té un pressupost inicial per la posada en funcionament de 140.354 euros. Associacionisme i voluntariat A Catalunya hi ha actualment unes 670.000 persones que realitzen tasques de voluntariat, que representen un 13,1% de la població, mentre que en la resta de l’Estat, el voluntariat se situa al voltant del 6%. Per això, la Generalitat vol conèixer i fomentar el treball de tantes persones que dediquen una part important del seu temps a fer tasques al servei del país i ajudar a la seva formació; això és una des les principals conclusions a les que s’ha arribat de la primera fase del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. En el marc del foment del voluntariat i l’associacionisme s’ha: Els Plans integrals per a la qualitat social als barris acompanyaran els procesos de millora iniciats per altres departaments en l’àmbit de les seves competències Creat el Consell Català del Voluntariat • Creat el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern i d’assessorament, consulta i participació de les entitats, col·lectius i persones expertes que actuen en l’àmbit del voluntariat. • Potenciat la signatura del document de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Europeu del Voluntariat (CEV), xarxa europea de centres estatals i nacionals de voluntariat de 22 països europeus més Israel. Aquesta col·laboració té com a objectiu posar a l’abast de les entitats catalanes les informacions generades per la resta d’entitats de voluntariat europees. Balanç Pla de Govern 211 �• Presentat, juntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, la iniciativa “Declara la teva solidaritat, no et costa res”, coincidint amb l’inici de la campanya de la renda. Aquesta iniciativa ha de permetre impulsar les aportacions que reben les ONG de Catalunya a través del 0,52% de l’IRPF a “ﬁns socials”. La política penitenciària i de justícia juvenil és també una política social, l’objectiu de la qual és la rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària L’impuls del treball en els centres penitenciaris com a mesura principal per a la reinserció dels interns El Govern ha apostat també per les mesures penals alternatives. Entre 2004 i 2005 la demanda d’aquestes mesures ha crescut un 191% Demandes de mesures penals alternatives Font: Departament de Justícia 4.500 4.000 3.931 3.500 La política penitenciària i de justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamental del sistema penitenciari i de justícia juvenil, tant per tractar-se d’un mandat constitucional com perquè el Govern ha deﬁnit la seva política penitenciària com una política social. Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en matèria penitenciària. El Departament ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. També s’han iniciat els treballs per a l’elaboració d’un reglament de justícia juvenil propi per donar un adequat desenvolupament a la Llei 27/2001, de 31 de desembre de justícia juvenil. La formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Per això s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. Les tasques comprenen prevenció d’incendis i millora forestal, neteja d’espais naturals; muntatge de components elèctrics, tapisseria, confecció, etc.; subministrament de materials i serveis a òrgans judicials; pintura de dependències administratives; muntatge de motocicletes o elaboració de productes amb la marca “Made in Cire”. Els tallers productius s’han ampliat també a l’àmbit de la justícia juvenil. Gairebé el 100% dels interns amb delictes especíﬁcs (agressions sexuals, delictes violents i de violència domèstica) estan rebent un tractament especialitzat. També s’han potenciat els tractaments per superar l’addició a les drogues. 2.000 1.500 1.000 1.347 500 0 2004 212 Balanç Pla de Govern 2005 CP Puig de les Basses ERO de Girona CP Lledoners Pavelló Hospitalari Penitenciari Terrassa CP Els Plans CP Ponent Centre Obert de Lleida CP Quatre Camins CP Joves Quatre Camins CP Brians CP Brians 2 CP de Preventius Llobregat CP de Dones de Catalunya ERO de Barcelona CP Mas d’Enric ERO de Tarragona Centres penitenciaris nous (CP) Centres penitenciaris (CP) Equipament de règim obert nous (ERO) Equipament de règim obert (ERO) Equipaments de justícia juvenil Font: Departament de Justícia CE Montilivi Mesures Penals Alternatives: les penes de presó no poden continuar essent el centre del sistema d’execució penal, perquè l’experiència demostra que aquestes penes només són útils com a últim recurs. El Govern ha apostat doncs per impulsar mesures sancionadores més efectives i més eﬁcients. Per això el Departament de Justícia ha incrementat en 45 els psicòlegs i els treballadors socials destinats a gestionar els treballs en beneﬁci de la comunitat i d’altres mesures penals alternatives. Això i els convenis signats amb els ajuntaments ha permès anar atenent el fort augment de mesures penals alternatives sol·licitades pels jutges. 3.000 2.500 Equipaments penitenciaris Font: Departament de Justícia Equipaments penitenciaris i recursos humans: al llarg de la legislatura la política penitenciària ha estat marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuﬁcients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern, a més d’algunes construccions d’urgència, va elaborar i esta executant el Pla d’equipaments penitenciaris PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Girona CE Folch i Torres Ce Els Til·lers CE El Segre Lleida CE L’Alzina CE Oriol Badia CE Can Llupià Barcelona CE del Camp de Tarragona** Tarragona Nous centres educatius (CE) Centres educatius (CE) ** Nom provisional Nous pisos assistits Balanç Pla de Govern 213 �Per fer front a la manca d’equipaments i al creixement de la població reclusa, s’ha elaborat i s’està executant el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb 11 nous equipaments, que permetran impulsar la reinserció S’han regulat les mesures de compensació per als municipis on s’ubiquin nous centres penitenciaris S’ ha deﬁnit una nova política de recursos humans en aquest àmbit S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 M€. Aquest pla crearà 6.500 noves places, que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha deﬁnit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Es construeixen onze nous centres penitenciaris, dels quals cinc són centres oberts. El centre penitenciari de preventius s’ubicarà a la ciutat de Barcelona. El Govern ha aprovat també el Decret 335/2004, de 20 de juliol, que regula les compensacions econòmiques i d’altra mena que reben els municipis on s’instal·lin els centres penitenciaris. En l’àmbit dels recursos humans, el Departament de Justícia ha iniciat el procés per a incorporar progressivament 1.500 funcionaris per les noves presons. També s’ha reforçat la plantilla de justícia juvenil. Així mateix, durant el període 2005-2008 tota la plantilla de professionals de presons rebrà formació sobre els objectius i els instruments de la política penitenciària. D’altra banda, s’ha signat un acord de condicions de treball per al període 2006-2009, que combina la satisfacció de les demandes legítimes dels treballadors, amb millores indispensables en la prestació del servei públic. Justícia Juvenil: a l’inici de la legislatura el Govern va haver d’adoptar mesures urgents per augmentar les places als centres de justícia juvenil. El nombre de menors sota mesures de Justícia Juvenil continua augmentant, si bé es treballa per potenciar els programes de mediació i de medi obert enfront dels internaments. Es va elaborar el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria. El gener de 2006 s’ha posat en marxa la primera Unitat Terapèutica especialitzada en el tractament de patologies mentals i drogodependències. També s’han concertat 40 places en centres de dia i comunitats terapèutiques. D’altra banda, el Departament de Justícia ha iniciat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil que dóna suport a 17 ajuntaments en l’àmbit de la mediació comunitària. Col·laboració social i institucional: per tal d’impulsar la col·laboració social i institucional en l’àmbit penitenciari i en el de Justícia Juvenil, s’ha creat la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social, la Taula de Participació Social, la Taula Cívica Penitenciària, el Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, i la Comissió de Seguiment del Pla director de justícia juvenil. Balanç La diversitat de la nostra societat fa que s’hagin de diversiﬁcar també les polítiques de cohesió social que el Govern ha de dur a terme. L’objectiu del Govern ha estat la integració d’aquests col·lectius que es troben en un risc elevat d’exclusió social, una tasca complicada per la diversitat d’actuacions que cal desenvolupar. Per tant, aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Punt de partida Malgrat que formalment homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat tant a nivell de retribucions, com discriminacions en el lloc del treball, ocupació de càrrecs, eradicació de violència de gènere... Són molts encara els punts de desigualtat. Per intentar canviar aquesta situació, les principals línies d’actuació d’aquesta legislatura s’han centrat bàsicament en: 1 L’elaboració i l’ execució del V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 2 La introducció de la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones 3 L’eradicació de la violència de gènere i l’elaboració de l’Avantprojecte de llei contra la violència masclista 4 La dinamització i l’ impuls de nous models de participació de dones: el Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals Desenvolupament de l’acció del Govern El Govern de la Generalitat és un Govern compromès en les polítiques de dones i ho ha demostrat en la implementació de diferents mesures per aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. L’elaboració i l’execució del V Pla d’Acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 Aquest Pla, de caràcter transversal i aplicat de manera coordinada a tots els departaments, és el principal instrument de planiﬁcació en aquest àmbit. Aquesta legislatura s’ha dotat, per primera vegada, de pressupost provinent d’altres departaments de la Generalitat, a banda del pressupost propi (35,3 M€ el 2005 i 48,8 M€ el 2006, fet que representa un increment del 38,2%). En aquest marc, cal destacar també l’increment del pressupost propi de l’Institut Català de les Dones. L’any 2006 el pressupost és d’11,2 M€, fet que representa un increment del 43% respecte al pressupost del 2005, el qual ja s’havia incrementat en un 60% respecte al del 2004. El Pla d’Acció ha tingut per primer cop, a banda del pressupost propi que s’ha incrementat, pressupost provinent dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya Evolució del pressupost de l’ICD 2004-2006 Font: ICD 14 M€ 12 M€ 10 M€ 8 M€ 6 M€ 4 M€ 2 M€ 0 M€ Pressupost Pressupost Pressupost 2004 2005 2006 214 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 215 �El Pla s’estructura en 6 grans eixos: 1 Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques de Govern, fent de la Generalitat una institució exempliﬁcadora 2 Construir una cultura per a un nou contracte social 3 Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat 4 Reorganitzar els temps i els treballs per tal de fer de la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques 5 Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones 6 Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. Atenció Coordinació i cooperació Prevenció i sensibilització Recerca i coneixement de la realitat Algunes de les actuacions destacades incloses en aquest Pla són: • L’increment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de dones i l’increment de les subvencions a entitats, editorials, persones físiques i universitats Evolució dels ajuts a ens locals i entitats, 2004-2006 Font: ICD 2004 2005 Projectes Pressupost Projectes 600 926.130 € Entitats 2006 Pressupost Projectes Pressupost 680 892.800 € 680 1.589.590 € Ens locals 118 1.560.650 € 134 2.304.502 € Editorials 8 18.100 € Universitats Beques 60.000 €* 25 105.800 € 56 494.529 € 81** 590.000 €* 7 28.000 € 20 147.676 € 81** 140.000 €* * Pressupost previst, subvenció pendent de resolució ** Nombre de sol·licituds, subvenció pendent de resolució S’ha creat la ﬁgura de les coordinadores territorials de l’ICD per desplegar efectivament en el territori les polítiques de dones • La creació de la ﬁgura de les coordinadores territorials de l’ICD: aquesta ﬁgura de nova creació respon al compromís del Govern de la Generalitat d’aplicar i desplegar les polítiques de dones arreu del territori, objectiu recollit al V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007. La creació de la ﬁgura de les coordinadores territorials pretén aconseguir una veritable transversalitat en el disseny i el desenvolupament de les polítiques del Govern. • Els acords amb les universitats: l’Institut Català de les Dones establirà acords amb les universitats públiques de Catalunya per assignar crèdits a l’alumnat que participi a conferències sobre polítiques de dones. El cicle de conferències versarà sobre els temes següents: Perspectiva de les dones als mitjans de comunicaci; Perspectiva de gènere a l’àmbit empresarial; noves organitzacions del temps per a dones i homes; i Prevenció de la violència vers les joves. • La creació d’una xarxa de dones empresàries: les dones emprenedores són un col·lectiu que estan participant activament en el canvi de consi- 216 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 deració de les dones a l’àmbit empresarial. Des de l’Institut Català de les Dones es vol reconèixer aquest paper de lideratge i contribuir a enfortir les seves xarxes de comunicació i col·laboració i per això es crearà un Portal virtual. • Les noves publicacions: aquesta legislatura s’han iniciat dues noves colleccions: primera, Quaderns de l’Institut, que aplega títols que pretenen generar un espai de debat i pensament sobre les aportacions de les dones als diversos àmbits del coneixement. Se n’han editat 8 títols. Segona, Eines, una col·lecció amb un perﬁl d’aplicació pràctica, que té l’objectiu de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Se n’’han editat 3 títols. Dins d’aquesta mateixa col·lecció es publicaran tres guies per fer plans d’igualtat a les universitats, les empreses i els ens locals. La introducció de la perspectiva de gènere a l’activitat ordinària de la Generalitat, fomentant la igualtat d’oportunitats entre homes i dones En relació amb les polítiques de dones, la prioritat ha estat incorporar el criteri de transversalitat a l’Acció de Govern, és a dir: d’una banda, promoure mesures especíﬁques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat; i per l’altra, incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern. Aquesta és una fórmula metodològica que permet aconseguir els canvis estructurals necessaris per fer realitat la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Una eina important per treballar la transversalitat en l’Acció de Govern és la realització de l’informe d’impacte de gènere que realitza l’Institut Català de les Dones de les disposicions de caràcter general del Govern de la Generalitat de Catalunya, que després és adaptat pels departaments per tal d’incorporar-hi les propostes en matèria de polítiques de dones. Així s’ha incorporat la perspectiva de gènere en un total de 12 plans, 50 disposicions i 69 ordres de subvencions aprovades pel Govern. En relació amb la promoció de mesures especíﬁques adreçades a les dones des de totes les àrees de la Generalitat, podem destacar les següents actuacions: La introducció del criteri de transversalitat en l’Acció de govern ha estat una constant aquesta legislatura, i ha convertit a la Generalitat en una institució exempliﬁcadora en l’elaboració de polítiques, però també en la publicació de dades, etc. • Impuls del Programa de Coeducació, promogut pel Departament d’Educació per potenciar la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe a les escoles (vegeu apartat 3.1.2). • Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport. La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball contra les desigualtats entre homes i dones en aquest sector i que desenvolupa accions per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció. Així mateix la promoció de l’esport femení és un dels criteris que es valoren a l’hora d’atorgar subvencions. • Impuls del permís de paternitat de 4 setmanes i noves mesures de conciliació per al personal al servei de les administracions públiques catalanes. Amb la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques catalanes, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de juny de 2006, s’incorpora el S’ha creat el permís de paternitat de 4 setmanes Balanç Pla de Govern 217 �permís de paternitat de quatre setmanes a comptar des de la ﬁnalització del permís de maternitat. Aquesta llei també preveu permisos justiﬁcats i retribuïts per al personal públic que pateixi situacions de violència de gènere. S’ha obert una línia de subvencions per a l’elaboració de Plans d’igualtat dins les empreses • Ajudes per a plans d’igualtat dins les empreses. El Departament de Treball i Indústria ha consolidat una línia de subvencions per a l’elaboració de plans d’igualtat i la incorporació de l’Agent per a la igualtat a l’empresa amb l’objectiu de motivar i incentivar les empreses a prendre mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció, la retribució, i en la millora de les condicions de treball per afavorir la conciliació de la vida personal. • Control de situacions de discriminació laboral i de conciliació. El Departament de Treball i Indústria ﬁxa objectius especíﬁcs a la Inspecció de Treball per a la detecció de situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, i mesures en matèria de conciliació de la vida personal, laboral i familiar. També fa seguiment dels convenis co·lectius perquè el seu contingut s’adeqüi a la legalitat en matèria de perspectiva de gènere, promovent que els agents socials introdueixin en la negociació col·lectiva clàusules que facilitin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i fa difusió dels convenis amb clàusules sobre conciliació i igualtat d’oportunitats, mitjançant una pàgina web de cerca dels convenis col·lectius vigents a Catalunya. S’han destinat 2,2 M€, dins la Llei de Barris, a atendre projectes que incorporin la perspectiva de gènere • Millores per a les dones a través de la Llei de barris. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la convocatòria de subvencions de 2006 de la Llei de barris destina un total de 2.245.875 € a atendre els projectes referents a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’ús de l’espai i els equipaments urbans. Molts d’aquests projectes suposen millores per a la seguretat urbana i la construcció de nous espais per a la participació de les dones. • Iniciatives per a l’eradicació de l’ús del llenguatge sexista i androcèntric en l’Administració de la Generalitat. Des de la Secretaria de Política Lingüística i de l’ICD s’han dut a terme accions formatives i s’ha editat material sobre aquesta temàtica. • Elaboració, per part del Departament d’Economia i Finances, d’uns pressupostos que s’ajustaran als criteris d’assignació de recursos amb observança del principi relatiu al foment de la igualtat de gènere, segons l’aprovació d’una ordre que dicta les normes per a l’elaboració del Pressupost de la Generalitat per a l’any 2006. • Creació de la Comissió de Dona i Ciència per al desenvolupament de les polítiques de dones en l’àmbit de l’educació superior i la recerca del Consell Interuniversitari de Catalunya, per part del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. En relació amb la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i actuacions del Govern, s’ha treballat també en dues línies: • Formació: oferts més de 30 cursos en polítiques de dones adreçats al personal de l’Administració, tant pel que fa al personal dels diferents de- 218 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 partaments de la Generalitat com al personal de l’Administració local per a l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques que desenvolupen des dels seus àmbits de gestió. • Dades desglossades per sexe: en data 14 de març de 2006 el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar l’Acord relatiu a la producció i el desenvolupament d’estadístiques desagregades per sexes. Aquest acord estableix que totes les estadístiques relatives a població que generi l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i les entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquesta Administració, es recolliran, compilaran, analitzaran i presentaran desagregades per sexes. Aquesta obligació és extensible a tots els registres públics, ﬁtxers automatitzats de dades personals, censos, estudis d’opinió, sondeigs, enquestes i d’altres similars, que siguin competència de la Generalitat. Aquestes dades han de ser útils, vàlides, ﬁables, comprovables, comparables i actualitzades, perquè puguin ser aproﬁtades per a investigacions acadèmiques, estudis, anàlisi estadística i planiﬁcació de polítiques públiques. A més, el dit acord preveu que les dades desagregades per sexes han de completar-se amb el desenvolupament d’indicadors qualitatius, de manera que el conjunt d’indicadors estadístics aportin informació per aprofundir sobre les funcions econòmiques i socials que les dones i els homes desenvolupen a la nostra societat. Eradicació de la violència de gènere En el marc de la nova “Ley orgánica de medidas de protección contra la violencia de género”, la Generalitat ha esmerçat esforços en la lluita contra la violència de gènere, amb l’adopció de mesures com: • L’elaboració del Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista amb un procés de participació social per poder-hi fer aportacions, però ﬁnalment i en part a causa de l’escurçament de la legislatura, aquesta llei no es podrà aprovar. • La creació del programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb el qual es pretén, des d’una visió integral que identiﬁqui la pluralitat de causes i tipologies, disminuir la incidència de les violències contra les dones, tot garantint una atenció de qualitat. Dins aquest programa i amb l’objectiu de la prevenció, s’ha dut a terme la campanya: “Talla amb els mals rotllos”. Aquesta campanya s’adreçava a la població jove perquè s’allunyessin de les conductes agressives, el 2004 destinada especíﬁcament a les noies, i el 2005 als nois sota el lema “enRAONA”. A més de la campanya als mitjans de comunicació, dins del projecte “Talla amb els mals rotllos” s’han dut a terme accions formatives amb l’objectiu de crear una xarxa de joves agents de prevenció en l’àmbit de les relacions abusives. S’han format 73 nois i noies joves com a agents, als quals a través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conﬂictes. Aquests agents educatius han realitzat 109 tallers en 33 centres i enguany és previst posar en marxa una plataforma virtual que facilitarà la relació entre els i les joves que participen en el projecte. S’ha creat el Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones • La inauguració dels dos primers jutjats de violència contra les dones a Barcelona, que són jutjats exclusius per a aquest tema. Balanç Pla de Govern 219 �Han entrat en funcionament a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva a la violència de gènere Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social • L’elaboració d’un protocol marc interdepartamental i d’un circuit nacional contra la violència vers les dones pretenen establir i donar a conèixer un procediment. Són la concreció de la voluntat d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins les institucions, altres agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que les intervencions respecte a les dones en situació de violència garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, tot deﬁnint les competències de cada agent i evitant duplicitats d’actuacions. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies • La línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència. Servei d’atenció telefònica gratuït i conﬁdencial les 24 hores del dia. Atén una mitjana mensual de 758 trucades en 6 llengües diferents. Punt de partida Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que diﬁculten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. La dinamització i l’impuls de nous models de participació de dones: El Consell Nacional de Dones de Catalunya, les Assemblees territorials a les 5 demarcacions catalanes i els plans de participació municipals. • Constitució del nou Consell Nacional de Dones de Catalunya, un òrgan participatiu i consultiu de l’Institut Català de les Dones, el qual reuneix les diferents entitats, associacions, grups, consells de dones del territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla d’actuació del Govern en polítiques de dones. Cal destacar un increment del 188% en el nombre d’entitats i associacions que hi participen. 264 entitats del món associatiu en formen part. • Creació de les Assemblees Territorials. Han estat impulsades pel Consell Nacional de les Dones de Catalunya i sorgeixen amb la ﬁnalitat de fomentar la participació de les dones, tenint en compte la diversitat territorial; pretén que els grups de dones de tot Catalunya tinguin l’oportunitat de conèixer, proposar i intercanviar experiències entre elles i l’Institut Català de les Dones. • Plans de participació municipals. Pretenen impulsar la integració de les dones en la vida social, promoure l’associacionisme i la seva incidència en les polítiques municipals. Balanç 1 Les famílies que tenen necessitats especials (persones dependents a càrrec, famílies monoparentals, famílies nombroses, ﬁlls amb malalties cròniques...). 2 Les famílies que estan en procés d’adopció o acolliment d’infants. Desenvolupament de l’Acció del Govern Suport a les famílies Una de les línies tradicionals de suport ha estat la de garantir ajuts econòmics (i millorar la ﬁscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec). A més a més, en aquesta legislatura s’ha obert el tracte especial que rebien les famílies nombroses a altres famílies que necessiten un suport addicional: famílies monoparentals, amb infants acollits o adoptats. En aquesta línia, les accions empreses han estat: • Renovació del programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Els tres objectius relacionats amb el foment de la igualtat d’oportunitats s’han acomplert satisfactòriament i s’ha avançat força; la Generalitat s’ha convertit així en una institució exemplar i clarament compromesa amb les dones. L’objectiu d’eradicar la violència de gènere no s’ha acomplert, però l’evolució és favorable. Per tant, podem concloure que els objectius ﬁxats són objectius en vies d’assolir-se. A banda d’això, cal destacar que aquesta legislatura s’han obtingut bons resultats en l’àmbit del treball i en relació amb les dones. Així, s’ha fet un pas important en la disminució de la taxa d’atur femenina –que ha passat del 12,9% el 2004 al 8,9% el 2006- i en la reducció del diferencial entre la taxa d’atur femenina i la masculina –el gener de 2006 era del 3,3% i el gener de 2004 era del 4,3%-. 220 Balanç Pla de Govern L’objectiu principal és reforçar les polítiques de suport a les famílies i a la infància, afavorint: PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els canvis més signiﬁcatius d’aquesta legislatura han estat: Les famílies monoparentals passen a tenir el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, reben l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com ﬁns al moment. S’han garantit els ajuts econòmics de les famílies amb infants a càrrec, incrementant els imports i el nombre de beneﬁciaris S’ha incrementat l’import de la prestació universal per infants a càrrec, tal i com es veu en la taula que s’adjunta. Es crea una nova prestació econòmica universal per a part, adopció o acolliment múltiple, i s’hi destinaran 136,2 M€. Balanç Pla de Govern 221 �Gairebé 300.000 famílies amb infants a càrrec s’estan beneﬁciant dels ajuts de la Generalitat Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec. Famílies beneﬁciàries Font: Departament de Benestar i Família S’han creat nous ajuts: dos d’universals i un tercer sotmès a nivell de renda 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 cativa i, consegüentment, al desenvolupament harmoniós i equilibrat dels infants. Suport a la infància L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és necessari que rebin un suport públic especíﬁc. Algunes actuacions que s’han dut a terme en aquest àmbit són les següents: • Campanya d’acolliment: el balanç dels sis mesos de campanya d’acolliment per incrementar el nombre de famílies acollidores i per sensibilitzar i informar la societat catalana envers l’acolliment familiar ha estat molt positiva. S’ha passat de 380 famílies el 2004 a 420 el 2005, un increment del 10%; i de 538 infants acollits el 2004, han estat acollits 589 infants el 2005. S’ha fet una important campanya d’acolliment que ha incrementat les famíles acollidores i els infants acollits en aproximadament un 10% Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% 2006 • A més a més, durant aquesta legislatura s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre, a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos infants –diferent a la prestació econòmica universal–, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. • També s’han ofert ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. Ajuts personalitzats a l’allotjament: És una línia d’ajut que té l’objectiu d’ajudar al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària d’habitatges de promoció privada, per tal d’assegurar la permanència en l’habitatge. Evitar desnonaments i execucions hipotecàries. Ajuts al lloguer per a determinats col·lectius: Es van crear l’any 2003. L’objectiu és ajudar a pagar la renda de lloguer de l’habitatge que constitueix el domicili habitual i permanent de diferents col·lectius els quals cal protegir. La quantia màxima d’ajut per sol·licitud és del 50% de la renda de lloguer amb un màxim de 150€ mensuals. El màxim de l’ajut són 6 mesos amb un topall de 900€. • El programa “Aprendre amb tu”: s’ha presentat en aquesta legislatura i va dirigit a les AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies, i que preveu dues línies d’actuació: impartir un conjunt de xerrades tallers arreu del territori i donar suport a les actuacions gestionades per les associacions de pares i mares de les escoles. L’objectiu de les xerrades tallers és abordar temes concrets que preocupen les famílies i proporcionar informacions i recursos que donin suport a la seva tasca educativa. • Adopcions: l’any 2005 va ser adoptats 121 infants de Catalunya, i de gener ﬁns al març d’enguany han estat adoptats 31 infants catalans. D’altra banda, el 2005 van ser adoptats a Catalunya un total de 1.411 menors d’altres països; els principals països de procedència són la Xina (622 infants), Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67). • El Programa d’atenció postadoptiva per a totes aquelles famílies que tenen infants adoptats s’ha presentat en aquesta legislatura. L’objectiu del programa és donar assessorament, recolzament i un espai de consulta als pares adoptius que puntualment puguin tenir necessitat de poder plantejar a professionals experts en adopció qüestions entorn de la criança dels seus ﬁlls. Altres projectes relacionats: • Creació dels “Punts de trobada”. Nou servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualiﬁcat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conﬂictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels ﬁlls i ﬁlles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per als supòsits d’exercici de la tutela per part de l’Administració Pública amb la ﬁnalitat d’assegurar la protecció del menor. A la ciutat de Barcelona s’han obert quatre centres i a la ciutat de Lleida, un. • Conciliació familiar: s’ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic per a la conciliació de la vida familiar i personal, coincidint amb l’inici de la campanya de sensibilització pel repartiment equitatiu de les tasques a la llar. L’objectiu és dinamitzar el debat social entorn d’aquest tema, dotant de més reconeixement social la tasca reproductiva i el treball de cura de la llar, sensibilitzant la societat de la necessitat d’un repartiment equitatiu entre homes i dones. • El programa “Créixer amb tu”: adreçat a pares i mares amb infants de 0 a 36 mesos i en la línia de donar-los el màxim suport. Comprèn tant l’edició de material especíﬁcament elaborat per a dos trams d’edat: 0-18 mesos i 18-36 mesos, com la realització de cicles de tallers dirigits a les famílies. D’aquesta manera es vol contribuir a la millora de la tasca edu- 222 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 223 �I ﬁnalment, cal esmentar l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 22 de juny, que equipara la ﬁliació biològica i les adopcions i acolliments, també entre les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de quatre setmanes i la reserva del lloc de treball ﬁns a tres anys en l’excedència voluntària per tenir cura d’un ﬁll o familiar. Una nació socialment avançada Polítiques d’acció social 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Balanç Punt de partida S’han fet avenços importants en els dos objectius principals que es va marcar el Govern en aquest àmbit, ja que s’han reconegut les necessitats especials que tenien determinades famílies: famílies monoparentals, famílies amb persones dependents al seu càrrec, famílies en procés d’acolliment o adopció... Així, s’han creat nous ajuts, a banda de consolidar els ja existents. Davant els nous reptes i prioritats que tenen avui en dia els joves, cal adequar les polítiques a ells; és per aquest motiu que es va crear el Pla nacional de Joventut, una eina per deﬁnir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut arreu del país; aquest Pla, revisat estratègicament cada quatre anys, s’ha centrat, en aquesta legislatura, en dues grans línies d’actuació, prioritàries per al jove actual: Tot i això, si ens comparem amb altres països, encara queda molt camí per recórrer en relació a les polítiques de suport a les famílies, així es pot considerar que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se 1 L’emancipació 2 El foment de la participació del jove Desenvolupament de l’Acció del Govern L’emancipació Quan parlem de l’emancipació del jove, ho fem sota els eixos de l’habitatge, treball, salut, cultura i educació d’aquest, motiu pel qual la Secretaria General de Joventut ha dut a terme moltes actuacions conjuntes amb els altres departaments, fent referència al principi de transversalitat. Durant aquesta legislatura s’ha produït un fet destacable, com és l’augment de l’emancipació domiciliar dels joves, que ha passat d’una taxa del 22,2% el 2003 a un 29% el 2005. • Pel que fa a l’habitatge, i per tal de facilitar–hi l’accés dels joves, s’han desplegat 24 noves borses a tot el territori català en conveni amb els ens locals, a la vegada que s’han augmentat els recursos econòmics per a les 13 ja existents; aquest 2006 se signaran convenis per a la creació de 8 borses d’habitatge més, fet que suposarà una inversió total, durant aquesta legislatura (2004-2006), de 2.989.308 €. % Taxa d’emancipació domiciliar a Catalunya Font: Secretaria General de Joventut 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 Borses d’habitatge Font: Secretaria General de Joventut Subvencions 4 2 2004 2005 2006 A corporacions locals 235.000,00 402.333,00 346.675,65 A cambres de la propietat urbana 479.000,00 598.832,96 395.700,00 Oﬁcines a Barcelona Total 162.500,00 168.999,96 200.267,28 876.500,00 1.170.165,92 942.642,93 0 2002 2003 2004 2005 S’han destinat 3 M€ en borses d’habitatges per a joves, per afavorir així la seva emancipació Cal destacar també que, en el marc del Pla per al dret a l’habitatge 20042007, el Govern ha establert una línia d’actuació destinada al pagament del lloguer per als joves menors de 35 anys, per afavorir així la seva emancipació. 224 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 225 �Per tal d’orientar, assessorar i acompanyar el jove en la seva inserció al món del treball s’ha creat l’Oﬁcina Jove de Treball • Pel que fa al treball, per tal de potenciar i ampliar els mecanismes d’orientació i acompanyament laboral, s’ha inaugurat l’Oﬁcina Jove de Treball, la qual se centra bàsicament a facilitar l’accés dels joves al món del treball amb una orientació particular a cada cas, l’assessorament laboral en qualsevol qüestió que puguin tenir, la gestió d’una borsa de treball i l’aconseguiment d’un treball a l’estranger. Així mateix, s’ha creat el Pla de suport als joves emprenedors per tal d’oferir formació, assessorament i seguiment personalitzat per a la creació d’empreses i el seu seguiment. • D’altra banda, fent esment a l’àmbit de la salut i en conveni amb el Departament de Salut, s’han dut a terme dos programes: Salut i Escola i L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya. El primer té com a objectiu apropar els serveis de salut als centres docents i als adolescents per reduir comportaments que afecten negativament la salut, així com la detecció precoç de problemes, i mitjançant el segon s’administrarà la píndola del dia després tant a centres de planiﬁcació familiar i, hospitals, com centres de salut. • Pel que fa al tema de l’educació en el jove, s’ha creat el Projecte Educatiu Integral, una actuació conjunta amb el Departament d’Educació i Universitats, que pretén interrelacionar l’educació formal, la no formal i la informal, per aproﬁtar millor les possibilitats de cadascuna, compartint objectius. Es vol que els infants i els joves puguin, un cop ﬁnalitzat l’horari escolar, continuar formant-se, d’ una banda facilitant la participació dels alumnes en activitats relacionades amb l’educació no formal i d’altra banda facilitant l’entrada de l’associacionisme educatiu i d’altres entitats juvenils als centres docents per utilitzar-ne els espais en horari no lectiu. Creació dels Crèdits per a l’emancipació del jove per tal de facilitar el seu accés a l’habitage, l’ampliació d’estudis i la creació d’una empresa 14,3 M€ en subvencions a entitats juvenils i 6,8 M€ en subvencions a ens locals, amb un increment del 77% al llarg de la legislatura Finalment, una actuació nova i destacada en l’àmbit de l’emancipació, ha estat la creació dels Programes de crèdits per a l’emancipació en conveni amb el Departament d’Educació i Universitats, el Departament de Treball i Indústria i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, una eina que consisteix a facilitar als joves l’accés a ﬁnançament en condicions preferencials per a diferents ﬁnalitats, com són: projectes d’autoempresa, ampliació d’estudis i despeses inicials en l’accés a un habitatge i comptant amb l’aval de la Generalitat de Catalunya. El foment de la participació del jove En aquest eix podem destacar, d’una banda, el suport a les entitats juvenils i, d’altra banda, els ajuts als ens locals. • Pel que fa al suport a entitats, hi ha hagut un gran increment dels recursos econòmics a través de subvencions; s’ha passat dels 4,4 M€ al 2004 als 5,3 M€ al 2005, fet que suposa un augment del 20%; en referència al 2006 de moment s’han concedit subvencions per un import de 4,6 M€; d’altra banda, el nombre d’associacions juvenils també han augmentat al llarg de la legislatura, i han passat de les 2.141 el 2003 a les 2.389 el 2006. Subvencions ens locals Font: Secretaria General de Joventut 2003 2004 2005 2006 14.240.363 15.080.909 18.545.000 21.545.000 1.156.587 1.053.358 521.890 542.487 Plans comarcals 942.775 1.048.350 1.375.802 1.501.071 Plans locals - Activitats 485.310 769.950 2.100.148 3.433.401 667.473 13.333.333* 400.000 1.500.000 3.252.145 3.271.658 5.331.174 6.976.959 Pressupost Delegació de competències Plans locals - Inversions Total * Interanuals 2004-2005, dels quals 933.333€ són del 2005. Com a ﬁta important d’aquesta legislatura, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut, organisme encarregat de dissenyar, executar i avaluar programes de joventut, així com el suport i les subvencions als plans locals i comarcals de joventut que busquen potenciar l’equilibri territorial. A través d’aquest organisme també es pretén el desenvolupament de polítiques de joventut transversals amb la resta de departaments a través de la creació de la comissió Interdepartamental i l’activació de taules sectorials d’interlocució. Pel que fa als recursos econòmics, el pressupost de la Secretaria General de Joventut s’ha incrementat un 51,2%, i ha passat dels 14,24 M€ el 2005 als 21,54 M€ al 2006. Balanç En aquesta legislatura, les dues línies principals d’actuació han estat l’emancipació i la participació dels joves. Pel que fa a l’emancipació, s’ha fet un gran avenç sobretot en el seu accés a l’habitage, facilitant ajuts, augmentant els recursos econòmics i desplegant borses al llarg del territori; malgrat això, el tema d’accés a l’habitatge encara segueix sent el que provoca més protestes i inquietuds entre els joves. D’altra banda, amb la creació dels crèdits a l’emancipació, s’aconseguirà pal·liar les diﬁcultats que tenen els joves per accedir a un crèdit, ja sigui per a estudis, habitatge o creació d’una empresa, a causa dels baixos recursos econòmics de què disposen. En referència al foment de la participació, cal destacar el gran increment de recursos econòmics destinats tant a les entitats juvenils com als ens locals per poder desenvolupar polítiques de joventut. Finalment, cal destacar l’aprovació de la Llei sobre l’Agència Catalana de la Joventut. Per tot això, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. • I fent referència a polítiques de proximitat, cal destacar el gran augment dels ajuts als ens locals per desenvolupar polítiques de joventut; així, s’ha passat dels 3.858.911 € el 2004 als 6.833.180 € el 2006, un increment del 77%. 226 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 227 �Les noves polítiques Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Per primera vegada entre 5.000 i 6.000 joves podran accedir a préstecs en condicions preferencials i amb l’aval de la Generalitat per accedir a habitatge, formació i empresa. 3.3.1 Fomentar la salut pública Què són els crèdits per a l’emancipació? Són crèdits concedits per entitats ﬁnanceres a joves entre 18 i 35 anys amb les següents avantatges: • La Generalitat actua com avaladora del / de la jove davant les entitats ﬁnanceres • Els interessos són més baixos que els del mercat • No estan incrementats amb cap tipus de comissió Quin és l’objectiu d’aquests crèdits? Fomentar l’emancipació dels/ de les joves a través de tres àmbits d’actuació: • Vivenda (per les despeses inicials a l’accés a l’habitatge) • Formació (per a l’ampliació d’estudis) • Ocupació: (per projectes d’autoempresa) Com es distribuiran? El Govern avalarà crèdits per un valor de 42 M€ (any 2006): • 15 M€ per a creació d’empreses (despeses derivades de la posada en marxa d’un projecte empresarial) • 13,5 M€ per a l’habitatge (ﬁances, comissions, despeses notarials...) • 13,5 M€ per a formació acadèmica (ﬁnançament de la màtricula així com disposicions mensuals mentres durin els estudis) Punt de partida La salut pública ha suposat un dels àmbits principals d’actuació del Govern aquesta legislatura. Els quatre eixos estratègics han estat: 1 Constituir i desplegar una nova organització en salut pública, resolutiva i propera tant al ciutadà com als municipis i a les institucions sanitàries. 2 Promoure polítiques i programes de prevenció, promoció i protecció de la salut. 3 Ampliar la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen 4 Impulsar la comunicació, la participació, les noves tecnologies i la recerca en suport a la bona pràctica de salut pública. Val a dir que la situació de partida era l’absència d’una estructura sòlida de serveis (i activitats) de salut pública al nostre país capaç de protegir i promoure la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat de vida de la població, així com donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, SIDA i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip avària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. Desenvolupament de l’Acció del Govern Dels quatre eixos esmentats com a inicialment dissenyats, cal destacar a l’hora de fer balanç, els aspectes següents: Nova organització del sistema El Govern ha iniciat un important procés de reforma i ordenació del sistema de salut pública de Catalunya, pel qual es determinen sobre el territori català les estructures administratives que han de fer-se càrrec de les actuacions, prestacions i serveis en matèria de salut pública. S’ha estimat que era clau consolidar aquesta peça, i per això s’ha treballat amb l’estreta col·laboració del món local, el qual des d’ara haurà de jugar un rol actiu en aquest camp. Val a dir que tot aquest procés ha de culminar amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: l’ASPCAT. Per manca de temps, però, la tramitació de l’actual avantprojecte de llei de creació d’aquest organisme s’haurà d’ajornar ﬁns a la propera legislatura. En qualsevol cas, les ﬁtes ja acomplertes en aquesta direcció han estat determinants per avançar en la reforma dels serveis de salut pública, que ha de garantir la vigilància de la salut de la població, la promoció de la 228 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En el marc de la reorganització de la salut pública a Catalunya, que està portant a terme el Departament de Salut, un dels eixos prioritaris és la voluntat de col·laboració amb els ajuntaments, amb una concepció global i integradora dels serveis de salut pública Balanç Pla de Govern 229 �Aquesta legislatura s’han posat les bases per a la constitució, en breu, de l’entitat que haurà de fer polítiques actives de planiﬁcació, vigilància epidemiològica, promoció, prevenció i protecció de la salut salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut i, en deﬁnitiva: generar conﬁança i seguretat als ciutadans. Aquestes ﬁtes han estat, bàsicament: • Un ampli procés de participació i consens al voltant dels eixos principals de la reforma de la salut pública, amb l’elaboració de dos documents clau: l’Informe del Comitè Cientíﬁc per donar suport al projecte de reordenació del sistema de salut pública a Catalunya, i l’Informe del Consell Consultiu: Bases per a la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La constitució i el desplegament reglamentari (de la Llei) de l’Agència de Protecció de la Salut, embrió de la futura ASPCAT, per crear un nou àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració amb les diferents administracions locals i apropar els serveis de salut als ciutadans, creant equips de protecció de la salut (EPS) que estaran ubicats en les diferents unitats territorials o sectors. S’ha iniciat l’obertura de les oﬁcines territorials de l’APS, ﬁns a un total previst de 30, aproximadament. • Redacció de la modiﬁcació de la Llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut, amb l’objectiu de regular la situació del personal que ha desenvolupat funcions i activitats en l’àmbit de la salut pública a Catalunya, per tal de millorar la prestació del servei de salut pública i de la coherència interna dels sistema de salut a Catalunya. Aquest projecte de llei, però, no podrà veure la llum aquesta legislatura ja que el Parlament de Catalunya n’ha sol·licitat dictamen al Consell Consultiu. • Els projectes demostratius de desplegament de la futura ASPCAT al Maresme Centre (amb la participació de 13 municipis) i al Baix Camp, amb la previsió de posar en marxa un total de 7 projectes semblants abans de ﬁnals d’any. • La formulació del catàleg de prestacions i de la cartera de serveis de salut pública, amb un especial desenvolupament en l’àmbit de la protecció, de la prevenció i de la promoció. • L’increment substancial del pressupost destinat a la salut pública, que al 2006 ha estat el doble del que era al 2003, i reﬂecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. El Govern ha fet una aposta per un nou concepte de salut que advoca no només intenta curar la malaltia, sinó també procura desenvolupar estratègies efectives de prevenció, promoció i protecció de la salut 230 Balanç Pla de Govern Prevenció, promoció i protecció de la salut Pel que fa al segon eix de treball, s’han formulat i implementat polítiques de salut pública que concreten aquestes estratègies. Les actuacions més ressenyables en aquests àmbits han estat: • Prevenció de les desigualtats en salut, ja siguin socials, econòmiques o culturals. A través del Plans integrals de salut als barris, el Departament de Salut està desenvolupant programes de salut comunitària adreçats a les necessitats especíﬁques de cada un dels 46 barris que participen del “Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial” promogut per la Llei 2/2004, coneguda com a “Llei de barris”. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Prevenció de l’extensió de l’obesitat. El Programa per una alimentació i activitat física saludables (PAAS), que ja es troba en desenvolupament, incorpora 19 activitats, entre les quals les més rellevants es destaquen a continuació. Activitats del PAAS Font: Departament de Salut Àmbit Comunitari Setmana TV3: “Ve de gust...menjar bé” Tamborinada 2006 a la carta: “mengem d'una manera saludable i fem exercici” Punts de decisió activitat física metro Àmbit Escolar Revisió menús escolars Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar” Àmbit Empresarial Restaurants promotors alimentació mediterrània Menjadors d’empresa Web sobre nutrició Àmbit Assistencial Revisió protocols Guia activitat física Formació • Lluita contra el sedentarisme: mitjançant el Pla d’implantació progressiva en activitat física i salut a Catalunya (PIP), que consisteix en la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica. Aquest Pla ja s’ha implantat en 21 àrees bàsiques de salut (ABS) i s’espera poder arribar a la seva implantació en 75 ABS a ﬁnals d’aquest any. • Prevenció dels embarassos no desitjats: el Pla per a la prescripció gratuïta de la píndola de l’endemà es va posar en marxa l’octubre de l’any 2004. Des de llavors ﬁns al juny 2006, el grup d’edat on existeix un major consum de la píndola postcoital es situa entre els 16 i els 24 anys, en concret amb un 60% del total de consumidores. Els dos terços de la dispensació es fa a Atenció Primària mentre que la resta es realitza a les urgències hospitalàries. • Vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual (ITS): amb un programa especíﬁc amb aquesta ﬁnalitat, que ha permès fer un diagnòstic acurat de la situació epidemiològica de la població, així com l’establiment d’una xarxa sentinella de metges i laboratoris d’atenció primària, i arribar a un consens en la deﬁnició del catàleg de serveis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en matèria de prevenció i control de les ITS. Com que el Pla s’ha iniciat l’any 2005 no existeixen encara indicadors d’impacte. Balanç Pla de Govern 231 �Freqüència de casos de la síﬁlis, gonocòccia i infecció genital per clamídies, Catalunya, 1999-2004 (nombre de casos) Font: Departament de Salut 400 350 300 250 200 150 100 50 356 Inf gen. Clamydia 325 270 229 Siﬁlis 290 268 220 146 Inf gonocòccica 199 209 97 92 1999 2000 0 196 117 2001 202 295 219 142 2002 2003 2004 A molts països europeus des de ﬁnals de 1996, es detecta un augment en la notiﬁcació de la infecció per gonococ, siﬁlis i clamídia, així com dels brots de síﬁlis, limfogranuloma veneri (LGV), hepatitis A i shigellosis per via sexual. A Catalunya l’any 2005 s’inicia el procés de la notiﬁcació obligatòria individualitzada d’aquestes malalties, per tal de poder millorar les mesures de la prevalença de les ITS (infeccions de transmissió sexual) en poblacions determinades i facilitar més implicació de l’àmbit assistencial en la recerca que millori la prevenció i intervenció de problemes de salut pública. • Promoció de la salut maternoinfantil: aquesta s’ha dut a terme a través de la difusió de nous protocols i informes (sobre el nen immigrat, l’alta hospitalària, els informes d’indicadors maternoinfantils i un monogràﬁc sobre població estrangera) i també la promoció de la lactància materna, entre altres. • Promoció de la salut escolar: a banda de les activitats habituals d’educació sanitària a l’escola (salut bucodental, hàbits higiènics i estils de vida), s’ha desenvolupat el Programa salut i escola, que per la seva novetat es desenvolupa en la ﬁtxa annexa. El Govern fa complir amb rigor la llei de mesures contra el tabaquisme • Prevenció i control del tabaquisme: a través del control i el seguiment del compliment de la llei (Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac), la creació d’unitats de deshabituació i l’ajuda a deixar de fumar, així com una intensa activitat d’inspecció dels establiments i d’implicació de la societat civil i dels sectors econòmics. • Promoció de la salut mental i prevenció de les addiccions: a través de diferents iniciatives, algunes en el marc de la UE (alcohol i salut mental); el Pla integral d’atenció al consum de cocaïna, el Programa d’atenció als joves consumidors o la Prevenció riscos cànnabis. O iniciatives innovadores, com la posada en marxa d’un programa pilot de prevenció i detecció precoç del joc patològic i conductes addictives no tòxiques. I ﬁnalment, la formulació d’una estratègia nacional enfront de les drogodependències. • Edició de la guia higiènicosanitària per a professionals de tatuatges, pírcings i micropigmentació: una iniciativa pionera per a minimitzar els riscos sanitaris d’aquestes pràctiques, cada vegada més emprades per la 232 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 població, material que complementarà el nou Decret en fase de tramitació sobre tatuatges i pírcings. • Reformulació estratègica de la salut laboral inclosa en la proposta organitzativa de l’ASPCAT: reorientar les actuals Unitats de Salut Laboral (USL), que són punts de suport a l’atenció primària i especialitzada, en coordinació amb el Departament de Treball i Indústria, i estan integrades en la xarxa pública. Les USL són la frontissa entre els sistema de salut i el de la malaltia professional i l’accident laboral. Ja tenen un paper fonamental en les activitats del Departament de Treball i Indústria en matèria de prevenció de riscos laborals, i també han d’assolir aquest rol protagonista en l’assessorament a l’atenció primària i als serveis de prevenció de riscos laborals. Vigilància i monitorització Finalment, i en relació amb l’ampliació de la capacitat de vigilància i monitorització de la salut i dels factors determinants que la condicionen, cal destacar les actuacions següents: • Pla de pandèmia de grip: s’ha creat una Comissió Interdepartamental per a la prevenció i el control d’una possible pandèmia de grip, s’han elaborat protocols d’actuació i coordinació, s’han posat en marxa iniciatives de formació, així com també la compra d’equips i de medicació antiviral. • Accions de control de les instal·lacions de risc de legionel·losi: a més de l’aprovació d’un nou decret que intensiﬁca les mesures de control (Decret 352/2004), s’ha incrementat el nombre d’inspeccions i controls, en més de 2.600 torres de refrigeració o condensadors evaporatius. El resultat n’ha estat una reducció de l’impacte de la magnitud i gravetat dels brots de legionella, passant d’una mitjana de 12 casos per brot detectat al 2002 a 4 casos al 2005). • Vigilància ambiental: arran de la preocupació pels residus acumulats a la zona de Flix, des del 2004 s’ha posat en marxa un programa de vigilància i control de les aigües i aliments de l’area d’inﬂuència de l’Ebre. Això complementa les prop de 39.000 determinacions analítiques de control d’aigües de consum anuals. Així mateix, s’ha posat en marxa l’estudi de l’avaluació de l’impacte en salut de la contaminació atmosfèrica a la regió metropolitana i l’Observatori de la Masó sobre salut i medi ambient al Camp de Tarragona, amb la participació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Finalment, es troba en procés de tramitació el projecte de Decret de mesures addicionals de seguretat en el control de plagues i d’utilització de plaguicides. • Vigilància i seguretat alimentària: s’han desenvolupat els Procediments de classiﬁcació dels establiments alimentaris de risc, i s’han incrementat les inspeccions, ﬁns a una xifra mitjana de 218.000 inspeccions anuals, així com també l’anàlisi de mostres alimentàries, amb una mitjana de prop de 41.000 mostres analitzades anualment. Cal també destacar el suport als sectors agroalimentaris i comercials, que ha suposat l’elaboració de la Guia per a l’autocontrol als establiments alimentaris, així com la guia sobre Traçabilitat a Catalunya. Balanç Pla de Govern 233 �Balanç Les noves polítiques El curs 2004-2005 es van atendre 2.242 consultes, la gran majoria referents a salut sexual afectiva i alimentària. % En un exemple de col·laboració entre departaments, Salut i Educació van iniciar el curs 2004-05 la primera de les tres fases de desplegament del Programa salut i escola amb l’objectiu de millorar la coordinació entre els dos àmbits i donar, així, una resposta més eﬁcaç a les necessitats dels adolescents. El curs vinent es completarà el Programa, que treballa tres grans àrees: la promoció i la prevenció d’hàbits i estils de vida saludables (salut afectivo-sexual, salut mental, consum de drogues, alcohol i tabac, i trastorns de l’alimentació); la detecció precoç de senyals d’alarma, que requereixen una interconsulta amb els equips especializats; i ﬁnalment apropar els serveis de salut tant al professorat com als alumnes. Agents implicats en el Programa Salut i Escola Font: Departament de Salut Temes tractat en la Consulta Oberta (curs 2004-05) Font: Departament de Salut Centres Alumnes docents (3r i 4t d’ESO) 3 2 2 36 11 ABS Infermeria1 Municipis implicats 1a Fase: curs 2004-05 198 27.036 71 (20,82%) 129 180 292 37.444 99 (29,03%) 151 167 curs 2006-07 484 55.520 171 (50,15%) 308 365 Total 974 120.000 341 588 712 La salut pública ha entrat, per primera vegada, com a tema principal de l’agenda política del Govern, i un símbol destacat n’ha estat el canvi de nom del departament responsable d’aquestes polítiques: el Departament de Salut (abans Sanitat i Seguretat Social). Es vol entroncar així amb les polítiques més modernes en l’àmbit de la salut, que tendeixen a invertir més en prevenció (promoció i protecció) per tal d’haver de gastar menys en curació. Malauradament, l’escurçament de la legislatura no ha permès posar en marxa encara l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però tot i així cal destacar l’indubtable embranzida que ha pres aquest camp al nostre país, i els avenços tangibles fets en la seva reordenació i descentralització, comptant amb una àmplia participació i consens. Aquests són prou garantia de consolidació d’aquesta política pública. Alguns dels innovadors programes iniciats, com el de salut i escola, ens situen en la línia dels països amb polítiques més avançades en aquest camp. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. 2a Fase: curs 2005-06 23a Fase: 11 12 1 Un professional per cada 2 centres d’ESO 23 Sexual afectiva Maltractament Alcohol Tabac Activitat física Alimentació Altres drogues Salut mental 234 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 235 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Punt de partida Els repte principal a què s’enfronta el nostre sistema sanitari, sobretot en la seva vessant assistencial, és conseqüència de l’increment de la demanda, motivat entre d’altres fenòmens, per l’augment poblacional: envelliment de la població, població nou vinguda i repunt de la natalitat, i donar compliment a l’exigència ciutadana de millora de la qualitat en la provisió del servei. En el context descrit calia un cop de timó i donar un nou impuls a l’atenció sanitària del nostre país per respondre a tots els reptes plantejats. En aquest marc, l’objectiu de les actuacions del govern s’han centrat en millorar els diferents àmbits de l’assistència sanitària: Els esforços que el Govern dedica a l’àmbit de la salut tenen el seu reﬂex quantitatiu, entre d’altres, en el pressupost i les inversions en infraestructures: • Pressupost: les polítiques de salut són una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya que per a l’any 2006 hi destina un import de 7.949 milions, xifra que representa un increment del 42% respecte del pressupost de 2003, sense la generació d’un nou dèﬁcit, i un 26,8 per cent del pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya. Aquest ritme de creixement ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita en pocs anys (1.658 euros per càpita l’any 2012). Enguany, el Govern de Catalunya destina a la sanitat 1.118,69 euros per càpita, és a dir, 3’06 euros diaris per persona. Evolució del pressupost del Departament de Salut, 2003-2006 Font: Departament de Salut Pressupostos 2003 2004 2005 2006 Incr. 03/06 % Incr. 03/06 Departament de Salut 5.596 6.616 7.229 7.949 2.353 42,0% • Inversions: per millorar les infraestructures sanitàries, molt descapitalitzades per la manca d’inversions dels últims anys, el Govern va aprovar el Pla d’Inversions en Equipaments de Salut, horitzó 2012. M€ Un major ﬁnançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al ﬁnançament d’inversions Font: Departament de Salut 1 L’atenció primària 2 L’atenció hospitalària 3 Les urgències, emergències i el transport sanitari 250 4 La salut mental 225 5 Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 6 La recerca biomèdica 150 7 L’atenció sociosanitària 125 El Departament de Salut ha hagut de donar resposta a l’increment de demanda provocat, principalment, per l’envelliment de la població i per la immigració 236 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Aquest pla suposarà una inversió de més de 3.600 M€ en 799 actuacions, amb 232 obres noves (178 centres de salut, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. 229,7%* 200 175 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Desenvolupament de l’acció del Govern La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament, que ha de fer front a un increment de la demanda provocada per la immigració, l’envelliment de la població i el repunt de la natalitat. D’altra banda l’envelliment de la població fa que calqui adaptar el sistema per donar resposta a les malalties cròniques i a la dependència. Mai a Catalunya s’havia invertit tant en salut 146,0% 2005 2006 * Prevsió Balanç Pla de Govern 237 �232 obres noves i 567 reformes i ampliacions previstes ﬁns l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran: 41,3 M€ 3 obra nova, 9 reforma Lleida: 151,7 M€ 12 obra nova, 50 reforma Camp de Tarragona: 190,4 M€ 22 obra nova, 51 reforma 14 hospitals nous ﬁns l’any 2012 Font: Departament de Salut En l’àmbit hospitalari cal destacar la inauguració de l’Hospital del Vendrell al Baix Penesdès i l’inici de les obres dels hospitals d’Olot, de Mollet del Vallès i del Baix Llobregat a Sant Joan Despí, així com l’acord amb el Ministeri francès de Sanitat i Solidaritat per a la construcció del nou Hospital Transfronterer a Puigcerdà Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Girona: 435,4 M€ 38 obra nova, 52 reforma Catalunya central: 178,9 M€ 14 obra nova, 18 reforma Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Barcelona: 2.252,5 M€ 128 obra nova, 345 reforma Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Terres de l’Ebre: 52,9 M€ 15 obra nova, 42 reforma Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució 178 nous centres per a l’atenció primària ﬁns l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL L’atenció primària L’actuació més important en aquesta línia assistencial ha estat, en el marc del Pla Estratègic de l’Atenció primària, que preveu un conjunt d’accions per millorar l’eﬁcàcia i l’eﬁciència del model actual, el Pla de Xoc als centres de salut. Aquest pla ha suposat, entre d’altres, una major dotació de professionals en els centres de salut i l’atorgament d’un “nou paper a la infermeria i als auxiliars d’infermeria”. Així, s’ha avançat en la constitució de la “Taula per l’avenç de la professió infermera a Catalunya” i en la futura creació del “Consell de la Professió Infermera” que permetran potenciar i optimitzar la professió d’infermeria dins del sistema sanitari català. A més a més, i encara en l’àmbit de l’AP, aquesta legislatura s’ha creat un nou dispositiu assistencial amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). Aquests centres són serveis que concentren l’atenció urgent i l’atenció continuada de la població de referència de diversos equips d’atenció primària (EAP), amb professionals provinents dels propis EAP, amb serveis de diagnòstic per la imatge i una alta capacitat resolutiva i que en general estan oberts 24 hores cada dia, qüestió que també ha de permetre descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals. CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals 238 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 239 �En una primera fase (2006-07) es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 CUAP l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya 12 Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) 2006-2007 Font: Departament de Salut A més a més s’ha incrementat l’activitat mitjançant sessions de tardes (5.000 proves diagnòstiques i 22.000 consultes especialistes). Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera CUAP Girona Desembre 2003 Desembre 2005 Diferència 2003-2005 141.520 155.686 14.166 (10%) 66.567 58.700 -7.867 (-11,8%) Temps de resolució 5,64 4,52 -1,12 (-19,85%) Població Catalunya 6.807.498 7.105.324 297.826 (4,4%) 97,8 82,6 Taxes x 10.000 hb. Disminució d’un 11,8% en 2 anys de les llistes d’espera per operar-se i augment d’un 10% en el mateix període de l’activitat quirúrgica * Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 1 de gener 2004 ** Població del RCA, 31 de gener de 2005 CUAP Manresa CUAP Sabadell CUAP Cerdanyola CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Martorell CUAP Barcelona Manso CUAP L’Hospitalet CUAP Cornellà CUAP Lleida CUAP Salou CUAP Tortosa CUAPS en funcionament CUAP Rbla. Ferran, Lleida CUAP St. Andreu de la Barca CUAP Sabadell CUAP Salou CUAP Sant Ildefons, Cornellà CUAP Güell, Girona Finalment, la ICS ha adquirit més de 1.900 nous equipaments pel sistema de rènting que, durant els propers mesos, arribaran de forma progressiva als centres de salut de tot el territori. Aquests aparells permetran que els professionals d’atenció primària tinguin més capacitat per resoldre els problemes de salut amb una major prevalença entre la població catalana. Per exemple, els espiròmetres, pulsioxímetres i mesuradors de CO permetran millorar l’atenció al tabaquisme i a les malalties respiratòries cròniques. Les càmeres no midriàtiques i els tonòmetres, que serveixen per fer revisions oftalmològiques, permetran millorar l’atenció a les persones diabètiques. Els electrocardiògrafs i els desﬁbril·ladors milloraran l’atenció a les persones amb malalties cardíaques. Els electrobisturís i els aparells de crioteràpia permetran fer petites intervencions quirúrgiques i atendre els casos lleus de lesions dermatològiques. L’atenció hospitalària Primer, una de les mesures més destacades en l’àmbit hospitalari ha estat el Pla de Xoc de les llistes d’espera per tal de garantir un temps màxim d’espera inferior a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.) i, com a novetat en aquesta legislatura, s’han suprimit els períodes d’espera tècnica i s’ha desenvolupat un nou sistema d’informació nominal que permetrà obtenir els indicadors de llistes d’espera per a proves diagnòstiques i consultes externes amb major ﬁabilitat gràcies a una major homogeneïtat de les dades obtingudes, facilitant la presa de decisions i l’establiment d’uns temps màxims de garantia per a les proves diagnòstiques i consultes a l’especialista. 240 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Segon, i encara amb relació a les esperes, s’ha posat en marxa el Programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa d’Hospitalària d’Utilització Pública. En una primera fase, els circuits van ser per als tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris. La mitjana de dies des de la sospita de càncer ﬁns a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies i pulmó, 35 dies Tercer, en el marc el Pla de Salut, el Departament ha aprovat sis Plans directors: quatre d’aquests plans es centren en les malalties més prevalents (Oncologia, Sociosanitari, Salut mental i addiccions i Malalties de l’aparell circulatori) i els dos restants es centren en matèries prioritàries per al Govern (Immigració i cooperació i Recerca biomèdica). Quart, volem destacar els diferents plans de reordenació de l’atenció especialitzada que s’estan portant a terme com el Pla estratègic de reforma de l’atenció especialitzada ambulatòria, el Pla Estratègic d’Ordenació Pediàtrica, el Pla estratègic de reordenació de l’atenció maternoinfantil als hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública i el Pla estratègic d’atenció domiciliària (ATDOM). Durant aquest any 2006 s’ha incidit especialment en l’anàlisi detallada de l’estat de situació dels models actuals, tots ells amb una implantació molt heterogènia en el territori i no prou adaptada als canvis dels darrers anys. Les qüestions relatives a la deﬁnició dels nous models estaran enllestides a ﬁnals d’aquest any per tal de poder desplegarlos i implantar-los el 2007. Cinquè, si en l’apartat anterior destacàvem els CUAP’s com un nou recurs, a camí entre l’atenció primària i l’hospitalària s’ha creat un nou recurs com són els hospitals lleugers o de proximitat. Es conceben com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització de dia, suport diagnòstic i urgències. Aquest tipus de dispositiu depèn d’un hospital de referència i els trets característics han de ser la rapidesa en l’atenció (visita única sempre que sigui possible), la utilització intensiva de les tecnologies de la informació (TIC) i la integració dels diferents tipus d’atenció. Sisè, també volem destacar el fet que s’hagi començat a treballar, d’una banda, en l’ús terapèutic del cànnabis a Catalunya a través de la constitució d’una comissió. S’han encetat tres línies bàsiques d’actuació: la primera línia basada en recopilar i difondre tota la informació cientíﬁca disponible sobre l’ús terapèutic del cànnabis, la segona línia basada en un pla pilot d’utilització terapèutica a Catalunya sota un protocol i, per últim, l’impuls de la recer- Pressupost sanitari públic destinat als grups de malaties més prevalents (CIM-9) Font: Departament de Salut Malalties (x1000€) % Aparell circulatori 1.154.358 17,3 10,9 Aparell respiratori 730.285 Transtorns mentals 625.921 9,4 Neoplàsies 609.221 9,1 Aparell digestiu 512.430 7,7 Aparell locomotor 461.803 6,9 Balanç Pla de Govern 241 �Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total Evolució de l’activitat contractada de rehabilitació Font: Departament de Salut ca sobre les possibilitats d’utilització terapèutica de cànnabis. D’altra banda, regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals (en aquests moments en tràmit d’informació pública) i crear un registre de professionals i de centres de formació autoritzats. Finalment, fer referència a un dels indicadors en els quals Catalunya és pionera: les donacions d’òrgans, que fan possible no sols salvar la vida de moltes persones, sinó també millorar la de tants pacients. En realitat no seria possible si la població de Catalunya no fos tan solidària i generosa. Evolució del nombre i de la taxa per millió de població (pmp) de donants de cadàver vàlids durant el període 1991-2005 Font: Departament de Salut 350 38,6 38,4 300 % increment resp. 2004 Num. processos 250 200 Ambulatòria 16,5 203.388 150 Domiciliària 117,9 30.095 100 153 25.811 50 30,4 259.293 0 Logopèdia Total 27,2 26,1 24,6 165 158 149 32,3 31 33,3 196 188 203 36,2 39,4 39,1 36 35,9 38 37 259 259 235 236 225 247 249 234 241 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Les noves polítiques L’objectiu de la millora de les urgències, emergències i del transport sanitari passa per aconseguir una millora del temps de resposta i l’equitat territorial. En la situació de partida no es diferenciava el transport sanitari urgent (TSU) del transport sanitari no urgent (TSNU). En la nova convocatòria s’han fet dos concursos per separat, un per cada tipus de transport. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’ha tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: • El creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006). • L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2% (175’8 M€). 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Donants vàlids Taxa de donació Total En aquesta legislatura s’han adjudicat els concursos del transport sanitari (l’urgent i el programat) i el de la rehabilitació 242 Balanç Pla de Govern Les urgències, emergències i el transport sanitari Durant aquesta legislatura s’ha implementat una reforma profunda de les urgències, emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planiﬁcació, el ﬁnançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent d’acord amb el nou model descrit a la ﬁtxa annexa. També s’ha fet un nou concurs en relació a la rehabilitació, per tal de reordenar-la i potenciar-la amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada (vegeu la taula). Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ • L’increment de personal: en més de 5.000 professionals. Nova imatge Balanç Pla de Govern 243 �La salut mental ha estat una prioritat del Govern Atenció a la salut mental En aquest àmbit el Govern està aplicant les mesures previstes al Pla director de Salut Mental i Addiccions per implantar el nou model comunitari i proactiu d’atenció que garanteixi una resposta integral i de qualitat. L’objectiu és potenciar la coordinació i complementarietat de la xarxa de salut mental i addiccions en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària. En aquest àmbit els principals programes i actuacions han estat orientats a l’increment de l’oferta d’atencions psicoterapèutiques, atenció domiciliària i programes psicoeducatius adreçats a les famílies, i podem destacar: • La implantació de programes especíﬁcs en el territori: Pla de serveis individualitzat (PSI). Programa trastorns mentals greus en infants. Rehabilitació comunitària. • Els Plans de reordenació de l’atenció a patologies emergents: trastorns del comportament alimentari, TLP, joc patològic... • Programes d’atenció als adolescents amb trastorns mentals i problemes de consum. • Programa d’atenció a poblacions vulnerables (immigrants, violència de gènere). • L’increment de llits psiquiàtrics en els hospitals generals i actuacions lligades a la reconversió psiquiàtrica: unitats de patologia dual, unitats d’alta dependència psiquiàtrica, unitats polivalents ( p. ex. Amposta). • Programa d’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries (Barcelona, Lleida/Tarragona/Terres de l’Ebre/ Girona/ Central). 17 nous centres de salut mental i 18 nous centres sociosanitaris ﬁns l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran Catalunya central 1 centre AS: 9,5 M€ Girona 4 centres SM: 9,8 M€ 2 centres AS: 13,9 M€ Lleida 2 centres AS: 16,3 M€ Barcelona 11 centres SM: 42,1 M€ 12 centres AS: 95,6 M€ Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M€ Camp de Tarragona 1 centres SM: 2,7 M€ 1 centre AS: 10 M€ SM: salut mental AS: atenció sociosanitària En l’àmbit interdepartamental, s’ha desenvolupat: • Un nou model d’atenció a la salut mental i les addiccions en els centres de justícia juvenil. • Serveis especíﬁcs per a persones amb discapacitats intel·lectuals i trastorns mentals. • Unitats funcionals d’atenció a la primera infància amb discapacitat psíquica i trastorns mentals. • I s’ha preparat el protocol d’atenció a les urgències, als trasllats i als ingressos involuntaris de persones amb malaltia mental Finalment, i en relació a les inversions en aquest àmbit, està previst que s’inverteixin més de 68 M€ ﬁns l’any 2012, concretades en més de 17 centres. 244 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Noves tecnologies (TIC) Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema i han d’estar al seu servei i al dels professionals. En aquest àmbit volem destacar, primer, el Projecte de Recepta Electrònica a Catalunya, que es porta a terme com a experiència pilot en 5 ABS (Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona) i que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies. Una vegada es garanteixi que el model en la fase pilot s’ajusta a les ﬁnalitats i necessitats del projectes s’implantarà progressivament a tota Catalunya. Segon, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha iniciat la transformació i modernització dels sistemes d’informació dels processos assistencials de la seva xarxa hospitalària. S’implanten una sèrie d’eines tecnològiques innovadores que faciliten la feina als/a les professionals i simpliﬁquen i normalitzen els projectes de gestió. Un dels elements clau en el desenvolupament del projecte és la implementació de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades. Tercer, destacar també els projectes de telemedicina: l’Hospital de Bellvitge ha posat en marxa un servei de telemedicina per als pacients trasplantats renals de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquesta experiència pilot es valorarà la possibilitat d’estendre aquest servei a altres llocs. També han entrat en funcionament dos serveis pioners a la demarcació de Tarragona: la visita mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de Montsant. L’objectiu és apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aproﬁtant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. En total s’han iniciat 40 proves pilot de projectes de telemedicina a tot Balanç Pla de Govern 245 �Catalunya i ja s’han consolidat algunes com a servei permanent. En aquesta àrea també s’està treballant en un Pla Integral de telemedicina D’altra banda, ja són 541 els centres d’atenció primària que ja disposen de banda ampla, mentre que a ﬁnals de 2003 només n’hi havia 9. El Programa de nous centres de recerca convertiran Catalunya en un important pol biomèdic internacional La recerca biomèdica Per avançar en la recerca, el Govern va dissenyar el Pla director de la Recerca Biomèdica. S’ha impulsat la creació d’institucions que han d’impulsar la investigació en camps especialitzats que afecten a la salut. S’ha creat la “Fundació privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya” (IBEC). La ﬁnalitat d’aquest institut és la d’esdevenir un referent internacional de primera línia en el desenvolupament de la recerca multidisciplinar i la docència en enginyeria biomèdica. S’ha creat el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que tindrà per missió promoure i desenvolupar recerca epidemiològica avançada sobre els determinants ambientals que afecten la salut humana per tal de facilitar la prevenció i el control dels seus efectes perjudicials. S’ha creat del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), així com el seu Banc de Línies de Cel·lulars. El desembre de 2005 també es va crear l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); i molt recentment (juliol 2006), el Centre de Recerca en Salut Internacional (CRESIB), a més de tenir prevista la creació pel mes de setembre de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, que treballarà en la investigació en el camp del càncer. Altres institucions creades són l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP. Els territoris pilot del ProdeP Font: Departament de Salut Pallars Sobirà Pallars Jussà Garrotxa Berguedà Osona Gironès Bages Segrià Sabadell Cornellà Mataró Barcelona: Eixample, la Barceloneta L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc - la Torrassa Baix Camp Montsià Balanç El ProdeP ha permès avançar en 14 projectes demostratius en l’atenció a la dependència a Catalunya 246 Balanç Pla de Govern L’atenció sociosanitària En aquest àmbit el Govern està implementant, a banda del Pla director sociosanitari, el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (malaltia molt prevalent en gent gran) i diferents programes per a l’Atenció al malalt fràgil i promoció de l’autonomia personal (Preparació de l’alta hospitalària, Programa ATDOM, entre d’altres). Com a novetat en aquesta legislatura, el Departament de Salut conjuntament amb el Departament de Benestar i Família estan executant a 14 territoris pilot el Programa per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones amb dependències (Prodep). La seva ﬁnalitat és avançar cap a un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a les persones amb dependència. Aquest havia de ser l’embrió de l’Agència de la Dependència que, per manca de temps, no es podrà crear en aquesta legislatura. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les millores introduïdes en aquest àmbit han estat importants: s’ha incrementat el pressupost (i s’ha gestionat amb rigor), s’ha tornat a invertir en infraestructures (per crear nous equipaments, renovar els existents i millorar els mitjans disponibles) i s’han fet avenços importants en els diferents nivells de l’assistència. A més a més, s’han posat els fonaments perquè Catalunya participi de la recerca mèdica mitjançant la creació de centres punters dedicats a la investigació i s’han implantat projectes pilot en l’ús de les TIC que revertiran en una millora de l’assistència al ciutadà, entre d’altres. Per tot això es considera que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu assolit. Balanç Pla de Govern 247 �Una nació socialment avançada Salut i polítiques sanitàries Pactes de salut signats Font: Departament de Salut 3.3.3 Dissenyar l’organització i el ﬁnançament del nou model sanitari Punt de partida En l’àmbit de la salut els dos grans objectius del Govern són millorar l’organització del sistema per garantir la qualitat i la modernització, i millorar el sistema de ﬁnançament perquè el model vigent és del tot insuﬁcient. Els dos eixos estratègics han estat: S’ha implantat un nou model català de salut basat en el triangle ciutadà/professional/territori 1 Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari, que s’ha d’organitzar atenent al ciutadà, als professionals i al territori. 2 Millorar el ﬁnançament de la sanitat i aconseguir que en 8 anys el seu percentatge respecte al PIB s’equipari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. Desenvolupament de l’acció del Govern Potenciar els principis i el paper dels protagonistes del sistema sanitari El procés de deﬁnició d’un nou model Català de salut —inspirat en els principis de qualitat, equitat, eﬁciència, transversalitat entre sectors i departaments, integració a nivell territorial, participació, transparència, subsidiarietat, substituïbilitat de recursos i sostenibilitat econòmica i ﬁnancera— ha estat el ﬁl conductor de les diferents accions que s’han desenvolupat en l’àmbit territorial. Val a dir que, a diferència del que prevèiem a l’inici de la legislatura, aquest nou model s’ha pogut implementar sense haver de modiﬁcar l’actual Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. En aquesta línia, s’ha fet una aposta estratègica per a la descentralització, la governabilitat i la participació a través dels Governs Territorials de Salut (GTS). El Decret 38/2006, de 14 de març, regula la creació de governs territorials de salut. Així, es preveu que a ﬁnals de l’any 2007 s’hagin creat 36 GTS a tot el territori de Catalunya. De moment, com a pas previ a la seva creació, s’han signat 29 pactes de salut. Pactes de salut signats (29) Territori Data signatura Garrotxa 17/05/2004 Alt Empordà 03/12/2004 Osona 28/01/2005 Baix Camp 01/03/2005 Maresme 19/04/2005 Garraf 02/05/2005 Baix Penedès 07/06/2005 Alt Camp-Conca Barberà 23/06/2005 Tarragonès 20/07/2005 Baix Llobregat Nord 11/10/2005 Baix Montseny 02/11/2005 Baix Llobregat Litoral 04/11/2005 Alt Penedès 22/11/2005 Baix Vallès (Mollet) 02/12/2005 Baix Ebre 03/12/2005 Montsià 03/12/2005 Pla de Lleida 18/01/2006 Vallès Occ.sector oest (Sabadell) 17/03/2006 Vallès Occ. sector est (Terrassa) 17/03/2006 Vallès Oriental (sector central) 17/03/2006 Baix Empordà 24/03/2006 Bages-Solsonès 27/04/2006 Cerdanya 22/05/2006 Alt Urgell 24/05/2006 Pallars Jussà-Pallars Sobirà 25/05/2006 Alta Ribagorça- Aran 26/05/2006 Hospitalet - El Prat 15/06/2006 Baix Ll. - Centre Fontsanta 20/07/2006 Barcelonés - Nord 24/07/2006 A més a més, el Departament de Salut ha estat el primer Departament de la Generalitat de Catalunya en adaptar la seva estructura territorial a les futures vegueries, mitjançant la creació de 7 regions sanitàries a través del DECRET 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries (delimitades en color blau al mapa anterior) i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut. Finalment, el Govern ha aprovat i presentat al Parlament el Projecte de Llei de reforma de l’Institut Català de la Salut per transformar aquest organisme en una empresa pública amb l’objectiu de fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió, que reti comptes en funció dels seus resultats i permeti també un major nivell de descentralització en la gestió i en la presa de decisions. Aquesta llei no podrà ser aprovada en aquesta legislatura. Així, el territori ha estat un dels eixos d’actuació més importants del Departament de Salut en aquesta legislatura, però n’hi ha hagut dos més: els/les professionals i el/la ciutadà/na. En l’àmbit dels professionals, el Govern ha portat a terme actuacions concretes que, en general, vénen a recollir demandes i reivindicacions històriques del sector: • Conèixer la demograﬁa de les professions sanitàries i fer-ne una planiﬁcació futura. • Millorar les condicions laborals dels professionals amb mesures com: l’increment i l’estabilització de plantilles de professional (partíem d’un 21’1% d’interins i ara el percentatge és del 17’6%); Catalunya esdevé la primera CA en incorporar la direcció per objectius i completar la implantació de la carrera professional, importants increments retributius, 248 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 En l’àmbit dels professionals s’han millorat les condicions laborals dels professionals Balanç Pla de Govern 249 �equiparacions de jornades, increment de les activitats formatives (més de 4.500 només en l’àmbit de la ICS), així com la generalització dels sistemes d’informació i de noves tecnologies, a tots els centres, entre altres mesures. • Incrementar la capacitat docent (reconeixement de l’acció tutorial, contracte-docent de tutors...) En l’àmbit de la ciutadania s’han fet avenços molt importants en relació a l’accessibilitat, l’equitat, l’atenció urgent i continuada, les llistes d’espera i el transport sanitari/rehabilitació Targeta sanitària individual (TSI) per regions sanitàries, any 2006 Font: CatSalut Alt Pirineu i Aran Barcelona 65.203 4.951.356 Catalunya central 479.048 Girona 657.948 Lleida 338.122 Tarragona 527.954 Terres de l’Ebre Total 176.537 7.196.168 Però, sense cap mena de dubte, l’actuació més destacada en aquest àmbit ha estat el consens aconseguit en relació a un nou model de relacions laborals, en el qual es garanteix el diàleg permanent mitjançant la creació i diàleg continu entre els professionals, l’Administració sanitària i els diferents agents del sistema, on es debaten i es dóna plena participació als professionals en qüestions relatives a les polítiques departamentals i de planiﬁcació dels recursos humans. Aquests nous instruments que han permès obrir el diàleg amb els professionals són: el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, el Consell de la Professió Infermera de Catalunya, la Mesa Social per a un acord marc en matèria de recursos humans (acord per a l’homogeneïtzació de les condicions laborals de tots els professionals del sistema de salut de ﬁnançament públic), la Taula per a l’avenç de la professió infermera. En deﬁnitiva, s’ha posat ﬁl a l’agulla en l’elaboració d’un veritable Pla de Govern de Recursos Humans del Sistema. Finalment, i en relació a la ciutadania, durant la legislatura s’han fet avenços importants en relació a l’accessibilitat (telèfon, tracte i taulell), l’equitat, l’atenció urgent i continuada (CUAP’S), les llistes d’espera (temps d’espera garantits per operacions quirúrgiques per a malalties no greus, proves diagnòstiques i diagnòstic ràpid de càncer), el transport sanitari, la rehabilitació (nous concursos), entre d’altres (vegeu l’apartat 3.3.2). L’evolució dels principals reptes demogràﬁcs Font: Departament de Salut Població Cens 1981 (Font: INE) Cens 1991 (Font: INE) Cens 2001 (Font: INE) 5.956.414 6.059.494 862.562 (14,4%) 6.361.365 1.107.767 (17,4%) 1. Envelliment Població més gran de 64 anys 2. Immigració Població immigrant 3. Natalitat Nre. de parts 280.167 (4,4%) 79.758 (1980) 56.464 (1991) 64.177 (2001) En relació al ﬁnançament, i tal i com descriu la ﬁtxa sobre el ﬁnançament de la sanitat, el Govern de Catalunya ha tingut un paper destacat en el reconeixement de la insuﬁciència ﬁnancera en aquest sector. D’acord amb l’Informe economicoﬁnancer elaborat pel Departament d’Economia i Finances sobre l’estat de les ﬁnances de la Generalitat el 31 de desembre de 2003, la necessitat de ﬁnançament total de la sanitat es podia quantiﬁcar en 3.559 M€ (2.175 M€ corresponien a la despesa desplaçada –dèﬁcit del departament de Salut de 6,5 M€, dèﬁcit del CatSalut 2.062 M€ i dèﬁcit de la ICS de 107 M€-, 564 M€ per fer front a les pèrdues acumulades del sector concertat i 820 M€ per realitzar inversions per recapitalitzar la ICS). Millorar el ﬁnançament de la sanitat Un dels reptes més importants als quals ha hagut de fer front el Departament de Salut durant aquesta legislatura ha estat la manca de ﬁnançament de la sanitat. Però n’hi ha hagut d’altres, entre ells volem citar el repte demogràﬁc (envelliment, immigració i repunt de la natalitat) per l’impacte que ha tingut i que, previsiblement, seguirà tenint: la població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 de persones (dades de la targeta sanitària individual de desembre de 2005), mentre que a principis de l’any 2004 era de 6.926.191 d’usuaris (febrer de 2004). Per tant, en el bienni 2004-05 hi ha hagut un increment poblacional de 269.977 persones; i es preveu que aquesta tendència continuï. Un dels reptes més importants d’aquesta legislatura han estat la manca de ﬁnançament, al qual s’ha intentat donar resposta i, també, el fort creixement demogràﬁc 250 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 251 �Els compromisos estratègics El ﬁnançament de la sanitat: la salut una prioritat El Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper actiu i impulsor en el reconeixement de la insuﬁciència ﬁnancera de la sanitat (creixement de la despesa sanitària per sobre dels recursos destinats al seu ﬁnançament), fruit d’un insuﬁcient model de ﬁnançament pactat l’any 2001, i en la solució d’aquest problema general, que havia de passar, necessàriament, per un acord entre l’Estat i les CA, ja que aquestes es troben limitades per decidir els seus recursos. A banda dels acords presos entre l’Estat i les CA per a la millora del ﬁnançament, cal destacar els esforços que ha fet el Govern de Catalunya per gestionar amb rigor el pressupost dedicat a salut i no continuar generant dèﬁcit. Els resultats obtinguts han estat immillorables. Així: • Despesa ajornada o desplaçada: des de 2003 la despesa ajornada no solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 va disminuir en 251 milions, i l’any 2005 en 396 milions, de tal manera que avui la despesa desplaçada en sanitat ha passat dels 2.193 milions que ens vam trobar a 1.546 milions. Evolució de la despesa desplaçada (salut més serveis socials) Font: Departament de Salut Cronologia: Maig 2004 – Informe sobre la situació economicoﬁnancera Posa de manifest l’existència del dèﬁcit sanitari que ha originat un desplaçament de la despesa acumulada. Variació Despesa desplaçada en salut i serveis socials 2.193 1.942 1.546 Juliol 2004 – Grup de Treball per a la Racionalització i el ﬁnançament de la despesa sanitària presidit pel Dr. Vilardell Presenta un informe el febrer de 2005 on fa una diagnosi i apunta un conjunt de mesures. 410 Novembre 2004 i gener 2005 – Constitució de grups de treball (Estat) Es posen en marxa els grups de Treball d’Anàlisi de la Despesa Sanitària i el de Població. Setembre 2005 – (Estat) - 7 de setembre: Presentació al Consell de Política Fiscal i Financera dels informes d’ambdós grups de treball - 10 de setembre: Conferència de Presidents - 13 de setembre: Consell de Política Fiscal i Financera Liquidació 2004 252 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Liquidació 2005 • Despesa farmacèutica: malgrat l’increment de demanda i població, s’ha reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies a les diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments. Evolució dels increments de la despesa farmacèutica, comparativa Catalunya i Espanya 2002-05 Font: Departament de Salut Catalunya Espanya 14% 12% 12,24% 10% 8% 9,54% 12,15% 9,89% 6% Acord: Finalment, es van adoptar mesures d’emergència per evitar l’agreujament de la situació, que van comportar una millora signiﬁcativa (634 M€ d’aportació directa de l’Estat i 877 M€ de recursos addicionals disponibles), i el compromís de revisar el model de ﬁnançament autonòmic, així com millores en la gestió de la despesa sanitària. -396 -251 Liquidació 2003 Octubre 2004 – Conferència de Presidents (Estat) Compromís d’abordar el ﬁnançament de la despesa sanitària en la propera Conferència. A banda de la solució conjunta amb l’Estat per millorar la insuﬁciència ﬁnancera, la Generalitat de Catalunya ha fet importants esforços per gestionar amb rigor el pressupost i no generar dèﬁcit 6,60% 4% 2002 2003 6,40% 2004 4,29% 5,63% 2005 • Generalitzar progressivament el ﬁnançament de base poblacional (sistema capitatiu) ﬁns arribar a tot el territori l’any 2007. Aquest sistema de compra de serveis, que es basa en l’assignació pressupostària als territoris en base a la ponderació de variables objectives segons estructures d’edat, renda i concentració poblacional, va acompanyat d’un programa econòmic orientat a assolir l’equitat en l’assignació pressupostària als territoris per tal de corregir els dèﬁcits i desequilibris històrics. Aquest sistema també ha de permetre avançar en la integració de serveis que asseguri la continuïtat de l’atenció en els diferents nivells assistencials. Actualment els territoris que ja funcionen sota aquest sistema d’assignació de recursos de base poblacional són: Balanç Pla de Govern 253 �Assignació de recursos de base poblacional Font: Departament de Salut Balanç Els avenços en aquest àmbit han estat molt importants, en relació al territori, en relació als professionals i en relació a la ciutadania, ja no hi ha tornada endarrere. Per primer cop el Govern de la Generalitat ha avançat en un procés de descentralització real i progressiu vers el món local i amb una nova organització territorial en set vegueries. S’ha avançat en el consens d’un nou model de relacions laborals per a la xarxa sanitària i en la constitució dels Consells de la Professió Mèdica i Infermera de Catalunya, entre d’altres. En relació al segon objectiu, la millora del ﬁnançament de la sanitat, els avenços han estat clau, tant l’acord a nivell estatal com els esforços interns per racionalitzar la despesa i no generar dèﬁcit. Per tot això podem dir que aquest és un objectiu assolit. Evolució del pressupost de Salut Font: Elaboració pròpia a partir de dades sobre participació de la despesa privada sobre total de la despesa en salut de “l’informe ACES sobre sostenibilitat ﬁnancera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015” 2003 2006 2011 Població 6.506.440 7.105.324 7.600.000 Pressupost 11.400 M€ 5.596 M€ 7.949 M€ Pressupost /PIB 3,8% 4,4% 5,5% Despesa privada/PIB* 1,6% 1,8% 1,8% / 2% Despesa anual pública per càpita 860€ 1.119€ 1.658€ Despesa anual privada per càpita 363€ 470€ 560€ / 62€ El Departament de Salut ha treballat per acostar el percentatge de despesa en salut respecte el PIB al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars al nostre. L’any 2011 la despesa pública per càpita arribarà als 1.500 €. 254 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 255 �Pla d’inversions Equipaments Culturals Una de les ﬁtes més importants d’aquesta legislatura ha estat l’increment de les inversions en equipaments culturals a tot el territori amb una inversió de 129,1 M€ entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, espais d’art i centres polivalents, arxius i biblioteques de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura són: Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Punt de partida Tots els ciutadans de Catalunya han de poder accedir a la cultura sense distincions de lloc ni procedència ni gènere ni edat i a més ho han de poder fer com a consumidors però també de forma activa com a protagonistes, a la vegada que s’han de preservar i donar rellevància a tots els béns culturals dels que disposem. • Els teatres, espais d’art i espais polivalents (Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007) • Les Biblioteques • Els Arxius • Els Ateneus i centres associatius M€ Evolució de la inversió en equipaments culturals Font: Departament de Cultura 120 100 80 60 40 20 26,4 M€ 127,3 M€ 2000-2003 2004-2007 0 127,3 M€ en el Pla d’Equipaments Culturals per facilitar l’accés a la cultura a tots els ciutadans del territori català És en aquest sentit que el govern ha dut a terme una sèrie d’actuacions, les quals podem englobar en quatre eixos estratègics: 1 L’ increment dels recursos destinats a la cultura 2 Ajuts a la inversió en equipaments culturals 2 El suport i foment dels grans equipaments culturals 2 La política museística i patrimonial Increment del pressupost del Departament de Cultura en un 60% al llarg de la legislatura Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Desenvolupament de l’Acció del Govern L’increment dels recursos destinats a la cultura Durant aquesta legislatura ha estat molt important l’increment del pressupost del Departament de Cultura. Així, aquest ha anat augmentant any darrera any ﬁns arribar a un 60% més de pressupost en relació a l’any 2003. Aquest fet ha permès aproximar-nos a un dels objectius bàsics d’aquesta legislatura com era doblar el pressupost del departament i situar-lo en un 2% dins el pressupost de la Generalitat. Una altra actuació important en aquest àmbit és el programa 1% cultural que a través de la signatura d’un protocol amb PTOP s’han invertit més de 5 M€ en restauració i conservació del patrimoni cultural català. Així mateix, el conveni amb les caixes d’estalvi catalanes ha aportat recursos al món cultural per valor de 32,1 M€, destinats a activitats i inversions de caràcter singular i d’interès públic, no ajustables a les convocatòries de concurrència pública. Pel que fa a les dades del conveni caixes, els imports anuals són els següents: Imports anuals dels convenis amb les caixes Font: Departament de Cultura Programa 1% Cultural Font: Departament de Cultura 2003 667.060,13 € 2003 7.915.131,00 € 2004 350.267,76 € 2004 7.183.324,35 € 2005 2.356.738,61 € 2005 8.394.000,00 € 2006 1.698.873,40 € 2006 8.675.694,21 € Total 5.072.939,9 € Total 32.168.149,56 € 256 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 257 �Els compromisos estratègics Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’Equipaments Culturals 2005-2007, constitueix la inversió més gran en equipaments culturals mai feta a Catalunya; comprèn actuacions en 232 equipaments permetent als municipis de Catalunya disposar dels equipaments que calen per garantir una programació cultural estable i de qualitat, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural Aquest Pla comprèn 1. Actuacions en 232 equipaments 2. Intervenció en 222 municipis amb una població de 2.660.897 persones 3. 100 M€ d’inversió, la meitat aportada pel Govern 4. La ﬁnalització d’un 90% de les obres el 2007 Actuacions en 232 equipaments: 159 sales polivalents. 60 teatres- auditoris 13 espais d’arts visuals Dels 232 equipaments, un terç són de nova construcció i la resta són obres de rehabilitació i millora: reforma, dotació d’equipament escenotècnic i millora de les condicions de seguretat, accessibilitat i confort dels locals. Paral·lelament a la inversió en equipaments s’ha incrementat el suport a la programació. En aquest sentit, els ajuts a programacions estables municipals d’arts escèniques i música han passat dels 832.433€ el 2003 als 2.500.000€ pressupostats el 2006. El número de municipis beneﬁciaris ha passat de 54 (any 2004) a 97 (any 2006). Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música • Biblioteques: S’ha desplegat el Pla Especíﬁc de Biblioteques (20042007), que preveu la construcció de 77 noves biblioteques públiques i la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de 31,5 M€. Per primera vegada el departament de cultura participa en la inversió que suposa la construcció i millora d’aquests equipaments a la ciutat de Barcelona, amb una aportació de 4,5 M€. També s’ha redactat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu actuacions en 34 els bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3000 habitants. En compliment de l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07, el Govern de la Generalitat ha desenvolupat diferents mesures: l’inici del procés d’implementació d’un nou sistema de gestió bibliotecària; el Pla pilot de biblioteques escolars PUNTEDU, per afavorir les relacions de cooperació de les biblioteques públiques amb les escolars; el projecte de construcció d’un magatzem cooperatiu per a documents de poc us, amb capacitat per a 4 milions de documents; primeres passes per reformular i impulsar la Biblioteca Digital de Catalunya; inici dels treballs per crear el Catàleg Únic de Catalunya i inici dels estudis per crear serveis bibliotecaris d’àmbit nacional. Mitjançant aquest Pla també s’adopten criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals i permet consolidar una xarxa d’equipaments que permetrà crear i ﬁdelitzar públics i dinamitzar econòmicament els circuits d’arts escèniques, música i arts visuals. S’han triplicat els ajuts a programacions estables d’arts escèniques i música Detall de les subvencions a programacions estables municipals d’arts escèniques i música Pressupost adjudicat Total municipis 2003 832.433 € 54 2004 960.327 € 74 2005 1.939.504 € 87 2006 2.500.000 € 97 Total 6.232.264 € S’han destinat 36 M€ a la construcció i millora de biblioteques públiques, per oferir nous i millors serveis a la ciutadania Principals indicadors de la xarxa de biblioteques Font: Departament de Cultura 2003 Nombres de biblioteques Superfícies total Visites Usos del servei préstec Documents prestats 2004 20051 Increment 2003-2005 306 322 324 5,88% 186.512 194.531 211.072 13,17% 17.046.358 17.709.440 18.323.452 7,49% 4.176.378 4.582.387 4.776.571 14,37% 11.356.429 12.344.568 13.630.415 20,02% Documents prestats per ús del servei de préstec Fons total Documents per habitants Nombre de carnets 2,72 6,69 2,85 4,78% 7.531.875 7.922.199 8.488.647 12,70% 1,12 1,16 1,21 8,04% 1.574.945 1.619.358 1.815.981 15,30% 23,49% 23,77% 25,96% 10,52% 93,44% 97,81% 97,84% 4,71% Percentatge de població amb carnet Percentatge de biblioteques amb accés a internet per als usuaris 1 No disposem de dades estadístiques de 2005 de les biblioteques públiques de Pomar (Badalona, de la xarxa territorial de Barcelona), Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses (de la xarxa territorial de Girona), Àger, Albesa, Belianes, Castellserà, la Granadella, la Granja d’Escarp, Guissona, Sort i Vinaixa (de la xarxa territorial de Lleida). El pes demogràﬁc de la població atesa per aquestes biblioteques representa el 0,74% del total de Catalunya. 258 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 259 �Per tal de preservar el patrimoni cultural, s’ha impulsat el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals. • Arxius. El Pla de xoc de construcció dels Arxius Comarcals preveu actuacions en 22 Arxius Comarcals: la construcció de 14 arxius i l’ampliació i millora de les seus de 8 arxius ja existents. L’aportació pressupostària és de 38,1M€. El suport i foment dels grans equipaments culturals En la present legislatura s’han posat les bases per a la creació d’un ens de coordinació en l’àmbit dels teatres públics i per la creació d’un nou equipament d’abast nacional, el Centre de les Arts de Moviment. S’ha creat el consell de coordinació en l’àmbit dels teatres en el camí de la Creació de l’Ens de Teatre Públic. • Ens de Teatres Públics. S’ha signat un conveni de col.laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i l’Institut de Cultura de Barcelona l’objecte del qual és l’establiment d’un marc de col·laboració general i estable entre el Teatre Nacional, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors -dependent de l’ICUB- a l’hora d’impulsar la realització conjunta d’actuacions orientades a aconseguir objectius o ﬁnalitats propis o comuns a les tres entitats, de potenciar la complementarietat entre elles i al mateix temps d’evitar possibles duplicitats, respectant sempre l’autonomia de cada teatre i en concret la de les respectives direccions artístiques. Així mateix, el conveni preveu la possibilitat de crear un ens de teatres públics. En aquest sentit, les parts es comprometen a avaluar i estudiar un nou marc de col·laboració amb la possibilitat de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia en el qual s’hi puguin incorporar altres centres públics de producció d’arreu de Catalunya. Arxius comarcals Font: Departament de Cultura Equipaments previstos • Presentació del Centre de les Arts de Moviment al Mercat de les Flors, impulsat pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que preveu una aportació del departament de Cultura d’1,3 M€ (2006). En l’actual legislatura s’ha avançat en la deﬁnició del que ha de ser un equipament de referència en el món de la dansa i les arts de moviment. S’ha presentat el Centre d’Arts en Moviment, un nou equipament que servirà de referència en el món de la dansa i de les arts en moviment. Equipaments inaugurats • Ateneus i centres associatius: el departament de Cultura ha posat en marxa un Programa d’inversions en equipaments culturals pertanyents a entitats privades sense ﬁnalitat de lucre. La inversió total estimada en aquesta tipologia d’equipaments se situa en els 5,3 M€. Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura Biblioteques Arxius 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ 6,0 M€ 37 M€ 24,7 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ Espais d’Art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres Culturals Polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals 260 Balanç Pla de Govern 2000-2003 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 261 �Museu Nacional d’Art de Catalunya S’inaugura el 16 de desembre de 2004. 45.000 m2 de superfície construïda i 12.000 m2 d’exposició dedicada a l’art català. La selecció del nou director s’ha realitzat mitjançant un concurs internacional. Ha incrementat el seu pressupost corrent en un 55,8% respecte al 2003 i situa el seu grau d’autoﬁnançament en el 25%. Acord del TNC amb les 4 Diputacions Provincials per la circulació de les seves obres arreu del territori. Teatre Nacional de Catalunya Amb la presentació del document TNC: una nova etapa, l’any 2004 s’han establert les futures línies d’actuació del teatre: la creació i difusió de l’obra dels creadors com a eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies. MACBA El museu ha consolidat la seva estructura i ha posat en marxa nous espais i nous serveis: el nou auditori, la capella del convent dels Àngels i el Centre de Documentació d’Art Contemporani. Liceu La política museística i patrimonial El retorn dels papers de Salamanca, incautats al ﬁnal de la Guerra Civil, marca una de les ﬁtes signiﬁcatives de la legislatura en matèria de patrimoni. Aquest fet, però, no ha de fer oblidar l’increment de les inversions en la preservació del patrimoni o el principi d’acord, assolit el juliol de 2006, per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Papers de Salamanca El 31 de gener del 2006 els documents incautats a la Generalitat al ﬁnal de la guerra civil arriben a Catalunya. Les negociacions del Govern amb l’Estat Espanyol i el suport i implicació de la societat civil, ha fet possible que actualment els 507 lligalls de documentació estiguin dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. El Govern de l’Estat ha impulsat la tramitació parlamentària del projecte de Llei que preveu el retorn a Catalunya dels documents pertenyents a la Generalitat, el Parlament, partits polítics, sindicats, associacions i particulars expoliats per l’exèrcit franquista. Es posen les bases per a un nou model de gestió amb l’aprovació del nou Contracte programa el qual deﬁneix l’increment de l’aportació econòmica del departament de Cultura, que el 2005 se situava en el 32% i es preveu que arribi al 40% l’any 2009. L’Auditori ha assumit la realització d’un cicle estable de música popular amb una aportació de 658.000 € del departament de cultura Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Al llarg de la legislatura s’ha tancat el ﬁnançament de la Sala de Cambra de l’Auditori mitjançant un acord que preveu el ﬁnançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que permetrà inaugurar la sala el segon semestre de 2006. El cost de l’obra se situa en els 4,8 M€ Biblioteca de Catalunya Nou projecte d’ampliació de la Biblioteca de Catalunya que permetrà incrementar en 8.441,51 m2 la superfície disponible d’aquest equipament. • 6.580,91 m2 d’espais nous que s’ocuparan del que era Escola d’Arts i Oﬁcis i l’Escola Massana • 1.863,60 m2 d’espais que s’ocuparan com a resultat de la remodelació Teatre Lliure S’ha tancat l’acord que ha de deﬁnir el futur del Teatre Lliure, que es sustenta en tres grans decisions: l’establiment d’un contracte-programa; l’increment pressupostari i la decisió de les administracions de constituir un Consorci que gestioni el teatre. 34 equips d’arquitectes de Catalunya, la resta de l’Estat espanyol, Itàlia, França i Portugal concorren a la convocatòria per realitzar el nou ediﬁci de la Filmoteca. Filmoteca Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 el Conseller de Cultura, reunit amb la ministra de Cultura i els consellers de Cultura d’Aragó, País Valencià i Balears ha arribat a un acord per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest acord resol un plet que durava més de 25 anys. L’esmentat acord es fonamenta en els següents eixos: 1 La constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó és una necessitat recollida a l’Estatut de Catalunya i que totes les parts reconeixen. Cal recordar que durant moltes dècades l’ACA ha estat gestionat exclusivament pel Ministeri de Cultura i és molt lògic que la Generalitat hi tingui, com ﬁnalment tindrà, una presència activa, més tenint en compte que la seu de l’Arxiu és a Barcelona. És, per tant, molt positiu que, com s’ha acordat, es creï el patronat el més aviat possible. 2 La disposició de tots els presents --la ministra i els consellers de Cultura de les altres tres comunitats-- per resoldre el problema. 3 Els fons que pertanyen a l’ACA es continuïn custodiant a l’Arxiu. 4 L’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis de Catalunya actualment dipositats a l’Arxiu puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya, tal com estableix la disposició addicional tretzena de l’Estatut. S’ha convocat un concurs restringit, al que van concórrer 34 equips d’arquitectes per a la construcció del nou ediﬁci de la Filmoteca de Catalunya, que estarà ubicat al barri del Raval i se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Comptarà amb una superfície total construïda d’aproximadament 6.000 m2 i el cost previst és de 10 milions d’euros. L’inici de les obres està previst pel darrer trimestre de 2006 i la seva ﬁnalització pel darrer trimestre de 2008. Per altra banda, durant aquesta legislatura s’ha donat un gran impuls i suport als grans equipaments culturals ja existents com són: 262 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 263 �Preservar el patrimoni cultural El patrimoni cultural és signe d’identitat i una mostra de la història i el tarannà de la nostra societat. Per això s’han incrementat els recursos destinats a protegir-lo, augmentar-lo i fer-lo accessible al conjunt dels ciutadans. El govern ha passat de 10,9 M€ a 22,3M€ en un any, el que equival a un 104% més d’inversió en equipaments de patrimoni cultural. Una nació socialment avançada Política cultural 3.4.2 53 3.861.095 € 43 8.029.605 € Arquitectura i monuments 108 5.208.447 € 116 9.452.680 € Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana Jaciments 146 1.427.946 € 182 2.100.499 € Punt de partida Totals 313 10.938.498 € 345 22.343.556 € Taules d’equipaments i actuacions 2004-2005 en matèria de patrimoni Patrimoni cultural 2004 Nombre 2004 Inversió * 2005 Nombre 2005 Inversió 6 441.010 € 4 2.760.772 € Arxius Museus * Inversió correspon a inversions + aportacions La societat catalana s’ha caracteritzat, entre d’altres, per una enorme capacitat de creativitat i iniciativa, també en l’àmbit cultural. En els darrers anys, però, un cert desànim s’havia instal·lat en els diversos sectors i segments de la cultura catalana. Per això, calia potenciar la consolidació d’una estructura empresarial forta que assegurés el foment d’aquesta creativitat, paral·lelament a un augment dels recursos destinats a aquest objectiu. Balanç En aquesta legislatura un dels objectius prioritaris era fer possible l’accés de tots els ciutadans a la cultura; en aquest sentit i a través del Pla d’equipaments culturals, el Pla Especíﬁc de Biblioteques i el Pla de Xoc de construcció d’arxius s’ha avançat en el desplegament d’infraestructures a tot el territori català, garantint la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i millorant l’equilibri territorial en matèria cultural en complicitat amb l’Administració local. Per altra banda hi ha hagut un important increment dels recursos econòmics destinats a la cultura, mitjançant un augment del pressupost del Departament en un 60%, fet que ha permès potenciar la creació i el pensament contemporani, impulsar la participació ciutadana i impulsar la cooperació cultural amb l’establiment de xarxes culturals, sempre amb l’horitzó de fer arribar la cultura al ciutadà i fer-lo partícip d’aquesta. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. Per altra banda cal seguir fent conèixer la nostra cultura arreu, amb una bona projecció exterior internacional, a la vegada que cal millorar els models de participació dels sectors culturals en el disseny i elaboració de les polítiques culturals Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats culturals, les principals línies d’actuació en aquesta legislatura s’han centrat en: 1 El suport a la creativitat i pensament contemporani: suport a la creativitat emergent, suport a la creació en llengua catalana i creació d’un teixit de centres d’art i pensament al territori 2 El foment de les indústries culturals 3 La projecció internacional de la Cultura Catalana 4 La Creació del Consell de la Cultura i de les Arts Desenvolupament de l’acció del Govern Suport a la creativitat i pensament contemporani Hom admet que els elements més avantguardistes de la creació i el pensament necessiten ser ajudats des de l’àmbit públic, per tal de que puguin dur a terme els seus projectes. L’important és que la selecció d’aquests projectes, que sempre comporta un cert grau de risc inherent al fet creatiu, es dugui a terme amb criteris professionals, allunyats de tota arbitrarietat.Els objectius del Govern en aquest camp, doncs, han estat bàsicament tres: • Abocar una quantitat de recursos rellevant en aquests nous jaciments artístics • Dur a terme la selecció de projectes a través d’equips de professionals reputats i plenament independents • Diversiﬁcar aquests ajuts per arribar a totes les disciplines de la creació i el pensament contemporanis 264 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 265 �18,8 M€ per a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporani L’any 2005 es van adjudicar 9,8 M€ a 592 projectes, mentre que l’any 2006 s’han adjudicat ja ﬁns al mes de juliol 9 M€: en total 18,8 M€ en dos anys. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu: tant els propis projectes de produccions artístiques com els projectes de recerca, però també les agrupacions, fundacions, orquestes, que duen a terme activitats estables. També s’han subvencionat estades de creadors en residències, per tal de fomentar l’intercanvi amb experiències i moviments artísitcs procedents d’altres indrets d’Espanya o internacionals. Finalment, s’han atorgat ajudes als espais d’exhibició i difusió. Creació en el territori d’una xarxa de centres d’art i de creació Per tal d’assegurar l’equilibri territorial i fomentar la creativitat arreu, s’ha treballat de forma prioritària en la consolidació i el reforç d’espais ja existents dedicats a les arts contemporànies. Això ha permès fer aparèixer un primer mapa d’espais, que haurà de ser el punt de partida del pla de centres de creació del futur. Localitats amb equipaments subvencionats dins la xarxa de centres d’art i de creació Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana Aquesta línia de suport la promou, des de la seva creació, la Institució de les Lletres Catalanes, que ha dedicat de sempre una especial atenció a la tasca d’escriptors, traductors i investigadors. Però en aquesta legislatura s’ha prestat atenció especial també a altres activitats: la incorporació de la literatura catalana en les noves tecnologies, els ajuts per afavorir el coneixement d’altres literatures en català, etc En el següent quadre es reﬂecteixen aquestes activitats. Es pot observar com en tres anys els ajuts s’han incrementat en un 70%. Igualment s’han concedit ajuts a les editorials per a la traducció d’obres al català. Els ajuts han estat concedits en funció de l’interès de l’obra a traduir. Farrera Olot Vic Camallera Girona Salt-Girona Calaf-Manresa Subvencions a editorials per a la traducció al català d’obres Font: Departament de Cultura Suport a la creació literària en llengua catalana, evolució de les sol·licituts i imports concedits Font: Departament de Cultura Lleida Agramunt Terrassa Sabadell Barcelona sol·licituds sol·licituds presentades concedides 2004 import concedit sol·licituds concedides 2004 72 46 60.372,81 2005 79 49 82.697,37 Creació 2006 75 44 88.558,27 Pàgines web Traductors Investigació 2005 import sol·licituds concedit concedides 2006 import sol·licituds concedit concedides import concedit 21 84.300,00 24 166.500,00 30 210.000,00 4 17.000,00 6 28.210,00 13 47.900,00 14 32.052,00 18 31.365,00 11 26.568,00 8 19.618,05 12 29.775,00 16 42.400,00 Entitats 24 227.110,00 38 287.150,00 47 321.132,00 Totals 71 380.080,00 98 543.000,00 117 648.000,00 El suport el món editorial s’ha concretat en diversos programes (traducció a l’aranès d’obres literàries catalanes, edició d’obres literàries d’especial interès cultural...) El pressupost global destinat a ajuts quasi s’ha doblat en aquests tres anys. 266 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Reus Granollers Mataró Alella Badalona Hospitalet de Llobregat Vilanova i la Geltrú Bellmunt del Priorat Tarragona Centres d’art i pensament Centres de creació i producció d’arts escèniques Cases de música popular Centres d’art contemporani Val la pena ressenyar, entre tots aquests equipaments, el Centres d’Arts Escèniques de Reus, Terrassa i Salt, als quals s’ha assignat una despesa de vora 6,2 M€ ﬁns al 2008. Foment de les indústries culturals Si pel que feia a la creació contemporània es partia de la base de la seva difícil sortida comercial, les polítiques desenvolupades l’àmbit de les indústries culturals han volgut, a la inversa, crear i consolidar indústria, altrament dit fer teixit empresarial cultural, capaç de competir internacionalment. Aquest és un canvi manifest respecte de línies polítiques anteriors. El Govern ha considerat que era una aposta estratègica de Catalunya tant pel que feia a la projecció cap a l’exterior de la nostra cultura com pel necessari posicionament de Catalunya en la Societat del Coneixement. Per les empreses culturals els espais d’ajut de l’administració han estat diversos: el ﬁnançament de les produccions, el suport en les tasques de gestió, la comercialització internacional de les produccions, i el foment del consum cultural intern. El Govern ha desenvolupat instruments de suport en tots aquests camps. Balanç Pla de Govern 267 �Amb la creació del Crèdit Cultura s’ha abaratit l’accés al ﬁnançament per part de les indústries culturals Per tal de millorar la competitivitat de les empreses culturals, s’ha creat el Servei de Desenvolupament Empresarial • La creació de noves línies de ﬁnançament i de suport a les indústries de la cultura. Crèdit Cultura. Mitjançant un conveni amb grans entitats ﬁnanceres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell, Banco Santander- Central Hispano i BBVA) s’ha aconseguit facilitar i abaratir l’accés a ﬁnançament. Concretament, en aquest conveni es posen a disposició de les indústries culturals 15 M€. Finançament propi de l’administració, a través d’una ampliació dels fons d’ajuts reintegrables pels diferents sectors culturals. El pressupost pel 2005 va ser de 3,3 M€, amb un creixement del 65% respecte al 2004. L’any 2006 l’aportació va ser de 3,6 M€ (amb un increment del 9,1% respecte 2005). S’han obert aportacions al desenvolupament de línies estratègiques d’empresa i s’han introduït millores per assolir major ﬂexibilitat, incidir en la correlació temporal entre gestació i execució del projecte i l’atorgament de l’ajut Publicitat a risc, en col.laboració amb Televisió de Catalunya, que estableix una línia de publicitat als espais d’emissió de TVC vinculada als resultats d’explotació de projectes de les indústries culturals catalanes. Així, com més públic tingui la producció més es retorna a TVC el cost de la promoció. El Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), creat l’any 2005, que dóna suport a les empreses culturals en matèria de gestió d’empresa. De manera especíﬁca, el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures per tal de desenvolupar una indústria de l’audiovisual a Catalunya, que pugui competir internacionalment. Fruit d’aquest objectiu són les actuacions de la següent taula. Mesures per al foment de la indústria audiovisual a Catalunya Font: Departament de Cultura Creació del Consorci Catalan Films & TV que promou la internacionalització del sector audiovisual català amb aportacions públiques i privades de 1,5 M€ per any. Creació del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA), una experiència pionera a Europa que té per objectiu oferir serveis gratuïts d’assessorament a les empreses productores. La nova Barcelona-Catalunya Film Commission que té com a ﬁnalitat promoure Catalunya com a espai per rodatges. La creació dels fons de coproducció, que invertiran en projectes de pressupost elevat (de més de 25,5 M€) que tinguin una clara vocació comercial. Impuls a la Ciutat Audiovisual a Terrassa. Aquest és un ambiciós projecte d’indústria i de ciutat, que projectarà la ciutat vallesana en aquest sector. Aquesta infraestructura acollirà igualment els arxius de la Filmoteca de Catalunya. Pel que fa a les produccions editorials , s’hi ha donat suport a través d’un programa que compra novetats en català i aranès i destina les obres comprades a les biblioteques públiques. S’hi ha destinat ja 2,8 M€ entre 2005 i 2006. Complementàriament s’ha destinat 3,6 M€ en ajuts directes a les editorials en aquest mateix període. El sector de la premsa ha tingut accés, per la seva part, a un sistema d’ajudes automàtiques a la producció en català que actuen com a corrector de mercat. La dotació d’aquest sistema ha estat de 7,8 M€ entre 2005 i 2006. 268 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Comercialització de la producció artística: mercats, festivals i ﬁres. Disposar d’aparadors en els que fer promoció de les produccions artístiques més rellevants, per tal de poder tenir distribució posterior és clau en el sector cultural. El Govern ha apostat per crear un referent per a cada un dels subsectors, de manera territorialment equilibrada, alhora que de manera general s’han facilitat ajudes a les propostes privades o d’iniciativa municipal de prou qualitat. Les principals iniciatives són les següents: Principals iniciatives en els diferents subsectors Font: Departament de Cultura Cinema Canvi de l’estructura jurídica i la participació público-privada del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya Creació de la Coordinadora de Festivals de Cinema i vídeo de Catalunya que agrupa 24 festivals Arts Escèniques Conveni a tres anys amb la Fira de Tàrrega (1,6 M€) Música Mediterrània. Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa Llibre Impuls al Saló del Llibre, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya Conveni amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (1,3 M€) Impuls al Mercat de Música Viva de Vic Per altra banda s’ha contribuit a crear, conjuntament amb la CCRTV, el club TR3SC de consum cultural, amb l’objectiu d’incrementar la despesa en cultura dels ciutadans. Projecció internacional de la cultura El Govern ha contribuït a projectar el talent creatiu i la solidesa empresarial de la cultura catalana arreu del món. Destaquen en aquest treball tres ﬁtes emblemàtiques per a la cultura catalana: • La participació, com a convidada d’honor, a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara que es va dur a terme el mes de novembre de 2004. Des de Catalunya s’hi varen desplaçar 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi ha organitzat més de 125 actes. Globalment, a la FIL hi varen participar 135.000 professionals de l’àmbit del llibre • La selecció també com a convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007. Aquesta és una enorme oportunitat de priomoció que ha rebut la cultura catalana, i per tal d’aproﬁtar-la s’ha creat el Consell Promotor Frankfurt 2007 (presidit pel M. H. President de la Generalitat, i que aglutina els agents públics i privats), així com la Comissió Frankfurt 2007 (òrgan per a la coordinació de les institucions que participen en l’organització dels actes de la Fira i el sector editorial); i la Comissió de Continguts Frankfurt 2007 • La presència de Catalunya, en representació de les comunitats autònomes espanyoles davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual. Aquesta representació va culminar amb la intervenció al primer semestre de 2006 del Conseller de Cultura al Consell de Ministres europeus de Cultura. Catalunya ha ostentat la representació de les CCAA davant del Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual Balanç Pla de Govern 269 �A més a més d’aquestes tres actuacions tan singulars, s’ha dut a terme una política de promoció que ha dut la cultura catalana a tenir presència exterior a través d’una munió d’exposicions, trobades, mercats, ﬁres, estades i mostres. Anualment es disposa un estand- paraïgues a deu ﬁres o festivals i s’organitzen visites de prospecció per a professionals i empreses a 29 altres esdeveniments ﬁrals. Una nació socialment avançada Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català Balanç Punt de partida En aquest àmbit, el Govern considera que la feina feta ha estat molt important: s’ha generat complicitat i il·lusió amb aquells que creen, produeixen, promouen i difonen la cultura al nostre país. En aquesta legislatura s’han assolit igualment dues ﬁtes històriques com són la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a La Fira Internacional del llibre de Guadalajara, a la vegada que ha estat seleccionada també, com a convidada d’honor a la Fira Internacional del llibre de Frankfurt 2007. Aquests dos magníﬁcs aparadors permeten la projecció, el coneixement i reconeixement de la nostra cultura arreu. El gran repte d’aquesta legislatura era transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74% de la població parlava català i un 94% l’entenia) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50% de la població tenia el català com a llengua d’ús habitual). Les mesures han estat doncs de dos tipus: 1 Reforçar el coneixement del català: • Augmentar l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupar un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Realitzar una campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Crear l’Agència Catalana del Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea e les TIC i audiovisuals en català. • Vincular la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promocionar l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. • Crear una xarxa d’oﬁcines de garanties lingüístiques. • Promocionar el coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. Per altra banda, amb el projecte de llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, s’ha formulatt un nou model de participació dels sectors culturals en l’elaboració i assessorament de les polítiques culturals que els afecten, fet que signiﬁca un avanç molt important en el protagonisme del sector privat i en el seu consens amb les polítiques públiques. Tot i que el projecte no haurà pogut esdevenir llei en aquesta legislatura, moltes de les maneres de fer i models de relació amb els sectors ja s’han convertit en la pràctica habitual de l’administració cultural. Podem dir per tant que aquest és un objectiu assolit, que s’haurà de veure consolidat en termes normatius per la futura aprovació de la llei del Consell de la Cultura i de les Arts. 2 Fomentar l’ús del català: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses. • Garantir el dret d’usar el català a tots els ciutadans 270 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 271 �Estudi de l’impacte de la campanya Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: • Catalanoarlants: 78% • no catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% Valoració positiva de la campanya “Dóna corda al català.” Desenvolupament de l’Acció del Govern El Govern de la Generalitat ha treballat un marc estratègic de la legislatura en matèria de política lingüística amb dos plans bianuals, el Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 i el de 2005-2006, que ﬁnalitzarà el desembre de 2006. El Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 preveu 13 mesures amb l’objectiu de potenciar l’ús social del català i fer fàcil viure en català. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen les actuacions següents: • La campanya “Dóna corda al català” per fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat. Té com a objectius promoure l’ús de la llengua com un fet natural, vincular més els joves i adolescents i fomentar l’ús de la llengua com a forma d’integració per als nouvinguts. En total s’han fet més de 150 activitats a 70 municipis. • La creació de cinc oﬁcines de garanties lingüístiques, que atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català o en aranès i s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o denúncia, per facilitar l’ús del català i per assessorar jurídicament. N’hi ha cinc, situades a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Durant l’any 2005 s’han rebut 2.134 peticions i s’han tramitat 646 denúncies (Balanç 9.02.05-31.12.05). En el quadre següent es reﬂecteixen per àmbits: • El multilingüisme als webs d’empresa: la creació d’una aplicació informàtica i promoció de webs d’empresa multilingües disponible al web de la Generalitat, amb orientacions per a empreses i entitats que desenvolupen l’activitat a Catalunya o tenen la població catalana entre el seu públic objectiu. Aquesta aplicació ha rebut durant l’any 2005 11.796 visites. • La Secretaria de Política Lingüística ha presentat diverses convocatòries de subvencions: per a iniciatives adreçades a promoure els usos interpersonals de la llengua catalana per a l’any 2006; per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de pel·lícules doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006 i per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions audiovisuals en format digital sobre un suport físic, doblades o subtitulades en llengua catalana per a l’any 2006. En els gràﬁcs següents es pot veure l’evolució del nombre de pel·lícules doblades o subtitulades i l’import de les subvencions concedides: M€ Cinema, línies d’actuació. Import de les subvencions Font: Secretaria de Política Lingüística 3 2,5 600 500 1.941.488 1,5 2.124.204 1.509.892 0,5 0 2003 Àmbit privat i empresarial 700 2.600.000 2 1 Peticions realitzades a les oﬁcines de garanties lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català. 2004 2005 previsió 2006 Administracions públiques 638 Cinema, línies d’actuació. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística Altres 400 429 300 30 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 94 83 Queixes 25 Consultes 3 9 7 Altres 20 15 22 25 20 22 10 5 • Els Plans pilot d’acolliment lingüístic a les poblacions d’Ulldecona, Vic, Manlleu, Lleida, Badalona, Banyoles i Reus, que ofereixen a les persones nouvingudes formació en català, alfabetització en català i coneixements de la cultura catalana i de l’entorn més immediat. • El programa “Voluntaris per la llengua”, una de les actuacions transversals més reeixides pel que fa a la promoció de la integració lingüística de les persones no catalanoparlants que viuen a Catalunya. Han col·laborat en el programa més de 200 entitats i organitzacions. Durant l’any 2005 s’han constituït 3.800 parelles lingüístiques, que sumades a les constituïdes des del 2003, fan un total de 9.922 parelles lingüístiques. 272 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 0 2002 2003 2004 2005 D’altra banda, l’exhibició de cinema català i en català ha passat de 25 llargmetratges exhibits l’any 2002 a 34 l’any 2005 (13 en versió original catalana i 22 en versió doblada al català), fet que representa un increment durant aquest període del 36%. Pel període 2005-2006 s’ha aprovat un altre Pla d’Acció de Política Lingüística que té com a objectius principals fomentar l’ús social de la llengua en l’àmbit de la joventut (15-29 anys), reforçar les capacitats d’acolliment i capacitació lingüístiques per a la població adulta nouvinguda, enfortir la cooperació amb els territoris de la Catalunya Nord i l’Alguer i promoure la igualtat de les llengües oﬁcials davant institucions públiques estatals i europees. En el marc d’aquest Pla d’Acció, destaquen diverses actuacions com la Balanç Pla de Govern 273 �Inversió d’1,5 M€ en el Programa d’acolliment lingüístic. campanya “Dóna corda al català 2006”, sota el lema “El català va amb tu” i adreçada principalment al públic jove; el Programa d’acolliment lingüístic, amb la creació al setembre de 2005 del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona, gràcies al qual s’ha garantit la matrícula permanent en qualsevol moment i amb un temps d’espera inferior a una setmana per a l’inici del curs. A Barcelona s’han començat més de 6 cursos a la setmana amb una mitjana de 140 inscripcions setmanals. Per part de la Secretaria de Política Lingüística, la inversió inicial ha estat de 600.000€ al 2005 i la inversió prevista per al 2006 és d’1,5M€. D’altra banda, l’any 2006 l’aportació de la Secretaria de Política Lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat de 14 M€, i ha permès passar dels 2.698 cursos, amb 61.694 alumnes del curs 2004-2005, als 3.436 cursos i 78.000 alumnes previstos en el curs 2005-2006. 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 46.652 2.000 78.000 3.436 90.000 80.000 70.000 60.000 2.698 50.000 40.000 2.096 1.500 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 274 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Linguamón – Casa de les Llengües treballa per: • Promoure el coneixement i el respecte a la diversitat lingüística. • Afavorir que es reconegui el valor de cada llengua per a la comunitat lingüística respectiva i per a la humanitat. • Contribuir que es valori l’aprenentatge de llengües com un instrument de desenvolupament personal i col·lectiu. • Difondre les polítiques que promouen la preservació i el desenvolupament de les llengües del món. • Participar en l’impuls i la difusió de productes d’enginyeria lingüística. • Establir una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 Evolució de la procedència dels alumnes Font: Secretaria de Política Lingüística 0 Casa de les llengües Aposta pel coneixement i el respecte a la diversitat lingüística El 22 de març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de la Casa de les Llengües. La Casa de les Llengües es va constituir com un consorci, que en aquests moments està format per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Properament està previst que s’hi incorpori l’Ajuntament de Barcelona. Què fa Linguamón – Casa de les llengües? Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 2.500 Les noves polítiques 2004-2005 2001-2002 Linguamón-Casa de les Llengües impulsa: • Un gran equipament museogràﬁc a Barcelona, lúdic i experimental, sobre el món de la llengua i les llengües del món. • Productes audiovisuals sobre les llengües i sobre el multilingüisme. • Un portal web en 20 llengües, un portal tecnològic i eines multilingües a través de les TIC. • Serveis per facilitar l’aprenentatge de les llengües. • Divulgació internacional del model aplicat a Catalunya de recuperació de la llengua pròpia. • La incorporació d’altres experiències de gestió de la diversitat lingüística en administracions, empreses i entitats. • Una xarxa de relacions internacionals amb entitats com al Fundació Anna Lindh o la Xarxa Mundial per a la Diversitat Lingüística. Balanç Pla de Govern 275 �Balanç Podem aﬁrmar que les 13 mesures previstes al Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005 s’han complert. I, el fet que la legislatura s’hagi escurçat fa que sigui prematur avaluar el Pla aprovat pel 2005-2006. El Govern ha afrontat decididament la necessitat de garantir l’accés al coneixement del català a la nova població immigrada, amb un augment molt important de la inversió en cursos de català de nivell bàsic i inicial per a persones adultes. Pel que fa al foment de l’ús del català, s’ha fet una important campanya de sensibilització i s’han desenvolupat i posat a l’abast de ciutadans i empreses noves eines, serveis i recursos per fer fàcil l’ús del català. D’altra banda, les oﬁcines de garanties lingüístiques s’han creat també amb la voluntat de facilitar l’ús del català, i s’han demostrat necessàries atès el volum de peticions rebudes. Resulta complex fer una valoració global de quina ha estat l’evolució de l’ús del català en aquest període. Es parteix de les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2003, que forma part de l’estadística oﬁcial de la Generalitat i és quadriennal. Per tant, l’any 2007 s’obtindran les noves dades, a partir de les quals es podrà avaluar aquesta evolució. Podem dir que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 està en vies d’assolir-se. 276 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 �4 Una nova política territorial i ambiental Balanç del Pla de govern Balanç Pla de Govern 277 �El territori i la societat El Govern ha desplegat polítiques territorials i ambientals orientades per la voluntat planiﬁcadora, la racionalització, la sostenibilitat i la priorització de polítiques de cohesió social, creixement equilibrat i creació de riquesa. El Govern ha volgut donar resposta global i coherent a qüestions bàsiques i a preguntes elementals. On viuen les persones, de què viuen les persones, com es mouen les persones. Fruit d’aquest plantejament han estat les grans decisions en matèria de planiﬁcació territorial i ambiental. Integradament. Pensant en totes les dimensions dels problemes. Abordant-los amb valentia. En el terreny legislatiu, en el terreny normatiu i en el terreny concret de les propostes. Plans i propostes en una interrelació creativa. La protecció global del paisatge com un actiu i un patrimoni col·lectiu a través d’una llei especíﬁca, la delimitació i l’ampliació dels paratges i espais d’interès natural, l’adaptació a la normativa europea i a les seves directrius, la protecció del litoral, la preservació dels espais oberts, la distinció entre els assentaments humans i els sòls productius i d’especial interès agrícola, han determinat tant la política del programa de planejament territorial (plans territorials, plans directors i plans directors urbanístics) com la deﬁnició dels espais de la Xarxa Natura 2000. L’escala més concreta, la deﬁnició del marc jurídic de l’urbanisme, ha comptat també amb llei i reglament propis, pensant en les condicions d’un creixement compacte, la sostenibilitat i la possibilitat de generar sòls per a un habitatge assequible. La política de sòl de l’Institut Català del Sòl i la d’habitatge del mateix l’Institut i del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha capgirat una tendència a l’estancament i a la paràlisi en l’oferta de nous habitatges de lloguer o venda, per a joves, gent gran o segments de la demanda que el mercat no resolia, de promoció pública i protecció oﬁcial d’acord amb les reserves que preveu la mateixa Llei d’urbanisme. Així mateix, ha calgut respondre als grans reptes de la mobilitat i a la superació dels dèﬁcits d’infraestructures a través del Pla d’autovies, de l’impuls a la política de potenciació del transport públic i, molt especialment, a través del Pla d’infraestructures del transport, que recull la planiﬁcació per a un horitzó ampli i posa les bases de la racionalitat, la primacia del transport públic, l’enfortiment de l’oferta ferroviària competitiva, i l’aplicació de les Directrius Nacionals de Mobilitat per assegurar que totes les decisions hi quedaran supeditades. Aquest és un repàs elemental i incomplet. Injust en la seva brevetat i insuﬁcient per ressaltar l’àmplia gamma de propostes i d’accions que han deixat com a balanç un país més ordenat, més equilibrat, més modern, més ben senyalitzat, més ben comunicat, més civilitzat en deﬁnitiva, i amb tots els instruments a punt per fer tota la feina que encara queda per fer. La combinació de l’escala macro i l’escala micro, de la gran planiﬁcació i el projecte concret, del curt, el mig i el llarg termini, és un bagatge complet de decisions que han deixat petjada i han sembrat la llavor d’un futur immediat compromès amb la modernització del sistema d’infraestructures i de l’encaix Joaquim Nadal i Farreras Conseller de Política Territorial i Obres Públiques President de la Comissió de Govern de Política Territorial Balanç Pla de Govern 279 �d’aquesta xarxa en una matriu territorial repensada del tot i formulada amb rigor, prudència i equilibri. La Llei de barris i els 46 barris que s’hi han acollit i les inversions realitzades en la xarxa viària i ferroviària podrien ser l’emblema de les polítiques que hem intentat sintetitzar i que aﬂoren en una gamma àmplia d’instruments de planiﬁcació. Balanç Pla de Govern 281 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.1 Garantir la qualitat en el subministrament d’energia Punt de partida Una de les preocupacions en els darrers anys, tant de la població com dels sectors industrials, sobretot en determinats moments de l’any, ha estat la garantia del subministrament elèctric. Per tant i per tal de no penalitzar el desenvolupament de l’economia catalana, assegurar que les empreses, i les llars tinguin prou energia i de qualitat suﬁcient ha estat un dels objectius prioritaris de la tasca duta a terme pel Govern. El Pla de Govern ﬁxava tres grans eixos de treball per assolir aquests objectius: 1 Impulsar l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya 2 Potenciar l’Institut Català d’Energia perquè assumeixi les funcions previstes per l’Agència Catalana de l’Energia 3 Elaborar el nou Pla de l’energia Els indicadors que mesuren la qualitat del subministrament elèctric mostren una millora substancial Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 282 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’acció del Govern Garantir el subministrament d’energia i la seva qualitat L’actuació del Govern ha anat per tant encaminada en el sentit de garantir la quantitat i la qualitat del subministrament: el desembre del 2004 es va signar amb el Ministeri d’Indústria i nou companyies subministradores un compromís d’inversió de 42,5 M€. Paral·lelament, al llarg d’aquest període s’ha realitzat un seguiment del pla d’inversions de Fecsa Endesa. Si observem els resultats que es desprenen de l’anàlisi de determinats indicadors, veiem que s’han produït millores substancials en aquest període. Els indicadors de mesura de les errades en la qualitat del subministrament elèctric mostren una clara tendència a la baixa: el Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes (TIEPI), que mesura les hores d’interrupcions del subministrament elèctric, s’ha reduït de més de 3 hores el 2002 a menys de d’1,7 hores el 2006, és a dir, les hores d’interrupció avaluades pel conjunt de Catalunya han baixat més de la meitat. La reducció va ser molt substancial al llarg de 2004, i ha continuat millorant al llarg de 2005 i 2006. Les darreres dades, corresponents a març de 2006, mostren un lleuger repunt del TIEPI. Aquest pla respon a la necessitat d’adaptar la gestió energètica al nou escenari actual i futur a nivell internacional: increment dels preus del petroli, la cada cop més gran sensibilitat cap a les qüestions ambientals, i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kioto). El pla s’estructura en quatre grans eixos, relacionats amb l’estalvi i l’eﬁciència, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries, el desenvolupament de les energies renovables, i l’impuls de la recerca i el desenvolupament tecnològic en matèria d’energia. Les inversions previstes associades al Pla de l’energia arribaran a gairebé 10.000 M€ (9.955 M€), dels quals gairebé 1.500 seran públics, corresponents a projectes d’eﬁciència energètica, d’energies renovables, de soterrament i trasllat de línies elèctriques, i d’electriﬁcació i gasiﬁcació de nous municipis. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia ﬁnal del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% del 2003 a l’11% el 2015. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears, que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022. L’elaboració del Pla s’ha realitzat en estreta col·laboració i consulta amb més d’un centenar d’institucions i entitats, reforçada mitjançant el procés d’exposició pública que va tenir lloc durant l’any 2005. Aquest debat és una prova que el Govern escolta el territori, i ha tractat d’assumir les propostes que se li han formulat, entenent-ho com un exercici més de la seva responsabilitat com a garant dels drets del poble de Catalunya. Aquest Pla és sens dubte un dels més importants compromisos estratègics cap a Catalunya del seu Govern, i per tant, en la ﬁtxa annexa a l’apartat 4.1.3 es detallen les característiques del Pla de l’energia. Balanç Si el gran objectiu d’aquesta legislatura era donar solució a la manca de garanties en el subministrament elèctric, el balanç ha de ser positiu. Els indicadors ens parlen d’un subministrament de major qualitat i per tant és innegable que s’han produït millores. A més, s’ha elaborat el nou Pla de l’energia i s’ha començat a executar. Ara bé, cal dir també que les accions dutes a terme per impulsar l’aparició de nous operadors energètics no han donat els resultats esperats. Tampoc s’ha pogut dur a terme, a causa de l’abreujament de la legislatura, la creació de l’Agència Catalana de l’Energia. Per tant, s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu en vies d’assolir-se. El nou Pla de l’energia Però més enllà del seguiment dels indicadors del servei de subministrament, el Govern ha elaborat i presentat el nou Pla de l’energia, on es posiciona Catalunya com un país amb una forta dependència energètica pel que fa a les fonts d’energia primàries, que fa del tot imprescindible l’establiment d’un model energètic que pugui tenir futur. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 283 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Punt de partida Catalunya, tot i ser un país amb unes condicions climàtiques molt favorables al desenvolupament de les energies renovables, està endarrerida en aquest àmbit en relació amb les mitjanes espanyola i europea, ja que no s’havien prioritzat les condicions que fessin viable el desenvolupament d’aquest tipus d’energies. Per situar Catalunya com a comunitat capdavantera en aquest àmbit, el Govern s’havia proposat diverses actuacions englobades en la introducció de noves fonts de generació d’energia. Desenvolupament de l’acció de Govern La introducció de noves fons de generació d’energia s’ha concentrat en l’energia eòlica. Al llarg del període 2004-2006, s’ha treballat per fer viable la implantació d’aquest tipus d’energia en dues línies: • Racionalització de la implantació dels parcs i la senyalització dels punts de connexió a la xarxa. La majoria dels parcs eòlics existents, malgrat estar autoritzats des de feia anys, no tenien garantida la connexió a la xarxa elèctrica on evacuar l’energia produïda. Després de dialogar amb les diferents parts implicades, el Govern ha desencallat el problema tenint en compte aspectes mediambientals. Revisió del mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Amb el funcionament del parc eòlic de Rubió es doblarà la producció eòlica catalana d’evacuació a la xarxa de distribució passin pels seus termes municipals, tot i no rebre els beneﬁcis econòmics de la ubicació del parc eòlic. Aquests acords, que en tot cas s’haurien pogut desenvolupar mitjançant obligació legal, han permès la concertació i el consens amb el territori. Indústria energètica associada El Govern ha volgut ajudar a la indústria energètica associada a les energies renovables. Un exemple destacat és el cas d’Ecotència, que forma part del Grup Cooperatiu Clade, ha esdevingut una empresa catalana multinacional, líder mundial en la fabricació d’infraestructures per a l’energia eòlica. Des del Govern s’ha donat suport continu al desenvolupament de la seva posició competitiva i el seu creixement, mitjançant un aval de més de 4 milions d’euros, i de diverses ajudes directes, en ambdós casos per a la realització d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. Balanç Respecte al desenvolupament de fonts d’energia renovables, s’ha fet un gran esforç en matèria d’energia eòlica amb la reorganització del mapa eòlic i el salt amb matèria de producció d’energia, així com l’assoliment del 80% de l’energia prevista. Cal, però, recordar que l’altre pilar de les energies renovables són les energies solars i fotovoltaiques, on encara s’han de d’activar les iniciatives que fomentin el desenvolupament d’aquestes tant per part dels ens locals com per part dels promotors privats o particulars. Es per això que cal seguir treballant en el desenvolupament de les energies renovables, i per tant, aquesta acció de Govern cal valorar-la com un objectiu pendent d’assolir-se. • Revisió del mapa de l’energia eòlica, amb l’elaboració del projecte d’implantació de parcs eòlics, que han d’assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007 i que han de produir energia equivalent al consum domèstic de 850.000 famílies. Els projectes d’implantació dels parcs eòlics se situen a sis zones: Terra Alta, Baix Ebre, Garrigues, Anoia, Conca de Barberà i Alt Empordà. Els parcs s’han agrupat en aquestes zones ja que compleixen les tres condicions necessàries: estan en àrees on bufa el vent, l’impacte ambiental és mínim i hi ha evacuació elèctrica suﬁcient per a la seva producció. Els resultats ja s’han començat a observar amb la posada en marxa del parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica catalana. Fins al moment ja s’ha assolit el 80% del total (1.205 MW dels 1.500 previstos) A més s’han establert diferents acords amb l’Administració Local per tal de desenvolupar efectivament parcs eòlics a Catalunya. Així, diversos municipis en els quals no s’ubiquen parcs eòlics han col·laborat perquè les línies 284 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 285 �Una nova política territorial i ambiental Energia 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eﬁciència energètica Cal dir, però, que s’ha produït una lleugera desacceleració en el consum total de productes petrolífers líquids: el consum de gasolines d’automoció s’ha reduït un 6,6% gràcies a l’eﬁciència dels motors, mentre que el de gasoil A ha augmentat un 1,2% degut al creixement del parc automobilístic. En conjunt, el consum de carburants d’automoció ha baixat un 0,9%. Consum total a Catalunya de productes petrolífers líquids, gas natural i electricitat Font: Institut Català d’Energia Trimestre Petrolífers líquids Gas natural Electricitat (tn) (GWH) (GWH) 1/2004 1.632.174 21.875 11.663 2/2004 1.522.169 18.025 10.752 3/2004 1.502.286 16.612 11.402 4/2004 1.625.661 20.892 11.466 1/2005 1.718.052 25.694 12.285 2/2005 1.525.410 18.107 11.365 3/2005 18.233 11.624 4/2005 21.469 12.019 1/2006 24.577 12.567 Punt de partida Aconseguir que Catalunya esdevingués capdavantera en l’eﬁciència en l’ús de l’energia en l’àmbit de la UE era el gran objectiu que es plantejava al Pla de Govern 2004-2007. Calia, però, per aconseguir aquest increment en l’eﬁciència i per tant també en l’estalvi energètic, desenvolupar diverses línies de treball: l’elaboració del Pla d’eﬁcència energètica; l’elaboració d’un programa d’establiment d’infraestructures energètiques que tenen un més alt grau d’eﬁciència i contaminen en menor mesura que les centrals convencionals; minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars, que són espais de gran consum energètic, d’acord amb negociacions amb el sector de l’automoció, i la promulgació d’una llei especíﬁca sobre eﬁciència energètica en els habitatges. Desenvolupament de l’acció del Govern El model social actual tendeix a incrementar els estàndards de confort de la població, augmentant així de forma constant el consum d’energia. És per això que el consum d’energia s’utilitza com a signe indicador del desenvolupament de les societats. Catalunya se situa a hores d’ara en un nivell de consum per càpita igual a la mitjana europea (3,9 tep/habitant) i lleugerament per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (3,24 tep/habitant). La mitjana europea presenta, però, una tendència a la reducció a diferència del que succeeix a Catalunya i a Espanya, on la tendència encara és creixent. Cal limitar de manera efectiva la demanda energètica i existeixen diferents vies per fer-ho: des de potenciar les inversions tecnològiques en la demanda enfocades a la reducció del consum, ﬁns a dur a terme polítiques d’educació que posin en valor el fet d‘autolimitar-se en la demanda energètica, passant per l’increment de l’ús del transport públic. Pla d’eﬁcència energètica El Pla de l’energia ﬁxa com a objectius en l’estalvi i l’eﬁciència energètica la reducció d’un 10,6% del consum d’energia ﬁnal respecte als consums actuals. En la ﬁtxa annexa es detallen els compromisos energètics. Els resultats encara no s’han produït, ja que, en primer lloc, els impactes d’aquests tipus de polítiques no són immediats, més aviat són a mig i llarg termini, i en segon lloc, el creixement de l’economia va sempre acompanyat d’un augment del consum energètic, situació que pot explicar en part els nivells d’aquests darrers anys (durant els darrers 12 mesos, el consum elèctric ha augmentat un 3,6%). 286 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Minimitzar i racionalitzar l’ús de l’energia al transport i a les llars En aquest sentit s’han produït diferents iniciatives. S’ha signat un conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia i les empreses de serveis energètics per tal d’incloure en les factures informacions diverses sobre estalvi i eﬁciència energètica. Es tracta de contribuir a una major consciència de la població i del món empresarial envers l’ús de l’energia. Ha estat aprovat també el decret d’ecoeﬁciència dels ediﬁcis, normativa que vol iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els ediﬁcis. S’ha aprovat el Decret d’ecoeﬁciència dels ediﬁcis per reduir el consum energètic Balanç L’estalvi energètic i la millora de l’eﬁciència en aquest àmbit suposen reptes difícils per a qualsevol govern atesa la gran quantitat de variables externes que hi inﬂueixen. Moltes vegades la marxa positiva de l’economia suposa ja de per si un increment constant en el consum energètic, i aquesta és una de les causes de l‘increment del consum produït a Catalunya en els darrers anys. Tot i això, cal valorar positivament en aquest àmbit tant l’elaboració del nou Pla de l’energia, que ﬁxa actuacions i objectius per a l’estalvi energètic com l’elaboració del decret d’ecoeﬁciència. Es tracta, però, de mesures que no donen resultats de forma immediata, i per tant, per fer una valoració de la seva implantació, caldrà esperar un període més llarg de temps. Per tot això s’estima que en aquest apartat, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu pendent d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 287 �Els compromisos estratègics Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 El Pla de l’energia 2006-2015 neix amb la voluntat de planiﬁcar un determinat marc energètic com a objectiu de futur. Aquest nou pla ha de mostrar el camí a seguir, els objectius a assolir i les eines necessàries que s’han d’utilitzar per fer front a les necessitats actuals i futures d’energia de la població, tot optimitzant-ne el consum i minimitzant l’impacte ambiental de la seva obtenció i transport. El Pla de l’energia de Catalunya s’estructura en 4 àmbits principals: • Estratègia d’estalvi i eﬁciència energètica. Es reduirà un 10,6% del consum d’energia ﬁnal, i se superaran els objectius d’Espanya i la UE. • Pla d’energies renovables. Assolir una participació de les energies renovables de l’11% l’any 2015. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Per complir els objectius i les línies marcades al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, s’ha deﬁnit el Pla d’acció 2006-2010, que proposa 247 mesures d’implementació. El Pla de l’energia preveu que es facin unes inversions en el període 20062015 de l’ordre de 10.000 M€, corresponents tant a recursos públics com privats. L’aportació pública serà d’uns 1.500 M€, repartits principalment en els àmbits de l’eﬁciència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit de l’electriﬁcació rural, la gasiﬁcació de noves zones i el trasllat i el soterrament de línies elèctriques. Inversions previstes per a les actuacions del Pla d’Energia Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eﬁciència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electriﬁcació rural i gasiﬁcació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ L’any 2006 es destinen 72,6 M€ per posar en marxa les 140 primeres de les 247. Aquestes mesures es poden agrupar en els capítols següents: Pla d’acció 2006 Capítol Mesures Pressupost Estalvi i Eﬁciència Energètica 52 48.853.388 € Energies Renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’Infraestrctures energètiques Accions Transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € Concretament, les actuacions més importants per a l’any 2006 són les desenvolupades a nivell d’estalvi i d’infraestructures. Estalvi i eﬁciència energètica • En el sector domèstic, inversió d’11,1 M€ en l’execució del Pla renova’t d’electrodomèstics, que permetrà reduir el consum mitjançant la substitució d’aparells per equips amb etiquetatge energètic de classe A o superior. • En el sector ediﬁcis i serveis, inversió de 19 M€ per a actuacions tant en ediﬁcis existents (rehabilitacions energètiques, introducció d’equips eﬁcients de climatització, el Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics, ajuts a l’enllumenat interior i públic) com en ediﬁcis nous o en el sector públic, gràcies al Pla d’estalvi i eﬁciència de la Generalitat de Catalunya (diagnosi de consum energètic i futura renovació i millora d’equips). • En el sector industrial, dedicació de 12,5 M€ per ajudar les empreses a reduir la intensitat energètica, gràcies a subvencions per a inversions de renovació d’equips energètics i ajudes a la utilització de noves tecnologies innovadores, entre altres. • En el sector transports, inversió de 5,1 M€ en plans de mobilitat municipals o a afavorir la introducció de l’ús de la bicicleta. • En el sector primari, 0,8 M€, per a implantació de tecnologies més eﬁcients, formació d’agricultors i diagnosis sobre consums. Execució d’infraestructures energètiques • Dedicació de 4 M€ per donar ajudes per a l’electriﬁcació i la implantació d’energia fotovoltaica rural. • 10 M€ per al Pla de soterrament i desplaçament de línies elèctriques. • 1,1 M€ en subvencions per a l’extensió de la xarxa de gas canalitzat. 288 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 289 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planiﬁcació territorial i de reordenació del territori. Punt de partida Davant la manca de desenvolupament del planejament territorial i el retard sistemàtic en l’establiment dels acords necessaris al territori per dur-los a terme, el Govern va decidir impulsar, com a prioritat, la planiﬁcació territorial de Catalunya. Les principals accions que preveu el Pla de Govern per assolir-ho són les següents: territorials parcials previstos des de 1983, tot donant prioritat a aquells que comprenen zones sensibles del país on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans ha estat establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin aquestes comarques. Per aquest motiu, l’any 2004 es va crear el Programa de Planejament Territorial amb l’objectiu d’impulsar, elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic pla parcial aprovat pels anteriors governs, i el Pla Territorial General de Catalunya. Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament que conté el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials respecte als aspectes o àrees sobre les quals incideixen. Aquest procés s’ha volgut dur a terme de manera especialment garant, donant veu als representants dels territoris en cada moment del procés. Això alenteix objectivament la tasca però enforteix els plans com a documents amb major grau de consens. El mapa següent mostra l’estat dels diferents plans territorials endegats, ja siguin plans territorials parcials o plans directors territorials. Creació del Programa de Planejament Territorial L’Alt Pirineu i Aran ha estat el primer àmbit en tenir aprovat el seu Pla en aquesta legislatura Posar en marxa la planiﬁcació territorial bàsica: 1 Redactar en el menor temps possible els plans territorials pendents, i revisar a fons el de les Terres de l’Ebre, únic existent. 2 Redactar els Plans Sectorials, que han de ser complementaris dels anteriors. 3 Redactar i aprovar els plans directors urbanístics d’abast supramunicipal, per tal de garantir un desenvolupament ordenat a les àrees de muntanya. Estat dels plans territorials i directors Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran Pla Director del Ripollès Pla Director de la Garrotxa Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics: 1 Pla Territorial de les Comarques Centrals Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament: 1 Aprovar el Pla director Urbanístic del Litoral. 2 Aprovar una llei de gestió del paisatge. 3 Prioritzar que un conjunt important d’àrees de Catalunya es posin sota protecció especial, singularment els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, que conformen la part catalana de la Xarxa Natura 2000. Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya: 1 Pla Director de l’Empordà Plans d’ordenació i planiﬁcació de les infraestructures. Elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a zones rurals. Pla Territorial de les Comarques Gironines Pla Territorial de Ponent Pla Territorial del Camp de Tarragona Pla Director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació deﬁnitiva Desenvolupament de l’Acció del Govern Posar en marxa la planiﬁcació territorial bàsica En els darrers cinquanta anys, s’han produït grans canvis en l’ús del territori i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament. El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya mitjançant el desenvolupament de diversos plans 290 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 També s’ha impulsat la redacció del Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de marcar les línies de desenvolupament d’aquest àmbit per als propers 25 anys. I paral·lelament a aquest procés, es troba en revisió també el Pla territorial general de Catalunya, que s’està lògicament desenvolupant a partir de la redacció dels plans territorials parcials. Balanç Pla de Govern 291 �Plans Directors urbanístics Els plans directors urbanístics són els encarregats d’ordenar la planiﬁcació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. Aquests plans han de vetllar per la sostenibilitat del territori, tenint en compte variables com la mobilitat, la protecció del sòl no urbanitzable, les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats. Per ordenar l’excessiva pressió urbanística, el Govern enceta una revisió de plans directors. La taula següent recull la feina realitzada. Treballs previs Aprovació inicial Aprovació deﬁnitiva PDU de la Vall d’en Bas PDU del Pla de Bages, Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. PDU de la Vall del Ges PDU de la Conca d’Òdena PDU del Sistema Costaner -1 PDU del Pla de l’Estany PDU de la Serra de Rodes PDU del Sistema Costaner - 2 PDU de la Val d’Aran PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona PDU del Pallars Sobirà PDU de la Plana de Vic PDU de l’àrea urbana de Girona PDU de les colònies industrials del Llobregat PDU dels ferrocarrils Transversal i Orbital Els plans directors urbanístics del ferrocarril Transversal i el del ferrocarril Orbital tenen per objectiu de deﬁnir i prevenir possibles especulacions a l’entorn de dos dels projectes emblemàtics de les infraestructures a Catalunya en les properes dècades. Cal destacar igualment, entre tots aquests, l’aprovació deﬁnitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs. D’aquesta manera la Generalitat preserva, ordena deﬁnitivament i garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i clou de manera deﬁnitiva un conﬂicte iniciat ara fa 35 anys. Els Plans del Sistema Costaner, encara més transcendentals, es detallen més endavant. Per citar-ho tot, ﬁnalment, es pot esmentar la recent signatura d’un conveni per a la redacció del PDU plurimunicipal de la Vall de Ribes. Promoure una nova generació de plans sectorials bàsics A banda dels plans territorials, s’han posat en marxa els grups de treball que han produït, ﬁnalment en el decurs d’aquesta legislatura, diferents i importants plans sectorials entre els quals destaquen: • el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006. Aquest pla deﬁneix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. l’ús portuari racional de la costa catalana. • el Pla de xoc de millora de la senyalització d’orientació, en execució, que preveu millorar la senyalització de més de 2.900 cruïlles amb la instal·lació de més de 29.000 nous plafons. • el Pla estratègic de la bicicleta, que s’ha presentat recentment, amb l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país. Aquest Pla, per primera vegada, estructura una xarxa interurbana de carrils-bici. És especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya i aportar un marc regulador clar i estable, ordenar els ajuts públics i millorar la competitivitat del sector. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. Es compta amb un pressupost per valor de 71,4 M€, dels quals 31,4 corresponen a subvencions i accions directes dels departaments i 40 M€, a la concessió de crèdits. Polítiques de sòl Les polítiques de promoció de sòl han focalitzat l’atenció del Govern ateses les necessitats socials en matèria d’habitatge, així com les necessitats de desenvolupament industrial ordenat de diferents àrees de Catalunya. Així, s’ha aprovat el Programa de sòl 2005-2008, que té per xifres bàsiques les següents. Inversió Global Sòl residencial Sòl Industrial 2.600 M€ 2.400ha dividides en 113 nosu sectors. S’hi construeixen 122.000 nous habitatges on 58.500 són de protecció oﬁcial 3.600ha dividides en 85 nous sectors Encavalcant-se entre els terminis d’aplicació d’aquest programa i l’anterior, s’hauran formalitzat acords de compra per valor de 300 M€, dels quals 229 són per al desenvolupament de sectors industrials i 71 M€ per a sectors residencials. A banda de la política de promoció de sòl, s’ha dut a terme una política de compres dirigida a la preservació del territori. Podem esmentar les 644,8 hectàrees adquirides als Castillejos d’Arbolí (a la Serra de Prades), per 3,18 M€ i les 115 hectàrees de la Torre de Mornau (a Castelló d’Empúries), per valor de 2,30 M€ (una part és per desenvolupar-hi activitat econòmica). Però més enllà de les directrius generals expressades en els plans pluriennals, el Govern, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha volgut constituir-se en aliat del món local per entomar conjuntament els desenvolupaments de sòl necessaris per al progrés econòmic i social d’aquests municipis. Així, s’han establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. No es poden citar totes les actuacions en un document de síntesi, però sí que es poden destacar les següents. El Govern promou el sòl necessari perquè els ajuntaments puguin dur a terme els seus projectes de creixement • el Pla de Ports de Catalunya 2006-2015, en fase d’informació pública, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a 292 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 293 �Sòl residencial El Consorci de Can Filuà, amb l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que permetrà desenvolupar un nou sector residencial de 16,3ha amb capacitat per a 650 habitatges potencials, la meitat subjectes a algun règim de protecció. El conveni urbanístic per a l’execució del sector residencial la Fàbrica Nova amb l’ajuntament de Sallent. El nou sector, d’1,29 hectàrees i amb capacitat per a 220 habitatges potencials (100 corresponents a l’INCASÒL), permetrà reallotjar a part dels afectats del Barri de l’Estació. El conveni entre els ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers amb l’Institut Català del Sòl per al desenvolupament urbanístic d’un àmbit amb usos predominantment residencials d’abast plurimunicipal anomenat la Bòbila/Can Granota. Aquest nou sector té una superfície de 98,05 hectàrees. La presentació, amb l’Aj. d’Esparreguera, del projecte de reordenació de la Colònia Sedó que suposarà la construcció i rehabilitació d’un total de 250 habitatges, el 50% seran de règim protegit. Inversió aproximada de 12 MEUR. Prat Nord al Prat de Llobregat. Actuació mixta residencial i industrial de 115,2 hectàrees i amb capacitat per a 2.000 habitatges potencials. Un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Monistrol de Calders per tal de dur a terme una prova pilot sobre desenvolupament de la Llei d’Urbanisme. L’Estrella i Abat Escarré a Badalona. Actuació residencial de 3,56 hectàrees amb 494 habitatges potencials. La Gran Via II a l’Hospitalet de Llobregat. Acord per ﬁnalitzar el desenvolupament urbanístic del barri (zona verda, 20.000 m2 de sostre residencial, equipaments i zona esportiva). Bòvila-entorn ferrocarril a Montmeló. Operació urbanística lligada al soterrament de la línia del TGV de 17,80 hectàrees. Entorns Colònia Güell a Sant Boi de Llobregat/Santa Coloma de Cervelló. Desenvolupament urbanístic de caire residencial de 16,27 hectàrees. la Marina a Barcelona. Actuació de desenvolupament d’un nou barri a la Marina de 72,40 hectàrees amb capacitat per a 10.860 habitatges potencials, dels quals 3.258 seran protegits. Sòl industrial i de serveis Nova promoció de sòl industrial a Lleida, on s’ha donat un fort impuls, mitjançant la compra de terrenys, al sector industrial Torre Blanca-Quatre Pilans de Lleida que és la resposta que dóna el Govern de la Generalitat a la forta demanda de nou sòl per a usos industrials existent a la zona (s’han adquirit 120 hectàrees). El nou sector tindrà una superfície aproximada de 350 ha que suposen més del doble del Camí dels Frares (116 hectàrees), el darrer polígon desenvolupat per l’Institut Català del Sòl a Lleida i actualment ja exhaurit. Adquisició de 24 hectàrees de terreny a Olvan on es construirà un nou sector per a activitats econòmiques. Amb aquesta compra, la Generalitat impulsa la creació d’un sector d’abast comarcal d’iniciativa pública, que aportarà sòl a preus competitius i afavorirà el creixement industrial del Berguedà. Conveni marc entre el DPTOP i vuit alcaldes de les comarques de l’Ebre per tal de promoure el nou sector industrial supramunicipal Camposines a la Fatarella. La Generalitat promou aquest nou sector amb la col·laboració dels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs. El conveni signat permetrà la constitució del consorci urbanístic per a desenvolupar i executar el sector. Aquest, tindrà una superfície aproximada de 50 hectàrees, de les que 30 es destinaran a ús industrial. Durant el mes de setembre de 2006 està prevista la signatura del conveni entre l’Institut Català del Sòl i l’ajuntament de Viladecans per a la constitució d’un consorci (abans del mes de setembre) que permeti desenvolupar el Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de mobilitat de Viladecans (53,60 Durant el mes de juliol 2006 està prevista la constitució del consorci per al desenvolupament del sector d’activitat econòmica de la Guardiola a Olot (10,62 ha) i passat l’estiu la constitució del consorci Mas les Vinyes II-III a Torelló (39,76 ha). La Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, està en procés d’adhesió (pendent d’autorització del Consell Executiu) al consorci constituït al Molló per a la comercialització de les parcel·les del sector que urbanitzarà l’INCASÒL. El consorci està integrat pels ajuntaments de Tivissa, Móra la Nova, Ginestar, Garcia, Rasquera i per la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Reus. 294 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Altres actuacions Conveni entre el DPTOP, a través de l’Institut Català del Sòl, i els ajuntaments de Figueres i Vilafant que estableix la creació d’un consorci per al desenvolupament urbanístic dels terrenys situats al voltant de la nova estació ferroviària del tren d’alta velocitat (TGV) amb l’objectiu de col·laborar en l’ordenació d’aquest important àmbit estratègic pel futur econòmic de la zona. La nova Ronda de Ponent a Sant Feliu de Guíxols. S’ha obert al trànsit aquest nou eix viarique transcorre per la perifèria i permetrà descongestionar el pas dels vehicles pel centre del municipi. Inversió de 5,6 M€. Enderroc per voladura controlada de l’ediﬁci del Fluvià Nàutic a Sant Pere Pescador amb un cost de 247.000 €. Determinar les àrees de protecció especial en el territori i els termes del seu desenvolupament Pel que fa a la protecció del litoral, cal destacar l’aprovació deﬁnitiva de dos plans complementaris que han pal·liat una greu i ja antiga problemàtica, com és la urbanització de la costa. El Pla director urbanístic del sistema costaner és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal adequat per ordenar la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general. Els dos plans que l’integren són: • Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), amb l’objectiu de preservar el litoral i evitar la urbanització del gran part del sòl costaner que encara no està urbanitzat. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de sòl urbanitzable no delimitades, i estableix la condició de sòl no urbanitzable costaner. El Pla permetrà així mantenir com a sòl no urbanitzable una superfície superior a les 23.500 ha en la primera línia de costa. Una decisió històrica, el Govern protegeix el litoral català on encara no està urbanitzat • Pla director urbanístic del sistema costaner per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest nou pla completa el primer i centra el seu interès en un àmbit de 656 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans. Es tracta del primer esforç integral de protecció del litoral fet des d’un govern de Catalunya. La protecció legal d’aquests espais, però, es combina amb les actuacions de millora, a través d’una convocatòria de subvencions als ajuntaments. Així, s’han fet dues convocatòries d’ajuts (2004 i 2005) per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner per un import d’1,9 MEUR la qual cosa permetrà una inversió global de 6,3 MEUR que beneﬁciaran a 18 municipis. La tercera convocatòria es realitzarà aquest estiu per un import d’1,2 MEUR. I seguint amb les actuacions de millora, es van destinar 4,8 MEUR per al programa d’actuació en camins de ronda 2005-2007, que permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de 17.913 metres. Les polítiques sobre el paisatge iniciades aquesta legislatura, per la seva novetat, es destaquen en ﬁtxa adjunta. Preservació de paratges d’interès natural Per la seva signiﬁcació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees de Catalunya sigui posat sota protecció especial, singularment Balanç Pla de Govern 295 �els espais d’interès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. S’ha avançat molt en la feixuga tasca de delimitar els PEIN Es treballa per conciliar els usos logístics del Delta del Llobregat amb el seu valor ambiental 296 Balanç Pla de Govern El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) és el sistema d’àrees protegides de Catalunya, que inclou 144 espais naturals la superfície acumulada dels quals equival aproximadament al 21% del territori de Catalunya, i que són representatius de la diversitat biològica i paisatgística del país. En l’actualitat el 91% del PEIN té la delimitació deﬁnitiva. Durant la legislatura s’ha donat un important impuls al desplegament del PEIN, amb l’aprovació deﬁnitiva de 17 Plans especials de delimitació deﬁnitiva que afecten a 40 espais del PEIN, els quals delimiten amb detall els espais protegits i n’estableixen la regulació normativa. Dels plans especials aprovats podem destacar els del Cap de Santes Creus, de les Gavarres, de Castell-Cap Roig i del Cap de Creus. També S’ha aprovat l’ampliació de l’espai PEIN de la platja de Torredembarra, que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic. Aquesta protecció ha impedit la transformació irreversible d’un espai verge a primera línia de mar i ha completat l’espai del PEIN de la Platja de Torredembarra. També s’ha declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) la ﬁnca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 ha. De gran vàlua natural i paisatgística de característiques excepcionals atès que no està urbanitzat, en una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. Aquesta delimitació estava pendent des de l’aprovació de la llei l’any 2003 i dóna solució a una demanda històrica del país i del Parlament de Catalunya. L’espai de Gallecs també s’ha incorporat al Pla d’espai d’interès natural de Catalunya (PEIN). Aquesta nova delimitació protegirà el connector biològic entre les serres del litoral i els espais naturals de l’interior amb una superfície total de 1.091 ha. En termes de futur, s’ha presentat el Projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 ha. També s’ha presentat el projecte d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 ha.i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola. 2005 Actualment es treballa en la tramitació dels plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de Connectors Ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del Delta, i vetllar per la conservació dels seus sistemes naturals, la preservació de la seva biodiversitat i el foment del seu estudi i coneixement. També s’ha constituït el Consell de Cooperació del Consorci del Delta del Llobregat, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L’experiència adquirida en la gestió dels espais protegits en aquests darrers anys, ja siguin espais del PEIN o espais naturals de protecció especial, posa de manifest la idoneïtat de mantenir línies d’ajut seguint els criteris de desenvolupament sostenible. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Així, el Govern ha iniciat, una línia única d’ajuts per al ﬁnançament d’actuacions als espais protegits de Catalunya durant l’any 2005. A aquesta convocatòria s’hi destinaran uns 3,6 M€ i se’n pot beneﬁciar un col·lectiu molt ampli (entitats locals, titulars d’explotacions forestals i agràries, persones jurídiques sense ànim de lucre titulars de terreny, etc.). Pel 2006, se’n destinaran 4,6 M€ d’ajuts per actuacions en espais naturals protegits. Finalment destacar la presentació al Govern del Pla General de Política Forestal (2006-2015) que és un pla territorial sectorial que té com a objectiu establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals, i assegurar la conservació dels ecosistemes forestals i les seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els seus valors socials i econòmics. També és important destacar que després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha presentat la darrera proposta de la Xarxa Natura 2000, que amplia ﬁns a les 969.381 ha terrestres i les 83.920 ha marines la superfície a protegir, que representa un 30,2% del territori de Catalunya, i ja ha ﬁnalitzat el termini d’informació pública. La proposta permet representar millor els hàbitats i les espècies d’interès comunitari i, un cop s’hagi aprovat deﬁnitivament, resoldrà els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. De les 969.381 hectàrees de superfície terrestre que incorpora la nova proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000, gairebé el 80% ja disposa en l’actualitat d’algun tipus de protecció segons la normativa catalana, ja sigui perquè estan incloses en algun espai de protecció especial (parcs naturals, reserves...) o en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), o bé perquè són forestes d’utilitat pública. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori. És la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa També s’han designat com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a Llocs d’Interès Comunitàri (LIC). En concret, els espais proposats seran els següents: Sistema transversal català, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat-Roques Blanques, Serres del litoral central, Serres de Miralles-Queralt, Alta Garrotxa, Cap de Creus, les Guilleries, Massís de l’Albera, Muntanyes de Begur, El Montgrí-Illes Medes, Serres d’Aubenç i de Turp, Vall alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Serra del Montsec, Serra de Montsià, Serres de Cardó-Boix, Prades-Montsant, Tivissa-Vandellós-Llaberia, Sistema prelitoral meridional, Tossals d’Almatret i Riba-Roja. La previsió de protecció del territori català és d’un 30% Vetllar per la igualtat d’oportunitats als territoris rurals i de muntanya Pel que fa a l’últim apartat d’aquest objectiu, dotar les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics, tal i com en disposen els medis urbans, s’han destinat 9,1 M€ com a partida de subvencions adreçades a les comarques i zones de muntanya, en el marc dels Plans Comarcals de Muntanya 2001- 2005, destinades tant a infraestructures com a programes de promoció econòmica. Dins la programació dels Plans Comarcals de Muntanya 2006-2010, es destinaran pel període 2006-2007, 10,6 MEUR a les comarques i zones de muntanya, que s’adrecen a la millora en les comunicacions i el desenvolupament de projectes de dinamització econòmica i territorial. Balanç Pla de Govern 297 �Altres actuacions Per últim cal destacar l’aprovació de la llei de l’Institut Geològic de Catalunya, amb l’objectiu d’enriquir el coneixement dels sòls que formen el nostre territori, i la llei de la Informació Geogràﬁca i de l’Institut Cartogràﬁc de Catalunya, que evidencia les necessitats de la informació cartogràﬁca com una peça clau per al desenvolupament de l’activitat econòmica i d’explotació responsable del territori, i deﬁneix els instruments que en donen resposta. Aquesta iniciativa parteix de les resolucions del Parlament de Catalunya arran de l’accident a les obres de l’L5 del metro per a la millora de informació geològica i geogràﬁca de base. Balanç Pel que fa a aquest punt cal destacar sobretot la creació del Programa de Planejament Territorial que es conﬁgura com una unitat a disposició del Govern i del territori per donar un impuls important a la tasca de poder-ne planiﬁcar i ordenar el creixement. Així, tot i que els objectius que es va ﬁxar el Govern en aquest tema eren molt ambiciosos, es pot dir que els ha assolit en bona mesura. Prova d’això és la quantitat de plans aprovats i iniciats de que disposem en aquest moment. Això és molt important, sobretot tenint en compte que es tracta d’una tasca feixuga, llarga i molt voluminosa, feta amb el consens i la participació del territori. Per tant podem dir que la manca de plans d’ordenació territorials i sectorials a Catalunya està en vies de resoldre’s. Igualment ressenyables són la deﬁnitiva protecció del litoral català, la delimitació dels espais PEIN i la millora del paisatge, que de fet s’ha conﬁgurat com una nova política pública. Així mateix, s’han posat en marxa una bateria de Plans Sectorials bàsics en àmbits molt diversos, des de l’ordenació i la planiﬁcació de les infraestructures ﬁns a la promoció de sòl per al creixement ordenat de les nostres ciutats passant per l’impuls a les activitats turístiques de neu i de muntanya. La Xarxa Natura 2000 ha estat un dels temes més controvertits que ha hagut de solventar el Govern, inclosa la legítima posició de certs collectius del territori. A través del conseqüent procés de debat i consens afegits ﬁns allà on ha estat possible, s’ha pogut ﬁnalment aprovar aquest important pla. Per tot això, podem dir que el Pla de Govern pot presentar aquest com un objectiu assolit, doncs les actuacions completades són especialment rellevants, però en el que caldrà seguir treballant intensament ﬁns a completar les tasques endegades. Les noves polítiques Els valors paisagístics sempre han estat un element de referència a l’hora d’avaluar l’impacte de les transformacions en el territori, però no disposaven d’un reconeixement legal. Per això, sovint, no eren prou tinguts en compte. L’any 2000, el Consell d’Europa aprovava el Conveni Europeu del Paisatge, amb el compromís dels estats membres de reconèixer en el seu ordenament jurídic l’existència legal d’aquesta ﬁgura, i aplicar també polítiques de protecció i desenvolupament ordenat dels seus paisatges rurals i urbans més característics. D’aquesta manera s’introduïa, en la dinàmica planiﬁcadora de les administracions públiques, un element humà, per dir-ho d’alguna manera, que recull la percepció subjectiva del ciutadà sobre els territoris que veu i trepitja. Seguint aquesta directriu, el Govern va promoure el juny del 2005 la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, que preveu els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge i els instruments concrets d’intervenció, així com, també, mesures de sensibilització, educació i suport. Aquesta llei ha permès començar a establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades puguin intervenir eﬁcaçment en la gestió del paisatge, amb l’objectiu de preservar-lo com l’importantíssim actiu del país que és, atès el seu valor de patrimoni cultural i històric, indicador ambiental i recurs econòmic. Es tracta, doncs, d’una llei important i pionera en el marc de l’Estat espanyol. La llei crea igualment els catàlegs del paisatge, com l’instrument per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials. També s’ha creat l’Observatori Català del Paisatge, amb seu a Olot, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, Aquest ens desenvoluparà línies d’actuació política, farà tasques de sensibilització i servirà d’espai de trobada entre les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del paisatge. Durant l’any 2006 l’Observatori, entre altres tasques, coordina els catàlegs (del paisatge) del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida, que estaran enllestits en aquesta legislatura, així com els catàlegs del paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, i les Terres de l’Ebre, que es presentaran a ﬁnals del 2006. També s’ha signat la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. 298 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 299 �Una nova política territorial i ambiental Política i ordenació territorial 4.2.2 Aconseguir barris segurs i dignes i dotar els ajuntaments de major capacitat d’actuació urbanística Punt de partida En una primera convocatòria, el desembre de l’any 2004, es va resoldre l’adjudicació dels primers ajuts previstos en la Llei, a 13 projectes de diferents municipis catalans. La segona convocatòria, que es va adjudicar el juliol de 2005, va beneﬁciar 17 projectes. I la tercera convocatòria, que es va adjudicar a ﬁnals de maig de 2006, va beneﬁciar 17 projectes de 16 municipis catalans. En cadascuna d’aquestes convocatòries, una per any, els ajuts atorgats suposaran una inversió global de 198 M€. D’aquests, 99 M€ seran a càrrec de la Generalitat i la resta seran invertits pels ajuntaments beneﬁciaris dels projectes escollits. Amb les aportacions dels respectius ajuntaments, les tres convocatòries del Programa de barris hauran generat una inversió global de 594 M€ i s’hauran beneﬁciat 47 projectes. Això representa haver assolit en 3 anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. Relació d’adjudicacions d’ajuts previstos en la Llei de Barris 1a convocatòria (2004) Tot i no aparèixer en un inici en el Pla de Govern, es va considerar necessari incorporar aquest punt per tal de tractar individualment el tema de les polítiques adreçades als barris amb problemàtiques de degradació i en general la política urbana. Municipi Projecte Les principals accions que preveu el Pla de Govern en aquest àmbit són: Balaguer Manresa Impulsar la rehabilitació de barris: Programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica Pressupost en M€ Subvenció en M€ Centre històric 16,05 8,05 Nucli antic 16,62 8,32 Reus Barri del Carme 16,57 8,30 L’Hospitalet de Llobregat Collblanc–La Torrassa 18,65 9,34 Sta. Coloma de Gramenet Serra d’en Mena 18,00 9,02 Barcelona Sta. Caterina 14,62 7,32 Salt Salt 70 15,20 7,61 Terrassa Ca n’Anglada 17,02 8,52 Programa per dur a terme actuacions per aconseguir aturar el deteriorament físic i l’envelliment progressiu dels nuclis antics i el patrimoni ediﬁcat de les nostres ciutats. Badalona Serra d’en Mena 18,62 9,32 Manlleu Barri de l’Erm 16,00 8,51 Olot Nucli històric 7,22 3,61 Impulsar operacions de transformació urbana: Lleida La Mariola 11,09 5,55 Barcelona Roquetes 11,05 5,54 198 99 Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics: Impulsar grans actuacions de transformació urbana que contribueixen a estructurar i potenciar noves centralitats dins l’estructura urbana i metropolitana. Total Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments: Revisar la Llei d’urbanisme Una llei per donar resposta a un problema urgent de Catalunya 300 Balanç Pla de Govern Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar la rehabilitació de barris La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la rehabilitació integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d’un fons al que es poden acollir els ajuntaments que resulten seleccionats en cada convocatòria, que serveix per ﬁnançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 301 �La llei de barris vol vacunar Catalunya contra problemes com els de les Banlieues franceses 2a convocatòria (2005) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Barcelona Berga Poble Sec 17.0 8.5 Nucli antic 13.1 Canovelles 6.6 Barriada Nova 3.0 1.5 Cornellà de Llobregat Sant Ildefons 16.6 8.3 Figueres Marca de l’Ham Girona Sta. Eugènia Can Gibert del Pla Mataró Cerdanyola Montcada i Reixac La Ribera El Prat de Llobregat Sant Cosme Ripoll Barri Vell Sabadell 5.5 2.7 14.6 7.3 7.5 3.8 9.7 4.8 11.9 5.9 4.8 2.4 Parc Fluvial riu Ripoll 18.0 9.0 Sant Boi de Llobregat Casablanca 13.3 6.7 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera (1a fase) 5.2 2.6 Solsona Nucli antic 11.6 5.8 Tarragona Campclar 15.0 7.5 Tortosa Casc antic 18.9 9.4 Vic Barris sud 12.3 6.2 198 99 Total 3a convocatòria (2006) Municipi Projecte Pressupost en M€ Subvenció en M€ Banyoles La Farga 7,4 3,7 Barcelona Torre Baró-Ciutat Meridiana 18,04 9,02 Barcelona Trinitat Vella 17,4 8,7 Cambrils Nucli antic de la vila 11,8 5,9 Cardona Nucli antic 6,4 3,2 Cervera Nucli històric 8,7 4,3 Granollers Congost 6,9 3,4 L’Hospitalet de Llobregat Florida-Pubilla Cases 17,8 8,9 Igualada Sant Agustí 7,3 3,6 Lleida Nucli antic 16,8 8,4 Martorell La Vila vella 12,6 6,3 Rubí El Pinar Sant Feliu de Llobregat 6,6 3,3 Can Calders – La Salut 10,8 5,4 Santa Margarida de Montbui Sant Maure 10,7 5,3 Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera fase 2 8,5 4,2 Valls Barri antic 15,2 7,6 Vilanova i la Geltrú Nucli antic 14,4 7,2 198 99 Total 302 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Actualment, els 30 projectes beneﬁciaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment de tots els barris i s’han iniciat les diferents obres de millora en ediﬁcis, carrers i places. Dels projectes ja executats, podem destacar les actuacions al Nucli antic de Manresa i a la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma de Gramenet en l’àmbit de l’espai públic, accessibilitat i sostenibilitat; el nou Centre Cívic Frederica Montseny al Barri de l’Erm de Manlleu i les actuacions al centre històric de Balaguer en l’àmbit dels equipaments, rehabilitació i millora urbanística; els programes socials, la promoció econòmica i els programes de dinamització al barri de la Mariola de Lleida i Ca n’Anglada de Terrassa i les actuacions en matèria de participació i cooperació ciutadana als barris de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Cornellà. Comencen a ser realitat els primers canvis a alguns dels barris objectes d’ajuts A més dels ajuts que impulsa el DPTOP, el Programa de barris té vocació d’integral i transversal. Per això, és necessària la intervenció d’altres departaments, com els de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, de Treball i Indústria i de Benestar i Família, que desenvoluparan programes d’intervencions complementàries als municipis que han estat beneﬁciaris en les diferents convocatòries d’ajuts per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la integració dels nouvinguts. Recuperar el patrimoni i revitalitzar els nuclis antics L’any 2005 es va formalitzar el protocol de col·laboració entre els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura per a l’aplicació de l’u per cent cultural durant el període 2005-2008. Aquest protocol preveu un total de 140 actuacions arreu de Catalunya amb un pressupost total de 41,33 M€. L’aportació de la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, serà de 19,47 M€. Mitjançant aquest protocol es ﬁnançaran actuacions de conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic, d’acord amb el que preveu la Llei del patrimoni cultural català. Entre les 140 actuacions previstes destaquen les següents: el monestir de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès), la muralla de Besalú (Garrotxa), les muralles de Balaguer (Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (Priorat), el castell de Montsoriu (a Arbúcies, Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i la muralla de Tarragona. La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert al llarg d’aquesta legislatura 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. S’han iniciat un total de 103 obres i se n’han acabat 111. Entre les obres acabades durant aquest període podem destacar les següents: Balanç Pla de Govern 303 �Més recursos per a la necessària rehabilitació de nuclis històrics Relació de rehabilitacions de nucils antics i monuments • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Les grans operacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona caminen endavant 304 Balanç Pla de Govern Segona fase de rehabilitació de l’antic molí fariner d’Almenar. Restauració de la façana de vidre estructural del Palau de la Música de Barcelona. Segona fase de rehabilitació del Monestir de Santa Maria de Gualter a la Baronia de Rialb. Restauració del Pont Vell de la Bisbal d’Empordà. Quarta fase de rehabilitació del nucli històric de la Coma i la Pedra. Ordenació del nucli antic i millora de la plaça Catalunya de Fornells de la Selva. La Llengua de la Serp de Lleida. Restauració de la Cooperativa modernista del Pinell del Brai. Restauració de l’església de Santa Maria i entorn a Viu de Llevata al Pont de Suert. Restauració de la plaça del Rec i condicionament del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Rehabilitació de l’ediﬁci de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita. Restauració del castell de Montsoriu, a Arbúcies. Castell de Barberà de la Conca. Restauració de les teulades de l’ala est i de la torre de la Universitat de Cervera. Es tracta de l’inici d’una operació de gran abast que restaurarà la totalitat de les teulades de la Universitat, amb una superfície de 7.800 m2. Restauració de les esglésies de les Oluges, de la Pobla de Lillet i del Pont de Suert. Restauració del Camí Gaudí a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. El Palau Abària de Tortosa que acull la nova seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre (2 M€). Rehabilitació de l’antiga fàbrica de ceràmica per a museu de Terrissa a Quart. Rehabilitació del nucli antic de Centelles. Urbanització de diversos carrers i places a Sant Quirze de Besora. Urbanització de la plaça de la Catedral de Vic. Plaça Major de Prades. Restauració del Teatre Municipal Orfeó a Ulldecona. Impulsar operacions de transformació urbana L’execució de grans projectes de reforma i remodelació urbana ha tingut un protagonisme molt rellevant durant la legislatura. En aquest sentit cal destacar l’impuls de la reforma urbanística de la Gran Via Sud, que millorarà els accessos a l’Hospitalet de Llobregat, obrirà una nova porta a la Fira de Barcelona i facilitarà la integració urbana de la futura Ciutat Judicial. A principis d’any es va iniciar la fase ﬁnal de les obres de soterrament de la Gran Via a l’entorn de la plaça Europa. També s’ha signat un Conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar una nova fase de la reordenació urbanística de la Gran Via al seu pas per aquest municipi, que permetrà desenvolupar la part sud-oest de l’àrea de la Marina així com el projecte BioPol L’H a l’entorn dels equipaments sanitaris i educatius per a la generació de coneixement en la indústria emergent de la biotecnologia mèdica. A l’altre extrem d’aquest eix s’està executant la remodelació de la Gran Via en el sector Besòs, que inclou la implantació del tramvia en aquest tram. Així mateix, s’ha aprovat deﬁnitivament el projecte del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que en una superfície de 340 hectàrees, acollirà el Parc de la Ciència i el Laboratori de Llum Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un gran parc central (183 M€). PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Dotar de major capacitat d’actuació urbanística els ajuntaments Conforme a la voluntat que tots els municipis disposin de les ﬁgures bàsiques del planejament, en les tres convocatòries realitzades aquesta legislatura s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 9 M€ a dos consells comarcals i 311 municipis d’arreu de Catalunya. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l’actual normativa urbanística. Síntesi del plantejament general vigent Nombre de municipis Font: DGU 2003 % 2004 % 2005 % 236 24,9 234 24,7 226 23,9 11 1,2 20 2,1 42 4,4 Normes subsidiàries 491 51,9 494 52,2 488 51,6 Delimitacions del sòl 75 7,9 70 7,4 66 7 Amb ﬁgura de plantejament 813 85,9 818 86,5 822 86,9 Sense ﬁgura de plantejament 133 14,1 128 13,5 124 13,1 Total municipis 946 100 946 100 946 100 Plans generals sense adaptar Plans generals adaptats Una nova normativa urbanística En el Pla de Govern 2003-2004 es deﬁnia la necessitat de promoure “el model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge”. Per donar compliment a aquest compromís, s’ha aprovat una modiﬁcació substancial de la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modiﬁcació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el Reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest Reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva urbanització i ediﬁcació, la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els ediﬁcis i les instal·lacions. L’objecte d’aprovació d’aquest decret és desenvolupar aquells preceptes necessaris de la Llei d’urbanisme d’una forma sistemàtica, clara i abordant els aspectes més rellevants en matèria urbanística. D’altra banda, cal destacar que s’ha constituït la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran, que permetrà atendre d’una manera més propera i àgil els expedients urbanístics que tramitin els ajuntaments de la Val d’Aran. Modiﬁcacions clau en la normativa urbanística per aturar l’urbanisme difòs i per promoure l’habitatge públic Balanç Pla de Govern 305 �Balanç Les noves polítiques Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial Llei de barris Municipis Pressupost Subvenció participants de la Generalitat 2004 13 198 M€ 99 M€ 2005 17 196 M€ 99 M€ 16 198 M€ 99 M€ 594 M€ 297 M€ 2006 (17 projectes) Total Objectiu La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social. Fons d’ajut als Ajuntaments La llei preveu la creació d’un fons d’ajut als ajuntaments que presentin projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. Les aportacions de la Generalitat estan destinades a coﬁnançar aquests projectes. Solsona (nucli antic) La substancial revisió de la Llei d’urbanisme, completada amb el seu Reglament, són les eines normatives essencials cap a un nou model d’assentaments urbans en el territori més respectuosos amb aquest, que s’allunyin del model d’urbanisme disseminat. Alhora, es fa possible la progressiva constitució de sòl destinat a habitatge de protecció en quantitats suﬁcients. Per tots aquests elements podem dir que aquest és un objectiu assolit del Pla de Govern. Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) - Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (Barris Sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila Vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) L’element més destacable d’aquest conjunt d’actuacions de millora urbana és la ja coneguda popularment com a Llei de barris, impulsada pel Govern des de l’inici de la legislatura i que ja ha començat a transformar la fesomia d’alguns barris de Catalunya. Ha esdevingut una eina clau per completar la rehabilitació integral dels barris de Catalunya, i és l’aposta del Govern per lluitar contra la degradació d’algunes àrees del país i la concentració de problemes urbanístics, socials i econòmics en uns llocs concrets. D’aquesta manera es vol evitar la creació de dues velocitats en el desenvolupament del país. Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 Balanç favorable entre les tres convocatòries s’han concedit ajuts ja a 46 barris, amb una inversió total generada que ascendirà a prop de 600 M€. Aquesta xifra representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura. 306 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 307 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població Punt de partida L‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han seguit augmentant a un ritme molt superior al de l’increment de sous i salaris i a l’increment de la inﬂació. Això afecta sobretot els joves, els treballadors de rendes baixes i ocupació temporal o eventual i els sectors socials afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, persones en situacions de crisi familiar i atur. 1 308 Balanç Pla de Govern 7.500 7.000 Impulsar una oferta adecuada d’habitatge a les necessitats existents: 5.000 5.073 4.000 3.500 3.000 3 Crear instruments de gestió per millorar la situació de l‘habitatge a Catalunya. 2.000 4 Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. 5 Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge. PLA DE GOVERN 2004-2007 6.932 6.000 4.500 PdG 6.390 6.500 5.500 Desenvolupament de l’Acció del Govern El parc d’habitatges de Catalunya ha crescut un 22% en el decenni 19912001, ﬁns arribar als 3,3 milions d’unitats. El parc d’habitatge social (format per parcs públics o semipúblics de lloguer) representa a Espanya la proporció més baixa del conjunt de països de la Unió Europea, amb 10 habitatges per cada 1.000 habitants, davant una mitjana de la UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants. L’ediﬁcació residencial, en termes de producció ha experimentat un creixement en el període 1997-2005 del 75,2%, 2,6 vegades superior al del PIB global. L’any 2005 es va donar novament la xifra rècord d’habitatges iniciats, 110.513, amb un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, i que gairebé dobla els volums de producció de l’inici de l’etapa expansiva, l’any 1997. Els ajuntaments s’impliquen en la política d’habitatge. 8.000 Establir mesures per millorar els programes d‘actuació urbanística destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana. 2 El nou Govern comença el desplegament d’una política d’habitatge Nombre d’habitatges iniciats amb protecció oﬁcial Font: Direcció General d’Habitatges L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge es volia assolir, en el marc del Pla de Govern, amb les actuacions principals següents: Aprovar del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007. La manca de política d’habitatge dels governs anteriors han convertit l’accés a l’habitatge en un greu problema La promoció d’habitatges de protecció oﬁcial va ser escassa en relació a les necessitats socials. Els governs anteriors no la consideraven una prioritat política. Des del Govern s’ha volgut potenciar en aquest període la implicació dels promotors privats i s’han establert línies d’ajut als promotors d’habitatge de protecció pública, a les promocions d’habitatge amb protecció oﬁcial destinats a lloguer, especialment per al segment de població jove, i a les promocions destinades a la venda i als habitatges de preu concertat. El govern ha aprovat el Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió anual, per part de la Generalitat de 100 M€. En aquest marc, l’any 2004 es van iniciar 6.390 nous habitatges de protecció oﬁcial (un 26% per sobre del 2003), 2.170 dels quals van ser de lloguer (un 59% per sobre del 2003), i l’any 2005 es van iniciar 6.932 nous habitatges amb protecció oﬁcial (un 8,3% per sobre del 2004). 3.178 2.500 1.500 1.000 500 0 2003 2004 2005 2006 (1r semestre) Fins el 30 de juny de 2006, s’han iniciat 3.178 habitatges de protecció oﬁcial. Del total d’aquests habitatges (16.500), 4.014 corresponen a la promoció directa de l’Incasòl (amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de 800 habitatges/any, la qual cosa signiﬁca que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat). A més d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 8.102 en fase de projecte, gràcies a la signatura de 126 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en Plans Locals d’Habitatge. L’incasòl, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges durant la legislatura. D’altra banda, el Pla de Sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl, per a més de 100.000 habitatges, el 50% dels quals seran protegits. Pel que fa als habitatges amb protecció oﬁcial ﬁnalitzats, el 2004 foren 5.462 i el 2005, 5.039. Així mateix, les cooperatives socials entren en el Pla pel Dret a l’Habitatge Balanç Pla de Govern 309 �Nombre d’habitatges de protecció oﬁcial ﬁnalitzats Font: Direcció General d’Habitatges urbanístic i dotar de major autonomia en aquest camp l’Administració local (Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modiﬁcació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local). 7.000 6.000 5.000 5.462 4.000 4.588 5.039 3.000 2.000 1.000 0 2003 Es crea una xarxa pública d’oﬁcines d’habitatge S’incentiva els propietaris per fomentar el lloguer 2004 2005 Així mateix, s’han signat 70 convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de Catalunya, així com amb els Consells Comarcals, per a la creació d’Oﬁcines Locals d’Habitatge que facin funcions d’atenció de sol·licituds, d’informació, de tramitació d’expedients, de mediació entre propietaris i llogaters i de Registre de sol·licitants d’habitatge protegit, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000€ anuals per oﬁcina). També s’ha creat la Xarxa Catalana de Mediació per al lloguer, que oferirà avals asseguradors de les rendes i dels possibles desperfectes als propietaris i premis vinculats a l’eﬁcàcia de la gestió de les oﬁcines gestores. La creació d’aquesta Xarxa ha permès: • Signar convenis amb ajuntaments i consells comarcals per constituir Borses de mediació social, en aquests moments se’n troben en funcionament 40, a iniciativa d’ajuntaments i consells comarcals, amb suport informàtic i forta aportació econòmica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Signar un conveni amb la Secretaria de Joventut per a coordinar les tasques de les 16 borses de lloguer jove. Dins el Programa de prevenció de l’exclusió social residencial, s’ha establert un sistema d’ajuts per compensar els diferencials entre els lloguers que poden suportar les llars amb ingressos baixos i els lloguers adequats que haurien de percebre els propietaris o gestors, a través de convocatòries de subvenció anuals. En la convocatòria de l’any 2005, s’han atès a la Direcció general d’Habitatge 2.912 sol·licituds d’ajuts per al pagament del lloguer per part de famílies amb ingressos per sota de 2 vegades la IPREM, de les quals 2.153 han estat aprovades. Les subvencions mitjanes son de 1.526 €/any, i totalitzen 3,3 M€. Aquests ajuts s’han distribuït de la manera següent: • • • • La nova llei d’urbanisme reforça la cessió de sòl per a l’habitatge protegit. 310 Balanç Pla de Govern Redactar el Projecte de Llei de l‘Habitatge. S’ha aprovat el Projecte de llei del dret a l’habitatge. Es tracta d’una llei que dota, tant la Generalitat com els ens locals, d’instruments normatius per tal de desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Aprovar el Pla Territorial de l‘Habitatge S’ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a l’elaboració del Pla Territorial sectorial d’Habitatge i s’ha començat a treballar en el terreny de la demograﬁa i de l’urbanisme en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya i amb l’Institut Cartogràﬁc. Per primera vegada el Govern ﬁxa el dret a l’habitatge com a una actuació política prioritària Arran de maniobres parlamentàries de l’oposició el projecte de llei pel dret a l’habitatge no ha pogut ser aprovat pel Parlament de Catalunya. El Govern manté el compromís ferm de promoure en la propera legislatura l’aprovació parlamentària d’aquesta Llei Balanç S’ha dut a terme política d’habitatge per primer cop, però és diﬁcil d’aturar les inèrcies del mercat. S’ha d’entendre aquesta acció de Govern com una política a mig-llarg termini. Cal destacar, però, que amb l’escurçament de la legislatura no ha estat possible aprovar la llei de l’habitatge. L’aprovació d’aquesta llei comportarà uns canvis importants en la mesura que permetrà més marge d’actuació a l’administració pública envers el sector privat. Per tot això, s’estima que aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. 58,2% per a llogaters de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social 11,7% per a llogaters dels parcs públics 14,7% per a llogaters de les borses de lloguer jove 15,5% per a llogaters de més de 65 anys, amb contractes de lloguer depròrroga forçosa En la convocatòria de l’any 2006, han entrat gairebé 10.000 sol·licituds d’ajuts que han obligat a incrementar els pressupostos previstos per la Direcció General d’Habitatge, que enguany eren de 8 M€, ﬁns a prop de 15 milions. Cal destacar també l’aprovació de la modiﬁcació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per tal de fomentar la creació de sòl per a habitatge assequible, millorar els criteris ambientals en el planejament PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 311 �Una nova política territorial i ambiental Habitatge 4.3.2 Promoure la rehabilitació d’habitatges Un aspecte remarcable del Programa de rehabilitació són els ajuts que ofereix la Generalitat per facilitar les condicions d’accessibilitat i de millora de la sostenibilitat i l’eﬁciència energètica. Ajuts a la rehabilitació d’ediﬁcis Instal·lació d’ascensors ﬁns al 60% dels costos Supressió de barreres arquitectòniques ﬁns a un 25% Obres d’adequació de les instal·lacions comunitàries ﬁns a un 40% Millora de l’aïllament tèrmic i acústic, o la instal·lació d’energies alternatives ﬁns a un 35% Punt de partida La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació de la política d’habitatge. Amb el foment de la rehabilitació d’habitatges es persegueix el manteniment i la millora de les condicions de l’habitabilitat i de l’accessibilitat. Les principals accions que preveia el Pla de Govern en aquest àmbit eren: Programes especíﬁcs de rehabilitació d‘habitatges que havien d’incidir en els següents punts: 1 Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. 2 Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). 3 Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. Desenvolupament de l’acció del Govern Programes especíﬁcs de rehabilitació d‘habitatges L’objectiu per aquesta legislatura era la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges, donant prioritat a les instal·lacions d’ascensors, les obres de millora de l’eﬁciència energètica dels ediﬁcis, la rehabilitació de patologies estructurals, l’adaptació dels habitatges per a persones amb diﬁcultats de mobilitat, i a la rehabilitació en zones de muntanya i rurals en regressió demogràﬁca. A Catalunya hi ha 925.600 llars que manifesten tenir necessitats de rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128 tenen diﬁcultats econòmiques per fer front a les obres. Per tot això s’ha aprovat el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya, un dels eixos bàsics del Pla pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla estableix dues línies d’actuació: • Programa per al coneixement del parc d'habitatges de Catalunya: té com a missió conèixer l’estat de conservació dels ediﬁcis d’ús residencial i permetre una avaluació tècnica de les deﬁciències de l’habitatge abans d’iniciar una obra de rehabilitació per a la qual es vulguin sol·licitar ajuts públics • Programa de rehabilitació d’ediﬁcis d’ús residencial i d’habitatges, que estableix les actuacions protegibles en matèria de rehabilitació d’ediﬁcis d’ús residencial i d’habitatges. 312 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Tant en el 2005 com en el 2006 s’ha aprovat la convocatòria de subvencions per accedir a aquests ajuts, amb una dotació inicial de 6 i de 8,5 milions d’euros respectivament. Cal remarcar com a novetat del Programa de rehabilitació d’habitatges que qualsevol obra de rehabilitació que vulgui acollir-se als ajuts haurà de passar per una fase prèvia de justiﬁcació de necessitat i d’idoneïtat de l’obra mitjançant el Test de l’ediﬁci, i l’ Informe Intern d’Idoneïtat. Aquests informes, que radiograﬁen l’estat de conservació dels ediﬁcis i habitatges objecte de rehabilitació, són un molt bon indicador de l’estat de conservació del parc, i són requisit indispensable per gaudir de subvencions públiques. Per fer viable la realització d’aquesta tasca, el 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i els Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de tot el territori per a l’elaboració dels TEDI (test de l’ediﬁci) i dels III (Informe Intern d’Idoneïtat). Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha rebut sol·licituds i ha encarregat la realització de 6.960 Test d’Ediﬁcis (TEDI), i 3.155 Informes Interns d’Idoneïtat (III), que cobreixen un total de 111.716 habitatges. D’aquests informes, han entrat 3.084 habitatges amb sol·licitud d’ajuts per ser rehabilitats dins la convocatòria del 2005. La previsió de sol·licituds per a la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació de l’any 2006, encara oberta, és de 3.500 expedients i 37.000 habitatges. La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per habitatge, amb un increment extraordinari respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge del període 2000-2001, i dels 900 euros del període 2002-2005. L’allau de sol·licituds d’ajuts per rehabilitació d’ediﬁcis i habitatges que s’ha viscut durant aquests dos anys, obligarà a un increment extraordinari de les aportacions pressupostàries del Govern de la Generalitat de cara als exercicis 2006 i 2007. En aquest sentit s’està treballant en la constitució d’un pla plurianual de ﬁnançament de la rehabilitació de Catalunya per al període 2006-2008, que permetrà cobrir la demanda enregistrada en les dues convocatòries. Un dels altres objectius del Govern era donar sortida als prop de 60.000 expedients d’ajuts a la promoció i rehabilitació d’habitatges acumulats pel govern anterior, fent front a un deute proper als 75 M€. així doncs, s’han pagat subvencions de promoció de 6.000 habitatges de lloguer endarrerides, per un import proper als 40 milions d’euros, i de 40.000 habitatges rehabilitats, per un import de 34 milions d’euros, i es troba en aquests moments pràcticament tancada l’operació de posada al dia dels expedients anteriors a l’any 2004 que s’havies acumulat sense ser atesos i sense dotació pressupostària. S’ha doblat la subvenció per habitatge a rehabilitar Existia un tap d’expedients acumulats del Govern anterior Balanç Pla de Govern 313 �Es multipliquen les operacions de rehabilitació intregral de barri amb habitatges precaris El Govern ha fet front amb celeritat a les compensacions als veïns afectats del Carmel Rehabilitació de barris Finalment cal destacar que s’ha aprovat el decret pel qual s’estableixen ajuts a la rehabilitació de grups d’habitatges de promoció pública dels barris de Canyelles, Sud-oest del Besòs i Trinitat Nova de la ciutat de Barcelona, afectats per patologies estructurals o altres deﬁciències constructives que afectin als elements comuns. Seguint en aquesta línia s’han signat diversos convenis amb el Ministeri d’Habitatge per al ﬁnançament d’obres de rehabilitació integral a Barcelona, Terrassa, Manresa i Lleida. Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han entregat 7 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 475 habitatges: 152 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 84 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri, 65 de compravenda al districte de Sant Martí, i 63 de compravenda al barri de Salipota de Súria, lliurament amb el qual ﬁnalitza la quarta i darrera fase de remodelació del barri, que ha suposat una inversió total de 23,50 M€ i la construcció de 360 habitatges. A partir d’un altre conveni amb el Ministeri d’Habitatge, es seguirà donant continuïtat a la remodelació de vivendes de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneﬁciats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat (12,4 M€ a càrrec del Departament de Medi ambient i Habitatge, i 8,3 M€ a càrrec del Ministeri d’Habitatge). Balanç És important destacar el gran impuls en la rehabilitació del parc d’habitatges de Catalunya, amb l’aprovació del programa de Rehabilitació d’habitatges de Catalunya. Aquest programa, juntament amb l’aprovació de la Llei de barris ha de suposar a curt i mig termini una millora substancial, dels barris i vivendes més degradades, així com del global del parc de l’habitatge. L’actuació del govern d’ençà de l’any 2004 ha suposat l’inici d’un procés que serà difícilment aturable, però certament no ha acabat d’atacar els problemes del conjunt del parc d’habitatges d’aquest país: es necessari un període molt més llarg per poder fer front a totes les demandes i a una realitat de país que disposa hores d’ara de moltes vivendes en situació precària. L’esfondrament de la cua de maniobres de la línia V del metro de Barcelona al barri del Carmel va suposar també un punt d’inﬂexió en la rehabilitació de l’entorn d’aquest barri, al que la Generalitat ha destinat recursos especials. Per tot això, podem dir que en aquest objectiu es troba en vies d’assoliment. Barri del Carmel Finalment cal fer esment també de les actuacions dutes a terme al barri del Carmel, arran de l’esfondrament de les obres del túnel de la Línia 5 del Metro. El Govern va declarar el barri del Carmel i entorns com a Àrea extraordinària de Rehabilitació Integral. També ha aprovat la llei de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005, per un import de 95 M€, per tal de ﬁnançar les indemnitzacions i les despeses derivades de tot aquest procés. Fins el mes de juny de 2006 s’han destinat al barri del Carmel un total de 97,1 MEUR distribuïts de la següent ma nera: • Indemnitzacions a persones físiques i altres despeses associades als afectats: 57.942.044,72 € • Indemnitzacions a comerços: 4.346.133,66 € • Obra civil i ediﬁcació: 33.377.123,03 € • Altres despeses (serveis de peritacions, suport informàtic, contractes de serveis...): 1.439.411,24 € El mes de maig d’enguany s’ha obert als veïns del Carmel la plaça que s’ha construït al solar delimitat pels carrers de Sigüenza i de Conca de Tremp i el passatge de Calafell, espai que va quedar lliure d’ediﬁcació com a conseqüència dels enderrocs produïts a causa de l’enfonsament de part del túnel de maniobres de l’L5 del Metro. 314 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 315 �Municipis adscrits a la carta d’Aalborg Font: DMAH Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 350 300 4.4.1 250 1 Impulsar els processos d’Agenda 21 2 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals 3 Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat 50 0 2002 2003 Fomentar la conscienciació, la col·laboració i la participació en els aspectes mediambientals Aquesta línia d’actuació té per objectiu conscienciar el conjunt de la societat sobre la bondat d’adoptar models sostenibles. Hi ha un sector en què aquesta tasca és especialment important: els infants i els joves, atès que són ells qui hauran d’impulsar les futures polítiques sostenibles. Aquí cal destacar l’impuls a les Escoles Verdes, experiència que té per objectiu que les escoles incorporin la dimensió ambiental a la seva gestió i els seus currículums. El curs 2004-2005 ja eren 235 els centres adherits al programa escoles verdes, pels 175 del curs 2003-2004 i els 135 del 2002-2003. Destacar també el III Fòrum d’escoles verdes, ja que permet intercanviar experiències entre els diferents centres adherits. Conscienciar als infants i als joves és adoptar polítiques de sostenibilitat en el futur Nº de Centres Adherits centres Curs escolar 250 10 Increment important del nombre de municipis signataris de la carta d’Aalborg 2005 100 235 150 Catalunya avança cap a la sostenibilitat i promou l’Estratègia Catalana per al Desenvolupament Sostenible 2004 289 200 Desenvolupament de l’Acció del Govern Impulsar els processos d’Agenda 21 Com recull el Pla de Govern 2004-2007, aquest Govern és del parer que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. És per aquest motiu que s’ha apostat pels processos de sostenibilitat a nivell local mitjançant, per exemple, ajuts als ens locals que volguessin iniciar experiències d’aquest tipus. Només el 2005, es van atorgar per a aquest ﬁ subvencions per import de 400.000 €. Pel que fa a l’any 2006, es preveu una convocatòria bianual 2006-2007 amb una dotació inicial d’1.000.000 €. En aquests darrers anys ha augmentat el nombre de municipis catalans signataris de la carta d’Aalborg, document mitjançant el qual els municipis signataris s’integren a la Campanya Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles i es comprometen a iniciar processos d’Agenda 21. Concretament, s’ha passat de 325 municipis signataris el 2003 a 360 el 2005. 360 150 Punt de partida Per tant, aquestes accions pensades per fomentar el desenvolupament sostenible i la biodiversitat no des d’un vessant coercitiu sinó de foment, es va decidir desenvolupar-les des de les línies d’actuació següents: 350 200 Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya Impulsar l’Agenda 21 de Catalunya vol dir aconseguir que tots els municipis catalans posin en marxa un procés de reﬂexió sobre com millorar el medi ambient mitjançant accions sostenibles a nivell local. Però vol dir més que això, vol dir sensibilitzar els ciutadans sobre la delicadesa del nostre mediambient, i de la capacitat individual que tenim per ajudar a millorar-lo, i vol dir protegir la biodiversitat, garantir una preservació de les zones més riques en ecosistemes del nostre territori. 325 175 135 50 0 2002-2003 2003-2004 2004-2005 A més de la sensibilització dels joves, hi ha hagut accions encaminades al món local i a l’empresarial. D’aquestes, destaquen les convocatòries de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local, amb imports superiors a 1.400.000€ entre 2005 i 2007 o els ajuts per a la millora mediambiental de les empreses; durant el període 2004-2006 s’han convocat subvencions per un import d’1.240.000€. A més, cal que els sistemes d’informació ambiental siguin coherents amb la conscienciació en aspectes mediambientals. La Informació Ambiental disponible al DMAH engloba l’estat de l’aire, l’aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges, la diversitat biològica; les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Entre altres novetats, s’ha actualitzat la informació sobre els usos del sòl a Catalunya, també disponible al Web del Departament de Medi Ambient. Més de 2,5 M€ per promoure accions de sostenibilitat a municipis i empreses Establir plans de gestió i protecció de la biodiversitat En aquesta línia d’actuació cal destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. Aquesta s’integra en les estratègies de més ampli abast: la “Estrategia Española para la Conser- 316 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 317 �Elaboració de l’estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat vación y usos sostenibles de la diversidad biológica” a nivell estatal; “Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat” a nivell de la UE, i l’”Estratègia Global per a la Biodiversitat” a nivell planetari. L’estratègia catalana impulsa una visió integradora de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica que, sense ignorar-ne els elements (les espècies) posa l’èmfasi en els conjunts (els ecosistemes), incloent-hi sempre els humans, atès que la humanització del territori de Catalunya arriba ﬁns al racó més remot. Cal tenir present que molts aspectes relacionats amb la biodiversitat estan estretament vinculats amb la planiﬁcació i la gestió del territori, especialment pel que fa a política forestal i plans d’espais d’interès naturals. Aquests temes, però, són tractats en l’àmbit 4.2 Política i ordenació del territori. Ara bé, destaquem-ne uns quants de més rellevants: Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.2 Establir instruments d’inspecció i control ambiental Punt de partida El respecte al medi ambient, i la voluntat de fomentar un desenvolupament sostenible són els pilars de qualsevol política mediambiental, però han d’anar acompanyats de mesures d’anàlisi i de regulació dels usos de l’entorn natural. • La proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, ﬁns a les 969.381 Ha terrestres i les 83.920 Ha marines, que representa el 30,2% del territori. • Pla general de política forestal, que té com a objectius establir les directrius i les estratègies per fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals. • Redacció dels projectes de llei de protecció de la biodiversitat, i d’ordenació sostenible de la pesca recreativa ﬂuvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya. • Regeneració ambiental del riu i del delta del Llobregat per recuperar les funcions de corredor biològic i d’eix natural que vertebra el territori del Baix Llobregat, de nord a sud, obrint-se als diversos municipis com a espai de lleure i de convivència per a les persones. S’hi destinaran 27 M€ en acord amb el Ministeri de Medi Ambient. Balanç S’ha avançat en les tres línies d’actuació que ﬁxava el Pla de Govern 2004-2007. Destacar l’elaboració de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, ja que ﬁns ara no es tenia cap document d’aquest tipus a nivell català. També és important assenyalar la tasca duta a terme per implantar l’Agenda 21 al llarg de tot el territori català, així com la sensibilització duta a terme a diferents capes de la població catalana. Cal, però, seguir treballant, especialment en l’aspecte de la protecció d’àrees d’especial interès mediambiental, i deﬁnir-ne el seu desenvolupament. És per això que respecte d’aquesta Acció de Govern, s’ha de considerar que el resultat ha estat d’objectiu en vies d’assolir-se. Catalunya ja gaudeix, des del 1988, de normativa pròpia i d’una consolidada experiència en matèria d’avaluació ambiental de projectes. Aquesta normativa cal adaptar-la als avenços que s’han produït en les tècniques d’avaluació ambiental des de ﬁnals dels anys 80. Però més enllà de l’avaluació de projectes singulars, cal avançar cap a una avaluació ambiental més ambiciosa i coherent, que avaluï no només projectes sinó els plans i els programes en els quals s’emmarquen. És per això que, pel que fa a l’establiment d’instruments d’inspecció i control ambiental, el Pla de Govern 2004-2007 es ﬁxava dues línies d’actuació: 1 Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes 2 Disposar d’instruments suﬁcients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Desenvolupament de l’Acció del Govern Elaborar la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes En la present legislatura el Govern ha estat treballant en l’elaboració d’un projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes. Un cop enllestits els treballs inicials, el Govern va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes el 2 d’agost del 2005. El 5 de juny del 2006 es feia pública una segona versió de l’avantprojecte, que incorpora les modiﬁcacions resultants del procés de consultes esmentat. L’escurçament de la legislatura no ha permès que l’avantprojecte sigui aprovat pel Govern i passi a tràmit parlamentari. Disposar d’instruments suﬁcients per fer efectives les tasques d’inspecció i control en el medi natural Existeixen diferents instruments per garantir un ús adequat del medi natural, dels quals podem destacar els Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Respecte a aquestes eines, s’han desenvolupat les accions següents: 318 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 319 �Quasi 200 agents s’integraran com a funcionaris de carrera en el Cos d’Agents Rurals Millor relació i increment de recursos per a les Associacions de Defensa Forestal (ADF) • Implantació del sistema de gestió ambiental d’acord amb el reglament EMAS a 30 CAP i 5 Hospitals, a la seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb una inversió total de prop de 300.000 € • Convocatòria d’ajuts per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a ens locals, els seus organismes autònoms i les associacions d’ens locals. És la primera convocatòria pública a ens locals en aquest àmbit. La dotació de la convocatòria ha estat de 540.000 €, i s’hi han presentat 58 projectes. Establir una nova cultura de l’aigua Punt de partida La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planiﬁcació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. L’objectiu principal de la política del Govern en aquest àmbit ha estat de continuar assegurant la disponibilitat en quantitat i qualitat de l’aigua, sense malmetre els recursos disponibles i vetllant per fer-ne un ús més racional. Aquest gran objectiu s’havia de traduir en les línees de treball següents: 1 Aconseguir que no es dugués a terme el transvasament del riu Ebre i executar-ne les mesures alternatives 2 Desenvolupar el Pla nacional de la gestió de l’aigua 3 Revisar el Pla de sanejament, per establir el sistema català integral de sanejament Desenvolupament de l’Acció del Govern Les característiques deﬁnitòries de Catalunya en relació amb l’aigua són dues: gran desequilibri en l’ocupació del territori juntament amb recursos limitats i distribuïts irregularment. Aquestes característiques condicionen la política que en relació amb l’aigua s’ha de dur a terme des del Govern. L’escurçament de la legislatura no ha permès assolir l’actuació cabdal d’aquest apartat del Pla de Govern, l’aprovació del Govern del projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes i la posterior tramitació parlamentària perquè esdevingués llei. Alternatives al Pla hidrològic nacional En relació amb el primer dels objectius, cal destacar que ja al principi de la legislatura van ser derogats els apartats agressius amb el riu Ebre del Pla hidrològic nacional. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per garantir la cooperació per tal d’executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: Sí que s’ha avançat, però, en l’altra gran línia d’actuació d’aquest objectiu, l’establiment d’instruments per dur a terme la inspecció i el control del medi natural, així com en el foment de la cultura de protecció del medi ambient, gràcies al reconeixement i al foment d’accions en aquesta línia. • Conveni per al desenvolupament i el ﬁnançament d’un seguit d’actuacions alternatives al Ramal Nord del transvasament de l’Ebre • Conveni per a la redacció i l’execució del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre En la propera legislatura, el Govern haurà d’aprovar la llei d’avaluació ambiental, per garantir una política de protecció de medi natural compatible amb el desenvolupament econòmic de la nostra societat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de projectes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: Interconnexió de xarxes del Maresme Nord i ATLL; Prolongació de la conducció Abrera-Fontsanta ﬁns el Prat de Llobregat; Ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera; Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Balanç De les conclusions dites, es desprèn que en matèria d’inspecció ambiental, l’Acció del Govern es pot valorar com a objectiu en vies d’assolir-se. 320 Balanç Pla de Govern 4.4.3 • Introducció de modiﬁcacions en la convocatòria d’ajuts a les ADF per incidir en criteris com la superfície, el risc d’incendi del territori on actuen les ADF, els perímetres d’especial protecció, el tipus de vigilància, els espais naturals protegits, la capacitat de gestió de l’agrupació, l’adequació de les activitats previstes als recursos humans disponibles o l’especialització i els projectes de futur de l’entitat. L’import de les subvencions ha estat de 2,5 M€ el 2005 i 2,3 M€ el 2006. Finalment, com a línia de treball paral·lela a la normativa ambiental i a l’enfortiment d’instruments de control, s’han establert mecanismes de reconeixement per a aquelles institucions que han tingut un especial interès a adoptar bones pràctiques ambientals. Concretament els reconeixements han estat realitzats de la forma següent: Des del govern s’ha fomentat la implantació de sistemes de gestió ambiental, amb el resultat de 95 centres i organitzacions implicats Una nova política territorial i ambiental Biodiversitat i desenvolupament sostenible • Proposta de desplegament reglamentari de la llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals. El 3 de juliol de 2006 han estat sotmesos a informació pública els projectes de decret pel qual s’estableix l’estructura del Cos d’Agents Rurals i el de selecció, provisió i promoció professional del Cos d’Agents Rurals. A més a més, el 30 d’agost del 2005 es va aprovar el Decret 184/2005, de creació de la Subdirecció General dels Agents Rurals, per tal d’adequar l’estructura orgànica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha anul·lat el transvasament de l’Ebre Més ﬁnançament europeu per a la política hidràulica Balanç Pla de Govern 321 �Barcelona, entre d’altres. El ﬁnançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 M€. Pel que fa a la resta d’actuacions en l’àmbit de la política de l’aigua, aquestes s’han desenvolupat en una doble direcció: l’assoliment dels objectius ﬁxats en el Programa de Govern i la resolució dels problemes puntuals que s’han anat produint. S’han posat en marxa mesures de lluita contra la sequera i de prevenció d’inundacions El Govern afronta els problemes d’insuﬁciència ﬁnancera del cicle de l’aigua Ha entrat en funcionament el nou cànon de l’aigua adreçat a fomentar l’estalvi de l’aigua Resolució dels problemes puntuals Començant per aquests darrers, aquesta legislatura ha estat marcada per estius secs i poc plujosos, que han deixat les reserves d’aigua en nivells mínims. Per tal de fer front a aquesta situació meteorològica, l’any 2005 el Govern va aprovar un decret d’adopció de mesures d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics. Aquest decret va quedar posteriorment sense vigència, ja que les pluges caigudes durant els mesos d’octubre i novembre van permetre recuperar els nivells dels embassaments de les conques internes per sobre del 47%. Un altre fenomen meteorològic al qual cal fer front als països mediterranis són els forts aiguats de la tardor. S’han activat per això al llarg de la legislatura programes de prevenció d’inundacions amb l’objectiu de minimitzar els danys en el cas de fenòmens meteorològics extrems: en funció de la perillositat dels trams, el pla incloïa un programa d’extracció selectiva de materials de lleres. Pla nacional de la gestió de l’aigua Examinant les mesures adoptades referents als objectius inicials, veiem que en relació amb l’estalvi d’aigua per a usos domèstics, l’1 de gener del 2005 van entrar en vigor modiﬁcacions sobre el cànon de l’aigua que han de permetre fomentar un ús més eﬁcient d’aquest recurs i un repartiment més equitatiu dels seus costos. Aquesta modiﬁcació ha afectat tant el cànon que s’aplica als usos domèstics com els usos de caràcter industrial, i permet assolir un preu ﬁnal de l’aigua més assequible per als consums bàsics, alhora que grava els consums més elevats. És a dir, s’apliquen els principis tributaris d’equitat, progressivitat i gradualitat. En aquest sentit, el consum d’aigua per abonat, que creixia en els darrers anys, va tenir l’any 2003 un punt d’inﬂexió, i el 2004 es va apreciar el primer descens. No disposem, però, de dades relatives a l’any 2005 que permetin avaluar l’impacte de l’entrada en vigor del nou cànon. m3 Consum d’aigua per abonat a Catalunya Font: Agència Catalana de l’Aigua 150 140 130 120 110 100 90 80 2000 322 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 2002 2003 2004 A més, pel que fa a l’abastament, s’han realitzat obres d’ampliació de diferents xarxes regionals d’abastament d’aigua. En un altre ordre de coses cal destacar l’aprovació provisional del Pla sectorial de cabals de manteniment, la primera normativa de l’Estat espanyol especíﬁca en aquest assumpte, que assigna un règim de cabals mínims que han de circular mensualment pels diferents trams del riu en un total de 320 punts de la xarxa ﬂuvial de les conques internes de Catalunya, i aporta la metodologia necessària per determinar els cabals necessaris per al funcionament correcte de la resta de trams ﬂuvials. La importància estratègica de l’ús de l’aigua al nostre país, la seva planiﬁcació a mig i llarg termini i la seva depuració i reutilització són peces clau d’una estratègia de sostenibilitat, de competitivitat i de qualitat de vida. Es va considerar necessari abandonar l’antic model de gestió fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes, que es limitava a establir una jerarquia entre elles, però sense primar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. Pla de sanejament En l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), que preveu 1.785 actuacions de sanejament ﬁns el 2014 i unes inversions de 876,8 M€. A grans trets, el PSARU preveu la construcció d’unes 600 noves depuradores, així com un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques en les xarxes de sanejament. Una de les característiques destacades del nou PSARU és l’establiment d’una proposta de deﬁnició que ajudi a concretar, per primera vegada, la frontera competencial entre sanejament en baixa i sanejament en alta, és a dir, l’assumpció de responsabilitats per part de tots els agents públic i privats intervinents. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha traspassat ja l’execució de les actuacions del PSARU al Consorci de la Costa Brava en el seu àmbit territorial. En aquesta mateixa línia, el PSARU estableix les responsabilitats que correspon assumir a cadascú en matèria de sanejament en determinades urbanitzacions i activitats econòmiques concretes. Es preveu com a element nou que l’ampliació de les plantes depuradores obligada pels creixements urbanístics haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció dels col·lectors en alta així com la part proporcional de la depuradora. Cal destacar que, paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han produït les inauguracions de les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet; Castellar de n’Hug i Begues. També es va inaugurar la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que ha de permetre la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A ﬁnals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a ﬁnals del 2003. En tan sols 2 anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 M€ entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit ja que al llarg de tres anys consecutius, l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya, assoleixi ja el 100% de platges conformes a la directiva d’aigües de bany en relació amb la seva qualitat sanitària. El Pla sectorial de Cabals de manteniment dels rius és la primera normativa de l’Estat en aquesta matèria El PSARU 2005 serà un instrument fonamental per ﬁnalitzar la xarxa de depuració d’aigües a Catalunya El PSARU 2005 potencia la construcció de més depuradores i delimita responsabilitats entre els agents implicats Increment d’un 10% en el nombre d’estacions depuradores en el període 2003-2005 Desde l’any 2003 la totalitat de les platges del litoral català garanteixen un 100% de qualitat de les seves aigües Balanç Pla de Govern 323 �L’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat. Amb un cabal de 60 hm3/any i una demanda energètica reduïda pel procés de dessalinització de només 2,9 kWh/m3, la dessaladora permetrà: Gràcies a la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es reduirà l’aproﬁtament intensiu de rius Ter i Llobregat • millorar substancialment la garantia del subministrament, amb aigua de màxima qualitat, ﬁns i tot en situació de sequera extrema. • Iniciar, en condicions favorables, la reducció de l’aproﬁtament intensiu dels rius Ter i Llobregat, amb la millora consegüent de reserves, i obrirà la possibilitat d’incrementar els cabals de manteniment en els rius. Per primera vegada el govern aprova un Contracte Programa per l’Agència Catalana de l’Aigua El govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua. Aquest Contracte Programa és l’instrument que estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern de la Generalitat per assolir els objectius de la política hídrica. En la ﬁtxa adjunta es detallen les característiques d’aquest Contracte Programa. Els compromisos estratègics Contracte Programa ACA • El Contracte Programa dóna viabilitat econòmica al cicle de l’aigua, ja que permet assegurar totes les actuacions compromeses per l’ACA i alhora incrementar el servei en termes quantitatius i qualitatius, atès que proporciona un marc cert d’actuació i ﬁnançament en dotar l’ACA d’aportacions, anuals i creixents, procedents del Govern, destinades al cicle de l’aigua • Permet agilitzar les actuacions previstes en el primer escenari del PSARU i també establir terminis concrets per desenvolupar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre i la interconnexió del CAT-Abrera • Estableix certesa en l’evolució dels ingressos de l’Agència i en la repercussió de costos sobre els serveis de l’aigua • Proporciona major transparència (en els àmbits d’actuació i en l’assumpció de les càrregues corresponents) i delimita les polítiques sectorials de l’administració hidràulica • Permetrà l’assoliment del mandat de la Directiva Marc de l’Aigua, tant pel que fa als criteris de sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics, com en la recuperació de costos, gradualitat i equitat Objectius del Contracte Programa de l’ACA per al període 2006-2010: • Desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua • Prevenir el dany ambiental en origen • Internalitzar progressivament el nivell de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua • Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades • Promoure una ordenació de conductes més eﬁcient i sostenible • Aprofundir en les possibilitats que encara ofereixen l’estalvi i la substitució de l’aigua que s’utilitza en els processos industrials i agrícoles • Incidir en l’ordenació de les pràctiques de reg en l’agricultura Resum global de les inversions en infraestructures 2006-2010 M€ Pla d’Actuació Territorial (PAT) juny 2006 Actuacions del PHN incloses al PAT juny 2006, pendents programar Actuacions del PHN pendents de decisió de la UE i pendents de programació 479,45 10,18 128,02 Altres actuacions compromeses no incloses en el PAT 31,46 PSARU en concessió (Fons de cohesió)* 64,09 Redacció de projectes, terrenys i assistència tècnica direcció obres 60,00 PSARU primer escenari pendent de programar Total inversions a executar 2006-2010 74,76 847,97 * Garona, Noguera P, Noguera R, Ebre i Alt Maresme Nord 324 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 325 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Aquesta legislatura ha permès aturar el transvasament del riu Ebre i portar a terme mesures alternatives menys agressives amb el medi, i amb un major ﬁnançament per part de la UE. 4.5.1 D’altra banda, ha permès també iniciar mesures previstes en el Pla nacional de gestió de l’aigua així com incrementar de forma important el nombre de depuradores existents, fet que es tradueix en una major qualitat de les aigües. Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus També és remarcable l’aprovació del Contracte Programa de l’ACA 20062010, així com l’adjudicació provisional de les obres de la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Punt de partida El respecte al territori no és només la seva conservació, és també la protecció d’elements que puguin deteriorar el medi natural. Uns d’aquests elements són els residus que generen la nostra activitat diària, ja sigui com a ciutadans o com a organitzacions. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 es pot valorar com d’objectiu assolit. El punt de partida de la política de residus d’aquest Govern es caracteritza per la necessitat de revisar el conjunt de programes de residus, tant els municipals com els sectorials (construcció i industrials). És per això que el Pla de Govern 2004-2007 estableix dues grans línies d’actuació en l’àmbit dels residus: 1 La gestió de residus municipals i la revisió del corresponent programa de gestió 2 La revisió dels programes sectorials de residus Cal recordar que la política de residus municipals s’ha basat ﬁns aquesta legislatura en una actuació voluntària dels propis ajuntaments, on, a més, el cànon sobre residus municipals no era retornat als municipis. Desenvolupament de l’Acció del Govern Abans d’analitzar quina ha estat l’acció de Govern en cadascuna de les dues línies d’actuació, cal esmentar la modiﬁcació de llei 6/1993, reguladora dels residus. Aquesta modiﬁcació ha permès adaptar la llei als diversos canvis, tan normatius com de l’entorn, transcorreguts des del 1993. La gestió dels residus municipals Quan aquest Govern inaugura el seu mandat es troba amb la necessitat de revisar el PROGREMIC 2001-2006, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2001-2006. Aproﬁtant aquesta revisió el Govern treballa en una estratègia global per a la gestió de residus en l’horitzó del 2012. Aquests treballs van tenir el seu fruit i a l’octubre de 2005 es presenta el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012. El pla té com a objectius destacats evitar la generació de residus innecessaris i la màxima recuperació dels residus, a més d’impulsar un sistema en què els territoris siguin autosuﬁcients en la gestió dels residus. Per tal d’assolir aquests objectius, el pla s’estructura en 4 eixos: Modiﬁcació de la llei 6/1993, reguladora dels residus Presentació, a l’octubre de 2005, del Pla d’acció de residus municipals 2005-2012 El nou govern acorda amb les entitats locals i territorials el desplegament de les infraestructures de residus • Revisió i adaptació de la normativa de residus municipals • Revisió del PROGREMIC, que inclou la revisió del programa 2001-2006 i l’establiment de les bases del futur PROGREMIC • Pla sectorial d’infraestructures de residus municipals 326 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 327 �• Programa d’inversió i pla ﬁnancer del conjunt d’actuacions previstes 53 noves instal·lacions de tractament de residus Reducció, per primer cop des del 2000, de la generació de residus per càpita i augment del percentatge de recollida selectiva Pel que fa al PROGREMIC vigent, cal esmentar que el 29 de maig de 2006 l’Agència de Residus de Catalunya aprovà la seva revisió, en la qual també s’estableixen les bases per al programa futur. En allò relatiu a les infraestructures i al corresponent pla ﬁnancer, cal dir que s’han planiﬁcat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals haurien de ser de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 M€. Però no tot ha estat planiﬁcar la gestió dels residus municipals. També s’han dut a terme actuacions concretes que han permès avançar en dos dels principals objectius de la política de residus municipals: la seva minimització i l’impuls de la recollida selectiva. Un cop d’ull a les dades permet copsar l’abast de la millora. kg/hab/dia Generació de residus municipals per càpita Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,61 1,6 1,55 1,52 1,54 1,64 1,57 1,5 1,45 2000 2000 2000 2003 2004 2005 % Recollida selectiva de residus municipals Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 25 20 15 13,96 16,85 19,77 22,64 25,43 28,93 10 5 0 2000 Augmenten progressivament la recollida selectiva i les installacions de tractament necessàries 328 Balanç Pla de Govern 2000 2000 2003 2004 2005 Com es pot observar, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita baixa respecte al període anterior. Aquesta dada és molt important, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, cal destacar que continua la seva progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. Cal dir que aquesta progressió lineal és més difícil de mantenir a mesura que avancen els anys, ja que és més fàcil créixer ràpidament quan encara queda molt camí per recórrer que quan ja s’ha assolit un nivell més alt. Entre les actuacions que han permès aquesta millora en la gestió dels residus municipals cal destacar la intensiﬁcació de les campanyes comunicatives (en aquest àmbit la conscienciació de la ciutadania és bàsica) i la política de retorn del cànon sobre la deposició de residus municipals als ens locals. Mitjançant aquesta darrera línia d’actuació s’han incentivat els ens locals per què milloressin quantitativament i qualitativa la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica. En el període 2004-2005 s’han retornat per aquest concepte 30M€/any, i any rere any es milloren els criteris per tal de potenciar les bones pràctiques en aquest camp. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Les ajudes del Govern a més de 200 municipis per la recollida de la fracció orgànica beneﬁciaran a 5,3 milions de persones La revisió dels programes sectorials de residus Actualment hi ha tres programes sectorials de residus a Catalunya: 1,66 1,65 És important ressenyar que el Govern ha destinat 9 M€ en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 M€). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment. En la línia de la millora de la gestió de residus municipals, s’han signat més de 30 convenis de col·laboració entre el Govern i entitats públiques locals, que engloben una part important del país, per implantar un nou model de gestió de residus, on la prevenció i la recollida selectiva són prioritàries. Cal recordar també que, en el marc del Pla d’acció per a la gestió dels residus municipals 2005-2012, s’ha previst la futura construcció a la Comarca de l’Anoia de l’Ecoparc 4, que, juntament amb les instal·lacions existents a Barcelona i a l’eix del Besòs, s’ocuparan del tractament dels residus en el territori metropolità. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) • Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC) • Programa de gestió de dejeccions ramaderes Pel que fa al programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC), cal dir que l’11 de juliol de 2005 es va aprovar la seva revisió, amb la qual cosa es va complir la previsió del propi Pla. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaproﬁten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En relació al Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), el juliol d’aquest any s’ha presentat la revisió del programa corresponent al període 2001-2006. El balanç d’assoliment dels objectius de l’anterior programa indica que actualment un 70% dels residus industrials es reaproﬁten. L’any 2005 es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d’un total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia menys d’un terç d’aquests residus acaba en abocador o incineradora. En allò relatiu a les dejeccions ramaderes, cal esmentar la creació del consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), amb una dotació inicial de 562.000€. L’ens, format pels departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Medi Ambient i Habitatge; Treball i Indústria; i vuit entitats agràries més, té per objectiu establir una xarxa, per primer cop, entre la trentena de ﬁrmes dedicades a la gestió de les dejeccions ramaderes. D’aquesta manera es vol optimitzar la gran quantitat de recursos que es destinen al tractament dels purins. Creació del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya per tal d’optimitzar els recursos destinats al tractament de purins S’aprova el primer contracte-Programa de l’Agència Catalana de Residus que permetrà ﬁnançar les actuacions de gestió de residus municipals en base a un nou model i que garanteix el ﬁnançament de l’Agència de Residus per als propers anys. Aquest Contracte Programa té un pressupost de 1.165 M€ per al període 2006-2024, destina 925 M€ al ﬁnançament de millores i a la Balanç Pla de Govern 329 �construcció de noves instal.lacions de caràcter urgent. El Contracte Programa preveu una aportació del Govern de 432 M€ per al període 2006-2010. Una nova política territorial i ambiental Política de prevenció de la contaminació Balanç 4.5.2 El Govern ha posat les bases per a una política de gestió dels residus sostenible per als propers anys. El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012 n’és el millor exemple. Però el Govern, a més de planiﬁcar el futur del país en aquest àmbit, també ha dut a terme actuacions concretes que han permès una millora important de la situació, especialment en allò relatiu als residus municipals. Cal, però, seguir treballant, especialment amb els residus industrials, i no oblidar la importància de la tasca sensibilitzadora als ciutadans, ja que aquests són els primers en la cadena del reciclatge. Per tot això, s’estima que en aquest objectiu el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç que es pot considerar objectiu assolit. Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació Punt de partida El conjunt d’activitats humanes produeixen una pluralitat de formes de contaminació. A les més conegudes, com les emissions de gasos a l’atmosfera, cal afegir-ne d’altres a les quals tradicionalment no s’ha prestat tanta atenció. Seria el cas, per exemple, de la contaminació lumínica, l’acústica i l’odorífera. El Govern ha actuat sobre els diversos focus de contaminació per tal de fer el país més habitable per a les generacions actuals i futures. El Pla de Govern 2004-2007 emmarca les diferents actuacions destinades a reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic. El raonament és el següent: atès que les emissions d’efecte hivernacle, bàsicament de CO2, provenen de camps tant diferents com la mobilitat, els serveis, l’ediﬁcació, els residus o l’energia, cal un estratègia transversal que actuï sobre els diferents fronts per tal de reduir efectivament l’emissió d’aquest tipus de gasos. Una altra línia d’actuació del Pla de Govern era la reducció de la contaminació mitjançant l’establiment de programes de gestió i suport per reduir l’impacte ambiental. Actuacions destacades d’aquesta línia eren el desplegament de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i els programes de protecció contra la contaminació lumínica, acústica i odorífera. Finalment, una tercera línia d’actuació era la creació i desenvolupament d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) Desenvolupament de l’Acció del Govern L’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic Pel que fa a les mesures contra el canvi climàtic, cal destacar els avenços en dues de les dimensions: l’ediﬁcació i l’energia. La construcció i ús dels ediﬁcis a Catalunya genera més del 40% de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Reduir aquestes emissions és doncs prioritari. El 14 de febrer de 2006 s’aprovava el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeﬁciència en els ediﬁcis. Bàsicament, el decret estableix que les noves ediﬁcacions hauran de tenir en compte criteris mediambientals en 4 dimensions: energia, aigua, materials i sistemes constructius, i residus. Pel que fa a l’energia, cal destacar l’impuls que suposarà per a les energies renovables el Pla de l’Energia 2006-2015. Apuntar només que es preveu passar d’una participació de les energies renovables sobre el total 330 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeﬁciència en els ediﬁcis Balanç Pla de Govern 331 �El nou Govern promourà fermament l’ús de les energies netes i ecoeﬁcients d’energia primària del 2,9% de 2003 al 9,5% el 2015, amb la consegüent reducció d’emissions de CO2 (vegeu l’apartat 4.1.1 i següents). El Govern promou, dins del marc de l’estratègia catalana contra el canvi climàtic, l’eﬁciència energètica en els sectors industrial, domèstic i de serveis, promovent l’ús de les energies netes i ecoeﬁcients, tot aproﬁtant les capacitats autòctones de producció d’energies renovables, en especial de les energies solar i eòlica, així com del tractament de la biomassa forestal. Programes de prevenció de la contaminació L’Acció de Govern en el marc d’aquest objectiu ha tingut un caràcter marcadament normatiu. Així, s’ha aprovat el Decret 50/2005, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, de 27 de febrer, i de modiﬁcació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. En l’àmbit de l’emissió de gasos a l’atmosfera, cal destacar totes aquelles actuacions destinades a la prevenció de la contaminació: Balanç Els avenços han estat més que notables en dues de les tres línies d’actuació d’aquest objectiu. D’una banda, s’ha avançat en la limitació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, especialment en l’àmbit de l’energia i l’ediﬁcació. De l’altra, s’ha treballat amb eﬁcàcia per tal de limitar diferents tipus de contaminació (lluminosa, acústica i odorífera). Per tot això, s’estima que, en aquest objectiu, el Pla de Govern 2004-2007 presenta un balanç d’objectiu en vies d’assolir-se. Cal, per tant, seguir treballant per tal de garantir una protecció adequada envers els diferents tipus de contaminació, àmbit en el qual Catalunya ha trigat molt de temps en començar a prendre les mesures correctes. • La potenciació de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Fruit d’aquest impuls l’any 2005 es varen realitzar 9 milions de mesuraments de contaminants atmosfèrics en els 123 punts de mesurament existents, en part gràcies a l’augment del 60% del pressupost destinat a reposició i adquisició de material de la XVPCA. S’ha aprovat el decret 226/2006, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis del Barcelonès, Vallès Occidental i Oriental i Baix Llobregat Aprovats decrets sobre contaminació lluminosa i acústica i avantprojecte de contaminació odorífera 332 Balanç Pla de Govern • L’aprovació del decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules. De resultes d’aquest decret, s’està treballant en collaboració amb els ajuntaments afectats per elaborar un pla que permeti reduir la presència d’aquests contaminants. Pel que fa a la contaminació lluminosa, cal destacar l’avenç que ha suposat l’aprovació del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre altres coses, l’esmentat decret ha creat l’Oﬁcina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, que divideix Catalunya en 4 àrees en funció dels diferents graus de protecció lumínica que cal assegurar. L’Estratègia catalana contra el canvi climàtic preveu donar suport als ens locals que elaborin i formulin programes d’actuació que executin accions que integrin criteris per avançar vers una societat més sostenible. És en aquest marc que el DMAH, l’any 2006, procedeix a l’obertura d’una línia de subvencions destinades als ens locals amb un import inicial de 1,6 M€. En l’àmbit de la contaminació acústica cal esmentar l’aprovació del decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es ﬁxen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. Mitjançant els criteris que estableix el decret, els Ajuntaments ja podran elaborar els mapes de capacitat acústica dels termes municipals corresponents. També s’ha avançat en matèria de contaminació odorífera, ja que s’ha elaborat un avantprojecte de llei de la contaminació odorífera que ha estat sotmès a debat públic. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 333 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Punt de partida A Catalunya hi ha actualment un gran desequilibri entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, que acaba consolidant encara més el transport privat per carretera i encara més el transport de mercaderies per camió. En termes de sostenibilitat, potenciar i ampliar aquesta xarxa ferroviària és doncs un dels reptes principals del país. En aquesta línia, els objectius que plantejava el Pla de Govern en aquest camp eren els següents: Els projectes i obres ferroviaris no s’han aturat en el TAV i han tornat a centrar el debat de futur del país en termes d’infraestructures. El PITC, eina estratègica: projectes de país i projectes de proximitat per al creixement i la millora de la xarxa Les previsions indiquen que entre el 2001 i el 2026 la mobilitat intermunicipal augmentarà un 2,3% anual de mitjana, que suposa un increment acumulat en aquests 25 anys del 77%. Els plans i les polítiques que s’estan desenvolupant tenen per objectiu fer créixer el transport públic ﬁns al 120%, i només un 60% el vehicle privat. Hom sap que tot i que és necessari treballar les polítiques de demanda, són sobretot les polítiques d’oferta les que incorporen usuaris als sistemes de transport públic. Més xarxa, més freqüències, millors trens, més intermodalitat. En els darrers anys, l’evolució del nombre de viatges en tren mostra una sistemàtica tendència a l’alça, a causa sobretot de la creixent necessitat de mobilitat dels ciutadans. Fins ara, la resposta inversora no havia seguit al mateix ritme aquesta necessitat. Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 1 Elaborar la Llei ferroviària de Catalunya 450.000 2 Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies 400.000 3 Construir la xarxa ferroviària d’alta velocitat 4 Impulsar la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats Desenvolupament de l’Acció del Govern En aquesta legislatura els sistemes ferroviaris han tornat al primer pla de l’actualitat. En primer lloc perquè, estratègicament, el Govern ha apostat pel transport ferroviari com a eix de futur vertebrador de la mobilitat de Catalunya. Així, a més de la primera llei catalana vertebradora del sistema, una munió de projectes s’han vist impulsats, tant a escala nacional com local. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya els recull exhaustivament, però l’important és que molts d’ells, que pels necessaris temps de planiﬁcació, projectació i construcció, seran realitats a llarg termini, han iniciat ja el seu desenvolupament, exempliﬁcant així la voluntat del Govern que no siguin projectes de paper. Per altra banda s’han sostingut i aprofundit les obres ja en curs dels sistemes metropolitans i de rodalies de la Generalitat, mentre que s’han revigoritzat i fet viables altres sistemes importants pels seus territoris de pas. Una oferta adequada de transport ferroviari garanteix un increment del nombre de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 2005 El nou Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006, dibuixa les prioritats actuals i futures per permetre el desenvolupament coherent i ordenat de la xarxa ferroviària catalana (conjugant-la amb la xarxa viària) tant en el transport de viatgers com en el transport de mercaderies, en un horitzó ﬁns al 2026. El PITC emmarca molts projectes, els més rellevants dels quals descriurem a continuació. Un dels projectes principals i més important que planteja el Pla és l’Eix Transversal Ferroviari, que haurà d’unir en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona (cost previst de 6.500 M€). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat amb el ramal de connexió cap a la regió metropolitana i el port de Barcelona. Signiﬁca una aposta pel reequilibri territorial, prioritzant la transversalitat davant la centralitat, i el sistema en malla al de nusos. Les primeres passes del projecte ja s’han iniciat, amb la licitació d’estudis informatius i d’impacte mediambiental de diferents trams (Lleida-Cervera; Igualada-Manresa-Castellbisbal; i Vic-Girona. S’ha iniciat també el Pla director urbanístic del traçat, eina fonamental per prevenir possibles especulacions a l’entorn dels terrenys per on haurà de transcórrer el ferroviari. Una Llei ferroviària per a Catalunya El març de 2006 es va aprovar la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura legislativa pionera que deﬁneix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país. La llei té per objecte regular les infraestructures i els serveis de transport ferroviari de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat, tenint en compte les directives comunitàries europees que integren el “paquet ferroviari” i les previsions de la Llei de la mobilitat de l’any 2003. Per la seva importància es desenvolupa en la ﬁtxa annexa. 334 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 335 �Eix transversal ferroviari • Altres actuacions que seran objecte d’un estudi de viabilitat Entre les noves actuacions ferroviàries de proximitat que es proposen en el PITC hi trobem les del quadre següent: Vic Mollerussa Cervera Lleida Perllongament de la C3 entre Cornellà i Castelldefels Connexió Reus-Valls per Picamoixons Desdoblaments dels trams Arenys-Blanes, Montcda-Vic i Vic-Ripoll Perllongament dels FGC ﬁns a Castellar i Matadepera Accés rodalies a l’aeroport Variant BarcelonaMataró Variant a Figueres Variant de Reus Tramvia del Camp de Tarragona (TramCamp) Adaptació a tren tram de la línia Lleida-la Pobla de Segur Adaptació a tren tram de la línia MartorellIgualada Adaptació a tren tram de la línia Lleida-Manresa Adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia d’FGC Manresa-Súria i Manresa-Sallen Nou tram Aeroport de Girona–GironaFlaçà Girona (aeroport) Manresa Tàrrega Perllongamnet Blanes-Lloret Igualada Martorell Òbviament, aquesta és una llista de projectes de futur, però tots junts conﬁguren l’aposta de canvi més ambiciosa dels models de sistemes de transport en el territori que aquests han tingut en molt de temps. El tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú crearà una nova anella ferroviària al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el seu entorn El segon gran projecte estratègic llançat és el projecte de tren orbital que unirà Mataró amb Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca, en un recorregut de 106 km, dels quals 55 seran de nova construcció. Es tracta d’una actuació important ja que connecta grans ciutats metropolitanes amb dèﬁcits d’enllaços directes en transport públic. Es preveu una inversió de 1.227 M€. També s’ha iniciat ja el Pla director urbanístic sobre el seu traçat. Tren orbital Mataró-Vilanova i la Geltrú Terrassa Granollers Martorell Vilanova del P. Sabadell Barcelona Barcelona Mataró Vilanova i la Geltrú Aquestes dues noves línies són una mostra clara de l’aposta del Govern per la comunicació transversal, tant ferroviària com viària que enforteix la xarxa. L’objectiu és afavorir la relació entre les poblacions de l’entorn barceloní, i impulsar el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya. La proposta ferroviària del PITC classiﬁca la xarxa en els tipus següents: • • • • • 336 Balanç Pla de Govern Noves línies d’alta velocitat Noves línies convencionals Variants i millores de les línies existents Trens tramvia Actuacions incloses al Pla director d’infraestructures de la Regió Metropolitana (PDI) PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 FGC creix en servei i recursos Precisament un exemple de beneﬁci per al territori d’inversió en els sistemes ferroviaris és la nova gestió de la línia Lleida-la Pobla de Segur, que ﬁnalment la Generalitat va assumir l’1 de gener de 2005, com a punt ﬁnal d’una llarga reivindicació que s’ha concretat en aquesta legislatura. Després de millorar-ne la infraestructura, amb un trajecte més curt, i d’augmentar les freqüències, la posada en marxa el mes de juny d’enguany del nou servei que presta FGC ja ha permès observar un increment del nombre d’usuaris en aquests trajectes. Però és en el conjunt de les línies que opera FGC on s’ha produït una aposta de futur. Un futur que passa per esdevenir operador de referència en el nou marc competencial que dibuixa el nou EAC. El Pla d’inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveia una inversió històricament alta de 602,9 M€ es va executant a bon ritme. S’ha signat també el contracte programa d’FGC per al període 2005-2010 (345 M€), important per seguir millorant la qualitat del servei en tots aquells aspectes que no entren dins del marc del contracte programa amb l’ATM. Les inversions que s’estan executant van en una doble línia: la conversió de la línia Llobregat-Anoia-Bages en un metro regional, que faci possible l’augment de freqüències, i per la línia del Vallès els perllongaments a Terrassa i Sabadell que la converteixin funcionalment en el metro d’aquestes ciutats. En el quadre següent es dóna compte de les principals obres per assolir aquestes ﬁtes. Les inversions previstes per a FGC permetran que aquest sigui l’operador de referència en les linies suburbanes i de rodalies Balanç Pla de Govern 337 �Línia del Vallès Línia Llobregat-Anoia-Bages Nou vestíbul de Construcció de Perllongament ﬁns a Cobriment d’un tram l’estació d’Almeda la nova estació Can Roca (Terrassa) a Rubí (Cornellà) d’Amadeu Torner avançant en 2 anys la (Hospitalet) ﬁ de les obres (2008) Obres de Construcció dels Treballs de Projecte de desdoblament entre apartadors de perllongament a construcció de la nova Martorell enllaç i Capellades i Vilanova Sabadell ﬁns a ca estació de Vullpalleres Olesa de Montserrat del Camí n’Oriac (St. Cugat) Soterrament de la Desdoblament entre Nou programa de línia a Pallejà el Baixador de Palau i transport escolar, l’estació de Martorell amb més serveis Rodalia Metro Metro del del Vallès Baix Ll. Regional 75.172 2004 2005 70.143 63.367 61.434 2000 Turistes estrangers: nombre i despesa turística a Catalunya Font: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Transport suburbà 75.945 73.094 Les dades de viatgers transportats per FGC el 2005 són de 75,2 milions de viatgers, un 1,0% menys que el 2004, atribuïbles a les obres de la línia Llobregat-Anoia, però que de segur es recuperaran amb les noves inversions. Urbà Evolució dels vitagers als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (milers de viatgers) Altres transports Lleida- Carretera Funicular La Pobla de Gelida* Total 2000 25.177 21.888 11.864 1.817 - 594 94 61.434 2001 26.832 21.574 12.734 2.024 - 97 106 63.367 2002 28.645 24.942 14.260 2.179 - - 117 70.143 2003 28.352 26.152 16.085 2.388 - - 117 73.094 2004 28.994 27.320 16.918 2.606 - - 108 75.945 20051 28.984 27.834 15.632 2.485 139 - 98 75.172 L’ any 2001 FGC renuncia a l’exlotació del servei públic de transport de viatgers per carretera. 1 L’1 de gener de 2005 FGC assumeix l’expltació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. 2001 2002 2003 Cal citar també l’entrada en funcionament del nou telefèric que uneix l’estació d’FGC d’Olesa de Montserrat amb el municipi d’Esparreguera, així com l’entrada en servei del nou Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, que uneix la Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment Asland, dins del terme municipal de Castellar de n’Hug. És important esmentar també que ha entrat en servei en aquesta legislatura una nova línia de rodalies entre Mollet i el Papiol, entre altres fets gràcies a la reivindicació de les institucions davant de RENFE. El nou EAC, com és sabut, inclou com a competència de la Generalitat els transports a l’interior de Catalunya, amb les rodalies i els regionals. En breu s’iniciaran les gestions per assumir aquestes competències, amb l’objectiu de potenciar-les encara més (122,6 milions de viatgers varen tenir les rodalies RENFE l’any 2005, 7,6% més que el 2004, després precisament d’aquest increment en l’oferta). Potenciar la xarxa ferroviària de mercaderies Un dels altres objectius importants del PdG era impulsar el transport de mercaderies per tren, que ara mateix es situa sobre un 3% del total de mercaderies transportades. Aquest és un objectiu a llarg termini en el qual el PITC ﬁxa la seva atenció. El canvi passa per construir el conjunt d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics. El marge de millora es troba en les mercaderies amb destinació a Europa. Tanmateix, entre les mesures dutes a terme es pot citar que s’ha signat un conveni amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, FGC i SEAT, per adaptar la línia Anoia-Llobregat de FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell ﬁns al Port de Barcelona (amb un cost previst de 4,5 M€). Mitjançant la creació d’accessos ferroviaris als principals nodes logístics, es preten impulsar el transport de mercaderies per tren, especialment amb destinació a Europa Evolució del percentatge de mercaderies transportades per ferrocarril Font: FGC i Renfe 4,7% 3,8% 2000 338 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2001 3,0% 3,0% 2002 2003 3,2% 2004 2,9% 2005 Balanç Pla de Govern 339 �Evolució del percentatge de mercaderies transportades per carreteres Font: Ministeri de Foment 80,1%% 79,7% 79,7% Establir la xarxa ferroviària d’alta velocitat Pel que fa a actuacions fetes referents a la xarxa ferroviària d’alta velocitat, que executa ADIF, el Govern va acordar amb el Govern central la constitució d’una oﬁcina de seguiment de l’execució d’obres del TAV. Aquestes obres es multipliquen arreu, i singularment a l’estació de Sants i al túnel del Portús, com a exemples principals. El Govern durà a terme les iniciatives necessàries per reclamar la connexió del TAV pel cantó francès en terminis raonables. 79,3% 75,5% 72,8% 2000 Propostes d’actuacions ferroviàries 2001 2002 2003 2004 2005 En aquest sentit cal recordar que les directrius nacionals de mobilitat assenyalen que el ferrocarril ha d’assolir una quota superior al 10% l’any 2026. Per aquesta raó, es preveu un creixement del ferrocarril del 8,5% anual i un creixement de la carretera del 3,1%, inferior al de l’escenari tendencial del 4,9% anual. 500 400 300 200 Carretera Creixement anual 3,1 % 89 % Ferrocarril Creixement anual 8,5 % 96 % 11 % 100 2022 2020 2018 2016 2014 2010 2012 2008 2004 2002 2000 1998 0 2006 4% 2024 600 Total terrestre 2026 800 700 Alta velocitat Altres linies D’acord amb això, l’aposta pel ferrocarril que fa el PITC preveu un esforç molt signiﬁcatiu en la deﬁnició d’una potent xarxa per al transport de mercaderies amb actuacions com les següents: • • • • • 340 Balanç Pla de Govern Línia d’alta velocitat port-frontera francesa Nova línia port de Tarragona-Castellbisbal Línia Saragossa-Móra-Reus (futura adaptació UIC) Línia Aragó-Lleida-Tarragona (futura adaptació UIC) Ampliació capacitat Mollet–Sant Celoni PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 341 �Balanç Una nova política territorial i ambiental Infraestructures La quantitat d’obres iniciades i de projectes presentats fan d’aquesta una legislatura especialment centrada en els sistemes ferroviaris. Sota la pedra angular de la nova Llei ferroviària de Catalunya, s’han anat plantejant i iniciant projectes de país tan ambiciosos i transformadors com el futur Eix Transversal Ferroviari o la nova Línia Orbital. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya Però és en els serveis de proximitat on la munió d’iniciatives es multiplica: des de les millores en les línies en servei d’FGC (ara incrementades amb la línia Lleida-la Pobla), ﬁns a les ampliacions aprovades en totes les línies del Metro, i els projectes a mig i llarg termini de solucions ferroviàries de proximitat en molts dels sistemes urbans de Catalunya. Punt de partida Segons el PdG, la millora de l’accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària catalana. Per tant, cal deﬁnir unes polítiques de carreteres basades en actuacions complementàries entre les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península que transiten per Catalunya, i la xarxa de carreretes locals i comarcals. L’increment de recursos destinats en aquesta legislatura a les infraestructures i serveis ferroviaris és la millor garantia que l’assumpció de les competències que el nou EAC adjudica a la Generalitat (serveis de rodalies i de trens regionals) es faran en clar beneﬁci dels usuaris. En conseqüència, s’estima que aquest és un objectiu assolit, en el qual se seguirà invertint amb la mateixa intensitat. D’acord amb aquesta ﬁlosoﬁa, les actuacions a implantar s’englobaran dins l’elaboració del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, com a substitut del Pla de carreteres de Catalunya vigent ﬁns a ﬁnals del 2005. Així doncs les actuacions es poden deﬁnir en 3 grans eixos: 1 L’actualització de la xarxa viària bàsica que transcorre el nostre país ha de garantir unes infraestructures i una xarxa primària de prou qualitat tant pel que fa al trànsit intern de llarga distància, el trànsit de pas lligat a la xarxa transeuropea com a les vies inter i intracomarcals d’una especial importància. 2 La millora de les comunicacions viàries locals i comarcals ha de garantir una millor interconnectivitat entre territoris i un fàcil accés a les xarxes viàries bàsiques, així com garantir la seva seguretat. 3 La millora de la seguretat viària, que ha de permetre reduir signiﬁcativament la sinistralitat viària. Les actuacions realitzades en Governs anteriors se centraven en la qualitat de les carreteres i l’equilibri territorial, però no tenien en compte els nous requeriments emergents de l’ús que fan els ciutadans de les carreteres del segle XXI (com ara la seguretat de les persones i la millora de la qualitat ambiental i paisatgística, d’acord amb el principi de la sostenibilitat). Així mateix, la inversió general era encara insuﬁcient. Desenvolupament de l’Acció del Govern Per tal de garantir una solidesa en les actuacions previstes i dotar-les d’un marc normatiu adequat, s’ha elaborat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC), que té caràcter de Pla territorial sectorial, i que estructura per primer cop la xarxa viària de Catalunya, en l’horitzó dels propers 20 anys, en el marc de referència de l’Euroregió. El PITC programa en un mateix document les xarxes viària, ferroviària i logística, posant-les per primer cop en relació estratègica. El PITC s’engloba dins l’Acord estratègic, com a eina per a la millora de la mobilitat, i també com a recurs del desenvolupament de l’Euroregió. Concretament, el Pla preveu la dotació de 1.500 km de noves autovies, 342 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 S’ha aprovat el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya com a referència en les inversions dels propers 20 anys. Balanç Pla de Govern 343 �1.500 Km. de noves autovies mitjançant la nova construcció o el desdoblament de les vies existents, a més del reforç de la qualitat del conjunt de la xarxa viària. La inversió prevista és de prop de 12.000 M€ en infraestructures viàries. El PITC deﬁneix i identiﬁca les vies que formen part de les xarxes de carreteres bàsica i comarcal. En el cas de la proposta de xarxa bàsica, es diferencia entre la xarxa transeuropea, la xarxa bàsica primària i la resta de la xarxa bàsica. Actualitzar la xarxa viària bàsica Dins les iniciatives establertes per garantir una xarxa viària troncal de qualitat, s’han desenvolupat diferents actuacions, detallades a continuació: La modiﬁcació de la llei de carreteres de 1993 facilitarà la construcció d’autovies sense peatges directes • En línia de promoure carreteres d’altes prestacions sense carregar els usuaris amb més peatges directes, el Parlament aprovà el 26 de maig de 2005 una llei que modiﬁca la Llei de carreteres de 1993, per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes, amb un sistema de ﬁnançament anomenat peatge a l’ombra mitjançant el qual el cost del peatge no es repercuteix directament sobre l’usuari. • Pel que fa als grans eixos viaris, el Govern va aprovar l’any 2004 l’anomenat Pla d’autovies, que s’iniciava amb l’impuls de la construcció de 4 eixos viaris. Els eixos a impulsar són: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova-Manresa i Reus-Alcover, que suposen actuar en 133 km i una inversió de 515 M€. Formen part d’aquest pla d’autovies els principals eixos viaris del país com és el cas del desdoblament de l’Eix Transversal, el desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell o l’Eix del Llobregat (C-16). Moltes d’aquestes actuacions ja es troben en execució o són en fase avançada de projecte. • Per tal d’avançar en la construcció dels principals eixos viaris que travessen Catalunya, i tenint en compte que molts d’ells són de titularitat estatal, l’octubre de 2005 es va signar un conveni entre el DPTOP i el Ministeri de Foment. Aquest conveni garanteix la inversió de més de 7.000 M€ en set anys destinats a diferents actuacions en els grans eixos viaris del país. Relació d’inversions i obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. 344 Balanç Pla de Govern Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ministeri de Foment Import d’inversió Import d’inversió 3.540 M€ 3.805 M€ Actuacions destacades Actuacions destacades Desdoblament de l'Eix Transversal Construcció de l'Autovia A-14 entre Lleida i Construcció de l'Eix Diagonal Alfarràs Construcció de l'anella de les Gavarres Construcció de l'A-2 entre Tordera i França Construcció de l'Eix Vic-Ripoll Construcció de l'A-22 entre Lleida i Osca Construcció de l'eix Vilanova-Vilafranca Construcció de l'A-26 entre Figueres i Besalú Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-27 entre Tarragona i Lleida Construcció de l'Eix Reus-Alcover Construcció de l'A-7 entre Castelló i Abrera Construcció de l'autovia de la Conreria Construcció de la B-40 entre Abrera i Terrassa PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Els compromisos estratègics Pla d’infraestructures del transport de Catalunya El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el Pla Territorial Sectorial que deﬁneix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya per al període 2006-2026, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. El PITC coexisteix amb d’altres plans i programes d’infraestructures, que tenen els seus propis àmbits geogràﬁcs i sectorials, en funció del marc competencial propi de les institucions que els impulsen. En relació amb tots ells, el PITC vol ser l’instrument que permeti el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries i ferroviàries a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies. L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament. Per tal d’assolir els seus objectius, el PITC preveu un seguit de prioritats segons el tipus de transport, ja sigui ferroviari o per carretera. Prioritats xarxa ferroviària • En l’àmbit de l’alta velocitat, ﬁnalitzar la línia Madrid-Lleida-BarcelonaFrança i connectar Barcelona i Madrid mitjançant el corredor mediterrani • En l’àmbit de les rodalies, connectar Sants amb l’aeroport i desdoblar les línies entre Barcelona i Vic i entre Cerdanyola i la Llagosta • En l’àmbit de la xarxa regional, millorar la línia Vic-Puigcerdà i condicionar les línies Lleida-Manresa-Barcelona i Reus-Móra, garantint així l’eix transversal ferroviari. • En l’àmbit de la xarxa de mercaderies, millorar els accessos al port de Barcelona, adaptació dels amples de via i creació de l’estació de mercaderies de la Llagosta El PITC representa un nou model de planiﬁcació viària i ferroviària, que s’ha dut a terme en el marc d’una visió integrada de la política de mobilitat, coherent amb la planiﬁcació territorial i amb les Directrius de mobilitat. Prioritats xarxa viària • En l’àmbit de la xarxa transeuropea, millorar els corredors del mediterrani, de Barcelona-Península, Tarragona-Península, Corredor Transversal, Eix occidental de Catalunya i Eix Barcelona-Puigcerdà-França • En l’àmbit de la xarxa primària, millorar els eixos de llarg recorregut Tarragona/Reus-Andorra, Lleida-Osca, Eix Pirinenc, entre d’altres, i millorar els eixos de l’entorn metropolità de Barcelona i d’accés a la Costa Brava i Pla de l’Estany. • En l’àmbit de la xarxa bàsica, millora de les carreters C-17, C-31, C-35, C-53, C-63, C-68, i de Vielha a Esterri d’Àneu, i de Pallejà a Montcada i Reixac. Balanç Pla de Govern 345 �Amb aquest conjunt d’obres, totes elles extraordinàriament signiﬁcatives per als seus territoris, es produirà un avenç molt signiﬁcatiu cap a l’objectiu d’assolir una estructura mallada que millori la connectivitat, amb vies de gran capacitat al conjunt de Catalunya. Els compromisos estratègics Pressupost i ﬁnançament La inversió total prevista en infraestructures del PITC és de 37.115 M€ ﬁns l’any 2026, on les actuacions ferroviàries preveuen un pressupost de 25.177 M€ i les de la xarxa viària de 11.933 M€. El ﬁnançament d’aquest pressupost es reparteix entre l’Administració de la Generalitat, amb 6.320 M€ (el 26% del total), l’Administració General de l’Estat, amb 12.357M€ (el 49% del total) i entre totes les administracions implicades en l’eix Transversal 6.500 M€ (25%). La planiﬁcació integrada de les infraestructures és indispensable per fer un bon ús dels recursos públics, per evitar retards i sobrecostos en les inversions, i, en bona mesura, per facilitar-ne la reducció dels impactes ambientals i la maximització dels beneﬁcis socials i econòmics. Relació d’obres destacades del Conveni DPTOP-Ministeri de Foment Font: Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Inversió total prevista Inversió total en infraestructures Actuacions ferroviàries i transport públic 25.177 M€ Xarxa viària 11.938 M€ Ministeri de Foment 17.617 M€ Generalitat de Catalunya 12.990 M€ Eix transversal 37.115 M€ 6.500 M€ 25.177 M€ 18% 32% 47% Actuacions Ministeri 68% 35% Actuacions Generalitat Inversió total en infraestructures Inversió total en infraestructures viàries ferroviàries (xarxa bàsica) Variants i millores a les línies Ministeri de Foment Ministeri de Foment 12.357 M€ Generalitat de Catalunya 6.230 M€ Eix transversal 6.500 M€ Generalitat de Catalunya 5.260 M€ 6.670 M€ 11.938 M€ 25.177 M€ Noves línies convencionals 3.039 M€ Manteniment de política de l’aplicació d’un nou model de peatges i signatura de conveni amb el Ministeri de Foment, com a eines de millora de la xarxa viària bàsica Millorar les comunicacions viàries locals i comarcals En referència a les millores en la xarxes comarcals i locals, es poden indicar dues línies d’actuacions bàsiques: 2.679 M€ alta velocitat 12.430 M€ BUS VAO 189 M€ 44% 56% PDI 6.840 M€ • Pel que fa a la política de peatges, s’ha seguit treballant des del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya, amb l’impuls d’un seguit de mesures per rebaixar el preu dels peatges de les autopistes d’entrada i sortida de Barcelona. Es tracta d’una política comercial que afavoreix la descongestió de la xarxa. • L’assumpció de les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona per part de la Generalitat com a pròpies i la delegació de la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. Així, mitjançant aquest acord la Generalitat assumeix la gestió de 420 km de 45 carreteres comarcals i la Diputació assumeix 315 km de 35 carreteres locals. Aquest conveni preveu l’aportació conjunta de 30 M€ en 5 anys per dur a terme actuacions de millora a la xarxa viària. Mitjançant la reordenació de titularitat de part de la xarxa comarcal i les obres de millora realitzades a tot el territori, s’han assolit millores en el conjunt de les vies secundàries En conjunt, s’han realitzat una sèrie d’actuacions de millora de la xarxa viària catalana, tant pel que fa a la xarxa bàsica com a la comarcal i local, amb més de 500 actuacions al llarg del període 2004-2006, que han 346 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 347 �representat més de 1.600 M€ d’inversió. D’aquestes actuacions destaquen la nova carretera de Vic a Olot, el desdoblament de l’Eix del Llobregat (C-16), el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Són igualment remarcables les inversions al conjunt de la Costa Brava. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic per a les persones Inversió a les carreteres de la Generalitat 2004-2006 Font: DPTOP 2006. Elaboració Pròpia. Tipus d’atuació Import en milers d'euros Noves carreteres 656.586,79 Actuacions de millora de carreteres 656.856,79 Actuacions en accesos o vies locals Import total invertit Tipus d’atuació 299.321,58 Nous quilòmetres Noves vies locals Total nous quilòmetres 120,58 39,20 159,78 Millorar la seguretat viària En referència a la millora de la seguretat viària, s’han deﬁnit les estratègies d’actuació, tant pel que fa als trams existents com als de nova construcció amb l’objecte de reduir l’accidentabilitat. Les principals línies d’actuació dutes a terme en aquest àmbit són les següents: • El tractament sistemàtic dels anomenats punts negres de la xarxa. Per aquesta raó s’està treballant en la detecció i el seguiment dels trams de concentració d’accidents (TCA) per tal d’actuar-hi i eliminar-los progressivament. • El Pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. La inversió relativa a la senyalització ha representat més de 50 M€. D’aquesta manera, s’aconsegueix informar els conductors de forma més completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció. Balanç La millora de la Xarxa Viària Catalana ha estat un objectiu assolit, gràcies a l’esforç realitzat pel Govern de la Generalitat en garantir una inversió tant en carreteres pròpies com d’altra titularitat pública. Així, mitjançant la col·laboració amb diferents nivells de l’Administració pública, el Govern garanteix actuacions en tots els nivells de la xarxa viària, beneﬁciant el ciutadà amb independència de la titularitat de les vies. Caldrà ara observar el progressiu compliment dels acords pactats. Aquestes actuacions garanteixen l’equilibri territorial de la inversió, essencial per mantenir ritmes de desenvolupament territorials adequats, i ajuden a tenir xarxa viària més segura. 348 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 L’increment sostingut de les necessitats de mobilitat de la societat catalana, i el repte en termes de sostenibilitat que suposa fer-hi front, era el punt de partida en el Pla de Govern per introduir les diferents actuacions que s’havien de dur a terme, en gran mesura centrades en executar la Llei de la mobilitat i a oferir solucions tangibles i diversiﬁcades que vagin suposant millores que permetin a cada cop més ciutadans optar pel transport públic en lloc del privat. 1.611.531,95 Noves carreteres supralocals Més de 50 M€ per millorar la seguretat viària de les carreteres catalanes Punt de partida Els objectius especíﬁcs que ressenyava el PdG eren, per un cantó, un objectiu de gran envergadura, que resumia el conjunt de polítiques: 1 Fomentar una nova cultura de la mobilitat, ampliant els recursos, les infraestructures, i la vertebració institucional del sistema en el territori. Que es complementava per un altre cantó amb dos objectius de volum més petit però que per la seva signiﬁcació sectorial se subratllaven. 2 Garantir un transport públic adaptat a les persones amb mobilitat reduïda. 3 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Desenvolupament de l’Acció del Govern Fomentar una nova cultura de la mobilitat: l’execució de la Llei de la mobilitat La Llei de la mobilitat, aprovada per unanimitat l’any 2003, suposava el tombant cap a un nou plantejament de les polítiques públiques en aquesta matèria. Es tractava de superar la visió reduccionista de les polítiques tradicionals de transport públic, a través d’una nova reformulació del problema on es conjuguessin l’acció mancomunada de la Generalitat amb el territori i amb els agents socials pel cantó més institucional, i pel cantó més tècnic l’anàlisi territorial generalista combinada amb la planiﬁcació d’actuacions de detall (ﬁns i tot relacionant mobilitat i urbanisme). És en aquesta línia que aquesta havia de ser la legislatura de desplegament de la llei, i això és el que ha centrat gran part dels esforços del Govern. S’han presentat, així, les Directrius Nacionals de Mobilitat, que formulen l’arquitectura bàsica i els compromisos estratègics per transformar el model actual de mobilitat a Catalunya. En tant que pla territorial sectorial, seran doncs orientadores dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les autoritats del transport. Balanç Pla de Govern 349 �El quadre adjunt mostra com a exemple algunes accions concretes que proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en l’horitzó 2012. Actuacions Objectius (horitzó 2012) Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2005). Elaboració Pròpia. Tipus de mobilitat Actuacions Objectius (horitzó 2012) Integració tarifària a tot Catalunya 100% de Catalunya integrada tarifàriament Millora de la velocitat comercial dels autobusos Augment del 10% de la velocitat comercial dels autobusos urbans Augment d’un 15% de la velocitat comercial interurbans Potenciació de vols intercontinentals directes Augment del 50% els vols intercontinentals directes des de l’aeroport de Barcelona Menys transport de mercaderies per carretera en favor del ferrocarril Reducció del 10% (ﬁns al 72%) el transport de mercaderies per carretera Increment de la seguretat en la xarxa viària Reducció del 37% de víctimes mortals d’accident de trànsit Adaptació del transport públic a persones amb mobilitat reduïda (PMR) Adaptació del 100% de les estacions i del 90% dels vehicles de transport públic a PMR Millora del servei ferroviari a Catalunya Augment del 12% els km de la xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants. Urbanisme amb criteris de mobilitat Augment del 5% de les places de distribució de mercaderies Augment del 200% de carrils bici Augment del 12% dels viatges intramunicipals amb transport públic Pel que fa al transport públic, les Directrius proposen fer-lo créixer en un 120% mentre que en el cas del vehicle privat es preveu un augment del 60%. Així mateix, s’ha produït la progressiva constitució dels Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejava crear i dotar en aquesta legislatura, el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida. En ambdós casos la concertació institucional ha induït ja millores en el disseny i la prestació dels serveis, com s’explica més endavant. En aquesta mateixa línia, el mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona, mentre que s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de deﬁnir-ne un a l’àrea del Bages. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% % vehicle privat % TPC % a peu 2026 2021 2016 2011 2006 2001 1996 1991 1986 1981 0% Els Consorcis Territorials de la Mobilitat tenen per objectiu la planiﬁcació i la coordinació dels serveis de transport públic i col·lectiu amb origen i destinació en el seu àmbit territorial així com l’impuls de polítiques d’integració tarifària i el foment de la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans. Pel que respecta a la constitució dels instruments participatius de les entitats socials, empresarials i acadèmiques d’aquest àmbit, ha començat a funcionar el Consell de la Mobilitat, on s’han anat presentant i debatent els diferents projectes de mesures. Com a eina per a la presa de decisions, per tal de proporcionar les dades i mètriques que permetin el coneixement i l’anàlisi, es va posar en marxa a l’inici de la legislatura l’Observatori de la 350 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Mobilitat. Aquest observatori disposa d’un portal web especíﬁc i de publicacions periòdiques des d’on difondre aquest coneixement. Finalment, la darrera peça desenvolupada que té per origen la llei és el decret d’estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que, entre altres aspectes, obliga els promotors de nous espais urbans i de nous equipaments singulars a fer estudis de previsió de la mobilitat induïda, per tal de poder dotar aquests espais de creixement de transport col·lectiu. Per primer cop s’obliga que el creixement urbanístic es faci d’una manera sostenible en termes de mobilitat. Amb els mecanismes desplegats el creixement urbanístic haurà de garantir una mobilitat sostenible Més recursos, per posar en marxa més serveis als principals sistemes urbans En les diverses actuacions més rellevants de foment del transport públic el denominador comú ha estat esmerçar recursos econòmics més grans per tal d’incrementar el servei. Regió Metropolitana de Barcelona: l’exemple més ressenyable és l’augment de les transferències a l’ATM de Barcelona, òrgan gestor del transport públic metropolità integrat, en el marc del seu Contracte Programa 20052006. Per aquest període es destinaran 975 M€ al transport metropolità, la qual cosa representa un volum d’inversió anual de 488 M€. L’anterior contracte-programa, per al període 2002-2004, tenia un volum de 1.175 M€ que representaven 392 M€ l’any. S’incrementen, doncs, els recursos invertits en el transport de l’àrea metropolitana en un 26% de mitjana anual i la participació estrictament del Govern s’incrementa ﬁns a 432 M€, un 74% més. Aquesta injecció de recursos ha permès entre altres coses, que TMB realitzés una molt important renovació i ampliació de la ﬂota d’autobusos, que ja han entrat parcialment en servei. El gràﬁc següent recull l’evolució del nombre de viatges de persones en transport públic al Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona. S’observa com la taxa de creixement s’ha anat alentint, i era per tant necessari reinvertir per tornar a taxes més grans de creixement. Evoluciódemanda del sistema (viatgers en milions) Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona: el treball d’aquesta nova entitat, unit a l’aposta del Govern per abocar-hi recursos, han conduït a iniciar el compliment d’un Programa de Treball 2005-2007, aprovat per unanimitat. L’increment de freqüències en gairebé totes les línies, així com una política comunicativa i de màrqueting corporativa, comencen a donar cos i gruix a una oferta d’abast metropolità que es veurà aviat consolidada per la integració tarifària (horitzó 2007). S’ha produït un augment signiﬁcatiu d’oferta (més freqüències o nous autobusos) als corredors Tarragona–Vilaseca–Reus; Reus–Salou– Cambrils; Tarragona–Salou–Cambrils; Tarragona– Valls i Reus–Valls. Balanç Pla de Govern 351 �Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida: constituït el 2005, el gener d’enguany es va signar un acord per al seu ﬁnançament que permetrà invertir 3,5M€ en dos anys. Ja des del mes de febrer s’han posat en servei reforços a les línies existents, de tal manera que l’oferta creixerà un 56%. En aquest àmbit també és prevista la integració tarifària l’any 2007. Resta de Catalunya: el Govern ha treballat per millorar el servei regular de transport de viatgers per carretera arreu de Catalunya. A través de convenis amb els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, Segarra, Garrigues, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Ripollès, Baix Llobregat i amb Terrassa i els municipis del voltant, s’ha potenciat i millorat el transport públic en aquestes comarques. S’han ampliat també els serveis d’autobusos a les Terres de l’Ebre. S’han construït o reformat estacions d’autobusos a diverses poblacions, com ara Camprodon (342.298 €), Palafrugell (1,9 M€), Sant Feliu de Guíxols (1,9 M€), Cervera (0,49 M€), demarcació de Tarragona (2 M€), el Vendrell (230.000 €), i Lloret de Mar (8 M€), entre altres actuacions menors. Finalment, a més dels ajuts per a la renovació del parc mòbil i la millora del transport interurbà, s’ha establert una nova línia d’ajuts al transport urbà que presten els municipis de més de 50.000 habitants. La creació de carrils bus en vies interurbanes de la regió metropolitana de Barcelona millorarà al servei, garantint la ﬁabilitat del sistema i els temps de recorregut previstos El Pla estratègic de la bicicleta garantirà 1.200 km de carrils bici segregats Solucions de futur a la mobilitat: els carrils bus Una de les novetats especialment importants és el programa que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està impulsant per implantar carrils bus interurbans a un conjunt de vies estratègiques de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’objectiu és reduir els efectes de la congestió viària sobre els serveis de transport públic col·lectiu per carretera, incrementar la ﬁabilitat del sistema i augmentar la seva velocitat comercial. De moment ha entrat en servei el carril bus de la intersecció de la C-17 i la N150 a Montcada i Reixac (750.000 €). Aquesta actuació suposarà una millora per als usuaris del transport públic de viatgers per carretera ja que s’escurça la durada del viatge en estalviar temps en la incorporació a la C-17 i, a més, sense perjudicar el transport privat. S’està treballant en altres projectes, com el que es preveu realitzar a la C-58 entre Ripollet i l’avinguda Meridiana (l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental suposen el primer pas cap a la seva consecució). També s’estan estudiant altres vies on incorporar el carril bus, el de la C-32–Gran Via des de Castelldefels ﬁns a la Plaça Espanya, l’A-2/AP-7 ﬁns a Diagonal/Gran Via i el carril bus a la C31 des d’un quilòmetre abans de la bifurcació amb la pota nord (B-20) ﬁns a Mataró. Menció especial mereix, tot i el poc pes actual que representa en el conjunt del transport, la presentació del Pla estratègic de la bicicleta, que té l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al país a través de mesures com l’increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb la construcció de 1.200 km de carrils segregats, la creació d’una entitat de gestió de les polítiques relatives a la bicicleta, la promoció intensiva del seu ús i el foment de la intermodalitat amb el transport públic. El Pla, en una primera fase, té una inversió prevista de 17 M€ i s’ha de desenvolupar des d’ara ﬁns al 2010. També en aquest punt cal parlar d’una iniciativa per fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil, amb dues experiències, el carsharing i el car-po- 352 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 oling. El servei Carsharing (cotxe multiusuari) va entrar en ple funcionament el mes de febrer de 2005 després d’un període de rodatge. A ﬁnals de 2005 Catalunya Carsharing tenia 507 clients i 36 cotxes repartits en 16 aparcaments per tot Barcelona. Les principals xifres d’activitat són: • • • • El carsharing i el car-pooling han de motivar una nova cultura de la mobilitat Total reserves: 3.500 Total hores d’ús: 64.000 Total km recorreguts: 560.000 Accidents amb danys personals: cap El Metro creixerà en totes les seves línies L9 L’obra emblemàtica de metro a l’àrea metropolitana és la L9, que quan ﬁnalitzi serà la més llarga d’Europa (46,6 km, 51 estacions) i representa una inversió vora 3.500 M€. Actualment s’estan construint o es començaran en breu 21 de les 51 estacions de la L9, ja s’ha posat en marxa la tuneladora que farà el tram de la Fira II a l’aeroport, s’ha acabat el túnel a Santa Coloma i s’ha deﬁnit un nou traçat al Prat de Llobregat que permetrà incorporar l’estació intermodal d’aquest municipi i una nova estació al Centre direccional. En aquesta legislatura s’ha modiﬁcat el sistema de ﬁnançament de la L9, basat en el mètode alemany, que difereix el deute ﬁns al ﬁnal de l’obra per un mètode que consisteix en la transmissió del deute a l’operador català IFERCAT, que serà per indicació de la Llei ferroviària el titular de totes les infraestructures ferroviàries de la Generalitat. Més enllà del procés constructiu, s’han signat els contractes de subministrament i l’arrendament de 50 nous trens per a la Línia 9 per 296 M€. L1 S’ha adjudicat el contracte de subministrament de 10 trens per a la L1, per valor de 65 M€. També s’ha adjudicat les obres de remodelació de l’estació de Mercat Nou (13 M€). L2 S’han iniciat els treballs per al perllongament de la L2 del metro entre Pep Ventura i Badalona Centre (31 M€). Així mateix, ha sortit a informació pública el perllongament de la L2 de Metro de Sant Antoni a Fira 2 i més recentment, la connexió directa de la L2 amb el ramal de l’aeroport de la L9. Aquest darrer projecte dóna continuïtat a l’anterior i permetrà l’accés directe des del centre de la ciutat a l’aeroport. A més, amb aquesta obra els dos espais ﬁrals de la ciutat quedaran deﬁnitivament connectats per metro (i ambdós amb l’aeroport per la L9, per tant), que suposa un enorme efecte multiplicador per a Fira de Barcelona, i per a la seva capacitat competitiva en l’entorn europeu. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de la L2 suposarà una inversió de 588 M€. L3 Estan en marxa les obres de perllongament de la L3 entre Canyelles i Trinitat Nova. L4 S’ha adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana, i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari per 88,9 M€. S’ha decidit igualment construir una nova estació a Virrei Amat. L5 Les obres de millora en aquesta línia s’han vist per descomptat aturades pel terrible accident del Carmel, que va alterar les vides de més d’un miler de persones. El Govern està duent a terme tot allò que el Parlament li va Balanç Pla de Govern 353 �encomanar com a conseqüència dels debats posteriors a l’accident. Entre aquestes noves lleis cal destacar el nou Projecte de llei de l’obra pública, que estableix els principis generals als quals s’haurà de subjectar la planiﬁcació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l’execució i el control de l’obra civil, amb el principi rector transversal de la seguretat. Era però important que el conjunt del barri del Carmel no deixés de disposar de servei de metro per causa dels fets ocorreguts. Així, cal destacar també l’aprovació de la modiﬁcació del traçat de la L5 en el tram que va quedar aturat després de l’accident. El Carmel quedarà connectat doncs amb el conjunt de Barcelona amb el sistema de transport urbà més eﬁcient. D’altra banda, cal destacar que es troba en execució la nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases (31,4 M€) Cal destacar igualment l’esforç que s’està realitzant en la implantació d’una potent xarxa d’intercanviadors en l’àmbit del ferrocarril metropolità entre els quals cal destacar l’intercanviador de Sagrera-Meridiana, en construcció (91 M€) i l’intercanviador de Diagonal, adjudicat per un import de 26 M€. Les dades d’ús del Metro són de 345,3 milions de viatgers, un 0,7% més que el 2004, un ritme de creixement menor que el 3,4% que hi havia hagut sobre el 2003. Aquest increment més baix s’ha donat per un decreixement de l’oferta de cotxe*km. El Metro és un transport molt usat i ben valorat, i de segur que l’increment d’oferta induirà que tingui més usuaris. Un nou vell mode: el tramvia L’any 2004 van entrar en servei els tramvies del Baix Llobregat i del Besòs. Trambaix i Trambesòs han tingut una acceptació creixent, com es veu en la taula adjunta. S’hi observa que el creixement dels viatges és superior al ritme de creixement d’oferta. A més del traçat inaugurat l’any 2004, s’ha perllongat la línia T-3 del Tram- Aquesta proposta reformula l’antic disseny de la L12, i té un horitzó d’execució situat a l’any 2015. Nombre de viatgers (milions) 354 Balanç Pla de Govern FGC Esplugues de Ll. Barcelona Cornellà de Ll. L’Hospitalet de Ll. Garantir l’adaptació per a les Persones amb Mobilitat Reduïda de la xarxa de Metro i FGC Aquesta ha estat una prioritat en la línia del que la llei d’accessibilitat determinava. S’ha desenvolupat un pla per millorar els accessos i eliminar les barreres arquitectòniques a les estacions de Metro, que està suposant una important inversió, que superarà els 100 M€. Malgrat el que preveu aquesta llei, tot i que no estaran totes les obres d’adaptació acabades, sí que, almenys, estarà iniciat el procés en totes elles. Cal tenir en compte la diﬁcultat de remodelar estacions antigues i en funcionament, pel seu elevat cost i la seva complexitat tècnica. 2004 2005 1,2 5,9 10,2 FMB Trambesòs 0,3 0,4 1,8 2,8 En construcció adjudicades Adaptades o licitades L’el·liminació de les barreres arquitectòniques es un procès iniciat a totes les estacions de metro Evolució percentatge d’estacions adaptades a persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de FGC i metro Estat d’adaptació d’estacions de metro i ferrocarril 2005 PLA DE GOVERN 2004-2007 L9 St. Joan Despí Aeroport del Prat 0,8 PdG C4 El Prat de Ll. 2004 • Perllongar la L3 de metro des de Zona Universitària ﬁns a Sant Feliu de Llobregat (212,52 M€). • Crear el metro del Delta del Llobregat, des de Cornellà ﬁns a Castelldefels, integrat a Rodalies (657,27 M€). • Perllongar la L1 del metro des de Bellvitge ﬁns a Sant Boi. • Perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu. L5 Castelldefels Trambaix Un nou projecte per al transport públic al Baix Llobregat Com a projecte de gran transcendència, cal incloure igualment l’acord amb els alcaldes de les principals ciutats del Baix Llobregat per al nou disseny de la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, en el qual es planteja: C1 Gava 2005 baix ﬁns a Sant Just Desvern i s’ha aprovat la continuació del traçat que arribarà ﬁns al nucli de Sant Feliu del Llobregat. També s’inaugurarà durant la tardor el ramal del Trambesòs que transcorre per la Gran Via. L3 Viladecans St. Boi de Ll. Font: Transmet Xifres. ATM Cotxes*km (milions) Sant Feliu de Ll. L1 Noves En projecte Total % estacions estacions adaptades 48 52 21 7 128 38% L1 8 15 7 0 30 27% L2 17 0 0 1 18 94% L3 6 16 2 2 26 23% L4 6 8 8 0 22 27% L5 6 13 4 4 27 22% L11 5 0 0 0 5 100% FGC 50 15 5 2 72 69% L6 5 2 2 0 9 56% L7 1 2 1 0 4 25% L8 7 3 0 1 11 64% Metro Vallès 15 0 2 1 18 83% Metro Baix Ll. 22 8 0 0 30 73% Total 98 67 26 9 200 49% 49,0 45,9 43,8 2003 2004 2005 Facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials El darrer dels objectius d’aquest àmbit era facilitar l’accés dels treballadors als polígons industrials. Aquesta actuació, que forma part de l’Acord per la competitivitat signat amb els agents socials i econòmics, era una necessitat ateses les xifres d’accidentalitat de treballadors in itinere en el seu cotxe particular, i la manca d’alternatives de transport col·lectiu. Les línies d’actuació Balanç Pla de Govern 355 �són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans ﬁns als polígons i la redacció i l’execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells polígons en què es consideri necessari. Cal dir que ﬁnalment es doblarà el nombre d’iniciatives que preveia el Pacte per a la competitivitat. En el marc del pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials, s’han realitzat o s’estan realitzant 42 actuacions que afecten més de 70 municipis i 165 polígons industrials amb més de 5.000 empreses i 195.000 treballadors localitzats. Les xifres d’empreses i treballadors es refereixen, només, a aquells polígons en els quals disposem de pla de mobilitat, és a dir, s’ha fet treball de camp. El conjunt d’actuacions afecta més empreses i més treballadors, però no disposem de dades ﬁables. Les diverses actuacions que es porten a terme s’estructuren de la forma següent: Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat i amb l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Realització Pla Serveis Realització serveis Núm. serveis Municipis Polígons Rubí Zona sud i Castellbisbal Realitzat i aprovat RubíCastellbisbal SÍ 1 2 9 Montmeló, Montornès i Parets del Vallès Realitzat i aprovat MontmelóMontornésParets del Vallès SÍ Riudellots de la Selva Realitzat i aprovat Girona-SaltRiudellots de la Selva SÍ 1 3 1 Granollers Realitzat i aprovat Polígons de Granollers Ultimant preparatius posada en marxa 2 1 10 2 Realitzat i aprovat Polígons de Palau Solità i de Polinyà Ultimant preparatius posada en marxa 1 Zona Franca ZAL - Polígon Pratenc En realització PratMercabarnaPratenc-ZAL Pendent concurs EMT 1 2 4 Polígons de Quatre Camins En realització Polígons de Quatre Camins Ultimant preparatius posada en marxa 2 5 13 Polígons de Terrassa Licitat o adjudicat Polígons Can Parellada i Colom de Terrassa En servei Rubí -Terrassa En estudi FGC-Polígons 2 1 2 Baix Vallès: Mollet, la Llagosta, Martorelles, St. Fost Realitzat i aprovat Polígons de Mollet, Martorelles i Sant Fost Ultimant preparatius posada en marxa 2 Aeroport del Prat Licitat o adjudicat Aeroport de Barcelona Ultimant preparatius posada en marxa 1 Polígons de l'Anoia Pla de Serveis Comarcal En estudi PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2 12 Palau SolitàPlegamans i Polinyà 15 356 Balanç Pla de Govern 3 4 1 8 6 1 8 8 32 74 Actuacions realitzades sota un Pla de mobilitat sense l'establiment de serveis de transport públic Àmbit d'actuació Municipis Polígons En realització 1 15 L'Hospitalet. Polígon Pedrosa Realitzat i aprovat 1 2 Sabadell, Sant Quirze En realització 2 8 Castellbisbal - St. Andreu de la Barca Licitat o adjudicat 1 8 Constantí i Riu Clar (Polígons Licitat o adjudicat 2 4 Licitat o adjudicat 1 2 Costa Daurada Licitat o adjudicat 3 3 Alt Penedès En realització Cardedeu - Llinars Licitat o adjudicat 2 La Garriga, l'Ametlla, Figaró Aprovat 3 12 Baix Llobregat - Polígon el Pla En realització 1 1 Polígon Agro Reus En realització 1 1 Polígon Santiga En realització COMP 1 18 57 Vilanova i la Geltrú Realització Pla de Tarragona i Constantí) Polígon Sta. Maria (Valls) i Polígon Repsol de Constantí Establiment de serveis de transport públic (sense Pla de mobilitat) Àmbit d'actuació Serveis Realització serveis Vilamalla Figueres-polígons Manresa. Polígon Bufalvent Núm. serveis Municipis Polígons SÍ 1 1 1 Manresa-Bufalvent SÍ 1 1 1 Castellgalí Manresa-Rocafort-Sant Vicenç de Castellet SÍ 1 1 Polígon Politger St. Jaume de Llierca Sant Jaume de Llierca (bus transversal de la Garrotxa es perllonga ﬁns al polígon) SÍ 1 1 1 Figueres - Vilamalla Figueres - Sta. Llogaia - Vilamalla SÍ 1 2 2 Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (bus llançadora a l'estació d’FGC) SÍ 1 2 1 Polígons de Vic Vic-Manlleu i Roda-Vic SÍ 2 1 2 La Sènia Tortosa-La Sènia i Amposta-La Sènia SÍ 2 1 1 Viladecavalls - Terrassa Viladecavalls-Terrassa SÍ 1 1 2 Polígons del Segre i Camí dels Frares (Lleida) Polígons del Segre i Camí dels Frares a Lleida SÍ 1 1 2 Moja, Vilafranca, Olèrdola Moja, Vilafranca i Olèrdola SÍ 1 2 13 14 13 Balanç Pla de Govern 357 �Actuacions en estudi Àmbit d'actuació Serveis Municipis Polígons Girona, Aeroport Martorell En estudi 1 1 En estudi 3 3 Montgat, Vilassar de Mar i Mataró En estudi 3 5 Rubí, Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès Sta Perpètua - la Llagosta Servei que uneix les poblacions amb l'Hospital General de Terrassa En estudi 2 COMP 1 8 Zona Franca: Colt Telecom Perllongament línia "9" d'EMT ﬁns a la zona de l'empresa COMP COMP Sentmenat Castellar del Vallès Total Servei que uneix ambdues poblacions i els seus P.I. 2 4 12 21 Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Punt de partida La costa catalana (780 km) disposa de 47 ports de pes diferent. D’una part, destaquen els ports de Barcelona i Tarragona, com a centres de transport marítim importants del Mediterrani i d’altra banda, es disposa d’una sèrie de ports majoritàriament pesquers i esportius, entre els quals destaquen els de Palamós, Vilanova i Sant Carles, que també tenen activitat comercial. El Govern de la Generalitat és conscient de les diferències de necessitats entre els uns, grans ports industrials, i els altres, ports esportius i pesquers que realitzen una tasca de vertebració del territori i desenvolupament de l’economia local. Balanç Durant la legislatura s’han dut a terme les principals tasques vinculades a la nova visió de la mobilitat. Així mateix s’ha reforçat de manera molt signiﬁcativa el ﬁnançament del transport públic, en línia amb l’objectiu d’incrementar molt signiﬁcativament el nombre d’usuaris arreu de Catalunya. S’han iniciat igualment programes innovadors, com el dels carrils bus de penetració a la Regió metropolitana de Barcelona, l’accessibilitat dels treballadors als polígons industrials, el pas de la bicicleta a mode de transport interurbà o el car-sharing. També s’ha destinat una inversió important de diners per aconseguir tenir adaptades les estacions del Metro i d’FGC per a les persones amb mobilitat reduïda. S’han anat constituint progressivament els Consorcis Territorials de la Mobilitat que es plantejaven crear i dotar en aquesta legislatura. Estan en marxa el del Camp de Tarragona i el de l’àrea de Lleida, s’ha aprovat la constitució del consorci de l’àrea de Girona i s’han iniciat els estudis per analitzar la possibilitat de constituir-ne un a l’àrea del Bages. 1 Impulsar els ports de Barcelona i Tarragona com a motors logístics i econòmics de Catalunya 2 Augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva prioritzant l’ampliació de ports enfront de les noves construccions 3 Potenciar el sector de creuers 4 Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges 5 Integrar els ports en el seu entorn urbà i millorar-los ambientalment 6 Facilitar les condicions comercials i millorar l’eﬁciència als ports pesquers 7 Potenciar la capacitació de nous mercats com l’Àsia o l’Amèrica del Sud i el transport marítim de curta distància des dels ports comercials Amb aquests elements, que en molts casos suposen rellevants passes endavant, s’estima que aquest objectiu del Pla de Govern 2004-2007 és un objectiu en vies d’assolir-se. Desenvolupament de l’Acció del Govern Cal assenyalar que del conjunt de ports de Catalunya, la Generalitat de Catalunya té les competències exclusives de tots ells a excepció dels de Barcelona i del de Tarragona, on n’assumeix el nomenament del president. L’evolució del sector ha estat força favorable, tal com mostren les dades següents. 358 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 359 �Evolució del transport de mercaderies als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Mercaderies (milers de tones) Port de Barcelona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 29.805 31.469 32.608 34.775 39.321 43.837 %var Port de Tarragona 6,9 5,6 3,6 6,6 13,1 11,5 27.530 26.919 29.828 29.041 29.641 30.992 %var Ports de la Generalitat 9,6 -2,2 10,8 -2,6 2,1 4,6 2.732 2.805 2.501 2.572 5.415 3.813 %var Catalunya -6,7 2,7 -10,8 2,8 110,5 -29,6 60.067 61.193 64.937 66.387 74.376 78.641 %var Port de València 7,4 1,9 6,1 2,2 12,0 5,7 25.423 28.479 32.553 35.757 37.757 40.493 %var Port d’Algesires 7,5 12,0 14,3 9,8 5,6 7,2 44.054 49.043 51.822 57.449 61.304 63.317 %var Espanya 4,1 11,3 5,7 323.036 333.033 349.729 %var % Catalunya / Espanya 6,7 3,3 367.239 396.971 10,9 426.267 6,4 3,1 5,0 5,0 8,1 7,4 18,6 18,4 18,6 18,1 18,7 18,4 1.387.570 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493 2.070.726 Sector comercial El tràﬁc comercial de mercaderies té un pes cada vegada més important. Només el port de Barcelona representa un 1,07% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya. D’una altra banda, es preveu un increment anual del 4% ﬁns al 2015. Durant el 2005, el conjunt de ports comercials i industrials situats a Catalunya va manipular més de 78 milions de tones de mercaderies, gairebé 4.300 més que al 2004. Pel que fa al transport de passatgers, el port de Barcelona va registrar un moviment de més de dos milions de persones, un 12,2% més que al 2004. Tarragona, per la seva part, va superar els 5.000 passatgers, que suposa un augment de prop del 44%. En aquest període el tràﬁc de mercaderies i passatgers als ports catalans no ha deixat d’augmentar notablement. Evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona (milers de tones) 43.837 39.321 29.805 31.469 32.608 2001 2002 34.775 Contenidors (TEUS) Port de Barcelona %var Port de Tarragona %var Catalunya %var 12,4 1,7 3,6 13,1 16,0 8,0 44.853 39.064 53.088 57.018 17.405 8.978 12,9 -12,9 35,9 7,4 -69,5 -48,4 1.432.423 1.450.118 1.514.320 1.709.384 1.933.898 2.079.704 12,4 Port de València %var 13,1 7,5 1.324.933 1.506.051 1.798.669 2.002.793 2.141.862 2.427.803 16,9 Port d’Algesires 1,2 6,9 13,4 3.179.614 9,2 Espanya 6,1 19,4 12,9 2.027.778 2.151.770 2.238.857 2.515.908 2.937.381 %var 13,7 4,4 4,0 11,3 12,4 16,8 % Catalunya / Espanya 7,0 11,4 10,1 10,9 10,7 20,9 19,8 18,6 19,0 19,4 18,8 Evolució del trànsit de passatgers als ports catalans Font: Port de Barcelona, Port de Tarragona, Ports de la Generalitat i Ministeri de Foment Nombre de passatgers Port de Barcelona %var Port de Tarragona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 1.443.060 1.690.515 1.869.967 1.968.193 2.208.330 3,4 1,3 17,1 10,6 5,3 12,2 1.910 889 5.737 1.977 3.780 5.441 %var -2,9 -53,5 545,3 -65,5 91,2 43,9 Ports de la Generalitat 923 3.715 5.441 247 6.022 1.279 16,7 302,5 46,5 -95,5 2.338,1 -78,8 1.427.454 1.447.664 1.701.693 1.872.191 1.977.995 2.215.050 %var Catalunya %var Port de València %var Port d’Algesires %var 3,4 1,4 17,5 10,0 5,7 12,0 263.628 274.096 314.354 295.125 300.548 327.372 30,0 4,0 14,7 -6,1 1,8 8,9 4.257.934 4.358.374 4.486.492 4.549.709 4.623.274 4.827.545 1,6 4,4 4,7 Espanya 2,4 2,9 1,4 18.259.023 18.329.232 19.096.800 20.077.039 22.252.638 22.402.164 %var 6,3 0,4 4,2 5,1 10,8 0,7 % Catalunya / Espanya 7,8 7,9 8,9 9,3 8,9 9,9 PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2005 1.049.230 1.021.405 2003 2004 834.659 576.942 2000 1.424.621 2004 1.224.575 8,2 8,7 2003 Evolució del trànsit de creueristes al Port de Barcelona 6.841.136 7.321.987 8.157.488 8.985.277 9.968.913 11.034.160 %var 360 Balanç Pla de Govern 2000 652.800 2001 2002 2005 Els objectius: nous mercats i augment dels creuers • Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversiﬁcant la seva activitat • Captar nous tràﬁcs de mercaderies i recerca de nous mercats • Crear un nou marc tarifari per al tràﬁc marítim de curta distància i impulsar noves línies amb base en algun dels ports catalans • Millorar els accessos terrestres als ports • Impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales Les actuacions Potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona. De les actuacions que s’han dut a terme per impulsar els dos grans ports catalans, Barcelona i Tarragona, cal destacar les següents: (el denominador Balanç Pla de Govern 361 �comú de les quals és que garanteixen un creixement sostingut dels principals ports catalans) Les diferents amenaces que pesaven sobre el Port de Barcelona van esvaint-se a mesura que la seva ampliació progressa i la seva accessibilitat a llarg termini es deﬁneix. • El Pla d’accessibilitat ferroviària i viària al port de Barcelona, que juntament amb l’anunci d’informació pública fet pel Govern central el maig d’enguany de l’estudi informatiu dels accessos al port de Barcelona, es converteixen en dues notícies que en materialitzar-se garantiran l’eﬁcàcia i la viabilitat de les noves terminals i el funcionament global d’aquesta infraestructura, arribant a la fase ﬁnal d’ampliació del port. • L’adjudicació de la nova terminal de contenidors al Moll Prat, la primera de l’aplicació sud del port. Es tracta d’una superfície de 93 ha, amb capacitat per moure ﬁns a 2,5 milions de contenidors anuals, i començarà a operar l’any 2008, un any i mig abans del que es preveia inicialment. Els adjudicataris, TerCat i Hutchinson Group (primer operador mundial de terminals de contenidors), formen una molt interessant aliança catalano-multinacional, que permetrà consolidar els tràﬁcs locals i alhora potenciar la presència competitiva del Port de Barcelona en el seu “foreland” (zona d’inﬂuència llunyana) incloent el sud-est asiàtic. Amb aquesta terminal, el Port podria assolir una xifra de 4,5 milions de contenidors l’any 2013. Cal recordar que el tràﬁc de contenidors és el més rendible per a un port. • El conveni signat entre l’Autoritat Portuària, FGC i SEAT, per adaptar la línia ferroviària Anoia-Llobregat d’FGC al transport de vehicles des de la factoria d’aquesta empresa a Martorell ﬁns al Port, fet destacable per la gran importància econòmica que la indústria automobilística té al port i pel fet que ajuda a descongestionar la xarxa viària. • Ampliacions al port de Barcelona de la zona d’emmagatzematge per a vehicles: la nova àrea ocupa 92.000 metres quadrats repartits en quatre plantes i amb una capacitat de 5.500 vehicles. • D’una altra banda, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha anunciat la intenció de fer créixer el port de Tarragona en 120 ha sobre les 625 ha actuals. • El conveni signat l’any 2005 entre el Govern i l’APT, dotat de 30.000 € de pressupost, per a la redacció d’un pla director ferroviari del port de Tarragona La Redacció del Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2006 que representarà unes inversions de 105,7 M€ per a l’optimització de les instal·lacions portuàries i la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també ha dotat, en el marc d’aquest Pla, 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions. Així mateix, la tramesa a informació pública del nou Pla de ports 2006-2015 marca un horitzó ambiciós per a un Pla a deu anys que fa una aposta ferma per un sistema portuari que de manera conjunta vol acostar-se molt als 100 milions de tones de càrrega. És un pla amb compromisos d’inversió port a port, i on la preocupació pel creixement es fa amb criteris de sostenibilitat i reequilibri. Les principals obres dutes a terme per Ports de la Generalitat durant el període 2004-2006 van ser: Es garanteixen inversions a tots els ports catalans, sota el plantejament estratègic de creixement equilibrat. 362 Balanç Pla de Govern • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs al col·lector de llevant, la remodelació de les instal·lacions pesqueres, la urbanització del vial del moll de Baix a mar, l’ordenació dels accessos, aparcament i xarxa contraincendis de la dàrsena pesquera del port. • Al port de Mataró: Ampliació de la nau de vendes. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 • Al port d’Arenys de Mar: Ordenació de la zona d’atracament de la dàrsena pesquera. • Al port de l’Escala: Obres al moll adossat al dic del port i dragatge amb enderroc d’escull dins la dàrsena. • Al port de Palamós: Remodelació de la Llotja. • Al port de Sant Feliu de Guíxols: Reforç del dic de recer. • Al port de Blanes: Treballs de prolongació de la passarel·la de pesca. • Al port de Sant Carles de la Ràpita: Les obres del passeig marítim, el dragatge del canal d’entrada, primera fase de construcció del passeig marítim i els pantalans ﬂotants. Així mateix, es troben en execució les obres següents: • Al port de Vilanova i la Geltrú: Treballs d’urbanització del dic de recer. • Al port d’Arenys de Mar: Treballs al col·lector d’aigües residuals al moll de ribera. • Al port de Palamós: La prolongació del moll comercial. • Al port de Cambrils: Segona fase de treballs al moll de ribera. Cal destacar, també, la inauguració del port esportiu de Roses i la presentació dels ports de Badalona i Calafell. Les actuacions del Pla d’inversions de ports s’emmarca en la millora prevista per els sectors pesquer i esportiu. Sector pesquer La ﬂota d’embarcacions de pesca es compon de vaixells que utilitzen tècniques d’arts menors, d’encerclament i d’arrossegament. En els darrers anys hi ha hagut una lleugera baixada de les captures, però amb una pujada dels preus mitjans a llotja amb oscil·lacions. Els objectius: impulsar la comercialització i millorar les instal·lacions 90.000 Tones 130.000 75.000 Milers d’euros 125.000 60.000 120.000 45.000 115.000 30.000 110.000 15.000 105.000 100.000 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 • Millora dels sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris • Optimització de les dàrsenes pesqueres • Suport a les polítiques de promoció del sector Les actuacions Entre les actuacions que s’impulsaran amb el Pla de ports, recollides en la seva major part al Pla d’inversions de ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora de les instal·lacions al suport pesquer per un import superior als 10,3 M€. Balanç Pla de Govern 363 �Sector esportiu Catalunya compta amb 47 dàrsenes esportives i una oferta de 48.500 places, de les quals 28.641 són amarradors. Quant a la distribució territorial del total de les places, 23.240 es troben a les comarques gironines, 13.143 a Barcelona i 12.094 a Tarragona. En els darrers vint anys l’increment ha estat superior al 100%. Els objectius: reequilibri territorial i optimització de l’espai • • • • Distribució més equilibrada del litoral Reconversió de l’oferta per acollir eslores de 12 a 15 metres. Potenciació de l’accés al mar d’embarcacions petites (rampes de varada) Potenciació d’instal·lacions de baix impacte ambiental (de temporada i en sec) • Impuls de la pràctica popular de la nàutica • Professionalització de la gestió dels ports i les dàrsenes esportives L’ampliació d’amarratges garanteix una distribució de la oferta equilibrada territorialment Les actuacions A Catalunya hi ha 50.500 embarcacions amb un augment anual mitjà de 400. El Pla de ports preveu un creixement d’amarratges de l’1,1% anual ﬁns al 2015. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible amb la preservació del litoral, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 nous amarradors ﬁns a aquesta data. D’aquests, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. Actualment, l’oferta d’amarradors es troba molt concentrada a les comarques del nord. Amb l’horitzó 2015 la nova oferta es pretén localitzar en les comarques del sud com a mesura d’equilibri. Destaquen les ampliacions següents: Roda de Barà, l’Ampolla o Tarragona. Una actuació prioritària és la reordenació de les dàrsenes de molts dels ports existents per optimitzar espais i absorbir la tendència a un creixement de l’eslora de les embarcacions esportives. A banda de l’ampliació dels ports esportius, es proposen altres opcions per a la creació de 2.726 noves places, com ara marines sequeres, zones de fondeig controlades o places d’avarada. Balanç Cal assenyalar en primer lloc que l’actuació del Govern ha estat adequada per assolir l’objectiu d’enfortir els ports de Barcelona i Tarragona en el seu posicionament com a nodes logístics clau a la Mediterrània. També s’han fet avenços importants en la millora de les infraestructures d’accés ferroviari. Pel que fa als ports de la Generalitat, s’ha intensiﬁcat la inversió en millores adreçades a la modernització del sector pesquer, esportiu i comercial i, sobretot, al conjunt d’actuacions mediambientals i de millora d’integració. Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de Promoció de noves rutes aèries Punt de partida Un dels objectius de vital importància en el Pla de Govern era la qüestió de la distribució ﬁnal de competències en matèria d’aeroports entre l’Estat i la Generalitat, així com actuar per tal de dinamitzar la xarxa d’aeroports a Catalunya i promocionar noves rutes aèries. Amb les actuacions dutes a terme i projectades s’està consolidant una xarxa d’aeroports que comprèn els aeroports de Barcelona, amb vocació de Hub aeroportuari, Girona i Tarragona–Reus, el nou aeroport de Lleida (Alguaire) i un conjunt d’aeròdroms distribuïts arreu del país (Cerdanya, Òdena...). Desenvolupament de l’Acció del Govern Els aeroports catalans són ja l’any 2006 el 19% en termes de passatgers del total espanyol (eren el 16,3% l’any 2003). Cal indicar que l’activitat institucional s’ha centrat a treballar per la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat en el nou EAC. Aquesta tasca, recolzada per totes les forces polítiques catalanes, no ha pogut concloure del tot favorablement, ja que les competències incloses abastaran tota la xarxa aeroportuària catalana, llevat del cos de l’aeroport del Prat, considerat d’interès general, que de moment continuarà essent gestionat exclusivament per l’Estat. L’aeroport del Prat L’aeroport de Barcelona, igual que la resta d’aeroports catalans, ha continuat amb el creixement iniciat l’any 2004 tant pel que fa al trànsit de passatgers com pel que fa a moviment de mercaderies. Evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona (milions) 26,9 19,4 20,5 21,2 2001 2002 22,5 24,4 És per això que es pot considerar, que en l’àmbit de polítiques portuàries, l’acció del Govern es pot considerar com un objectiu assolit, tot i que evidentment en el futur proper caldrà seguir invertint i millorant dia a dia la gestió d’aquestes instal·lacions. 2000 364 Balanç Pla de Govern PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 2003 2004 2005 Balanç Pla de Govern 365 �Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions) Font: Direcció General d’Aviació Civil (Ministeri de Foment) Evolució del tràﬁc de mercaderies a l’aeroport de Barcelona (tones) 90.239 87.309 76.966 75.217 81.908 70.116 Milions de passatgers 2000 2001 2002 2003 2004 Barcelona 19,4 20,5 21,2 22,5 24,4 26,9 11,3 %var 13% 6% 3% 6% 8% 11% 12% 0,6 0,6 0,5 1,4 2,9 3,5 1,3 %var 3% -4% -11% 167% 106% 20% 6% Reus 0,7 0,7 0,8 0,8 1,1 1,4 0,4 %var 11% 7% 3% 11% 35% 20% 10% %var 2001 2002 2003 2004 2005 Espanya %var Per primer cop s’ha fet promoció comercial activa de l’aeroport del Prat, que ha permès conexions directes amb Xina, Xile, Colòmbia, Perú i noves línies als Estats Units Les noves rutes inaugurades de l’aeroport de Barcelona el projecten estratègicament com a pont cap al sud-est asiàtic 366 Balanç Pla de Govern Durant el 2005, l’aeroport de Barcelona va ser dels que va presentar una taxa de creixement més signiﬁcativa respecte a l’any anterior d’entre els aeroports europeus amb més trànsit, per davant d’aeroports com els de Madrid, Munic o París. De fet, es va situar el primer en l’increment del trànsit de passatgers total, i ja és el novè aeroport d’Europa per aquest concepte. L’any 2005 el trànsit de passatgers va ser de gairebé 27 milions i el de càrrega més de 90.000 tones. Si es mantenen aquestes tendències és clar que el creixement es mantindrà a l’alça. Val a dir que en valors absoluts, les xifres de càrrega aèria encara tenen molt marge de millora. Una de les causes del creixement continu del trànsit de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha estat la tasca desenvolupada pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA). Constituït a principis de 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Aena, la seva activitat es concentra en dues estratègies: establir-se com a òrgan de contacte i de promoció de l’aeroport de Barcelona amb les companyies aèries, fent de pont entre les institucions catalanes, i donar suport a l’establiment de noves rutes intercontinentals, a més de mantenir les actuals. Les seves línies de treball consisteixen a elaborar estudis de mercat per identiﬁcar rutes interessants i realitzar accions de promoció per aconseguir que s’estableixin. Amb aquestes premisses, els resultats obtinguts han estat del tot satisfactoris. Al llarg de l’any 2005 es va aconseguir connectar l’aeroport de Barcelona amb països com la Xina, els Estats Units, Xile, Colòmbia i el Perú. Enguany s’han inaugurat noves rutes, com la de Barcelona a Singapur, fent que l’aeroport del Prat es posicioni com un enclavament estratègic per esdevenir un pont cap al sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Zelanda (sud-est pacíﬁc). Una altra ruta inaugurada aquest 2006 ha estat Barcelona-Tallin (Estònia) i Barcelona– Bogotà (Colòmbia). Una altra de les causes de la trajectòria ascendent de l’aeroport ha estat la inauguració de la tercera pista (actuació realitzada pel Ministeri de Foment), que ha permès incrementar el nombre d’operacions per hora, i que es veurà encara millorada amb la inauguració de la nova terminal. S’ha de fer esment també que Barcelona, per la seva posició com un dels primers destins turístics internacionals, ha induït un gran creixement de vols de baix cost, amb especial rellevància de la companyia de capital català Vueling o Easy Jet, que s’han consolidat en aquest mercat. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 *2006 Girona Catalunya 2000 2005 % Catalunya / Espanya 21 22 22 25 28 32 13 13% 6% 3% 10% 15% 12% 11% 138,6 142,7 141,2 151,7 163,9 179,0 70,2 9% 3% -1% 7% 8% 9% 8% 15% 15% 16% 16% 17% 18% 19% * Dades acumulades de gener a maig Tràﬁc de mercaderies a l’aeroport del Prat (en tones) Font: DG d’Aviació Civil *Dades acumulades de gener a maig Tones Barcelona %var Madrid-Varajas %var Espanya %var 2000 2001 2002 2003 2004 2005 *2006 87.309 76.966 75.217 70.116 81.908 90.239 36.773 1% -12% -2% -7% 17% 10% -1% 305.499 294.692 295.291 304.386 337.050 328.105 127.798 8% -4% 0% 3% 11% -3% -7% 607.520 577.031 574.066 576.835 629,396 610,145 232,818 4% -5% -1% 0% 9% -3% -8% Els aeroports de Girona i Reus Però més enllà de la centralitat i la importància de l’aeroport de Barcelona per al conjunt del país, cal destacar el desenvolupament dels altres aeroports del territori. L’aeroport de Girona–Costa brava s’ha consolidat internacionalment i ha presentat un espectacular creixement. El trànsit de passatgers s’ha multiplicat per 5 des de l’any 2000 i ha passat de poc més de mig milió de passatgers a més de tres milions i mig l’any 2005. Tot indica que el creixement en aquest àmbit continuarà progressant positivament. Per a aquest desenvolupament ha estat important l’acord al qual es va arribar entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines per al foment de rutes aèries i l’establiment de Girona com a base de companyies aeronàutiques de baix cost. Així mateix, s’ha constituït l’Associació per a la Promoció del Desenvolupament de les Comarques Gironines, que té com a ﬁnalitat bàsica la promoció dels vols regulars de l’aeroport de Girona i la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar i AENA per regular i ordenar la circulació en els accessos de l’aeroport. S’ha millorat el principal problema de creixement d’aquest aeroport, com era l’aparcament de vehicles. Igualment, s’ha fet possible que l’aeroport tingués un Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), pel qual es controlen sanitàriament productes frescs. Aquest fet obre unes oportunitats de mercat que poden fer multiplicar el moviment de mercaderies. Balanç Pla de Govern 367 �Evolució del trànsit de passatgers als aeroports de Girona i Reus Balanç Girona Reus 3,5 2,9 1,4 0,7 0,6 2000 Girona i Reus van dotant-se les infraestructures que els permeten desenvolupar el seu nou potencial de creixement. Amb les actuacions dutes a terme i les projectades, en un futur no gaire llunyà qualsevol ciutadà de Catalunya estarà a menys de dues hores en cotxe per accedir a un aeroport, amb els avantatges que aquest fet implica. 368 Balanç Pla de Govern 0,7 0,6 2001 0,8 0,5 2002 0,8 2003 1,1 2004 1,4 2005 Pel que fa a l’aeroport de Reus, l’any 2005 va inaugurar una nova terminal d’arribades, infraestructura que li era del tot necessària i que ha estat cabdal per al seu progressiu creixement. El 2004 va superar per primera vegada el milió de passatgers, xifra que va continuar creixent l’any 2005 ﬁns a assolir 1,4 milions. Els projectes d’estacions de ferrocarril amb l’ample de via europeu prop d’aquests dos aeroports seran de segur el catalitzador d’una nova fase de creixement a mig i llarg termini. Ho són també les connexions amb transport públic amb els seus sistemes urbans més propers, mitjançant per exemple el futur TramCamp. Alguaire i els nous aeroports al territori Cal fer especial incidència en aquesta legislatura, de l’impuls al futur aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta infraestructura aportarà a les terres de Ponent una projecció ﬁns ara inexistent i es convertirà en la primera construcció d’un aeroport per part de la Generalitat. Es va resoldre en primer lloc el debat sobre la seva ubicació, veritable moment desllorigador del projecte. En el transcurs de l’any 2005 es va aprovar el Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport, que delimita l’espai i legitima la reserva de sòl per garantir la seva ubicació i, en paral·lel, està a punt de ser aprovat el seu Pla director. L’aeroport d’Alguaire compta amb una inversió prevista de 42,5 M€ i l’objectiu d’assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals. A més de connectar internacionalment les comarques de Ponent, la nova infraestructura aeroportuària dinamitzarà l’entorn socioeconòmic de la zona. Finalment, pel que fa a la promoció a la xarxa d’aeroports a Catalunya cal ressaltar l’aprovació recent dels plans directors dels aeròdroms d’IgualadaConca d’Òdena i de la Cerdanya, que tenen com a objectiu delimitar les instal·lacions actuals i considerar possibles ampliacions. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 La xarxa d’aeroports s’amplia i es potencien els existents, alhora que la promoció de noves rutes aèries ha estat un èxit. D’aquesta manera, l’aeroport de Barcelona ha inaugurat la tercera pista i s’ha mantingut en una posició capdavantera a Europa mentre que la resta d’aeroports del Principat s’han mantingut en creixement constant i en alguns casos espectacular com és el cas del de Girona. Les tasques dutes a terme pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) ha comportat l’establiment de noves rutes intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, que l’han convertit en un dels deu aeroports europeus amb més trànsit. Destaca també l’aprovació de l’emplaçament de l’aeroport de Lleida, a Alguaire, que serà el primer construït per la Generalitat. Pel que fa a un dels subobjectius més rellevants expressats al Pla de Govern, l’aprovació de les ﬁgures legals que fessin possible la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, les converses i avenços realitzats són notables, i malgrat que no s’hagi pogut incloure aquesta competència en el nou Estatut, s’espera tancar aquesta legislatura havent-se resolt el traspàs de Girona, Reus i Sabadell i sent molt propera la constitució d’un consorci de gestió per al Prat. Per tot el que s’ha exposat, tot i que era un objectiu especialment ambiciós i el temps per desenvolupar-lo ha estat només de tres anys, s’estima que aquest és un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 369 �Una nova política territorial i ambiental Infraestructures 4.6.6 Crear estructures logístiques com a factor de competitivitat Punt de partida S’ha demostrat que les zones d’activitat logística, integrades i amb serveis especíﬁcs, són un èxit que beneﬁcien tant el territori com les empreses que en fan ús. És per aquest motiu que, davant el repte de consolidar Catalunya com a porta logística d’entrada al sud d’Europa, el Govern es va ﬁxar els següents objectius per a aquesta legislatura: 1 Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. 2 Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). 3 Crear una xarxa d’aparcaments per a camions, i una altra d’aparcaments per a mercaderies perilloses. 4 Iniciar o completar totes les centrals que els grans eixos de transport i àmbits de població requereixen. 5 Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona. Estratègic de CIMALSA per al període 2005-2008, dotat amb 118,5 M€. Val a dir que els processos de comercialització d’aquestes CIM són francament positius. Amb el desenvolupament de les Centrals Integrades de Mercaderies (CIM) al Vallès, Lleida, Camp de Tarragona i les comarques de Girona, totes les demarcació compten amb una plataforma logística d’iniciativa pública. La potenciació logística sobre l’Eix Transversal respon a la voluntat política de potenciar la Catalunya interior que es va encetar amb la construcció de l’Eix Transversal viari i que continua amb el seu projecte de desdoblament i la construcció de l’Eix transversal ferroviari. Unint les poblacions de Cervera, Igualada, Manresa i Vic, es desenvoluparà un nou eix entre Girona i Lleida que promourà el desenvolupament de les comarques interiors de Catalunya sense sobrecarregar el corredor mediterrani. S’ha promogut ja en aquesta legislatura el concurs per a la constitució de LOGIS Bages, la plataforma logística de la Catalunya Central que, connectant amb les dels àmbits de Lleida i Girona, contribuirà signiﬁcativament a fer realitat el nou eix logístic que es dibuixa sobre l’Eix Transversal viari i ferroviari. LOGIS Bages se situa a Sallent, punt d’encreuament de l’Eix Transversal amb l’Eix del Llobregat i amb una superfície de 8,7 ha. Es preveu la creació de 250 llocs de treball i la continuïtat de l’activitat durant un mínim de 50 anys. Ben aviat s’hauran de deﬁnir i iniciar els processos de creació de les plataformes de les Terres de l’Ebre i del Penedès. En el cas de la LOGIS Ebre s’ha signat recentment el conveni per al desenvolupament de la plataforma. Cal subratllar com a pròpia d’aquesta legislatura la creació del nou concepte de plataforma batejat com a LOGIS, i que fa possible que en el mateix polígon logístic s’hi instal·lin activitats industrials lleugeres i serveis complementaris, que a més de facilitar la comercialització de l’espai promogut, assegurant el rendiment de la inversió pública, facilita crear sinergies entre empreses industrials i empreses logístiques. Amb la construcció de noves CIMS i LOGIS, es consoliden les plataformes logístiques com a factor d’ordenació del territori. Desenvolupament de l’Acció del Govern La Generalitat, a través de la seva empresa pública CIMALSA, impulsa plataformes d’iniciativa pública que es consideren estratègiques per al desenvolupament del sistema logístic de Catalunya. A continuació es repassen més en detall les principals actuacions dutes a terme. Inversió de prop de 150 M€ (20042008) per tal de consolidar els dos grans eixos logístics de Catalunya. 370 Balanç Pla de Govern Impulsar un eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior que es recolzi sobre l’Eix Transversal. Des de l’any 1998 funcionava a Catalunya la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Vallès i a partir d’un acord entre l’Ajuntament de Lleida i CIMALSA el maig de l’any 2000 va iniciar-se el projecte de la CIM Lleida, que va començar a funcionar com a tal el 2004. Des d’aquest punt de partida, durant la legislatura present s’ha vist la necessitat d’impulsar unes centrals logístiques interiors, obrint al territori les possibilitats que ﬁns el moment es concentraven tan sols en dos punts. D’aquesta manera, el 2004 CIMALSA va invertir prop de 30 M€ en la millora CIM de Lleida, la promoció de noves Centrals logístiques de la Selva (parc logístic de Girona), el Camp (situada entre Reus i Tarragona), i LOGIS Empordà (situada al Far de l’Empordà), fent possible així que cadascuna d’aquestes quatre capitals catalanes passi a disposar d’una CIM en la seva àrea d’inﬂuència. Així mateix, l’any 2005 el Govern es va aprovar el Pla PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Balanç Pla de Govern 371 �En un futur proper, doncs, entre els equipaments construïts i els que s’estan construint, el repartiment de CIM i LOGIS pel territori serà el que veiem al mapa següent. Repartiment de CIM i LOGIS LOGIS Empordà LOGIS Bages CIM Lleida CIM la Selva CIM Vallès LOGIS Penedés CIM el Camp LOGIS Ebre LOGIS CIM Les CIM són equipaments eﬁcients logísticament i mediambiental. 372 Balanç Pla de Govern Apostar per la intermodalitat en les noves àrees logístiques (carretera, vaixell, ferrocarril). Perseguint aquest objectiu, la CIM de la Selva ja es va pensar i construir tenint en compte la seva particular ubicació en el territori, molt proper a l’aeroport de Girona, desenvolupant un parc d’activitats aeroportuàries i logístiques que pretén oferir serveis complementaris tant a les empreses logístiques instal·lades a la CIM com a les empreses i usuaris de l’aeroport. Respecte d’aquesta CIM, val la pena destacar que aquesta instal·lació compta amb una instal·lació de generació d’electricitat fotovoltaica de 100 KW que es ﬁnançarà a través de la venda de l’energia que produeixi. Es comprova així que les plataformes logísitiques faciliten, entre altres avantatges, que aquest sector tingui millor comportament mediambiental. En aquesta mateixa línia, es preveu la promoció de polítiques concretes destinades a la implantació de terminals ferroviàries. Les terminals ferroviàries són elements fonamentals per augmentar l’eﬁciència del ferrocarril en el transport de mercaderies entre les quals destaquen, per la seva funció estratègica les del port de Barcelona i la de la Llagosta. PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Crear una xarxa d’aparcament per a camions, així com un conjunt d’aparcaments per a mercaderies perilloses Entre les actuacions desenvolupades en aquest àmbit, cal destacar l’acord subscrit a principis del 2005 per ampliar l’aparcament de camions al Polígon industrial “El Segre”, i així mateix l’aparcament que es va inaugurar a Tarragona el juny del 2005 al polígon de Riuclar, amb un cost d’inversió total de 8,6 M€, i que ha suposat una important millora, en general, per al sector logístic del Camp de Tarragona. Promoure actuacions vinculades a la consolidació d’una gran àrea logística intermodal liderada pels ports de Barcelona i Tarragona El sector de la logística a Catalunya no té per únic agent la Generalitat. Tant les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, amb les seves ZAL portuàries que segueixen creixent, com el Consorci de la Zona Franca, com ﬁns i tot operadors privats, s’han sumat en aquests tres anys a l’impuls d’aquest àmbit, que té el seu fonament en els avantatges objectius que comporta tant per al territori com per a la indústria. En aquest sentit, cal destacar dues iniciatives estratègiques del port de Barcelona (APB) com són la compra de terrenys prop de Saragossa i prop de Tolosa per tal de constituir la terminal marítima de Saragossa (tmZ) i la terminal marítima de Tolosa (tmT), consolidant així el “hinterland” del Port de Barcelona i donant sentit pràctic a la nova Euroregíó. A banda d’aquestes actuacions, també cal destacar el nou impuls que s’ha donat a l’Observatori de la Logística de Catalunya, amb l’objectiu que es disposi d’una eina eﬁcaç per conèixer el nivell d’eﬁciència de la logística del país, incloent-hi tots els seus promotors, i per poder analitzar les particularitats i les necessitats logístiques de diversos sectors econòmics per contribuir a la seva competitivitat. Tots els actors de la logística a Catalunya es troben en fase d’expansió Balanç L’evolució i el compliment dels objectius ﬁxats per part de l’Acció de Govern ha estat en general satisfactòria, sobretot tenint en compte els temps de desenvolupament que tenen les infraestructures. En aquests anys, s’ha invertit i s’ha gestionat. Es pot dir que aquest és un àmbit en ple creixement, i que l’excel·lència logística és un projecte ja consolidat en el teixit públic i empresarial de Catalunya, que s’anirà afermant amb el pas dels anys. Tanmateix, cal fer esment que s’ha donat un impuls deﬁnitiu al projecte de LOGIS de l’Ebre, amb la signatura del conveni. Manca avançar el projecte de la LOGIS Penedès. És per això que es pot qualiﬁcar aquest últim objectiu polític del Pla de Govern 2004-2007 com un objectiu en vies d’assolir-se. Balanç Pla de Govern 373 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç del Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Direcció General de Coordinació Interdepartamental Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Govern Acció política Catalunya Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que revisa l'estat de compliment del Pla de Govern que recull el conjunt dels compromisos subscrits amb la ciutadania a l’inici de la legislatura. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1572/0000000736.pdf 0ce91bdad9f54f0633be13bd1ac408bf PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En un lloc tan gran és lògic que hi pugui haver una presó Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Domènech, Xavier Marcè, Marc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Bages Capitals (Ciutats) Vegueries Catalunya Acció política Territoris Infraestructures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7229/202060910_020.jpg 102d44ffaf31e1ad9e57ce13d1391149 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-08-08 Creator An entity primarily responsible for making the resource El Periódico Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Piscines Municipals Montjuïc, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall saludant des del trampolí de les piscines olímpiques Picornell Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Esports Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Description An account of the resource Retrat de Pasqual Maragall saludant des de la plataforma de la Piscina Municipal de Montjuïc, amb la ciutat de Barcelona i el temple de la Sagrada Família al fons Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona Relation A related resource Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.com/es/opinion/20170808/el-catalanismo-de-los-juegos-olimpicos-de-barcelona-92-articulo-enric-truno-6212601" target="_blank" rel="noopener">El catalanismo de los Juegos Olímpicos de Barcelona-92</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7230/202060910_021.jpg 606920d558281f919f77d26cc5ffe0cc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-24 Creator An entity primarily responsible for making the resource Espejo, Antonio Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall rebent al Cobi (1988) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Cobi Alcalde Jocs Olímpics Nominació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, obre la porta del seu despatx a l'Ajuntament al Cobi, la mascota dels Jocs del 1992, que inicia 'regnat' després del final dels Jocs de Seül el 1988. La fotografia titulada 'Passa, Cobi, benvingut', d'Antonio Espejo, publicada el 24 d'octubre del 1988, va rebre el segon premi en l'apartat de Política i Societat de la setena edició de Fotopress. Relation A related resource Notícia al El País/Quadern:  <a href="https://elpais.com/cat/2016/10/17/album/1476693792_678688.html" target="_blank" rel="noopener"> L’anunci de Barcelona com a ciutat olímpica fa 30 anys</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf 979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg Creator An entity primarily responsible for making the resource Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-03-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Dret Universitats Europa Description An account of the resource Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/7/7202/20260813_023.jpg 2b1037acb7f388477e75b03e8656f23e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01. Activitat personal i familiar Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de les activitats desenvolupades en l'àmbit familiar i personal. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Carnet de Pasqual Maragall de l'escola d'idiomes de la Universitat de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1956-10-15 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Estudis Universitat de Barcelona Idioma Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Família Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg b7313882940d2c55680ac9874c075930 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: un rebelde en el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Alcaldes Barcelona Description An account of the resource Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona. Creator An entity primarily responsible for making the resource Febrés, Xavier, 1949- Rivière, Margarita, 1944-2015 Publisher An entity responsible for making the resource available Plaza & Janés Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg af12276b04fb15d381a97666a21c26a1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España ¿cabemos todos? Creator An entity primarily responsible for making the resource Fernández García, Tomás Laborda, Juan José Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya Divisions administratives i polítiques Nacionalisme Federalisme Catalunya Description An account of the resource Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent; Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Alianza EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7197/20260813_020_a.jpg 93b88f4260cd267108b8b669869f4a16 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7197/20260813_020_c.jpg 0f030a47acf7785219104c0ec0506a36 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7197/20260813_020_b.jpg 1ff9e5d727677a72350f1d504f695164 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall acompanyat amb la seva mare al costat de Maria Canals de Llates Creator An entity primarily responsible for making the resource Foto Estudio Guillén Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mira Azorín, Basilisa (Basi), 1912-1998 Canals de Llates, Maria, 1914-2010 Piano Música Concerts Description An account of the resource Conjunt format per una fotografia i una targeta personal de Maria Canals amb una dedicatòria a la família Maragall. Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7221/202060910_012.jpg a947ede99f6a70f5f0481854a29a33ef Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Creator An entity primarily responsible for making the resource Foto Guerrero Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un míting de campanya al Parc de la Ciutadella (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Candidatura Eleccions Campanya electoral PSC Eleccions locals 1991 Retrats Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa; Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7191/20260813_014.jpg 4280934ad45fb8b2761d1ea534141f67 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-06-16 Creator An entity primarily responsible for making the resource Fotos Moncada Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Poli Dias, campió d'Europa de Boxa a la inauguració del nou Tibidabo Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Diaz, Poli (Policarpio), 1967-1998 Esportistes Esports Boxa Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tibidabo, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1573/0000000737.pdf ad206c9c45a76ee81f67cde3a24b78a9 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall dice que volveremos al 36 si no se aceptan sus teorías Source A related resource from which the described resource is derived La Razón Cadena Ser Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabilondo, Iñaki Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Constitució Territoris Estatut Carod-Rovira, Josep Lluís Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Partido Socialista Obrero Español Catalunya Description An account of the resource Transcripció parcial de l'entrevista al programa "Hoy por hoy" de Cadena Ser. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf 6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2004 SUÏSSA DAVOS 23, 24 i 25 de gener Intervenció del President “The Case for Olympic Truce” Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and Regional Blocs" Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004" BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 de febrer Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries FRANÇA MONTPELLIER I PERPINYÀ 18 i 19 de març Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussilon Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà FRANÇA PARÍS 2 i 3 de maig Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units Trobada Internacional sobre l'organització del territori Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF MARROC RABAT, AGADIR, CASABLANCA, MARRAKESH, TÀNGER 27, 28 i 29 de maig Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs" Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc ( Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne " Trobada amb el wali de Casablanca Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc Trobada amb els empresaris catalans Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca Entrevista amb el wali de Marrakesh Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil ALGÈRIA ALGER 3, 4 i 5 de setembre Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria Trobada amb empresaris catalans a Algèria Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre 1 �Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient XINA I JAPÓ BEIJING, FUZHOU, SHANGHAI, MACAO, TOKIO Del 18 al 23 d’octubre Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Entrevista amb el Ministre de Comerç Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008 Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge Dinar amb touroperadors xinesos Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS) Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes Visita a la fàbrica Relats Insulation Material Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO) Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors Entrevista amb el príncep hereu del Japó Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar Entrevista amb el diari Nikkei Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura BÈLGICA BRUSSEL·LES 17 de novembre Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa" Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa" MÈXIC MÈXIC DF, ZAPOPAN, GUADALAJARA Del 24 al 28 de novembre Visita a l'Orfeó Català a Mèxic Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma Visita al Museu Nacional d'Antropologia Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic Visita al Museu del "Templo Mayor" Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge 2 �Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel" Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad" Visita al Museu d'Art de Zapopan Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL Dinar ofert pel Govern català i per la FIL Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans Acte d'homenatge a l'exili català Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán FRANÇA TOULOUSE 19 de novembre Visita a la seu d'Airbus Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées" 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf 1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2005 BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 i 20 de gener Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris Acte de celebració de l'Any Nou Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea SUÏSSA DAVOS 28 de gener Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now" Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion" URUGUAI MONTEVIDEO 1 i 2 de març Esmorzar amb la delegació de premsa catalana Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur" Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo Ofrena floral al Monument del President Companys ITALIA CIUTAT DEL VATICÀ 8 d’abril Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II TURQUIA ISTAMBUL, ANKARA 14, 15 i 16 d’abril Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities" Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul Visita al Parlament Turc Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre Esmorzar amb la premsa catalana Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs FRANÇA PARÍS 20 d’abril Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors Entrevista amb Jacques Delors BÈLGICA BRUSSEL·LES Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea 1 �26 d’abril FRANÇA PARÍS 13 de maig Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA TEL AVIV, JERUSALEM, RAMALLAH, GAZA, MAR MORT Del 19 al 22 de maig Entrevista amb Simon Peres Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina Visita a l'Ajuntament de Gaza City Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser Visita al camp de refugiats de Jabaliya Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP) Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins FRANÇA NÎMES 27 de maig Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix" PORTUGAL LISBOA 22 i 23 de juny Sopar amb opinadors portuguesos Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal FRANÇA PERPINYÀ 19 de juliol Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès ITALIA NÀPOLS 7 i 8 d’octubre Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa” Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia" Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania BÈLGICA BRUSSEL·LES 16 de novembre Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3 PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2006 MARROC RABAT, CASABLANCA 16 i 17 de gener Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc BÈLGICA BRUSSEL·LES 7 i 8 de febrer Recepció d'Any Nou a Brussel·les Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea FRANÇA TOULOUSE 10 de febrer Dinar dels Presidents de l'Euroregió Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació EUA NOVA YORK 21, 22 i 23 de febrer Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the Barcelona Model to the Catalonia Project" Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007 Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU Recepció amb els membres del Catalan Institute of America Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center. Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica de Nova York a la New York Academy of Sciences Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA Visita a les oficines del COPCA-CIDEM Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència BRASIL SAO FÉLIX DO ARAGUAIA 9 de març Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga 1 �XILE SANTIAGO DE XILE, VALPARAISO, VIÑA DEL MAR 11, 12 i 13 de març Visita a Isla Negra Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet Dinar privat amb Isabel Allende Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials Visita al Centre Català de Santiago de Xile Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile ITALIA ROMA 27 setembre Dinar privat amb Romano Prodi Signatura d'un conveni amb la FAO BÈLGICA BRUSSEL·LES 3 i 4 d’octubre Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa" Esmorzar amb Javier Solana Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA FRANÇA PARÍS 11 d’octubre Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO Dinar amb periodistes i personalitats polítiques Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún Entrevista amb Jacques Delors SENEGAL Del 5 al 9 de novembre de 2006 Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye Dinar amb entitats de Velingara Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal Reunió amb ONG's catalanes a Dakar Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7208/Retrat_de_familia_Maragall_r.pdf 2ef3ab3677c23e20ff9d0a5856f027bd PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource "En Pasqual és la curiositat intel·lectual": retrat familiar de Pasqual Maragall amb Basilisa Mira i Jordi Maragall [article de revista] Creator An entity primarily responsible for making the resource Galceran, Anna, entrevistadora Peyri, Teresa, fotògrafa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-Primavera Type The nature or genre of the resource Reportatge Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall Noble, Jordi, 1911-1999 Mira Azorín, Basilisa (Basi), 1912-1998 Família Infància Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource PDF Description An account of the resource Estrella magazine. Revista de “la Caixa”, publicada a la primavera de 1993. A la secció «Retrat de família», Anna Galceran entrevista Basilisa Mira Azorín i Jordi Maragall Noble, pares de Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona. Sota el títol «En Pasqual és la curiositat intel·lectual», l’article recull els records i les valoracions dels seus progenitors sobre la infància, l’entorn domèstic, la formació i el caràcter de Pasqual Maragall. Inclou dos retrats fotogràfics de Basilisa Mira i Jordi Maragall, amb fotografies de Teresa Peyrí. Les pàgines digitalitzades corresponen a les pàgines 40 a 43 de l’exemplar. Source A related resource from which the described resource is derived Estrella magazine. Revista de “la Caixa” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pis Maragall Mira, al carrer Brusi de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 1993-Primavera EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1578/0000000741.pdf 55cee3096a4a37d4b6b4f2a01df1a69f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall quiere que la CMT y el TDC tengan su sede en Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Garay, Iñaki Orihuel, José Corbera, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Economia Descentralització administrativa Espanya Catalunya Territoris Acció política Telecomunicacions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/582/pasqualmaragallmira.jpg cade393b4e38bef1af4f7c2592b12e4d https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/582/20261005_002.jpg e3bbfed136d45987c3ddf35d823f6e4b https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/582/20261005_003.jpg f9427e6f0261ca0a01f2dc7e2794ce34 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall Mira Subject The topic of the resource Fotografia Mòbil Creator An entity primarily responsible for making the resource García Sicard, Caro Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Blume Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta del llibre: En què es fixa en Pasqual Maragall i Mira? Què recull la càmera del seu mòbil? Quins comentaris en fa? Com combina les fotos a cada pàgina? El punt de vista d'en Pasqual Maragall, el seu dia a dia durant tot un any presentat amb humor, poesia, tendresa i sentit crític. Un retrat-autoretrat sorprenent. Un projecte ideat per Caro Garcia. Relation A related resource Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20101123/54074745352/pasqual-maragall-sigue-mirando-en-el-arts-santa-monica.html" target="_blank" rel="noopener">Pasqual Maragall sigue "mirando" en el Arts Santa Mònica</a> Notícia a Europapress: <a href="https://www.europapress.es/catalunya/noticia-pasqual-maragall-muestra-fotografias-vida-cotidiana-arts-santa-monica-20101123141804.html" target="_blank" rel="noopener">Pasqual Maragall muestra fotografías de su vida cotidiana en el Arts de Santa Mònica</a> Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20101123/exposicion-exhibe-mirada-fotografica-pasqual-594502" target="_blank" rel="noopener">Una exposición exhibe la mirada fotográfica de Pasqual Maragall</a> Notícia al Noticias de Navarra: <a href="https://www.noticiasdenavarra.com/cultura/2010/11/24/muestra-descubre-mirada-fotografica-movil-3424481.html" target="_blank" rel="noopener">Una muestra descubre la mirada fotográfica, móvil en mano, de Pasqual Maragall</a> Notícia al Santa Mònica:<a href="https://www.youtube.com/watch?v=VaSr8ZWnxYI" target="_blank" rel="noopener"><br />Inaguracio de l'exposició Pasqual Maragall Mira</a> Notícia a Antena 3: <a href="https://www.antena3.com/noticias/espana/exposicion-fotografias-captadas-pasqual-maragall_2010112357478e486584a8f86269da9e.html" target="_blank" rel="noopener">Exposición de fotografías captadas por Pasqual Maragall</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/2010/11/24/catalunya/1290564440_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Pasqual Maragall mira al mundo con su móvil</a> Notícia a Toni Catany Fundació: <a href="https://fundaciotonicatany.cat/es/texto-expositivo/pasqual-maragall-i-mira-biografia/" target="_blank" rel="noopener">La captura del tiempo Fotografías de Pasqual Maragall Mira</a> Description An account of the resource La primera fotografia reprodueix la coberta del llibre que recull l'obra fotogràfica de Pasqual Maragall, mentre que les dues restants corresponen al targetó d'invitació de l'exposició presentada al centre d'art Arts Santa Mònica EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/647/Promos_19640115_n22_SocialismoAleman_PM_JGD.pdf 10c507bf4138c3eda3e457037326d6c9 PDF Text Text SOCIALISMO ALEMAN: 100 ANOS En este número: ~" ) ,', 1iIJI!,¡ii.&, " • _ _'. , ,' Barcelona enero 1964 «El proletariado alemán, totalmente atomizado, sin Número 11 con~ ciencia de clase, y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable. se siente a gusto dentro del neocapi· talismo,}) Vea sumario en la página tres ~ �EDITORIAL INFORMACION SUMARIO Mantener la línea intelectual e informativa de una revista obliga a sus reda<;tores a una continruf, EDITORIAL pág. 3 » S » 9 » 11 LAS COMUNIDADES EUROPEAS. por Jaume Soler , » 12 NOTICIAS. » 18 Economía catalana: EL RIPOLLES, Giral . por Eugeni NOTICIAS . . Economia española: NOTICIAS . . . . Economía internacional: _ ..•. Hombres e Ideas: SOCIALISMO ALEMAN: 100 AJ\JOS, por Pascual Mara~ gal! y José Garcfa~Durán. . » 23 » 35 » 45 Tema: VALORAClON DE LA PUBLICIDAD, por AntoniJ Pérez. . . Crítica de libros LA REPUBLlCA MODERNA de P. Mendes France. . . atención. De hecho hasta detrás de la más insignificante noticia de actualidad se esconde un juicio de valor que puede ser inter. pretado de mu.y diversas maneras. Detrás de un artículo de Ion. do hay muchas veces infinidad de criterios que pueden ser explicitados más o menos. Es decir. el trabajo de la redacción ha de ser no incurrir en desviaciones en el camino que nos trazamos al ini. ciar esta segunda etapa, camino que ha de ser recorrido con la ma· yor profundidad posible. Pero esto es sólo una parte de la tarea. La Revista no se confec. ciona para un grupo cerrado. La Revista ha de afrontar con UU(t periodicidad determinada el jui~ cio de los lectores. Y son ellos los que a la larga han de determinar hasta qué punto las metas que nos propusimos se van consiguiendo, y sobre todo han de dar su apoyo, o negarlo en su caso, a la línea en sí. Una revista que no consiga en un plazo más o menos largo hacer recíproco el circuito Revfst~lec~ tores, es decir crear una contr(l~ corriente Lectores-revista, es a la larga una revista a medias, pues no utiliza una posibilidad de diá· logo individual que en circunstancias normales tiene que ser útil para las dos partes. El apoyo que representa para la redacción este circuito cerrado de ideas es notable. Por una parte se logra un indicio de interesar al público. Por otra se posibilita contar con bases objetivas sobre el juicio de los lectores. A 1 fin y al cabo vender una revista es como vender cualquier otro producto: hay que encontrarle un mercado y adaptarse a las exigencias de éste, no de forma pasiva sino in,.. tentando modelarlas hacia deter- minadas actitudes o preferencias. Para esto lo primero que interesa es conocer las reacciones del comprador al hacerse con el producto. Desde el inicio de la segunda etapa de la Revista se han recibido algunas cartas, pero no las suficientes como para iniciar una sección especial para publicarlas. A pesar de no ser aún posible su publicidad, sí han sido útiles para modificar algunos aspectos de nuestra idea inicial, sobre todo en lo que se refiere a la presentación. Si este primer contacto con el lector ha sido fructífero, estamos seguros que cualquier generalizll~ ción ha de serlo aun más. En este sentido eremos que serí(t intere~ santísimo que los lectores decidieran aportar así su colaboracíón al mantenimiento de la línea intelectual de la revista no dejando que el grupo de redactores re(dicen solos una tarea que lo primero que necesita es un contacto dírecto e intenso con nnas realidades que muchos de nuestros Ic('tores, por circunstancias prole.fjio~ nales O personales, tien(,tL. �-------------------_. SOCIALISMO ALEMAN: 100 AÑOS por Pascual Maragall LOS ORIGENES ( 1800-1863) '~A principios del siglo XIX Alc~ Inania era una nación socialmente retrasada en dos centurias res~ peeto de Inglaterra y Franeia, y empohrecida por la guerra de los Treinta AHos. La población Hgra· ría representaba las tres cuartas partes del total de hahitantes·; y el gremio, aunque en franco declive, seguía siendo la institución social dominante". Hahía una pu· jante industria textil en Sajonia. De ]807 a 1815 (tras la invasión napoleónica) se daha libertad a los campesinos abolición de la s<~rvidnmhre "", se proclamaha la igualdad de derechos ele judíos y católicos, se estahlecía la libertad industri,l1, También se eoncedían refonnas políticas aunque "las dases semifeudales reprimían el rnovimicnto republicano", La ver~ dadera revolución industrial dehe situarse en Alemania., su primera fnse, de 1830 a 1840: en 1834 se eonstituyó la Federación Adl.lanew l'll AlenuuUl, en 1835 empieza a funeioll,ll' h primera línea de ferrocanil (Nurell1berg~Fiirth)'; en 184,7 se inauguraban en Renania los primerús hornos de coque. Iha ap,u'eciendo el proletariado~ y en 1839 se promulgaba la prhne" ea 1cy para su pl'otecóón, aunque se cumpJióIHllY poco: ~~sc prohi" hía el empleo en lninas y molinos de mineral de los niño~ rnenOT0S de :nueve años; los muchachos que -no hubieran cumplido los dieón sé:L,:, nfíos haTÍan una jOl'nada~ todo lo más de diez horas 1l , En 1848~ el afio de las revueltas francesas~, 01 (1(: la caída de :&r,ette:tlúch~ tras .la r{~ce~\¡ón de 1847, se producía ]a xcvolnció'il o que si lograha 1.11.2" lHura:c un pai"Lnnento y un gohier-, n,,) hurl,(IJ(~:~ (Carnphansen y Han·, j pronto cedió anle los nülitarC's (cond~ de Branclchurgo y Mantellffel). 1850-1860 es otra década de fuerte industl'ia1izadón: aparecen las grandes zonas induslriales de SiJesia y cI RuIn, las primeras concentraciones, de empresas; la alt¿¡ burguesía tiene representantes conoeidísimos: ('1 ministro von I-Icydt, Mevissen o SClllann) ,_ Karl Marx .Ffanscmann, Krupp, Borsig". Se cll1piezan a especificar organizaeiúnes políticas: el partido con·· servador, r·eprcsentante de Jos inteJ:ese.s de ]0.'3 terratenientes; e] b:óeral, de :la gnm burgnesía indu,strial\ el progresista, d·e la e1ase Inedia y peqllcfia hurguesía; eJ caló!t:co de hase social diversa. Entl'G todo ese sistema ele presiones iha a moverse el hábil Bismal'ck (1862) '; representante del nliJitm'ismo prusLmo y de 105 de .. s·eos expansio~:dstas del cap:ita1i.'3mo alenlán, Ji>n ese mareo iha a na(;(->t\ iudependizá:ndose dcIparlido progresista, e:l ])arti.do soda h y José García-Durán lista alemán~ recogiendo la tradición de las asociaciones obreras disueltas en 1854· y de los pensa~ dores socialistas. ¿ Cuáles eran esas asociaciones obrcra!:;? ¿, Qué era el socialismo a lcmán en la época de Marx: hasta la creaeión del partido socia. Jista en 1863? \VElTLING 11808.1871) un sas· tre 1 de Magdebl1rgo, que conoció a los socialistas utópicos franceses y expuso un pensamiento semejante al del ruSO Tchernyehefski atisbando la dialéctica materialista, fue el primer socialista alemán conocid"O. Fundó en Suiza la ':Li~ ga de los justicieros~~ (Bund del' Gel'ec!Lten) y 1<1 revista "'La nueva gelH~raeión '1 (Die junge Generalion) ~ y publicó varios libros explicando .los deseos de los eamlmisl.as ("Las garantías de la Armonía:y la Libert((d~\ y "La Hu" manülad corno es y cómo debiera 8e r ") y folletos. Trabajan con él, Augusto Bccker, tamhién corresponsal del HRheinische ZcittllH!:;~ de :Marx, Alhrecht- llamado ..'¡,J profeta" - y Sehastián Sei1cJ.'. En 1842 ~mos hurgueses de Colonia fundahan el "RheúU:sdll~ Zeitung~' (1842-.1.84.3)~. creado par'a contrarrestar la influencia de la prensa conservadora, CA HLOS .MAHX sería su direetor~ y en ese puesto tomó contacto con la::; id('a:", socialistas "1'1'1 masa lrahajadol'<l qn·e se asfixiaha {~n la." f:íhric'l.'; n'" nanW3; los li.beJ'aJ(~s <lv(lll~;lIl(),~ se asomaban con avi.lez IOlln:, l.),; dias él 1as cohlnllNI~: del !!l'ri()¡J¡. co~'; lVJarx {fui.<;o qll(' In pudic,.wti entender los Ohl'(,l"Oii. l':n Ig¡:~ _;" prohibía su puldicil('i/lll . .\ POI 'o después :rv[arx .';(' c,\:p;l¡ri;l!¡,l: ('0 naCÍa en Pm'is y L(Hldr{',:. :1 11)·; ,;(). c:iaIistas francc~;(".'" y 1<111.''-1'1.: v ~'~il' pezaha su v¡(b de j¡¡1l'I"I'!Il:¡j co-.nsph''fldor ¡1l¡(Tn;l(·¡1m~l¡. V(lIV,~1'J¡l. ;1 /\]¡'j¡~inli:¡ pOi' tii! ('jl'l �21 SOClALIS;UO ALEtl1t\N y el ''"Sistema de derechos aclquin:en que se. nota la influencia de !'-ll amigo Rodbertus partidario de nna especie d·e socialismo de Estadl). Gran parte de su vida la dedic/l a la defensa en 36 vista.,; de la C(lusa sobre sus derechos d{~ propiedad) cuidado d{'. sus hijo;:;. de la cOl:Hh.s-a de Hatzfeld., abandonada pül' su esposo ~."" .. aristócrata alemán·Al fin se ganó el pleito y la condesa dedicó gran parte de Sll fortuna a financiar al naciente partido. Sus prilneros 01'~anizadores, el cigarrero Fritzchc o el zapatero V 3.hltcich, Dammer, habían escrito a Lassal1e (entonces famosísim-o por su comentario a] "Ma.nifiesto c0ll1unis{;(ll1 en que ''"delineaba UH prograllla obrero socialista cOlllpll)to'l) para qw~ aceptase la dil'.." cción del gl'llpO. ElIde mayo de 1863 aparecía la carta ahierta de Lnssallc '-'-{~n (1I1(~ dedal'aha que los ohreros dehían lomar pade en la polític:.l con independencia del partido progresísta'\ y afirmaha que el m-ovimiento obrero debía '--recabar del Estado ayuda cconómiea en forma de suhvenciones". El 23 de mayo de 1863 6e fundaba, tras asam.hleas olneras realizadas por toda Alemania., la '-Asociación General de 'l'rahajadores Alemado~'\ Friedrich Engels lo t ¡,empo tm 1848, para C'-o1abo~ ral' eH la revolución; fuc muan· ('e~, cuando apareció el "Nene Hhl'inisc!ze Zei.tung" (184,8·49), qlle fue Utlil llamada al socialismo ('ntr(~ las masas revolucionarias. Sin cmhargo, pese a las famosas hll{'.lgas d(~ kj<:;dores de Silesia en ¡8.-:1/L no puede hahlarse d{'. tll1 mOVImiento propiamente 'Ohn~ro y ol'~'nnizad(). Los obreros luchan ju;~to a los progresistas. Stephan Bom. UlH) de los colahorad'Ores del ".Selle Hhdnische", creó en Ult8 la "Fraternidad obrera" lA rlwiter'verbrüderung) , quc llegó a los 10.000 miembros y organizó Gn 184·8 el primer cOl;grcso ohn'ro de Alemania. El mismo ailo lo:;. tipógrafos de RCl'lín organizan Hna huelga que oh tiene au· mentos de salarios del 25 %; tamhién se crea el prhner sindicato I1¿tcional, la "Federa.cíón IVacional de lmpresores~'. Pero, ~-después del colapso del movimiento revo1ucional'.lo de 1848 no huho duran .. le <-dgún tiempo posibilidad algu· Ha de un movimiento socialista activo:, no había escüscz de filó" so:fos; poro [¡penas existia 1111 nlOvimic:nto organizado de la clase Ohl'CTH con el que huhiesen podi" do reJacionm:sc en easo de desea-l'lo)'. FEIUJINAND LASSALLE (1825Jg64) \ rm judío de Bl'eslau\ iha a ser el prindpal creador del pard.· de' ohrero Dle:mfi~o. De L-nn:Uia ric;), e~tndió derecho y pro.uto apm:e~ eia en los grupos hegelianos, escri·, hi<:~ndü sn ó'fleráclilo el Oscllro\: (Allgemeine Deulsche Arbei· ler'verein) , con Lassalle como pr('~ 5id-ente pür cinco ail0s. Su pensamiento, expuesto tnn sólo en disClll'i30S y foUetoo ---" nun~ ca empezó el libro de economía política que siempre prometía .__._\ difería l'llucho d·el de i\Lux, aunqn-e éste le luvo mucha simpatía al principio. Si criticaha las cooperativas de Schulze~Delitzsch IJ'0rque ~·nada podía hacer que afcctase a la ,explotación general (le la clase obr8ra?\, su ~(,ley de bronce de lo~ '3a1arios~\ se apoyaba sohre lodo en teorías sobre la po· hlación y croja que la lucha sindical tampOlo podia conseguir mcj'Oras para los ohreros, puntos alU.hos -en que 1\-1 Hl'X no estaba de aen.erdo. Ademá3 su visión del de·· rocho, quc~ daha gran importancia al '''Volksgcist,'" (alma del puehlo)., y su co'ncepto hegeliano del '~Staatsreüht'; le impedían ver al Estado como un instrumento de c1ase: "si los lraba'jadol'es conse· guían obtencr el de~recho al volo., podrían. s,in dificl'dtad convertir <:d .Estado en uu iustrnHlButo pnl'n SllS {'¡iJes~:, Su oposici6:n H los n:.~ovj H.lientos hurgneses que no p-odíal1 llÜS ver la aSOCIaClOll obr(~ra y que te~ mían cualquier intervención del Estado) le hizo entrar en el juego de Bismarelc, parece qw~ negando a ("¡omin en consideración la posibilidad de una alianza entre la monarquía prusiana y los ohre· rüs contra la burguesía", F'uü Bi~ marck quk~n aeeedió al sufragi-o para todos los varon{'~ con tal de pod·er oponerse a las demandas del partido progresista. "Bin duda, el zorro prus·iano despertó en el romántico e incauto Lassal1e ilusiones exeesi\'as"~, Pero LassaIIe moría muy joven, a los 39 auos, en un dudo con un joven junker al que una amada Sftya hahía preferido. LA FORMACION DEL PARTIDO. LA ILEGALIDAD (1863-91) "Bismal'ck engaña a todos. Para defenderse de Jos progresistas se apoyarú en los conservad'Orcs y entrará en tratos con los obrero;. Desarmará a los eatólicos con el I.Hlxí liD de los liberales. Obtendrá la cohhoración de los católicoscontra los ohreros y los 1ihcrales~'. l1 F. Lassalle Su labor fue llevar addante los intereses de los [~randes industriales y terratenien.. .tc(.;. Los pr.hneros interesados en la unificación ale .. malHt~ en la ex.pansióu, en frenar n los socialistas; los segundos en los ú.l.t:imo$ pU.UI'08. La prinlera l¡"¡rea del c<t'fJ.ciller :f-rw convene-er ¡¡ la corte prusiana del interés de .\;1 unidad nlemana. Una h"üalln. 1<0· niggditz (1866); al dar ti r';'lF¡;¡ �PItOMOS-- 25 la victoria sohre A.ustria en la guerra para dirimir el conflicto de Sehlcswig~Holstein" eliminaba d principal ohstáculo a esa uni~ dad, Se constituyó entonces la Federación de. los' Estados del 1101'" te~ y los del .'Sur (Bavicl'a\ 'ViiI.'" temhcrg, Baden) aceptaban una alianza defensiva con Prusia. Las dceeiones para el Parlamento constituyente del norte dieron siele pnestos a los representantes de los tr0s partidos socialistas del mornento. Estos se iban a encon" trar muy pronto ante el dilema de la guerra franco-prusiana 0870). El triunfo alemán llevaba a la constitución del Reich con el título de Káiser para Guillerlllo 1, y la anexión de Alsaeia y Lorcna. Este éxito llevaha a una nueva década de dcsarl'OIIo importante hajo un cierto proteccionÍ8mo e importantes gastos militares; "los artículos que fabricaha la indus" tria alemana invadían los mercados lllundiales\ se acre di tahan y triunfaban". La principal barrera para la p'Olítica militar del canci w ller iban a ser precisamente los socialistas, y de ahí su lucha por conseguir las leyes de excepción <:ontra el grupo (1879). LassalIc había designado su su" (' (' s o r BERNHARD BECKEH (lg26~J882), pero éste ehoeó tanto con la condesa yon Hatzfeld que quería dirigir el partido, como con sus compañeros que no esta" han displwstos a permitirle eI empleo de los métodos- autocráticos de Lassalle. Al destituirle de la jefatura cid partido, se retiró del mismo, JOHANN B, VON SCHWEITZER (1833-1875) fue elegido con algunas reticencias por sus antecedentes aristócratas y católi(''OS y su inmoralid,ad\ pero didgi~ ría el partido hasta 1871. Sin el11~ hurgo, la unidad estaha resquebrajada: la condesa de Hatzfelcl se elio de baja con algunos parti" darios lassalli.anos y creo Un grrl" po independiente que duró poco; por otro lad'o, un nuevo centro de interés iba a centrarse en 'WIL~ HEL.(\;[ LIEBKNECHT (18261900) Y AUGUST BEBEL (18401913). El primero había vuelto a Alem~rnia en 1862 easi eomo en" viado de Marx para oponerse H LassalIe, había entrado en contacto con Behel, que por en1'oncos era un joven :liheral progresísta de LIS "Sociedades de educa.ción oh"era.~\ y tl'as convencerle; nadó d.e la 'GSoc-icdad"~' Iocal el c'J?¡¡rtido enemigo, con sn papel creciente en el parlamento (en 1877, 12 diw putados), de los presupuestos miw litares de Bismarck. En 1878, aproveeha'lldo dos atentados en Berlín contra el Kái.ser, el canci· ller acusaba a los socialistas y COllM seguía por fin en el parlamento las leyes de excepción que ponían al partido y sus publicaciones fue~ 1'3 de la ley. El (,(,Social-den1ócl'a t:a.'\ órgauú del partido, pasaba a ser una revista clandestina y el grupo se radicalizaba y se dejaha A. Bebel de resahios lassallianos; además no perdía importancia, en Ias elecciones de 1884, cons,eguía 24 pues w tos; Bis'l1larck tenía que conceder Popnlar Sajón" (Siichsiche Vol1~s~ algunas leyes sociales. partei) , que recogiendo a ]a iz w Al morir Guillermo 1 (1888), quiel'da del grupD de Schweitzcl' tomó el poder del Reieh Guillerconstituiría el "Partido socialista mo II, partidario de ganarse al obrero" (8oziali-stisc1w Arbeiterpartei) en el congreso de Eiscnach proletariado sin los socialistaS', la suerte de Bismarck y sus leyes de (1869). En las elceeioncs de 1867, excepción estaba echada: en 1890 cuatro de los siete diputados sose- derogahan; el nuevo Káiser cialistas eran del partido sajón. convocaba la Conferencia InterAl iniciarse la guerra franconacional de Berlín - iniciativa prusiana el desconcierto del sociasuiza - "para adoptar acuerdos lismo europeo era enorme; pero los hechos precipitados y la posi- sohre las condici'Únes de vida de ción de la I Internacional afirman- los trabajadores':' y los socialistas do qne la guerra era defensiva consegnían 35 puestoS' en el por parte alcmana, hizo que el Reichstag. Los 42 periódicos socia~ problema de la partieipación no listas de 1878 eran ahora 60, se fuera tan grave CDll10 en 1914,. La contaha con un millón más de vcrdadera cuestión apareció cuan~ electores; "Nene Zdt'" la revista do liberales y progresistas propu" d'Octrinal fundada por Kautsky sieron la anexión de Alsacia y Lo~ (1883), eontaha con 2.500 suscriproCna; Licbkcncht y BeheI se oPU- tores. El resultado de Jia ilegalidad siero11 al Bismarck triunfante y fueron condenados a dos años de hahía sido la radicalización del partido, que ahora se definía marcárceL Entre tanto, en parte por in- xista. La 'expresión de este cambio fluencia d·e la COlUmune, en parte fue el congreso y programa de p-or la evolución de la política Erfurt (1891)" cuyos comentarios interior, el canciller dejaba de in- por Kautsky se hicieron clmatentar atraerse el apoyo socialista, nnal del marxismo más conocido En 1871 se dest.ituía a Schweitzer, por toda Europa. En el programa, ocupando su pucsto HASENCLE- tras los apartados en que se dew VEB.. Liebknecht, cada vez más jaha en claro el apartamiento de moderarlo, entraha en conversacio" toda postura l-assalliana se decía: nes con la "Asociación de traha- "No se puede realizar el paso de jadores". El programa de Cotha los medios de producción a la pro" piedad colectiva, sin consegu,il' el (1875) tenia un tono hastante lassalliano y era el l'esuItado d.e unas pode:r político", "Esto era una concesiones estratégicas por la ne.. afirmación c1ara~ a la manera mar~ eesidad ele la unión. En su crítica xista~ de la necesidad de una tU;" a este programa :Marx hablaba por ción política. Pero tambiún era prim-era "lez ele la '~elictadul'a re.. amhigua; porque no decía si la 'I-"oIucionaria del pro1.etariado~'. acción política de los olH'¡~ro.'; ha·· Pese a esas cúticHs el programa hía de ser revolucionaria () pada" se aceptó con ligeras 1l10dificacio~ mentada o si de los dos tipos ti nes; ereándose el "Partido socia.. la vez, ni cómo habían dl~ ¡'rdadonarse las dos. Pero lodo d ]ista obrero e1.e Alemania'? (80zia·· listiche IÍrbeiterpartei Deulsch-~ tono del Hu,evo programil ,'ra el de un partido con un ideal sUciafane!) ~ rcnión de las dos ramas. Este grupo iba a .'3e:r e1 principal lista hacia el cual C'.(~ jHoponíil w �26 -- SOCIALIS!lto AU;MÁN avanzar por medio de amplia,,; rc~ formas, realizadas mediante una actuación constitucional; y así fue de hecho como se. desarrolló el partido!'. Esta comprohación, sin embargo, ya entra en la descrip,. ción de ot):a época del socialismo alemán; en este momento Engc1s afirmaba que eJ partido alemán y sus dos millones de electores ~ran "la masa más nUll:leros·a y compacta! la fuerza de choque decisiva del ejército proletario internacional'!. LA CONTROVERSIA REVISIONISTA. LA GUERRA Y LA REVOLUCION (1891-1918) Dentro de la generaclOll traglca de la socialdemocracia alemana l " , d os "1 pue d en d IStlngmrse o ·as " : en la primera figuran Kautsky y Bernstein, la segunda, que entra en acción inmediatamente des~ pués, casi al mismo tiempo, pero más joven y que no llegará a 1920, está formada por 'Kad Liebkneeht, Rosa Luxemburgo! Leo J ogiches, G u s t a v Landaller,... muertos todos violentamente entre enero y marzo de 1919. ¿Pero quién estaba en el poder en este momento, lnarzo de 19.19? COffi" partían la cancillería Phi 1 i P Scheidemann y Kurt Ebert, dos socialdemócratas de la misma segunda "ola'\ la qne protagonizó la re.volución y la contrarrevolu~ ción, la República de W cimar y el fin de Ulla época del socialismo europeo a manos del creciente fascismo. Y todo desde las filas de un mismo partido~ escindido vio~ lentamente en el último momento. Ciertamente, antes de esta rup· tura que llegaría hasta las últimas consecuencias, un hecho había de" mostrado hasta qué punto era re" lativa y convencional la unidad del partido: la controversia sobre la esencia y los Jímit<% del capi, talismo? lo que se ha lhmado con· troversia revisionista. La polémi.. ca, levantad·a por Bel'n&tein y sos' tenida desde el bando ortodoxo por :Kautsky tenía ante todo una gl:an í1l1P?~·tan.ci.a teóric.a, p~l'o ~e. lila tamblen 8)11 duela UUphCHClO'ücs prácticas\ políticas, i:nc1u.80 de táctica POl:ítÍet"L Sin exnbargü la socialdemocTaeia mantrrvo h ruJi·· dad fornw1. Bel'nstein, derrotado en prinCIpIO dentro del particlo~ no fue expulsado. Su revisionismo ej·ercería una influencia decisiva en la orientación futura de la ma· yol'Ía social demóerata, 'Ü sea en el ah,·mdono doctrinal progresivo de la teoría marxista~ como tal teorla! años después de la renun· cia fáctica -'" de hecho ._-- a la revolneíón socialista. E D U A H D BERN5TEIN, (1850-1932) fue du, rante ba.stante tiempo -amigo ínti~ roo y colaborador de Engcls~ y com~ es natural, marxista Ql·todoxo. Sus contactos con la socialde~ mocl'acia se l'elllontaban a 1880., cuando, a los 30 años! después de doce de trabajar en un hanco l pasó a secretario pai'ticular de nn mecenas del partido, Karl Hoch· berg. Al año siguiente la pl'omul~ gación de las leyes antisocialistas le obligó a huir a Suiza~ donde dirigió El Socia-l~Dem-ócra.ta.. Allí colahoró con Kautsky (otro fugitivo)., y su periódico., el Neue Zeit (Tiempo Nnevo), En 1888 Bel'nstein y Kautsky tuvieron que marcharse a Londres; el gohierno suizo había tenido que ceder a las presiones germanas. El Neue Zeü sig'"uió puhlicándose en Londres. Bernstein, de todos modos, seguía trahajando pOi' sn eucnta., en calidad de corresponsal de otro pe~ riódieo socialdemócrata, el V 01'wiirts (Adelante), .Estos años en Inglaterra fueron también, para Berllstein, años de estrecha colahoración con Enge1s. La ortodoxia del judío berlinés parccía incucstionablc. Colahoró entonces l con Ellgels y con K-auts~ ky en la preparación del nuevo programa del partido para el Con~ gre.so de Erfurt. Durante este período influyeron notablemente cn él los Fabianos y el Partido ,Laborista Independiente -~ grupo con el que Enge1s simpatizaha abiertamente contr·a la opinión de la Federación Social~Delllócrata, de "confcsión" marxista. Pero a la muerte de Engels, Berl1stein em· pezó a revisar públicamente. la doctrina ortodoxa l es decir., el mal'xismo~ que desde Erfurt? era la .línea oficiEll de la socialdemo· cracia alemana. Y lo hizo precio samente desde las páginas elel Neue Zeit de Kautsky. Esto ocu" rria en 1896. Bernstein seg;uía vi" viendo en Londres, y seguiría a11i hasta 1901. En 1889, después de las primeras C(mSUl'as, recogió su serie de artículos de dos años au . tes en el Nene Zeit, los amplió y E. Bernstein publicó todo en forma de libro. El título de ,esta biblia del l·evi~ sionislno era "Presupuestos del socialisl1w y ta-reas de la Soeia.l~ democracia"; y el título inglés, ll1uy ilustrativo! Evoluúo1!ary Socialism. El Evolu.t.íonnry Socialism de Bernsteill fuc, como rcconoció Kautsky, el primer éxito sensa~ don al de la literatura socialdemócrata. ¿, Cahe atribuirlo al inte~ rés, un poco morboso~ que siem~ pre producen las ''"conversiones''? Esta es en todo caso la interpl'ütaeión de UlllChos marxist.as. ¿ Có~ lllO no iba a interesar al público lector - público burgués- -.. la obra de un socialista si e~sa obra venía a quitarle fulminante al SD" cialisillo? El miedo de la hurgue" sÍa y la traición de Bel'nstein! piensan los marxistas! son dos cos-as que van juntas (qu~- se explican mutuamente) y que hay que condenar conjuntamente. Paul M. Sweezy se rcfiere, al hacCl' la crítica de Bernstein! a ese "temor a la violencia!\ al "desdén por la teoría" y a la "lHcOGupación por los detalles prácticos de la vida cotidiana" que hacen de Bernstein "la U'11_titesis (persúnal) de Marx.,l. Pero no es en el terreno de la psicología, sin duela el más- telltador~ donde se ha situado el dehate sobre la significación de Bernstein y de sn obra. Sweezy, como Cole o Seligman (que de los observadores actuales de la polémica son los que tenemos más a mano) ~ se detienen en el examen de las con·, viccion·es y la ideología antes de analizar el cont.enido científico del revisionista herlinés. Sweezy tiene una fra6c qne ,eeha hastante luz sohre el sentido de la "con ver- �PnOMOs .~- 27 sión" de Bernstein: ·(.Donde :l\1al'x hahía sostenido que los hombres aprenden a merecer lo que logran , B, sostenía, por el contrario , que los homhres logran lo que mere" ceno De ahí que B. sustituyera la lucha y la preparación revolncio·· naría por la pCl'srwsión y la edu" oaeión como 1'l1edios para llegar al socialismo ~'. De ah.í, puede aña" dirse~ que el socialismo no fuese, para B.? un acontecimiento más o menos próxllllO, pel'o inc'vitahle, SillO una alternativa posible que la humanidad antes de conseguir, tenía que merecer. Era la ahel'naUva futura y óptimn de una hu" manidad super-civilizada, tan ei· vilizada que estaría en condiciones de escoger, sin más complicación. Para Swcczy ell'evis-ionisl11Ü de B. no es tal revisionismo, sencilla" mente; no revisa a Marx, sino que constituye en realidad un ataque frontal contra él, un intento de des-marxistizar el socialismo. Des~ de luego la plataforma ideológica del intento poco tiene que ver con elmaterÍalismo dialéctico. B. acusaba a l\tIarx de dogmático, de poco científico. "Marx, decía, construyó una poderosa estructu~ ra dcntl·o del marco de un armazón que ya encontró hecho; y en esa cO'IIHlrucción siguió t~st.ricta mente las leyes de .la Rl'quitectUl'H científica siernpre. que u-o choca~ han con las condiciones requeri das pOl' la forma del annazóu 1 pero las descuidaba cuando el al"· mazón no permitía que fuesen observadas". El "armazón" al que se refiere B. estaba constituido 4 por (1) la dialéctica hegeliana y (2) la economía política de Da~ vid Ricardo. Pero si la dialéctica hegeliana? como decía B, no era Jll.ás que una "jerga"? ¿, cuál era la plataforma científica general del edificio marxista? Mejor dicho~ ¿ qué plataforma podía sustituir a la '(.jel·ga~? de Hegel? ;Como ha sC ñalado Cole, B. apeló en esle puntoa Kant y ¡ü r·ealismo cl'Ít.ic-o. Seligman llama "una especie de realIsmo tereo~~ al método que B. ti tilizó y' opuso al '"misticis.mo he~ gcliHno' ? UeaHsmo terco" ernpi·· riSillO l\ la inglesa o neo·kantL'lmo~ el heullo 0.'3 que :s.? a 10 largo de su estanda -en Londl'es~ fue empapándose d-e una confianza total en el progreso lineal y no "violento de l,a hnrruH_d.d~;l y d~ '~ma desean·, flil.nzH tan:dncn l'aebcH-t antf~ enaJ~ ([llicT Woria p.redictí vay cuaJ qUle" l1am;.úla a :la lncha n-;v-ohwíor¡arln, w Los ataqnes de B. a la teoría mm'xista se cent.ral'on, como es lógieo~ en el punto en que ésta, abandonando el análisis dcscJ:ip. tivo? se arriesga a predecir. y predic-c catástrofcf5: la t.eoría del derrumbe o del c-olapso del ca· pitalismo (Zusalllmenlnuchstheo~ rie). La idea del derrumhe auto~ mático., dice n., dehe ser enterrada; no hahrá tal colapso sino, al contrario, una tendencia al mejoramiento, una paulatina suavización de las eris·is y de la lucha de clases. La explicación de estas tend·cucias eslá en el hecho de que existen fenómenos nuevos, que Marx no pudo prever o que en tod-o caso no previó. Por ejemplo: el desarrollo del mercado mundial, la formación de Kartels~ el pedeceíonamieuto del sistema de crédito, etc ... De ahí a negarla posihilidad y la necesidad de la revolucióu pl'Ow letaria hay un paso, que B. dio sin vacilaciones, afirmando el re~ forlllismü como única estrategia víah le para la socialdemocracia, dentro de un sistema económico qne no llevaba trazas de perecer y que, lejos de caminar hacia la miseria y la autodestrucción, se humanizaba progresivamente. La actitud de Bernstein fue ob~ jeto de una repulsa más hien eor~ tés por parte de la dirección del partido, entonees en mauüs de Bebe!. Fu" KARL KAUTSKY, (1854.1938) (n. en Praga, aus· tríaco), el más conocido y más ortodoxo de lor; teóricos marxistas en aquel momento, el encargado de refutar a Berllsteill, (B. llnd das soz/aldem'okratische Program., 1899). Kautsky era el '~expositor" oficial del marxismo dentro de la socialdemocracia. Su ~'Programa de ErfurC fue d.urante años el texto inconmovible del partido. En SllS manos el marxismo había ganad"Ü en rigidez y sistemática, lo cllal, en opinión de Cole~ lo hacia más asequihle y sugestivo para los soeialistasalemanes. Su.':'! intervenciones más discutidas., an" tes de la controversia l'evisi-onista~ estahan relacionadas con la euesllon agraria: contra el infornH~ del comité especial de] partido dedicado a esta clJestión, Kautsky insistia en que la clase campesina d·e pequeños propietarios 110 eJ:a una clase ascendente y J'evolucio· naria (com-o el _proletariado indnst:~'ial~ que lo -el:a por clefin:ic:i.óf:) ~ smo l al c.ontran.o~ nn grnpo sOClal decadente y que tendía a desapa~ recer. El purismo revolucionario de Kautsky, d.e todos modos, cas·a~ ha mal con su talante científieo~ pacifista e incluso moderado. Siempre había mantenido que el capitalismo sucumbiría a raíz de una crisis general interna; pero esto no significaha, en su opinión, que el. paso al socialismo no fuese pacífico e incluso parlamentario? cOnJ-o creyeron casi sin excepción los líderes socialdemócratas. PaTa Kautsky la crisis general no era sino el rev..::r80 de la medalla de la consolidación aplastante de una clase ohrera fuerte y eonsciente, que se apoderaría '!.legalmente'" a través del voto, del poder polí~ lico y económic"Ü. Pero el ataque revisionista, desplegado en su pro" pio terreno, el de la previsión científica, COlupl'ometía gravemell~ te el equilibrio de su postura. No tenía más que dos salidas: o man~ tener hasta el final, probando en lo posible su consistencia cientí~ fica, la teoría del derrumbe~ se~ riamente dañada por el análisis de Bernstein, o bien renunciar a ella y contraatacar en el terreno revolucionario puro - que "no le iba" - basando las posibilidades socialistas, fundamentalmente, en la combatividad del proletariado y en la lucha política directa. Escogió la segunda salida aunque incurría de este modo en una fla~ grante contradicción, no sólo con su actitud anterior (1891, "Pro~ grama de Erfurt") ~ como ha se· íialado S-weezy, sino con su línea de siempre - de antes y des· pués ".'--, la que le llevaría más tarde a reunirse de nuevo con Bernsteill en una de las tres frac~ cÍones en que la gran guerra diw vidió al partido, 0 , más adelante aún, a aceptar el cargo de respon~ sable editorial en el ministerio de asuntos exteriores. En sustancia, la contestación de Kautsky a Bernstein en 1899, llegaba que Marx tuviera llna teoría del dernnnbe; tod·o se lo hahía inventa" do Bernsteiu? incluso el nombre, Zusamm.enbruchstheode. No po" día hahlarse de "gran crisis nnaPI del capitalismo , sino tan sólo de ·'empeoramiento progresivo H • Pexü 10 l'eahnente importante era la (.~flleTza creciente y la madurez del prolct:adado'l, ¿Qué consecuencias estratégicas y tácticas cahría extrEH31' de (;]lo? Era necesario ~'esi:a"i" ,H'mados paTa t.oda evcntualídad\\j tener en cuenta situaciones de cri- �28 - SOCIALISMO AJ,Ei\1..\.N sis y de prosperidad~ evolución posible del sistema y reacción de las cIases dominant.cs~ catástrofes eventuales y desarrollo lento. El l.~gradnallsmo", otro nomhre del reformismo de Bcrnstein, dehía ser rechazado. Pero el revisionismo superó sin grandes dificultades las ban'eTas que le opusieron Kautsky y otros ortodoxos, como CU'1l0V{~ cuyo alegat.o carecía de contenido científico, D COBrad Schmíclt, que des· arrolló la t6'Oría del snhconsumo hasta llegar a conc1usiones que sólo a los 1',evisioni8tas podían h(~ llcficiar. En 1902, K. Kautsky se cucara de nuevo con el problema con 1110tivo de la aparición de la "Teoría e Historia de. las crisis comercia. les en Inglaterra,'" del revisionista ruso Tugan-Baronowski. Kautsky llegó esta vez a un resultado algo más consistente que la difusa concepción del derrumhe. El capitalismo, decíu, marcha hacia un período de depresión crónica. Debe llegar un momento en que sea imposible que los mercados sigan creciendo al mismo ritmo que las fuerzas productivas. En este momento el estado del sistema capitalista serín de superpro. ducción, pero no pasajera sino patológica; únicamente podrían producirse fluctuaeÍ'ones ._-- nunca so' luciones -,~, dentro de {'.stc marco. En último caso~ dc no exist.ir un impedimento estruetural o~ digamos, económico~ al funcionamiento dcl capitalisJ:no, serian las masas las que dirían "basta"~ al for M zarse el límite ele su capacidad de aguante. Esta situación forzosa (zwangslage) es inevitable, añadía Kautsky, 51 el desarrollo capitalista sigue como hasta hoy. El fu. turo del capitalismo sólo p:t'DDlcte cl'isis~ gnel'l'as y catástrofes ("Kxiesen¡ Kricge? K.atastl'ophen?~? las tres '''1<'''). K.autsl.;:y establecía así .la siguiente alternativa teórico . táctica paTa la socia] democracia: () (1) .Hevisionismo ---.., Hefonnismo .....- suav.ización lucha de c1ai3es ".--, rcslaUl'[Ición de 'la dernocTada pe.. qneilo·hul'gue&u$ o (2) .l{ríesen" theOl'if> depresión crónica ._~, 1'0vo]ueión\ o hleu$ depresión Cl'Ó Hica ---', incremento de :la lucha de clases hasta la depresión definiti, va, Pat' él la cOSa estaba clara: '\d muco eamino es In lucha de cJa~ ses y :no eJ grachHdj~)]no Tevjsio" M nif'/ta ~~, V:ii~ttlS b,,:, cosas con pen"pectiva (1914,~ Gran Guerra; 1929, "crack" de Wall Strect; años SO, gran n'i" sis mundial; 1939~ 2." guerra mUil dial)? no es fácil comprender que Ja ~~Krk~Sd1thoorie?~ de 1902 fuese de poca nti1idad~ en aqllel momento, para los SDcialdemócl'atas. Si es cierto que ah rió un período de "estabilización ol'todoxa'? entre sus filas\ el hecho es que la gnc· rra\ doce afios después~ cogió a los socialdemócratas desprcvenidos$ dividiéndolos en tros fracciones y demostrando que los graneles problemas de siempre ._- teóricos y tácticos ~ estahan por resolver. En agosto de 1914 los socialdeM l1lócratas votaron los créditos de guerra y apoyaron al Reichstag. Entre los disidentes, aunque ple~ gados al voto por la disciplina parlamentaria del partido, estaban Bernstein~ K:autsky, el líder de la socialdemocracia Hugo H a a s e \ Rosa Luxemhnrg'O, F'ral1Z Mehring y Karl Liebknecht (hijo de Wilhel111.). De nuevo se impuso la exigencia de unidad que imperaha desde los días de la persecución desencadenada por Bismarck. No se expulsó a nadie. Todos confiahan quc la racha de triunfos electorales iniciada en 1912 continuada hasta el triunfo total y "derno» f:rát.ieo". Excepto el grupo semin m¡¡mlniSla de GUSTAV LAJ\IJAUEH (1870-1910), lanlo revisionistas como minorías de la 0P'O::;ición esperahan ~'el Día". ¿Qué pasaría después de este día? Sohre este punto las opinio~ nes no eran unánimes, ni tall1poco~ hasta 1914, explícitas. La gUCl'l'a puso de maniíiesto las diferencias. La tesis oficial~ que sostenían los socialistas mayoritarios, era la de que el triunf~ paTlamental'io ahsoluto equivalía a la l'evolueión. El partido se orientaha claramente hacia lo que hoy se entiende pOl' súcialdcmocracia. El fracaso bolchevique de 1905 había consolidado la tendene-ia centro.. derecha de la mayoría. Frente a la guerra se adoptó entonces una l'esolución, de compromiso: '''Lo más impol'~ tante es .la gnerra, olviciculOs de 111Onlento la lucha de c1ases~\o La colahol'ución con 18 hurguesía a1e" lllalla exa un hecho. Pero un he.. eho que los internacionalistas no podían aceptm.'o Ka:rl Liebknecht y Bosa ,Luxemburgo ereían llega" do cJ momento de la tan (HseTi.deL huelga genGl"n\ pero sn .fucl'za e:l'<'l. m:ínirna d·cntl'o del partido, ll¡J "un" h,iguo ¡((La P!.\b.'.i8 de -la Hevol1'1" clOn está en peligro!" del socialista francés Hen'é~ la mayoría social demócrata alemana o.ontesta.. ha hatiéndose en retirada: "tan pronto como la guerra se cOllvier~ ta en guerra de conquist.a nos opondremos a dla pOt los medios más violentos~~. Los sodal-istas alüM rnanes quisieton ereel' qne estaban enrolados en una guerra dcfensiva contra el Zar; los franceses luchaban mientras tanto contra -el imperialismo alemán, La Internacional se hundía y con ella el pacifismo de .J aurü',3 (mncrto días ante:;;) ~ de Haa5e~ de Kautsky y de todos los socialist.aii europeos. A f1nale-s de 1915 el grupo internaf:ionalista de LiehM knecht y Rosa Luxemburgo reaccionó con vehemencia a las declaraciones cada vez más helicistas de la lnayoría~ a través de un fo· lleto titulado "La guerra y el pro~ letarúJ(]o" que ins·istÍa en la 11{',cesidad de una lucha ohrera internacional cont.ra los gl'UpOS imperialistas que en cada país c-onclu* C-Ían la guerra, El folleto iba firmado lunius, seudónimo que utilizó HOSA LUXEMBUHGO (18701919) . La vida de esta hehrea nacida en Polonia no está tan ligada a la social dcmocracia alemanaeorno al movimiento socialista europeo en g<:neral. Déhil físicamente, cor* covada, poseía sin emhargo un gran atrao.tivo personal y una {:xtraol'dinaria capacidad intelectual y de acción. A los dieciséis años ya actuaba en las filas del diez· ;nadü partido obrero polaco "Pro~ lctariado". En 1889~ a los diceiM nueve años huye a Suiza para no ser detenida. En Zurich~ donde 1.'C-" sicle como estudiante conoce él Plejanov y colabora con J ogiches. Jogiches tamhién era polaco; has~ ta 1919 vivió con H, 1,,$ fue su amante y en cierta manera su inspil'ad'Ol' intelectual. En 1898~ R. 1,. se Casa con Gustav Liiheck~ rico alemán amigo de b familia. Esto le permitió ]l,¡elOl1¡lJizal.'Sc y residir en Akmani<l, En 1902 lleg;a a 'redactor-jefe (Iel Leipziger Volhs . zeitung, pero pron to choca COll. la eensnr¡'1 y dimite. Dos años des-pués empieza su peregrinación po)' las cárceles alemanas~ acusada esU\ vez de insultar al EmperadoL En 1916 la. útuación era la &i .. 9:uiente: a la cxtren.w izql..lÍcl'd¿¡, Tt :L., el viej-o Franz lVIcbl'i:ng y IZar] L-Iehknecht? -en abierta opo s.-i.dón con la hnea de 1nnlayor:íH. �Pnm105 que seguía prácticamente una politica derechista y de apoyo casi total al gobierno. Entre unos y otros se abría paso un grupo intermedio l más ftwl'te qne el enca· bezado por Liehknccht" y partidario de una paz negoe-iada l no di'; una lucha revolucionaria contra la guerra, En este grupo figuraban Haase~ Kautsky y Bcrnslein. Pata eolIos se hahía producido una d.egradaci6n de la supuesta guerra defen" siva en g·1.lCna agresiva" lo cual hada imposible para la minoría seguir obedeciendo la disciplina del partido" votand'O por los eréditos de guerra. El desafío hizo culminar la crisis del partido social demócrata. En marzo la luayoría decidió excluir a la minoría de la participación en el grupo del par~ tido en el Reichstag. En la Pascua de 1917 los grupos minori tados se lanzal''On a fundar un nuevo partido --_. el Par~ lido Socialdemócrata independiente (USPD) ~-. Casi al mismo tiempo~ en abril de 1917, la extrema izquierda dirigida por Liehknecht formó el Spartakusbund, que es~ tahI-eeió relaciones con el USPD" pero mantuvo su organización se" parada y el dcrcch'O a una acción :independiente. Se produjeron durante este mes grandes huelgas y el lTSPD ganaba terreno con rapidez. El grupo espartaquista y otros elementos de izquierda habían desarrollado una vigorosa campaña de propaganda. Por entonces la revolución hahía cstal1ad'Ü en Rusia, Los Soviets recién estahlecidos en Pctrogl'ado y en otras einciades estahan dominados por socialrevolucional'ios y lnencheviques; los holcheviques y sus aliados constituían tan sólo pequeñas minorías. (Ni Lenin ni Trotsky habían vue1to a Rusia.) Los socialrevolucionarios y menchc"icp.:¡,es estaban divididos en su ae-titud respecto a la guena. M'u . chos eran partidarios de ella y caú todüs contemplahan con rece" lo una paz pOl' separado con Ale,· ma:ma. Sin embargo sus partida:60s _.,.. sohre todo los soldados en fiJas ._._, des·caban sin duela una p_ronta paz. La cuestión ern si hahía posibilidades de llegar a una paz genera] negociada~ que luclu·· -.'lera a todos los helígeranlcs,¡ o si las potenG_{as occidentales se negadan a ncgoc:ítl1',¡ 10 que les forza . da ,¡ cSéoger entTc una paz por separado o la continuación de 1<T lucha. En estos meses críticos el movi· miento de paz en Alemania seguía ganando fuerza. El 19 de julio el Heichstag ~lprühó su célebre resolueión en favor de una paz ne· gociada y el ]. de agosto el Papa hizo púhlicas sus p:roposieiones de paz a las potencias beligerantes. En Estocolrno la mayoría y la minoría sücialist.as presentaron su contraclec1aración de objetivos bélicos al comité ruso~eseandinavo. La mayoría proponía volver al st:a.tu. qua ant:e bellum, con la permanencia de AIsaeia~Lorena den~ tro del impcri-o ale.rnán y admi. tiendo el derecho de Filandia, Po· lonia y Bélgica a la independencia. Aunque se oponía a la polí" tica de los militaristas alemanes extl'emistas, la mayoría no estaha dispuesta a reconoccr que Alemania fuera más culpahle que las ~- 29 potencias aliadas. La minoría, en se declaró en favor de una paz inmed.iata y del derecho de los pueblos a la autodetermi~ nación., incluyendo a Alsacia~Lo rcna. Su act.itOlld general fue la J.e que urgía ]a terminación de la guerra y que ésta dehía Pl'oscri" bÍl"se en el futuro, sin pro'llunei.arse sobre la "'culpa de la gu.erra'l. En octulne de 1917 los espartaquistas empiezan a formal' consejos revúlucionarios de trabajadores en las fáhricas de material bé~ lico y a enviar militantes al frente para' semhrar i'nquietud entre las fuerzas armadas. Al mismo tiempo" con la revolución holchevique, se establecían las condiciones para una paz ruso-germana por sepal'ado~ qu-c empezó a negociarse en Brest-Litovsk en diciem.bre. ¿ Qué impacto causó' entre los socialistas alemanes la revolución de octu~ bl'c? Entusiasmo en la extrema cambio~ hojas cambiables triO CaetrOIrll utilh:cmdo los ARANDElLAS de trefuen:o SUS Pidalas en las pa.pelerias. �30 - SOCIAT-lSl\lü .'!.LEl\ÜN izquierda, oposición en la mayoría y división ·en las filas del Partido Socialdemócrata Independiente. Kautsky, viejo camarada de los líderes mcnchcviques desplazados y partidario de la fracción inter· nacionalista de MartO\" se convir· tió pronto en el principal antago· nist.a teórico del bolchevismo; bajo su influencia, el grupo parla" mentario del USPD empezó a t.endel' hacia la derecha. Otros, como Georg Ledebour, adoptaron la postura opnesta y ent.raron en estrechas re.laciones con la izquierda laboral. 1918: en enero y febrero el movimiento de huelga alcanza en Alemania grandes proporciones. En marzo, mientras sigue extendiéndose la red de los Consejos de Trabajadores, rusos y alemanes firman la paz de Brest-Litovsk. Eliminada la presión en el Este los alemanes se lanzan a una gran ofensiva en el frente occidental, hasta que en julio se inicia la contraofensiva aliada. En septiembre el Estado Mayor informó al gobierno alemán de que era necesario pedir un armisticio. La lío nea Hindenburg cedió pocos días después, mientras los refuerzos norteamericanos atravies-an Bélgica y Francia y haüen inminente la invasión de Alemania. El 3 de octubre cae el Gobierno alemán y al día siguiente el príncipe Max de Baden, nuevo Canciller, y el gohierno austro~húngaro envían notas al presidente Wilsol1 pidiendo lln armistici'Ú sobre la base de sus ¡'Catorce Puntos·" de enero. ·Wilson contestó exigiendo la ca· pitulación de Alemania. Este es el. momento del cual los historiadores acostumbran a decir: HEl pueblo alemán empezaba a vjslumbral' la magnitud del desa&tre~'. El 24 de octubre la marina alema~ na recibió órdenes de disp"Ouerse a salir de ·Kiel para un último y desesperado encuentro con el ene" Iuigo. Los marineros se negaron y, tras el arresto de sus líderes, se amotinaron y eligieron un Consejo de Marineros para ,encargarse de 1a situación. La l'.evll,elta se extendió a Ot1'0S puertos y otras ciudades, donde se fueroJJ, proclamando Consejos de Trabajadores y Soldados que asu~ mían de momento la autoridad. En Haviera se constituyó un ve"J.... dade:ro Gobierno socialistll., pr.csidido por KURT E1SNER (1867· 1919), socialista independiente. Dos días después Berlín se sumó a la revolución y un lnanifiesto del Consejo de Trabajadores y Solda· dos, firmado ontr,o otros por Haase., Lodehoul' y K. Liebknecht, exigía la proclal1l_ación de la república, Ese rnismo día el príncipe Max dimitió y entregó la cancillería a FIUEDIUCH EBERT el más del'cehista d.e los lideres socialistas bía mantener unidas )Jas pi.czas porque no había literalmente nadie- que pudiera hacerse cargo del miSl1lO." Los socialistas maY0l'ita60S y minoritarios no tuvieron más remedio que r,eunirse en el gobierno., con Ebert como eanó· Her. Ante cllos se abrían graves interrogantes: la definición insti· tucional de la repúhljca~. la estrnc- de la mayoría. La situación constitucional era confusa: el Káiser se negaba a abdicar y los socialistas -mayoritarios no se decidían a exigírselo por t.emor a inCl"Cmen. tal' el fenllcnto revolucionario; lo que esperaban, en realidad, era una monarquía constitucional. Por fin, Philip Scheidemann, en nombro de la cancillería, Hdecidió" la abdicación y pr()clamó la replíbli. ca, par,ece que para anticiparse a Karl Licbknecht que estaba dispuesto a proclamar, no ya la re· pública, sino el Consejo de Trabajadores de la República. Con la abdicación efectiva del Káiser, que huyó a Holanda, se inició una cadena de abdicaciones: reyes, grandes duques, r pequeilos gobernantes cayeron de sus tronos sin apenas un intento de r,esisten. cía. Wilson y los aliados, al exigir la deposición. del KáiseJ: y el fin del régimen militarista, habían invitado a Alemania, en efecto, a realizar su revolución burg;u,esa. Temían~ sin embargo~ que la re.. volución alemana "fuera dema· siado lejos y copiara la bolche· viqu.e"'. El hecho es que "'a finales de noviembre de 1918 el gl'E'lTI im. perio de los Hohenzollern se di. solvió súbitamente en la ruina y los socialistas se encontraron paT. t.icipando en un gohierno que de- turación f,edel'al o centralizada del Estado, el destino de las fueuas armadas, de la casta de oficiales, de los funcionarios del Reich y de los jueces y tribunales ... , además, naturalmente, de la reno· vación de las leyes que esos jueces y tribunales administraban. El primer motivo de des. acuerdo entre los miembros del gobierno (Ebert., Scheidemann y Landsberg por los mayoritarios y Raase, Dittmann y Barth por los independient,es) fue la discusión no ya del alcance y significación de las reformas- (o revolución) a realizar, sino del momento en que habían de ser realizadas. Los in" d.ependientes estaban decididos a empezar inmediatamente, mientras los mayoritarios se inclinaban a remitir esa decisión a la futura Asamblea Constituyente, es decir, esperar hasta después de las elecciones. Algunos independientes y grupos de la extrema izquierda., incluyendo PO): supuesto a los espal'taquistas y a algnnDs delega" dos sindicales revolucionarios, pedían que el proletariado victorioso se declarara como verdll.dero representante de la democracia alemana y tornase el poder en sus manos a través de 1'05 consejos ele~ gidos. Pero en aquel momento no existía, dice C01-e~ "ni nn congre.. so gen(~ral de consejos al que pu.. �Pno,",lOS .. - 3] dü,ra entregarse el poder~ ni una élite revolucionaria organizada capaz de actuar a escala nacional'~. La respuesta a los pl'Dblemas y las tensiones que dejaban a todos los grupos indecisos vino de fue· 1"a: los viejos burócratas y los j·e. fe.s militares "consintieron" en apoyar a 'Ehert si se dejaha de ladü a los independientes. La ma· quinaria estatal, la vieja maquinaria del H,eich, se puso en funcionamiento al servicio del Parti· do Socialdemócrata. Los independientes sólo pudieron protestar de las medidas que se tomahan con.. tra sus deseos impotentes, y, corno es lógico, concentraron sus esfuer· zos en conseguir que la Asalnhlea eonstituyente "existiera pronto". Pero con ello acaharon de romper los lazos que les unían con los espartaquistas, decididos a hoicotear las elecciones y a forzar la entrcga del poder a los Consejos de Trahajadores. Por lo pronto "Espartaco" desapareció (aunque siguió utilizándose el nomhre corricntemcnt.e) para cDllvertirse en Partido Comunista enteramente antóllomo~ sin c-olahol'ar con los independientes y siguiendo el ejemplo de los bolcheviques. A partir de est.e momento los hcchos se sucedieron con rapidez. La División de Marina con sede en Berlín, compuesta en su mayoría por militantes izquierdistas, no aceptó ser disuelta y actuó por su cuenta tomando la comandancia V arrestando allí al jefe de la gllarnición, el socialista maY0l'itado Otto Wels. Ebert pidió ayuda al ejército para desalojar a los marinos. Poco después comenzaha el hombardeo del castillo, que llevó a los socialistas independientes a la dimisión. El gobierno quedaha en manos de la reacción y, después de la destitución de Eichorn~ socialista independiente que ocu~ paba todavía la jefatura de poli. cia l revolución y reacción Se enfrentaron en la cane, ·en los ba~ n:ios ob:re:ros y e11 105 hall1artes que habían tomado los mal anna" dos izquierdistas. l,05 "cuerpos Ji. h:r.es'~ del sodalista Noske, en fun·, eiones de sümatén contral'revolu· ciona.r.:D acabaron pronto Con la resistencia de espartaquistas, inde·, pendientes de izquierda )' sindicalistas :revolucionarios, El 15 de cnero de 1919; dos ¿Has desrrnés d.el fin de .la contienda Ci.lneje:ra~ un dC2l.acHlnento de los "euel'p0.s libl'cs'\' <lpresá y rnató fl 1<.arl 9 Liebkllecht y R.osa Luxemhurgo; la mislna suerte corrieron J ogi· c-hes~ Landauer y cuantos milita~l~ tes revolucionarios cayeron en sus manos. WEIMAR. EL NAZISMO. LA GUERRA (1919-1944) Tras la muerte de- Liebknecht: v Hosa Luxemhurgo, los periódico"s socialdemócratas e s e r i h í a n : G'Aplastada la l'cvolueión se celebrarán sin tropiczos las elecciones para la Asamblea Nacional. La democracia tiene despejado el ca· mino". Pero no lo estaba tanto: Ehert~ para dominar la revolu~ eión, hahía tenido que apoyarse en la hurocracia imperial y en los soldad'Os dc Hindenburg; por otro lado, las elecciones del 19 de enero no ihan a dar una mayoría socialista: los comunistas se ahs~ tuvieron de votar~ los independientes sólo consiguieron 22 man~ d a t'O s, los socialdemócratas 11.500.000 sufragios y 163 puestos, pero el total de la cámara eran 4,2:)' De ahí la "coalición de W"eimar" .__.. 'Centro., demócratas- y socialistas --, y unos meses después la fanlOsa constitución de Preuss: Ehert prcsidente por sic·, te años y con derecho a disolver la cámara. El 25 de enero se en~ tierra en Berlín a Liehknecht entre un gentío impresionante. El 7 de mayo el conde Bl'ockdol'f! recibía en VersaIles~ de manos de Clemellceau, Wilsou y Lloyd GeOl'ge el lihro en que se indicaban las condiciones· de paz; decía en su discurso: "En los últimos cin cuenta aúos el imperialismo de todos los estados europeos ha Ye~ nido ,envenenando pertinazmente la atmósfera internacionar", La socialdem.ocracia iha a tener que aparecer como responsable de Un tratado en qw:~ se quitaha a Ale~ rnania 6 minon,es de hahitantes (Ahucia, Lorcna, Sarl'e~ :Supen, JVlalmedy~ sux de Silesia, n-Ol.'te do Schlcsvúg) ~ todas sus colonias., todas sus armas~ y se la obligaha a pagm: en concepto de repara·, cionos 132 millones de marcos oro. Los pri.meros aíl0s de gohierno :socialdemócrata fueron dificileli; en los tres prirncl'os rueses se de· cJ'C-lnl'on 124 leyes sodales ¡pero w ya en 1920 hubo el primer putsch de la derecha {Kapp, von Lütt~ \vitz); Scheidemall tuvo que de,. jar pronto la cancillería a Gustav Baucl' del Centro, y luego a Cuno y StresClnan (1923) representan" tes de la alta hurgu.esia. Este año de 1923 la inflación era tremenda, además los franceses 'Ocupaban militarmente el Ruhr; Strescman\ el nuevo canciller, empezaha la política de conciliación europea que llevaría a Alemania a la Sociedad de Naciones (J.926) y conse~.pliría la evacuación de los franceses; pero el descontento inicial ante lo que parecía dehilidad perrnitió a Hitler su primer puts-eh nazi, dominado por von Seekt, el cread'Or de la armada alemana de oficio. Aquel mismo año Ebert aceptaba declarar nulas las elec~ ciones de Turingia en que habían ohtenido mayoría los independientes y comunistas. En 1924. los interese~ aliados de estabilidad europea, la política de Stresemall, el hecho de que Alemania no pagaha las reparaciones, llevó al '·plan Dawes", disminuyendo la cuantía de los plazos y concedien· do a Alemania un empréstito de 5.000 millones $: Schacht podía aqucl mismo verano .estabilizar el marco y aceptar el sistema de pa· trón oro. Hasta la gran crisis del 29 prosperidad en Alemania, que volvía a convertirse en una de las principales potencias industriales~ concurrentc de Gran Bretaña. En 1925, al morir Ebert, la derecha gana las elecciones al presentar a Hindenhurg como candidato úni" co en la segunda vuelta; THXI.w MAN, el jefe cornunista de esta época ohtuvo pocos votos en la primera vuelta, OTTO BRAUN - el socialista .~-- no los suficien,· tes: en la segunda vu-elta la i z· quierda presentó COlll'O candidato único a W'i1helm Marx, del Centro Católico; Hitler ordenó a sus partidarios votar por Hindenhnrg, 10 que implicó la ruptura con Ludendod\ candidato nazi en la pri,· luera vuelta. Hindenburg~ sin em . hargo, resultó más respetuoso d(~ 10 que se -esperaha; en Lli: e 1('(·ciones de 1928 los socíali:'ilas ohtienen 1~)3 mandatos\ y S!I (~\jl() asomhra a la derecha. La erisis del 29 iha a jlI'OV()C,ll' el I.'ecrl..ldecimicnto de l()lLI~; la.;; desav-enencias\ la fonnacilíll de grupos arm,ados pOI· lodo" lo," ¡¡ . w· tidos~ el éxito pf)pllbr 111' !I¡¡lel" y el aee1'cHlnienl'O de 1,-,,11' a l:i �32 - SOCIALISMO ALEMÁN 10s partidos comunistas en gobier- K, Schumache¡' gran industda a través de Hugell berg, dueño de un sector impo):tante de la prensa; los hermanos Strasser, jefes del ala izquierda del nazismo, s-e separahan anteestos contactos. Los "Herrencluh", centros de la alta burguesía, colocan a uno de sus rcpr,csentantes, von Papen, en la cancillería, y empieza a gobernar por decretos ley e intenta asociar a Hitler con el poder; pero los nazis no acep· tan integrarse en la normal vida política alemana. El 30 de enero de 1933, tras eL experimento Schleicher, .Hitler acepta el puesto de canciller; pero el 1 de fe~ bl'ero disuelve el parlamento; tras el incendio del Reichstag persigne a los comunistas; pronto todo el poder estal'Ía en sus manos. Aunque las eleceiones del 5 de lnayo dan 12 millones de votos a los socialistas (17 millones los nazis) Hitler persigue a varios diputados, y un parlamento reducido le concede, por 14,1 rotos contra 94~ los plenos poderes. El 22 de junio declara ilegal al partido socialista y lo disuelve. Después~ la II Gne.. na Mundial: Aus!:l'ia (l938), Che. coeslovaquia, Polonia~ Francia. W"eimar fue para las clases di> notadas en 1918 eJ camino lento del triunfo frente a los socialistas, aliándose al pujante nazis1l1_o 118.c.ido ele aquella denota. Para los socialistas y demócratas ._--- :"1a coa·· líción.?' _.--. un intento eontinuo por mantener la constitn,ción~ pOI' ~~l'e.. puhHcanizar'? la huroCl'acia y el ejército. Para los eomunjstas~ la organización del partido y la lucha contra el lUlzismo naciente y los socialistas: sólo en 193{J deci" dhia e:~ :(;:E.;OTtdlltC:·I:~; e.1~ <l'p0Yo _._- y <fUI:za la pa:rtrclpaclOu - ,. de n nos de frente único antifascista. De.sde el punto de vista de la evolución interna de los partidos quizá lo más import<1nte fue ]a escisión del Partido Socialclemó· erata Independiente: en su courereneia de junio de 1920 se negó a entrar en coalición con el parti. do soeialdemócrata y envió una delegación a Moscú para negoeiar las condiciones de admisión dci grupo a la Internacional Co:mu .. l1ista. Los '~vei'lltiún puntos~? l1ece~ sarios fueron aceptados por mayoría en el "Congreso de Halle? pero no' todos los miembros iban a acatar esa decisión: 300.000 ]') hicieron y pasaron a .engrosar el Partido Comunista; otros 300.000 pasaron al Partido Socialdemócrata; los 200.000 restantes Crearon un nuevo Partido Socialdemócrata Independiente, que iría perJir:n~ do importancia. El eongre80 más importante del Partido SocialdclnÓCl'ata fue el de Heidelherg (1925) en que se seguía afirmando el carácter marxista de la ideología. En el plano teórico, los at1-os veinte vieron a los ortod.oxos de principios de úglo defender el reformismo que entonces atacahm1. HKautsky~ escribiendo en 1927 ~ l·C·· pudió su propia teoría anterior de la depresión crónica'~. Hilf{:r~ ding, ante la Conferencia del Partido SocialdemócTata en 1927, dijo claramente: ":He rechazado siem_" pro toda tcoria del derrumhe eco· nómico. Después de la guerra tal teoda era defendida Pl.'illc.iP'llnu:ute por los holche·',;iques.¡ que creían que estáhamos ya al hol'· de mismo del derrulllh<: del ~j6' tema capitalista. No hay ni.lJ,guna razón para temer que eso ocurra. Siempre hemos sido de la ovinión de que el (le-lToeamíento del si.:,:"" tema eapitalista no debe e"perarse como cosa que ha de OCH1Tir fatalmente, rii sc producirá por obra de leyes internas del sistema, sino qne dehe ser un acto consciente del proletariado.'~ Sólo FRITZ STEHNBEHG ("El irnperialismo", 1926) y HENRYK GROSSMAN ("Lu ley de la UCll' mulación y del derrumbe del- si.'i~ tema capita,Zz:stn", 1929) ~~nla7,,1 ron con la corriente de pellS<l" nüen1:o antel'Íor a 1914. De todos modos sus ohras no tenían la impc)(rtancia que tuvieron el Evolutionary Socialism, las ohras de Kautsky o :~La acumulación del capital" de Rosa Luxemburgo. Según Sweezy, St-ernberg repetía, en las cuestiones esenciales, los argumentos de R. L., "induyendo sus errores y sin aiiadir rnucho de su cosecha propia'~. LJ. revisión de GrosSlna'llll a la historia de la polémica sohre la acunUt" lución y el derrumhe tiene~ en camhio~ el mérito de ser Ol'iginal: sobre un esquema de Otto Bauer, Propaganda del bienestar �Pno¡;ws ._,~ 33 destinado a ¡"dutar las tesis de R. 1.. sobre la acumulación~ Grossmann demuestra precisamente la imposihilidad de acumular~ impo!:\ihilidad efectiva en un plazo de 34, años a contar desde el momento en que se inicia la serie cuatrienal de Bauer. Se llega así a u,na conclusión hastante extraña: el sisteula capitalista se derrum" hará inexorablemente por un dé- ficit de plus-valía. Es una versión "patas arriba" de la teoría de H. L. sobre el exceso de plus~valía; pero una versión excesi'irall1cnte Hlccanieista del desarrollo del sistema. Kaulsky y HILFEHDING no añadieron nada a sus trabajos de ante~guerra. Amhos colahoraron con el gobierno socialdemócrata de 'Weimar\cn especial Hilferdillg\ que por dos veces fpe Mi~ nist1'o de Hacienda. Kautsky csta· ba marcado por la división sangrienta en las filas socialistas)' demasiado ocupado en cuestiones como la interpretación y la críti· ca de la revolución de 'Octubre. El advenimiento del fascismo y la exclusiva dedicación de los pensadores soviéticos a los problemas de la construcción económica, li· quidaron por mucho tiempo ---- luego vendría la gucrra '..__. las posibiIidade.s de un pensamient·o teórico vigoroso en el campo socialista. De Hilferding quedaha en pie su ""Das Finanzkapital?'~escrito en 1910 al margen de la controversia rovis-ionista. En aquel momento\ siendo HiIferding hastante joven (nac.íó en 1877), su obra produj'O sensación y se le citaba como modelo de análisis marxista Y' de pensamiento didáctico. Significaha en l'ealidad un intento de poner al día la teoría marxista a través de un análisis profundo de los· gru· pos financieros, herederos de los grupos industriales que en el si· glo XIX conducían el capitalismo alemán. El financiero crea nllevos tipos de negocio y en virtud de su situación estratégica en cenfxos de dirección disfruta de m.ucho más podor que el. industrial eapita1ista~ le domina. AdenJás puede impulsar la creación de káJ.'tels y moH'Opolios para asegurarse de que el sistema de precios Jihl'emellte fijados no echará por la horda 10& cuidadosamente dihujados esqnc· Jll:1.S ele control económico, J:"filfcl'" cling señaIó tarnlJié.n. la c:;n:acteTÍs.. tic,a e,'3cisión contl.'ol.p:roFiec1nc1 1 que años más tarde alcanzaría superior grad-o de desarrollo, Aunque en algún momento flirteó con el ala izquierda de la so~ eialdemocl'acia su constante ft10 la moderaóón, qno compartía C011 los derechistas del partido, Cuan.. do Hitler negó al poder en 1933~ HudoIf Hilfcl'ding tuvo que huir a Suiza y más tarde a París. J\1ul'Íó en Marsella, en 1941, pOCDS días después de ser detenido ""in extl'em:is'~ por la Gesl:apo. POSTGUERRA Y BIENESTAR NEOCAPITALISTA (1945•...) Los últimos 18 aiíos de Alemania y su partido socialdemócrata son ya actualidad más o mcnos conocida. En 1945~ el ailo de los juicios de Nuremberg, cnand'O sólo el 12 70 de los niños de Colonia tienen el peso normal, se reúnen en el monasterio de \~:rennings'en los principales dirigentes socialis~ tas alema'Iles~ entre ellos: KURT SCHUMACHER (1395.1952), ya en tiempos de Weimar considera~ ba la terminología marxista anti· cU<lda, que hahía pasado t'Oda la guerra de un campo de concentración a otro y era el l'eorganizador en la zona inglesa de oculnlcióu; EHICH OLLENIIAUER, uno de los r.r..emigricTte" (eluigrados), representante del comité di" rectal' en el exilio; OTTO GRO~ TEWOHL, reorganizador del par· tid'O en la zona d·e ocupación soviética. La discusión se centró en la ol'ganización del grupo y en la propuesta de Grotewohl de ClltQ~ hlar negociaciones para la fusión con el partido comunista; la opo.. sición fue lUUy grande y se decidió aplazar la cuestión hasta el COll" greso del parddo al año siguiente. Sin embargo, antes, en abril de 1946 so creaha en la Opera de Berlln -cl Partido Socialista UnJo ¡icado (S.E.D.), que reunía a los soc:ialistas de Grotcw'ohl y los co· munistas orientales- ele PIECK. El congreso ele Hannovel: en mayo~ elegia pn:sid.ente y vicepresidente respectivamente del SPD a Schu· rnnchor y OUenhaucr; pero el par" tido era enlonces lHucho más dA bi1, lHlhía pel'dido la luay'OJ.' parte E. Ollenhauer elc su hase radicada principalmente en Prusia. En los años siguientes (194,7 y 194,8) se consmna la separación de .las dos Alemanias; en 1949 se bloM quea Berlín; en septiembre se establece el primer gobierno Adellauer; la reforma monetaria de Erhard era ya de junio del año anterior. Desde entonces, la coalición cristiano.dcmócrata\ liberal, partido alemán, ha dirigido el país, y el SPD ha sido el principal ccn· tro de la "'leal oposieión" (Cf. cuadro). Pero el pal·ticio socialista no es ya el de Erfurt o Heidelherg, Bernstein incluso se considera de~ pasado. La exposición de la nueva ideología aparece en el programa hase (Grundsatzprogramm), resultado del congreso extraordinario del partido en Bad Godesherg (1959): "'la lihre concurrencia y la libre iniciativa del empresaúo son elementos importantes de la política económica socialdem6cra~ ta\\ ""tanta eoncul'J.'el1cia como sea posible, tanta planificac.ión como sea llecesaria~', "de partido de da" se olH'cra,el partido socialdemócrata se ha c-onvertido en partido del pucblo~\ '~el socialisIn'O democrático encuentra 5l:tS raíces en ]¡¡ ética cristiana? en ,el hum;UlisllHl y en la filosofía clásica". Enl9ú2 Ollenhau-er es p:res-ielcnle y\Villy Branclt\ tamhién "clJ".dgl'if:rtc"'¿ i'~ elegido paTa la vicicpn::sidl>tl,-¡:ia. El número de afiliados h<l di:c,mj .. Huido clescle despu,éi: de ]¡¡ ~'lH~j'l';.i. pero parece remorllar o nI llH~IlO.'; ha h ,e T s e estabilizado ¡l()lI: �34 - SOCJALISl\lO ALEMÁN 875.000, 1956: 580.000, 1961: 645.000) . El Partido Comu.nista Alemán (KPD) , independiente del SED, existe desd.e 1945 en la Z'ÚIla ocei" dental:, pero fue declarado anti~ constitucional en 1956 por "atental' eontra el orden fundamental libera] y democl'áticol~. En 1949 había obtenido el 5?7 de los votos~ y en 1953 el 2 1 2 ; ahora\ en la clandestinidad? cuenta con unos 2.000 adherentes. Gom.o se ha dicho recientemen· le en una nueva revista española: ;'ÓA la pregunta por qué no hay jz· quierda en A.leUlallia nos contestarán: el naáonalsocialismo, con su demagogia socializante, por un lado, y su terror, por otro ---- anjquilación de los cuadroi; ohreros consciNltes _..,\ y el fracaso del stalinismo en. la :RcpúhEca Democrática Alemana, han destruido por completo la conciencia revolncionaria de la clas-e obrera. El pl:oletariado alemán, totalmente atomizado, sin cDllciencia de cla· se? Y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable 1 s.e siente a gtl8to dentro del neocapi. talisl1lo~' (Ignacio Sotdo. "Clwdernos para el diálogo"), NOTA SOBRE El.. ANUARIO ESPAÑOl.. DE LA PUBLICIDAD Se ha puesto a la venta la Edición 1963 del ANUARIO ESPAÑOL DE LA PUBLICIDAD, consultor de los Medios Publici~arios, Agendas, Agentes y Servicios Técnicos que existen en España. Recoge los datos más importantes 'f las tarifas de Diarios, Semanarios, Re· vistas, Anuarios, Radio 'f TV, Cinematógrafos, Medios en Vías Públicas; así como las referencias de Empresas y Agentes de Publicidad 'f Especialistas 'f Servidos Técnicos para la publicidad. Con él podrá tener rápida, ordenada y cómodamente la orientación precio< sa y el conocimiento perfecto de cuanto puede utilizarse para la publicidad y propaganda. Para cualquier infol'mación, dirigirse a: AVENIDA DE JOSE ANTONIO, 5'1 MADRID � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1613 Title A name given to the resource Socialismo alemán: 100 años Description An account of the resource n. 22, p. 23-34 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Creator An entity primarily responsible for making the resource García-Duran, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Europa Alemanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 22 de la revista Promos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf 0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Puede la izquierda gobernar el mundo Source A related resource from which the described resource is derived Reforma Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Amancia Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Model social Esquerra (Ciències polítiques) Govern Acció política Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1591/0000000754.pdf fd73ab09d2bf8ff7c0cb91cb02677fe0 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Generalitat és i exercirà com Estat Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Description An account of the resource Suplement Actual Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Garcia, Fran Roy, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Finançament Estat Competències Govern Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7333/20261005_036.jpg 9172c333fe09dcd513500b016690965b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Quique Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Joan Clos saludant en un acte públic Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Alcaldes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redeﬁnit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que ﬁns ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les diﬁcultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-ﬁnanceres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de ﬁnançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova ﬁgura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identiﬁqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eﬁciència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identiﬁcables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta ﬁdel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identiﬁquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perﬁl a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, especíﬁca o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en deﬁnitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que ﬁns ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris ﬁnancers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces especíﬁques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el ﬁl de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de ﬁnals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, ﬁnalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més signiﬁcatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per deﬁnició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectiﬁcacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i ﬁns i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modiﬁcacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat ﬁnal sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redeﬁnir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i ﬁscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eﬁcàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eﬁcient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de ﬁnançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector ﬁnancer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió ﬁnancera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el ﬁnançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eﬁciència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planiﬁcació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de ﬁnançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de ﬁnançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simpliﬁcació de les instàncies administratives) i eﬁciència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malﬁança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que ﬁns i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eﬁcaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En deﬁnitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i ﬁscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconﬁança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un ﬁ en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de ﬁnançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en deﬁnitiva, la conﬁança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i ﬁscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eﬁcient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooﬁcialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’uniﬁcació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redeﬁnir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la ﬁxació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de ﬁnançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèﬁcits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i ﬁscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconﬁança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes ﬁscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oﬁcina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari deﬁnir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: deﬁnició del marc participatiu per promoure instruments i deﬁnició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eﬁcàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la ﬁnalitat de garantir una administració més eﬁcient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eﬁciència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Deﬁnir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Deﬁnició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modiﬁcat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Deﬁnir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en beneﬁci dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eﬁcàcia en l‘administració i eﬁciència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la conﬁança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identiﬁqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planiﬁcació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eﬁcient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eﬁcient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eﬁciència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conﬂictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràﬁcs i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, ﬁscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eﬁciència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oﬁcina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’ediﬁcis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Deﬁnició d‘un model Cal deﬁnir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràﬁca que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de ﬁnançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per deﬁnir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eﬁcients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es deﬁneixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot deﬁnint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la ﬁnalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt signiﬁcativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a ﬁ de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suﬁcient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la conﬁguració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la deﬁnició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eﬁciència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es conﬁguraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redeﬁnir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eﬁciència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma ﬂexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suﬁcient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suﬁcients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redeﬁnir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la uniﬁcació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de ﬁnançament La reforma del sistema de ﬁnançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia ﬁnancera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suﬁciència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de ﬁnançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de ﬁnançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de ﬁnançament actual En el sistema actual de ﬁnançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el ﬁnançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el ﬁnançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi ﬁnançament el seu nivell de dèﬁcit ﬁscal amb l’Estat i disposi dels recursos ﬁnancers necessaris per mantenir l‘eﬁciència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de ﬁnançament. • Increment de l’autonomia ﬁnancera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suﬁciència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modiﬁcació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança ﬁscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualiﬁcat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèﬁcit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèﬁcit en infraestructures, insuﬁcient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de ﬁnançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aproﬁtant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversiﬁcació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el ﬁnançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu ﬂexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualiﬁcada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de ﬁnançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràﬁca, sinó per vocació. Cal aproﬁtar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de ﬁnançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic especíﬁc per al ﬁnançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb ﬁlials a l’estranger durant el període de maduració ﬁnançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic especíﬁc per al ﬁnançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, ﬁns al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació ﬁnal de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, cientíﬁcs i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat conﬁgura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major ﬂexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualiﬁcació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualiﬁcació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualiﬁcació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualiﬁcació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redeﬁnirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius ﬁscals que beneﬁciï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indeﬁnits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eﬁcaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensiﬁcaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conﬂictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especiﬁcitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de ﬂexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneﬁcis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i ﬁscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva ﬁscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, ﬁnançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc ﬁnancer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reﬂexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius ﬁxats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, ﬁnançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la deﬁnició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta ﬁta es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera cientíﬁca a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures cientíﬁques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures cientíﬁques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en beneﬁci de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a ﬁ i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de ﬁnançament públic adreçada a les PIMEs, per a la deﬁnició de les seves estratègies d’innovació, donant suport especíﬁc a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que conﬁgura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà ﬁns al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planiﬁcació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les ﬁres i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les ﬁres: • Modernitzar i dinamitzar les ﬁres de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte ﬁral de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especiﬁcitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deﬁciències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massiﬁcació i l’escassa diversiﬁcació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planiﬁcació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecíﬁques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planiﬁcació del desenvolupament de L’element bàsic de planiﬁcació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments especíﬁcs de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de ﬁnançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualiﬁcació dels centres i establiments del sector. Conﬁgurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un ﬁnançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements signiﬁcatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de ﬁnançament dels ﬁnançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en deﬁnitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en uniﬁcar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reﬂexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i ﬁnançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Deﬁnir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planiﬁcació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Deﬁnir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualiﬁcació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes ﬁns l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Deﬁnir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modiﬁcar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys pliﬁcada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eﬁciència dels serveis • Crear l’Oﬁcina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simpliﬁcar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg ﬂuid amb els seus protagonistes. • Transformar les oﬁcines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classiﬁcar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Deﬁnició d’un sistema de pesatge i classiﬁcació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la ﬁgura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les ﬁgures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la veriﬁcació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modiﬁcar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en beneﬁci de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapiﬁcar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aproﬁtament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o ﬂuvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector ﬁnancer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió ﬁnancera a Catalunya Catalunya té un sector ﬁnancer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió ﬁnancers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions ﬁnanceres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts signiﬁcatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèﬁcits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deﬁcient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’ediﬁcis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements cientíﬁcs, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de ﬁnançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de conﬁança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massiﬁcació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu ﬁnançament, i no hi havia una planiﬁcació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuﬁciència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera signiﬁcativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuﬁcientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planiﬁcació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconﬁança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inﬂexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut ﬁns al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de ﬁdelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria aﬁrmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques especíﬁques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar signiﬁcativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suﬁcients als municipis per dur a terme una part signiﬁcativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, cientíﬁc, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles ﬁnançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eﬁcaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del ﬁnançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia especíﬁca de recursos ﬁnancers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i especíﬁcament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de conﬁança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redeﬁnir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eﬁcaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització especíﬁca dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al ﬁnal de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eﬁcaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors diﬁcultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, ﬂexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- liﬁcacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualiﬁcar d’assistencialista, ja que, davant la insuﬁciència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha ﬁxat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model ﬂexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, deﬁnirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planiﬁcació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El ﬁnançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Deﬁnició de la planiﬁcació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de ﬁnançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de ﬁnançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Deﬁnir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat ﬁnancera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oﬁcines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planiﬁcació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eﬁciència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuﬁciència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneﬁciàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneﬁciàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats especíﬁques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planiﬁcació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats especíﬁques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb diﬁcultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la ﬁgura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modiﬁcar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (ﬁnestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la ﬁscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les ﬁnalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques especíﬁques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les diﬁcultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oﬁcines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que diﬁculten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- especíﬁc a les famílies talitat, ﬁlls amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la ﬁscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com ﬁns ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les boniﬁcacions ﬁscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneﬁciar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic especíﬁc. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Deﬁnir les mesures especíﬁques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la deﬁnició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es conﬁgura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca cientíﬁca) basada en el rigor cientíﬁc i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Deﬁnir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eﬁcàcia i l’eﬁciència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència cientíﬁca disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Deﬁnir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planiﬁcació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un ﬁnançament suﬁcient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el ﬁnançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de deﬁnició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eﬁciència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i ﬁnancera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planiﬁcació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de ﬁnançament de la sanitat és del tot insuﬁcient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per ﬁnançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el ﬁnançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de ﬁnançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge ﬁnançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, ﬁnançament sanitari els recursos propis, ﬁns i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –ﬁns i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eﬁciència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el ﬁnançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que diﬁculten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de ﬁnançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identiﬁcar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redeﬁnint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redeﬁnir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redeﬁnir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a ﬁ de per- equipaments culturals metre el desplegament deﬁnitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Deﬁnir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció ﬁns a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reﬂexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràﬁca amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de ﬁres i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, ﬁres i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic especíﬁc. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oﬁcines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una ﬁlosoﬁa de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planiﬁcació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planiﬁcació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reﬂexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planiﬁcació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planiﬁcació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planiﬁcació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la deﬁnició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planiﬁcació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte especíﬁc amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, ﬁns fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de ﬁnançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant ﬁns fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planiﬁcada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèﬁcit ﬂagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense ﬁnalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuﬁcient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèﬁcit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèﬁcits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuﬁcient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni ﬁnançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es conﬁguren com a nodes d’una xarxa que es pot planiﬁcar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes ﬁnancers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eﬁciència econòmica, procurant concertar la participació de ﬁnançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la ﬁnalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eﬁcients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, ﬁables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèﬁcits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha deﬁnit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei ﬁnal, des de la generació ﬁns a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suﬁcients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planiﬁcació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modiﬁcació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la ﬁgura del gestor de la distribució. Aquesta ﬁgura, deﬁnida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’aﬁnament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim ﬁns l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les ﬁgures de planiﬁcació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneﬁcis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneﬁcia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els ediﬁcis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització ﬁns on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost especíﬁc per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eﬁciència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eﬁciència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eﬁciència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eﬁciència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera ﬁla en aquest àmbit especíﬁc. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius especíﬁcs en cada un d’aquests camps. Llei d’eﬁciència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eﬁciència en aquest entorn, i també pel valor peda- ediﬁcis i d’ediﬁcació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei especíﬁca sobre les característiques bioclimàtica afegides que els ediﬁcis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planiﬁcació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de cientíﬁcs i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les ﬁgures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planiﬁcació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reﬂexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una ﬁgura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planiﬁcació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de deﬁnir, en els escenaris de creixement demogràﬁc i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràﬁcs afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva signiﬁcació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota ﬁgures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit ﬁns ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inﬂació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta diﬁcultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La ﬁnalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova ﬁgura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualiﬁcació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions deﬁneix programes especíﬁcs de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu deﬁnir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la deﬁnició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per deﬁnició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, deﬁneix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planiﬁcació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits ﬁns ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels ediﬁcis- representa més del 40% del consum ﬁnal d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, cientíﬁc, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certiﬁcacions forestals, ecoetiquetes, certiﬁcacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat cientíﬁca i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola ﬁns a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aproﬁtaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planiﬁcació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la ﬂora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la ﬁnalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de ﬁxar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modiﬁcacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses diﬁcultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simpliﬁcació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a ﬁnals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suﬁcients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a ﬁ d’aprofundir en la deﬁnició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera deﬁnitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eﬁcient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà deﬁnir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar ﬁns a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació especíﬁca de recursos hídrics. Redeﬁnir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques ﬂuvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a ﬁ de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes ﬂuvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planiﬁcació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eﬁcaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments ﬁnalistes que ﬁns ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a ﬁ d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència ﬁns a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planiﬁcació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda signiﬁcatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius ﬁxats. Per aproximar-se als objectius de la planiﬁcació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments ﬁnalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes especíﬁcs que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i ﬂexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’ediﬁcació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, ﬁxarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a ﬁ de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modiﬁcació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les ﬁgures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identiﬁcar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eﬁciència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneﬁcis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eﬁciència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions deﬁnides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràﬁques, el control dels ﬂuxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb diﬁcultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planiﬁcació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de ﬁnançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es conﬁgurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen diﬁcultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la ﬁgura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversiﬁcant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planiﬁcat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les ﬁgures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions signiﬁcatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Deﬁnir de manera especíﬁca uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i deﬁnir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eﬁcient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneﬁcis d’una planiﬁcació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis especíﬁcs, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneﬁcis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneﬁcien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu ﬁnançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aproﬁtant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aproﬁtant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/655/BoletinAnalisisUrbano_1975_n1_PreciosSuelo_PM.pdf 53038f1144a1c7d6f1bf392081467dab PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1637 Title A name given to the resource Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el área regional de Barcelona. Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 27-31 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Urbanisme Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Maragall, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Article publicat conjuntament amb el seu company Mario Giménez, al butlletí del "Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf 7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d PDF Text Text �-t, CUADERNOS ANEXOS Comunicado de la conusion de información y prensa de la ASAM- SUMARIO I NTROD UCCI ÓN HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76 LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS" D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL " PLEN O DE LA VE RGÜENZA" ANE XOS Colección dirigida por : ALrDNSO C. CO M t N JUA N N . G ARC tA NIETO MANUEL LUD EVID EDUARDO MARTíN C ARLOS RAMÓN RAFAEL C ARLO S OBESO FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl) MADUEÑO ( USO) NAVALES (CSC COO) SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.; C ARLO S NAVALES MANUEL LUDEVID H an elaborado nlC: número : Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de." los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona Lo han redactado : MARIO GIMÉ NEZ PASCUAL M ARAGALL MARGARITA OfHO LS ' :otogufías: JORD! SaC rAS D ¡~e."ñn : ENRIC SAT U É w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] : Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14 Primera edición: diciembre, 1976 D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976 de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución. ISBN , 84 • 7222 . 801 . O Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona] Prim ed in Spain INTRODUCCION El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y BLEA DE REPRESENTANTES sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a. za" por lo inconcreto y vago de las Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la soluciones aportadas. huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales. Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían doble real y reconoci miento de los seguir adelante. representantes del personal para Pero las semillas de un cambio irreversible ya están todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de ticulares y generales . Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo . La resonancia de los hechos acontecidos aquellos publicado la relación de los acuerdos de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona. no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se antes prepa ró el Pleno, con alguna de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses que éste introdujo. Los acuerdos enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la militarización al gobierno. plantilla en at ención a la dur ación En el ámbito local, los funcionarios y empleados de de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc., tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos pectivo número , en el cuadro adjununiversidades de Barcelona. desarrollaron luchas de una to; refund irla con la vigente y. en su amplitud desconocida. caso, proceder al adecuado reajuste En resumen. los trabajadores municipales y de otras del grupo del que procedan y darle administraciones públicas han descubierto su identidad el trámi te que dispone el artículo 13 como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de la Admini stración Local . zarse. �2 Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable. Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o. ¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda, un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores con los mismos problemas que los demás. La prensa y la radio han informado puntualmente de los comunicados de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a . . ., esa concienciaci ón. Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos. En la base de los cambios observados están una serie de fenómenos que lo explican todo, o casi todo . En primer lugar, los funcionarios municipales han pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años (3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y unas pensiones y pagas tan ridículas como la base. En segundo lugar, esta situación común a todos los funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de lucha. En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que trabaja en las administraciones públicas es irracional y Convocar lo s co ncursos y concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la nueva plantilla una vez aprobad a por la superior idad. Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án lo sean con efectos desd e el 1 de abril de 19 76 . aunq ue la aprobación de la superior ida d tenga lugar más tarde. Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de plantilla. E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de 19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se disfruten actualment e, los siguientes: 1. Incremento del plus regulad or. fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para todo el personal , exceptuando el del servicio de Extinción de Incendios y Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el siguiente número 5. según su co eficiente: Pe setas mensuales Hasta 2,30 . 3000 2000 Superior a 2,3 hasta 4.0 5.0 . 1 00 0 2. Especial para el personal del Servicio de Ex tinción de Incendios y Salvamentos, un nuevo plus de toxici dad de tres mil pesetas mes.,» además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.) Lo s funcion arios hacen "la rueda" en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría tradici onal en todo el conflicto. 3. Policía muni cip al: a) E l actual plus de peligros ida d que perciben de dos a cinco mil pesetas mes, según situaciones. se convier te en un plus fijo O igu al para todos de cinco mil pesetas mensuales ; b) Se recon oce a su favor un nuevo " plus regulador" de tres mil quinientas pesetas mes para Motor istas y C aballería, de dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas pesetas mes para los de servicios de Vigilancia. Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la Seguridad Social. siempre uno s y otros en relación a iguales categorías y situaciones. Solici tar a la Dirección General de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- . dinarias sean incrementadas co n el "incent ivo de poblaci ón" , Cumplimiento de la norm ativa vig ente. en especial el decreto de 17 de agosto de 19 7 3. sobre jornada contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" . Según una disposición, pues, no producimos; según otras, sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa. La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han hecho el resto. Por último, esta situación contradictoria y conflictiva no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con representantes elegidos desde la base; en fin, el innato desprecio de las autoridades municipales por todo lo que surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno duro y enconado . Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es una experiencia diar ia. Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado. Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué existir una organización sindical general de todos los funcronanos . Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la administració n pública, tener una plaza para to da la vida, un horario que permite el pluriempleo, etc. Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos cargos los que constantemente recuerda n al personal su condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por cierto, en muchos casos predican con el ejemplo. 3 �El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos. Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las " vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de espaldas a la ciudad . HISTORIA DEL CONFLICTO: DESDE EL INICIO HASTA EL 1 7 DE FEBRERO DE 1976 Las condiciones de trabajo de los funcion arios normal de trabajo de cuarenta y dos ho ras semanales. Se satisfarán los incrementos regl amentarios que correspondan a horas nocturnas y en festivos. Ges tionar la mej o ra co tizaciones-prestaciones de directa- mente con la Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local (M UNPAL) o mediante seguros co mplementarios para cubrir las prestacione s. al menos en función del salario mínimo interpro fesion al y contratar en defecto de la misma MUNPAL. una póliza de seguro . para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune- de las remuneraciones. (En cursiva, lo añadido en el Pleno.) Establecer la posibilidad de transferir, en su día, al capítulo 1 del Presupuesto ordinario para 1976 Y con el fin de atender los mayores gastos de personal. cantidades hasta un importe global de ochocientos cincuenta millone s de pesetas . Patronato M édico de Asistencia a El coste para el Ayuntamiento de los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far- inferior incluso a los ochocientos cincuenta millones que. según parece ración real. en los casos de muerte o invalidez permanente en acto de serVICIO. Establecer que los servicios del macéutica en todas las farmacias de por los acuerdos. iban a costar los la ciudad y la asistencia médica fuera de ella. Constituir un órgano de política de personal. con participación del aumentos . mismo. para atender en fo rma cons- tante sus problemas y proponer cuantas mejoras estime co nveniente. tanto en el orden retr ibutivo como en el de la productividad y eficaz prestación del servicio . teniendo co mo primer cometido el estud io de los problemas concretos que por afectar a determinados grupos espe- cíficos no han tenido cabida en estas 4 pllblicará una relatidt detallada de todo el personal del Ayuntamiento, en la qlle sin necesidad de expresar nombre y apellidos, se cono7Jan conf acilidady claridad los sueldos qlle cobran cada lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de control. sobre el real cumplimiento grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil amplio criterio illf oN/lativo de la pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas. to t1I lo que concierne ti estos mismos En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se ¿ Dónde quedan los cuatrocientos millon es restantes hasta och ocientos cincuenta? El coste del aumento en policía municipal y bomberos, que es imposible de calcular exactamente con el texto de los acuerdos en la mano, puede ser algo más alto de lo estimado, y el del aumento de las mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un incremento más. Pero ni en el c álcu- lo más optimista se cubriría la mitad de los millones que faltan. Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie- ron a los pocos días que, debido a que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta vez proporcional a la categoría y no inversamente proporcional, aumento Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas cincuenta pesetas). El 25 de enero de 1975 la Dirección General de Administración Local denegó el aumento propuesto por Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es. El núm ero de funcionarios afectados era muy alto. La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios, están los eventuales, contratados e interinos (un total d e uno s dos mil), que sufren una situ ación similar . Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del 1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas). Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo, las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad, complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua. P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas veinte mil pesetas. Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor. que llegaba en algunos casos hasta veinte mil pesetas mensuales . Los caballos de batalla de la negociación habían sido. por parte del concejal Tarragona, que el gobernador no aceptaría aumentos Los inicios del conflicto Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios �perdían o se quedaban igual después de ocho años de esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo, ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era totalmente inoperante. Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _ eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~ eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes, corriese a cargo del IRTP. "Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez desde entonces. Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio comunicó que Madrid había autorizado elecciones para cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios, repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal). La primera asamblea de funcionarios 6 El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones, avalado por más de dos mil quinientas firmas. Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho «en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión. El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de . cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte, comunicándolo con días . de antelación e indicando las señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de nuestra inseparable condición de ciudadanos». La entrevista con Masó El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una gestión ante la Dirección General de Administración Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias salariales existentes entre diversas categorías. En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado . de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo. Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en una mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y cías municipales y funcionarios. sus condiciones materiales de trabajo. 7 �La «candidatura unitaria y de renovaci ón» y el nuevo alcalde Pasaron los meses de verano sin que la situación variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales directrices eran las siguientes: • C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta. • Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local. en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales. • 8 Montar una asesoría jurídica y un boletín de información. En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó. El escrito fue entregado pocos días después. Viola recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión. El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud de apertura por par te del alcalde. Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones del C olegio. debían haberse solucionado los problemas económicos y hacerse efectivo el aumento prometido. que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más allá de las diecinueve mil pesetas brutas. que era lo concedido en el convenio de la construcción a los obreros que en los días de lucha nos encontramos en la calle: y por parte de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche de los gases. la falta de dinero y de competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema. En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no pasar de las diecinueve mil traduce la solidaridad de clase de la patronal y la necesidad que tiene la burguesía de actuar unitariamente. como los propios trabajadores. Por otra parte. esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo. puesto que tanto el convenio del metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas pesetas lineales de aumento. sobre unos sueldos miserables de doce mil pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis mil pesetas mensuales de aumento "provincias" más que otra cosa , son más centralistas que los propios altos funcionarios madrileños. y este es el caso de nuestro "alcalde". como demostró la visita aquí del señor Mahillo , jefe del Gabinete T écnico del Servicio Nacional de Inspección de las Corporaciones Locales. cuyo informe no ha sido aún publicado. En cuanto a la falta de dinero del Ayuntamiento. vamos a transcribir aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para pagar el aumento concedido y podría ahorrarse la demagogia de las reducciones o transferencias de partidas de vestuario, co nservació n La situación dd bombero hasta hoy ha sido catastrófica. de edificios. etc.• que son casi todas las demás. Las que bastarían son las siguientes: lineal), como los aumentos concedi- dos en e! Ayuntamiento de Cornellá (cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento escalonado concedido por el Pleno de 2 3 de marzo. y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es bien sabido que son cortinas de humo, mont adas sob re una base real. pero totalmente inventadas de base para arriba. La dependencia de M adrid. el centralismo asfixiante del Estado español. es un dato real. pero es un dato que debemos a los políticos que. como Viola. hacen todo lo posible por reforzarlo. ya que su nombramiento y su influencia vienen precisamente de! Estado y no de una elección democrática. Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en 200 Contrat a limpieza alcantarillado 250974060 201 Contrata de extracción de letrinas 202 Reconstrucción de pavi~entos . 204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración 2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios 20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich 208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria 5 6666 70 9000000 400000000 28 000 000 3000000 1400 000 209 Conservación alumbrado público . . 300000000 2 10 Conservación iluminaciones especiales 7 200 000 2 11 Consumo de alumbrado vías públicas 202234420 2 18 Conservación instalaciones aguas . . 8000000 236 Contrata de limpieza pública 750000000 239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento 443870000 240 Gastos sal nevada 750000 266 541 600 90 7 40 4 3 12 . . . . 249 Int ereses de la deuda a emitir 250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local 9 �El señor Travé y el Pleno de final de año E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando . que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente, «Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos, que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las deducciones.» D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de qu ince mil pesetas . En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid - concretamente la D irecció n General de Administración Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes? El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r na da . El 30 de diciembre se informaba que los bomberos sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata- lán». La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so . El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones co ntrarias en numerosas dependencias. Sin contar los intereses de la Deuda y préstamos, estas partidas totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por ciento bastaría para financiar el aumento salarial. Se dirá que esto significaría oscuridad en las calles, falta de pavimentos y suciedad. Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran fuente de ingresos de las compañías contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en sus condiciones monopolistas a los mismos, a cambio de algún favor sustancioso a algunos funcion arios en cargos estratég icos. Recientemen- te el Ayuntamiento de Hospitalet redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la mitad por el sencillo procedimiento de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del Ayuntamiento explica a quien quiera escucharle que sólo en la contrata de limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de controlar los cost es y el servicio efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los camiones, etc...) Con estos datos a la vista, adquiere todo su sentido la respuesta del "alcalde" Viola a los vecinos de Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había habido' ya dos accidentes mortales. El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de los funcionarios. Sin com entarios. Pero esto es sólo una parte de la historia. En.realidad, el presupuesto de 1976. del que hemos sacado estas cifras, es un presupuesto muer- Paro de cuatro horas en el Matadero y la «huelga de multas» 10 El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de to. sin ningún valor. La aprobación de la nueva Ley de Régimen Local (19 de noviembre 1975) hace que los ingresos previsto s en este presu- puesto no sean válidos y deban ser sustituido s' por otros conceptos. Por ello la Dirección General de Admi- nistraci ón Local ha dictado unas " Instruccio nes complem ent arias Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon- para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del ejercicio de 1976", publicadas en la formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero. do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e En estas instrucciones se especifican insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones los -nuevos impuesto s que cobrarán los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de do (capítulo Il, concepto 21) en que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de trescientos millones. Es decir. que la Administración P ública.» sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 % to dispondrá de seiscientos millones más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente y no al noventa por cien co mo hasta 5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas. A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación libre y democrática en el C olegio de Funcionarios. El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del Tinell. La asamblea general del Tinell . Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios oport unos para llevar adelante la reunión. A la misma han Votando a mano alzada frente al Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de trabajadores. Funcionarios. , »Estas elecciones están sufriendo una serie de demo- 11 �ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra. "Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos; parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos -policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas; 1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento . "Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro. "Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios. "El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. » 10 de febrero: termina el plazo 12 ahora. Lo que es practlcamen· te sl'guro es que la cifra global del presupuesto ordinario ( 14 68 5 0 00 000) aumenta rá, y inmensa mayoría del personal de co labo rar en la implantación de un Ayunt amiento al servicio del pueblo. que por tanto carece de sentido hablar de limitaciones presupuestarias definitivas. La aplicación concreta de los acuerdos del Pleno es muy desigual. Es preciso consolidar las conquistas obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las elecciones de representantes. la comisión negociadora y la práctica del diá logo entre Ayuntamiento y personal es algo totalmente nuevo pero absolutamente claro en la men- te de todos los que trabajamos aquí. Para nosotros es el embrión de un planteamiento sindical del cual hemos carecido hasta ahora . No cejaremos en conseguir que se nos reconozca este derecho que hemos obteni do contra viento y marca, Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la voluntad de la mayoría del persona l. La policía interviene en el H ospital d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios municipales tambi én- se hab ían sumado a la huelga. Esta vo luntad se: expresa también en la lucha por el funcionamiento real de la comisión mixta de personal del Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de El comunicado de la Comisión Provisional de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento procedimientos burocráticos , donde impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas (ayudados por un puñado de altos cargos) hacen grandes negocios y donde se intenta dividir y someter al pe rso na l, disconforme con es ta SIO respuesta oficial EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha para las elecciones. Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa. do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes . "Como se recordará, los bomberos iniciamos una huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10 d e los corriente s. »Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento la postura de los bomberos es la ya indicada. »Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.» Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la concentración y asam blea de funcionarios informando los g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.» El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión . situació n, a base de mentalizarlo, convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si colabora en mantener las cosas igual. Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al descubierto la realidad d e las cosas. H a obligado a una Corpor ación antidernocrática a reunirse y d iscutir de los problemas municipales. H a sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del Avunramicnto y la voluntad de la Bomberos frente a policías dur ant e la noche del encierro. Por algunos momento s se vivieron horas de ten- sión. La plaza rebosada de camiones de bomberos solidarios. A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras. .Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.? 2. en columna adjunta.] La comisión provision al se entrevistó con el pr imer teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola. "Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por 13 �manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de los bomberos. Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a admitir a la prensa en dicha entrev ista. Lunes día 16: nueva concentraci ón y negativa de Vio la El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid, resuelva los prob lemas planteados. Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30 hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de costumbre y que pro nunció frases ininteligibles. Con la llegada de fuertes contingentes de policía armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da . 14 Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio nombre y categoría para recibir la contestación, que le doy por carta de igual cont enido a esta nota, para general conocimiento : LA NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS A . Las peticiones son numerosas: l . Plus lineal mínimo de cinco mil pesetas mensuales; 2. Su IR TP a M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar (1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola. ventual"; 5. Cumplir una promesa En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por del señor Masó de percibir la paga extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro . A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal "1" fea y no eI " b ase" . se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto B. La relación de los funcionarios jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido con el Ayuntamiento está reglada , a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico por leyes y reglamentos , aparte de reservado. lo s condicionamientos resultantes C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5, nos pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba naturalmente aprobado antes de tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento nuestra pose sión . Por , ello . hemos dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de atendido el número de dichos fun- la maña na. cargo de la Corporación (significa un aumento real para ésta del 13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización . (La entrevista de noviembre vista por Viola en su nota oficial (de la prensa) El pasado jueves, día 4, a las 14 'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de funcionarios quería entrevistarse conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos. personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo integ rado por diez o quince personas. Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie- gos separados que formaban varios fascículos, con firmas que, según aquel escrito, ascienden a 3 126. Pidieron que la leyera y que tomara una decisión, enseguida. pero . a poco de conocer su contenido . les co ntesté que era preciso un detenido estudio : me apremiaron para hacerlo en muy breves días y les repliqué que podía ser de la compe tencia de la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que también el anterior alcalde, señor cionario s y la importancia de sus peticiónes, siendo prob able que se desplacen a Barcelona altos funcio- Preparándose para pasar la noche narios de dicho centro directivo. Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche. C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas, compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el planteamiento. teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut dio de plantillas ind ispensables y de C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis condiciones adecuadas , por grupos y mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos. Hubo un momento de alarma cuando aparecieron vas en obras y servicios mínimos. con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se ció n de sus funcio narios. dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que ( , 15 �bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor comba tivo a aquellos policías armad os. supo que estaban allí por una manife stación de padres de escolares . La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar : «compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. » Silencio . L a policía dispara los gases De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz? L a mayor part e de los funcionarios subieron por la escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja. Un miembro de la comisión se encontró en uno de los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua· dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue : « E n estos mom entos. el orden público está en manos del ministro de la Gobernación.» Interviene la policia armada y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o , más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de la reserva especial de la po licía armada , al mando de un teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos y policías municipales se coloca ron delante. taponando la puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a propuesta fue atajada por la policía con estas palabras: «Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes. El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio. Viola: «la ley se ha de cumplir... » 16 E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos. el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s. provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con garfios. respald ados por otros tantos policías municipales. «Se decide a salir... » En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa. ción. se decidió a salir. Llegan los coches de los bomberos El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110- res al monumento al bombero de la calle Villarroel. Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari- 17 �llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12 dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía. frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15) coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara "La ciuda d conoce la actitud con e! primer policía armada que encuentra y le dice: decidida y cada vez más extendida «¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca del person al del Ayuntamiento de la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales. anda». N uestras justas reivindicaciones Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad, la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne! iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal. H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de ción y marcha de más de cuatro mil metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno . puedo , mi sargento)). N os dirigimos pues a la op inión Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública: máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían. 18 Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e! acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como bombero es entrar a por gente y sacarla?» Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales. Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó 'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla, había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci- municipales) se compone básicamente de los siguientes puntos : • • Ad vertir a la op inión, si es que hace falta, pues bastante claras están las cosas, de lo injusto de los argumentos dad os por la alcaldía en su nota de prensa. • Decl arar que la alcaldía, y el grupo de altos jefes que dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las modificacione s legales que permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios que en la actualidad , con el beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base inferior al mínimo legal . • ha querido decir que el mismo compense con un plus equivalente a la cantidad detraída por este concepto a los funcion arios. • nes y demandas que tambi én merecen respuesta, segu ra- ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver Madrid ni la ley en estas cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.} • po las justas reivindi caciones del mismo, así como su deseo de poseer representantes democráticamente elegi- la situación laboral de bomberos. policías. matadero, P edimos tambi én solución al problema de los más de dos mil eventuales. mucho s de ellos con años de tra bajo en el Ayuntamiento y sin un futuro claro , mientras no se solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada única igual para todos y racion al en los empleos públicos. dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos. Repetir que nuestra platafor- La not a del Ayuntamiento silencia varias reivindicacio- nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem- ma reivindi cativa (basada en ¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre tom an decisiones en cuestio - • Un aumento lineal de siete mil pesetas, como muestra de nuestra actitud negocia- na ante una situació n que no puede co ntinuar. .) Los bomberos en ayuda de los «paIsanos)) hospitales, museos, vialidad y todas las dependencias • La Alcald ía olvida que la Diputación de Barcel ona, además de estudiar un aumento lineal, abona a su bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón. «No existía ya ninguna diferiencia con los arras trabajadores» • Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o, como ocurría casi cada día con los trabajadores de la construcción, de! metal, de! textil , etc. Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que, pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca , por haber dominado la situación, po rque Viola, con su actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia de la de los funcionarios. La «manifestación de las sirenas» La crónica de la «manifestación de las sirenas», como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la transcripción de las conversaciones de los coches de la policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la radio y grabadas en cinta: - H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos, y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una comp ostur a razon able. -RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio. -2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a esra., concentración de personal en la dirección que tomen y vaya informando. -Recibido. También iba a decir que ahor a' también se ponen en marcha los vehículos, cambio. :...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie, a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación . 19 � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf 157da5d960656112f28c8886710c7cfe PDF Text Text 20 -J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los coches de bomberos, que son bastantes y que van por Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro, seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien. (A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como música de fondo las sirenas de los bomberos.) - ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches de bomberos. -]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando (sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio. -J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario, pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio. -Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos, cambio. - H 25 va a seguir detrás de la manifestación. -Entendido, J2, cambio y corto. -MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder. - Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar? -MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia. Cambio. personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y sobr e el sueldo ba se, y ésta es otra petició n que hacemo s nuestra. El funcionario . el tra bajador d e la Administr ación P ública, no pid e un trato de favor ni menos horas de trabajo. Pid e salario igual a trabajo igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato . Barcelona. 12 de febrero de 19 76 . Comisión provisional de funcion a- Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de rios y empleados del Ayuntamiento de Ba rcelona. trabajo en una asamblea masiva de funcio narios. "Mundo D iario" 1 3-febrero-76 N ot a de los funcionari os tr as la nocbe del 17 d e febrero I. H acemos responsable a un alcalde, al que no reconocemos ya como alcalde, de la situación que se pro dujo en las Casas Consistor iales con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea reunida pacíficamente. 2. La comisión ejecutiva reunida en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las nega tivas y el gas lacrimógen o. 3. A esta situación se ha llegad o tras más de un año de pasivid ad, promesas , amenazas y esperas. que no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante- M anifestándose ante la Jefatura Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias militarizado s. ner el principio de autoridad y dejar los problemas sin resolver. Q ue la ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos a un régimen que dicen que es de privilegios y en realid ad es de indig- - Enterado, ]3. - El personal, con vehículos y todo va bajando hacia arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de trescientos guardias urbanos y más de mil en total. - M I O, en estos momentos salen por las Ramblas unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones, cambio. - Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio. - Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio. -MIO para notificar que han pasao unos veinte coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus... lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha gente, cambio. -Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio. - M 1O para notificar que en estos momentos suben por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van momentáneamente pacíficos, cambio. - Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen, cambio. - H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás de ellos. Somos dos compañías , cambio. -No conviene, no conviene que sigan todos. El M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio. -Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o. -Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la calzad a. - En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo. - Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha. - H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora. - Entendido. Si siguen en esta dirección es que va bien, cambio. - Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio. - Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy de cerca. -26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco de los municipales, cambio. 21 �- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio. . - 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio. - Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio , - ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos? - H an entendido bastante bien. - H 25, bueno, parece ser que todos los coches están encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio. -Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio. -210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en su cuartel... El resto de los municipales están en la calle Casa novas pabajo. - ¿ Cuántos van aproxim adamente ? -Pongamos quinientos, cambio. -210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos. - ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y 28 ha tenido que hacer uso de las pelotas? -No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ... solo una pelota, cambio. -226, bueno, voy a llevar al hospital este part e facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con estos cuatro, cambio. -Entendido. -Atención 26, atención 26 . Los restantes part es facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados tienen que traerl os a jefatura. -21, bueno, es para informar que cuando llegaron aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio. - Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha sacado las fotografías era de los municipales, cambio. -Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo casi apostaría que sería un periodista, cambio. - Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque iba en la manifestación, cambio. - Bien, recibido. - Supongo que aquí será la central de bomb eros. - Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un 22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.) nidad y desprecio. todo esto es lo de menos. 4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma : a) Au ment o lineal de siete mil pesetas b) Salario base igual al mínim o interprofesional c) So lución a los eve ntuales d) Compensación por el IR TP para los coeficientes inferiores. . Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que las paga s dobles sean sobre el sueldo real y no el base; que se paguen los domingos y festivos trabajad os; mejora de servicios asistenciales. concesión de permisos reglamentan os, etc. 5. Los argumentos de Vi ola sobre imposibilidad de me d ios monetar ios y legales para resolver el problema se han demostr ado falsos a través de dos hechos concretos : - E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo, reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el problema perfectam ente co n los fono dos municipales de que dispo ne. - U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar en la ejecutiva que estaba a puntO de iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos los funcionarios. 6 . P or encima de todo pedimos y exigim os, nada de represalias co ntra un movimiento que ha sido y es pacífico. reivindi cativ o, unitario y JUsto. 7 . La respuesta ha sido: inv asión del Ayuntamiento por los gases lacrimógenos. militarización de bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos enfermeras brutalmente apaleadas por la policía en la calle Pro venza a la una de la madrugada. detenci ones en la plaza de San Jaime el miércoles por la mañana. etc. 8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a de lugare s diversos y pedim os. a todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo. 9 . N o a la militarización. Que bomberos y policías vuelv an a su situación normal. Que se reconozca a nuestra comisión provi sional. Que se fije fecha de elecciones por el C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos. Aho ra. como siemp re hasta ho y. estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación. Comisión provisional defuncionarios y empleados del Ay nntamient» de Barcelona. DE LA «NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS» AL «PLENO DE LA VERGÜENZA» 18 de febrero: paro generalizado Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza. El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión por parte de empleados municipales de H ospitalet y del movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública). La militarización Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto. entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio consisto rial. celebraron una asamblea. Los jeeps de la policía patrullearon constantemente por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y 23 �media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la concentración. La comisión de representantes hace pública una nota A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os los miembros de la corporación exepto siete. en la que además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona. La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con regularidad en algunas dependenci as. La noch e del encierro : especración ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los encerrados con profusión d e gases lacrimógenos. Con los concejales de la ponencia Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se pudo constatar que dichos concejales. al conocer las revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en razo nes de justicia. A efectos de negociación. las revindicaciones fueron desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora expuso como puntos previos de diálogo la condición de que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no recibieron una respuesta satisfactori a. Solidaridad con los militarizados H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e! cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero habían sido depositados multitud de ramos de flores por 24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un NOTA DE LA ALCALDÍA HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS Pero el trámite preciso requiere: tiempo . A primera hora de la noche de ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a : Ant e la reiterad a publicación de noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para general co nocimiento de los mismos y de la opinión pública, se informa de lo siguiente : l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y T arragona Corbell a ha celebra do numerosas y largas reuniones. todos los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de sus respectivas Delegaciones. Las situaciones y los problem as de dichos gru pos no son homogéneos y el conjunto tiene gra n complejidad . 2. La Ponencia está procurando acelerar su com~ido y redactar un resumen de posibles propuestas en la presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los miembros de la Corporación. para preparar la actuación imprescindible de los órganos del Ayuntamiento (C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno). 3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen o propuesta concreta. que, previa. mente, haya sido informado por la Comisión Ejecutiva. Cumplido el trámite: previo citado. se convocará enseguid a el Consej o Pleno. 4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios son de la competencia del Consejo Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en vigor. requiere su aprobación por la dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones serían actos nulos. 5. El alcalde ha instruído a la Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para prov isión de plazas vacantes de plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata- gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» . Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión de reernprenderla en caso necesario. Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se reintegró al trabajo. Las elecciones y la asamblea de representantes En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a la constitución inmediata de una nueva asamblea de representantes. Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su mayor parte a la asamblea prov isional que había venido funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se abandonó el término «provisional» para constituirse en «asa mblea general de representantes» . Los disidentes de esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a dependencias municipales y se han distinguido a lo largo del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales» de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos. división en categorías. cohecho. erc.). Así, en los días que siguieron a la reanud ación del trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio. ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión de los quince» -denominación de la comisión rio requiere un tiempo . pero ha negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron seguido sin pausa . D ada la positiva mucho interés en recalcar que dicha comisión no era más evolución de las reuniones con disque una entre varias. tintos grupos funcionariales . es de esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente ciones de los funcionarios. En tanto. la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones plimiento de su deber y a evitar con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería. sentar un perjuicio para los servicios Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió a la comunidad . en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s. El alcalde . 25 �Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo por parte de los superiores fueron constantes en todas las dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse. Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de tod as las contrariedades. Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una concentración con idénticos fines frente al cuartel de la guardi a urbana de Montjuich. El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que había recibido numerosas comisiones y que pensaba seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 . Hasta este momento la plataforma reivindicativa se había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías. ULTIMA HORA: El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que ascendía a treinta y una mil. Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión. Este mismo día se celebró una reunión informativa del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia informaron al resto sobre las conclusiones a las que se 26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des- RENACE EL CONFLICTO ENTRE FUNCIONARIOS Y AYUNTAMIENTO N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente " Cuaderno" , renace el con flicto de los funciona rios del Ayuntamiento de Barcelo na (mientras observamos, de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los funcion arios de los M inisteri os y de las instituciones penite nciarias en toda la geografía del Estad o español) . El día 23 de noviembre de 197 6, el " C orreo C atalán" se hacía eco del malestar que vo lvía a crearse entre los funcionarios barcelon eses muni cipales. al no ser atendi das sus reivindi cacione s: Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser nu evam ente un g rave problema para el C onsistorio . Tras la visita que una comisión de bomberos, en nombre de sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto de tr abajad ores del Ayuntamien to . C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le correspo nde al G obie rno. Ante esta actitud a parti r de hoy. se ob servará una actitud de paro interior. es decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo co mo son por ejemplo la gimnasia y demás ejercicios obli gatorios. y no se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su parte. la Polida MUllicipal. a través de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo sirven para «p erder el tiemp o» , Por este motivo apoyan la postura de los bomberos . Sus reivindicaciones son: aumento de sueldo proporcional al crecimiento del coste de la vida: tres mil pesetas por cada domingo y día (estivo tra bajado; 14 pagas anua les: ho ras razonables convenientemente pagadas; posib ilida d de acogerse a la Seguridad Social cuan do se encue ntren fuera de Barcelona ; suel- pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera definitivamente todos los problemas. do mínimo interprofesional; un día y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de sueldo . HOY UNA ASAMBLEA GENE- Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de Mercados y Comercios. La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la asamblea . Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la comunicación entre los funcionarios. RAL P aralelam ente, los fundo narios del AY/lntamim/o. han fund ado sus puntos reiv indicativo s sobre los siguient es: 1ncor poració n a plazo fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000 Destitución del presidente del Colegio de Funcionarios Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona» Los bomberos se manifie stan po r las Ramblas en la noche barcelon esa . La marcha se prol ongaría desde la alcald ía hasta el cuartel general de la calle Mallorca. Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones. Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya urgencia ya no permitía dilaciones. 27 �El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e inmediato reconocimiento de los concentraciones en la plaza a media mañana. derechos sindicales. Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de Para tratar de coordinar todos su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de todos los cuerpos afectados. Dado ción y a la continuidad d el alcalde. Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa. mente sus peticiones antes que se va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en consignen las partidas destinadas a la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria. DIN ERO ? Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios. haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías. El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-, alguna partida destinada a satisfacer y promovió unos contactos " informales» con la comisión sus reivindicaciones. Por ello. se de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la quiere que antes de decir sí o no a int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír individualmente a apoyar. la voz de cuantos trabajan para la A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de pal. El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises» Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento. Por otra pane. pasado mañana. y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni lugar en el Colegio de Ingenieros de mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva. cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del 28 co n objetivos similares a los de Barcelona. famoso pleno «de los funcio narios» y ante la cantidad de promesas incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en marcha. No es improbable que el tema «func ionarios» vuelva a ser noticia. Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras de simpatía se repitieron durante todo el transcurso del conflicto. NUEVA ASAMBLEA EL DIA 23 La anunciada asamblea tuvo lugar. en efecto. el día 23 de noviembre en la barcelonesa Placa del Rei, En ella se analizó la actual plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos. Como recogía "El Correo Cataldn" del día siguiente : Ayer. a las dos del mediodía. se celebró una asamblea general de todos los cuerpos dependientes del Ayuntamiento en la Placa del Rei. La asamblea tenía como objeto la coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de bomberos que se inició ayer. y la aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que a mediodía de hoy. será presentada al alcalde. E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una nota oficial de la alcaldía. Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban. pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado. . . El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas. como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada en líneas generales por el Pleno del día 23. El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a la huelga y se realizaría una concentración para conocer las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo. L a luch a de los fun cion ari os y el serv icio a la ciuda d Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez 29 �Al mismo tiempo, debía formarse con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir los problemas concretos de cada las «c ontratas». L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la lucha siga manteniéndose. se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios ros. se informó que ayer por la recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados, litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5 las emp lead as de limpieza y cantineras. de noviembre. se entrevistó con A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de lado las salidas de Barcelona. los en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados. salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de rios. quienes se requirió información para la instrucción, se REPRESENTANT ES.- Por negaron a dar nombres. otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no Municipal Provisional. son representativas. A co ntinuación, se abrió El Pleno "de la vergüenza" 30 P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a, cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos. A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la Reina Regente destinado al público; sin embargo, su intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes acompañados por el profesor de formación política, un tal señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno constituía un hecho importante en la culminación de la Los funciona rios municipa les so r- prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del funcionario tradicional. (por las Ramblas) de discutir y elaborar por centros de trabajo. Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y señalaron que toda la actuación que el turno se está lleva ndo a cabo es una mues- de intervenciones que giraron en tra de ello. Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual ya informamos ayer. que es el reco- torno a modificaciones de la lucha reivindicativa, proponiéndose que la plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en no cimiento d e la comisión negocia- primer ligar, y sin abordar cada uno sin que antes se hubierasolucionado el anterior. Si bien el aumento lineal de 6.000 pesetas es muy necesario, se considera de mayor urgencia la incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales hay algunos que llevan 20 y 25 dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión mixta que pretende imponer el alealde. Se propuso asimismo, unir la Administración Local, para poste- años en esta situació n labo ral. así como la adecuación del sueldo base para todas las categorías, partiendo del mínimo interprofesional. . Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato libre y democrático. lo cual se habrá riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al futuro sindicato. Finalm ente. se decidi ó reunirse esta mañana en asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía, concentrarse en la Placa de Sant Jaurne, para entrev istarse co n Viol a. T od os los asistent es estuviero n de acuerdo en la negociación con el alcald e. aunque reinaba la pesimista lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante, pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura. N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas, entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada". A LA CIUDAD Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento de Barcelona, con la penetración violenta de la policía arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales, declaramos: l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es de los funci onarios y empleados municipales, así como la forma pacífica de manifestar su protesta. 2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido de satendidos y que por tanto la militarización de los bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna. 3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal d e ·' crsona1. 31 �4. Que sin organismos sindicales representativos, no podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y empleados de la Administración pública, contando con las limitaciones que haga falta en el caso de desatención de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en los Hospitales, etc . 5. Que en el presente conflicto de funcionarios se ha puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta de representatividad y la negligencia del actual alcalde y de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de la ciudad. 6. Q ue sólo la democratización general de nuestros ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad. 7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales, y proponemos su colaboración para la constitución de un O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de elecciones d emocráticas. 8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático. (Siguen las firmas de las entidades) impresión de que ello no serviría de nada. En otro orden de cosas, se recuerda que el jueves, día 25, a las 5 de la tarde, tendrá lugar en el Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la Administración Local. LA HUELGA.- Los bomberos en huelga Son 627 -r-todos los miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y únicamente efectúan salidas conside- radas de urgencia. El paro afeera a todos los restantes servicios, incluyendo los retenes que habitual. mente están de servicio en el Liceo y en la fábrica de cervezas Damm. Son los propios bomberos quienes deciden los servicios que prestan, ya que se consideran con los suficientes conocimientos para tomar tan importante decisión. Cabe señalar, por otra parte, que los acentuados rumores en tomo a 1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa. 2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero. Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros. 3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir a dilatar el conflicto, pues no es des. cabellado suponer que el actual alcalde. sabedor de su próximo rele- 4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín vo . si éste: finalmente se confirma, evite tomar decisiones importantes. Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros. Una propuesta rupturi sta de acción sindical. En cuanto a las rtivindicaciontJ de los huelguistas. éstos Se concentran en: aumento de 6.000 pesetas para el bombero; 5.500, para el cabo; 5.000, para el sargento; 4.500, para el suboficial y 4.000 para el oficial; percepción de las pagas extraordinarias al cien por cien del salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral acorde Con el incremento del Coste de la vida. los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada. En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l. 5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador 6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . . . . .. . na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera. UADERNOS ERODE AYO . 'd' a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero. parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas. Una colección popular destinada A I 1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS 32 .... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ---- 2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl! 3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS 4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS 5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj ..;..¡f~:<t~ ¡'_'':\ ~K.i~¡" ·..t~os ..' ')" DIPUTAGlO R PRDY IROIAL DE BA ROELO NA Biblioteca de Cataluña Reg. \!.~l,t ,~3 S igo ~JA(qB2..A) ..........._-_ ... __ ..._..._ ~ �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1827 Title A name given to the resource Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos Primero de Mayo Extent The size or duration of the resource. 32 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Obiols Llandrich, Margarita Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976 Subject The topic of the resource Administració municipal Sindicalisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Description An account of the resource n. 3 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf 5168c605ef584676091064734e08704b PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gispert, Emili Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Constitució Nacionalisme Economia Turisme Model social Acció política Diada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1596/0000000759.pdf b0f291c49b1c6186429b9240083f29b1 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Em preocupa més Madrid que Euskadi Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gómez, José Luis Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Nació Estatut Catalunya Euroregió Madrid País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación. Más democracia para Europa De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se expresan. En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea, frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto. Veámoslo. Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una institución clave, como lo es la Comisión Europea. Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994, cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo. Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión sobre la presidencia de la Comisión. Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente, puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables 48 �Articles de Pasqual Maragall a políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan. Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos con la voluntad de los europeos. Esto es la política. Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e insospechado. Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan difícil quienes se opongan. Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo de la globalización. Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa. Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo. Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión política de Europa. Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell, Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás Sartorius y Narcís Serra. 49 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1093 Title A name given to the resource Más democracia para Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource González Márquez, Felipe, 1942- Almeida, Cristina (Almeida Castro) Almunia, Joaquín, 1948- Borrell, Josep, 1947- Leguina, Joaquín, 1941- Lopez Garrido, Diego, 1947- Portabella, Pere, 1929- Sartorius, Nicolás Serra, Narcís, 1943- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Territoris Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf 02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f PDF Text Text ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC ELECCIONS 2003 "Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè pensin què hi canviarien ara" "Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament homologables i arribarem a una solució" D. González / I. Carbó BARCELONA "Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta" AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions catalanes? P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes. AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU... P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho siguem amb més diferència. AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més. P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat. AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell va llançar per terra? P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de conseller en cap. AVUI Una acusació dura... P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho. AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC. Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí. P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable de la manipulació d'enquestes. AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític. P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de �Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què més se'ns pot demanar? AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han rebutjat. P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que havia de sortir el responsable. AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el model de CiU o el canvi del sistema d'elecció? P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa. L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques, que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria democràtica molt important. AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de les enquestes. P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource González, David Carbó, Ismael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Eleccions Canvi Convergència i Unió Acció política Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf 35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2 PDF Text Text INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA 27 de juliol de 2005 Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �© Generalitat de Catalunya Primera edició: ISBN: Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: �Composició del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa: President: Anton Cañellas i Balcells Vocals: Manuel Ballbé i Mallol Joan Cals i Güell Helena Guardans i Cambó Pere L. Huguet i Tous José Luis López Bulla Juan José López Burniol Josep Mir i Bagó Amadeu Petitbó i Juan Jordi Porta i Ribalta Eulàlia Vintró i Castells Secretari del Grup de Treball: Pere Almeda i Samaranch El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb el suport necessari per a la realització de les seves funcions El Grup de Treball també ha comptat amb la col·laboració i aportacions de: Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias, Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner, Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras, Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana ��5 ÍNDEX Acord de Govern i Resolució Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7 Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9 I. Introducció ......................................................................................................................................................................................................................... A. L’encàrrec ................................................................................................................................................................................................................. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ............................................................................................................... C. Unes reserves .................................................................................................................................................................................................. D. El pla de treball ........................................................................................................................................................................................... 11 11 12 14 16 II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................ A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................ B. Alguns exemples ...................................................................................................................................................................................... C. Altres factors a considerar ................................................................................................................................................... 17 17 18 19 III. Propostes i recomanacions .............................................................................................................................................................. A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general ............................................................................................................................................................................... B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes .................................................................................... C. Recomanacions sobre reformes normatives ................................................................................. D. Consideracions finals .................................................................................................................................................................... 23 26 41 42 IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........ A. Administració i funció pública ................................................................................................................................ B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat ......................................................................... C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................ D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................ E. La contractació ............................................................................................................................................................................................ F. Ajuts i subvencions .......................................................................................................................................................................... G. Transparència i accés a la informació ...................................................................................................... 45 45 60 64 73 80 91 113 24 �Proposta 7 �8 informe sobre el bon govern i transparència administrativa �Resolució 9 ��I. INTRODUCCIÓ A. L’encàrrec L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i �12 informe sobre el bon govern i transparència administrativa administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva gestió”. Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada: “Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions”. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al “sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el “sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives. En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia. �Introducció Deixant de banda problemes competencials –evidents en l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser: 1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota referència directa al sistema polític representatiu. 2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És un pas endavant, no una reacció de defensa. 3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents –en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. 13 �14 informe sobre el bon govern i transparència administrativa C. Unes reserves Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes: 1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques –avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una curosa transparència de les subvencions que faci impossibles les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec- �Introducció toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei electoral i d’organització territorial. 2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep. 3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent la finalitat que persegueix. 3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic. 15 �16 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D. El pla de treball Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència” en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa: • què es fa –la funció–, • qui ho fa –els actors–, • com ho fan –les accions i la transparència–. Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de la transparència, van precedits d’una referència als valors que han d’informar el bon govern. �II. ELS VALORS A. Valors i dimensió social El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam, però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica. Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon �18 informe sobre el bon govern i transparència administrativa govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de l’altra, particularment difícil. Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres. Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics. B. Alguns exemples • Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal. • L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un procés continuat i constant. • L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que els envolta. • La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí- �Els valors tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política, així com també una gradual complexitat dels afers públics que en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus. • La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot el contrari. C. Altres factors a considerar a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu. b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té 19 �20 informe sobre el bon govern i transparència administrativa notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments. c) Després d’una primera fase, en la transició política i en les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama. d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns. La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves.... e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país. f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles �Els valors amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials propis de la democràcia, en permanent exploració de formes millors de participació ciutadana. g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual, del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc. h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de propostes i recomanacions, com les que en aquest document es presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat, fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat. 21 ��Propostes i recomanacions III. PROPOSTES I RECOMANACIONS Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de les ponències presentades pels seus membres i recollides en l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes: 23 �24 informe sobre el bon govern i transparència administrativa A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general 1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de mesures que tenen per objecte en una societat avançada, facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics. 2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de la ciutadania, s’implica a fons en: • La definició de valors de ciutadania per a Catalunya. • La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així. • L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d’administracions públiques. �Propostes i recomanacions • La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica. • La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats. • La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya. 3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini –quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els diversos àmbits d’activitat pública. 25 �26 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de la voluntat general- tant per part de l’Administració com per part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya– és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant, que subordina els interessos particulars a l’interès general. El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les i fer-les complir. B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions 6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben- �Propostes i recomanacions entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació. També ho haurien de fer les administracions locals. 7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració. 8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat, una actitud més responsable i compromesa amb els serveis públics per part de les organitzacions sindicals. 9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses 27 �28 informe sobre el bon govern i transparència administrativa i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris. 10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública: • preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta. • no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern. • garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat. • equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs. 11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del �Propostes i recomanacions personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de les administracions públiques com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. 12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que això sigui possible, recomanem: • La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb un reclutament rigorosament objectiu. • Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats. • Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional. 13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual. 14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs, així com: • Vincular la seva existència a paràmetres objectivables; • Justificar sempre la seva creació; 29 �30 informe sobre el bon govern i transparència administrativa • Que cada Administració faci pública la llista corresponent d’alts càrrecs; • Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament; • Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat, vincular-la a resultats i donar-li transparència; • Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats; • Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial. • Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal de preparar una reinserció professional o laboral. 15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris. Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica al compliment i incompliment del codi de conducta. 16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem: 1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins- �Propostes i recomanacions titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. 2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. 4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. 5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau. 6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen- 31 �32 informe sobre el bon govern i transparència administrativa dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat, hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar altres càrrecs o institucions. 18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques: • Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments d’inspecció • Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de compliment de les principals normatives del sector públic i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació. b) Empreses públiques 19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques. 20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la seva gestió i els resultats assolits. �Propostes i recomanacions 21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit, que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. 23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per professionals externs independents. 24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 33 �34 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: • Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting). • Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa. c) Contractació 26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui possible: • les licitacions, • les bases de selecció, �Propostes i recomanacions • les ofertes (o com a mínim el seu resum), • el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques, • les puntuacions obtingudes per cada oferta • les adjudicacions. 27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. 28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal: 1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial. 2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista. 3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que per raons de quantia o d’altres de similars la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. 29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re- 35 �36 informe sobre el bon govern i transparència administrativa lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de ser totalment transparent. 30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat. 31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat: 1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tant objectiva com la de l’oferta econòmica. 2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. 3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici- �Propostes i recomanacions tat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. 33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. d) Ajuts i subvencions 34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades es considera un instrument fonamental. 35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament 37 �38 informe sobre el bon govern i transparència administrativa d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. 37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària. 38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la no adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. 39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord �Propostes i recomanacions amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. 40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu. e) Dret a la informació i transparència 41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la tramitació. 42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. 43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. 44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei. 39 �40 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats. 46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats. Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”. 47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes. 48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats entre les administracions públiques. 49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials, i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i creatives per donar-ne una publicitat eficaç. �Propostes i recomanacions C. Recomanacions sobre reformes normatives 50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. 51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de l’Estat en la matèria. 52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència, transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent. 53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials, amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en 41 �42 informe sobre el bon govern i transparència administrativa el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals. 54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això, aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la qual s’han d’establir els corresponents procediments per determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient. La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies, condicions i requisits d’una possible externalització de la gestió dels arxius públics. D. Consideracions finals 55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents. 56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions. �Propostes i recomanacions 57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en compliment del compromís públic assumit, reti comptes al Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa a proposta d’aquest document. 58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya. 43 ��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN LES PROPOSTES I RECOMANACIONS DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA” A. Administració i funció pública 1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa, ens o empreses especialitzades, externalització... L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats. L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització, especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de cada una d’aquestes. �46 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes centrals de l’exercici del poder públic. Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als ciutadans en general. Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns criteris com ara els següents: • Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes. • L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. �Documents Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma de gestió o de prestació. 2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió i prestació d’aquests L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals. La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat. Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les prestacions que aquests li requereixen. Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com 47 �48 informe sobre el bon govern i transparència administrativa els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius implicats, poden establir la prestació alternativa del servei per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del ciutadà afectat. Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per garantir el seu bon funcionament. La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats del sector públic. Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb mesures disciplinàries. �Documents A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb què el Govern gestiona l’Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment. 3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli: funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i massa opac, amb dues conseqüències altament negatives: • No es garanteix la selecció dels millors. • S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en el nomenament dels funcionaris i responsables públics. Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs i assimilats. En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés de l’oposició. 49 �50 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el 36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura futura en propietat de les places que estan ocupant. Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures següents: • Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició, que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per exemple). • No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge estructural. • Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda) A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions, a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants. En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions: • En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de �Documents funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. • En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals. • En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits, tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona designada és la més apropiada al lloc a cobrir. 4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius. Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en 51 �52 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva dedicació i la seva feina. Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos, ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i formada majoritàriament per personal de nivells professionals o de titulació mitjans i baixos. Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents: • Una política retributiva més adient amb el sector privat. • L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits. • Polítiques de formació més eficaces. �Documents 5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos públics L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral. Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari: menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme. Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la nostra societat. I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en l’exercici de les seves funcions. En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de 53 �54 informe sobre el bon govern i transparència administrativa comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem necessari: • Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar: • La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs, no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit. • La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials i d’activitats. • Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i funcionaris. • Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta. �Documents 6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil, obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra. Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada. I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys... D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents: • Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de l’Estat més recent. • Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió. • Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis, 55 �56 informe sobre el bon govern i transparència administrativa organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. • Assegurar que en tots els procediments administratius es comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la seva tramitació. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de ser objecte d’un informe global. • Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució. • Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics. �Documents 7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els papers. És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també, i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria: • Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de les normes en els diversos àmbits d’activitat social. • Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva aplicació. 8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita- 57 �58 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques. Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat. Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats sobre l’estat de la tramitació. En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració. 9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en dos aspectes. �Documents Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany. Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint insensible de l’Administració. No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu. Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple, barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu. Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de 59 �60 informe sobre el bon govern i transparència administrativa vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats o alts càrrecs. Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat 1. Descripció i valoració L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté, principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans als quals la legislació encomana funcions especialitzades i dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa: gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos. També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En �Documents el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs. La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats, però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials, quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle, però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi 1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes. 61 �62 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals. Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en les institucions polítiques. Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent, alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la independència i la credibilitat de la institució corresponent. En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos. 2. Recomanacions 1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes, la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. �Documents 2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes. 4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors. 5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas. 6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat en aquest document. 7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinin la improcedència que aquestes persones siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de les previsions legals, altres càrrecs o institucions. 8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi 63 �64 informe sobre el bon govern i transparència administrativa de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest control. 9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons que són públiques. C. Alts càrrecs 1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic, responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i tot, de contribuir molt activament a la seva definició. És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir judicis sobre el funcionament de les administracions. �Documents 2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional amb limitació numèrica i pressupostària. Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs existents. La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com el segon nivell de responsabilitat política del Departament. Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats directors generals–, la generalització de l’existència de directors de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament territorial, que contribueixen a configurar una administració certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat política. Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents –existents també als consells comarcals–, coordinadors... En una i altra administració la pràctica generalitzada de la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques, 65 �66 informe sobre el bon govern i transparència administrativa consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats. Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels llocs de treball reservats al personal funcionari. Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de noves necessitats objectivament contrastables. El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els seus càrrecs i organismes. Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials. 3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat �Documents com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i, al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu, persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs. Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte, trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats. Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o equivalent entre personal funcionari de manera més habitual. La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta. D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés. Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació, la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció. 67 �68 informe sobre el bon govern i transparència administrativa La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern, que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar candidats sense un historial professional suficientment acreditat. D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir en l’orientació i gestió de la política. Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat política prèvia coneguda: El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses, grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament. 4. És necessària una major presència de les dones en els alts càrrecs Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple, el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total �Documents de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent. Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat lleugers augments. Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat. 5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència –si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis. Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals. Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo- 69 �70 informe sobre el bon govern i transparència administrativa nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions. S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres. Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials, defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític. S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable, lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats. La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona és particularment incomprensible.... 6. Formació específica Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades �Documents escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més que continuï tenint una influència moltes vegades determinant el seu estatus familiar. En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos, però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació. És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics, amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació del sector privat i per al sector privat. Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública i se centri en la transmissió dels valors que li són característics. Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el privat. 7. Codi de conducta En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de 71 �72 informe sobre el bon govern i transparència administrativa conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de març de 2005. Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es podria trametre des del departament competent del Govern de la Generalitat (Departament de Governació i Administracions Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment, un informe sobre els possibles incompliments dels principis ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i, en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els incompliments. En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents. 8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració d’activitats i patrimonial S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs. El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei catalana fos, si calgués, més estricta, no menys. �Documents 9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de més de 50.000 habitants. Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec. Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de comptes de l’activitat duta a terme. Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros totals l’any. D. Les empreses públiques 1. Principis que han de presidir el seu funcionament Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em- 73 �74 informe sobre el bon govern i transparència administrativa preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a aquesta absència del control propi de les societats mercantils –junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als mecanismes de control propis de la normativa administrativa, provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats. Per tal que aquesta indefinició es corregeixi: 1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa). 2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió. 3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders externs). 4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel �Documents desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general. 6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu, dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de ser executiu de l’empresa. 7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern. 8. La retribució dels consellers executius i professionals ha de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen. 9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat. 10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici. 75 �76 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals externs independents. 12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb aquesta assumpció. 13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat. 14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa. 2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa a) Delimitació del concepte La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat. La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la �Documents responsabilitat social corporativa entre les empreses europees i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”. La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un element fonamental per la governanza social, de la contribució empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin, sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa. La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars, les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques. S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada 77 �78 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting de l’empresa. Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és, doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització. Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat. Tot i així l’Administració té un paper important en aquest àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat social corporativa entre les empreses. b) Propostes Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? a) Dins l’empresa pública: El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb �Documents iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar. D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria. • Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats –reporting). • Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi empreses que donin suport a responsabilitat social corporativa. 79 �80 informe sobre el bon govern i transparència administrativa E. La contractació 1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions públiques alimenten aquesta malfiança. El cas és, però, que la contractació administrativa està molt exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions. Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica. Això ens porta a una doble conclusió: – per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència; – per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les lleis. Per aconseguir que les normes sobre contractació pública siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. �Documents Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més simples als contractes que no justifiquin precaucions especials. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la visió burocràtica tradicional. Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat possible: – Les licitacions. – Les bases de selecció. – Les ofertes (o com a mínim el seu resum). – El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques. – Les puntuacions obtingudes per cada oferta. – Les adjudicacions. I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les licitacions. 2. Els contractistes Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re- 81 �82 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració. En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració. Contribueixen a aquesta imatge restrictiva: – El sistema de classificació de contractistes, que obliga a tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista. – La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent de pàgines web. – El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració. L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació empresarial. Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes. Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables �Documents a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars, la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment, que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions. Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte. Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb la licitació concreta a la qual es presenten. També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la constitueixen. Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts del contracte a terceres empreses. Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes. 83 �84 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del servei contractat. Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent. Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista. També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del concurs. Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència tècnica i econòmica exigible als contractistes. Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per qualsevol interessat. Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles �Documents al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 3. La tramitació dels contractes Els procediments formals de contractació són molt costosos en tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb menys de tres o quatre mesos. De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció. Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del retard a cobrar. I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres, abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa (fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un 85 �86 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció. Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat. Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos. Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments. La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit: – Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. – Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, la descripció del treball lliurat. �Documents Aquestes mesures es podrien complementar també amb una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa. Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres. Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet, amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas, amb més detall i rigor del que ha estat habitual. Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga, permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions. Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha de procurar tenir-hi en tot moment. 87 �88 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 4. Els criteris d’adjudicació El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa. Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor preu: – Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva del qui valora. – Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció. – Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si es competeix amb altres administracions més sensibles a les dels interessos respectius. No podem ignorar aquests condicionants, principalment la necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem: �Documents – Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva com la de l’oferta econòmica. – Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 5. L’execució dels contracte Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més opaca, amb un major marge de discrecionalitat. D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que poden acabar comportant canvis substancials en el volum del contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista. Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes. I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució 89 �90 informe sobre el bon govern i transparència administrativa del contracte, un informe o memòria on constin les principals dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o conflictius. 6. El control de l’execució dels contractes Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta. En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs. Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen arriscar a contractar cares noves o males experiències. També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi menys del que hauria de rebre pel que paga. Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/ i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós; en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys aleatori. �Documents Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. F. Ajuts i subvencions 1. Definició S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les garanties i avals, la condonació de pagaments... El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob- 91 �92 informe sobre el bon govern i transparència administrativa jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87). De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC). D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics, o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors que distorsionin la lliure competència”. Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions). Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE) �Documents controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència. La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia (1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió. També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud de les subvencions dins el pressupost de les administracions públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent de les transferències corrents. Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la 93 �94 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya (DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”. Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una conducta general, cal establir una adequada regulació de les subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions. La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys �Documents ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres. Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que “els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la prioritat principal del seu mandat. En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones, sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions. De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció. 2. Justificació dels ajuts públics Totes les administracions públiques atorguen, amb més o menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver- 95 �96 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats de defensa de la competència. La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat. Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica considera que els ajuts públics no són determinants i atorga una importància especial a les expectatives empresarials i a les característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial. En el document de la CE esmentat se sosté que la política d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions indegudes de la competència per assegurar que els operadors econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes en l’àrea del mercat. Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la competència com a punts de referència, la Comissió pretén con- �Documents centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts. En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general. En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre la competència. 3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions a) Unió Europea El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles 87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi- 97 �98 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o modificació. En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos. Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa, seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”. Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat interior i un altre grup podrà ser compatible. Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar �Documents desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts reglamentàriament. Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior, la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada. b) Constitució espanyola L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que 99 �100 informe sobre el bon govern i transparència administrativa s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha de ser interpretat prenent en consideració el moment en què fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats. c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats. El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova- �Documents ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ, “un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.). A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que 101 �102 informe sobre el bon govern i transparència administrativa es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat. D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència (amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de la UE i les directrius emanades de la CE. Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de concedir directament subvencions innominades o genèriques “sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en aquest capítol”. El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les 2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”. �Documents lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens”. De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin els requisits que la llei estableix. e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia) D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden introduir distorsions significatives en la competència en els mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres. El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe- 103 �104 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència. Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris. f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència (20 de gener de 2005) Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc (punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna superior”. En conseqüència, se suggereix: En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article 19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries. En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics �Documents concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi. En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels ajuts. Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma. Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció a principis i procediments d’objectivitat i transparència. 4. Propostes a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental. b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 105 �106 informe sobre el bon govern i transparència administrativa c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe, que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària. e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal garantir l’aplicació de la legislació espanyola. �Documents 5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la cultura L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya. a) Breu anotació històrica Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents. Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps. Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti- 107 �108 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal. b) Les expectatives de la nova situació Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals. S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura. En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB. �Documents c) El difícil equilibri En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc. Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública per a la realització de programes concrets, com passa arreu de l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats. d) Possibles mesures Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò- 109 �110 informe sobre el bon govern i transparència administrativa mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de la municipal. No cal dir que la generositat política esperable dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors. e) Un últim apunt Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts, d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els recursos d’un fons de promoció cultural. El document també conté dos annexos que recullen experiències internacionals de codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a tenir en compte. �Documents 6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats. Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la no- existència de dependències en relació amb els recursos que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores. La realitat del mandat constitucional que empara la funció social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina com element de representativitat el resultat de les eleccions 111 �112 informe sobre el bon govern i transparència administrativa sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe en cada àmbit d’elecció. Aquests elements citats fan necessari que els poders públics determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen, i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció. És per tot això que considerem necessari abordar de forma urgent una norma del govern que reguli la transparència dels recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions: – El govern presentarà anualment al Parlament un informe que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment. – S’establirà la creació d’un registre públic on constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS. – S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat. – Es determinarà que la certificació del registre, conforme el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible per accedir a qualsevol tipus d’ajut. �Documents G. Transparència i accés a la informació 1. Transparència i accés a la informació Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor a l’Administració pública. Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats: L’accés a la informació de caràcter general implica establir, mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter públic de tota la documentació i informació de l’Administració pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. 113 �114 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació (article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se a facilitar l’accés a la informació. El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de manifest de tot l’expedient. �Documents 2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar. Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents. Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre les administracions públiques i dintre de cada departament de cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació. L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de què disposa del contribuent. Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la informació general de l’Administració pública sinó que també a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili. 115 �116 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar un rosari d’actuacions davant diferents administracions per modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en tota la resta de registres de titularitat pública. 3. Límits i efectivitat del dret a la informació Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés. Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa. En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret, ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem- �Documents poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de l’Administració. De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient. 3.1 Límits al dret d’accés a la informació Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa: A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que 117 �118 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del document que no estigui relacionat en el catàleg, però que atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de les persones. Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat, s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte. Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés a tots els documents classificats com no accessibles encara que hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés. B) El segon model es basa en la determinació del caràcter públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no. Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors: – Intimitat personal i familiar – Seguretat i defensa de l’Estat – Seguretat ciutadana – Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial També s’haurà d’incloure per les característiques especials de documents referits a les següents matèries: – Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de monetària, financera o fiscal. �Documents – Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita o a tercers. – Aquells documents en possessió de l’Administració que amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de competitivitat, i que posin en perill la lliure competència. – Els documents preparatoris d’una decisió administrativa. Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi no seria públic. Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat, però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament, ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne l’accés. 3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de 119 �120 informe sobre el bon govern i transparència administrativa documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns instruments de descripció i informació que abastin amb una certa precisió la globalitat dels documents que conserven. Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–, permetre un control democràtic de l’activitat administrativa, facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat. Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara, una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius. En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la �Documents impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos dels governs. L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal, obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i col·lectius potencialment interessats. 121 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Informe sobre bon govern i transparència administrativa Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Administració pública Transparència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Generalitat de Catalunya Description An account of the resource 121 p. Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004. Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per separat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, integració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno samente. Es como si algo estuviese detrum bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon tado en un camello con sus túnicas tradiciona les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro lapso del cofonialismo y la cafda del comunis mo. El ornen mundial artificioso de las déca das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea- ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan oe de J� ciencia moderna, que fue gradual · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual quier orden mundial que tenga sen tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa . de la inte ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano malla accidental, ni el capricho mi croscópico de u na minúscula par tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se gún este principio, estamos miste riosamente conectados con el uni verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla mos proyectado en nuestros olvida dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen cia. Sólo aquel que se someta a la au toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue de valorarse genuinamente a sí mis mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma no $6lo puede materializar la liber tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2822/MiquelIceta.png d7fc63fea0396c13602cbcb061d3a696 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 48:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Miquel Iceta i Llorens Creator An entity primarily responsible for making the resource Iceta, Miquel Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-03 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Estatut Biografia Acció política Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Miquel Iceta (Barcelona, 1960), polític. Primer Secretari del PSC (2014- ). Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ). Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999). Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/441307079" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/441307079">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Miquel Iceta del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7058/20260803_017.jpg 511c5df7e743f5c2c137a026cb2eae19 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource International Photo Agency Motion LTD Title A name given to the resource Pasqual rebent la flama olímpica durant la cerimònia de traspàs de la flama a Olímpia, Grècia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics Flama Olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&page=14&search=flama%20olimpica%20maragall&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a> Notícia al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a> Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&page=3&search=flama%20olimpica%20maragall&lang=ca&view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olímpia, Grècia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1587/0000000750.pdf b423411c98fff41564a190ba7789237f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource S'ha guanyat la batalla, no la guerra Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource J.M.A. J.LL.V. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Terres de l'Ebre Infraestructures Vegueries Catalunya Estatut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/1763/20000626_ElSiglo_PasqualMaragall_contra_ortodoxia_socialista.pdf cd16a7ca77ee171ac29ee308d89114c5 PDF Text Text Nº 420 26/6/2000 Dirigentes clave para un congreso crucial (VII) Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Esther JAÉN Heterodoxo como pocos, Pasqual Maragall entró en contacto con el PSOE en 1978, cuando su partido, el PSC, se fusionaba con la federación catalana del PSOE. Hijo de una familia burguesa y nieto del poeta Joan Maragall, Pasqual estuvo siempre vinculado a la izquierda, en su más tierna adolescencia, revolucionaria y posteriormente se quedó con las opciones transformadoras más moderadas. El que fuera el alcalde olímpico de Barcelona se resistió a serio en primera instancia. No quería ser alcalde pero sí se prestaba a estar en el equipo de Narcís Serra. A él fue precisamente a quien sustituyó, cuando Serra fue llamado por González para desempeñar tareas de gobierno al frente del Ministerio de Defensa. Maragall, contestado por la ortodoxia del PSOE, es, sin embargo, un líder político muy querido y valorado en el socialismo catalán. Más por los votantes, en muchas ocasiones, que por el aparato del PSC. Los capitanes, como se denomina coloquialmente a esa especie de barones territoriales de socialismo catalán, nunca le vieron como un hombre de partido, uno de ellos, alguien de quien se podían fiar. Sin embargo, tras varias contiendas electorales perdidas a fuer de no presentar el candidato que la mayoría de la sociedad catalana les reclamaba, todos convinieron que Maragall era la persona que necesitaban. Antes de que los capitanes vieran la luz, Maragall había dado la espantá. Abandonó la alcaldía de Barcelona y la dejó en manos de su delfín, Joan Clos, quien, años después, consiguió no obstante superar con creces el listón de Maragall. Abandonó también el partido y se fue. Se tomó su tiempo sabático en Roma, alejado de la, catalana, pero sabiéndose más deseado que nunca. Y finalmente. Volvió cuando el partido más anhelaba su vuelta. Desde la torre de comunicaciones de Collserola, construida con el resto de la Barcelona olímpica, Pasqual Maragall anunció su intención de presentarse a las elecciones catalanas, de enfrentarse a Jordi Pujol y de dar, por vez primera, esperanzas de victoria al socialismo catalán. En aquel momento fueron muchos los miembros del aparato del partido que tendrían que aceptar tal como es a un hombre peculiar, heterodoxo y nada dispuesto a hacer una campaña en la que no creyera. Abanderado del socialismo catalanista frente a aquellos dirigentes del PSC que todavía destacan la importancia de los votos de los inmigrantes andaluces y extremeños que habitan en el cinturón industrial barcelonés, Maragall volvió de Roma con sus teorías sobre el federalismo asimétrico bajo el brazo, con sus concepciones de partido a la americana, con sus plataformas de apoyo y con su particular esquema de campaña, que no todos los dirigentes del PSC veían muy claro en aquel momento. Pero, “todo sea por la victoria”, debieron pensar. Pasqual Maragall acarició el Gobierno de la Generalitat; la coalición con la que concurrió a los comicios obtuvo más votos que los obtenidos por Jordi Pujol y CiU. Pero la Ley Electoral y la 1 �asignación de escaños le jugaron una mala pasada. Pujol volvía a obtener más diputados y revalidaba su puesto al frente del Gobierno de la Generalitat. Hoy, Pasqual Maragall, es la esperanza blanca del PSC. Sus correligionarios saben que salvo alguna catástrofe no prevista, Maragall se convertirá en el futuro presidente de la Generalitat, en sustitución de Pujo¡, tras las próximas elecciones autonómicas de 2003. Por todo ello los apparátchiki del PSC han decidido hacer un pacto de no agresión con él y evitar que aflore cualquier diferencia hasta ese momento. Incluso lo han sacralizado con el tándem que forman el secretario de Organización, José Montilla, y el propio Maragall. Un tándem que habrá de dirigir el partido en el futuro. Mientras tanto, también los dirigentes del partido hermano, el PSOE, son conscientes de que Maragall se ha convertido en todo un peso pesado de la política y de que su influencia en el socialismo español es mucha. Por ello, salvo algunas excepciones, como las protagonizadas por el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez ¡barra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez, que han pedido la disolución del PSC para que pase a convertirse en una federación más del PSOE, quienes aspiran a liderar el PSOE en el futuro intentan lanzar puentes entre el PSC y el PSOE a través de Maragall. De revolucionario a socialista Como tantos otros jóvenes que acabaron militando en las filas socialistas, el adolescente Pasqual Maragall pertenecía a una familia de la burguesía catalana de reconocido prestigio. Su educación había sido exquisita, acudió a la escuela Virtelia, donde coincidió con otro estudiante con el que volvería a coincidir a lo largo de su vida política en numerosas ocasiones: Miquel Roca. De ella, además del nieto del poeta Joan Maragall, salieron tantos y tantos representantes de la gauche divine catalana. Estudiante de económicas especializado en materias municipales e internacionales, la Universidad fue en buena medida su trampolín al activismo político. Pasqual Maragall, ferviente admirador de Castro, marxista convencido y con ínfulas revolucionarias, empezó por militar en el FOC (Frente Obrero de Cataluña), pese a que era hijo de una familia acomodada de los barrios altos de Barcelona, de Sant Gervasi. No fue el único de los ocho hermanos que optó por esa vía. Su hermana, Mónica Maragall, era detenida en 1967 cuando transportaba octavillas en un Seat 600. El encargado de llevar su defensa fue el abogado Miquel Roca, quien, en aquella época, compartía bufete con el joven Narcís Serra. Maragall estaba tan dispuesto a cambiar el mundo, a luchar contra el franquismo y a llevar a cabo tantas otras empresas que rápidamente se desfondó y, desilusionado por el estancamiento de la lucha antifranquista, decidió irse dos años a estudiar a Nueva York. Poco después de su vuelta, en 1974, Maragall se convirtió en uno de los fundadores de CSC (Convergencia Socialista de Cataluña), un partido mucho menos radicalizado que el FOC, aunque seguía defendiendo unos rigurosos planteamientos de izquierdas que llevaron a su dirección a denegarle el ingreso al abogado Miquel Roca por considerar que su trabajo como asesor de la banca le contaminaba y le situaba demasiado cercano al "capital corrompedor" para su gusto. Desde CSC, pasando por el PSC, fue testigo directo de la fusión del Partit deis Socialistes de Catalunya con la federación catalana del PSOE. Ahí empezó su andadura conjunta con el partido que lideraba entonces Felipe González, tras la consecución del Pacto del Betis, plasmado en el congreso de Suresnes de 1974. Juntos, pero no revueltos. El PSC siempre mantuvo su condición de partido federado al PSOE, pero con sus propios estatutos y peculiaridades. 2 �Municipalista vocacional Pasqual Maragall siempre estuvo predestinado a jugar un importante papel en el municipalismo catalán y, en concreto, en la ciudad de Barcelona. Pese a su ardor revolucionario, Maragall estuvo trabajando en un puesto destacado del gabinete del alcalde franquista José Maria Porcioles. Concretamente desempeñaba sus labores en un puesto estratégico: el gabinete de Programación. Desde allí tuvo que afrontar, en alguna ocasión, algún interrogatorio policial por su militancia política. Pero su puesto y la defensa que hacían de él algunos de sus superiores le libraron de males mayores. Fue poco antes de las elecciones municipales de 1979 cuando a Pasqual Maragall se le presentó la primera ocasión de convertirse en el alcalde de Barcelona o, al menos, de disputar el puesto. La discusión estaba en si el candidato debía ser Pasqual Maragall o bien Narcís Serra. Y aunque Maragall tenia incluso más posibilidades y más apoyos que Serra para dar ese paso al frente, se negó rotundamente a aparecer como cabeza de lista en las municipales de Barcelona, Eso sí, con quienes le presionaron hasta el final para que asumiese el reto se comprometió a trabajar "en la sombra" para el futuro alcalde Serra. Así empezó la andadura del tándem Serra-Maragall. Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde de Barcelona elegido democráticamente y gracias a un amplio pacto alcanzado por el PSC, el PSUC, CiU y ERC. Maragall se dedicó en una primera fase a gestionar la administración municipal desde un segundo plano, ocupándose específicamente de la Organización y la Reforma Administrativa, para pasar, más adelante, a gestionar la Hacienda municipal. Precisamente, en su andadura en la corporación local, Maragall tuvo unos inicios poco loados por el funcionariado del Ayuntamiento. Fue el joven Maragall quien impuso a los trabajadores municipales la obligatoriedad de fichar a la entrada y salida de su jornada laboral. A la tarjeta que se vieron obligados a llevar y utilizar le llamaron en venganza la pascualina. Maragall se sentía cómodo al frente de las cuentas del Ayuntamiento barcelonés cuando, en 1982, con la victoria socialista, Narcís Serra era reclamado para colocarse al frente del Ministerio de Defensa y poner orden en las Fuerzas Armadas españolas, parte de las cuales había apoyado tan sólo un año antes el intento de golpe de Estado frustrado de Tejero. Maragall fue el sucesor de Serra, de él heredó el sueño olímpico y las ganas de seguir siendo el alcalde de Barcelona. Finalmente, en 1983 se presentaba él mismo como cabeza de lista, candidato a alcalde frente al que fuera su mentor y su maestro, el candidato de CiU, Ramón Trias Fargas. Y logró vencerlo. El alcalde olímpico Pasqual Maragall adquirió gran parte del renombre y la popularidad que le han acompañado hasta ahora gracias a su gran labor en la Barcelona olímpica. No fueron pocas las conspiraciones palaciegas, las luchas de intereses y los boicots que tuvo que sortear desde que Barcelona fue nominada sede olímpica, el 17 de octubre de 1986, hasta la celebración de los juegos Olímpicos, en julio de 1992. Lo cierto es que la idea se la sopló el entonces embajador español en la URSS, Juan Antonio Samaranch al recién elegido alcalde de Barcelona, Narcís Serra, en 1979. Fue más que un soplo, un aviso: si él conseguía que le eligiesen presidente del COI al año siguiente y Barcelona presentaba su candidatura como sede de las Olimpiadas, conseguiría su propósito. Serra recogió el guante y, en cuanto fue elegido Samaranch, lanzó públicamente la idea de presentar a la ciudad de Barcelona. Dos años después le cedería el testigo a Pasqual Maragall. El alcalde Maragall decidió hacer las cosas “a su manera" y eludió las presiones de Samaranch por favorecer la presencia de empresarios de su círculo en los organismos organizadores, sorteó el boicot que los nacionalistas le hicieron durante esos largos años de trabajo (el veto a la 3 �construcción de metro hasta Montjuïc, en lo referente a infraestructuras o la tremenda pitada que le organizaron al Rey en 1989 estos colectivos independentistas con motivo de la inauguración del Estadio Olímpico, son tan sólo una muestra) e incluso las zancadillas de algún ministro del Gobierno de González, celoso de la relación directa de alcalde a presidente que había establecido Maragall. Empecinado en sacar adelante su empresa, Maragall no dudó en recurrir al Rey y al propio Felipe González, puenteando ostensiblemente a los ministros cuando fue menester desbloquear algún asunto pendiente. lo que en un principio Maragall aseguró a González que se iba a resolver con 5.000 millones de pesetas en obras de infraestructuras se fue a más de 200.000 millones y todo el mundo intentó sacar tajada de tan suculento negocio. Hasta la banda terrorista ETA intentó incrementar su popularidad convirtiendo a Barcelona en uno de sus objetivos durante los años previos a la celebración de los Juegos Olímpicos. El atentado de Hipercor, en el que murieron 21 personas, fue el ejemplo más macabro de los métodos empleados por el comando Barcelona. Pero mientras esquivaba conspiraciones y puñaladas, Maragall llevó a cabo su sueño: transformar la ciudad de Barcelona, que tantos años había vivido de espaldas al mar, en una ciudad moderna, abierta y espectacular. Obsesionado por la estética, encargó al arquitecto Oriol Bohigas la construcción de la Villa Olímpica. Barcelona se convirtió en una ciudad modelo y las Olimpiadas fueron ejemplares y exitosas. La imagen de Pasqual Maragall, enfundado en su gabardina oscura dando saltos de alegría el día de la nominación de Barcelona como sede olímpica dio la vuelta al mundo. Su entusiasmo, en aquel momento, era patente. Y no lo perdió durante la larga travesía de cinco ¡argos y durísimos años plagados de zancadillas y sinsabores. Todo ello se esfumó el día que se clausuraron los Juegos Olímpicos y los expertos los calificaron como los mejores de la época moderna. Por si fuera poco, la promoción de la ciudad de Barcelona fue también espectacular. Todo había salido a pedir de boca. El militante/dirigente Maragall Como buen heterodoxo del PSC, Pasqual Maragall fue tolerado, gracias a su tirón electoral, por los capitanes, el aparato del PSC que nunca vio con buenos ojos que un burgués catalanista que despreciaba la organización y a quienes se trabajaban el partido desde la base, yendo de asamblea en asamblea, tuviese tanto poder. En su última etapa, el enfrentamiento entre el alcalde Maragall y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC era patente. Y contra Maragall y su fuerza de los votos descargaron el poder orgánico. Nunca gustaron las maneras ni las formas de Maragall a la ortodoxia del partido, sus intentos por transformar su federación en una especie de Partido Demócrata americano, que nada tenía que ver con el modelo clásico de partido que habían mamado y defendido durante toda su vida sus compañeros. Tampoco a la dirección federal M PSOE le gustaba demasiado ver cómo se desenvolvía Maragall. Las campañas electorales protagonizadas por Maragall, concretamente la de 1995, se asemejó más a la de un independiente cualquiera que a la de un alto representante del PSC. Esos detalles, sin ir más lejos, dejaron boquiabiertos a los periodistas que desembarcaron en tropel en Barcelona, desde Madrid, en 1995, para cubrir un mitin que celebraba el vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra, junto a Maragall. En ausencia de González ese día en cartel, habían optado por cubrir informativamente su hueco en el mitin de Narcís Serra a orillas del mar. La sorpresa se produjo cuando vieron aquel escenario, que en nada respetaba las pautas del resto de escenarios que habían visto en toda España. 4 �Ni un puño, ni una rosa, nada de siglas y mucho menos utilizar la megafonía para reproducir la sintonía electoral del PSOE. A Maragall le gustaba una versión de una canción de Bruce Springsteen y esa fue la que utilizó contra viento y marea durante toda su campaña. Parecía que había un cierto empeño en ocultar esos elementos. Todo eso resultaba chocante para los periodistas que acababan de aterrizar allí. Sus formas, su estilo y su independencia de un aparato integrado por esos capitanes, hijos de inmigrante, de origen andaluz, extremeño o murciano en su mayoría, que estaban convencidos de que el estilo Maragall desatendía a la verdadera bolsa de votos del PSC (el cinturón industrial) era a menudo criticado por quienes esgrimían su dedicación y respeto al partido frente a la actitud displicente de Maragall. La espantá de Maragall Tras numerosas luchas entre el alcalde y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC, Antonio Santiburcio, llegó el esperado congreso en el que se iban a ver las caras y medir sus fuerzas. El estallido del caso Movilma, un presunto trato de favor del Ayuntamiento de Barcelona a una constructora propiedad de militantes socialistas, fue interpretado inmediatamente por el entorno de Santiburcio como una maniobra de Maragall para restarle poder a la organización y, en concreto, a su dirección. Maragall, por su lado, estaba intentando dar un giro político a su federación: cambiar hábitos y personas capaces de cambiarlos; abrirlo más a la sociedad en detrimento del poder orgánico y acercarlo más al modelo de un partido a la americana. Los capitanes habían hecho un trato: no le iban a pasar una al alcalde. Y forzaron su suerte hasta el último minuto. El rechazo al nombre de Ernest Maragall, hermano del alcalde, para pasar a formar parte de la nueva dirección fue la gota que colmó el vaso. El encargado de comunicar la postura inflexible de los capitanes al alcalde fue su mano derecha, Joan Clos, actual alcalde de Barcelona. Clos llamó de madrugada a Maragall para decirle que no había nada que hacer, que estaba todo perdido y que el aparato no pensaba ceder ni un milímetro. Pasqual Maragall tomó en aquel momento una decisión que causaría sorpresa y temor en la familia socialista barcelonesa. Al dia siguiente, el sábado, 23 de noviembre de 1996, anunció ante el plenario del congreso que dimitiría como alcalde y se permitió, en medio de la conmoción de los presentes, señalar a su sucesor: Joan Clos. El aparato del partido, que había puesto todos los reparos del mundo a Clos para suceder a Maragall entre bambalinas, tuvo que tragar saliva y sonreír ante la sorpresiva designación, acompañado del también sorpresivo anuncio de la marcha del alcalde. Maragall dio el portazo, dijo la última palabra y les dejó a todos boquiabiertos. Decidido a hacer las cosas a su manera o, sencillamente, no hacerlas. El alcalde dejó su cargo después de 14 años y se fue bien lejos, a Roma. Hasta allí tendrían que ir años más tarde a suplicarle que regresara y garantizarle que las cosas, de acceder a presentarse como candidato a la Presidencia de la Generalitat de Cataluña, se harían a su manera. El retorno de El Deseado Del mismo modo que se fue a Roma criticando con dureza los aparatos de los partidos y dejando claro en cuán poca estima y consideración los tenía, Maragall regresó alrededor de dos años después anunciando su intención de presentarse a las elecciones autonómicas catalanas. Esa decisión le había estado rondando la cabeza desde el año 1995, cuando, finalmente, consideró que no era su momento y dejó que fuera otro, el alcalde de Girona, Joaquim Nadal, quien asumiera la derrota segura. 5 �En el 99, sin embargo, estaba convencido, ilusionado y con ganas de alcanzar una victoria que le llevase al Palau de la Generalitat a hacer su política, con todas las alianzas que fuese menester, que él siempre gobernó la ciudad de Barcelona con pactos a múltiples bandas. Iba a hacer las cosas a su manera. Constituyó la plataforma Ciutadans pel Canvi, en la que se englobaron, fundamentalmente, independientes fieles a su persona y su proyecto. Habló de federalismo asimétrico, hizo una campaña con un marcado acento catalanista a pesar de los muchos votantes socialistas que no comparten esa sensibilidad en su comunidad autónoma. Decidió medir sus fuerzas con las del presidente Jordi Pujol. Contraponer su imagen de modernidad, su halo de gauche divine con las connotaciones un tanto rancias de la candidatura de Jordi Pujol. Demostró a Pujol que, si los empresarios catalanes beben los vientos por el presidente de la Generalitat, también los bebieron por él sin serio y pagando la friolera de 100.000 pesetas por cubierto por tener el honor de cenar con Pasqual Maragall. Maragall hizo las cosas a su manera y su coalición de izquierdas obtuvo más votos que la coalición nacionalista liderada por Pujol. No obstante, la Ley Electoral acabó por dar más escaños a CiU que al PSC-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Cataluña. Le costó mucho asimilar esa derrota en escaños y, por tanto, derrota a la práctica. Tardó algunos días en dejar de decir eso de "hemos ganado las elecciones”, pero finalmente lo hizo. Se retiró a su puesto de líder de la oposición y buscó un entendimiento para los siguientes cuatro años con la dirección del PSC. Entendimiento que pasa por el anunciado tándem Montilla-Maragall, surgido del pasado congreso del PSC. Los capitanes, como Montilla, saben que Maragall es su única esperanza para ganar las próximas elecciones, pero Maragall también sabe que debe pactar si quiere tener la fiesta en paz y llegar indemne a las próximas elecciones autonómicas de Cataluña. Por otra parte, los líderes socialistas o quienes aspiran a liderar el PSOE han buscado mayoritariamente un punto de entendimiento con un socialista que, a menudo, les pone en serios aprietos cuando proclama a los cuatro vientos su modelo de Estado. “Las diferencias que plantea Maragall -dicen personas como Bono, Rosa Diez o José Luis Rodríguez Zapatero- son asumibles”. Lo que no tienen muy claro es cómo encajarlas sin que todo el mundo detecte que son discursos diferentes sobre un mismo tema. Prefieren pasar por el apuro de no saber qué decir cuando alguien les pregunta por el asunto con tal de tener a Maragall tranquilo, callado y satisfecho. Le necesitan a su favor y no en su contra. El modelo alternativo de Maragall Quizás han sido sus continuas escapadas a Estados Unidos lo que le ha influido definitivamente, pero Maragall no cree en un partido de corte clásico, como el PSOE. El líder socialista catalán tiene una visión propia del partido. Cree que es una maquinaria para ganar elecciones, pero a la que no se debe dar muchas más atribuciones. Es una visión americana de los partidos políticos. Pasqual Maragall se sentiría más cómodo, en cuanto a estructuras, en el Partido Demócrata americano. De ahí, por ejemplo, su querencia por la creación de plataformas en torno a la persona, en torno al líder y no al partido. Cuando estaba dando vueltas a la idea de presentarse a las elecciones autonómicas de 1995, creó la plataforma de adhesión a su persona Catalunya 6 �Siglo XXI. En la última contienda también decidió presentarse con una plataforma, Ciutadans pel Canvi, que chirrió en algunos casos con respecto a los poderes establecidos del PSC. Pasqual Maragall ha buscado la formación de "El Olivo" a la catalana desde 1993, pero también intentó una aventura socioconvergente, en la que apelando a la transversalidad de su proyecto hubieran cabido hombres como el convergente Miquel Roca i Junyent. Sus iniciativas a título personal son fruto de su heterodoxia. Él solito hace sus campañas electorales y toma decisiones como las de convocar una cena con empresarios que están dispuestos a pagar un cubierto de 100.000 pesetas por sentarse junto al socialista Maragall. ¿Qué le importa que buena parte de sus compañeros de partido se escandalicen? En lo relativo al modelo de Estado, Pasqual Maragall ha acuñado el término "federalismo asimétrico", del que abominan hombres como el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez. Ambos han pedido en voz alta que se disuelva el PSC y se vuelva a instaurar la federación del PSOE catalán. Política e ideológicamente, ellos son sus enemigos. Fuera de sus dominios catalanes, no tiene demasiados adeptos y sí muchos «amigos de conveniencia". El único que se reconoce como amigo y aliado político plenamente es el alcalde de San Sebastián, Odón Elorza, otro heterodoxo considerado una rara especie en su organización. Fechas clave: 1965 Entra a trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona, bajo el mando del alcalde franquista José María Porcioles, 1978 Participa, como fundador del PSC, en la fusión de este partido con la federación catalana del PSOE. La resultante será un partido independiente, federado al PSOE. 1979 Rehúsa presentarse a las elecciones municipales como cabeza de lista y cede el paso a su amigo Narcís Serra. Él se convertirá en teniente de alcalde. 1982 Se convierte en alcalde de Barcelona tras el nombramiento de Narcís Serra como nuevo ministro de Defensa. 1983 Es reelegido alcalde. 1986 Barcelona es designada sede olímpica para 1992. 1987 Vuelve a ser elegido alcalde de Barcelona. 1988 Elegido diputado en el Parlamento de Cataluña. 1989 Inauguración del Estadio Olímpico, donde asiste desolado al abucheo y la pita que un grupo de jóvenes Independentistas le dedican al rey don Juan Carlos. 1991 Reelegido alcalde. 1991 Elegido vicepresidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1992 Celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran éxito. 7 �1995 Reelegido alcalde. 1995 Preside la primera Conferencia de Ciudades Mediterráneas. 1996 Elegido presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1997 Abandona la alcaldía de Barcelona y la deja en manos de Joan Clos. 1998 Se marcha a vivir a Roma una temporada. 1999 Se presenta como candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat de Cataluña. Acaricia el triunfo pero el mayor número de votos no se traduce también en más escaños. Muy personal Cuando consigue escaparse del ajetreo diario normal en la vida política y refugiarse los fines de semana en su casa de Rupià, Pasqual Maragall dedica ese tiempo libre a la lectura y a escuchar música. Admite prestar más atención a los dominicales que a los diarios, pero sobre todo a la novela y a la poesía. Asegura "sobre todo releer, desde mis propias notas, hasta los libros de interés". Entre otros pensadores actuales le gustan "Alain Touraine, por ejemplo, Norberto Bobbio, Anthony Giddens, Manuel Castells..." y también se interesa por Ignacio Ramonet y sus trabajos. En cuanto al cine, reconoce "ir poco", aunque sigue con atención el italiano actual. Hace un año, explicaba a EL SIGLO que conocía personalmente a Nanni Moretti y Roberto Begnini, y que siempre se ha interesado por Woody Allen, "además de algunas producciones del cine español". Respecto al teatro, dice, "como en algunas novelas, cuesta entrar en la obra". También escucha "cada vez más música clásica". Reconoce que casi no practica deporte (era aficionado al fútbol, pero sufrió múltiples lesiones). A veces va en bici, juega al tenis y al ajedrez con su hijo "aunque cada vez me gana con mayor frecuencia". Lo que sí le gusta es "no sólo comer, sino también cocinar, sobre todo tortillas y paellas". Maragall, casado desde 1965 con Diana Garrigosa, tiene tres hijos: la mayor, Cristina, es arquitecto. La segunda, Airy, periodista. Y Guim, el pequeño, sigue viviendo con sus padres. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Socialisme Partido Socialista Obrero Español Política Description An account of the resource n. 420 Creator An entity primarily responsible for making the resource Jaén, Esther Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3039/FMHP_00178.jpg 0db22a00446c2dbd5dd7569ae2698b0a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource JM Efe Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Prat de Llobregat Title A name given to the resource Pasqual Maragall Fent foto al grup dels consellers del govern Subject The topic of the resource Política Consellers President Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf 34632861641e70f7405a3927e49c43fb PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Johns Hopkins University Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Giddens, Don P. (citació) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Premis i reconeixements Urbanisme Baltimore Johns Hopkins University Description An account of the resource Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia "El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España" RAFAEL JORBA Barcelona. Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del 2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una "boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y nacionalismo democrático. -Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la renovación generacional? -Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos hacer mejor. -El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña necesita una nueva generación de personas que tome el timón... -Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban experiencia e innovación. -¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente, establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat? -Sí. -¿Cuántos? -Dos mandatos, es decir, ocho años. -El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando por el PSC... -Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU, que es refractaria a la modificación. -¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola? -Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut. -Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José Montilla... -Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les diremos: "Bienvenidos a casa". -¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible? -Evidentemente. -El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament. ¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría el aval del PSOE en Madrid? �-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004. -Yo le pregunto por el apoyo del PSOE... -Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo. -Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida... ¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana? -Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es. -¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa? -Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos. -Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso? -Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se logrará con un gobierno distinto en España. -También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el conflicto vasco "contamine" el debate catalán... -En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros. -¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los gobiernos del PP y el PNV? -No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca. -Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y ERC... -Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta (escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la evolución política en Cataluña y España. -Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo? -Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que esperamos. -El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución... -Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso. -Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado �orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo conservador y uniformista que representa el PP". -La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en privado. -¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y el PSOE son lo mismo? -Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero también. -El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y Aragón. ¿Comparte este diagnóstico? -Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del país. -¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España? -El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo. -¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes? -La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará. -Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%). -Y casi un 50% de las exportaciones... -¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural? -No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona. -Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad? -La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Jorba, Rafael Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Espanya plural Terrorisme Acció política Constitució Estatut Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7329/20261005_032.jpg d0a91e94dd294137148e947d6c41c71e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource Lumifot Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Felipe González Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- President Alcalde Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2891/FMHP_00030.jpg 8cab38c96cd0c3777bd005a42104a7b9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall posant després de la cel·lebració del Referèndum sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Montilla, José, 1955- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-06-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2892/FMHP_00031.jpg 3abca769ff09eb8360438c3419e49686 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall celebrant l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Saura, Joan, 1950- Mayol, Imma Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-06-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2893/FMHP_00032.jpg f69978d16525ade397f09abefb8c5770 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource M., Julián Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers Title A name given to the resource Pasqual Maragall saludant després de la cel·lebració del Referèndum sobre l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Subject The topic of the resource Política Referèndum Vot Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-06-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2722/maragall_laudatio_MacioccoG.pdf d5de9c6681855ebab5a5de45ed70fda0 PDF Text Text Giovanni Maciocco Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari. Magnifico Rettore, Colleghi, Autorità, Cari Studenti, Signore e Signori, sono particolarmente lieto di presentare, a nome della Facoltà di Architettura, la proposta di conferimento della Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio all’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira. Pasqual Maragall è una personalità politica di riconosciuta fama internazionale, che si è dedicato alle politiche per la città facendone un centro permanente della sua azione e della sua riflessione teorica. Il progetto per la città è un fuoco che questo uomo illustre tiene continuamente acceso alimentandolo con la sua passione intellettuale e umana. Perché soltanto attraverso il progetto, quasi come un’ansia febbrile, possiamo evitare che la convivenza, come ci ricorda il sociologo Richard Sennett, si trasformi in una sorta di tregua basata sulla reciproca indifferenza. Una reciproca indifferenza tra gli abitanti che sembra caratterizzare le città travolte dalla globalizzazione, ma che Maragall ha saputo contrastare attraverso politiche urbane che rendono concreto e palpabile quello che Saskia Sassen chiama "una politica del globale che passa attraverso la specificità del locale". Ma Maragall ha compreso, molto prima che questa eminente studiosa lo dimostrasse, che questo specifico locale è la città, perché è la città il luogo dove i fenomeni si materializzano e per questo possono essere affrontati. Per questo il progetto viene inteso come sonda per capire i problemi sociali, ma anche una fiducia nella qualità della città come mezzo per raggiungere la dignità urbana. I luoghi urbani, più di altri riferimenti, stanno sempre più diventando infatti i distintivi identitari, rispetto ai quali i nuovi gruppi giovanili nelle grandi città sembrano riconoscersi. Il locale specifico è, per Maragall, Barcellona, la città di cui è stato Sindaco per 15 straordinari anni, dal 1982 al 1997. È la città dove è nato il 13 gennaio 1941, terzo di otto figli e nipote del famoso poeta spagnolo Joan Maragall, suo nonno paterno; è anche la città dove già da giovane manifesta la sua inclinazione al progetto come azione effettiva 1 �dispiegando il suo impegno politico nel Fronte di Liberazione antiFranco. Si instaura in Maragall fino dal periodo giovanile una compresenza permanente delle attività di studio e della pratica politica che sembrano indicare una predestinazione di Maragall verso una concezione dell’urbanistica come mondo di relazioni tra sapere esperto e sapere comune, tra tecnica e politica, che implica un mutamento al quale non si può far fronte con le posizioni autonome, distaccate delle politiche territoriali consuetudinarie, perché occorre entrare nella sfera dell'azione effettiva, dell'etica, della legittimazione sociale, di quelle categorie che ci consentono di rapportarci al senso comune, all’intelligenza collettiva delle popolazioni delle città, che rappresenta l’ultima e forse più rilevante questione pratica di ogni strategia urbana. La traiettoria di costruzione del suo sapere esperto si sviluppa attraverso gli intensi e qualificati studi di Legge ed Economia all’Università di Barcellona tra il 1957 e il 1964 - che gli consentono di entrare a far parte del governo municipale come economista - l’insegnamento di Teoria economica all’Università di Barcellona e il Master of Arts alla New School University di New York, dove vive tra il 1971 e il 1973. Nei suoi studi la città è immanente e la sua tesi dottorale che ha per titolo “I prezzi del suolo urbano. Il caso di Barcellona (1948-1978)”, fa presagire in modo emblematico la lungimiranza e la concretezza con cui Maragall si occuperà di un problema cruciale delle grandi città oggi: la necessità morale di dare forma ed equità sociale alla contraddizione tra la riqualificazione urbana e l’allontanamento dei gruppi sociali più deboli a causa dell’incremento della rendita urbana conseguente alle politiche di rinnovamento della città. Questa attenzione alla città, che ha sempre come punto di osservazione privilegiato la crescita sociale, continua a caratterizzare la sua azione politica anche nella fase fondativa del Partito Socialista della Catalogna nel 1974, alla quale partecipa con ardore assumendo proprio una particolare responsabilità per la politica comunale. La sua capacità di penetrazione analitica nei problemi per poter trarre elementi di sviluppo operativo, continua ad alimentarsi attraverso l’attività scientifica e didattica che coltiva con impegno ad alti livelli. Nel 1978 è infatti ricercatore e professore invitato alla John Hopkins University a Baltimora, che più tardi gli conferirà il dottorato onorario. Sono gli anni che preparano la sua esperienza di pianificazione urbanistica di Barcellona, che è diventata celebre nella comunità 2 �internazionale per la sua originale modernità e che ne ha sviluppato la gloriosa storia urbanistica proiettandola su un orizzonte ambientale. La data di inizio può essere fatta corrispondere al primo dicembre del 1982 quando Maragall succede a Narcis Serra come Sindaco di Barcellona. Da questo giorno prende avvio la sua meravigliosa avventura urbanistica. Non attraverso grandi opere (anche se era il periodo delle grandi opere, come i grand travaux mitterandiani a Parigi: ricordiamo che il concorso internazionale per l’Opera Bastille è del 1983, quindi contemporaneo), ma con piccoli progetti per grandi effetti, quasi una declinazione urbanistica dell’espressione miesiana less is more. Tra le sue prime significative azioni come Sindaco è infatti l’avvio di un processo di miglioramento urbano che comprende la creazione di una serie di piccoli progetti con interventi di riqualificazione paesaggistica, opere d’arte e cafè all’aperto, che rianimano significativamente la vita della città: una microurbanistica diffusa che motiva i cittadini alla riqualificazione nelle aree di relazione degli interventi. Nonostante sia stato realizzato a un costo molto basso, questo tipo di opere, realizzate con investimenti sostanzialmente interni del programma del Sindaco, ha svolto una funzione catalizzatrice per altri interventi ed è quello che ha enormemente migliorato l’ambiente di Barcellona e innalzato significativamente lo status della città. L’occasione per il grande passo di Barcellona verso lo status di grande città europea inizia a delinearsi nel 1986, quando la capitale catalana viene scelta per ospitare i Giochi Olimpici del 1992, di cui, nella sua qualità di Sindaco, presiede il Comitato Organizzatore. Maragall comprende pienamente che è cambiato il concetto di strategia urbana e che la dimensione ambientale ha mutato anche simbolicamente i destini delle città. La città di Barcellona aveva costruito la sua immagine sul piano di Ildefonso Cerdá, ideato nel 1859 e informato – cito Françoise Choay ai “caratteri distintivi della nuova civilizzazione che sono il movimento e la comunicazione”. Cerdá fonda il suo piano sull’interconnessione di due maglie ortogonali di scala differente: una griglia maggiore (la Gran Via, la Diagonal, il Parallel, la Meridiana) attraversata da diagonali e destinata al grande traffico territoriale, e una griglia minore destinata al piccolo traffico locale i cui isolati con il loro spigolo tagliato e il loro centro aperto costituiscono l’elemento urbano di base, sorta di unità di vita e di vicinato, e definiscono oggi l’immagine del corpo centrale della città di Barcellona. 3 �Nasce qui, in questa vicenda storica, la parola urbanistica, urbanizacion nell’espressione spagnola, come neologismo coniato da Cerdá, primo teorico dell’urbanistica moderna come disciplina scientifica a sé, che inaugura la storia gloriosa di Barcellona come caposaldo disciplinare del progetto della città. Maragall continua e sviluppa questa storia con una grande capacità innovatrice chiamando a far parte, come coordinate della sua costruzione urbanistica, i grandi segni del suo sistema ambientale: il Collserola, (il sistema collinare a monte) i due fiumi, il Besòs e il Llobregat che ne definiscono gli orizzonti nord-orientale e sudoccidentale, e la fascia costiera, nella quale la città, liberata dal parco merci ferroviario, ritrova nelle grandi spiagge il suo ambiente naturale e insieme un formidabile centro di convivialità urbana. Sul solco dell’urbanistica pragmatica di Cerdá, Maragall non delinea una forma compiuta di città, ma, integrando la griglia spaziale ottocentesca, individua nei grandi segni del sistema ambientale le strutture generative, le coordinate che consentono alla città di svilupparsi senza scomporsi. Pensando alla Barcellona cerdiana, si pensa comunemente alla ortogonalità della sua trama planimetrica, che richiama le città cosiddette ippodamiche. Ma se approfondiamo lo sguardo su Mileto, la prima delle città ippodamiche, la sua ricchezza urbana non è data soltanto dalla sua ortogonalità, ma dal gesto che Ippodamo compie nell’ancorare la città, attraverso una sequenza di spazi pubblici imperniata sull’agorà, al Porto dei Leoni e al Porto del Teatro, le due insenature che fondano il sistema ambientale della città. Nella costruzione urbanistica di Barcellona, Maragall sembra proprio aver scoperto la vera essenza della città ippodamica, che è il legame costitutivo con il luogo e i segni fondamentali della sua struttura ambientale. Dopo la città di prima generazione, fondata sulla doppia maglia cerdiana, nasce quindi quella che possiamo definire la Barcellona di seconda generazione, una vera metropoli europea. I Giochi del ’92 aiutano dunque Barcellona a ridefinirsi come una delle grandi città d’Europa. Una mossa cruciale per l’architettura è l’invito di Maragall a Oriol Bohigas (MBM Arquitectes) per la redazione del Master Plan del Villaggio Olimpico, durante l’elaborazione del quale Maragall sovrintende personalmente ai complessi processi politici e di pianificazione per l’apertura di Barcellona verso il mare. Ed è alla capitale catalana che con un gesto straordinario e inedito il Royal Institute of British Architects (RIBA) assegna nel 1999 la prestigiosa Gold Medal, la medaglia d’oro dell’architettura, un riconoscimento che per la prima volta viene assegnato a una città, 4 �invece che a un individuo. La citazione del premio enfatizza il contributo illuminato di Pasqual Maragall all’armatura architettonica e urbanistica di Barcellona e all’opera che egli e Oriol Bohigas, tra gli altri, hanno compiuto sulla rigenerazione della città e nelle Olimpiadi di Barcellona. Il Forum Universale delle Culture 2004 è un’altra tappa cruciale dell’impegno urbanistico di Maragall in questa città. Ma il suo sguardo intellettuale vola con agilità su quote diverse spostandosi dalla città al territorio, all’Europa. La sua attività politica come Presidente del Consiglio delle Municipalità e delle Regioni d’Europa (1991-1997) e come uno dei principali promotori della rete delle Eurocities gli consente di portare nella città i significati delle politiche regionali e, reciprocamente, conferire un senso profondo di urbanità alle politiche europee. Questo carattere del suo impegno urbano, anche quando le scale di riferimento cambiano, è ribadito durante il suo mandato come Presidente della Generalitat de Catalunia, al quale viene chiamato dal Parlamento Catalano il 16 Dicembre 2003. Durante questo mandato, che vede molti nuovi cambiamenti e tempestose negoziazioni sul nuovo Statuto dell’Autonomia per la Catalogna, uno dei progetti cardinali del suo governo è l’approvazione e l’applicazione della Llei de Barris (Legge dei Quartieri). Attraverso questa legge, con la guida brillante di Oriol Nello, si stanno fondando, e sono tuttora attivi, progetti locali di recupero o miglioramento di aree in via di degrado nelle città, per raggiungere una dignità urbana, nel senso di rendere possibile la crescita sociale. La malattia di Alzheimer che gli è stata diagnosticata in forma iniziale nel 2007 non intacca la sua propensione al progetto, che lo spinge a dedicare il resto della sua vita alla lotta contro questa malattia varando, nell’aprile 2008, la Fondazione Pasqual Maragall per la ricerca sull’Alzheimer e le patologie neurodegenerative, fondazione della quale è vicepresidente la signora Maragall, Diana Garrigosa, alla quale rivolgiamo con ammirazione il nostro saluto. Pasqual Maragall incarna lo stato febbrile che è connaturato al progetto. È lo stato di veglia continua del progetto che per la sua natura conoscitiva non consente il sonno, un sonno che non arriva mai come nel “Libro dell'inquietudine di Bernardo Soares” di Fernando Pessoa, che è un'enorme insonnia. È infatti work in progress senza soluzione, processo di esplorazione continua della realtà e della sua possibile evoluzione, che ha bisogno dell’energia vitale che è connessa all'abitare un luogo specifico, luogo che è, per Maragall, la sua patria, Barcellona. 5 �Nella sua ricerca c’è una ininterrotta progettualità che è connaturata alla condizione umana, e che fa sì che ogni esperienza progettuale, anche la più minuta, sia convertita in un'azione che faccia emergere il senso di questa trama indescrivibile di relazioni tra lo spazio e la vita, che è la città. E ci è gradito ricordare proprio nella giornata di oggi, come il celebre “elogio di Barcellona” del Don Chisciotte di Cervantes, il primo romanzo moderno, abbia in un certo senso inaugurato, come ci ricorda Felix De Azua, il sopravvento della parola rispetto all’immagine iconica nella descrizione della città e la sua consacrazione definitiva come territorio naturale del romanzo. D'ora innanzi la simpatia tra lo spazio urbano e lo spazio narrativo porterà a una comunione tale che sarebbero incomprensibili uno senza l'altro. Londra è Dickens, come San Pietroburgo è Dostoievsky, Parigi è Balzac e Madrid è Galdós. Quelle città che non hanno prodotto un corpo narrativo sono città con immagine, ma senz'anima. Proprio la parola, strumento principe della politica, è stata adoperata, messa in opera, in senso proprio, da Pasqual Maragall per narrare il futuro di Barcellona, un futuro che ha tenacemente costruito trasformando la parola in azione effettiva e creando così un legame inseparabile tra sé e questa grande città europea come una rara e preziosa comunione intellettuale e affettiva. ----------------- Per quanto fin qui illustrato: nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono nate per costruire e mantenere le condizioni tecniche, politiche, culturali, economiche e sociali che fanno della città un bene pubblico; 6 �nella considerazione che l’Urbanistica e la Pianificazione Territoriale sono un crocevia di discipline e di competenze diverse e richiedono la volontà politica di costruire una visione del futuro condivisa ed equa; nella considerazione della qualità e del carattere innovativo delle politiche per la città, l’ambiente e il paesaggio, alle quali è intrinsecamente legata la chiara fama internazionale di Pasqual Maragall; questa Facoltà di Architettura dell'Università di Sassari, che ha sede ad Alghero, con delibera del Consiglio di Facoltà del 9 dicembre 2009 – approvata dal Senato Accademico il 28 luglio 2010 e dal Ministero dell'Università e della Ricerca con Nota n. 3279 del 7 settembre 2011 - ha proposto la candidatura dell’On. Presidente Pasqual Maragall i Mira per il conferimento della Laurea Magistrale in Pianificazione e Politiche per la Città l’Ambiente e il Paesaggio. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentazione di Pasqual Maragall i Mira, candidato alla Laurea magistrale honoris causa in Pianificazione e politiche per la città l'ambiente e il paesaggio nell’Università degli Studi di Sassari Creator An entity primarily responsible for making the resource Maciocco, Giovanni Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-05-12 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Italià Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Premis i reconeixements Biografia Arquitectura Urbanisme Description An account of the resource Laudatio llegida a l'acte de lliurament de la "Laurea Magistrale honoris causa" en Planificació i Política per la Ciutat, l’Ambient i el Paissatge, de Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Sassari. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sassari (Alguer, Itàlia) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1549/0000000801.pdf b8373cbb7ece4f136e4c492dc75c1827 PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia 18/05/2002 El reto 2004. El Fòrum según Pasqual Maragall. "El Fòrum tiene sentido". EL RETO 2004 "El Fòrum tiene sentido" El padre de la criatura del 2004 explica cómo la ve crecer EL FÒRUM SEGÚN PASQUAL MARAGALL. Pasqual Maragall se iluminó y anunció que Barcelona organizaría un gran acontecimiento en el 2004. Sucedió en 1996, en la celebración del décimo aniversario de la nominación olímpica. Ahí está el origen de lo que para el candidato a la presidencia de la Generalitat es una leyenda urbana. Siempre se ha dicho que se refería a la organización de una Exposición Internacional, pero no había ninguna disponible. "Jamás hablé de una Expo", dice ahora, cuando desde la distancia observa la andadura de algo que no tenía nombre y ahora se llama Fòrum de les Cultures. EUGENI MADUEÑO FRANCESC PEIRÓN Barcelona La megafonía suena como el anunció de la próxima parada del tren de cercanías. Pero eso es el Parlament y esa señal acústica quiere decir que los parlamentarios han de ir a votar. Pasqual Maragall, aspirante a presidente de la Generalitat e inspirador del Fòrum, sale a toda máquina y al volver sigue con precisión el hilo de la entrevista. -Dicen que el invento del Fòrum es una "maragallada". -Yo no sé qué es una "maragallada". -¿Una idea genial pero lanzada por Maragall? -¿Qué quiere decir "pero"? (ja, ja). Lo del Fòrum surgió a finales de mi cargo como alcalde, en 1996. Había tres o cuatro objetivos de futuro. Hicimos un "brain storming" con toda la gente del post 92, Bassat, Fontana, Abad, empresarios... La idea del F´òrum se consagró en dos desayunos de Sant Esteve en el palacete Albéniz, con los barceloneses internacionales: Samaranch, Pujol, Federico Mayor, Pere Duran Farell, Narcís Serra, Joan Clos, que era primer teniente de alcalde... Se plantearon tres opciones: una era de Bassat, que propuso organizar un gran festival mundial del cine. La otra idea giraba en torno al agua, en el sentido ecológico, en el sentido de un déficit de Barcelona, el río que no tenemos. La tercera, la ganadora, fue el Fòrum de les Cultures, que entonces no tenía nombre. -¿Por qué el nombre apela a las culturas? -Empezamos hablando de diálogo interreligioso. La idea inicial era una intuición, una idea global, que, como se ha visto, no estaba mal encaminada. Ha tardado en tomar forma. Como dice Joan Clos, los Juegos Olímpicos son muy complicados porque hay que cumplir un protocolo dado, pero esto aún lo es más por todo lo contrario, porque lo has de inventar desde el principio. -La idea sigue siendo válida... -Sí. Estos acontecimientos que no son permanentes, que carecen del estabilizador de la burocracia, siempre tienen una crisis antes del inicio. -¿Cómo se entiende que la gente aún no sepa qué será el Fòrum? -El problema de los contenidos es que se está haciendo el equivalente a la "carta olímpica". Todo dependerá de la capacidad que tenga Barcelona de modelar su intuición. La fórmula Barcelona consiste en combinar dos cosas: el escenario y los contenidos. El escenario es el que da la trascendencia posterior, porque es lo que queda y lo que permite que se vierta un entusiasmo que en condiciones normales es difícil. Y, en cuanto al acontecimiento, creo que funciona con las ideas que nos explicó Clos, que son los elementos básicos: tierra, agua, fuego y aire. �Cada uno de ellos representa una fuerza de la humanidad. La Tierra es la identidad; el aire sería la voz, el lenguaje, la ciudad; el fuego, la religión, los mitos, la ideología; y el agua es el medio. Éste fue el discurso inicial y después ha ido derivando hacia el escenario concreto, donde había un río por recuperar, una parte olvidada de la ciudad. -¿Y el entusiasmo? -El entusiasmo proviene ante todo de que hay una predisposición exterior a que Barcelona sea la sede de acontecimientos. Como no es capital de un estado, Barcelona tiene esta intuición de que ha de ser capital mundial cada 12 o 15 años. La otra cuestión es la transformación urbanística. De estas dos circunstancias viene la inversión y el entusiasmo, de ver que la ciudad no para, que Barcelona es una ciudad importante en el mundo. -Ya, pero entre la ciudadanía no se palpa ese entusiasmo. -Con los JJ.OO. hubo mucho entusiasmo en la nominación, pero después se diluyó un poco, hasta que no estuvo todo más avanzado y la gente lo comenzaba a palpar. Lo importante es acertar en el calendario y en el ritmo de generar las complicidades y adhesiones. -Pero no se ve ilusión, tal vez no hay mensajes claros. -La idea central sí está clara. Barcelona reunirá a todo el mundo para discutir lo que las culturas del mundo, en todos sus aspec-tos, quieren hacer. A la gente, como esto no le interesa cada día, pues no está preocupada.Pujol, sin embargo, habla de cosas concretas para el Fòrum, de identidad y globalización, dice que es el lugar donde hay que discutir la identidad catalana en un mundo global. -En el fondo, esto es la discusión Pujol-Maragall. Esta discusión ya la tuvimos el primer día. Él dice que si baja un marciano y pregunta quién soy, le responderé que "soy Pasqual Maragall, Sant Gervasi, Barcelona, Cataluña". Ésta es la pulsión de la identidad. Yo le digo que si baja un marciano, lo primero que le diré es que está en la Tierra y que yo soy terrícola;, luego le explicaré todo lo demás. Si empiezo por Sant Gervasi pensará que hablo chino. Si lo que tienes que hacer es demostrar, dices la identidad; si lo que se quiere es construir, que es de lo que se trata, reconoces que no hay un solo lenguaje, que en el mundo hay muchos. Tienes que traducir. -Pujol también habló de inmigración. -Después de Le Pen, la derecha ha descubierto otra vez que a más inmigrantes, más votos y salarios más bajos. Y está encantada. -¿Quiere decir que ya les va bien una inmigración masiva? -No digo que les vaya bien. Digo que la derecha ha descubierto que cuantos más inmigrantes hay, más votos tiene. Las consecuencias que las saque cada uno. -Las condiciones de la inmigración han cambiado mucho desde que se creó el Fòrum. -La suerte es que se ha demostrado que no íbamos desencaminados. -¿Quién se atreve a defender la bondad de la inmigración y no la ve como una amenaza?-El problema es que la derecha, que gobierna, no controla las fronteras. Nosotros tenemos la fórmula para integrar a los que ya están aquí. Aparte de las leyes, depende de que los barrios y las escuelas estén en condiciones de asimilar bien la diversidad y esto está en función de que los recursos que se destinan sean importantes. Ahora esto no es así. Los gobiernos de derechas hablan mucho y hacen poco. Nosotros tenemos 40 barrios de Cataluña en los que creemos que se necesita un proyecto de regeneración. Más dinero para cada uno de estos barrios y así evitar que se conviertan en guetos, porque el equilibrio entre bienestar y malestar empieza a ser negativo. Se necesita dinero para las escuelas y necesitamos barrios seguros. La prueba es el Raval, que a principios de los ochenta iba para gueto y se pusieron los medios para evitarlo. -Sí, pero de Corbacho a Montilla la reacción es la misma: se pide más policía. �-Una cosa es la inmigración y otra es la falta de policía. No hay que mezclar las dos cosas. La natalidad es muy baja y, por el contrario, tenemos demanda porque la economía tira mucho estos últimos 20 años. En segundo lugar, los presupuestos de seguridad, en términos relativos y a veces en términos absolutos, han bajado. Y hay un cambio de modelo (la implantación de los Mossos) que siempre es complicado. Este cambio le ha cogido al Gobierno bajo de moral, sin ideas. -Por lo que se ve, aprovecha el Fòrum para hablar de política cotidiana. -Son ustedes quienes me preguntan por estos problemas más locales. Pero es cierto que el Fòrum tiene que ver con una cosa muy profunda y muy compartida: la inseguridad de la ciudadanía. El mundo abierto es mucho más incierto y éste es también un tema del Fòrum. -La incertidumbre se ha convertido en el paradigma del futuro. -Sobre todo porque la incertidumbre ya no la podemos atribuir a efectos naturales que nos superan. Ahora hay una incertidumbre (armamento nuclear, calentamiento de la Tierra) de la que además somos culpables. -¿El Fòrum puede aporta algo? -Que el Fòrum vaya adelante es un síntoma de que los ciudadanos están tomando conciencia de los problemas. -Personalmente, ¿qué cree que sería bueno que saliera del Fòrum 2004? -Trabajar sobre el mundo de ciudades, el mundo abierto, porque hoy en día no somos aún ciudadanos del mundo. Estamos en un mundo de ciudades, que es distinto. El Fòrum tiene sentido. -No parece muy convencido. -Soy un entusiasta. Es una ocasión para establecer un diálogo, que ya ha comenzado en otros foros como Porto Alegre o Davos. -La receta Pujol es poco espectáculo y mucho debate, pero con esto parece difícil conseguir el eco mediático necesario. -Al plantearse el Fòrum se valoró cuál era el acontecimiento que reunía más atención del mundo. Se vio que eran los Juegos Olímpicos. Pero el otro hecho multitudinario son los viajes del Papa. Para que haya mucha gente ha de haber una esperanza y un espectáculo. -¿Cómo ve las relaciones entre las tres administraciones que patrocinan en Fòrum? -Una de las gracias de estos acontecimientos es que pasan en un sitio y en este lugar, que se sitúa en el más bajo de la serie "mundo, estado, nación, ciudad", pero que en esta situación es la que tiene más peso. Esto entronca con el gobierno de las ciudades. -¿Pujol tiene un sitio en el Fòrum, como la presidencia del senado del 2004? -No sé si su papel es la presidencia de ese senado, pero siempre he pensado que puede ser un buen embajador. Es lo mejor que puede hacer ahora. Creo que jugará un papel importante. Y él tiene una genuina ambición de pasar de gobernar a hacer doctrina, lo que pasa es que no se decide y no hace nada. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Fòrum tiene sentido Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Madueño, Eugeni Peirón, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 Barcelona Catalunya Cultura Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes