331
10
5657
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg
38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (BMP)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de la cimera de Miravet
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mas, Artur, 1956-
de Madre, Manuela
Carod-Rovira, Josep Lluís
Piqué, Josep
Saura, Joan
Estatut
Description
An account of the resource
Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Miravet
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1596/0000000759.pdf
b0f291c49b1c6186429b9240083f29b1
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Em preocupa més Madrid que Euskadi
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gómez, José Luis
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Nació
Estatut
Catalunya
Euroregió
Madrid
País Basc
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf
87b667778225a9873022b7d22021fa9f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1384
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Companys, Lluís, 1882-1940
Catalunya
Commemoracions
Territoris
Acció política
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf
3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd
PDF Text
Text
Compareixença del President de la Generalitat a la
Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i
Administració de la Generalitat i Govern Local
Barcelona | 16/11/2004
Raons de la compareixença
La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la
Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és
deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou
importància com per a retre'n compte en seu parlamentària.
M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a
Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29
d'octubre.
Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia
del Govern de la Generalitat.
La Conferència de Presidents
Els parlaré primer de la Conferència de Presidents.
Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té
diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i
també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de
Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho
prefigura.
En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de
caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos
de España".
Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a
conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular
(març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista
dominava tots els altres temes.
Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa
nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar
enormement la política espanyola.
Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un
afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de
la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels
que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost
1
�d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va
succeir.
L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde
van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis
que tots recordem.
Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador
del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista.
I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una
línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme
basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil.
El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any,
respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va
abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i
per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de
cap.
La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no
ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000.
Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia
política.
Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i
exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la
formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que
he militat des dels 18 anys.
Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a
entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que
estem analitzant avui.
La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel
Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que,
com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat
l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels
Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,...
Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la
primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora
de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i
Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps.
2
�La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la
generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que
volguessin entrar-hi.
Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes
autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents.
21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és,
jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la
invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència.
És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un
parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les
posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del
president de la Generalitat.
Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests
debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha
proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any.
La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi
debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va
quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament
autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica.
Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos
de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el
retorn a la fórmula de la revisió periòdica.
Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a
totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a
tenir revisió del sistema. I així ha succeït.
Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime.
Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la
Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la
cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui
d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006.
El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en
aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria
en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el
contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya.
El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari
Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una
ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives.
3
�Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la
Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una
nova etapa.
Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els
presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que
s'hauria d'haver produït.
Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant
aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà
per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna
prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al
respecte.
A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i
sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir
accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva
sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea.
El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una
agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor
garantia de la seva continuïtat.
És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona
reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005.
Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments
assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho:
En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la
perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com
a Estat.
I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer
efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia
espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per
codecidir.
Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les
institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a
Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol.
La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat
probablement la seva màxima expressió institucional.
Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i
decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una
trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions
4
�futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a
un Estat cada cop més semblant a un estat federal.
No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del
Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra
relliscada.
Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt
de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents:
La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i
d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter
compost de l'Estat espanyol.
Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència
de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i
efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a
Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels
alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue").
Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions
centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional,
cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides
per les institucions autonòmiques de l'Estat.
Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit
adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per
l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la
conferència de presidents ho és.
En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els
grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament
d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment
federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta.
D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat
representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol
institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional,
cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de
participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del
Govern de la Generalitat.
El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies
i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les
polítiques de la Unió Europea.
El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest
simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la
5
�Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat
de les institucions.
Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa
el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents
és francament positiva.
La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un
clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament
sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es
tracta d'una instància decisòria.
En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra
territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de
suplència.
Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el
meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la
Conferència de Presidents.
Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya
hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió
de les institucions de l'Estat.
És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat
tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una
visió perfectament respectable.
Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el
President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents
signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres
institucions d'autogovern.
No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern
parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte
polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no
impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment
federal de l'Estat.
Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació.
Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la
creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem
cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa.
Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre
afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a
6
�que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de
Catalunya.
Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el
lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels
poders executius de l'Estat espanyol!
Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és
l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la
plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània
Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre
esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa.
El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí
Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló
-Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-,
del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya.
Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un
dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls
econòmic de Catalunya.
Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política
General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels
ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la
cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy".
Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent
per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la
competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu.
És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya:
trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la
recerca d'aliats amb els que compartim interessos.
És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència
a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions
estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí,
sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement
d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no
corre és perquè no vol.
7
�Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara
ho farem a nivell de comunitats i regions.
Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la
complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder
ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat
que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les
regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar
en la construcció d'aquest espai comú.
Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la
manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els
interessos que objectivament compartim.
A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió,
identificant quatre àmbits de treball preferents, per a:
1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica
ambiciós del sud d'Europa.
2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei
de la ciutadania.
3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans.
4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani.
Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les
autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors
empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers
d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura.
Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb
l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de
l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es
constituirà formalment la primavera de l'any que ve.
Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he
nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en
l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al
que li dono una importància màxima.
Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al
sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse.
A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals
empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància
8
�estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament
endarrerits.
Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la
Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el
nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització
internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la
creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels
Pirineus.
D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i
biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la
Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i
biotecnologia.
Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència
d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala
internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en
beneficis econòmics i socials.
Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser
reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en
un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió
ho facilitarà.
Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació
dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat
política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes
d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats.
Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions
polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que
aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament
econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens
proposem.
La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara
voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels
principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional.
La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena,
mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies.
I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un
instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que
Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers.
9
�Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que
aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona
direcció.
Pasqual Maragall
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1666
Title
A name given to the resource
Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Estatuts
Euroregió
Federalisme
Territoris
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf
0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Puede la izquierda gobernar el mundo
Source
A related resource from which the described resource is derived
Reforma
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
García, Amancia
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Model social
Esquerra (Ciències polítiques)
Govern
Acció política
Partits polítics Polítics
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf
125846cb6ff43b50e63864922f1568a3
PDF Text
Text
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de
la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004
Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario
de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller
Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals,
Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García
Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,....
Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar
esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por
historia, por carácter y por sentimiento.
Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es
confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo.
Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de
Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre
"pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la
persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma.
La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser
humano como sujeto histórico, consciente de su Destino.
Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio
Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una
beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a
las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca
a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar.
El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las
naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo
global".
Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo
Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos
admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su
dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales,
económicas y culturales en América Latina y Europa.
Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha
honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más
honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy.
La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo
con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una
1
�comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no
sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los
pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan,
Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más
motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós.
VAMOS POR PARTES.
Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad,
como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos
reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que
sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica
amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está
reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y
NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro
entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción
del re-encuentro.
Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo
es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y
volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo
el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace
el buen vino - con la química adecuada, sin duda.
El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el
instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure,
se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que
el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del
todo.
Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy
inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no
oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que
hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de
Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista
les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que
es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud
brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente
o étnicamente otro.
El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa
elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy
sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron
estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno
sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos
eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado
nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra
antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa
2
�común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos
formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées.
Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios
expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que
dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y
con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no
decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando
de España.
Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo
de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo
con la jota castellana, de origen árabe sin duda.
Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere
perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500
años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a
la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad
mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido
del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus
editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y
vencidos.
Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los
Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una
hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los
beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que
en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se
estaban separando.
Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus
instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que
se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el
mundo del libro.
Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho
incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en
la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una
curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació
en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García
Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de
Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones
clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes,
Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo
político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse
nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a
recuperar.
3
�Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de
unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo.
Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los
Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia
española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue
lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema,
pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra.
En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que
este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites
políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y
reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad
de sus etnias primigenias.
Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en
ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en
todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo.
Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito
de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados
Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de
México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del
General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo.
A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau,
Bosch Gimpera...
Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el
curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga:
el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida.
Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un
periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado
desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había
acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca.
El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita
físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A
distancia.
No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a
grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que
decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en
mantener vivos estos actos, conjurándolos.
4
�Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la
casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de
la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales
y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El
gobierno mexicano también rompió una lanza por la República
vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en
agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos
-aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la
Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la
intromisión de Alemania e Italia en la guerra española.
Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados
desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer
desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio
de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas
por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba
su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos
intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños.
Casi la mitad de ellos eran catalanes.
El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a
agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la
restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los
solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba
preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se
apresuraban a declararse agricultores.
Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un
error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en
cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En
un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no
campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros
tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo
con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos,
abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De
todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total.
La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su
transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente
fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los
hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se
encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el
billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los
refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención
médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico
y material.
5
�El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder
distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y
sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades
mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas
de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios.
No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el
contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si
quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que
han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido,
no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a
todos."
Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia
también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio
a los refugiados fue de honrados invitados.
Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros
ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una
casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el
castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la
hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes
respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con
México.
Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por
campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos
campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el
mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en
México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la
universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la
crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados
españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo
que somos hoy sin esta aportación extraordinaria."
Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan
Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los
refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y
culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los
catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de
conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se
modernizan.
En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una
Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en
catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la
publicación de periódicos catalanes es Cataluña."
6
�Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea
que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la
segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados
veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de
su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado
de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de
concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del
Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una
máquina de escribir.
Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la
vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como
nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos
quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes
éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda.
Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona.
Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de
corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada
por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales
represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes
militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general
de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio
republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos,
profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida.
Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era
Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña.
Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero,
por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a
ser un punto de encuentro para los mejores escritores
latinoamericanos del momento.
Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se
quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora
incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus
autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el
Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos,
empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de
Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge
Herralde y Beatriz de Moura.
He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino.
Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que
fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom",
la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que
7
�en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una
obra maestra cada seis meses".
Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama
que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario
Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario
Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse
los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese
mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran
conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una
nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español,
como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno
desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura
latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana
desde el siglo de Oro.
Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y
Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia
y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había
dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la
sensación con elocuente horror:
". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción,
porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de
la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos
como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y
era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada,
malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran
comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que
la Universidad continuaba existiendo."
La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos,
literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron
a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores
hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a
resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con
ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa.
Teoría de la distancia.
Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la
guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los
demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que
viene, en Cataluña."
La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base
del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la
separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza,
8
�palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La
alegría de volver no tiene par.
La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos
los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el
individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y
el servicio; entre el ciudadano y el gobierno.
Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento.
Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía,
la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la
Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles
de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran
envergadura.
Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la
lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo
del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el
gobierno español levanta el estandarte de la España plural.
Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de
federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el
Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría.
En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja
estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay
caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de
conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos
haciendo.
Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de
representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso
será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna.
Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos,
no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una
segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran
abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy
las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que
tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de
Tarascón, quizás.
Dos paradojas:
1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda
morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la
Península.
9
�2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España
franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles
se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!",
volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el
catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para
siempre.
Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán,
cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de
Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán,
Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas
tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró
de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos.
De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986,
movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa
de Trotsky y de Frida Khalo.
Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el
mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la
Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la
Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños
que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le
confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo.
Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y
española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que
ellos conservaron.
Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de
Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc.
La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia,
nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España
nación de naciones".
¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera
vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy
especial?
Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una
época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos
peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más
sufrida y por tanto la más sabia.
Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a
no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su
gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de
10
�Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos
nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos
perdidos.
De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los
nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar
el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos.
Perdidos.
De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de
Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en
Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los
registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer.
El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha
resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión
Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la
casa de las lenguas.
Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum,
donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas
indígenas.
Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en
alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo
propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y
con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y
responsables de su Feria del Libro.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1667
Title
A name given to the resource
Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà)
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic
Subject
The topic of the resource
Català
Història
Model social
Territoris
Relacions Internacionals
Mèxic
Amèrica Llatina
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf
88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec
PDF Text
Text
Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�Actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de
Catalunya
Any 2004
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
3
�4
�Índex
1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7
2. Acció de Govern
−
Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13
−
Presidència ..................................................................................................... 16
Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21
−
−
−
−
−
Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23
Justícia ............................................................................................................ 31
Interior ............................................................................................................. 34
Economia i Finances ........................................................................................ 38
−
Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43
Educació ......................................................................................................... 48
−
Cultura ............................................................................................................ 52
−
Salut ............................................................................................................... 56
Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61
−
−
−
−
Treball i Indústria.............................................................................................. 65
Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68
−
Benestar i Família ............................................................................................ 72
Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76
−
Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80
−
3. Recull normatiu
−
Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87
−
Decrets ................................................................................................................88
5
�6
�Conjuntura econòmica de Catalunya
El creixement del PIB
L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu
del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies
asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà
el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de
l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000.
L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les
exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un
2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%.
Evolució Producte Interior Brut
5
4,5
4,3
4,3
4,2
4
3,6
3
3,7
2,9
2,7
2,5
2,5
2,5
2,3
Taxa creixement PIB
2
1
2,1
0,9
0
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
III Trim
2004
-1
Catalunya
Espanya
-1,8
-2
Els sectors econòmics
El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i
presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un
creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre).
Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per
bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al
3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre.
Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del
VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic,
en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com
de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%.
7
�L’IPC
L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia
catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions
internes importants.
L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de
registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli
ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent
moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més
d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%,
Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació
de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes.
Evolució Índex de Preus al Consum
4,5
4,3
4,1
Taxa interanual IPC
3,9
3,7
3,5
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Catalunya
Espanya
El mercat de treball
L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers
anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual.
Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha
desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha
crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell
del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro.
La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un
diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un
2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6%
de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer
un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%.
8
�Evolució Taxa d'Atur Registrat
11
10
10,0
9
8,7
8
7
6,6
6,6
6
5
Catalunya
Espanya
El comerç exterior
Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any
anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació
positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger
està tenint enguany una aportació més negativa.
En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha
evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%,
cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector
exterior al creixement de l’economia.
Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns
s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en
el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%.
Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova
situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost.
L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest
creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest
escenari de creixement internacional.
El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol
continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha
incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de
l’any 2004).
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme.
9
�10
�Acció de Govern
11
�12
�Actuacions Interdepartamentals
– Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i
les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i
mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les
grans línies del model econòmic català del futur.
Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme
encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de
l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris
per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball.
Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord.
Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels
sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Treball i Indústria
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa
per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de
col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina
Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina
Regenerativa.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Salut
– Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela
(Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella).
Departament de Justícia
Departament de Benestar i Família
– Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat
del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris
com als centres de salut.
Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut)
Departament de Salut
– Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb
problemes de salut mental.
Departament de la Presidència
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Treball i Indústria
Departament d’Interior
Departament de Comerç, Turisme i Consum
Departament d’Educació
13
�– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina
i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de
recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i
biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar,
mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament
competitius.
Departament de la Presidència
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Departament de Treball i Indústria
– Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se
situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector
aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de
Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia
Departament de Benestar i Família
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la
recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres
penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni.
Departament de Justícia
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la
Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una
simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control
efectiu de l’Administració.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector
extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les
disposicions urbanístiques.
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Treball i Indústria
– Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació
històrica del Departament de PTOP.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Departament de Cultura
– Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt
Pirineu i l’Aran.
14
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
�
Departament de Comerç, Consum i Turisme
– Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa
sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció.
Departament d’Economia i Finances
Departament de Salut
– Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la
detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran.
Departament de Benestar i Família
Departament de Salut
Departament de Medi Ambient i Habitatge
– Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments
per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI.
Departament de Governació i Administracions Públiques
Departament de Benestar i Família
– Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la
metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu.
Departament d’Interior
Departament de Benestar i Família
– Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració
Departament de la Presidència
Departament de Treball i Indústria
Departament de Benestar i Família
15
�Departament de la Presidència
Acció de Govern
– Projecte de llei del conseller o consellera en cap.
– Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la
Generalitat.
– Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició.
Secretaria de Política Lingüística
– Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures
amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català.
– Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les
subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats
que hi estan adscrites o vinculades.
– Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El
projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística,
multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
– Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb
la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada.
– Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90
municipis de Catalunya.
– Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període
octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a
l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones
(dades provisionals).
– S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat.
– Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el
gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield;
Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80
dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2;
Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de
Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse.
En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres
d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan;
Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue.
– Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament
identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i
visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el
mercat.
– Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de
l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la
primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la
llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la
16
�segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana
i el 37,1%, assegura que la sap parlar.
– Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any
2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000
consultes.
Institut Català de la Dona
– Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya,
2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”,
que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les
aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als
mitjans de comunicació.
– Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per
a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir
canals de col·laboració.
– Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el
Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD.
– Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació
que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà
de comunicació.
– Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles
exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo
y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant
la primera quinzena de juliol).
– Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que
preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la
campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”.
– Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona.
– Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al
llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya.
– Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les
dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes.
– Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina.
Secretaria General de Joventut
– Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació
(habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació
(interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial).
– Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a
plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals.
Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les
condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals.
17
�– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la
necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu
d’infants i joves.
– Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives
juvenils catalanes.
– Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més
de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es
dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats
d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les
activitats notificades.
– Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de
Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al
qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món.
– Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de
Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a
treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves.
– Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan
de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat.
– Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa
Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003
a 506.000 € al 2004.
– Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb
els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball.
– Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment
rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions
juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc.
Secretaria de Coordinació Interdepartamental
– Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos
polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i
per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients).
– Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones
desaparegudes.
– Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que
amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui
en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves
antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels
llocs.
– Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa
de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus
Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà.
Secretaria General de l’Esport
– Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva
que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport.
18
�Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments
esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la
nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu.
– Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló.
– Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el
Comitè Olímpic de Catalunya (COC).
– Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport.
– Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els
Jocs Olímpics.
– Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics
d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció
catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina).
– Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de
Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes.
– Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i
adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló
Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès
Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot
(Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de
Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa
artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí
(Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista
doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès
del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme);
Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià
(Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta
municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a
Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir
olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club
Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt
Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló
municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal
d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina
(Cerdanya).
Secretaria de Relacions Internacionals
– Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents
d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées,
– Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre
d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents
països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els
seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica.
– Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió.
– Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu
d’Urgell.
19
�– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X
aniversari del Comitè de les Regions
– Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que
permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball
i les formacions sectorials del Consell.
– Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de
representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el
seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les
institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana.
– Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la
Catalogne".
– Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una
redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa
entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria.
– 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a
l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a
aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a
desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
– Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona.
– Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de
delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la
Fira del Llibre de Guadalajara).
– Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de
Presidents de Regions amb Poder Legislatiu.
Direcció General d’Afers Religiosos
– Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el
Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat.
– Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un
estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat
religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre
locals de culte.
– Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la
societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i
la laïcitat fora de Catalunya, a Europa.
– Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya.
Delegació del Govern a Madrid
– Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de
l’11 de març.
– Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de
Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de
Catalunya.
20
�Departament de Relacions Institucionals i
Participació
Acció de Govern
– Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de
Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un
Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces
polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar
l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de
finançament.
– Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i
presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya
de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra
reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu
tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions
de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un
total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per
informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites),
mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són
els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet
servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al
voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de
participació.
– Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma
de l’Estatut.
– Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en
matèria de la nova divisió territorial de Catalunya.
– Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de
transferir l’executiu central a la Generalitat.
– Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet
a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica.
– Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana.
– Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic
en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional.
– Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis
Autonòmics amb experts de tot l’Estat.
– Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona,
integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel
conseller de Relacions Institucionals i Participació.
– Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de
prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va
21
�finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del
Govern central.
– Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular.
– Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt
valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió
es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar
traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional.
– Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament
de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona.
– Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La
Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents
catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic
que s’està posant en marxa.
– Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
– Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial
Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva
activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i
culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra
democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i
de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i
dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El
projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions
del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al
nostre país.
22
�Departament de Política Territorial i Obres
Públiques
Acció de Govern
– El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una
inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a
consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de
l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de
la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014.
Planificació territorial
– Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el
curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida,
el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques
Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial
General de Catalunya.
– Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les
comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent.
– Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal
d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer
front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o
ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció.
– Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb
representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes,
i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.
– Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de
camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest
any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural
de camins a les zones de muntanya.
Urbanisme
– El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de
Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia
local.
– Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix
que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no
urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat
790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no
urbanitzable del sistema costaner.
23
�– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner
integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la
consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que
conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la
suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense
pla parcial aprovat.
– Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà
definitivament la preservació i l’ordenació del paratge.
– L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre
Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del
laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on
s’ha de construir aquest equipament.
– Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur
a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat;
Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca
l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de
Catalunya.
– Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous
convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29
convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial.
– S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl
d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i
pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb
capacitat per a més de13.000 habitatges potencials.
– Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519
ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i
les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147
habitatges potencials, són d’ús residencial.
– S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la
implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i
permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un
corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a
joves i intensificar els usos terciaris de la zona.
Remodelació de barris i nuclis antics
– Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació
del Decret que la desenvolupa.
– Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació
integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels
quals són a càrrec de la Generalitat.
– Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords
amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en
aquests municipis.
– Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments
que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del
Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de
24
�Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn
de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels
Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la
Catedral de Vic.
– Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han
suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt
Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a
Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes
de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant
Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre
Viladomiu a Puigcerdà.
Carreteres
– Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i
garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el
tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i
mediambiental.
– Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell,
sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via
desdoblada (60 M€).
– La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En
conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes
1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons.
– Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de
l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant
de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina
d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el
nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts
al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres.
– Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del
desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a
Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora
de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la
variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres.
– S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import
de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la
circulació.
Transports
Metro i tramvies
– Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs.
– Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta
el Trambaix, el metro (L5) i Renfe.
– Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana,
que suposa una inversió de 87,1 M€.
25
�– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de
les línies 1 i 3 (17,7 M€)
– Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€).
– Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i
les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€).
– En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del
Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa
les obres de la totalitat del traçat de la nova línia.
– L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla
economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu
una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i
les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers
necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova
línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de
finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia.
– Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la
Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a
la L1 (65 M€).
Actuacions a la xarxa de FGC
– Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€.
– El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a
formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a
inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC.
– Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador
de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana,
Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i
Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral.
– Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí
entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de
Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol.
– S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de
Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació
UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa.
– Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat:
26
S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de
Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia
d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament
de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9
M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la
millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€).
�
S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a
Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral
d’Olesa de Montserrat (2,1 M€).
Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC
– Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha
consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul
(9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3
(624.344 M€).
– S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42
estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a
la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€)
– S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14
estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de
Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€).
– S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€).
– Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit
Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€).
Transport de viatgers per carretera
– Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de
Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols
(1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les
obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell
(230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions
d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques
gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou
aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn.
– S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de
Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de
Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions
d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el
Vendrell (1,6 M€).
Altres actuacions en matèria de transport
– El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar
de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple
funcionament.
– Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net.
– Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac
(750.000 €).
– S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la
redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal
ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample
internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i
27
�que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de
Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse.
– Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la
supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La
Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la
supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una
vigència de 6 anys.
– Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el
departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que
transcorren pel municipi amb 8 M€.
– El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de
l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total
d’aportacions de 1.175 M€.
– Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel
qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la
Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons
de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà.
– Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i
Tarragona.
Aeroport
– Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de
moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta
actuació l’ha fet el Ministeri de Foment).
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de
Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport
de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport.
– Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar,
que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa
Brava.
– El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire
com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida.
Port
– Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona.
– Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una
inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona.
– Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any
2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents:
a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda
de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions
pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena
pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda
de peix del port de Mataró (429.219,70 €).
28
�b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer
d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala
corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les
obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha
adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€).
c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han
finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament
per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i
explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que
preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i
el trasllat del varador.
– S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou,
Mataró i Portbou (359.000 €).
– Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament.
– Presentació del port de Badalona i del port de Calafell.
– Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català
per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves
infraestructures (cofinançament al 50%).
Infraestructures logístiques
– Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de
Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42
ha.
– El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de
Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de
finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en
marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el
Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès.
– S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort
(673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€).
– Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el
Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de
donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El
cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i
25.000 € per PTOP).
Peatges
– El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació
dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que
tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la
xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous
descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un
Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels
impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició
cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de
Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores
29
�valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de
determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i
un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de
mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments
corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la
fórmula.
30
�Departament de Justícia
Acció de Govern
Administració de Justícia
– Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a
Lleida i 5 a Tarragona.
– Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels
expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits
a la propietat intel·lectual i industrial.
– Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007.
Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del
Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis
judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€.
– Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet.
– Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a
l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació
de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial.
– Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la
informatització i normalització del català al Registre Civil.
– Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis
d’advocats catalans.
– Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de
Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals.
– Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats.
– Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial,
conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i
tribunals de Catalunya.
– Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió
permanent.
– Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya.
– Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a
l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la
Justícia a Catalunya.
Serveis Penitenciaris
– Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans,
organització i instal·lacions.
– Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis
nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per
assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert).
31
�– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i
representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació
entre la societat i l’administració penitenciària.
– Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari.
Ampliació de la plantilla en 100 places.
Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris
catalans.
– Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre
Penitenciari de Quatre Camins.
– Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin
equipaments penitenciaris.
– Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners
(Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre.
– Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari.
– Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2.
– Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre
penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins.
– Aprovació de Circulars internes:
1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar
davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures
de reforma per al compliment íntegre de les penes.
2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat
condicional.
3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques.
4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als
establiments penitenciaris.
5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència.
6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de
mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que
configuren els equipaments individuals d’intervenció.
– Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya.
– Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de
Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures
penals alternatives que afavoreixen la reinserció social.
– Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al
segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar
en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia
Juvenil.
Justícia Juvenil
– Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes,
equipaments i personal del sistema de justícia juvenil.
– Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les
necessitats immediates en aquest àmbit.
– Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona
(Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005.
32
�Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
– Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.
– Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per
aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons
catalanes.
– Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT),
per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya.
– Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el
2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris.
– Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana).
Dret i entitats jurídiques
– Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals.
– Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat
de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació.
– Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya.
– El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses
actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada
dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils
catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de
Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre
de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002.
– Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars,
mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
– Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar
les associacions en l’àmbit social.
– Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar
una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats.
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
– Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant
l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits
de competència del Departament de Justícia.
– Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de
Justícia em el CEJFE.
– Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies
d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Altres
– Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la
Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema
penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques.
33
�Departament d’Interior
Acció de Govern
Seguretat ciutadana
– Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos
d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de
seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places
de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de
seguretat de l’Estat).
– Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del
Cos de Mossos d’Esquadra.
– Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la
Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de
700 efectius a la ciutat de Barcelona.
– Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia.
– Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu
contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en
tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i
Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del
Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”.
– Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de
l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos
d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones
més alt de totes les promocions, un 33%.
– Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos
d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la
construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu,
Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris.
– Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de
2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el
Destacament de Trànsit.
– Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves
comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una
al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós.
– Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i
actuacions.
– Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra.
34
�– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i
policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb
Premià de Dalt.
– Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i
FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de
policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.
– Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel
ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de
seguretat global a la ciutat de Barcelona.
Trànsit i seguretat viària
– Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la
ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre
els més joves.
– Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la
lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i
presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant
Joan (Pla d’Estiu 2004).
– Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a
complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el
nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000.
– Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels
Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes
temeràries.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de
Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i
control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a
diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió
de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses.
– Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una
càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat.
– Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges
als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària
catalana.
– Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València
per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import
de 63.280 €.
– Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la
col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per
tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària
catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels
Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals.
– Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les
instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de
carreteres de Vic.
35
�Emergències i seguretat civil
– Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004.
Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc
mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004).
– Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24
hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i
ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i
salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació
d'emergència.
– Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la
regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat.
– Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de
Tarragona (PLASEQTA).
– Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la
contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la
renovació del parc mòbil.
– Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el
desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de
l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i
inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat
màxima de 901.519 €.
– Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006
i que representarà una inversió global de 62,4 M€.
– Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la
construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions
adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta
de municipis veïns.
– Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i
Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció
d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un
augment del 75%.
– Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de
maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost
finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar
plans de protecció civil.
Jocs i espectacles
– Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que
integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes.
– Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de
l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”.
– Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents
associacions del sector del joc privat a Catalunya.
36
�– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats
Recreatives.
– Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les
funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i
activitats recreatives.
Altres actuacions
– Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació
Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la
cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència
o diversitat cultural.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els
mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i
amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial.
37
�Departament d’Economia i Finances
Acció de Govern
– Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005.
Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004
van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que
la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%.
Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals
del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia;
inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge.
Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un
increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el
salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior.
Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es
concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la
competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per
habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004.
– Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al
Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31
de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per
l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i
una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla
de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y
Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008.
– Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que
detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un
seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió.
– Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per
començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha
demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del
mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació
del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€,
una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha
constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al
dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya.
– Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis
catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva
aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar
i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva
obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans.
– Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació
del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a
la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de
les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions
locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes.
38
�– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les
universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de
més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització.
– Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria
Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera.
– Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de
l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i
FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones
objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest
import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava.
– Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris
concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de
prestació de serveis sanitaris.
– El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions
sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques
restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a
l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa.
– Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de
l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de
l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb
dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.
– La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys,
segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament.
Institut Català de Finances
– Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per
un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons.
– Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor
finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment
escoles.
– ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat
Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société
Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan
per la futura L9 del metro de Barcelona.
– L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per
mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió.
– L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una
aportació de 2 M€.
– Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import
total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació:
39
�Distribució
Barcelonès
comarcal d'operacions
(en
€) Període 1.1.2004-30.11.2004
120 formalitzades
36,7%
226.927.934,06
69,9%
1.891.066,12
8
174
17
5
11
13
24
1204
%
2,4%
53,2%
5,2%
1,5%
3,4%
4,0%
7,3%
36,7%
1,2%
import
638.692,00
260.123.984,16
11.206.913,10
447.769,00
8.590.927,50
12.311.748,50
10.623.134,26
226.927.934,06
4.266.700,00
%
0,2%
80,1%
3,5%
0,1%
2,6%
3,8%
3,3%
69,9%
1,3%
mitjana
79.836,50
1.494.965,43
659.230,18
89.553,80
780.993,41
947.057,58
442.630,59
1.891.066,12
1.066.675,00
Maresme
Alta Ribagorça
81
2,4%
0,3%
638.692,00
90.200,00
0,2%
0,0%
79.836,50
90.200,00
Vallès
Occidental
Garrigues
171
5,2%
0,3%
11.206.913,10
30.630,00
3,5%
0,0%
659.230,18
30.630,00
Vallès
Oriental
Noguera
Àmbit
PallarsPonent
Sobirà
112
244
3,4%
0,6%
7,3%
1,2%
8.590.927,50
99.570,80
10.623.134,26
1.092.900,00
2,6%
0,0%
3,3%
0,3%
780.993,41
49.785,40
442.630,59
273.225,00
Alt
PlaUrgell
d'Urgell
Alta
Ribagorça
Segarra
41
12
16
1,2%
0,3%
0,3%
0,6%
0,3%
1,8%
4.266.700,00
209.800,00
90.200,00
1.200.000,00
1,3%
0,1%
0,0%
0,4%
1.066.675,00
209.800,00
90.200,00
600.000,00
0,6%
0,6%
1,2%
0,3%
0,3%
6,7%
0,0%
0,1%
0,0%
0,2%
30.630,00
57.705,58
49.785,40
369.550,00
Pallars
Sobirà
Vall d'Aran
Pla
d'Urgell
Camp
de Tarragona
22
41
1
22
30.630,00
346.233,46
99.570,80
739.100,00
1.092.900,00
2.548.000,00
209.800,00
8.571.919,02
0,3%
0,8%
0,1%
2,6%
273.225,00
2.548.000,00
209.800,00
389.632,68
Segarra
Alt Camp
Segrià
Baix Camp
23
65
0,6%
0,9%
1,8%
1,5%
1.200.000,00
4.978.382,14
346.233,46
1.230.176,00
0,4%
1,5%
0,1%
0,4%
600.000,00
1.659.460,71
57.705,58
246.035,20
Urgell
Baix Penedès
Vall
d'Aran
Conca
de Barberà
24
12
0,6%
1,2%
0,3%
0,6%
739.100,00
475.133,00
2.548.000,00
720.300,00
0,2%
0,1%
0,8%
0,2%
369.550,00
118.783,25
2.548.000,00
360.150,00
222
6,7%
0,6%
8.571.919,02
87.165,79
2,6%
0,0%
389.632,68
43.582,90
Alt
Camp
Tarragonès
36
0,9%
1,8%
4.978.382,14
1.080.762,09
1,5%
0,3%
1.659.460,71
180.127,02
Baix
Camp Centrals
Comarques
Baix
Penedès
Anoia
5
32
44
1,5%
9,8%
1,2%
1,2%
1.230.176,00
27.016.640,98
475.133,00
6.072.392,00
0,4%
8,3%
0,1%
1,9%
246.035,20
844.270,03
118.783,25
1.518.098,00
Conca
Bagesde Barberà
2
15
0,6%
4,6%
720.300,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
360.150,00
981.128,90
Berguedà
Priorat
23
0,9%
0,6%
778.679,34
87.165,79
0,2%
0,0%
259.559,78
43.582,90
Maresme
Àmbit Metropolità
Vallès Occidental
Alt Penedès
Vallès Oriental
Baix
Llobregat
Àmbit
Ponent
Barcelonès
Alt Urgell
Garrigues
Segrià
Noguera
Urgell
Camp
Prioratde Tarragona
Osona
Tarragonès
ComarquesCentrals
Gironines
Comarques
Alt Empordà
Anoia
nombre
10
6
3,1%
1,8%
5.448.636,14
1.080.762,09
1,7%
0,3%
473.969,02
180.127,02
37
32
11,3%
9,8%
11.434.059,37
27.016.640,98
3,5%
8,3%
309.028,63
844.270,03
46
1,8%
1,2%
912.374,99
6.072.392,00
0,3%
1,9%
152.062,50
1.518.098,00
Baix Empordà
Bages
155
1,5%
4,6%
747.282,00
14.716.933,50
0,2%
4,5%
149.456,40
981.128,90
Garrotxa
Berguedà
Gironès
Osona
34
108
1,2%
0,9%
2,4%
3,1%
379.400,00
778.679,34
5.087.695,61
5.448.636,14
0,1%
0,2%
1,6%
1,7%
94.850,00
259.559,78
635.961,95
473.969,02
Pla de l'Estany
Comarques
Gironines
Ripollès
Alt
Empordà
371
64
0,3%
11,3%
1,2%
1,8%
159.000,00
11.434.059,37
579.300,77
912.374,99
0,0%
3,5%
0,2%
0,3%
159.000,00
309.028,63
144.825,19
152.062,50
Selva
Baix
Empordà
Terres de l'Ebre
Garrotxa
59
13
4
2,8%
1,5%
4,0%
1,2%
3.569.006,00
747.282,00
3.860.901,00
379.400,00
1,1%
0,2%
1,2%
0,1%
396.556,22
149.456,40
296.992,38
94.850,00
Baix Ebre
Gironès
Montsià
Pla
de l'Estany
83
15
0,9%
2,4%
1,5%
0,3%
753.500,00
5.087.695,61
2.800.700,00
159.000,00
0,2%
1,6%
0,9%
0,0%
251.166,67
635.961,95
560.140,00
159.000,00
Ribera d'Ebre
Ripollès
Terra Alta
Selva
42
93
0,6%
1,2%
0,9%
2,8%
127.701,00
579.300,77
179.000,00
3.569.006,00
0,0%
0,2%
0,1%
1,1%
63.850,50
144.825,19
59.666,67
396.556,22
25
13
327
3
7,6%
4,0%
100,0%
0,9%
3.107.128,43
3.860.901,00
324.737.767,22
753.500,00
1,0%
1,2%
100,0%
0,2%
124.285,14
296.992,38
993.081,86
251.166,67
Sense de
territorialitzar
(*)
Terres
l'Ebre
Totals
Baix Ebre
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
Montsià
5
1,5%
2.800.700,00
0,9%
560.140,00
Ribera d'Ebre
2
0,6%
127.701,00
0,0%
63.850,50
Terra Alta
3
0,9%
179.000,00
0,1%
59.666,67
25
327
7,6%
100,0%
3.107.128,43
324.737.767,22
1,0%
100,0%
124.285,14
993.081,86
Sense territorialitzar (*)
Totals
(*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament
40
�DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA
PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004
Nombre
ÀMBIT METROPOLITÀ
Alt Penedès
Baix Llobregat
% s/total
87
9,94%
Import
% s/import
7.668.444,91
12,78%
1
0,11%
219.000,00
0,37%
12
1,37%
335.066,00
0,56%
Barcelonès
27
3,09%
1.800.325,52
3,00%
Garraf
19
2,17%
1.345.499,00
2,24%
Maresme
14
1,60%
1.788.673,09
2,98%
Vallès Occidental
8
0,91%
1.866.173,02
3,11%
Vallès Oriental
6
0,69%
313.708,28
0,52%
COMARQUES GIRONINES
50
5,71%
4.886.521,55
8,15%
Alt Empordà
18
2,06%
369.405,41
0,62%
Baix Empordà
0,81%
16
1,83%
486.791,90
Garrotxa
1
0,11%
24.170,00
0,04%
Gironès
3
0,34%
773.024,00
1,29%
Selva
CAMP DE TARRAGONA
Alt Camp
12
1,37%
3.233.130,24
5,39%
116
13,26%
1.933.239,84
3,23%
6
0,69%
205.811,71
0,34%
34
3,89%
609.446,05
1,02%
Conca de Barberà
5
0,57%
189.184,66
0,32%
Priorat
1
0,11%
21.600,00
0,04%
70
8,00%
907.197,42
1,51%
358
40,92%
11.836.886,27
19,75%
187
21,37%
5.270.376,29
8,80%
Baix Camp
Tarragonès
TERRES DE L'EBRE
Baix Ebre
Montsià
86
9,83%
2.867.057,82
4,78%
Ribera d'Ebre
46
5,26%
2.701.999,13
4,51%
Terra Alta
ÀMBIT DE PONENT
39
4,46%
997.453,03
1,66%
248
28,34%
27.798.682,10
46,39%
Alt Urgell
1
0,11%
43.730,00
0,07%
Alta Ribagorça
6
0,69%
172.018,00
0,29%
Garrigues
15
1,71%
2.687.064,44
4,48%
Noguera
18
2,06%
681.959,71
1,14%
1
0,11%
190.520,00
0,32%
Pallars Sobirà
Pla d'Urgell
9
1,03%
1.453.719,00
2,43%
Segarra
4
0,46%
151.560,10
0,25%
Segrià
122
13,94%
21.065.225,15
35,15%
Urgell
72
8,23%
1.352.885,70
2,26%
16
1,83%
5.811.808,75
9,70%
COMARQUES CENTRALS
Anoia
1
0,11%
5.060,83
0,01%
Bages
3
0,34%
708.023,45
1,18%
Berguedà
3
0,34%
1.524.969,00
2,54%
Osona
7
0,81%
3.491.675,47
5,83%
Solsonès
TOTAL
2
0,23%
82.080,00
0,14%
875
100,00%
59.935.583,42
100,00%
Institut Català de Crèdit Agrari
Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import
total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer,
ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques.
41
�Àmbit tributari
La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004,
s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior.
RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Període gener-novembre 2004 (dades provisionals)
2004
2003
% var.
IMPOSTOS DIRECTES
Impost successions i donacions
415.469.800,54
350.580.499,53
18,51%
Impost patrimoni*
277.351.513,98
274.106.944,23
1,18%
SUBTOTAL I. DIRECTES
692.821.314,52
624.687.443,76
10,91%
IMPOSTOS INDIRECTES
Impost de Transmissions Patrimonials i Actes
Jurídics Documentats
2.315.783.542,34
1.885.832.395,09
22,80%
SUBTOTAL I. INDIRECTES
2.317.474.539,09
1.885.842.196,33
22,89%
301.151.843,78
270.630.654,50
11,28%
5.402.903,58
6.858.944,25
-21,23%
306.554.747,36
277.489.598,75
10,47%
3.316.850.600,97
2.788.019.238,84
18,97%
476.734,74
724.261,50
-34,18%
Gravamen de protecció civil
1.135.122,92
1.078.609,62
5,24%
TOTAL TRIBUTS PROPIS
1.611.857,66
1.802.871,12
-10,59%
PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST
98.548.860,24
60.897.260,52
61,83%
TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent)
3.417.011.318,87
2.850.719.370,48
19,86%
TAXES I A. INGRESSOS
Total taxes estatals sobre el joc
Altres Ingressos
SUBTOTAL TAXES I ALTRES
TOTAL TRIBUTS CEDITS
Impost sobre grans establiments comercials
42
�Departament de Governació i
Administracions Públiques
Acció de Govern
Organització Territorial
– Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització
territorial de Catalunya.
– Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i
a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran.
– Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la
Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i
funcionament.
Funció Pública
– Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern.
– Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana.
– Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a
cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la
Generalitat de Catalunya.
– Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat
dels nomenaments de l’esmentat personal.
– Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la
Generalitat.
– Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General
de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
– Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i
l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de
revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des
públiques de la Generalitat de Catalunya.
– S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del
Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema
de prevenció de l’Administració de la Generalitat.
– Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat
sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades
al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any
2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del
complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la
Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import
equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005.
43
�– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004,
així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla
de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de
l’any 2004.
– Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals
en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari
d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal
laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €.
– S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.
Escola d’Administració Pública de Catalunya.
– Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació
del Pla únic de formació de les administracions catalanes.
– Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les
universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en
gestió i dret local.
– Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions
amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en
català les seves publicacions.
– Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una
plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i
de les entitats locals de Catalunya durant el 2005.
Administració Local
– S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens
locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un
import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions.
– Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i
familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998.
– Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència
jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005.
La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€.
– Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals
no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del
municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004.
– Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits
municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi
solucions convenients.
Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques
– Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu
de la Mediterrània.
– Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau
Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la
44
�situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la
Generalitat.
– Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de
Cooperació Exterior.
Secretaria de Cooperació Exterior
– Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004.
– S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut
Humanitari d’Emergència.
– Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30
anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de
l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.
– Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a
l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de
l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €.
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
– Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a
donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al
desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics
i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004.
– Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de
projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes
de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el
COPCA.
– Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar
suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que
impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
– Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines
mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons
Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €.
– Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF,
Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut
humanitari sumen més d’1 M€..
– Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de
Moçambic.
– Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón
Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la
Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de
l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres.
45
�Administració Oberta de Catalunya
– Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta
Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del
Consorci.
– Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A.
– Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert.
– Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes
d’administració electrònica.
FEDER
– Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya
incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb
cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de
68.802.635,00 €
PUOSC
– Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €.
– Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació
municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix
quadrienni.
– Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i
Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria
aprovada mitjançant el Decret 189/2003.
– Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les
aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987.
– Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís
mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i
serveis de competència municipal.
Fons de Cooperació Local
– Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya,
any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals
amb un import de 27.749.245,00 €.
Avantprojectes de Llei
– Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu
el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la
congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona
finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la
Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més,
l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que
s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de
dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius.
46
�– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar
l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració
de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una
prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada
per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic.
47
�Departament d’Educació
Acció de Govern
– Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota
la comunitat educativa.
– Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat
d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments
amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu
és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base
per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat
educativa.
– Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i
professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o
excel·lència en l’àmbit de l’educació.
Centres Docents
– Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al
període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri
territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda.
– Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres
docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix
plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració
educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
– Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la
directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics,
amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar
l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat
educativa.
– Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per
a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis
en el fet educatiu.
– Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les
famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal.
– Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de
nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i
obres de reforma, adequació i millora (RAM).
– Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció
que representen 8.455 llocs escolars.
– Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que
representen 8.650 llocs escolars.
– 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars
d’infants.
48
�– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i
l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat
de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places.
– 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a
l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05.
– 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853
unitats escolars.
– Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments.
– Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes.
Ordenació i Innovació Educativa
– Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els
nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu.
– Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i
pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses
actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot
l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats.
Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut.
Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla.
Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els
centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40
professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que
equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte.
– Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en
concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts.
– Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de
diferents programes:
Biblioteques escolars i el gust per la lectura
Coeducació i Igualtat de gènere
Educació per a la Ciutadania
Educació en Comunicació audiovisual
Educació mediambiental
Convivència i Mediació escolar
Salut a l’escola
Llengües estrangeres
– Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en
els seus aprenentatges.
– Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a
l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són
susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial.
– Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la
comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de
manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i
49
�professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de
totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i
per als casos de maltractament entre alumnes.
– Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis
educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i
tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i
de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a
l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius...
– S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament
d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la
comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu
edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat.
Formació Professional i Educació Permanent
– Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos
d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria.
– Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha
realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius).
– Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre
els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle.
– Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a
l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici
del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació
per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits.
– Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya.
– Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les
competències professionals.
– Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del
Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació
Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i
empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures.
– Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per
impartir cicles formatius.
– Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació,
amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social.
– Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i
professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional.
– Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de
Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT.
50
�– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que
imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la
certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la.
– Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics.
– Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per
al curs 2004-2005.
– Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de
Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques.
Recursos Humans
– Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de
pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en
centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i
altres professionals.
– Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb
representació a la mesa sectorial d’educació.
– Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs
2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil,
100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i
150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física
i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de
Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura,
200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de
Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats.
– Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i
increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76
Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES).
51
�Departament de Cultura
Acció de Govern
– Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al
2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació
amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball:
preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis;
consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de
xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura
catalana a l’exterior.
– Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín.
La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de
Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació
literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la
FIL hi participen 135.000 professionals del llibre.
Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la
Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix
temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició
de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor.
Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la
finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa
de centres de l’Instituto Cervantes.
– Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre
els dos Governs.
Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera.
Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears.
Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques.
Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu
alternativa a Palma i Barcelona.
Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i
arqueològic.
Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics.
– Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de
Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de
l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la
devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya.
Noves estratègies
– Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall
com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell.
– Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament
Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició,
52
�difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els
àmbits del pensament i la creació.
– Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a
ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de
Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment
de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són
alguns dels objectius.
– Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures
línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels
creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són
l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i
en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es
dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya.
– Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de
les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura,
ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de
la Institució.
Equipaments culturals
– Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000
metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a
l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen
les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet
Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de
Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art.
Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen
instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360
obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa.
– Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques,
en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de
Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques,
la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos.
– Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de
Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de
Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca.
– Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el
finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006.
– Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament
de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a
Banyoles.
– Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el
Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa
en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%.
53
�– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període
2005-2007.
Audiovisual
– Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de
l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de
Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la
creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la
creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa.
– Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té
tres línies d’actuació:
Promoció internacional de les produccions catalanes
Gestió dels fons internacionals de suport a la producció
Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals
– Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats
financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central
Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals
catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura.
Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies
financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més
d’oferir la subvenció de les despeses financeres.
– Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de
la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual
que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb
l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la
millora de les condicions a la producció.
– Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual
subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges
televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges.
– Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local
(XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada
"Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al
territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions
Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través
de la potenciació de les empreses de producció catalanes.
Suport i reconeixement a la creativitat contemporània
– Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura:
Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan
Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular),
Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús
de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les
presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni
Cultural), Vilaweb (Periodisme).
– Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de
Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la
54
�primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i
internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de
Catalunya.
– European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a
Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el
Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona.
– Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de
Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic.
Cultura popular i tradicional
– Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de
Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i
compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme
per reforçar la candidatura.
– Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu
a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu.
– Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa
s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes,
140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles.
– 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de
Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la
cultura popular i tradicional catalana.
Commemoracions
– 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i
anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text
escrit en llengua catalana.
– Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del
Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre
internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre
les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí.
55
�Departament de Salut
Acció de Govern
– Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera
tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els
pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del
nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració
clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat
d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials.
– Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc
dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels
equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les
dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a
la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160
dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de
pediatre i 27 d’auxiliars administratius.
– Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del
Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el
treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats
d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període
2004-2007.
– Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les
urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que
es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el
territori català.
– Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició
com a zona de tràfic i consum de drogues.
– Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar
la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis),
adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport
sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut.
– Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles
més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant
l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única
d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat
Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant
aquest període (Pla d’Estiu 2004).
Atenció primària
– Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP
l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut
Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià).
56
�– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far
d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra
Alta), Viladamat (Alt Empordà).
– Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de
col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut
Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i
explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària.
– Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS
Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària.
Atenció hospitalària
– Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i
Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
– Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital
Doctor Josep Trueta.
– Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de
Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat.
– Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a
Sant Boi de Llobregat.
– Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
– Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida.
– Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel
que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€.
– Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a
Reus, Baix Camp.
– Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea
Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
– Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu.
– Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració
complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per
un import total de 2,3 M€.
– Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i
ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total
de 2,3 M€.
– Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la
construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió
prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre,
en una àrea d’influència de 275.000 habitants.
– Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova
de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de
Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de
623.365 €.
57
�– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de
l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació
té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal.
Inversions
– Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de
l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a
Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la
contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació
d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut.
– Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €:
Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de
Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant
Quirze del Vallès.
Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell,
Roger de Flor (Barcelona)
Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells
Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron.
– Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament
de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de
2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les
anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€.
Normativa, convenis i declaracions
– Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei
55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la
salut.
– Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit
dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per
començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El
nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura
és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145
professionals d’atenció hospitalària.
– Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i
organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest
mateix organisme.
– Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a
terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al
municipi de Mollet del Vallès.
– Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la
Corporació de Salut de la Garrotxa.
58
�– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball
(corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius),
d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut.
– Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de
diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut
Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la
Pediatria.
– Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal
estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari
Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places),
dependents de l'Institut Català de la Salut.
– Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per
desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la
creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis
relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica
relacionada amb el càncer.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a
la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals
55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni
preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10
nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per
a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental;
realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en
una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials.
Atenció sociosanitària
– Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
– Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida.
Drogodependències i sida
– Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per
al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb
Metadona.
– Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a
Catalunya.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del
servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a
Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del
conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD).
– Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH.
– Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància
Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la
vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a
Catalunya.
59
�Salut mental
– Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament
de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió.
– Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la
Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de
suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles.
– Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà.
60
�Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca
Acció de Govern
– Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la
vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals;
indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment
de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en
determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat
alimentària.
– Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació
d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món
rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit.
– Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una
major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment
en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient.
– S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial
d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques
escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament
fins a assolir la totalitat de Catalunya.
– Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions.
Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a
Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial
productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques.
Pagament d’ajuts
Agricultura
– Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03.
– Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les
oliveres gelades 2001 (3 M€).
– Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a
compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003.
– Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la
partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de
39.000 a 56.000 € per jove.
– 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de
determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213
pagesos catalans.
– 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que
corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de
Fruiters i Hortalisses).
61
�– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€).
– 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que
van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de
mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a
donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més
respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació
d’excedents.
Desenvolupament Rural
– Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de
desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix
Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell.
La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€.
– Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora
de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del
Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya.
Ramaderia
– Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a
pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de
vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins.
– 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la
campanya 2004.
– 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la
prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als
productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols.
Concessió de crèdits
– El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a:
62
establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel
DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera.
obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota
d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163
embarcacions.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els
mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de
Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i
beneficiarà un total de 414 mariners.
ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de
Catalunya fins a un import màxim de 24 M€.
obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per
la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports
catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot
Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €.
�
obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la
paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota
d’encerclament dels ports de Catalunya.
atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya
(zona de Soses).
atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs
(Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre.
Regadius
– Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA)
per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest
període.
– Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del
regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i
Torrelameu (Noguera).
– Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de
transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un
pressupost de 18,4 M€.
– Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona
regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés,
les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul.
– Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a
concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn
el canal Segarra-Garrigues.
R+I+D
– Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004
compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya.
– Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació
Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del
Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita.
– L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové.
– Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera
de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la
llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya.
– L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de
Catalunya.
Promoció del sector agroalimentari català
– Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio,
Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una
missió comercial als països escandinaus i a Beirut.
– Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya,
el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents
qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb
63
�el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del
sector vitivinícola català.
– Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i
Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans.
64
�Departament de Treball i Indústria
Acció de Govern
Política d’ocupació i formació
– Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el
reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les
seves funcions.
– Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als
deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75%
dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats.
– Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de
fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral.
L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més,
funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE.
– Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques
actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions
corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació
ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004.
– Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua
a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més
representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com
a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els
recursos en aquesta matèria.
– Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de
permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració
entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya.
– Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al
programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i
amplia els col·lectius als quals va adreçat.
– Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors
afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament
i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el
Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar
entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector
de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de
l’1 de gener de 2005.
Política de relacions laborals i qualitat en el treball
– Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de
l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips,
Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s.
65
�– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la
situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic
semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral
de la dona.
– Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen
consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina.
– Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou:
“Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral.
Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball.
Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat
en la prevenció de riscos laborals.
Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida.
Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de
seguretat i salut a l’empresa.
Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els
primers 9 mesos de l’any.
Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les
organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de
promoure-hi la prevenció.
Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i
psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses.
Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis
col·lectius.
Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per
aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal.
Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap
risc”.
– Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre
prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de
les empreses catalanes.
– Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat
d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002.
– Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció
assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants
del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat.
– Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el
moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible
perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o
més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al
que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva
Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius.
– Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya,
amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13
anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de
resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge.
66
�Política Industrial
– Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una
doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i
encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans.
– Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una
metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors
prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i
electrònica de consum.
– Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació
industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors
estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament
exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres
públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora
tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses
hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys.
– Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a
Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies
Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de
Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres
d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del
sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta
científica i tecnològica.
– Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació
econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès).
Política energètica
– Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi
d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que
fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient.
En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van
signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de
criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club.
– Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic,
administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per
a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22
municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació
Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les
comarques de Girona.
– Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un
combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa.
– Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015.
– Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei
elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra
Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA,
Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA.
67
�Departament de Comerç, Turisme i
Consum
Acció de Govern
Comerç
– Aprovació de la llei d’equipaments comercials.
– Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de
14 M€.
– Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008.
És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla.
– Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres
de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat
de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals.
– Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la
importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la
indústria tèxtil.
– Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per
primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les
entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font
d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius.
– Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb
un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel
Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a
7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’.
Internacionalització
– Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i
programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€.
– Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en
matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i
27.000 € anuals bruts, segons la destinació.
– Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi,
Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005,
l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga.
– El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de
129 missions empresarials 2004.
– Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al
govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat
per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció
68
�comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es
destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA.
– Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el
marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per
posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en
comerç exterior en els propers quatre anys.
Turisme
– Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les
infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i
Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla.
– Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any
Dalí.
– Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a
diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena
del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix
cost.
– Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta
bien”.
– Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el
desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar
la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les
comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran.
– Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la
millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €.
– Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris
catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic.
– Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector.
L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000
treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i
restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol.
– Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la
temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del
Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de
Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat.
– Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del
Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment
amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
– Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40
agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos),
conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció
forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes
de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol,
Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”.
69
�– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en
l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004).
– Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per
ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la
promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam,
Stuttgart, Brussel·les i Essen.
– Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava
Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat
per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals.
– Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”.
– Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil
lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges
preparats per al turisme interior dels Pirineus.
– Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs
Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels
parcs aquàtics amb un import de 60.000 €.
– Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de
Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’
viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de
Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i
podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2
entitats.
– Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió
s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a
Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques.
– S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la
senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €.
– Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de
comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al
turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la
campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu.
Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada
“Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i
potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català.
– Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors
d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció
del turisme escocès.
Consum
– Creació de l’Agència Catalana de Consum.
– Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de
consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats
d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004.
– Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a
potenciar el consum responsable dels joves catalans.
70
�– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut
Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar
els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió
Europea.
– Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques
d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt
Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han
afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta
delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del
Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del
Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran.
– Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del
Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la
pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals
reclamacions dels ciutadans europeus.
– Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat
no registrats a Catalunya.
– Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per
empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet
907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a
pàgines web de pagament inexistents.
– Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa
d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219
actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a
l’octubre de 2003.
– Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols,
senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments
comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han
suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç,
Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €.
– Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a
l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat
enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124
expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els
consumidors.
– Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu
d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels
diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris.
– Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per
comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han
immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000
actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la
immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa
de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal.
71
�Departament de Benestar i Família
Acció de Govern
– Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries
van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de
col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes
socials universals.
– Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya.
– Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural.
– Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la
Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes
les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya.
– Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina
(2000-2010).
– Subvencions atorgades per un import de 107 M€ .
Actuacions comunitàries i cíviques
– Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano.
– Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més
de 2 M€.
– Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants
territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya.
– Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la
gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació.
– 42 concursos d’adjudicacions de pisos.
– 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira,
Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines.
– Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual:
209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur
a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell.
156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume
Terrades" de Mataró.
Serveis Socials
– Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment
d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català).
– Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a
360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener.
72
�– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells
comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a
aquest any.
– S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució.
– Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a
Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €.
– Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a
Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €.
– Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació
de malalties mentals, amb 29 places concertades.
– Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50
places assistencials concertades amb el departament.
– Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de
691.906 €.
– Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè
a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb
centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i
centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa
Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010).
– Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès.
– Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per
a la construcció d’un centre residencial per a gent gran.
– Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars
residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de
l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts.
– Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual:
720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran
que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a
gent gran de Vielha.
- Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003.
Família i Infància
– Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment
familiar d’infants amb necessitats especials.
– Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a
Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català
de Finances per valor de més de 500.000 €.
– Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares.
– Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb
Tujuca S.A.
– Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona.
73
�– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un
augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
– Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de
tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys.
– Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a
un import de 240 € mensuals.
– Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual:
466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici
principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans.
1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les
Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí.
– Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3
anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys.
Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€.
– Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a
centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc.
– Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al
finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un
import de 6 M€.
– Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se
Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar
l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar.
– Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la
unitat familiar.
Secretaria per a la Immigració
– Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn
dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 €
per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €.
– Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants.
– Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis.
– Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració
social de persones immigrades i retornades.
– Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt
Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès
Occidental.
– Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals
d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany
(40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona
(40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès
(36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€).
74
�– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a
cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals;
11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i
immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la
Immigració a Espanya.
– Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la
col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 €
destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i
retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les
persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona.
– Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes
d’integració social per un import de 900.000 €.
– Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació,
reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores
temporers per un import de 603.600 €.
75
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
Acció de Govern
Gestió de l’aigua
– Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per
incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades
amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec
de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc
d’aigües.
– Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova
llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió
del Port de Barcelona.
– Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda.
– Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat.
– Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de
l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €).
– Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de
Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua.
– Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit
metropolità.
– Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a
l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers
del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE,
metro...).
– La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de
revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents
de fonts agràries d’aquestes aigües.
– Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es
destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità,
per un valor de 2 M€.
– Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en
règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres
de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut.
– Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la
segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu
abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs.
Gestió dels residus
– Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de
Santa Maria.
76
�– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té
una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de
les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així
es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca.
– Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca
de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El
centre ha estat pressupostat en 3,7 M€.
– Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals
usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de
refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de
millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn.
– Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les
Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat
aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de
Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
– Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de
proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del
Barcelonès Nord i el Vallès Occidental.
– Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i
ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la
recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics).
– Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases
de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa.
– Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament
de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs
metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en
Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%.
Gestió de l’aire
– Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests
moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any
vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments
d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la
intensitat.
– Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració
en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes
(EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE).
– Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models
avançats de predicció.
Protecció del medi natural
– Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a
finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR)
de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua
neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer.
77
�– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del
PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de
Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
– Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014.
– Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans
per a la creació del consorci del delta del Llobregat.
– Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
– Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la
Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins.
– Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i
ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens
locals, entitats sense ànim de lucre i particulars.
– Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en
relació amb les poblacions d'ocells.
– Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i
s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc.
– Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran
de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
– Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de
l’estiu del 2003.
Polítiques ambientals
– Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic
de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que
ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles
zones amb poca eficiència eòlica.
– Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres
entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les
activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la
creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat
Ambiental.
– Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que
tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen
emissions de gasos d’efecte hivernacle.
– Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació
dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli
l’executiu.
Habitatge
– Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous
habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000
habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€.
– Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el
febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla:
78
�
el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007.
el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya.
– Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge.
– Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents
d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha
decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves
sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que
estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin
habitatges amb patologies estructurals.
– Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309
habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a
Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a
Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro.
– Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140
habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona.
– Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge
social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran.
– 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en
el barri de Pomar de Badalona.
– Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions
d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de
Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del
Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri.
– Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de
barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són
el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat
de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de
Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de
Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri
d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici
– Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire,
Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins
de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348
habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol.
– Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un
import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en
millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran
millorar la qualitat de vida dels veïns.
– El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el
parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos
adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997.
– La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves
subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat
patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts
per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de
les rodalies de Sallent.
79
�Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació
Acció de Govern
– Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la
Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del
Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva
banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La
part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de
Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi
destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia
especialment el CTTI i el Pla.
Àmbit Universitats
– Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior,
previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de
46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de
Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament
del Pla pilot 2004-2006.
– Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir
del proper curs, un cop finalitzada la carrera.
– Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i
centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes
institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del
2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat.
– Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB /
UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura
en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB).
– Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les
universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES.
450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus
programes ERASMUS per al curs 2004-2005.
– Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions
d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat
docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals
universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les
universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques
predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats
80
�reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a
programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i
de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal
d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de
recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris
de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran.
– Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària.
– Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han
obtingut una nota igual o superior a 9.
– El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès.
També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament
des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els
criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny
2004.
– Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de
65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes.
– Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya
2014-2015, al qual es destinen 36.000 €.
– Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la
Universitat Ramon Llull
– Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries
del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus
universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa.
– L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb
un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte
al 2002-03.
Àmbit Recerca
– Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.
També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya),
que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la
innovació a Catalunya durant els propers anys.
– Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al
desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament
formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la
recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit
de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions
mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya;
Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de
recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya;
Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors
visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la
creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de
recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en
programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i
humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal
81
�investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la
recerca.
– Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents
al 2004.
– Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit
científic del jovent.
– Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que
representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de
recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al
2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació
l’any 2001.
– Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els
darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i
Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
– Actuacions en Institucions de Recerca :
1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i
l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència
Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC).
4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i
Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005.
600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes
d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses
biotecnològiques.
450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal
480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal
de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i
desenvolupament en Aqüicultura.
9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa
el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB.
50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter
interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social
2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb
el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de
llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró.
Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans
de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005.
– 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de
cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any
2004.
– 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament,
les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca
de Catalunya durant el 2004 i el 2005.
– Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS,
dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació
científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica.
– Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04)
82
�Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació
– Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de
difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de
telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis.
En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles
España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura
actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya.
– Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte
Maresme Digital.
– Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de
banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures.
– Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per
dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són
l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI.
– Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades
que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució
del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració.
– Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la
informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament
d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de
les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs
s’ha fet al portal e-catàleg.
– Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha
presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova
plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La
Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure
distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació
de PL.
– Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en
tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del
coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció
integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI.
– Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla
Director d'Infraestructures de Telecomunicacions.
– Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament
amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda
Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per
a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves
tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional.
– Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament
del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi
destinaran 1,01 M€.
– Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de
Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país.
– Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%.
83
�84
�Recull normatiu
85
�86
�Lleis i projectes de llei
LLEIS APROVADES
– LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia
de la Generalitat-Mossos d'Esquadra
– LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una
atenció especial
– LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
– LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència
ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental
– LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat.
– LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004
– LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives
– Llei d’horaris comercials
– Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum
– Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible,
la sostenibilitat territorial i l’autonomia local
– Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005
– Llei de mesures financeres
PROJECTE DE LLEIS
– Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la
llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la
relació contractual.
– Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera
– Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998
d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort
en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela.
– Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
– Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora.
– Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya.
87
�maig
juny
juliol
Agost
setembre
octubre
10
2
11
15
1
2
8
1
7
8
6
12
4
2
2
10
1
2
1
2
8
1
1
3
1
2
3
1
9
9
5
5
1
5
6
3
1
1
1
3
10
8
5
8
21
7
12
12
12
1
3
9
3
5
1
3
1
1
3
3
2
2
6
2
1
1
1
1
3
200
55
3
1
6
4
1
1
1
1
1
1
2
2
30
33
1
34
13
37
8
1
3
1
2
2
1
1
1
1
3
3
1
2
3
1
1
5
1
2
1
1
2
8
1
2
1 1 1
11 29 21
1
2
1
25
TOTAL
abril
14
1
desembre
març
57
3
novembre
febrer
DECRETS 2004
Presidència
Rel. Institucionals i Participació
PTOP
Justícia
Interior
Economia i Finances
Governació i Adm. Públiques
Educació
Cultura
Salut
DARP
Treball i Indústria
CTC
Benestar i Família
DURSI
Medi Ambient i Habitatge
Total
gener
Decrets
6 152
8
26
22
18
2 45
20
3 40
20
2 23
1 26
35
14
1 17
17
2 22
17 505
El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505
decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels
quals destaquem els següents:
Departament de la Presidència
– DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició.
– DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat
de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa.
– DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat
a Brussel·les.
– DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen
higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
les
condicions
– DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de
polítiques de joventut.
– DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a
Paris amb la denominació Maison de la Catalogne.
– DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament
Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de
Catalunya.
88
�– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de
l'Oficina de la Presidència de la Generalitat.
– DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de
maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català.
– DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions
no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la
protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
– DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de
funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa.
– DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional
de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener.
Departament de Relacions Institucionals i Participació
– DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de
Catalunya.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
– DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles
dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de
transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità.
– DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4
de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme.
– DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de
juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.
– DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya.
Departament de Justícia
– DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat
de Catalunya.
– DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació
d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya.
– DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya.
– DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya
Departament d’Interior
– DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les
funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i
activitats recreatives.
89
�Departament d’Economia i Finances
– DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost,
d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels
òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests.
Departament de Governació i Administracions Públiques
– DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà).
– DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal
Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell).
– DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost,
pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial.
– DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny,
de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels
centres i agrupacions catalans al món.
– DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla
únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007.
Departament d’Educació
– DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat
als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
– DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del
consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels
òrgans de govern dels centres docents públics.
– DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les
funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament
(escoles viatgeres).
Departament de Cultura
– DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny
de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts.
– DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
Departament de Salut
– DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a
l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al
desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en
l'àmbit d'aquest mateix organisme.
– DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret
126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels
establiments d'òptica.
90
�– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de
desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de
declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
– DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del
Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC).
– DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell
(Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català.
– DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'ensenyament professional nauticopesquer.
– DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'agricultura (SENPA).
– DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental
en matèria de plaguicides i biocides.
Departament de Treball i Indústria
– DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les
subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de
llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació.
– DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya.
– DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de
prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les
comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels
comitès de seguretat i salut.
Departament de Comerç, Turisme i Consum
– DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i
l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial.
– DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria
d'ordenació del comerç.
– DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24
de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya
Departament de Benestar i Família
– DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració
dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions,
l'assistència i els serveis socials
91
�Departament de Medi Ambient i Habitatge
– DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes
generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes.
– DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina
corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies.
– DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes
Creus.
– DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys
forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la
Segarra, el Bages i l'Anoia.
– DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria
d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
– DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge
2004-2007.
– DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges
de Catalunya.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
– DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes
d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull.
92
�Página 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
de l’acció de Govern
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
Secretaria de Coordinació
Interdepartamental
Balanç
Any 2004
Any 2004
11:31
Balanç de l’acció de Govern
31/12/04
D.L.: B. 50.758 - 2004
cubierta balanç de govern
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del
Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Balanç
Acció política
Model social
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf
6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5
PDF Text
Text
Declaració institucional del president de la
Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la
Constitució
Girona | 5/12/2004
Estimats conciutadans,
Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució
espanyola fa 26 anys?.
Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de
pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª
República.
La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions,
les constituents de 1977, havia permès el retorn del president
Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent
durant la segona República.
Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes.
Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar
la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres
nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República
sinó a totes les regions espanyoles
Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el
Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en
aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la
Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem
d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que
les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada
nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat
nacional.
Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de
donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació
de nacions que és Espanya.
La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i
contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78
assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir
avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un
statu quo incomplet.
1
�Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar
en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà
guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una
Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya.
Ciutadans de Catalunya,
A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam
acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens
en la reforma de l'Estatut.
L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més:
estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet,
que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà
reforma constitucional.
Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la
primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat
pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps
encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no
l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho
mereixerien.
No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les
dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució.
Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de
l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució.
El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític
per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat
dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més
respecte pel concepte de nació catalana.
Poc que ho havíem vist això abans...
Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat
justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la
seva reforma raonada i raonable.
Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia,
Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la
lliure unió dels seus pobles.
Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació
estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya
plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat
Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que
2
�puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels
ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya.
Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat.
Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle
XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es
reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya
s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte
per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més
europea que mai.
Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo.
Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de
Catalunya.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1668
Title
A name given to the resource
Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Constitucions
Espanya plural
Territoris
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf
6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083
PDF Text
Text
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Tribuna Barcelona | 13/12/2004
Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de
dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic.
És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa
encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió
sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna
Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició".
Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per
contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que
han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i
viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en
aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha
acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs
d'Espanya.
Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a
introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament
com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic
de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya
plural.
Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de
l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són
força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats.
De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la
plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un
camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha
eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a
trobar-hi bona companyia.
Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de
l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista
i federalista.
Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició
política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana.
És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el
president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que
comencem a anar amb bona companyia.
1
�Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un
sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers
25 anys.
Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut
en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i
estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és
materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que
aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no
va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de
governar.
Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat
l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear:
és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies
existents tal com són.
També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de
l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió
acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui
disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i
més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys.
La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la
reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un
Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones
condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de
transformació.
No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven
simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític
va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances
d'aleshores.
Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari
malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma
de l'Estat.
I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez
Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que
li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que
Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat
viure i decidit a fer el que s'ha de fer.
Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més
rellevants de la proposta catalana.
2
�Nosaltres el que volem és :
- Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona
es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc
Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia.
- Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya
per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi
equitat.
- Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a
erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria
urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem.
- Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i
Girona (i França) per l'interior en x anys.
- Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la
tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta.
- Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que
esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca.
- Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana.
- Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa
- Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I
SALUT al màxim nivell europeu.
És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a
Espanya feta des de Catalunya.
És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del
poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé
Espanya i que vagi bé Europa.
En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània,
en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de
Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc
el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal
de l'Estat espanyol.
Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els
matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i
constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de
Catalunya.
Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un
Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut
entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els
catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte
amb l'Estat espanyol.
L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de
justícia.
3
�La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és
fabricar una nova eina més útil que la vella.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels
catalans i les catalanes.
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un
nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per
augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la
retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí .
A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria
l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més
igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor
que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i
en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de
l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla
ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles.
I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament,
clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de
manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que
corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya.
Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions
d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una
descentralització de moltes competències en els ajuntaments.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat,
subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social
de les institucions públiques.
Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels
responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació
oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra
vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat
en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir
les regles.
No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica
respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la
privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant
obstacles a la transparència, molt crucial.
4
�Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més
eficaç.
Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat
entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil.
En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser
considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat
de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya.
En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució
decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte
constitucional de 1978.
És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té
diverses llengües i cultures.
L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al
Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la
designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la
transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la
Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la
cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant
a fer.
I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la
Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació
en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les
institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de
l'interès de Catalunya.
Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de
l'Estat espanyol.
Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la
complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península
era només una part.
I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes
molt diferents. Tres si comptéssim Portugal.
Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya
influirà en la modificació de la resta d'Estatuts.
5
�La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política
de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i
territorial d'Espanya.
Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de
les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no
equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com
un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos.
Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de
lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació
"nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix
demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece
muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no
produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es
una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido
en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem
aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem
de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions.
Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya
plural i del seu correlat polític, l'Estat federal.
Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment
extraordinari en termes de descentralització política, també és
evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les
seves insuficiències.
Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no
se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España"
Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un
socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell
d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art.
2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la
foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes,
però interessant.
L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la
diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats
que són diverses.
L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos
criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència.
El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en
serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això
6
�suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més
endarrerits.
Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en
què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret
d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i
d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts
de la Segona República.
Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les
nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la
igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les
altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions
polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials.
Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat
compost no s'acaba amb la reforma constitucional.
Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un
quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal,
equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència.
Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic.
Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes
les seves llengües i cultures.
I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra
organització política.
Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions
de la Administració de l'Estat.
Són reformes institucionals a les que caldria afegir les
transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció
del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una
nova visió d'Espanya en xarxa.
En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat
autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions
(Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques
(cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de
l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa.
7
�Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests
plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema
de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid.
En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que
són innegables:
- Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que
orienta l'acció del Govern a Catalunya.
- No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la
necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament.
- El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat
dels gestos a les propostes:
- ha obert la porta a la reforma constitucional;
- s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya;
- ha portat el català a Europa;
- ha activat la Conferència de Presidents;
- ha propiciat una fórmula acordada de participació de les
Autonomies a la Unió Europa.
Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen
part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem
avançar.
Això era impensable fa un any.
Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes
aquestes afirmacions
Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí
aquests són insuficients o poc adequats.
Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de
posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no
s'atreveixen a rectificar.
Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure
a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat.
És a dir, és l'hora de l'estratègia.
De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit.
8
�Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta
estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la
transformació de l'Estat espanyol.
Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser
compartida per totes les forces polítiques catalanes.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho
sigui.
No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat
prou arguments per justificar l'esperança del moment.
Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben
segur- necessitarem.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1669
Title
A name given to the resource
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tribuna Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Autonomia
Territoris
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf
c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona | 14/12/2004
Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor
Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera
de Cultura, autoritats, amics, guardonats.
La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la
Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una
cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en
la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara
tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir
viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua
d'aquest país.
Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el
català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC
en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser
millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la
dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però
també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i
lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment
(a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir.
No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el
reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui
tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada
dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns
quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar
l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre
interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.
Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i
modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per
reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines
més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos
civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a
unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris
que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i
l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut
cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i
distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho
permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts
1
�cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i
present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el
que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que
dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i
que volem reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el
Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones,
artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els
vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per
la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la
preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen
entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre
excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit
cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració
del nostre país, allò que premiem.
D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a
més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i
col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn
una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya.
Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que
defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més
enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un
conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el
progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que
avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari,
esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de
la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits
que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un
moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de
saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un
moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de
ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans
també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones
que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i,
una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies
per les vostres vides.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1670
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Catalanisme
Ètica
Cuevas, Tomasa, 1917-
Núñez González, Miguel, 1920-2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències