338 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/207/20050620.pdf 880f830bf4fba1f3b04ac10389807018 PDF Text Text Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Seu Vella. Lleida. | 20/06/2005 Agraeixo al secretari general de la UGT que s'hagi adreçat a vosaltres, amb un esquema tan complert de quina és la situació de la classe treballadora i de quina és la situació del país. Crec amb tota franquesa que estem davant d'un sindicalisme nou. Estem davant d'uns sindicats que tenen visió global, davant d'uns sindicats que han sigut capaços de pactar, d'acordar una estratègia conjunta de qualitat del treball, però també d'internacionalització i competitivitat. Les paraules que he sentit avui referents a la immigració i als immigrants o les paraules que he sentit respecte de la importància de la productivitat, m'han convençut que estem davant d'un sindicat modern, davant d'un sindicat que defensarà millor els interessos dels treballadors. Si un sindicat ignorés les realitats que estem vivint estaria condemnat a ser una peça de museu i aquest sindicat no ho serà. Us volia dir que si he canviat el meu horari ha sigut perquè ahir a la nit, parlant amb el president Zapatero, vam arribar a la conclusió que faríem sant amén si a no más tardar ens vèiem per dissenyar quina havia de ser la marxa d'aquest mes i mig que ens espera abans de les vacances, en el que s'han de decidir tantes coses. Així ho hem fet i us puc dir amb tota fermesa que l'Estatut interessa, que els temes que estem discutint no són temes que interessin exclusivament a la Generalitat o a Catalunya. Són temes interessants per a tot l'Estat. Són temes que tothom vol condicionar o influir encara que només sigui en la data-. Però us puc dir que no patiu, que el calendari es manté, que l'estatut s'aprovarà, que s'aprovarà en el termini previst, i que estarà en el congrés quan havíem dit que hi seria. Queden una colla de qüestions molt importants. És cert. Però el tindrem a temps. He trobat al president Zapatero ben informat, ben predisposat, com sempre ha dit que estaria. Però la pilota ara la juguem nosaltres, la juguem els catalans. Hem de fer els deures ben fets, hem de ser exigents, no hem de bufar núvols, com es diu en català d'una forma molt gràfica, però hem de ser exigents. Les propostes catalanes es van obrint pas. Si algunes de les coses que estem dient les haguéssim dit fa només uns mesos i no diguem fa uns anys, ens haguessin dit "vostès han perdut la raó, vostès seran incapaços d'aconseguir ni la meitat del que estan dient" i ara, tanmateix, la proposta d'una espanya plural va avançant i les propostes catalanes van endavant. La idea que tothom tingui serveis similars si es fa un esforç fiscal similar avança, la idea que les inversions han de ser proporcionals al producte brut, també. No any per any, per descomptat, perquè això seria impossible. Però sí en un període de temps determinat. Entrem, estimats companys i companyes en un període decisiu i en un mes que qualificaria d'infart. Abróchense los cinturones, que la festa comença. És la primera vegada que us puc acompanyar com a President de la Generalitat. I això m'omple de satisfacció. Els darrers anys, Catalunya i Espanya han evolucionat molt. També 1 �ho ha fet la UGT de Catalunya: ha deixat de ser únicament un sindicat de treballadors, per esdevenir una institució plenament vinculada a la governació de Catalunya. La Generalitat compta amb vosaltres, com amb la resta de forces sindicals, per fer front als reptes d'una societat cada vegada més complexa i avançada. Aquests primers anys del segle XXI estan convertint les nostres ciutats, els nostres escenaris públics en l'escenari de les conseqüències de la globalització, com s'ha dit aquí molt bé. Davant d'aquesta realitat hem de mirar lluny. No podem perdre de vista l'horitzó d'un món format per grans regions geoeconòmiques, en què els estats ja no són el que eren, en què els grans protagonistes són els Estats Units de Nord Amèrica, sí, però també hi ha Mercosur, la Unió Europea, la Unió africana, els països del Magrib, el sud-est asiàtic, la Xina, el Japó o la Índia. Grans conglomerats de centenars de milions d'habitants: aquestes són les noves unitats que faran o no faran la governabilitat del món i que competiran. Tanmateix, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris i dels pobles, perquè és aquí on es fan sentir els efectes d'aquesta competència global. No sé si m'explico, els protagonistes són grans, però els afectats per aquest protagonisme són petits, són els ciutadans que viuen als barris, que van a les escoles, que van als centres sanitaris, que van a les universitats, que van a la feina o que estan a l'atur. I aquests ciutadans els hem de tractar de prop. Hem de ser una part important de la Unió Europea i, al mateix temps, deixar que dintre del nostre estat i dintre del nostre país, dintre de Catalunya, siguin els ajuntaments moltes vegades els qui preguin decisions que abans prenia l'Estat i ara pren la Generalitat. Això no és gens senzill, però estem en condicions de fer-ho. El que m'apassiona és pensar que es pot fer, que es pot ser algú important al món, dient al mateix temps als ciutadans que arreglarem les coses. Les grans regions mundials i la lluita contra les noves formes de desigualtat: aquests han de ser els dos extrems dels nostres projectes per Catalunya i els seus ciutadans. Aquests han de ser projectes a partir dels quals refermem les idees i els compromisos propis de la visió del món que representem: la visió que donen les idees de l'esquerra i el catalanisme. Una visió que pot convertir Catalunya en un país més obert i també més cohesionat. En un país amb futur. Les nostres mirades estan unides pels valors del progrés, la justícia i la pau. I això és molt important. Fixeu-vos-hi: en aquests anys de democràcia, hem aconseguit molt. En el terreny sindical, des de la CONC, la UGT i les altres forces sindicals. En el terreny polític, des de les forces d'esquerra i progressistes. En aquest escenari, la UGT ha significat un puntal clau en el procés de transformació del teixit econòmic i social. I el discurs que he sentit avui em confirma que seguirà sent-ho. Però quedava un gran anhel per aconseguir: portar el projecte de les esquerres catalanes al Govern de la Generalitat. Ara ho hem aconseguit. Som un govern que està invertint 6.000 milions d'euros. Ara ho estem aconseguint. I ara vosaltres i la resta d'agents econòmics heu de jugar un paper decisiu en l'assoliment dels grans objectius de Catalunya. Una bona mostra d'això la vàrem tenir tot just fa tres dies, divendres passat, quan vàreu signar l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005- 2007, juntament amb la patronal Foment del Treball i CCOO. Tal i com va dir el Conseller Rañé, aquest acord permet fer efectives les transformacions a les empreses, fent compatible la flexibilitat i la seguretat. 2 �Al marge d'arribar a bons convenis entre les parts, també és important que puguem treballar junts, administració, patronals i sindicats. Això ho hem vist amb l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. I ara ho refermarem impulsant les mesures que conté. Teniu el meu compromís per convertir aquest acord en una obligació, que ho és per vosaltres, pels sindicats i treballadors, però que també ho és pel Govern i pels empresaris, que també hi són. Començant per l'impuls del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que serà la taula principal de diàleg en aquest àmbit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb . eleccions sindicals, . contractació, . prevenció de riscos, . inspecció de Treball . i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada i de les persones amb disminució). Aquest Consell de Relacions Laborals de Catalunya juntament amb l'Acord Interprofessional de Catalunya constitueixen les dues potes del nou marc de relacions laborals de Catalunya que s'està gestant. Aquestes polítiques augmentaran el potencial productiu de Catalunya. I parlo de les qüestions que afecten a la vida de cada dia, parlo de l'educació, parlo de la sanitat, parlo de la vida de la vida dels immigrants i parlo de les dones. Aquí també és vital una política que afecti a les escales, a les escoles i a les empreses. Perquè tan sols actuant en tots els àmbits aconseguirem una integració vertadera. Tan sols actuant en aquests 3 àmbits, construirem una Catalunya plenament social. És d'aquesta Catalunya de la que s'ocupa el Govern d'Esquerres i Catalanista. I és a aquesta Catalunya a la que ens adrecem amb el nou Estatut i el nou sistema de finançament. Com veieu, estem donant a Catalunya les eines que necessita. Ho fem impulsant un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica i fent-ho des d'un govern transparent. Per millorar les condicions laborals dels treballadors. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per donar oportunitats als joves que vulguin entomar el repte de la seva emancipació familiar o professional. Per facilitar-los l'accés a un habitatge sense haver d'hipotecar els seus projectes de vida. Aquest és l'objectiu del nostre projecte de reforma social. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions. El Govern està canviant coses i està fent costat als projectes de canvi ben fet. I sé que ens ajudareu a evitar que aquest projecte s'esberli, que aquest projecte vagi malament. Sé que tots sou conscients que en aquest projecte ens hi juguem molt. Sé que ens ajudareu també a evitar que no només el projecte català i el projecte de l'estat espanyol sinó també el projecte europeu pateixin cap regressió. El divendres vaig rebre el II Congrés Internacional de Representants Sindicals de la UGT. Un Congrés per analitzar el moviment sindical a l'escala real del món. Crec que aquest és el 3 �futur. Com us deia, aquests han de ser els extrems dels nostres projectes: mirar lluny i actuar a prop. El canvi no serà fàcil, evidentment. Però compartim la lluita per la justícia social. La continuarem desenvolupant a tots els nivells, us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política i sindical. Una identitat i un projecte que s'enriquiran amb les idees que ens oferirà aquest Congrés. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1689 Title A name given to the resource Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Vella. Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Immigració Ocupació Sindicats Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/208/20050701.pdf de71023cba2c60e1f93a81a352c69d18 PDF Text Text Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Manresa | 01/07/2005 Alcalde, conseller, secretari general, regidores i regidors. No podien ser més contundents i més definitives les paraules que hem sentit. Transmeten una idea de governació, de país, de governació de la ciutat, de la ciutat lenta, de la ciutat que vol valorar de nou el temps que semblava, no fa encara 25 anys, una utopia. I avui, en canvi, la veiem com una utopia possible. Jo crec que aquí, en aquesta sala de les Bases de Manresa, hem passat de la constitució regional de l’any 1892 a una nacionalitat, cent anys més tard. Després vam saber que nacionalitats n’hi havia tantes que nosaltres ja no en teníem prou i avui estem abocats a reclamar el concepte de nació. Tot això va néixer aquí: la idea d’Estatut, la idea de país i, en definitiva, la idea de l’afirmació de la personalitat d’aquest poble. Tot això va néixer en aquesta sala, en un moment determinat, amb unes persones molt determinades. Agafades una per una ara potser no hi podríem estar d’acord. Però sí que ho estem amb l’esperit que varen manifestar aquí fa un segle. Aquest conveni d’avui és una peça d’un dels projectes emblemàtics de l’acció del meu Govern. Abans de l’estiu s’aprovaran els projectes de la segona convocatòria. En total, més de vint projectes en marxa en un any. Atacant directament els problemes allà on més falta fa: als barris amb trames urbanes en situació de risc. Per aconseguir la cohesió en un període de fort canvi –i de canvi també demogràfic perquè hem passat sense adonar-nos-en de 6 a 7 milions de ciutadans i això no es fa perquè sí, sinó perquè hi ha fluxos i molt importants de gent que ve de fora-, el tremp de la ciutadania i de les ciutats s’ha de redoblar, ha de ser més potent. Això és el que fem amb aquest Pla: aconseguir la cohesió dels barris. Lluitar contra la degradació urbanística estava molt bé quan estàvem a l’oposició del franquisme, no tan bé quan estàvem a l’oposició a la democràcia i és absolutament inadequat quan el que tenim, és el Govern. El que ha de fer el Govern és no lluitar contra ningú ni contra res. El que hem de fer és millorar les coses, treballar perquè la degradació urbanística es converteixi en excel·lència. Això vol dir oferir serveis públics de qualitat, apostar pel comerç i per l’activitat econòmica com enginy de la generació. Això que moltes vegades s’havia confrontat: uns es dediquen a l’urbanisme, uns altres a fer diners…Doncs no, no es tracta d’això, es tracta de saber que el bon urbanisme porta diners, que el bon urbanisme costa diners i que, per tant, s’han de generar per poder-se finançar. Que la dignitat de les persones està en qüestió i en funció de que aquesta dinàmica funcioni bé. Es tracta de normalitzar el dret a la ciutat, de generalitzar jo diria més que normalitzar, que tampoc és una paraula que aquí s’escaigui. No es tracta de normalitzar res, es tracta de generalitzar el dret a la ciutat que cada ciutadà té. D’obrir nous escenaris de qualitat de vida en un món en el que la globalització ens sembla que ens amenaça amb la pèrdua d’una identitat que hem de recuperar amb la millora de la qualitat de cadascun dels punts on vivim, treballem i estudiem. La Llei de Barris suposarà una inversió de 198 M€ als 13 barris catalans ja escollits a la primera convocatòria. S’hi afegiran els prop de 200 M€ de la segona. Ens permetrà dur a 1 �terme projectes de rehabilitació integral a 40 municipis de Catalunya, amb una inversió total de 600 M€. L’acció més important que estem fent és vetllar per la cohesió del nostre país a través de la millora dels barris, les escoles i els centres de salut. Aquesta triada és el pinyol de la nostra societat; si això funciona bé, si als barris no els hi falta res, si l’urbanisme, les escoles, els centres de salut i els hospitals funcionen bé, el poble sap que té un país que està a l’alçada de les seves necessitats. Sinó, no. Tenim un sentiment potser més nacionalista, menys escèptic, optimista, etc., però el ciutadà no té la tranquil•litat que està vivint en un escenari que està pensat per ell o per ella. Per això, jo li dono tanta importància a aquesta triada: els barris, les escoles i els centres de salut. Com ja he dit altres vegades, hi ha els que prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d’interès en el fons, perquè no tenen tampoc massa interès per aturar-la, perquè ens va bé a tots, perquè els salaris es mantenen més baixos, diguem-ho ben clar. I aquí hi ha una trampa discursiva que s’ha, no dic denunciar, però sí que s’ha d’assenyalar, anant directament al tema: podem limitar? limitem; no podem limitar? assimilem; i és molt difícil saber quines són les nostres possibilitats de control d’aquest fenomen. Sabem que probablement necessitem créixer; que necessitem braços, que necessitem gent, que necessitem treballadors i treballadores. El que sabem també és que la nostra taxa de natalitat no és la que hauria estat i que si el nostre enginy econòmic funciona, si les ciutats també, si les fàbriques, la producció terciària i el comerç també, això farà que vinguin treballadors de fora. Ara bé, mirem de controlar efectivament, no a cops de decret, no a cop de principis generals, sinó amb els números a la mà i amb capacitat d’acollida, que és el que estem fent aquí. Jo crec que la cohesió dels barris s’obté a través de tres coses: - amb unes condicions bàsiques de vida familiar correctes en l’habitatge - amb unes bones instal·lacions per la vida col·lectiva (escoles, espais públics i centres de salut) - i a través de la seguretat als carrers, element aquest absolutament fonamental. Tot això em fa pensar en aquesta ciutat lenta i en el valor del temps del que parlava el vostre alcalde. Aquí a Manresa l’Ajuntament ha posat sobre la taula idees i projectes per aconseguir-ho. Jo conec l’esforç transformador que s’ha realitzat en aquesta ciutat sota el comandament de Jordi Valls i el treball de tot el seu equip. Però ara aquest Ajuntament també disposa dels recursos econòmics necessaris: 16 M € aportats entre Ajuntament i Generalitat. Manresa disposarà, finalment, d’una façana sud ben vertebrada amb la resta de la ciutat. Aquí em vull parar perquè, en alguna mesura, l’escenari és el missatge. Entenem per escenari no un decorat, sinó una ciutat viva. Si aquesta ciutat viva és un escenari viu i que funciona bé, aleshores pràcticament tot és possible. 2 �Jo crec que aquest Govern ho pot fer. Haig de dir aquí que tinc el major respecte pel treball que va fer l’alcalde anterior i ho haig de dir francament perquè amb ell i amb l’alcalde Nadal vaig compartir un intent frustrat -que algun dia arribarà a bon port- d’unificació del moviment municipalista de Catalunya. Hi vam posar-hi tota la bona fe que vam poder i no ens en vam sortir, però espero que algun dia arribarà. Mireu, el país no és una abstracció, és un espai de caramulls comuns que junts fan una trama amb sentit o no la fan. La pròpia existència i valor del país depèn de que siguem capaços de fer-la. Si és un caramull d’espais concrets que junts formen una trama amb sentit i disposa d’un projecte compartit que funciona, tindrà un projecte compartit de futur. Fa deu anys i pocs dies a l’Ajuntament de Manresa es va constituir un govern tripartit. Aquell tripartit que molts auguraven fràgil, ha acabat resultant molt estable i avui lidera la transformació de la ciutat. Els hi he de dir que moltes altres ciutats de Catalunya també tenen un govern tripartit des de 1980. Va començar sent quatripartit, però al cap d’un any i mig va acabar sent tripartit i potser ningú se’n recorda que se’n diu així. L’experiment de Manresa jo crec que no era tal experiment: era una aposta seriosa, com s’ha demostrat, i amb efectes positius. De la mateixa manera, vull dir-vos que el pacte que va donar lloc al primer govern d’esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya des de la república, liderarà la transformació del nostre país. Aquí a Manresa tenim el millor exemple. Una mostra de la vella i nova Catalunya. Sempre ella mateixa, sempre retrobada. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1690 Title A name given to the resource Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Immigració Urbanisme Model social Territoris Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/873/0000001564.pdf 6550b5acebbecc3d8fce49ad8e279bd2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 06/07/2005 (5865365) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Deportes, pág. 48 2M12 La carrera olímpica DE LAUSANA A SINGAPUR ¡Suerte, Madrid! PASQUAL MARAGALL Hoy tenemos fijada nuestra atención en Singapur, en la decisión del Comité Olímpico Internacional sobre la sede de los Juegos Olímpicos de 2012. Hoy compartimos la esperanza de Madrid, a un paso de la realización de su sueño olímpico. Es la esperanza de la ciudad entera. Es el sueño, también, de todos. Madrid ha sabido concebir ese sueño. Ha trabajado mucho y bien para poder estar entre los mejores. Pase lo que pase, Madrid habrá sabido actuar con rigor y con acierto para optar a ser sede de los Juegos que se van a celebrar dentro de siete años. Madrid ha reafirmado su vocación olímpica. Y ha sabido transmitirla. Hacia dentro y hacia fuera. Los responsables olímpicos de Madrid han logrado contagiar su entusiasmo consiguiendo el apoyo popular a una causa noble y ambiciosa a un tiempo. Además, Madrid ha sabido convencer a la familia olímpica de la solidez de su propuesta y de sus proyectos de transformación urbana. Pase lo que pase, Madrid ha afirmado con más contundencia que nunca su vocación olímpica. Madrid ha potenciado sus condiciones como gran capital. Ha trabajado tenazmente hasta diseñar un modelo imbatible. Los responsables de la candidatura olímpica de Madrid han jugado a fondo la carta de la ciudad. La escala humana para un acontecimiento planetario. Y, por encima de todo, Madrid ha demostrado pasión. De nada serviría el excelente trabajo realizado sin esa pasión que la candidatura de Madrid ha sabido transmitir, con el alcalde Alberto Ruiz-Gallardón a la cabeza. Y con el apoyo de la diplomacia que tanto el Gobierno como la Familia Real han sabido desplegar cuando ha sido necesario. Madrid opta hoy a un gran triunfo que, pase lo que pase, tiene merecido. Madrid es hoy, más que nunca, una ciudad libre y abierta. Capaz de ilusionarse -y de ilusionarnos- con la utopía posible de ser capital del mundo como sede de unos Juegos Olímpicos. El 17 de octubre de 1986, cuando Barcelona fue nominada, afirmé que lo que era bueno para Barcelona era bueno para Cataluña y era bueno para España. Y así lo expresé y lo sigo creyendo. Hoy quiero afirmar, con el mismo convencimiento, que los Juegos de Madrid también serán buenos para Cataluña y para España. Madrid: nuestro deseo hoy, más que nunca, es que tu nombre y tu proyecto sean reconocidos. Ojalá que este 6-J en Singapur sea como aquel 17-O de 1986 en Lausana y que las palabras "... a la ville de Madrid" desaten la felicidad que tanto han hecho por merecer los hombres y mujeres de esta gran ciudad. ¡Suerte, Madrid! Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1120 Title A name given to the resource ¡Suerte, Madrid! Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/209/20050708.pdf 3b6cd6fe2820ac1e486013fb9f5f5c9d PDF Text Text Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Avui els vull dir que la redacció de l'Estatut està arribant a bon port, que la ponència parlamentaria ha complert la missió que tenia encomanada, en el termini que tenia previst, que ho ha fet amb brillantor i vull felicitar a tots els que ho han fet possible: - Els membres de la ponència dels cinc grups parlamentaris, - Els lletrats del Parlament que els han assistit, d'una manera molt eficaç, molt competent i molt professional, - El conseller de Relacions Institucionals i Participació que ha impulsat el procés des del Govern, - L'Institut d'Estudis Autonòmics, que ha fet la feina, no gens fàcil, de convertir unes idees en un text i uns desigs en una propera realitat, - Les institucions cíviques i les persones que han fet les seves aportacions a la Ponència. Quan el dictamen de la Ponència sigui publicat demà al Butlletí del Parlament, s'haurà iniciat formalment la tramitació de la reforma de l'Estatut, de la qual podem dir que és ja la creació, la generació d'un nou Estatut. A final d'aquest mes de juliol la Comissió Primera del Parlament debatrà i votarà el text i serà sotmès al Ple del Parlament el proper mes de setembre, un cop el Consell Consultiu hagi emès el seu dictamen. Avui podem dir que tenim una perspectiva certa sobre el nou Estatut. I tot això ha estat possible per la unitat que hi ha hagut en l'ambició compartida d'un nou Estatut i pel rigor que s'ha seguit en el treball tècnic, jurídic i polític. Crec que hi ha hagut tenacitat i generositat i crec que hi ha hagut al mateix temps responsabilitat. I aquesta responsabilitat prevaldrà fins el final. Crec que tenim dret a ser optimistes perquè no solament hi ha ganes d'Estatut. En aquest moment hi ha la lletra de l'Estatut i gairebé diria la música de l'Estatut, la filosofia de l'Estatut plasmada en un text. Estic convençut que és possible llimar les diferències i aconseguir el major consens, de manera que acabem configurant una amplíssima majoria nacional de Catalunya per l'Estatut. Com a president de la Generalitat reitero la meva voluntat de seguir impulsant totes les iniciatives que puguin ser útils per assolir el màxim consens entorn del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Em consta, per altra banda, que en el Govern de l'Estat i en la majoria del parlament espanyol hi haurà una receptivitat positiva per aquest Estatut. Ens consta que el Govern de l'Estat està disposat a considerar la possibilitat que no solament Catalunya tingui les seves demarcacions, les seves set vegueries, sinó que aquestes vegueries siguin també set províncies de l'Estat espanyol. I això és una noticia extraordinàriament positiva perquè vol dir que hi ha consens en allò fonamental i que estem modificant lleis de 1835 i canviant una dinàmica, que va ser una dinàmica d'uniformització i que avui és una dinàmica de reconeixement. 1 �Els ciutadans de Catalunya tenen dret a viure aquest moment amb esperança i optimisme perquè efectivament, Catalunya tindrà nou Estatut! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1691 Title A name given to the resource Declaració en relació a l'aprovació de l'Estatut en ponència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6 PDF Text Text Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Palau de la Generalitat | 08/07/2005 Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya. Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas, i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc, s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho permetin. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1692 Title A name given to the resource Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Missatges institucionals Acció política Londres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-08 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf e99753299be0fc98300e4e1374151278 PDF Text Text Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005 1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los, efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu, aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de més. Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen el Govern. Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no havia viscut des dels anys 30. Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls. Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a esdevenir una realitat. No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència en la voluntat d'actuar i canviar les coses. Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal seguir per arribar-hi. Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós. Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida: la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar. Hem tingut una agenda social molt clara des del principi: - calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent; 1 �- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent; - calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu; - calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns ajuntaments i el de Barcelona el primer; - calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració; Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està començant a resoldre. El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la governació progressista de Catalunya. La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern. El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja s'ha avançat molt en el programa acordat. Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell d'ambició social i política molt i molt elevat. El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa. . Les 649 aules d'acollida per a immigrants, . La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot, Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet... . El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000 places d'escoles bressol arreu de Catalunya. . Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places de professorat noves. . L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els menors de sis anys per a famílies nombroses . L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes . La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar la creació de treball Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors. És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió, supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser. 2 �Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país. Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa. 2. Què demano a la UPEC? Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que ens hem fixat per a aquest nou curs. Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio Urenda... La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més. Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna. Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants, hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però també cada vegada amb més ambició. Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla, d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a l'alcalde Clos i al Vicenç. Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1693 Title A name given to the resource Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Subject The topic of the resource Estatuts Euroregió Gestió pública Territoris Govern Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1730/0000001573.pdf 8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49 Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional DILLUNS 11 DE JULIOL DEL 2005 el Periódico 5 L’article DEU ANYS DE DIÀLEG Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural JULIO CARBÓ PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya ribuna Barcelona ha fet seva una determinada manera de dialogar. La podríem anomenar el diàleg fórmula Barcelona, que es podria caracteritzar per la disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en la reacció dels assistents. I encara hi afegiria, amb la franquesa pròpia d’aquesta organització, una quarta característica que la defineix, la frugalitat de l’avituallament. Com moltes coses a casa nostra, Tribuna Barcelona és una dèria d’unes poques persones, més aviat d’una persona –en Josep Maria Sanclimens–, que amb el suport d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s’ha convertit finalment en una institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg. Repassar les memòries de Tri- T El president Pasqual Maragall, ponent en quatre ocasions a Tribuna Barcelona, al claustre del Palau de la Generalitat. Sempre he tingut la convicció que és un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent buna Barcelona és com revisar la història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la difícil rutina de convocar dos cops al mes dos centenars de persones per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així, durant deu anys. He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de l’oposició i com a president; com a ponent, com a presentador i com a convidat. I sempre n’he sortit amb la convicció que era un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent. Un acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la mà precisa del seu president, Juan- José López Burniol. En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit. I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona: la convivència entre els seus socis fundadors de la societat civil, els poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la més estricta tradició democràtica i ciutadana. Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al diàleg que practiquem en espais com el de Tribuna Barcelona. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deu anys de diàleg Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Debats Catalunya Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/760/20050727_LV.pdf e5905a41e29daf9828d8b902cf6d1b86 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 27/07/2005 La Vanguardia, p.05, Barcelona Último adiós a Santiago Costa 'Candidness' PASQUAL MARAGALL Sento que vivim en un món en el que no hi són alguns que ens haurien d’haver sobreviscut. Santiago Costa, el Tiago, va ser alumne meu d’unes classes particulars, a casa seva, que van acabar en un viatge per Castella, pels volts del 1960. Els nostres pares també havien viscut aquest decalatge: el meu pare va ser professor de la seva mare, la Maria Teresa Orfila, a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. La Maria Teresa també va morir abans d’hora, abans que els meus pares. Era una dona extraordinària, guapíssima, que va marcar els fills i els néts. La seva era una família d’empresaris tèxtils d’Igualada, procedents de Menorca. Anglòfils i catalanistes, d’aquí el militant Tiago, en front del Santi més castellà. El nostre viatge per Castella (Segovia, Ávila, Madrid, Toledo) ens va permetre connectar amb les amistats republicanes dels pares. Els Tortella, Soria, Bergamín, Cordon i companyia. El Tiago tenía una capacitat enorme de sorpresa i d’admiració, era càndid - en un sentit britànic-. Es a dir, no crèdul sinó educat, empàtic, mai una paraula dura si no era seguida d’una invitació a la rialla compartida, que ell iniciava amb un riure sorollós, potent. Aquell viatge em va impactar. Em quedo amb aquest record. El record inicial, ara que hem arribat al final de la nostra relació. I una cosa més: els fills del Tiago han heredat la candidesa. La vida segueix. Pasqual Maragall President de la Generalitat 168 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1231 Title A name given to the resource Candidness: últim adéu a Santiago Costa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Costa, Santiago Necrologies Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles