343 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf 8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005 Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i amics. Bona nit a tothom. Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del nostre país. El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que, cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un sentiment comú. Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que, d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit, d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d' altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes, tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució. Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu. D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties. Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor. Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la 1 �capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica, científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara en endavant. Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots. Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia. Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant. L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides, per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així. Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa 30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a casa, la cimera Euromediterrània. En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys, hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud del Mediterrani. Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria 2 �l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda, genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs, andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer, principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot, castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país d'excel·lència. Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui, encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir, alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar. Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I, sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment o col·lectivament en tots vosaltres. Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1713 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Subject The topic of the resource Catalanisme Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3564/FMHP_00705.jpeg 849bf167df4cb8bccc427063e9450468 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-31 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Title A name given to the resource Foto de grup de la visita a la Comissaria de Gràcia Subject The topic of the resource Comissaries de policia Caps de policia Policies Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Tura, Montserrat, 1954- Delort, Joan Pardo, Jordi Samsó, Jordi Unió, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/232/20051202.pdf 0f195dfb4d2ce7024de8386167812a62 PDF Text Text Presentació del Mapa de Llar d'Infants Palau de la Generalitat | 02/12/2005 Estimada consellera, estimats alcaldes, alcaldesses, responsables de la Generalitat, aquí tenim l'autèntica armadura del país, l'estructura política d'aquest país. Entre vostès i nosaltres fem aquesta estructura. Res jo crec no es pot fer de seriós, en aquest país, més enllà del que són les lleis, coses que fa el Parlament, més enllà del disseny de grans projectes, de programes, res que sigui proper, que sigui universal per a tots els ciutadans de Catalunya, que sigui realment significatiu per a les vides de cadascun dels nostres ciutadans i ciutadanes, no es pot fer si no és amb les persones que avui som aquí i el que representem. En el camp de les llars d'infants, són ben sabudes les xifres, -no cal potser repetir-les- , el que estem fent és doblar el que hi ha per arribar a seixanta mil places en relativament poc temps. Això no és Suècia, i encara ens queda camp per córrer en aquest sentit, en aquest tipus de models, però ens hi anem acostant. Una cosa que fa deu, quinze anys, semblava un desideratum, però pràcticament impossible. Els hi vull dir que això no només està passant a les llars d'infants, perquè vostès podrien dir bé avui ens han convocat per una cosa que tenen ben coberta però les altres no. No, no. Això que està passant aquí avui, i està passant a les llars d'infants, estava passant ahir amb la ciutat judicial que ja està a mig fer, d'una potència immensa. És veritat que és un projecte heretat, com molts dels que estem tirant endavant, però que s'estan realitzant amb bona marxa, i, a sobre, jo diria que s'estan millorant i s'estan ampliant. La Ciutat Judicial responia a un desig del govern anterior de disposar a Catalunya d'una autoritat judicial, no solament des del punt de vista de la seva existència legal, sinó també d'una presència física i potent del que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les seves dependències. El Tribunal Superior segurament es quedarà allà on està, però, en definitiva, la realització corpòria i física, visible per tant per la ciutadania, de l'existència d'una justícia catalana, per dir-ho així. Nosaltres el que hem fet en aquest projecte, com en tots, és retocar-lo un xic, per donar-li un accent. I en aquest cas el que hem fet és destinar una part dels diners que estaven previstos en aquesta gran ciutat judicial al territori. Perquè quedi clar que busquem més aviat una xarxa que no pas un lloc que representi el tot. És cert que hi ha d'haver representacions del tot en un lloc, la simplificació monumental de l'existència del poder també és important per un país, però, per nosaltres, potser aquesta és la contribució d'aquest govern catalanista i d'esquerres. El que compta més és que els 1 �ciutadans i les ciutadanes de Catalunya comencin a saber que estan vivint en un país que no només té institucions en un lloc, sinó que estem vivint en un país que és una xarxa potent, en la qual cada punt, o prop de casa seva, cadascú té, no només una representació, sinó una realitat de servei de nivell i de qualitat. D'això que hem fet, repeteixo, amb la Justícia, ho estem fent amb les comissaries - en aquest moment se n'estan construint, per exemple a Barcelona, tantes com districtes-; amb les presons -n'estem fent cinc, i tres més que s'esperen, seran vuit més. Nosaltres ara estem amb 8.000 presoners i 5.000 places, per entendre'ns; aquesta és la situació que tenim, la que ens hem trobat, tot està massa ple, i bé, també en aquest camp, nosaltres hem de demostrar, potser en aquest camp més que en d'altres, la nostra sensibilitat i la nostra capacitat de millorar les infraestructures. I el mateix diria de les infraestructures en el camp de les comunicacions, com en l'Eix Transversal Ferroviari, que és un projecte de vint anys, no és una cosa que puguem fer en any ni molt menys, i en el desdoblament del Ruter. I convencent a l'Estat, i permetin-me que per un moment surti de l'estricte mapa nostre, que perquè Catalunya funcioni bé, Espanya ha de ser una mica diferent i s'ha de preocupar d'unes altres coses, que no pas les que l'havien preocupat i que, per tant, el model d'Espanya no pot ser estrictament radial, sinó que ha de ser ell també en xarxa. És a dir, que el que nosaltres practiquem aquí, ho practiquem en guarderies i en tota la resta, voldríem que Espanya ho practiqués també amb les seves infraestructures i, per tant, hi hagués comunicacions entre el nord d'Espanya i Barcelona, i Barcelona i València, i València i més avall, i no solament de Madrid a cada capital de província en alta velocidad, com deia el govern anterior espanyol. Per tant, nosaltres estem aplicant una filosofia que és vàlida pel conjunt de l'Estat, però que és especialment important per nosaltres, aquí, a casa nostra. I aquesta filosofia l'apliquem a què?, a quines prioritats?. Doncs mirin, a les grans i difícils. No volem que ens diguin que nosaltres només pensem en l'Estatut, no és cert. L'Estatut és enormement important perquè és la carta de navegar i es discutirà a Madrid, i el defensarem amb les ungles, com és natural, i segurament la resta de representants del poble espanyol que hi tenen alguna cosa a dir ens hi voldran canviar alguna cosa, ja veurem el què canvia i el què no canvia, però això no és estrictament la nostra batalla. És una batalla molt important, però la guanyarem si Catalunya és exemplar sobre tot. No solament si Catalunya té una bona llei fonamental, que també, sinó sobretot si Catalunya es converteix, com ja ho és en bona mesura, però més, en un punt de referència que els altres hagin 2 �de dir, chapeau!, aquests senyors ho estan fent millor. Ho estem fent molt bé. I és això el que volem, i volem fer-ho amb tot allò que és més complicat, en les coses en les quals és fàcil d'excel·lir, però també en les edats difícils, en els temes complexes. Quines són les edats difícils? Doncs comencem amb això d'avui i acabo on havíem començat, amb les criatures, amb els nens i nenes, i després hauríem de continuar amb els joves, i hauríem de continuar amb els pares joves, i hauríem d'acabar amb la gent gran. Nosaltres hem identificat, una mica, quines són les edats difícils en aquest país i en aquest moment i considerem que és per aquí per on hem d'anar. I que quedi clar que si tenim un Estatut i si tenim un determinat pressupost, que els diré que ha augmentat molt, no és perquè sí, sinó que és per destinar-lo a unes finalitats prèviament molt estudiades. I que reitero, hem estat treballant durant aquests dos anys dels quals figurava que només ens estàvem preocupant per l'Estatut; no era cert. En les inversions d'aquest pla passarem de 365 a 691 euros per habitant. En polítiques per a les persones estem en el 55% del nostre pressupost. Tornant al que és el Pla de llars d'infants, dels 441 municipis del mapa, 228 ja han signat. Per tant, estem en la bona via, estem seguint la marxa que havíem de seguir. Hi ha ara una discussió sobre si els serveis han de ser públics o privats. Hi ha gent que diu que seria millor que hi haguessin serveis privats a més a més dels públics. Doncs mirin, saben què passa? És que ho fem millor nosaltres, i no m'estic referint al Govern, sinó en general, al sector públic a Catalunya. És clar, l'any 1900, quan el desvetllament del catalanisme s'inicia, no era així, perquè aleshores l'Estat era una cosa molt llunyana i Catalunya ja va reaccionar en aquell moment. I va reaccionar de dues maneres: una, fent escoles municipals allà on es podia - el cas de Barcelona, per exemple, l'escola del Bosc, l'escola del Mar...-, però també sobre la base d'iniciatives privades d'un enorme mèrit, les escoles, que eren escoles que creaven famílies de Catalunya que estaven preocupats per la baixa qualitat del que era la Escuela Nacional i el maestro escuela, i la poca capacitat que tenia aquell sistema de donar satisfacció a allò que la gent volia. Això va començar així, amb una mena de coincidència d'interessos entre el poder local i un sector il.lustrat de la població, segurament de la burgesia, però també dels barris populars. Han passat cent anys, i el que aleshores volíem, ara ho tenim, aleshores no teníem el reconeixement com a nació, com a país, com a govern, i ara el tenim. Aleshores no teníem uns ajuntaments 3 �democràtics, potents, arrelats, amb la gent, i ara ho tenim. Per tant, ara és el moment que demostrem que el sector públic, no per fet de ser públic, és menys eficient; és que pot ser més eficient, i la seva qualitat pot ser inclòs moltes vegades més alta. Per tant, serveis privats, molt bé, però el que fa cent anys era quasi diria un mèrit, i una contribució positiva a la bona marxa del país, en aquest moment ho veig una mica sobrer, una mica resultat més aviat d'una coherència ideològica errònia que no pas una necessitat. Aquí les coses venen de baix, no de dalt, hi ha vingut sempre, us ho acabo d'explicar en aquests exemples. De baix abans volia dir privat, però també municipal, avui vol dir públic, públic i proper, això sí, la fundació és la proximitat. És a dir, que el sector públic, la Generalitat, els que formem el sector públic català, siguem capaços de situar les coses com més a prop de la ciutadania millor. Crec que la qualitat és igual o superior a la que pugui oferir el sector privat, i jo no sóc estatista, ni jo ni quasi diria el president del Govern espanyol, els hi dic amb tota confiança, no ho som massa. Som partidaris precisament de la proximitat i el Govern de Catalunya, en tot cas, sobre això sí que hi puc posar la mà al foc, ho és absolutament. Això no sempre representa privatització, representa simplement proximitat en el sentit físic i també en el sentit polític, que la gent senti que aquells serveis són seus. Hi ha moltes maneres de fer-ho, inclòs hi ha combinacions de lo públic i lo privat que poden servir, que es poden respectar, però tinguin la seguretat que aquest Govern farà tot el que sigui possible, i més, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i especialment aquells que estan inclosos en les edats difícils i en situacions difícils, no per edat, sinó per altres raons, tindran un poder a prop capaç de reaccionar. Això és el que ens demana el país i això és el que els donarem. Moltes gràcies a tots. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1714 Title A name given to the resource Presentació del Mapa de Llar d'Infants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-02 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1615/0000000776.pdf ad90b20e78b89d306a3fe51d20b19187 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els primers satisfets de l'èxit de l'Estatut seran els espanyols Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Economia Finançament Competències Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/233/20051204.pdf ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526 PDF Text Text Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005 Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em penso que ens importen a tots. En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem sentit. Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25 anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un moment o altre arriben i s'han de confrontar. Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil. Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges, falsos clixés sobre qui som i com som. Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança és una mala herba que s'ha de tallar de seguida. Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i entre els pobles d'Espanya. Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això. En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir conseqüències de mal predir, que són de mal predir. No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant l'arrel del que diuen defensar? Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que promoure el trencament de la unitat de mercat? Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles d'Espanya? 1 �Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança entre comunitats germanes? Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns productes que són seus estant donant ales a un sentiment d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen això? És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels promotors. Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions extremistes. En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol. Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit contrari i ens allunyem encara més. En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana. En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte. Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà. En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança en les nostres posicions. En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú dels ciutadans espanyols. També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les nostres posicions i propostes col·lectives de futur. Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant. Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és 2 �que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes propostes no duen enlloc, que són demagògiques. Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí ni allí. Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de les nostres propostes. Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar. Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes, però renunciar d'entrada, mai. Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica. Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot. Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà guanyant, també. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1715 Title A name given to the resource Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Sadurní d'Anoia Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Espanya plural Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1677/0000000637.pdf b0290a3f86b3a79e788a61291563b903 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/12/2005 - Hora: 22:42 DIUMENGE 4 DE DESEMBRE DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia PARLEM DELS NOSTRES FILLS Els joves de Catalunya tenen dret a exigir més oportunitats i menys incerteses davant la seva emancipació PASQUAL Maragall* ins fa relativament pocs anys, la joventut es construïa a partir de certeses. Avui, però, es construeix a partir de la incertesa. Abans era una etapa que passàvem amb la rapidesa de qui té un itinerari clar. Abans era un trànsit, avui és un estat. L’adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics, pel descobriment de la pròpia identitat i per l’experimentació. Sempre ha estat així. Però actualment els adolescents tenen vies molt fàcils i ràpides cap a falses seduccions. Disposen d’oportunitats d’evasió, avui més assequibles, variades i excitants, però també molt més plenes de riscos i perills. La prevenció és fonamental i començar a prevenir en l’etapa escolar, importantíssim. Ho estem fent, per exemple, amb el programa Salut i escola destinat als alumnes de tercer i quart d’ESO. Molts d’aquests joves més joves (14-16 anys) perceben que el que els obliguen a estudiar no manté relació aparent amb les feines i habilitats que saben que se’ls requeriran quan surtin al carrer. La reflexió i consegüent resposta ha de ser compartida. I l’important no són les grans definicions legislatives. L’important és reduir el fracàs escolar, incentivar els estudis postobligatoris, fixar una bona transició escolafeina i oferir una Formació Professional competitiva. Sabem que el 70% de l’alumnat de FP troba feina en menys de sis mesos i una part important de la resta opta per continuar estudiant. No obstant, el percentatge de joves F Família tipus entre 20 i 24 anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària està, a Catalunya, 13 punts per sota de l’europeu. Ara creem ocupació. Més que mai. Però conformar-nos amb aquesta situació seria pa per avui i fam per demà. En 30 anys, mai havia estat tan fàcil trobar feina. Tenir una taxa d’atur que estigui per sota del 7% és bastant eloqüent. Però la qualitat de l’ocupació ja és tota una altra cosa. I una altra de més diferent encara és la perspectiva d’una millora progressiva d’aquesta qualitat per a un nombre elevadíssim de gent ocupada. Per al curs escolar actual, la Generalitat ha creat 76 nous cicles formatius i 2.280 places de Formació Professional. A partir d’ara, els joves que es vulguin formar per tenir una ocupació de més qualitat disposaran de més oportunitats i de menys incerteses. Al meu parer, tot el sistema del treball autònom, no dependent, està mal plantejat. El d’autònom és El repte és renovar els serveis públics, no privatitzar-los com proposa el centredreta un tipus de feina que abans era excepció i que avui dia s’ha convertit en regla, sobretot entre els treballadors i professionals joves. Tot sembla que es conjuri en contra de la nostra capacitat productiva i de l’emancipació autònoma de la gent jove; tot milita en contra de l’eficiència i l’equitat: la declaració trimestral, les duplicitats en la tributació, els tipus impositius, la carestia en el mercat d’oficines i despatxos, sense oblidar l’afegiment de la complexitat i el cost fiscal dels canvis de local, etcètera. En el cas de les dones joves, especialment si tenen fills, l’escenari es SILVIA ALCOBA complica encara més. Ara s’ha aconseguit allargar uns dies el permís de paternitat: ¡uns dies! I s’està debatent si els pares disposaran de 8 o 15 dies de permís. Mentrestant, molts comerciants em comenten que es veuen obligats a contractar nois i no noies perquè els dissabtes, les mares joves no poden deixar els fills a l’escola i exigeixen que es respecti el caràcter festiu del dia. I com que el dret laboral les protegeix en aquest aspecte, doncs s’opta per contractar nois. Això no és més que una evidència del camí que encara queda per recórrer en el terreny de la igualtat, la coresponsabilitat dins de la llar i la conciliació de la vida laboral i familiar. Certament, les nostres polítiques no van a la velocitat dels canvis en aquesta societat del segle XXI. LA COHESIÓ territorial és una altra de les dimensions de la cohesió social. Una de les més importants. I concerneix sens dubte al futur dels nostres fills. En alguns barris de les nostres ciutats els pro- blemes socials s’enquisten en cercles relativament tancats, poc permeables, amb tendència a la degradació. Són cercles que no ofereixen les condicions mínimes per a la convivència i la seguretat. Aquest és l’origen de la política de barris i de qualitat urbana que estem desenvolupant a partir d’una aliança sòlida amb els ajuntaments. El meu Govern no dóna ajuts a barris amb problemes. Donem el nostre suport a barris i municipis amb projectes i acompanyem aquest suport amb un important esforç inversor en educació i salut. Aquest és el camí del canvi. Si el que passa en un barri de Girona, Lleida o Tortosa s’ha de solucionar des de Barcelona o Madrid, malament rai. L’alcalde ha de ser qui conegui millor que ningú el que els ciutadans necessiten i demanen. Una de dos: o tenim una política forta d’inversions als barris i de millora permanent de l’educació i la Formació Professional, col.laborant amb els ajuntaments, S’ha de millorar l’educació, invertir en els barris i adequar el mercat laboral o tot el que guanyem en superfície ho perdrem en profunditat. Això està ben clar. Els nostres joves esperen i aspiren a disposar d’uns serveis públics competents i eficaços. En aquest sentit, les propostes per tornar a la privatització dels serveis públics és una trampa per a elefants i, en el fons, una ingenuïtat. ¿No és ingenu pretendre tornar als sistemes privats i d’assistència, com proposa el centredreta a Catalunya, quan el servei públic i universal (i públic concertat amb el sector privat) és tan eficient o més que aquests sistemes? Quan la qualitat del servei públic, en sanitat i educació, ha millorat tant; quan els governs autonòmics i locals estan prestant el 70% dels serveis públics i ho fan des de la proximitat, des del coneixement detallat de la demanda, ¿quin sentit té proposar la tornada a la privatització? La iniciativa privada (i la mutual i associativa) va ser imprescindible i meritòria, a la Catalunya del segle passat, quan l’Estat no donava la talla, quan els ajuntaments, o fins i tot un grup reduït de famílies –com van fer els meus avis–, muntaven una escola amb vocació pública molt millor que la que podia oferir l’Estat. ARA EL REPTE és millorar la qualitat i eficàcia de la provisió pública dels serveis de benestar i les fórmules de col.laboració públicoprivades pròpies de la nostra tradició, no la seva privatització. El camí és la renovació de l’Estat de benestar, l’extensió de drets, no la seva reducció. I aconseguir que el sistema de benestar sigui entès per la societat civil com a propi i acceptable a través de la seva avaluació i transparència, no desarmar-lo. És el que ens hem proposat. Catalunya està vivint un moment singular. Ja hem demostrat que som viables. Viables en democràcia i viables en la pluralitat. Ara s’ha de demostrar no només la viabilitat sinó el progrés. És a dir, demostrar que millorem amb el temps, que no ens estanquem, que acceptem riscos, riscos calculats però certs. Que ens movem i que ho fem en benefici de la ciutadania, en les edats més difícils. Quedar-se un tal com està, tant si és un individu com un poble, és una entelèquia. No existeix aquesta possibilitat. Afortunadament. Això és el que els nostres fills tenen dret a exigir-nos. Això és el que ens exigim. H *President de la Generalitat de Catalunya. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Directors: J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic i producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), Á. Manso (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Parlem dels nostres fills Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joves Educació Ocupació Gestió pública Model social Acció política Catalunya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1331 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/234/20051205.pdf 833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b PDF Text Text Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Palau de la Generalitat | 5/12/2005 Bona nit, Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols. Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social. Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures. Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món. Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert del tot. I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys. Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava. Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil. Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats. Tan senzill com això. Benvolguts conciutadans: Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l'autogovern. A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i 1 �per una major qualitat de vida o no pagaria la pena. O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat. La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s'ha de debatre i acordar. Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula. Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució. La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat. Catalunya ho ha dit de forma clara: Nosaltres som una nació. Què volem dir amb això? Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar. I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d'Espanya. El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric. L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política. L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle. I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent. I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern. És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts. 2 �Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat. Podeu comptar-hi. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1716 Title A name given to the resource Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Commemoracions Constitucions Dret constitucional Història Missatges institucionals Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1616/0000000777.pdf 334430c96f4f58c6af418fe4a17bca50 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El termino nación es polisémico y puede llegar a dar lugar a confusión Source A related resource from which the described resource is derived La Razón Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Marhuenda, Francisco Planas, P. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Nació Catalunya Espanya Competències Finançament Territoris Acció política Identitat col·lectiva Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/876/0000000636.pdf af35740a04e4619dd802f6a64942c267 PDF Text Text 08/12/2005 (6033955) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 Parece mentira PASQUAL MARAGALL Hace 100 años desapareció el imperio español. Hace 70, España ensayó la forma republicana y terminó en guerra y dictadura. Hace 30 años, la dictadura dio paso a la democracia, y en cinco años se aprobaron leyes constitucionales básicas: la Constitución, la Ley Electoral, la Ley del Tribunal Constitucional, el Estatuto Vasco y el Estatuto de Catalunya. La arquitectura política fundamental no ha variado desde entonces. Lo único que probablemente ha ocurrido es un cierto desgaste de los materiales, en este caso, de los conceptos. Hace tan sólo unos días, en Barcelona, se reunían representantes de 25 Estados europeos y 10 mediterráneos no europeos. Bajo presidencia británica y ejerciendo España de anfitriona. Parece mentira. Mentira cómo las cosas cambian y mentira lo que tardan en cambiar. No es probable que volvamos atrás. Pero para avanzar hay que asumir que se expresen francamente las reservas y que de algún modo el pasado vuelva y se proyecte en la pantalla de nuestra memoria de forma a veces amenazadora. Repasemos, pues, nuestros recuerdos, sin ánimo vindicativo. Simplemente, para combinar unos recuerdos con otros, para completar y equilibrar el asalto de la memoria al presente. La España que había enfrentado a castellanos y catalanes, y a la España profunda con Madrid y Barcelona, generó en 1939 un exilio extraordinario, muy singular. No se entiende la estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre catalanes y castellanos, vascos y gallegos, andaluces y asturianos, forjada fuera de España, mayormente en el exilio americano. Parece como si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los díscolos pueblos de España, expulsados del aula peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y común fuera de ella. En México y en Argentina, el exilio unió a los Trías con los Jiménez de Asúa, a los Gordón Ordás con los Pi Sunyer, a José Bergamín y Arturo Soria con Joan Oliver y los Ayguadé. La tragedia propició que Bosch Gimpera fuera rector en la Universidad de México después de haberlo sido en Barcelona, y llevó a Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta, nacido en Barcelona y embajador de la República ante el Vaticano, a ser profesora en la City University of New York, y todavía hoy, a sus 90 años, es activa escritora de una correspondencia incisiva, brillante; en un castellano propio y certero, casi inexistente ya. Parece mentira que aun después de haberse unido en el exilio y la derrota -en una derrota dignísima- esos vivos y aquellos muertos, catalanes y castellanos y vascos, conservadores y progresistas, progresistas como Carmelo Soria, asesinado por Pinochet, y liberales como su hermano Arturo, fundador de la Federación Universitaria de Estudiantes (FUE) y colaborador de Jaumet Miravitlles en la Comisaría de Propaganda del Gobierno de la Generalitat del 36 al 39...; parece mentira, digo, que todos ellos, unos y otros, republicanos y nacionales, no hayan hecho suficiente sacrificio ni pasado pena bastante para haber redimido a España de sus pecados. �Parece mentira que Machado repose en Colliure, en la Catalunya francesa, junto a miles de catalanes, y nadie haya entendido que ese destino trágico nos une, a castellanos y catalanes, más que mil proclamas. Parece mentira que no se entienda que la muerte de Walter Benjamín en Port Bou, perseguido por la Gestapo por ser judío, es un drama europeo que, sucediendo aquí, nos implica y hace partícipes de la suerte de Europa. Parece mentira que la muerte violenta de Lorca y su amistad con Dalí en Cadaqués no hayan unido para siempre Andalucía y Catalunya. Parece mentira que se olvide que Lluís Companys, presidente legítimo de la Generalitat de Catalunya, fue asesinado por orden de Franco tras un juicio sumarísimo, en Montjuïc, y que tan sólo hace un año que un Gobierno español democrático se dignó honrar su memoria, en la persona de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Parece mentira que la izquierda española y catalana sean todavía sospechosas de volver a las andadas. Y más mentira parecería aún que una parte de la izquierda española participara de ese temor. Pero sobre todo parece mentira que los incontables motivos de amistad profunda que esa digna y dramática historia ha tejido en España entre catalanes y castellanos, entre demócratas, entre ciudadanos de un país cuyo Rey ha hecho de la reconciliación un lema y un arte, que todo eso, digo, no baste para que la España de la desconfianza haya bajado banderas y aceptado que es una nación de naciones, como defendió mejor que nadie Anselmo Carretero, también exiliado en México y asiduo a los Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a las tantas de la madrugada. Es cierto que hay un cruce de trayectorias entre la España reducida en 1898 a mera península y la Catalunya que en ese mismo momento, el del Modernismo, se lanzaba hacia delante en todos los campos: en el arte, en la industria, en la educación...; también en la política. Pero en ese momento, la Institución Libre de Enseñanza y la innovación educativa de Giner de los Ríos es seguida de cerca por Josep Pijoan, al tiempo que Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí casan el Sur con Catalunya. Parece mentira que tantos años después estemos todavía bregando con las mismas incomprensiones que entonces se empezaron a franquear. Parece mentira que tantos años después de la Iglesia española del cardenal Tarancón se oigan de nuevo las mismas reservas de entonces. Algo huele a enmohecido en ciertos rincones del centralismo español más cerril. Sin duda, los catalanes podemos haber contribuido a aventar esos efluvios desde un catalanismo todavía inseguro de su propia unidad y de su capacidad para mantener una apuesta federal de mano tendida a los pueblos de España. Pero si el 89% de los diputados catalanes dice que Catalunya es una nación en el seno del Estado español, tras 25 años de navegación democrática y autónoma; si comparten en distintos grados la consideración de España como un Estado de carácter federal y una nación de naciones, en sintonía con el federalismo castellano; si lo hacen tras haber dado a la firmeza ante el terror y al afecto por el pueblo vasco pruebas de una calidad incomparable, como la de Ernest Lluch, ¿qué otras garantías de rigor y hermandad hay que dar para que en el resto de España se entienda que no queremos romper sino unir, que nosotros no queremos irnos sino quedarnos, salvo �algunos que al socaire de tanta incomprensión y tanto rebrote de españolismo excluyente no descartan que se les eche? Cuando en el Senado dije que la misma emoción que sienten muchos españoles al oír el nombre de España, la sentimos muchos catalanes al oír el de Catalunya, sin excluir un sentimiento de profunda emoción y pertenencia para con el nombre de España, el presidente de Cantabria contestó con gracia incomparable que a él "le ponían" igual Cantabria que España. A nosotros, no. A nosotros esos dos conceptos, Catalunya y España, nos emocionan de manera distinta, pero no incompatible. Es más, a la mayoría de los catalanes de hoy nos une, con acentos distintos, la convicción común de pertenecer a una nación de naciones. Y ese sentimiento, como el de Revilla, tiene cobijo en una Constitución que habla de (tres) nacionalidades (históricas) que en el pasado plebiscitaron sus Estatutos y abre la puerta a que otros territorios, en sus Estatutos, inexistentes aún en 1979, pudieran denominarse nacionalidades. Como así hicieron Aragón, la Comunidad Valenciana, las Baleares y las Canarias. Y ahora hará, probablemente, Andalucía. Se creó así esa curiosa dualidad de tres nacionalidades constitucionales (de la Constitución que Aznar no votó precisamente por eso, por ellas) y de cuatro (o más) nacionalidades estatutarias. Por cierto que el Estatuto gallego de 1936, según me contaron recientemente, lo escribió el abuelo de Mariano Rajoy. Espero que el nieto siga el camino del abuelo y participe activamente en la reforma del Estatuto gallego actual. Reforma promovida por un presidente gallego que no oculta su simpatía por la España-nación-de-naciones. Y espero que Piqué no se oponga frontalmente al Estatuto votado por el 89% del Parlamento de Catalunya. Ni Catalunya ni España pueden hacerse solamente con la mitad más uno. Ni el Estatuto vasco ni el catalán, ni el andaluz tampoco, ni en origen ni en Madrid. Mientras el PP siga prisionero de la tentación de volver al pasado de algunos de sus líderes más conservadores, en realidad innovadores arriesgados de un nuevo fundamentalismo (de raíces americanas, por cierto), este país no acabará de asumir su pasado con tranquilidad y de encarar abiertamente el futuro. Hoy, en España, gracias a unos y a otros, el Estado ha soltado lastre y la economía crece tres veces más que en Europa. En la UE somos un valor seguro en medio de las tribulaciones de unos y otros en torno a la nueva Constitución de la Unión. Planteamos iniciativas razonables en el Atlántico y en el Mediterráneo: la Alianza de las Civilizaciones y el espacio euromediterráneo. El 27 y el 28 de noviembre, como decía al principio, ese espacio euromediterráneo formado por 25 países más 10, se ha reunido en Barcelona. Hace 10 años lo hicieron sin efectos. Pero ahora todo parece más maduro en Turquía, Israel y Palestina; no tanto aún en el Magreb. Pero al menos, en el Magreb, España no juega a dividir, como antes, sino a unir. Estamos lejos aún de regular y asumir razonablemente la presión inmigratoria de África (como de Asia y América). Pero es más fácil aproximarse a la solución de ese problema hablando con los países africanos que volviéndoles la espalda. �Nunca antes, desde 1898, desde el punto más bajo en la caída del imperio español, había España llevado la cabeza tan erguida y la cara tan limpia. Ahora, si en Madrid no pierden los papeles y si catalanes y vascos actuamos como lo estamos haciendo, no sólo en la izquierda, sino también en el campo nacionalista de Mas e Imaz, este país, después de los indudablemente 25 mejores años de su vida moderna, va a poner las bases de otros 25, mejores todavía, con garantías, mirando al futuro y a los hijos y nietos, y no sólo al pasado, a los padres y abuelos. Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1330 Title A name given to the resource Parece mentira Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nacionalisme Estatut Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències