347 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9 PDF Text Text 12/03/2006 1 �12/03/2006 2 �12/03/2006 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad Source A related resource from which the described resource is derived Diario de Sevilla Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Carrizosa, José Antonio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Territoris Espanya Catalunya Andalusia Finançament Acció política Autonomia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e PDF Text Text Acte central de l'Any de l'Ateneu Barcelona | 15/03/2006 Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país. Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país. S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi. Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular. Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat. Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria? Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no. I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del segle que ara celebrem, ens donen la raó. Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius. El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya. El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment, un futur més segur, més ple. Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre nosaltres. 1 �El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de desvetllar. Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar. Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució. Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals. Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat. Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets. Som diferents. Aquí hi ha la gràcia. I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la gràcia. Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet aquí. S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important. Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem. És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens. Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no. AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority, amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som. És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas. És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers. Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual ens permet millorar la nostra contribució. El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per 2 �tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments, el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps. Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de Catalunya pel seu futur i la seva dignitat. I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur, perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin, València. D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran. Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats. Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser. Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu, aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va. Tenim un gran futur al davant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1738 Title A name given to the resource Acte central de l'Any de l'Ateneu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Ciència Commemoracions Sanitat Hospital Universitari Vall d'Hebron Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/258/20060316.pdf a3ca48f29d4c40fe2963f966d14a4bab PDF Text Text Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Palau de la Generalitat | 16/03/2006 Fa unes setmanes, un esforç col·lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble. Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat. Per això, el dia que vam inaugurar l'exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d'"Els Papers de la Dignitat". L'èxit ha estat col·lectiu, és cert. No s'hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l'èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat. Per això avui fem aquest acte. Perquè l'agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne. I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona. Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc. Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament. El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte. La recuperació dels Papers de la Dignitat s'ha de convertir en un símbol del que és possible quan s'imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l'actual govern d'Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d'una "escandalera" considerable per part dels sectors més conservadors d'Espanya. Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l'èxit que és a tocar de dits, més d'un quart de segle després de l'inici de l'autonomia. Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem. Moltes gràcies de tot cor. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1740 Title A name given to the resource Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/261/20060330.pdf 29810574c52732fac4467248ec0029e9 PDF Text Text Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006 Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho: L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser. Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia pogut aconseguir. Ara Catalunya es posa al dia com a nació. Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del procés és el que avui podem estar segurs que arribarà. Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els ciutadans i les ciutadanes del país. Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació. Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment. Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet un pas de gegant. Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha fet. A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser. Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao; Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada. Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis Peñaranda. I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño. Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat possible el que finalment ha estat realitat. Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la 1 �Comissió Constitucional, Alfonso Guerra. Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui, Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna. I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs. Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va comprometre i ho ha complert. I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José Montilla. Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit. En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no s'atura. En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació. No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per endavant un futur d'esperança i optimisme. Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1743 Title A name given to the resource Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Congrés dels Diputats. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf 8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37 Tema del dia DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 2 TEMA DEL DIA el Periódico Pàgines 2 a 10 La reforma estatutària Pasqual Maragall PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA «Un 60% de participació en el referèndum és un llistó molt alt» RICARD CUGAT NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941 PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997; PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE L’ANY 2003 ENTREVISTA J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA Encara mostra la satisfacció de la jornada de dijous, en què el ple del Congrés va aprovar l’Estatut. Quan ja falta menys per al referèndum segueix sent optimista amb el sí d’ERC, i molt prudent pel que fa a la participació. –Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista de dos grans moments, ¿quina sensació li produeix? –De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració, fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix. Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba sent decisiva... 33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya. –Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però 15 dies abans havia titllat l’acord clau entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas de «dubtós i precipitat». ¿Què ha canviat? –No, no. No crec que l’important de l’Estatut estigués en aquell acord. No ho sabrem mai, perquè encara no ho han explicat del tot, però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut. de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per descomptat, el PSOE. Però els autors intel.lectuals són Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en aquesta fase, el 90% del contingut no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo. –Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que van desbloquejar la negociació. –Jo no diria tant. Es tractava, no d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem arribat on volíem. I calia fer-ho units els tres partits del Govern, que és el que ha impulsat l’Estatut. Una altra cosa és que després s’ha –Però ells el van desbloquejar... –Al final del procés a Catalunya, hi va haver un moment en què Mas va tenir una importància real, perquè sense CiU no podia sortir l’Estatut. Al Congrés, la seva participació era convenient, però no imprescindible aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa compensació i reequilibri de prota- 3 PACTE DE LA MONCLOA «El 90% del contingut de l’Estatut no l’hem fet ni Zapatero ni Mas ni jo» 3 LA FOTO AMB ZAPATERO «Pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió» gonismes per a la resta de partits... Però, ¿el més important va ser el pacte Zapatero-Mas? Crec que no, però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent. –¿Per què no es va produir aquest reequilibri a Madrid que no donés tant protagonisme a Mas? –Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La podíem haver imaginat, però no vam creure que seria tan dura. –¿Creu que Catalunya n’ha sortit molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions? –Res que no tingui remei. Potser s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És com si puges a l’Everest i et fas una esgarrinxada; et fa mal però no dius ‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó ‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor perquè hem dit el que creiem que som i ells ho hauran aprovat. És una base molt bona per entendre’s bé. –Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de Mas, però, a més a més, va tenir una reunió amb el president. ¿Van llimar diferències? –Sobre les diferències, li puc dir que hi ha hagut alguna desavinença de recorregut, però no d’orientació. La foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió. Hi ha hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa. –Mas ha dit que una participació del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos». ¿Coincideix amb ell? –Un 60% és un llistó molt alt. Més d’un 50% de participació ja estaria bé, i d’aquests un 70% de sís. –Però si el 1979 hi va participar el 59%. ¿Espera que hi hagi menys participació? –No té res a veure una vegada amb l’altra. Amb més de la meitat de la població que vagi a votar i amb un resultat pel sí contundent, com hi haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de fracassos. Passa a la pàgina següent �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06 Tema del dia 81 EL CONGRÉS VA APROVAR L’ESTATUT DIJOUS PASSAT, 30 DE MARÇ N La reforma estatutària 82 El president Maragall i el del Parlament, Ernest Benach, van encapçalar la delegació catalana que va assistir al ple del Congrés. Ve de la pàgina anterior –¿Esperava que si Rajoy havia abaixat el to sobre l’alto el foc d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut? –No. La llei de la compensació en política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un camp, no els corres en un altre. Però confio que Rajoy evolucionarà. –En el front del no, a Catalunya, a més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb persones que van estar pròximes a vostè i avui li retreuen haver abraçat la causa del nacionalisme. ¿Ha fet res malament? –És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja no. Una vegada s’obtinguin resultats i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran? –Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible amb el fet que segueixi al Govern? –Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil. 3 EL ‘NO’ I EL GOVERN «La continuïtat d’ERC és compatible legalment. Moralment, és difícil» –Els diaris van publicar una foto de la votació de l’Estatut al Congrés, amb vostè i Saura abraçant-se i el conseller Bargalló, d’ERC, al costat amb cara de circumstàncies... ¿és difícil mantenir això? –He vist tantes coses... No hi ha res impossible. Fins ara hem discutit el nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui millor, que estigui més segura, que els serveis tinguin més qualitat... I tot això és el que compartim amb Esquerra. I ara entrarem en la fase que m’hauria agradat començar fa mig any. Passa a la pàgina següent EL GOVERN HA VISCUT DIVERSES CRISIS PER CAUSA D’ESQUERRA Les crítiques del conseller Carretero (foto) al president Zapatero a compte de l’Estatut van desencadenar l’últim conflicte. DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 el Periódico 3 83 Maragall va felicitar Zapatero per «la ETA VA ANUNCIAR UN gran oportunitat per a la pau a ALTO EL FOC Euskadi i a tot PERMANENT Espanya» EL 22 DE MARÇ PASSAT aconseguida pel president «No veig per què no he de tornar a ser el candidat» RICARD CUGAT acords de competitivitat... Amb el pacte nacional d’educació estem combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant en qualitat. M. D. G. / J. M. P. BARCELONA –Montilla afirma que ERC no té cultura de govern, ¿què n’opina? –Si em pregunta per les cartes d’ERC [enviades a treballadors de les conselleries governades pels republicans exigint el pagament d’una part del seu sou al partit], Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus militants. Als partits de la dreta això no els passa mai. –¿Repetirà com a candidat del PSC? –Si les coses van com han d’anar, no entenc per què no. Ho dic amb total convicció. No és que m’agradi, però la gent identifica molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins i tot excessivament. –Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants. –Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus militants. El problema es presenta si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure amb els partits. –¿Està dient que, amb vostè com a candidat, el PSC té més possibilitats? –No dic tant... –¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple, Jordi Sevilla, que va comentar que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego. –Miro de no llegir tot el que es publica i, sobretot, de no fer-ne massa cas, perquè si hagués de fer cas de tot no hauríem arribat on som. –¿Però el Govern o el president prendrà mesures sobre això? –La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i què és partit. Cada partit, que faci el que vulgui, dintre de la llei, per descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern, evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades. –Sobre Esquerra i de cara a la campanya per al referèndum de l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans? –És possible que hi hagi un cert desinterès per la seva part. Tot i això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest mateix dilluns es posarà en marxa la comissió política de direcció del referèndum. –Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro- 33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres. 3 COTITZACIÓ A ERC «Ha de quedar ben clar que una cosa és el partit, i una altra, l’Administració» blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi d’alguns consellers? –El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a –L’últim assumpte conflictiu al si del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que Zapatero era un «espanyolista demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li va acceptar les disculpes... –Sí que va demanar disculpes. Ell i els dos dirigents del seu partit amb qui va venir aquí. –Amb topades com aquesta, ¿no es trenca la deguda confiança entre el president i els seus consellers? –S’espatlla. �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34 4 DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 Tema del dia La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat «Les crisis no impedeixen que es valorin els serveis» Ve de la pàgina anterior –Vostè assegura que el tripartit ha fet canvis socials importants, però hi ha símptomes de protesta, com la vaga de metges. –Aquest és un tema de profunditat. Està passant tant en la sanitat com en l’educació. El concepte de mestre i de metge s’ha transformat. Fins fa uns anys, el seu estatus tenia un prestigi, el sou podia ser alt o baix, però tenia un reconeixement social. Però la universalització dels serveis ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El canvi en la percepció social del rang fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més bona retribució. –Però els metges també reclamen més recursos per poder atendre més bé els pacients. –Per descomptat, però és l’altra cara de la moneda, de la massificació. És com una fàbrica de serveis en la qual els clients reclamen amb una autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant la relació professional-pacient ha canviat. –¿Quan es notaran els efectes econòmics de l’Estatut? –La gent sap que hi ha coses que es fan avui i es comencen a percebre més endavant. Crec que els efectes totals trigaran molt a notar-se. Els primaris trigaran molt poc. –Segons Saura s’ha d’acabar amb el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern. –És cert que ens hem italianitzat una mica, però això no impedeix que la gent tingui un parer sobre la qualitat dels serveis. Són dues coses diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí. ¿Que això provocarà més demanda? Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H el Periódico Pàgines 2 a 10 888 «És normal que Zapatero hagi sigut més valent amb Euskadi» RICARD CUGAT J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA –Arran de la declaració d’alto el foc permanent d’ETA, el líder d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar que Zapatero ha estat més valent amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix vostè aquesta opinió? –Deixem-nos d’històries. L’Estatut no mata a ningú, de manera que és normal que Zapatero hagi hagut de ser més valent per afrontar una situació com la que s’està vivint a Euskadi. –Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de decisió basc i no sembla que a la resta d’Espanya es posin tant les mans al cap com en el cas de l’Estatut. –En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es tractarà un àmbit de decisió compartida. –Si vostè no fos president de la Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir? –Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és d’una altra època. –¿Però no té la impressió que l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les concessions fetes a Euskadi que amb les que se li fan a Catalunya? El mateix concert econòmic basc... –Això era veritat, fins ara. El més important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo- 33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador. 3 DRET A DECIDIR «Al País Basc, Espanya també hi ficarà cullerada. Serà una decisió compartida» 3 TOLERÀNCIA «La societat té més mala consciència amb Euskadi per les barbaritats del franquisme» la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè el franquisme hi va cometre grans barbaritats, com per exemple el bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat. Sobre el concert econòmic, ja he dit alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no paguen, Catalunya sí. I ho seguirem fent. –¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo- vern i més reconeixement de la seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn? –Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que cadascú tingui sistemes diferents. El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes normes d’equitat entre els diversos territoris. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La reforma estatutària Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/262/20060403.pdf 45c39ca01fc42b5ecdccf401ed701e72 PDF Text Text Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | 03/04/2006 Celebrem l'acte central de commemoració del 50è aniversari de l'únic Parc Nacional de Catalunya que és aquest, el Parc Nacional d'Aigüestortes. I ho celebrem perquè aquest Parc converteix a Catalunya i a Espanya en un dels paradigmes de la biodiversitat a Europa. I perquè representa una part fonamental del nostre patrimoni cultural -i dic cultural i no solament natural-. I és un exemple de la relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. Ha convertit la flora i la fauna dels Pirineus en un patrimoni de valor incalculable; ha protegit indrets que altrament haurien viscut processos d'erosió; ha protegit també indrets que van viure l'eclosió de l'art romànic; i ha donat a conèixer un entorn que conserva tot l'interès de les poblacions d'alta muntanya. Estem al 50è aniversari. L'Estat està cedint al patronat una bona part de les competències. Aquest és el gran Parc Natural a Catalunya, juntament amb Montserrat. El centre d'interpretació d'Espot i de Boí és també una fita importantíssima i, per tant, la celebració d'aquest aniversari ve acompanyada també de noves ambicions: modernitzar la gestió del Parc perquè sigui un referent del nou model de gestió de la xarxa de parcs nacionals; i dotar-lo dels mitjans necessaris per assegurar els seus valors patrimonials, culturals i naturals, de futur. Per això, evidentment, calen tres coses: l'ampliació del Parc Natural amb un creixement del 25%, que està previst; l'impuls del Pla Estratègic del Parc; i la millora dels accessos i les comunicacions. Tot això són molts recursos. Per començar hi ha pràcticament invertit 2 milions d'euros però estan previstos 4 milions d'euros més entre el Ministeri i la Generalitat. No són pocs recursos, hi ha una implicació efectiva. L'avenir del Parc d'Aigüestortes està lligat al projecte de futur del Pirineu en el seu conjunt. Jo diria en el cor de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això representa que hem de plantejar-nos l'extensió dels serveis públics i les infraestructures no només del Parc. I sobretot una aposta per la qualitat i la feina ben feta, turística, natural, etcètera. Aquesta és l'aposta pròpia d'una societat avançada com és la nostra, que valora la importància estratègica del seu patrimoni històric, natural i cultural. Tot això passa en un moment en què l'Estatut a Catalunya ha declarat el Medi Ambient un tema enormement prioritari, establint la importància d'un desenvolupament sostenible, i la presència d'aquest valor en la tradició cívica del nostre país, al mateix temps que reconeix drets i deures en relació al medi ambient, cosa que abans amb l'Estatut del 79 no teníem. Reconeix el dret de viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable i el deure de fer un ús responsable dels recursos. La competència en matèria de medi ambient és compartida. La Generalitat de Catalunya té poder per regular la flora i la fauna o la diversitat, a més d'importants competències en matèria d'espais naturals. Ja saben que l'organització territorial ens permetrà de crear la vegueria de l'Alt Pirineu tan desitjada i reconèixer un règim jurídic especial de l'Aran. L'Estatut, més la política de medi ambient, més l'organització territorial -vet aquí aquestes tres coses alhora-, ens permetran d'afrontar amb plenes garanties el repte de construir un territori més planificat, més ordenat i més endreçat, amb un Pirineu sostenible, en el marc d'una Catalunya més equilibrada i d'una Espanya en xarxa, que reconeix la seva pròpia diversitat i la respecta i hi inverteix. 1 �Per això, ara és el moment de l'Estatut de Catalunya. I la millor manera de fer-ho és difonent el seu contingut. Perquè aquest contingut és el millor argument per portar a la majoria del poble de Catalunya a donar el seu suport al referèndum que l'aprovarà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1744 Title A name given to the resource Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Subject The topic of the resource Cultura Commemoracions Medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències