348 10 5657 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2717x1795 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa, Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/264/20060423.pdf 4fe80f9b9fca5ebacf0f31a997c79cd8 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Palau de Pedralbes | 23/04/2006 L'any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d'enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l'Estatut ja és a tocar. L'Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. Ara ja podem dir que el nou Estatut serà -és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi. N'ha de quedar l'essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L'Estatut és l'acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d'altra forma. Així ha estat i està ben fet. Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s'oposen a la millora de l'autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s'oposen també a l'eclosió de l'Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d'unitària, d'única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès. D'aquest pacte n'ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d'altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l'exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l'Estatut de 1979. En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així. Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem. És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país. Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l'exercici de la constatació del que tenim entre mans. Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora. L'any passat vivíem moments d'esperança i aquest any a l'esperança s'hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il·lusió pel que hem aconseguit. Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il·lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid. I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic: Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom! Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1746 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1624/0000000781.pdf 93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd PDF Text Text 23/04/2006 Entrevista:Pasqual Maragall* "CIU ha tingut la paella pel m~nec per estirar I’Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid" ERC ¯ "Aras’hantrobatqueaquells ambels qualsconfiaven a anarjuntsenel maximalisme dela pretensió nacionalista els handeixata l’estacada; aixbjustificariael seudesconcert" PSC. "Ésel partit quehaactuatentot el procés d’unamanera més cartesiana, lleial i transparent" Per Vicent Sanchis asqual Maragall acaba de tancar tot just la segona crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS, tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis consellers nous garantiran, segons afmíaael president, arribar al final de la legislat~ra. vern pt~cisament ambla idea contr~ria... p President, perqu~ li éstandificilfercanvisenungovern decoalició? Noés tan diñcil... És delicat, és més complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun partit, no ha de discutir res amb ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots. Serémésconcret. ¿Nohauriaestatmolt més f~cil trucaralsdirigents decada fnr;apolíticai resoldre la qüestió amb unes telefnnades i sense tantdesnrnll? Aix5que diu vostOés e] que hemfet. Nomésque, comque els tenim aquí al costat, no costa res demanar-los que vinguin... Dasprés d’aqnest canvi,sembla havar-se fet explícita la seva voluntat d’exhan rir aquesta legislatura... És bcn evident que aquesta ha estat la meraintenció. Tambéli he de dir que malhavia dir el contrari. Hihagentquedeiaquevost~ havia previstla remodelació perdesprés del referéndum. Hi ha gent que deia que era millar. Jo he cregut sempreque no, perqu0 no hi ha cap motiu per pensar que les vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més grans commésaviat es faci. Vast~sapque,arrandelpacte sobre restatutentreArturMas i José LuisRodriguez zapatero, esvadirqueI’acord i mplicavaconvocar eleccions després del referéndum... En aquesta hipStesi noméshi ha un problema important... Qn~intentavast~amb aquesta remodelació? Donar mésfor~.aal govern? Evident. En el doble sentit de trobar perffls totalment adequatsa les funcions que s’han de tirar endavant i en el sentir tambéde crear un revulsiu, prémerl’acceleradar de l’acció de govern ambsang nova. Es el president qui ha de convocarles eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura. Per6també és normal pensar que,desprésd’unprocés constituent, amb la modificació dela Ilei b~sica delpaís,esfa necessari obrirunanovaetapaamb la convocatoria d’eleccions. Me’npot posar algun cas coma exemple? Lamateixa Constitució espanynla exigeix aquest reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun delsarticles b~sics. Per5 no parlem del mateix. L’Estatut no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar e]eccions. Acabode zemodelarel go- El president Zapatero acaba defer uns canvis perimposar unanova"politica social", tal com diuell mateix. ¿vost~ té alguna ideab~lsica enaquest sentit?En quins aspectes incidir~lmés el seugovern enel quequeda delegislatura? En aix6 estera bastant d’acord. La majoñade les iniciatives ja preses i que han tingut pocavisibilitat tenen a veure ambaix5. L’~mfasien la FRANCESC MELClON ¯ Passa a la p~gina6 �23/04/2006 Entrevista:PasqualMaragall* FRANCESC MELCION qüestió educativa i en la sanitaria ho expressen claramant. Comtambé ho expressa clarament la devolució de compet~ncies,de La llei de barris. El territori no noméscoma ~mbit teóric, sinó coma 1]ocon les coses passen. I aquí hi ha les claus de ]a nostra governaciói tot aix0 s’accentuar~ encara més a pai%ir d’ara. Ambun afegit ó, que és de reclosió de les iniciatives en materia de te]ecomunicacions. Perqu~en un país que ha estar Cerdssim. durant tot el període democrittic governat per una sola for~a, encerar Si la majoria parlamenthria a partird’ara aquesta nova fórmula... En un país a Madrid hadeserPSOE i Convergencia i que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria la formen el PSC i se li havia reconegut,on hi ha Esquerra, ¿aquesta contradicció no nacionalistes i no nacionalist es al tindr~elsseusefectes a Catalunya? govern, que és d’esquerra, assajar, No, contradiceió, no. Alguna coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que complexitat del governila seva Catalunya és una nació? Si ho composiciói e]s seus objectius creiem, doncs resulta que nosaltres passentotes les línies de forqa de la hemde tirar milles, hemde Qu~passar~ amb la reforma dela Ilei complexitat de la governació de continuar avan~ant, hemde tragar Catalunya i d’Espanya. En bona camí. El que passi en el conjunt territorial? Aix5és una altra cosa. Ambles neis mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement tenim una recanqa i, d’altra banda, i el que est~ passant aquí marca important, per5, en tot cas, no ha d’impedir que nosaltres, si somuna un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot és no tornar-nos a enfarfegar en un Espanya.En aquest sentit, tot i les nació, tinguem un govern i una dificultats, que han hagut de ser política propis. procés en qu~les lleis siguln més moltes, més de les que havíem importants que la gover~ació. Per~ tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres I vost~saguantaran la situació? Aguantarem. en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural. President, parlem deI’Estatut.¿Ésun diñcil que aquests processos tan bonEstatutel quehaaprovat el Congrés llargs i tan ]ents de les ]leis Li pregontava perla continu’itat del espanyol? govern tripartitenla pr6xima legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran fonamentals puguin arribar a bcn port dins aquest mandat. Peró, en Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir faria jo deixem-hoper a més tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi par~ del recorrcgut, de maneraque acabat. Aquestaetapa histórica endavant, aixó- delproeés pel qual en al mandatsegüent sigui possible, continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi pr~tcticamant tot just comen~ai; moltes dificultats, molts ensurts, ha hagut alts i baixos de vegades rematar la tasca de fomentació molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la legislativa de] país. aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser. Pregunta obligada, araqueen parl¿ d’una governació méssólida. Per qu~és un gran Estatut? Vost~ té la i ntenció detornar-se a presentar... I quan s’acaba rescola i comen~.a I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els Notinc per qu~ no fer-ho. Li puc bcn garantir.., comho diría? aeroports i les autopistes? D’acord. ...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir Ja hi som, sobre aixó. Possiblement Pensa repetirla mateixa fórmula? ¿Hi que.., n’hemaptos. alguns deis seITells que queden haur~ també govern tripartit enla s’hagin de resoldre no en l’Estatut, pr6xima legislatura, enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre que potser tampoc estava goanyi leseleccinns? Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana históricament pensat per recollir El tripartit ha tingut una vida queda despenjada delsseusacords amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat agitada, una cofia d’ensur~s, de el PSOE i el seugovern a Madrid? ¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem queli convenia al PSOE, després dela estat massa ambiciososi aixó hagi momentsdifiefls, etcétera. No esperhvemque los tan aixL Vist des campanya fortlssima del PPcontra de venir per la via d’uneslleis que d’ara, ho podíemhaver pensat. Esquerra, desfer-se’n? tornin a Catalunya dues coses que i són les que Ii falten des del punt de i vista de l’equitat económicai que hem aconsegult amb aquest Estatut: la fórmula generali el compromísen les inversions. Per contra, falt aria £ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de "~sevidentquela redistribució econ6micaque té l’Estat i que passen no per la via de meva intenciÓ és exhaurir la redistribució global, que és la legislatura" l’óptima, sinó per lavia de capses tancades de redistribució, en l’hmbit PACTE PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports. "L’Únicproblema és Esth demostrat matem~tticament, queés el president en teoremes económics, que si qui convoca les s’optimitzen capses tancades, eleccions" trossos de l’economia,no s’arriba a l’óptim mal. Moltes vegades és qüestió de canviar d’un sector a un REPETIR "Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una tornar-me a transferencia de recursos entre presentar" sectors. El sistemes actuals de redistribució de recursos, en ports i COALIClÓ aeroports, d’una banda, ila "Elsincidents i els inequitat que hi ha en materia de ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem conven~ute] govern, per5 hemfet ESQUERRA tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara, "Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral. araconvenia al tan PSOE desfer-se dels Amiemfa I’efectequeells noestan republicans" preocupats perteoriesecon6miques com perla titularitatdelesinstal.lacions. Si esdiscuteix sobre I’aeroport de NACIÓ "Si somunanació, Barcelona, perexemple, el problema és hem de superarla quiencontrola la titularitat... dificultatdelpacte Qui són ens? entrePSOE i CIU" El govern deI’Estat. Anema paros. Reeonec que hi ha corporacions estatals que tenen aquesta preocupació, que s’han identificar ambla funció. Aix6 no és bo. Am~s,d’altra banda, aquestes funcions entren cada vegada més dins la lógica del mercat, que és una altra... És el cas dels aeroports. �23/04/2006 Enaquest sontit,¿vosté amb quicreuque hi hamésproblemes, amb Aena,com a prupiet&ria delsaeroports, o amb el ~overn s quecentral? tot aix5 és Estat. El governés Estar iAenaés Estar. Si vost~ era pregunta qui ofereix més resistencia a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta qüestió no és aquesta. La qüestió és qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot interpretar-ho l’Estat o les autonomies, d’una banda, o el mercat,de l’altra, que en el fons, en aquesta qüestió concreta, és qui acabar&decidint. Nohi haur& manera d’impedü" que f’ma]ment s’imposin els avantatges de l’efici~ncia que s’obté ambun funcianament mercantil en sectors que han estar tradicionalment de titularitat pública. Ou~passa amb la fórmula fnal ques’ha acabat aprovant sobreel finanfament? També és unagranfórmula? És el canvi que esper&vem fa vint anys. Miri, el sistema que teníemjo personalmentno l’havia entes mal. Sijo tornés a ]a universitat, les una classe i era preguntessin com í~nciona, ho tindria mdit negra per poder-hoexplicar. Nohi havia una racionalitat senzilla i explicable. Ara s’ha avanqat molt en aquest sentir, encara que en el futur es millori més. S’ha avanzaren el sentit que Catalunya ha assentat en el seu Estatut uns principis que acabaran sant els p~incipis federals, per entendre’ns, del sistema. Aquests principis són que hi ha d’haver una proporeionalitat entre resfor~ fiscal i els resultats, el primer.I el segan, que hi ha d’haver una preporeionalitat durant un període de tempslIarg entre Ta participació de cada territori en el producte interior brnt i el volumde les hiversions de l’Estat. Enel cas de les inversions, aix5 implica un 50 per cent més, per als pr5x~nssiso set anys, que les que l’Estat fa en aquests momentsa Catalunya. En el campdel f’manQanmnt dels serveis queda establert que efectivament hi ha un mecanismede solidaritat, per5 que quedaquantificat i que, per tant, és explicable,intel-ligible i acceptable. Multbé. Per6aquest finan;ament noés ni debun trusel queesvaaprovar al Parlament. En materia de fman~amentde serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en materia d’inversions, si ha passat alguna cosa és que hemmillorat. NOésel casdela recaptació d’impostos ni deI’ag~ncia tributarias.. En aquest ~mbit, el que hemfet és iniciar un camí. S’hancreat tres ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia, la de la Generalitat i una de conjunta. I es preveu que aquesta tercera pugui acabar absorbint les altres dues. És veritat, no s~a fet de cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha marcat el camíper arribar-hi. ESTATUT "No,noés unbon Estatut,ésungran Estatut" MANCANCES "Qu~ hi falta?Els aeroports i les autopistes? Jahi som,sobreaix6" FINANI;AMENT "Ésel canvique esper&vem fa vint anys;el queteniem o norhaviaentes mai" Amiemsembla quela rebaixa ésnotable. Perquévanapujar tantel Ilistóa Catalunya si després rhavien d’abaixur a Madrid? Aix6hadeixatmaltagent descol’locada i, enel casdelgovern, ha fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin sen’hagi excl6s. Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c A6ENCIA "Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels s’hafet d’uncop escenaris que no pas dels continguts l’ag~ncia tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la c]audicació de l’Estatut hiportava. El REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És "Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En canvi, en l’aprovació al Parlamentde grans il.lusions Catalunya no hihavia Estatut sense sobrela participació" ens. Convergenciatenia aquí la paena )el mknecen el sentir d’estirar. Com desprésl’ha tingut en el sentit de DURADA "Aquest Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa Catalunya. Aix8per a nosalt~es no Vs" era necessari. Per5 ho era per al governespanyol. Aquís’ha praduit aquesta concatenacióestranya... Per6el PSC nohafet exactament el mateix? NOhacontribuft a la rebaixa de I’Estatuta Madrid? Sí, per5 el PSCho va dir des del primer dia. Convergenciano va dir mal que estirarien al m~xim i que despuésja afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~ després s~lauria complicattot. El PSC sí que va dir quenosaltxeshi ha coses que Convergenciai Esquerra, en aquest cas concatenades, ens van obligar a aprovar que no veiem i possibles. Es va dir i aix5 va moure i turbu]~ncies dins el PSCsobre i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem : problemesambtot aixS". Convergenciaha acCuat ambmolta astúcia mésque en un sentir nacional. Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a l’oposiciói, per tant, hiteniael dret. FRANCESC MELEION ¯ Passa a la pagina 8 �23/04/2006 Entrevista: PasqualMaragall* ESQUERRA "CIUelshadeixata I’estacada; aixb i justificael seu enuig" Els partits pobres, de treballadors, per dir-ho d’alguna manera,són els que han de demanarals seus militant s que paguin. Mentreque els altres partits aquest problemano el tenen, perqu~ja en tenen, de diners. Quan sete’nvala m&, deia... Malanmnt. El veigmoltoptimista enla rectafinaldel seumandat. Home,obrim una nova etapa que, malgratles dificultats inicials, perqu~ els canvis sempre causen alteracions i pertorbacions en el panoramapolitic, és esperan~adora psc per la qualit at del nou equip. Ambun "Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu. perqu~, a més,el Després del referéndumdel 18 de juny ens trobarem amb un govern resultatés bo" rodat i en perfectes condicionsper i CRISI aconseguir els objectius que "Totselspartits busquem. handefensatque queestractad’ungranEstatut. els seusconsellers Afirma nopleguessin" ¿preveu també ungranresultarenel referéndum del 18 dejuny? Sempre he pensat que no ens hem de ! VENDRELL lar enormesil.lusions respecte a La "Hem de donaral participació. Perqu~la primera nouconsellerun vot deconfianza" vegada sempre és la més important. En el momenten qu~ s’aprova rEstatut es passa de zero a Estatut. DINERS FRANCESC MELCION "Només demanen Ara en canviemun per un altre. En dinersals militants aquel] momentens est&vem Tenlael dret d’aprofitartotes ]es tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit, aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i el que ha actuat d’una manera més han fet una feina ambbona fe i quan canviant La manera comens protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha elpresident els diu que els vol govel~em. En aquel] momenthi unpartit situar a l’oposició. estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en havia una sensació de fer histSria altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi una situació poc agradable. Per5 total. Araaix5 no hi és. Jo canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha tothom ha entes que els canvis són m’escaiTassaréper explicar a la Acaba dedir queEsquerra rebutja I’Estatutmés pergestos i escenaris que estar meridi&.Per aix5 estic molt per millorar. En el cas concret de ciutadania que estan eqaivocats en pelcontingut estricte deltext... content ambel meupartit. Molt. Xavier Vendre]lli hem de donar un aixS. Estera fcnt el que havíem Esquerra va estac molt d’acord en Perqu~,a més,el result at és : vot de co~ffianQa.Crecque és una d’haver fet la primeravegadai no alguns casos, fms i tot va anar més boníssim. Un gran Estatut. De un persona que, comtotes, no es mereix varo saber fer perqu~ no teníem enl~- ambConverg~ncLaen la l’experi~ncia necess~ria. El moment canto en los dientes, comdirien en que la jutgin abans dTmra."Oh, és ponencia i al Parlament de castell&... que ha com~serrors!", diuen... en qu~ Catalunyas’est& estatuint Catalunya. Ara s’han trobat que ambuna llei prSpia és més aquest aquells ambels quals confiaven ¿Elrebuig d’Esquerra Republicana li Aquests errorshanestatdenunciats amb que aquell. Arasí que estera en d’anar junts -per dir-ho d’alguna comportar~J problemes de cohabitació en contondéncia perI’oposició i hanacabat condicions de dir que Catalunya és protagonitzant totel canvidegovern... manera- en el maximalismede la el goverm? u~anaciói volaix6 i ali5... pretensió nacionalista que Inieialmant. Hi ha un període de i Algunsd’aquests errors són comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem importantsi tanmateix li haig de dir Pertant, vosténopensa enunareforma deixat en l’estacada per sorpresa. arreglant. que, sent comsóc molt clític amb estatut~ria finsd’aqui a vintanysmés... Aix5justificaria el desconcert alx6 -i seré molt exigent en aquesta Quanse’n fa una, després petits d’EsquerraRepublicanai seria la També hi ha hagutproblemes amb canvis ja fan menysbasarda. Hi linia- els argumentsde la dreta no causa del seu enuig. Esquerra enla crisi degovern. m’impressionen gens. Demanar haur&lloc per fer petits retocs, per5 Concretament perla destitució del diners als militant s és el que fan els jo erec que aquest Estatut ha arribat Si Zapatero hagués fet el pacteamb conseller Joan Carretero. pa;¢its que no en tenen. per quedar-se molts anys. ¯ Tots els partits han defensat que e]s Carod, enIloc defer-hoamb Mas,enels mateixos termes, Esquerra hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa la m&, perdir-ho d’alguna Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~ ja fessin. Tots tres ho han viscut amb manera, i en demanes als quenosÓn * Pasqual Maragall éspresident dela entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants... Generalitat i CIU "ConvergOncia ha actuat ambmés astúciaquesentir nacional" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1625/0000000712.pdf 2f6e858d0ea3874dfd0bc43c17d39021 PDF Text Text 23/04/2006 R. Si, se puedegobernar, porque el Estatuto ya está acabando su trayectoria. El Gobierno no puede prohibir a un partido que le da apoyo votar diferente. El Estatuto es el tema estrella de la legislatura, no sólo del Gobierno. Y eso ha oscurecido los muyimportantes resultados concretos de la obra de gobierno. E ¿Votará ERCfinalmente sí? R. Lo deseo, pero lo veo muy diílcil. Pasqual Maragall, ayer,antesdecomenzar la entrevista, conBarcelona al fondo. / JOAN SANOHEZ PASQUAL MARAGALL / Presidentede la Generalitat de Catahña "Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa" E En d caso de Vendrell hay R. Garantizo la ecuanimidad XAVIERV[DAL-FOLCH P. Lógico,es una especie de el FRANCESC VALLSBareclona cobrador"del frac de Esquerra... una investigaciónde la fiscalía en de esa investigación. No habrá El presidente de la Generalitat, R. Pero, ¿no tienen todos los marcha. ¿Y si resulta imputado puntos oscuros. Lo garantizo. Debemosesperar a que actúe como Pasqual Maragall, ha remodela- partidos un secretario de finan: por coaccioues? do e~ta ~ecmanami ~rohierno trizas? R. Pues pasaríalo que ha suce- consejero para evaluarlo como consejero partito, con la intención de agoP. Unacosa es ingresar respe- dido en otras ocasiones... P. Las cosas no han empezado E ¿Quedimitirá? ¿Da eso una tar la legisiatura y sacar el máxi- tando las normas del Estado de buena imagen del Gobierno? con buen pie. Los tres consejeros derecho y otra, utilizar.la Admimopartido al nuevo Estatuto, R. Creo que no hay delito. Y destituidos de ERCe Iniciativa que, sostiene, "será el mejor de nistración para cobrar cuotas. E uropa . Pero el cambio de GoR. Cometióun error, pero ya me escandaliza que los partidos no se presentaron a la toma de bierno ha elevado a consejero de lo ha reconocido. Lo que me.es- que tienen dinero se escandalicen. posesión del nuevoGal~mese... R. Ustedes no son tan n~roGobernación a Xavier Vendren, candalizaes el escándalode la de- El problema de Vendrell es que pmragonistade las polémicascar- recha. pidió dinero a alguien que no era sos con las contmdiccionesen el seno de CiU como con las del E Tampocola izquierda está militante... tas solicitando cuotas a funcionaE Pero ahora es el consejero tripartito... rios y asimiladosen beneficio de muytranquila... E Presidente, EL PAÍSha daresponsable de los funcionarios. Esquerra. R. Haydos tipos de partidos: tos que tienen dinero y los que no Elevarlo a consejero entrafia el do cttmplida cuenta de todos los ~ta. Estos cambios en el problemas en todos los partidos Gobiernode la Generalitat ¿resy Gobiernos, sin di~tmcióm pondena la necesidadde l"eforzar impresión que tengo es su autoridad, de sacarse la espina "Vendrell se equivocóy lo ha reconocido.Creo queR.noLa se mid~conel mismoras¿,de la crisis que no pudohacer en que nO hay delito. Debemos esperar a que actúe ro. Deiodasfiaaueras, debo decir octubre porquelos partidos no le que el clima de trabajo en el seno dejaron? como consejero parajuzgarlo como consejero" de Gobiernocatalán ha sido exceRespuesta. El cambio de G0lente. biemoera necesario. DebemosenE Pero eso contrasta con la carar con mayor empuje lo que El pacto con Artur Mas sobre el Estatuto fue ansenc’mde varios consejerosdesfalta de mandato y no hay una razón sólida para esperar al refe- "unaastuciaproductiva de Z/tpatem". El futuro tituidos en el traspaso de poderes. réndumdel 18 de junio... "depende de las elecciones" R. La cultura de coalición está P. Pero existía el compromiso de las izquierdas asentándose. La verdad es que en con los partidos del tripartito de Catalnña y en Espafia no hay traesperar hasta entonces. "Hemos recuperado el ritmode crecimiento dición de Gobiernode coalición. R. No. lo que sucede en Europa, E Puesellos dicen que sí... económico; la ley de barrioses columna vertebral Miren lo que ha ocurrido con los GoR. Eso ha corrido. Pero nosopolítica, paraevitarla intolerancia" biernos de Berhiscoui-Bossi-Fi: tros hemosde estar listos para po- de nuestra ni... Nuncallegaremnsa esa situanemos a pleno rendimiento una ción. vez que se aprnebe el Estatuto. E ¿Se siente el presidente Ma- lo tienen. Y estos últimos van a riesgo de ofrecer la imagende una E Ahorave ,re~, os que sucedebuscar el dinero al único lugar especie de lottizazione de la Admi- rá con Prodi, D Mema,Rutelli y ragall pfisiouem de Esquerra? Bertinotti... R. Eso lo hace correr la dere- donde pueden, a sus militantes y nistración, primando la entrada R. En el caso de Cataluña la simpatizantes de militantes por enfftmade persocha. coalición es muyamplia. Va desP. ¿Se aferra al tripartito para E Sacarlo de donde pueden es nas capacitadas para el puesto... R. Todoslos partidos son sos- de socialistas-federaljstas a indeuna cosa y otra muydistinta es, seguir comopresidente? pendentistas, pasando por los R. Mi supervivenciay la de las desde un cargo en la Administra- pechososde eso... E Ustedes acusaron a CIU de ecologistas de izquierda... izquierdas dependende quién ga- ción, pedir dinero a los cargos de E El Estatuto era el proyecto confianzacolocados.enlas institu- este tipo de prífcticas... Copiansu ne las elecciones. Y punto. estrella del Gobierno. Sorprende modelo. P. Algunas mcorporaciouesal Cloneg que el primer dia en que toma R. De ninguna manera. nuevo Gobiernohan sido bien reR. Se eqmvocóy lo ha reconoE La persona que debe investi- posesión, el nuevo consejero de cibidas las de Ferran Mascarell cido. Pero no me escandaliza hi en Cultura o Jordi Valls en Indus- snflciente para concluir que esa gar dentro de la Administración Gobernacióndiga que el Estatutria y Trabajo---. Pero han queda- persona no puede ejercer como el envío de cartas de Vendrellde- to es "una tomadura de pelo". R. Hay gente en Esquerra que do oscurecidas por la del nuevo consejero. Insisto, hay partidos be ser nombradopor el consejero consejero de Gobernación,el re- que no debenrecurrir a los mili- en cuestión. ¿Cómogarantiza el opina así, que el Estatuto es matantes, o no tanto, porquetienen presidente de la Generalitat esta lo. Yo creo que es muybueno. publicano Xavier Vendrell. P. ¿Y puedengobernar así? investigacióri? R. Vendrellha sido discutido... dinero. I’. ¿Su Gobiernode coalición es viable con un voto en blanco e inviable con un voto negativo? R. Yocreo que el Gobiernoes independientede eso. El Estatuto es tina obra del Parlamentocatalán y del español y del pueblo de Cataluña, que lo aprobará con amplio margen. E El descuelgue del PP en el consensotanto del Estatnto catalán comodel andaluz resta solidez a la "Españaplural". R. La ausencia del PP en el consenso del proyecto andaluz es grave. Es comosi en Cataluña el texto no contara con el apoyodel PSCo de CiU. R ¿Planea repetir mandato? R. No veo razones para no reperir. E ¿Cuentapara ello con el respaldo del presidente Zapatero o lo ve más proclive a apoyar un candidatono socialista en Catalufia? P. Yono le debo pedir ese apoyo. Le pediré que vengaa los mítines. No se trata de que 61 deba dar luz verde. P. ¿Cómoha digerido las buenas relaciones entre Zapateroy el líder de la oposiciónen Cataluña, Artur Mas? R. Yo. mejor que otros... Fue una astucia productiva, la de Zapatero. E Hace unas semanas, en el mitin de Cornellá junto a Zapatero se referia a. que él sorprende más que usted aunque se diga hi contrario, ¿se referíá a eso? R. Todoel mundolo ha entendido asi. La reunión ZapateroMasnos sorprendió a todos. P. Esa "astucia" da alas a Mas,que ha crecido, aparece comoel gran aliado y explica bien el Estatuto en todas las cadenas de televisión. R. Es verdad. Es curioso que sea Masquien explique un Estatuto que hicieron el republicano Joan Ridao, el ecosocialista Joan Sauray el socialista MiquelIceta [luego se sumó el convergente Francesc Homs]. Mas tuvo importancia en la aprobación, aunque a base de extremar el texto, pero no en la redaccióny elaboración, que fue mérito de los partidos de izquierda. Nosotrosfacili~amossu incorporación con generosidad, y él respondióarriesgando y con coraje. Nosotros hicimos concesiones sobre la futura ley electoral, al acordarque fuera necesaria una mayoría de tres quintos para elaborarla. Eso les da derecho de veto, pero nos ayudará a todos en el futuro. CiUha sacado buenos resultados electo"tales utilizando indebidamente una disposición transitoria del Estatuto de 1979, iuna transitoria que ha durado 23 años! y que perjudica a las zonas máspobladas... Ya en 1999 sacamos más votos que CiU, pero no conseguimos más diputados. P. Ustedes necesitarían 140.000 votos más que CIU para sacar un diputado más que ellos, debido a esa prima a las zonas rurales sobre las urbanas. Dicen que Masle ha pedido a Zapatero que se respete en Catahifia que la fuerza con más diputados sea la que obtenga la presidencia de la Generalitat. Pasaa la i~á~inasimiente 1 �23/04/2006 Vienede la pttgimtanterior R. Seguro que Masno se arreve a pedirle a Zapatero que quien ocupela presidencia de la Generalitat sea el candidatomásvotado, porquedesde 1999liemos sido nosotros. E ¿Se verja encabezando un Gobierno de coalición con CiU? R. Lo veo muydifícil. Ahora es absurdo hablar del tema, porque estamos en la zona donde la legislatura parte aguas. P. Hablemos de la legislatura. ¿En qué se nota que este Gobierno tripartito ’es de izquierda? R. Ya hemospuesto a la economia catalana al mismoritmo de crecimiento que la española, saneando las finanzas públicas y dandoun salto gigantesco en inversiones y tecnología. Hemos progresado en la salud, aumentando los minutos de visita por paciente, y en la escuela, multiplicandolas guarderias y llegando a un pacto nacional con todos los sectores, algo inédito. E ¿Y en la integración de los nuevos inmigrantes? R. La ley de barrios, que busca la rehabilitación y reconversión de los 40 barrios masproblemnttcos, es una de las columnasvertebrales de nuestra politica: intervenimos allí donde la convivencia es másfrágil. Esoafecta a la inmigraci6n, claro. En estos dos años no ha habido ningún conflicto de envergadura, y eso que el aumento de la poblaciónestá siendo exponencial. Es un éxito. El Gobierno está junto a los alcaides, pendiente de evitar que surjan brotes de intolerancia. Vamosa dar un mayorimpulsoa todas estas políticas. Para ampliarlas, tambiénnecesitamos el nuevoEstatuto. Ahora 10 tendremos: un Estatuto con una ambición muysuperior a la de cualquier autonomíaeuropea. Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa. P. El PSOE, Zapatero lo explicitó en una ejecutiva, insiste en que usted y ~.PSClo defienden con escaso entusiasmo. R. A mí eso no me consta. El PSC --partido federado con el PSOE---es la columnavertebral del Estatuto y de la arquitectura política española, porque tiene un planteamiento federal y porque ha sido decisivo para que el PSOEavanzase hacia la España plural. El PSCha sabido contener sus ambiciones y derechos. Ha aceptado, por ejemplo, prescindir de momentode tener grupo propio en el Congreso. P. ¿Dana sus amigos del Gobierno central más problemas que ayuda? R. Nosotros creamos algunos problemas, pero ofrecemos siempre soluciones avanzadas.Es lógica la tentación de buscar a alguien que represente a Cataluña pero que no les obligue a replantearse España, comoel nacionalismo catalán de centrodereeha, que nuncase ha interesado por la Españaplural ni nada semejante. Nosotrossi, somosparte de España, somosEspaña, no la consideramos una cosa ajena y distante con la que se negocia un trato mercantil, aunquea veces es más fácil de encajardesdeallá. El federalismo es más complejo, de acuerdo, pero es mucho mejor que los tratos tácticos con alguien que se siente ajeno. ¿Quién subió el techo del Estatut antes de su aprobación el 30 de septiembre? CiU. ¿Quiéncreó pues problemas a Zapatero? ¿Creen que nadie ha visto la jugada de CiU de subir el techo del Estatuto y luego oactar a la bala? 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tendremos el mejor Estatuto de autonomía de Europa Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf deda654ffea6da09850be9c57b349a71 PDF Text Text 26NACIONAL EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 PASCUAL MARAGALL I MIRA PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA «EL ESTATUTO ESTÁ HECHO CON SENTIDO DE ESPAÑA» EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA” AURELIO MARTÍN ENVIADO ESPECIAL BARCELONA S i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad política es sin duda el de Cataluña, Pasqual Maragall, que intervendrá en el Senado, la próxima semana, donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles. Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los suyos, que no le quieren como próximo candidato. ¿Qué es España para usted? España es una nación de naciones, como decía el segoviano Anselmo Carretero, íntimo amigo de mi madre. Se casó con Ofelia Gordón. Yo siempre pensé que ella era inglesa, hasta que un día me dijo José Luis Rodríguez Zapatero que Gordón [la Pola de Gordón] es un pueblo leonés. Con apenas 27 años recién cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución? Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de hoy en disposición, todavía se aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible, en un periodo no excesivamente largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al día. ¿Qué cambiaría? Creo que los cuatro puntos planteados por el Gobierno al Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos. ¿Estatutos como el catalán chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles? Eso es absolutamente erróneo. Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una cierta dificultad para explicarla. El Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de solidaridad. En estos momentos estamos ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los cincuenta hubo una interior que trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes a esta Comunidad? La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio millón de ciudadanos que llega- ron en los años cincuenta y otro millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña y España va unido a ese gran desplazamiento interior. ¿Cataluña les ha sabido responder? Creo que sí. Se ha creado una simbiosis muy positiva. ¿Después de toda la polémica durante la tramitación del Esta- tut, cree que otros se van a fijar o se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus estatutos de autonomía? Sin duda. Abre la puerta a una serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la segunda etapa del Estado de las Autonomías. Aunque la vida política se tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de Irak, la discusión del Estatut ha ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que vuelve la imagen machadiana de las dos españas? Precisamente me referí a estos versos de Machado el otro día en un mitin con José Luis Rodríguez Zapatero: "Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios, una de las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día JORDI BEDMAR PASCUAL de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda su diversidad. ¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó la transición? Sí, pero hay que renovarlo, no recuperarlo tal cual, porque aquel venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales muy concretas. ¿Está satisfecho de cómo ha quedado el proyecto de reforma del Estatut, que ahora se discute en el Senado?. El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para Cataluña y creo que abre la etapa de esos segundos 25 ó 30 años de la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial por parte de algunos, con cierta euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo. ¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido desgaste?. El camino que hemos andado tiene trascendencia histórica y una gran complejidad, pero bien está lo que bien acaba. Incluso hubo un efecto sorpresa… ¿Se refiere al acuerdo entre el PSOE y CiU? Sí. Fue una cierta sorpresa que afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al Gobierno socialista. Eso cayó mal. Pero fue una astucia política muy productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político. ¿Este pacto pueda dañar a su Ejecutivo? No, pero ha puesto en peligro la unanimidad estatutaria. ¿Y en Madrid, puede haber pacto de gobernabilidad? La verdad es que, cuando se produce una sorpresa, se pueden producir dos, en el mismo sentido o en el contrario. ¿Y con su Gobierno, entre el PSC y CiU? Yo estoy muy contento con el Gobierno que tenemos que, por otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la configuración actual, se nos abre casi medio mandato en clave muy positiva. Con algunos costes, que todos los cambios tienen un coste. ¿Su relación con el presidente Rodríguez Zapatero es buena, ahora? Siempre ha sido buena, diría �NACIONAL27 SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA conversaciones sobre ESPAÑA 4 DESCENTRALIZACIÓN 4 CASTELLANO «LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES» «EN CATALUÑA DEBERÍAMOS ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS» ¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia? La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes. Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?. Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa, es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud. ¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas? Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en la recuperación y normalización del catalán. que desde antes de su elección como secretario general del PSOE. Pero le da muchos disgustos, creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de Cataluña no sentaron muy bien en La Moncloa. Yo diría que nos sorprendemos mutuamente. La idea del estatuto como pacto entre el Parlament y las Cortes Generales es asumible por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española. ¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en los dos años que llevamos de legislatura? Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo que todos se están enfocando bien. Económicamente no hay duda. ¿Ha tenido que ver Cataluña en la crisis del Gobierno central, teniendo en cuenta la postura del ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos del proyecto de reforma del Estatut? Creo que no, aunque es cierto que Bono fue muy extremo en la expresión de sus opiniones, que eran francamente discordantes con lo que el Gobierno estaba promoviendo. El 3 de mayo próximo abre el debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo en el Congreso ¿Cuál será su mensaje a la Cámara? Será un mensaje pedagógico, es bueno explicarse y el Senado está para eso. Voy a insistir en mi mensaje del debate del Estado de las Autonomias: este estatuto está hecho con sentido de España. ¿Qué espera de Ezquerra en el Senado, cree que terminará votando en blanco? Hay que esperar y ver. ¿Y qué me dice del acuerdo de la dirección de ERC de aconsejar el voto nulo en el referéndum? Es una decisión extraña y que los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son los del no, la única respuesta clara es el sí. El informe del letrado de la Comisión de las Comunidades Autónomas del Senado aprecia que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea? No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta 19 puntos de posible colisión constitucional y fueron modificados. ¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir un referéndum, y del anuncio de que van a recurrir el Estatut al Constitucional? Es el canto del cisne de la visión de las dos españas, mientras que yo creo que el Estatut es el punto de partida de la España plural. ¿Y en el referéndum sobre el Estatut del 18 de junio, qué [ ] ” No veo al PP de hoy dispuesto a reformar la Constitución, se aprecia la sombra alargada de Aznar saldrá? Hay encuestas que hablan de que el sí superará el 50% de los votantes. Más..., lo que me satisface. Los obispos van a recomendar que se vote no No me consta, me sorprendería. En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo? Por el momento no veo razones para no hacerlo. Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por el ministro Montilla, ¿tiene noticias? No, no tengo esas noticias. ¿Cuales han sido las claves de la crisis de Gobierno de Cataluña? Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras, importantes, en el sentido de tratar de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de coalición que nació sin precedentes autonómicos en Cataluña aunque sí municipales, porque yo he sido alcalde de la ciudad de Barcelona ¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma? No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés. ¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25? España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el segundo gran momento. ¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales? Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es europea. durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones. En el caso de Cataluña tiene, una particularidad es que uno de los partidos es independentista o soberanista. Lo que ocurre es que yo creo que la propia participación en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas o más cercanas entre unos y otros. Todos estamos influidos por la coalición. También le han dicho que nombrar a Xavier Vendrell es una provocación, aparte de una imposición de Esquerra. No, el nombramiento venía precedido de un incidente [envío de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención. Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla no avala este nombramiento. El ministro José Montilla, sobre este particular, no tiene intención de expresar más que una opinión personal. ¿El tripartito goza de buena salud? Sí. Después de un nacimiento bastante accidentado tuvimos un primer año difícil. Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora es cuando se comienzan a ver los frutos de la gobernación. Es una coalición con voluntad de futuro. La oposición de CiU no lo comparte, dice que no van a du- rar un año. A la oposición la pagan para eso. ¿Qué opina de la tregua de ETA, cree que el Gobierno de Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?. Es un momento, no para exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El otro día estuve hablando con José Ramón Rekalde [víctima de un atentado de ETA en el año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le pillé con un pie en el tren para irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo que sucede es enormemente positivo y esperanzador. ¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede decir como municipalista, hay muchas marbellas en otros puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan vistosos?. No creo que pueda haber muchos casos como éste. Es cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de la corrupción. Pero se ha reaccionado, eso es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero que no vuelva a ocurrir, puede ser una buena advertencia. �28NACIONAL De cerca EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 conversaciones sobre ESPAÑA >Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada más el ordenador y el teléfono. Sobre una estantería detrás, una foto de sus padres, otra del Ejecutivo que preside una más con su esposa y otra de sus hijos. En una de las paredes, un cuadro pintado por el artista Jordi Maragall, su hermano mayor. JORDI BEDMAR SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA “MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ” A.M./BARCELONA P ascual Maragall solo tuvo que cruzar la plaza de San Jaume para tomar posesión de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964). Edad. 65 años Lugar de nacimiento. Barcelona Estado Civil. Casado con Diana Garrigosa, desde 1965 Número de hijos. Tres, dos hijas y un hijo ¿Ha llevado algún día a clase, o a la guardería a sus dos nietos, este curso? Sí. ¿Cómo desconecta cuando llega a casa y se quita la corbata? Tratando de poner distancia. Si puedo ir al teatro, como ayer noche [por el martes] para ver una obra muy impresionante y dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio, un actor extraordinario. El cine, el teatro son necesarios para evadirse. Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no sea dentro de su comunidad). San Sebastián, por supuesto; en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y Andalucía. Su equipo de fútbol (aparte del Barça) El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño De no ser político, sería... Posiblemente profesor de Economía Urbana. Hubiera podido ser… Escritor de cabecera En el sentido de tenerlo cerca de la almohada, Shakespeare. Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche. Plato preferido. La paella, pero el colesterol acecha ¿Es manitas en la cocina? No, pero le puedo hacer un arroz. ¿Ha arreglado últimamente algún enchufe en casa? Alguna vez, pero poco ¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid? Con la presidenta Esperanza Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz Gallardón, con Marcelino Iglesias. Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los presidentes nos llevamos bien. ¿Cómo son sus mañanas de los domingos? Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa- Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL seos, familia… ¿Se ha tenido que morder muchas veces la lengua en su Parlamento autonómico? Sí, hay que ir con cuidado, se entera todo el mundo ¿Y en alguna comparecencia ante la prensa? También, menos, porque uno siempre espera de la bondad del periodista, que sepa entender lo esencial. ¿Por qué se hizo político, influyó su familia? No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió en política José Ignacio Urenda, que fue el iniciador de un grupo que se llamaba Frente Obrero de Cataluña (FOC) ¿Cuándo dejará la política? Tengo previsto dejarlo en algún momento, pero no tiene fe- cha. ¿Qué hará cuando la deje? Seguro que leer y escribir, aparte de otras cosas ¿Les ha metido el gusanillo de la política a sus hijos? No. Una es arquitecta, la otra periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería. ¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana? Parece que es más adecuado, aunque los hay que no la llevan nunca, como Bargalló. ¿Quién es Aida? ¿La de la ópera?. No sé. ¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?. Ni remota idea ¿Ha ojeado alguna revista del corazón? No, no ¿Le ha seguido algún "paparazzi"? Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener un corazón interesante para ellos. ¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ? Bien, normalmente ¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales? En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas ¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos? Todas las que aboguen por la igualdad ¿Cuánto cuesta un kilo de patatas? No sé ¿Paga rondas en los bares cuando entra a pedir el voto en campaña electoral? Si tengo dinero en el bolsillo, no me cuesta hacerlo ¿Le han puesto alguna multa de tráfico? Siendo alcalde me pusieron una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña ¿Mantiene los amigos de la juventud, o la política les ha separado? Los mantengo, aunque no todos. ¿Va a ver los partidos de España en el Mundial? De momento, vamos a ver qué pasa con la final de París contra el Arsenal, pero sí los veré. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Estatuto está hecho con sentido de España Source A related resource from which the described resource is derived El Adelantado de Segovia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martín, Aurelio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Constitució Estatut Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències